1

Sumari

lABeRNiLliBReT

#llibretfaller2016

infantil

#somdelaberniEl present llibret ha

utilitzat pictogrames

PECS en la seua cocciómés informació pàgina 30

RED CENIT, València

222

Masculina

Adrián Álvarez GimenoCristóbal Bonillo GrauFrancisco Calero VázquezMarc Campos LópezHugo Carretero MachancosesDaniel Cejudo BeltránNacho Comesaña GarcíaDaniel Escrich MartínezJorge Estellés FerrandoSergio Estellés PlazaDaniel Falcó García

Daniel García EsclapésAlvaro García RamiroBernabé Garí FérezHugo Gaspar VillalbaAlejandro Guevara NavíoMarcos Guevara NavíoAdrián Hernández SoriaIván Izquierdo GarcíaMarc Jiménez DelgadoEduard Llistó EstelaRafael Machancoses Sánchez

Diego Macián HernándezMateo Macián HernándezDavid Martínez FalcóXavi Merino AlfaroAlfonso Mora FelipeMiguel Morera GilNacho Morrió FernándezCarlos Mota ClimentJordi Navas NavíoAdrián Novalvos SanzJosé Carlos Pineda Castro

Noah Ponce FernándezHugo Ponce GinerAlejandro Ramos PinedaMario Rodríguez SorianoDiego Román SánchezJose Vicente Sánchez RozalénÁngel Serrano DuarteVictor Soria RodrigoPablo Tárraga PérezJorge Santiago Villamón Esclapés

#elsbombonsdelaberni

comissióinfantil

333

#lesguindesdelaberni

Honor

d’

�Ēĺ�œģƉ�ĈƎ�œÂƛƉE�ƎøģPaula Aparicio DolsTania Aucejo BordesEncarni Bancalero FasD�œů�Ɖ ÂůģœÂůƉD�œŇſÃśEsperanza Borredá BolinchesNoelia Botella TomásNerea Brocal FusterE�ů�Ĉ÷�Ɖ��ĈƎÂůƉsÂœ¶ƁItziar Carrasco VíaCarla Carrión BeaAndrea Cejudo Beltrán/ś��ÂĈŬ�òſĘ�÷Ɖ�ò¦�ƉJœů÷ƛLucía Climent VillanuevaLucía Delgado RuanoPaula Escrich Martínez�Ĉ��Ɖ&ÂœœÂœÂśƉW�ĈģĒģ

W�ſĈ�Ɖ&ÂœœÂœÂśƉW�ĈģĒģSonia Gámez TorresIrene García RamírezLucía Gastón PardoAida Gómez HidalgoEva Guerola TorrubianoLucía Gutiérrez Moreno�Ēĺ�œģƉ,ÂœĘ�ʶÂƛƉ]ģœ÷�Sofía Ibañez MuñozJana Jiménez Delgado��œĈ�ŬD�¦ò�ʦģśÂśƉ>ĤĺÂƛY�ŇſÂĈƉD�¦ò�ʦģśÂśƉ>ĤĺÂƛ�ĈÂĘ�ƉD�¦ò�ʦģśÂśƉ]�ʦòÂƛAitana Maroto Machancoses]òÂ÷Ĉ�ƉD�œůøĘÂƛƉ�ģœůÃśRebeca Mascarós SebastiánSilvia Medio Calabuig

]÷ĈƎ÷�ƉDÂœ÷ĘģƉ�ĈØ�œģDemi Mikolajczewski MateoNoelia Mota ClimentSandra Navarro Gil��ʶÂĈ�ƉE�Ǝ�śƉE�ƎøģPaz Ndong FernándezNerea Novalvos SanzE�ů�Ĉ÷�ŬJœ¶ĤġÂƛŬ>Ĉ�¶œĤ�ĘäÂĈ�ƉW�œ÷¦÷ģƉY�Ē÷œģCoral Pérez CosmaLeyre Pérez PertusaJulia Ramírez Luján>�÷�ŬYģ¶œøäſÂƛŬJ¦ò�ʶģAnabel Romacho CazorlaIrene Román Sánchez�÷ů�Ę�ŬYſÙ�ĘŬWĈ�

��Ę÷ÂĈ�ŬYſÙ�ĘŬWĈ�ŬW�ſĈ�Ɖ]�ʦòÂƛƉ'�œœ÷¶ģAlba Serrano DuarteLucía Soliva HerráizHelena Soria RodrigoCelia Tarazona SánchezClara Tornero AndreuLucía Tornero AndreuAmanda Torres MartínezSabrina Torres Martínez�ĈÂĘ�Ɖs÷¦ÂĘůƉ ÂĈÂĘäſÂœ>ſ¦ø�Ɖs÷¦ÂĘůƉ ÂĈÂĘäſÂœW�ſĈ�Ɖs÷¦ÂĘůƉ ÂĈÂĘäſÂœAinhoa Vicent Palmero�Ę�Ɖs÷ĈĈ�ĘſÂƎ�Ɖ �œ�Âœ�D�œƉs÷ĈĈ�ĘſÂƎ�Ɖ �œ�Âœ�

Andrea Paricio i Ramiro

Fallera Major Ixent:

cort

infantilinfantil

444

Bernians

els nous

æ2��è�2�1�6²��0�²23/11/2015

Daniel García Escaplés

20/04/2015

.2�è��.23�²��)èç�²�4è�24/11/2015

Sergio Estellés Royo

30/10/2015

Paula AParicio Dols

03/09/2015

/�2��0��3è�(èç�²�4è�30/12/2015

555

Benvinguts fallers i falleres a la millor festa del món, les Falles.

