llicències d'estudis retribuïdes · 3d, en les modalitats presencial i a distància i...

Llicències d'EstudisRetribuïdes

Resum dels projectes(curs 2001 / 2002)

Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics

Presentació

El Departament d'Ensenyament promociona la recerca i la innovació

educatives i alhora l’autoformació del professorat, a través de la concessió de

llicències retribuïdes per dur a terme treballs de recerca i estudis directament

relacionats amb els llocs de treball.

La Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics,

mitjançant el Servei de Programació, Avaluació i Recursos Pedagògics, ha

elaborat el present recull amb els resums dels projectes que els propis autors

han confeccionat, amb l’objectiu de donar a conèixer a la comunitat educativa

les recerques i estudis que duen a terme aquests docents.

Desitgem que la lectura d’aquest document permeti copsar tant la riquesa i la

varietat temàtica dels projectes com el seu elevat nivell de qualitat.

Volem agrair, altrament, la col·laboració de les persones de reconegut prestigi

dins el camp de l’educació que han avalat els projectes de recerca i estudi

amb el seu assessorament en el desenvolupament dels treballs i la seva

supervisió del procés de recerca.

Confiem que els treballs que s'estan realitzant, sempre de caràcter

teòric/pràctic, de caire teòric uns i més pràctic uns altres, contribuiran

eficaçment a l'actualització científica i didàctica dels docents, alhora que ens

proporcionaran elements de reflexió i instruments útils per millorar l'eficàcia en

l'exercici de la docència i, en conseqüència, per millorar el sistema educatiu.

Pere Led Capaz

Subdirector general de Formació Permanent i Recursos Pedagògics

Llicències d'Estudi Retribuïdes 2001 - 2002

Pàgina V

SUMARI TEMÀTIC

Ciències Naturals i Experimentals

Aliberas i Maymí, JoanCap a una fomentació de l’activitat científica escolar en l’ensenya- Pàgina 1ment obligatori: model teòric i primers resultats a l’aula.

Custodio Fitó, EnricDesenvolupament de competències lingüístiques i científiques Pàgina 24a la classe de ciències: disseny d’estratègies i d’eines perafavorir-lo.

Lalana Espuña, EmilioAdquisició automàtica de dades al laboratori de química: Pàgina 46elaboració de guies d’activitats experimentals per a l’ensenya-ment secundari.

Molino Tejedor, Lluís M.Atenció a la diversitat i avaluació en els laboratoris de física i Pàgina 67química.

Pachés i Leal, MercèPer una millora de la pràctica docent i de l’aprenentatge de la Pàgina 79reproducció humana en alumnes adolescents.

Ciències Socials

Jiménez Guerrero, AntoniEls drets humans per internet Pàgina 45

Masó Monclús, AnnaIgualtat i diferència: materials per a la coeducació en filosofia i ètica. Pàgina 63

Planas i Gamundi, JosepPreparació d’activitats Clic de socials per als cicles mitjà i supe- Pàgina 90rior de primària.

Reverté Vidal, M. PilarEls arxius: un recurs per al treball de recerca de Batxillerat. Pàgina 97

Sàez Sagarra, EstherEl cinema en l’ensenyament de les Ciències Socials. Pàgina 104

Índex

Pàgina VI

Educació Especial

Arxé Gálvez, M. PilarL’optimització de la integració de l’alumnat sord integrat a l’escola Pàgina 5ordinària: la sociabilització amb els seus companys oients.

Casasnovas i Manau, M. TeresaLes adaptacions comunicatives del professorat envers a l’alumnat Pàgina 17 sord integrat a l’escola ordinària.

Moreno i Rams, ÀngelaAvaluació i diagnosi del llenguatge en alumnes d’ESO amb NEE Pàgina 73Dins el marc de les noves tecnologies.

Educació en valors

Casals i Gomà, CarlesTreballem per projectes: una proposta de treball interdisciplinari Pàgina 15entre les àrees d’expressió i el treball a les tutories de secundària.

Ciscart i Beà, CarmeLes tecnologies de la informació i la comunicació: un recurs per Pàgina 22informar, detectar, intercanviar, dialogar sobre els valors, la re-solució de conflicte, la mediació en l’àmbit de la comunitat edu-cativa.

Doltra Tapiola, MartaMotivació ètica i gènere. Pàgina 26

Llop Campanales, FelicitatImplementació de la mediació a l’IES de Sentmenat. Pàgina 52

Navarro i Roca, M. RosaTreballem per projectes: una proposta de treball interdisciplinari Pàgina 77entre les àrees d’expressió i el treball a les tutories de secundària.

Palou Vicens, SílviaL’educació emocional, una eina per la convivència en educació Pàgina 81infantil (0-6). Una responsabilitat compartida amb les famílies.

Riera Cortès, AntoniAvaluació de l’ús social del català entre l’alumnat de secundària Pàgina 100en relació amb la dinàmica sociocultural dels centres.


Pàgina VII

Educació per a la salut

López del Amo, José LuisValoració funcional respiratòria i adaptació curricular de l’àrea Pàgina 56d'Educació Física per als alumnes amb asma induït per l’exer-cici (AIE).

Valero Saiz, JoséLa fibromialgia, causa del retard escolar a l’adolescent. Prevalència Pàgina 117dins el nostre medi. Implicacions terapèutiques i diagnòstic.

Educació Visual i Plàstica

Perxachs Juandó, ClaraÀrea d’educació artística, visual i plàstica a l’etapa primària. Proposta Pàgina 89per a l’actualització del professorat: materials curriculars per a lacomprensió del patrimoni i atenció a la diversitat.

Informàtica

Barlam i Aspachs, RamonLa utilització de les TIC en el tractament a la diversitat (Educació Pàgina 7Secundària). Desenvolupament de material didàctic i d’estratègiesde treball cooperatiu a partir de la participació en el projecte te-lemàtic.

Bescós Calleja, VictòriaLa competència bàsica TIC (tecnologies de la informació i de la Pàgina 9comunicació) a l’ensenyament primari i secundari. Propostad’activitatts.

Escué Olivé, Joan S.L’escola de la societat del coneixement i l’ús de les TIC. Pàgina 29

Faro Rodríguez, Joan CarlesAdequació de les aules d’informàtica dels centres d’ensenyament Pàgina 33a les noves tecnologies.

Martínez i Fernando, AntoniAdaptació curricular dels cicles formatius amb gran volum d’equipa- Pàgina 59ment a la formació a distància i elaboració de prototips operatius.

Peleato Labata, Mariano JavierLes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a Pàgina 83innovació educativa a l’àrea de matemàtiques a l’ensenyamentprimari.

Índex

Pàgina VIII

Peña Pérez, RosarioDisseny i producció de continguts multimèdia i programació en Pàgina 85aplicacions d’internet.

Puig Amat, EnricRecursos curriculars a l’àrea d’Educació Física a Internet. Pàgina 94

Rey Barbachano, RogerLes noves tecnologies com a eina vehicular d’aprenentatge: Pàgina 98integració i ús de les eines multimèdia en el procés d’aprenentagede les àrees curriculars.

Riera Codina, JaumeProgramari per a l’elaboració i correcció d’exàmens-tests. Pàgina 99

Sales i Rufí, JosepEstudi sobre la implementació a Catalunya de Cicles Formatius Pàgina 107de les famílies professionals de Formació Professional i d’ArtsAplicades, relacionats amb les tecnologies de modelatge i animació3D, en les modalitats presencial i a distància i emmarcades en elcontext del mercat espanyol i europeu.

Susau Puig, Francesc X.La virtualització d’un centre educatiu. Pàgina 113

Vall i Parera, CarmeLes noves tecnologies com a eina vehicular de l’aprenentatge. Pàgina 119Disseny de mini unitats didàctiques (MUD) de l’àrea de coneixementdel Medi Social i Cultural.

Interculturalitat / Multiculturalitat

Andrés Garralaga, IgnacioÈtica i estètica en el diàleg intercultural. Comunicació personal Pàgina 3i intercultural als centres amb adolescents immigrants d’incorpo-ració tardana.

Farjas Bonet, AnnaL’escolarització d’alumnes d’origen gambià a Catalunya i el seu Pàgina 31procés d’integració.

Martorell Coca, PepEl teatre com a instrument per a la mútua integració. Materials Pàgina 61per a la interculturalitat.

Montón Sales, María JoséNecessitats educatives de l’alumnat d’incorporació tardana a Pàgina 69l’educació secundària obligatòria: priorització d’objectius,continguts i competències bàsiques


Pàgina IX

Sánchez Cano, ManuelEstratègies comunicatives en alumnes d’incorporació tardana: Pàgina 109ajuda a l’elaboració de plans d’acollida i a l’aprenentatge de lallengua.

Sanjuán González, CarmeUn model d’intervenció curricular per atendre la diversitat a l’ESO. Pàgina 111

Llengua

Benet i Pugès, RoserLa lectura expressiva a l’aula: una estratègia de descodificació de Pàgina 8textos per formar lectors lingüísticament competents.

Bofarull Vidal, M. TeresaAtenció a la diversitat en el desenvolupament de les competències Pàgina 11bàsiques de lectura i escriptura a 2n cicle d’Educació Infantil.

Català i Agràs, MireiaMaterials curriculars per al desenvolupament de les habilitats lecto- Pàgina 18res d’acord amb el marc conceptual utilitzat en l’elaboració de lesproves ACL.

Català i Agràs, GlòriaMaterials curriculars per al desenvolupament de les habilitats lecto- Pàgina 20res d’acord amb el marc conceptual utilitzat en l’elaboració de lesproves ACL per al Cicle Inicial de Primària.

Farré i Vilalta, ImmaculadaAssoliment de les competències bàsiques en l’ESO: disseny Pàgina 39d’activitats interactives per a l’aprenentatge de la llengua ca-talana mitjançant Internet.

Hernández Barber, M. SoledatEls millors textos. Pàgina 41

Iranzo García, PilarLa millora de la formació permanent del professorat per al desenvo- Pàgina 43lupament d’innovacions curriculars: “El cas de la lectura i l’escriptu-ra amb un enfocament constructivista”.

Lledó i Cunill, EulàliaEscriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàctiques Pàgina 48per a les literatures.

Lloret Cantero, JoanaL’espai ple. Com desenvolupar les habilitats lingüístiques a les Pàgina 54UAC amb tècniques dramàtiques.

Índex

Pàgina X

Martín Manzano, CarmeAnàlisi de les dificultats dels alumnes immigrants en l’aprenentatge Pàgina 58del català-castellà a Primària i 1r cicle d’ESO. Conseqüències me-todològiques i propostes didàctiques.

Mindán Navarro, JoaquínProposta curricular per l’aprofundiment en l’aprenentatge de la llen- Pàgina 65gua i la cultura gallegues a l’ensenyament secundari a Catalunya.

Moya Obes, JeroniLa lectura a l’aula. Un projecte per a l’aprenentatge de les llengües, Pàgina 75l'autoformació i el tractament de la diversitat.

Rius Oliva, LluísBiblionet. Pàgina 102

Verdaguer i Autonell, M. TeresaLlegir per comprendre. Comprendre per aprendre. Aprendre per Pàgina 123saber. (Proposta per fomentar la lectura a l’ESO i als ensenyamentsprimaris).

Llengües Estrangeres

Camats Alos, M. DolorsDisseny de miniunitats didàctiques de l’àrea de Llengües Estrangeres Pàgina 14Anglès.

Farré Espar, PilarActivitats d’anglès amb ordinador per desenvolupar estratègies Pàgina 37d'aprenentatge per a alumnes d’ESO.

Llobet Vila, M. Carme dePer a un ús eficaç del centre d’autoaprenentatge. Pàgina 50

Velasco Martín, M. CarmenLes noves tecnologies com a eina d’aprenentatge de les llen- Pàgina 121gües estrangeres.

Matemàtiques

Busquets i Prat, OriolL’avaluació dels aprenentatges matemàtics. Cap a una avaluació Pàgina 13objectiva dels resultats i diagnòstica dels processos.

Prió Burgués, JordiAssoliment de les competències bàsiques en l’ESO: disseny Pàgina 92d'activitats interactives per a l’aprenentatge de matemàtiques mit-jançant Internet.


Pàgina XI

Torra Bitlloch, MontserratVies per conduir l’àrea de matemàtiques dels continguts a les Pàgina 115competències.

Música

Saguer Canadell, NeusL’educació musical com a eina de l’educació intercultural. Pàgina 106

Organització i gestió

Pérez Viñas, AnnaAnàlisi de les estratègies d’aplicació d’un programa de competència Pàgina 87social dirigit a millorar la convivència escolar i fomentar la cultura demediació en contextos de baix nivell sociocultural.

Rabadà i Molina, IsidreIdentificació dels factors laborals que afecten negativament la salut Pàgina 96i el benestar dels docents d’ensenyament secundari.

Xifré Arroyo, ÀngelEstructura i organització de centres docents. Estudi i propostes de Pàgina 125millora.

Orientació

Masip Utset, MariaL’orientació a l’entrada i a la sortida de l’ESO: dues transicions com- Pàgina 62plexes.

Soler i Prats, Josep-MariaLa relació família-escola al nostre entorn. Anàlisi de la realitat actual Pàgina 112i recull de possibles propostes. El paper de l’assessor.

Prevenció de riscos laborals

Farran i Vall, AntoniProposta d’estudi-treball per aplicar la llei de prevenció de riscos labo- Pàgina 35rals als instituts d’ensenyament secundari Manolo Hugué de Caldesde Montbui i Ramon Casas i Carbó de Palau de Plegamans mitjançantl’elaboració d’un pla de prevenció de riscos laborals.

Índex

Pàgina XII

Psicopedagogia

Moreno i Oliver, Francesc XavierEls problemes de comportament en el context escolar: causes Pàgina 71i models d’intervenció en l’educació secundària obligatòria. Es-tudi psicopedagògic.


Pàgina XIII

ÍNDEX ALFABÈTIC D'AUTORS

1.- Aliberas Maymí, JoanCap a una fonamentació de l'activitat científica escolar en Pàgina 1l'ensenyament obligatori: model teòric i primers resultatsa l'aula.

2.- Andrés Garralaga, IgnacioÈtica i estètica en el diàleg intercultural (La comunicació dins Pàgina 3de l'aula amb alumnes immigrants nouvinguts).

3.- Arxe Gálvez, PilarL'optimització de la integració de l'alumnat sord integrat a Pàgina 5l'escola ordinària: la sociabilització amb els seus companysoients.

4.- Barlam Aspachs, RamonLa utilització didàctica de les TIC en el tractament a la diversitat Pàgina 7(Ed. Secundària) Desenvolupament de material didàctic i estra-tègies de treball cooperatiu a partir de la participació en elprojecte.

5.- Benet Pugès, RoserLa lectura expressiva a l'aula: una estratègia de descodificació Pàgina 8de textos per formar lectors lingüísticament competents.

6.- Bescós Calleja, VictòriaLa competència bàsica TIC a l'ensenyament primari i secundari. Pàgina 9

7.- Bofarull Vidal, M. TeresaAtenció a la diversitat en el desenvolupament de les competèn- Pàgina 11cies bàsiques de lectura i escriptura d'enfocament constructi-vista a segon cicle d'educació infantil.

8.- Busquets Prat, OriolL'avaluació dels aprenentatges matemàtics cap a una avaluació Pàgina 13objectiva dels resultats i diagnòstica dels processos.

9.- Camats Alòs, M. DolorsDisseny de miniunitats didàctiques de l'àrea de llengües estran- Pàgina 14geres anglès per editar en la secció corresponent del portaleducatiu edu365.com.

10.- Casals Goma, CarlesTreballem per projectes: Una proposta de treball interdisciplinari, Pàgina 15al segon cicle de la ESO.

11.- Casasnovas Manau, M. TeresaLes adaptacions comunicatives del professorat envers a Pàgina 17l'alumnat sord integrat a l'escola ordinària.

Índex

Pàgina XIV

12.- Català Agras, MireiaMaterials curriculars per al desenvolupament de les habilitats Pàgina 18lectores d'acord amb el marc conceptual utilitzat en l'elabora-ció de es proves ACL. Per als cicles mitjà i superior de primària

13.- Català Agràs, GlòriaMaterials curriculars per al desenvolupament de les habilitats Pàgina 20Ectores d'acord amb el marc conceptual utilitzat en l'elaboracióde les proves ACL, per a Cicle Inicial de primària.

14.- Ciscart Beà, CarmeLes TIC, un recurs per informar, detectar, intercanviar, dialogar Pàgina 22sobre els valors.

15.- Custodio Fitó, EnricDesenvolupament de competències lingüístiques i científiques Pàgina 24a la classe de ciències: disseny d'estratègies i eines perafavorir-la.

16.- Doltra Tapiola, MartaMotivació ètica i gènere Pàgina 26

17.- Escué Olivé, JoanL’Escola de la Societat del Coneixement, l’ús de les TIC. Pàgina 29

18.- Farjas Bonet, AnnaL'escolarització d'alumnes d'origen gambià a Catalunya i el seu Pàgina 31procés d'integració.

19.- Faro Rodríguez, Juan CarlesAdequació de les aules d'informàtica dels centres d'ensenya- Pàgina 33ment a les noves tecnologies.

20.- Farran Vall, AntoniProposta d’estudi-treball per aplicar la llei de prevenció de Pàgina 35riscos laborals als instituts d’ensenyament secundariManolo Hugué de Caldes de Montbui i Ramon Casas iCarbó de Palau de Plegamans mitjançant l’elaboració d’unpla de prevenció de riscos laborals.

21.- Farré Espar, PilarActivitats d'anglès amb ordinador per a desenvolupar estratè- Pàgina 37gies d'aprenentatge per a alumnes d'ESO.


Pàgina XV

22.- Farré Vilalta, ImmaculadaAssoliment de les competències bàsiques en l'ESO: disseny Pàgina 39d'activitats interactives per a l'aprenentatge de la llenguacatalana mitjançant Internet.

23.- Hernández Barber, SoledadEls millors textos. Pàgina 41

24.- Iranzo García, PilarLa millora de la Formació Permanent del Professorat per al Pàgina 43desenvolupament d'Innovacions curriculars: el cas de la Lectura i l'Escriptura amb un enfocament constructivista.

25.- Jiménez Guerrero, AntoniDrets humans per Internet. Pàgina 45

26.- Lalana Espuña, EmilioAdquisició automàtica de dades al laboratori de química. Pàgina 46

27.- Lledó Cunill, EulàliaEscriptores del món. Guia de recursos i orientacions didàcti- Pàgina 48ques per a la literatura.

28.- Llobet Vila, M. Carme dePer un eficaç ús del centre d'autoaprenentatge. Pàgina 50

29.- Llop Campanales, FelicitatImplementació de la mediació a l'IES Sentmenat. Pàgina 52

30.- Lloret Cantero, JoanaL'Espai Ple. Com desenvolupar les habilitats lingüístiques Pàgina 54a les UAC amb tècniques dramàtiques.

31.- López del Amo, José LuisValoració funcional respiratòria i adequació curricular de l'àrea Pàgina 56d'Educació Física en alumnes amb asma induït per l'exer-cici (AIE)

32.- Martin Manzano, CarmeAnàlisi de les dificultats dels alumnes immigrants en l'aprenen- Pàgina 58tatge del català-castellà a Primària i 1r. Cicle d'ESO.Conseqüències metodològiques i propostes didàctiques.

Índex

Pàgina XVI

33.- Martínez Fernando, AntonioAdaptació curricular dels cicles formatius amb gran volum Pàgina 59d'equipament a la formació a distància i elaboració deprototipus operatius.

34.- Martorell Coca, Josep M.El teatre com a instrument per a la mútua integració. Pàgina 61Materials per a la interculturalitat.

35.- Masip Utset, MariaL'orientació a l'entrada i a la sortida de l'ESO. Pàgina 62

36.- Masó Monclús, Anna M.Igualtat i diferència: materials per a la coeducació per a les Pàgina 63classes de filosofia i ètica.

37.- Mindán Navarro, JoaquínProposta curricular per a l'aprofundiment en l'aprenentatge Pàgina 65de la llengua i la cultura gallegues a l'ensenyamentsecundari a Catalunya.

38.- Molino Tejedor, Lluís M.Atenció a la diversitat i avaluació en els laboratoris de Pàgina 67Física i Química.

39.- Montón Sales, M. JoséNecessitats educatives de l'alumnat d'incorporació tardana Pàgina 69a l'ESO: priorització d'objectius, continguts i competènciesbàsiques.

40.- Moreno Oliver, Francesc XavierEls problemes de comportament en el context escolar: Pàgina 71causes i models d'intervenció.

41.- Moreno Rams, ÁngelaAvaluació i diagnosi del llenguatge en alumnes d'ESO Pàgina 73amb NEE dins el marc de les noves tecnologies.

42.- Moya Obes, JeroniLa lectura a l'aula. "Un projecte per a l'aprenentatge de Pàgina 75les llengües, autoformació i el tractament de la diversitat".


Pàgina XVII

43.- Navarro Roca, M. RosaTreballem per projectes: Una proposta de treball interdisci- Pàgina 77plinari...Primer cicle de l'ESO.

44.- Pachés Leal, MercèPer una millora de la pràctica docent i de l'aprenentatge de la Pàgina 79reproducció humana en adolescents.

45.- Palou Vicens, SílviaL'Educació emocional, una eina per a la convivència en Pàgina 81educació infantil (0-6). Una responsabilitat compartidaamb les famílies.

46.- Peleato Labata, Mariano J.Les TIC com a innovació educativa a l'àrea de matemàtiques Pàgina 83a l'ensenyament primari.

47.- Peña Pérez, RosarioProducció de continguts multimèdia i programació d'aplicada. Pàgina 85Internet.

48.- Pérez Viñas, Ana M.Anàlisi de les estratègies de l'aplicació d'un programa de Pàgina 87Competència Social, dirigit a millorar la convivència escolari fomentar la cultura de la mediació en contextos debaix nivell sociocultural.

49.- Perxachs Juandó, ClaraÀrea d'educació artística visual i plàstica: proposta per a Pàgina 89l'actualització del professorat.

50.- Planas Gamundi, JosepPreparació d'activitats Clic de Socials per a alumnes dels cicles Pàgina 90mitjà i superior de primària.

51.- Prió Burgués, JordiAssoliment de les competències bàsiques en l'ESO: disseny Pàgina 92d'activitats interactives per a l'aprenentatge de les matemàtiquesmitjançant Internet.

52.- Puig Amat, EnriqueRecursos curriculars a l'àrea d'Educació Física a Internet. Pàgina 94

Índex

Pàgina XVIII

53.- Rabadà Molina, IsidreIdentificació dels factors laborals que afecten negativament Pàgina 96la salut i el benestar dels docents d'ensenyament secundari.

54.- Reverté Vidal, Maria PilarEls arxius: un recurs per al treball de recerca del batxillerat. Pàgina 97

55.- Rey Barbachano, RogerIntegració i ús de les eines multimèdia en el procés d'apre- Pàgina 98nentatge.

56.- Riera Codina, JaumeProgramari per a l'elaboració i correcció automàtica Pàgina 99d'exàmens-test.

57.- Riera Cortès, AntoniAvaluació de l'ús social del català entre l'alumnat de secundària Pàgina 100en relació amb la dinàmica sociocultural dels centres.

58.- Rius Oliva, Lluís Biblionet. Pàgina 102

59.- Sáez Sagarra, EstherEl Cinema en l'Ensenyament de les Ciències Socials. Pàgina 104

60.- Saguer Canadell, NeusL'educació musical com a eina de l'educació intercultural. Pàgina 106

61.- Sales Rufí, JosepEstudi sobre la implementació a Catalunya de cicles Pàgina 107formatius 3D.

62.- Sánchez Cano, ManuelEstratègies comunicatives en alumnes d'incorporació tardana. Pàgina 109

63.- Sanjuan González, CarmeUn model d'intervenció curricular per atendre la diversitat Pàgina 111a l'ESO

64.- Soler Prats, Josep M.La relació família-escola al nostre entorn: Anàlisi de la realitat Pàgina 112actual i possibles propostes. El paper de l'assessor.


Pàgina XIX

65.- Suau Puig, F. XavierLa virtualització d’un centre educatiu. Pàgina 113

66.- Torra Bitlloch, MontserratVies per conduir l'àrea de matemàtiques dels continguts Pàgina 115a les competències.

67.- Valero Saiz, JoséLa fibromialgia, causa del retard escolar a l’adolescent. Preva- Pàgina 117lència dins el nostre medi. Implicacions terapèutiques i diagnòstic.

68.- Vall Parera, M. CarmeLes noves tecnologies com a eina vehicular de l'aprenentatge. Pàgina 119Disseny de mini unitats didàctiques (mud) de l'àrea de conei-xement del medi social i cultural.

69.- Velasco Martín, M. CarmenLes noves tecnologies com a eina vehicular de l'aprenentatge Pàgina 121de llengües estrangeres.

70.- Verdaguer Autonell, M. TeresaLlegir per comprendre. Comprendre per aprendre. Pàgina 123Aprendre per saber. Saber per viure (proposta per fomentarla lectura a l'ESO i als ensenyaments primaris).

71.- Xifré Arroyo, ÀngelEstructura i organització de Centres Docents. Estudi Pàgina 125i propostes de millora.

Llicències d’Estudi Retribuïdes 2001-2002

Pàgina 1

TÍTOL: CAP A UNA FOMENTACIÓ DE L’ACTIVITAT CIENTÍFICAESCOLAR EN L’ENSENYAMENT OBLIGATORI: MODELTEÒRIC I PRIMERS RESULTATS A L’AULA

AUTOR: JOAN ALIBERAS I MAYMÍ

SUPERVISIÓ: Mercè Izquierdo i AymerichDepartament de Didàctica de lesMatemàtiques i les Ciències ExperimentalsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències Naturals iExperimentals

RESUM:

L'ensenyament de les ciències experimentals, sobretot en el context de l'ensenyamentobligatori, en la pràctica moltes vegades es planteja encara amb paràmetres més propisd'altres contextos educatius i moments històrics. És per això que massa sovint els resultatsdel seu ensenyament no són prou satisfactoris ni motivadors tant per a l'alumnat com per alprofessorat.Aquestes són algunes de les coses que han canviat força en les nostres aules:

� Ja no es pot pretendre ensenyar ciències com si s'estigués formant futurs científics.Els interessos i les capacitats són uns altres. Per això, cal replantejar els objectius imètodes educatius en el context d'una societat democràtica que aspira a millorar laformació de cada generació. Ara, a més de formar futurs científics i tècnics cal,preferentment, educar ciutadans.

� La filosofia de la ciència ha evolucionat profundament durant el segle XX. S'hapassat de considerar que la ciència és un coneixement acumulatiu, ben establert idefinitiu, a concebre-la com a una activitat humana més, adreçada a comprendre elmón (encara que sigui parcialment) per transformar-lo. Com a conseqüència, calreplantejar el paper de la ciència, la seva estructura, la manera com progressa, elpaper de les teories i el dels fets, la funció del llenguatge científic, les sevespossibilitats i riscos...

� El progrés de les ciències cognitives va aportant elements innovadors en la manerad'entendre l'aprenentatge. El coneixement cada vegada més detallat dels processosmentals implicats en els raonaments científics i en l'aprenentatge ens obliguen arepensar també molts aspectes pràctics i teòrics d'interès per al professorat deciències.

Resum dels projectes adjudicats

Pàgina 2

� En conseqüència cal un replantejament, que veiem factible, dels fonaments i modelsbàsics de la didàctica de les ciències, feta des de l'aula i sobre una baseconstructivista. Es tracta de dibuixar una nova concepció de l'ensenyament de lesciències que:

� ofereixi criteris racionals per seleccionar els continguts,� concebi l'aprenentatge de les ciències a l'escola com una activitat científica genuïna,� sigui capaç de connectar amb els interessos i objectius personals dels nostres

alumnes,� parteixi de les capacitats intel·lectuals reals dels alumnes per fer-les progressar,� constitueixi un treball continu d'interacció entre els fets, els models teòrics i el

llenguatge,� s'adreci a identificar i aconseguir el domini dels models científics bàsics,� plantegi la tasca educativa com un procés individual de creixement de l'autonomia i

de la responsabilitat personal, que permeti a l'alumne de continuar aprenent,� ajudi a donar resposta viable a la diversitat de l'alumnat, i insereixi l'aprenentatge de

les ciències en el context més global dels valors.


