Sumari

p.00 Programa de festejos p.01 Sumari

p.02 Índex anunciants p.03 Saluda President

p.04-05 Junta Directiva p.06 L’hora del triunvirat faller p.07 Saluda Fallera Major

p.08 Comissió Masculina p.09 Cort d’honor

p.10 p.11 Fallera Major

p.12 Poesia Fallera Major p.13 L’hora de Marta

p.14 p.15 Falla Gran Cantics de sirenap.16-24 Explicació Falla Gran p.23 Recompenses/ Premis 2015

p.25 Fallers d’honor / Abonats

p.26 Adéu amics p.27 De sobte...

p.28-29 Premis Berni

p.30 Dedicatòries

lABeRNiLliBReT

#llibretfaller2016#falLesimitesp.31 Falles i mites, próleg

p.32 Mites Grecs, varis

p.40 Falles Mítiques, Carles

Andreu Fernández

p.47 Mites de jurats de F.F.M.M

de València, Toni Segovia,

Roberto Elias

p.48 Falles i artistes

relacions mítiques, Javi Bea

p.51 Les falles un patrimoni en

comú, cartell UNESCO

p.52 Cartell de falles, la imatge

de la festa, varis

p.57 Les deeses mitològiques,

Ana José Segura

p.51 Falles gregues, art

i mitología, José Tena

Edita: A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i CatalàAdreça: C/Berní i Català 46019 València Tel 96 326 45 59Email: laberni@laberni.es/laberni@ono.comInstagram: @fallalaberni Facebook: soydelaberni (grup) fallalaberni (comunitat)

Youtube: Fallalaberni, els diferents videos que apareguen en aquest llibret es poden visualitzar

al nostre canal de youtube.

Disseny i maquetació: www.Panal Fallero.com

Il.lustracions interiors: Diego IglesiasD.L: V-331-2011”La comissió agraeix a tots el col.laboradors l’ajuda desinteresada en l’elaboració d’aquest llibret”

El nostre llibret participa a: .”El present llibret ha participat en el Premi de les lletres Falleres, www.lletresfalleres.info en diferents convocatòries”.

.”El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció i ús del valencià”.

.”El present llibret ha participat al premi Santa Anna, de la ciutat de Sagunt, al millor article/relat infantil amb millor contingut didàtic i cultural d’un llibret de falles”

1

22

Índex

Admción Nº 14 p.66Aixi Som p.85Art-Antic p.74Bar Grillo p.76Bar La Bodegueta p.87Bizbitchel / Luis Pérez p.1 9Caixa Popular p.18Calzados Polo p.78Cercavilla p.83Churrería Casa Piloto p.85Cleaner p.87Clinica Dental José Carlos Navarro p.68Cuevas p.77De Dins a Fora p.84Decourba p.86El costurero de Neus p.86Encarpe p.6Esmont p.10iFarmacia 24H p.82Farmacia Font p.79Farmacia García Contell p.67Frutas y verduras Maribel p.87Gamesystem Repair p.75Gibar p.78Gloria Barberá p.76

HogarBés/Ecoloquel p.80H. Veterinario Constitución p.81Horno Doménech p.80Isaval p.82Jose´s, modas p.81José Vidal Mudanzas p.83Joyas Eloísa p.77La Bodegueta de Alma p.73Manuel Vicente Belda p.69Momento Café p.14Montecarlo p.70Optica Claramunt p.71Pascual Marti p.Contra Inf.Peluquería Mari cruz p.84Peluqueros Lop p.85Pirotécnia Caballer p.72Pitipark p.83Reme Bernat p.79Sercyval p.10]ſƎ÷ÞģœŬ Ŭ Ŭ p.84Talleres Checa p.SolapaTalleres Macam p.8 Inf.Talleres Toledo p.82Viu-Bé p.12 Inf.

#moltesgràcies #labernimolad’anunciants

33

Volguts veïns, fallers i amics:Em dirigisc a tots vosaltres en nom de la meua

comissió i en la de quatre amics que un día van decidir

que havia arribat l’hora de fer un pas al front, que ens

XSGEZE�TIV�KIRIVEGM¶�M�WIRXMQIRX��UYI�GSRƙ£ZIQ�E�JSVQEV�un gran grup de persones compromesos en el que fa ja

molts anys una persona molt volguda per nosaltres, ens va

ensenyar a voler, viure i sentir, la nostra Falla.

4IV� E� RSWEPXVIW� WIQTVI� GSRXMRYEV£� WIRX� IP� RSWXVI�delegat d’infantils, i ara tan sols, ens toca demostrar que va

fer bé la seua tasca, la de transmetre un sentiment a eixos

xiquets i xiquetes que un día es convertirien en el futur de la

nostra comissió i per tant de la nostra festa.

Segur que hem fallat en moltes coses, que ens hem

equivocat en altres, però sempre hem pretés, des de la

humilitat, traure este projecte endavant, el començament

no va ser el desitjat, perquè quan es produïxen canvis, no

tots estem d’acord.

Agrair des d’ací i en primeríssim lloc, a totes, repetisc a

totes i cada una de les persones que van formar directives

ERXIVMSVW��TIVUY«�KV£GMIW�EP�XVIFEPP�HI�XSXW�IPPW�0E�&IVRM�¬W�LYM�YRE�HI�PIW�KVERW�GSQMWWMSRW�HIP�RSWXVI�&EVVM�

4IV�HIWGSQTXEX��HSREV� PIW�KV£GMIW�E�IM\IW�TIVWSRIW�que perdent hores de son, d’estar en les seues famílies, de

quadrar horaris de treball, han decidit recolzar-nos, fer un

pas al front, no per nosaltres, sinó per un sentiment comú,

la nostra falla i la nostra festa.

Marta, Mireia, les nostres dos falleres majors,

QSPX°WWMQIW�KV£GMIW�TIV�WIV�GSQ�WSY��KV£GMIW�TIV�RS�TIVHVI�IR�GET�QSQIRX�ZSWXVI�WSQVMYVI��KV£GMIW�TIV�HMWJVYXEV�IR�GEHE�QSQIRX��KV£GMIW�TIV�JIV�RSW�PIW�GSWIW�XER�J£GMPW��HIW�de la vostra senzillesa i humilitat, heu sabut representar a

PE�&IVRM�HIW�HIP�GSV�

Finalment, ens agradaria que tots junts, veïns i fallers,

disfrutem d’esta setmana fallera, que sapiem fer-les per i

per a tots, que com m’agrada dir, “son les festes de meu

poble” i eixe gran poble s’anomena València.

Vixca la Berni i Vixca les falles

Vicent Machancoses i Gimeno

falla

mar

qu

és

de

mo

nto

rtal

be

rní i

cat

alà

i adj

acen

ts

delPresident

saluda

44

Àrea Econòmica:Vicepresident 1er Àrea Econòmica� )HYEVHS�0PMWX¶�7ER�+SHSJVIHS�Tresorera Mª Carmen Navarro Casas

Vicetresorera� � 0EYVE�+EVG°E�2EZEVVS�Comptador� � � *GS��(I�&SVNE�3VXM^�(I�0E�3VHIR� Vicecomptadora Ana Díaz Rubio

Delegat de Loteria � � 1ERSPS�+MP�'PMQIRX� Subdelegada de Loteria� 1MPE�&PEWGS�)HSCobradora de Abonats Pepita Machancoses Vázquez

Área Infantils:Vicepresident 2on Àrea Infantils Fco. José Villanueva Machancoses

Delegat Infantils Pablo Palomo Martínez

Vicedelegat d’Infantils i Falla Infantil Mª José Pérez Mateo

Subdelegats d’Infantils Verónica Navío Tabasco

� � � � .YPMS�+MP�1E´I^ Tania Amo Segovia

� � � � 1m�.SW¬�&EVFIV¤�:MPPEVVS]E� � � � 6EUYIP�&SVHIW�'EWXMPPS Vicente Vicent Rodriguez