M’agradaria compartir amb vosaltres tota la meua il·lusió de viure enguany com a representant de tota la comissió infantil de La Berni, per a fer-ho inoblidable tant per a mi com per a tots vosaltres, amb l’ajuda de Marta, la nostra fallera Major i Tito el nostre President segur que ho anem a aconseguir.

Agrair a tota la directiva, en especial a la meua delegació d’infantils, per l’esforç i treball realitzat i dir-los que ha sigut un any ple de bons moments, i sobretot gràcies a la meua comissió perquè poder representar-vos és un orgull per a mi.

S’acosta la nostra setmana gran, i en especial un QSQIRX� WSQMEX� TIV� QM�� HIWƙPEV� HEZERX� HI� PE� ZIVKI�acompanyada de les que més vull, les meues germanes, que des del primer moment que vaig decidir presentar-me em van donar tot el seu suport, i han compartit tot este son amb mi, ...hasta van plorar el dia de l’elecció quasi més que jo.

Des d’ací invitar tots els xiquets del nostre barri a què visquen las falles tan intensament com nosaltres, que disfruten veient el nostre monument infantil, ballen amb les nostres cercaviles i assenten les nostres mascletaes.

Dir-vos que la nostra setmana fallera la disfrutarem al màxim per a què tots quan pensem en el passat sempre recordem les falles del 2016.

Bones festes i a disfrutar-les. .

Vixca la Berni i Vixca les falles.

de la

Fallera

MajOrsaluda

infantil

falla

mar

qués

de

mon

torta

l ber

ní i c

atalà

i adj

acen

ts

666

aMireia

MajOrinfantil

Fallera

M ireia, gentil i bella fallera,�ĈŬÙŬś�ò�ŬØÂůŬœÂ�Ĉ÷ů�ůŬÂ÷Ɣ�Ŭ÷ĈŁĈſś÷Ĥ²ŇſÂŬģĒĺĈ÷ŬÂĈŬůÂſŬ¦ģœŬĺÂœŬĈ�ÂĒģ¦÷Ĥŀ

:�ŬÂœÂśŬœÂ÷Ę�Ŭ¶ÂŬĈ�Ŭ��œœ÷�¶�Ŭś�ĘśÂœ�Ö

PÂœŬůģůŬÂĈŬ��œœ÷ŬƎ�śŬĈĈſ÷œ²œģ¶Âůă�¶�Ŭ¶ÂŬĈ�ŬůÂſ�Ŭ�ģœůŬ¶�,ģĘģœ²/Ŭ¦ģĒŬſĘ�Ŭäœ�ĘŬœÂ÷Ę�ŬůÂŬƎ�śŬ�ŬśÂĘů÷œ²�ĘŬÂśůÂśŬØÂśůÂśŬ¶ÂŬäœ�ĘŬÂśĺĈÂʶģœŀ

Dſœ�ĘůŬůģůŬſĘŬ�ĘƕŬœÂĺœÂśÂĘů�œ�ś�ŬĈ�Ŭ&�ĈĈ�ŬDŀDģĘůģœů�ĈŬ ÂœĘ÷Ŭ÷Ŭ��ů�Ĉ�²

÷Ŭ¶÷ĘśŬ¶ÂŬĈ�ŬØÂśů�ŬĈĈſ÷œ�ś²�ĈÂäœ�ĘůŬ�ŇſÂśůŬ��œœ÷ŬƎ�ĈÂʦ÷�ŀ

IŬÂĘŬÂśůÂśŬØÂśůÂśŬśÂĘśÂŬ÷äſ�ĈĈĈſ÷œ�śŬĺÂœŬĈ�ŬĘģśůœ�Ŭs�ĈÉʦ÷�²¶ÂŬĈ�ŬŇſÂŬÂœÂśŬĺſœ�ŬÂśśÉʦ÷�÷ŬĒģĈůŬ�ÂĈĈ�ŬÞģœŬ�ĘäÂĈ÷¦�Ĉŀ

L�Ŭs�ĈÉʦ÷�ŬÞģœ÷¶�Ŭ÷ŬäĈģœ÷ģś�²ůÂœœ�Ŭ¶ÂŬ�ÂĈĈÂśŬ¶ģĘÂśŬ÷Ŭ¶��Ēģœ²�śŬśÂĘůŬ¶ÂŬůſŬĒģĈůŬģœäſĈĈģś�²

ĺÂœŇſÉŬůſŬśÂœ�ś²ŬĘģśůœ�Ŭ&�ĈĈÂœ�ŬD�ăģœ

poesia

777

L’hora

de

Mireia

l’

Qui coneix a Mireia, bé sap que tenim una fallera major infantil de bressol, nascuda en el si d’una família fallera, on va aprendre a viure la festa des de xicoteta; no sols a viure-la sinó també a voler-la i gaudir-la.

Eixe afecte que desprén, ho trasllada a tots els que la rodegen, tan sols va caldre veure el dia de la seua proclamació, somrient com cap, va saber traslladar-nos eixa emoció que porta dins per

les falles i en especial per la seua comissió, La Berni.

Estes falles la veurem disfrutar, riure i plorar, i junt en ella a tota la seua família, i en especial a les seues germanes, que veuen en ella el que és, la seua Fallera Major Infantil, ja que s’ha complit eixe somni que des de molt xiquetes tenien, veure la seua germana representar a la seua Falla.