Pàgina 3

TÍTOL: ÈTICA I ESTÈTICA EN EL DIÀLEG INTERCULTURAL.COMUNICACIÓ PERSONAL I INTERCULTURAL ALSCENTRES AMB ADOLESCENTS IMMIGRANTSD’INCORPORACIÓ TARDANA

AUTOR: IGNACIO ANDRÉS I GARRALAGA

SUPERVISIÓ: Salomó Marquès i SuredaDepartament de PedagogiaUniversitat de Girona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Interculturalitat / Multiculturalitat

RESUM:

Un dels reptes educatius més actuals és respondre a l’escolarització d’alumnes provinentsd’entorns culturals i lingüístics diferents del nostre. Les respostes haurien d’implicar tota lacomunitat educativa i social: les famílies immigrants i les seves projeccions de futur,l’alumnat d’incorporació tardana i el “del país”, el professorat i les institucions educatives engeneral. Aquestes qüestions prenen un relleu especial quan es tracta de la incorporació acentres de Secundària, l’organització horària i curricular dels quals acostuma a ser menysflexible que a Primària i Educació Infantil.Molts ensenyants manifesten la gran dificultat de comunicar-se amb alumnes que no tenencap coneixement del català i sovint tampoc del castellà. És obvi que la llengua és un delsprincipals vehicles de comunicació, però no l’únic. En tot cas, la immensa majoria denosaltres pot constatar, inclús per experiència pròpia, com es pot arribar a comunicar ambalgú que no parla la nostra llengua però amb qui compartim algun tipus d’interès, matèria ovivència comuna. Altrament, també tenim experiència de persones que parlen perfectamentel mateix idioma però no s’entenen o no es comuniquen.La comunicació necessita sobretot desig. I el desig precisa més de l’actitud que de l’habilitat.A partir de la predisposició es podrà construir millor la competència. Sentir-se acceptat, teniralguna cosa que donar, interessar-se per allò que l’altre ens pot oferir, fer quelcom encomú... Sense tot això, l’aprenentatge i l’ensenyament de la llengua esdevé molt més feixucdel compte, perquè la motivació per aprendre o ensenyar és molt menor.El projecte presentat fa èmfasi en aspectes ètics i actitudinals de la comunicació més que nopas en els tècnics (fonètics, semàntics, gramaticals...) que tenen sovint més espai en elcurrículum: al capdavall, es tracta d’aprendre a viure i conviure respectant les diferències. Iparteix d’una intuïció que s’ha mostrat molt rica en altres contextos: el treball a partir de les


Pàgina 4

arts és una eina magnífica de construcció personal i col·lectiva del llenguatge i elpensament, d’accés al coneixement i d’expressió. Les arts com a llengua vehicular. A més amés, la motivació augmenta amb l’autoestima i aquesta també es basa en sentir que hompot ser valorat a partir dels propis referents culturals, entre ells els estètics (poesia, música,belles arts, arts aplicades a la vida quotidiana...).

Ètica i estètica en el diàleg intercultural consta, en principi, de tres parts:� Coneixement de diferents formes d’afrontar en centres-tipus la incorporació

tardana d’alumnes estrangers per a aprendre de les bones pràctiques.

� Adaptació a aquesta realitat d’altres materials del Projecte Filosofia 3-18elaborats pel Grup IREF (Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia)per a treballar habilitats de pensament i de diàleg a partir de referents estètics, totseguint la dinàmica explicitada en el punt següent.

� Creació d’un material específic que fomenti la comunicació i l’intercanviintercultural dins de l’aula a partir d’obres d’art de les cultures d’origen delsdiferents alumnes de la classe, amb objectius i metodologia de treball cooperatiu,avaluant el funcionament del material i les sessions per tal d’introduir millores iparant atenció també a les necessitats i la preparació del professorat.


Pàgina 5

TÍTOL: L´ OPTIMITZACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DE L´ALUMNATSORD INTEGRAT A L´ESCOLA ORDINÀRIA: LASOCIABILITZACIÓ AMB ELS SEUS COMPANYS OIENTS

AUTORA: M. PILAR ARXÉ I GÁLVEZ

SUPERVISIÓ: Núria Silvestre i Benach Facultat de Psicologia

Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Educació Especial

RESUM:

L’objectiu d'integrar l’alumnat sord en el marc de l’escola ordinària, ens porta a reconsiderartotes les variables i persones que intervenen en el seu procés educatiu: família, escola,especialistes, entorn social, …, i les dificultats que es presenten per aconseguir undesenvolupament òptim i integrat dels infants.

La relació que els infants amb sordesa estableix amb el seus iguals ha estat poc estudiada.La meva experiència com a professional m’ha portat a observar que la integració d'aquestalumnat no es produeix automàticament a partir de la integració física, és necessari tenir encompte una sèrie de prerequisits per afavorir la integració social d’aquest alumnat amb elsseus iguals.

La qualitat de les relacions de l’alumnat amb sordesa en la vida escolar depènfonamentalment de les relacions que cada alumne/a estableix amb el professor i elscompanys.

Amb la finalitat de poder aconseguir una sociabilització real dels infants amb sordesa ésnecessari conèixer més acuradament el tipus de relació que s’estableix entre aquests infantsi els seus iguals oients amb la finalitat de poder incidir en la dinamització del procés desociabilització d’aquests alumnes.

L’objectiu d’aquest treball serà cercar els elements més significatius del tipus de relació ques’estableix entre els infants amb sordesa i els infants oients, amb la finalitat d’optimitzar-la.Situació que ens permetrà apropar més les relacions socials que es donen en el marcescolar a les necessitats de l’alumnat sord integrat a l’escola ordinària.

La sordesa es caracteritza per ser un dèficit no aparent. La persona es pot desplaçarsense ajuda, la seva postura, els seus gests i la seva expressió no ens indiquen que siguisord. El fet que el seu dèficit no es vegi fa que la integració social aparentment sigui un


Pàgina 6

èxit (en el sentit de simular l’existència del dèficit), això afavoreix que es tendeixi asubestimar els seus efectes en termes de limitacions. La invisibilitat del dèficit i la sevarepresentació socialment positiva, contribueix a explicar les dificultats que l’entorn directedel sord ens mostra per avaluar adequadament l'abast del seu dèficit.

Les dificultats en què el sord s’enfronta en la seva convivència entre els seus iguals dinshan de ser tractades des de l’escola. Per afavorir la integració convé garantir la interacciódels infants amb sordesa amb els seus companys a través d’activitats que poquesvegades es produeixen de forma espontània.

L’escola conjuntament amb la família i l’entorn social més proper és un dels contextossociabilitzadors més importants on es desenvolupen les habilitats socials i cognitives de totsels infants, d’aquí sorgeix la importància de conèixer les seves peculiaritats a l’hora derelacionar-se amb els altres companys.


Pàgina 7

TÍTOL: LA UTILITZACIÓ DIDÀCTICA DE LES TECNOLOGIES DELA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ EN ELTRACTAMENT A LA DIVERSITAT (EDUCACIÓSECUNDÀRIA). DESENVOLUPAMENT DE MATERIALDIDÀCTIC I D’ESTRATÈGIES DE TREBALL COOPERATIUA PARTIR DE LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTETELEMÀTIC EL MÓN DE HARRY POTTER

AUTORA: RAMON BARLAM I ASPACHS

SUPERVISIÓ: Josep Masalles RománICE Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica

RESUM:

L’objectiu d’aquesta llicència és el de facilitar recursos i estratègies a aquells centres quedesitgen obrir noves vies de treball en el camp de l’atenció a la diversitat, fomentant laparticipació en els projectes telemàtics cooperatius a partir de l’experiència pròpia i del’equip d’atenció a la diversitat del meu centre IES Llobregat de Sallent. Bona part de lesargumentacions i conclusions estaran basades en el projecte El Món de Harry Potter,bàsicament perquè és el projecte que estan portant a terme els Departaments d’Atenció a laDiversitat de diversos IES del país.

El resultat final que espero obtenir al final d’aquesta llicència és:

� Un recull del material didàctic utilitzat.� Una valoració de les eines emprades per a l’elaboració d’aquest material didàctic.� Una explicació i valoració de l’entorn de treball cooperatiu BSCW, facilitat per la

CE i que és utilitzat per alumnes i professors.� Una selecció de projectes telemàtics existents, en català i en altres idiomes, que

siguin d’utilitat pel que fa al treball a l’aula, incidint en aspectes de tractamentinterdisciplinar, treball cooperatiu i atenció a la diversitat.

� Una avaluació exhaustiva del procés de desenvolupament i seguiment delprojecte, assoliment d’objectius, opinions de professors i alumnes, etc. Amb laintenció de valorar l’eficàcia dels projectes telemàtics cooperatius en eltractament a la diversitat a secundària.

� Elaboració de pautes generals que facilitin la participació en els diversosprojectes telemàtics cooperatius.


Pàgina 8

TÍTOL: LA LECTURA EXPRESSIVA A L’AULA: UNAESTRATÈGIA DE DESCODIFICACIÓ DE TEXTOS PER AFORMAR LECTORS LINGÜÍSTICAMENT COMPETENTS

AUTORA: ROSER BENET I PUGÈS

SUPERVISIÓ: Josep Bota GibertInspecció d’Ensenyament

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengua i literatura Catalana

RESUM:

Crear l’hàbit de lectura en els alumnes és una de les principals preocupacions delsprofessors en general i dels de llengua en particular. Per crear aquest hàbit hem d’encetarun procés engrescador que aporti uns beneficis que els mateixos alumnes considerin moltsignificatius en l’adquisició de competència lingüística.

La lectura expressiva a l’aula, en un clima distès, on el so i la música de les paraules siguinun element descodificador de primer ordre, és una eina molt eficaç per treure la por de llegirun text més llarg que un conte o un text que no estigui escrit en prosa.

L’objectiu del treball és, d’una banda, aprofundir en l’estudi dels beneficis que comporta lapràctica de la lectura expressiva a les aules de secundària i batxillerat i, de l’altra, elaborarmaterials per treballar tots els continguts de la llengua suscitats per la lectura expressiva.

El producte final que s’espera obtenir d’aquest treball és un llistat de textos eminentmentliteraris per fer-ne la lectura expressiva a les aules de secundària i batxillerat, i preparar unasèrie de seqüències didàctiques que, partint de l’aprenentatge cooperatiu que facilita lalectura expressiva, condueixin a un aprenentatge significatiu de la llengua.

La finalitat és formar bons lectors autònoms, individuals i silenciosos, naturalment, però unbon camí per arribar-hi és trobar-hi el plaer col·lectivament a l’aula fent-ho en veu alta.


Pàgina 9

TÍTOL: LA COMPETÈNCIA BÀSICA TIC (TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ) AL’ENSENYAMENT PRIMARI I SECUNDARI. PROPOSTAD’ACTIVITATS.

AUTORA: VICTÒRIA BESCÓS CALLEJA

SUPERVISIÓ: Jesús Correas FernándezDepartament d’Intel·ligència ArtificialUniversidad Politécnica de MadridUniversitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Informàtica aplicada a les àrees curriculars

RESUM:

Partint d’una seqüenciació per cicles i etapes de les competències bàsiques de les TIC quel’alumnat ha d’assolir, pretenc fer una proposta d’activitats per àrees i cicles. Aquestesactivitats seran de dos tipus:

a) Activitats que es fan amb software informàtic. En aquest grup estarien, per posarun exemple, aquelles activitats que fins ara es feien de manera tradicional ambun llibre o amb una llibreta, és a dir, en suport paper, i que es podran fer a travésde l’ordinador; o bé aquelles activitats de plàstica o de música que es feien ambinstruments determinats: pinzells, pintures o instruments musicals. Es tracta desubstituir el llapis i el paper, la pissarra, els instruments musicals i altres eines perun simple ordinador.

b) Activitats en Web. En aquest grup estarien aquelles activitats que requereixen laconnexió a la xarxa. Aquí inclourem aquelles activitats de consultes de llibres,d’enciclopèdies, de visita a museus, d’intercanvi amb alumnes d’altres centres,etc. Es tracta de substituir, per exemple, una visita a una biblioteca o a un museuper una visita virtual sense desplaçament. També inclouré en aquest apartatidees d’activitats per dotar de continguts pedagògics les Webs dels centres.

Per fer una proposta detallada de cadascuna de les activitats partiré d’un treball previ basaten el document “La competència bàsica en tecnologies de la informació i la comunicació”(HYPERLINK http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/index.htm;http://www.xtec.es/escola/tec_inf/tic/index.htm) elaborat pel grup de treball del Programad’Informàtica Educativa. En aquest document s’estableix un primer nivell de concreció de lacompetència bàsica en les TIC des de parvulari fins al segon cicle de l’ESO, és a dir, esconcreta l’alfabetització tecnològica que ha de portar a terme un estudiant en el nou sistema


Pàgina 10

educatiu. Per una altra banda, per proposar aquesta mena d’activitats, és necessari nosolament tenir un bon coneixement i formació en les TIC i saber el que ha de ser capaç defer un noi o una noia d’una edat determinada, sinó també cal conèixer els currículums de lesàrees i de les matèries per tal de poder fer una proposta adequada de cada nivell, cicle ietapa.

Amb aquest treball, en definitiva, el que vull fer és donar idees als professors i professores,perquè, cada cop, l’ús de l’ordinador i d’Internet sigui més habitual a les nostres aules iperquè els alumnes no aprenguin tecnologia, sinó que sàpiguen aprendre


Pàgina 11

TÍTOL: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN EL DESENVOLUPAMENTDE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LECTURA IESCRIPTURA A 2N CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL

AUTORA: M. TERESA BOFARULL VIDAL

SUPERVISIÓ: Emília Molas i RamosIES Jaume Huguet

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengua CatalanaTema transversal: Educació en la diversitat

RESUM:

En aquest projecte tractarem de sistematitzar l'ensenyament de la lectura i l'escripturad'enfocament constructivista, que permeti atendre la diversitat de tots els alumnes, tant delsque mostren dificultats (mancances de tipus sòciocultural i/o lingüístic, com és el cas delsalumnes d'incorporació tardana o NEE), com dels alumnes més avançats.

� Fase de planificació: es revisaran els documents centre: el PEC i el PCC. Allí caldràincloure els apartats que facin referència a l'enfocament constructivista de la lectura il'escriptura, sobretot les seves bases teòriques i la metodologia general que marcaràel desenvolupament del PCC: adaptació dels objectius terminals d'Educació Infantilen objectius i continguts referencials per a cada nivell, concreció de les formesd'atenció a la diversitat, recursos humans i materials que el centre i el cicle disposen iformes d'avaluació...A més, s'elaboraran les pautes d'avaluació inicial de lectura i d'escriptura i les pautesd'avaluació del context familiar.

� Fase d'elaboració: elaboració d'unes propostes d'activitats contextualitzades en unsprojectes interdisciplinaris, que garanteixin la funcionalitat dels aprenentatges i ensajudin a assolir els objectius proposats. Quan aprenem a llegir i a escriure no ho femen el buit, sinó que llegim i escrivim alguna cosa, els continguts de les altres àreescurriculars.

Caldrà, a més, elaborar uns instruments de comunicació amb els pares que facilitin unmarc de col·laboració en tot aquest procés, ja que el context familiar és cabdal en elprocés de desenvolupament dels alumnes, com mostra la teoria de sistemes i la teoriaecològica del desenvolupament humà.

Es procurarà que hi siguin representades les diferents tipologies de textos (enumeratius,informatius, literaris, expositius i prescriptius), de manera que al llarg dels projectess'anessin treballant de forma contextualitzada cada una de les diferents modalitats.


Pàgina 12

Aquest projecte suposarà una proposta flexible i no pas única o acabada, que serveixi dereferent perquè el professor o l'equip de cicle en pugui elaborar d'altres ajustades a lesnecessitats del seu grup d'alumnes.

Per acabar, direm que les diferents activitats que es proposin es graduaran en diferentsnivells de dificultat, per tal que puguin ser útils a tots els alumnes, ja siguin de P-3, P-4 o P-5, i es puguin ajustar als diferents nivells de competència dels alumnes d'un mateix nivell.Cal fugir doncs, de la idea que els alumnes d'un mateix grup-classe mostren el mateix nivellde competència, ja que això no és així (l'avaluació inicial ens permet conèixer aquestsdiferents nivells i proposar activitats situades a la ZDP de cada alumne).


Pàgina 13

TÍTOL: L’AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES MATEMÀTICS.CAP A UNA AVALUACIÓ OBJECIVA DELS RESULTATS IDIAGNÒSTICA DELS PROCESSOS

AUTOR: ORIOL BUSQUETS I PRAT

SUPERVISIÓ: Jordi Deulofeu PiquetUAB Departament de Didàctica de lesMatemàtiques i de les Ciències Experimentals

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Avaluació i Matemàtiques

RESUM:

El projecte té dues fases ben diferenciades, que han de donar lloc a dos tipus de productes.D’una banda, intentar establir un conjunt de criteris, condicions i variables a tenir en comptequan es preparen instruments per a l’avaluació dels resultats d’aprenentatge dels alumnes.Intentar fer una síntesi d’aquestes observacions, a partir d’experiències ja realitzades (comels projectes APU, TIMSS, PISA, ...) i, si és possible, d’aportacions pròpies. En aquestafase, també és prevista la realització d’entrevistes amb experts que han treballat aquesttema en l’àmbit d’altres àrees curriculars.D’altra banda, a partir de l’estudi anterior, dissenyar i validar proves que per a un tipusconcret d’aprenentatges matemàtics permetin no només establir, d’una manera objectiva, siun alumne té suficientment consolidats aquests aprenentatges, sinó que la mateixa provaaporti informació, en el cas que el resultat no sigui prou reeixit, sobre quin és l’esglaó en quèha quedat interromput el procés d’aprenentatge, o quins són els coneixements bàsics que noes tenen adquirits.Aquesta segona fase del treball comportarà, doncs, l’elecció d’un tema concret present en elcurrículum de matemàtiques (segurament seran qüestions relacionades amb laproporcionalitat, que és un eix vertebrador de gran part del currículum de matemàtiques del’ESO), l’elaboració de proves (no sempre necessàriament escrites) i la seva aplicació ivalidació posteriors a alumnes de l’etapa d’educació secundària obligatòria i, si cal, del’etapa d’educació primària.La intenció és que el tipus d’instrument d’avaluació que es dissenyi, que com s’ha dit ha depermetre fer possible una diagnosi a posteriori del procés d’aprenentatge, pugui servir demodel per a l’elaboració d’instruments d’avaluació referits a altres continguts matemàtics.


Pàgina 14

TÍTOL: DISSENY DE MINIUNITATS DIDÀCTIQUES DE L’ÀREA DELLENGÜES ESTRANGERES ANGLÈS.

AUTORA: M. DOLORS CAMATS I ALÒS

SUPERVISIÓ: Mercè Bernaus QueraltFacultat de Ciències de L’educacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengües Estrangeres

RESUM:

Es tracta de dissenyar set guions de miniunitats didàctiques (MUD) de l’àrea de llengüesestrangeres: anglès i les guies didàctiques corresponents.

Aquests guions crearan nous entorns d’aprenentatge interactius i multimèdia, quedesenvoluparan aspectes curriculars de l’àrea de llengües estrangeres: anglès vinculats alprimer cicle de l’Educació Secundària Obligatòria i, tindran en compte, la concepcióconstructivista de l’aprenentatge i el nou entorn que comporta la Societat de la informació.Un exemple són els dissenys basats en el ISD (instructional systems design) que creamicroentorns, simulacions i jocs (Northrup 1995, Rieber 1996 i Reigeluth 1999 entred’altres).

L’estructura i els components d’aquestes miniunitats didàctiques estan determinats ambanterioritat però, es podran modificar, tenint en compte els resultats de les reunions decoordinació amb els responsables de l’Àrea de Documentació de la Subdirecció General deTecnologia de la Informació. En un principi l’estructura serà la següent:

1. Presentació: s’explicarà els tema en qüestió a partir de la creació d’entorns i nivellsdiferents (reforç, consolidació i ampliació).

2. Pràctica: es presentaran quatre activitats contextualitzades per nivells (reforç,consolidació i ampliació)

3. Avaluació: es presentaran dues activitats que autoavaluaran els coneixementsadquirits per l’alumnat per nivells.


Pàgina 15

TITOL: TREBALLEM PER PROJECTES: UNA PROPOSTA DETREBALL INTERDISCIPLINARI ENTRE LES ÀREESD’EXPRESSIÓ I EL TREBALL A LES TUTORIES DESECUNDÀRIA

AUTOR: CARLES CASALS I GOMÀ

SUPERVISIÓ:. Iñaki Echevarría Aranzábal Institut de Ciències de l’Educació

Universitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Temes generals i transversals: Educació envalors i en la diversitat

RESUM:

Fruit de l'observació dels resultats del treball a les tutories de l' E.S.O i atenent al’experiència a l'etapa d'ensenyament primari, constatem que el treball tutorial a voltes norespon, ni en la forma ni en el fons, a les necessitats que avui dia reclama la comunitateducativa.

Sota el títol " Treballem per projectes: Una proposta de treball interdisciplinari entre les àreesd’expressió i el treball a les tutories de secundària", pretenem desenvolupar una alternativaque des del marc interdisciplinari que ens ofereix la Reforma millori la qualitat de les tutories.Es tracta de motivar i engrescar els alumnes en projectes més creatius i vivencials.Projectes que impliquin alumnes i professorat en la millora de la convivència i de l'entorn detreball als nostres instituts així com la relació d’aquests amb el barri i la població.

El treball per projectes com a mètode ens ofereix la possibilitat d’obtenir uns resultats mésintegradors i socialitzadors. Partint de la perspectiva inicial dels interessos dels alumnes isense oblidar les necessitats educatives i els continguts, ens permet arribar a la realitatsocial i de l’entorn, ser capaços de transformar i de donar eines per al millorautoconeixement i fomentar la integració social. Així mateix, aquesta metodologia enspermet atendre la diversitat del grup i assolir aprenentatges el més significatius possible.

Pretenem fomentar el treball interdisciplinari partint de la individualitat, potenciant lacreativitat i el protagonisme dels alumnes, amb l'acceptació dels propis límits i laresponsabilitat que implica formar part d'un grup, per tal d'aconseguir actituds i valors queels permetin madurar i créixer tot respectant i millorant l'entorn en el qual es desenvolupen.A més a més, pretenem potenciar l'esperit crític i de respecte envers el propi treball i el dels


Pàgina 16

altres. Atesa la interdisciplinarietat del projecte i el paper vehicular que hi juguen lesmatèries implicades ( bloc d’expressió plàstica, musical i corporal), determinem que lamatèria central objecte del treball és l’educació en actituds i valors, emmarcada dins l’àmbitmés global de l’acció tutorial.

Essent una proposta que abasta els dos cicles de l' E.S.O, els continguts a desenvoluparresponen a paràmetres diferents, tot i que contemplen una coherent progressió. Cal tenir encompte diversos aspectes com el nivell de maduració, el grau d'integració i adaptació alcentre, les diferents procedències, la diversitat cultural, etc. a l'hora de determinar el marc dereferència a cada un dels cicles. Cal aclarir que quan esmentem el marc de referència,estem parlant del fil conductor genèric, en relació amb el qual estructurem eldesenvolupament de la proposta en els diferents projectes de treball.

Els referents per a cada cicle seran els següents:

1e. Cicle.� La integració a la vida de l'institut.� L'adaptació al grup i el respecte a les persones amb qui convivim.� El respecte i la millora de l'entorn més proper.

2n. Cicle.� El Jo social.� La projecció del grup envers el barri, el poble, la ciutat i la societat en general.� Adolescència i conflicte: autoconcepte, relacions interpersonals, família, estudis, món

laboral….

Desenvolupament de la proposta al segon cicle.

Al segon cicle la proposta es concreta en la projecció del grup i el centre envers el barri ,elpoble, la ciutat...és a dir, en la projecció social del treball i l’evolució dels alumnes cap al seuentorn, sense oblidar tot el que fa referència al component de maduració personal.

La proposta s’estructura en relació a tres objectius generals:

1. Reflexionar sobre situacions i problemàtiques pròpies de l’adolescència.2. Progressar en la construcció de la pròpia identitat i en el desenvolupament de

l’autoconcepte al marge dels estereotips dominants.3. Mostrar sensibilitat, esperit crític i capacitat d’actuació davant de problemàtiques com

la diversitat cultural, el racisme, la violència, el medi ambient ...

A partir d’aquests, es desenvoluparan un conjunt d’objectius específics de diversa índole. Eldisseny dels continguts, procediments i actituds derivats dels mateixos, s’especificaran encadascun dels projectes programats. Orientarem els temes al voltant d’aquells aspectes quemés els preocupen, de les seves inquietuds personals, dels seus desigs i de les sevesexpectatives de futur.


Pàgina 17

TÍTOL: LES ADAPTACIONS COMUNICATIVES DELPROFESSORAT ENVERS A L'ALUMNAT SORDINTEGRAT A L'ESCOLA ORDINÀRIA

AUTORA: M. TERESA CASASNOVAS I MANAU

SUPERVISIÓ: Núria Silvestre i Benach Facultat de Psicologia


MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Educació Especial

RESUM:

L’atenció a la diversitat i la concreció de les necessitats educatives especials en funció delssuports específics i ordinaris que rep l’alumnat amb una pèrdua auditiva greu mostren, unavegada més, l’especificitat de les necessitats educatives de l'alumnat amb sordesa que desdels centres específics o ordinaris es manifesten al llarg de la seva escolaritat.

L'escola comprensiva i més especialment els "Centres ordinaris d'agrupament de l'alumnatsord" és l’encarregada d'ajudar al desenvolupament de la comunicació el llenguatge del'infant amb sordesa i d'afavorir el seu ús a partir de contextos i situacions conegudes pelsinfants. Per poder portar a terme un paper facilitador de l'ús del llenguatge calen unsconeixements mínims de les característiques i necessitats de l'alumnat sord integrat.

Un dels aspectes fonamentals a tenir en compte en la pedagogia educacional d'un centreordinari on hi ha alumnat amb pèrdues auditives greus i permanents és la inclusiód'adaptacions comunicatives vers a l'alumnat sord.

L'objectiu del treball consisteix en analitzar els bescanvis comunicatius que es donen entreel professorat de suport envers a l'alumnat sord integrat i l'alumnat oïdor.

Es partirà de les aportacions de la pragmàtica a l’estudi de les relacions de l'infant sord ambel seu entorn que situen l'èxit comunicatiu no tant amb el mediador lingüístic (llenguatge oral,llenguatge signat, llenguatge escrit, relacions de la criatura sorda amb el seu entorn) sinó enles adaptacions comunicatives.

Les propostes d'actuació es basaran en les activitats pròpies del marc escolar i lametodologia que s'utilitzarà serà l'observacional.

Al llarg de l'escolarització el centre educatiu esdevé l'entorn natural on l'alumnat ambsordesa expressa les seves necessitats i desitjos. Per això és tant important sensibilitzar alprofessorat davant de les adaptacions comunicatives que pot realitzar.


Pàgina 18

TÍTOL: MATERIALS CURRICULARS PER ALDESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATSLECTORES D’ACORD AMB EL MARC CONCEPTUALUTILITZAT EN L’ELABORACIÓ DE LES PROVESACL

AUTORA: MIREIA CATALÀ I AGRÀS(Complementa el projecte de Glòria Català iAgràs)

SUPERVISIÓ: Anna Camps i Mundó Cap del Departament de Didàctica de laLlengua, Literatura i Ciències Socials de laUAB

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengua i literatura catalana

RESUM:

Les autores de les proves ACL d’avaluació de la comprensió lectora, a través dels cursos iassessoraments que hem fet a les escoles, hem pogut constatar la seva utilitat perquè elsmestres puguin tenir una mesura fiable de la capacitat inicial i final dels seus alumnes enaquest camp.

Però s’ha posat també de manifest la necessitat de tenir uns materials per poderdesenvolupar les estratègies de lectura comprensiva durant el curs, en el sentit ampli, diversi profund en què apunten les proves.

Per tant, l’objectiu d’aquesta llicència és l’elaboració d’uns materials d’ús immediat a l’aulaque, partint dels models interactius de la comprensió lectora, permetin aprendre a utilitzar elcontext per a la construcció d’hipòtesis interpretatives i verificar-les, a reorganitzar lainformació sintetitzant-la, esquematitzant-la o resumint-la, a emetre judicis de valordistanciant-se del text amb una perspectiva crítica, a fruir de la lectura com una fontd’informació i també de plaer, etc.

Aquests materials cal que contemplin la lectura com una part del gran circuit del llenguatge:parla, lectura i escriptura, donant orientacions per als mestres en la seva funció perensenyar a comprendre, i activitats per als alumnes. A la vegada hauran de permetre:

� Abordar els diferents tipus de textos i les diferents àrees curriculars.


Pàgina 19

� El treball individual, amb la possibilitat que cadascú pugui avançar al seu ritme, i pertant, treballar al nivell que li permeten les seves capacitats intel·lectuals i el seuesforç personal.

� Disposar de material de suport per als alumnes amb més dificultats, amb unareiteració i uns estímuls diferents.

� El treball en petit grup, ja que el contacte entre iguals facilita el contrast d’idees i lacooperació.

� El treball en gran grup per permetre el modelatge del mestre i la discussió col·lectiva.


Pàgina 20

TÍTOL: MATERIALS CURRICULARS PER ALDESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATSLECTORES, D’ACORD AMB EL MARCCONCEPTUAL UTILITZAT EN L’ELABORACIÓ DELES PROVES ACL PER A CICLE INICIAL DEPRIMÀRIA

AUTORA: GLÒRIA CATALÀ I AGRÀS(Complementa el projecte de Mireia Català iAgràs)

SUPERVISIÓ: Anna Camps i MundóDepartament de Didàctica de la Llengua, de laLiteratura i de les Ciències SocialsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura catalana

RESUM:

La lectura és una eina bàsica i indispensable per poder accedir a les diferents matèries delcurrículum escolar, per tant és molt important que es planifiqui correctament el seuaprenentatge des d’un primer moment.

Pretenem elaborar uns materials curriculars per al desenvolupament d’una de les principalscompetències bàsiques: la lectura dels alumnes de cicle inicial de primària.

El material vol ser suficientment ampli, divers i atractiu perquè permeti desenvolupar leshabilitats mentals dels nens i nenes i multipliqui les ocasions de llegir, associant elllenguatge oral, plàstic i escrit, en les seves vessants de comprensió i expressió, integrant-ho en un tot de manera natural, en situacions funcionals de la vida quotidiana i en d’altres enquè caldrà posar en joc la imaginació i la creativitat.

No pretén ser cap metodologia d’aprenentatge de la lectoescriptura, però pot ser una einaútil per al mestre, sigui quin sigui el sistema que esculli per als seus alumnes. En tot cas,però, no es tractarà d’exercicis descontextualitzats ni repetitius sinó de situacionsdinàmiques que permetin desenvolupar les diferents potencialitats de l’alumne.

Més enllà d’intentar treballar habilitats de manera aïllada, es pretén incidir en aquellsaspectes que els experts assenyalen com a fonamentals per arribar a una comprensióprofunda: activar els coneixements previs, elaborar hipòtesis i verificar-les, aprendre asolucionar problemes de vocabulari, reconèixer idees principals, fer inferències,desenvolupar estratègies de deducció, reorganitzar la informació, emetre judicis propis, etc.


Pàgina 21

Es tracta de practicar diferents operacions mentals en una mateixa situació, desenvolupar-lades de diferents punts de vista i atribuir-li significat d’una manera organitzada. Contemplaràdiverses tipologies textuals i les àrees curriculars del cicle.

Es donaran recursos i consignes als ensenyants perquè puguin seguir el material de manerapautada o bé en puguin fer un ús més dinàmic i creatiu, d’acord amb el tarannà de cadascú ide cada escola.

Es proposaran també situacions de lectura funcional, d’animació i dinamització de la lecturaextensiva, per aconseguir que sigui una font de coneixement i plaer per als infants.

El material permetrà un treball individual per fer cada alumne al seu ritme, però també hihaurà activitats per fer en parelles i en petit grup. S’intentarà que la majoria de propostessiguin prou obertes i flexibles per possibilitar diferents nivells d’execució, d’acord amb leshabilitats individuals de cada alumne, a la vegada que impliquin sempre la seva activitatmental.


Pàgina 22

TÍTOL: LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LACOMUNICACIÓ: UN RECURS PER INFORMAR,DETECTAR, INTERCANVIAR, DIALOGAR SOBRE ELSVALORS, LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTE, LA MEDIACIÓEN L’ÀMBIT DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

AUTORA: CARME CISCART I BEÀ

SUPERVISIÓ: Dra. Maria Rosa Buxarrais i EstradaDepartament de Teoria i Història de l'EducacióUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educació envalors

RESUM:

Competència social, resolució de conflictes, mediació, educació en valors, educacióemocional, tractament de la diversitat, pautes de disciplina i comportament, projecteeducatiu de ciutat ...

El quadre que encapçala la introducció d'aquest projecte de treball assenyala de formaesquemàtica unes inquietuds, unes realitats, unes demandes dels centres educatius i de lasocietat en general.

Cada cop se senten més veus de descontent, d'insatisfacció, de desencant, dedesorientació, és com si tots plegats estiguéssim un xic o molt perduts sabem que "no anembé", que alguna o moltes coses estan fallant, en l’àmbit social i que cal cercar solucions.

Els centres educatius i la comunitat educativa com a membres de la societat també acuseni alguns pateixen en diferents graus aquestes inquietuds i es busquen solucions.

La realitat de cada centre fa que s'abordin els temes de resolució de conflictes,d'agressivitat, violència, valors-hàbits, segons els coneixements que es tinguin sobre eltema i de vegades es fa sense saber com fer-ho.

Establir criteris comuns sobre el que està bé i malament, saber com evitar i resoldreconflictes en l'àmbit de la comunitat educativa és tot un repte, ja que fins ara a la majoriadels centres aquests aspectes formaven part de l’anomenat currículum ocult i sovint elprofessor tutor havia d'assumir-ne tota la responsabilitat. Cal que la comunitat educativa i lasocietat en general ens conscienciem que l'educació en valors és cosa de tots i peraconseguir implicar a tota la comunitat educativa proposem:

� Elaborar una guia de recursos per educar en valors. Hi ha publicacions,associacions, organismes que porten un cert temps treballant sobre aquesta temàticai també centres que han desenvolupat experiències significatives amb resultatspositius.


Pàgina 23

� Per facilitar la tasca del professorat, és necessari sistematitzar la informació iexperiències existents sobre la temàtica que volem desenvolupar.

� Elaborar materials didàctics sobre el tractament dels valors a partir del visionatd'espais de televisió amb la finalitat de coordinar esforços i establir pautes d'actuaciócoherents entre els centres educatius i les famílies.

� Difondre en suport vídeo experiències significatives desenvolupades en els centreseducatius

� Crear un espai de difusió, debat i reflexió a Internet per convidar a tota la comunitateducativa a participar en l'educació en valors .


Pàgina 24

TÍTOL: DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIESLINGÜÍSTIQUES I CIENTÍFIQUES A LA CLASSE DECIÈNCIES: DISSENY D’ESTRATÈGIES I D’EINES PERAFAVORIR-LO

AUTOR: ENRIC CUSTODIO FITÓ

SUPERVISIÓ: Neus Sanmartí i PuigDepartament de Didàctica de CiènciesExperimentals i les MatemàtiquesUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències experimentals

RESUM:

Nombrosos treballs de recerca en didàctica de les ciències experimentals posen de relleul’estreta relació entre l’aprenentatge de les habilitats cognitivolingüístiques (justificar,argumentar... ) i l’aprenentatge significatiu de les ciències experimentals.

Les dificultats amb què es troba l’alumnat de secundària, a la classe de ciències, quan had’expressar i organitzar un conjunt d’idees en un escrit, són evidents. Per molts estudiantsés especialment difícil escriure textos d’aquesta mena que siguin suficientment precisos,organitzats i clars. Els professors, amb la intenció de comprovar fins a quin punt han entès lamatèria, solem incloure en les preguntes expressions com: per què, raona, explica,justifica... Ens volem assegurar que l’alumnat ha adquirit allò que preteníem, però sovint noobtenim els resultats que esperàvem.L’objectiu d’aquesta proposta és dissenyar estratègies i materials per facilitar una millora enel procés d’ensenyament-aprenentatge, treballant simultàniament aspectes lingüístics icientífics. Aquestes eines s’inclouran en les unitats didàctiques que es desenvoluparan alllarg del curs. Per elaborar-les es vol seguir el mètode de la recerca-acció a cursos de 1r i 3rd’ESO de l’IES Torrent de les Bruixes. Les unitats que semblen més adequades perquè espuguin introduir les estratègies i eines que es volen dissenyar són:

� El cicle de l’aigua� La classificació dels éssers vius� La deriva dels continents� L’origen dels éssers vius i la generació espontània� La higiene i el món microscòpic

Les dues primeres UD estan pensades perquè es desenvolupin en el primer cicle de l’ESO ila resta en el segon cicle. Totes tindran unes característiques comunes:


Pàgina 25

� Estaran orientades a ensenyar un mètode de treball, basat en l’ús del llenguatge coma eina per construir el coneixement científic, l’aprenentatge de com justificar ideescientífiques i l’autoregulació.

� Mostraran el paper de les discussions històriques i confrontació de teories en laconstrucció de la ciència, a fi de promoure la formació per part de l’alumne d’unaopinió pròpia basada en el raonament.

� Farà servir estratègies didàctiques diverses i, en especial, aquelles que afavoreixinla interacció social (treball en grup, col·laboració de bases d’orientació, jocs de rol,coavaluació de treballs) i que afavoreixin la presa de consciència del grup classecom a col·lectiu que desenvolupa un treball comú.

� Inclourà activitats que, per portar-les a terme, requereixin l’ús de capacitats moltdiverses (extreure informació de diferents fonts i suports, ús d’eines multimèdia,resoldre problemes, comunicar conclusions, justificar el propi punt de vista...)

� Promourà l’ús de les noves tecnologies com a instrument per aprofundir en elconeixement científic i per exposar, discutir i justificar les idees científiques.


Pàgina 26

TÍTOL: MOTIVACIÓ ÈTICA I GÈNERE

AUTORA: MARTA DOLTRA I TAPIOLA

SUPERVISIÓ: Ramón Alcoberro i PericaySecció de FilosofiaUniversitat de Girona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Educació en valorsEducació en la diversitat i coeducació

RESUM:

Kohlberg havia elaborat una psicologia genètica, però no des del punt de vista cognoscitiu,com Piaget, sinó des del punt de vista moral. Per a Kohlberg, les etapes dedesenvolupament moral són aquestes:

Edat Etapa Motivació

0-9 Pre-convencional Premis i càstigs9-20 Convencional Aprovació - desaprovació social20- (o mai) Post-convencional Moral personal

Les fases de Kohlberg es basen en un canvi dels criteris d'actuació al llarg de l'evolució delsnois, però aquests criteris, segons, Guilligan, corresponen a l'evolució masculina. Les etapesde desenvolupament moral de les noies, per a aquesta autora, són:

Edat Etapa Motivació

No consta Pre-convencional Supervivència individualNo consta Convencional Sacrifici d'una mateixaPotser mai Post-convencional Equilibri entre donar als altres i preocupar-se d'una mateixa.

D'acord amb la diferent motivació moral, resulta que els valors morals femenins són diferentsdels masculins. Els valors femenins serien: ajudar, no fer mal, donar (és a dir, valors derelacions); els masculins, en canvi, són: ser intel·ligent, imaginatiu, àgil etc. (és a dir, valorsque es refereixen només a un mateix).

Diferències generals entre els dos gèneres.

Les diferències entre els gèneres, segons Guilligan, són aquestes:

Homes Donesenfocament impersonal personals'enfronten dialoguen


Pàgina 27

enfocament jurídic enfocament emocionalmón millor o pitjor món diferentcoses blanques o negres matisosmoral de drets moral de cura dels altres

Doncs bé, voldria saber si hi ha o no diferència entre aquests resultats d’EEUU, obtinguts fadeu anys i els dels nens - nenes i adolescents del nostre país, ara. Concretament, voldriasaber si les nenes valoren més la cura i els nens la justícia a l'hora d'establir valors morals.

La temporització prevista es la següent:

a) Primer trimestre: Preparar qüestionaris i proves per a experimentar als IES i CEIP

b) Segon trimestre. Cal experimentar els qüestionaris als IES i als CEIP, avaluar elsresultats i fer les gràfiques corresponents

c) El tercer trimestre. S'extrauran les conclusions de la recerca i la possible aplicació ales escoles. Finalment, s'avaluaran els resultats

Treball previst:

Examinar tests existents sobre aquests temes a les facultats universitàries lectures dellibres.Tests adreçats a professors d'educació física.Preparar "dilemes" molt senzills per a copsar les diferències genèriques en aquests temes:

- Agressivitat (formes: física i psíquica) Nens/nenes Joves

- Descriure la valoració de la cura per als altres Nens/nenes Joves

- Redaccions. Nens/nenes Joves

- Necessitat i importància de les lleis i normes Nens/nenes Joves/as

- Valoració risc/seguretat Nens/nenes Joves

- Competitivitat/cooperació Nenes/nenes Joves

- Autoconfiança/inseguretat Nens/nenes Joves

- Valoració de les emocions/valoració béns externs


Pàgina 28

Nenes/nenes Joves

- Ideals en treball Nens/nenes Joves

- Parlar Buscar solucions: nois Compartir impressions: noies


Pàgina 29

TÍTOL: L'ESCOLA DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT I L'ÚSDE LES TIC

AUTOR: JOAN S. ESCUÉ I OLIVÉ

SUPERVISOR: Sr. Ferran Ruiz TarragóSubdirecció General de Tecnologies de laInformació i de la ComunicacióDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A


RESUM:

Sembla evident que els avenços tecnològics i la irrupció de les noves tecnologies de lainformació estan produint canvis profunds i accelerats en la nostra societat i, sens dubte, lainstitució escolar haurà de realitzar una profunda transformació per tal d'adaptar-se a lesnecessitats dels nous ciutadans i a les demandes de la nova societat.

Objectius que es pretenen assolir:� Analitzar els reptes que la societat del coneixement planteja als centres educatius� Analitzar el paper de les TIC com a generadores de reptes i canvis i com a eines per

afrontar els nous reptes� Analitzar l'ús actual de les TIC en alguns centres educatius i identificar pràctiques i

estratègies que facilitin la transició cap a un nou model d'escola.� Analitzar les actituds, inquietuds i expectatives de professorat i alumnat davant

d'aquests canvis.� Concretar propostes per avançar cap a un nou model d'escola.

En una primera fase el treball consistirà en la recerca d'informació sobre:� Característiques de la societat del coneixement. Investigacions i anàlisis en relació

amb les implicacions que pugui tenir per als sistemes educatius� Situació dels països de l'entorn en relació a les TIC als centres educatius

Treball de camp en relació amb:� Ús i aplicació de les TIC en els centres. Canvis ha provocat el seu ús. Aplicacions

que es puguin considerar innovadores.� Actituds, inquietuds i expectatives del professorat i de l’alumnat en relació a l'ús i

aplicació de les TIC.Nivell de competències del professorat i dels alumnes en relació

� a l'ús de les TIC� Dificultats que estan sorgint en l'aplicació de les TIC.� Implicacions de l'aplicació de les TIC a nivell d'organització del centre.


Pàgina 30

En una segona fase del treball de camp es pretén:� Introduir o implementar alguna pràctica, estratègia i/o eina concreta, contrastar els

resultats i analitzar els canvis produïts.� Analitzar la potencialitat innovadora de les eines i/o estratègies utilitzades i analitzar

les dificultats sorgides.

Finalment es pretén extreure conclusions i elaborar propostes i recomanacions que tinguinuna aplicació pràctica als centres i adreçades a facilitar la incorporació de les TIC en ladinàmica normal del centre i aprofitar-ne les possibilitats innovadores


Pàgina 31

TÍTOL: L’ESCOLARITZACIÓ D’ALUMNES D’ORIGEN GAMBIÀ ACATALUNYA I EL SEU PROCÉS D’INTEGRACIÓ

AUTORA: ANNA FARJAS BONET

SUPERVISIÓ: Salomó Marquès SuredaDepartament de PedagogiaUniversitat de Girona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Educació en la diversitat

RESUM:

1. INTRODUCCIÓUna constant de la història humana han estat els desplaçaments de grups humans mésenllà de les seves fronteres habituals. Catalunya porta molt temps acollint immigració, i ja famés de dues dècades que rep immigrats extracomunitaris, els quals, encara són unsdesconeguts per a molts ciutadans perquè no saben res o poca cosa sobre la seva història,el seu context d’origen, la seva cultura, etc. Considero important que cada cop es coneguimés aquesta realitat perquè, entre altres coses, ens ajudarà a comprendre els “altres” iestablir ponts de diàleg entre col·lectius susceptibles de patir marginació social i cultural.

L’anàlisi de la realitat de la immigració estrangera a Catalunya evidencia que, malgrat laseva relativa dispersió, hi ha unes determinades comarques on aquest nombre és superior.Alhora, també s’evidencia que en certs municipis hi ha una concentració de col·lectiusconcrets, com és el cas per exemple de ciutats com Olot i Banyoles, les quals han rebut unnombre important d’immigració gambiana.

L’estudi que plantejo pretén donar a conèixer amb detall el procés que generen els fluxosmigratoris de Gàmbia i estudiar com la comunitat gambiana s’incorpora a la societat dedestí, centrant-me bàsicament en els fills i filles de les famílies gambianes i la sevaescolarització.

Considero que aquesta recerca pot ser important en l’àmbit científic, ja que hi ha pocainformació sobre els gambians assentats a Catalunya i al mateix temps, per ser una eina útilper a la formació de mestres (tant en la formació inicial com en la contínua) i també pot seruna bona eina per a la mediació escolar.Es pretén fer una recerca sobre la gent gambiana que emigra i sobre les pautes culturalsamb les quals arriben a Catalunya. Alhora, es vol fer una aproximació als valors amb elsquals viuen i com es tradueixen en la pràctica quotidiana, especialment escolar, destacantsobretot alguns dels aspectes que amb més freqüència no s’entenen, com és el cas delretorn dels fills i filles d’immigrats gambians al país d’origen dels pares.


Pàgina 32

2. CONCRECIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI

En aquest treball d’investigació em plantejo investigar:a) El context d’origen dels immigrats gambians i els seus llocs d’establiment a l’Estat

espanyolb) L’escolarització dels fills i filles de pares gambians a Catalunyac) Els valors dels pares gambians envers l’escola catalanad) El retorn de nens i nenes d’origen gambià al país d’origen dels pares

3. OBJECTIUS

Els objectius que pretenc aconseguir amb aquesta investigació són els següents:- Millora de la pràctica docent- Aportar recursos didàctics per treballar amb alumnes d’origen gambià- Millora organitzativa dels centres- Millora de la mediació escolar


Pàgina 33

TÍTOL: ADEQUACIÓ DE LES AULES D’INFORMÀTICA DELSCENTRES D’ENSENYAMENT A LES NOVESTECNOLOGIES

AUTOR: JOAN CARLES FARO I RODRÍGUEZ

SUPERVISOR: Miguel Àngel de MiquelSubdirecció General de Tecnologies de laInformació

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ : Noves tecnologies: Informàtica

RESUM:

La idea d’aquest projecte és generar una documentació prou extensa i aclaridora per poderassessorar als coordinadors d’informàtica dels centres d’ensenyament de secundària comorganitzar les diferents aules d’informàtica del seu centre i implementar pels alumnes iprofessors una sèrie de serveis bàsics que ajudin a familiaritzar-los amb el treball en unaxarxa informàtica i facilitin la seva tasca.

Bàsicament, els objectius a assolir es poden resumir en els següents punts:

� Aconseguir interconnectar totes les aules del centre (tant les més modernes, comaquelles que encara estan dotades amb ordinadors 486 i treballen sota MS-DOS) percrear una xarxa que reculli, si és possible, la totalitat dels ordinadors del centre.

� Que, des de qualsevol aula del centre, es pugui accedir a internet (fins i tot des deles més antigues) i a una velocitat raonable (això implica comptar amb un proxymuntat, per exemple, en un servidor Linux).

� Gestionar l'accés als diferents recursos de la xarxa, de manera que, cada professor icada alumne, pugui tenir un espai de treball centralitzat, i accessible des dequalsevol ordinador del centre, per deixar les seves dades personals.

� Que també hi hagi espais comuns on els professors puguin deixar informació itreballs perquè els consultin o els recullin els alumnes de les seves classes.

� Que cada professor i cada alumne pugui tenir, al seu espai personal, la seva pròpiapàgina Web, accessible tant des de l'interior com des de l'exterior del centre (aixòrequereix que el servidor compti amb una adreça IP pública).

� Així mateix, que cada professor i cada alumne tingui la seva adreça de correupersonal per comunicar-se des de dins i fora de l'escola.


Pàgina 34

Per arribar a assolir tots aquests punts, cal primer una planificació acurada de com ha de serl'estructura que ens permeti suportar aquesta filosofia, quins recursos ens caldran per portar-la a la pràctica i què hem de fer per mantenir-ho després tot plegat (és de fet, respondretotes aquestes qüestions, el que pretén fer el projecte) i, per últim documentar-ho tot demanera que es pugui implementar als IES que ho desitgin amb una despesa mínima derecursos.


Pàgina 35

TÍTOL: PROPOSTA D’ESTUDI-TREBALL PER APLICAR LA LLEIDE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS ALS INSTITUTSD’ENSENYAMENT SECUNDARI MANOLO HUGUÉ DECALDES DE MONTBUI I RAMON CASAS I CARBÓ DEPALAU PLEGAMANS MITJANÇANT L’ELABORACIÓD’UN PLA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

AUTOR: ANTONI FARRAN I VALL

SUPERVISIÓ: Servei de Prevenció de Riscos LaboralsDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Prevenció de riscos laborals

RESUM:

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals promulgada fa 5 anys i ja plenament regulada perReial Decret Llei ha posat en marxa un seguit de mecanismes de compliment obligatori perempreses privades i administracions públiques a fi de vetllar per la salut dels treballadors itreballadores.El Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya està constituït i en funcionament.Fa pocs mesos que s’ha comunicat als Equips Directius dels Centres Educatius que calendegar l’elaboració d’un Programa de Prevenció de Riscos Laborals i ja s’estan fent passosperquè la figura del coordinador de riscos laborals sigui present als centres educatius.

Les motivacions personals que tinc per tirar endavant un treball d’aquestes característiquessón la millora de la salut laboral dels professionals de l’ensenyament, la formació del’alumnat en hàbits saludables i la prevenció de riscos que puguin evitar accidents.

Aquest Estudi-Treball aporta dues experiències integrals en la gestació de Plans dePrevenció de Riscos Laborals, en què es contempla tot el conjunt de persones queparticipen en un Centre Educatiu. També és molt interessant el fet que tot el procés que seseguirà es farà des d’un nivell del tot proper a la realitat quotidiana dels Instituts, facilitat engran mesura per la coneixença personal que tinc dels professors i auxiliars d’ambdósInstituts i també per la coneixença de la realitat social de les ciutats on estan els Instituts.

Els diferents apartats de què constarà el treball i el procés que seguiré per poder-lo dur aterme, en resum seran:


Pàgina 36

� Reunió inicial i contactes amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals delDepartament d’Ensenyament per dissenyar el Pla de Prevenció d’una maneracoordinada i dins del Programa General de Prevenció del Servei del Departament.

� Presentació del Pla de Prevenció als Consells Escolars, Claustres, Personal noDocent i Associacions de Mares i Pares dels Instituts Manolo Hugué i Ramon Casasi Carbó, que preveurà una avaluació de riscos, una valoració d’aquests i l’elaboraciód’un programa d’actuació.

� Realització de l’Avaluació de Riscos dels professionals, de manera individual, i delsalumnes que reben el servei, de manera general, per detectar-ne el tipus, lafreqüència i la intensitat.

� Valoració dels Riscos dels professionals, en funció del lloc de treball, i dels alumnesde manera general, per establir un ordre de prioritats i perfilar l’acció preventiva.

� Proposta d’un Pla de Prevenció de Riscos que estableixi mesures de prevenció,protecció i pal·liatives així com les persones encarregades de supervisar-lo, elsterminis d’execució i els costos de la seva aplicació.

� Endegar la constitució de les Comissions de Salut Laboral dels dos Instituts.

� Informació teoricapràctica individual o en petit grup adreçada als diferentsprofessionals

� ( tècniques de reeducació postural, de relaxament, metodològiques per prevenir elsaccidents i les malalties professionals .

� Informació teoricagenèrica als pares i mares d’alumnes i als alumnes sobre actitudspreventives per gaudir d’una millor salut que tingui en compte aspectes relacionatsamb la vestimenta i imatge corporal, l’alimentació, l’activitat física, així com lesmesures de seguretat del Centre educatiu on estudien.

� Redacció de la memòria i avaluació del treball.


Pàgina 37

TÍTOL: ACTIVITATS D’ANGLÈS AMB ORDINADOR PERDESENVOLUPAR ESTRATÈGIES D’APRENENTATGEPER A ALUMNES D’ESO

AUTORA: PILAR FARRÉ I ESPAR

SUPERVISIÓ: Dr. Ramon Ribé i QueraltFacultat de FilologiaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengües estrangeresNoves tecnologies: Informàtica i mitjansaudiovisuals

RESUM:

Durant les darreres dècades, hem estat testimonis d’una nova orientació en el camp del’aprenentatge de les llengües estrangeres. Un dels resultats més significatius d’aquestmoviment ens condueix cap a un model més comunicatiu, és a dir, que promogui un majorconeixement i utilització de les funcions d’un idioma, i, al mateix temps, realci el rol del’aprenent com a element actiu del procés d’aprenentatge d’una llengua.Aquesta nova orientació sobre la concepció del llenguatge i el seu aprenentatge ha fetdesenvolupar el disseny de nous currículums, més centrats en la figura de l’alumne i enmodels més participatius. Aquest fet ha comportat que, tant els investigadors com elsencarregats de dissenyar els currículums, centrin la seva atenció en el procésd’aprenentatge.Com i per què els alumnes aprenen (o bé, no aprenen) ha esdevingut tant important com elquè aprenen. I tal com la primera documentació publicada sobre els models comunicatius vaanunciar, el procés de l’aprenentatge de la llengua esdevé una part del contingut d’aquestaprenentatge. Des de fa uns anys, s’han publicat una sèrie de llibres que tracten sobre les diferentsmaneres d’aprendre. Alguns d’ells tenen en consideració el fet que hi ha alumnes que, ambunes característiques personals similars als seus companys, obtenen millors resultats en lamanera com aprenen una segona llengua o una llengua estrangera. Diversos autors hansuggerit que, si aquells alumnes que no han demostrat un aprenentatge tan efectiu sabessincom adaptar algunes de les estratègies utilitzades pels seus companys, ells també podrienmillorar. La recerca feta en aquest camp ens fa adonar que molts alumnes de l’ESO podennecessitar algun tipus de preparació per:

� Descobrir que hi ha diverses estratègies d’aprenentatge que poden utilitzar� Veure quines d’aquestes estratègies s’adapten millor a la seva manera de ser i

d’aprendre


Pàgina 38

� Realitzar activitats que els ajudin a posar-les en pràctica i, així, poder-lesdesenvolupar; primer d’una manera conscient i reflexiva, per passar posteriorment,en molts casos, a utilitzar-les d’una manera molt més automàtica

L’objectiu del projecte és desenvolupar materials i activitats multimèdia per mitjà del sistemaCLIC per ser utilitzades com a eina de suport per a l’adquisició d’estratègies d’aprenentatgede la llengua anglesa. Específicament, es tracta de:

� Confeccionar qüestionaris per ajudar l’alumne a reflexionar sobre diferents maneresd’aprendre i diferents materials que pot utilitzar

� Desenvolupar materials i activitats relacionats amb els continguts del currículum del’ESO que afavoreixin la utilització d’estratègies d’aprenentatge autònom


Pàgina 39

TÍTOL: ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES ENL’ESO: DISSENY D’ACTIVITATS INTERACTIVES PER AL’APRENENTATGE DE LA LLENGUA CATALANAMITJANÇANT INTERNET

AUTORA: IMMA FARRÉ I VILALTA

SUPERVISIÓ: Josep Borrell i FigueraInspector especialista de l’àreaDelegació Territorial Lleida

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengua i literatura catalanaNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

El treball que ens hem proposat dur a terme té com a objectiu principal l’elaboració dematerials de suport innovadors per tal que l’alumnat, de manera autònoma o de formaguiada pel professor, pugui assolir un mínim de competència en llengua catalana.Aquestes activitats interactives, a disposició de la comunitat educativa en particular i delsusuaris de la xarxa d’Internet en general, presentarien un seguit d’avantatges metodològicsrespecte a l’ensenyament tradicional:

- Permeten introduir l’alumnat en un altre sistema d’aprenentatge mitjançant lestecnologies de la informació, en què cadascú deixa de ser un element passiu enaquest procés per esdevenir l’actor principal del seu aprenentatge. Pot decidir què,quan, on i com vol aprendre.