Juan Manuel Vicent Rodríguez

� � � � 6SWERE�&EVFIV¤�:MPPEVVS]E Mabel Palomo Miralles

Alberto Ferreres Agulleiro

� � � � .SW¬�0YMW�7¤RGLI^�8SVVIW�Delegada Play-Back Infantil � 1EVE�*EPGS�1M´ERE�Delegada Grup Balls Regionals Inf.� 1m�.SW¬�&IPIRKYIV�+SR^¤PI^�

President� � � � � � :MGIRXI�1EGLERGSWIW�+MQIRS� Vicepresident 1er Àrea Econòmica� � )HYEVHS�0PMWX¶�7ER�+SHSJVIHS� Vicepresident 2on Àrea Infantils Francisco José Villanueva Machancoses

Vicepresident 3er Àrea de Festejos� � 0YMW�%PFIVXS�8SVVIW�:MPPSHVI�Secretària Mª José Mosser Ubeda

Vicesecretària� � � � &PERGE�2EZEVVS�.MQ¬RI^�Delegat Agrupació i JCF Mario Alberto Palomo Martínez

Delegat Agrupació Infantils Pedro Tárraga Roche

Assessor Junta Directiva i Delegat Betlem Joaquín Checa Valero

1er

2on

Edu:

Francis:

DirectivaJunta

55

Àrea de Festejos:Vicepresident 3er Àrea Festejos� 0YMW�8SVVIW�:MPPSHVI�Delegada de Festejos Desirée Pertusa Cortés

Vicedelegat de Festejos Cristina Torres Villodre

Subdelegats de Festejos Eva Estela Comos

Carla Climent Villanueva

� � � � 'EVPSW�%PFIVXS�4SRGI�+EVG°E�� � � � 0EYVE�(IP�'IVVS�'EVTMRXIVS�� � � � 2EXM�1EVX°RI^�&IPQEV� Roberto Soria Collado

Sara Carrasco Moyano

� � � � 7YWS�+¶QI^�7¤RGLI^�� � � � :MGXSV�0¶TI^�1SPMRE� Elena Sánchez Taboada

Rafa Machancoses Plá

� � � � 7ERHVE�6Yƙ¤R�&SVVIHE�� � � � .SW¬�:MGXSV�6Yƙ¤R�&SVVIHE�� � � � .SVKI�'EWXE´S�1EVX°R�4S^YIPS�

Delegat Despertaes i traques Agustín Pomar Arranz

Delegat Replegà Juanito Palmer Veiga

Delegació Activitats Diverses� 8IVI�+EVGME�6IMK� Elvira Tabasco Moreno

� � � � %Y\M�&SVVIHE�1SRVEFEP�� � � � 2MRIW�'SVX¬W�0¶TI^� Ana María Álvaro Climent

� � � � 0SPE�'EQTSW�6EQSW�� � � � 6MGEVHS�+MP�'PMQIRX�� Rafa Machancoses Vázquez

� � � � -WMHVS�2EZ°S�+EVG°E� Vicente Machancoses Vázquez

� � � � .SWI�6Yƙ¤R�'EVFEPPS�Delegada Grup Balls Regionals Paloma Sánchez Campos

Delegat de Casal Quique Fuster Millet

3er

Delegat de Protocol Quique Pertusa Cortés

Delegat Llibret i Falla Gran� � .EZMIV�&IE�'EVVMPPS�Delegació Premis Berni� � 'VMWXMRE�'Y´EX�1SRXE´¬W� Amparo Machancoses Plá

Delegada Medis Comunicació� 6YXL�0¶TI^�1SPMRE�Delegada Presentació Monica Palomo Martinez

Delegació Juvenils � .YPMS�+MP�&EVFIV¤�� � � � %QTEVS�+MP�&EVFIV¤� Victor Manuel Climent Villanueva

David Tarraga Pérez

Delegat Publicidad i RRPP� � .SW¬�1Y´S^�%VGSW�Delegat de Medis Audiovisuals� 6MGEVHS�&IPHE�9FIHE�� � � � 0ISREVHS�%RXSRMS�4MGGMRDelegat Junta Vecinal .SW¬�:MGIRXI�+EVG°E�+EVG°E

Luis:

Tito:

#juntsfemberni16

66

L’horadel

Triunviratl’

M’han encomanat enguany

dedicar unes paraules en aquest

PPMFVIX� TIV� E� HIƙRMV�ZSW� EP� RSWXVI�President..., millor dit Presidents en

este cas, perque en tenim 4.

Fallers, amics i molt bona gent,

esta aventura que va a començar

darrere d’una junta general,

HIQEREZE�YR�GET�HI�PPMWXE�UYI�ƙVQEVE�i ens representara a tots els fallers. No

formen una junta gestora, aleshores hi

hagué que triar a un d’ells.

El atzar va a voler que fora

Vicente Machancoses el que

enguany ens represente,va a naixer

un 22 de febrer del any 1971, que dir-

vos d’ell, ante tot faller, valencianiste,

responsable, honest i entusiasta

amb tot el que fa.

Sempre el últim anar al llit en

falles i el primer en alçarse per a

anar a les despertaes que tant li

agraden, mai s’ha perdut una, ha

participat en Teatre, Play-backs,

&IXPIQ�� IXG�� RHMWTIRWEFPI� IR� PE� RMX�HI� PE� TPERX£� M�a la cabalcada

de disfressos.

T o t s

sabiem que

algun dia li

arrivaria el torn

i seria President ja que de menut no

va a poder ser-ho, amant de la nostra

festa i la nostra falla, enguany a mes a

mes ha tingut la gran sort de contar amb

la companya com a Fallera Major Infantil

HI�PE�WIYE�ƙPPE�1MVIME��NS�WI�UYI�WIV¤�YR�any inolvidable per a ell i la seua familia i

que junt a Marta la nostra Fallera Major i

IPW�WIYW�EQMGW�M�4VIWMHIRXW�*VERGMW��0YMW�M�Edu faran d’aquest exercici un any molt

especial per a tots.

Pero tambè m’agradaria dir unes

paraules dels atres tres Presidents,

Francis, per a tots conegut perque

ademés de participar en teatre, Play-

FEGOW�� &IXPIQW� IXG�� XEQF¬� ZE� E� WIV�President al 2004, un treballador

incansable, sempre disponible per a

qualsevol cosa, molt faller i valencianiste

cent per cent.

Luis, ell es el mes menut de este

Triunvirat Faller amic dels seus amics,

FSRE�TIVWSRE�M�ZEPIRGERMWXE�ƙRW�E�PE�QSVX��Per la seua timidessa no li ha agradat

QSPX�EM\S�HIPW�4PE]�&EGOW��HMWJVIWWSW��IXG��Pero sempre a ajudat en lo que se li ha

demanat.

Edu, es el seriós del grup, honest,

VIWTSRWEFPI� M� ƙHIP� E� PIW� WIYIW� MHIIW��gran cuiner i jugador de truc, mai es

perd una ofrena i lo que mes li agrada

es el Teatre ( tant actuar com dirigir),

també li agrada participar als Play-

&EGOW��HMWJVIWWSW��IXG��

Este cuartet mes conegut com “Los Twin”, el que més desitjen es

que tots els fallers i veins gaudixquen

d’unes falles i un exercici com es

mereixen inolvidable i especial, amb

la germanor que ens caracteritza als

valencians i amb bon ambient faller.

Saben que tenen una tasca

HMƙGYPXSWE� M� UYI� VIUYIVIM\� QSPXIW�hores de dedicació, pero ells amb la

seua directiva i la resta de fallers que

els acompanyen i com no al costat

de les nostres

Regines van a

fer que aquest

exercici 2015-2016 siga molt

especial.

