LLOGUER SOCIAL VS. ESPECULACIÓ

14 JULIOL 2007UPEC

Dr. Juli Ponce Solé

2

• EL “CAS ESPANYOL”

– DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC “INSOSTENIBLE”: LA INTERVENCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA:

• “...con frecuencia, un expolio de la propia comunidad y de su patrimonio cultural, el “enladrillado” del litoral, la destrucción de unas fauna y flora frágiles y el enriquecimiento masivo de una pequeña minoría a expensas de la mayoría”.

– LA “CRISIS D´HABITATGE” ARRIBA FINS A L´ORGANITZACIÓ DE NACIONS UNIDES: LA “NOTA PRELIMINAR” DEL RELATOR ESPECIAL D´HABITATGE DE JUNY DE 2007:

• “la especulación en vivienda ha sido la mayor fuente de beneficios extremos de los cuales sólo grandes promotores se han beneficiado”

• “revisión fundamental de las políticas públicas económicas y sociales que han tenido impacto en la vivienda”

• “una aproximación desde los derechos humanos a la vivienda”• “reflexionar seriamente sobre el funcionamiento del mercado, incluso

interviniendo si es preciso para controlar la especulación sobre el suelo y la propiedad” con urgencia.

3

• QUÉ ESTÀ PASSANT?

– FENÒMENS ECONÒMICS I SOCIALS: DE LA “FI DE LA CLASSE MITJA”, PASSANT PELS “MILEURISTES”, FINS A LA IMMIGRACIÓ. UN PANORAMA QUE RECORDA (EN PART) LA FI DEL SEGLE XIX I L´INICI DEL SEGLE XX: DE LA “QUESTIÓ SOCIAL” A LA “QUESTIÓ URBANA”

– LA “CIUTAT DIFUSA” (URBANALITZACIÓ) I LA SEGREGACIÓ URBANA

• A Catalunya, la Memòria de l´avantprojecte del que ara és la Llei 2/2004, de 4 de juny, de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, assenyalava, seguint dades del Pla Territorial Metropolità, que de les 39.110 Ha. destinades a usos residencials a la regió metropolitana de Barcelona, 21.669 estan afectades en diversos graus per dèficits de qualitat urbana (el 55% del sòl residencial metropolità, on viu la meitat de la població de Catalunya), acompanyats sovint “per una acusada problemàtica social: envelliment, baix nivell de renda, baix nivell educatiu, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials”. Aquesta problemàtica sembla ser més greu en una sèrie de barris que representen uns 180.000 habitatges i una població de 400.000 habitants.

– PREU INACCESSIBLE PER MOLTES PERSONES I FAMILIES DEL LLOGUER (ESCÀS) I DE LA COMPRA D´HABITATGES (I FORT ENDEUTAMENT) I ESPECIALITZACIÓ DEL TERRITORI, AMB BARRIS “EN DIFICULTAT”: ALGUNES DE LES CONSEQUÈNCIES ASSOCIADES...

4

5

• QUE S`ESTÀ FENT?– LA UNIÓ EUROPEA: LES COMPETÈNCIES COMUNITÀRIES, ELS

DINERS I EL DRET A LA CIUTAT.– ALTRES PAISSOS DEL NOSTRE ENTORN.

• HABITATGE ASSEQUIBLE, POTA FORT DE L´ESTAT DEL BENESTAR

• MESCLA SOCIAL COM ANTÍDOT DE LA SEGREGACIÓ URBANA

– L´ESTAT ESPANYOL• ALGUNES DADES SOBRE LA MINSA INVERSIÓ HISTÒRIA EN

MATÈRIA D´HABITATGE I EL BIAX D´AQUESTA CAP A LA PROPIETAT MITJANÇANT DEDUCCIONS FISCALS.