Mireia, fallera de brusa, de polar i com no, de lluir la nostra rica i variada indumentària ZEPIRGMERE��IR�HIƙRMXMZE�JEPPIVE�de casal, sempre llesta per a acudir a tots els actes, ja siga una cercavila, una festa o una menjar amb els seus amics de la falla.

Quan ara recordem eixes vesprades d’hivern a casa, veient jugar a les tres germanes a ser Fallera Major, les seues germanes portant-li

la banda, i proclamant-la com a Fallera Major Infantil, i ella tot SVKYPPSWE�HIWƙPEV�TIP�QIRNEHSV��no podem sinó somriure’ns i pensar que ara que s’ha fet realitat, només et queda que viure i guadir al màxim.

Volem, amb aquestes paraules, demanar-vos una cosa, gaudir en ella com ho anem a fer nosaltres, com ho va a fer ella junt amb Marta, la seua Fallera Major, perquè eixe és el millor regal que els podem fer a les dos en aquest 2016.

La teua família que et vol,

G r à c i e s M i r e i a per compartir-ho amb nosaltres.

7

99

Mireia Machancoses i López

Fallera

MajOr

falla

mar

qués

de

mon

torta

l ber

ní i c

atalà

i adj

acen

ts

infantil

9

111111

recompenses infantils

d’Or

distintiusSheila Martínez CortésLucía Vicent Belenguer

Elena Machancoses Sánchez

Un porc al parc LABERNI INF 2015

premisFall

es2015

.Falla INFANTIL Sense premi Secció Quarta.Sector Agrupació Rascanya Betlem Premi 1 Categoria B

d’Argent

distintiusRafael Machancoses SánchezLucía Delgado Ruano

David Martínez FalcóAitana Maroto Machancoses

de Cou

redistintius

Paula Aparicio DolsEncarni Bancalero FasJorge Estellés FerrandoSergio Estellés PlazaDaniel García EscaplésEva Guerola TorrubianoMateo Macián Hernández

Alfonso Mora FelipeE�ů�Ĉ÷�ŬJœ¶ģġÂƛŬ>Ĉ�¶œĤAnabel Romacho CazorlaDiego Román SánchezIrene Román Sánchez��Ę÷ÂĈ�ŬYſÙ�ĘŬ]�ʦòÂƛNoah Ponce Fernández

131313

Falla

falla

mar

qués

de

mon

torta

l ber

ní i c

atalà

i adj

acen

ts

infantil

Secció:

5ª

13

141414

explicacióFall

a

Lema:

IVAN GARCIAarti

sta:

L’HORA DEL BERENARÉS EL LEMA A VERSAR

Són les sèt, casi les huit.Se m’ha passat berenar.

Tinc en la pancha un buitmolt difícil de plenar.

I damunt volen que escrigade les coses del menjar

per al llibret d’una amiga,en un infantil versar.

Això crea dos problemesde difícil solución

posar-se a escriure poemestenint la pancha en cocció…

… i saber qué és infantilper als fallers i el jurat,

que està entre el percentildel bebé a l’anciana edat.

Ni els fallers més majoretsvolen ya juntar-se massa

en els que són més chiquets(pa tornar-se carabassa)

Com per a buscar uns versosque agraden a tot lo món

i no resulten dispersos.

I sense omplir el budellla musa no me visita,

no me funciona el cervellni m’ix paraula erudita.

Així ni fem el llibretni un versat en condicions

ni tastarem un paletde les més baixes seccions.

Per això no es parle mési doneu-me de menjar,

en el casal m’han promés¡Que és l’HORA DEL BERENAR!

EL BERENAR DEL CASALÉS EL MÉS TRADICIONAL

Tens berenars d’etiquetaper a la gent més formal,

de ganivet i forquetaen plats d’escuradeta

fets per un chef colossal.

Entrepans típics d’escoladels que te donen moral,i omplin de fuet la barjola,

lliteratura española,història i mig natural.

Bolleria empaquetadao de forn tradicional,

per l’industria elaboradaen prou grasa saturada,

o de forma artesanal.Els que portes la cistella

en celebració pasqualcompartit en una abella,

mes cap com la maravellad’un berenar de casal.

S¦¦÷ĤŬNģƎÂĈĈ²Ŭ�ģʦſœśŬ¶ÂŬ>ģŬY�ůŬWÂĘ�ůŬŻƟĭŨŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬŬ¶ÂŬĈĈ÷�œÂůśŬ¶ÂŬØ�ĈĈ�

de la

MiQuel angel gasconPoeta

:

infantil

berenar

del

L’hora

151515

Això sí que és divertiten un ambient fenomenal,

els chiquets tots vinga el crit,en algun plor afegit

I més d’u cent l’animal.

Volant la coca la llandacom un coet sidereal,

la beguda, de parranda,XSX�TIV�PŞEMVI��ƙP�TIV�VERHE�

en una guerra campal.

Chocolate torrentíperl com una marjal,

com si fora el seu destítacar de dolç l’espolí

que ha costat més d’un quixal.

Creîlles en la beguda,com a costum més normal,

magdalena escorregudaper criatura entretinguda,

de mirada angelical.

Despuix de l’oda descrita,ERW�HŞEVVMFEV�EP�ƙREP�

toca que se passe llistaa la chicalla prevista,per a donar el regal.

Pero es monta un canyaretcom mil gàbies de pardal,

perque volen regaletƙRW�PE�]E]E�HIP�GLMUYIX

UYI�]E�IR�X¬�GIRXVI�ƚSVEP�

Quan se n’ha eixit al carrerdes del primer mariscalƙRW�E�P޽PXMQ�FERHSPIV�

s’ha quedat el borreguercom si fora un sequeral.