FaLler

77

Estimada comissió i amics,%TVSƙXERX� � PŞSTSVXYRMXEX� UYI� IQ� FVMRHE� HŞIWGVMYVI�

aquestes paraules en el nostre llibret, el primer que vuic,

és agrair a cada membre de la directiva i els que sense

ser-ho estan igual, l’esforç i el treball que fan durant tot

PŞER]�TIVUY«�PE�RSWXVEcJEPPE�WMKYE�YRE�KVER�JEPPE�

Des que em van anomenar fallera major, el 20 de

NYR]�� RS� LI� TSKYX� WIV�Q¬W� JIPMª�� TIV� ƙ� IP�QIY� WSQRM� HI�VITVIWIRXEV�PE�&IVRM�IW�JIME�VIEPMXEX�c'SQ�XSXW�QSPX�F¬�WEFIY��aquesta il·lusió la tinc des del primer any que la meua mare

em va presentar a fallera major infantil i després de tres

anys de sortejs no vaig poder representar-vos.

Com vaig dir en el meu discurs de la proclamació,

desitje que tots m’ acompanyeu durant aquest any, que

visqueu tots els actes amb mi i que gaudiu com jo ho

estic fent, perquè aquest any és molt important i sense

vosaltres no sería igual.

I com no, l’orgullosa que estic de la resta dels

QIQFVIW� HIP� QIY� UYEHVI� HŞLSRSV�� 8MXS� M� 1MVIME�c 9R�president faller al 100%, atent i treballador, digne

d’admirar, que sempre vetlla pel benestar de tots i que

tot ixca bé... de la meua xicoteta, Mireia, la nostra Fallera

Major Infantil, que sempre desprèn aquesta tendresa

M� WMQTEXME�c E� PE� UYI� GEHE� HME� UYI� PE� ZIMK� PE� ZYMG� YR� poquet més.

També m’agradaria agrair el seu esforç al nostre

EVXMWXE�8SRM�:IVHYKS��UYI�WIKYV�IRW��TPERXEV£�YRE�KVER�JEPPE�M�IR�IP�UYEP�EUYIWX�ER]�LIQ�HITSWMXEX�PE�RSWXVE�GSRƙERªE�per primera vegada.

Finalment, convidar als nostres veïns, amics, fallers

HŞEPXVIW� JEPPIW�� M� E� XSX�EUYIPP�UYI�ZYMKE��UYI�TEWIR�TIV�0E�&IVRM�� UYI� IR� PE� RSWXVE� JEPPE� XSXW� W¶R� FIR� VIFYXW� M� IRW�agrada compartir l’amor per la nostra festa amb tots .

Vixca la Berni i Vixca les falles.

Marta García i Navarro

falla

mar

qu

és

de

mo

nto

rtal

be

rní i

cat

alà

i adj

acen

ts

de laFalleraMajOr

saluda

88

Masculina

:ģśÃŬ]�ĈƎ�¶ģœƉ�¶ÂĈ�Ęů�¶ģƉcģœœÂś��œĈģśŬ�Ęœ÷ŇſÂƉ�Ĉ�ĺģĘůƉ]�Ęƛ:ſĈ÷�ĘƉ�ĈƎ�œÂƛƉE�äÂœ:ſĈ÷�ĘƉ�ĒģƉYģ¶œøäſÂƛSergio Aparicio Millán

]�ĈƎ�¶ģœƉ�ƛģœ÷ĘƉWģ�ĈÂůAlejandro Belda Luna

Raúl Belda Luna

Francisco Calero Pedregosa

José Vicente Calvet Díaz

Sergio Campos Resa

:ģśÃŬs÷¦ÂĘůÂƉ��ĺ÷ĈĈ�Ɖs÷ĈĈ�œœģƕ�,æůģœƉ��œœ�ś¦ģƉDģƕ�ĘģJuan Ramón Casilda Giménez

César Celda López

Reyes Checa Carretero

D�ĘſÂĈƉ�ģĒÂś�ġ�Ɖ&ģĈä�œJś¦�œƉ�ÂŬ>ſ¦�ƉD�ůÂſRicardo Doménech del Ramo

]Âœä÷ģƉ�śůÂĈĈÃśƉYģƕģ:ģśÃŬ�Ęœ÷ŇſÂƉ�śůÂĈĈÃśƉYģƕģAntonio Fernández Martínez

Carlos Ferrandis Díaz

Kike Fuster Sánchez

Baltasar Gámez Yera

Cristian García Belmonte

Daniel García Belmonte

Ricardo García Centelles

:ģśÃŬs÷¦ÂĘůÂƉ'�œ¦ø�Ɖzſ�ÂœģEnrique Gaspar Aparisi

Alberto Gaspar Villalba

D�ĘſÂĈŬ'÷ĈŬ�ĈƎ�œģJosé Emilio Giménez Catalá

Jesús González Fernández

:�÷ĒÂŬ/��ġÂƛŬ'÷Ĉ:ſ�ĘƉ/ƛŇſ÷Âœ¶ģƉ�œÂĘ�Antonio Jiménez Consuegra

Carlos Laosa Luque

Francisco Llop Serrano

Fernando López Mir

&œ�ʦ÷ś¦ģƉ>ĤĺÂƛƉDģƕ��Ĉ�ÂœůģƉD�¦÷�ĘƉ�ĈƎ�œÂƛ�Ĉ�ÂœůģƉD�¦÷�ĘƉ��Ēĺģś'ſ÷ĈĈÂœĒģƉD�¦÷�ĘƉ��Ēĺģśs÷¦ÂĘůÂƉD�¦÷�ĘƉ&�ſ�ÂĈJosé Martínez Alvaro

:ſ�ĘŬ:ģśÃƉD�œůøĘÂƛƉ ÂĈĒ�œ

Hector Enrique Martínez Cortés

José Enrique Martínez Cortés

Y�Ē÷œģƉD�œůøĘÂƛƉD�œůøĘÂƛJosé Martínez Quesada

Carlos Mendez Andreu

:�Ǝ÷ÂœƉDÂœ÷ĘģƉ>ſă�ĘD÷äſÂĈƉDģœÂœ�Ɖ]ÂœƎÂœ��œĈģśƉDģœœ÷ĤƉD�œůøĘÂƛLuis Mota Ferrer

Manuel Navarro Navarro

��œĈģśƉE�ƎøģƉc���ś¦ģNicanor Novalvos Navarro

�÷ÂäģƉJĈ�ƕ�ƉD�œůøĘ��œĈģśƉJĈ�ƕ�ƉWÃœÂƛManuel Ortiz Rodríguez

�ſäÂĘ÷ģƉW�ĈģĒģƉs÷Ĉ�Ĉů�&¶œ÷¦ģƉW�œ¶ģƉ>ſ¦�ś>ſ÷śƉW�œ¶ģƉYģĒÂœģVicente Pau Montesinos

W¶œģŬWÂġ�œœſ�÷�Ŭ'ģĘƛ�ĈÂƛLuis Pérez Prieto

Enrique Pertusa Sáiz

:ģœäÂƉWÂœůſś�Ɖ/ĘśÂœůÂ:ģśÃƉWÂœůſś�Ɖ]�Âƛ

s÷¦ÂĘůÂƉWÂœůſś�Ɖ]�Âƛ

Carlos Pomar Franch

'ſ÷ĈĈÂœĒģŬ:ģśÃƉWģʦÂƉ'�œ¦ø�

Juan José Ponce Hernández

Conrado Román Sánchez

Carmelo Rubio Galán

&ÂœĘ�ʶģŬYſÙ�ĘŬ �ů�ĈĈÂœ

Adrían Salvador Andreu

Alejandro Salvador Andreu

Andrés Salvador Granero

:ģśÃŬDĵƉ]�ʦòÂƛƉ&ÂœĘ�ʶÂƛ

�ĘäÂĈƉW¶œģŬ]�œœ÷ĤĘŬ]�Ęů�ØÃ

�ĘäÂĈƉ]Âœœ�ĘģƉ]Â��śů÷�Ę

Oscar Soler Bermúdez

Francisco Manuel Soliva Herraiz

Salvador Tarazona Ballestín

D�œ÷ģƉc�œ¶øģƉYģƕģ

D�œ÷ģƉc�œ¶øģƉs�ŇſÂœģ

Fernando Tornero López

Alejandro Torres Zahinos

Pedro Javier Valera Gómez

s÷¦ÂĘůÂƉs÷¦ÂĘůƉWœ�¶÷ĈĈ�ś

#elsdéusdelaberni

comissió

99

#lesdeesesdelaberni

Honord’