• UNA MOLT RECENT PREOCUPACIÓ PER LA COHESIÓ SOCIAL I TERRITORIAL

– ALTRES CC.AA: PAÍS BASC I ARAGÓ.– NOSALTRES: LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES EN MARXA

EMMARCADES PER LA LEGISLACIÓ URBANÍSTICA (ELS PATRIMONIS PÚBLICS DE SÒL I LES RESERVES), LA LLEI DE BARRIS EN DIFICULTAT (LA “UCI” URBANA) I EL PROJECTE DE LLEI PEL DRET A L´HABITATGE

6

• ESTRUCTURA PONÈNCIA:

• 1) DETERMINACIÓ DEL TÍTOL DE LA TAULA RODONA

– LLOGUER “SOCIAL”?– ESPECULACIÓ?– ÚNICA MANERA DE LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ?– ALTRES FÒRMULES DE DISPOSAR D´ALLOTJAMENT (COMPRA, DRET

DE SUPERFICIE...) SERVEIXEN PER LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ?

• 2) ACTIVITAT PÚBLICA, ACTIVITAT PRIVADA I DRET– L´ACTIVITAT PÚBLICA NO SEMPRE HA DE COMPORTAR DESPESA...L

´EXEMPLE DE LA TREVA HIVERNAL FRANCESA.– ELS PRIVATS TAMBÉ SÓN VINCULATS PEL RESPECTE AL DRET A L

´HABITATGE: DEL MOBBING I ALTRES QÜESTIONS...

• 3) UN GIR COPERNICÀ? L´HABITATGE COM A SERVEI PÚBLIC O SERVEI D´INTERÈS GENERAL

• 4) CONSEQUÈNCIES PRÀCTIQUES– RESERVES URBANÍSTIQUES DE SÒL PER HABITATGE PROTEGIT I

TERMINI DE QUALIFICACIÓ D´AQUEST– PERSONES SENSE LLAR I ALTRES NECESSITATS I HABITATGES

DOTACIONALS– UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LES PERSONES: COORDINACIÓ I

COL.LABORACIÓ ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I PAPER LOCAL: L´HABITATGE ASSEQUIBLE NO SEGREGAT ÉS UN INTERÈS SUPRALOCAL. EN ESPECIAL, EL FENÒMEN METROPOLITÀ.

7

1) DETERMINACIÓ DEL TÍTOL DE LA TAULA RODONA

– LLOGUER “SOCIAL”?» EL CONCEPTE D´HABITATGE “ASSEQUIBLE”: NO HA

DE SER NECESSÀRIAMENT PÚBLIC. COL.LABORACIÓ PUBLIC-PRIVAT.

– ESPECULACIÓ?» EL MANDAT CONSTITUCIONAL DE LLUITA CONTRA

L´ESPECULACIÓ– ÚNICA MANERA DE LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ?

» NO ENFRONTAR COMPRA (I ALTRES MANERES D´ADQUIRIR PROPIETAT) VS. LLOGUER EN LA LLUITA CONTRA L´ESPECULACIÓ

– ALTRES FÒRMULES DE DISPOSAR D´ALLOTJAMENT (COMPRA, DRET DE SUPERFICIE...) SERVEIXEN PER LLUITAR CONTRA L´ESPECULACIÓ?

» SI, EL SEU ÚS DEPEN DE LES CIRCUMSTÀNCIES I D´UNA POLÍTICA PÚBLICA INTEL.LIGENT D´HABITATGE. NECESSITAT DE COMBINAR, TOT REFORÇANT EL LLOGUER ASSEQUIBLE.

8

2) ACTIVITAT PÚBLICA, ACTIVITAT PRIVADA I DRET

– PER QUÈ SERVEIX EL DRET? DRET, ECONOMIA I POLÍTIQUES PÚBLIQUES.

– L´ACTIVITAT PÚBLICA NO SEMPRE HA DE COMPORTAR DESPESA PÚBLICA...

» LA FALÀCIA DE LA CONTRAPOSICIÓ ENTRE DRETS CIVILS I POLÍTICS I DRETS SOCIALS

» LA REGULACIÓ (QUE NO TÉ COST 0) TAMBÉ ÉS ÚTIL– ELS PRIVATS TAMBÉ SÓN VINCULATS PEL RESPECTE AL

DRET A L´HABITATGE: DEL MOBBING I ALTRES QÜESTIONS...