Encara que apareix toten un desorde brutal,en mig d’aquell avalot

no s’escolta ni un changlot,s’alena una pau total.

Puix despuix de la batalla,un silenci sepulcral,

és un present de gran tallaal qui organisa, en la falla,

un berenar de casal.

NO TENIM COSA MÉS APLAUDIDAQUE UN BERENAR DE TOTA LA VIDA

Saber de gastronomíaés la moda hui en dia

entre moltíssima gent,per a poder deconstruir

i cada recepta fruir,segons el plat del moment.

Uns cigronets farcits d’aire,un arròs fet en donaire

en llegums deshidratades,són menjars que estan de moda

en noms posats per rapsodad’unes ments desorbitades.

Pero tots estos sabutstene per desconegutsels autèntics berenars.

Per a tots estos artistes,el no ser minimalistes,

no són dignes de menjars.

Ells se perden entrepansdels que te plenen les mansper tot lo que porten dins.

Aliments de veritatque te deixen empachata base de bons bocins.

15

161616

Llesques banyades en olique tenien monopoli

casi totes les vesprades,quan les ganes apretaven

i els chiquets no se fartavenni fent-ne les cinc menjades.

Pans en la llet condensadaper la molla refregadaper a refrescar l’estiu,

ans d’inmersió submarinaen la gelada piscina

o en un toll alternatiu.

Bocates chorrant de cremade cacau, en manera extremaescapant-se d’entre els dits,que com s’estan embrutantte’ls acabes tots chuplant,

deixant-los ben ajopits.

Lo que sí marcava estilfon l’entrepà de pernil

comprat de charcutería,i no del supermercat

que pareix plàstic chafatfrut d’alguna bruixeria.

Si no havia pataquetesun grapat de rosquilletes

també fea la funció,que en qüestió de berenar

també se pot rossegarcom a bona solució.

Puix no trobem comparançaen entrepans de pitançaque resulten exquisits,

en estos plats modernistesper a eixir be en les revistes

pero que son reduïts.

PER A NO TINDRE UNA GUERRAPARLEM TAMBÉ DE LA TERRA

En el repàs que estem cent,en métodos cartesians,

sempre tenim molt present,no llevar-nos de la ment,els berenars valencians.

Per lo matí o de nitsi tens ulls com els muçols

o et trobes com ajopit,no hi ha millor requisit,

que un chocolate en bunyols.

Si el sol pega de valentfent-te suar a borbollons,no tens millor pensament

contra l’acalorament,que beure orchata i fartons.

Si del dolç eres amantI vols fer-te un bon botí,dins de Xàtiva buscant,podràs acabar tastant,

el seu típic arnadí.

Per a un chocolate purhas de canviar el destí

i en l’Horta trobes segur,el cacau de més glamurdins del bollo torrentí.

Anant cap a La Ribera,en un poble molt antic,tastaràs en primaverauna mona de primera

i el panquemao d’Alberich.

Ben farcits de formaget,del nort ve una maravella,que si no eres mal gurmet

ausades que fas doblet,IR�IPW�ƚESRW�HI�1SVIPPE�

Encara que és en Nadalquan se mescla en la marcona,

és berenar idealper a moure el teu quixal,els torrons fets en Xixona.

Hi ha també per tot arreu,en açò de la vianda,

uns berenars que voreuen pobles per on aneu,

com és la coca de llanda…

… rossegons, rosquilleteso pasticets de moniato,més l’arrop i talladetes,coca cristina, pastetes

M�TEVI��TYM\�QŞIRXVE�ƚEXS�

Vos pregue, nos perdoneusi nos oblidem d’alguna,

que en tant de menjar arreuestic fet un coliseu

i no m’entra ni una pruna.

16

171717

Dins del zoose’ls ofrenala berenaals veïns,

i la mengenles aranyes,musaranyesM�IPW�HIPƙRW�

El sustentanimal

és com cal,un festí.

Entre frutes,llepolies,fantasiesde bocí.

L’elefantvol sucarel menjar

de la mona,i el lleó,

ell s’esperaque li ho fer

la lleona.

La jirafalo que penja

tot s’ho menjades de dalt,

i la cabrase rosega

lo que aplegaa l’asfalt.

El fardachoajopit

TIV�IRƙXdel menjar,

no es menejani un cacau,del seu cau,per si acàs.

El macaco

la bananaen prou gana,

l’engolix,i no deixani la corfa,

per si amorfaIP�WIY�MRƚYM\�

)P�ƚEQIRGno s’envolapuix li mola

el convit.Esta dieta

és molt sanapuix no mana

el fregit.

La gacelasangoneraés primera,si és papant,ya no arriba

a la meta,la pobreta,ni bufant.

Està el llop,i llobera,a l’espera

de la tanda,TIV�WM�EPK½es reventa,se l’aventa

ƙP�TIV�VERHE�

Tot s’ho mirala granota

mentres rotadins del fanc,puix no papamalament,d’esta gent,

ni el carranc.

EN EL ZOO TAMBÉ ES BERENAI NO ÉS UN MENJAR DE PENA

QUE SE PARE EL BERENARYA NO PODEM AGUANTAR

Tant parlar de la berenanos domina ya la famper això farem lligam

d’allò que apague esta pena.

Duent a sangonera en venala pancha nos fa reclamd’un aliment que pogam

menjar, contra esta condena.

Si tinguerem la fortunad’obtindre gràcia oportuna

del jurat que llig llibrets,

i algun premi nos donara,la nostra fam se fartara,

quedant-nos tots satisfets.