DĵŬcÂœÂś�Ɖ�Ĉ�ĺģĘůƉWĈ�Teresa Alfaro González

Y�ŇſÂĈƉ�ĒģƉ]ÂäģƎ÷�Marifeli Andreu Alcobenda

DĵŬ:ģśÃƉ�ʶœÂſƉ��śů÷ĈĈģ�Ē�ʶ�Ɖ�ƛģœøĘƉEģƎÂœäÂś]�ʶœ�Ɖ�ƛģœøĘƉEģƎÂœäÂś'Ĉģœ÷�Ɖ �œ�Âœ�Ɖs÷ĈĈ�œœģƕ�Laura Bargués Balanzá

:Âśś÷¦�Ɖ ÂĈ¶�Ɖ>ſĘ�E�ů÷Ǝ÷¶�¶Ɖ ÂĈĒ�œƉ]�ʦòÂƛ��œĒÂĘƉ ÂůģœÂůƉ��ů�Ĉ�María Betoret Marqués

�Ēĺ�œģƉ ģœœÂ¶�Ɖ>Ĉſ¦òDĵŬ��œĒÂĘƉ��ĒĺģśƉY�ĒģśJudith Castellano Pérez

Yģś�Ɖ��śů÷ĈĈģƉ���œÂœ�Ana Mª Climent Borrás

�Ēĺ�œģƉ�ģœůÃśƉ>ĤĺÂƛClarisa Simona Cosma

s�ĘÂśś�Ɖ�ſ�¶œģśƉ�Ĥœ¶ģ��Carmen Delgado Roca

Laura Dols Albalat

Cristina Doménech Hernández

�Ĉ÷¦÷�Ɖ�ſ�œůÂƉWÂĈ÷äœģEva Duarte Peligro

Esther Eritja Salas

Francisca Esclapés Chiralt

Laura Esclapés Chiralt

Silvia Falcó Márquez

Nieves Felipe Guerrero

�Ę�Ŭ ÂĈÃĘƉ&ÂœĘ�ʶÂƛƉ'ĤĒÂƛ�ĈÂĘ�Ɖ&ÂœĘ�ʶÂƛƉD�œůøĘÂƛDĵŬ:ģśÃƉ&œ�ʦòƉYģă�śRaquel García Martínez

Mª Jesús García Reig

Sonia García Lopezosa

DĵŬ�ģĈģœÂśƉ'�œœ÷¶ģƉ�ſ�¶œģś�ĈÂă�ʶœ�Ɖ'÷ĈƉ ÂœĒÂăģ Âäģġ�Ŭ'÷ĈŬ�ģĒ÷ĘäģSusana Gil Martínez

D�œø�Ɖ'÷ĒÃĘÂƛƉ�śÂĘś÷ģ Â�ůœ÷ƛƉ'÷ĒÃĘÂƛƉD�œůøLorena Giménez Martí

Amparo Gimeno Sanz

�œ÷śů÷Ę�Ɖ'÷ĘÂœƉDģœ�äĤĘMariluz Gómez Vedriel

WÂĺ�Ɖ'ģĘƛ�ĈÂƛƉ&œø�śSara González Ochando

�śĺÂœ�Ęƛ�Ɖ,ÂœĘ�ʶÂƛƉD�œůøĘÂƛCristina Isabel Hernández Martí

Celia Herraiz Adillo

Yģś�Ŭ/ś��ÂĈŬ/��ġÂƛŬDſġģƛDĵŬ�Ēĺ�œģƉ/ĘśÂœůÂƉ�Ĉſś�DĵŬ�ģʦÂĺŀƉ>ĈÂģĘ�œůƉ]÷Ę÷śůÂœœ�Maribel Llopis Triana

�ĘäÂĈÂśƉ>ĤĺÂƛƉ'÷ĒÃĘÂƛDĤĘ÷¦�Ɖ>ĤĺÂƛƉ>ģĺÂƛģś�

Raquel López Lopezosa

Pilar Luna Benavente

DĵŬ�ĘäŀŬD�¦ò�ʦģśÂśŬ'÷ĒÂĘģLorena Machancoses Plá

Elena Macián Campos

Elena Marín Sarasua

DĵŬ/ś��ÂĈƉD�œůøƉ�ĈÂ÷Ɣ�ʶœÂPaula Martínez Gutiérrez

Amparo Martínez Martínez

María Méndez Andreu

/ś��ÂĈƉD÷œ�ĈĈÂśƉJĈĒģDĵŬ:ģśÃƉDģĘƛĤƉ�ƕ�Ĉ�Nieves Mora Felipe

YÂĒÂƉDģœ�äĤĘƉDģœ�äĤĘLaura Mosser Úbeda

Yģś�Ŭ/ś��ÂĈŬDſġģƛŬYſ÷ƛ�Ǝ�ƉJ¦ò�ʶģƉ��ĺ�ĺÃJulia Ochando Capapé

]�œ�ƕŬJœůÂä�ŬD�ġÂƛIsabel Ortiz González

Esther Pau Ramos

EģÂĈ÷�ƉWÃœÂƛƉ�œ¦ģD�œů�ƉWÂœůſś�ƉE�Ǝ�œœģCami Pizarroso Flores

�Ēĺ�œģƉWĈ�Ɖ�ģœůÃśDĵŬcÂœÂś�ƉWĈ�Ɖ�ģœůÃś�ĈÂă�ʶœ�ƉWĈ�ƉD�œø�Ana Belén Plaza Aibar

EģÂĈ÷�ƉY�ĒøœÂƛƉ'ĤĒÂƛ

Ana Mont. Ramiro Pizarroso

Raquel Ramiro Pizarroso

Mª Pilar Ramos Serna

Lidia Rodrigo Llácer

Juani Rodríguez Tavira

Eva Romero Gil

DģĘůśÂœœ�ůƉYģƕģƉD�œůøĘÂƛDĵŬ:ģśÃƉYģƕģƉD�œůøĘÂƛMai Rozalén Gil

Sandra Ruano Monterde

]ģØø�ƉYſ÷ĺÃœÂƛƉ>ĤĺÂƛE�ů�Ĉ÷�Ɖ]�ĈƎ�¶ģœƉ�ʶœÂſYģś�ŬDĵƉ]�ʦòÂƛƉ�œ�ſƛNuria Sánchez Calvete

Rosario Sánchez León

Irene Sánchez Martínez

DĵŬ�ĘäÂĈÂśŬ]�ĘƛŬW�Ǝø�Cristina Sebastián Falcón

DĵŬ�ĘäÂĈÂśƉ]ÂäģƎ÷�Ɖ]ÂäģƎ÷�Pilar Serna Zarate

�ģʦÂĺ¦÷ĤĘƉ]÷Ę÷śůÂœœ�ƉcģœœÂśPatricia Sola García

D�œø�Ɖc�œ¶øģƉYģƕģAsunción Tomás Valero

:ģśÂØ�Ɖi�¶�ƉWſ¦òģĈMª Esther Vázquez Moreno

�Ēĺ�œģƉsÂœ¶ƁƉ Ĉ�ʦòAntonia Villalba García

Desirée Pertusa i Cortés

Fallera Major Ixent:

cort

11

Marta García i Navarro

FalleraMajOr

falla

mar

qu

és

de

mo

nto

rtal

be

rní i

cat

alà

i adj

acen

ts

11

1212

a Marta

MajOrFalleraMarta, dolça sobirana,

el més notable pintortindria la mà insegura, al copiar la fermosura del teu cos encisador

Tu eres fulgida estrel.laque per allà a on passa brilla

amb galtes sonrosades, al.legre, graciosa i bonica.