» L´EFICÀCIA DELS DRETS CONSTITUCIONALS I ESTATUTARIS ENTRE PRIVATS. UNA QÜESTIO IDEOLÓGICA, SOLUCIONADA PER LA NOSTRA CONSTITUCIÓ I EL NOSTRE ESTATUT, D´ACORD AMB LA JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

» UN EXEMPLE: ESPECULACIÓ, LLOGUER I MOBBING

9

3) UN GIR COPERNICÀ? L´HABITATGE COM A SERVEI PÚBLIC O SERVEI D´INTERÈS GENERAL

– UNA CATEGORIA IDEOLOGICA, AMB CONSEQUÈNCIES TÈCNIQUES

– ELS PROBLEMES ACTUALS I LA PESADA HERÈNCIA HISTÒRICA

– LA UE AJUDA: L´HABITATGE SOCIAL COM A SERVEI D´INTERÈS GENERAL. CONSEQUÈNCIES.

– DRET A L´HABITATGE I SERVEI PÚBLIC D´HABITATGE: L´APROXIMACIÓ A LA SANITAT O L´EDUCACIÓ

– ARTICULACIÓ TÈCNICA: DECLARACIÓ LEGAL I CONSEQUÈNCIES.

10

4) CONSEQUÈNCIES PRÀCTIQUES

• RESERVES URBANÍSTIQUES DE SÒL PER HABITATGE PROTEGIT I TERMINI DE QUALIFICACIÓ D´AQUEST

– ESTÀNDARS LEGALS PER HABITATGE PROTEGIT

» ALGUNES QÜESTIONS PER COMPRENDRE MILLOR...

» PARADIGMES DELS JURISTES » ...I BATALLES POLÍTICO-ECONÒMIQUES...SENSE DADES

EMPÍRIQUES RELLEVANTS

• LA NOVA LS 2007– PERSPECTIVA COMPETENCIAL: PROBLEMES– PERSPECTIVA MATERIAL

» RÈGIM JURÍDIC: DE PERCENTATGES I LOCALITZACIONS» RÈGIM TRANSITORI: HA DE MODIFICAR CATALUNYA LA

SEVA LEGISLACIÓ?

11

• LA IMPORTÀNCIA DE LA DETERMINACIÓ DEL CONTINGUT I LA DURADA DE LES RESERVES:

– TIPUS D´HABITATGE PROTEGIT– TIPUS D´UTILITZACIÓ DE L´ALLOTJAMENT (DRET DE SUPERFICIE, LLOGUER,

COMPRA, VENDA A CARTA DE GRÀCIA...).– DURADA DE LA QUALIFICACIÓ DE L´HABITATGE COM A HABITATGE

PROTEGIT?

» DOS MODELS POSSIBLES:

» EL TRADICIONAL: LA INVERSIÓ PÚBLICA PERMET L´OBTENCIÓ DE PLUSVÀLUES AL COMPRADOR DE HPO, MITJANÇANT LA DESQUALIFICACIÓ RÀPIDA I LA VENDA EN EL MERCAT LLIURE (PROMOCIÓ SOCIAL O “PELOTAZO” PROLETARI?)

» EL FUTUR? L´HABITATGE PROTEGIT FORMA PART D´UN SERVEI PÚBLIC, » CAL UN PARC ESTABLE RELLEVANT I NO SEGREGAT. EN

CONSEQUÈNCIA, DES D´UNA VISIÓ DE L´HABITATGE COM A BÉ D´ÚS, » LA QUALIFICACIÓ HA DE SER LLARGA (TOTA LA VIDA ÚTIL DE L

´HABITATGE? REFLEXIÓ SOBRE LES RESERVES I LA CONTRIBUCIÓ DE LA COMUNITAT)

» I S´HA DE TENDIR A INTRODUIR USOS BASATS EN EL LLOGUER O EL DRET DE SUPERFÍCIE. FLEXIBILITAT APRESA DE LES LLIÇONS EUROPEES PRIVATITZADORES.