17

181818

galeriafotogràfica

191919

202020

212121

222222

aneguet lleigl’

Pictoaplicaciones.com

XICOTETS

A

232323

242424

252525

262626

272727

282828

berenar

el millor

Estic ací, asseguda a la terrassa d’aquesta céntrica cafeteria, esperant el meu suc de taronja i el meu croissant, acariciada per aquest sol radiant que nosaltres cridem “de falles” (hauríem de patentar-ho, a veure qui més pot dir que té un sol de la seua festa) i veient als xiquets córrer al meu voltant m’he acordat de la meua infància.

Record a mama, tan preocupada sempre per nosaltres. Deia que eram el millor que havia fet en la seua vida, així que ens cuidava com si fórem joies.

Clar que també treballava molt, igual que el pare. Arribaven a casa a temps de veure’ns una estona abans que ens anàrem a dormir. Sopàvem junts, prompte, i ells semblaven cansats, tan callats. El desdejuni era un corre-corre de motxilles, gots de llet amb cereals, d’un muntó de “per l’amor de Déu ara no et taques”, de papà cercant les nostres sabates o jaquetes, de mamà maquillant-se, prenent cafè i pentinant-se en el bany. Menjar menjàvem al col·legi. Així que Pere, Joan i jo adoràvem l’hora de berenar: suposava que ja havíem eixit lliures del nostre cautiveri, encara que sols foren cinc minuts, eren nostres.

Teníem activitats per doquier, per que els nostres pares, no solament es preocupaven d’alimentar-nos bé, sinó que també volien que férem esport i que omplírem

els nostres cervells, per la qual cosa l’agenda era estreta i IPW�QIR½W�ZEVMEXW��IPW�HMPPYRW�GPEWWIW�HŞ�ERKP«W�EQF�.EGOP]R�i macedònia. Els dimarts, judo i entrepà de pa integral amb pernil dolç. Els dimecres, segons les notes del col·le, o parc o classes de reforç i suc de taronja de la terra amb la tia %RRE��IPW�HMNSYW�GPEWWI�HI�Q½WMGE�� MSKYVX� M�TIªE�HI�JVYMXE��els divendres piscina, mini entrepà de toninya amb Adrià el nostre monitor.

A vegades, les fruites sufrien variacions segons la temporada o si hi havia temps per a fer un bescuit casolà. Mamà i papà decidien els nostres berenars amb precisió, amb llista en la nevera que els meus germans i jo llegíem amb avidesa, esperant no veure les pomes, que odiàvem, ni el pa integral (les coses que a un xiquet se li fan bola haurien d’estar prohibides per l’OMS).

Ells no estaven i passàvem la vesprada amb els avis, que ens deixaven la nostra estona de berenar per a després portar-nos a un lloc o un altre. Sabien que, si els deixaven triar, omplirien els nostres infantils estómacs de brioixeria industrial i bombes calòriques, d’ací la necessitat de normes i llistes.

Adoràvem als nostres avis, però, encara que eren ferms defensors de “els pares estan per a educar, els avis per a consentir”. mai es van eixir del camí marcat en

Per Mª José Moser Úbeda

292929

la porta de la nevera. Després arribaven els dissabtes. Alçar-se prompte, dutxa bé de matí, desdejuni tranquils, anar de compres a Galerias Preciados o a El Corte Inglés, mamà i papà relaxats, portant-nos a passejar pel centre de València, rient-se, jugant amb nosaltres i gaudint. Crec que es sentien culpables, amb una mica de pena pel poc temps que passaven amb nosaltres.

Aquells dissabtes s’oblidaven de tot i per a compensar, ens portaven a berenar sense normes. Acabàvem en restaurants de menjar ràpid, amb hamburgueses d’estranys noms o en gelateries de copes gegants plenes de nata. Meravellosos dies. Hi havia un altre moment especial en què els nostres berenars no depenien d’una llista en la nevera, ni del dia, ni de la temporada, ni de mamà i papà: en la setmana de falles. Aquells dies s’omplien de molta xocolata amb bunyols i xurros, llepolies, dònuts, refrescs, papes, cacaos, tramussos, i de qualsevol capritx que s’ens passara pel cap.

Ser faller era com arribar a la casa de la bruixa del conte de Hansel i Gretel i a més els teníem a ells, passant els seus dies de vacances amb nosaltres, tota la familia unida.

Encara ara, l’olor de falles (que també hauria d’estar patentat) me recorda, als pares. Ells pensaven que el que ens agradava era aquell menjar, els refrescs, els gelats,la xocolata, però en realitat l’important, el que als meus germans i a mi ens feia feliços, immensa i completament feliços era estar tots junts i amb ells.

Haguérem menjat poma després de poma si haguera fet falta, per a que ells hagueren estat asseguts amb nosaltres, parlant, rient-se, escoltant-nos. Era la seua companyia el que de debò ens alimentava, la cosa que ens nodria i el que ens va convertir en els adults que som.

Ens van ensenyar moltes coses, entre altres a cuidar la nostra alimentació i la importància de l’esport, però sense obsessions ni complexos. Ens van mostrar que les normes poden i deuen tenir xicotetes excepcions que et fan feliç i, el més important: vam saber que els millors berenars no depenen del que sinó de amb qui, per açò aquest suc em sabrà millor ara que els veig arribar, junts, agafats de la mà \EVVERX�EQF�IP�QIY�ƙPPW��UYI�IPW�IWGSPXIR�IRXYWMEWQEXW�

�W�PŞLSVE�HI�FIVIREV��W¶G�JIPMª��RS�QŞMQTSVXE�IP�QIR½��jo vaig a fer-ho amb la meua família.

303030

Llenguat

ge

autismeDeia el celebre dramaturc frances Henry Becque

que la llibertat i la salut s’asemejen, el seu verdader valor es coneix quan ens falta. En la comunicació humana succeix alguna cosa molt similar. Quant més donem per assentat que podem realisar tasques tan quotidianes com parlar, fer gests, escoltar i llegir, menys apreciem la vital importancia d’estos aparentment “senzilles” accions que, en realitat, son tremendament complexes.

Per aixó mateix, qui son més conscients de l’importància de la comunicació son precisament aquelles TIVWSRIW�UYI�XIRIR�HMƙGYPXEXW��XERX�TIV�E�XVERWQIXVI�IPW�seus pensaments a la resta com per a rebre els missatges del seu voltant. Per sort, l’ingeni humà assola moltes FEVVIVIW� M�IWXIW�HMƙGYPXEXW�TSHIR�EPMZMEV�WI�IR�GVIEXMZIW�solucions. El llenguatge de signes per a sords i el sistema braille per a cecs son dos eixemples coneguts per tots que mostren molt be com adaptar la comunicacio a la discapacitat d’una persona. Però, sabien que les persones en autisme tambe tenen el seu propi llenguatge en el que relacionar-se amb la resta? Es tracta del sistema de comunicació per intercanvi d’imatgesŬļW��]Ľŀ

Abans de profunditzar en que consistix el W��]² tenim que tindre molt clar un concepte fonamental sobre l’autisme: No hi ha dos persones amb autisme iguals. Es tracta d’un trastorn l’afectació del qual es increiblement variable. D’esta forma, podem trobar des d’autistes en un gran retardament mental i enormes HMƙGYPXEXW�TIV�E� VIEPMX^EV� PIW� XEWUYIW�QIW�F£WMUYIW�ƙRW�autistes en una inteligència normal o superior que poden viure en mes o menys normalitat i independència, com

seria el cas d’aquells que posseixen síndrome d’Asperger. )P� UYI� XIRIR� IR� GSQ½� PIW� TIVWSRIW� IR� EYXMWQI� IW� PE�WIYE� HMƙGYPXEX� TIV� E� GSQYRMGEV�WI� M� MRXIVEGGMSREV� IR� els altres.

Es així que entre les persones amb autisme trobem tant a aquelles que poden parlar �RS�WIRWI�GIVXIW�HMƙGYPXEXW �com aquelles que no son capaços de realitzar esta activitat. 4IV�E�IWXIW�½PXMQIW�PE�WIYE�WMXYEGM¶�TSX�WIV�QSPX�JVYWXERX��ells senten el desig de comunicar-se, però no tenen els recursos necessaris per a expressar-ho en les paraules ni tampoc per a utilitzr un llenguatge gestual com els sords. Com conseguir que puguen fer-se entendre per la resta? En 1985, Andy Bondy i Lori Frośů² una parella en una gran experiència en els problemes de comunicació de les persones amb autisme, van desenvolupar un sistema de comunicació que destacava per la seua gran senzillesa i efectivitat: el PECS.

El PECS es basa en un sistema de targetes en simbols que representen multitut de conceptes i accions. El punt fort d’este sistema està en la seua progressiva HMƙGYPXEX� �TSX� EREV� HIW� HI� PS� QIW� WIR^MPP� ƙRW� PS� QIW�complex) i en la bona memòria visual que solen tindre les persones autistes.

En aquest sistema, els xiquets comencen reconeixent els simbols per a després associar-los en els objectes mes quotidians com per eixemple “caramel”, “aigua” o “puzle”. Per a aixó, es realitza un intercanvi de PŞSFNIGXI�TIV�PE�ƙX\E�IR�IP�W°QFSP�TIV�E�UYI�HITVIRKYIR�IP� WMKRMƙGEX�� 0S� MHIEP� IW� MRMGMEV�WI� IR� SFNIGXIW� UYI� PE�seua obtenció supose un reforç positiu, com un caramel. D’aquesta forma, cada volta que demanen alguna

el

PECS,

de l’

313131cosa correctament obtenen un premi (i pocs xiquets se resistixen a un caramel..). Per a objectes menys accessibles com “palmera” o “cotxe” els professors solen realitzar excursions per a ensenyar esta classe de conceptes.

)P� WIK¿IRX� TEW� IW� EREV� EYQIRXERX� PE� HMƙGYPXEX��incloent verps com “voler”, “jugar”...L’idea es anar fent, poc a poc, els enunciats cada volta mes complexos ƙRW� E� SR� WMKE� GETEª� HŞETPIKEV� IP� \MUYIX�� %UYIPPW� Q¬W�aventajats son capaços de construir frases complexes (en subjecte, verp i predicat) que permeten un nivell de comunicació asombrós per a algu que no era capaç de parlar. De fet, s’ha comprovat a través de varis estudis que facilita la parla per a aquells que tenen la possibilitat de desenvolupar-la..

En l’actualitat, el PECS s’ha popularitzat a un gran nivell i s’utilitza en escoles i llars de tot el món per a potenciar la comunicació de les persones autistes. No obstant, l’utilitat dels PECS no es llimita soles a l’autisme, també resulta de gran ajuda per a aquelles persones que no son capaços de parlar per molt diverses raons: Sindrome de Down enramada cerebral, diversos trastorns de l’aprenentage, etc.