EůśŬ÷äſ�ĈŬŇſÂŬĈÂśŬÞģœś¶ÂŬĈĈ�Ǝ÷śŬƎÂœĒÂĈĈśŬ÷ŬÙĘś

amb grans i marrons ullsgraciosos i seductors

La teua mirada és prenetant, de neta neu és el teu collsuau i sedós el teu cabell

rostre blanc i delicat

EĘŬ¦ģĘăſĘů�ŬſĘ�ŬÙäſœ�²Ŭtan gentil i tan galana

que tota tu representesa la dona valenciana

poesia12

1313

Que dir de Marta que no sapiau vosaltres que la coneixeu mes anys que jo?...Amiga dels

seus amics, familiar com la

UYI�Q¬W��'SQ�QEVI��IP�WIY�ƙPP�diu que es la millor. Fallera de

veritat. De sentiments, festes,

foc i pólvora.

.S�GSQ�KEHMX£�RS�WEFME�VIW�de València i les seues festes, pero

KV£GMIW�E�IPPE�ZEMK�HIWGSFVMV�UYI�no només eren uns monuments

que veïa per la televisió, sino que

també havia ambient familiar,

amor i sentiments per una festa,

les falles i devoció cap a nostra

Verge dels Desamparats. Es una

forma de vida que ella molt bé

ha sabut ensenyar-me.

Vam creixer com a parella

en una familia fallera. Ens

GEWW£VIQ� IR� EQFMIRX� JEPPIV��Pero sobretot tinguerem un

descendent al qual li encanta

ser faller, el teu Nachete. Quan

li dius alguna cosa de la falla

es el primer en dir “si” i si fora

per ell no s’aniria mai. El vostre

EQSV� MRGSRHMGMSREP�� QEVI�ƙPP��IWX£� TIV� HEZERX� HI� XSX�� M� QŞIP�demostreu dia a dia.

Recorde la setmana d’abans

de l’elecció de Fallera Major,

enviant-li mensages a tot el món,

IPW� XIYW�RIVZMW�IWXEZIR�E�ƚSV�HI�pell, no volies anar a la falla a res.

Però tots eixos nervis passaren

quan la nit d’abans reberes la crida

UYI�XI�GSRƙVQEZE�IP� XIY�WSQRM��tots emocionats d’imaginar-nos

la cara que estaries posant. El teu

somni se feia realitat.

Vull fer menció açí també

a tota la teua familia, als teus

pares, germana, cunyat i com

RS�� EP� XIY� RIFSX� -Z¤R�� 0ŞER]�passat va ser el seu any i tu

estigueres amb ell en tot lo

que pogueres i puc assegurar

UYI� IPP� JEV£� PS� TSWWMFPI� TIV�E� IWXEV� IR� IP� XIY�� +V£GMIW� E�enguany he pogut aplegar a

conèixer millor a la teua altra

familia que compartix en tu la

mateixa ilusió. Només desitge

que Mireia, Tito i la seua familia

gaudisquen igual o més amb

nosaltres del nostre any.

A mi m’has inculcat com

el que més l’amor per les

JEPPIW�M�KV£GMIW�E�EM\¶�IWXMG�QSPX�pagat de vore’t feliç en el teu

Regnat i de representar a la

teua comissió. Mai m’haguera

imaginat poder aplegar a ser

GSQ� YR� ZEPIRGM£� Q¬W�� IRGEVE�UYI� WMKE� KEHMX£�� +V£GMIW�“chiquitita” per haver-me fet

un apassionat de esta festa.

Segueix gaudint de les

teues falles 2016 en companyia

de la teua familia, amics i fallers

GSQ�ƙRW�EVE��

L’horadeMarta

l’13

1515

FallagRaN

falla

mar

qu

és

de

mo

nto

rtal

be

rní i

cat

alà

i adj

acen

ts

Secció:3ªA

15

1616

explicacióFalla

gRaNCantics de sirena

Lema:

toni Verdugoartista:

Secció Novell, Concurs de Lo Rat Penat 2016 de llibrets de falla

de la

MiQuel angel gasconPoeta:

CANTIC PRIMER Š3L�LIPIR°WXMGE�+V«GME��TIV�EPKYR�HIY�

qui t’ha vist, i qui et veu”Palas Atenea (Deesa queen sap molt)

A ULISES SE FOT LA MUSADE TANT COM D’ELLA ABUSA

Ulises volent tornara casa com un valenta la Musa va pregar

pel camí pronte trobarcap a Ítaca en un moment

Mes de tants versos compondreHomer la tenia farta

per això el volgué confondrei sirenes li va opondréHMRW�HI�WE�R£YXMGE�GEVXE

(«Y�ER]W�ER£�QEVINEXel grec en el seu vaixell,i el poeta molt torbat,

d’explicar tot en versatPŞ3HMWIE��IR�YR�TSQIPP

Eixa musa enredradorano ha deixat d’embolicar

en ses mans d’embruixadorai en ses arts d’enchisadora

pot als humans marejar

7M�9PMWIW�IWX£�TIVHYXno digam de l’home d’araTYM\�XSX�IWX£�GSVVSQTYXla decència ha decaigutXSX�IWX£�GSQ�PE�XEVEVE

)PW�HIYW�HI�PE�+V«GME�ERXMKE�HIW�HI�PŞ3PMQT�GIPIWXMEP�s’admiren que tot estigaHŞ%XIRIW�JIX�YRE�ƙKE

i Esparta siga un serial

Ni Zeus fartant-se a llançar,els seus llamps per tot arreu,

Hellas pogué destrossarcom l’orde de retallar

del parlament europeu

0E�XVSMOE�HIM\E�QIRYHEl’èpica grega versada

fent la trama més fotudaque aquella tan coneguda

odisea de tornada

Contant el risc de la prima

els retalls en sanitat

i el rescat que en res s’estima,

la bossa del grec s’aprima

ƙRW�E�UYIHEV�WEUYINEX

Sols cal mirar cap a Atenes

GSQ�IWXER�IPW�IHMƙGMW�Un parell de murs apenes,

tres columnas en Micenes

i alguns templets casalicis

I com diu aquell refrany

d’arremullar-nos les barbes

el nostre llibret d’enguany

va de buscar-li l’apany

a les tragèdies en garbes

Com és qüestió de trellat

la d’anar sempre a l’arrel,

cada estrofa del versat

va oferit a una deitat

UYI�IR�PŞ3PMQT�XIRME�IP�GIP

0IW�UYI�E�9PMWIW�IR�IP�ZMEKIno li tenien cap pena

mentres el pobre en coraje

aguantava l’abordage

d’aquells CÀNTICS DE SIRENA

1

1717

CANTIC SEGON

“I trobaren en Navellos, el temple de Corts Valencianes,IR�YRE�+SVKSRE�HI�XVIW�GETW��IRXVI�PIW�KYEVHMERIWš