» L´INFORME DEL CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA DE 2005: DUES VISIONS IRRECONCILIABLES?

12

• PERSONES SENSE LLAR I ALTRES NECESSITATS I

HABITATGES DOTACIONALS.

» LA NOVETAT DELS HABITATGES DOTACIONALS: UNA EXPRESSIÓ CLARA DE SERVEI PÚBLIC

» LA SITUACIÓ A ALTRES CC.AA: EL SERVEI MÍNIM OBLIGATORI PER POBLACIÓNS DE 20.000 O MÉS HABITANTS EN EL CAS BASC

» LA DISCRECIONALITAT MUNICIPAL A CATALUNYA AVUI EN AQUEST TEMA

» EL PROJECTE DE LLEI DEL DRET A L´HABITATGE: UN PAS TÍMID LLUNY D´ALTRES MODELS.

13

UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LES PERSONES: COORDINACIÓ I COL.LABORACIÓENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I PAPER LOCAL: L´HABITATGE ASSEQUIBLE NO SEGREGAT ÉS UN INTERÈS SUPRALOCAL

• A) PLANIFICACIÓ DE L´HABITATGE I AUTONOMIA LOCAL. ARRIBEM TARD A CATALUNYA....

– EL PROJECTE DE LLEI DEL DRET A L´HABITATGE

• L´HABITATGE EN GENERAL I L´ASSEQUIBLE EN PARTICULAR NO SEGREGAT I EQUILIBRAT TERRITORIALMENT ÉS UN FACTOR DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I UN INTERÈS SUPRALOCAL A PROTEGIR

• EL PLA TERRITORIAL SECTORIAL I LES RESERVES PER HABITATGE PROTEGIT

• L´OBJECTIU DE SOLIDARITAT URBANA– DRET A L´HABITATGE I OBLIGACIONS DE RESULTAT– MUNICIPIS DE MÉS DE 3000 HABITANTS HAN DE DISPOSAR EN 20

ANYS D´HABITATGES SOCIALS EN UN PERCENTATGE NO INFERIOR AL 15% DEL TOTAL D´HABITATGES PRINCIPALS EXISTENTS

– EL PAL I LA PASTANAGA: EL FONS DE SOLIDARITAT URBANA• L´EMPADRONAMENT PER OPTAR A HPO: ENTRE L´AUTONOMIA

MUNICIPAL I LA DISCRIMINACIÓ INDIRECTA AMB PERJUDICI DE LA LLIBERTAT DE FIXAR RESIDÈNCIA.

14

• B) ÀREES METROPOLITANES I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL, URBANÍSTICA I D´HABITATGE

– L´ESTAT DE LA QÜESTIÓ: LA STC 51/2004. LA MANCA DE PLA TERRITORIAL PARCIAL POT SUPOSAR UNA VULNERACIÓ DE L´AUTONOMIA LOCAL PER INACTIVITAT

– EAC I ÀREES METROPOLITANES: ENS LOCAL SUPRAMUNICIPAL– LA “PARADOXA” DE LES ÀREES METROPOLITANES: EVITEN EL “SALT DE

NIVELL”, DONAT QUE NO TOT INTERÈS SUPRALOCAL HA DE SER AUTONÒMIC O ESTATAL.

– RESPOSTES AL FET METROPOLITÀ:• FUNCIONALS: ELS NOUS PLANS TERRITORIALS• INSTITUCIONALS:

– FÒRMULES DE TIPUS ASSOCIATIU: EL NOU CONSORCI DE L´HABITATGE DE L´ÀREA METROPOLITANA I ALTRES EXEMPLES FORA DE BARCELONA

– AUTORITAT METROPOLITANA AMB COMPETÈNCIES EN MATÈRIA DE REGULACIÓ DE L´ÚS DEL SÒL, INCLOENT HABITATGE

» EL LLIBRE BLANC DE L´HABITATGE DE BARCELONA» L´INFORME URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ SOCIAL» LA NECESSÀRIA COORDINACIÓ DE FUTURES NOVETATS

LEGISLATIVES AMB LA NORMATIVA D´ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME