llicències d'estudis retribuïdes - xtec.cat · experiències de química a microescala....

Llicències d'EstudisRetribuïdes

Resum dels projectes(curs 2003 / 2004)

Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics

Pàgina II

Presentació

El Departament d'Ensenyament promociona la recerca i la innovació

educatives i alhora l’autoformació del professorat, a través de la concessió de

llicències retribuïdes per dur a terme treballs de recerca i estudis directament

relacionats amb els llocs de treball.

Aquests treballs i estudis han estat resumits pels seus autors en el present

recull confegit per la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos

Pedagògics, mitjançant el Servei de Programació, Avaluació i Recursos

Pedagògics. Els resums han estat elaborats pels mateixos autors i tenen

l’objectiu de donar a conèixer a la comunitat educativa les recerques i estudis

que duen a terme aquest docents.

Esperem que la lectura d’aquest document serveixi per copsar tant la riquesa i

la varietat temàtica dels projectes com el seu nivell de qualitat.

Volem agrair, també, la col·laboració de les persones de reconegut prestigi

dins el camp de l’educació que han avalat els projectes de recerca i estudi

amb el seu assessorament en el desenvolupament dels treballs i la seva

supervisió del procés de recerca.

Confiem que els treballs que s'estan realitzant, sempre de caràcter

teoricopràctic, de caire teòric uns i més pràctic uns altres, contribuiran

eficaçment a l'actualització científica i didàctica dels docents, i alhora ens

proporcionaran elements de reflexió i instruments útils per millorar l'eficàcia en

l'exercici de la docència i, en conseqüència, per millorar el sistema educatiu.

Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics

Pàgina IV

Llicències d’Estudi Retribuïdes 2003-2004

Pàgina I

Índex alfabètic d'autors

Pàgina1. Aguyé Ros, Margarida

D’un espai per a l’autoaprenentatge al projecte d’autoformació. Per a una creixentautonomia en l’aprenentatge del francès. Organització de materials.

1

2. Aragó Puyoles, Noemí“Sortim del silenci!”. Projecte de Musicoteràpia aplicada a l’educació secundària. 2

3. Aragonés Rius, NeusUna proposta d’intervenció del mestre d’EE a l’aula ordinària com a elementdinamitzador i cooperador del/la tutor/a per dur a terme estratègies queafavoreixin: la socialització, el treball cooperatiu, la comunicació i l’expressió.

4

4. Arenas Noguera, CarmePoesia catalana al web. Una proposta didàctica, interactiva i transversal per al’ensenyament i l’aprenentatge de la poesia catalana a través de la xarxa.

5

5. Artés Salas, CarlesEstratègies d’intervenció pedagògica per a la prevenció de la conflictivitat a l’aula (ESO).

7

6. Balust Vidal, MartaLa percepció del cos a secundària: com millorar-la a través de tècniquesinstrumentals.

9

7. Batllori Casadellà, M. ÀngelsEducació de les actituds a l’ESO a partir de contes de diferents tradicionsculturals. Elaboració de material didàctic.

11

8. Blasco Romeo, SòniaAprenentatge de l’escriptura: anàlisi i reflexió de les dificultats gràfiques. Líniesd’actuació.

13

9. Broto Puig, JaumeAplicacions didàctiques de l’aula de noves tecnologies per a les ciències (biologia,geologia i medi ambient).

15

10. Cadierno Carpintero, Carmen Cap a un pla d’acció tutorial (PAT) a les EOI. 17

11. Camacho Martí, Maria del Mar L’aprenentage virtual: guia per a l’explotació d’eines i recursos telemàtics a l’aulad’anglès / E-Learning: Guide for a useful exploitation of telematic tools andresources in the English classroom.

19

12. Camps Mundó, MontserratRelació entre l’acció didàctica i la programació de llengua i literatura. 20

Resum dels projectes adjudicats

Pàgina II

Pàgina13. Canals Cabau, M. Roser

Estratègies i recursos per desenvolupar el pensament social a través del’argumentació.

21

14. Carol Gres, NeusNecessitats educatives específiques dels alumnes amb discapacitat física a l’àread’educació física a secundària: definició de competències bàsiques per cada blocde continguts.

22

15. Casajús Lacosta, Àngel M.Detecció i normalització de les dificultats d’aprenentatge de la Matemàtica delsalumnes amb Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat.

24

16. Casanellas Bassols, IsabelDisseny i avaluació d’un programa bàsic per al desenvolupament de lescompetències lingüístiques bàsiques de l’alumnat d’ESO.

26

17. Casas Vilalta, Maria PallerParlar la llengua 28

18. Cases Caminal, RosaEl centrament a l’escola. Educació emocional a través del cos. 29

19. Centelles Pastor, JaumeLa biblioteca, el cor de l’escola. 31

20. Cisteró Bahima, MerxeProjecte Jovial. 32

21. Cobo Lozano, PedroDisseny d’agents pedagògics intel·ligents per millorar les competènciesestratègiques de l’alumnat en la resolució de problemes de matemàtiques.

33

22. Collado Evangelista, Josefa BárbaraRecursos informàtics per treballar la formació laboral en els programes de garantiasocial.

35

23. Collellmir Vives, Concepció Els edificis romans a les aules.

36

24. Cornellà Canals, PereDisseny d’aplicacions educatives en format digital utilitzant Macromedia Flash,PHP i MySQL.

38

25. Cortés Morató, JordiItineraris de filosofia en xarxa. Un conjunt d’itineraris adaptats al currículum de lamatèria de filosofia.

40

26. Cuesta Sanz, Ana MariaPrevenir riscos en l’alimentació: aportació des de la salut i la informàtica alsdiferents àmbits.

41


Pàgina III

Pàgina27. Díez Baldero, José Luis

Models d’ordinador per entendre la química. 43

28. Díez Gutiérrez, M. GorettiLes noves tecnologies aplicades a la didàctica del llatí. 45

29. Dot Padrós, MariaTu ets diferent perquè llegeixes (Com la literatura pot jugar un paper essencial enla formació dels joves).

46

30. Estrada Luttikhuizen, PauDisseny de pàgina web per a EOI. 47

31. Fernández Amigo, JoaquínInnovar en educació en valors i convivència en els centres educatius. Els escacscom a eina metodològica.

48

32. Fernández Martínez, JoanEines i recursos per treballar l’orientació escolar i/o professional de l’alumnat. 50

33. Ferrer Barbany, NeusLa mediació, una eina per a la convivència. Elaboració de material per a laformació d’alumnes mediadors

51

34. Ferrero Hernández, CándidaLa literatura europea i les seves fonts. 53

35. Figuerola Bardolet, M. del CarmeProjecte VLADIK. El meu primer contacte amb l’alumnat immigrant. 54

36. Franco Cabré, MariaEnvironmental education: from awareness to life style. 55

37. Gallardo García, AdelaProjecte d’atenció educativa per a l’alumnat amb necessitats educativesespecífiques associades a trastorns de la personalitat i la conducta. Aprenentemocions / vivint aprenentatges.

56

38. García Pons, AnnaPla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Propostaorganitzativa i metodològica.

58

39. García Voltà, GabrielEl racisme i la xenofòbia explicats a un alumne de secundària. 59

40. Garriga Verdaguer, CarmeEl món màgic de Dalí a Internet. 60

41. Gayet Pastor, Ana MaríaL’atenció de l’escola ordinària als alumnes amb discapacitats: psicosi, autisme iretard mental.

62


Pàgina IV

Pàgina42. Genover Huguet, Joaquim

LENGUACTIVA.NET. Ejercicios interactivos de lengua castellana. 63

43. Gibert Salesas, JoanQuin seguiment fem dels alumnes amb NEE d’un IES que assisteixen a les UEC?Model de gestió d’escolaritat compartida.

64

44. Giralt Soler, SebastiàLABYRINTHUS, el portal del món clàssic. 66

45. Gomis Rabassa, M. IsabelIntegrem les Ciències i la Tecnologia a l’ESO a través del coneixement deprocessos de producció.

68

46. González Ramírez, JordiEnglish through arts and crafts.

70

47. González Urbaneja, Pedro MiguelLa història de la Matemàtica com a recurs didàctic i instrument d’integració culturalde la Matemàtica. Reconstrucció informàtica dels problemes històrics amb fortaincidència a la classe de matemàtiques.

71

48. Gonzalvo Lacasa, José LuisEl recurs de l’aula taller. Una manera didàctica de treballar en les UAC de primercicle de l’ESO.

73

49. Grau Gassó, M. RosaLes necessitats específiques dels alumnes amb TDAH (Trastorn per Dèficitd’Atenció amb Hiperactivitat). Situació dintre del Municipi de Sant Cugat. Materialsde suport per l’aprenentatge de les matemàtiques.

74

50. Hernández Sierra, M. ÀngelsUnitats didàctiques multimèdia de ciències de la naturalesa i l’aprenentatgeintegrat de contingut curricular i llengua estrangera (AICLE). Disseny idesenvolupament d’aplicacions interactives de ciències naturals en anglès: THEBLACK DEATH or the BIOLOGY OF AN EPIDEMIC (I – II).

75

51. Homar Homar, CatalinaMirar amb les mans: de la sensorialitat tàctil a la percepció hàptica. 78

52. Hormaechea Arenaza, GabrielImatge i text a la classe de francès. Noves estratègies comunicatives. 80

53. Huguet Cusí, Maria PilarLa capacitat lectora: una eina imprescindible per a l’adquisició de lescompetències bàsiques i el traspàs d’informació entre les àrees curriculars.

81

54. Invernó Curós, JosepOptimització de les conductes motrius a través de les activitats físiques en el medinatural. Educació en valors.

82


Pàgina V

Pàgina55. Jimeno Fernández, Antonio

Aprofitament de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)com a eina per a l'ensenyament de les ciències a l'ESO i al Batxillerat.

84

56. Lluva i Andrés, Josep M.Elaboració d’un pla de valoració per objectius (PVO) dels RRHH i d’unametodologia d’avaluació del servei del departament d’electricitat de l’IES-SEPEscola del Treball de Barcelona.

86

57. Lope Pastor, SílviaPrimera aportació a l’adaptació del Projecte Salters-Nuffield Advanced Biology. 88

58. López Galán, PrudenciModels d’avaluació interna en centres de secundària: estudi i propostes de millora. 90

59. Lumbierres Naya, ConsolElaboració d’un material interdisciplinari per treballar conjuntament des de l’àreade llengua o tutoria les competències socials.

92

60. Martínez Sallés, MatildeCançons per comprendre, cançons per aprendre. 94

61. Martorell Guaita, LauraIntegració de l’anglès al Cicle Formatiu de Grau Superior d’Activitats Físiques iEsportives.

96

62. Masip Bonet, GemmaEducació dels valors. 98

63. Morales Muela, M. JoséElaboració d’un sistema de qualitat per a l’IES Montsià d’Amposta. Implantació delsistema dissenyat. Preparació del centre per a l’auditoria prèvia a l’obtenció delcertificat ISO9001.

100

64. Moro Rodríguez, Pablo M.El joc dramàtic com a eina en el procés d’ensenyament/aprenentatge de la llenguaen aules multilingües.

102

65. Muñoz Dorado, RoserEstudi del tram català del Camí de Sant Jaume. De Montserrat a Fraga. 104

66. Navarro Santaeulàlia, JosepEstratègies narratives. 105

67. Oro Sancho, JuliánIntegració de l’ús de tecnologies de la informació per a l’ensenyament de la físicaal batxillerat.

106

68. Ortiz Martín, MontserratLa pràctica educoterapèutica amb alumnes amb trastorns greus delcomportament.

107


Pàgina VI

Pàgina69. Oton Catalan, Josep

Educació en valors i Ciències socials. La proposta de valors de Simone Weil per auna Europa en crisi (1909-1943).

109

70. Paredes Vidiella, M. EulàliaAvaluació del treball col·laboratiu del professorat de secundària. 111

71. Parés Ferrés, LauraArts and Crafts. 113

72. Pau Roigé, Josep LluísExperiències de química a microescala. Propostes d’utilització en l’ensenyamentsecundari.

114

73. Pipó Comorera, Joan La filosofia contemporània més recent. Problemàtiques i corrents. 116

74. Piqué Busquet, Anna MariaLa biografia: com escriure la vida d’una persona. Un projecte interdisciplinari per allengua i ciències socials.

117

75. Planella Serra, MontserratDesenvolupament curricular i instruments d’avaluació de les matèries de batxilleratd’art. Creació d’un web de recursos i materials per al professorat d’aquestesmatèries.

119

76. Polo Morral, FerranCap a un currículum per a una ciutadania global. 120

77. Pons Fernández, JordiComprensió de la ciència i ciutadania. Materials didàctics per al batxillerat. 121

78. Pujolràs Noguer, EstherVeus Multiculturals: Introducció als Cultural Studies en l’ensenyament de l’anglèscom a llengua estrangera a les Escoles Oficials d’Idiomes.

123

79. Quijo Cortada, Montserrat“Mira què dic”. Projecte multimèdia de llenguatge de signes. 125

80. Ramírez Sunyer, AlbertSalut i activitat física: elaboració de propostes i de materials didàctics per a lapromoció de les activitats físiques com a eina de salut i de prevenció.

127

81. Ribera Nebot, DavidEls valors educatius de les activitats esportives a l’hora de pati per millorarl’educació en valors i convivència en centres. Una experiència a l’IES Fòrum 2004.

128

82. Ribes Llordés, CarmeAprendre amb els mitjans audiovisuals. Els mitjans audiovisuals com a einavehicular a primària.

129


Pàgina VII

Pàgina83. Ricart Llach, Mònica

Gestió de la informació i cultura informacional als centres d’Educació Primària. 130

84. Riera Serra, RoldanModelització d’un treball interdisciplinari amb la utilització de les TIC i tenint com a undels elements de referència les competències bàsiques.

131

85. Rioja Murga, M. TeresaPot ser útil l'estrès a la nostra pràctica docent? 133

86. Santamaria Pascual, DemetriEL MOLÍ FARINER. L’aprofitament de l’energia al llarg de la història. Aplicaciódidàctica dels continguts de 1r d’ESO per a la interpretació i el coneixement delterritori, treballats a partir de la interdisciplinarietat.

134

87. Santó Fabregat, RosaEl nostre entorn. Activitats per a alumnes amb necessitats educativesespecífiques, per treballar en projectes i grups cooperatius.

135

88. Sanz García, FlorentinoL’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius, la inserció laboral i lagestió de la borsa de treball.

137

89. Savall Domingo, M. AsunciónEls hàbits de salut en els joves 12-18. L’anàlisi de l’estat de salut com a eina deprevenció i educació en valors.

139

90. Segarra Ariol, AnnaWorking English Pronunciation in Primary School (Treballem la Pronunciació del’Anglès a Primària)

141

91. Sellés Calabuig, M. InésEl cant coral a secundària. Repertori popular, tradicional i modern, basat en pecesi autors catalans.

142

92. Serra Bech, JoaquimElaboració d’un material del crèdit “Processos de fabricació”. 143

93. Solano Saura, Eusebi German“L’educació en la interculturalitat” Què demanen....què necessiten els mestres? 145

94. Solsona Bertran, EulàliaAnàlisi de la transferabilitat de productes de projectes Sòcrates/Comenius per a lamillora de la integració de la Dimensió Europea a les escoles.

148

95. Terés Bonet, NúriaEl procés d’ensenyament-aprenentatge i de socialització de les alumnes filles defamílies immigrades: intervencions educatives i construcció d’identitat en l’àmbiteducatiu.

149

96. Terés Illa, EsterMaths: from mental arithmetics to problem solving. 150


Pàgina VIII

Pàgina97. Terré Alonso, Laura Begoña

Repertori d’imatges de la història de la fotografia catalana. Creació d’un materialmultimèdia interactiu per a la secundària post-obligatòria.

151

98. Tomàs Deig, AlbertCap a l’adquisició de les competències bàsiques des de la interdisciplinarietat. Unmarc i quinze propostes per a l’ESO.

153

99. Topolevsky Bleger, MartaEl léxico en el aula. Estrategias compensatorias; aproximación al análisis de estructura de la definición oral.

155

100. Tornero Osmond, Maria IsabelEstratègies “on-line” per a l’expressió oral de l’anglès: “Action Mazes”.

157

101. Torres Blanqué, MaitePla d’acollida i atenció psicoeducativa a l’alumnat nouvingut des d’un enfocamentinclusiu dels centres educatius. (¿Com fer escoles més inclusives per atendre totl'alumnat?).

158

102. Usobiaga Artaloitia, BegoñaTradició clàssica-grecollatina a Barcelona: arquitectura i escultura.

160

103. Varela Puig, Joan RamonGuia comentada d’adreces d’Internet adaptades al curriculum de la Històriacomuna del batxillerat.

161

104. Verdaguer Andrés, JoanCreació d’aplicacions interactives per a les àrees del coneixement del medinatural, social i cultural a l’educació primària.

163

105. Viana Gòrriz, Pilar“Mira què dic”. Projecte multimèdia de llenguatge de signes.

165

106. Vilaró Camps, JosepMajor de 15 anys. Busques feina?

167

107. Villalba Salvador, CristinaParlem d’evolució. Estudi i activitats de suport per a l’ensenyament de l’evolució asecundària, amb l’evolució humana com a fil conductor. Valors relacionats.

169

108. Xirgo Tarrés, AlbertEl llibre blanc de les TIC a primària.

171


Pàgina IX

Índex temàtic

PàginaCicles Formatius

Serra Bech, JoaquimElaboració d’un material del crèdit “Processos de fabricació”. 143

Ciències Naturals i Experimentals

Broto Puig, JaumeAplicacions didàctiques de l’aula de noves tecnologies per a les ciències (biologia,geologia i medi ambient).

15

Díez Baldero, José LuisModels d’ordinador per entendre la química. 43

Gomis Rabassa, M. IsabelIntegrem les ciències i la tecnologia a l’ESO a través del coneixement de processos deproducció.

68

Jimeno Fernández, AntonioAprofitament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com aeina per a l'ensenyament de les ciències a l'ESO i al Batxillerat.

84

Lope Pastor, SílviaPrimera aportació a l’adaptació del Projecte Salters-Nuffield Advanced Biology. 88

Oro Sancho, JuliánIntegració de l’ús de tecnologies de la informació per a l’ensenyament de la física albatxillerat.

106

Pau Roigé, Josep LluísExperiències de química a microescala. Propostes d’utilització en l’ensenyamentsecundari.

114

Pons Fernández, JordiComprensió de la ciència i ciutadania. Materials didàctics per al batxillerat. 121

Santó Fabregat, RosaEl nostre entorn. Activitats per a alumnes amb necessitats educatives específiques,per treballar en projectes i grups cooperatius.

135

Villalba Salvador, CristinaParlem d’evolució. Estudi i activitats de suport per a l’ensenyament de l’evolució asecundària amb l’evolució humana com a fil conductor. Valors relacionats.

169


Pàgina X

Pàgina

Ciències Socials

Batllori Casadellà, M. ÀngelsEducació de les actituds a l’ESO a partir de contes de diferents tradicions culturals.Elaboració de material didàctic.

11

Canals Cabau, M. RoserEstratègies i recursos per desenvolupar el pensament social a través del’argumentació.

21

Collellmir Vives, Concepció Els edificis romans a les aules.

36

García Voltà, GabrielEl racisme i la xenofòbia explicats a un alumne de secundària. 59

Muñoz Dorado, RoserEstudi del tram català del Camí de Sant Jaume. De Montserrat a Fraga. 104

Oton Catalan, JosepEducació en valors i Ciències socials. La proposta de valors de Simone Weil per a unaEuropa en crisi (1909-1943).

109

Piqué Busquet, Anna Maria (vegeu Llengua i Literatura)

Santamaria Pascual, DemetriEL MOLÍ FARINER. L’aprofitament de l’energia al llarg de la història. Aplicaciódidàctica dels continguts de 1r d’ESO per a la interpretació i el coneixement delterritori, treballats a partir de la interdisciplinarietat.

134

Terré Alonso, Laura BegoñaRepertori d’imatges de la història de la fotografia catalana. Creació d’un materialmultimèdia interactiu per a la secundària post-obligatòria.

151

Usobiaga Artaloitia, BegoñaTradició clàssica-grecollatina a Barcelona: arquitectura i escultura. 160

Varela Puig, Joan RamonGuia comentada d’adreces d’Internet adaptades al currículum de la Història comunadel batxillerat.

161

Continguts curriculars en llengües estrangeres

Franco Cabré, MariaEnvironmental education: from awareness to life style. 55


Pàgina XI

PàginaHernández Sierra, M. ÀngelsUnitats didàctiques multimèdia de ciències de la naturalesa i l’aprenentatge integrat decontingut curricular i llengua estrangera (AICLE). Disseny i desenvolupamentd’aplicacions interactives de ciències naturals en anglès: THE BLACK DEATH or theBIOLOGY OF AN EPIDEMIC (I – II).

75

Martorell Guaita, LauraIntegració de l’anglès al Cicle Formatiu de Grau Superior d’Activitats Físiques iEsportives.

96

Parés Ferrés, LauraArts and Crafts. 113

Terés Illa, EsterMaths: from mental arithmetics to problem solving. 150

Dimensió europea

Oton Catalan, Josep (vegeu Ciències Socials)

Solsona Bertran, EulàliaAnàlisi de la transferabilitat de productes de projectes Sòcrates/Comenius per a lamillora de la integració de la Dimensió Europea a les escoles.

148

Educació especial

Aragó Puyoles, Noemí (vegeu Música)

Aragonés Rius, NeusUna proposta d’intervenció del mestre d’EE a l’aula ordinària com a elementdinamitzador i cooperador del tutor/a per dur a terme estratègies que afavoreixin: lasocialització, el treball cooperatiu, la comunicació i l’expressió.

4

Carol Gres, Neus (vegeu Educació Física)

Casajús Lacosta, Àngel M. (vegeu Matemàtiques)

Fernández Martínez, Joan (vegeu Orientació)

Gallardo García, AdelaProjecte d’atenció educativa per a l’alumnat amb necessitats educatives específiquesassociades a trastorns de la personalitat i la conducta. Aprenent emocions / vivintaprenentatges.

56

Gayet Pastor, Ana MaríaL’atenció de l’escola ordinària als alumnes amb discapacitats: psicosi, autisme i retardmental.

62


Pàgina XII

PàginaGibert Salesas, JoanQuin seguiment fem dels alumnes amb NEE d’un IES que assisteixen a les UEC?Model de gestió d’escolaritat compartida.

64

Gonzalvo Lacasa, José LuisEl recurs de l’aula taller. Una manera didàctica de treballar en les UACs de primer ciclede l’ESO.

73

Grau Gassó, M. Rosa Les necessitats específiques dels alumnes amb TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atencióamb Hiperactivitat). Situació dintre del Municipi de Sant Cugat. Materials de suport perl’aprenentatge de les matemàtiques.

74

Homar Homar, CatalinaMirar amb les mans: de la sensorialitat tàctil a la percepció hàptica. 78

Ortiz Martín, MontserratLa pràctica educoterapèutica amb alumnes amb trastorns greus del comportament. 107

Quijo Cortada, Montserrat“Mira què dic”. Projecte multimèdia de llenguatge de signes. 125

Viana Gòrriz, Pilar“Mira què dic”. Projecte multimèdia de llenguatge de signes. 165

Educació Física

Carol Gres, NeusNecessitats educatives específiques dels alumnes amb discapacitat física a l’àread’educació física a secundària: definició de competències bàsiques per cada bloc decontinguts.

22

Cases Caminal, RosaEl centrament a l’escola. Educació emocional a través del cos. 29

Invernó Curós, JosepOptimització de les conductes motrius a través de les activitats físiques en el medinatural. Educació en valors.

82

Ribera Nebot, DavidEls valors educatius de les activitats esportives a l’hora de pati per millorar l’educacióen valors i convivència en centres. Una experiència a l’IES Fòrum 2004.

128

Educació per a la salut

Balust Vidal, Marta (vegeu Educació Visual i Plàstica)


Pàgina XIII

PàginaCuesta Sanz, Ana MariaPrevenir riscos en l’alimentació: aportació des de la salut i la informàtica als diferentsàmbits.

41

Ramírez Sunyer, AlbertSalut i activitat física: elaboració de propostes i de materials didàctics per a lapromoció de les activitats físiques com a eina de salut i de prevenció.

127

Savall Domingo, M. AsunciónEls hàbits de salut en els joves 12-18. L’anàlisi de l’estat de salut com a eina deprevenció i educació en valors.

139

Educació en valors

Artés Salas, CarlesEstratègies d’intervenció pedagògica per a la prevenció de la conflictivitat a l’aula(ESO)

7

Batllori Casadellà, M. Àngels (vegeu Ciències Socials)

Cisteró Bahima, MerxeProjecte Jovial. 32

Fernández Amigo, JoaquínInnovar en educació en valors i convivència en els centres educatius. Els escacs coma eina metodològica.

48

Ferrer Barbany, NeusLa mediació, una eina per a la convivència. Elaboració de material per a la formaciód’alumnes mediadors.

51

Masip Bonet, GemmaEducació dels valors. 98

Oton Catalan, Josep (vegeu Ciències Socials)

Polo Morral, FerranCap a un currículum per a una ciutadania global 120

Ribera Nebot, David (vegeu Educació Física)

Educació visual i plàstica

Balust Vidal, MartaLa percepció del cos a secundària: com millorar-la a través de tècniques instrumentals. 9

Garriga Verdaguer, CarmeEl món màgic de Dalí a Internet. 60


Pàgina XIV

PàginaPlanella Serra, MontserratDesenvolupament curricular i instruments d’avaluació de les matèries de batxilleratd’art. Creació d’un web de recursos i materials per al professorat d’aquestes matèries.

119

Filosofia

Cortés Morató, JordiItineraris de filosofia en xarxa. Un conjunt d’itineraris adaptats al currículum de lamatèria de filosofia.

40

Pipó Comorera, Joan La filosofia contemporània més recent. Problemàtiques i corrents.

116

Informàtica

Cornellà Canals, PereDisseny d’aplicacions educatives en format digital utilitzant Macromedia Flash, PHP iMySQL.

38

Estrada Luttikhuizen, PauDisseny de pàgina web per a EOI. 47

Ribes Llordés, CarmeAprendre amb els mitjans audiovisuals. Els mitjans audiovisuals com a eina vehicular aprimària.

129

Riera Serra, RoldanModelització d’un treball interdisciplinari amb la utilització de les TIC i tenint com un delselements de referència les competències bàsiques.

131

Tomàs Deig, AlbertCap a l’adquisició de les competències bàsiques des de la interdisciplinarietat. Unmarc i quinze propostes per a l’ESO.

153

Verdaguer Andrés, JoanCreació d’aplicacions interactives per a les àrees del coneixement del medi natural,social i cultural a l’educació primària.

163

Xirgo Tarrés, AlbertEl llibre blanc de les TIC a primària. 171

Interculturalitat / Multiculturalitat

Figuerola Bardolet, M. del CarmeProjecte VLADIK. El meu primer contacte amb l’alumnat immigrant. 54


Pàgina XV

PàginaGarcía Pons, AnnaPla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Propostaorganitzativa i metodològica.

58

Solano Saura, Eusebi German“L’educació en la interculturalitat” Què demanen....què necessiten els mestres? 145

Terés Bonet, NúriaEl procés d’ensenyament-aprenentatge i de socialització de les alumnes filles defamílies immigrades: intervencions educatives i construcció d’identitat en l’àmbiteducatiu.

149

Torres Blanqué, MaitePla d’acollida i atenció psicoeducativa a l’alumnat nouvingut des d’un enfocamentinclusiu dels centres educatius. (¿Com fer escoles més inclusives per atendre totl'alumnat?)

158

Llengües estrangeres

Aguyé Ros, MargaridaD’un espai per a l’autoaprenentatge al projecte d’autoformació. Per a una creixentautonomia en l’aprenentatge del francès. Organització de materials.

1

Cadierno Carpintero, Carmen Cap a un pla d’acció tutorial (PAT) a les EOI. 17

Camacho Martí, Maria del Mar L’aprenentage virtual: guia per l’explotació d’eines i recursos telemàtics a l’aulad’anglès / E-Learning: Guide for a useful exploitation of telematic tools and resourcesin the English classroom.

19

González Ramírez, JordiEnglish through arts and crafts.

70

Hormaechea Arenaza, GabrielImatge i text a la classe de francès. Noves estratègies comunicatives. 80

Pujolràs Noguer, EstherVeus Multiculturals: Introducció als Cultural Studies en l’ensenyament de l’anglès coma llengua estrangera a les Escoles Oficials d’Idiomes.

123

Segarra Ariol, AnnaWorking English Pronunciation in Primary School (Treballem la Pronunciació del’Anglès a Primària)

141

Tornero Osmond, Maria IsabelEstratègies “on-line” per a l’expressió oral de l’anglès: “Action Mazes”. 157


Pàgina XVI

PàginaLlengües Clàssiques

Díez Gutiérrez, M. GorettiLes noves tecnologies aplicades a la didàctica del llatí. 45

Giralt Soler, SebastiàLABYRINTHUS, el portal del món clàssic. 66

Llengua i Literatura

Arenas Noguera, CarmePoesia catalana al web. Una proposta didàctica, interactiva i transversal per al’ensenyament i l’aprenentatge de la poesia catalana a través de la xarxa.

5

Blasco Romeo, SòniaAprenentatge de l’escriptura: anàlisi i reflexió de les dificultats gràfiques. Líniesd’actuació.

13

Camps Mundó, MontserratRelació entre l’acció didàctica i la programació de llengua i literatura. 20

Casanellas Bassols, IsabelDisseny i avaluació d’un programa bàsic per al desenvolupament de les competèncieslingüístiques bàsiques de l’alumnat d’ESO.

26

Casas Vilalta, Maria PallerParlar la llengua. 28

Centelles Pastor, JaumeLa biblioteca, el cor de l’escola. 31

Dot Padrós, MariaTu ets diferent perquè llegeixes (Com la literatura pot jugar un paper essencial en laformació dels joves).

46

Ferrero Hernández, CándidaLa literatura europea i les seves fonts. 53

Genover Huguet, JoaquimLENGUACTIVA.NET. Ejercicios interactivos de lengua castellana. 63

Huguet Cusí, Maria PilarLa capacitat lectora: una eina imprescindible per a l’adquisició de les competènciesbàsiques i el traspàs d’informació entre les àrees curriculars.

81

Lumbierres Naya, ConsolElaboració d’un material interdisciplinari per treballar conjuntament des de l’àrea dellengua o tutoria les competències socials.

92


Pàgina XVII

PàginaMartínez Sallés, MatildeCançons per comprendre, cançons per aprendre. 94

Moro Rodríguez, Pablo M.El joc dramàtic com a eina en el procés d’ensenyament/aprenentatge de la llengua enaules multilíngües.

102

Navarro Santaeulàlia, JosepEstratègies narratives. 105

Piqué Busquet, Anna MariaLa biografia: com escriure la vida d’una persona. Un projecte interdisciplinari perllengua i ciències socials.

117

Topolevsky Bleger, MartaEl léxico en el aula. Estrategias compensatorias; aproximación al análisis de la estructu-ra de la definición oral.

155

Matemàtiques

Casajús Lacosta, Àngel M.Detecció i normalització de les dificultats d’aprenentatge de la matemàtica delsalumnes amb Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat.

24

Cobo Lozano, PedroDisseny d’agents pedagògics intel·ligents per millorar les competències estratègiquesde l’alumnat en la resolució de problemes de matemàtiques.

33

González Urbaneja, Pedro MiguelLa història de la matemàtica com a recurs didàctic i instrument d’integració cultural dela matemàtica. Reconstrucció informàtica dels problemes històrics amb forta incidènciaa la classe de matemàtiques.

71

Grau Gassó, M. Rosa (vegeu Educació Especial)

Música

Aragó Puyoles, Noemí“Sortim del silenci!”. Projecte de Musicoteràpia aplicada a l’educació secundària 2

Sellés Calabuig, M. InésEl cant coral a secundària. Repertori popular, tradicional i modern, basat en peces iautors catalans.

142


Pàgina XVIII

Pàgina

Organització i gestió

López Galán, PrudenciModels d’avaluació interna en centres de secundària: estudi i propostes de millora. 90

Lluva i Andrés, Josep M.Elaboració d’un pla de valoració per objectius (PVO) dels RRHH i d’una metodologiad’avaluació del servei del departament d’electricitat de l’IES-SEP Escola del Treball deBarcelona.

86

Morales Muela, M. JoséElaboració d’un sistema de qualitat per a l’IES Montsià d’Amposta. Implantació delsistema dissenyat. Preparació del centre per a l’auditoria prèvia a l’obtenció delcertificat ISO9001.

100

Paredes Vidiella, M. EulàliaAvaluació del treball col·laboratiu del professorat de secundària. 111

Rioja Murga, M. TeresaPot ser útil l'estrès a la nostra pràctica docent? 133

Ricart Llach, MònicaGestió de la informació i cultura informacional als centres d’Educació Primària. 130

Orientació

Collado Evangelista, Josefa BárbaraRecursos informàtics per treballar la formació laboral en els programes de garantiasocial.

35

Fernández Martínez, JoanEines i recursos per treballar a l’orientació escolar i/o professional de l’alumnat. 50

Sanz García, FlorentinoL’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius, la inserció laboral i la gestióde la borsa de treball.

137

Vilaró Camps, JosepMajor de 15 anys. Busques feina? 167


Pàgina XIX


Pàgina 0

Resums


Pàgina 1

TÍTOL: D’UN ESPAI PER A L’AUTOAPRENENTATGE AL PROJECTED’AUTOFORMACIÓ. PER A UNA CREIXENT AUTONOMIA ENL’APRENENTATGE DEL FRANCÈS. ORGANITZACIÓ DEMATERIALS

AUTORA: Margarida Aguyé Ros

SUPERVISIÓ: Margarida Cambra i GinéUniversitat de BarcelonaDepartament de Didàctica de la Llengua i laLiteratura

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangeres, Francès Tema transvesal: Educació en la diversitat

RESUM:

Aquest projecte té el seu orígen en la posada en marxa d’una aula d’autoaprenentatgeper a LE a l’IES Bernat Metge de Barcelona. Aquest espai disposa hores d’ara d’unnombre de recursos que permet un treball per racons com també per tasques i/o perprojectes, ja sigui individualment, ja sigui per parelles o per grups. No obstant, estemconvençuts que podem anar més enllà: per una banda, fent que l’alumne/a s’impliqui mésen la seva progressió i assoleixi un nivell més bo, segons el seu estil i capacitats; peraltra, observant sobre el “com aprèn” per tal d’esdevenir més efectiu. Per això haurà detenir dins l’aula elements a l’abast que l’ajudin a: 1) prendre consciència de l’itinerari odels itineraris que podrà seguir en funció d’uns objectius 2) comprometre’s a seguir unitinerari proposat o, fins i tot, bastir el seu projecte, i 3) treballar amb materials adients iorganitzats de manera que li facilitin la consecució dels seus propòsits. El nostre treball té, doncs, com a objectius: a) Preparar els elements esmentats d’accés aun aprenentatge en autonomia afavoridor del progrés de l’alumne/a. b) Oferir un modeld’organització de materials vàlid per a l’aprenentatge del francès.El treball haurà de ser desenvolupat en les següents etapes :1a) Aprofundiment previ en el tema de l’autonomia i l’organització d’espais per al’autoaprenentatge de LE, tant des del punt de vista teòric (lectures, documentació...) compràctic (contactes amb CA d’Escoles d’Idiomes).2a) Presentació d’una progressió en l’aprenentatge del francès que ajudi a traçar un pla/un itinerari de treball.3a) Organitzar materials de francès “pedagògics”, sense deixar de banda la possibilitatd’obrir un arxiu de material “en brut”, sense explotació didàctica, constituït per documentsautèntics com ara articles de premsa, publicitats, vídeos, cançons, etc. Completar el racódels jocs, indicant-ne característiques i els objectius didàctics.4a) Organització de les fitxes “d’aprendre a aprendre”.El resultat haurà de recollir fitxes de tasques per aprenentatge d’habilitats (comprensióoral/escrita, expressió oral/escrita), amb indicació de la tipologia de tasca (individual/perparelles/ per grups), a més de les dedicades a la reflexió sobre l’aprenentatge. La sevadisposició haurà de permetre’n l’ampliació i revisió. Pensem que la bona dotació de recursos d’una aula per a l’autoaprenentatge de francèspot contribuir a renovar l’interès envers el francès, a potenciar una mediaciópedagògicamés eficient per atendre la diversitat i a impulsar dinàmiques de canvi positiudintre de l’ensenyament de les llengües en general.


Pàgina 2

TÍTOL: “SORTIM DEL SILENCI!” PROJECTE DE MUSICOTERÀPIAAPLICADA A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

AUTORA: Noemí Aragó Puyoles

SUPERVISIÓ: Melissa Mercadal i CollCentre clínic de MusicoteràpiaBarcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació musicalTema general: Educació especial

RESUM:

El projecte consisteix en un treball d’investigació i d’intervenció docent – terapèutica ambactivitats que tenen com a suport la música. Intenta oferir als alumnes amb necessitatseducatives especials un clima i unes experiències especials, on se sentin a gust i ambexpectatives d’èxit. Es tracta d’un intent d’involucrar-los en una varietat d’activitats iexperiències musicals dissenyades per aconseguir una sèrie d’objectus específics, comara: potenciar l’autoestima, la sociabilització, l’autovaloració, l’afectivitat, estimularl’expressió d’emocions, afavorir la comunicació interpersonal, el respecte i la consideraciódels altres i de les seves pròpies produccions, afavorir l’argumentació , el raonament i laresolució de problemes a partir de tècniques d’enfrontament de conflictes. També espretén millorar l’actitud d’escolta, i utilitzar la respiració com a mesura d’autocontrol, ambtècniques de relaxació.

La temàtica preferent en aquest treball està relacionada especialment amb tres aspectesde l’educació: l’adquisició de l’alumnat de competències bàsiques dins l’àmbit social i ellingüístic, el treball de les habilitats emocionals i socials en alumnes amb necessitatseducatives específiques, i la millora de la convivència en els centres, incidint directamenten l’educació en valors amb grups d’alumnes que d’entrada poden ser considerats com a“problemàtics”.

El treball a realitzar es durà a terme amb tres grups diferents d’alumnes amb dificultatsespecífiques d’aprenentatge i de relació, de tres centres d’ensenyament secundari delVallès Oriental. Es farà una intervenció de dues sessions setmanals amb cada grup d’alumnes, d’unahora de durada cadascuna, fent un total de 30 hores a cada grup. A efectes curriculars escomptabilitzarà com un crèdit variable de reforç.Les activitats que es realitzaran a les sessions dependran dels objectius plantejats acadascuna d’elles, i correspondran als següents blocs: audició, relaxació, expressióvocal, moviment, improvisació musical i composició musical.

El pla de treball consisteix en tres fases: - Fase inicial de preparació, durant els mesos de setembre i octubre. En aquesta

fase es farà una recollida de dades dels alumnes, a partir d’entrevistes personals ireunions amb els equips docents i equips psicopedagògics de cada centre.S’obtindrà també una autorització dels pares/tutors dels alumnes per a laintervenció.


Pàgina 3

- Fase d’intervenció, del novembre 2003 al març 2004. En aquesta fase on esrealitzarà la intervenció esmentada, també es farà una recollida d’observacionstant individuals com de grup.

- Fase d’anàlisi de resultats, d’abril a juny de 2004. Tot el material de lainvestigació, fulls d’observació i de seguiment, s’analitzarà i s’elaborarà unamemòria a partir dels resultats.


Pàgina 4

TÍTOL: UNA PROPOSTA D’INTERVENCIÓ DEL MESTRE D’EE A L’AULAORDINÀRIA COM A ELEMENT DINAMITZADOR I COOPERADORDEL TUTOR/A PER DUR A TERME ESTRATÈGIES QUEAFAVOREIXIN: LA SOCIALITZACIÓ, EL TREBALLCOOPERATIU, LA COMUNICACIÓ I L’EXPRESSIÓ

AUTORA: Neus Aragonès Rius

SUPERVISIÓ: Misericòrdia Camps LlauradóFacultat de l’Educació i Psicologia

Universitat Rovira i Virgili

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Educació Especial

RESUM:

El projecte es basa en la idea que el suport que pugui oferir el mestre d’EE a l’aula pottenir diferents finalitats. Aquí es tractarà dels suports que van en la direcció de facilitaruna millora en l’atenció a tot l’alumnat, basant-se en l’objectiu d’aquest treball que té encompte, a més a més, altres actuacions: dinamitzar, optimitzar i organitzar propostes quecomportin una col·laboració amb el mestre/a tutor i que comprenguin o vulguin aconseguirel màxim de cada alumne/a, i no solament d’aquells que tinguin alguna necessitateducativa específica. El meu objectiu és oferir un seguit d’activitats i propostes que, comes pot copsar pel títol del projecte, ajudin a dinamitzar totes aquelles actuacionsencaminades a que cada alumne/a pugui millorar en tot allò que faci referència a larelació amb els altres companys/es que conformen el centre escolar i, més concretament,amb el seu grup classe. Es vol enfocar aquesta intervenció a través d’unes activitatspràctiques, sempre tenint present que es faran conjuntament amb el tutor/a, ja queconsiderem que allò que es vol millorar és, en essència, les relacions personalscomunicatives i tots aquells aspectes relacionats amb aquest contingut. És per això queno pot ser la tasca d’una sola persona perquè també cal que hi hagi un reflex cap a altreselements o persones que intervenen en el progrés i procés educatiu.S’intenta motivar més que donar receptes davant de problemes concrets, perquè larecepta en si serà la participació en les actuacions o solucions que s’hauran formulat. Esvol estar present en la posta en escena d’aquestes activitats, per això, en aquest projectes’esbossaran uns treballs que poden ser útils per a determinades necessitatsespecífiques d’un grup determinat. El treball en si mateix consistirà a donar respostes iproposar activitats o estratègies a les peticions que hi pot haver per part del professorat,sempre tenint present que aquestes estratègies es duran a terme, com he ditanteriorment, de forma conjunta amb el tutor/a. Hi ha un aspecte que he destacat ja mésd’una vegada on hi voldria incidir un altre cop i és el paper dinàmic que cal que tingui elmestre/a d’EE en aquestes actuacions.


Pàgina 5

TÍTOL: POESIA CATALANA AL WEB. UNA PROPOSTA DIDÀCTICA,INTERACTIVA I TRANSVERSAL PER A L’ENSENYAMENT IL’APRENENTATGE DE LA POESIA CATALANA A TRAVÉS DELA XARXA

AUTORA: Carme Arenas Noguera

SUPERVISIÓ: Glòria Bordons de Porrata-DòriaDepartament de Filologia CatalanaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular : Llengua i literatura catalana

RESUM:

Poesia Catalana al Web vol ser una proposta didàctica interactiva i transversal per al’ensenyament i l’aprenentage de la poesia catalana a través de la xarxa d’Internet. Mésenllà de la poesia, la seva transversalitat rau en la multiplicitat de temes que pot abraçari que poden donar lloc a debatre un mateix tema, aspecte, comprensió d’un fenomen, apartir de visions i tractaments ben diversos. Per tant, a part de ser directament útil ibeneficiosa en l’àrea de llengua i literatura catalanes, pot emprar-se des de qualsevolaltra àrea o matèria.Un altre dels aspectes fonamentals és la interactivitat. En ser una activitat que esrealitza o que es pot realitzar a través de la xarxa d’Internet, gaudeix d’immensespossibilitats d’interacció. Els exercicis ja poden ser plantejats en aquest sentit. Elprofessor i els alumnes poden interaccionar amb el text, segons els objectius del seutreball puntual, o bé segons el nivell del grup-classe. En aquest sentit, pensem també queés un bon exemple del que pot ser un material que afavoreix el tractament de ladiversitat, ja que, en una mateixa sessió-classe, el professor pot establir diferents grausde complexitat en els exercicis i pràctiques que s’estan fent, d’acord amb la possibleheterogeneïtat de nivells que es doni en aquell grup-classe.Per aquest motiu, presentem un projecte d’ensenyament de la poesia, centrat en quatreeixos substancials:1.- La selecció de textos adequats quant al tema i quant a la forma per a cadascuna deles edats, i també d’acord amb el moment històric que vivim (globalització, novesmigracions, mobilitat, noves tecnologies etc,).2.- La interacció entre alumnes o entre professor i alumnes a partir d’activitatsfonamentades en la dinàmica de grups i en l’ús de l’ordinador i altres mitjans tecnològics.3.- L’experimentació, avaluació i redisseny d’aquestes activitats. 4.- La implantació de la formació necessària per tal que el professorat pugui contribuir aldesenvolupament del gust poètic.


Pàgina 6

Les principals activitats que caldria dur a terme per a la realització del projecte PoesiaCatalana al Web giren a l’entorn de tres eixos bàsics:

� els poemes que s’ofereixen als alumnes. Cal que la tria sigui feta pensant en elsgustos i interessos dels alumnes, sense menystenir, per això, la qualitat dels textos.

� les activitats i procediments com s’ensenya la poesia. Cal, en aquest sentit, tendir ala innovació pedagògica i d’enfocament de la didàctica de la poesia.

� el paper d’Internet en el desenvolupament del gust per la poesia. Per això cal fer queles possibilitats que ofereix tant Internet com qualsevol de les noves tecnologies, estradueixin en una manera diferent i innovadora de plantejar el treball, tenint en compteaquestes noves possibilitats, no només el fet de traslladar a Internet allò que demanera tradicional s’ha anat fent sempre a l’aula.


Pàgina 7

TÍTOL: ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA PER A LAPREVENCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT A L’AULA (ESO)

AUTOR: Carles Artès Salas

SUPERVISIÓ: Jesús Viñas i CireraInspecció d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en valors

RESUM:

És ben conegut el fet que actualment el professorat que imparteix classe a l’etapa del’ESO es troba davant de situacions conflictives a l’aula, que impedeixen moltes vegadesel bon desenvolupament de la tasca educativa. El conflicte sorgeix i es deriva de la pròpiaconvivència entre persones. No obstant això, quan les energies que hi hem d’esmerçarsón tantes i tan freqüentment, ens plantegem si existeix alguna manera de preveniraquests tipus de situacions.Per això, entre els objectius que ens proposem en aquest projecte, destaquem elssegüents:

� Descriure i analitzar les situacions més habituals de conflictivitat a l’aula d’ESO.� Definir els elements i variables que hi intervenen, tenint en compte aspectes

relacionats amb la motivació, circumstàncies personals de l’alumnat, nivell decomunicació i relacions interpersonals entre els diversos sectors de la comunitateducativa, etc.

� Implementar estratègies d’intervenció pedagògica que a priori puguin prevenir elpossible conflicte a l’aula.

� Concretar marcs referencials que permetin elaborar materials adequats per al’alumnat potencialment conflictiu, d’acord amb els seus interessos particulars.

� Elaborar un seguit de fitxes de treball que recullin d’una forma clara, coherent ipragmàtica pautes fiables que ens ajudin a prevenir en l’alumnat certes actitudscontràries a la convivència que generen conflicte a l’aula.

Examinarem, doncs, la realitat quotidiana i la interpretarem per tal de poder arribar amodificar-la en la direcció que convé a la nostra teleologia educativa. Buscarem resposta,entre d’altres, a preguntes com:

� Per quines raons alguns/es alumnes no respecten les normes bàsiques deconvivència?

� Quina filosofia educativa fonamenta les nostres actuacions pedagògiques? Elsistema té coherència interna?

� Donem resposta a les necessitats de tot tipus d’alumnat al llarg de la secundàriaobligatòria?

� Comuniquem satisfactòriament amb l’alumnat d’ESO?

Així doncs, dins del marc de l’organització i funcionament del centre educatiu, prenent elprojecte educatiu com a referència general i la dinàmica de grups i l’acció tutorial com amés específiques, la nostra investigació se situarà en el terreny de la psicologia cognitivai el constructivisme i treballarem aquest estudi tenint com a paradigma els postulats de


Pàgina 8

l’educació personalista, que entén enducand/a i educador/a com a subjectes/agentsactius i interactius d’un procés de formació permanent de la persona (creixementpersonal), i el fet educatiu com a acte moral, amb els atributs de lliure, desinteressat,deliberat i conscient.Quant al mètode, utilitzarem el mètode fenomenològic i hermenèutic, que ens permetran,d’una banda, una anàlisi el més objectiva possible de la realitat i, d’una altra, lainterpretació d’aquesta realitat, les seves causes, els elements i variables que hiintervenen, etc.D’aquesta manera, a través de la pràctica docent, de la reunió-discussió com a eina(acció tutorial) individual i grupal, qüestionaris, entrevistes, etc., i comptant amb lavaluosa col·laboració de l’EAP i dels membres del claustre, així com la d’altres membresde la comunitat educativa, esperem obtenir resposta a les preguntes que ens formulem iaconseguir un producte final que es concreti en un document que inclogui l’anàlisi iinterpretació de situacions de conflicte a l’aula d’ESO, així com un seguit de propostesd’intervenció pedagògica que, en diferent format, siguin de fàcil aplicació i que enspermetin prevenir en la mesura que sigui possible aquests tipus de situacions d’unabanda, i d’una altra, conseqüentment, millorar la qualitat del procésd’ensenyament/educació-aprenentatge dia rera dia.


Pàgina 9

TÍTOL: LA PERCEPCIÓ DEL COS A SECUNDÀRIA: COM MILLORAR-LAA TRAVÉS DE TÈCNIQUES INSTRUMENTALS

AUTORA: Marta Balust i Vidal

SUPERVISIÓ: Assumpció Roset i ElíasPrograma d’Educació per a la Salut a l’escolaDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació visual i plàsticaTema transversal: Educació per a la salut

RESUM:

L'adolescència és una etapa de la vida en la qual es donen canvis fonamentals. És difícilestablir quan comença i quan acaba, per això potser seria més exacte dir quel'adolescència és un temps de transició o un procés de creixement.És un temps d'intenses transformacions, que portarà l'adolescent a reafirmar els seusvalors, les seves responsabilitats, aconseguir-ne la autonomia i establir-ne la identitat,objectiu fonamental d'aquest moment vital.Aquestes transformacions produeixen inseguretat, inestabilitat, por, malestar i incertesa.Sobre aquests adolescents, que estan oberts a tot i volen reafirmar la seva identitat iposicionar-se en la societat, incideix agressivament la influència social que, aprofitantcertes flaqueses i debilitats pròpies de la transformació que viuen, són utilitzats com acaps de torn en la que s'experimenten les modes i les frivolitats estètiques d'una culturarealment peculiar.L'adolescència, doncs, és un mitjà de cultiu per a l'anorèxia nerviosa. Però, ¿com lluitar contra això quan tota la societat, els diaris, els companys, la família iels amics, la televisió, les revistes i els propis pensaments, en definitiva els poden portara aprimar-se?És difícil de respondre. Caldria iniciatives globals i contundents de la societat en el seuconjunt per tal de parar aquesta malaltia social que afecta tantes famílies.En aquest moment, podem prendre mesures preventives des de les escoles ambprogrames de salut. I aquest treball que pretenc realitzar, dirigit pel PESE, és unainiciativa més per tal de col·laborar des de la vessant del dibuix a incidir en la percepcióde normalitat del cos humà, ja que el dibuix és una eina útil, lúdica i propera a la poblacióadolescent.Amb aquest projecte volem elaborar noves estratègies didàctiques sobre aspectes deldibuix destinades a millorar la imatge que tenen els adolescents d’ells mateixos. El nostre propòsit és elaborar uns materials de treball a partir d’exemples extrets dediferents períodes de la Història de l'Art i d’imatges actuals relacionades amb el mónpublicitari i a través dels quals els alumnes puguin adquirir les competències bàsiquessobre aquesta matèria.El treball es dividiria en dos blocs:Es basaria en una carpeta de dibuix formada per diverses làmines de treball, (en què elnus fonamental fos la imatge i el cos humà) i un material audiovisual amb els cànonsestètics a través de la història.


Pàgina 10

1.- La carpeta estaria formada per exercicis de còpia, creació, composició, etc..., totsells del cos humà, estudiant sempre la relació realitat objectiva-subjectiva, i així anarcreant en el subconscient dels alumnes un criteri de proporció i desproporció.

2.- El material audiovisual serviria de suport per veure l’evolució dels cànons a travésde la història i així treure conclusions de com haurien de ser els cànons del segle XXI.

Un cop dissenyades les diferents unitats didàctiques, s’experimentarà la seva utilitzacióen el centre IES Joan Miró de Cornellà de Llobregat.L’objectiu serà validar el producte (els dissenys de la informació, pedagògic, interacció igràfic) i establir criteris d’utilització i aprofitament.


Pàgina 11

TÍTOL: EDUCACIÓ DE LES ACTITUDS A L’ESO A PARTIR DE CONTESDE DIFERENTS TRADICIONS CULTURALS. ELABORACIÓ DEMATERIAL DIDÀCTIC

AUTORA: M. Àngels Batllori Casadellà

SUPERVISIÓ: Salomó Marquès SuredaFacultat de PedagogiaUniversitat de Girona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències SocialsTemes transversals: Educació en valors, Educació enla diversitat

RESUM:

El treball consisteix a aprofitar les circumstàncies de la universitat de la vida per créixercom a persona. Partint de situacions crítiques personals i dels conflictes que se'nspresenten a la vida: la solitud, el canvi, la malaltia, la mort, el dol de les separacions, el fetde ser diferent, l'engany, les dependències emocionals, la dificultat de comunicacióinterpersonal, etc. s'analitzen les emocions que ens provoquen: ira, enveja, por, etc. pertal de neutralitzar-les, desenvolupant actituds de confiança, respecte, gratitud, tolerància,autocontrol, assertivitat, per esmentar-ne només algunes. Pensem que les actituds són les predisposicions bàsiques a partir de les quals esreacciona i s'actua. Si aconseguim sembrar i conrear unes bones actituds, d'elles sorgirancom a conseqüència els valors que ens fan persones. L'educació de les actituds permetràinfondre autoestima i autoconfiança a l'alumne i el desenvolupament de la pròpiaidentitat. Tots els educadors hem experimentat com a alumnes amb una capacitatintel·lectual normal però amb problemes emocionals i de baixa autoestima no assoleixenels continguts de les matèries del curs en què es troben. Si modifiquem les actituds -lamanera de relacionar-se amb un mateix i amb la realitat- aconseguirem modificar la sevamanera de pensar, sentir i comportar-se.

RecursEl conte o qualsevol altre relat simbòlic ens sembla una eina molt adequada, perquè elseu:- Valor suggestiu: per l'impacte que produeix no deixa a ningú indiferent, sinó que el

l'afecta, i en aquest sentit, el modifica. - Valor pràctic: el conte no demana ser entès, sinó viscut. Ens proporciona una

experiència que demana que la integrem en la nostra vida i la posem en pràctica.- Valor pedagògic i moralitzant: conté una moralitat que l'individu ha de captar per ell

mateix.- Valor creatiu: és un relat d'un llenguatge ple de símbols i imatges que desperta la

imaginació i resulta atractiu per a totes les persones, i més per a les novesgeneracions.

Fases del projecteEl treball consistirà a:

1. Cercar i recopilar contes o relats simbòlics amb contingut moral per educar actituds.


Pàgina 12

2. Recopilar i crear activitats d'anàlisi, comprensió, síntesi i reflexió del contingut del relatsimbòlic.

3. Elaborar material d'activitats d'aprofundiment de les actituds vitals relacionades ambel conte.

4. Confeccionar material d'autoavaluació d'actituds per part dels alumnes.

ObjectiusEls objectius volen estar d’acord amb l’etapa evolutiva dels alumnes, tot i que aquestmaterial és útil per a qualsevol edat. Tots van encaminats cap a l'educació de lesactituds, pilars que permetran assolir els continguts d’altres matèries i acceptar –participant activament- els emprats per assimilar-los.

Els objectius són els següents:

1. Fomentar la lectura com a camí principal per a la comprensió dels valors i l'educacióde les actituds.

2. Fomentar la reflexió personal sobre un tema d'interès vital.3. Propiciar el debat humanitzador, democràtic, crític i respectuós.4. Clarificar i desenvolupar valors com la bellesa, el respecte, la llibertat, la saviesa,

l’esperit crític, el respecte, la tolerància i la justícia.5. Conèixer, recopilar i elaborar materials que facilitin la realització d’activitats i

estratègies per a l’autoconeixement i l’autoacceptació.6. Aprofitar temes vitals i situacions de conflicte i crisi properes a l’educand pel seu

autocreixement personal i per potenciar la confiança en un mateix i en els altres.7. Proporcionar eines per satisfer les necessitats d’estimació, de reconeixement, de

seguretat, de bellesa, d’amistat, d’autoconeixement, de dignitat personal, d’autonomiadels adolescents.

8. Ajudar a responsabilitzar l’educand del desenvolupament dels propis talents ifracassos: en definitiva, a responsabilitzar-se de la pròpia vida.

9. Promoure la comprensió i el respecte de les emocions i els sentiments dels altres perun procés d’identificació (empatia).

10. Valorar les opinions alienes com a mitjà per enriquir, clarificar i posar a prova lespròpies conviccions.

Aplicacions

A) A l'ESO:� Com un Crèdit Variable no tipificat d’ètica o de l'àrea de llengua: “Contes per créixer”� Com a material complementari i de reforç per als continguts de crèdits variables

(tipificats o no tipificats) referents a l'ètica i a les àrees de llengua.� Des de l’acció tutorial.� Per alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE): desmotivació, baixa

autoestima, anorèxia-bulímia, reiterada mala conducta...

B) A l'ensenyament postobligatori: material complementari i de reforç delscontinguts consignats als programes de Psicologia, Sociologia, Filosofia,Llengua i Literatura Catalana (donat que és la llengua de presentació delscontes, encara que no l'originària).


Pàgina 13

TÍTOL: APRENENTATGE DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI I REFLEXIÓ DELES DIFICULTATS GRÀFIQUES. LÍNIES D’ACTUACIÓ

AUTORA: Sònia Blasco Romeo

SUPERVISIÓ: Carmen Buisan Serradell Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic enEducacióUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura catalana

RESUM:

El nostre tema d’estudi neix en contrastar la pràctica docent diària amb la consulta dediferents estudiosos/es sobre l’escriptura.En referència a la docència a les nostres aules, dir que és un fet tant actual comconstatable que l’existència de dificultats en el traçat repercuteix en la qualitat gràfica del’escriptura i provoca un índex gens despreciable d’il·legibilitat entre els escrits delsnostres alumnes. A mesura que passa el temps, si aquestes errades no són detectades iresoltes adientment, es van instaurant fent-se cada cop més difícil la seva correcció. Enaquest projecte, no es discuteix si existeixen dificultats del traç que són evidents sinó sies pot, per una banda, trobar una forma de plantejar o replantejar aquest aprenentatgefent que sigui didàcticament més atractiu per als infants i, per l’altra banda, si es potproporcionar al professorat unes directrius didàctiques que permetin evitar i/o resoldreaquestes dificultats amb major eficàcia.Consultats, per un banda, estudis de diferents autors/es que coincideixen en l’existènciad’aquestes dificultats i per altra banda, considerant que l’escriptura és una habilitat querequereix d’un mètode d’aprenentatge, es parteix d’aportacions recents on es diferencia isepara l’aprenentatge de la lectura del de l’escriptura. Així, doncs, neurològicament,sembla ser que cadascuna d’aquestes tasques utilitza unes rutes diferents o bé dins del’aula ¿qui no ha trobat a l’aula un/a magnífic/a lector/a que és un/a pèssim/a escriptor/a oun bon/a escriptor/a, la lectura del qual sigui defectuosa?A través del qüestionari que s’elaborarà i s’aplicarà entre els/les mestres, hom podràaprofundir en el coneixement dels diferents recursos metodològics emprats durant elprocés d’ensenyament-aprenentatge de l’escriptura en els cursos compresos entre P3 i2n. Concretament, els objectius que ens plantegem són tres:

1. Conèixer les metodologies més utilitzades per assolir l’aprenentatge del’escriptura.

2. Detectar els tipus més freqüents de dificultats gràfiques en funció de lametodologia emprada.

3. Establir línies d’intervenció per a la prevenció i/o tractament de les dificultatsgràfiques detectades a l’aula.

Les aportacions d’aquest estudi incidiran directament i especial en la millora de l’àread’intecomunicació i llenguatges de parvulari atès que es pretén que aquest estudi tinguiun caràcter d’intervenció preferentment preventiu i procedimental. Així doncs, algunes de


Pàgina 14

les aplicacions pràctiques que aportarà la realització d’aquest projecte seran:1. Ajudar a crear consciència de la importància de la detecció precoç d’aquestes

dificultats i la seva recuperació.2. Afavorir l’observació i/o avaluació del traç gràfic.3. Donar a conèixer les línies de tractament més adequades.4. Establir les directrius que estructurarien un curs de formació permanent del

professorat en l’àmbit de l’aprenentatge del traçat gràfic.5. Plantejar un estudi d’ampliació per elaborar una metodologia.


Pàgina 15

TÍTOL: APLICACIONS DIDÀCTIQUES DE L’AULA DE NOVESTECNOLOGIES PER A LES CIÈNCIES (BIOLOGIA, GEOLOGIA IMEDI AMBIENT)

AUTOR: Jaume Broto i Puig

SUPERVISIÓ: Anna Gené i DuchFacultat de Ciències de l’EducacióUniversitat de Lleida

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències Naturals i Experimentals

RESUM:

Actualment, no es pot pensar de realitzar l’ensenyament de les Ciències, per a qualsevolnivell educatiu, sense la realització de treballs pràctics. Aquests treballs pràctics enspoden permetre assolir no només objectius procedimentals, sinó també objectiusconceptuals i objectius actitudinals.

Actualment, amb l’arribada a les “Aules de Noves Tecnologies per a les Ciències”,s’obren noves perspectives de treball. En aquestes aules podem aplicar l’anomenadatecnologia de “l’Experimentació assistida per ordinador” (EXAO) o també denominada“Micro-computer bassed laboratory” (MBL). Aquesta consisteix que l’alumnat pren lesdades de l’experiment mitjançant uns sensors connectats a un microordinador, anomenat“interfície”, que està connectat a un ordinador PC. A la vegada que tots els ordinadors dellaboratori estan connectats en xarxa.

Així doncs, amb aquestes noves tecnologies podem:1. automatitzar la pressa de dades de determinats experiments (dins i fora del

laboratori),2. realitzar fotografies o filmacions de preparacions microscòpiques, 3. compartir tots aquests resultats i observacions, mitjançant xarxes telemàtiques, amb

tot l’alumnat,i tot això disminuint sensiblement el temps invertit en la presa de dades, temps quepodem destinar a l’anàlisi, interpretació i discussió dels resultats.

Tenint en compte els avantatges abans esmentats, el que ens proposem en aquestprojecte és:

1. Aprofundir en les aplicacions didàctiques de “l’Aula de Noves Tecnologies per a lesCiències”; concretament en els camps de coneixement de la Biologia, la Geologia i elMedi Ambient.

2. Dissenyar un seguit d’experiències que permetin l’aprofitament dels materialsexistents en aquestes aules, com a recursos didàctics de Biologia, Geologia i MediAmbient , tant per al currículum d’ESO com del Batxillerat.


Pàgina 16

3. Proposar un model de gestió de “l’Aula de Noves Tecnologies per a les Ciències” quepermeti la participació tant del professorat com de l’alumnat a l’hora de dissenyar irealitzar experiències.

4. Proposar un guió de “Curs de Formació del Professorat per a l’Aprofundiment en l’úsde les Aules de Noves Tecnologies per a Biologia, Geologia i Medi Ambient”.

Els resultats obtinguts en aquest projecte es donaran a conèixer mitjançant dossiersescrits, CD i pàgina web.


Pàgina 17

TÍTOL: CAP A UN PLA D’ACCIÓ TUTORIAL (PAT) A LES EOI

AUTORA: Carmen Cadierno Carpintero

SUPERVISIÓ: Ernesto Martín Peris Departament de Filologia i TraduccióUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangeres

RESUM:

Segons es desprèn del títol d’aquest projecte, el tema principal és el tractament de lestutories a les Escoles Oficials d’Idiomes. Les Escoles Oficials d’Idiomes són centrespúblics d’ensenyament d’idiomes moderns a nivell no universitari que imparteixen elsensenyaments especialitzats regulats en la llei 29/1981, del 24 de juny. Depenen delDepartament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i estan emmarcades dinsdels ensenyaments de règim especial, segons la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre,d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Per accedir als ensenyaments corresponents al primer nivell que s’ofereixen a lesEscoles Oficials d’Idiomes és requisit imprescindible acreditar haver cursat el primer ciclede l’ensenyament secundari obligatori, o tenir el títol de graduat escolar, el certificatd’escolaritat o el d’estudis primaris. Aquest fet contribueix a definir les característiques del’alumnat d’EOI, quant a la varietat , no només d’edat, sinó també de formació i situaciósocial i laboral. Davant d’aquesta “singularitat” de les EOI, i considerant la rellevància queel tema de les tutories té en aquests moments dins de l’àmbit educacional, presento unaproposta que, amb els seus resultats, crec que podrà aportar idees per tal d’arribar a unPla d’Acció Tutorial per a les EOI. El professor-tutor a les EOI ha d’ajudar a l’alumne a construir ambients d’aprenentatgesignificatius. La trobada entre el professor-tutor i l’alumne servirà per resoldre dubtes,ampliar informació, intercanviar opinions sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge dela llengua objecte d’estudi, rebre orientació sobre la manera de fer servir els materials irecursos a l’abast de l’alumne per tal que tinguin un sentit significatiu. La meva aportació en aquest projecte pretén establir les pautes que serviran de guia i ajutals professors tutors i al plantejament d’una programació tutorial compatible amb eldisseny curricular actual i el previst a la LOCE.Així, doncs, aquests són els objectius que es volen assolir amb el projecte que espresenta:

1. Establir pautes per a l’elaboració d’un programa de tutories compatible ambel disseny curricular de les EOI. (Decret 312/1997, de 9 de desembre, pel quals’estableix l’ordenació curricular del primer nivell dels ensenyamentsd’idiomes. DOGC núm. 2588, de febrer de 1998).2. Exemplificar activitats de preparació i aplicació de 3 tutories que es farien alllarg d’un curs acadèmic a una mostra d’alumnes d’anglès, dins dels nivells 1r(principiants), 3r (final del Cicle Elemental) i 5è (final del Cicle Superior), endiferents Escoles Oficials d’Idiomes. La mostra pot incrementar-se segons elsresultats preliminars.3. Aportar la informació derivada dels resultats de les tutories a la “biografialingüística” de l’alumne, com a part del Portfolio Europeu de les Llengües,


Pàgina 18

segons directrius del Consell d’Europa, i del qual es fa referència a l’apartat8.4.2 del Marc Comú Europeu de Referència.4. Donar alternatives a l’ensenyament exclusivament presencial preparantl’alumne d’Escoles Oficials d’Idiomes perquè sigui més autònom i pugui arribara dirigir el seu propi procés d’ensenyament/aprenentatge amb tutories,combinant d’aquesta manera sessions presencials i no presencials.


Pàgina 19

TÍTOL: L’APRENENTATGE VIRTUAL: GUIA PER A L’EXPLOTACIÓD’EINES I RECURSOS TELEMÀTICS A L’AULA D’ANGLÈS / E-LEARNING: GUIDE FOR A USEFUL EXPLOTATION OF TOOLS ANDRESOURCES IN THE ENGLISH CLASSROOM

AUTORA: Maria del Mar Camacho i Martí

SUPERVISIÓ: Joan Lluís Valls CalzadaInspecció d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B1


RESUM:

Els grans i constants canvis que van tenint lloc dins la societat del coneixement,justifiquen també la necessitat de la inclusió de les Tecnologies de la Informació i laComunicació dins l’ensenyament i aprenentatge de les llengües estrangeres. Aquestprojecte tracta de com l’ús de la tecnologia està transformant la manera en quèensenyem i aprenem i de com aquesta proporciona un entorn favorable en què elsalumnes poden explorar i obtenir alhora un millor rendiment dels seus coneixements: l’e-learning o aprenentatge virtual. A través de la utilització constant de diferents eines irecursos tecnològics es pretén que el procés d’aprenentatge es realitzi d’una forma mésautònoma, que l’alumne/a s’involucri més en la seva pròpia formació. L’e-learning, a partde ser un excel·lent vehicle d’introducció de nous objectius i continguts educatius,contribueix en gran manera a afavorir una comunicació molt més real i autèntica dins laclasse i emfatitza la importància de prendre la cultura de la diversitat en consideració.

Les grans potencialitats educatives que les Tecnologies de la Comunicació i la Informacióofereixen al professorat d’anglès, ja sigui com a recursos a utilitzar dins l’aula, ja siguicom a eines que permetin el disseny i creació de material didàctic en format electrònic,constitueixen el primer objectiu d’estudi d’aquest projecte, un projecte encaminat amillorar el procés d´aprenentatge de la llengua anglesa mitjançant la incorporació dins laclasse d’anglès d’aquells recursos i eines telemàtiques a l’abast. Així, el projecte“L’aprenentatge virtual: guia per l’explotació d’eines i recursos telemàtics a l’aula d’anglès/E-learning: Guide for a Useful Exploitation of Telematic Tools and Resourcesin theEnglish Classroom”, té com a objectiu principal l’elaboració d’una guia exhaustiva quepermeti al professorat de llengua anglesa assolir la incorporació de les eines telemàtiquesdins la docència de la llengua estrangera a l’educació secundària mitjançant la utilitzacióde nous entorns tecnològics i el desenvolupament de continguts de la matèria en formatelectrònic, tot creant a la xarxa materials pedagògics virtuals, així com espais decomunicació col·laboratius i cooperatius, per tal de millorar la competència lingüística icultural dels alumnes. Mitjançant l’establiment d’entorns reals i noves tècniques de treballi estratègies per facilitar l’autonomia de l’aprenentatge i el desenvolupament de lescapacitats comunicatives de l’alumnat, es pretén també facilitar al professorat de llenguaanglesa un mitjà captivador per familiaritzar-se amb les tecnologies de la informació i lacomunicació, així com les estratègies necessàries per donar continuïtat a futuresrecerques en l’àmbit de les llengües estrangeres.


Pàgina 20

TÍTOL: RELACIÓ ENTRE L’ACCIÓ DIDÀCTICA I LA PROGRAMACIÓ DELLENGUA I LITERATURA

AUTORA: Montserrat Camps i Mundó

SUPERVISIÓ: Josep Comes i CausàInspecció d’Ensenyament Departament d’Ensenyament

MODALITAT: A


RESUM:

L'eix vertebrador del projecte que presento serà la programació de Llengua i literaturacatalanes. El treball s'iniciarà amb una recollida d'informació a diversos nivells. Partiré dela programació oficial que emmarcarà les línies generals per al treball de llengua que caltenir presents a l'hora de treballar a l'aula. Faré un cop d'ull a la llengua i literaturacastellana i universal.

Per entrar ja en la Llengua i literatura catalanes, escolliré algunes editorials que emserviran per fer una anàlisi dels llibres de text i poder establir quins continguts prioritzen iquina metodologia proposen. Assenyalaré contrastos per tal que l'anàlisi sigui el més ricpossible. Faré una recerca i inventari de materials diversos que es poden utilitzar per al'ensenyament de la llengua, amb una especial incidència en aquells que utilitzen novestecnologies. En aquest primer període, buscaré textos d'investigadors en didàctica quehagin dut a terme experiències en aquest terreny i que facin propostes innovadores.També analitzaré textos teòrics de persones que treballen en el camp de la Didàctica ique fan reflexions que poden ser útils a l'hora de plantejar una renovació del'ensenyament de la llengua i la literatura.

Al mateix temps, prepararé dos qüestionaris, un adreçat a professorat de català desecundària, ja que crec que és important analitzar els seus criteris respecte a laproblemàtica amb què es troben a les aules, les condicions en què treballen, els materialsamb els quals treballen, què creuen que cal ensenyar i quines vies creuen que podrienaportar solucions als problemes plantejats. El segon qüestionari anirà adreçat a alumnesde quart curs de secundària, per recollir les seves opinions sobre com veuenl'ensenyament de la llengua, la utilització que fan de la llengua oral i escrita, què pensende la lectura i com la llengua és present en la vida que ells viuen: quines lectures es fan acasa, i quins escrits s'utilitzen en l’àmbit familiar.

La darrera part del treball consistirà de valorar totes les dades recollides i fer unaproposta de programació que tingui presents les variables que incideixen actualment, i enel nostre país, en l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Els resultats deltreball serviran de base per a una reflexió sobre l'ensenyament de la llengua, així com pera una proposta de programació de llengua a secundària. Aquesta programació tindrà encompte els continguts i inclourà una proposta metodològica per dur-la a terme.


Pàgina 21

TÍTOL: ESTRATÈGIES I RECURSOS PER DESENVOLUPAR ELPENSAMENT SOCIAL A TRAVÉS DE L’ARGUMENTACIÓ

AUTORA: Roser Canals Cabau

SUPERVISIÓ: Pilar Benejam i ArguimbauDidàctica de les Ciències SocialsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències Socials

RESUM:

En el context de la societat del coneixement sembla convenient educar nois i noies perser futurs ciutadans i ciutadanes capaços de seleccionar, organitzar, comprendre iinterpretar l’allau d’informació que els arriba per poder prendre decisions en el si d’unasocietat democràtica.

A mesura que l'aprenent va construint la seva pròpia xarxa per organitzar el coneixementés cada vegada més competent per incorporar-hi conceptes que, relacionats entre si, lipermetin interpretar el coneixement i fer un pas més enllà: posicionar-se i crear punts devista propis fonamentats amb raons de pes. Educar l’alumnat per “pensar” sobre el mónque ens envolta, sembla que l'ha de fer més capaç de trobar respostes i plantejarsolucions diverses per anar formant aquell bagatge que tota persona ha de tenir per anarresolent els problemes que sorgiran al llarg de la seva vida.

Aquestes competències estableixen les bases per a la formació d'un pensament críticque, a l’acceptar que no hi ha una única solució per resoldre un problema i que hi pothaver punts de vista diferents sobre un mateix fet, esdevé pensament social.

Així doncs, aquest projecte té com a finalitat proporcionar al professorat estratègiesmetodològiques i recursos que contribueixin a formar aquest pensament social enl'alumnat de l'etapa secundària obligatòria, per tal de formar persones crítiques, creativesi lliures, més capacitades per al diàleg constructiu, alhora que contribueix a potenciar elcreixement integral de cada persona des d'un punt de vista intel·lectual, ètic i social.

Els objectius que es pretenen són, en primer lloc desenvolupar en l’alumnat lescompetències cognitives i de maduresa personal per formar punts de vista benargumentats a partir de problemes rellevants del món que ens ha tocat viure. En segonlloc, proposar i experimentar la validesa de plantejaments didàctics (mitjans i instruments)que facilitin al professorat les eines per desenvolupar el pensament social des delcurrículum de ciències socials o des de la tutoria a l'etapa secundària obligatòria.


Pàgina 22

TÍTOL: NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES DELS ALUMNESAMB DISCAPACITAT FÍSICA A L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA ASECUNDÀRIA: DEFINICIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES PERA CADA BLOC DE CONTINGUTS

AUTORA: Neus Carol i Gres

SUPERVISIÓ: Climent Giné i GinéFacultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport BlanquernaUniversitat Ramon Llull

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació físicaTemes generals o transversals: Educació en ladiversitat i educació especial

RESUM:

Des de la implantació de la LOGSE, la llei ens diu que cap alumne pot quedar exempt dela pràctica de l’educació física. La flexibilitat del currículum ha de permetre atendre lesnecessitats específiques que presenti qualsevol alumne. En concret, els alumnes amb discapacitats físiques, sovint presenten en aquesta àreadificultats que no es manifesten en les altres. Al mateix temps, haurien de tenir unsobjectius propis i precisos respecte al desenvolupament de les seves capacitats, quepoden no coincidir amb els dels altres alumnes del grup.En aquest projecte es pretén concretar les competències bàsiques que haurien d’assolirels alumnes amb discapacitats físiques a cada bloc de continguts de l’àrea d’educaciófísica definits en el segon nivell de concreció curricular.A partir d’aquí, i prenent com a referència models de valoració funcional que s’utilitzen ales federacions d’esport adaptat, es vol arribar a l’establiment d’un protocol que permeti alprofessor d’educació física fer una valoració de les capacitats funcionals d’aquell/aalumne/a i fer de forma senzilla l’adaptació curricular corresponent.En investigacions anteriors s’han recollit les limitacions i mancances que expressa elprofessorat d’educació física envers l’atenció dels alumnes amb discapacitats:

� Manca de formació suficient en aquest àmbit per saber com enfocarl’educació física d’aquests alumnes.� Dispersió de la informació existent al voltant de l’activitat física adaptada ila seva aplicació a l’escola.� No existència de material adaptat als centres de recursos pedagògics, nide la figura de l’especialista en activitat física adaptada.� No existència de la figura del professor de suport en aquesta àrea, ja queno s’entén com una competència del psicopedagog del centre, que encanvi, sí que fa tasques de suport en altres àrees curriculars.� Existència de poc material didàctic en relació amb la pràctica del’educació física inclusiva.

He pogut constatar, així mateix, la no existència de material didàctic en relació amb l’activitatfísica adaptada a la xarxa educativa telemàtica, ni dirigida al professorat, ni dirigida als


Pàgina 23

alumnes. Aquest seria un altre camp molt interessant a abordar, però no és objecte d’aquesttreball.Per aquestes raons, he cregut que la línia que inicio contribuirà a omplir una mica aquestbuit, i que pot ajudar a qualsevol professor d’educació física, tot i que el projecte estiguicentrat a secundària.


Pàgina 24

TÍTOL: DETECCIÓ I NORMALITZACIÓ DE LES DIFICULTATSD’APRENENTATGE DE LA MATEMÀTICA DELS ALUMNES AMBDÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT

AUTOR: Àngel M. Casajús Lacosta

SUPERVISIÓ: Núria Rosich i SalaDepartament de Didàctica i Ciències Experimentalsi de la MatemàticaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: MatemàtiquesTema general: Educació especial

RESUM:

La recerca tracta d'estudiar en una primera fase les característiques dels alumnes ambTrastorn de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i en l’altre, detectar les deficiències idonar pautes d’actuació a classe per a aquests tipus d'alumnat respecte a l’adquisiciódels objectius de la matemàtica a assolir durant els dos Cicles d’EnsenyamentSecundària Obligatòria.L'objectiu general del treball és la detecció de les dificultats que els alumnes ambdeficiències atencionals presenten a les matèries instrumentals, en el camp de les habilitatsaritmetico-matemàtiques, durant l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). Aquest objectiues concreta en d'altres més específics com són la detecció de problemes en el càlculoperacional i les seves dificultats en la resolució de problemes i la cerca de vies de treballposteriors en aquesta línia de recerca.Els objectius generals que en la investigació ens proposem són els següents:

� Identificar indicadors de diagnòstic de dificultats a l’àrea instrumental deMatemàtiques i especialment al camp de la resolució de problemes.

� Trobar les dificultats específiques que tenen en el camp de l’aprenentatge elsalumnes amb Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat.

� Categoritzar aquestes dificultats d’aprenentatge en aquesta matèria en relació amb elseu dèficit.

� Aportar nous entorns d’aprenentatge i d’avaluació que estableixin aquestaespecificitat.

L’estudi ve determinat per aquestes pautes:

a) Estudi sobre el diagnòstic de detecció dels alumnes amb TDAH durant l’etapa del’ESO, recollint la informació d’experts i de tot tipus de proves, tant de caràctermèdic (encefalograma bassal, Potencial Evocat Cognitiu, auditiu i visual, etc.) comde caràcter psicològic (detecció pels criteris del DSM-IV).

b) Construcció del marc teòric i contextualització de l’etiologia de la deficiència,estudiant, d’una manera permenoritzada, les causes del dèficit, sota elsparàmetres que actualment es realitzen: des de la vessant biològica, i des de lapostura ambientalista.

c) Recaptar informació dels mètodes actuals sobre la dinàmica de tractament enmatemàtiques en l’àmbit psicopedagògic amb els alumnes amb TDAH.


Pàgina 25

d) Estudi del marc teòric de les investigacions didàctiques sobre estudis relacionatsamb la resolució de problemes a l’ESO.

e) Realitzar una investigació sobre la detecció de dificultats que els alumnes ambdeficiències atencionals troben en l’aprenentatge de les Matemàtiques durantl’etapa de l’ESO de tipus investigació-acció combinat amb un estudi de casos,amb l’objectiu general de detectar i normalitzar les dificultats dels alumnes ambTDAH sobre aquestes matèries instrumentals.

f) Normalització i confecció de pautes d’actuació ajustades a aquests alumnesentorn a la seva Deficiència.


Pàgina 26

TÍTOL: DISSENY I AVALUACIÓ D’UN PROGRAMA BÀSIC PER ALDESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUESBÀSIQUES DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIAOBLIGATÒRIA

AUTORA: Isabel Casanellas i Bassols

SUPERVISIÓ: Conxita Mayós i ServetServei d’Ordenació CurricularDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Llengua i literatura catalana icastellana

RESUM:

Amb la realització d’aquest projecte es pretén dissenyar un programa d’actuació quepermeti l’assoliment de les competències bàsiques en l’àmbit lingüístic per a l’alumnat desecundària.El projecte parteix de l’habitual pràctica docent, que comporta:

a) la necessitat de superar les deficiències que haurem observat en part de l’alumnatde l’IES Infanta Isabel d’Aragó en els resultats obtinguts en les proves decompetències bàsiques del curs 2001-2002

b) el desig de donar resposta a la diversitatL’objectiu terminal del treball és aconseguir superar les deficiències observades en elsresultats de l’avaluació de les proves de competències lingüístiques bàsiques enl’alumnat de secundària de l’IES Infanta Isabel d’Aragó i concretar criteris generalsd’actuació que pugin ser aplicats a un ampli ventall de centres de secundària.Els objectius previs a l’assoliment de l’objectiu terminal són: a) analitzar els resultats deles proves de competències bàsiques, b) adequar la programació i les metodologies a ladiversitat del nostre alumnat, c) elaborar nous materials (si és necessari) que permetinmillorar les habilitats avaluades en les proves, d) experimentar els nous materialselaborats i e) avaluar els resultats de l’aplicació de la metodologia i els nous materials.Les metodologies utilitzades fins al moment pels Departaments de Llengües del centres’inspiren en una concepció constructivista de l’aprenentatge significatiu. La revisió de lametodologia utilitzada a l’aula, que farem en aquest treball per tal d’adequar-la a lesdeficiències observades de l’alumnat, partirà d’aquest plantejament.Caldrà plantejar-se i treballar les qüestions següents:

a) Comparació del disseny curricular dels Departaments de Llengües del centre ambles habilitats avaluades en les proves de competències bàsiques.

b) Anàlisi i, si cal reelaboració dels continguts mínims dels Departaments per alsgrups de reforç.

c) Anàlisi de les metodologies utilitzades a l’aula fins al moment.d) Anàlisi i, si cal, reelaboració del disseny dels currículums diversificats.e) Anàlisi de la programació del Departament de Ciències Socials per comprovar si

està prevista suficientment la llengua com a eina de comunicació.


Pàgina 27

f) Anàlisi de l’ús de la llengua vehicular del centre: comunicació entre l’alumnat,entre alumnat i professorat, comunicacions del centre, etc.

Per al curs 2003-2004 ens hem proposat treballar bàsicament amb els Departaments deLlengües i Ciències Socials i en l’ús vehicular de la llengua. En una fase posteriortreballarem amb la resta de Departaments.Els marcs teòrics que prenem com a referència són: les teories constructivistes del’aprenentatge educatiu, el Disseny Curricular per a l’Ensenyament Secundari Obligatori il’informe DeSeCO//OECD sobre la definició de competències bàsiques.En el marc d’iniciatives institucionals el nostre projecte s’insereix en la reelaboració delPEC i també en el desplegament dels plans d’avaluació interna de centres.Amb aquest treball s’espera obtenir un document, programa d’actuació aplicable alscentres de secundària, amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge de les competèncieslingüístiques bàsiques.


Pàgina 28

TÍTOL: PARLAR LA LLENGUA

AUTORA: Maria-Paller Casas i Vilalta

SUPERVISIÓ: Albert Bastardas i BoadaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A


RESUM:

El projecte Parlar la llengua té com a objectius impulsar una reflexió, anàlisi, iconsciènció de la precària situació de l'ús social del català als instituts d'educaciósecundària, especialment al cinturó industral de Barcelona. Vol aportar propostespossibilistes, estratègies, i pautes d'actuació per tal d'estimular, potenciar i millorar lacompetència oral de l'alumnat en la interacció i propiciar que sigui el català la llenguavehicular. La majoria d'alumnat d'aquests centres no ha rebut el català per transmissiógeneracional i, per tant, aquesta proposta representa un element compensatori per aaquests nois i noies. Les zones perifèriques concentren una majoria d'immigrants de segona o tercerageneració, a la qual cal sumar-hi els nous moviments migratoris, que configuren unmosaic de llengües i cultures. Aquesta realitat demolingüística ofereix poques possibilitatsd'interacció i pràctica del català. La tasca de la institució educativa com a transmissora dela llengua i la cultura de Catalunya és cabdal. Iniciar un procés de reconducció i canvi d'aquesta complexa realitat comporta conèixerles possibles causacions. Cal una avaluació crítica dels efectes sociolingüístics des d'unenfocament ecològic del llenguatge i l'estudi de les relacions entre la llengua i el sistemasociocultural. Això implica treballar sobre les competències, comportaments,representacions, opinions i sentiments del comportament humà des d'una òptica realista iamb empatia de la pluralitat lingüística i cultural i alhora de (re) legitimació de la llenguacatalana.Una part important de l'alumnat (exceptuant les noves migracions) ha rebutl'ensenyament primari en català, malgrat això no s'ha aconseguit la continuïtat d'unanormalització real. L'avaluació sociocrítica de les causes serà el punt de partida des d'unmodel constructivista i basat en les principals línies actuals de recerca de lasociloingüística.El procés de normalització lingüística de centre és inviable sense la participació real iimplicació eficaç de tots els estaments de la comunitat educativa, especialment delsequips directius i també la col.laboració d'entitats, institucions i empreses relacionadesamb el centre. Cal avançar dins una línia de coconstrucció que promogui el procés decanvi. La consecució gradual d'aquest objectius depassen el pla individual i s'emmarquen dinsl'àmbit del centre educatiu i les zones d'influència. Dependrà d'una banda, del treball decentres i de l'altra, del recolzament i les mesures adequades i eficaces dels organismescompetents dins d'un pla general de Política Lingüística.


Pàgina 29

TÍTOL: EL CENTRAMENT A L’ESCOLA. EDUCACIÓ EMOCIONAL ATRAVÉS DEL COS

AUTORA: Rosa Cases Caminal

SUPERVISIÓ: Rafael Bisquerra AlsinaDepartament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en EducacióUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea Curricular: Educació físicaTema transversal: Educació emocional

RESUM:

Una de les arrels de l’actual malestar docent i de la manca d’interès dels alumnes del’Educació Secundària Obligatòria, és la falta de capacitat de centrament i concentraciódels joves estudiants i el nivell d’agressivitat descontrolada que presenten. Aquestallicència pretén ser una proposta de treball sobre l’educació dels sentiments tenint com abase la consciència corporal, que és el mateix que dir “la consciència del que sóc”. Es pretén, per un costat, donar una explicació teòrica dels canvis i influències que pateixl’adolescent actual, així com de la necessitat d’un treball profund que hem anomenat“centrament”, des d’una perpectiva holística de l’ésser humà. I per l’altre costat, proposarun model d’intervenció amb recursos pràctics perquè els alumnes puguin assolir un graude centrament i autoconeixement que els permeti treballar des de la consciència d’ellsmateixos, i així poder corregir la seva dispersió tant física com mental, que tantnegativament afecta el seu rendiment escolar, la convivència en els centres i la salut engeneral.El marc teòric del treball se sustenta en quatre referents que fins ara no havien estatconnectats. Aquests quatre referents són:

� L’anàlisi dels efectes que el treball de centrament proposat pot tenir sobrel’alumne adolescent

� Les aportacions de l’educació emocional� El tractament de l’agressivitat, la consciència corporal, el contacte i el

relaxament com a competències bàsiques per a qualsevol aprenentatgeposterior

� El tractament del relaxament i la concentració com a competències transversals OBJECTIUS DEL PROJECTE L’objectiu prioritari d’aquest projecte és facilitar la tasca docent dels professionalsd’Educació Física de l’ensenyament secundari que volen introduir un treball d’educacióemocional a través del cos, tot coordinant els continguts més propis de l’Educació Físicaamb altres àrees i amb la pròpia tutoria.


Pàgina 30

Aquest objectiu prioritari es divideix en:

� Investigar les possibilitats educatives del treball de centrament i les sevesrepercussions en la formació de l’alumne de secundària.

� Dissenyar un pla per a l’aplicació del treball de centrament per tal de facilitar alprofessor/a la seva aplicació en les seves classes i la coordinació delscontinguts amb professors d’altres departaments incloent especialment latutoria.

Objectius específics del treball d’investigació

1. Estudiar els efectes del treball de relaxament, consciència corporal, massatge,harmonització del moviment i l’agressivitat, en l’ésser humà en general i enl’adolescent en particular.2.Trobar vies d’interrelació transversal dels continguts del treball de centramentamb altres matèries del currículum.3. Proposar models d’actuació a l’aula per integrar el centrament en elcurrículum d’Educació Física.4. Ampliar els recursos didàctics de l’educació emocional de l’ensenyamentsecundari.


Pàgina 31

TÍTOL: LA BIBLIOTECA, EL COR DE L’ESCOLA

AUTOR: Jaume Centelles Pastor

SUPERVISIÓ: Glòria Bordons de Porrata-DoriaDepartament de Filologia CatalanaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura catalanaNoves tecnologies: InformàticaTema transversal: Educació en valors

RESUM:

L’objectiu prioritari que aquest projecte es proposa aconseguir és l’elaboració d’un modelestàndard de biblioteca escolar que respongui a les necessitats educatives isocioculturals actuals, flexible, per tal que pugui ser adaptat a les circumstàncies i altarannà específic de cada centre, i obert a totes les iniciatives.El model de biblioteca escolar que es proposa és el d'un centre de recursos per al'aprenentatge de l’alumnat, que doni suport als mestres i que es relacioni amb l'entornsocial i cultural de l'escola. La biblioteca és un element bàsic per ajudar a establir unacultura comunicativa i d'aprenentatge permanent. La biblioteca ha de possibilitar, també,un suport real i efectiu a la lectura entesa en un sentit ampli (lectura per informar-se, perentretenir-se, per aprendre, etc.).La biblioteca escolar és un espai fonamental de comunicació i d’intercanvi en el qual lalectura, la investigació i la recerca tenen el seu lloc de trobada. Una biblioteca que formipart del projecte educatiu del Centre és un recurs pedagògic de primera magnitud, iesdevé un dels veritables motors de l'escola al voltant del qual gira el desenvolupamentcurricular, ja que funciona alhora com a biblioteca tradicional amb materials impresos,hemeroteca i mediateca, amb materials audiovisuals i també en els nous suports.Un altre objectiu és recollir totes les experiències que s’han generat a l’escola,especialment en els darrers anys, d’una manera ordenada, pràctica i útil.Finalment es tractarà de donar un impuls realment efectiu al seu ús, malgrat leslimitacions pressupostàries i de personal que en l'actualitat puguin tenir la majoriad'escoles. La biblioteca escolar ha d’estar lligada estretament a totes les àrees, oberta iaccessible a tots els membres de la comunitat escolar. Els claustres de mestres han deprendre consciència de la importància d'emprar aquests recursos que ens pot oferir labiblioteca i han d'estar convençuts que un ús adequat ajudarà molt positivament asuperar els nivells de fracàs escolar actuals.En el treball que es pensa realitzar hauran de quedar reflectits els quatre grans eixossobre els quals la Biblioteca Escolar té competències i sobre els quals pot aportar novesperspectives:

1. L’accés a les fonts d’informació.2. La invitació a la lectura.3. La invitació a l’escriptura.4. La dinamització cultural de l’escola.


Pàgina 32

TÍTOL: PROJECTE JOVIAL

AUTORA: Merxe Cisteró i Bahima

SUPERVISIÓ: J. Salvador Grijalvo i PérezInspecció d’EnsenyamentDepartament d´Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en valors, Educació enla diversitat, Dimensió europea

RESUM:

L’objectiu bàsic d’aquest projecte és educar en els valors, a joves de diferents àmbitssocials i culturals, promovent aquest intercanvi i la relació generacional, amb la finalitatdel seu autoconeixement i creixement humà, el respecte pels altres i per l’entorn, ambl’estudi del medi ambient més proper i la natura en general, i donar-los una preparacióhumana i tècnica per a una bona inserció social i una futura entrada al món laboral.

El projecte valora especialment la vessant educativa mediambiental i planteja algunesactivitats dins d’espais naturals protegits, contribuint a protegir i conservar la biodiversitatde la zona, recuperant hàbitats i cultius, tant per a la fauna salvatge com per al consumhumà i estudiant també les causes i conseqüències derivades de la incidència de la màde l’home sobre el medi i la seva conservació.

Es realitzaran activitats pedagògiques i de formació tècnica, fent una adaptació curriculardels continguts del segon cicle de l’ESO que permeti l’adquisició, en principi, del títol deGraduat Escolar, i, si no és possible, poder donar altres opcions, promovent activitats itallers que estimulin, facilitin i preparin l’alumne per a l’entrada al món laboral.

Amb aquesta finalitat s’han fet estudis de camp de las comarques properes al ParcNatural del Garraf on s’iniciarà el projecte, per conèixer millor les possibles actuacionsdins d’aquest medi natural, poder ofertar les diferents temàtiques d’estudi i preparar elmaterial adient, així com les Adaptacions Curriculars necessàries.

Aquest projecte està inclòs dins d’un altre projecte molt més ampli i de dimensió europea,la reconstrucció d’un poble, Jafra, situat al bell mig del Parc Natural del Garraf, i afecta notan sols a joves dels municipis de la comarca del Garraf, sinó que en fases successivess’ampliarà a d’altres municipis catalans i fins i tot amb infants, joves i adults d’arreu delmón, creant a Jafra una futura seu per l’intercanvi cultural, la diversitat d’edats icondicions i la sostenibilitat del nostre medi ambient.


Pàgina 33

TÍTOL: DISSENY D’AGENTS PEDAGÒGICS INTEL·LIGENTS PERMILLORAR LES COMPETÈNCIES ESTRATÈGIQUES DEL’ALUMNAT EN LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES DEMATEMÀTIQUES

AUTOR: Pedro Cobo Lozano

SUPERVISIÓ: Josep M. Fortuny AymemíDepartament de Didàctica de les Matemàtiques ide les Ciències ExperimentalsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: MatemàtiquesNoves tecnologies: InformàticaTema transversal: Educació en la diversitat

RESUM :

La idea bàsica d’aquest projecte de treball de recerca i estudi, neix de la presa deconsciència de la importància que tenen actualment, i tindran en el futur, les novestecnologies de la informació i comunicació com a eines vehiculars de l'aprenentatge. L’aplicació de les noves tecnologies i els recents desenvolupaments en Didàctica de laMatemàtica obren vies per millorar la qualitat del procés d’ensenyament/aprenentatge,facilitant l’adquisició de competències bàsiques per part de l'alumnat d’ensenyamentsecundari com, per exemple, les estratègies de resolució de problemes de matemàtiques.L’adquisició d’aquestes competències està associada a la diversificació d’alumnes, comels que tenen necessitats educatives específiques, els que necessiten reforç personalitzatfora de l’aula, els que fan que en una mateixa classe hi hagi diferents nivells cognitius,etc. Així doncs, la problemàtica que se’ns presenta és com atendre aquesta diversificació decasos. Una solució podria ser la utilització de les noves tecnologies. En concret,l’ordinador amb connexió a Internet pot ser una eina bàsica i fonamental si darrera delprogramari que es presenta hi ha una anàlisi seriosa i en profunditat de les tasquespedagògiques i matemàtiques a desenvolupar. Per tant, les feines a fer en aquestprojecte seran: Identificar i analitzar els processos de comunicació entre el professor i els seus alumnesen la resolució de problemes de matemàtiques amb la finalitat d’establir un model decomunicació professor/alumne que ens serveixi com a guia per tal d’augmentar l’eficàciade la tutorització en la resolució de problemes i per a l’elaboració d’un agent intel·ligent.Dissenyar i experimentar un agent intel·ligent que ajudi els alumnes a resoldre un conjuntde problemes complexos dins de l’àmbit de la geometria plana.Un agent intel·ligent és un sistema que ha de tenir tres característiques bàsiques:autonomia, en el sentit que ha de ser capaç de comportaments qualificables com aespontanis i ha de tenir una certa iniciativa proactiva, és a dir, proporcionar al seu usuariactivitats i ajudar-lo a realitzar-les. Personalització, és a dir, ha de ser capaç d’evolucionaren el tractament de la realització de la tasca i adaptar-se al seu usuari, l’alumne. I, perúltim, conversa. Ha de tenir capacitats d’interacció avançades, en el nostre cas mitjançantmissatges escrits.


Pàgina 34

Amb els objectius plantejats podríem aconseguir un sistema de tutorització bimodal,humana i artificial, que ens serviria per atendre la diversitat dels casos esmentats en elsparàgrafs anteriors.


Pàgina 35

TÍTOL: RECURSOS INFORMÀTICS PER TREBALLAR LA FORMACIÓLABORAL EN ELS PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL

AUTORA: Josefa Bárbara Collado Evangelista

SUPERVISIÓ: Xavier Farriols i SenderSubdirecció General de Programes i Recursos Departament d´Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Formació laboral

RESUM

El projecte que es presenta proposa l’elaboració d’un material multimèdia adaptat alcol·lectiu d’alumnes de Programes de Garantia Social per aprofundir en l’ensenyament /aprenentatge de continguts propis de crèdits corresponents a l’àrea curricular FormacióLaboral.

Els continguts a desenvolupar són:

� EL SALARI: LES RETENCIONS SALARIALS� LA NÒMINA: Què és, parts i càlcul� ELS CONTRACTES DE TREBALL.

Cal destacar, d’una part, que el grau de dificultat que presenten els continguts d’aquestscrèdits per al col·lectiu a qui s’adreça implica una adaptació/adequació del lèxic de lesmatèries a treballar. I d’una altra, fer palesa la dificultat que tenen els professionals pertrobar materials didàctics que facilitin l’aprenentatge.


Pàgina 36

TÍTOL: ELS EDIFICIS ROMANS A LES AULES

AUTORA: Concepció Collellmir Vives

SUPERVISIÓ: Pere J. Quetglas Nicolau Departament de Filologia LlatinaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socialsTemes generals o transversals: Tecnologia, Educacióvisual i plàstica, Educació en la diversitat, Educació envalors

RESUM:

El projecte consisteix en l’elaboració de material didàctic sobre el món clàssic, destinat alprofessorat i a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, basat en l’observació de maquetes de ciutatsi edificis romans principalment de Catalunya. Aquestes maquetes, que han estatconfeccionades pels alumnes de l’IES Rafael Casanova, actualment es troben al Centrede Recursos Pedagògics de Sant Boi de Llobregat i formen una exposició oberta aprofessors i alumnes de tots els centres d’ensenyament.Creiem que la reproducció plàstica del llegat clàssic pot ser una forma adequadad’il·lusionar i motivar l’alumnat per a l’estudi i comprensió de la cultura romana; a més defomentar el respecte al patrimoni històric del nostre país en reproduir els monuments i lesrestes més importants que ens han deixat els romans a les nostres terres.

RELACIÓ D’ALGUNES MAQUETES:

Ciutats: Tàrraco, Bàrcino.

Fòrum: Tàrraco, Bàrcino, Empúries.

Temples:Tàrraco,Bàrcino, Empúries, Vic

Necròpolis: Bàrcino (Plaça de la Vil·la de Madrid ) Tàrraco (Necròpolis Paleocristiana).

Habitatge: Domus tradicional, Domus amb peristil, Insules. Domus d’Empúries. Vil·la delsMunts, Vil·la de Torre Llauder, Vil·la de Sant Boi.

Termes: Sant Boi, Bètulo.

Espectacles públics: Teatre de Mérida. Circ, Teatre, Amfiteatre de Tàrraco.

Altres edificacions: Aqüeducte de Les Farreres. Arc de Berà. Torre dels Escipions.Jaciments pre-romans (Naveta dels Tudons, Taula de Talatí )

El material didàctic que s’elaborarà consistirà sobretot en: a) un dossier que reculli les explicacions sobre ciutats i edificis romans amb una sèried’exercicis pràctics .


Pàgina 37

b) plafons on s’il·lustrin els continguts del dossier, amb fotografies, mapes, i gràfics perfacilitar-ne millor la comprensió. c) un vídeo, on alumnes expliquin la seva experiència en aquesta activitat, els materialsemprats i els continguts sobre el món clàssic. Simultàniament amb la confecció d’aquest material es continuarà amb la construcció demaquetes, que fins al moment han donat tant fruit i que són el resultat d’una exhaustivarecerca d’informació, recollida en visites als museus, als jaciments que els alumnes volenreproduir i a centres especialitzats en maquetisme, així com d’un estudi profund sobre elmón clàssic.També se seguirà treballant perquè aquesta experiència educativa tingui una àmpliaprojecció fora de l’aula, continuant el procediment, ja experimentat, que els propisalumnes i el professor o la professora expliquin a les persones interessades, com ara elsvisitants de l’exposició, els continguts referents al món clàssic i el procés d’elaboraciódels treballs.


Pàgina 38

TÍTOL: DISSENY D’APLICACIONS EDUCATIVES EN FORMAT DIGITALUTILITZANT MACROMEDIA FLASH, PHP I MYSQL

AUTOR: Pere Cornellà i Canals

SUPERVISIÓ: Roger Rey BarbachanoIES Júlia Minguell

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica

RESUM:

Els punts clau en els quals es fonamenta el meu projecte són les següents:

1. Estudiar les relacions que es poden establir entre el següent programariinformàtic: Macromedia Flash, MySQL i PHP.

2. Crear aplicacions educatives en format digital que consultin bases de dadesMySQL a través d’scripts PHP que utilitzen una interfície d’usuari desenvolupadaamb Macromedia Flash.

3. Dissenyar aquestes aplicacions de manera que qualsevol docent les puguipersonalitzar d’una forma senzilla, adaptant-les als seus propis interessos i àrees.

4. Investigar l’ús que pot tenir aquest programari en la gestió dels centres docents:consulta de llistes d’alumnes, descripcions i relació de crèdits variables, consultade resultats acadèmics, gestió de les faltes d’assistència...

5. Elaborar un document que reculli els següents aspectes estudiats i/o treballats:� les bases de la relació entre el programari estudiat� descripció detallada de les aplicacions educatives creades� com s’han desenvolupat aquestes aplicacions educatives� manual de com personalitzar les aplicacions� propostes d’aplicacions per a la gestió dels centres educatius utilitzant el

programari estudiat

Les activitats que desenvoluparé en aquest projecte es concreten en les següents.

� una bateria de preguntes de resposta múltiple. On es podrà personalitzar elnombre de preguntes, la temàtica de les preguntes, els títols i les instruccions.Aquesta aplicació recollirà i mostrarà els resultats d’aquelles persones que haginrespost tota la bateria. El docent pot introduir ell mateix les preguntes, o bé pot serl’alumnat qui les gestioni. També es preveu la possibilitat que es puguin introduircomentaris de reforç quan es respongui malament una pregunta.

� un joc del penjat. On, a partir d’una temàtica determinada caldrà anar descobrintles paraules que es proposen. Les paraules les podrà proposar el professorat o bél’alumnat i podran ser modificades tant en contingut com en nombre en qualsevolmoment.

� un glossari sobre un tema concret. On cada alumne podrà afegir noves paraulesi/o modificar el contingut de les que ja formin part de la base de dades. Es podrancrear tants glossaris com temes es vulguin treballar.


Pàgina 39

Tot i que les tres eines informàtiques que utilitzaré (MySQL, PHP, Flash) són molt potentsindividualment, treballant conjuntament multipliquen el seu potencial i fan que el resultatfinal pugui ser d’una gran fiabilitat i qualitat.


Pàgina 40

TÍTOL: ITINERARIS DE FILOSOFIA EN XARXA. UN CONJUNTD’ITINERARIS ADAPTATS AL CURRÍCULUM DE LA MATÈRIADE FILOSOFIA

AUTOR: Jordi Cortés Morató

SUPERVISIÓ: Francesc Pereña i BlasiFacultat de FilosofiaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials, Filosofia

RESUM:

L’objectiu principal d’aquesta proposta és construir una web on s’ofereixi una xarxainterconnectada mitjançant hipertext de conceptes, textos, cites, taules cronològiques, iexemples que, a partir del desenvolupament dels continguts de la matèria comuna de«Filosofia», es relacioni amb les matèries vinculades a l’àrea de filosofia i ciènciessocials. Aquesta xarxa estarà organitzada a partir de diferents itineraris plenamentajustats al programa curricular de l’esmentada matèria de forma que pugui ser utilitzada,a través d’Internet com a eina vehicular de l’ensenyament. Es tracta, doncs, d’una veritable xarxa que ha d’interconnectar, a partir dels nuclisconceptuals de la matèria comuna de «Filosofia» de batxillerat, els diferents àmbits deconeixement especificats en el disseny curricular de les matèries que hi estan mésdirectament vinculades. Aquest projecte encaixa plenament en les línies dels treballsdesenvolupades per l’XTEC (especialment en la secció anomenada Internet a l’aula) i elportal educatiu edu365.com, i aspira a convertir-se en un punt de partida per tal quel’estudiant pugui, a més de comprendre els continguts, investigar, cercar noves relacions iconvertir-se, en certa forma, en el constructor, a partir de diferents camins, del seuaprenentatge. Un segon objectiu és el de mostrar la plena interconnexió i continuïtat entre les diferentsmatèries de l’àmbit de ciències socials més relacionades amb la filosofia, tant les quehagin pogut cursar els alumnes durant el segon cicle de l’ESO, -en especial entre elsdiversos crèdits tipificats d’ètica-, amb les matèries de filosofia, sociologia, psicologia,lògica i metodologia, estètica i història de la filosofia, com les que puguin cursar durant elbatxillerat, tot mostrant la continuïtat i la creixent complexitat dels temes tractats, així comla seva transversalitat respecte d’altres àmbits de coneixement.

Un tercer objectiu és que aquesta xarxa inicial inclosa en una web es pugui convertir enl’embrió d’una web més àmplia en la qual progressivament s’incorporin noves connexionsi nous nivells d’aprofundiment (o de simplificació) a partir de la interacció amb el treball ila col·laboració del professorat i els suggeriment dels alumnes, tot seguint unametodologia semblant a la de la construcció d’arbres de coneixement i que s’obri a tot elventall conceptual relacionat amb els diferents continguts de l’àrea a la qual fa referènciaaquest projecte.


Pàgina 41

TÍTOL : PREVENIR RISCOS EN L’ALIMENTACIÓ: APORTACIÓ DES DELA SALUT I LA INFORMÀTICA ALS DIFERENTS ÀMBITS

AUTORA: Ana Maria Cuesta Sanz

SUPERVISIÓ: Rosa M. Pujol i VilallongaDepartament de Didàctica de la Matemàtica iles Ciències ExperiemntalsUniversitat Autònoma de Barcelona

Assumpció Roset i EliasPrograma d’Educació per a la Salut a l’EscolaDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Coneixement del medi social inaturalNoves tecnologies: InformàticaTemes transversals: Educació per a la salut,Educació en valors

RESUM:

La reflexió sobre la pràctica diària a l’escola em porta a incorporar nous plantejaments, adesestimar-ne d’altres i a compartir-los a partir dels reptes que es plantegen avui al’educació i als quals l’escola no pot ser aliena. Fruit de la mateixa sorgeix la proposta derealitzar un material motivador i contextualitzat, que possibiliti un treball dedesenvolupament personal i social al temps que faciliti l’assoliment dels continguts sobresalut i alimentació saludable.

Es dóna la paradoxa de comptar amb gran abundància d’aliments i alhora patir problemesderivats d’una alimentació desequilibrada: intoxicacions, càries, increment significatiu demalalties cròniques, obesitat, fatiga en els escolars, i trastorns greus com l’anorèxia i labulímia. Organismes internacionals com la OMS donen la veu d’alarma per tal deminimitzar-los fent una crida especial als estaments educatius. Al mateix temps hi hamoltes persones que no disposen del mínim per subsistir.

La pèrdua de la tradició alimentària i la incorporació dels infants a la societat de consumcom a consumidors es dóna des de molt petits. Més selectius i independents en la sevaalimentació, volen participar en l’elecció dels menjars amb el risc de deixar-se influir per lapropaganda.

Temàtica inmersa a la vida quotidiana de l’infant, a la de l’escola i en utilitzar els mitjansinformàtics, aporta motivació, interactivat i significativitat. L’Educació per a la Salut com aeix vertebrador de les activitats permet que els aprenentatges siguin realmentsignificatius, funcionals i permanents. Possibilita l’alumnat a utilitzar les diferents àreescurriculars i eixos transversals des de la vida per entendre la vida mateixa i, en definitivamillorar la salut individual i col·lectiva. El professorat podrà treballar els contingutscurriculars de forma interdisciplinar, sense reiteracions parcel·lades del currículum.

El resultat final que s’espera obtenir amb aquest projecte:


Pàgina 42

- Fonamentació Pedagògica. Material teòric per a la reflexió que pretén ajudar elseducadors i educadores a sensibilitzar-se abans d'iniciar l'aplicació pràctica amb elsinfants.

- Pautes i recursos per a la col·laboració de les famílies en el procés de prevenció deriscos en l’alimentació

- Pautes per a l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat

- Unitats didàctiques. Material didàctic amb propostes d'activitats per a l’alumnat decicle inicial i per a cicle mitjà d’EP. Dissenyades des de l’Educació per a la Salut coma valor, i la interdisciplinareïtat com a vertebradors dels altres àmbits del coneixement( coneixement del medi natural i social, llenguatge, matemàtiques...), que incorporenl’avaluació reguladora de tot el procés

- Criteris d’avaluació de conductes i d’Educació per a la Salut

- Web i disc compacte amb programa informàtic d’activitats interactives de tot elprojecte


Pàgina 43

TÍTOL: MODELS D’ORDINADOR PER ENTENDRE LA QUÍMICA

AUTOR: José Luis Díez Baldero

SUPERVISIÓ: Carme González AzónDepartament d’Enginyeria Química i Metal·lúrgia Universitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentalsNoves Tecnologies: Informàtica

RESUM

Es prepararan models d’ordinador, en el llenguatge de programació Visual Basic, quepermetin fer simulacions o representacions de diferents situacions i fenòmens referits al’ensenyament de la química en els nivells de 1r i 2n cicle d’ESO i Batxillerat. Per facilitarla utilització dels models es prepararan Unitats Didàctiques amb propostes de simulació(experiències virtuals), exercicis per desenvolupar, càlculs i gràfiques a realitzar perl’alumne i activitats obertes que haurà de planificar l’alumne. També es prepararan lescorresponents Guies Didàctiques per al professor, per facilitar la inclusió d’aquestesUnitats Didàctiques en la programació de l’assignatura i la seva utilització tant en lesexplicacions del professor com en les activitats de l’alumne.

Se seguiran tres línies temàtiques principals:

- La matèria.- Els estats de la matèria. (1r – 2n cicle ESO).- Canvis d’estat. (1r – 2n cicle ESO).- Equilibri líquid-vapor. (2n cicle ESO - Batxillerat).- Estudi dels gasos. (2n cicle ESO - Batxillerat).- Mescles homogènies i heterogènies. Filtració (1r - 2n cicle ESO).- Solubilitat. Dissolucions saturades (2n cicle ESO - Batxillerat).- Concentració de les dissolucions (2n cicle ESO - Batxillerat).- Dissolució de compostos iònics. Solvatació (Batxillerat).

- Àtoms i fórmules.- Taula periòdica. (1r - 2n cicle ESO - Batxillerat).- Formulació inorgànica. (2n cicle ESO - Batxillerat).

- Reaccions químiques.- Tipus de reaccions químiques. (2n cicle ESO - Batxillerat).- Cinètica de reacció. (Batxillerat).- Reaccions d’equilibri. (Batxillerat).

Els models seran provats en diferents ordinadors per l’autor i pels professors de l’IESJosep Brugulat i l’IES Pere Alsius de Banyoles. Les Unitats didàctiques també seran


Pàgina 44

discutides amb els professors col·laboradors. En les successives revisions dels models iles Unitats Didàctiques, s’aniran incorporant els comentaris i les opinions recollides.


Pàgina 45

TÍTOL: LES NOVES TECNOLOGIES APLICADES A LA DIDÀCTICA DELLLATÍ

AUTORA: Maria Goretti Díez Gutiérrez

SUPERVISIÓ: Pedro Luís Cano AlonsoDepartament de Ciències de l’Antiguitat i l’EdatMitjanaUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües clàssiquesNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

Atesa la gran importància que les noves tecnologies tenen en la vida quotidiana del’alumnat que es troba en l’edat compresa entre els 14 i els 16 anys, creiem que aquestaha de ser incorporada de manera creixent a totes les vessants de la seva vidaacadèmica. Atesa, també, la visió de la matèria de llatí amb la qual aquest alumnat arribaa les nostres aules, creiem, també, que cal incorporar aquestes tecnologies, en el procésd’ensenyament-aprenentatge de la nostra matèria.Després d’anys d’intentar fer que els joves que estudien, mostrin interès per aprendre unallengua amb tantes dificultats com és el llatí, i després d’observar la diversitat d’alumnat inivells amb els quals aquests joves arriben a l’aprenentatge d’aquesta llengua, m’headonat que s’ha d’intentar transformar i adaptar la metodologia tradicional amb la quals’imparteix la nostra matèria.L’alumnat que cursa el llatí de 1r de Batxillerat pot arribar amb diversos nivells deconeixement de la matèria: des de zero fins a un mínim, és a dir, pot haver cursat crèditsvariables de cultura clàssica o no haver-ne fet cap i, per tant, desconèixer els mínimsrudiments de cultura i llengua.Es tracta, per tant, de buscar una metodologia que sigui prou oberta, utilitzant elsrecursos que l’aula i les eines informàtiques ens proporcionen, per poder abastar a tots icadascun dels alumnes. D’aquesta manera ells mateixos serien el protagonista principaldel seu propi aprenentatge, i així poder aconseguir que tots i totes puguin progressar enla matèria, tot i que tots ells i elles hauran d’arribar a uns objectius mínims en finalitzar elcurs. No es tracta, doncs, de disgregar, ans al contrari, es tracta d’enfocar la pròpia diversitatde l’aula de la manera més constructiva possible aprofitant al màxim tots els recursosdels quals disposem avui en dia als nostres centres.


Pàgina 46

TÍTOL: TU ETS DIFERENT PERQUÈ LLEGEIXES (COM LA LITERATURAPOT JUGAR UN PAPER ESSENCIAL EN LA FORMACIÓ DELSJOVES)

AUTORA: Maria Dot Padrós

SUPERVISIÓ: Montserrat Correig Blanchar Departament de Didàctica de la Llengua

Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura catalanaTema transversal: Educació en valors

RESUM:

L’objectiu del treball és esbrinar com els alumnes de secundària que són lectors n’hanesdevingut, qui o quins n’han estat els mediadors i veure com continuen l’itinerariindividual lector. Veure en quins casos ha estat la família i com ho ha fet; si ha estatl’escola, a través de quin mètode s’ha aconseguit i si és a través d’algun altre mitjà, saberquin és.Tot partint de la idea de l’antropòloga francesa Michèle Petit basada en el fet que hi hapersones que s’han sentit “alterades” per un determinat text, que hi han pogut “dialogar”,que són treballades pel text, veure de quina manera els alumnes que entrevistaré s’hanapropiat d’un determinat llibre, què els ha significat ...També vull saber quines dificultats es troben els alumnes a l’hora de buscar noveslectures, qui els hi acompanya, de quin mediador disposen. Veure de quina manera ajudaals nois la lectura en aquesta etapa de l’adolescència, si els allunya una mica dels modelssocials-televisius preestablerts.Veure quina importància donen o quin ús fan de les biblioteques públiques i escolars entot aquest procés.Indagar l’opinió dels entrevistats sobre el fet que si la pràctica de la lectura els ajuda en lamillora de l’expressió escrita. Com veuen les lectures escolars obligatòries, els textos queels fem llegir, el salt que es produeix entre les lectures a l’ESO i les del Batxillerat.Esbrinar si la lectura els permet algun tipus de socialització: amb els companys, amb lafamília o bé es tracta d’un fet estrictament personal.Observar quina mena de llibres llegeixen. Són només de ficció? Quin tipus de lecturessón les que predominen.Veure si hi ha diferències a l’hora de triar el tipus de lectura entre els nois i les noies.Esbrinar, també, fins a quin punt fan cas dels best-sellers.

El mètode que faré servir per obtenir les dades és l’entrevista personal aprofundida ambuna sèrie d’alumnes i exalumnes lectors de dos o tres instituts del Vallès.


Pàgina 47

TÍTOL: DISSENY DE PÀGINA WEB PER A EOI

AUTOR: Pau Estrada Luttikhuizen

SUPERVISIÓ: Francesc Núñez MosteoEstudis d’HumanitatsUniversitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: B1


RESUM:

La implantació de l’Internet en els darrers anys ha portat a nombroses institucionsculturals i educatives la necessitat de disposar de pàgines web pròpies per tal d’oferiraccés on-line de tot un seguit d’informacions. Avui dia el públic espera que qualsevolinstitució educativa tingui una pàgina web que sigui fàcil d’utilitzar, que tingui un dissenyatractiu i clar, i que ofereixi una informació complerta, pràctica i actualitzada. Les escolesoficials d’idiomes a Catalunya es troben amb la mateixa necessitat i obligació de disposarde pàgines web pròpies per tal d’oferir i informar sobre els seus serveis a travésd’Internet. Actualment, la majoria de les EOI a Catalunya tenen pàgina web, excepte lesescoles de nova creació. Tenint en compte la política d’ampliació del nombre d’EOI,s’entén que el nombre d’escoles amb necessitat de pàgina web augmentarà ràpidamenten un futur proper.

Les pàgines web d’EOI existents tenen totes diferents dissenys i ofereixen diferents tipusd’informació i serveis a l’abast. Això és conseqüència de les diverses circumstàncies quehan envoltat la seva creació. En general, es pot dir que totes pateixen d’un cert lookamateur, de certa complicació de disseny i funcionament i de mancances en termes demanteniment i actualització. L’objectiu d’aquest projecte consisteix a analitzar les virtuts imancances de les pàgines web de les EOI a Catalunya en general, i en particular a partirde la web de la EOI Barcelona Vall d’Hebron, intentar millorar el seu disseny, organitzaciói funcionament i alhora arribar a un disseny bàsic i flexible que pugui ser adaptat i utilitzatsense complicacions per les escoles oficials d’idiomes de nova creació.

Per aixó es durà a terme un estudi comparatiu amb webs d’altres institucions educativesdedicades a l’ensenyament d’idiomes al nostre país i a l’estranger, es realitzarà unaenquesta adreçada als usuaris (alumnat i professorat) de les EOI de Barcelona Valld’Hebron, Barcelona Drassanes i Terrassa, i es realitzarà una proposta de disseny bàsicamb l’ajut dels responsables d’aquestes webs i de diversos professionals. Com a resultatfinal del projecte, s’espera oferir un disseny bàsic que podrà ser utilitzat per qualsevolaltra EOI de Catalunya, en particular per aquelles de nova creació. Aquest disseny seràsenzill, àgil, modern, entenedor i flexible, de manera que resulti fàcil de personalitzar iposar en funcionament.


Pàgina 48

TÍTOL: INNOVAR EN EDUCACIÓ EN VALORS I CONVIVÈNCIA EN ELSCENTRES EDUCATIUS. ELS ESCACS COM A EINAMETODOLÒGICA

AUTOR: Joaquín Fernández Amigo

SUPERVISIÓ: Joaquín Gairín SallánDepartament de Pedagogia AplicadaUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes transversals: Educació en valors, Educacióen la diversitat i coeducació

RESUM:

L’objectiu principal d’aquest projecte és l’elaboració d’una programació curricular vertical(de 1r a 6è) que faciliti als tutors i al professorat en general l’aplicació de contingutsescaquístics per tal de integrar-los en els continguts de la resta de matèries, sent lavinculació amb l’educació en valors i la convivència en els centres els vertebradors de laproposta.Es pretén la connexió entre els continguts d’escacs amb els continguts de les àrees queformen el currículum de Primària, tenint en compte el Projecte Curricular de Centre,donant-li un element original i diferenciador.Es tracta també d’oferir una sèrie de propostes i materials interdisiciplinaris entorn alsescacs que facilitin l’aprenentatge de continguts de la resta de les àrees de Primàriad’una forma motivadora i originalLa pràctica del joc dels escacs, així com la cultura general, apareix al llarg de la històrialligat a classes privilegiades. La nostra societat actual reclama la formació integral de totsels alumnes com a ciutadans lliures i responsables, crítics amb la realitat i l’entorn. Els escacs aporten una sèrie de qualitats que superen la pròpia pràctica i quecontribueixen a la formació integral de l’individu.Presentarem els escacs a l’alumne d’una manera motivadora i utilitzarem el mètode científic,o sigui a partir d’unes regles bàsiques aprofundirem en l’observació de la realitat, l’emissiód’hipòtesi i el contrast de les diverses situacions que es poden produir a partir del joc. La reflexió com a element bàsic en la presa de decisions sorgeix de forma natural en lapràctica dels escacs: l’exercici de la lògica i la dialèctica que s’estableix amb el contrariper interpretar situacions i plans de joc contribueixen a l’autoconeixement.Des dels primers moments el practicant d’escacs descobreix la necessitat de la voluntat,la perseverància, l’autoestima i la valoració del contrari per progressar en el joc, aixòforma part del foment dels valors en educació.Es potencien també la relació amb els temes transversals: educació per a la pau,establint relacions entre persones de procedències geogràfiques diferents i apropantraces, idiomes, religions o cultures. Educació per a la salut amb l’aplicació decomportaments sans (hàbits posturals, concentració, descans...) per a la pràcticaadequada d’aquest joc-ciència-art. L’educació per a la igualtat d’oportunitats entre sexesresta molt bé reflectida en aquest joc en què es potencien actituds afavoridores de lacoeducació.Així mateix s’atendria a la diversitat de l’alumnat ja que tindrà en compte les diferènciesd’interessos, motivacions, ritmes i formes d’aprenentatge, actituds i aptituds de l’alumnat.Es fomentaria, així mateix, la presa de decisions.


Pàgina 49

Treballant els escacs es poden plantejar alternatives per resoldre situacions conflictives,capacitat per arribar a pactes i acords, trobar formes de convivència, manifestar respectemutu i aprendre a tenir en compte les posicions dels contrari.

OBJECTIUS

Els principals objectius del treball de recerca són els següents:

1. Realitzar una programació vertical de continguts dels escacs relacionada ambcontinguts de la resta de les àrees de Primària.

2. Elaborar una proposta de projecte d’integració de continguts escaquístics al PCCd’escola vertebrada al voltant de les actituds, valors i normes.

3. Elaborar unitats didàctiques d’escacs per a la seva aplicació per part delprofessorat.

4. Assolir actituds de respecte, sentit crític, solidaritat, tolerància, convivència...davant del joc dels escacs i fer-lo extensiu a altres situacions escolars i socials.

5. Conèixer, recopilar i elaborar materials que facilitin la pràctica dels escacs ifomentin els valors i la convivència en els centres que aquest joc fomenta.

6. Oferir recursos d’aplicació pràctica per poder observar i avaluar l’aprenentatgedels escacs i els valors que fomenten.

FASES DEL PROJECTE:

1. Recerca, estudi i anàlisi dels continguts del PCC per tald’interrelacionar els continguts dels escacs.

2. Recerca, estudi i anàlisi del continguts d’escacs per tald’interrelacionar-los amb els continguts de les diferents àreesdel currículum de Primària.

3. Disseny d’una programació vertical d’escacs que ens permeti,per una part, incidir en l’aprenentatge de continguts de les àreescurriculars i, per una altra, intervenir en la construcció de valors.

4. Elaboració de materials d’aplicació pràctica per al professorat(fitxes, programes informàtics, vídeos...)


Pàgina 50

TÍTOL: EINES I RECURSOS PER TREBALLAR L’ORIENTACIÓ ESCOLARI/O PROFESSIONAL DE L’ALUMNAT

AUTOR: Joan Fernández Martínez

SUPERVISIÓ: Núria Domènech i MilàDepartament de Didàctica i Organització EducativaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Temes generals: Orientació laboral i professional

RESUM:

El projecte, que es presenta, proposa, en primer lloc, l’elaboració d’un material adaptatals alumnes amb necessitats educatives especials: alumes deficients auditius i/o ambgreus trastorns de la parla, el llenguatge o la comunicació, amb el qual es puguintreballar, mitjançant les noves tecnologies, els següents apartats:

� L’orientació personal� L’orientació escolar� L’orientació professional

D’aquests tres apartats es desprenen els següents objectius:

� Ajudar l’alumnat a valorar i a conèixer les pròpies habilitats, aptituds, interessos inecessitats educatives.

� Augmentar el coneixement dels requisits i oportunitats, tant educatives comprofessionals.

� Ajudar els joves perquè facin un bon ús d’aquestes oportunitats mitjançant laformulació i consecució d’objectius realistes.

� Ajudar l’alumne/a a aconseguir adaptacions i ajustaments més satisfactoris enl’àmbit personal i social.

� Proporcionar informació útil, tant als joves com als seus professors/res i famílies,per planificar una orientació adient a les necessitats de cada alumne/a.

� Preocupar-se pel desenvolupament de les persones, ajudant a actualitzar els seuspotencials.

� Observar les diferències i conductes individuals� Confrontar l’orientat amb si mateix i amb l’adopció personal de decisions, tenint en

compte el dret de cada persona a escollir.� Estimular i incentivar l’alumne/a subjecte de l’orientació.

I en segon lloc, realitzar un recull dels materials existents, sobretot, en la xarxa quepuguin ser d’utilitat en la funció orientadora.


Pàgina 51

TÍTOL: LA MEDIACIÓ, UNA EINA PER A LA CONVIVÈNCIA.ELABORACIÓ DE MATERIAL PER A LA FORMACIÓ D’ALUMNESMEDIADORS

AUTORA: Neus Ferrer Barbany

SUPERVISIÓ: M. Carme Boqué TorremorellSubdirecció general de Formació Permanenti Recursos PedagògicsDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A


RESUM:

Actualment les inquietuds i angoixes que es viuen en molts centres educatius apareixenquan han d’enfrontar la dificultat de gestionar els conflictes que la pròpia vida del centregenera.Excloure les persones que anomenem “conflictives” i que són moltes vegades les queneguitegen el dia a dia dels centres escolars, és només una solució a curt termini, ja queaquests nois i noies tornaran al centre un cop hagin complert la sanció imposada ihaurem “apartat” tan sols uns dies el problema. Però si no actuem des de dins de l’Institutper canviar la situació, el que haurem fet és augmentar el problema que es mantindràlatent i només caldrà un petit malentès o un petit encontre per tornar a aflorar la violènciai el malestar entre les persones que mantenen el conflicte i que no l’han resolt per la viadel diàleg.Aquest projecte tracta de donar materials i estratègies als tutors per poder formar elsseus alumnes en alumnes mediadors i així ser capaços de transformar els conflictesd’una manera constructiva i a la vegada ajudar a formar persones integralment i capacesd’autogestionar-se els seus propis conflictes.Ajudar el professorat en la tasca cada vegada més difícil de formar persones és un repteque es vol afrontar en aquest projecte.Els alumnes sortiran enfortits i maduraran per ells mateixos i els docents recolliran elsbeneficis per alleugerir-se d’unes tasques que moltes vegades ens prenen temps a lanostra feina docent que és, ara per ara, la que ens dóna més satisfacció personal i ensbeneficiarà a tots plegats, per aconseguir un millor clima d’aula i de centre.A més de recopilar i fer un estudi de les diverses tipologies dels conflictes que es podenmediar, l’objectiu d’aquest treball és el poder donar pautes orientatives en aquest sentiten el centres escolars on ja han iniciat el servei de mediació o estan en vies de formacióen mediació.Integrar la mediació en la vida dels centres escolars com una via pacífica de la resolucióde conflictes, prioritzant la formació dels alumnes mediadors/es, és l’eix central del’estudi, que permetrà veure com pot incidir aquesta formació en mediació dels alumnesen els espais pròxims al seu entorn.Per donar a conèixer algunes de les experiències i materials que es puguin derivar de lainvestigació, es pretén la seva divulgació a través del grup de treball on participoactivament des de fa dos cursos escolars amb el projecte: La gestió del coneixement.


Pàgina 52

(KM) d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Impulsat des de la UOC a través delDepartament d’estudis d’informació i Documentació d’aquesta Universitat, recolzat per lainspectora responsable del PFZ de Ciutat Vella i amb la col·laboració del CRP i EAP delmateix districte.Encetar un camí per aprofundir en el camp de la mediació des de la pròpia experiènciaservirà per poder aportar uns coneixements adquirits des de la meva pràctica docent aun nou projecte.Els blocs de treball que presento poden ser vàlids i amb possibilitats d’aplicació aqualsevol centre de Catalunya.Tenir a les nostres mans un material on es presenta una casuística de conflictesmediables, comptar amb un material i unes orientacions d’on, com i qui pot formar enmediació els alumnes i, per últim, veure un exemple de com pot incidir la mediació enl’entorn extern de l’alumne, poden ser tres eixos importants a l’hora de prendre la decisiód’optar per la mediació.


Pàgina 53

TÍTOL: LA LITERATURA EUROPEA I LES SEVES FONTS

AUTORA: Cándida Ferrero Hernández

SUPERVISIÓ: José Martínez GázquezUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literaturaTema transversal: Dimensió europea

RESUM:

La configuració d’Europa, com un espai comú, és un projecte que, encara que sembliactual, no obstant té una llarga tradició des de l’època antiga. Des de la literatura podemobservar aquesta tradició de forma ben clara. En el nostre treball ens proposem realitzaruna recopilació de textos que mantenen tots un nexe comú: la utilització de les fontsgrecoromanes com a eix vertebrador d’un discurs, no solament estètic, sinò també polític.

Partim de textos d’autors llatins que parlen de les distintes regions d’Europa i de lesseves gents, continuem amb el Renaixement carolingi, amb la gestació de lesUniversitats, i a continuació ens centrem en una selecció d’autors que van des de Dantefins Monzó o Saramago que ens proporcionaran veu i paraules en un discurs decivilització moderna que té unes arrels que s’endinsen en el discurs dels clàssics.

En síntesi, ens hem fixat els següents objectius:1.- Establir un corpus de textos.2.- Constatar, a través dels propis textos, els tòpics literaris que es desenvolupen al llargde la història de la literatura europea.3.- Incidir en l’universalisme dels mateixos tòpicos i paràmetres de civilització i deconfiguració democràtica. 4.- Fer una lectura comprensiva dels mateixos textos.5.-Establir els elements comuns que configuren la nostra cultura a partir de les lectures,incidint en les pautes que han estat configurant l’anomenada ciudadania europea.


Pàgina 54

TÍTOL: PROJECTE VLADIK. EL MEU PRIMER CONTACTE AMBL’ALUMNAT IMMIGRANT

AUTORA: M. del Carme Figuerola Bardolet

SUPERVISIÓ: M. Àngels González Estremad Inspecció d’Ensenyament Departament d’Ensenyament

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació en la diversitat

RESUM:

La tasca del mestre consisteix a donar, dia a dia, una resposta digna i satisfactòria altreball de fer dels nostres alumnes persones riques en coneixements, en sentiments, enexperiències i en relacions humanes.Les circumstàncies socioeconòmiques i culturals actuals dibuixen a les aules un escenarion la diversitat es fa palesa cada vegada d’una forma més evident.Aquest fet ens preocupa i ens repta a enfrontar situacions que molt sovint sobrepassenles nostres possibilitats a nivell de formació, de recursos, d’organització... i ens neguitejael fet de trobar sentit a la paraula QUALITAT.

Aquest projecte es planteja des de diferents vessants: Un treball d’investigació sobre la tipologia de les famílies que escullen Tarragona com alloc per fixar l’inici d’una vida fora del seu país d’origen, les motivacions, els avantatges,els inconvenients i l’itinerari real que han hagut de seguir des del moment en què hanpres la decisió de venir a Tarragona fins que els seus fills/es es troben asseguts en unaaula de classe de la nostra ciutat. D’altra banda voldria copsar les impressions dels professionals de l’ensenyament que hande conviure dia a dia amb la realitat exposada, esbrinar quina preparació reben els futursmestres per enfrontar-s´hi amb garanties i també intentar investigar quines són lesnecessitats més immediates que es generen de la propia pràctica a l’aula.L’altra vessant se centra en la concreció de l’anomenat PLA D’ACOLLIDA. Voldriaelaborar unes proves per determinar el nivell de competències i els coneixements previsde l’alumnat nouvingut perquè sovint ens trobem que la seva edat cronològica nocoincideix amb el nivell educatiu en què els tocaria estar assignats; concretar un protocold’acollida i també revisar i/o elaborar materials adaptats que els permetin conèixerl’entorn i treballar la realitat catalana en el seu primer contacte amb el nostre país i amb lanostra llengua i que els faciliti l’adquisició de les competències bàsiques.


Pàgina 55

TÍTOL: ENVIRONMENTAL EDUCATION: FROM AWARENESS TO LIFESTYLE

AUTORA: Maria Franco Cabré

MODALITAT: C

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Coneixement del Medi. El medinaturalTema transversal: Ciència a través de l’anglès

RESUM:

Curricular contents: Environment and related issues: recycling, water, human beings andenvironmental problems.

Aims:

� to gather resources and materials used in schools in Britain� to get to know specific language to each the subject� to get to know working techniques and methodology in the teaching of Science

Continguts curriculars: Medi ambient i temes relacionats: reciclatge, aigua, éssershumans i problemes mediambientals.

Objectius:

� recollir recursos i materials emprats a les escoles de la Gran Bretanya� conèixer el llenguatge específic per ensenyar la matèria� conèixer tècniques de treball i la metodologia a l’hora d’ensenyar ciències


Pàgina 56

TÍTOL: PROJECTE D’ATENCIÓ EDUCATIVA PER A L’ALUMNAT AMBNECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES ASSOCIADES ATRASTORNS DE LA PERSONALITAT I A LA CONDUCTA.APRENENT EMOCIONS / VIVINT APRENENTATGES

AUTORA: Adela Gallardo García

SUPERVISIÓ: Olga Adroher BoterServei d’Educació Especial i Programes EducatiusDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educació en ladiversitat, Educació especial

RESUM:

L’augment de conductes desajustades, de trastorns del comportament i/o de lapersonalitat de l’alumnat a l’escola, fa que es produeixin vivències de malestar,experiències de fracàs en el propi alumne i en el clima de convivència del centre. Fetsque amb freqüència requereixen actuacions intensives del professorat i dels serveiseducatius específics, així com intervencions d’altres serveis, sovint amb resultats pocefectius i que preocupen de manera creixent a centres, famílies i serveis.Per estudiar el que passa a l’escola en aquestes situacions, partim de la hipòtesi quel’educació pot promoure el desenvolupament integral de l’alumnat amb necessitatseducatives específiques (NEE-ATCP1) associades a trastorns del comportament i/o de lapersonalitat sempre que es donin unes determinades condicions personals, educatives ide l’entorn.Amb la finalitat d’identificar i descriure quines són algunes d’aquestes condicionseducatives necessàries per generar una vinculació educativa / emocional que enforteixiels aspectes més sans i de superació personal d’aquest alumnat, en aquest treball ensplantegem els següents objectius:

1. Descriure algunes idees pont entre els diferents marcs teòricspsicopedagògics, de la personalitat i de l’ecologia del desenvolupamenthumà, que facilitin la comprensió de l’objecte d’estudi.

2. Analitzar la pràctica d’assessorament i educativa a la llum de lesaportacions teòriques estudiades.� Elaborar i analitzar un qüestionari per a mestres, professors de centres

ordinaris i d’educació especial i per a d’altres professionals que atenenalumnat amb NEE-ATCP.

� Analitzar dos casos d’alumnes que assisteixen o han assistit a unprojecte d’atenció educativa-terapèutica en un Centre d’Educació

1(NEE-ATCP) fa referència a l’alumnat amb necessitats educatives específiquesassociades a trastorns del comportament i/o de la personalitat.


Pàgina 57

Especial, en el marc d’un conveni entre els Departamentsd’Ensenyament i Sanitat per comprendre els problemes plantejats i lespossibles respostes educatives -terapèutiques des de la perspectiva del’alumne, la família, l’escola i els serveis.

3. Elaborar algunes propostes de millora per a l’assessoramentpsicopedagògic i l’acció educativa per implementar projectes educatiusordinaris i específics en els quals el potencial de l’educació esdevingui unaeina de superació i resiliència en l’alumnat amb NEE-ATCP. Propostes quepromoguin en alumnes, docents i famílies:

� Participació activa dels implicats� Comprensió més amplia de les NEE-ATCP dels alumnes� Actituds positives envers aquest alumnat del professorat i les

famílies� Treball de col·laboració dels serveis educactius, dels serveis de

salut, socials i d’altres serveis en xarxa


Pàgina 58

TÍTOL: PLA D’ACOLLIDA EN XARXA PER A ALUMNES D’ESO DENACIONALITAT ESTRANGERA. PROPOSTA ORGANITZATIVA IMETODOLÒGICA

AUTORA: Anna Garcia Pons

SUPERVISIÓ: Miquel Izard LlorensUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua catalanaTemes transversals: Educació en la diversitat, Educacióen valors

RESUM:

El fenomen de la immigració s’ha anat incrementant al llarg dels últims anys. El nombrede nens i nenes de nacionalitat estrangera augmenta dia a dia. Sembla que les dificultatsd’integració, l’idioma, i el fet que sovint no són gaire ben rebuts pels seus companys/es,són els seus principals problemes. Per altra banda, el sistema educatiu es veu en lanecessitat de donar sortida a aquesta situació, que afecta tota la comunitat educativa. L’objectiu general d’aquest projecte és elaborar, a nivell organitzatiu i metodològic, un plad’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera.Els objectius específics, que han d’estar perfectament coordinats i interrelacionats entreells, són els següents:1. Dissenyar un pla d’acollida al municipi. En aquesta part del projecte, intervindrandiferents tipus d’agents que hauran de facilitar la informació i ajuda adequades per tal depossibilitar la incorporació satisfactòria al municipi de les famílies de nacionalitatestragera i els seus fills/es en edat escolar. Aquests agents són:

- Institucionals: Ajuntament coordinat amb els IES i els CEIP- ONG i associacions: Creu Roja, CITE, SOS Racisme…

2. Dissenyar un pla d’acollida a l’Institut. Caldrà organitzar les degudes informacions iactuacions de cara a facilitar la incorporació al centre d’aquest alumnat de nacionalitatestrangera 3. Elaborar un model d’intervenció curricular coherent al llarg de tota l’ESO, tenint encompte diferents variables, entre altres:- Distingir d’entrada diferents tipus d’alumnes segons la seva procedència

(llatinoamericans, magrebins...)- Diferenciar entre l’alumnat que ha estat escolaritzat al seu país d’origen i el que no ho

ha estat- Alumnat que prové d’un CEIP o directament del seu país4. Definir les estratègies organitzatives, metodològiques i didàctiques per tal que aquestsalumnes assoleixin els objectius curriculars mínims en l’àrea de llengua catalana. Caldrà,també, contemplar la possibilitat que un alumne/a pugui accedir a estudis posteriorsdesprés de l’ESO i que la seva formació lingüística li ho permetiEl projecte pretén afavorir la inclusió de l’alumnat de nacionalitat estrangera, lasensibilització pel que fa al tema de la immigració, tant a nivell de municipi com decentres educatius (professorat, famílies, alumnat), i propiciar, per tant, la interculturalitat.El resultat final serà una proposta de treball en xarxa en l’àmbit municipal, que pot ser unmodel a adoptar per a altres municipis.


Pàgina 59

TÍTOL: EL RACISME I LA XENOFÒBIA EXPLICATS A UN ALUMNE DESECUNDÀRIA

AUTOR: Gabriel García Voltà

SUPERVISIÓ: Francisco Fernández BueyUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials

RESUM:

El treball s’estructura en dues parts:

� La primera serà un text a través del qual l’alumne serà informat de l’evolució del racisme i de les seves causes des del segle XVI fins als nostres dies. Representa la part més teòrica del treball i correspon als apartats 1-4 de l’índex general.

� La segona part consisteix en una selecció de textos molt variats i d’origen i autors ben

diferents en què es parla dels aspectes ètics, històrics o científics vinculats amb eltema tractat. Els textos seleccionats són una mostra representativa del pluralisme de lanostra societat. Aquest segon bloc comprèn els apartats 5-11 d’aquesta obra.


Pàgina 60

TÍTOL: EL MÓN MÀGIC DE DALÍ A INTERNET

AUTORA: Carme Garriga i Verdaguer

SUPERVISIÓ: Joan B. Canet ParrillaSubdirecció general de Tecnologia de la InformacióDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació visual i plàsticaNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

El projecte “El Món Màgic de Dalí a Internet” es fonamenta en uns criteris pedagògics ididàctics que, a partir de la descoberta de la personalitat i de les obres d’un dels gransgenis pictòrics de les nostres contrades, pretenen assolir els següents objectius bàsics :

- Apropar els infants al món de l’art i de la imatge per tal d’educar la sevasensibilitat, ajudar a formar el gust estètic, exercitar les capacitats perceptives ipotenciar l’adquisició d’un sentit crític, tot estimulant el pensament divergent i elsdiversos factors que influeixen en la creativitat

- Elaborar propostes didàctiques que ajudin a desplegar, de forma equilibrada iseqüenciada, les múltiples possibilitats sensorials, graficoplàstiques i creativesque ofereixen els tres grans blocs de continguts de l’Àrea d’Educació Artística:Visual i Plàstica

- Aprofitar el potencial engrescador i la capacitat de transmissió ràpida queofereixen les noves tecnologies d’Informàtica i Internet per realitzar unaexperiència innovadora de formació, que permeti difondre a partir de la xarxaXTEC del Departament d’Ensenyament tot un seguit de propostes artístiques,imatges visuals i materials curriculars. (Procurant que els docents que decideixinaprofitar la motivació de l’any Dalí disposin dels elements necessaris per fer-ho deforma qualitativa)

- Potenciar a partir de la XTEC l’intercanvi d’experiència entre centres docents, totcreant un espai on es puguin aportar nous suggeriments creatius, o mostrar elprocés de treball i de creació artística dels alumnes, a partir de l’aplicació de lespropostes d’activitats derivades del projecte

El projecte adreçat bàsicament a alumnes d’Educació Primària es temporitzarà endiferents fases que coincidiran amb els trimestres naturals del proper curs escolar. A cadafase s’aniran alternant les tasques de documentació i d’investigació sobre la biografia iobra del pintor; amb les de recerca, classificació d’imatges i la posterior elaboració depropostes didàctiques d’observació, dibuix, pintura, encolada, impressió, volum...suggerides per les obres, els temes, els mites i les principals obsessions dalinianes.

Segons el disseny del pla de treball que vertebra aquest projecte també es preveurealitzar:


Pàgina 61

� Un bloc de formació a partir d’un curs monogràfic sobre Salvador Dalí inclòs dins delPla de Formació de Zona de l’Alt Empordà.

� Un bloc de treball de camp i d’aplicació directa a les aules de diferents centres delGironès per comprovar la motivació, la validesa i l’adequació de les activitatsplàstiques proposades

Fent referència als recursos a utilitzar, cal assenyalar que tindran un paper primordial elsmaterials bibliogràfics, documentals i visuals de tipus tradicional, combinats amb altres demés innovadors i propis de les noves tecnologies.


Pàgina 62

TÍTOL: L’ATENCIÓ DE L’ESCOLA ORDINÀRIA ALS ALUMNES AMBDISCAPACITATS: PSICOSI, AUTISME I RETARD MENTAL

AUTORA: Anna Maria Gayet Pastor

SUPERVISIÓ: Enric Bolea LópezInstitució Jaime Balmes de Sant BoiUniversitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Temes Generals o Transversals: EducacióEspecial, Educació en la diversitat

RESUM:

Quan un alumne amb discapacitats arriba a l’escola ordinària, de vegades, som elsprofessors d’Educació Infantil els primers a contactar amb ells i elles. La sevaescolarització exigeix un professorat amb una formació adequada per garantir laintegració de l’alumne de forma satisfactòria, evitant el desconcert i l’ansietat en el mestrei l’endarreriment d’una atenció precoç que podria ser molt beneficiosa per als alumnesamb les esmentades discapacitats. Alhora cal un centre preparat per gestionar elsrecursos humans i físics necessaris per a l’acolliment. De vegades la situació escolar queaquests alumnes es troben és viscuda com a generadora de malestar i els nens no sesenten estimats.Amb aquest projecte em proposo proporcionar una informació i una formació bàsica perals tutors d’educació infantil i per als centres que acullen alumnes amb alguna d’aquestesdiscapacitats. Amb un enfocament transversal de manera que s’ofereixin unes einespràctiques i eficients per valorar les necessitats educatives especials dels infants ambdiscapacitats mentals, autisme-retard mental i psicosi, així com per proporcionar laintervenció educativa que millori la qualitat educativa i afavoreixi el desenvolupamentd’aquests alumnes i de la resta del grup classe. Una formació que capaciti el mestre percompaginar els principis d’igualtat i atenció a la diversitat, per treballar en equip ambd’altres professionals que recolzin la seva tasca i per portar a terme l’avaluació i promociódels seus alumnes amb coherència amb els objectius proposats. Una autonomiaprogressiva per poder ajudar els infants amb necessitats educatives especials derivadesde condicions personals de discapacitat en el seu desenvolupament. I finalment criteris ieines perquè els docents puguin reflexionar sobre la seva tasca docent i estimulin el camía la millora i el creixement professional. Un material pràctic, fàcil d’utilitzar i queproporcioni al professorat que tingui escolaritzat a la seva aula un alumne amb aquestesdiscapacitats una informació útil.Amb aquesta finalitat s’aborda el contingut, primer amb un enfoc transversal concretantuns pilars que considero bàsics com: graella d’observació, adaptacions bàsiques delcentre, les adaptacions curriculars, la relació amb la família o el model d’escolaritat entred’altres i després enceto una segona part amb una referència més específica a autisme,psicosi i retard mental abordada des de tres apartats: concepte, característiquesevolutives i orientacions i pautes específiques.Tot el contingut està emmarcat en un context conceptual, legal i administratiu que situaràel lector i facilitarà la comprensió de les propostes.Tinc la intenció de finalitzar el projecte amb tres apartats: reflexions finals, annex ibibliografia.


Pàgina 63


Pàgina 64

TÍTOL: LENGUACTIVA.NET. EJERCICIOS INTERACTIVOS DE LENGUACASTELLANA

AUTOR: Joaquim Genover i Huguet

SUPERVISIÓ: Josep Comas i CaussaInspecció d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua castellanaNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

Aquest projecte pretén oferir al professorat de llengua castellana de Secundària i als seusalumnes una possibilitat més de treball de la llengua amb eines informàtiques. Té com afinalitat elaborar una bateria d’exercicis interactius i autocorrectius per a l’aprenentatge dela llengua, de dificultat i tipologia diversa, que abasti diferents continguts lingüístics. Al conjunt d’exercicis, s’hi podrà accedir a través d’una pàgina web, d’un CD o bé espodrà copiar als ordinadors d’una aula informàtica, la qual cosa permetrà treballar elsexercicis tant autònomament i individualment com de forma guiada pel professor oprofessora.Per a la confecció dels exercicis s’utilitzarà el programa Hot Potatoes, versió 5.5, que ésuna aplicació basada en els llenguatges HTML i JavaScript. Les activitats que s’higeneren es poden visualitzar des de qualsevol ordinador amb un navegador d’Internet,amb la qual cosa es garanteix una gran llibertat de moviments: treball a classe o a casa,amb xarxa o sense, amb connexió a Internet o sense (en suport CD o disquet).La varietat dels exercicis possibilitarà el treball de continguts dels currículums d’ESO iBatxillerat de forma graduada: en cada bloc de continguts, s’ordenaran els exercicissegons la seva dificultat, la qual cosa permetrà que tot l’alumnat, independentment delseu nivell, hi pugui treballar, si més no, fins a un determinat moment. En aquest sentit,serà de molta ajuda el fet que els exercicis siguin interactius, tot facilitant automàticamentla correcció i la puntuació en percentatges d’encerts.Es provarà amb alumnes de nivells diferents una part significativa dels exercicis perverificar tant l’encert de l’ordre, segons dificultat, com l’estructura mateixa de la xarxad’exercicis.Les possibilitats d’aplicació del resultat d’aquest projecte són diverses. El fet que elsexercicis es presentin ordenats per dificultat permetrà un treball variat pel que fa a la sevafunció curricular: assoliment de les competències bàsiques, reforç, consolidació oaprofundiment d’aprenentatges. Es poden utilitzar a classe (i també a casa) per practicarels continguts que s’hagin treballat abans, o bé fer-los servir com a complement delsexercicis del llibre o del material que s'utilitzi. Una altra possibilitat és projectar elsexercicis en una pantalla, amb un canó, i fer-ne una resolució col·lectiva. A més a més,aquests exercicis es poden aprofitar com a activitats d’avaluació, d’una maneraeconòmica i força ràpida per al professorat.Les seves característiques permetran que el projecte continuï creixent després de la sevarealització.


Pàgina 65

TÍTOL: QUIN SEGUIMENT FEM DELS ALUMNES AMB NEE D’UN IES QUEASSISTEIXEN A LES UEC?: MODEL DE GESTIÓ D’ESCOLARITATCOMPARTIDA

AUTOR: Joan Gibert i Salesas

SUPERVISIÓ: Violeta Núñez PérezDepartament de Teoria i Història de l’Educació Universitat de Barcelona

MODALITAT: A


RESUM:

El camp d’estudi del present projecte el constitueixen els alumnes de la secundàriaobligatòria que han estat escolaritzats a les UEC –Unitats d’Escolaritat Compartida-.El fet que els nois i noies de la UEC segueixin habitualment la seva escolaritat, a tempstotal o parcial, en aules allunyades físicament de l’IES en dificulta tant el seguiment il’avaluació com la posterior acreditació d’Etapa.El present projecte de recerca parteix d’una experiència de quatre anys durant els qualss’han pogut anar delimitant les principals dificultats i apuntant algunes possiblessolucions.El nucli del projecte el constitueixen, d’una banda, la proposta de creació de la figurad’un tutor-enllaç IES-UEC i, d’una altra, l’elaboració d’un Quadern de seguiment iavaluació dels alumnes.El Tutor-Enllaç IES-UEC hauria de garantir el seguiment periòdic i personalitzat delsalumnes.El Quadern de Seguiment i Avaluació hauria de facilitar les gestions i tràmits associatsamb una escolaritat complexa en la qual intervenen, durant tot el procés, múltiplesagents i instàncies. A tall de resum, es tractaria que cada IES amb alumnes derivats a la UEC comptés ambun tutor que s’ocupés de les tasques de seguiment i avaluació associades a l’escolaritatcompartida i que es reflectís en el corresponent quadern.Abans, però, caldrà definir les funcions d’aquest tutor-enllaç que es proposa: visitesperiòdiques a la UEC, entrevistes amb la direcció i l’equip docent de la UEC, entrevistesamb els alumnes i les seves famílies, participació en les juntes d’avaluació, contribucióen l’elaboració de les modificacions curriculars, coordinació amb l’EAP i altres instàncieseducatives, etc. Aquest tutor hauria de comptar, com qualsevol altre tutor, amb ladedicació horària i les assignacions econòmiques corresponents per desenvolupar lesfuncions inherents al càrrec. Pel que fa al quadern de seguiment i avaluació, aquest haurà de recollir els tràmitsassociats amb la derivació i el seguiment de les incidències associades amb l’escolaritatde l’alumne. Concretar el quadern requereix la participació de tots els agents queparticipen en aquest procés d’escolaritat compartida.Tot i no estar formulat explícitament en aquest resum, la proposta apunta a mantenir viuel vincle educatiu amb els alumnes que, per alguna circumstància, han estat derivats auna UEC.


Pàgina 66

TÍTOL: LABYRINTHVS, EL PORTAL DEL MÓN CLÀSSIC

AUTOR: Sebastià Giralt Soler

SUPERVISIÓ: Pedro Luis Cano AlonsoDepartament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat MitjanaUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Cultura clàssica, Llatí, Grec

RESUM:

L’objectiu del projecte és crear un portal web adreçat als alumnes de secundària per al’aprenentatge que apareix en els curricula dels crèdits variables de cultura clàssica i lesmatèries de Llatí i Grec. També aniria destinat als professors, que hi podrien trobarrecursos per a les seves classes i un punt de trobada i d’intercanvi. Ha d’oferir tres itineraris principals a través del món grecoromà i la tradició clàssica

� El laberint dels mites.� L’Olimp dels déus immortals� Zeus i els Jocs Olímpics� Apol·lo i l’oracle de Delfos� Atena i l’acròpolis d’Atenes� Dionís i el teatre� Hades i el món de la ultratomba� Afrodita, la bellesa a través dels segles� Mites

� El laberint de Grècia� Atenes, la ciutat dels prodigis� Els grecs de més enllà: Empúries� La religió� L’origen dels alfabets: l’alfabet grec� Els clàssics grecs

� El laberint de Roma� Des de la fundació de Roma� La vida dels romans� La religió romana� La llengua llatina� Els clàssics llatins

A més inclourà un fòrum de debat per a professors i alumnes i de la selecció delsenllaços a d’altres pàgines web de tema clàssic.


Pàgina 67

El recorregut seguint aquest itineraris no serà l’únic possible sinó que també es podrà fersense un camí predeterminat, deixant-se dur pels propis impulsos i interessos a travésdels enllaços transversals entre temes relacionats pertanyents a seccions diverses. Així elllenguatge hipertextual dóna joc a la interdisciplinarietat i ofereix una visió global del mónantic: llengua, història, vida quotidiana, religió, mitologia, pensament, art i literatura. Elsmaterials també seran diversos: fotografies de restes i objectes arqueològics,reconstruccions dibuixades o virtuals, reproduccions de pintures i escultures de tots elstemps, textos literaris, explicacions històriques... Les activitats proposades als alumnes comprendrien activitats ofertes a la maneratradicional com ara lectura de textos, preguntes de comprensió i de reflexió, i exercicisinteractius, com relacionar ítems, omplir buits, donar respostes breus, respondrepreguntes d’elecció múltiple.L’estudi de la civilització grecoromana com a arrels comunes d’Europa i de la tradicióclàssica com a imaginari compartit dels europeus seria objecte d’una aproximaciótransversal. En els apartats en què correspongués s’anirien treballant la pervivència delmón clàssic en l’Europa actual i la tradició compartida a través dels segles.


Pàgina 68

TÍTOL: INTEGREM LES CIÈNCIES I LA TECNOLOGIA A L’ESO ATRAVÉS DEL CONEIXEMENT DE PROCESSOS DE PRODUCCIÓ

AUTORA: M. Isabel Gomis Rabassa

SUPERVISIÓ: Mariona Espinet Blanch Departament de Didàctica de les Matemàtiques i deLes Ciències Experimentals Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals,Tecnologia

RESUM:

Tots els professionals que aquests últims cursos hem estat en contacte amb els alumnesde 2n cicle d’ESO, sigui impartint classes, o bé exercint de tutors i ajudant-los a descobrirles seves capacitats, hem pogut constatar que hi ha un buit important de coneixementsdins el currículum, al qual els Centres de Secundària no han pogut donar resposta d’unaforma clara i eficaç. Em refereixo a la manca d’informació i de preparació que pateixenels alumnes sobre el món del treball. Els nostres alumnes veuen el món del treball com aliè i molt llunyà a la seva realitat, entred’altres motius, perquè l’organització social que tenim allarga el període de l’adolescènciai retarda la incorporació al món laboral.És per això que, després de reflexionar sobre aquesta situació, he considerat interessanttreballar en un projecte que consisteix a oferir uns recursos i uns materials que ajudin aestablir lligams entre els Centres d’Educació Secundària i el món del treball i que de bensegur han de reportar uns beneficis per als alumnes i també per als professors.

A. Els alumnes d’ESO (segon cicle) i Batxillerat

� Un coneixement del món del treball més ajustat a la realitat del moment actual idins un procés de canvi constant

� Una motivació més gran per treballar els continguts de l’àmbit Científic iTecnològic en la mesura que aquests continguts es relacionen amb la realitat méspropera als alumnes

� Una visió interdisciplinària dels continguts curriculars de les CiènciesExperimentals, la Tecnologia i les Ciències Socials en l’activitat quotidiana i enespecial en els diferents processos de producció on els coneixements d’aquestsàmbits s’utilitzen sempre d’una forma integradora


Pàgina 69

� Una millora de l’autoestima dels alumnes, ja que els apropa a la realitat del móndel treball, on hauran d’integrar-se molt aviat i la qual desconeixen en granmesura i els espanta pel propi desconeixement i per la convicció que han rebutuna formació molt generalista i poc útil per a la vida quotidiana.

B. Als professors

� Ajudar a descobrir als alumnes quins són els seus interessos, i habilitats alhoraque els oferim una orientació professional tal com preveu la LOGSE i la Llei demillora de la qualitat de l’ensenyament que estableix diferents itineraris a l’ESO apartir del 2n cicle.

� Motivar els alumnes en el camp de les Ciències i potenciar una actitud positivacap als avenços científics i tecnològics que satisfan les necessitats de lahumanitat i milloren la seva qualitat de vida.

� Millorar la cultura científica dels ciutadans, en especial per fomentar un esperitcrític, la utilització pacífica i constructiva de la Ciència i la Tècnica, i alhora unaactitud respectuosa cap al medi.

Què em proposo fer com a resultat del treball

1. Escriure unes guies didàctiques per als alumnes que ens permetin realitzar visitesprogramades a diferents indústries prèviament seleccionades en funció delsprocessos productius que volem estudiar. Aquestes guies també contindran activitatsque permetin fer un treball previ a classe i un treball posterior a la visita.

2. Acompanyar aquestes guies d’unes orientacions per als professors, destacant entred’altres els següents punts:

a) L’interès de la visita que proposem.b) Els processos bàsics que podem observar.c) Els continguts que cal haver treballat a classed) Els resultats que s’esperen obtenir com a resultat d’aquest treball amb els alumnes.e) Criteris d’avaluació.

3. Les guies, tot i que hauran estat pensades per ser treballades a les comarques deTarragona, seran igualment útils i extrapolables a altres comarques, ja que lesindústries seleccionades seran prou representatives dels principals sectors deproducció a Catalunya.


Pàgina 70

TÍTOL: ENGLISH THROUGH ART AND CRAFT. (LEARNING ENGLISHWITH/USING ARTS AND CRAFTS IN FIRST CYCLE OF PRIMARYEDUCATION)

AUTOR: Jordi González Ramírez

SUPERVISIÓ: Joan Gumbert i RigolInspecció d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B3


RESUM:

És conegut que l’aprenentatge a través de vivències de la vida real és més potentcognitivament que no pas l’aprenentatge memorístic habitual. La participació en activitatsd’alt contingut cognitiu necessiten per ser assolides un alt nivell de significativitat per al’infant. La utilització d’activitats relacionades amb els seus interessos i amb allò que elsés més proper. Les activitats manuals i plàstiques al cicle inicial de primària, tenint encompte el procés evolutiu dels alumnes en aquesta edat fa que a través d’activitatsmanipulatives; que requereixen una menor abstracció per als alumnes, fa que siguin mésmotivadores i entenedores i al mateix temps poden ser un bon ajut per a l’adquisiciód’una nova llengua. Aquesta situació vol pretendre aconseguir el major grau possibleassoliment d’un entorn natural d’aprenentatge. El que es pretén és poder oferir alsalumnes un aprenentatge que involucri una part cognitiva, una part memorística i unaaltra de construcció del propi coneixement. A través del treball plàstic, els alumnes haurien de poder construir el seu coneixementaplicant allò que ja saben i afegint aquells nous conceptes que s’han d’integrar perquè elsnous continguts també es puguin emprar davant noves situacions. És a dir, a travésd’activitats de visual i plàstica s’haurien de poder integrar els nous conceptes (els colors,els nombres, etc.) i al mateix temps que no resultés tan sols sota uns efectes d’utilitzacióde la memòria.Objectius a desenvolupar.

- Desenvolupar unitats de programació per al cicle inicial que permetin obtenircoherència en el treball de l’aprenentatge d’una llengua estrangera a partird’activitats plàstiques i d’educació visual i plàstica.

- Aconseguir que l’aprenentatge sigui més significatiu a través d’activitats querequereixen un major nivell d’integració cognitiva de l’activitat.

- Afavorir un aprenentatge més real i vivencial i menys memorístic basat en eltreball interdisciplinari (visual i plàstica) i no tan centrat en l’aprenentatge decontinguts de la llengua anglesa.

- Desenvolupar el projecte curricular del centre de forma coherent i fer extensiuaquest aprenentatge a la resta dels cicles.


Pàgina 71

TÍTOL: LA HISTÒRIA DE LA MATEMÀTICA COM A RECURS DIDÀCTIC IINSTRUMENT D’INTEGRACIÓ CULTURAL DE LA MATEMÀTICA.RECONSTRUCCIÓ INFORMÀTICA DELS PROBLEMESHISTÒRICS AMB FORTA INCIDÈNCIA A LA CLASSE DEMATEMÀTIQUES

AUTOR: Pedro Miguel González Urbaneja

SUPERVISIÓ: Guillermo Lusa MonforteDepartament de Matemàtica Aplicada Universitat Politècnica de Catalunya

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: MatemàtiquesNoves tecnologies: informàtica

RESUM:

Aquest treball reclama una funció didàctica per a la Història de les Matemàtiques com ainstrument de comprensió profunda dels conceptes i problemes fonamentals de laMatemàtica elemental, essencial per respondre als problemes didàctics que planteja elseu aprenentatge; com a eina per enriquir culturalment el seu ensenyament, afavorir laseva integració harmònica en el currículum i actuar com a font d'autoformació delprofessorat; com a suport d'una metodologia que permeti plantejar activamentl'aprenentatge a manera de redescobriment i com un magnífic lloc de trobada entre lesciències i les humanitats.

El treball té tres apartats:

� La Història de la Matemàtica com a recurs didàctic. Elaboració d'una sèrie bastantexhaustiva i autosuficient de documents que constituiran un centre de recursos sobreHistòria de les Matemàtiques, amb informació accessible i immediata d'aquest àmbitdel coneixement, els continguts del qual seran els següents:� Història de les idees, problemes, tècniques i conceptes matemàtics que apareixen

en les unitats didàctiques de l'Educació Secundària.� Història d'alguns temes matemàtics monogràfics que, per la seva unitat,

constitueixen disciplines matemàtiques: Aritmètica, Àlgebra, Geometria Analítica,Càlcul Infinitesimal, Probabilitats, Estadística, etc.

� Fragments de documents matemàtics originals de gran rellevància en la Històriade les idees matemàtiques junt amb un estudi crític.

� Problemes matemàtics de gran importància històrica amb incidència a la classe.� Qüestions de Matemàtica Recreativa amb origen històric.� Bibliografies temàtiques especialitzades.� Cronologies temàtiques.� Resums, guions, esquemes, sinopsis, etc.� Citacions, aforismes matemàtics i anècdotes històriques amb comentaris crítics.� Biografies dels Matemàtics més importants.


Pàgina 72

� La Història de la Matemàtica com a instrument d'integració cultural de laMatemàtica. Estudi de la dimensió cultural de les Matemàtiques, és a dir, de l'impactede la Matemàtica en la Història de la Cultura i del Pensament. S'elaboraran una sèriede documents al·lusius als vincles que al llarg de la història ha establert i mantingut laMatemàtica amb les diverses activitats humanes, en especial aquelles que associem,en sentit acadèmic, al desenvolupament de la cultura i del pensament. Es descriuranles relacions i influències recíproques entre la Matemàtica i les diverses disciplines,particularment les humanístiques: Filosofia, Arts, Religió, Educació, Política,Literatura, Poesia, Llenguatge, etc.

� Reconstrucció informàtica dels problemes històrics de gran incidència a laclasse de Matemàtiques. Aplicació de diverses eines informàtiques per a larecreació de problemes matemàtics de gran rellevància històrica i que alhora tinguincerta incidència a la classe de Matemàtiques.


Pàgina 73

TÍTOL: EL RECURS DE L’AULA-TALLER. UNA MANERA DIDÀCTICA DETREBALLAR EN LES UAC DE PRIMER CICLE DE L’ESO

AUTOR: José Luis Gonzalvo Lacasa

SUPERVISIÓ: Cesc Notó i BrullasIES Leonardo da Vinci

MODALITAT: B3


RESUM:

Actualment ens trobem amb l’arribada als nostres centres de secundària d’alumnesadolescents que, per diferents motius de tipus psicosocial, es fa difícil poder realitzar unprocés educatiu mes o menys normalitzat. Això ens ha fet plantejar una sèried’adaptacions quant a continguts i metodologies a què hem donat el nom de UAC (unitatd’adaptació curricular). Dintre d’aquest terme ens podem trobar amb diferents formes detreballar i, és per això que aquest treball vol presentar una dinàmica ,ja experimentadaamb diferents grups, mitjançant l’aula-taller. Partint d’una feina més manipulativa aniremintegrant diferents matèries i aspectes de l’aprenentatge que considerem bàsics per alseu desenvolupament integral com a persones.En un primer moment del treball analitzarem el perfil i comportaments d’aquests alumnesmés desmotivats i difícils partint d’experts en el tema i de la realitat que es viuals centres. També examinarem algunes dinàmiques portades a terme en les aules iquina valoració fan els professors per poder fer front a les dificultats que presentenaquests alumnes.A partir d’aquí caldrà establir un marc on definir el sentit de l’aula-taller i els seusaspectes organitzatius, didàctics i metodològics que ens permetin plantejar-nos laprogramació i l’avaluació segons els objectius del primer cicle de l’ESO. Referent al temade l’avaluació ens trobem amb una doble dificultat, ja que per una part la dinàmica del’aula taller comporta una gran quantitat de conceptes, procediments i valors a tenir encompte a l’hora d’avaluar i, per l’altra, aquest tipus d’alumnes són molt variables en laseva actitut i avanços en el treball.A vegades els professors i professores que han de realitzar un treball educatiu ambaquests alumnes els agradaria, però no troben el camí per començar a plantejar un treballmés manipulatiu. Amb aquest treball pretenc animar a companys i companyes a encetaruna experiència d’aquest tipus i faig un recull d’activitats i materials pràctics i concrets pertreballar a classe amb orientacions de com portar-ho a terme els mestres i professors.Aquests materials aniran interrelacionats en altres àrees del seu aprenentatge com podenser matemàtiques, llengua, socials ... Els tipus d’activitats són : puzzles, jocs de taula, estris per mesurar, figures demarqueteria, objectes de decoració per a l’aula, l’institut o casa seva, maquetes,construccions... Un apartat que no podem oblidar, i menys amb aquests alumnes, és el relacionat amb elsvalors dins de l’aula: hàbits de treball, socialització, els acabats dels treballs, saberpreparar el material i les eines i recollir per deixar el taller endreçat , preveure dificultats,buscar solucions, ...Tot això val la pena tenir-ho present i el taller pot ser un bon lloc pertreballar-ho.


Pàgina 74

TÍTOL: LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES DELS ALUMNES AMB TDAH(TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT).SITUACIÓ DINTRE DEL MUNICIPI DE SANT CUGAT. MATERIALSDE SUPORT PER A L’APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES

AUTORA: Rosa Grau i Gassó

SUPERVISIÓ: Amaia HervásDirectora del CSMIJ de Sant Cugat del Vallès

Anna Cuxart i JardíDepartament d’Economia i EmpresaUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: MatemàtiquesTema general: Educació especial

RESUM:

Què és el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat?

El TDAH és un trastorn del desenvolupament de l’autocontrol. És una discapacitat del’individu, en el nostre cas un adolescent, que li provoca problemes per mantenir l’atenciófocalitzada i per controlar els impulsos i el nivell d’activitat. Això implica una incapacitatper controlar la seva conducta i per aconseguir reptes futurs, les conseqüències de laseva educació en els anys de secundària obligatòria poden ser molt greus per al seu futurtant professional com social.La visió actual accepta que el TDAH s’associa a un funcionament deficitari del lòbulfrontal.

� El treball que presento té dos vessants, � Un estudi poblacional en els Instituts públics de secundària del Municipi de Sant

Cugat del Vallès per conèixer com és la incidència del TDAH.� Quants estan diagnosticats?

� Quants segueixen el tractament?

� Quina incidència té l’entorn social (famílies desestructurades....)?

� Quants d’ells són conductuals?

� Quants assoleixen el graduat escolar?

� Quants passen a BTX?

� Quina resposta dóna el centre?

� Quina atenció se’ls dóna......?

� Elaborar materials de suport de la matèria de Matemàtiques adaptada als alumnesamb TDAH seguint la metodologia de Kendall “ATURA’T I PENSA” adaptada ales necessitats d’aquest alumnat.


Pàgina 75

TÍTOL: UNITATS DIDÀCTIQUES MULTIMÈDIA DE CIÈNCIES DE LANATURALESA I L’APRENENTATGE INTEGRAT DE CONTINGUTCURRICULAR I LLENGUA ESTRANGERA (AICLE). DISSENY IDESENVOLUPAMENT D’APLICACIONS INTERACTIVES DECIÈNCIES NATURALS EN ANGLÈS: THE BLACK DEATH ORTHE BIOLOGY OF AN EPIDEMIC (I-II)

AUTORA: M. Àngels Hernández Sierra

SUPERVISIÓ: M. Lluïsa Abad RosesDepartament d'Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals,Llengües estrangeresNoves tecnologies: InformàticaTema transversal: Ciències a través de l’anglès

RESUM:

1- OBJECTIU

L’objectiu principal és l’elaboració de nous materials didàctics interactius per tal d’afavorirl’accés a mètodes i recursos educatius innovadors en el context de l’ensenyament de lesciències en anglès. Es pretén promoure simultàniament l’adquisició de competènciesbàsiques en ciències de la naturalesa, en anglès i en les noves tecnologies.Aquest projecte vol contribuir a ampliar l’oferta de material didàctic per a les classesAICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut curricular i Llengua Estrangera) que des de fatres anys s’imparteixen regularment a diferents instituts públics de Catalunya.Indirectament també pretén incidir en el tractament de la diversitat, la coeducació i lamulticulturalitat.Des del punt de vista acadèmic el tractament de la importància i impacte de la pestanegra permet assolir diversos objectius que passo a detallar:

1.1 LA PESTA NEGRA COM A FIL CONDUCTOR DELS MATERIALS DIDÀCTICS

El tema triat per a elaborar els materials didàctics és la pesta negra, començant per laterrible epidèmia que va patir Europa entre 1347 i 1352, fins a l’estat actual deconeixements sobre la malaltia, passant per les etapes del desenvolupamentcientíficotècnic de la medicina. Tot i que hi ha una àmplia bibliografia sobre la pesta negra a Europa, de moment no hi hacap llibre publicat en anglès que tracti estrictament sobre la biologia de l’epidèmia. Pertant, no hi ha actualment a disposició del professorat, cap antecedent d’una aproximaciódes del punt de vista de la biologia dels mecanismes que van fer possible la transmissióde la malaltia de punta a punta del continent.

1.1.1 Des del punt de l’aprenentatge de les ciències


Pàgina 76

Dins dels objectius estrictament científics d’uns materials sobre la pesta negra destacaréel lligam ciència-societat.

Una de les dificultats més freqüents que s’ha de preveure consisteix a relacionarconvenientment l’avenç de la ciència i el desenvolupament de les idees.Els descobriments científics estaran lligats als avenços tecnològics. S’insistirà que elsdescobriments dels gèrmens no s’haurien pogut fer sense la millora dels microscopis. Esrecalcarà que l’esforç de posar en comú els coneixements de cadascun dels científics perseparat és una de les propietats emergents de la ciència que han de quedar clares quans’estudien malalties epidèmiques.

En el vessant de l’educació per a la salut es destacarà el fet que, malgrat que totes lespersones estem exposades a una enorme varietat de malalties infeccioses, la nostraconducta individual pot ajudar-nos a prevenir-les i evitar-les. Es farà esment al fet que siles epidèmies de la pesta negra van ser tan difícils d’aturar va ser perquè l’avenç de lamedicina depenia dels descobriments en altres camps de la ciència i de la tècnica(microscopia, química i farmacologia). Un apartat interessant en aquest sentit serà elrelacionat amb les plantes medicinals (i altres productes naturals ) emprades per guarir itractar les malalties. S’aprofitarà per il·lustrar que els remeis medievals per a la pestanegra eren un recull de la cultura popular local i a la vegada un coneixement de lespropietats curatives dels vegetals tot i desconèixer-ne els principis actius.

Molts dels grans descobriments es basen en petites observacions i investigacionsprèvies. Cada pas en el coneixement del mecanisme d’una malaltia va precedit decentenars de petits passos sense els quals no s’hauria arribat a cap resultat concloent.Es parlarà de figures claus com Pasteur , Koch, Yersin. Es farà èmfasi en el paper delspioners i pioneres que amb escassos mitjans van haver d’enfrontar-se amb la ignorànciao el rebuig dels seus contemporanis.

1.1.2 Des del punt de l’aprenentatge de l’anglès a través de les ciències

Un dels trets més significatius del AICLE possiblement sigui el fet que s’observa per partde l’alumnat un augment de la concentració i de la capacitat de resoldre problemes demanera alternativa. Des del barri on es localitza el meu lloc de treball s’observa,malauradament massa sovint, que la competència en anglès, més que no pas lacompetència en ciències, és un distintiu d’status social. En la pràctica docent es constatacom alumnat relativament fluix en anglès però amb prou capacitat en ciències augmentales seves estratègies lingüístiques a les classes Orator, i, poc a poc, va guanyantconfiança en l’ús de la llengua estrangera com a vehicle per resoldre els problemesplantejats o raonar una hipòtesi. S’ha escrit abastament sobre la importància del llenguatge en l’aprenentatge de laciència. El llenguatge emprat en l’ensenyament de les ciències, particularment complexperò indispensable per interioritzar el coneixement - saber és saber explicar-, fa que elprocés d’aprenentatge d’aquest tingui similitud amb l’aprenentatge d’una llenguaestrangera. En efecte, en tots dos casos les habilitats cognitives d’anàlisi, comparació,classificació i interpretació, entre d’altres, permeten i desenvolupen habilitatscognitivolingüístiques com són la descripció, la definició, l’explicació i l’argumentació. Amb els materials sobre la pesta negra l’alumnat podrà realitzar més hores d’anglès desde diferents angles, la qual cosa redundarà sobre la seva competència en llenguaestrangera.

1.1.3 Des del punt de l’aprenentatge de les noves tecnologies


Pàgina 77

Usar els idiomes per aprendre serà un pas endavant en la internacionalització del’ensenyament i en la interculturalitat de l’aprenentatge. L’anglès serà l’idioma vehicularque permetrà, alhora que s’aprenen els conceptes de ciències, compartir procedimentsamb altres joves d’altres centres escolars. Gràcies a eines com el correu electrònic i leswebs escolars, els projectes cooperatius podran ser telemàtics. Amb coneixementsinformàtics bàsics l’alumnat farà arribar la seva investigació sobre la incidència de lapesta negra a la seva comunitat a un nombre il·limitat d’altres alumnes. No serà fàciltrencar el gel, i de vegades serà decebedor no ser correspost/a amb la mateixapromptitud i/o entusiasme. Però aquesta també serà una lliçó que s’haurà d’aprendrequan es treballa on-line.


Pàgina 78

TÍTOL: MIRAR AMB LES MANS: DE LA SENSORIALITAT TÀCTIL A LAPERCEPCIÓ HÀPTICA

AUTORA: Catalina Homar Homar

SUPERVISIÓ: Montserrat Anton RoseraDepartament de Didàctica de l’Expressió Musical,Plàstica i CorporalUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Educació especial

RESUM:

Entenem per percepció hàptica el funcionament integrat de dos subsistemes: el tacte i lacinestèsia per a la recerca activa d’informació rellevant, realitzada a partir de l’activitatexploratòria de les mans.A l’inici el nadó és netament sensorial i, amb l’acumulació progressiva d’experiències,aquestes sensacions es van transformant en percepció a través d’un procés psíquic quepermet donar sentit i significat a la informació que li arriba.La percepció és, doncs, un procés actiu que suposa recollir informació a través de lessensacions, elaborar-la i integrar-la en els esqemes mentals preexistents o crear unesquema nou per poder utilitzar-la quan es rebi una nova informació. El procés perceptiu és una conducta psíquica que permet reestructurar la realitat a partirde les experiències sensorials prèvies i que requereix atenció, organització, discriminaciói selecció, sempre dins una relació privilegiada amb un adult referent.Però la psicologia de la percepció s’ha preocupat bàsicament d’investigar la funció òpticaperquè en la majoria dels casos la visió s’utilitza com a referent fonamental per a laintegració perceptiva.Però hi ha altres motors que permeten accedir a l’organització perceptiva de l’entorn: comsón la conquesta de la posició erecta, la utilització de la mà i el desenvolupament de laparla.En el cas de persones amb sordceguesa, ceguesa o baixa visió el sentit del tacte passa aser la principal font d’informació i l’eina fonamental per transformar l’entorn.Es tracta d’organitzar una eina de treball, d’estructurar el programa de desenvolupamentde la capacitat de percepció hàptica i els seus prerequisits dirigit fonamentalment a lapoblació d’alumnes amb ceguesa o baixa visió i altres discapacitats associades i dedissenyar-ne els instruments d’avaluació.

Objectiu general:

Crear el programa de l’entorn de percepció hàptica pels alumnes del CEE Dr. Folch iCamarasa de Barcelona: definir-ne els continguts, seqüenciar-ne els objectius i dissenyarles activitats, incloses les d’avaluació.


Pàgina 79

Objectius específics:

- fer un estudi teòric de la percepció hàptica- fer un recull de les activitats de percepció hàptica que ja es duen a terme a cada

nivell- definir els continguts a treballar per desenvolupar la capacitat de percepció

hàptica- seqüenciar els objectius didàctics de l’entorn de percepció hàptica- dissenyar activitats que implementin el programa- adaptar el material necessari- dissenyar els instruments d’avaluació- avaluar el grau d’aprenentatge de cada alumne


Pàgina 80

TÍTOL: IMATGE I TEXT A LA CLASSE DE FRANCÈS. NOVESESTRATÈGIES COMUNICATIVES

AUTOR: Gabriel Hormaechea Arenaza

SUPERVISIÓ: Ernesto Martín PerisFacultat de Traducció i InterpretacióUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curicular: Llengües estrangeres

RESUM:

Es tracta essencialment de seleccionar un material extret de situacions reals idoni per al’explotació a la classe de francès que, defugint els temes que sovint es repeteixenperquè es considera que són els que interessen als adolescents, obri un ventall dereferències, que fugi del llenguatge d’argot dels estudiants i els presenti textos i imatgesde qualitat artística i riquesa de continguts que els descobreixin nous camps i elsdespertin interessos nous. Seleccionar imatges de la història de la pintura, la fotografiaartística, el cartell, el reportatge fotogràfic, el còmic o la publicitat tenint en compte tant laqualitat, el valor estètic, el contingut, la capacitat d’impacte emocional i la riquesad’elements i d’estructura d’aquestes imatges, com les possibilitats que ofereixen per serexplotades a classe amb objectius concrets d’aprenentatge de la llengua. Seleccionard’entre l’enorme corpus de la literatura francesa els textos més apropiats per la qualitat, elcontingut en valors, el valor artístic, la riquesa informativa, l’accessibilitat, el potencialmotivador, la claredat estructural, el component emotiu i màgic i l’adequació a lesdiverses edats i nivells, així com a les diferents estratègies d’explotació.

I es tracta d’elaborar, per a aquest material de base, unes tècniques comunicativesd’explotació que promoguin l’observació atenta, l’anàlisi, la reflexió, l’expressió personal,l’atenció a l’altre, la creativitat, el treball en equip… Unes tècniques basadesfonamentalment en el treball per tasques amb sentit, que s’articulin de manera que unesserveixin de filtre a les altres. Unes tècniques que, tot evitant la manipulació de la llengua,busquin fer alguna cosa amb la llengua, que permetin introduir els continguts nousmotivadorament, que facin compatibles la programació amb l’espontaneïtat, lasistematització amb la llibertat creativa i expressiva, la progressió en l’adquisició decompetències lingüístiques amb l’aprenentatge de procediments diversos que són vàlidsen altres contextos. Unes tècniques que permetin el grau de repetició necessari sensedeixar d’usar la llengua per expressar-se, que combinin les quatre habilitats, quedosifiquin inputs i outputs.Tot això, classificat per temes, objectius lingüístics, tipus d’explotació, nivell, etc., esposarà a disposició del professorat a través d’una pàgina web o en un CD.


Pàgina 81

TÍTOL: LA CAPACITAT LECTORA: UNA EINA IMPRESCINDIBLE PER AL’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I EL TRASPÀSD’INFORMACIÓ ENTRE LES ÀREES CURRICULARS

AUTORA: M. Pilar Huguet Cusí

SUPERVISIÓ: Narcís Garolera CarbonellUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A


RESUM:

Una part important de l’alumnat de 1r d’ESO (nivell al qual s’aplica l’experiència) presentadificultats que repercuteixen en el domini de la seva capacitat lectora. La falta decompetència i comprensió lectores comporten un seguit de mancances que els aboquenal fracàs escolar i a no poder superar les competències bàsiques fixades pel Departamentd’Ensenyament.La capacitat lectora és, també, un dels instruments imprescindibles per a la transferènciadels coneixements i, per tant, cal fer evident a l’alumnat que competències o habilitatsadquirides en una matèria o assignatura poden utilitzar-se en una altra i poden establirpunts de contacte entre diferents aspectes de la seva experiència educativa. L’estudi a realitzar se centra en el treball interdisciplinari de diverses àrees: llenguacatalana, ciències de la naturalesa, ciències socials, tutoria… Per aconseguir la finalitatdesitjada —afavorir la capacitat lectora— es partirà de procediments lingüístics per tald’arribar a la comprensió de textos pertanyents a matèries diverses. Per aquest motiu espretenen desenvolupar unes activitats que afavoreixin l’aprenentatge significatiu il’aprenentatge interrelacional.L’objectiu és que l’alumne pugui desenvolupar les habilitats necessàries per dominardiverses tècniques de comprensió lectora de textos de tipologia diversa –continus idiscontinus� presents en els llibres de text que utilitza habitualment. Es tracta, doncs,d’afavorir la lectura per a ús acadèmic, relacionada amb l’adquisició d’informació com apart d’una tasca d’aprenentatge més àmplia. L’alumne treballarà part del mateix materialdes de dues perspectives diferents: d’una banda, seguint la metodologia habitual de cadaassignatura, i, de l’altra, seguint mètodes més específics de l’àrea de llengua. Lacombinació d’aquests dos vessants l’ha d’ajudar a millorar i a reforçar els coneixementsque anirà adquirint durant el curs escolar.Per afavorir la comprensió és imprescindible el coneixement del vocabulari no específic,és a dir, l’estàndard, l’habitual en els llibres de text. El motiu de treballar aquest tipus devocabulari és que, sovint, es constata que els alumnes, acostumats a usar només elregistre familiar, no entenen el que llegeixen i, per tant, els suposa un gran esforçdescodificar i expressar-se en un llenguatge estàndard. Les activitats a desenvolupar —contextualitzades o no— han de permetre distingir el llenguatge acadèmic del col·loquial iacostumar els alumnes a utilitzar el registre acadèmic en les necessitats comunicativesescolars.


Pàgina 82

TÍTOL: OPTIMITZACIÓ DE LES CONDUCTES MOTRIUS A TRAVÉSD’ACTIVITATS FÍSIQUES AL MEDI NATURAL. EDUCACIÓ ENVALORS

AUTOR: Josep Invernó i Curós

SUPERVISIÓ: Francisco Lagardera OteroInstitut Nacional d’Educació Física de Catalunya

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació física

RESUM:

El projecte d’estudi que es presenta se situa en una investigació entorn l’educació envalors i les activitats físiques a la natura. Es pensa en una intervenció pedagògica quetracti l’educació en valors des de la vida quotidiana escolar com a espai d’actuació ireflexió, perquè així els alumnes puguin anar construint de forma crítica i constructiva elsseus propis valors.Però, ¿són les activitats físiques al medi natural una bona eina educativa per tal detreballar les actituds, valors i normes en els nostres alumnes? Fins a quin punt justifica lalògica interna, proposada en cadascuna de les activitats, els resultats assolits a nivell decooperació? Són activitats propícies per desenvolupar unes bones relacionsinterpersonals? Són significatives per als alumnes? Els ajuda a créixer i a madurar com apersona? ...Per tal de donar resposta a aquestes preguntes es planteja una investigació situada en elmarc de l’educació formal, institut de secundària, i en la qual es posa a la pràctica unaexperiència pedagògica d’activitats físiques al medi natural pensada i planificada per talde fomentar l’educació en valors en tres àmbits clarament diferenciats: eldesenvolupament personal, les relacions interpersonals de forma cooperativa i elrespecte al medi ambient d’una forma activa i coherent.L’experiència pedagògica està enmarcada, al mateix temps, dins el Crèdit Variable“Activitats a la natura” que s’ofereix als alumnes de segon cicle de l’ESO que volenampliar els seus coneixements sobre aquesta temàtica. Dins el mateix crèdit variable esdiferencien dos grans blocs d’activitats: per una banda les activitats que es realitzen en elpropi centre o els seus voltants (orientació, bicicleta de muntanya, muntatge de tendes,...)i per altra banda es realitza una ruta de quatre dies on s’intenta posar en pràctica tot allòque s’ha après en el centre i també poder practicar altres activitats que només es podenrealitzar en espais naturals (canoa, windsurf,...)Per tal d’assolir els objectius proposats, es planifica l’experiència pedagògica amb unaclara intencionalitat educativa on prenen rellevància les activitats sociomotrius de tipuscooperatiu (vela, canoa,...), i al mateix temps les activitats de tipus comotriu (bicicleta,senderisme,...) que si bé el participant manté l’autonomia respecte a l’activitat en si, és onprenen rellevància els fenòmens de comunicació i de relació interpersonal (Parlebas, P.1999).La idea bàsica de la investigació seria veure les conductes que sorgeixen en les activitatsque es desenvolupen durant la travessa de quatre dies. Per poder-ho fer es realitzarà una


Pàgina 83

anàlisi a partir del diari dels mateixos alumnes que realitzen en el transcurs de latravessa. Es pretén relacionar d’aquesta manera les conductes desenvolupades pelsalumnes amb els tipus d’activitats que realitzen. Cada activitat té per ella mateixa unalògica interna (normes) que fa que sorgeixin uns tipus d’actituds o unes altres. Establiraquest lligam pot significar una informació molt valiosa per als professors d’EducacióFísica perquè puguin planificar intervencions educatives que mantinguin una màximacoherència entre els objectius i les activitats proposades.


Pàgina 84

TÍTOL: APROFITAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC) COM A EINA PER AL’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES A L’ESO I ALBATXILLERAT

AUTOR: Antonio Jimeno Fernández

SUPERVISIÓ: Antonio R. Bartolomé PinaFacultat de Formació del ProfessoratUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentalsNoves tecnologies: InformàticaTemes transversals: Educació en valors, Educació per ala salut

RESUM:

L'objectiu general d'aquest treball és l'elaboració de material didàctic encaminat a motivarel professorat perquè utilitzi més les noves tecnologies de la informació (TIC) al'ensenyament de la seva matèria. Donat que una sola persona difícilment por ser un especialista en moltes àrees, aquesttreball només es basarà en l'àrea de les Ciències, especialment la Biologia i la Geologia,que és la meva especialitat. De totes formes, tots els plantejaments generals poden serfàcilment aplicables a les altres matèries, per això només cal que un professorespecialista concreti els exercicis propis de la seva matèria.L'objectiu concret d'aquest projecte és, doncs, fer material didàctic sobre CiènciesNaturals i Experimentals que sigui eminentment útil i fàcil d'utilitzar, és a dir, que ambaquest material el professor pugui anar directament a l'aula d'informàtica sense que tinguicap problema per organitzar les activitats amb els seus alumnes.

Les successives etapes d'actuació són:

A) Recerca de tots els treballs similars a aquest que ja han estat realitzats.

B) Recerca de tots els materials en suport informàtic (CD-ROM i Programes educatius)sobre temes de ciències a nivell d'ESO i Batxillerat que han estat distribuïts pelDepartament d'Ensenyament, els quals es troben als Centres de Recursos, i els que hi haen el mercat o han estat elaborats però no comercialitzats.

C) Recerca de les millors pàgines WEB per treballar temes de ciències a nivell d'ESO iBatxillerat, i dels cercadors d'informació més adients per als alumnes de Secundària.

D) Elaborar protocols concrets molt pautats sobre temes bàsics del currículum deciències, sobre temes d'impacte mediàtic que puguin servir de model per temes similars,


Pàgina 85

i també sobre temes que facilitin el debat a classe i que puguin servir de model perdebatre altres temes.

E) Elaborar un guió molt senzill dirigit al professorat inexpert de com utilitzar CD-ROM enun aula d'informàtica amb ordinadors en xarxa, de com navegar sense problemes perInternet i de com usar els cercadors.

F) Elaborar un protocol dirigit al professor Coordinador d'Informàtica de com prepararl'aula d'ordinadors per tal que els professors inexperts no tinguin problemes per utilitzar-la.

G) Elaborar models d'avaluació dels alumnes, dels protocols anteriors i del conjunt de totel sistema quant a la seva eficiència. Es combinaran sistemes clàssics amb sistemes ambsuport informàtic.

H) Comprovació del funcionament d'aquests protocols i de les proves d'avaluació en elsquatre cursos de l'ESO i en el dos cursos del Batxillerat a l'aula d'informàtica de l'IES LaSedeta en el qual treballo.

I) Redacció del treball final per presentar-lo al Departament.


Pàgina 86

TÍTOL : ELABORACIÓ D’UN PLA DE VALORACIÓ PER OBJECTIUS(PVO) DELS RRHH I D’UNA METODOLOGIA D’AVALUACIÓDEL SERVEI DEL DEPARTAMENT D’ELECTRICITAT DE L’IES-SEP ESCOLA DEL TREBALL DE BARCELONA

AUTOR: Josep Maria Lluva i Andrés SUPERVISIÓ: Francesc Solé Parellada

Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials Universitat Politècnica de Catalunya

MODALITAT: A CLASSIFICACIÓ: Tema general: Organització i Gestió

RESUM

L’anomenada societat del coneixement, com tantes vegades s’ha dit, ha transformatprofundament el clima intern de les organitzacions. L’educació i formació de l’entornhumà esdevé el component essencial de qualsevol societat o organització que vulguidesenvolupar-se. Com a conseqüència, els treballadors del coneixement disposen d’unimportant nivell d’autonomia en el seu treball –en certa forma això és reflex del tipusd’autonomia que els ciutadans de les societats democràtiques avançades tenen- ja queatresoren el més important bé de les empreses o organitzacions actuals: el propiconeixement (McGregor, 1991).

Des d’una perspectiva funcional, el desenvolupament de la preocupació per la gestió dela qualitat en l’Administració Pública posa en primer lloc les persones en la construcció deserveis que siguin percebuts com de qualitat pels ciutadans-clients. La pròpia obsessióper la productivitat i l’eficiència reafirma la importància de les persones, aquesta vegadades de la necessitat d’assolir valors com la preocupació pels costs o els resultats noimmediats en el cas de la formació. Tot això força un canvi cultural, i aquest element clauper l’excel·lència de les organitzacions, s’ha de fer en l’interior dels individus, en les sevespremisses bàsiques (Schein, 1985).

La introducció de l’avaluació del rendiment de les persones i les organitzacions que lessuporten, acompleix dons un paper legitimitzador en un moment com el present, en què“lo públic” està sota sospita. Aquests mecanismes donen una imatge de transparència iresponsabilitat dels funcionaris públics front la societat, que supera la importància queaquest mètode té en el rendiment individual o col·lectiu.No hi ha prou a dir, i provar, que l’adequació de les habilitats al lloc de treball augmentaràla productivitat global del sistema sinó que s’hi ha d’afegir el tipus d’habilitat del qualestem parlant: donada o amb iniciativa, les habilitats proac-tives vinculades a la capacitatde decisió i les qualitats de ruptura del sistema –bàsicament emprenedores- i finalment lacontribució de la formació professional a la creació de una cultura favorable aldesenvolupament a llarg termini de conceptes com: la cohesió, la capacitat de col·laborar,l'ètica en sentit ampli, etc.

Els objectius generals que ens proposem assolir són:


Pàgina 87

A) Dissenyar un protocol públic, de valoració per objectius dels professors adscrits alDepartament d’Electricitat de, l’IES-SEP Escola del Treball de Barcelona per tal dedeterminar el grau d’excel·lència assolit i que permeti tanmateix fer una política degestió del “capital intel·lectual” eficient.

B) Disseny d’un sistema d’avaluació del servei del Departament d’Electricitat de l’IES-SEP Escola del Treball de Barcelona mitjançant mètodes heurístics, i que permetisaber l’opinió del “públic-objectiu” (empreses, alumnes i societat) envers la tascafeta per tal de millorar-la

Els objectius terminals a assolir són:

� Pel Pla de valoració per objectius (PVO):

1.- Recopilació d’informació bibliogràfica i “on line” i estudi de casos aplicables en entorns complexos similars.

2.- Estudi de les variables a avaluar, amb col·laboració de la direcció del centre (IES-SEP Escola del Treball) i del Departament implicat (Departament d’Electricitat)

3.- Tria de les estratègies i tàctiques per assolir les fites, temporitza- ció, pressupost, etc. i plasmació formal en un document executiu amb un calendari d’aplicació per al curs (2004-2005)

� Pel Pla d’avaluació del servei (PAS):

1.- Recopilació d’informació bibliogràfica i on line i estudi de casos aplicables en entorns complexos similars, amb especial atenció a la metodologia emprada per la (UPC) per aquest cas.

2.- Estudi dels ítems a avaluar, amb col·laboració de la direcció del centre (IES-SEP Escola del Treball) i del Departament implicat (Dpt. d’Electricitat)

3.- Tria de la metodologia estadística, sistema tècnic, pressupost. i plasmació formal en un document executiu amb un calendari d’aplicació per al curs (2003-2004)


Pàgina 88

TÍTOL: PRIMERA APORTACIÓ A L’ADAPTACIÓ DEL PROJECTESALTERS-NUFFIELD ADVANCED BIOLOGY

AUTORA: Sílvia Lope Pastor

SUPERVISIÓ: Neus Sanmartí PuigDepartament de Didàctica de la Matemàtica ide les Ciències ExperimentalsUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentals

RESUM:

La finalitat de la meva proposta de treball és començar a fer una adaptació del projecteSalters-Nuffield Advanced Biology a la matèria de Biologia del Batxillerat. El projecteSNAB és un nou curs fonamentat en les bases teòriques de la didàctica de les ciències,modern, atractiu per a professors i alumnes i experimentat.

Objectius:

- Estudiar amb profunditat el projecte anglès Salters-Nuffield Advanced Biology,identificar les principals idees-clau, conceptes i models. Identificar com estàseqüenciat, els contextos o problemes escollits i la finalitat de les diferentsactivitats

- Dissenyar, a partir de l’adaptació del projecte Salters-Nuffield, però també d’altresmaterials i de la pròpia experiència, un material d’ús a l’aula i al laboratorifonamentat en les bases teòriques de la didàctica de les ciències.

- Ampliar el ventall d’activitats que s’utilitzen en l’ensenyament-aprenentatge de labiologia fent especial èmfasi en l’ús de les noves tecnologies.

- Presentar activitats d’ensenyament-aprenentatge que mostrin els procedimentsque s’utilitzen en l’actualitat en biologia.

- Facilitar l’ús del laboratori en l’ensenyament de la biologia mitjançant la propostad’activitats senzilles de gestionar per part del professorat però “potents” des delpunt de vista de la ciència que “es vol transmetre”.

- Emfatitzar la relació Ciència-Tècnica–Societat .

Cal aprofitar l’auge actual de la Biologia i presentar als alumnes materials que satisfacinla seva curiositat, que els facin comprometre’s amb els temes d’actualitat, que els permetid’examinar-los de manera crítica i que els possibiliti desenvolupar les seves opinions,justificades amb una argumentació científica. I tot això, sense abandonar la raó biològicaclàssica.


Pàgina 89

Aquesta és una feina ambiciosa i difícil que requereix un treball en equip. La mevaproposta de treball suggereix partir d’una feina ja començada, amb la qual compartim lafilosofia i la metodologia didàctiques i que està adreçada a alumnes de la mateixa edatque els nostres, per tal d’ adaptar-la al nostres marc curricular i realitat social .Disposar d’uns materials com aquests, adaptats i experimentats en l’aula i el laboratori,suposaria la possibilitat de facilitar als professors una potent i atractiva eina de treball quenecessàriament modificaria la seva actuació a les classes i, igualment, contribuiria aaugmentar l’entusiasme dels i les alumnes per la ciència.L’auge de les eines informàtiques és un fet evident que no es pot obviar en les classes deciències. El projecte que proposo implementar en el nostre marc curricular proporcionaactivitats amb ordinadors, amb la utilització de models, simulacions i animacions, així comla visita a pàgines web concretes per a la recerca de dades o la realització d’activitatsconcretes.


Pàgina 90

TÍTOL: MODELS D’AVALUACIÓ INTERNA EN CENTRES DESECUNDÀRIA: ESTUDI I PROPOSTES DE MILLORA

AUTOR: Prudenci López Galán

SUPERVISIÓ: Conxita Mayós ServetServei d’Ordenació CurricularDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals: Organització i gestió, Avaluació interna

RESUM:

L’avaluació interna dels centres ha de servir com a estratègia de canvi i millora. Les àreesde l’activitat educativa en les quals l’autoavaluació pot exercir una major influència sónaquelles on cada professor/a assumeix una responsabilitat directa i, per tant, té unaconsciència clara de les seves necessitats: la qualitat de l’ensenyament a l’aula,l’aprenentatge de l’alumnat i la política organitzativa del centre.

Aquest projecte, pretén descriure, estudiar i analitzar, diferents models sobre plansd’avaluació interna que tenen alguns centres d’ensenyament secundari a Catalunya, perposteriorment fer un seguit de propostes, elaborar material i eines efectives que permetinfacilitar i ajudar a altres IES a millorar en els processos d’avaluació interna que tinguinelaborats.

Els objectius són:a) Conèixer en els propis centres l’aplicació i seguiment dels corresponents plans

d’avaluació interna i recollir la informació que calgui i sigui adient per a l’estudi,especialment en els aspectes on s’incorporin decisions i propostes de millora.

b) Conèixer quines actuacions es porten a terme en els centres, una vegadaanalitzats els resultats de les proves de Competències Bàsiques, de 2n d’ESO, icom queden incorporades en els plans d’avaluació interna.

Aquests objectius han de permetre, en definitiva, millorar els processos d’avaluacióinterna dels centres, perquè, de forma directa, influeixi en el treball docent i en la millorade la qualitat d’ensenyament, dels processos d’ensenyament–aprenentatge i de lesmetodologies emprades en els centres.A partir de la situació en què es pot trobar un centre educatiu cal descriure la sevarealitat, recollir informació i dades que permetin elaborar propostes i estratègies de canvi imillora, o sigui, una metodologia apropiada per a l’autoavaluació. Al mateix temps caldràestudiar com els centres avaluen els propis dissenys avaluatius amb la finalitat d’obtenirelements que ajudin a la confecció de nous dissenys. Aquest procés és la Metaavaluació.En el decurs del treball, s’estudiaran les condicions i els referents en els quals els centreshan planificat i dissenyat el procés d’autoavaluació com un procés d’anàlisi, reflexió ipresa de decisions educatives, analitzant les maneres de realitzar-la incidint especialmenten:� La coordinació entre el professorat que hi participa� L’atenció als aspectes qualitatius del treball docent� El marc de referència compartit


Pàgina 91

� El procés de treball� Les eines� La reflexió compartidaS’elaboraran i establiran instruments i propostes que permetin facilitar i ajudar als centresla creació dels models de disseny avaluatiu que creguin necessaris.


Pàgina 92

TÍTOL: ELABORACIÓ D’UN MATERIAL INTERDISCIPLINARI PERTREBALLAR CONJUNTAMENT DES DE L’ÀREA DE LLENGUA ITUTORIA LES COMPETÈNCIES SOCIALS

AUTORA: Consol Lumbierres Naya

SUPERVISIÓ: Glòria Jové MonclúsUniversitat de Lleida

MODALITAT: B1


RESUM:

Molts alumnes amb dificultats en el llenguatge escrit o oral, i dins del procés d’acumularfracassos, van interioritzant la seva imatge negativa. Molts d’aquests alumnes volenparticipar i entendre la feina, però no saben com s’ha de fer i tenen tan poca traça, que trienel camí més complicat i els dóna justament el que no busquen: crear situacions disruptives.Si els problemes d'aprenentatge en el llenguatge creen uns desajustaments decomportament i un cicle maligne, en realitat el que es produeix és un desplaçament de lacrisi. El que en principi són problemes d’aprenentatge es poden convertir encomportaments conflictius.

El projecte parteix d’aquest plantejament:Els alumnes amb dificultats d'aprenentatge són alumnes de risc que a la llarga podenarribar a ser conflictius?I es planteja dos processos fonamentals:1r. Canviar el punt de mira dels darrers treballs. Sempre s’ha parlat dels alumnesconflictius, en canvi el treball situa com a punt de referència, els alumnes amb dificultatsd’aprenentatge en el llenguatge.2n. Donar veu als protagonistes, explicar el procés per interpretar altres realitats.

OBJECTIUS

1. Constatar com la dificultat d'aprenentatge en el llenguatge és un indicador de riscque pot provocar un desplaçament del problema vers comportaments conflictius(augment de les sancions, absentisme, deserció)

2. Conèixer i analitzar el “què” i el “perquè”, es donen aquestes situacionsconflictives, donant “veu als seus protagonistes” (alumnes amb dificultats iproblemes)

3. Dissenyar accions concretes i possibles per dur a terme en el context del centre;elaboració d’un crèdit interdisciplinari i global, amb la intenció de millorar lescapacitats lingüístiques i les habilitats socials


Pàgina 93

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL I APLICACIÓ PRÀCTICA

Aquest projecte planteja la creació d'un crèdit variable partint d'aquests antecedents.

1.- Identificació dels alumnes que presenten dificultats d'aprenentatge en l'expressió icomprensió, oral i escrita.Mitjançant proves estandarditzades pel mateix Departament d'Ensenyament i provesdissenyades pels mateixos professors, amb temes i estructures pròximes i conegudespels alumnes.

2.- Identificar els alumnes que presenten conductes conflictives, de qualsevol tipus;els motius i variables que les produeixen.

3.- Buscar la possible correlació entre alumnes conflictius i alumnes amb dificultatsd'aprenentatge en l'àrea de llengua.

4.- Escoltar la veu dels mateixos protagonistes, realitzant històries de vida alsalumnes de l’ESO.

5.- Dissenyar un crèdit per treballar conjuntament des de l'àrea de llengua i tutoriaaspectes que puguin millorar l'aprenentatge significatiu dels alumnes, així com elclima i les relacions entre alumnes i professors al centre.


Pàgina 94

TÍTOL: CANÇONS PER COMPRENDRE, CANÇONS PER APRENDRE

AUTORA: Matilde Martínez Sallés

SUPERVISIÓ: Artur Noguerol i RodrigoFacultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura castellana,Llengües estrangeresNoves tecnologies: InformàticaTemes transversals: Educació en la diversitat,Educació en valors, Dimensió europea

RESUM:

Les cançons són un recurs modest però molt eficaç. Una cançó no és un text com unaltre. És un text que interpel·la de moltes maneres, enfront a alló que els alumnes noqueden mai indiferents. Per això, per als professors de les àrees de llengües el treballamb cançons constitueix un estímul privilegiat per desenvolupar i treballar la comunicació.És a dir, perquè els alumnes adquireixin competència comunicativa.

L’eina que es pensa realitzar és una pàgina Web que contingui una base de dades de 30fitxes pedagògiques de cançons contemporànies, en castellà, català i francès, - en un arcque vagi des la “copla” al hip-hop, sense oblidar la cançó d’autor ni la rumba. La pàginatambé contindrà vincles amb pàgines que puguin oferir informacions complementàriessobre els autors, l’època o el gènere de las cançons proposades, vincles amb diferentsarticles teòrics i pràctics sobre la utilització de les cançons com a eina didàctica i vinclesamb llocs o trobar materials similars. Hi haurà també referències a cançons en anglèsrelacionades.

Cada fitxa constarà de:

1. Elements identificadors: Llengua, títol, autor/autora, gènere, any,discogràfica.

2. Àrees per a les quals es proposa el treball, tot assenyalant-ne l’àreaque considerem en cada cas la prioritària.

3. Especificació del nivell per al qual es proposen les activitats

4. Continguts i procediments de la matèria per a la qual es proposal’activitat. Descripció de les possibles matèries relacionades.

5. Descripció dels suggeriments de les activitats per realitzar. Instruccionsper al professorat i fitxes, si calen, per a l’alumnat.

6. Informacions bibliogràfiques i/o els vincles web que siguin mésinteressants tant per realitzar les activitats com per complementar-les.


Pàgina 95

7. Suggeriments d’avaluació i de possible continuïtat o ramificació del’activitat.

Totes les cançons estaran relacionades amb alguna o algunes àrees del currículum desecundària, de manera que puguin ser un material complementari per al seu professorat ique es puguin, si es vol, utilitzar de forma interdisciplinària.

Quan la pàgina estigui en funcionament es convidarà al professorat a participar-hienviant els seus comentaris i suggeriments per enriquir la utilització de les activitatsproposades o bé enviant més fitxes de cançons amb la seva possible explotació a l’aula.


Pàgina 96

TÍTOL: INTEGRACIÓ DE L’ANGLÈS AL CICLE FORMATIU DE GRAUSUPERIOR D’ACTIVITATS FÍSIQUES I ESPORTIVES

AUTORA: Laura Martorell Guaita

SUPERVISIÓ: Dra. Carme Muñoz i Teresa NavésDepartament de Filologia AnglesaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea currícular: Llengües estrangeresTema transversal: Educació física a través de l’anglès

RESUM:

Actualment, la majoria dels cicles formatius no preveuen l’aprenentatge de l’anglès.Tanmateix, d’entre els requisits de formació que les empreses demanen hi ha el dominid’una llengua estrangera, sobretot, l’anglès. La Unió Europea també reclama a lesadministracions locals que garanteixin la formació dels futurs treballadors en, al menys,una llengua estrangera per tal d’afavorir la mobilitat dels seus ciutadans.El treball que em proposo realitzar té com a objectiu, partint d’una anàlisi de lesnecessitats lingüístiques dels alumnes, crear una programació en anglès per implementarel CFGS d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives, de forma que no sigui una matèriaapart ni signifiqui un augment d’hores. La programació se centrarà en els cinc primerscrèdits del mòdul que són els que impliquen una major necessitat de comunicacióinterpersonal en la futura vida laboral de l’alumnat. Aquests crèdits són: Jocs i activitatsrecreatives per a animació, activitats fisicoesportives individuals, d’equip i ambimplements i fonaments biològics i bases del condicionament físic. D’aquesta manera,l’alumne i el professor podran disposar del material lingüístic en anglès especialitzat,d’una guia de recursos en línia i d’una sèrie de tasques lingüístiques per tal defamiliaritzar-se i fer operatiu laboralment l’alumne en una llengua estrangera.Per tal de fer viable la proposta, també elaboraré unes orientacions didàctiques perfacilitar les activitats d’ensenyament per part del professorat i definiré les pautes per a lacreació d’un curs de formació per a aquests.El treball s’emmarca dins d’un programa europeu anomenat CLIL (Content LearningIntegrated to Languages ) en el qual l’aprenentatge dels diferents idiomes es fa a travésdels continguts dels temes de les diferents especialitats i no pas a través d’objectiuslingüístics. L’input no és controlat ni graduat i la programació es basa en l’anàlisi delstermes i l’acompliment de tasques – en anglès- referents a la pròpia matèria (muntar acavall, arbitrar un partit, calcular calories, etc). D’aquesta manera es millora elconeixement pragmàtic, les habilitats interpersonals i la qualitat i la quantitatd’aprenentatge. La programació que elaboraré, l’experimentaré a l’IES Vall d’Hebron durant el segontrimestre i faré les correccions oportunes. Així mateix, ampliaré la programació a aquellstemes que, una vegada detectades les necessitats lingüístiques dels alumnes, siguinnecessàries.Un tret diferencial de la programació que em proposo fer és el de la integració total de lesnoves tecnologies. En efecte, tots els materials que serviran de base per a l’aprenentatge


Pàgina 97

lingüístic i de conceptes es troben a internet i, d’acord amb Warshauser, “un dels gransavantatges de la hypermedia és que facilita un enfocament principal en el contingut sensesacrificar un enfocament secundari en l’idioma i en les estratègies d’aprenentatge” (1996).La major part de continguts estan avui en dia digitalitzats. Els mitjans informàtics estancreant una cultura específica amb unes eines específiques i amb noves formes decontinguts. El nostre paper com a professors és fer servir aquestes eines incorporant-lesa la nostra pràctica docent i fer-les entenedores a l’alumnat.


Pàgina 98

TITOL: EDUCACIÓ DELS VALORS

AUTORA: Gemma Masip Bonet

SUPERVISIÓ: Pere Darder Vidal Departament de Pedagogia i Sistemàtica SocialUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B3


RESUM:

El projecte té dues parts ben diferenciades, per un costat la programació escrita deltreball a realitzar a l’aula amb els nens i nenes en l’etapa d’Educació Infantil i Primària.Per l’altre, la programació del treball amb mares i pares en sessions exclusivament per aells, agrupats segons la classe dels seus fills.La primera part del treball tracta de la programació d’activitats encaminades a educar elsinfants en aquells valors que l’escola sol inculcar, creant un espai propi que els abordi itractant-los específicament a part de les altres matèries, creant actituds ètiques, treballantles habilitats de pensament, coneixement de les pròpies emocions i aprenent a llegir iinterpretar els signes que ens informen de les emocions dels altres. Utilitzant les eines i lametodologia que proporciona el Programa de Filosofia 3-18, els programes de l’Educacióde les Emocions i d’Habilitats Socials.L’espai horari pensat a l’escola per treballar aquest programa serà el d’Ètica o Religió i,fins i tot, alguna part es pot incloure transversalment en altres àrees del currículum.La segona part del Projecte escrit, específic per a pares i mares, constarà d’una partintroductòria d’informació del treball que estan realitzant els seus fills per tal de fer-losconeixedors i partícips del procés que estan realitzant, a la vegada que s’aniràestructurant un programa específic per a ells, per tal de fer un replanteig dels valorspersonals i socials del món on vivim, a partir d’un procés de reflexió i raonament per talde pensar lògicament, èticament, creativament, veure el paper que tenen les emocionspròpies i les de les persones més properes i com aquestes poden ajudar a comprendremés i millor els altres i com poden ser generadores de millorar la convivència. Cal teniren compte de deixar espai per tractar tota una sèrie de qüestions de les quals molts paresi mares demanen orientació, respecte a l’educació dels fills.

Els temes proposats poden ser:

- Temes de criança dels fills.- Organització familiar i comunicació.- El sentiment d’amistat, què comporta.- Abordar el tema de les responsabilitats personals.- El respecte als altres.- Abordar els conflictes.- Raonar i ser conseqüent amb el propi pensament.- Mirem el que ens envolta.- Els fills es fan grans, com ho han d’abordar els pares.


Pàgina 99

És important deixar-ho prou obert per poder incloure les demandes de les famílies.La metodologia a utilitzar serà la que dóna la filosofia, o sigui el diàleg, la comunicació, elqüestionament, sense dogmes que condicionin ni inculquin determinades formes depensar, es tracta que les persones trobin una manera de pensar, reflexionar, raonar pertal d’anar creant el seu propi codi ètic, poder consensuar amb els altres i amb lacomunitat educativa, tenint en compte la vessant de col·lectivitat de la qual formen part.Es preveu que aquests debats tinguin com a suport contes, històries, imatges (vídeos, cd,pintures, representacions....)Per tant, hi ha una part de disseny escrit i de recollida de material gràfic per a alumnesd’Educació Infantil i Primària i els respectius pares i mares.Paral·lelament es realitzarà la part pràctica de treball directe amb els nens i nenes de P-3i amb les mares i pares d’aquests alumnes i possiblement amb un grup de Primària.


Pàgina 100

TÍTOL: ELABORACIÓ D’UN SISTEMA DE QUALITAT PER A L’IESMONTSIÀ D’AMPOSTA. IMPLANTACIÓ DEL SISTEMADISSENYAT. PREPARACIÓ DEL CENTRE PER A L’AUDITORIAPRÈVIA A L’OBTENCIÓ DEL CERTIFICAT ISO9001

AUTORA: M. José Morales Muela

SUPERVISIÓ: Pere Canyadell i VilellaDirecció General de Formació ProfessionalDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Organització i gestió

RESUM:

1. Objectius que es pretenen assolir.

L’objectiu que es pretén assolir és donar l’impuls necessari al programa d’implantaciód’estratègies de qualitat i millora contínua, que es segueix a l’IES Montsià d’Amposta, pertal d’aconseguir la certificació ISO 9001, durant l’any 2004.Això implicarà tenir definit, implantat i avaluat un model de gestió que cerqui la qualitatglobal de l’institut, tot aconseguint:

� Orientar, de manera permanent, el funcionament del centre cap a lamillora contínua de la qualitat de l’ensenyament que s’hi imparteix.

� La satisfacció de les necessitats i expectatives d’aquells que reben outilitzen, directament o indirecta, els serveis del centre: alumnat, famílies,empreses, centres superiors, entorn social.

� La satisfacció de l’equip humà que hi treballa.� L’excel·lència en els resultats.

Partint de la situació actual, encara ens queda per aconseguir alguns resultats:

� Disposar de tota la documentació pròpia del centre revisada i aprovada.

� Consolidar el funcionament d’una comissió de qualitat de centre on es

reflexioni, planifiqui, s’impulsi i se segueixi les estratègies de qualitat i millora

contínua a desenvolupar.

� Tenir confeccionat tot el sistema de gestió de la qualitat del centre segons la

normativa ISO 9001.

� Començar formalment a funcionar d’acord amb el sistema de gestió de la

qualitat a l’inici del curs 2003-2004. Es farà l’acta fundacional al claustre de

setembre.

� Certificació durant l’any 2004.

2. Explicació del treball previ.

Els antecedents de l’IES Montsià, en el que fa referència al programa de qualitat i milloracontínua, són els següents :


Pàgina 101

CURS 1999-00� El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya engega per a aquest

curs 99-00 una experiència en què participa l’IES Montsià d’ Amposta i uns altres 11Instituts de Catalunya ( Tortosa, Cambrils, Tarragona, Reus, Lleida, Girona, Vilafrancadel Penedès, Sabadell, Terrassa i Barcelona ). L’objectiu és impartir estratègies deQualitat i Millora Contínua sobre models de gestió que cerquin la qualitat total del'organització educativa, per tal d’aconseguir que els instituts orientin, de manerapermanent, el seu funcionament cap a la millora contínua de la qualitat del serveieducatiu que ofereixen, cap a la satisfacció del personal que treballa en el si del’organització i de tots aquells que reben o utilitzen, directament i indirectament, elsserveis del centre.Són moments en què estem en una etapa de formació i estem construint els equipsde millora, que seran els que hauran d’aplicar les primeres tècniques. Esconstitueixen per a aquest curs acadèmic dos equips, un equip format per l’equipdirectiu i/o caps de departaments o coordinadors, què realitza una auto-avaluació dela gestió del centre, i l’altre equip, constituït per la coordinadora de qualitat, pelcoordinador de la FP, i pels tutors de pràctiques dels cicles formatius, que realitzal’auto-avaluació de la formació dels alumnes de formació professional a les empresesa través dels convenis que realitza l’institut amb les empreses i els estaments públicsde la nostra ciutat i de la nostra comarca.

� Es va sol·licitar al Departament d’Ensenyament un pla estratègic per al període 2000-04, “pla estratègic per a la implantació d’estratègies de qualitat i millora contínua”.Aquest pla va ser aprovat pel Departament en Resolució del 10 de juliol de 2000.

CURS0S SEGÜENTS� Fins arribar al punt on es troba el centre actualment s’han fet un munt

d’actuacions dins del pla establert a la xarxa B2 de l’experiència de qualitat imillora contínua.

3. Resultat final que s’espera obtenir.

• Sistematització de la gestió de l’institut.Consciència d’haver de fer la feina ben feta.•Augment de l’autoexigència per complir allò que es diu.

• Major responsabilitat individual i col·lectiva respecte al compromís adoptat.Així doncs, hem d’aconseguir que la qualitat passi a formar part de la cultura de centre,aquesta cultura que tantes vegades esmenten els llibres de pedagogia.

Si de veritat aconseguim aquesta fita, segur que el projecte de qualitat i millora contínuaes podrà consolidar a l’IES Montsià i; per què no, també a tots els centre de Catalunya.Hi haurà problemes a l’hora de la implantació: generació de tota la documentació ISO,manteniment i actualització de la documentació, escepticisme i reticències del personal,limitació de l’autonomia en la presa de decisions (dependència externa), formació delpersonal en Q i MC, adaptació del nou professorat al sistema …L’inconvenient principal: manca de recursos destinats a compensar les tasques demanteniment del sistema (no es consideren les despeses de la no qualitat i molt menyses comparen amb les despeses de la qualitat).L’ISO genera oportunitats importants: exigència d’una millora contínua, garantia delcontrol extern (transparència), satisfacció del personal implicat i exigència del treballcol·lectiu (debat i presa d’acords).


Pàgina 102

TÍTOL: EL JOC DRAMÀTIC COM A EINA EN EL PROCÉSD’ENSENYAMENT/APRENENTATGE DE LA LLENGUA ENAULES MULTILÍNGÜES

AUTOR: Pablo M. Moro Rodríguez

SUPERVISIÓ: Joan Perea i ParramonInstitut de Ciències de l’Educació Universitat de Barcelona

Marcelo Daniel JaureguiberryFacultat de ArteUniversidad Nacional del Centro de la Provinciade Buenos Aires

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua catalana i literaturaTema transversal: Educació en la diversitat

RESUM:

L’estudi que proposem planteja dissenyar unes eines que permetin una bona incorporacióa aquells alumnes que, per haver arribat més tard i/o per posseir una llengua i una culturaallunyada de la nostra, comporten més dificultats a la tasca docent.Els objectius generals de la recerca són:

- Dissenyar i aplicar un programa d’ensenyament de la llengua catalana fent servir el jocdramàtic2 com a eina en el procés d’adquisició de la llengua.

Els objectius particulars de la recerca són:

- Estudiar quines són les particularitats de les aules multilingües.- Determinar quines són les dificultats concretes dels alumnes d’incorporació tardana

en contextos multilingües.- Indagar en el procés d’adquisició de la llengua catalana com a llengua segona.- Dissenyar un plec d’activitats basades en el joc dramàtic per treballar cadascun dels

estadis del procés d’adquisició.- Aplicar i observar els avenços dels alumnes des del punt de vista de la competència

comunicativa.- Comprovar la utilitat del joc dramàtic com a trencador de filtres alts.- Avaluar els resultats obtinguts amb els alumnes.- Elaborar uns materials per millorar la tasca dels professors/res de llengua.- Legitimar el joc dramàtic com a eina per a l’ensenyament de la llengua en contextos

plurilingües.

2 El joc dramàtic, per tant, no està plantejat com a finalitat en ell mateix, sinó com a instrument queajuda el professor o professora de llengua en la seva tasca docent.


Pàgina 103

- Contribuir al desenvolupament d’altres recerques sobre l’ensenyament en general isobre la didàctica de la llengua en particular.

La metodologia que volem utilitzar és bàsicament qualitativa d’estudi de casos. Partim dela base que l’aula és un espai multicultural, no solament perquè dins de la classe estroben alumnes de diferents nacionalitats i llengües, sinó també perquè la classe és unespai de trobada de persones diverses. Des d’aquest punt de vista considerem l’espai del’aula com un espai multiètnic que ha de ser analitzat des de la perspectiva de l’etnografiaeducativa. Així doncs, farem servir els recursos d’observació habituals d’aquestametodologia de la investigació com són els enregistraments i les entrevistes.

El producte final d’aquesta recerca pretén tenir una visió innovadora sobre l’ensenyamentde les segones llengües en contextos multilingües. En concret, serà un material per a l’úsdels professors i les professores de llengua per planificar i programar l’ensenyament delcatalà tot fent servir com a instrument el joc dramàtic.


Pàgina 104

TÍTOL: ESTUDI DEL TRAM CATALÀ DEL CAMÍ DE SANT JAUME. DEMONTSERRAT A FRAGA

AUTORA: Roser Muñoz Dorado

SUPERVISIÓ: Ramon Ribera Mariné Prior de l’Abadia de MontserratAbadia de Montserrat

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socialsNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

L'objectiu general d'aquest treball és donar a conèixer tant a l'alumnat com al professoratel tram català del Camí de Sant Jaume, en la seva vessant geogràfica, religiosa, social icultural.El treball consistirà en l'estudi dels apartats següents:

a) El medi físicb) La poblacióc) Les expressions culturalsd) El patrimoni històric i artístice) La religióf) Aspectes propis de la peregrinació: pelegrins, refugis, etapes, etc.

Les activitats confeccionades per a la consecució d'aquest objectiu global s'oferiran desd'un lloc Web estructurades en fitxes i emmagatzemades en diferents pàginesdireccionables mitjançant els links adequats, perquè pugui fer-ne ús tothom que hodesitgi.Tanmateix s'elaborarà un CD amb un recull de les activitats penjades a les pàgines Web itota la informació teòrica recopilada. Amb la qual cosa es podrà accedir en formainteractiva online a Internet i offline a la recopilació d'informació del CD.

Aquest treball es durà a terme en tres fases.

La 1a: El treball de camp pròpiament dit: La realització del camí català sortint deMontserrat a finals d'agost 2003 procedint a la recollida d'informació, captació d'imatges,concertació d'entrevistes, si s'escau, amb persones que em puguin oferir qualsevolinformació sobre els llocs o aspectes subjectes d'estudi.

La 2a: de setembre a novembre 2003 processar el material recopilat. Realització de lesentrevistes concertades durant la realització del camí i contacte amb les persones quem'assessoren.

La 3a: de novembre 2003 a febrer 2004 confeccionar les pàgines Web i el CD recopilatoride l'estudi teòric i les activitats dissenyades.


Pàgina 105

TÍTOL: ESTRATÈGIES NARRATIVES

AUTOR: Josep Navarro i Santaeulàlia

SUPERVISIÓ: Salvador Oliva i LlinàsFacultat de Lletres Universitat de Girona

MODALITAT: B1


RESUM:

El meu treball consistirà a cohesionar, aprofundir i posar per escrit algunes experiènciesdocents personals relacionades amb el comentari i la redacció de textos narratius. Lafinalitat d’aquestes experiències és ampliar el coneixement i el domini per part dels alumnesde diverses tècniques relacionades amb la narració. L’objectiu fonamental de l’ensenyament de la literatura hauria de ser, òbviament, el dedespertar el gust per la lectura. La forma més senzilla és acudint a la literatura juvenil,amb uns arguments i un llenguatge amb el qual els alumnes es poden identificar mésfàcilment. Tanmateix, també els hem d’introduir a la Literatura amb majúscula, senseprovocar cap reacció de rebuig i avorriment. Com? Un adolescent difícilment se sentiràmotivat pel fet literari si no és experimentant directament uns mecanismes tècnics iaproximant-se als grans escriptors sense veure’ls com una mena de patumsinabastables, sinó com uns individus com ells, que han escrit uns textos determinatsemprant unes determinades tècniques que es poden detectar amb una mica de reflexió iposar a la pràctica. Es tracta de desmitificar una mica l’exercici creatiu literari i jugar aemular els autors.Bona part dels alumnes acaben els estudis secundaris sense haver descobert una cosaessencial que sabem prou bé els docents, però que sovint no els podem fer arribar: quela lectura és, sobretot, una font de plaer i de satisfacció. Ajudar a descobrir-ho depèn,naturalment, de cada professor i del programa que ha d’aplicar. Ningú no té la varetamàgica per fer miracles pedagògics. Aquestes Estratègies narratives només volen ser, enaquest sentit, una petita aportació més.

Els temes a treballar seran, evitant les explicacions abstractes, sempre partint d’un textconcret (el model) i acabant en un altre text concret (el que redactin els alumnes):

1—Narrar: a/ un microrelat b/ una llegenda urbana2—Narració en primera persona3—El narrador omniscient4—El narrador càmera5—La construcció de la trama6—El resum i l’escena7—Els personatges8—El temps narratiu9—El factor espai


Pàgina 106

TÍTOL: INTEGRACIÓ DE L’ÚS DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓPER A L’ENSENYAMENT DE LA FÍSICA AL BATXILLERAT

AUTOR: Julián Oro Sancho

SUPERVISIÓ: Roser Pintó CasulleresDepartament de Didàctica de les Ciències Experimentalsi de les MatemàtiquesUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentalsNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

La introducció i la massiva utilització de la Informàtica en la nostra societat i,especialment, en els centres d’educació ha vingut acompanyada del disseny idesenvolupament de tècniques i tecnologies que el professorat pot utilitzar en el procésd’ensenyament i aprenentatge amb els alumnes. Concretament, en el camp de l’ensenyament de les Ciències, en els últims quinze anyss’han desenvolupat eines que mostren, segons els estudis, una gran potencialitat enmillorar certs processos d’aprenentatge, principalment en els camps de la realització detreballs pràctics en les classes de ciències i en la resolució de problemes, alhora queajuden en els processos d’estructuració, organització i comunicació dels conceptes iafavoreixen l’adquisició d’alguns procediments científics. En el nostre país s’ha començat aquest curs un procés de dotació generalitzada per partdel Departament d’Ensenyament d’eines relacionades amb l’ensenyament de les ciènciesi les tecnologies de la informació, em refereixo a les Aules del Batxillerat científic. Entre les més importants, en aquest camp, podem anomenar, com a einesespecíficament lligades a l’activitat científica la simulació, la modelització,l’experimentació assistida per ordinador, l’experimentació assistida per vídeo digital, i,d’una manera indirecta, l’ús de programari informàtic inespecífic (fulls de càlcul, bases dedades, Internet, ...).

L’objectiu general del projecte és la realització de seqüències d’aprenentatge adequades,en el camp dels treballs pràctics, per a la matèria de Física del Batxillerat utilitzant:

� Equip de captació de dades (MBL) amb l’equipament Multilog.� Programes de simulació (Interactive Physics i alguns “applets” d’Internet)� Experimentació assistida amb Vídeo Digital (VBL) amb els programes VidShell i

COACH

L’elaboració d’aquestes seqüències seguirà la metodologia d’un cicle d’aprenentatge.Dins d’aquest objectiu general, caldrà analitzar, en els casos que es pugui utilitzar mésd’una tecnologia, quina de les tres és més adients i quin ordre d’utilització és millor per tald’obtenir els objectius d’aprenentatge. Un altre dels objectius serà la combinació dels programes de simulació (InteractivePhysics) amb els de mesures en temps real, tant de MBL com de Vídeo digital, demanera que pugui servir per a una millor adquisició de models científics i analitzar el seufuncionament a l’aula.


Pàgina 107

TÍTOL: LA PRÀCTICA EDUCOTERAPÈUTICA AMB ALUMNES AMBTRASTORNS GREUS DEL COMPORTAMENT

AUTORA: Montserrat Ortiz Martín

SUPERVISIÓ: Teresa-Natàlia Gil i BussalleuSecció d’Adaptacions del Currículum EscolarDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A


RESUM:

L'estudi que vull dur a terme es basa, fonamentalment, en la meva pràctica docent com amestra tutora en el Centre d'Educació Especial Josep Sol de Sta. Coloma de Gramenet,durant quatre cursos escolars amb alumnes amb greus trastorns del comportament, sisen total amb edats compreses entre els 9 i els 14 anys. L'objectiu final és el de plantejaruna intervenció educo-terapèutica que té present la necessitat d'individualitzarl'ensenyament segons les característiques específiques d'aquests alumnes. Potenciar encada un d'ells l'autoestima i l'autoconfiança, que puguin establir o restablir la confiança enl'altre, possibilitar la incorporació de vivències agradables i satisfactòries i treballar per ala recerca per part de l'alumne d'altres vies de trobar la contenció que no sigui la delcàstig, ja que això implica forçosament la transgressió de la norma, són alguns delsaspectes clau a l'hora de plantejar la intervenció amb ells.

La justificació del projecte esdevé del coneixement directe de la necessitat d'arribar aplanificar i plantejar una programació i mètode de treball docent vàlid i eficaç per alsalumnes amb trastorns greus del comportament i amb problemes d'agressivitat; alumnesque presenten greus dificultats per incorporar aprenentatges, ja siguind'autoconeixement, acadèmics o de relació amb els altres. El treball directe i diari ambalumnes d'aquestes característiques requereix incondicionalment prou serenitat i equilibriemocional per part dels professionals: es viuen situacions caòtiques i molt estressants,cal tenir, d'entrada, prou recursos personals per sentir-se molt sencer i consistent, perpoder recol.locar-te quan l'alumne o els alumnes amb les seves actuacions et fandescol.locar. Són alumnes que fan sentir impotència, desesperació i ràbia: sentimentsque a ells els desborden i que expressen de forma que poden fer desesperar l'altre. Ladificultat més gran és poder contenir i tolerar la gran quantitat d'emocions que apareixen.

Donats els resultats positius de l'experiència base d'aquest projecte, el fet de concretar iexplicitar els diferents aspectes de la meva pràctica seran la primera part per realitzar-lo.A partir de la revisió, anàlisi i avaluació del material recollit, la documentació elaborada idel procés seguit al llarg d'aquests anys i de l'ampliació, revisió i actualització bibliogràficasobre el tema, pretenc fer la interpretació, l'anàlisi i comprensió de situacions educativesespecífiques per tal d'orientar i preparar actuacions pràctiques posteriors amb la finalitatd'una millora educativa i, conseqüentment, d'una millora social, tenint com a objectiu unadeterminada intervenció en la realitat per tal de transformar-la. Pretenc aportar punts dereflexió, d'anàlisi i conclusions que, sense ànim de generalitzar, permetin fertransferències a d'altres contextos similars i contribueixin en el procés de presa dedecisions sobre el tractament de la diversitat.


Pàgina 108

El producte que s'espera obtenir com a darrer pas d'aquest procés de construcció és undocument que aporti:

- coneixement als docents i als diferents agents educatius sobre les estratègiesd'ensenyament-aprenentatge emprades amb aquests alumnes i la valoració del'experiència, base del present Projecte d'investigació.

- una guia i acompanyament per als mestres que, treballant amb aquests alumnes,puguin sentir-se, de vegades, abatuts, desconcertats o invaïts per la impotència.

En definitiva, un document que contempli la concreció del model de treball emprat, laseva avaluació i conclusions com a proposta de millora i d'actuació real.


Pàgina 109

TÍTOL: EDUCACIÓ EN VALORS I CIÈNCIES SOCIALS. LA PROPOSTADE VALORS DE SIMONE WEIL PER A UNA EUROPA EN CRISI(1909-1943)

AUTOR: Josep Oton Catalan

SUPERVISIÓ: Dr. Josep Maria PuigFacultat de PedagogiaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socialsTemes transversals: Educació en valors, Dimensióeuropea

RESUM:

Simone Weil és una de les pensadores europees més importants de la primera meitat delsegle XX. Va néixer a París l’any 1909. Va estudiar filosofia amb Alain i va impartiraquesta assignatura als instituts de secundària (lycées) de Le Puy, Auxerre i Roanne.Des de molt jove va estar compromesa amb el moviment obrer. A finals de 1934 vaabandonar la docència per anar a treballar a les fàbriques Alshtom i Renault. Vaparticipar, en la Columna de Durruti, a la Guerra Civil espanyola. Durant la II GuerraMundial va col·laborar, des de l’exili, amb la Resistència francesa. Va morir de tuberculosil’any 1943, als 34 anys.La seva figura ha estat reivindicada des de diversos sectors del pensament europeu,però, alhora, també resulta una figura incòmoda, ja que el seu posicionament personal iteòric ha estat molt crític amb el context ideològic en què va viure.El present projecte d’estudi pretén analitzar la seva proposta de valors en un momenthistòric en el qual les grans ideologies que havien sustentat el pensament europeuestaven en crisi. La II Guerra Mundial, a més de ser un conflicte bèl·lic, va significar unmoment de ruptura amb els grans principis que havien orientat el pensament europeudurant els segles XIX i XX.La proposta de valors de Simone Weil interessa al món educatiu perquè està formuladaper una docent que coneix i aprecia la tasca educativa. A més, aquesta proposta estàdissenyada en un moment de crisi similar a l’actual. A hores d’ara, el continent europeuno està sotmès a la sagnia de la guerra, però les grans ideologies han perdut la sevacapacitat de fer propostes cíviques innovadores i necessitem recuperar la figura de Weilcom a testimoni del pensament utòpic, però arrelat a la realitat, enfront de l’actual buitaxiològic.“La proposta de valors de Simone Weil per a una Europa en crisi (1909-1943)” és untreball integrat per dues parts. La primera és una reflexió sobre el projecte ètic de SimoneWeil. No es tracta d’una pensadora teòrica que elucubra a partir de les seves lectures,sinó d’una persona compromesa que detecta el mal funcionament de la societat i quereclama uns valors que possibilitin la convivència, tot respectant els drets dels mésfebles. La segona part del projecte consisteix en l’elaboració d’uns materials didàcticsconfeccionats a partir de textos d’aquesta autora i de descripcions de la seva vida. Eltestimoni de Simone Weil permet descriure l’Europa que ella va conèixer i els principalsesdeveniments històrics de la seva època: la I Guerra Mundial, la Crisi del 29, el nazisme,l’stalinisme, la Guerra Civil espanyola, el colonialisme, la II Guerra Mundial. Aquests


Pàgina 110

materials permetran treballar de forma transversal i integrada tant l’educació en valorscom les temàtiques de dimensió europea.


Pàgina 111

TITOL: AVALUACIÓ DEL TREBALL COL·LABORATIU DELPROFESSORAT DE SECUNDÀRIA

AUTORA: M. Eulàlia Paredes i Vidiella

SUPERVISIÓ: Mercè Boix i Navarro Departament de Didàctica i Organització Educatives

Universitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educació en ladiversitat, organització i gestió

RESUM:

La presentació d’aquest projecte sorgeix a partir del convenciment que l’organització igestió d’un centre educatiu d’ensenyament secundari és un element clau per tal defacilitar l’èxit dels esforços i experiències del professorat que hi treballa per aconseguirque el seu alumnat assoleixi aquelles competències considerades bàsiques.Dues de les finalitats bàsiques dels centres educatius són “la de satisfer les necessitatseducatives de tot l’alumnat” i “ la de donar un ensenyament de qualitat”. És un repte difícild’aconseguir sense una tasca grupal i de col·laboració del propi professorat.Els equips de gestió dels centres educatius de secundària obligatòria necessiten modelsorganitzatius que facilitin el treball col·laboratiu del professorat, ja que molts professors iprofessores de secundària treballen per intentar ajustar-se a la realitat que es troben,però la tradició i la formació dels ensenyants és individual. L’esforç d’aquestsprofessionals de l’ensenyament s’ha de vehicular dins del treball d’equip, si no, esconverteix en pedaços que ajuden, però que no són suficients per dinamitzar un canvique repercuteixi en l’aprenentatge de tot l’alumnat d’un centre educatiu.Aquest treball té com a objectiu recollir propostes que trenquin la concepció individualistadel treball dels professors de secundària i que ofereixin recursos que basin,necessàriament, la tasca educativa com a una tasca d’equip en el qual la participació detots i cada un dels professors d’un centre és important i decisiva.Es tracta de cercar noves maneres d’actuar cooperativament, des de la pràctica, en lapràctica i per a la pràctica.

Així doncs, em proposo realitzar :

� En una primera fase d’aquest estudi, intentaré cercar i sintetitzar les propostes demillora generalitzables a partir de les dades, valoracions, estudis i opinionsrealitzades per la pròpia Administració Educativa, universitat, altres entitats iexperts en relació al treball col·laboratiu del professorat i l’organització i gestió decentres educatius

� La segona fase consistirà en l’anàlisi concreta d’un centre educatiu d’ESOobservant:

o L’anàlisi de l’estructura organitzativa d’un centre de SecundàriaObligatòria.

o L’observació de les dinàmiques participatives i cooperatives que s’hidonen.


Pàgina 112

o Detectar factors i experiències d’ajut útils per mobilitzar i implicar a tot elprofessorat.

o Cercar indicadors que relacionin el treball col·laboratiu del professorat desecundària i l’aprenentatge de l’alumnat.

o Cercar indicadors que relacionin el treball col·laboratiu del professorat desecundària i el clima de convivència al centre.

� En una darrera fase, em proposo elaborar una proposta de model organitzatiu decentre d’ensenyament secundari que incorpori el treball col·laboratiu delprofessorat com a aspecte clau per a la millora de la resposta educativa davantles necessitats de cadascun dels alumnes.


Pàgina 113

TÍTOL: ARTS AND CRAFTS

AUTORA: Laura Parés Ferrés

MODALITAT: C

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació artística. Visual i plàsticaTema transversal: Arts i manualitats a través de l’anglès

RESUM:

Curricular contents: Colours and shapes, painting techniques, drawing software, etc.

Aims:


Continguts curriculars: Colors i formes, tècniques de pintura, programari d’ordinador dedibuix, etc.

Objectius:

� recollir recursos i materials emprats a les escoles de la Gran Bretanya� conèixer el llenguatge específic per ensenyar la matèria� conèixer tècniques de treball i la metodologia a l’hora d’ensenyar visual i plàstica


Pàgina 114

TÍTOL: EXPERIÈNCIES DE QUÍMICA A MICROESCALA. PROPOSTESD’UTILITZACIÓ EN L’ENSENYAMENT SECUNDARI

AUTOR: Josep Lluís Pau Roigé

SUPERVISIÓ: Jordi Grifoll TavernaEscola Tècnica Superior d’Enginyeria QuímicaUniversitat Rovira i Virgili

MODALITAT: A


RESUM:

Mantenir un medi ambient no contaminat i tractar correctament els residus químics, sóntemes de cada cop més preocupen a científics, educadors i públic en general.

La millor manera de tenir èxit en els esforços per eliminar els residus és la reducció enl’origen. La Química de microescala és una tècnica de prevenció de la contaminació queredueix la quantitat de residus químics generats durant els experiments de laboratori i quefa servir material a escala més petita del que és habitual; part d’aquest material pot ésserfabricat pels propis alumnes. Aquestes tècniques de microescala poden serimplementades sense que en surtin perjudicats els nivells de qualitat i rigor educatiu.

Amb aquest treball es pretén analitzar la possibilitat de la introducció d’aquestestècniques en els nivells de l’ensenyament secundari i preparar un conjunt de protocols imaterials que facilitin la seva utilització.

Es pretenen assolir els següents objectius:

a) Elaborar una selecció bibliogràfica sobre articles i publicacions, relacionades ambles tècniques de microescala, que siguin aplicables en els nivells del’ensenyament secundari.

b) Adaptar i/o traduir, si és necessari, aquells documents que es considerinfonamentals i que serveixin per a la comprensió de la importància i utilitatd’aquestes tècniques.

c) Realitzar una avaluació del mínim material necessari per a la implantaciód’aquestes tècniques.

d) Redactar protocols que serveixin per a la construcció del material necessari per ala realització de les pràctiques, en aquells casos en què sigui possible.

e) Quantificar econòmicament el cost d’implantació de les tècniques de microescalad’acord amb el material mínim necessari i les possibilitats de construcció iadaptació del material existent.


Pàgina 115

f) Seleccionar les activitats pràctiques que, d’acord amb el disseny curricular delsnivells d’ensenyament secundari, es puguin adaptar millor a la utilització de lestècniques de microescala.

g) Adaptar i/o traduir els materials existents relacionats amb la realització de treballspràctics utilitzant tècniques de microescala.

h) Redactar protocols per ser emprats en la realització, amb els alumnes, d’activitatsde tipus pràctic usant tècniques de microescala.

i) Elaborar documentació sobre la seguretat en la utilització d’aquestes tècniques.

j) Elaborar documentació sobre la gestió dels residus generats en la realització detreballs pràctics emprant tècniques de microescala.

El material que s’espera obtenir com a resultat final d’aquest treball de recerca estaràformat per un conjunt de documentació escrita i, si escau, per algun exemple de materialconstruït específicament per a la realització de les pràctiques.


Pàgina 116

TÍTOL: LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA MÉS RECENT.PROBLEMÀTIQUES I CORRENTS

AUTOR: Joan Pipó Comorera

SUPERVISIÓ: Jaume Casals PonsUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials Temes transversals: Educació en la diversitat,

Educació en valors

RESUM:

El propòsit que persegueix aquest treball és l’elaboració d’un material didàctic que facilitil’aproximació a les problemàtiques que han convocat els esforços diagnosticadors ireflexius dels filòsofs contemporanis més recents i actuals, així com també als correntsfilosòfics que avui en dia són més actius.

Ja fa molt de temps que Hegel va afirmar que la tasca del filòsof havia de ser posar enconceptes la seva pròpia època. Més recentment, i en un comentari realitzat a propòsit del’escrit de Kant Què és la Il·lustració?, Foucault va considerar que Kant hauria estat el quemés clarament veié la necessitat que la filosofia es convertís en una “ontologia del’actualitat”. Però hi ha una pregunta que plantegen molt sovint els alumnes que estanmés impulsats pel motor de la curiositat i que porta també a lligar la filosofia ambl’ontologia de l’actualitat: “I què en diuen els filòsofs d’avui, del que està passant?”.

Amb l’objectiu de facilitar la resposta a aquesta pregunta, s’abordarà una tascad’actualització de la història de la filosofia. Aquest treball quedarà vertebrat en dos eixos.El primer portarà a descobrir i mostrar les problemàtiques que més força han tingut perdespertar l’acció reflexiva dels autors que treballen en els tallers filosòfics contemporanis.El segon abordarà la presentació i mostra dels corrents filosòfics en què es poden enrolarels pensadors actuals. Per tal que pugui actuar com a suport expositiu, es crearà unaxarxa hipertextual d’escrits filosòfics contemporanis.


Pàgina 117

TÍTOL: LA BIOGRAFIA: COM ESCRIURE LA VIDA D’UNA PERSONA. UNPROJECTE INTERDISCIPLINARI PER LLENGUA I CIÈNCIESSOCIALS

AUTORA: Anna Piqué i Busquet

SUPERVISIÓ: Joan Pagès i Blanch Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Llengua i literatura catalana, Ciènciessocials

RESUM:

Aquest projecte proposa pautes per treballar amb l’alumnat d’ESO la biografia. L’objectiués demostrar que la biografia facilita la comprensió de la història i de la literatura al’alumnat d’aquesta etapa educativa, ja que personalitza i acosta problemes, situacions ifenòmens socials sovint complexos i allunyats de les preocupacions d’aquest alumnat. Laintenció és que l’alumnat aprengui a descodificar biografies i situar-les en el seu context ialhora, que aprengui a realitzar biografies. Aquest projecte de treball ha estat iniciat elcurs anterior, però durant aquesta llicència s’elaboraran i experimentaran nous materials is’analitzaran i interpretaran els seus resultats.Les matèries objecte del treball seran la Llengua i les Ciències Socials a través de lesquals es farà una recerca de metodologies i estratègies per escriure la vida d’unapersona.La importància d’aquest tema es justifica pel fet que la biografia crea, a partir dels fets iles idees que s’expliquen, una nova realitat que reflecteix la comprensió de l’historiador il’habilitat de l’escriptor. L’aproximació històrica ens permetrà el coneixement del procésque ha seguit una història de vida. El context o àmbit familiar (les històries de família, lapresència o absència dels pares), l’escola, els amics, la comunitat, són fets moltimportants en l’anàlisi biogràfica que es farà; la personalitat d’un home o una donas’estructura a partir d’aquí i es consolida en els moments claus o etapes decisives(treball, estat civil, amb fills/es o no, etc) que donen coherència a una vida. A l’hora detreballar-la el temps serà un altre factor important: el temps cronològic, d’una banda, quesitua els esdeveniments personals en el temps social, i d’altra, la durada, el canvi i lacontinuïtat en la vida d’una persona i en les situacions per les quals ha passat, permetent,així, la comprensió de l’evolució tant personal com del context social.Textualitzarem les biografies a partir de la demostració, explicació i interpretació humanade la vida. La base del mètode biogràfic és que la vida pot ser captada, escrita irepresentada en un text social. A través del llenguatge caminarem en el coneixement ianàlisi de la vida d’una persona.

Alguns objectius, entre altres, són:

1. Caracteritzar la biografia com l’estudi de la vida i els fets rellevants d’una persona,que amb la seva obra i les seves aportacions ha contribuït a enriquir la històriadels pobles i les civilitzacions.

2. Entendre que la biografia té com a funció la comunicació del missatge d’unapersona única.


Pàgina 118

3. Valorar una biografia atenent a les característiques del biògraf (rigor històric,narrador amè, gran coneixedor de la persona que presenta, investigador a partirde la interpretació i anàlisi de fonts i documentació, a quin tipus de públic la voldirigir, etc) i de la persona biografiada (valors i qualitats que han contribuït a laseva millora personal i social, la seva obra, la seva relació amb les persones quel’envolten, el seu llegat per al futur, etc)

4. Investigar la vida d’una persona com un ésser individual i social a partir d’unmètode biogràfic que presenta dissenys, pautes i recursos.

5. Realitzar una biografia anant a l’essència d’una persona.

Fases del treball

1. Aproximació al concepte biogràfic: aprenentatges i representacions prèvies(Avaluació inicial). Es formula la programació i comencen les fases que correspondran a laconstrucció de coneixements.

2. Lectura, anàlisi i interpretació de fragments seleccionats de biografies iautobiografies. Aquesta part ens servirà de base teòrica sobre com elaborar unabiografia.

3. Producció guiada de la biografia d’un personatge històric. Treballaran amb fontshistòriques orals, escrites i audiovisuals, amb documents d’arxiu, etc.

4. El resultat final: l’elaboració de biografies de personatges propers i representatiusper als alumnes: un familiar, un veí, una persona coneguda o important en l’àmbitde la ciutat, etc. L’entrevista serà l’instrument bàsic per a la recollida d’informacióde testimonis. Aquesta part, que servirà d’instrument de regulació i avaluació final,ens permetrà comprovar què han après i com han aprofundit.


Pàgina 119

TÍTOL: DESENVOLUPAMENT CURRICULAR I INSTRUMENTSD’AVALUACIÓ DE LES MATÈRIES DEL BATXILLERAT D’ARTS.CREACIÓ D’UN WEB DE RECURSOS I MATERIALS PER ALPROFESSORAT D’AQUESTES MATÈRIES

AUTORA: Montserrat Planella i Serra

SUPERVISIÓ: Montserrat Rifà i VallsDepartament de Didàctica de l’Expressió Musical,Plàstica i CorporalUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació visual i plàstica

RESUM:

El projecte proposa la creació d’una sèrie de materials i de recursos didàctics per a cincmatèries del Batxillerat d’Arts, les de Dibuix Artístic, Volum, Tècniques d’ExpressióGràfico-plàstica, Imatge i Disseny. Aquests materials pretenen cobrir el buit de propostesque actualment existeix que desenvolupin el currículum de la modalitat d’Arts i queaportin elements per a l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació dins aquest àmbit. Elsmaterials seran ubicats en un lloc web des del qual el professorat podrà consultardirectament els recursos, obtenir informació o propostes de treball. De cada matèria s’oferirà un tractament del currículum i un enfocament pedagògicconcret. En cada cas, es farà una proposta de programació que inclourà unitats,activitats, materials, orientacions i els recursos corresponents. La programació podrà serutilitzada en bloc i també parcialment, consultant tan sols el material d’activitats concreteso aprofitant explicacions teòriques, imatges i recursos bibliogràfics. La mateixa estructuradel web estarà oberta als diferents usos que en pugui fer el professorat. El format de lespàgines permetrà imprimir part del material per fotocopiar-lo i utilitzar-lo amb els alumnes.Els materials constaran de: una explicació sobre l’enfocament de la matèria, lescorresponents disposicions curriculars, recursos generals i una proposta de programació.A continuació hi haurà les diferents unitats de la programació que contindran: unaexplicació teòrica sobre el tema tractat, seguida de propostes de treball: exercicis pràcticsamb indicacions per a la realització, exercicis d’anàlisi o comentari de textos o d’obres,entre d’altres. Finalment, es donaran referències bibliogràfiques i de recursos externs jaexistents.Aquesta serà la part del material dedicada a l’aprenentatge dels continguts a la quals’afegirà una altra, especialment important en el projecte: la dedicada a l’avaluació. Si bés’indicaran, en cada una de les propostes de treball, les orientacions per a l’avaluació,també s’integraran, al llarg de les activitats, diferents instruments per dur-la a terme.Instruments com la llibreta personal de treball, el portafoli, els treballs de recapitulació,l’articulació de l’autoavaluació a través de la realització d’autocrítiques o de crítiques detreballs d’altri, les presentacions públiques dels treballs o proves i exercicis puntuals.Cada proposta avaluativa comptarà amb una explicació sobre les seves característiques isobre la manera d’aplicar-la.


Pàgina 120

TÍTOL: CAP A UN CURRÍCULUM PER A UNA CIUTADANIA GLOBAL

AUTOR: Ferran Polo Morral

SUPERVISIÓ: Raquel León MayolIntermonOxfam

MODALITAT: A


RESUM:

L’escola s’ha d’adaptar als nous reptes que els canvis accelerats, a tots nivells, s’estanproduint en el món i en la nostra societat.Frases com aquesta les hem sentit en els últims temps des de sectors ben variats i fins itot contraposats. En general, totes les visions remarquen que el més important enl’educació no és el què, el quan, el com,… sinó el per a què.Seguint aquesta idea ens trobem amb visions, les dominants, que el que ens transmetenés que l’escola ha de seleccionar i preparar els diferents elements que composaran elsdiversos esglaons en el sistema productiu.En front d’aquesta visió en van sorgint de “noves”, des de la que recull l’informe Delors(1996) amb els seus quatre pilars (aprendre a ser, a conèixer, a fer i a conviure), finsaquelles que promouen els nous actors socials, que van perfilant un nou discursdemocràtic (un altre món és possible), en el qual l’educació juga un important paper.Podríem anomenar-ho “l’esperit de Porto Alegre”. Fins i tot algunes instàncies de poder mostren la seva ambivalència, o si més no, lacontradicció entre aquestes visions contraposades. Això es posa de manifest tant en laResolució del Consell Europeu de la UE (2001) quan fomenta un major suport per partdels estats membres per promoure l’Educació per al Desenvolupament en àmbitseducatius, com en la Llei de Foment de la Pau, juliol de 2003, de la Generalitat deCatalunya, sobretot en el seu article 5, referent a les actuacions en l’àmbit del’ensenyament i l’educació per la pau.

Des de ja fa un temps, diversos grups, entitats, ongs,... han anat elaborant proposteseducatives que tenen una acollida favorable per part d’un sector del professorat. Quinpercentatge és aquest sector del professorat? Només se’n fa un ús com a materialscomplementaris? Ha arribat el moment de fer un pas més endavant que l’elaboració dematerials i petits cursos de formació? Hi ha condicions per fer-ho? La “societat civil”(representada a través d’ongs, sindicats, universitats, mrps, associacions, grups,xarxes,....) té capacitat, voluntat i/o interès per fer aquest pas? Cap a on? Cal posarl’accent en els continguts, la didàctica, l’organització escolar,...? Com s’afronten aquestesqüestions en la resta del món i en especial a la UE?

Aquests són alguns dels interrogants que IntermonOxfam es planteja. Per intentar donar-los resposta ha engegat un projecte de tres anys, dividit en tres fases d’un anycadascuna. És dins aquest projecte on se situa el present estudi ( primera fase) que téper finalitat fer un diagnòstic sobre les condicions objectives que hi ha a Catalunya i a laresta de l’Estat espanyol, per avançar cap a un currículum per a una ciutadania global.


Pàgina 121

TÍTOL: COMPRENSIÓ DE LA CIÈNCIA I CIUTADANIA. MATERIALSDIDÀCTICS PER AL BATXILLERAT

AUTOR: Jordi Pons Fernández

SUPERVISIÓ: Mercè Izquierdo i AymerichDepartament de Didàctica de les CiènciesUniversitat Autònoma de Barcelona

Aureli Caamaño RosIES Barcelona-CongrésDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A


RESUM:

Disseny d’una matèria comuna i/o optativa per al Batxillerat de "Comprensió de la ciènciai ciutadania", amb criteris de rellevància científica en la selecció dels continguts, la forma iordre de presentació, triant un enfocament Ciència, Tecnologia i Societat per considerarque és el més adient per a una matèria que podria cursar alumnat amb coneixementsprevis i motivacions molt variables.Els objectius d’aquesta matèria serien: 1. Comprendre les aplicacions i les implicacions ètiques, socials, econòmiques i

tecnològiques de la ciència.

2. Aplicar les idees científiques a tota mena de situacions, incloent les que tenenconseqüències ètiques, socials i tecnològiques.

3. Organitzar la informació de forma clara.

4. Descriure i interpretar els fenòmens usant els principis i conceptes científics.

5. Interpretar i convertir la informació del llenguatge estàndard a taules i gràfics.

6. Investigar, analitzar i avaluar la informació de temàtica científica.

7. Valorar amb esperit crític la informació científica.

8. Demostrar comprensió de les relacions entre àrees diferents.

9. Escriure sobre temàtiques científiques correctament i usant el vocabulari apropiat.


Pàgina 122

En desplegar el currículum d'aquesta matèria, malgrat la relació que pretenem que tinguiamb la realitat de la vida, no es tracta d'oferir una petita enciclopèdia, sinó més aviatd'establir relacions significatives entre la ciència, la tecnologia i el desenvolupament socialdel moment de la història en què ens ha tocat viure.

Amb aquest treball s'apropen els coneixements que s’estan emprant en les aplicacions dela ciència a la societat cap als currículums escolars. Per tal d’assolir els objectiusprevistos és convenient que es disposi d'exemplificacions, raó per la qual en el projectepreveiem concretar quatre unitats didàctiques. Aquests materials no pretenen, en capcas, indicar una solució única per treballar la temàtica de fons.


Pàgina 123

TÍTOL: VEUS MULTICULTURALS: INTRODUCCIÓ ALS CULTURALSTUDIES EN L’ENSENYAMENT DE L’ANGLÈS COM A LLENGUAESTRANGERA A LES ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES

AUTORA: Esther Pujolràs i Noguer

SUPERVISIÓ: Felicity Hand CranhamDepartament de Filologia Anglesa i GermanísticaUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular : Llengües estrangeres

RESUM:

L’existència i proliferació de l’àrea de coneixement anomenada Cultural Studies (Estudisculturals) en el context anglosaxò és una realitat acceptada i perfectament establerta. Elsestudis culturals són la conseqüència d’entendre la realitat des d’una perspectiva plural,més “democràtica”, que respon a uns canvis socials, històrics i econòmics que varen tenirlloc a partir dels anys 50 a la Gran Bretanya i que varen ésser apropiats i analitzats perintel·lectuals desitjosos de democratitzar i fer més real el món universitari. El resultatdirecte de la tasca d’eixos intel·lectuals es traduí en, bàsicament, desprendre delconcepte de “cultura” el regust elitista i eclèctic que se li atorgà en els anys anteriors ientendre el fet cultural com, en paraules de Raymond Williams, -una de les figuresexponents dels Estudis Culturals-, “una manera de viure.” A partir d’aleshores, per unabanda, noves interpretacions de textos tradicionals afloriren i, per l’altra, manifestacionsartístiques fins aleshores considerades fora de l’espectre cultural, acabaren formant partdel currículum universitari.

L’aprenentatge de llengües estrangeres ha experimentat un desenvolupament en elsseus objectius degut a les diferents maneres d’entendre la realitat lingüística. De fet,podem establir una analogia entre l’aparició dels estudis culturals i el desenvolupamentde les metodologies per a l’aprenentatge de llengües estrangeres. L’evolució de lesdiferents metodologies d’aprenentatge de llengües estrangeres ve marcada per un procésde caire democratitzador –quant a reconeixement de varietats lingüístiques pel que fa aregistre, a l’àmbit social i al geogràfic-, universalitzador – quant a afany per abastar larealitat global d’expressió de les llengües en qüestió- i, finalment, humanista –quant al’intent de concretar les necessitats dels aprenents i fomentar la seva capacitat creativa.

Una ullada a la història dels estudis culturals ens porta a una conclusió molt semblant:també un caire democratitzador, universalitzant i humanista va fer possible la definició decultura com una “manera de viure.” Persones de característiques molt diferents, ambrerafons culturals diversos i, sobretot, amb interessos variats, s’ajunten en una aula d’unaEscola Oficial d’Idiomes amb un objectiu compartit: aprendre anglès. I la llengua anglesaque volen aprendre reflecteix a la vegada una realitat, una “manera de viure” definida pelsseus parlants que, a la vegada, difereixen en múltiples variants. No podem oblidar elpassat colonialista del Regne Unit amb la conseqüència directa de tots els països,antigues colònies britàniques, que tenen actualment l’anglès com a llengua oficial,contribuint, d’aquesta manera, al seu desenvolupament. Els estudis culturals il’aprenentatge de llengües estrangeres convergeixen en una finalitat comuna: crear un


Pàgina 124

espai on “cultures” diferents es comuniquin. Només una metodologia que respectiaquestes diferències podrà consensuar interessos i possibilitar la comunicació. Aquesta emfasització de l’entorn social i cultural d’aprenents i parlants és el resultat delreconeixement de la llengua com eminentment un fet social i és a partir d’aquestaconvicció que la tasca docent s’ha de portar a terme. Així doncs, l’objectiu del projecte“Veus Multiculturals: Introducció als Cultural Studies en l’ensenyament de l’anglès com allengua estrangera a les Escoles Oficials d’Idiomes” és realitzar un estudi de lesmetodologies emprades en l’ensenyament de l’anglès a les EOI que manifestin unasensibilització envers els estudis culturals com a mitjà essencial de l’aprenentatge de lallengua anglesa i l’elaboració de materials adients per poder posar en pràctica la docènciadels dos cicles de l’ensenyament de l’anglès (Elemental i Superior) a les Escoles Oficialsd’Idiomes. L’estudi se centrarà a desenvolupar l’apartat 3 del nou currículum que, amb eltítol Llengua, cultura i societat, apunta cap a la pertinença dels estudis culturals enl’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera.


Pàgina 125

TÍTOL: “MIRA QUÈ DIC”. PROJECTE MULTIMÈDIA DE LLENGUATGE DESIGNES

AUTORA: Montserrat Quijo i Cortada

SUPERVISIÓ: Vicent García i Caurín CEE Les Aigües

MODALITAT: B1


RESUM:

Es tracta d’un projecte, diccionari i aplicacions, multimèdia per treballar amb el llenguatgede signes de sords de Catalunya. Està dissenyat dintre de l’àmbit de l’educació especialcom a suport de la parla. En el nostre Centre atenem alumnes amb necessitats educatives especials, alguns delsquals presenten greus problemes de comunicació oral que fa necessari treballar sistemesalternatius i/o augmentatius de la comunicació, com són el llenguatge de signes manualsque utilitzen les persones sordes, i altres sistemes pictogràfics (SPC). La manca de material didàctic en el camp del llenguatge de signes és el que ens porta aelaborar un projecte propi per ajudar a millorar la comunicació dels nostres alumnes, aixícom proporcionar als professionals i pares una eina de treball amb la qual instruir-se .El paquet multimèdia “MIRA QUÈ DIC”, incorpora com a novetat imatges de vídeo quepresenten els signes manuals d’un vocabulari bàsic que està estructurat en 18 campssemàntics: escola, família, joc, roba, transports, fantasia, animals, oficis, natura, aliments,botiga, casa, ciutat, el cos humà, festes, persones, temps, i aspectes gramaticals, fentun total de 2000 paraules aproximadament.La utilitat del material és múltiple, perquè es tracta d’un diccionari amb vídeo, i altresaplicacions amb programes com el CLIC 3.0, SIGNES 2 (J. Vidiella) , POWER POINT...,que possibiliten la creació d’activitats exclusives: un tractament personalitzat on el nen tél’opció de treballar la veu, l’escriptura, la lectura, la memòria, l’associació,... establint elparal·lelisme entre el concepte i la seva representació signada.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL A REALITZAR

Es tracta de poder anar acabant totes les tasques engegades en anys anteriors perpoder finalitzar el diccionari i fer més aplicacions. Podem dividir-les en diferents apartats:

Elaboració del Diccionari� Tractament de veus amb el programa Cool edit

� Tallar les paraules gravades pendents i guardar-les en formatWav per poder-les introduir a la base de dades.

� Fer una revisió general de les paraules.� Gravar les que faltin i repetir les que no són correctes.

� Tractament de videos amb el programa Adobe Premier� Tallar els videos dels signes un a un per poder-los introduir a la

base de dades.


Pàgina 126

� Guardar els videos tallats en diferents formats i compresionsper tal de poder ésser usats en formats diferents ( Dvds, .Divx,Indeo video)

� Revisió general dels vídeos� Filmar els que faltin i repetir els que no són correctes.

� Revisar les imatges .Gif � Retocar totes les que presenten dificultats en la seva mida i

que, per tant, no s’ajusten correctament a l’espai disenyat en eldiccionari.

� Cercar les imatges que falten � Dibuixar les imatges que són difícils de representar pel seu

significat.� Introduir les dades d’imatge, so i video a la base de dades del

diccionari i fer-ne la revisió final.� Establir els tràmits pertinents amb el Departament per estampar el

diccionari en format CD i distribuir-lo per totes les escoles, Creda, CRP ifamílies de l’escola .

Elaboració d’aplicacions Clic I Power Point� Gestionar el material (so, imatge i vídeo) utilitzat a la base de dades per talque el professorat de la nostra escola en pugui fer ús quan necessiti fer algunaaplicació.� Elaborar aplicacions sobre els temes pendents o d’interés didàctic.� Formar-me en llenguatge Java per fer aplicacions o bé convertir les que jahem fet, per tal que es puguin penjar a la web de l’escola.� Elaborar aplicacions amb llenguatge Java o Html.

Difusió� Poder atendre a les famílies que necessitin el material per ensenyar-ne elfuncionament.� Atendre les demandes de material que tenim de diferents escoles i explicar-ne el funcionament.� Mantenir actualitzada la informació per tal de presentar el material endiferents Jornades o Congressos i Escoles d’estiu.

METODOLOGIAJa que no és un projecte d’investigació, sinó d’elaboració d’un material que ja està enmarxa, no hi ha una metodologia científica a seguir. S’ha de realitzar una sèrie d’activitatsde manera intensiva i continuada per fer el:

o Tractament informàtic del so, imatges, video.o Introducció de la informació a la base de dades.o Revisar el vocabulari i la qualitat de les imatges, so i vídeo.o Ampliar el projecte amb més aplicacions.

La major part d’aquestes tasques es duen a terme en el centre de treball perquè és el llocon es troben els mitjans tècnics necessaris.

PROJECTE FINALEl producte final ha de ser un diccionari en format CD que els usuaris instal·laran en elseu disc dur i podran actualitzar des d’internet. Hem previst la possible ampliació detemes i vocabulari .També inclou diverses aplicacions en format CD, que estaran penjades a la Web del’Escola Les Aigües.


Pàgina 127

TÍTOL: SALUT I ACTIVITAT FÍSICA: ELABORACIÓ DE PROPOSTES I DEMATERIALS DIDÀCTICS PER A LA PROMOCIÓ DE LESACTIVITATS FÍSIQUES COM A EINA DE SALUT I DE PREVENCIÓ

AUTOR: Albert Ramírez i Sunyer

SUPERVISIÓ: Maria Assumpció Roset i Elias Programa d’Educació per a la Salut a l’EscolaDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Educació per a la salut

RESUM:

Els programes d’educació per a la salut existents al Departament d'Ensenyament(Programa d'Educació per a la Salut a l'Escola) tracten sobre diferents aspectes de lasalut i la higiene; salut, alimentació i nutrició; salut i abús de substàncies addictives(tabac, alcohol, drogues); salut, prevenció i control de malalties (polls, hepatitis, SIDA, ...);salut, seguretat i accidents (i nocions de primers auxilis); salut mental i tècniques deprevenció de l’estrès, millora de l’autoestima, etc.; salut, afectivitat i sexualitat. Els unsestan orientats cap a l’alumnat, els altres cap al professorat, i fins i tot n’hi ha d’orientatscap a les famílies. No existeixen, però, propostes de salut i activitat física.

La proposta de treball que realitzem és un estudi per aprofundir en el tema de la salut il’activitat física, i volem arribar a proposar un programa concret d’activitats i materials depromoció de l’activitat física i salut per al professorat.

Aquesta proposta de programa haurà de comptar amb una fonamentació teòrica, unaformulació d’objectius, uns continguts a desenvolupar i una proposta d’activitatsd’ensenyament/aprenentatge a realitzar. El disseny del programa haurà de donarresposta a les següents preguntes: per què?, on?, com?, què?, quan?, per a qui?, ambquè?. Tots aquests plantejaments s’aniran presentant al llarg del projecte que esresumeix en dos objectius:

a) Mostrar una visió de conjunt de la situació actual de la salut i activitat física a travésd’una recerca i anàlisi bibliogràfica específica. En aquest objectiu abordarem l’activitatfísica i salut com a eina de prevenció.

b) Proporcionar materials per integrar continguts d’activitats físiques en els programesque actualment realitza el PESE, amb la finalitat d’interrelacionar els diferentsaspectes de salut.


Pàgina 128

TÍTOL: ELS VALORS EDUCATIUS DE LES ACTIVITATS ESPORTIVES AL’HORA DE PATI PER MILLORAR L’EDUCACIÓ EN VALORS ICONVIVÈNCIA EN CENTRES. UNA EXPERIÈNCIA A L’IESFÒRUM 2004

AUTOR: David Ribera Nebot

SUPERVISIÓ: Francisco Seirul·lo VargasInstitut Nacional d’Educació Física de Catalunya

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Educació físicaNoves tecnologies: InformàticaTema transversal: Educació en valors

RESUM:

Aquest projecte centra l’atenció en les aportacions en valors de les activitats esportives al’hora de pati que, al permetre la interacció freqüent d’alumnes i professors de diferentsclasses i nivells, poden col·laborar de manera singular amb la millora de la convivència alcentre. No és un projecte teòric que cal experimentar; per altra banda, és un projecte derecerca que parteix de dos anys d’experimentació pràctica a l’IES La Mina i que té com aprioritat rellevant el millorar la seva justificació pedagògica, les seves condicionsd’aplicació a l’IES La Mina (IES Fòrum 2004) i les opcions d’implantació en altres tipus decentres educatius.Objectius específics de la recerca:

� Definir els valors més pertinents per poder emfatitzar amb les activitatsesportives de l’hora de pati de l’ I.E.S. Fòrum 2004.

� Analitzar quins tipus de valors educatius es potencien més a través de lesactivitats esportives de l’hora de pati, diferenciant nivells educatius, nivells departicipació i nivells de puntuació.

� Estudiar l’evolució personalitzada dels valors educatius utilitzats a les activitatsesportives de l’hora de pati.

� Valorar el significat a nivell d’estructuració de la personalitat de l’alumne queofereixen les activitats esportives de l’hora de pati.

Objectius d’aplicació al sistema educatiu:� Dissenyar models d’activitats esportives de l’hora de pati centrats en l’educació

en valors per a centres educatius de diferents tipologies.� Classificar i definir els valors educatius de l’esport que més poden millorar la

convivència en centres educatius.� Proposar un metodologia pràctica i senzilla d’investigació contínua d’unes

activitats esportives de l’hora de pati basades en l’educació en valors.� Implementar un sistema interactiu de gestió i autocontrol de les activitats

esportives de l’hora de pati a través de la pàgina web www.educaciofisica.com.


Pàgina 129

TÍTOL: APRENDRE AMB ELS MITJANS AUDIOVISUALS. ELS MITJANSAUDIOVISUALS COM A EINA VEHICULAR D’APRENENTATGE APRIMÀRIA

AUTORA: Carme Ribes Llordés

SUPERVISIÓ: Jordi Moral i AjadóServei de Mitjans AudiovisualsDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica i mitjans audiovisuals

RESUM:

La concepció del treball a realitzar que es planteja per a aquesta llicència és eminentmentpràctic. La seva pretensió és dotar a l’ensenyament primari d’un recurs global en elsmitjans audiovisuals per ser utilitzat com a complement, treball previ o fins i tot com aavaluació, de l’adquisició dels continguts d'algunes àrees curriculars.Partint d'un estudi aprofundit i detallat del material existent, vol elaborar una metodologiadidàctica dels mitjans audiovisuals en algunes àrees del currículum de Primària.

D'altra banda amb aquest projecte es vol complementar els materials curriculars elaboratspel Departament d’Ensenyament els quals són uns referents fonamentals, l’eixtransversal de l’educació audiovisual i el document de les competències bàsiquespertinents.

La realització se centrarà en tres àmbits:

� Anàlisi del material audiovisual existent: Fer una recerca inicial orientada aidentificar i descriure en una tipologia bàsica els materials existents, en funcióde les eines i recursos emprats en la seva creació.� Catalogació: Fer una guia adreçada als mestres amb possibilitats d’adaptar-ne les propostes per a diferents grups i diferents situacions.� Creació: Elaboració d’uns materials curriculars d’ús immediat a l’aula i quefacilitin el desenvolupament de les principals competències bàsiquesaudiovisuals.


Pàgina 130

TÍTOL: GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ I CULTURA INFORMACIONAL ALSCENTRES D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

AUTORA: Mònica Ricart i Llach

SUPERVISIÓ: Eva Ortoll Espinet Universitat Oberta de Catalunya

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: Informàtica Tema general: Organització i gestió

RESUM:

L’objectiu d’aquest treball és doble, per una banda descriure la gestió de la informació enels centres d’Educació Primària, tenint en compte les fases principals del seu cicle:l’entrada d’informació als centres, la circulació i distribució de la informació, laconservació i eliminació, el seu tractament i la seva projecció a l’exterior.

D’altra banda, descriure la cultura informacional globalment dels centres estudiats, és adir: el rol que juguen els diferents professionals relacionats amb la informació a l’escola(personal docent i PAS); la formació en relació a la informació i la seva gestió ; el grau desatisfacció envers a la gestió d’informació al seu centre; la percepció que tenen diferentsprofessionals de les competències i mancances pròpies en aquesta matèria; els criteris inivell de planificació de les diverses fases del cicle de la informació; la valoració que fande la reflexió metainformativa a l’escola.

L’anàlisi es fa tenint en compte tres dels quatre components d’un pla de gestió delconeixement: processos, persones i eines implicats en quatre tipus de fluxosinformacionals presents a l’escola: la informació operativa, la de suport operatiu, la desuport a la gestió i la comunicacional.

També es té present la destinació de la informació és a dir: els fluxos definits com aascendents, descendents, laterals, exteriors i corporatius.


Pàgina 131

TÍTOL : MODELITZACIÓ D’UN TREBALL INTERDISCIPLINARI AMB LAUTILITZACIÓ DE LES TIC I TENINT COM A UN DELS ELEMENTSDE REFERÈNCIA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

AUTOR: Roldan Riera i Serra

SUPERVISOR: Josep Masalles i Román Institut de Ciències de l’Educació

Universitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: B2


RESUM:

OBJECTIUS

� Elaborar un projecte de treball que possibiliti:

o Un treball interdisciplinar en què intervinguin totes les matèries curricularso La utilització de les TICo Tenir com a un dels elements de referència les competències bàsiques de

final d’etapa i poder ser utilitzat com a un suport a la decisió d’acreditar.o L’aprofitament com una possible eina de recuperació que pot complementar

les estratègies de recuperació acordades per l’equip docent i elsdepartaments.

o Tenir un instrument més per a l’avaluació interna del centre.

TREBALL A REALITZAR

� En finalitzar la llicència hauria de poder presentar una proposta acabada de treballinterdisciplinar per a quart d’ESO de 35 hores de duració que assolis tots elsobjectius fixats.

� Possible adaptació a altres nivells o moments de l’etapa

� Un model organitzatiu que fos vàlid per a qualsevol equip de quart d’ESO quevolgués dissenyar el seu propi treball.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

� Relacionar els objectius generals de l’etapa amb les competències bàsiques. � Relacionar els objectius generals de matèria amb les competències bàsiques � Dissenyar les activitats del projecte interdisciplinar. Una vegada tinc assegurat que les

competències bàsiques estan integrades en els objectius generals d’etapa i d’àmbit puccomençar a elaborar les propostes de treball.

� En aquest treball interdisciplinar hi haurà dos tipus d’activitats, unes d’individuals i les

altres de grup. Les primeres són les que aprofitaré perquè siguin un suport a l’equip per


Pàgina 132

prendre la decisió que, l’alumnat amb matèries no superades pugui aconseguirl’assoliment dels objectius generals de la matèria.

APLICACIÓ

� L’equip de quart amb aquest treball podrà:

� Avaluar les competències bàsiques tant les pròpies de cada àmbit comles generals.

� Aprofitar preferentment algunes de les activitats individuals per

recuperar les àrees no superades de l’alumnat que prèviament s’hagidecidit en les reunions de nivell i departament.

� Possibilitar que en les activitats de grup l’alumnat faci una petita

recerca, treballant en grup en funció dels seus interessos. � Disposar d’una eina potent i globalitzadora per avaluar els Objectius

Generals de l'etapa com: el nivell d'autonomia, la cooperació i lacol·laboració en el treball en equip, etc.

� Ajudar la presa de decisions de la junta d’avaluació final d’etapa.

El projecte preveuria temes que a priori la Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa vol prioritzar per al curs vinent:

� Adquisició de les competències bàsiques. � Utilització de les noves tecnologies com a eina vehicular de

l’aprenentatge. � Avaluació dels aprenentatges de l’alumnat. � Orientació escolar.


Pàgina 133

TÍTOL: POT SER ÚTIL L’ESTRÈS EN LA NOSTRA PRÀCTICA DOCENT?

AUTORA: Teresa Rioja Murga

SUPERVISIÓ: Montserrat Sunyer OllerEscola del Mètode Grinberg

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Salut laboral

RESUM:

El tema d'estudi està relacionat amb la qualitat i millora contínua del centres educatius, jaque incideix sobre la salut laboral del professorat, en aquest cas de secundària.El tema que plantejo considera l'estrès com a un conjunt de reaccions fisiològiques,emocionals i socials davant de certes situacions que es donen de manera repetitiva dinsde la pràctica docent. Aquest conjunt de reaccions limita les nostres possibilitats decapacitat de resposta no tan sols a l'aula, sinó també fora d'ella. Dins d'aquest estudi vullaprofundir en els següents aspectes:

. Localització de l'estrès.

. Característiques generals de l'estrès: quins són els elements que intervenen en una

situació d'estrès.. L'estrès del docent: abans, durant i desprès de la classe.. Relació entre postures físiques repetitives a l'aula i el nostre nivell d'estrès.. ¿Pot ser útil l'estrès, tot i que no és una condició escollida?. Desprès d'investigar com construïm el nostre propi estrès, aprendre a desfer-lo físicament i a altres nivells.. Utilització de les qualitats que apareixen al deixar anar l'estrès.

Cada professor que participi en el projecte rebrà 10 sessions individuals de treballcorporal basades en el Mètode Grinberg, un mètode d'aprenentatge corporal que té coma objectiu ensenyar a les persones a utilitzar les seves pròpies habilitats i recursos per tald'incrementar el seu benestar.

Amb les 10 sessions es pretén assolir els objectius següents:. Localitzar l'inici de l'estrès al seu cos.. Aprendre a desfer les reaccions automàtiques davant d'una situació d'estrès.. Utilitzar a l'aula les qualitats que afloren al deixar anar l'estrès que els acompanyava.

En finalitzar el procés d'aprenentatge es valorarà la salut laboral de cada professor queparticipi en el projecte, des de l'inici al final, i la seva incidència en la salut del col·lectiu.


Pàgina 134

TÍTOL: EL MOLÍ FARINER. L’APROFITAMENT DE L’ENERGIA AL LLARGDE LA HISTÒRIA. APLICACIÓ DIDÀCTICA DELS CONTINGUTSDE 1R D’ESO PER A LA INTERPRETACIÓ I EL CONEIXEMENTDEL TERRITORI, TREBALLATS A PARTIR DE LAINTERDISCIPLINARIETAT

AUTOR: Demetri Santamaria i Pascual

SUPERVISIÓ: Joan Tort i DonadaDepartament de Geografia Física i RegionalUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socialsTema transversal: Educació en valors

RESUM:

El projecte consisteix en un treball d’investigació en ciències socials sobre l’aprofitamentenergètic de l’aigua, al voltant de l’estudi d’un molí fariner.Aquest treball pot servir de format per a un crèdit variable, en l’àrea de ciències socials,destinat bàsicament a l’alumnat de 1er cicle de l’ ESO.El treball tindrà com a marc de referència l’àmbit comarcal de la Garrotxa i un tram delFluvià (al voltant de Besalú ) on focalitzarem una àrea de molins fariners.Els objectius bàsics del treball seran, d’una banda, l’estudi i comprensió de la tecnologiadel molí fariner. I d’altra, el coneixement, l’estudi i la interpretació del territori, tenintpresent com a eix central l’ús i l’aprofitament de l’aigua com a font d’energia i motoreconòmic al món pagès de l’edat mitjana.Aquests objectius generals han de permetre treballar, a part de les ciències socials,aspectes de tecnologia, naturals, àrea de llenguatge,… cosa que potencia lainterdisciplinarietat, tan important actualment al món acadèmic on domina l’especialitzacióen la majoria de les matèries.Tot això treballat a partir d’una metodologia basada fonamentalment en diversestècniques que permetin un aprenentatge significatiu per part de l’alumnat (concepcióconstructivista ), com seran:

- partirem de l’aspecte vivencial de l’alumnat amb el seu cúmuld’experiències i coneixements previs

- compaginarem els mètodes inductius amb l’hipotètic-deductiu- l’alumnat desenvoluparà les activitats amb la tècnica de “projectes de

treball”- farem treball de camp, recollida de dades, …

Per últim, m’agradaria destacar que el treball anirà enfocat bàsicament a treballar idesenvolupar en l’alumnat els continguts actitudinals, que han de permetre una valoraciódel treball dins del que s’anomena “educació per a la sostenibilitat”, la qual cosa had’afavorir una actitud positiva i alhora crítica en l’ús i aprofitament dels recursos i sobretotde les fonts energètiques com a eina importantíssima en l’equilibri mediambiental del’època tant problemàtica ( i alhora tant interessant ) que ens ha tocat viure.


Pàgina 135

TÍTOL: EL NOSTRE ENTORN. ACTIVITATS PER A ALUMNES AMBNECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES, PER TREBALLAREN PROJECTES I GRUPS COOPERATIUS

AUTORA: Rosa Santó i Fabregat

SUPERVISIÓ: Carles Curto i MilàMuseu de Ciències Naturals de Barcelona

MODALITAT: B2

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentalsTema transversal: Educació en la diversitat

RESUM:

El projecte "El nostre entorn" consisteix a fer guies didàctiques de treball per alsalumnes i per al professorat de les macroactivitats següents:

1. "Fem el nostre entorn" Construcció d'una sèrie d'objectes escollits pels alumnes queserviran per decorar l’institut. L’experiència es va fer en forma de variable de tressessions setmanals adreçat a alumnes amb problemes d’aprenentatgefonamentalment, encara que podia ser escollit per tot tipus d’alumnat. Tots elsobjectes estan relacionats amb la biologia i la geologia.

2. "Estudi d'un parc urbà". Experimentat en forma de variable o com a complement ales classes del crèdit comú. S’ha fet per a alumnes amb necessitats educativesespecífiques i també per a la resta.

3. "Les nostres platges". Experimentat en forma de “variables de sis hores”: el mateixprofessor impartia 2 variables de manera que en el marc horari tenia tres sessionssetmanals de dues hores cadascuna. Aquest crèdit variable anava dirigit a alumnesamb necessitats educatives específiques. De les tres sessions una era per la tarda ies desenvolupava a la platja de Badalona.

4. “Geologia de l'entorn”. És el nou projecte, serà un crèdit de tres sessions setmanalsdurant el primer trimestre del curs 2003/04, adreçat a alumnes amb problemesd'aprenentatge encara que el podrà escollir tot tipus d'alumnat.

El primer dia de classe en totes les macroactivitats la professora proposa una sèrie deprojectes.

Els alumnes numeren els projectes per ordre de preferència. Segons la tria, es formen elsgrups de treball cooperatiu, amb tres alumnes cada un. El professorat cal que tingui curade fer que els grups de treball siguin heterogenis, tant pel que fa al gènere com a leshabilitats manuals dels alumnes.

La tasca del professorat serà d’anar revisant el compliment de l'eix del treball. Laprofessora els proporcionarà a principi del projecte:

- Objectius- Avaluació- Proposta de dates per a les sortides comunes


Pàgina 136

- Una petita explicació de coneixements previs per a cadascun dels projectes- Recomanacions metodològiques per realitzar un projecte- Metodologia específica per als treballs de camp o carrer- Recomanacions metodològiques sobre com treballar en equip- Coses a evitar. Explicacions amb caire humorístic sobre actituds negatives

dels estudiants quan treballen en equip- Adreces útils- Carta de presentació del centre per sol·licitar finançament, col·laboració, etc.- Cartell de l'aula de Freinet. És un cartell amb tres columnes "Felicito, Critico,

Proposo"

Aplicació pràctica en els centres d’ensenyament

Les guies didàctiques podrien servir com a:

- Material per treballar en petits grups d'alumnes amb necessitats educativesespecífiques

- Crèdit variable. Cada macroactivitat correspondria temporalment a 30 hores- La majoria de projectes es podrien adaptar per fer treballs de recerca a l'ESO

o al batxillerat

Els possibles materials que se cediran al Centre de Recursos de Badalona seran:

. - Una col·lecció de les roques de Badalona- Recorreguts didàctics de roques ornamentals dels carrers de Badalona- Recorreguts didàctics de roques de construcció dels carrers de Badalona- Preparacions microscòpiques de les roques de Badalona- Pàgina web de les roques de Badalona


Pàgina 137

TÍTOL: L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DE L’ALUMNAT DELS CICLESFORMATIUS, LA INSERCIÓ LABORAL I LA GESTIÓ DE LABORSA DE TREBALL

AUTOR: Florentino Sanz García

SUPERVISIÓ: Josep Xirgu i FarnésInspecció d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema general: Orientació professional

RESUM:

Es detecta, molt sovint, que l’alumnat que comença els estudis d’un cicle formatiu deFormació Professional no té un coneixement inicial suficient de les exigències personals iprofessionals que requereix la preparació per exercir la professió que han triat, per la qualcosa cal una ajuda orientadora planificada que relacioni els estudis amb l’inici de la vidaactiva en les empreses, així com el seguiment de les primeres insercions de l’alumne enel món laboral. En aquest estudi es proposa conèixer i analitzar el marc teòric, contrastar experiènciesvaluoses i els diferents punts de vista dels principals actors i agents implicats, com sónels alumnes, els equips docents i les empreses, respecte a la necessitat d’orientació iseguiment professional dels alumnes que cursen els cicles formatius en l’entorn de lescomarques gironines.

Els objectius generals del treball són bàsicament:

1) Analitzar l’estat de la qüestió referent a les teories més significatives deldesenvolupament i l’orientació professional en general.

2) Emmarcar l’orientació professional de l'alumnat que cursa cicles formatius dins delconcepte general d’educació per a la carrera (“career education”).

3) Conèixer les opinions, valoracions i propostes de col.lectius que han manifestat llursopinions o tenen especial coneixement respecte a la transició del sistema educatiu deformació professional reglada al món laboral en el nostre entorn.

4) Analitzar el marc legal actual a Catalunya respecte a l’organització de l’orientacióprofessional i el seguiment de la inserció laboral dels alumnes dels cicles formatius. De laLOGSE a la Llei de Qualitat.

5) Comparar els sistemes d’orientació professional en altres països dins del marc de laUnió Europea i els principis de l’euroorientació.

6) Oferir propostes, experiències i suggeriments per elaborar plans d’orientacióprofessional adients en el centres educatius que disposen d’estudis de formacióprofessional.


Pàgina 138

7) Estructurar un pla tipus d’acció tutorial i d’orientació professional destinat a alumnesdels cicles formatius de formació professional.

8) Elaborar unes pautes per a la formació específica en temes d’orientació professionaldestinada als tutors de Formació en el Centre de Treball (FCT) dels IES de l’entorn.

9) Elaborar pautes per a la gestió de la borsa de treball en un Institut d’EnsenyamentSecundari i el seguiment de la inserció laboral dels seus alumnes.

Les possibles aplicacions generals del treball es concreten en el fet d’oferir unes pautes imodels d’actuació vàlida per desenvolupar plans d’orientació professional a l’alumnat iestablir formes d’ajuda per gestionar les primeres incorporacions de l’alumne al mónlaboral, així com oferir propostes de gestió coordinada i eficient de l’oferta i demanda defeina que es generen habitualment en un centre que disposi dels ensenyaments deformació professional.


Pàgina 139

TÍTOL: ELS HÀBITS DE SALUT EN ELS JOVES DE 12-18. L’ANÀLISI DEL’ESTAT DE SALUT COM A EINA DE PREVENCIÓ I EDUCACIÓEN VALORS

AUTORA: M. Asunción Savall Domingo

SUPERVISIÓ: Aurora Danès i ValeriDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències naturals i experimentalsTema transversal: Educació per a la salut

RESUM:

El tema central d’aquest treball de recerca està emmarcat dins de l’àmbit de l’educacióper a la salut, concretament el tema que vull desenvolupar pretén analitzar tots aquellsaspectes que estan relacionats amb el risc de patir malalties cardiovasculars. He triataquest aspecte i no d’altres, per diferents motius: a) per la magnitud del problema, lesmalalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat no accidental en els païsosdesenvolupats; b) perquè amb una educació adequada poden modificar-se els hàbits imillorar la resposta de la població; c) perquè em permet partir d’unes dades objectives,reals de l’estat de salut i els factors de risc dels alumnes que seran la població objecte delmeu estudi.

El treball comprén dues fases:

Primera fase: Obtenció i anàlisi de les dades

La mostra d’estudi serà de 200 joves d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys,alumnes de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès.

Els d’hàbits de salut que treballaré fan referència a tres àmbits: l’alimentació, l’exercicifísic i el consum de tabac.

Per a l’obtenció de les dades utilitzaré la següent metodologia :

� Qüestionari d’hàbits tant individuals com familiars, per conèixer els antecedents delsjoves de la mostra.

� Exploració física, per determinar: Pressió arterialFreqüència cardíaca i valors cardiorespiratòrisAntropometria: Pes, Alçada, Índex de massa corporal (IMC= Pes (Kg)/talla 2(m)),Plecs subcutanis, Percentatge de teixit adipósRecollida de mostres sanguínies: s’estudien els següents paràmetres: glucèmia,colesterol total, HDL, LDL, Quocient aterogènic (LDL/HDL), i triglicèrids

� Valoració del consum de tabac, nombre de cigarretes/dia


Pàgina 140

� Valoració de l’activitat física, hores d’exercici físic i hores de TV, videojocs, etc.

Anàlisis i valoració global dels resultats. S’estudiarà la relació de les diferents dadesobtingudes valorant els factors de risc acumulats i es compararan els resultats amb altresestudis fets en altres poblacions del mateix marge d’edat.

Segona fase: a partir de

L’anàlisi de les dades obtingudesL’evolució de la situació, comparant els meus resultats amb les dades empíriques deltreball anterior realitzat en la mateixa població d’adolescents de l’Institut Eugeni d’Ors,desenvoluparé un conjunt d’activitats d’educació per a la salut per:

� Incidir especialment en aquells factors que resultin més desfavorables� Generar una educació en valors� Permetre un autoconeixement i reflexió sobre les pròpies conductes, � Proporcionar els elements indispensables perquè els alumnes puguin detectar una

situació de risc i siguin capaços de decidir adequadament


Pàgina 141

TÍTOL: WORKING ENGLISH PRONUNCIATION IN PRIMARY SCHOOL(TREBALLEM LA PRONUNCIACIÓ DE L’ANGLÈS A PRIMÀRIA)

AUTORA: Anna Segarra Ariol

SUPERVISIÓ: Joaquín RomeroUniversitat Rovira i Virgili

MODALITAT: A


RESUM:

El treball que ens proposem dur a terme durant aquest curs 2003-2004 té com a objectiuprimordial l’estudi de la transmissió, recepció i reproducció de sons en anglès, les sevesvariacions i les correspondències entre sons i grafies per tal d’elaborar un materialcomplementari al treball elaborat pel professorat a l’aula dins del cicle mitjà i superiord’educació primària.Aquest material de suport consistirà en activitats de pronunciació per ser utilitzades dinsde l’aula perquè els alumnes assoleixin un nivell de comunicació oral bàsic que elspermeti comunicar-se fonèticament de manera correcta en anglès.Aquest projecte va dirigit a mestres dels cicles mitjà i superior d’educació primària,especialistes d’anglès, que vulguin incorporar un treball de pronunciació a les sevesclasses i que tinguin la necessitat d’incrementar el seu repertori de tècniques i estratègiesi desenvolupar la seva sensibilitat i conscienciació cap a aspectes de la pronúnciaanglesa.Què és el que fa que un alumne/a pronunciï malament i per què? Què és el que fa quealguns alumnes tinguin pocs problemes a l’hora de pronunciar l’anglès i altres, en canvi,en tinguin molts; que uns progressin adequadament i altres no? En quina mesura potajudar-hi el professorat? Què s’hauria d’ensenyar i per què? Quines activitats són lesadients a l’hora de resoldre problemes concrets de pronunciació anglesa? Al llargd’aquest projecte intentarem explorar les respostes a aquestes preguntes i a altres queaniran sorgint. La primera part del nostre treball va adreçat als mestres i estudia les maneres compodem ajudar a millorar la pronunciació dels nostres alumnes, ajudar-los a crear el propirepertori de sons. Intentarem suggerir possibles solucions a problemes freqüents de lapronunciació.La segona part, adreçada a l’alumnat, se centra en l’estudi del factors inherents a unabona pronunciació i posa a l’abast dels alumnes una varietat d’activitats i d’exercicis queels ajudaran a millorar la pronunciació. Les diverses activitats han estat pensades perabastar les edats que van des dels 8-10 anys (cicle mitjà) i 10-12 anys (cicle superior).Els diferents aspectes de la pronunciació es presenten dins d’un context divertit, en formade jocs i activitats participatives de manera que resultin atractives i alhora motivants per aalumnes. L’enfocament està dirigit a animar-los a escoltar i imitar la llengua parladasegons uns models. Aprofitar d’aquesta manera la gran capacitat imitadora que es té enaquestes edats amb la finalitat de desenvolupar una correcta pronunciació de l’anglès.


Pàgina 142

TÍTOL: EL CANT CORAL A SECUNDÀRIA. REPERTORI POPULAR,TRADICIONAL I MODERN, BASAT EN PECES I AUTORSCATALANS

AUTORA: M. Inés Sellés Calabuig

SUPERVISIÓ: Màrius Bernadó i TarragonaUniversitat de Lleida

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Música

RESUM:

A partir d’aquest treball pretenem recopilar, ampliar, treballar i destriar un repertori decant coral que estigui lligat a la música popular catalana, als compositors cultes que hanfet obres corals aptes per ser cantades a secundària i sense deixar de banda els creadors“moderns”, que resulten més propers al nostre alumnat, sempre en l’àmbit català.

Partint d’aquesta idea fonamental, el cant coral dins l’àmbit català, pretenem que la nostrafeina serveixi per recopilar i donar forma i estructura al treball que fan molts ensenyantsde música amb les seves corals, de manera que en puguem treure conclusions quedesprés serveixin a tota la comunitat d’ensenyants de música. És per això que el resultatfinal haurà de ser un material didàctic que sigui útil i pràctic per a tots els professors/es demúsica que tirin endavant el projecte d’una coral a Secundària, de manera que puguindisposar d’un material que els proporcioni un ampli repertori coral aplicable a la “tipologia”d’una coral d’un IES i que a més disposi d’estratègies metodològiques i recursos didàcticsque facilitin l’aplicació d’aquests repertori.


Pàgina 143

TÍTOL: ELABORACIÓ D’UN MATERIAL DOCENT DEL CRÈDIT“PROCESSOS DE FABRICACIÓ”

AUTOR: Joaquim Serra i Bech

SUPERVISIÓ: Neus Pellicer i JoheraDepartament d’Enginyeria Química, Agrària i AgroalimentàriaUniversitat de Girona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Tecnologia química, Cicles formatius:família química

RESUM:

La finalitat d’aquest treball consisteix en l’elaboració d’un material didàctic per a ús delsalumnes dels Cicles Formatius Anàlisi i Control i Tècnic en Operacions de Procés enPlanta Química, dins dels Crèdits de “Processos de Fabricació” i “d’Operacions Unitàriesde Procés Químic”, respectivament. Aquest material didàctic té per objectiu facilitar-los laintroducció al món de la Indústria Química, amb l’ajut de les tècniques d’informació icomunicació informàtiques. En suport informàtic d’un CD, l’alumne/a tindrà al seu abast una visió general de laIndústria Química, una descripció detallada de les Operacions Unitàries i dels ProcessosUnitaris, amb imatges i simulacions, un conjunt dels principals processos de fabricació,amb els seus diagrames de flux, un catàleg de productes bàsics relacionats amb lesempreses productores més emblemàtiques, vocabulari i bibliografia.Al mateix temps, aquest material serveix per al professorat, ampliat amb una col·lecciód’exercicis resolts i casos pràctics simulats de fabricació de productes, complementatsamb pràctiques de laboratori.El treball pel qual presento aquest resum de projecte està pensat per facilitar un materialamb suport magnètic (un CD) i format de pàgina web, dirigit als alumnes, que els permetitenir a l’abast tot el que necessitin per assolir els continguts de la programació del Crèditde Processos de Fabricació, ajudar-los a desenvolupar els procediments necessaris idonar-los pautes per adquirir unes bones actituds.

L’estructura del treball és la següent.

Consta de 8 blocs principals:

1. Text de continguts; 2. Esquemes i dibuixos; 3. Problemes i exercicis; 4. Catalogació de productes;

5. Índex industrial; 6. Exercicis de laboratori; 7. Vocabulari industrial; 8. Bibliografia.


Pàgina 144

Cada un d’ells conté apartats, els quals estan vinculats entre ells:

1. El text de continguts està establert per Operacions Unitàries; Processos Químics; iProcessos Industrials de fabricació.

2. Relacionats amb aquests continguts hi ha esquemes i dibuixos que es podenvisualitzar a voluntat.

3. Els problemes i exercicis, juntament amb la simulació de casos pràctics d’ordres defabricació també estan relacionats amb el text, que actua de manera de tronc centraldels continguts del CD.

4. L’índex industrial conté els noms, característiques i volum de producció de lesprincipals empreses químiques, classificades per sectors. Està relacionat amb uníndex de productes industrials. Per exemple, en el cas de detergents domèstics,inclouria la marca comercial, l’empresa fabricant i les seves característiques:nacionalitat de la casa matriu, volum de producció anual, divisions de producció,productes fabricats, adreces, etc. Aquests dos índexs ( de productes i d’empreses )estan relacionats en les dues direccions, o sigui, es pot passar de productes aempreses fabricants i viceversa. Permet poder saber els productes fabricats per cadaempresa.


Pàgina 145

TÍTOL: “L’EDUCACIÓ EN LA INTERCULTURALITAT” QUÈ DEMANEN …QUÈ NECESSITEN ELS MESTRES?

AUTOR: Eusebi German Solano Saura

SUPERVISIÓ: Maria Areny i BusquetsPrograma d’Acolliment de l’alumnat de nacionalitatestrangeraDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A


RESUM:

La situació actual de Catalunya pot definir-se com la d'una comunitat on el fenomen de laMulticulturalitat s'està implantant amb la lògica del desenvolupament econòmic i social.Aquest fenomen de la multiculturalitat no és aliè a la resta de les comunitats, on cadavegada més es busquen instruments polítics i socials que permetin la integració socialdels diferents col·lectius d'immigrants (de diferents orígens), així com d'una minoriaètnica, clarament distingida i percebuda des de fa segles, els gitanos. Un dels aspectes més cridaners d'aquest procés d'integració de les minories ètniques iels col·lectius d'immigrants és el que s'està produint en els centres educatius, on al costatde les tradicionals tasques educatives, el professorat ha d’assumir la formació de jovesamb especials necessitats educatives, bé sigui per l'idioma, la cultura o la procedènciafamiliar. En aquest sentit, l'adaptació curricular seria el vehicle idoni per a l'atenciód'aquests nens i joves procedents d'una comunitat cultural diferent, si no fos perquè, engeneral, al professorat (i aquesta és una hipòtesi), li manca la preparació suficient perportar a terme aquesta adaptació curricular, sobre la base del desenvolupament del'educació intercultural.

També s'insisteix en la necessitat d'aportar especialistes a l'escola, però al mateix temps,es demanda una formació específica del professorat existent que permeti desenvoluparuna tasca educativa eficaç en l'àmbit intercultural. El coneixement de les altres cultures,d'altres idiomes, d'altres valors, d'altres maneres de convivència i de relació familiar; elrespecte, l'acceptació, la protecció i el seu desenvolupament, serien el mitjà d'integraciósocial i cultural més propici que es podria donar dintre de l'escola. En aquest sentit es potentendre l'educació intercultural, més com una forma de vida que una improvisada ivoluntariosa adaptació curricular. A Catalunya falten estudis d'aquest tipus, i per això, s'escolten les veus d'algunsprofessors, potser més, les dels implicats amb les noves situacions esdevingudes delprocés migratori recent, que lluny de comprendre la diversitat com un element positiu, laviuen com un problema, ja que la falta d'atenció sistemàtica des d'etapes primerenques faque s'enquistin els problemes d'aprenentatge i actituds en alguns escolars que dificultenl'aprenentatge dels altres. La nostra intenció amb el projecte d'investigació és comprendre la nova situació derivadade l'existència d'alumnes estrangers a l'escola per, posteriorment, en el discurs devaloració de la diversitat cultural, donar resposta i oferir solucions a les necessitats quedetecta el professorat.


Pàgina 146

METODOLOGIA I PLA DE TREBALL

A fi de donar resposta a aquestes i altres qüestions, utilitzant el material, la metodologia iels antecedents d'estudis realitzats a Catalunya, pretenem realitzar una investigació entreel professorat de primària i secundària dels centres educatius de Barcelona que enspermeti elaborar uns materials que ajudin en l'aplicació de programes d'educacióintercultural en les escoles. La metodologia a seguir fa ús de la tècnica quantitativa més coneguda: l'enquestamitjançant qüestionari. Es tracta d'un qüestionari, provat amb fortuna a Catalunya peldoctor Garreta, tenint en compte factors tan diversos com: la densitat de l'alumnat deminories en l'escola, si es tracta de famílies nouvingudes o arrelades, la ubicació delcentre (en el centre o en la perifèria urbana), la presència de famílies marginals en elcentre que no pertanyen a cap minoria, la presència o absència del reforç de programesespecífics, etc. Cadascun d'aquests factors va marcant la forma com cada centre i cada professionals'enfronta a la nova realitat sorgida de la presència de minories no nacionals. Aquestapresència condueix al descobriment de la diversitat (també el redescobriment, perquè elsgitanos en molts casos ja formaven part de l'alumnat de l'escola), i a la necessitat deplantar cara a això.

El procés estadístic, tal com és usual en les investigacions sociològiques, es realitzaràmitjançant la tècnica del mostreig. Les fases descriptives del procés són les següents: - Determinació de l'univers de l'estudi.

L'univers de l'estudi està compost pels docents de primària i secundària dels centrespúblics i concertats de secundària).

- Selecció de la mostra.Es proposa realitzar 400 enquestes, la qual cosa suposa admetre un marge màximd'error de el + - 4%, per al total de la mostra, treballant amb un nivell de confiançadel 95,5%, i en el cas més desfavorable de p=q=50.

- Distribució de la mostra.Atès que ens interessa conèixer la realitat del professorat de Barcelona la mostras'estratificarà en relació amb tipus de centres, nombre de centres (públics iconcertats), és a dir, aproximadament el 75% en centres de titularitat pública i el 25%en centres concertats.

- Mètode de mostreig. Per a la selecció de l'entrevista es procedirà d'acord amb l'estratificació de centressegons zones escolars.

- Qüestionari. El qüestionari serà estructurat i recollirà la següent informació:

a. Dades d'identificació i classificació.b. Dades peculiars de l'estudi: (Participació pares, polítiques actives, formacióprofessorat, educació compensatòria, mediador cultural o/i treballador social, elcentre, l'aula, la religió, la llengua i els recursos pedagògics).

- Procés d'intervenció informàtica.El procés d'intervenció informàtica haurà d’adaptar els dissenys dels diferents fitxersque componen el qüestionari, així com el disseny de processos que contingui elmanteniment de fitxers, consulta i explotació de dades. Es realitzarà la programació


Pàgina 147

dels dissenys elaborats, i la introducció de dades d'enquesta, d'acord amb l'anàlisimultivariant que es persegueixi en l'explotació de dades.

- Pretest. Amb anterioritat a l'aplicació definitiva, el qüestionari serà sotmès a una “prova pilot”per detectar la seva qualitat i adequació als objectius fixats.

- Presentació de resultats. Es lliurarà un informe final de l'estudi, així com el qüestionari, les targetes utilitzadesen el sondeig estadístic i el seu llibre de codis.


Pàgina 148

TÍTOL: ANÀLISI DE LA TRANSFERABILITAT DE PRODUCTES DEPROJECTES SÒCRATES/COMENIUS PER A LA MILLORA DELA INTEGRACIÓ DE LA DIMENSIÓ EUROPEA A LES ESCOLES

AUTORA: Eulàlia Solsona i Bertran

SUPERVISIÓ: Joana Vidal i SalvadorOficina de Cooperació Educativa i CientíficaInternacional Departament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Tema transversal: Dimensió europea

RESUM:

Amb aquest treball es pretén :� Definir i acotar el concepte de Dimensió Europea .� Identificar uns indicadors que permetin avaluar la Dimensió Europea (DE)

en els projectes realitzats i establir-ne uns altres per avaluar la sevainnovació educativa.

� Fer un estudi exhaustiu dels projectes, situant-los en el seu context, per talde fer una classificació de tipus de productes, veure’n la incidència de lesTIC, la seva incidència en la millora de la qualitat de l’ensenyament i trobarexemples d’aplicació metodològica per, amb tot,

� extreure’n els elements transferibles i que, per tant, siguin aplicables ad’altres centres d’ensenyament.

Aquest estudi pot ajudar tant als centres que volen desenvolupar un projecte europeu, comals que considerin important treballar el concepte d’Europa, ja que pretén donar a conèixerel que s’ha fet i s’està fent per desenvolupar la ciutadania europea.Si bé Europa ja és present en el currículum de determinades disciplines com ara Història,Geografia, etc. es tractaria d’aconseguir que la DE esdevingui un eix transversal que passi aser subjecte d’interdisciplinarietat i que permeti ajudar els centres a integrar-la de maneraplena. Aquesta plena integració vol dir que Europa estigui present en qualsevol activitat tantacadèmica com extraescolar que es dugui a terme, en els projectes de centre, en els plansestratègics, en la cooperació amb els pares, en la manera de definir-se un centre i depresentar-se al seu entorn.Per tal de desenvolupar aquest projecte es constituirà un corpus de memòries de projectesComenius 1.1, seleccionades entre les 600 que actualment té l’Oficina de CooperacióEducativa i Científica Internacional.Una vegada feta la selecció de les memòries dels projectes europeus, s’identificaran elsindicadors d’innovació, d’interdisciplinarietat, de ciutadania europea i de descripció de DE. Acontinuació es farà una anàlisi d’aquestes memòries, així com dels seus productes per talde confegir una tipologia d’activitats. Tot seguit s’avaluaran aquestes activitats des del puntde vista de la seva idoneïtat per introduir la DE i les propostes innovadores i es faransuggeriments per a la seva transferabilitat.Finalment es treballarà en la difusió d’aquests resultats ja sigui confeccionant un CD-Rom i/opublicant els resultats a la pàgina web de l’Oficina de Cooperació Educativa i CientíficaInternacional.


Pàgina 149

TÍTOL: EL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE I DESOCIALITZACIÓ DE LES ALUMNES FILLES DE FAMÍLIESIMMIGRADES: INTERVENCIONS EDUCATIVES I CONSTRUCCIÓD’IDENTITAT EN L’ÀMBIT EDUCATIU

AUTORA: Núria Terés i Bonet

SUPERVISIÓ: Mary Nash BaldwinUniversitat de Barcelona

Àngel Guirado SerratInspecció d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A


RESUM:

Amb la continuada arribada de persones immigrades a Catalunya, s’han obert moltsinterrogants socials, polítics, culturals, educatius, ... I es van necessitant estudis i modelsd’intervenció educativa per treballar en aquesta realitat tan canviant.El projecte que desenvoluparé al llarg d’aquest curs se situa en el marc de l’educacióintercultural pel que fa al seu procés d’ensenyament-aprenentatge a l’ESO i alsensenyaments postobligatoris. Al mateix temps vol ser una aportació a l’educació per a lacompetència cultural de tots els nois i totes les noies dels nostres IES. També volcol·laborar a dinamitzar construccions d’identitat conjunta entre els joves.El treball, per una banda, té com a objecte l’anàlisi de processos de noies filles defamílies immigrades. La raó de fer un estudi de gènere és perquè la seva presència a lasocietat i en els IES, en general, té molts components d’invisibilitat i d’estereotips quedificulten el seu desenvolupament personal i acadèmic. Elles, dins la situació de pobresa idificultats que viuen els joves adolescents immigrants respecte als seus companys d’aquí,acumulen i concentren situacions de marginalitat, oblit, invisibilitat. Aquestes situacions ila seva vivència mereixen un estudi monogràfic en profunditat, així com un esforç per al’elaboració de respostes de tot tipus que ajudin a emergir la força i la potencialitat de lesnoies. A més, com és sabut, en totes les cultures, les dones asseguren la transmissiócultural però alhora dinamitzen i cristal·litzen els canvis, són motors d’integració id’incorporació de nous elements culturals.L’altre objecte d’estudi del treball és aprofundir en els elements que ajuden en la millorade l’aprenentatge, a reduir el fracàs escolar, a promoure les seves capacitats i possibilitarbons aprenentatges per formar persones que puguin participar positivament en unasocietat plenament intercultural i més democràtica.Per això en aquest treball em centraré en l’anàlisi de processos personals de noies fillesde famílies immigrades i de les seves mares, la formulació de recomanacions per aprofessorat i educadors, i l’elaboració de materials per treballar amb joves en els nostresInstituts d’ensenyament secundari, utilitzant per a algunes activitats, les novestecnologies de la informació i la comunicació.


Pàgina 150

TÍTOL: MATHS: FROM MENTAL ARITHMETICS TO PROBLEM SOLVING

AUTORA: Ester Terés Illa

MODALITAT: C

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: MatemàtiquesTemes transversal: Matemàtiques a través de l’anglès

RESUM:

Curricular contents: Mental arithmetics, problem solving, operations and related issues.

Aims:


Continguts curriculars: Càlcul mental, resolució de problemes, operacions i temesrelacionats.

Objectius:

� recollir recursos i materials emprats a les escoles de la Gran Bretanya� conèixer el llenguatge específic per ensenyar la matèria� conèixer tècniques de treball i la metodologia a l’hora d’ensenyar matemàtiques


Pàgina 151

TÍTOL: REPERTORI D’IMATGES DE LA HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIACATALANA. CREACIÓ D’UN MATERIAL MULTIMÈDIA INTERACTIU,PER A LA SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA

AUTORA: Laura Begoña Terré Alonso

SUPERVISIÓ: Pepe Baeza GallurDepartament de Comunicació Audiovisual i PublicitatUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Visual i plàstica, Ciències socialsNoves tecnologies: Mitjans audiovisualsTema transversal: Educació en valors

RESUM:

Amb aquest treball em proposo dissenyar un material d’estudi, rigorós però alhora flexiblei atractiu, tant d’ús per al professorat (especialista o no) com per a l’alumnat desecundària postobligatòria.El principal repte d’aquest projecte és atorgar a la fotografia catalana la importància deservir d’exemple i il·lustració per a l’anàlisi i l’estudi de la imatge, de manera que ungrapat d’imatges de la fotografia catalana funcionarien de perxa on l’alumne aniria penjantels coneixements sobre la imatge (incloses les cèlebres imatges de reconeguts autors dela fotografia universal) i així mateix un repertori de referents icònics per nodrir les sevescapacitats crítiques i creatives.

Descripció

� Selecció d’un repertori d’aproximadament 50 imatges fotogràfiques des de l’origen dela fotografia al moment contemporani a Catalunya. L’objectiu principal pel quals’establiran els criteris de selecció d’aquestes imatges serà facilitar la fixació delsconceptes propis de la construcció de la imatge, l’estètica i la tècnica de la fotografia,tant teòrics com pràctics, mitjançant el coneixement del patrimoni fotogràfic català,que és alhora representació de la historia dels fets i la gent de Catalunya.

� Elaboració d’una fitxa d’anàlisi que orienti l’alumne en les diferents lectures que potoferir la fotografia.

� Elaboració d’una bibliografia crítica, relacionada amb els diferents períodes, autors itècniques objecte d’estudi.

� Elaboració d’un repertori d’enllaços web per a la consulta d’aspectes relacionats ambels diferents períodes, autors i tècniques objecte d’estudi.

� Creació d’una presentació interactiva de consulta amb suport infogràfic queconstituiria un material de treball i estudi per a l’alumne i que permetria diferentsrecorreguts (cronològics, de gènere, d’autors, de tècniques, etc.)

Disseny del pla de treball

� Fase 1: Documentació� Anàlisi i recerca de:1. Fonts bibliogràfiques.


Pàgina 152

2. Arxius d’imatges catalans, públics i privats. 3. Webs sobre fotografia i infografia, tant del país com estrangeres.4. Treballs similars publicats, adreçats a batxillerat i cicles formatius.

� Fase 2: Selecció de les imatges i redacció� Selecció de les 50 imatges cabdals de la fotografia catalana.� Selecció a prop de 250 imatges relacionades amb les anteriors, de la

fotografia catalana, espanyola i universal. � Redacció de textos breus i entenedors, mapes conceptuals, gràfics, llistats

d’autors, bibliografies, etc.� Fase 3: Creació del material interactiu

� Disseny d’una presentació interactiva en power point o format web.� Treball d’inclusió de tota la informació seleccionada.


Pàgina 153

TÍTOL: CAP A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DES DELA INTERDISCIPLINARIETAT. UN MARC I QUINZE PROPOSTESPER A L’ESO

AUTOR: Albert Tomàs i Deig

SUPERVISIÓ: Ferran Ruiz i TarragóSubdirecció general de Tecnologies de la InformacióDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències naturals i experimentals,Tecnologia, Llengua i literatura catalana

RESUM:

La societat del nostre segle necessita persones especialitzades però polivalents, elprofessorat de secundària té una especialització molt acusada, el currículum estàorganitzat per àrees i les competències bàsiques agrupades per àmbits; però tot això hade poder ser compatible amb el treball en equip, la coordinació curricular, la perspectivatransversal de l’educació i del coneixement i una actitud de ment oberta i flexible. El repteés donar resposta a aquest seguit d’aparents contradiccions. Pretenem demostrar que el treball interdisciplinari és viable, útil, i que té resultats positiuscontrastables, donant referents i exemplificacions, d’una banda, i creant un corpus depropostes didàctiques, de l’altra. L’objectiu principal és dotar al professorat, mitjançant un espai a l’XTEC, d’un marc dereferència que proporcioni eines de reflexió i de treball per a l’aprofundiment en lainterdisciplinarietat a la secundària obligatòria.Aquest objectiu principal es desplega així:

� Construir un entorn on qualsevol professor trobi un recull exhaustiu, ordenat iclassificat de tota la documentació disponible sobre el tema: història, referents teòrics,models de treball, experiències, projectes i bibliografia i enllaços comentats.

� Elaborar propostes didàctiques interdisciplinars, bàsicament sobre novel·lesjuvenils amb contingut científic o tecnològic del Projecte Solaris.

� Fomentar i difondre la validesa i necessitat de la interdisciplinarietat, propiciantmitjançant un disseny àgil i atractiu que quan professorat de diferents àrees es trobiamb el racó de la interdisciplinarietat s’hi senti atret i hi entri.

Així, el treball es concretarà en la creació d’un espai a l’XTEC, provisionalment anomenatracó de la interdisciplinarietat, referent per al treball interdisciplinari a la secundària.Tindrà dos subespais: el de referències i el de propostes didàctiques. Al bloc dereferències tindrem tot el que s’esmenta més amunt, al primer objectiu. Al bloc depropostes didàctiques inclourem un conjunt significatiu de propostes sobre novel·les delprojecte Solaris (al voltant de quinze), altres propostes didàctiques existents en català,tres o quatre guies de lectura que previsiblement s’inclouran a l’edu365 i, finalment, laGuia per treballar interdisciplinàriament, que serà com un manual de bons usos d’aquestcamp. Finalment, esmentar que a les propostes didàctiques s’hi podrà arribar per diferentscamins (per àrees, competències bàsiques, temes, autors..), que les propostes seran


Pàgina 154

fàcilment utilitzables i imprimibles, que es vetllarà a l’hora de programar el racó per talque surti als principals cercadors i que el racó estarà obert perquè tothom pugui servir-se’n i fer-hi aportacions.


Pàgina 155

TÍTOL: EL LÉXICO EN EL AULA. ESTRATEGIAS COMPENSATORIAS:APROXIMACIÓN AL ANÁLISIS DE LA ESTRUCTURA DE LADEFINICIÓN ORAL

AUTORA: Marta E. Topolevsky Bleger

SUPERVISIÓ: José Antonio Pascual RodríguezReal Academia Española

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengua i literatura castellana

RESUM:

En los niveles iniciales de aprendizaje de una L2 hay que proporcionar al alumno todaslas herramientas posibles para facilitarle no sólo su proceso de aprendizaje sino el poder,con un mínimo de recursos, comunicarse tanto sea con sus compañeros como con elmundo externo que lo rodea. Punto de partida de la investigación:- ¿Cómo se le puede facilitar al alumno de una L2 el instrumental para podercomunicarse en castellano o en otra lengua? - ¿Es posible dotarlo de una serie de estrategias compensatorias que le permita disponerde ciertos recursos para expresarse?Todo lo anterior, junto con otras preguntas de la misma índole, conduce a observar lamanera real tal como procedemos los hablantes a dar cuenta del significado de laspalabras.

El trabajo que piensa realizarse, así como su aplicación práctica, queda reflejado en lassiguientes fases:

- Recolección de información sobre los conceptos que formarán parte de esteestudio. Constitución de un corpus de trabajo a partir de los datos (aportados porinformantes nativos a través de entrevistas dirigidas).

- Análisis cuantitativo y cualitativo de los datos.

- Características textuales de la definición oral.

- Elaboración de un marco referencial de las estrategias compensatorias con losexponentes funcionales, según cada categoría, para utilizar en el aula y para laposterior creación de material de expresión oral en niveles inferiores eintermedios.

- Propuesta de pautas para la posible utilización de nuestras conclusiones en elámbito de la lexicografía. La aplicación a la lexicografía de los recursos definitoriosque existen en el coloquio puede facilitar notablemente la comprensión de lasdefiniciones de los diccionarios.

En síntesis, los objetivos previstos son didácticos y metodológicos, adecuados a lasnecesidades reales del aula en la que el enfoque metodológico comunicativo es central.


Pàgina 156

Este trabajo, que va a desarrollarse por medio de una forma determinada de observacióninducida, es deudor de un filtro metodológico que situamos en los siguientes apartados: Competencia comunicativa. Estrategias de aprendizaje: estrategias compensatorias;filosofía del lenguaje; psicolingüística; análisis del discurso; la organización semántica deWierzbicka

Esperamos que las conclusiones de este trabajo sean de gran utilidad no sólo para losalumnos que aprenden el castellano sino muy especialmente como material facilitador deaprendizaje para alumnos (inmigrantes o hijos de inmigrantes) que deben integrarse en lanueva comunidad escolar del país de residencia. Toda innovación en este aspecto seráapreciada, tanto en castellano como en catalán.


Pàgina 157

TÍTOL: ESTRATÈGIES “ON-LINE” PER A L’EXPRESSIÓ ORAL DEL’ANGLÈS: “ACTION MAZES”

AUTORA: Maria Isabel Tornero Osmond

SUPERVISIÓ: Josep Maria Fontana i MéndezDepartament de Traducció i FilologiaUniversitat Pompeu Fabra

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Llengües estrangeresNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

La finalitat d’aquest projecte és crear material didàctic “on-line” que sigui dinàmic iparticipatiu, però al mateix temps prou assequible i senzill per a l’alumnat i professoratd’anglès de cara a la seva utilització a l’aula d’informàtica sota supervisió del seuprofessor, a fi de desenvolupar d’una manera natural i engrescadora una producció orala través de la creació d’activitats de presa de decisions o “Action Mazes”. L’alumnatd’anglès haurà de confrontar situacions que requeriran una presa de decisió davant unaopció o dilema d’actuació. Aquesta simulació interactiva es va desenvolupar originalmentper ajudar empresaris/negociadors, però es pot aplicar a multiples àrees del’ensenyament.Aquestes activitats es portaran a terme en parelles o grups de tres a l’aula d’informàtica.D’aquesta manera i davant de l’ordinador, l’alumnat haurà de negociar conjuntament quincamí seguir o quina opció escollir. Cada opció portarà a una nova situació o decisió fins aarribar al final de l’activitat en què l’alumnat haurà de concloure amb una petita tascaescrita.En cada pas de l’ “Action Maze”, els participants hauran de valorar els seus “assets” o finsa quin punt han assolit els objectius, fet que els portarà a replantejar i discutircontínuament les decisions preses. L’alumnat haurà de comprendre i seguir una sèried’instruccions d’acord amb el seu nivell d’anglès i haurà de discutir amb el vocabulari isuggeriments que tindrà al seu abast a la pantalla.El professor tindrà un paper clau pel que fa a la resolució de problemes de caire lingüístic,així com haurà d’orientar l’alumne que necessiti ajuda més explícita. Quan sigui elmoment idoni, el professor participarà en uns moments de “feedback” sobre els resultatsassolits per cada parella/grup i finalment comentarà tots els possibles desenllaços de lasituació amb el grup/classe.A causa de la senzillesa del programa i la seva fàcil visualització i utilització, tant l’alumnecom el professor se sentiran còmodes emprant aquest tipus d’activitat “on-line”.En cada activitat l’alumnat tindrà una tasca a realitzar en suport paper, que, segonsl’activitat, pot variar entre : un qüestionari, un estat de comptes, una graella... que haurand’omplir mentre s’està desenvolupant l’ “Action Maze”. La tasca final inclourà una activitatescrita per lliurar al professor, qui controlarà la producció lingüística i l’assoliment delvocabulari i funcions objecte del treball.


Pàgina 158

TÍTOL: PLA D’ACOLLIDA I ATENCIÓ PSICOEDUCATIVA A L’ALUMNATNOUVINGUT DES D’UN ENFOCAMENT INCLUSIU DELS CENTRESEDUCATIUS (¿COM FER ESCOLES MÉS INCLUSIVES PERATENDRE TOT L’ALUMNAT?)

AUTORA: Maite Torres Blanqué

SUPERVISIÓ: Josep Antoni Jordán i SierraFacultat de Ciències de l’EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Temes generals o transversals: Educació en ladiversitat, Educació especial, Coeducació, Educació envalors

RESUM:

Segons tots els estudis, Catalunya és i serà terra d'acollida de persones nouvingudesd'altres indrets que desitgen una vida millor. L'augment de la migració en els darrers anysi la previsió de la creixent arribada de persones immigrants amb les seves famíliesjustifiquen que el professorat dediqui una atenció especial a l'Educació Intercultural. Pertant, les nostres escoles s'estan preparant per rebre i acollir aquesta diversitat d'alumnatd'altres ètnies, llengües i cultures.

L'escola té el repte de garantir una bona educació per a tothom, vetllant per garantir laigualtat d'oportunitats per a tots els nens i les nenes i els drets fonamentals de la persona,fomentant els valors de la convivència. Tota la comunitat educativa ha de reflexionarsobre com donar una resposta educativa de qualitat per a tota la diversitat de l'alumnatoferint una educació intercultural que formi els futurs ciutadans i ciutadanes del nostrepaís.

Descripció del treball: anàlisi i aprofundiment de la situació en què es pot trobar elprofessorat davant l'arribada d'alumnat immigrat a les escoles. Recull de pràctiquesmetodologies que afavoreixen el treball dins de l'aula multicultural.

Els objectius principals del projecte són:

Aprofundir en els Plans d’acollida que elaboren els centres docents per tal d’apropar elsprofessionals de l’educació a una visió més inclusiva de l’educació i, per tant, atendremillor tot l’alumnat, sigui aquest nouvingut, d’incorporació tardana o autòcton.

Recopilar, organitzar i fer una proposta d’aplicació i ús d’estratratègies d'EducacióInclusiva: canvi de models educatius per donar resposta a tot l'alumnat

Analitzar quines condicions són necessàries per desenvolupar escoles inclusives .

� Optimitzar els recursos humans i materials del centre educatiu per tal de donar suporta l'escolarització de l'alumnat:


Pàgina 159

� el/la professor/a referent de centre, � el/la company-tutor/a, (mentor tutor) � el treball cooperatiu i per parelles d'alumnat i de professorat,� el joc de rols i de simulació, la resolució de conflictes, la mediació i la negociació

intercultural.� Aprofundir sobre la praxi quotidiana de l'acció-reflexió de la gestió d'aula com a

facilitador de la millora contínua de la qualitat educativa.

Aquest projecte que proposo serà també una recopilació de materials i d’eines ques’utilitzen en altres indrets com per exemple Califòrnia amb més experiència d’acolliralumnat nouvingut i en escoles accelardes i inclusives. (Exemple: treball sobre lesexpectatives que tenen les famílies i el professorat vers l’alumnat nouvingut, aprenentatged’una segona llengua, etc.)

Ens preguntem com podríem incorporar de manera més efectiva pràctiques educativesinclusives per afavorir una millor relació entre els nostre alumnat, especialment quanaquest és divers en els seus orígens culturals i ètnics, així com en el seu nivell deconeixements previs. Si partim d’unes situacions que són més properes a la sevaexperiència personal, els podrem motivar i facilitar l’aprenentatge.


Pàgina 160

TÍTOL: TRADICIÓ CLÀSSICA-GRECOLLATINA A BARCELONA:ARQUITECTURA I ESCULTURA

AUTORA: Begoña Usobiaga Artaloitia

SUPERVISIÓ: Pau Gelabert BarberàDepartament de Filologia GregaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències socials, Cultura clàssica

RESUM:

El projecte que es durà a terme té com a objectiu facilitar al professorat de CulturaClàssica i de Ciències Socials un material de suport visual relacionat amb la TradicióClàssica.

Aquest material ha de servir per treballar a classe temes d’art clàssic: arquitectura,escultura -mitologia grecoromana-, etc. i per recórrer zones de Barcelona on s’hanreproduït aquests elements clàssics –àdhuc en l’urbanisme modern-, tot facilitant així elconeixement de la ciutat i el seu desenvolupament urbanístic en els darrers dos segles. Perquè aquest material sigui útil i estigui ben a l’abast de tothom, elaborarem un Cdrom,el contingut del qual es podrà descarregar a fi d’emprar-lo com millor convingui, bé perreordenar un itinerari, bé per obtenir i reproduir en paper mapes muts on treballaran elsalumnes, etc.

Aquest material inclourà les imatges arquitectòniques i escultòriques que hi ha a la ciutatde Barcelona i que són clarament hereves de l’arquitectura clàssica, les primeres, i lesescultures (en fonts, façanes, places, jardins, etc.), així com pintures (façanes ambesgrafiats, frescos) que tenen relació amb la mitologia grecoromana com a font perrepresentar conceptes, directament o en forma al·legòrica.Aquestes imatges aniran acompanyades d’un document que contindrà les següentsdades: autors, època de realització, ubicació actual, motius pels quals van ser elaboradeso bé el context del qual formen part i, fins i tot en alguns casos, la imatge que n’ha estat lainspiració.

Tenim previst presentar, d’una banda, les imatges i la documentació pertinent i, d’unaaltra, el llistat de tots els autors amb la seva biografia i les seves obres, els llistatsordenats d’ítems treballats com ara jardins, esglésies, cementiris, edificis civils, fonts, etc.,un estudi de les zones de Barcelona que formen un conjunt uniforme en la sevaurbanització, com per exemple l’Exposició Universal del 1888 i la del 1929, els JocsOlímpics del 1992, i la urbanització de la Plaça Catalunya. Hi haurà igualment la relacióde la bibliografia consultada amb un breu resum de cada ítem, indicant la conveniènciad’una consulta més exhaustiva.Elaborarem un seguit d’itineraris a fer amb els alumnes on apareixeran mapes muts imapes amb tot allò que s’ha de visitar, mitjans de transport per arribar-hi, l’horarid’obertura dels centres, la previsió de durada de l’excursió, etc.


Pàgina 161

TÍTOL: GUIA COMENTADA D’ADRECES D’INTERNET ADAPTADES ALCURRÍCULUM DE LA HISTÒRIA COMUNA DEL BATXILLERAT

AUTOR: Joan Ramon Varela Puig

SUPERVISIÓ: Francesc López JordàInspecció d’EnsenyamentDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B3

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socials

RESUM:

Aquesta GUIA DIDÀCTICA s’orienta a potenciar l’aplicació de les noves tecnologies comés Internet en l’àmbit dels estudis de Ciències Socials. L’amplitud del camp a investigar faque es circumscrigui als continguts establerts en el programa del curs d’Història comuna.Els objectius a assolir serien els següents:

a) Facilitar al professorat de Ciències Socials de Secundària el contacte amb laXarxa a partir d’una tria ordenada i classificada de la informació disponible aInternet

b) Dotar a aquest professorat d’un mitjà útil per potenciar l’ús de la Xarxa com ainstrument procedimental dins de l’aula.

c) Ajudar l’alumnat de Secundària, especialment el de batxillerat, a cercar a Internetde manera autònoma informació que faciliti el seu aprenentatge en la iniciació dela investigació històrica.

d) Estimular l’ús de fonts primàries en l’anàlisi històrica per part de l’alumnat.e) Fomentar la capacitat de relativitzar la interpretació dels fenòmens històrics

gràcies al contacte directe amb la diversitat d’aportacions presents a la Xarxa,especialment a tot allò que fa referència al món contemporani.

El desenvolupament del treball se centra en l’anàlisi de pàgines web que responguin al’àmbit geogràfic (Catalunya i Espanya) i cronològic establert en la programació de laHistòria Comuna. En aquest últim cas amb especial incidència en el món contemporani i,especialment, a tot el que fa referència al segle XX.D’aquesta anàlisi derivarà una fitxa bibliogràfica per a cadascuna de les pàgines webanalitzades. En la fitxa hi haurà les següents informacions:

a. Adreça webb. Paraules clau que permetin relacionar la fitxa amb altres fitxes o amb temàtiques

diferents.c. Idioma en el qual està escrita la pàgina.d. Àmbit cronològic que cobreix la pàgina.e. Àmbit temàtic de la mateixa (social, polític, econòmic, ...)f. Descripció dels continguts. En aquest apartat es farà una valoració de la pàgina

web com a recurs didàctic.g. Documents presents a la pàgina. Aquest apartat informarà de tota la

documentació existent a la pàgina sigui d’imatges, mapes o textual.h. Observacions. Anotarà alguns dels elements més interessants de la pàgina en

qüestió o plantejarà, si cal, algunes de les dificultats que pot haver-hi en el seu ús.


Pàgina 162

i. Enllaços. Assenyalarà altres links que permeten ampliar la informació queproporciona la web.


Pàgina 163

TÍTOL: CREACIÓ D’APLICACIONS INTERACTIVES PER A LES ÀREES DELCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL AL’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

AUTOR: Joan Verdaguer i Andrés

SUPERVISIÓ: Francesc Busquets i BurgueraDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Àrees curriculars: Ciències socials, Ciències naturals iexperimentalsNoves tecnologies: Informàtica

RESUM:

La finalitat d’aquest treball és oferir un material didàctic específic, totalment pràctic dinsl’entorn de treball “CLIC”, perquè tota l’àrea del Coneixement del Medi Natural, Social iCultural a l’Educació Primària quedi perfectament seqüènciada des de primer fins a sisènivell, tant pel que fa als continguts com als objectius terminals que l’alumne ha d’assoliren tot el seu procés d’aprenentatge a través d’una eina de suport com és l’aplicació de lesnoves tecnologies.És per això que constarà d’un bon gruix d’activitats, agrupades en diferents unitatsdidàctiques, tantes com les que disposi (segons el currículum), el llibre de text del’alumne. D’aquesta manera l’alumnat podrà potenciar, augmentar i avaluar el grau deconeixements que ha adquirit sobre l’àrea curricular que se li imparteix a l’aula.Cada unitat didàctica constarà de:

1. Una breu explicació dels conceptes que l’alumne ha de saber per poderresoldre els exercicis que se li presentaran.2. Activitats seqüenciades seguint un ordre de dificultat progressiu.3. Possibilitat de retrocedir i consultar la font d’informació inicial per tal quel’alumne pugui seguir avançant en el seu procés didàctic.

Els objectius bàsics que pretén assolir són els següents:

a- Reforçar i augmentar els coneixements bàsics de la unitat didàcticab- Llegir de forma comprensiva les informacions que se li donen.c- Saber utilitzar diverses fonts d’informació directa i indirecta tot utilitzantinstruments i recursos tecnològics.d- Entendre que davant la necessitat d’una informació o de la resolució d’unaqüestió, es pot recórrer als recursos de la xarxa per cercar-la.e- Introducció de mitjans informàtics a la tasca docent dels alumnes.f- Què l’alumne tingui la satisfacció d’haver après coses noves i augmentat elseu grau de coneixements.g- Que l’alumne utilitzi les eines adequades per tal de resoldre les dificultats quevagi trobant al llarg del seu procés d’aprenentatge.

Al mateix temps, pretén ser una eina útil, tant per al professorat (ja que li permet fer unseguiment evolutiu dels alumnes) com per al mateix alumne, ja que a aquest li facilitaconsolidar els aprenentatges que poc a poc se li imparteixen, que va adquirint i així


Pàgina 164

poder, alhora, avaluar el grau de coneixements adquirits sobre la matèria, corregir-ne elserrors i cercar solucions als seus dubtes.

El treball a realitzar, per tant, recollirà:

1. El disseny de les activitats (recopilació de continguts, estructuració de lesactivitats, recerca d’imatges...)2. Sol·licitar, si escau, autorització d’editorials per a la utilització dels seusmaterials gràfics o de text.3. Construcció de les activitats en l’entorn “CLIC”.4. Provar que la seqüènciació d’exercicis funcioni correctament.5. Validar que les actuacions realitzades siguin adients i que el llenguatgeutilitzat sigui adequat a l’edat de l’alumne.

Aquest projecte no pretén substituir en cap cas la tasca habitual del mestre pel que fa al’ús dels materials tradicionals (llibres, mapes, material audiovisual... etc) sinó al contrari,oferir-li un ampli ventall de recursos educatius.


Pàgina 165

TÍTOL: “MIRA QUÈ DIC”. PROJECTE MULTIMÈDIA DE LLENGUATGE DESIGNES

AUTORA: Pilar Viana i Górriz

SUPERVISIÓ: Vicent García i CaurínCEE Les AigüesDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: B2


RESUM:

Es tracta d’un projecte, diccionari i aplicacions, multimèdia per treballar amb el llenguatgede signes de sords de Catalunya. Està dissenyat dintre de l’àmbit de l’educació especialcom a suport de la parla. En el nostre Centre atenem alumnes amb necessitats educatives especials, alguns delsquals presenten greus problemes de comunicació oral que fa necessari treballar sistemesalternatius i/o augmentatius de la comunicació, com són el llenguatge de signes manualsque utilitzen les persones sordes, i altres sistemes pictogràfics (SPC). La manca de material didàctic en el camp del llenguatge de signes és el que ens porta aelaborar un projecte propi per ajudar a millorar la comunicació dels nostres alumnes, aixícom proporcionar als professionals i pares una eina de treball amb la qual instruir-se .El paquet multimèdia “MIRA QUÈ DIC”, incorpora com a novetat imatges de vídeo quepresenten els signes manuals d’un vocabulari bàsic que està estructurat en 18 campssemàntics: escola, família, joc, roba, transports, fantasia, animals, oficis, natura, aliments,botiga, casa, ciutat, el cos humà, festes, persones, temps, i aspectes gramaticals, fentun total de 2000 paraules aproximadament.La utilitat del material és múltiple, perquè es tracta d’un diccionari amb vídeo, i altresaplicacions amb programes com el CLIC 3.0, SIGNES 2 (J. Vidiella) , POWERPOINT..., que possibiliten la creació d’activitats exclusives: un tractament personalitzaton el nen té l’opció de treballar la veu, l’escriptura, la lectura, la memòria, l’associació,...establint el paral·lelisme entre el concepte i la seva representació signada.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL A REALITZAR

Es tracta de poder anar acabant totes les tasques engegades en anys anteriors per poderfinalitzar el diccionari i fer més aplicacions. Podem dividir-les en diferents apartats:

Elaboració del Diccionari� Tractament de veus amb el programa Cool edit

- Tallar les paraules gravades pendents i guardar-les en format Wavper poder-les introduir a la base de dades.- Fer una revisió general de les paraules.- Gravar les que faltin i repetir les que no són correctes.

� Tractament de videos amb el programa Adobe Premier- Tallar els vídeos dels signes un per un per poder-los introduir a labase de dades.


Pàgina 166

- Guardar els vídeos tallats en diferents formats i compresions per talde poder ser usats en formats diferents ( Dvds, .Divx, Indeo video)- Revisió general dels vídeos- Filmar els que faltin i repetir els que no són correctes.

� Revisar les imatges .Gif - Retocar totes les que presenten dificultats en la seva mida i que, pertant, no s’ajusten correctament a l’espai dissenyat en el diccionari.- Cercar les imatges que falten - Dibuixar les imatges que són difícils de representar pel seusignificat.

� Introduir les dades d’imatge, so i video a la base de dades del diccionari ifer-ne la revisió final.� Establir els tràmits pertinents amb el Departament per estampar eldiccionari en format CD i distribuir-lo per totes les escoles, Creda, CRP ifamílies de l’escola .

Elaboració d’aplicacions Clic I Power Point� Gestionar el material (so, imatge i vídeo) utilitzat a la base de dades per tal que elprofessorat de la nostra escola en pugui fer ús quan necessiti fer alguna aplicació.

� Elaborar aplicacions sobre els temes pendents o d’interés didàctic.� Formar-me en llenguatge Java per fer aplicacions o bé convertir les que jahem fet, per tal que es puguin penjar a la web de l’escola.� Elaborar aplicacions amb llenguatge Java o Html.

Difusió� Poder atendre a les famílies que necessitin el material per ensenyar-ne elfuncionament.� Atendre les demandes de material que tenim de diferents escoles i explicar-ne el funcionament.� Mantenir actualitzada la informació per tal de presentar el material endiferents Jornades o Congressos i Escoles d’Estiu.

METODOLOGIA

Ja que no és un projecte d’investigació, sinó d’elaboració d’un material que ja està enmarxa, no hi ha una metodologia científica a seguir. S’ha de realitzar una sèrie d’activitatsde manera intensiva i continuada per fer el:

o Tractament informàtic del so, imatges, video.o Introducció de la informació a la base de dades.o Revisar el vocabulari i la qualitat de les imatges, so i vídeo.o Ampliar el projecte amb més aplicacions.

La major part d’aquestes tasques es duen a terme en el centre de treball perquè és el llocon es troben els mitjans tècnics necessaris.

PROJECTE FINAL

El producte final ha de ser un diccionari en format CD que els usuaris instal·laran en eldisc dur i podran actualitzar des d’internet. Hem previst la possible ampliació de temes ivocabulari .També inclou vàries aplicacions en format Cd, que estaran penjades a la Web de l’escolaLes Aigües.


Pàgina 167

TÍTOL: MAJOR DE 15 ANYS. BUSQUES FEINA?

AUTOR: Josep Vilaró i Camps

SUPERVISIÓ: Cristòfol A. Trepat i CarbonellDepartament de Didàctica de les Ciències SocialsUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B1

CLASSIFICACIÓ: Àrea curricular: Ciències socialsNoves tecnologies: InformàticaTema transversal: Educació en valors

RESUM:

Té com a base legal el Crèdit variable tipificat “Entrada al món del treball” (DOGC 2215,de 7/6/1996) assignat al Departament de Ciències Socials, que és un crèdit d'ampliació ien la tasca per desenvolupar les Competències Bàsiques de l'àmbit laboral.El present projecte vol recollir i elaborar materials de treball per a alumnes de més de 15anys (quart d'ESO) que presenten dificultats d'acreditació i riscs d'exclusió social i donar-los les eines per buscar feina i continuar formant-se. Es basa en la realització de sortides preprofesionalitzadores de diferent tipologia .Intentaré la creació d'una pàgina WEB, inicialment en format html i en Word, ambcontinguts de formació continuada i de recerca de feina en la qual es reculli els materialselaborats. Pretenc amb la pàgina oferir al professorat una experiència i un camí perassolir les competències bàsiques de l’àmbit laboral.

Tipologia de les sortidesConeixement del medi: El municipi, la comarca, la província, la Comunitat Autònoma,l'Estat, la Unió Europea.Institucions i entitats: Servei Català de Col·locació, INEM, ETT, Sindicats, etc.Formació reglada: Centres de Batxillerat i de Formació Professional. Formació adistància.Formació no reglada: Programes de Garantia Social, PTT, PXF, Aules taller, formació adistància, etc.Altres: Saló de l'Ensenyament, Bus de les Professions, etc.

AlumnatAl final del crèdit l'alumnat ha de poder respondre les preguntes següents: Què puc fer? ? Opcions possibles que té un alumne/a a l'hora de sortir de l'IES.Què vull fer? Quin tipus de feina interessa a cada persona.Ho puc fer? Relació entre la situació personal de l'alumne, el seus desitjos i les sevespossibilitats Qui em pot ajudar? Persones i institucions que el poden ajudar a resoldre el seu dilema.Pares, professors, tutor, amistats, insertor laboral, serveis socials, OTG, etc.


Pàgina 168

Què necessito per fer el que vull fer? Concretar l'itinerari per arribar a fer realitat eldesig de l’alumne.Com - on busco feina? Tècniques que permeten buscar feina i llocs d'ofertes de treball.Els principals llocs de la inserció laboral: ETT, OTG, Servi Caixa, revistes, Departamentde Treball, ofertes de treball per Internet, entorn familiar i de relació, diaris i revistesespecialitzades. Com es fa? Tutorial per fer els principals documents.

� Models senzills de Currículum vitae.� Models de resposta a un anunci.� Models d'entrevistes de treball.

Com - on puc continuar formant-me? Llocs i adreces per continuar formant-se.� Relació i informació de totes les possiblitats per continuar formant-se. Les ofertesde formació: Programes de Garantia Social, PTT, T x F, proves d’accés als CiclesFormatius, formació no reglada, altres.� Ofertes de formació continuada: ensenyament d'adults i ensenyaments a distància.� Relació d'institucions que tenen com a funció l'orientació i l'ajuda en la presa dedecisions professionals.� Adreces: postals i electròniques � Informació des del propi centre i municipi.


Pàgina 169

TÍTOL: PARLEM D’EVOLUCIÓ. ESTUDI I ACTIVITATS DE SUPORT PER AL’ENSENYAMENT DE L’EVOLUCIÓ A SECUNDÀRIA, AMBL’EVOLUCIÓ HUMANA COM A FIL CONDUCTOR. VALORSRELACIONATS

AUTORA: Cristina Villalba Salvador

SUPERVISIÓ: Daniel Turbón BorregaFacultat de BiologiaUniversitat de Barcelona

MODALITAT: B2


RESUM:

Sovint, en acabar l’ESO, l’alumnat coneix millor l’entorn que a ell mateix. Aquestaconstatació es fa encara més palesa pel que fa a l’evolució, ja que el currículum deciències de la naturalesa no fa referència a l’evolució humana fins arribar al batxillerat i enel cas de les ciències socials només ho veuen a primer d’ESO i per tant, a un nivell moltbàsic i no des del punt de vista biològic.Pel que fa als estudiants que cursen el batxillerat, molts d’ells veuen el bloc de l’evoluciósense cap aplicació als humans, o bé reben l’evolució humana com un seguit d’espèciesfins arribar a l’actual, tot purament descriptiu.Les noves tecnologies ens haurien de permetre enfocar l’evolució humana des d’unrenovat punt de vista procedimental. Així, al mateix temps, aconseguiríem un millorassoliment de les competències bàsiques referides a aquests procediments TIC. Aquest projecte pretén paliar, en la mesura que pugui, aquestes mancances.

Les accions que duré a terme són les següents:

1. Recollir dades (passar un test al major nombre possible d’IES) per detectar l’estatdels coneixements del nostre alumnat en evolució, especialment en evolucióhumana. Fer un estudi estadístic per esbrinar on cal millorar l’ensenyament

2. Explicar conceptes evolutius exemplificant-los a partir de l’evolució humana

3. Descriure breument la diversitat humana però, a la vegada, posar a discussiól’existència de les races humanes des del punt de vista biològic

4. Utilitzant les noves tecnologies (internet, clic) realitzar un conjunt d’activitats quepermetin assolir de forma atractiva i didàctica competències bàsiquesprocedimentals i actitudinals i nocions d’evolució humana

5. Utilitzar les noves tecnologies (internet) per fer una avaluació contínua del’aprenentatge de l’alumnat (qüestionaris autoavaluatius)

Els materials que elaboraré són els següents:


Pàgina 170

Material per als docents: � test (que pot ser utilitzat com avaluació inicial) � anàlisi estadística i qualitativa de les dades obtingudes del test� guia didàctica amb les solucions de les activitats proposades

Material per a l’alumnat:

� activitats d’aprenentatge, si escau, en un CD interactiu � activitats d’avaluació (tests d’autoavaluació)


Pàgina 171

TÍTOL: EL LLIBRE BLANC DE LES TIC A PRIMÀRIA

AUTOR: Albert Xirgo Tarrés

SUPERVISIÓ: Josep Lluís Tejeda MartínezDepartament d’Ensenyament

MODALITAT: A

CLASSIFICACIÓ: Noves tecnologies: InformàticaTema general: Organització i gestió

RESUM:

Aquest projecte vol crear una pàgina web per ajudar els centres d'ensenyament primari aintegrar globalment les TIC: millorant la infrastructura del centre, l'ús educatiu delsordinadors, la gestió documental i processal en un entorn estable i segur.El llibre blanc vol desenvolupar propostes referides a aquests objectius:

1. Planificar la distribució dels ordinadors en el centre:L'aula d'informàtica.La intranet de centre: el cablejat i els punts de connexió.L'ordinador, un racó a cada aula.Internet a l'aula: la pissarra digital.

2. Concretar els blocs organitzatius: curricular, gestió, documentació. Aconseguir lanormalització documental i processal.

CURRICULAR:Definir i seqüenciar les competències bàsiques de les TIC: primer i segonnivell de concreció. Incorporar-les en el PCC.

GESTIÓ:Utilització del Win Pri.Participació al SSGP (Seminaris de Suport a la Gestió a Primària).Accés del Professorat al Win Pri (dades, llistats, avaluació).

DOCUMENTACIÓ:Estudi de la documentació d'un centre.Digitalització de la documentació.Eines de suport: carpetes d'aula, del grup-classe i del professorat.


Pàgina 172

3. Sistematitzar manteniment de maquinari i seguretat de dades.Manteniment del maquinari.Seguretat de les dades.

4. Assignar recursos:Humans: el coordinador i la comissió d'informàtica.Econòmics: la partida del Pressupost Anual. L'adquisició de nou maquinari iprogramari.

5. Facilitar l'ús de les TIC en tots els sectors de la comunitat educativa.Donar suport i atendre les demandes del professorat.Afavorir l’ús de l’ordinadorEstablir protocols i processos documentals en suport digital.Minimitzar les dificultats tècniques i d'accés a la intranet.Participar al SATI (Seminari d'actualització en Tecnologies de la Informació)

6. Atendre la diversitat a través de l'ús de TIC.Aprofitar la varietat de recursos i de motivació que aporten les TIC.Potenciar l'ús de l'ordinador com a racó dins l'aula.Participar als SATIEE -seminari d’utilització de la tecnologia amb l'alumnatamb necessitats educatives especials-.

7. Promoure la cultura i els instruments de col·laboració.Treball en equip, de professors, d'alumnes o de professors i alumnes.

8. Miscel·lània: correu d'alumnes, la pàgina web, la revista escolar, la biblioteca,l’estudi a distància, projectes europeus.Els portals www.edu365.com i www.xtec.es

http://www.edu365.com/

http://www.xtec.es/