Frase d’alguna tragèdia grega

LA MEDUSA TRIPARTITAS’HA MENJAT A FABRA I A RITA

En nostra terra el votants’estava especialisanten majoria absoluta

sempre que anava a les urnesles recontades nocturnesno donaven cap permuta

Aixina que en acabantsempre acabava manant

el cíclope de l’ull blauque, pot ser, com els mirava

al poble l’hipnotisavadeixant-lo com un bambau

Mes en homèrica gestaGSRXVE�PŞSV£GYP�HŞIRUYIWXE

el cíclope fon vençutper medusa de tres capsomplint al pobre d’arraps

deixant-lo desconegut

0E�TVMQIVE�XIWXIVSPETEVIM\�UYI�WMKE�ƙPPSPEHIP�'LEZIW�ZIRIªSP£

puix sempre que obri la bocarepetix com una focaYR�HMWGYVW�FSPMZEVM£

0E�UYI�ETEVIM\�PE�WIKSREté la cara de chiconaIR�GEV£GXIV�HI�QEREV

RS�TSX�WIV�ŠHŞ3PXVEš�QERIVEella vol ser la primera

en el moment de parlar

0E�XIVGIVE�¬W�Q¬W�GEHYGEƙRW�M�XSX�TSVXE�TIPYGEper a disfrassar l’edat

pero sempre és la que bramapuix es considera l’ama

HI�PE�+IRIVEPMXEXEstant en un mateix cos

els tres caps li han pegat mòs,de manera comandita,a la gorgona anterior

de la que Camps era el priori la que bramava, Rita

)P�TVSFPIQE�ZMRHV£�IRXVI�IPPIWquan es facen cosquerelles

per a poder-se rascarpuix els caps de la medusatenen tots la ment difusaen com el món manejar

El de la revolucióté la mateixa ambició

que la del cap compromísi el de la testa d’Els Ports

conserva els afanys tan fortscom els del jove Narcís

Aixina que anant espaiQSPX�TVSRXI�ZMRHV£�PŞIWKPEM

de vore les dentelladesentre els caps del tripartit,això és un presagi escrit,UYI�JE�PŞSV£GYP�HIFEHIW

2

17

2020 CANTIC TERCER

AFRODITA VA A MALLORCADES DE LA SEUA CAVORCA

Com resulta més barat

fer un vol cap a Mallorca

que quedar-se fent la corca

IR�WSR�0SRHV¬W�IQFSMVEXEl jovent agermanat

va en avió cap a les illes

a posar-se roig bresquilles

com anant a l’abordage

sense portar equipage

només que unes sabatilles

Només tenen l’objectiu,

estos anglicans borregos

de posar-se tots més cegos

que de nit una perdiu

I també d’allò que es riu

Nostre Senyor en lo cel

dedicar-se en molt d’anhel

a clavar-li en alegria

siga de nit o de dia,

en la torrada, la mel.

Se’n van tots de discoteca

sense saber qué ballar

només pensen en caçar

anant de Séca a la Meca

No volen cap hipoteca

ni plantar una llavor

mes li donen al rotor,

sense permetre cap pausa,

ƙRW�E�XMRHVI�LSRSVMW�GEYWEconvertint-se en un doctor.

Si Afrodita alçara el cap

per a vore el descontrol

de tant d’anglés boquerol

que l’amor torna en un drap

deixaria el matalap

E�SR�IWX£�WIQTVI�HSVQMRXper a acabar-los fregint

baix el seu sol de justicia

per culpa de sa brutícia

apagant el seu instint

Puix l’amor no és de conills

sino un art d’encantament

no com ara el pensament

d’estar sempre fent clavills

0E�HIIWE�HIPW�IWTMPPWIR�PŞ3PMQT�WI�HIWIWTIVEveent tota esta fartera

de sexe desenfrenat

per això s’ha presentat

en esta festa altanera

Pero lo que no sabem

és si a donar solució

o a fer en estos unió

per a montar el belem,

perque com a ser suprem

%JVSHMXE�IWX£�EZSVVMHEde tindre olímpica vida

sense tastar un bollit,

ya vorem el refregit

d’estar tant temps compungida.

“Els amants s’apanyen per a amar-se, puix amar-se¬W�IP�WIY�HIWX°š�-WEFIP�%PPIRHI�%*63(-8%320

2121CANTIC QUART Š:IIRX�PE�XIHMSWMXEX�HI�PŞ3PMQT�IR�PIW�FEGEREPW�

Donís es va buscar en la Terra el seu destí” Ausades que va passar

DONÍS AGARRA AL VOLEN EL CASAL, L’ALCOHOL

0Ş3PMQT�WŞEZSVVME�IR�FEGEREPWaixina que per no armar una guerra

IW�FEM\£�IR�F½WUYIHE�GET�E�PE�8IVVEtrobant l’admirable cau dels casals

Mai es para de beure dins la falla

des d’aigua de Valéncia preparada

passant per la mistela derramada

ƙRW�PE�FIKYHE�VIMRE��PE�GEWWEPPE�

Això sense que s’estiga en verbena

perque quan vol arribar el moment

els cubates se’ls veuen en esment

com si estigueren fent una cadena.

Els fallers són com esponges humanes

engolint l’alcohol sempre cap a dins

siga garrofó o ví dels Alforins

acabant per terra com sangrantanes.

Això al deu Donís li va enamorar

puix entrant en el casal per la porta

PE�WIYE�JVEK£RGME�IWTIGMEP�XER�JSVXEtot plorant d’emoció, la va olorar

Estos sí que sabien fer orgies

no com els deus olímpics celestials

ací els fallers no són fens virginals

sempre pensant en donar-se alegries.

En vore l’ambient tan abellidor

IP�HIWIRJV¬�HI�PŞ3PMQT�LE�EFSPMXi sense pensar-ho s’ha decidit

a fer-se un bacanal faller d’honor.

CANTIC QUINT

“Atenea és deesa de cultura, pero la gramáticaés un infern i el seu dimoni sóc yo”

El dimoni del fuset

ATENEA ESCRIU EL SEU VERI MENEJA L’UNIVERS

)R�PŞ3PMQT�HIP�6EX�4IREXhi ha deesa versadora

UYI�PS�Q£\MQ�LE�KYER]EXinclús li han donat el plat

d’Atenea guanyadora.

Pero en la Terra ara mana

YRE�KVEQ£XMGE�EPMIREque ha vingut de tramuntana

escrivint en mala gana

IR�YR�ZEPIRGM£�HI�TIRE�

Com de la nostra cultura

no el complau ni la versada

ha mantingut la postura

de tractar en la censura,

per a no ser publicada.

Pero el llibre és de la festa,

i els fallers, junt a Atenea,

s’han alçat en la protesta

i han decidit que siga esta,

la que verse la bellea.

Per damunt de normativa

ha vençut la voluntat,

per la resposta masiva

que ha tingut l’iniciativa,

de defendre el seu versat.

7M�TSW£VIQ�XERXE�IWTIRXEper tanta acomesa insana

no només per esta imprenta,

estaria més lluenta

la cultura valenciana.

4 5 21

22 CANTIC SEXT

“He vist a Hades en ampli somriure mirantels esperits immunts entrant al seu infern”

0ŞSHMWIE

HADES ENVIA A L’INFERNSI CAL, A TOT EL GOVERN

En vore la corrupció

sense haver cap dimissió

a Hades li entra el regomello,

aixina que s’ha baixat

i en la Terra els ha peixcat

i menjar-se’ls en tomello

Seran mil, dos mil, tres mil…

No ha deixat ni a l’aguasil

WM�LE�GPEZEX�PE�Q£�IR�PE�GEM\E�I se’ls emporta a l’infern,

'SRWIPP��%PGEPHI�M�+SZIVRsense fer-ne cap rebaixa.

Han armat un canyaret

que ni el més plorós chiquet

dels que hi ha en la guarderia.

Dels sobres i el tres per cent

s’ha quedat farta la gent

en patir la fenollia.

Mentres ells les comissions

cobraven en ambicions

en barracons s’estudiava,

per això no és d’estranyar

que el que anava allí a ensanyar

IWXMKE�ƙRW�E�PE�JEZE�

%P�XIQTW�HIP�WIY�FIRIƙGMWIRWI�XMRHVI�GET�SƙGM�

manaven les retallades

TIV�EM\µ�IP�UYI�IWX£�QEPEPX�sense tindre sobresalt,

els enviaria en Hades.

Cobrant ells el percentage

en autèntic abordage

fent-li al presupost, esgall,

no trobaven les maneres,

en no ocupar-se de veres,

en fer cap lloc de treball

Tot era una pantomima,

només per cobrar la prima,

no els importava el votant

per això que no s’amaguen

i que el seu pecat el paguen

pel comportament d’espant.

CANTIC SEPTIM

Els hòmens des del principi

sempre han segut uns bunyols

despuix de cada armistici

tornaven de nou al vici

d’obrir-se el cap a cudols

És nostra tragèdia grega

UYI�IP�HIY�%VIW�EPMQIRX£0ŞLYQERMXEX�IWX£�GIKE

per estar sempre de brega

TIV�PS�UYI�IP�HIY�WŞMRZIRX£�

Tantes guerres hem tingut

UYI�XIRMQ�ƙRW�E�YRE�JVIHEDe les de més magnitut,

que tant nos han somogut,

ƙRW�E�PE�HI�PE�QSRIHE�

Mes totes no són cruentes

siguen mundials o civils,

també les tenim coentes

per algunes juraments

o per gent que són hostils.

0IW�XIRMQ�IR�PE�JEQMPMEen fer-se l’adolescència,

per quedar-se fent vigilia,

o quant arriba la fília,

de repartir-se l’herència.

També es presenta batalla

per a ser el president

d’un país, si dones talla,

i si no per a la falla,

que també cal ser valent.

Perque dins del teu casal

WIQTVI�XVSFIW�YR�GSRƚMGXI�UYI�WM�IP�PPMFVIX�IWX£�QEP�que si sempre falta sal…

brama el faller tot adicte

Mes si els fallers tenim clar

és no voler cap canyaret

ni cap guerra fomentar,

i si res ha d’esclatar,

és la pólvora en masclet

CANTIC OCTAU

1%-�4039�%�+978�()�838759%2�,)61)7�4)+%�&387

Entre moltes calitats

que conta el deu de la pluja,

no es troba el fer amistats

per com fa caure els aiguats

i per això se li juja.

Perque en qüestió d’arruixades

sempre li cauen calbots

ya poden ser a glopades

o les fortes ramaçades,

que mai plou a gust de tots.

Š2SW�UYIH£VIQ�WIRWI�EVQIW�M�VITEVXMVIQ�ƚSVW�šUtopia

“Si deixa caure una pluja reparadora,sempre hi ha algú que no porta cantimplora.”

Hermes Murphy

6

78

22

23

Majorsrecompenses

d’Orbunyol

amb Fulles de Llorer i BrillantsRosana Barberá Villaroya

Mª José Franch Rojas

Agustín Pomar Arranz

Andrés Salvador Granero

Rosa María Sánchez Arauz

d’Argentbunyol

Teresa Alfaro González

Francisca Escaplés Chiralt

Laura Escaplés Chiralt

María Méndez Andreu

Daniel García Belmonte

Cristina Giner Moragón

María José Pérez Mateo

Cristina Sebastián Falcón

:ģœäÂŬ��śů�ġģŬD�œůøĘöWģƛſÂĈģCarmelo Rubio Galán

Pedro Tárraga Roche

de Courebunyol

Sergio Campos Resa

Judith Castellano Pérez

Esther Eritja Salas

Nieves Felipe Guerrero

Carlos Ferrandis Díaz

Âäģġ�Ŭ'÷ĈŬ�ģĒ÷ĘäģCelia Herraiz Adillo

Raquel López Lopezosa

Nieves Mora Felipe

Manuel Navarro Navarro

Ana Belén Plaza Aibar

Conrado Román Sánchez

Nuria Sánchez Calvete

Irene Sánchez Martínez

Oscar Soler Bermúdez

Francisco Manuel Soliva Herraiz

Salvador Tarazona BallestínDe sobte...la vida LABERNI 2015

premisFalles 2015 .Falla Gran

6 premi secció Tercera A

.Llibret falla 9 accèssit Secció autors novells

Josep Bea Izquierdo

.Campionats J.C.F. Campió Pilota Valenciana 2ªDivisió

.Sector Agrupació Rascanya Premi 2º Dòmino

d’Orbunyol

amb Fulles de Llorer Rafael Machancoses Plá

MªJosé Mosser Úbeda

Carlos Alberto Ponce García

Mª Pilar Ramos Serna

8d’Or

bunyolAmanda Azorín Novergues

Carla Climent Villanueva

Laura del Cerro Carpintero

Nicanor Novalvos Navarro

23

2424 7M�TPSY��TIVUYI�IWX£�FER]EX�i si no, per la sequia,

WIQTVI�EPK½�IWXEV£�IRJEHEXdispost a l’astralejat

arribant a l’afonia.

Ara també s’ha juntat

IP�JEQ¶W�GERZM�GPMQ£XMGque al deu Hermes torna orat

i tot l’orage ha girat

JSXIRX�IP�ZIVW�TSIQ£XMGŦ

Ŧ�TYM\�PE�ƚSV�HIP�XEVSRKIVya no naix en primavera,

no digam de l’armeler

que quan arriba febrer

]E�IWX£�WIGE�PE�TVMQIVE�

En hivern no hi ha rosada

i en estiu fa menys calor

els dies de ponentada

per estar l’aigua gelada

per l’efecte hivernador.

Al remat ningú encantat

ni tan sols els alvellots

TYM\�WM�TPSY�IWX£�FER]EXM�WM�RS��IWXEV£�IQFVYXEX

puix… mai plou a gust de tots.

CANTIC NOVE

EL CÀNTIC QUE COU

ÉS EL CANAL NOU

El nou és el deu perdut,

el deu que s’ha distragut,

aquell que sa llum s’apaga.

la deesa que ha volat

i ningú ya l’ha trobat,

no sabem a on s’amaga.

Segons conten, la tancaren

els que del cel se n’anaren

per no poder-la pagar

WIKSRW�PŞSV£GYP��]E�XSVREpero ho diu en tanta sorna

que mai pareix arribar

0E�WIYE�ZIY��JE�XIQTW�GEPPEIWX£�RIKVE�WE�TERXEPPERS�WEFIQ�WM�XSVREV£

Se sent un forat profunt

des de que se troba llunt,

IP�RSY�IVE�GEWSP£�

Parlava de nostres coses,

de les neus més abundoses,

i de la plaja en estiu,

com dels nostres deportistes,

dels fets tradicionalistes

i el preu de cada cultiu.

0E�XSVREHE�IWX£�TIVQIWE�pero només és promesa

que s’ha de complir un dia,

pero promesa política

és una promesa crítica,

per això hem fet elegia.

CANTIC DECIM

EL DÈCIM HEM RESERVATPER ALS GRANS DEUS DEL JURAT

Dèu anys estigué esperant

a Ulises, el gran guerrer,

Penèlope, sa muller,

una bufanda brodant.

Dèu cantics, estem cantant

i este últim per voler,

al jurat ratpenater,

que nos vagen guardonant.

Puix dèu anys són molta espera

per al poeta i la falla,

i el president desespera…

… puix seria de contalla

tindre un premi de primera

que no fora menudalla.

“El nové és el nou, ací i en la China Popular.”.SWIT�0PY°W�7GL[EV^IRIKKIV

“Dèu anys d’espera per a que em tornen un captador.”