En la món de les noves tecnologíes, el sistema PECS ha evolucionat per a que siga encara més util i complet. Es molt facil trobar numeroses aplicacions basades en PECS tant per a movils com per a tablets Es el cas de l’aplicació ABLAH, premiada com la millor aplicacio espanyola de 2010 per APP Date i per la Fundació Vodafone a l’Innovació, pero tambe programes com Iassist Communicator, I-Mintza I Grace. Entre les seues grans avantatges en respecte als PECS convencionals se troben la seua gran galeria d’imatges (en mils d’elles), la possibilitat de que els pictogrames tinguen veu i la JEGMPMXEX�IR� PE�UYI�WŞEƙKIR�RSZIW� MQEXKIW� M� WSRW�E� PIW� NE�presents mediant la cambra de fotos i la gravació de sons de qualsevol movil o tablet corrent. L’autonomia que oferixen estos programes per a comunicar-se pot

ser espectacular per a determinades persones autistes i tambe ajuden molt en el seu aprenentatge.

Enguany hem volgut involuclar-nos amb la causa de l’autisme, i pretenem acostar una mica més el món de les falles, a persones amb autisme i que usen per a comunicar-se el sistema de pictogrames. Per açò els nostres dos monuments estan escrits a part d’en valencià, amb els pictogrames corresponents a totes les escenes. En el present llibret 2016, en els apartats fallers també apareixen els titulars de la mateixa forma, per a poder entendre una mica la seua forma de comunicar-se, i perquè qualsevol persona amb problemes de comunicació i que estiga acostumada al WIY�½W�PŞYXMPMX^I�

Els pictogrames ajuden a les persones a comprendre IP�Q¶R�UYI�IPW�IRZSPXE�M�WŞYWIR�JYRGMSREPQIRX�HI�Q½PXMTPIW�maneres. Poden usar-se com a agendes personals ajudant a saber el que es va a fer, la qual cosa va a passar al llarg del dia o en alguna part del mateix i ajudant a TPERMƙGEV�PE�ZMHE�HM£VME�HŞYRE�TIVWSRE�EQF�EYXMWQI��TIV�I\IQTPI��7ŞYWIR�TIV�E�QSHMƙGEV�GSRHYGXIW�MREHIUYEHIW��en aquells casos, per exemple, en els quals una explicació verbal no arriba o no val i fa que es reduïsquen els problemes de conducta. Una mateixa explicació expressada verbalment i acompanyada mitjançant imatges, ajuda a moltes persones a comprendre millor el seu entorn i a sentir-se amb més seguretat que si WSPEQIRX� WŞI\TVIWWE� ZIVFEPQIRX�� )R� QSPXW� GEWSW�� ƙRW�i tot solament mitjançant explicació verbal indueix a comportaments inadequats perquè no són capaços d’entendre el que se’ls intenta comunicar. Serveixen per a guiar en processos d’explicació de certes tasques, com per exemple aprendre a anar al bany, aprendre a esperar en una cua, etc.. Ajuden a la comprensió dels esdeveniments importants que succeeixen en el dia, aprenent a comportar-se correctament en les relacions amb altres persones, a explicar el que està mal i no ha de fer-se, etc... A través dels pictogrames, amb sons

323232 i locucions associades, s’ajuda a la comprensió de conceptes i a incrementar el vocabulari de persones amb necessitats d’educació especial, que aprenen més fàcilment a través d’imatges, usant a posteriori aquests pictogrames com a sistema alternatiu de comunicació. A través dels pictogrames ajudem essencialment a les persones, a situar-se en espai i temps, a anticipar-se a esdeveniments, a expressar les seues inquietuds i sentiments, a comunicar-se d’una manera alternativa de forma general. Hi ha diferents models de TMGXSKVEQIW�TIV�EP�WIY�½W��&SEVHQEOIV��7GPIVE��%VEWEEG����però nosaltres desenvolupem les nostres aplicacions solament amb dos tipus, pictogrames Arasaac i pictogrames propis. Destaquem el gran treball realitzat TIV�%VEWEEG��UYI�ƙRW�M�XSX�X¬�IP�VIGSRIM\IQIRX�IR�JSVQE�HŞYRE� GERHMHEXYVE� TIV� EPW� 4VIQMW� 4V°RGIT� HŞ%WX½VMIW��Tots els projectes desenvolupats amb pictogrames Arasaac, són propietat del Govern d’Aragó sota llicència Creative Commons (BY-NC-SA) i han sigut creats per 7IVKMS� 4EPES�� EYXSVMX^ERX�WI� IP� WIY� ½W� TIV� E� ƙREPMXEXW�sense ànim lucratiu sempre que se cite la font, autor i es compartisquen sota la mateixa llicència.

Hem realitzat la “traducció”, amb l’aplicació on-line ƏƏƏŀĺ÷¦ůģůœ�¶ſ¦ůģœŀ¦ģĒŀ

%TVSƙXERX�PŞEGXYEGM¶�HŞIRKYER]��ZSW�ZSPIQ�TVIWIRXEV�a una associació valenciana que treballa per i para ells. És tracta de APNAV , i és presenta així: La persona EQFc8VEWXSVR�HŞIWTIGXVI�EYXMWXEcX¬�IPW�QEXIM\SW�HVIXW�UYI�qualsevol altra (salut, habitatge, educació, treball i oci), però, per les característiques de la síndrome, requereix al llarg de la seua vida una atenció especialitzada i adaptada E� PE� WIYE� TEVXMGYPEV� HMƙGYPXEX�� ETPMGERX�WI� HŞYRE� JSVQE�individualitzada procurant el seu desenvolupament personal i social en un mitjà integrador i el menys restrictiu possible.

Considerem a la persona amb TEA aquella a la qual hem d’ajudar a potenciar al màxim les seues capacitats de desenvolupament personal i de participació en el

si de la comunitat. L’ensenyament aplicat en tots els àmbits i etapes de la seua vida, dirigida per professionals experts i familiars ben informats i preparats davant la contingència que pateixen, és el millor instrument per a GSRXVMFYMV�E�PŞEWWSPMQIRX�HŞEUYIWXIW�ƙREPMXEXW��

En APNAV assessorem a la família i a quantes persones intervenen a l’entorn de l’afectat, a més d’atendre a aquest directament, proporcionant ajuda i estratègies que li permeten una millor comprensió i una relació correcta i autorregulada amb si mateix i amb el seu mitjà físic i social.

L’actuació de APNAV es dirigeix cap a tres àrees fonamentals, amb els següents objectius:

-Respecte a la persona amb autisme:

Augmentar el seu desenvolupament comunicatiu. Augmentar el seu desenvolupament cognitiu i social. Afavorir una conducta autorregulada i adaptada a l’entorn en què es trobe.

-Respecte a la família: Disminuir el seu nivell d’estrès.

Donar-li informació i preparació per a integrar adequadament és el seu si al familiar afectat. -Referida a professionals i altres entitats

Informar i assessorar sobre les característiques de la síndrome i implicacions terapèutiques.

Establir acords de col·laboració per al millor GSQTPMQIRX�HI�PIW�ƙREPMXEXW�HI�%42%:��c�

Quant a l’atenció educativa de la persona amb autisme, considerem que ha de caracteritzar-se per ser:

-Individualitzada:

-En la manera de treball per a centrar la seua atenció. -En l’actitud del professional valorant el nivell i els interessos de cada persona afectada.

333333 -Funcional, en l’elecció de continguts a ensenyar.

-Integradora��JSQIRXERX�P޽W�IWTSRXERM�M�KIRIVEPMX^EX�de les habilitats adquirides, tant particular com socialment. -Predictible, eliminant les barreres psicològiques en estructurar el seu entorn perquè aprenga a discriminar la informació rellevant i permetre conductes d’anticipació que milloren el seu nivell de comprensió i autonomia. -Estimuladora i autorreforçant, afavorint l’èxit EQF� PŞENYHE�RIGIWW£VME�TIV�E�YR�ETVIRIRXEXKI�WMKRMƙGEXMY��eludint el càstig i els mètodes aversius en la mesura del possible.

Red Cenit és el primer centre especialitzat en trastorns del neurodesarrollo de la Comunitat València �8VEWXSVR�TIV�(«ƙGMX�HŞ%XIRGM¶�EQF�M�WIRWI�,MTIVEGXMZMXEX�(TDAH) ; Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) ; 8VEWXSVRW� )WTIG°ƙGW� HIP� 0PIRKYEXKI� �8)0 � �� (MƙGYPXEXW�d’Aprenentatge; Dislèxia; Fracàs escolar; Trastorns i QSHMƙGEGM¶�HI�GSRHYGXE��IXG�

Treballem amb xiquets, adolescents, adults i famílies, i els ajudem a detectar eixos trastorns de manera personalitzada per mitjà de la valoració i el diagnòstic psicopedagògic i neuropsicológico.

És molt important la detecció primerenca pel que des de Red Cenit recomanem estar atents a alguns W°QTXSQIW� UYI� TSHIR� MRHMGEV�RSW� UYI� IPW� RSWXVIW� ƙPPW�poden patir Trastorn de l’Espectre Autista.

- Creieu que no es relaciona amb els altres xiquets?

- Té alteracions en el llenguatge?

- Té manies que no pots explicar-te per ser massa freqüents y/o que li impedisquen fer altres coses?

- Es preocupa més del compte per determinades conductes com apagar i encendre la llum; jugar tot el temps amb les picaportes de les portes?

- La seua forma de jugar és molt repetitiva?

Les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) perceben el món i es relacionen de forma diferent

d’allò més habitual, la qual cosa no hauria de ser excloent en la nostra societat.

Una societat a què li queda molt per aprendre en este i altres temes, però una societat que no pot o ha de donar l’esquena a l’Autisme, perquè afecta ja 1 de cada 80 xiquets aproximadament.

La falta d’informació sobre este trastorn és alarmant, la falta d’implicació de la societat encara més.

Tenim una gran labor per davant, l’Autisme no és una malaltia, no es cura, es comprén i s’atén des de la tolerància, perquè tots som diferents i tots formem part de la societat.

No els exclogues, atrevix-te a conéixer-los, a informar-te i a conscienciar als altres.

L’Autisme és cosa de tots, ajuda’ns a conscienciar, difon!

Contacta amb nosaltres en:RED CENIT VALENCIAC/ Guardia Civil, 23 baix46020 ValènciaTeléfons: 96 360 16 16 – 609 759 016Mail: secretaria@redcenit.comwww.redcenit.com

Contacta amb nosaltres en:Pots trobar-nos en: C/ Camí Vell de Bétera n º 15, Masies (Montcada), Telèfons: 961 390 256 i 629 507 814 Podeu contactar també a mitjançant asociacion@apnav.org

www.apnav.org

Enguany hem convidat a l’associació a visitar-nos en falles, els esperem amb les portes obertes i esperem que la visita sea molt divertida per a tots, majors i xiquets fallers i falleres.