- Incorporen el joc com a eina pedagògica fonamental i imprescindible a l’horad’implicar l’alumnat en les tasques d’aprenentatge i de fomentar la interacció.

- Les animacions audiovisuals permeten presentar els continguts de manera atractiva ipropera a l’entorn que és més familiar als alumnes.

- És possible l’autoavaluació de l’alumne de manera immediata, la qual cosa el faconscient en tot moment dels seus progressos i dels aspectes que convé repassar.

- Les sessions poden quedar registrades, per tal que el professorat pugui avaluar elsprogressos i dificultats dels seus alumnes.


Pàgina 40

- Constitueixen una eina de detecció dels aspectes assolits i de les competències quecal reforçar o reconduir, per tal de poder dissenyar activitats complementàries o béassignar a l’alumne el millor itinerari d’exercicis.

- Fomenten l’aprenentatge diversificat i personalitzat.

- Potencien l’autonomia, la capacitat de treball, la responsabilitat a l’hora de realitzarles tasques que tindran un seguiment del professor.

Per acabar, el producte final que s’espera obtenir es concreta en els següents punts:

- Activitats interactives agrupades pels blocs temàtics treballats: expressió oral,expressió escrita, comprensió oral, comprensió escrita i selecció del lloc de treball(àmbit laboral).

- Les animacions de les activitats estaran dissenyades a través de plantilles. Lacol·lecció d’aquestes permetrà disposar d’una biblioteca d’animacions que possibilitinla generació d’altres animacions amb un menor esforç de temps per a la resta delprofessorat.

- La col·lecció d’activitats estarà disponible al portal edu365.com d’Internet.- També aquestes activitats estaran recollides en suport CD-Rom.


Pàgina 41

TÍTOL: ELS MILLORS TEXTOS

AUTORA : M. SOLEDAT HERNÁNDEZ I BARBER

SUPERVISIÓ: Coloma Lleal i Galcerán Facultat de Filologia Hispànica


MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea de Llengua i literatura castellana

RESUM:

� Recerca, selecció i sistematització dels millors textos per a la classe de llengua.

� Mitjançant els textos ajudar a l’alumnat a assolir l’adquisició de les competènciesbàsiques del llenguatge.

� Adequació a l’actual sistema educatiu, a l’educació en valors i a les necessitatseducatives específiques.

� Estratègies didàctiques per al comentari de text.

� Cercar i seleccionar els textos de la literatura que millor s’adaptin als nostresalumnes i als nous objectius de la LOGSE. Alternar els textos “clàssics” amb textosactuals, periodístics, publicitat, etc.

� Estudi comparatiu de la selecció de textos amb el professorat dels centres implicats:reflexió i contrast.

� Selecció i organització dels textos per nivells, temes, matèries, crèdits variables ocomuns, atenció a la diversitat, ESO o Batxillerat, etc.

� Elaborar material motivador i atractiu.

� Estimular la competència literària.

� Elaborar material per a l’alumnat atenent la diversitat.

� Transmetre els valors ètics i humanístics a través dels textos escollits.

� Donar a conèixer el material al major nombre de professorat.


Pàgina 42

METODOLOGIA:

� Elaborar una selecció sistematitzada del textos que millor funcionen a l’aula deLlengua i Literatura.

� Establir un “intercanvi” d’experiències amb el professorat dels 10 instituts implicatsper a l’elaboració d’un “ranking” dels textos més adients i motivadors.

� Selecció del material agrupat per temes, nivells, grups, crèdits, diversitat, continguts,objectius.

� Implementació a l’aula.

� Revisió i selecció final.


Pàgina 43

TÍTOL: LA MILLORA DE LA FORMACIÓ PERMANENT DELPROFESSORAT PER AL DESENVOLUPAMENTD’INNOVACIONS CURRICULARS: "EL CAS DE LALECTURA I L’ESCRIPTURA AMB UN ENFOCAMENTCONSTRUCTIVISTA"

AUTORA: PILAR IRANZO I GARCIA

SUPERVISIÓ: Vicent S. Ferreres i PaviaUniversitat Rovira i Virgili

MODALITAT: B3


RESUM:

Partim del fet que és necessari científicament, professional i ètic avaluar de formasistemàtica i continuada si la Formació Permanent del Professorat respon als requerimentsque se li fan explícitament en el marc de les contribucions a la qualitat del SE., malgrat saberque obtenir informació qualitativa sobre els processos interns d’aprenentatge dels professorsen contextos de formació, requereix enormes esforços en temps, instrumentalitzaciócientífica d’avaluació, a més, naturalment, de despeses infraestructurals.

Com a formadora i “investigadora”, he plantejat un disseny d’autoavaluació de processosformatius en què jo mateixa he actuat en relació a la temàtica concreta de la lectura il’escriptura (amb el que s’ha anomenat plantejament constructivista), amb la intenció desintetitzar informació rellevant per la millora dels mateixos.

L’estudi que presento té una doble intencionalitat: per una part s’intentarien delimitar idescriure “mecanismes” que, en contextos concrets de formació, actuen favorablement enl’adopció i el desenvolupament d’innovacions per part del professorat pel que fa tant a lamotivació, com a la comprensió conceptual, el saber estratègic a l’aula, i l’actitud reflexiva icol·laboradora amb els companys del centre; i per altra part es pretenen detectar itinerarisde formació (accions, modalitats, i temàtiques concretes) que han esdevingut en relació a latemàtica d’estudi a la província de Tarragona, des del moment en què el tema de lainnovació curricular que analitzem va començar a ser significatiu com a demanda formativadel professorat.

En síntesi, el que interessa és estudiar i dilucidar quins elements intrínsecs i extrínsecs (degestió i organització de la formació permanent) poden aportar qualitat a la formaciópermanent del professorat per a que s’iniciï i/o es consolidi una innovació curricular.


Pàgina 44

La primera aproximació al camp d’estudi (considerat, en part, treball previ, però del ques’informarà) està centrada, doncs, en la vessant intrínseca de la formació: amb un estudi decas múltiple s’analitzen, qualitativament i des del punt de vista de la formadora, accionsformatives de dues modalitats diferents; l’anàlisi se centra en el tipus d’interaccions de tottipus que s’hi han donat, tot tractant diversos documents (majoritàriament de tipus personal inarratiu com ara diaris, autoinformes, etc.)

L’altra part de l’estudi (que és, diríem, la més específica de la llicència) pretendrà, amb untractament metodològic de bases de dades, relacionar els diversos aspectes que donininformació sobre els itineraris formatius dels professors i/o dels centres, tot subratllant elstrets de continuïtat que s’hi han donat.


Pàgina 45

TÍTOL: ELS DRETS HUMANS PER INTERNET

AUTOR: ANTONI JIMÉNEZ I GUERRERO

SUPERVISIÓ: Àngel Guirado i SerratInspecció d’EnsenyamentDelegació Territorial a Girona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials

RESUM:

Aquest projecte pretén desenvolupar el Crèdit Variable tipificat d’Ètica a l’ESO, “DretsHumans i Ciutadania”, d’una manera totalment innovadora, d’acord amb les següentscaracterístiques:

Serà un Crèdit que es treballarà fonamentalment mitjançant la utilització de la informació através d’INTERNET. Aquest fet comportarà una interdisciplinarietat: els alumnes podranaprofundir en el coneixement dels Drets Humans, i alhora potenciar l’ús d’una einaimprescindible avui dia com és Internet.

Al mateix temps, juntament amb l’ús del català i castellà, podran cercar informació i realitzaractivitats en altres llengües: anglès, francès, alemany, etc.

D’aquesta manera, serà un Crèdit que permetrà, simultàniament, aprofundir en tres camps:

a) El coneixement teòric i pràctic dels Dret Humansb) Utilització d’Internet (aula d’Informàtica)c) Pràctica d’idiomes moderns, especialment l’anglès.

Aquestes característiques, i la orientació eminentment pràctica i interactiva de les classes,poden constituir un factor altament motivador per als alumnes.


Pàgina 46

TÍTOL: ADQUISICIÓ AUTOMÀTICA DE DADES AL LABORATORIDE QUÍMICA: ELABORACIÓ DE GUIES D'ACTIVITATSEXPERIMENTALS PER A L'ENSENYAMENT SECUNDARI

AUTOR: EMILIO LALANA ESPUÑA

SUPERVISIÓ: Dra. Roser Pintó i CasulleresDepartament de Didàctica de la Matemàtica ide les Ciències ExperimentalsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricuar: Ciències Naturals iexperimentalsNoves tecnologies: InformàticaTemes generals o transversals: Educació enla diversitat

RESUM:

El tema escollit per al treball presentat en aquest projecte fa referència a l'aprofitamentde noves tècniques de mesura automàtica de dades en un laboratori d'ensenyamentsecundari, i es concretarà en l'avantatge de poder fer mesures en temps real i en poderresoldre situacions experimentals difícils de mesurar amb eines tradicionals.El tractament de les dades està previst fer-ho amb el mateix equip que fa les mesures,però també convé que es pugui fer en un altre ordinador que disposi del programariadient, per si cal continuar l'activitat fora del laboratori i fer les interpretacions a l'aula o acasa.A partir del treball fet es produirà un conjunt de guies adaptades a la pràctica ambalumnat i professorat, que abastaran els diferents nivells de l'ensenyament secundari (1rcicle, 2n cicle ESO, Batxillerat).En aquests moments penso en 4 o 5 activitats per a cada cicle de l'ESO (crèditscomuns i variables) i també per al Batxillerat (modalitat Química i Optatives). Alguna deles activitats podran ser d'aplicació en dos dels diferents nivells indicats, adaptantconvenientment els continguts conceptuals i procedimentals.El material produït es provarà al centre on tinc la meva destinació amb alumnat divers is'anotaran la crítica i les modificacions adients, per tal de fer els canvis necessaris en elprotocol o en els continguts.


Pàgina 47

El tema dels treballs serà preferentment de contingut químic però es considerarà l'abastnecessari per a un millor resultat final i, si convé, s'estendrà el tema a activitats de físicarelacionades amb l'experimentació en temps real.Els sistemes d'adquisició de dades que es pensen utilitzar seran els existents,definitivament o com a prova, en el Centre de Documentació i d'Experimentació deCiències i Tecnologia (CDECT) i en el Departament de Didàctica de la Matemàtica i deles Ciències Experimentals de la UAB.


Pàgina 48

TÍTOL: ESCRIPTORES DEL MÓN. GUIA DE RECURSOS IORIENTACIONS DIDÀCTIQUES PER A LESLITERATURES

AUTORA: EULÀLIA LLEDÓ I CUNILL

SUPERVISIÓ: Elena Losada i SolerUniversitat de BarcelonaTeresa Sancho VinuesaUniversitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengua i literaturacatalana, i Llengua i literatura castellana,Educació en valors

RESUM:

El treball consisteix, en primer lloc, en l’elaboració d’una base de dades relacional de llibresde crítica sobre autores antigues, modernes, i les seves corresponents didàctica ifonamentacions teòriques; aspecte aquest últim prou desconegut, cosa que ocasiona, enpart, la minimització o l’ocultació de les literatures escrites per dones i les consegüentsmancances a l’hora d’acarar qualsevol ensenyament sobre literatura. Aquesta base dedades podria posteriorment penjar-se a Internet com a recurs per al professorat.

En segon lloc, consisteix en l’elaboració d’un material que permeti oferir per si mateix, peruna banda, una assignatura optativa de l’àrea de llengua i literatura i que, per l’altra, lliguiespecíficament amb una de les matèries optatives tipificades que ofereix el Departament alscentres de secundària, concretament l’assignatura de Literatura Universal. També serviria,és clar, com a reforç per a les matèries de literatura tant a batxillerat com a secundària.

L’objectiu fonamental que pretén assolir el projecte que presento és triple. Per un cantó, elprimer objectiu (la base de dades relacional) consisteix a fornir un recurs imprescindible perentendre i aprofundir en aspectes de la literatura poc tractats; el segon objectiu passa perelaborar una sèrie de materials que posin a l’abast del professorat la varietat i la riquesa deles literatures de les escriptores al llarg del temps i de l’espai (amb les limitacions pròpiesque una matèria de tal abast i magnitud comporta); finalment, el projecte consistiria també adonar pautes metodològiques, criteris i recursos per utilitzar, analitzar i gaudir dels textos decreació (o fins i tot de crítica) que es presentin i treballin de les diverses autores; fentespecial èmfasi en la manera d’interrelacionar, per una banda, tant les obres com lapersonalitat, així com, per l’altra, els temes i els leitmotivs de les diferents escriptores. La


Pàgina 49

direcció d’aquest treball és doble, ja que es dedicaria a aportar nous continguts curriculars ialhora hauria de concretar i aprofundir en els principis d’un ensenyament coeducatiu.

Alhora, i lligat al mateix afany de presentar, fer conèixer i donar opcions a l’alumnat degaudir d’una literatura al més àmplia possible, ja que s’hi incorporaria l’aportació femenina,es miraria d’oferir també el més estès ventall de literatures tenint en compte els diferentspunts de vista geogràfics i culturals; és a dir, procurar transcendir i vetllar per no quedar-seen les literatures europees, especialment en la realitzada en llengua anglesa.


Pàgina 50

TÍTOL: PER A UN ÚS EFICAÇ DEL CENTRE D’AUTOAPRE-NENTATGE

AUTORA: M. CARME DE LLOBET I VILA

SUPERVISIÓ: Geoff JordanEscola d’IdiomesESADE

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengües estrangeres iNoves tecnologies

RESUM:

Aquests darrers anys hi ha hagut un canvi considerable en les necessitats i preferències del’alumnat que assisteix al Centre d’Autoaprenentatge de la nostra Escola i, per tant, en l’úsque es fa del material que s’hi troba. Les típiques fitxes, que van constituir l’essència delsCentres d’Autroaprenentatge en els seus inicis, han anat perdent popularitat enfront la granoferta de les noves tecnologies, que han passat a constituir-ne una part essencial.

L’alumnat disposa actualment de molt més material del que pot manejar, i no semprel’utilitza de manera eficaç. Sovint, la manca d’un criteri previ en la selecció d’aquest material,d’uns objectius concrets i d’uns resultats a curt termini que l’informin del seu progrés fa quel’alumnat abandoni l’aprenentatge. La manca d’una atenció personalitzada rigorosa tambécontribueix a aquesta desmotivació.

Els objectius d’aquest treball de recerca són:

1. L’elaboració d’activitats o miniprojectes que interrelacionin el material ja existent al centre(o el que puguin aportar les noves tecnologies) per a l’ús dels nostres alumnes, tantoficials com lliures, de la manera més efectiva possible.

- Pel que fa als alumnes oficials, aquestes activitats s’hauran d’integrar al currículumescolar en una proporció adient a la programació i nivell de cada curs. D’aquestamanera fomentarem un aprenentatge autònom per a l’assoliment d’uns objectius queformen part del curs escolar, a la vegada que establirem un vincle entre el CA il’Escola.

- Pel que fa a l’alumnat lliure, les activitats s’hauran d’enfocar cap a l’assoliment d’unsobjectius finals, com poden ser, per exemple, presentar-se a un test de nivell o a unexamen de certificació.

2. La potenciació de les activitats actualment més populars entre els nostres alumnes -com,


Pàgina 51

per exemple, els grups de conversa- i la creació de cursos monogràfics sobre diferentstemes relacionats amb el currículum, que puguin ser d’interès per als nostres alumnes.

3. L’estudi de la projecció que el CA pot tenir a la societat gironina mitjançant la promociód’activitats que encoratgin gent de diferents sectors a interessar-se pel material de quèpoden disposar en el Centre.

El pla de treball consistirà en:- L’estudi del funcionament de diversos centres d’autoaprenentatge.- La creació d’activitats, segons els resultats d’aquest estudi.- La posada en pràctica d’aquestes activitats amb la col·laboració del professorat de

l’Escola i dels assessors del Centre per tal de veure’n el seu funcionament.- L’estudi de les possibles incidències per procedir a l’elaboració del projecte.

Les aplicacions del projecte en el sistema educatiu consistiran en:- Rendibilitzar el Centre d’Autoaprenentatge com a tal; és a dir, potenciar l’aprenentatge

de manera autònoma com a part integrant del curs escolar.- Millorar l’assessorament, tant de forma quantitativa com qualitativa, a l’alumnat oficial i

al lliure.- Incrementar el nombre d’alumnes lliures, oferint un assessorament i una atenció més

personalitzats.


Pàgina 52

TÍTOL: IMPLEMENTACIÓ DE LA MEDIACIÓ A L’IES DE SENT-MENAT

AUTORA: FELICITAT LLOP CAMPANALES

SUPERVISIÓ: Jordi Grané i OrtegaFundació Pere TarrésUniversitat Ramon Llull

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Educació en valors

RESUM:

Aquest projecte pretén implementar la mediació escolar a l’IES de Sentmenat.Considerem que la mediació com a mètode alternatiu de resolució de conflictes, té un altvalor formatiu, donat que ens aporta eines per enfrontar els conflictes d’una manera noviolenta.

Amb la introducció de les tècniques de resolució de conflictes i mediació pretenem, com aobjectiu a llarg termini, canviar el clima del centre en el sentit de reduir al màxim, sempre enels límits del que és possible, les respostes violentes al conflicte (entenent violència en unsentit ampli, que aniria des de l’agressió física fins a aquell tipus de violència més subtil queconsistiria en fer córrer rumors sobre altres persones per tal d’embrutar la seva imatge, etc.).El conflicte és inevitable perquè forma part de la vida social de l’home, per tant, no es tractad’ignorar el conflicte sinó d’aprendre habilitats per gestionar-lo de forma creativa,constructiva i no violenta.

L’aprenentatge d’habilitats comunicatives (la majoria dels conflictes tenen el seu origen enproblemes de comunicació), de negociació cooperativa i de tècniques de mediació, enspoden ser de molta utilitat a l’hora d’enfrontar els conflictes.

Com més gent de la comunitat educativa tingui coneixement d’aquestes habilitats itècniques, serà millor per assolir l’objectiu de canvi de clima del centrePer portar a terme aquest projecte, durant el primer trimestre ens ocuparem de la formaciódels adults del centre en la resolució de conflictes i mediació, amb un curs de 30 hores.

Durant el segon trimestre es constituirà un servei de mediació en el centre i s’informarà alsalumnes sobre les tècniques de resolució de conflictes i de mediació.

En el tercer trimestre s’impartiran crèdits variables d’habilitats socials i resolució de conflictesals alumnes de 4t d’ESO.


Pàgina 53

Considerem que el desenvolupament d’aquest projecte, lluny de donar més feina alprofessorat, ens pot ser de molta utilitat per portar a terme amb més facilitat el treball que jaestem fent. Indiscutiblement aquests coneixements ens poden ser de gran utilitat endeterminades tasques pròpies d’un institut, com ara les de tutoria, les de la comissió deconvivència i les de la junta directiva.

L’ensenyament de les tècniques de resolució de conflictes als nostres alumnes té un altvalor pedagògic pel que fa a l’educació en valors, ja que aprenen que hi ha respostesalternatives i no violentes als conflictes, que passen per la comunicació, per la cooperació,per la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Aprenen també que la millor solució de caraa un conflicte és aquella en la qual totes les parts implicades queden satisfetes, i que lasolució ha de ser consensuada i no imposada, i que en els conflictes no hi ha guanyadors iperdedors absoluts, sinó que tothom té alguna cosa a guanyar i alguna cosa a perdre. Lapau no és gratis!


Pàgina 54

TÍTOL: L’ESPAI PLE. COM DESENVOLUPAR LES HABILITATSLINGÜÍSTIQUES A LES UAC AMB TÈCNIQUESDRAMÀTIQUES

AUTORA: JOANA LLORET CANTERO

SUPERVISIÓ: Carmen López FerreroUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengua i literaturacastellana i Educació en la diversitat

RESUM:

Aquest projecte està pensat per a l’alumnat de les Unitats d’Adaptació Curricular (UAC) desegon cicle de l’ESO, que cursen crèdits de llengua.

Els objectius que es pretenen assolir són:

a) programar l’àrea de llengua per aquests alumnes amb necessitats educativesespecífiques;

b) elaborar un seguit de propostes didàctiques per desenvolupar la competènciacomunicativa dels alumnes de les UAC, basades en tècniques dramàtiques;

c) seleccionar i crear recursos didàctics i els materials necessaris per desenvoluparl’ensenyament-aprenentatge dels continguts programats.

El seguit d’unitats didàctiques que s’elaborarà pretén aconseguir, d’una banda, la motivacióde l’alumnat, mitjançant estratègies que afavoreixin l’aprenentatge, la interacció amb elscompanys i el respecte envers opinions diferents i, de l’altra, desenvolupar a classe leshabilitats lingüístiques de manera que facin un ús correcte, adequat i eficaç de la llengua,tant oral com escrita, i el seu comportament no verbal en diferents contextos.

Les tècniques dramàtiques s’han aplicat en l’ensenyament de segones llengües des de faanys amb l’objectiu de fer coses i de treballar amb la llengua, de manera que l’alumne esconverteix en el protagonista de la classe. Amb les activitats dramàtiques l’alumne tél’oportunitat d’utilitzar les seves vivències com un instrument essencial sobre el qual es basaràgran part de la classe de llengua. Entre aquestes tècniques s’inclouen els exercicis deconcentració, de mímica, d’improvisació, les simulacions, el joc dramàtic, el joc de rol i lesescenificacions. Però encara que siguin diferents, totes tenen dos objectius comuns que crecque es poden compartir si les apliquem a una UAC. Aquests objectius són:


Pàgina 55

1. Millorar la interacció entre els alumnes: aprendre a negociar, prendre decisions en comúi respectar les opinions dels altres.

2. Millorar les habilitats lingüístiques a partir de l’execució d’una tasca, així com lacreativitat i la imaginació.

La dramatització permet desenvolupar, d’una banda, la capacitat expressiva i lacreativitat de l’alumnat i, de l’altra, la seva capacitat per col·locar-se en diferentssituacions comunicatives. Les que es reproduiran a l’aula hauran d’abraçar un espectreampli d’àmbits d’ús com són:

1. L’acadèmic (l’exposició oral, la recerca i el tractament de la informació...);2. El laboral (l’entrevista de feina, els documents específics, la comunicació

telefònica...);3. El dels mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió);4. El social (la reunió, la carta informal...);5. El de la ficció, a partir del muntatge de textos teatrals breus o adaptacions

dramàtiques .


Pàgina 56

TÍTOL: VALORACIÓ FUNCIONAL RESPIRATÒRIA I ADAPTACIÓCURRICULAR DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA PER ALSALUMNES AMB ASMA INDUÏT PER L’EXERCICI (AIE)

AUTOR: JOSÉ LUIS LÓPEZ DEL AMO

SUPERVISIÓ: Dr. Mario Lloret i RieraINEFC

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació FísicaTemes generals o transversals: Educacióespecial i educació per a la salut

RESUM:

Objectius que es pretenen assolir

- Conèixer la incidència de l’asma induït per l’exercici (AIE) en una mostra significativa(al voltant de 1.000 subjectes) de la població catalana d’estudiants de secundària ibatxillerat.

- Dissenyar una adaptació curricular de l’àrea d’Educació Física per als alumnes quepresentin AIE.

- Realitzar una valoració funcional respiratòria en una mostra d’aproximadament 1.000alumnes catalans de secundària i batxillerat, en centres d’àmbit urbà, rural i mixt.

- Presentar un marc teòricoconceptual al voltant de l’AIE.

Breu presentació del tema

La funció respiratòria i l’exercici estan íntimament relacionats. La pràctica de l’esport potestar influenciada per diverses malalties respiratòries. És evident que una persona ambproblemes respiratoris evitarà fer exercici per si mateixa.Recentment, però, s’ha vist que l’esport, correctament dissenyat, pot millorar l’estat generald’un pacient respiratori (hi ha estudis sobre pacients obstructius que ho confirmen) i cadacop més s’inclou l’activitat física com a part essencial del tractament.

Però què passa quan és la pròpia pràctica esportiva la que indueix una malaltia respiratòria,com és el cas de l’asma induït per l’exercici (AIE)? Les premisses anteriors són tambévàlides? La nostra hipòtesi, que volem confirmar en aquesta investigació, és que sí, sempreque aquest exercici estigui adaptat a les necessitats específiques dels pacients. Tenint encompte els beneficis cada cop més nombrosos que representa l’activitat física en les


Pàgina 57

persones, els professionals de la salut estan molt interessats a reduir-ne qualsevol limitació,en aquest cas de tipus respiratori, i promocionar l’exercici adient, és a dir, la salut.

Així doncs, en el marc d’un currículum de la LOGSE on té una importància especiall’adaptació a les necessitats educatives específiques dels estudiants, no podem mantenir lavella idea que els alumnes asmàtics o amb asma induït per l’exercici estan exempts del’assignatura d’educació física, situació que ha passat i continua passant molt sovint, enperjudici dels alumnes. Ben al contrari, un currículum amb uns continguts adequats a lesseves característiques pot representar un canvi substancial i molt positiu per a la millora dela seva condició física, l’autoestima i, fins i tot, la seva patologia.El treball que pretenen dur a terme consisteix en l’elaboració d’una adaptació curricular del’àrea d’educació física per a alumnes d’ESO i Batxillerat que presenten asma induït perexercici (AIE). Igualment, per tal de poder valorar l’abast del problema i la seva incidència enla població escolar catalana, es realitzaran, durant el primer trimestre del curs 2001-2002,unes proves de valoració funcional respiratòria (espirometria forçada, prova d’esforç ambanalitzador de gasos, etc.) a tres instituts d’ensenyament secundari: l’IES Roger de Flor deBarcelona (centre urbà), l’IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès (centre mixt) i l’IES deVic (àmbit rural). Per tal de realitzar aquestes proves comptem amb un avançadíssimmaterial mèdic d’última tecnologia. Ambdues parts de la investigació són força novedoses.Així, d’entre les poques adaptacions curriculars d’educació física que s’han publicat per aalumnes amb necessitats educatives especials, cap no correspon a alumnes amb AIE, tot ique la incidència d’aquesta patologia és molt important.

Igualment, la valoració funcional respiratòria de quasi 1.000 alumnes resulta de gran interèspel fet de realitzar-se amb un material punter que aportarà dades noves. A més, per a unavaloració més precisa de l’AIE cal tenir en compte tant l’evolució dels paràmetresespiromètrics com la història clínica i la simptomatologia del subjecte, la qual cosa duremtambé a terme en el curs d’aquesta investigació.El tractament estadístic es realitzarà amb el programa SPSS v.10.0.

La direcció de la investigació per part del director de l’INEFC Barcelona, el Dr. Mario Lloret, iamb el suport tècnic i científic del Servei de Pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron,són un bon aval dels resultats que pretén obtenir aquesta investigació.


Pàgina 58

TÍTOL: ANÀLISI DE LES DIFICULTATS DELS ALUMNESIMMIGRANTS EN L’APRENENTATGE DEL CATALÀ-CASTELLÀ A PRIMÀRIA I 1R CICLE D’ESO.CONSEQÜÈNCIES METODOLÒGIQUES I PROPOSTESDIDÀCTIQUES

AUTORA: CARME MARTÍN MANZANO

SUPERVISIÓ: Anna Camps i MundóFacultat de Ciències de l'EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengua i literatura. Educació en ladiversitat. Dimensió Europea

RESUM:

La comarca del Bages s'està convertint en receptora d'immigrants, especialment de la zonadel Magrib. Molts dels fills d'aquests immigrants s'incorporen al Sistema Educatiu deCatalunya en diferents nivells de l'ensenyament. Aquest fet comporta unes dificultats per alsnouvinguts respecte a la llengua d'aprenentatge i més quan els alumnes s'incorporen en elsnivells de Primària i ESO.

Aquest projecte tindrà dues parts:

En la primera, que serà una part teòrica, s'analitzarà com s'organitzen diferents sistemeseducatius en el tema de l'ensenyament als fills dels immigrants. Hem seleccionat quatreEstats que ja fa temps que reben immigració i, que per tant, poden servir de punt de reflexiói comparació amb la nostra realitat. Els països que s'analitzaran seran: Holanda, GranBretanya, França i Suècia.

La segona part tindrà tres objectius més pragmàtics.

El primer serà analitzar quines són les dificultats referides a la llengua d'aprenentatge quetenen els alumnes immigrants. El treball d'anàlisi es farà amb alumnes de dos centreseducatius de Manresa: IES Lluís de Peguera i CEIP Pare Algué. En aquests centrescomptarem amb la col·laboració dels professors.

Amb el segon objectiu pretenem reflexionar i elaborar les conseqüències pedagògiques quese'n deriven.

I amb el tercer objectiu farem una aproximació al disseny d'estratègies pedagògiques quepuguin ser aplicables a les diverses situacions escolars d'alumnes i centres.


Pàgina 59

TÍTOL: ADAPTACIÓ CURRICULAR DELS CICLES FORMATIUSAMB GRAN VOLUM D’EQUIPAMENT A LA FORMACIÓ ADISTÀNCIA I ELABORACIÓ DE PROTOTIPS OPERATIUS

AUTOR : ANTONI MARTÍNEZ FERNANDO

SUPERVISIÓ: Manel Castaño i BachillerServei de Relacions Escola-Empresa

MODALITAT : A

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica iMitjans audiovisuals

RESUM:

En l’evolució que s’està produint en els nous sistemes d’ensenyament n’hi ha un quedestaca amb gran força dins del marc de les noves tecnologies i amb el fenomen Internet.S’ha creat en aquest món emergent, una nova manera de transmetre el coneixement, laformació a distància a través de la xarxa .Dins d’aquest marc, la Formació Professional ha d’ocupar un lloc preferent, essent enaquests moments un treball per fer.Les especialitats amb gran volum d’equipament són especialment significatives en el món dela formació professional.Moltes d’aquestes habilitats, per a les quals és necessari aquest equipament, es podenadquirir en un primer estadi mitjançant simulacions informàtiques que hi ha al mercat.En un segon estadi, i una vegada assolides una bona part d’aquestes habilitats,probablement sigui necessària la seva adquisició de forma presencial, però en un nombremolt més reduït d’hores, i no per a totes les matèries.Els coneixements teòrics necessaris no ofereixen cap dificultat per ser impartits de forma nopresencial.Els possibles beneficiaris conformen un col·lectiu que amb el sistema actual queda exclòsdel sistema educatiu per diferents raons, tal com poden ser: disponibilitat horària o desituació geogràfica.

Tots els materials obtinguts tenen una aplicació immediata dins de la formació professionalpresencial i poden dotar aquesta d’unes eines noves i necessàriament efectives.

Objectius que es pretenen assolir amb el projecte :- Crear un marc teòric utilitzable com a possible referència per tal de possibilitar la

formació a distància de cicles formatius amb gran volum d’equipament


Pàgina 60

- Elaborar un prototip operatiu complet que possibiliti la implantació pràctica delsistema d’ ensenyament a distància per a aquests tipus de cicles formatius

- Elaborar prototips parcials que complementin el prototip complet

Estratègies a seguir:La principal estratègia consistiria en substituir una bona part d’aquest equipament persimulacions informàtiques o en el desenvolupament informàtic d’una part del procés fins alseu esgotament, reduint en tot allò que sigui possible la necessitat de treballar ambequipament.L’existència en el mercat d’una poderosa indústria de programari permet ser molt optimistapel que fa a la recerca de programari adient.Caldrà també tenir molt en compte l’experiència professional prèvia de l’ alumnat.Així mateix, es podria reglamentar la fase de pràctiques en empreses per tal que escobrissin una part important de les necessitats de pràctiques presencials.L’altre part, necessàriament de forma molt reduïda, es podria desenvolupar sense capdificultat ni despesa d’infraestructura afegida en escoles reglades, en períodes d’absènciade classesAtès que els materials a desenvolupar estaran confeccionats o traduïts al català es podràdisposar de materials tècnics adients per poder impartir els diferents cicles presencials enllengua catalana.


Pàgina 61

TÍTOL: EL TEATRE COM A INSTRUMENT PER A LA MÚTUAINTEGRACIÓ. MATERIALS PER A LAINTERCULTURALITAT

AUTOR: PEP MARTORELL I COCA

SUPERVISIÓ: Magí Sunyer i MolnéDepartament de Filologia CatalanaUniversitat Rovira i Virgili

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura catalana,Educació Física, Ciències Socials, EducacióVisual i plàsticaTemes Generals o transversals: Educació enla diversitat, Educació en valors, Educacióespecial

RESUM:

El projecte parteix d'una radiografia o d’un perfil de la procedència geogràfica i culturald'alumnes nouvinguts dels centres d'ensenyament secundari de les ciutats de Tarragona,Torredembarra i el Vendrell amb la intenció de conèixer la realitat cultural i que en sigui puntde sortida per desmitificar-ne els tòpics exclusivistes, potenciar-ne les actituds que busquenla justícia, educar per a una construcció identitària saludable, per a l'empatia amb l'altre i pera la gestió dels conflictes, i crear un marc de relacions interculturals que afavoreixi elrespecte i el diàleg entre persones i cultures. Tot plegat, a través del teatre, des de tots elsàmbits del seu procés (idea, guió o text; dramatúrgia, interpretació, caracterització,caracterització escenogràfica, banda sonora i recepció de l'espectacle).

Els eixos de treball que s'estableixen, doncs, són: radiografia de la diversitat cultural; ritual,festa i teatre a les cultures d'origen (en els següents àmbits culturals: Països Catalans,Heuskal Herria i Galizia; Estat Espanyol; Àfrica; Amèrica; Àsia; i Europa. I tenint en compteaspectes com la mitologia, entorn religiós, llegendes i contes populars, costums festius irituals, teatre popular, teatre culte, grups de teatre i institucions de les arts escèniques);confecció d'adaptacions teatrals (seguint aquest esquema: presentació, text o guió,dramatúrgia, proposta d'activitats d'expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita, ibibliografia bàsica i d'ampliació); aplicacions de les adaptacions teatrals en el dissenycurricular (seguint aquests paràmetres: presentació i justificació de curs o nivell on s'adreça;objectius didàctics i continguts; orientacions sobre el text; orientacions per a l'ensenyament-aprenentatge; per a l'avaluació; solucionari de les activitats; bibliografia; altres informacionsd'interès); ressenya de materials bibliogràfics, audiovisuals, adreces d'institucions, ONGd'interès...

Aquest projecte té una vocació integral, global, i respon a les dificultats que planteja lainterculturalitat a l'ensenyament. Per mitjà d’aquests materials teatrals es pot aconseguirestablir ponts de diàleg entre les cultures i posar-nos en la pell dels altres per entendre'n laseva situació i afavorir així la mútua integració.


Pàgina 62

TÍTOL: L’ORIENTACIÓ A L’ENTRADA I A LA SORTIDA DEL’ESO: DUES TRANSICIONS COMPLEXES

AUTORA: MARIA MASIP I UTSET

SUPERVISIÓ: Cèsar Coll i SalvadorUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Orientació

RESUM:

Una de les febleses del sistema educatiu actual és el caràcter discontinu i fragmentari ques’estableix entre els diferents trams. L’articulació coherent entre les diferents etapes es veudificultada per l’aïllament en què es desenvolupen cadascuna d’elles, amb estructuresorganitzatives i projectes que s’ignoren i amb cultures professionals molt diferents i arreladesa cada nivell. El problema és especialment punyent quan la transició va associada a uncanvi de centre. La manca de programes de coordinació entre les etapes i l’absència deplans d’orientació que facin més senzill el traspàs, són trets que caracteritzen l’accés i lasortida de l’Educació Secundària Obligatòria.Precisament amb aquest treball pretenc contribuir a detectar i a solventar els problemes quepresenten ambdues transicions, tot i que aprofundiré en la segona, ja que el pas del’Educació Primària a la Secundària ha estat molt estudiat i existeixen propostes moltinteressants i documentades. Em proposo conèixer els punts de vista i l’experiència delsdiferents actors i agents, contrastar experiències valuoses que puguin ser considerades coma models d’actuació eficient i contribuir a donar les claus per desenvolupar plans d’orientaciói d’acompanyament que ajudin a fer més senzilles aquestes transicions.Els objectius generals del treball són bàsicament:

1) Esbrinar com viuen les diferents transicions, especialment el pas de l’ESO a les viesposteriors de formació i d’ocupació, els agents implicats: alumnat, professorat ifamílies.

2) Analitzar quins elements del sistema educatiu s’han tornat disfuncionals amb el pasdel temps.

3) Conèixer les respostes que proposen els centres educatius i els agents socials icomunitaris de l’entorn per minimitzar els efectes traumàtics d’aquestes transicions.

4) Conèixer les opinions, valoracions i propostes d’aquells col·lectius que hanmanifestat llurs opinions o que tenen especial coneixement de la problemàtica quepresenten aquestes transicions.

5) Oferir propostes, experiències, suggeriments i respostes per poder intervenirpositivament en les diferents transicions i per elaborar plans d’orientació adients.


Pàgina 63

TÍTOL: IGUALTAT i DIFERÈNCIA: MATERIALS PER A LACOEDUCACIÓ EN FILOSOFIA i ÈTICA

AUTORA: ANNA MASÓ MONCLÚS

SUPERVISIÓ: Iñaki Echebarría Aranzábal Institut de Ciències de l’Educació Universitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Educació en valors i convivència.Àrea curricular: Ciències socials i coeducació

RESUM:

El projecte a desenvolupar respon a la perplexitat sorgida del fet d'una completa absència denoms de dones en els llibres de text de l’educació secundària, concretament en les matèriesrelacionades amb la Filosofia i l’Ètica com són: l’Estètica, la Sociologia, la Metodologiacientífica i la Lògica, la Psicologia; els Drets Humans i la Ciutadania. Les dones no hi són alllibres, però van existir i varen fer aportacions significatives. Aquest projecte no s’ocuparàd’esbrinar les causes de l’absència sinó que pretén recuperar la memòria i rectificar el biaixencara androcèntric de l’educació actual.

Es parteix dels objectius generals establerts en el disseny curricular de l’EnsenyamentSecundari Obligatori, del Batxillerat i també de les directrius europees en matèria d’educacióles quals estableixen la igualtat d'oportunitats entre nois i noies, com un dels aspectesprioritaris. Tot partint d’aquest marc de referència normatiu i, d’altra banda, de l’experiènciaeducativa, en aquest treball es desenvoluparan els següents objectius immediats:

1) Oferir models femenins d’autoritat intel·lectual a les noies.2) Potenciar el reconeixement de la igualtat de drets polítics, socials i personals d’ambdós

sexes, a través del respecte a la diferència sexual.3) Estimular la confiança i la convivència entre noies i nois.4) Assolir la paritat intel·lectual, psicològica i social entre noies i nois.5) Transformar la mentalitat androcèntrica dels nois, i també de moltes noies, encara força

estesa a les aules en la relació entre nois i noies.6) Desfer el malentès comú basat en la noció que no hi ha hagut, en el passat, dones

filòsofes i científiques.7) Deslegitimar tòpics i clixés misògins i sexistes que han difamat les dones al llarg dels

segles i que encara perjudiquen la relació entre noies i nois.

Val a dir que aquest projecte orientat a la creació de nous valors per a la coeducació esproposa revisar i replantejar l’androcentrisme, però sense oblidar que cal alhora desmuntar


Pàgina 64

l’antropocentrisme i l’etnocentrisme. Sempre que s’adigui amb els temes, conceptes i/oexercicis a desenvolupar en cada cas concret, es mostrarà que la igualtat no és possiblesense el respecte a la diferència, i això no només entre els sexes sinó també en relació alaltres pobles que habiten la Terra i, fins i tot a la posició que ocupa l’ésser humà en lanaturalesa. Aquest projecte es proposa desenvolupar materials emprant les actualstecnologies de la informació i la comunicació amb la finalitat que algun d’aquests materialspugui ser presentat en suport multimèdia.

El resultat final podria ser:a) Una ordenació cronològica, o diacrònica, perquè sembla una base de referència clara i

sistemàtica. S’hauria de situar, de manera breu, la pensadora i la seva aportació, en elcontext sociopolític, científic i filosòfic de l’època.

b) Una ordenació de tipus temàtica i sincrònica, de manera que els conceptes i materialspuguin enfocar-se i estudiar-se de manera integrada i interrelacionada. Per exemple:biografies, conceptes …

c) Proposta d’exercicis i jocs didàctics per a l’alumnat.d) Textos, per a l’alumnat i per al professorat.

El projecte constitueix un aprofundiment dels continguts curriculars de les matèriesesmentades més amunt i alhora una aportació nova de perspectives i materials que podenser útils per emprar amb l’alumnat, però també en la formació del professorat. També pottenir interès per al propi sistema educatiu, que està en constant evolució i procés.


Pàgina 65

TÍTOL: PROPOSTA CURRICULAR PER A L'APROFUNDIMENTEN L'APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA CULTURAGALLEGUES A L'ENSENYAMENT SECUNDARI ACATALUNYA

AUTOR: JOAQUÍN MINDÁN NAVARRO

SUPERVISIÓ: Basilio Losada Castro iSabela Labrana BarreroSecció de Filologies Gallega i PortuguesaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura castellanaTemes generals o transversals: Educació en ladiversitat i Dimensió Europea.

RESUM:

Aquest projecte parteix de la constatació que l'Estat espanyol és una realitat multiculturali multilingüística i, dins d'aquest, la societat catalana ofereix una diversitat sociocultural isociolingüística molt important. En aquesta realitat té una materialització destacada elmón gallec. Efectivament, la presència de la llengua i la cultura gallegues a Catalunya ésun fet que es pot observar fàcilment. Hi ha una gran quantitat de persones que provenende Galícia o que són descendents de gallecs i que, per tant, tenen el gallec com allengua pròpia, encara que no sigui la seva llengua de comunicació social o professional.

Les administracions gallega i catalana han estat conscients d'aquest fet i fruit d'aquestaconsciència va ser la signatura a Santiago de Compostela, el dia 2 de juliol de 1999, perpart de la Consellería de Educación e Ordenación Universitaria de la Xunta de Galicia i elDepartament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, d'un Protocol decol·laboració per a la promoció lingüística de la llengua gallega i catalana en l'ofertaeducativa dels centres d'ensenyament secundari dependents d'ambdues conselleries.

En realitat, aquest projecte és una part d'un altre que ja es va iniciar l'any passat i que vaculminar amb el fet que es va impartir un crèdit variable de llengua i cultura gallegues ados IES de Catalunya, l'IES Parets -des del curs 1998-99- i l'IES de Sales de Viladecans,on jo mateix vaig impartir l'esmentat crèdit a tercer d'ESO el curs 2000-2001.

Així doncs, aquest projecte presenta el següent pla de treball:


Pàgina 66

- Elaboració del material didàctic pertinent per atendre les necessitats dels alumnesmatriculats en aquest curs d'aprofundiment.

- Compilació de material amb exercicis de llengua, continguts de geografia, literatura,costums, tradicions, etc.

- Estudi de les circumstàncies i demandes dels centres emplaçats en zones ambabundant població d'origen gallec.

- Coordinació del conjunt del professorat acreditat per exercir la docència de la llenguai la cultura gallega als centres de secundària.

- Elaboració de recursos didàctics i activitats per al professorat.- Coordinació i organització d'activitats destinades a l'alumnat.- Consolidació de la consciència de la proximitat entre llengües pertanyents a la

mateixa família lingüística.- Promoció de la idea de multiculturalitat en un estat plurilingüe i pluricultural.


Pàgina 67

TÍTOL: ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I AVALUACIÓ EN ELSLABORATORIS DE FÍSICA I QUÍMICA

AUTOR: LLUÍS M. MOLINO I TEJEDOR

SUPERVISIÓ: Ramon Carbó-Dorca i CarréDepartament de QuímicaFacultat de CiènciesUniversitat de Girona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals iexperimentals

RESUM:

El projecte consisteix en fer una reelaboració didàctica i un nou disseny d’experiències delaboratori. A partir de les mancances observades en els guions pràctics utilitzats en lesexperiències de laboratori de cursos anteriors, fer-ne una nova elaboració per atendre ladiversitat i afegir-hi com a part del treball una reflexió i autoavaluació pròpies de l’alumne pera la millor comprensió del fet experimental.

No es tracta doncs de fer una simple adaptació de vells guions de pràctiques sinó depreparar, segons una nova manera de fer i a partir de pràctiques ja existents o d’altres quees puguin confeccionar, uns nous procediments experimentals encaminats a atendre a ladiversitat, aprofundir els continguts científics del currículum de l’alumne i millorar-nel’avaluació.

Els objectius que es pretenen assolir són tres:1. El primer objectiu és el d’atendre a la diversitat en el laboratori de manera que

una mateixa pràctica pugui ser realitzada amb total seguretat i la màximaautonomia possible per alumnes amb diferents ritmes de treball i diferentsconeixements previs.

2. El segon objectiu és el de permetre que l’alumne pugui autoavaluar la realitzaciódel seu treball, que arribi a entendre que ha seguit un procediment precís iadonar-se que els resultats i les conclusions que pugui extreure dels experimentshan d’estar en concordança amb el procediment experimental: això es podriaaconseguir proposant un exercici d’autoavaluació com a part de la mateixaexperiència.

3. El tercer objectiu és el de millorar el procés d’avaluació de les pràctiques delaboratori. L’autoavaluació feta per l’alumne ajudaria de manera clara el professor


Pàgina 68

a l’hora de fer-ne l’avaluació. El professor no hauria de fixar-se tant en elsaspectes formals (és a dir, en la presentació d’un informe, en si els resultats sónprou acurats, etc.) com en altres aspectes més reveladors de les capacitatscientífiques de l’alumne que l’autoavaluació podria posar de manifest.

Com a resultat material final del treball s’espera obtenir una col·lecció de guions depràctiques de física i de química que ens permeti atendre a la diversitat en el laboratori i auna millor avaluació en la diversitat. Com a resultat formal final s’espera obtenir una novatècnica per a la preparació de guions de pràctiques de laboratori i una nova manera de fer-ne l’avaluació.


Pàgina 69

TÍTOL: NECESSITATS EDUCATIVES DE L’ALUMNATD’INCORPORACIÓ TARDANA A L’ESO: PRIORITZACIÓD’OBJECTIUS, CONTINGUTS I COMPETÈNCIESBÀSIQUES

AUTORA: MARÍA JOSÉ MONTÓN

SUPERVISIÓ: Ana Teberosky CoronadoDepartament de Psicologia Evolutiva i del’EducacióUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educació en ladiversitat

RESUM:

El projecte té com a focus un subsector específic de l’alumnat d’incorporació tardana i unaspecte concret, i alhora important, de la problemàtica educativa global d’aquest tipusd’alumnat. Es tracta d’un alumnat immigrant d’edat compresa entre els 11-12 i els 15-15anys, que s’incorpora al sistema educatiu en els darrers cursos de l’EP o durant l’ESO, queno ha estat escolaritzat prèviament o que ha tingut una escolarització incompleta en el seupaís d’origen, i que es troba en una fase ja relativament avançada d’alfabetització en català ien castellà com a conseqüència de portar un o dos cursos escolaritzats.

Pel que fa a la problemàtica educativa de l’alumnat d’incorporació tardana, lescaracterístiques del subsector elegit com a focus suggereix, ja que la nostra preocupació noes refereix tant a alfabetitzar aquests alumnes, sinó més aviat com aconseguir que continuïnaprenent, un cop assolit un nivell inicial acceptable d’alfabetització i efectuada la sevaincorporació al grup-classe de referència i com intervenir per ajudar-los a aconseguir unaadaptació social gratificant en el marc del grup-classe.

La finalitat del nostre treball és aprofundir en algunes qüestions curriculars, com ara lapriorització dels objectius, continguts i les competències bàsiques d’algunes àreescurriculars de l’ESO, i la identificació de materials i d’altres recursos curriculars i didàcticsidonis per treballar dins la classe amb aquests alumnes.

El treball d’alfabetització, malgrat no estar absent de certes dificultats, és ja una qüestió méso menys resolta en la majoria dels centres. Tanmateix, el nivell d’aprenentatge de la llenguaassolit per aquests alumnes mitjançant les diferents formes organitzatives o l’atenció delsdiferents serveis específics, si bé els permet expressar-se oralment amb una certa fluïdesa i


Pàgina 70

comprendre missatges relacionats amb situacions quotidianes, no és suficient per cursar lesàrees curriculars de l’ESO, l’aprenentatge de les quals requereix un nivell de domini de lallengua oral i escrita, i en especial de la lectura i l’escriptura, més elevat. En la majoria delscasos aquests alumnes continuen tenint un vocabulari limitat i un nivell de lectura id’escriptura força elemental durant molt temps. Aquesta situació els suposa nombrosesdificultats en el moment d’incorporar-se a les activitats habituals de les classes amb la restadels seus companys i companyes, atès que, a més de les seves limitacions lingüístiques,estan mancats de referents curriculars previs per poder accedir amb facilitat alsaprenentatges propis d’aquesta etapa educativa.

Així, hom constata sovint que, un cop s’han incorporat o reincorporat plenament a lesactivitats dels seus grups de referència, aquests alumnes no tenen un domini suficient de lallengua oral i escrita per seguir les explicacions del professorat de les diferents àrees i perpoder treballar amb els llibres de text. Tot i introduir, en alguns moments, metodologies queafavoreixen més el treball compartit, resulta difícil individualitzar els aprenentatges quan elpunt de partida és tant distant. La solució, òbviament, no pot consistir en emprar unaorganització curricular en què aquests alumnes hagin d’estar segregats del seu grup lamajor part de la jornada escolar, ja que aquesta situació, quan es generalitza, acaba essentuna forma d’exclusió i marginació.

Cal assenyalar que, tot i que el projecte se centra en l’alumnat de l’ESO, la problemàticaobjecte d’estudi es presenta també amb una intensitat semblant en el tercer cicle del’Educació Primària.


Pàgina 71

TÍTOL: ELS PROBLEMES DE COMPORTAMENT EN ELCONTEXT ESCOLAR: CAUSES I MODELSD’INTERVENCIÓ EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIAOBLIGATÒRIA. ESTUDI PSICOPEDAGÒGIC.

AUTOR: FRANCESC XAVIER MORENO I OLIVER

SUPERVISIÓ: Dra. M. Jesús Comellas i CarbóUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals : Educacióespecial

RESUM:

La inadaptació escolar és una realitat existent a les escoles ordinàries del nostre país. Ésfreqüent trobar nois i noies que no s’integren a les dinàmiques educatives de l’ensenyamentobligatori, en viure-ho com una imposició poc motivadora, aliena a la seva realitatimmediata.

La casuística que provoca aquest fet és variada. Els esforços dels diferents agentseducatius aconsegueixen que bona part d’aquests alumnes, de manera progressiva,s’integrin en el seu procés d’escolarització; però, malauradament ens trobem amb un grupd’alumnes que no arriben a assolir aquesta integració malgrat la recepció d’un modelinterventor, basat en una filosofia educativa centrada en la formació personalitzada i enl’atenció a la diversitat.

Una vegada plantejat el problema que fonamenta la nostra investigació, passarem a explicarla seva finalitat:

Com a producte final volem obtenir un instrument psicopedagògic de diagnòstic que enspermeti determinar el nombre de factors de risc que intervenen en l'etiologia dels problemesde comportament en el context escolar dels alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria(ESO).

Amb aquesta finalitat confeccionarem una bateria diagnòstica de caràcter psicopedagògicque ens permeti conèixer de manera globalitzada els factors de risc que intervenen en elsproblemes de comportament en el context escolar dels alumnes de l’ESO.

En aquest sentit, seleccionarem les proves estandarditzades que s’adaptin millor al perfilconductual de la població a estudiar i que a la vegada ens permetin discriminar la tipologia


Pàgina 72

dels principals factors de risc descrits a la literatura científica que intervenen en elsproblemes de comportament des d'una visió multidisciplinar.

Pensem que la informació extreta de l’esmentat instrument diagnòstic ens permetrà unsegon nivell d’intervenció multidisciplinar de caràcter interprofessional i/o intraprofessional apartir de les dades extretes de la bateria diagnòstica aportada per aquesta investigació, ambla finalitat de poder millorar o evitar la incidència dels factors de risc sobre els problemes decomportament en el context escolar.

Com tota recerca també volem aportar nous punts de partida per altres investigacions enl’esmentat l’àmbit.

Per concórrer, voldríem demostrar que els problemes de comportament que presenten elsalumnes de l’ESO es poden prevenir i/o corregir mitjançant un diagnòstic precís dels factorsde risc que ens indicaran el tipus d’intervenció multidisciplinar que requereix el seutractament.


Pàgina 73

TÍTOL: L’AVALUACIÓ I DIAGNOSI DEL LLENGUATGE ENALUMNES D’ESO AMB NEE

AUTOR: ÀNGELA MORENO I RAMS

SUPERVISIÓ: Doctora Carme Triadó i TurCatedràtica de Psicologia EvolutivaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Alumnes amb Necessitats EducativesEspecials

RESUM:

El tipus d’avaluació de llenguatge que es presenta en aquest treball proporcionarà lapossibilitat de detectar la causa o causes que determinen les dificultats del/la noi/a en laseva competència lecto-escriptora.Les bateries d’avaluació elaborades en aquest projecte detectaran exactament la tipologiade conflicte que presenta cada alumne i, per tant, proporcionaran la informació necessàriaper dissenyar posteriors estratègies d’intervenció adients a cada tipus de necessitat.En aquest projecte de millora en els nivells de qualitat, l’avaluació és l’eina fonamental;condició indispensable per a la posterior elaboració d’estratègies d’intervenció per a cadaalumne en funció de les necessitats detectades.Es presentaran dues bateries diferenciades per a l’avaluació dels processos de lecto-escriptura:

- La bateria LICWRE i la bateria RAWE

Aquestes bateries disposaran d’un sistema de baremació objectiu i de mecanismes per a laclassificació sistemàtica de la tipologia de conflicte. Aquest material proporciona undiagnòstic de l’alumne pel que fa a la seva competència lecto-escriptora i una deteccióespecífica de l’origen i de la tipologia de conflicte que l’alumne presenta: perceptiu, cognitiu,formatiu …

Els objectius principals del projecte són:

- Proporcionar un material optimitzat d’avaluació i diagnòstic dels processos delecto-escriptura adreçat fonamentalment a nois i noies d’ESO que presentenfracàs escolar estable per necessitats específiques en relació a la sevacompetència lingüística.

- Possibilitar en l’àmbit de l’ESO l’avaluació dels conflictes de llenguatge enalumnes que, sense patir cap tipus de malaltia neuropsicològica ni trastorns


Pàgina 74

patològics de base, presenten problemes específics de llenguatge que dificultenel seu procés d’aprenentatge, la seva integració en el sistema educatiu i la sevacompetència social.


Pàgina 75

TÍTOL: LA LECTURA A L’AULA. UN PROJECTE PER AL’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES,L’AUTOFORMACIÓ I EL TRACTAMENT DE LADIVERSITAT

AUTOR: JERONI MOYA I OBES

SUPERVISIÓ: Maria José Sada CastilloInspecció d’EnsenyamentDelegació Territorial Baix Llobregat-Anoia

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Llengua i literatura castellana

RESUM:

L’objectiu de la proposta és fer arribar al professorat de llengua i literatura dades,valoracions, models i un material concret en relació a la part del procés d’ensenyament-aprenentatge que gira al voltant de les lectures de secundària obligatòria. És a dir, tractard’arribar a fórmules de coherència metodològica i d’ordenació de continguts per tal de donarresposta, teòrica i especialment pràctica, a un àmbit de la programació que considerembàsic i que darrerament sembla recuperar el seu lloc com a eina de formació.

El projecte consta de dues parts:a) La primera té un caràcter fonamentalment introductori. Parteix d’una enquesta

generalitzada sobre el tractament que se li dona actualment a les lectures(obligatòries i/o complementàries) en els centres de secundària de Catalunya, i esdesenvolupa a partir de l’exposició i l’anàlisi dels resultats obtinguts. Aquestdesenvolupament es complementa amb la inclusió de referències a iniciatives més omenys generalitzades que s’estan portant a terme actualment, molt sovint ambresultats força positius, i que mostren una sensibilitat creixent en relació al tema.

b) La segona, que suposa el cos del treball, parteix en part de les conclusions tretesdel punt anterior i busca la seva aplicació a l’aula.

Així, s’elaboraran trenta-sis unitats, corresponents a tres per crèdit, de primer a quart d’ESO;o el que és el mateix: una per a cada mes escolar al llarg de tota l’etapa. Les unitats, que esbasen en textos i objectius programats, aniran introduint, a través de propostes teòriques ipràctiques i de forma progressiva, temes relacionats amb els diversos aspectes queenvolten l’acte de llegir, des dels més simples i subjectius fins als més complexos.

Cadascuna de les fitxes constarà dels següents apartats:


Pàgina 76

a. Objectius bàsics.b. Text o textos (en ocasions dos, per tal de poder confrontar les variants que pot

aportar un contingut determinat o per oferir diversos nivells de complexitat).c. Preparació de la lectura.d. Activitats de tipus objectiu o subjectiu.e. Activitats complementàries.f. Delimitació del mar per una posada en comú.g. Avaluació de la lectura i dels resultats obtinguts.


Pàgina 77

TITOL: TREBALLEM PER PROJECTES: UNA PROPOSTA DETREBALL INTERDISCIPLINARI ENTRE LES ÀREESD’EXPRESSIÓ I EL TREBALL A LES TUTORIES DESECUNDÀRIA

AUTORA: M. ROSA NAVARRO I ROCA

SUPERVISIÓ: Iñaki Echevarría Aranzábal Institut de Ciències de l’Educació


MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Temes generals i transversals: Educació enValors i en la diversitat

RESUM:

Fruit de l'observació dels resultats del treball a les tutories de l' E.S.O i atenent al’experiència a l'etapa d'ensenyament primari, constatem que el treball tutorial a voltes norespon, ni en la forma ni en el fons, a les necessitats que avui dia reclama la comunitateducativa.

Sota el títol " Treballem per projectes: Una proposta de treball interdisciplinari entre lesàrees d’expressió i el treball a les tutories de secundària", pretenem desenvolupar unaalternativa que des del marc interdisciplinari que ens ofereix la reforma millori la qualitat deles tutories. Es tracta de motivar i engrescar els alumnes en projectes més creatius ivivencials. Projectes que impliquin alumnes i professorat en la millora de la convivència i del'entorn de treball als nostres instituts, així com la relació d’aquests amb el barri i la població.

El treball per projectes com a mètode ens ofereix la possibilitat d’obtenir uns resultats mésintegradors i socialitzadors. Partint de la perspectiva inicial dels interessos dels alumnes isense oblidar les necessitats educatives i els continguts, ens permet arribar a la realitatsocial i de l’entorn, ser capaços de transformar i de donar eines per al millorautoconeixement i fomentar la integració social. Així mateix, aquesta metodologia enspermet atendre la diversitat del grup i assolir aprenentatges el més significatius possible.

Pretenem fomentar el treball interdisciplinari partint de la individualitat, potenciant lacreativitat i el protagonisme dels alumnes, amb l'acceptació dels propis límits i laresponsabilitat que implica formar part d'un grup, per tal d'aconseguir actituds i valors queels permetin madurar i créixer tot respectant i millorant l'entorn en el qual es desenvolupen.A més a més, pretenem potenciar l'esperit crític i de respecte envers el propi treball i el delsaltres. Atesa la interdisciplinarietat del projecte i el paper vehicular que hi juguen les


Pàgina 78

matèries implicades ( Bloc d’expressió Plàstica, musical i Corporal), determinem que lamatèria central objecte del treball és l’educació en actituds i valors, emmarcada dins l’àmbitmés global de l’acció tutorial.Essent una proposta que abasta els dos cicles de l' E.S.O, els continguts a desenvoluparresponen a paràmetres diferents, tot i que preveuen una coherent progressió. Cal tenir encompte diversos aspectes com el nivell de maduració, el grau d'integració i adaptació alcentre, les diferents procedències, la diversitat cultural,…a l'hora de determinar el marc dereferència a cada un dels cicles. Cal aclarir que quan esmentem el marc de referència,estem parlant del fil conductor genèric, en relació amb el qual estructurem eldesenvolupament de la proposta en els diferents projectes de treball.

Els referents per a cada cicle seran els següents:

1e. Cicle.- La integració a la vida de l'institut.- L'adaptació al grup i el respecte a les persones amb qui convivim.- El respecte i la millora de l'entorn més proper.

2n. Cicle.- El jo social.- La projecció del grup envers el barri, el poble, la ciutat i la societat en general.- Adolescència i conflicte: autoconcepte, relacions interpersonals, família, estudis, món

laboral….

Desenvolupament de la proposta al primer cicle.

Al primer cicle la proposta es concretaria en base a l’adaptació del nouvingut al centre, enles relacions personals i en el respecte i la millora de les persones i espais.La proposta per aquest cicle té dos objectius generals, a partir dels quals es vertebren unconjunt d’objectius específics per a cada nivell i projecte:

1. Analitzar i descriure les característiques dels alumnes del primer cicle de l’ESO,atenent al seu nivell evolutiu, entorn familiar i a la realitat educativa de la qualprovenen (en el cas de primer). Revisió i seguiment de la integració al centre pel quefa a segon.

2. Potenciar la consciència de grup, millorar les relacions entre els companys i altresmembres de la comunitat educativa, fer-se l’espai com a propi, implicar-s’hi i intentarmillorar-lo.

A partir d’aquests, es desenvoluparan un conjunt d’objectius específics de diversa índole. Eldisseny dels continguts, procediments i actituds que se’n derivin, s’especificaran encadascun dels projectes programats. Orientarem els temes al voltant d’aquells aspectes quemés els preocupen, de les seves inquietuds personals, dels seus desigs i de les sevesexpectatives de futur.

Tot el desenvolupament dels diferents projectes guardarà estreta relació amb el marc dereferència del primer cicle ( veure requadre).


Pàgina 79

TÍTOL: PER A UNA MILLORA DE LA PRÀCTICA DOCENT IDE L’APRENENTATGE DE LA REPRODUCCIÓHUMANA EN ALUMNES ADOLESCENTS

AUTORA: MERCÈ PACHÉS I LEAL

SUPERVISIÓ: Teresa Tilló i BarrufetFacultat de Formació del ProfessoratUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals iexperimentals

RESUM:

El treball a realitzar tracta de millorar la pràctica docent i els aprenentatges dels alumnes de2n cicle d’ESO en el tema de Reproducció Humana. El plantejament didàctic es basa en laimportància de considerar els coneixements dels alumnes en camps disciplinaris concrets,que intenta completar la teoria d’Ausubel en el sentit que determinats errors de coneixementen l’alumnat són més resistents a ser corregits del que hom pot pensar.

El producte a elaborar consistirà en tres tipus de material de treball :1. Un test d’avaluació, que s’elabora partint d’uns quants anys d’experiència prèvia a

l’aula, la bibliografia sobre aquestes i el programa oficial. Es tracta no només decrear el test sinó també d’adaptar el seu disseny i redacció basant-se en els resultatsobtinguts en aplicar-lo. Per exemple, en un principi la majoria de preguntes sónobertes i, es van tancant tot posant com a opcions de resposta les respostes mésfreqüents. El test esmentat es passa, prèviament a la instrucció (és a dir, com aavaluació inicial), immediatament després d’aquesta, i que, han hagut d’estudiar pera l’ocasió i, finalment, mesos després i sense avís previ.

2. També es vol obtenir d’un material didàctic que es dissenya basant-se, a més delprograma oficial, en els resultats de l’esmentat test d’avaluació inicial. Aquestmaterial consistirà en un dossier amb activitats : preguntes obertes i tancades,esquemes, dibuixos per observar i per completar, i textos. Entre aquestes activitatsdestaquen les que es basen en la història de la ciència com a eina didàctica, en lesrelacions entre ciència, tècnica i societat, els mapes conceptuals, etc.

� També s’elaborarà una guia per al professorat que contindrà :- Un recull de les concepcions alternatives o mancances de coneixement més

freqüents en els alumnes sobre els diferents conceptes i creences relacionades amb


Pàgina 80

la reproducció humana. Aquestes seran obtingudes principalment a partir delsresultats del test d’avaluació inicial i s’hi afegirà també si hi ha diferència entre nois inoies.

- Els possibles orígens d’aquestes concepcions, i també les dificultats dels alumnes enla seva superació després de la instrucció.

- Una valoració de l’evolució dels coneixements dels alumnes després d’aplicar a l’aulala instrucció dissenyada, per tal de mostrar el grau d’eficàcia d’aquesta. Eltractament estadístic de les dades es farà amb el suport del programa informàticSPSS.

- Basant-se en els punts anteriors, pautes d’actuació per al professorat, per tal detractar el tema a l’aula, és a dir, la guia didàctica pròpiament dita, en un format reduïten extensió per al seu ús còmode i pràctic.

- Pautes d’actuació a l’aula que podrien ser extrapolables en altres temes, dins la líniadidàctica de les idees dels alumnes en camps disciplinaris concrets. Així es preténcontribuir a la bibliografia i a la documentació existent en investigació en Didàctica dela Ciència relativa a la delimitació i al camp d’aplicació de l’anomenat “canviconceptual”, com també les estratègies didàctiques destinades a aconseguir-lo.


Pàgina 81

TÍTOL: L’EDUCACIÓ EMOCIONAL, UNA EINA PER LACONVIVÈNCIA EN EDUCACIÓ INFANTIL ( 0-6 ). UNARESPONSABILITAT COMPARTIDA AMB LES FAMÍLIES

AUTORA: SÍLVIA PALOU VICENS

SUPERVISIÓ: Carme Àngel FerrerUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Educació dels valors

RESUM:

Des de l’escola Estel-Guinardó, hem anat fent un treball progressiu en tot el tema de valorsque sustenten el projecte educatiu de centre. Hem anat incorporant en la nostra tascareflexions i accions concretes en l’àmbit de la participació de les famílies a l’escola, de laincorporació de tècniques, estratègies i organitzacions per tal de fomentar i enriquir lescompetències psicosocials dels nostres alumnes.

Aquest primer treball em va provocar, per una banda, molts interrogants i em va fer veure lanecessitat d’aprofundir en el tema i poder recollir la tasca feta per tal de ser aprofitable peraltres professionals que en tinguin interès.

OBJECTIUS

1. Realitzar una recerca sobre les possibilitats que té l'escola, d'oferir una educaciópsicosocial que inclogui el conjunt de la comunitat educativa: professionals, infants ifamílies.

2. Respectar l'àmbit d'educació infantil com a etapa educativa diferenciada, i per tant,no oblidar el lligam família - centre de 0-3 i família que accedeix al centre 3-12.

3. Aprofundir en l'estudi dels diferents corrents psicològics, que interpreten l'elaboracióde les emocions més bàsiques o primàries (por, ràbia, estimació i tristesa), des delnaixement fins als 6 anys d'edat.

4. Elaborar un recull dels diferents programes o estudis d'educació emocional existents,per a l'etapa d'educació infantil.

5. Dissenyar un projecte d'intervenció per estimular i desenvolupar l'educacióemocional, en col·laboració amb les famílies, que pugui ser aplicable en dos espaiseducatius diferents: Amb els infants de 0-3, en un espai familiar i amb els infants de3-6 en una escola d'educació infantil i primària.

6. Crear una maleta didàctica, amb material audiovisual, bibliogràfic i de joc, per poderportar a terme el projecte plantejat.


Pàgina 82

TREBALL A REALITZAR:Projecte pel treball de les emocions i les relacions familiars en l'àmbit educatiu 0-6Introducció teòrica: bases que emmarquen i justifiquen a nivell psicopedagògic el projecte.Material de treball per al mestre:Esquema i definicions de la nomenclatura dins del món de les emocions.Qüestionaris per fer reflexionar els alumnes sobre les pròpies emocions.Qüestionaris per fer reflexionar les famílies.Materials pera treballar amb els infants:

Propostes didàctiques per introduir les diferents emocions.Tècniques per controlar i canalitzar les emocions.Estratègies per treballar les capacitats de pensament a les pròpies emocions.

Materials per treballar amb les famílies:Recull d’articles i bibliografia adequades a les famílies.Qüestionaris que provoquin un diàleg amb els fills i les filles.Propostes de jocs i activitats per fer a casa, que ajudin a expressar emocions.Propostes de possibles noves vies de comunicació entre mestres i família.2. Una maleta pedagògica, que permetrà tenir material i recursos adients per fer un treballsistemàtic de les emocions, per a infants de 0 a 6 anys i les seves família.


Pàgina 83

TÍTOL: LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LACOMUNICACIÓ (TIC) COM A INNOVACIÓ EDUCATIVA AL’ÀREA DE MATEMÀTIQUES A L’ENSENYAMENTPRIMARI

AUTOR: MARIANO JAVIER PELEATO LABATA

SUPERVISIÓ: Dr. Jordi Servat SusagneDepartament de Didàctica de les CiènciesExperimentals i la MatemàticaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: InformàticaÀrea curricular: Matemàtiques

RESUM:

L’ús que es fa als Centres d’Educació Primària de les Tecnologies de la Informació i laComunicació (TIC) encara s’allunya molt de ser quelcom natural i que els professors el portina terme de forma habitual a les diferents àrees curriculars.

La utilització de les aules d’informàtica als centres no segueix un patró únic, més aviatsembla que a molts centres que ja gaudeixen d’aules d’informàtica els resulta dificultósintegrar les noves tecnologies a les diferents àrees curriculars.

Hi ha casos en els quals els alumnes van a l’aula a “aprendre informàtica”, en d’altresutilitzen el software educatiu que ha distribuït el Departament d’Ensenyament per reforçar oampliar determinats continguts; però molts pocs són els Centres que incorporen a les Unitatsde Programació de les diferents Àrees Curriculars i, a les Matemàtiques en particular, elsrecursos informàtics.

Aquesta manca de presència dels recursos informàtics a les Unitats de Programació m’haportat a plantejar el present treball d’investigació amb la finalitat de poder analitzar lescaracterístiques que cal prioritzar en els materials curriculars de matemàtiques al CicleSuperior de Primària a partir de mitjans informàtics, software educatiu i recursos d’Internet,que es poden treballar en una AUNOTEC (Aula de Noves Tecnologies) i reconèixer algunsprogressos cognitius en una proposta que tingui en compte aquests objectius.

No es tracta d’entrar en la polèmica si els infants aprenen més amb l’ordinador, o si hem detenir als centres una aula d’informàtica o els ordinadors a les aules, es tracta d’utilitzar lesnoves tecnologies amb finalitats instructives.


Pàgina 84

La justificació d’aquesta elecció se sustenta en les aportacions fetes per l’Informe Astrolabisobre la utilització que fan els docents de les TIC i de la seva recomanació final quan diu “ Uncop assegurat que tots els alumnes reben un ensinistrament adequat en el coneixement delsordinadors i un ensenyament adient, respecte als usos que pot fer-se de la informàtica, calaprofundir en l’ús de la informàtica com a eina pedagògica” (pàg.29) i les indicacions delProjecte EDUCACIÓ 2000-2004 que a la pàg. 24 diu :” Cal, ara, donar un impuls decidit a laincorporació de les tecnologies de la informació a totes les activitats ordinàries dels centresd’ensenyament”.Així, amb aquesta investigació es pretén esbrinar quins indicadors poden ser útils en laincorporació de les TIC a les Unitats de Programació de l’àrea de Matemàtiques al’Ensenyament Primari.


Pàgina 85

TÍTOL: DISSENY I PRODUCCIÓ DE CONTINGUTS MULTIMÈDIA IPROGRAMACIÓ EN APLICACIONS D’INTERNET

AUTORA: ROSARIO PEÑA PÉREZ

SUPERVISIÓ: Enric MoraEditorial Inforbook’s

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica imitjans audiovisuals

RESUM:

El tutorial multimèdia inclourà en un únic suport, el manejament i realització per a unaaplicació comuna, tots els sistemes de comunicació relacionats amb els textos escrits,la imatge i el so. Aquestes aplicacions es constitueixen en sistemes completsd’ensenyament que permeten controlar l’avanç de l’usuari pel multimèdia i controlar iavaluar els aprenentatges obtinguts, tant en un sistema d’avaluació intern pel propiusuari com per un avaluador extern.El sistema multimèdia compta amb els mateixos recursos expressius que la pàginaweb i amb les mateixes possibilitats referent a navegació i formes d’organitzar lainformació. La distinció entre pàgines web i sistemes multimèdia es troba estructuradaen la forma de distribució del sistema de comunicació i l’estructura de l’espai narratiu.En la pàgina web tindrem un complement a la formació i inclourà:1. Exercicis d’aplicació sobre els continguts explicats en la fase de transmissió del

contingut.

2. Programes tutorials dissenyats com a entrenadors de problemes, molt importantsen aquelles matèries relacionades amb el càlcul, simulació, presa de decisions itotes aquelles aplicacions en les quals sigui necessari exercitar habilitats mentals overificar de forma pràctica l’adquisició de coneixements teòrics.

3. Informació general d’aquelles dades que deuen ser conegudes pels estudiants.

4. En uns casos, pel coneixement dels aspectes generals de l’assignatura i, end’altres, dades d’interès per als estudiants com a glossari, exercicis d’exàmensamb resolució, etc.

Referent a la forma d’estructurar l’espai narratiu, el sistema multimèdia utilitza pantallessobre les quals es distribueix la informació, a què s’accedeix a través de punts actius,sobre camps que poden incloure qualsevol recurs: text, vídeo, fotografies, etc. Aquest


Pàgina 86

aspecte narratiu s’estructura en forma de pantalles corredores que es van desplaçant amida que ens desplacem sobre elles.


Pàgina 87

TÍTOL: ANÀLISI DE LES ESTRATÈGIES D’APLICACIÓ D’UNPROGRAMA DE COMPETÈNCIA SOCIAL DIRIGIT AMILLORAR LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR I FOMENTARLA CULTURA DE MEDIACIÓ EN CONTEXTOS DE BAIXNIVELL SOCIOCULTURAL

AUTORA: ANNA PÉREZ VIÑAS

SUPERVISIÓ: Joaquín Gairín SallànInstitut de Ciències de l’EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Organització i gestió

RESUM:

Què pretenc?Elaboració d’un material que analitzi les estratègies d’aplicació d’un programa decompetència social dirigit a millorar la convivència escolar i fomentar la cultura de mediacióen contextos d’un nivell sociocultural baix.El treball constarà:

� D’un estudi genèric: recollirà la recerca documental i d’experiències existents.� D’un estudi de camp: amb la informació del procés de planificació, implementació i

avaluació del programa i les propostes de millora i d’exportació del projecte.On es realitzarà?

� IES Badia del Vallès, centre ubicat a Badia del Vallès, zona del cinturó industrial deBarcelona.

� Població afectada per un dels més alts índex d’atur del Vallès.� Nivell de formació general de la població baix.� Elevat índex de fracàs escolar a la població.� Possibilitat d’estudi de l’aplicació del programa del Departament envoltat d’altres

actuacions que busquen la millora de la convivència en el centre i a la població.Com ho faré?El treball per tant tindrà fases diferenciades:1) Anàlisi del Programa de Competència Social i de les estratègies que s’utilitzen

actualment en el centre. Derivació d’una proposta provisional per a contextos de nivellsociocultural baix.


Pàgina 88

2) Seguiment de l’aplicació del Programa de Competència Social a l’institut.3) Treball per fomentar la mediació, entesa com a cultura del diàleg enfront el conflicte4) Anàlisi de les estratègies que s’apliquen en el centre per la millora de la convivència,

valoració i possibles canvis.5) Reelaboració del model i delimitació d’estratègies d’aplicació.Qui s’implicarà?Dissenyarem una Proposta d’Actuació per part del que anomenarem Equip de Coordinacióper la Gestió de la Convivència (ECGC), que estarà format per:

- Director- Caps d’Estudi- Coordinadora Pedagògica- Pedagoga Terapeuta- Investigadora .

A qui implicarem?- Als alumnes d’ESO i a tot el professorat.

Quines conseqüències esperem?- Millora de les habilitats cognitives i emocionals dels alumnes.- Millora de la convivència en el centre.- Avançar cap a una cultura de centre que es basi en la mediació per enfrontar-se als

conflictes.- Que aquests canvis d’actituds facilitin un rendiment acadèmic més positiu.- Evitar més situacions de risc social.- Optimitzar tots els recursos per aconseguir donar més oportunitats als joves de Badia.

El desenvolupament d’aquesta PROPOSTA D’ACTUACIÓ ens permetrà descriure lesactuacions a realitzar per posar en marxa l’aplicació del programa de competència social,emmarcat en el seguiment, avaluació i millora de tots els altres projectes que poden donarsuport i ja s’estan realitzant en el centre.


Pàgina 89

TÍTOL: ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA, VISUAL I PLÀSTICA AL’ETAPA PRIMÀRIA. PROPOSTA PER AL’ACTUALITZACIÓ DEL PROFESSORAT: MATERIALSCURRICULARS PER A LA COMPRENSIÓ DELPATRIMONI I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

AUTORA: CLARA PERXACHS JUANDÓ

SUPERVISIÓ: Dra. Roser Juanola TerradellasDepartament de Didàctiques EspecífiquesUniversitat de Girona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Educació visual i plàsticai Educació en la diversitat

RESUM:

La meva proposta consisteix a recollir, millorar, perfilar curricularment, i documentar elsmaterials que he creat per als meus alumnes durant els vuit cursos d’experiència iinvestigació en l’escola pública –concretament el CEIP Salvador Espriu de Vidreres, laSelva, per tal de convertir-los en un material consultable per als docents.En poques paraules, el que proposo és que la meva experiència i esforç no siguin un fetaïllat, sinó que puguin ser d’utilitat a les escoles i els-les docents que ho vulguin.

Per tant,

Objectiu final:

� Posar a l’abast un material de qualitat i pràctic als docents.

Objectius per assolir-ho:

� Detectar les necessitats bàsiques del professorat pel que fa a materials i recursos del’àrea d’Educació Visual i Plàstica a l’Etapa de Primària

� Preparar unes activitats de formació que donin resposta a les necessitatsevidenciades

� Connectar a través dels recursos, les escoles amb les institucions artístiques-culturals i amb el medi.

� Recollir, ordenar, sistematitzar i donar estructura curricular al meu material.� Fer-lo metodològicament possible, comprensible i aplicable, donant recursos gràfics,

creant un fons d’imatges, d’adreces de museus, una “webgrafia”, etc.


Pàgina 90

TÍTOL: PREPARACIÓ D’ACTIVITATS CLIC DE SOCIALSPER ALS CICLES MITJÀ I SUPERIOR DE PRIMÀRIA

AUTOR: JOSEP PLANAS I GAMUNDI

SUPERVISIÓ: Francesc BusquetsSubdirecció General de Tecnologies de laInformacióDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socialsNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

La concepció del treball a realitzar i que es planteja per a aquesta llicència d’estudis éseminentment pràctic. L’objectiu global és fornir l’ensenyament primari d’un recurs global enl’àrea del coneixement del medi social i cultural per ser utilitzat com a complement, treballprevi o fins i tot avaluació de l’adquisició dels continguts de l'àrea en cadascun dels cicles.

Les activitats se serviran de l'entorn de treball CLIC_ per ser utilitzades com a eina de suporten l'ensenyament de les ciències socials en els cicles Mitjà i Superior de l'Educació Primària.Aquestes activitats CLIC es complementaran amb una pàgina web que permetrà, mitjançantles eines habituals de navegació, de fer un recorregut per tots els continguts desenvolupatsa través de les activitats CLIC.

El treball a realitzar, per tant, recollirà:1. El disseny de les activitats (recopilació de continguts, estructuració, recerca d’imatges,

estructuració de les activitats...).2. La construcció de les activitats CLIC pròpiament dites.3. La confecció d'una guia descriptiva per a l'ús òptim de les activitats.4. La prova de les activitats dissenyades en grups d'alumnes del CEIP Silvestre Santaló,

de Salt (17003151).5. El disseny i construcció d’una web complementària (amb els enllaços corresponents).

Es pretén que les dues activitats (CLICS i web) es complementin de manera que elprofessorat podrà impartir l'àrea de ciències socials dels cicles mitjà i superior a partir de lapàgina web com a informació prèvia, i a partir de les activitats CLIC es permetrà el control del'adquisició dels continguts.

La disponibilitat del material preparat donarà al professor l'oportunitat de triar l’activitat més


Pàgina 91

adient, segons els continguts que imparteixi en cada moment, si prefereix l'ús esporàdic delmaterial CLIC.

Evidentment, no es pretén substituir amb aquestes activitats la tasca quotidiana delprofessor pel que fa a l'ús dels materials tradicionals (llibres de text, mapes, atlas, materialaudiovisual, etc.) sinó diversificar i ampliar el ventall de recursos educatius a l'abast delsdocents.

Les presentacions en l'entorn CLIC, així com la utilització de pàgines web com a mitjàd'obtenció d'informació permet donar al treball una transversalitat més àmplia, sobretot en elcamp de les TIC, si bé la pàgina web pretén que la major part de la informació es trobi enella mateixa (a través de pàgines entrellaçades) es procurarà que hi hagi enllaços externs aaltres pàgines.


Pàgina 92

TÍTOL: ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES ENL’ESO: DISSENY D’ACTIVITATS INTERACTIVES PER AL’APRENENTATGE DE MATEMÀTIQUES MITJANÇANTINTERNET

AUTOR: JORDI PRIÓ BURGUÉS

SUPERVISIÓ: Antoni Capell i PalauInspecció d’EnsenyamentSantiago ManriqueSubdirecció General de Tecnologies de laInformació

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: MatemàtiquesNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

El treball que ens hem proposat dur a terme té com a objectiu principal l'elaboració dematerials de suport innovadors per tal que l'alumnat, de manera autònoma o de formaguiada pel professor, pugui assolir un mínim de competència en matemàtiques.Aquestes activitats interactives, a disposició de la comunitat educativa en particular i delsusuaris de la xarxa d'Internet en general, presentarien un seguit d'avantatges metodològicsrespecte a l'ensenyament tradicional:

a) Permeten introduir l'alumnat en un altre sistema d'aprenentatge mitjançant lestecnologies de la informació, en què cadascú deixa de ser un element passiu enaquest procés per a esdevenir l'actor principal del seu aprenentatge. Pot decidir què,quan, on i com vol aprendre.

b) Incorporen el joc com a eina pedagògica fonamental i imprescindible alhora d'implicarl'alumnat en les tasques d'aprenentatge i de fomentar la interacció entre els jugadors.

c) Les animacions audiovisuals permeten presentar els continguts de manera atractiva ipropera a l'entorn que és més familiar als alumnes.

d) És possible l'autoavaluació de l'alumne de manera immediata, la qual cosa el faconscient en tot moment dels seus progressos i dels aspectes que convé repassar.


Pàgina 93

e) Les sessions poden quedar registrades, per tal que el professorat pugui avaluar elsprogressos i dificultats dels seus alumnes.

f) Constitueixen una eina de detecció dels aspectes assolits i de les competències quecal reforçar o reconduir, per tal de poder dissenyar activitats complementàries o béassignar a l'alumne el millor itinerari d'exercicis.

g) Fomenten l'aprenentatge diversificat i personalitzat.

h) Potencien l'autonomia, la capacitat de treball, la responsabilitat alhora de realitzar lestasques que tindran un seguiment del professor.

Per acabar, el producte final que s’espera obtenir es concreta en els següents punts:- Activitats interactives agrupades pels blocs temàtics treballats (càlcul, resolució de

problemes i mesura).

- Les animacions de les activitats estaran dissenyades a través de plantilles. Lacol·lecció d’aquestes permetrà disposar d’una biblioteca d’animacions que possibilitinla generació d’altres animacions amb menys esforç de temps per a la resta delprofessorat.

- La col·lecció d’activitats estarà disponible al portal edu365.com d'Internet.

- També aquestes activitats estaran recollides en suport CD-Rom.


Pàgina 94

TÍTOL: RECURSOS CURRÍCULARS A L'ÀREA D'EDUCACIÓFÍSICA A INTERNET

AUTORA: ENRIC PUIG AMAT

SUPERVISIÓ: Montserrat ArdidSubdirecció General de Tecnologies de laInformació

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica.

RESUM:

Aquest treball parteix de la pàgina web que ja existeix des de fa dos cursos: Recursoscurriculars per a l'Educació Física, HYPERLINK _http://www.xtec.es/~jsanz_ dedicada alprofessorat d'Educació Física i que ha tingut molt bona acollida entre el col·lectiu d'aquestaàrea.

Els objectius són:1. Crear un marc de referència en el qual tot el professorat d'educació física tinguem un

lloc de suport, en què puguem consultar amb altres companys i companyes les sevesexperiències i inquietuds, un lloc on trobar idees, comentaris,... tot allò que elsfacilitin i els ajudin a impartir les classes i atendre millor a la diversitat.

2. Establir un canal de comunicació entre els usuaris que estiguin relacionats amb elmón de l'educació física.

Som molts els professors que sentim la necessitat de comunicar-nos amb altres companysper compartir experiències, com a mitjà per enriquir la nostra tasca.Per altra banda, dins aquest món de la xarxa, cada vegada més gran, no hi ha massa cosesd'educació física que es puguin aplicar a les aules, i el que hi ha s'ha de buscar molt. Eltreball que realitzarem, el podem dividir bàsicament en dos punts:

1. Ampliar el recursos curriculars de la pàgina:1.1. Passar els recursos dels que disposem a format htm1.2. Recollir les aportacions d'altres professors i professores d'educació física .1.3. Posar-les en xarxa.

2. Recerca a la xarxa de continguts relacionats amb l'educació física per tal de facilitar idonar resposta a les inquietuds de l'usuari.


Pàgina 95

Per les pròpies característiques del treball, i atès que partim d'un treball previ que ja ésconegut i que ofereix unes expectatives als professionals que l’utilitzen, no pretenem fer eltreball per apartats, sinó que aniran lligats, de manera que a mesura que es vagi passant eltreball que ja existeix en paper a format .htm, s'aniran penjant a la web.Un cop tota la informació estigui penjada a la xarxa, s'haurà creat una gran base de dades onqualsevol professor s'hi podrà connectar per baixar-se allò que més l’interessi per preparar lesclasses d'educació física.


Pàgina 96

TÍTOL: IDENTIFICACIÓ DELS FACTORS LABORALS QUEAFECTEN NEGATIVAMENT LA SALUT I EL BENESTARDELS DOCENTS D'ENSENYAMENT SECUNDARI

AUTOR: ISIDRE RABADÀ I MOLINA

SUPERVISIÓ: Dra. Lucía Artazcoz LazcanoInstitut d'Educació ContínuaUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Organització i gestió.

RESUM:

Les malalties que pateix el professorat tenen causes. Aquestes poden ser de diversa índole.Des del punt de vista de la salut laboral es vol identificar quins són els factors de caràcterlaboral que poden ser l'origen de patologies i/o trastorns que pateixen un determinatcol·lectiu de treballadors. Per fer-ho, cal estudiar i analitzar les condicions de treball d'aquestcol·lectiu, és a dir, cal fer una avaluació del risc.Fer prevenció vol dir eliminar o reduir els riscos existents en el seu origen i evitar, així, lesseves conseqüències. Procurar això no és solament un desig, sinó també una obligacióimposada per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. L'estudi que proposo preténidentificar aquests factors a partir de la descripció realitzada pel propi professorat - de laseva percepció del risc -.Per fer l'estudi seguiré una metodologia qualitativa, tipus Delphi, amb tres consultessuccessives - una d'exposició i dues de votació- a professorat de secundària que prèviamenthauré seleccionat aleatòriament. Els avantatges d'aquest mètode són diversos: procedimentescrit, anonimat entre els intervinents i baix cost econòmic. El seu resultat final serà laidentificació consensuada dels factors que més negativament afecten la salut.

Quina utilitat té identificar aquests factors? Els resultats que s'obtindran seran útils per:- Conèixer els riscos percebuts pel professorat i les seves característiques en

funció de l'etapa educativa (ESO/Batxillerat i FP), el territori i el sexe. Aquestaserà una informació cabdal per a l'elaboració del pla (o plans) de prevencióadaptats a cada situació.

- La informació obtinguda tindrà utilitat per establir sistemes de vigilància de lasalut específica en els col·lectius segons les seves necessitats.

- Aquesta informació també serà útil per a la programació d'activitats deconscienciació i formació del professorat en prevenció de riscos i promoció de lasalut.

De l'adopció d'aquestes mesures, cal esperar que en resulti una millora de les condicions detreball per al conjunt del professorat i, en conseqüència, una reducció significativa de lesabsències per malaltia i del cost econòmic que això suposa. Tot plegat redundarà en unamillora de la qualitat de vida del professorat i de la qualitat del servei que es presta a lasocietat.


Pàgina 97

TÍTOL: ELS ARXIUS: UN RECURS PER AL TREBALL DERECERCA DE BATXILLERAT. METODOLOGIA PER ALDESENVOLUPAMENT DEL TREBALL DE RECERCA AMBFONTS DE L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

AUTOR: MARIA PILAR REVERTÉ I VIDAL

SUPERVISIÓ: Gemma Tribó i TraveriaFacultat de Formació del ProfessoratUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Ciències socials

RESUM:

L’objectiu que es vol assolir és elaborar una proposta per articular una bona interacció en lesrelacions Arxiu Nacional de Catalunya - Instituts d’Ensenyament Secundari, en referència alTreball de Recerca de Batxillerat.

Es preveu inscriure aquesta proposta dins d’un projecte propi de l’ANC que consisteix eniniciar un Servei Educatiu.

Essent el Treball de Recerca l’aprenentatge d’una metodologia, al mateix temps que síntesid’uns coneixements i valors apresos durant tota l’etapa educativa, cal pensar en lapossibilitat d’itineraris oberts de recerca que permetin desenvolupar diverses investigacionspartint de múltiples hipòtesis o objectius. Es tracta de la selecció i preparació de materialsper a l’accés de l’alumnat i el professorat de Batxillerat, així com de l’elaboració delsprotocols necessaris per fer-ne un bon ús i treure’n el profit pedagògic que contenen.

Bàsicament l’enfocament es farà des de les Ciències Socials, però, atesa la condicióemblemàtica de l’ANC dins de Catalunya, s’intentarà establir un model ampliable en la sevaaplicació tant a d’altres ciències com a d’altres arxius.


Pàgina 98

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES COM A EINA VEHICULARD’APRENENTATGE: INTEGRACIÓ I ÚS DE LES EINESMULTIMÈDIA EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE DELES ÀREES CURRICULARS.

AUTORIA: ROGER REY BARBÁCHANO

SUPERVISIÓ: Pere Marqués GraellsDepartament de Pedagogia AplicadaUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: totes

RESUM

El projecte té les següents línies de treball:

1.- Estudi de les aplicacions didàctiques multimèdia existents als centresd’ensenyament, dins els projectes Argo i Edu365, així com d’altres que es proposaran, ambla finalitat de crear guies dirigides al professorat on s’especificarà:

� Una descripció de l’aplicació� Competències i habilitats bàsiques que es pretenen desenvolupar.� Relació de continguts per àrees i nivells.� Diferents formes d’ús i proposta d’activitats.� Interrelació amb altres eines multimèdia.� Metodologies d’aprenentatge que utilitza.

Aquest treball distingeix aquelles aplicacions multimèdia que tenen per finalitat aprendrecontinguts curriculars específics d’aquelles que serveixen per crear, comunicar i expressar apartir de la integració dels diferents mèdia.

D’aquestes aplicacions s’aprofundirà especialment en les de creació multimèdia, és a diraquelles on s’utilitza el llenguatge multimèdia com a eina d’expressió i comunicació.

2.- Desenvolupament d’una aplicació multimèdia on-line que faciliti la creació denarracions a partir de la integració del llenguatge escrit amb animacions (real-time) i so. Enprincipi anirà destinat a les etapes d’infantil i primària.

3.- Creació d’una web on es publicarà tot el treball realitzat així com una reflexió teòrica sobreles funcions de les aplicacions multimèdia en el camp de l’educació.


Pàgina 99

TÍTOL: PROGRAMARI PER A L’ELABORACIÓ I CORRECCIÓAUTOMÀTICA D’EXÀMENS-TEST

AUTORA: JAUME RIERA I CODINA

SUPERVISIÓ: Joan García MartínezSubdirecció General de Tecnologies de laInformació

MODALITAT: B3


RESUM:

Es vol posar a l’abast del professorat una aplicació informàtica que faciliti elaborar i corregir, elmés automàticament possible, exàmens de tipus “test”.

Les fases de realització d’un examen seran:

- El professorat usuari, amb un ordinador personal, dissenyarà l’aspecte icaracterístiques de l’examen o bé en triarà les d’algun predefinit.

- El professorat introduirà a l’ordinador el text i imatge de cada pregunta i lespossibles respostes amb la seva ponderació.

- L’ordinador imprimirà l’original de cada permutació del qüestionari de preguntes i laseva plantilla de correcció manual i generarà el disquet de correcció.

- Caldrà fotocopiar i compaginar tants qüestionaris de preguntes, de les diversespermutacions i fulls de respostes com alumnes hagin de fer simultàniamentl’examen.

- L’alumnat se situarà en una aula normal i se’ls repartirà a cadascú un full derespostes i un qüestionari de preguntes, d’una de les permutacions diferent a lesdels seus veïns.

- En el temps convingut l’alumnat llegirà cada pregunta del qüestionari i encerclarà elcodi de la resposta que cregui correcte en el seu full de respostes, on també hiconstarà la seva identificació i un espai on podrà escriure comentaris la personacorrectora o professora.

- Un cop finalitzat el temps de l’examen es recolliran els fulls de resposta i elsqüestionaris de preguntes, procurant que no se n’extraviï cap per tal de podermantenir l’examen en secret i reutilitzar-lo.

- El professorat o la persona correctora designada introduirà en un ordinador ambscanner el disquet de correcció i anirà passant cada full de respostes per l’scanner.

- El programari qualificarà les respostes de cada alumne/a i identificarà aquellespreguntes que estadísticament l’alumnat no resol, podent desconsiderar-les en laqualificació i informant al professorat.

- Per revisions i casos aïllats es podran fer correccions manuals, utilitzant una plantillatransparent adequada a cada examen i permutació.


Pàgina 100

TÍTOL: AVALUACIÓ DE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ ENTREL'ALUMNAT DE SECUNDÀRIA EN RELACIÓ AMB LADINÀMICA SOCIOCULTURAL DELS CENTRES

AUTOR: ANTONI RIERA CORTÈS

SUPERVISIÓ: Joaquim Arenas SamperaServei d’Ensenyament del CatalàDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Educació en valors

RESUM:

A. HIPÒTESIS DE TREBALL

� El català és, en els estàndards estudiats, una llengua que s'aprèn, però que no esparla (Això, hores d'ara, és sobretot una evidència).

� Llengua i experiència van de la mà. Si l'escola no genera un model de llengua, potserés perquè tampoc genera models d'experiència propis. Si això és així, pot ser quel'escola no faci altra cosa que constituir un lloc d'encontre de joves que, únicament,arrosseguen els seus universos culturals i mediàtics de fora i que, per tant, els centresd’ESO no esdevenen uns referents lingüístics complementaris.

� Es pot incrementar l'ús del català entre els joves dintre dels centres mitjançantestratègies embolcalladores i de participació que afavoreixin l'experiència lingüísticaque es vol implementar.

B. QÜESTIONS A OBSERVAR

1. Avaluació de la llengua d'ús entre l'alumnat en les seves relacions espontànies("realitat lingüistica B"_).

2. ¿El context sociocultural del centre propicia una altra realitat lingüística ("C") -Koiné de Centre- a través d'activitats extraescolars?

3. ¿En quin sentit aquesta "realitat lingüística C" pal·lia/corregeix el retrocés delcatalà que s'hi observa en les relacions espontànies entre l'alumnat; o béreprodueix dins dels centres el panorama sociolingüístic de l'entorn?

4. ¿Quina aplicació en l'educació de valors (de respecte, de solidaritat, de vinculacióa l'entorn...) comporten les activitats extraescolars?

5. ¿S'hi observa alguna transferència entre l'educació de valors i les actitudslingüístiques?

_. Amb relació a la realitat lingüística "A" ;és a dir: el català que normativament ha de vehicular totl'ensenyament.Caldria, pel que fa a la "realitat lingüística B", poder caracteritzar la llengua d'ús als passadissos delscentres.


Pàgina 101

6. Recull de mostres significatives de sinèrgia en la dinàmica extraescolar queafavoreixen la generació de "C" (millors experiències de revista de centre, deteatre, de sortides de centre, de jornades culturals, de participació en programesCIRIT, d'intercanvis, de programes solidaris, de ràdio/TV locals....).

ESQUEMA DE TREBALL

Treball de camp sobre una mostra seleccionada de sis alumnes (4 d’ESO i 2n de BTX).Estudi qualitatiu que n’avaluï comportaments lingüístics, interessos culturals i valors.Consulta selectiva de tipus quantitatiu (enquesta) a sis centres de secundària de tipologiasemblant per tal de poder-ne avaluar la hipòtesi un cop corregida i contrastada amb elresultat del treball etnològic. � EXPLORACIÓ SOCIOCULTURAL.

Caldria avaluar: A)- Quantitat i qualitat de l'oferta extraescolar.- Grau de sinèrgia del centre.- Grau d'indiferència/acceptació/entusiasme que susciten les activitats

extraescolars entre l'alumnat.- Si l'activitat extraescolar té un component educatiu en valors essencial/marginal o

no. B)- La generació lingüística que deriva del conjunt d'activitats extraescolars (realitat

lingüística.C)- La possible transferència de l'educació en valors amb relació a les actituds

lingüístiques. � EXPLORACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA.

Caldria avaluar: - La realitat lingüística B dels alumnes.- Si s'hi observen diferències; p.e: llengua amb el professor a l'aula/ amb el

professor fora de l'aula; amb els companys a l'aula/amb els companys fora del'aula.

- Si l'alumne/a reconeix una llengua de centre, classes a banda?- La seva valoració/estimació amb relació a la llengua:

com a usuari: ús individual. com a alumne/a: ús en el centre. com a ciutadà: ús social fora del centre.

� PART D'ANÀLISI I REFLEXIÓ

- S'hi pot establir cap relació entre les dinàmiques de participació i d'integraciódel centre i l'ús social de la llengua, particularment per part dels nocatalanoparlants?

- Quina direcció té aquesta relació? (què és causa i què efecte)- Amb relació a les actituds lingüístiques (etnolingüístiques) ¿milloren quan hi

ha un suport en l'educació de valors en activitats extraescolars?

� PART PRÀCTICAL'estudi podria incorporar un repertori pautat d'actuacions de centre especialmentprofitoses tant pel que fa a la cohesió i a la dinàmica de grups; a l'educació envalors identitaris i d'integració; com pel que fa a l'extensió de l'ús del català en elsespais extraescolars.


Pàgina 102

TÍTOL: BIBLIONET

AUTOR: LLUÍS RIUS OLIVA

SUPERVISIÓ: Miquel Berga BaguéFacultat d’HumanitatsUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Llengua i literatura catalana

RESUM:

El projecte que proposem pretén posar a l'abast de l'usuari un seguit de textos literaris encatalà per a alumnes d'ESO i Batxillerat, i que aniran acompanyats de pautes de lectura i decomprensió.

L'usuari podrà accedir a aquest material a través d'una pàgina web, que el farà interactiu.Aquesta web –que hem anomenat Biblionet- s'estructurarà simulant els prestatges d'unabiblioteca.

Els textos han estat triats en funció de l'interès que creiem que desperten entre alumnes de12 a 18 anys. Alguns d'ells formen part del programa obligatori d'una assignatura (hi haurà,per exemple, les lectures obligatòries de Literatura Catalana de Batxillerat). D'altres, serantextos que es poden relacionar amb continguts dels currículums de llengua i literatura deprimer i segon cicle d'ESO, i fins i tot d'algunes matèries properes.

Cada lectura anirà acompanyada d'un extens material de suport encaminat a tutoritzarl'usuari en el procés de lectura. Aquests exercicis tenen presents qüestions tan immediatescom solucionar problemes de lèxic (diccionari on-line), així com reflexions més profundesque tenen a veure amb el contingut i el tema tractat, passant per qüestions més tècniquesd'estil o de gramàtica textual. En aquests exercicis s'anirà revisant el que s'està llegint,sorgiran punts de vista diversos, s'encetaran línies de discussió... D'aquesta manera, ellector no se sentirà sol davant d'un text ja que sempre tindrà una ajuda, uns estímuls, unsreptes pautats...

La pàgina web serà un suport ideal per dur a terme aquest projecte. D'una banda, elsalumnes hi podran accedir tant des de casa com des del centre i moure-s'hi de maneraintuïtiva. D'altra banda, les guies de lectura i els exercicis de reflexió serviran per adquiriruna visió del context d'una obra, per garantir-ne la comprensió, per reforçar els criterisvaloratius...


Pàgina 103

La pàgina web permet també una bidirecionalitat que té molt a veure amb la filosofia delprojecte que presentem. Volem que l'usuari se senti part d'una comunitat virtual que llegeixtextos en català i que parla d'aquests textos.


Pàgina 104

TÍTOL : EL CINEMA EN L'ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIESSOCIALS

AUTORA: ESTHER SÀEZ SAGARRA

SUPERVISIÓ: Saturnino de la Torre de la TorreDepartament de Didàctica i InnovacióEducativaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socialsNoves tecnologies: Mitjans audiovisualsTemes generals o transversals: Educació envalors i coeducació

RESUM:

En aquest projecte ens proposem elaborar una sèrie de guies didàctiques sobre quarantapel·lícules perquè puguin ser utilitzades pel professorat de Secundària i Batxillerat com amaterial de suport dels continguts de cada curs. Creiem que aquesta eina didàctica facilital'aprenentatge de coneixements específics alhora que incideix positivament en l'alumnat. Lautilització d'habilitats socials de reflexió i comunicació sobre els diversos temes contribueix al'aprenentatge i la participació ara i avui, posant les bases per al seu futur en una societatdemocràtica i multicultural.Pretenem, doncs, contribuir a la didàctica de la història i de les Ciències socials a través delcinema vertebrat en la seva vessant social i formativa. Creiem que l'estudi d'aquestadisciplina afavoreix la formació de l'alumnat i l'ajuda a esdevenir ciutadà i ciutadanaconscient i responsable. Tractant-se d'una matèria d'estudi complexa, els temes i valors quetreballarem permetran que l'alumnat reflexioni sobre el comportament col·lectiu, social ipolític, tot i que som conscients de les resistències a canviar les nostres idees i actitudssobre els fenòmens socials.

La Guia didàctica de cadascun dels films constarà de les parts següents:1. Presentació tècnica i artística de la pel·lícula.

A part de la fitxa tècnica presentem documentació sobre el film i algunes crítiquescinematogràfiques.

2. Presentació didàctica. Inclou els objectius i continguts que treballarem, així com una guia de lectura del film.

3. Aspectes històrics. En aquest apartat presentem el context històric de l'època, així com diversosdocuments i activitats.


Pàgina 105

4. Quadern de treball.Suggerim de fer una autoavaluació inicial, una anàlisi del film i una avaluació oautoavaluació final.

Respecte a l'anàlisi de la pel·lícula treballem els següents aspectes: . Situar els fets en el seu context històric i geogràfic. . Esbrinar el tema principal i els secundaris. . Analitzar les relacions complexes que s'estableixen entre persones, grups socials, institucions, entre els fets i les resolucions. . Fixar-se en el tracte diferent que reben dones i homes. . Establir la multiplicitat de causes en els fenòmens socials. . Extreure el que té d'universal, fer-ne abstracció. . Reconèixer els missatges que suggereix. . Identificar-ne l'estructura narrativa. . Valorar el llenguatge cinematogràfic com a document històric i creació tècnica i artística. . L'actualitat dels temes o conflictes.

Creiem que amb aquesta activitat treballem, també, l'educació en valors, la qual cosacontribueix a la bona convivència dins de l'aula i pot revertir en la bona marxa del centre.


Pàgina 106

TÍTOL: L’EDUCACIÓ MUSICAL COM A EINA PER A L’EDUCACIÓINTERCULTURAL

AUTOR: NEUS SAGUER CANADELL

SUPERVISIÓ: M. Àngels Bronsoms RibasDirectora de l’Escola Municipal de Música deGirona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Educació musical

RESUM:

La realitat multicultural creixent a les aules i la necessitat d’ensenyar als joves unes pautesde comportament basades en els valors ètics i el dret a la igualtat ens empeny a ampliar elcurrículum de l’àrea de música. La finalitat de l’estudi és fer un recull de propostes iactivitats per integrar i millorar les relacions entre alumnes de diferent procedència cultural oètnica.Un conjunt d’activitats previstes s’adrecen als dos cicles d’ESO i Batxillerat dins laprogramació de l’àrea de música o en el marc de les activitats de centre.Aquesta adaptació es pot fer en tots els aspectes musicals presents en el projecte curricularcom es mostra a continuació:- Selecció de biografies de compositors, intèrprets i personatges de ficció que presentin

vivències paral·leles a l’alumnat.- Cançons, ritmes i danses, jocs rítmics i melòdics, pel·lícules i audicions que contribueixin

a la comprensió i coneixement cultural de diferents països.- Audició de cançons tradicionals d’una mateixa temàtica des de diferents contextos

culturals.- Enregistrament de cançons interpretades pel mateix alumnat o per algun familiar.- Aprenentatge de la composició musical en grups reduïts.- Identificació d’elements propis d’una cultura a partir d’una partitura i d’una audició.- Dibuix d’instruments autòctons. Elaboració de mapes on s’anotin els diferents llocs en

què es troben instruments d’una mateixa família.- Activitats audiovisuals i escèniques. Muntatge d’efectes de so, música i diàlegs per a

suport visual.Resultat final: reforç i ampliació del currículum de música per tal d’eixamplar la culturaoccidental cap a altres cultures, principalment de l’àrea mediterrània. La diversitat no hauriade ser una font de problemes no solucionables, sinó un motiu d’enriquiment per a tothom.Per això caldria deixar de banda les diferències i treballar en un projecte comú.


Pàgina 107

TÍTOL: ESTUDI SOBRE LA IMPLEMENTACIÓ A CATALUNYADE CICLES FORMATIUS DE LES FAMÍLIESPROFESSIONALS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL ID’ARTS APLICADES, RELACIONATS AMB LESTECNOLOGIES DE MODELATGE I ANIMACIÓ 3D, ENLES MODALITATS PRESENCIAL I A DISTÀNCIA IEMMARCADES EN EL CONTEXT DEL MERCATESPANYOL I EUROPEU

AUTOR: JOSEP SALES I RUFÍ

SUPERVISIÓ: Manuel Castaño i BachillerDirecció General Formació ProfessionalDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica iMitjans audiovisuals

RESUM:

Un passeig per un edifici o una urbanització que només està en projecte. La visió delfuncionament d’una màquina complexa abans que es construeixi. La reconstrucció d’unaccident en forma de pel·lícula que pretén convèncer a un jurat.

La presentació d’un film que explica com es farà el desguàs d’una central nuclear perexpressar la seguretat del procediment dissenyat.

Un espot publicitari on es vegi un conjunt d’animals “reals” que ballen i canten com lespersones.

Un sistema de formació per instal·lació o manteniment d’un sistema complex, on es “vegin”en una pantalla d’ordinador com “es fan” els procediments de desmuntatge o muntatge.Un nou model d’avió ja pot volar abans de construir el primer de la sèrie. Una sèrie dedibuixos animats com “El bosque animado”.

Els efectes especials de films com MATRIX o GLADIATOR. La producció de jocs interactiusd’ordinador.

La incorporació de la imatge en moviment a les planes d’Internet, als productes d’informaciói d’educació i formació professional.

El paper de la tecnologia 3D en els processos de confecció de projectes d’enginyeria iarquitectura i en la producció d’obres audiovisual és cada cop més important. L’ús


Pàgina 108

d’aquestes tecnologies s’incorpora a tots aquests tipus de projectes per raons de marketing,de millora comunicativa, de temps de realització i de cost.

Les tasques més importants d’un tècnic 3D són: modelatge, animació, realisme, integracióde multimèdia, postproducció, captura de moviment, escanejat 3D...

Generarà presentacions de projectes d’arquitectura, d’indústria, de publicitat, participarà enproduccions audiovisuals (3D al cinema, televisió, dibuix animat, vídeo) i usarà les novestècniques de realitat virtual, .....

Actualment no hi ha estudis o titulacions de formació professional en cap dels païsoseuropeus i les necessitats dels sectors usuaris són cada cop més fortes.

Per pal·liar aquesta situació, Catalunya ha liderat en els darrers 4 anys un projecte finançatpel programa europeu Leonardo da Vinci el disseny del perfil professional i del currículumd’un tècnic polivalent (3DPROJ).

Aquest tècnic ha de posseir una capacitat general d’organitzar i produir una seqüènciad’imatges generades i animades per ordinador sobre suport magnètic, òptic o videogràfic, queconstitueixi una presentació tridimensional i realista d’un projecte industrial, d’arquitectura oaudiovisual; amb la finalitat de generar-ne un bon coneixement en una audiència determinada;a partir d’una demanda expressada mitjançant un resum dels objectius de la presentació i delsplànols, característiques tècniques, materials i estratègies de mercat del producte, procés oservei a presentar; en les condicions de qualitat i de cost convingudes i garantint una utilitzacióeficient dels recursos humans i materials a emprar.


Pàgina 109

TÍTOL: ESTRATÈGIES COMUNICATIVES EN ALUMNESD’INCORPORACIÓ TARDANA: AJUDA A L’ELABORACIÓDE PLANS D’ACOLLIDA I A L’APRENENTATGE DE LALLENGUA.

AUTOR: MANUEL SÁNCHEZ CANO

SUPERVISIÓ: Dra. María José del RioDepartament de Psicologia Evolutiva i del’EducacióUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educació enla diversitat

RESUM:

IntroduccióEl treball s’insereix en el marc conceptual de l’adquisició del català com a segona llenguaper als alumnes immigrants, tenint en compte les característiques particulars del panoramaeducatiu a Catalunya en què el català és la llengua d’instrucció i relació a l’escola i elcastellà té una forta presència social, en determinades zones.

D’altra banda, les ajudes que es donen als alumnes per a l’adquisició d’una segona llengua,tenen molts punts de similitud amb les quals els adults proporcionen als infants queadquireixen una primera llengua, pel que fa a les adaptacions formals del llenguatge, ús delllenguatge lligat al context, abundància d’informació complementària, etc. També es té coma hipòtesi de treball que la parla entre les persones que dominen el llenguatge i els que l’hand’aprendre, conté nombroses estratègies amb la finalitat d’establir la comunicació i, a lavegada, ajudar-los a adquirir la llengua.

ObjectiusD’acord amb aquest marc conceptual, es presenten els següents objectius:

1. Identificació i valoració de les Necessitats Educatives Especials dels alumnesd’incorporació tardana, centrades de manera prioritària, en l’adquisició de lescompetències comunicatives i lingüístiques.

2. Anàlisi i identificació de les estratègies comunicatives d’ajuda aldesenvolupament de la comunicació i el llenguatge i de les situacions educativesmés adequades per a incidir a través d’aquestes.


Pàgina 110

3. Assessorament als professionals més directament relacionats amb les funcionsatribuïdes a l’EAP (mestre tutor, mestre d’educació especial, professor depedagogia terapèutica i psicopedagog de centre), sobre els aspectes que caltenir en compte en les adaptacions de currículum que en el seu cas, calgui dur aterme i les estratègies d’ajuda que calgui posar en pràctica.

4. Elaboració d’un material que reculli les estratègies més funcionals i els momentsmés adequats per a oferir ajuda contextualitzada als alumnes d’incorporaciótardana que es troben en període de desenvolupament de la comunicació i elllenguatge. Aquest material es presenta amb com ajuda a l’aprenentatge de lallengua i a l’elaboració dels plans d’acollida.

5. Difusió d’aquestes estratègies i moments educatius entre el col·lectiu deprofessionals d’EAP perquè puguin disposar d’aquestes eines en la seva tascad’assessorament.

Fases i temporitzacióEs preveu una primera fase d’observació i anàlisi, a manera d’obtenció de dades del nivellde competències pel que fa a les competències comunicatives dels alumnes i les estratègiesque posen en marxa els docents. Aquesta recollida de dades inclou una selecció de mostrad'alumnes dels diferents cicles educatius en els centres que es porta a terme l’estudi.A partir de les dades que s’extreuen d’aquesta primera fase, es proposen les modificacions isuggeriment d’estratègies que se’n deriven d’aquesta anàlisi. Els suggeriments anirancentrats als àmbits de l’adequació de l’entorn, la gestió de la conversa i les estratègieseducatives d’interacció verbal.Finalment, es farà l’avaluació global de les dades, s’extrauran les conclusions finals is’elaboraran les estratègies i orientacions generalitzables a altres situacions educatives decara a l’elaboració de plans d’acollida i d’ensenyament de la llengua.Cadascuna d’aquestes fases coincidirà, en termes generals, amb els trimestres del curs2001 –2002.


Pàgina 111

TÍTOL: UN MODEL D’INTERVENCIÓ CURRICULAR PERATENDRE LA DIVERSITAT A L’ESO

AUTORA: CARME SANJUÁN I GONZÁLEZ

SUPERVISIÓ: Joaquín Gairín Sallán Institut de Ciències de l’Educació


MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la diversitat

RESUM:

El treball pretén partir d’una autorreflexió sobre la necessitat de planificar estratègiesd’intervenció inscrites en la globalitat del centre, tant en l’àmbit organitzatiu com en elcurricular i didàctic.És farà èmfasi en l’anàlisi de la seqüenciació dels factors facilitadors o condicionsnecessàries que han de tenir les institucions per poder implementar noves propostesd’intervenció en l’atenció a la diversitat.El resultat final de tot el treball serà l’elaboració d'un model d’intervenció curricular peratendre la Diversitat a l’etapa d’ensenyament secundari obligatori. El model d’intervenciócurricular que vull elaborar, es caracteritza per ser un model global i obert en què la gestiódel currículum provoca canvis en la dinàmica organitzativa, de manera que és tot l’equip deprofessors que dóna resposta a la diversitat, es crea la necessitat de buscar novesestratègies docents i afavoreix la formació continuada en el si de la pròpia institució.Per aconseguir aquest treball es planificaran actuacions en tres àmbits diferents: recercabibliogràfica, anàlisi de la pràctica educativa a l’IES Bernat el Ferrer a partir de laimplementació d’una proposta de millora en relació amb l’atenció a la Diversitat i anàlisid’experiències innovadores d’atenció a la Diversitat en diferents IES de Catalunya. Latriangulació de les dades obtingudes en l’estudi des d’aquests tres àmbits originarà elproducte o resultat final del treball.


Pàgina 112

TÍTOL: LA RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA AL NOSTRE ENTORN.ANÀLISI DE LA REALITAT ACTUAL I RECULL DEPOSSIBLES PROPOSTES. EL PAPER DE L’ASSESSOR.

AUTOR: JOSEP MARIA SOLER I PRATS

SUPERVISIÓ: Joan Teixidó i SaballsDepartament de PedagogiaUniversitat de Girona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Relació família-escola

RESUM:

A partir de les inquietuds i experiències personals i professionals sobre el tema, el treball volintentar ser no tant una investigació específica d’un aspecte determinat de la relació família-escola com ser: a) un situar-se i reflexionar en l’educació que es dóna en els àmbits escolar,familiar i social, d’acord amb les recerques més actuals; b) un recull de les pràctiques derelació família-escola que es donen en els seus diversos nivells; c) un formular propostesper a la millora d’aquesta relació, comptant amb les possibilitats que l’assessoramentpsicopedagògic pot brindar-hi.

Sembla clar que a un major apropament família-escola hi correspondrien unes millorscondicions i possibilitats per a l’aprenentatge i adaptació dels fills-alumnes. Però cal veurede manera més concreta quines formes hi ha d’apropament i de cooperació, quinesdificultats s’hi solen trobar, quin és el clima que hi impera o que hi hauria d’imperar, quinessón les finalitats reals en cada cas, si la diversitat cultural del nostre entorn ha de comportaro no formes específiques de relació, si s’ha d’impulsar més, i com l’anomenada formaciódels pares, quins canvis trobem en les relacions família-escola a mesura que els fillss’apropen al final de la seva escolaritat obligatòria, etc...

Així mateix, és important veure quin és o quin hauria de ser el paper dels diferentsprofessionals implicats, molt especialment el paper de l’assessor, en general, i de l’assessord’EAP, en particular, per tal d’impulsar i/o coordinar accions de millora de la relació família-escola en els entorns on participen.

La recollida d’informació tindrà lloc a partir de: a) respostes a qüestionaris; i b) registresd’entrevistes en profunditat –individuals i col·lectives-. Es preguntarà a persones queestiguin directament relacionades amb el tema: pares i mares, membres d’AMPA’s i/oConsells Escolars, equips directius i professorat de centres educatius, professionals deserveis i programes educatius, inspecció d’ensenyament, professionals que hi treballen desd’altres àmbits –sanitat, serveis socials, mediació intercultural, estimulació precoç,associacions i/o altres col·lectius, etc...


Pàgina 113

TÍTOL: LA VIRTUALITZACIÓ D’UN CENTRE EDUCATIU

AUTOR: FRANCESC X. SUAU I PUIG

SUPERVISIÓ: Pere MarquésDepartament de Didàctica AplicadaUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Noves Tecnologies: Informàtica

RESUM:La virtualització d’un Centre Educatiu és una tasca que cal afrontar per tal de millorar laqualitat de l’ensenyament i gaudir d’una gestió més eficaç. Actualment els temes relacionatsamb les Noves Tecnologies ja estan a l’abast de tots els membres de la comunitateducativa: alumnes, professors, equips directius, pares i mares d’alumnes. I també, hi hamolt software al mercat de lliure distribució, tant en l’entorn Windows com en Linux, quepermeten desenvolupar amb eficiència les eines necessàries perquè el procés devirtualització d’un centre educatiu sigui possible.Entenent per Virtualitzar, donar la possibilitat als usuaris d’una institució educativa demantenir la comunicació tant síncrona com asíncrona amb tots els membres de la comunitateducativa.

Moltes situacions i accions quotidianes, evidentment es millorarien en implantar aquestprojecte en un Centre Educatiu.

És per això que aquest treball pretén desenvolupar una eina de treball: KIMEV acrònim deKit d’Instal·lació i Manteniment de l’Entorn Virtual que permetrà, als responsables de lapublicació de les pàgines web, una gestió eficaç i ràpida de la documentació tant estàticacom dinàmica que es vol incorporar a la xarxa:

� Informativa:� Descripció de la situació, accés, equipaments i instal·lacions. Línia pedagògica

que segueix el centre. Estructura organitzativa i didàctica, ...

� De comunicació:� Fòrums, “chats”, correu electrònic, ...

� D’organització i gestió:� Manteniment on line d’espais d’ús compartit, horaris dels professors, previsió

d’exàmens a realitzar, ...

� Docent:� Publicació d’exercicis i pràctiques que els alumnes han de realitzar, quan un

professor està de baixa un dia determinat. Revisió i posterior enviament delsresultats als alumnes afectats. Publicació dels exàmens ja realitzats, i les sevessolucions. Presentació de les activitats docents de caire lúdic: Diada de SantJordi, sortides educatives, etc. Exposició dels resultats o treballs realitzats. ...


Pàgina 114

Els recursos utilitzats, per a la realització del treball, són tots de lliure distribució:

� Servidor APACHE.

� Llenguatge PHP (versió 4). Llenguatge d’alt nivell executat en el servidor.

� Bases de dades: MySql.

� Administrador de les bases de dades: MyAdminSql.

� Editor de documents PHP: PHPed.


Pàgina 115

TÍTOL: VIES PER CONDUIR L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES DELSCONTINGUTS A LES COMPETÈNCIES

AUTORA: MONTSERRAT TORRA I BITLLOCH

SUPERVISIÓ: Jordi DeulofeuDepartament de Didàctica i de les CiènciesExperimentalsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT:

CLASSIFICACIÓ: Matemàtiques

RESUM:

Aquest projecte neix de l’expectativa que crea la posada en circulació del terme“competència bàsica” i de la valoració que pot ser un element dinamitzador del treballescolar en el sentit d’enfocar els aprenentatges des d’un punt de vista més funcional.Malgrat que la idea de competència és transversal, aquest projecte se centra en l’àrea dematemàtiques i en l’etapa primària.

Es tracta d’esbrinar quina és la filosofia que hi ha darrera la formulació, “CompetènciaBàsica” i fins a quin punt modifica els termes que hem utilitzat a l’escola fins ara. Perquè ésimportant que es pugui difondre un missatge que sigui orientador per les escoles i pelsmestres.

D’altra banda crec que és imprescindible recollir els treballs que s’estan desenvolupant enaquest sentit a nivell internacional, concretament els del projecte PISA endegat per laOCDE, que valora els resultats en llengua, matemàtica i ciència, a 15 anys, és a dir enacabar les etapes d’ensenyament obligatori i que fa servir el concepte de competència.

Interessa també saber quina mena de canvis cal realitzar com a conseqüència d’aquest nouenfocament. Fins ara hem vist uns canvis en l’avaluació, però evidentment, a la vista delsresultats, caldrà fer canvis, a nivell de programació i de metodologia.

Atès que enguany s’han realitzat les proves de Competències bàsiques a tots els nens inenes de 10 anys de tot Catalunya, crec interessant fer una anàlisi que aporti informacióglobal sobre el tema, a fi de veure quins són els principals problemes que es presenten. Amés d’aquesta visió global, tinc la intenció d’agafar una activitat i fer-ne una anàlisi més afons.

Finalment i potser com a principal repte, hi ha la voluntat d’aportar propostes d’organitzaciódels continguts, que facilitin el desenvolupament de competències en lloc de l’aprenentatgede continguts aïllats i descontextualitzats. Si volem que els nenes i nenes connectin


Pàgina 116

coneixements diversos per resoldre tasques i que apliquin el que han après, probablementels hauríem de presentar els continguts de manera més interrelacionada i hauríem depresentar situacions en les quals pugessin aprendre a fer servir el que saben.

El Currículum de Primària en les seves orientacions didàctiques, recomana propiciaraprenentatges el més funcionals i significatius possible, i assenyala la necessitat de nocompartimentar el coneixement en àrees ni en menes de contingut. Malgrat això elcurrículum es presenta organitzat en àrees i dintre de cada àrea en blocs de contingut.


Pàgina 117

TÍTOL: LA FIBROMIALGIA, CAUSA DEL RETARD ESCOLAR AL’ADOLESCENT. PREVALÈNCIA DINS EL NOSTRE MEDI.IMPLICACIONS TERAPÈUTIQUES I DIAGNÒSTIC

AUTOR: JOSÉ VALERO SAIZ

SUPERVISIÓ: Dr. Cayetano Alegre de MiquelServei de ReumatologiaInstitut Universitari Dexeus

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Educació per la salut

RESUM:

La FIBROMIALGIA és una forma de dolor muscular i esquelètic difusa, crònica i benignad’origen no articular. Es caracteritza per la combinació de diversos símptomes i,principalment, per la presència subjectiva de dolor generalitzat, fatiga, rigidesa matinal itrastorns del son juntament amb l’aparició de nombrosos punts dolorosos.

La FIBROMIALGIA és causa d’absentisme escolar, tant pel cansament com per la sensacióde malaltia que l’infant presenta, havent-hi d’afegir la dificultat a l’hora de valorar lasubjectibilitat del dolor per part de l’infant, així com l’angoixa expressada pels pares, donadala mancança greu d’informació en la diagnosi de la malaltia.

Per a molts autors la FIBROMIALGIA es relaciona amb trastorns depressius i d’ansietat,amb alteracions del comportament psicològic dels nens que es manifesta amb l’aparició del’estrès, amb trastorns de son, hipermobilitat articular, síndrome de fatiga crònica…

OBJECTIUS DEL TREBALL

1. Dissenyar un material d’informació per tal de donar a conèixer aquesta patologia aestudiants, educadors i pares, amb la finalitat de la prevenció i de la correcció.

2. Estudiar la incidència i la prevalència de la Fibromialgia a la nostra població escolar icomparar-la amb els estudis bibliogràfics d’entorns similars.

3. Elaborar un material que afavoreixi el coneixement d’hàbits saludables i que eduquien el comportament de conductes sanes, per una intervenció a l’aula.

4. Donar a conèixer una de les causes que més incideixen en l’absentisme escolar.5. Informar als responsables educadors de l’existència real d’una patologia que limita,

en gran mesura, el rendiment dels alumnes.6. Intentar prevenir, amb hàbits i informacions adequades una de les causes que és

responsable de trastorns depressius i d’ansietat en l’adolescent, inferint en la relacióamb els altres i en el seu rendiment acadèmic.


Pàgina 118

7. Observar en quina mesura les causes i la freqüència de la Fibromialgia en elprofessorat, es tradueixen en l’inici i el desenvolupament d’aquesta malaltia enl’alumnat.

8. Educar als pares per a què uns hàbits saludables i uns horaris correctes, permetin ladisminució de la incidència de la Fibromialgia, i de les seves causes, tant a lapoblació adolescent com a ells mateixos.

MATERIAL I MÈTODE

1. Estudiarem la freqüència amb que es presenta la Fibromialgia en la població escolarde la Delegació Territorial de Barcelona Ciutat. Així mateix, valorarem la Fibromialgiacom a causa del retard escolar d’aquesta mateixa població. Amb aquesta finalitatelaborarem un qüestionari i un protocol, seguint els models i les directrius de l’ACR ielaborarem una enquesta que es distribuirà a una mostra de centres representativa.

2. Les dades obtingudes ens serviran per a verificar la diagnosi de la malaltia, per avalorar la incidència i la prevalència de la Fibromialgia juvenil a aquesta àrea.Finalment farem estimacions estadístiques per a extrapolar els resultats a la resta dela població escolar.

3. Simultàniament consultarem l’arxiu d’històries clíniques de l’H.M.R. i de l’I.U.Dexeus,en recerca de casos de Fibromialgia juvenil diagnosticats durant els dos últims anys,per tal d’establir una comparació amb les dades obtingudes a l’estudi.

4. Valorarem l’eficàcia dels tractaments clínics i psicològics de recolzament, tant en lapoblació ja diagnosticada com en la dels nous casos que apareguin i que s’inclourana l’estudi (evidentment amb l’autorització prèvia dels pares o tutors legals).

5. Finalment, aplicarem tècniques e instruments d’avaluació per al seguiment delrendiment escolar de l’alumnat tant a nivell individual com col·lectiu.

EN RESUM

Ens proposem conèixer els diferents estils de vida a l’adolescència, dins el nostre medi, elsseus hàbits i actituds en front de certes situacions, relacionant-los amb la incidència de laFibromialgia Juvenil, mitjançant un estudi estadístic realitzat a una mostra de poblaciósuficientment àmplia.


Pàgina 119

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES COM A EINA VEHICULARDE L’APRENENTATGE.DISSENY DE MINI UNITATS DIDÀCTIQUES (MUD) DEL’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL ICULTURAL

AUTORA: CARME VALL I PARERA

SUPERVISIÓ: Joan B. Canet i ParrillaSubdirecció General de Tecnologies de laInformacióDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular : Medi social i culturalNoves tecnologies

RESUM:

Objectius que es pretenen assolir:

L’objectiu general del projecte: Les noves tecnologies com a eina vehicular del’aprenentatge. Disseny de mini unitats didàctiques (MUD) de l’àrea de coneixement delmedi social i cultural.És el d’elaborar 25 mini unitats didàctiques (MUD) amb les quals els/les alumnes de CicleSuperior de Primària puguin treballar els principals objectius curriculars de l’àrea del medisocial i cultural.Presentació del tema� Què és una MUD ?La MUD és una mini unitat didàctica formada per un conjunt d'activitats, que ajudenl’alumne/a a resoldre els seus dubtes més freqüents sobre un tema d'estudi, basades enelements multimèdia que li permeten entendre les explicacions. Aquestes unitats didàctiquespoden inserir-se a una pàgina web de manera que l’alumne/a pugui treballar tant des del’escola, assessorat per l’equip de mestres del seu centre educatiu, com des de casa.La MUD consta d’una part d’exercitació del treball que permet a l’alumne/a adquirir uncontingut gràcies a l’estructura multimèdia (so, imatge...) i a l’estructura interactiva del’activitat. Així mateix, aquest tipus d’activitat permet també realitzar exercicis de pràctica iavaluació.� On podem trobar MUDS ?La Mud és una unitat multimèdia i interactiva, per això es treballa amb ordinadors, poden seren CD Rom o bé a la xarxa internet. Portals d’internet com el recent inaugurat edu365.comHIPERVÍNCULO http://www.edu365.com http://www.edu365.com del Departament


Pàgina 120

d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, tenen mini unitats didàctiques pensades perser treballades pels alumnes.

� La MUD com a element motivador i engrescador del procés d’aprenentatge

Tenint en compte que la mini unitat didàctica és una activitat multimèdia, aquesta s’insereixen el camp de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), la qual cosa les fa moltatractives per als alumnes.

...” Molt més important que aprendre tecnologia és aprendre amb la tecnologia, aprendre asaber utilitzar la informació i aprendre a treballar en el nou entorn. En aquest context, doncs,el repte és ensenyar a aprendre.(Catalunya en Xarxa. Pla estratègic per a la Societat de laInformació)”...

Especificació de les aplicacions que el projecte tindrà en el sistema educatiu:

Les aplicacions que les unitats didàctiques que es dissenyaran en aquest projecte vol servirde suport a l’ensenyament-aprenentatge del Coneixement del medi social i cultural del ciclesuperior de Primària. Els/les mestres podran utilitzar aquest recurs en la programació de lesactivitats diàries que proposen als alumnes: amb un ventall ampli de possibilitats de treballpodran programar en funció de la diversitat dels estudiants, del ritme de treball de cadascuni de la motivació. Pels alumnes aquestes unitats poden servir-los, de forma autònoma, al’exercitació i ampliació del seu treball. Donat que és un material pensat per ser a la xarxaInternet els nois i noies podran treballar-hi a l’escola, sota la supervisió i proposta del seusmestres, i des de casa per tal d’exercitar i ampliar coneixements.


Pàgina 121

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES COM A EINAD’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES ESTRANGERES

AUTORA: CARMEN VELASCO MARTÍN

SUPERVISIÓ: Mercè Bernaus i QueraltFacultat de Ciències de l’EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengües estrangeresNoves tecnologies: InformàticaTemes Generals: Educació en valors

RESUM:

El treball que ens proposem dur a terme és l’elaboració de materials de llengüesestrangeres, en aquest cas d’anglès, per a alumnes d’ESO amb necessitats educativesespecífiques, i amb un baix nivell de motivació. La pràctica ens ha demostrat que laintegració de les noves tecnologies a l’aula pot ajudar a millorar l’actitud en l’aprenentatge il’actuació a l’aula dels alumnes.El nostre treball se centrarà en l’elaboració de materials d’aprenentatge d’anglès que integrintres vessants: l’ús comunicatiu de la llengua, l’educació en valors i l’ús de les novestecnologies. La llengua serà una eina de comunicació i les noves tecnologies una einad’aprenentatge. Els objectius del nostre treball són quatre:

- Elaborar materials que integrin les Tecnologies de la Informació i la Comunicació(TIC) a l’ensenyament de les llengües estrangeres.

- Aconseguir que els alumnes assoleixin un nivell de comunicació bàsica que elspermeti entendre’s en una llengua estrangera.

- Contribuir a la formació en valors mitjançant el tractament de temes desensibilització envers la natura i l’entorn social de l’alumne.

- Familiaritzar l’alumne amb l’ús de l’ordinador com a eina d’aprenentatge actiu.

L’objectiu primer és l’elaboració de materials als quals els alumnes accedeixin a través d’unapàgina web interactiva, especialment dissenyada per a ells. L’objectiu últim és l’aprenentatgei l’ús de la llengua estrangera en situacions reals. Ens proposem complir aquest objectiumitjançant l’ús de l’alumne de les noves tecnologies com a eina d’aprenentatge i investigaciósobre temes d’interès humà i científic.El projecte que es pensa dur a terme és l’elaboració d’una pàgina web interactiva, quecontindrà distintes unitats didàctiques per a l’aprenentatge de l’anglès com a llenguaestrangera. L’aprenentatge de la llengua es portarà a terme utilitzant l’ordinador com a einad’aprenentatge.


Pàgina 122

Les tres unitats didàctiques versaran sobre els següents temes d’interès humà i científic:

- Multiculturalisme: es tractarà el fenomen multicultural i el multilingüisme,aprofundint en la realitat de Catalunya.

- La natura: es tractarà el respecte vers la natura i el medi ambient.- El patrimoni cultural propi: es tractarà el respecte pel patrimoni cultural.

Cada unitat estarà constituïda per diferents tipus d’exercicis, amb diferents formats i en granpart interactius. Al final de cada unitat els alumnes faran un petit projecte sobre algunaspecte del tema tractat.


Pàgina 123

TÍTOL: LLEGIR PER COMPRENDRE. COMPRENDRE PERAPRENDRE. APRENDRE PER SABER. SABER PERVIURE. (PROPOSTA PER FOMENTAR LA LECTURA AL’ESO I ALS ENSENYAMENTS PRIMARIS)

AUTORA: M. TERESA VERDAGUER I AUTONELL

SUPERVISIÓ: Teresa Ribas i SeixDepartament de Didàctica de la Llengua, de laLiteratura i de les Ciències SocialsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A


RESUM:

Llegir per comprendre, comprendre per aprendre, aprendre per saber, saber per viure és unprojecte amb el qual pretenem potenciar l’hàbit i el gust per la lectura entre els estudiants delnostre centre i proporcionar al professorat de llengües catalana i castellana uns materialsper aplicar directament a les classes.

A part del pla específic del nostre centre d’introducció de la lectura com a activitat “lectiva”habitual, ens proposem l’elaboració d’uns catàlegs de lectures seleccionades i d’unsmaterials didàctics, complementaris a l’activitat de lectura pròpiament dita.

La nostra proposta és confeccionar aquests catàlegs a partir d’una base de dades quepermeti, tant al professorat com a l’alumnat, l’elecció de la lectura, podent preseleccionar lescaracterístiques que ens interessin a cada moment. Així, per exemple, el catàleg ens ha depermetre triar des del tipus de protagonista, de narrador... fins al tema, el gènere narratiu... il’edat recomanada de lectura. Ens ha permetre conèixer l’existència de material audiovisualque pugui donar suport a l’activitat lectora (videos, CD, jocs multimèdia...).

Si bé majoritàriament el catàleg inclourà títols i autors de narrativa, no es defugiran ni elteatre ni la poesia. D’altra banda, elaborarem el nostre catàleg a partir de les seleccionselaborades pels diferents professionals de la literatura infantil i juvenil_ i inclourà tant títolsque considerem clàssics que continuen interessant, com aquells més actuals que jacomencem a considerar nous clàssics i aquelles novetats que considerem adequades. _ _ Seminari de Bibliografia infantil i juvenil de l’Associació de Mestre Rosa Sensat;Bibliografia selectiva de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei de Biblioteques idel Patrimoni Bibliogràfic; Consell català del Llibre per a Infants i Joves; Fundación GermánSánchez Ruipérez; etc.


Pàgina 124

Quant als materials complementaris, hem previst elaborar material de suport a l’activitatlectora: el carnet de seguiment de lectura i de currículum lector de tota l’etapa d’ESO, fitxesde control intern de lectura, material de reconeixement de tipologies textuals, tècniquesnarratives...


Pàgina 125

TÍTOL: ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE CENTRESDOCENTS. ESTUDI I PROPOSTES DE MILLORA.

AUTOR: ÀNGEL XIFRÉ I ARROYO

SUPERVISIÓ: Carme Mas i MorillasServei d’Inspecció d’EnsenyamentDelegació Territorial de Tarragona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Organitzaciói gestió

RESUM:

Per tal de garantir el dret a l’educació de tots els ciutadans, que va establir la Constitucióespanyola l’any 1978, l’Administració va crear els centres públics, i els ha dotat d’unaestructura organitzativa i de gestió que ha anat sortint en diferents lleis de rang estatal idecrets de rang autonòmic.

A partir d’aquesta estructura bàsica que s’ha fixat normativament en els darrers anys, i quees fa insuficient per garantir una bona gestió, els centres de secundària han anat creantestructures d’organització i de gestió noves per tal d’adequar el seu funcionament a lesnecessitats reals dels seus estudis, alumnes, professors i entorn social. En aquest darrerpunt, cal remarcar la incidència que cada cop tenen més les institucions en un institut.

Des de l’aprovació de l’últim decret sobre Reglament Orgànic de Centres han passat cincanys, i alhora s’han implantat als instituts uns nous estudis que comporten una nova manerade treballar i de gestionar un centre.

Amb aquests antecedents el treball pretén analitzar les estructures i organització de la gestióque han adoptat diferents centres educatius de la Delegació Territorial de Tarragona i quepermetrà definir quins òrgans de govern i de coordinació hi ha, quines són les sevesfuncions, quines són les seves interrelacions,...

Tota aquesta informació recollida i analitzada permet elaborar instruments per valorarl’organització d’un centre educatiu de secundària i fer propostes d’estructuració i funcionalitatque millorin i optimitzin la seva gestió. Evidentment aquesta millora repercutirà directamenten la qualitat d’ensenyament que ofereixi un centre públic de secundària.

llicències d'estudis retribuïdes · 3d, en les modalitats presencial i a distància i...

Documents