Diari secret de Penèlope

9

1 0

2525

1 0Penya Valencianista Š0E�&IVRMš Gloria Bellver González

D�ĘģĈģŬ�ģĒÂś�ġ�Ŭ&ģĈä�œMª Carmen Navarro Casas

Laura García Navarro

Conchi Lopezosa Morillo

David Villanueva Solves

Luis Catalán Bono

Pepita Palomo Vilalta

Pascual Palomo Vilalta

Honord’fallers

abonatsGrup de danses�Š0E�&IVRMš

�ĘůģĘ÷ģƉ�œäſ¶ģƉ'ģĘƛ�ĈÂƛJosé Barberá Vercher

�Ē�¶ÂģƉ��ĺ÷ĈĈ�ƉWœ�¶�śDÂœ¦Â¶ÂśƉ��ĺ÷ĈĈ�ƉWœ�¶�ś�œĒ�ʶģƉ��œœ�ś¦ģƉYſ÷ƛ

Amparo Cortés Vivó

s÷¦ÂĘůÂƉ'œÂäģœ÷Ɖ�ƛĘ�œ:ŀŬD÷äſÂĈƉD�¦ò�ʦģśÂśƉs�ƛŇſÂƛ

��ů�Ĉ÷Ę�ƉDģƕ�ĘģƉs�Ĉ÷ÂĘůÂ

María Villaroya Costa

&œ�ʦ÷ś¦ģƉYſ÷ƛƉDģœ�&œſ¦ůſģśģƉcģœœÂśƉcģœœÂś

Excelentísim President de la Diputació de València

En Jorge Rodríguez Gramage

26

A PE�ƙ�HIP�TEWWEX�QIW�HŞEKSWX��ens va deixar Salvador Monzó Domingo, que fóra president de

la nostra comissió. I ens va deixar

després d’una cruel malaltia que

impedeix, a qui la pateix, viure en el

món real. Monzó ha sigut sempre

el Senyor Monzó. Sempre va ser

realista, i en les seues èpoques de

president li va tocar viure els canvis

que van comportar els primers anys

HI� HIQSGV£GME�� UYI� ZE� TSVXEV� EQF�si una guerra de símbols i identitats

que, lògicament, van transcendir

al món de les falles. Van coincidir

els seus anys de president amb un

increment important en el nombre de

fallers, sent, en aquells dies, una de

les comissions més nombroses.

Dolcainer quan no ni havien,

ZEPIRGM£�� JEPPIV� M�� WSFVI� XSX�� ZMGIRX°��Educat, agraït i emotiu, es trobava a pler

en el casal o en el seu altar del Tossal.

Preferisc recordar a l’home amb

les tradicions molt arrelades i les idees

molt clares. Però el que recorde sobre

totes les coses és que, quan jo vaig

començar com a president, va venir

E�TVIKYRXEV�QI�WM�WEFME�SR�IQ�ƙGEZE��M� ¬W� UYI�� HIW� HI� PE� HMWX£RGME�� PE� WIYE�TVIWMH«RGME�RS�ZE� WIV�HI� PIW� J£GMPW�� WM�és que alguna ho és. Ara, quan ja gens

importa, tots hem d’agrair-li el temps

que va dedicar a la nostra comissió i la

WIYE�Q£\MQE�MQTPMGEGM¶��+V£GMIW�M�ƙRW�a sempre senyor Monzó.

El passat 19 d’octubre ens va deixar un amic, que encara que mai ZE� TIVX£R]IV� E� PE� RSWXVE� 'SQMWWM¶��sempre va estar en els moments en què vam recorrer a ell. Es tracta de Salvador Martinez “Salvoret”, un gran poeta que va sentir, va viure i va treballar per les Falles i per València, i que vam tindre l’ocasió d’escoltar, TIV�½PXMQE�ZIKEHE�� IR� PE�+EPE�HIP� ���aniversari de la nostra Comissió.

El secret de l’obra de Salvoret no ha segut altre que la veritat. Cregué fermament en allò que deia, fent saber a tots que la seua poesia era la seua veritat. Els versos de Salvoret eren i seran sincers i és eixa la força que el feia proclamar als quatre vents a este faller el seu amor per València i per les Falles, perquè Salvoret ha sigut un poeta faller en el sentit més ampli de la paraula.

Salvoret és un poeta de Casal. En les “Coetades falleres” dels seus llibrets va saber encertar i amb la seua sorneguera visió, va saber fer en vers la vida quotidiana del casal, les \MGSXIXIW�ER«GHSXIW��PIW�KVERW�ƙGEHIW�HI� TEXE� M� ƙRW� IRW� GSQTXEZE� IRXVI�bromes, quina era la millor i la pitjor parella de truc o de parxís de la Falla, arrancant un somriure dels primers, i el més difícil, també dels últims.

Salvoret és un poeta de 4VIWIRXEGMSRW�*EPPIVIW��0E�WIYE�TSIWME�XIRME�PE�ƚSV�IR�IP�WIRXMQIRX�HIPW�WIYW�versos, la música en les seues paraules i la traca en la seua declamació. Eixa forma tan personal de recitar les seues poesies, de traure-li com ningú IP� WYG� E� TEVEYPIW� GSQ� 1EVIHIYIXE�c �Micalet, Catalina o Albufera. Eixos anys enrerre, els que tinguerem la

sort de veure-lo en les presentacions,

després d’haver cantat la bellesa que

sempre era capaç de trobar en totes

i cada una de les Falleres Majors,

EVVMFEZE� IP� QSQIRX� HIP� GERX� ƙREP��M� GVIYERX� JVEWIW� M� ZIVWSW� Q£KMGW� HI�manera que ningú sabia fer com ell,

EQF�IPW�WIYW�ƙREPW�IP«GXVMGW��TPIXµVMGW�M� TPIRW� HI� WIRXMQIRX�c � WEFME� GSQ�emocionar-nos a tots, alçant el patí

de butaques.

7EPZSVIX�¬W�YR�TSIXE�HI�*EPPE�c�)P�seu vers mordaç i satíric, omplia de

contingut aquelles Falles modestes

i de vegades inconnexes en la que

es col·locaven en la mateixa escena

ninots de cartó impossibles d’unir

en un argument lògic. Pero allí

EVVMFEZE�7EPZSVIX�c � M�E�FEWI�HI�GEPJEV�se el cap, era capaç de lligar bombers

amb futbolistes, i cupletistes amb

astronautes, davant de moltes

vegades, la pròpia sorpresa de l’artista.

Just és doncs, este homenatge

perque pensem que és mes que

merescut, reconeixer publicament

a este amic que tant ens ha donat, a

este Faller que tant amava València i

les seues Falles, a este poeta que tant

ens ha ensenyat.

4IV� XSX� EM\¶�� KV£GMIW� 7EPZSVIX��KV£GMIW� EQMG�� KV£GMIW� JEPPIV�� KV£GMIW�TSIXE�

-�TIV�ƙREPMX^EV�IW�YR�LSRSV��GSQ�tantes vegades digueres en els teus

versos, poder cridar al vent amb tu i

per tu.

adéuAmics

26

27

Sobtede

Andrea i Desi

Vos enrecordeu del

JEQ¶W���HI�WSFXI�HIP�����#�

)R�NYR]�HI�PŞER]�TEWWEX��IRW�XSVR£�E�HEV�YR�EPXVI�KVER�moment a tots.

:ER�WIV�IPW�WIYW�WSQVMYVIW�IPW�UYI�PIW�ZER�TSVXEV�ƙRW�EPP°�� %UYIPPIW� GEVIXIW� HI� JIPMGMXEX�� HI� GSRƙERªE�� HŞEPIKVME�constant per ser, Fallera Major de la Berni.

El somriure de Desi i les seues ganes, la seua il·lusió, els

seus desitjos de fer-ho bé, la seua manera de representar

a la seua falla de tota la vida.

El somriure d’Andrea i la seua forma de ser, la

seua dolçor i, a pesar de ser la peque, el seu sentit de

PE� VIWTSRWEFMPMXEX�� )R� YRE� RMX� JERX£WXMGE�� E� GEWE� HŞYRE�comissió veïna, d’uns amics, sentir els seus noms com a

preseleccionades, aconseguir eixe doblet, ens va portar a

PE�FSKIVME�M�IRW�ZE�GSRƙVQEV�YRE�GSWE�UYI�NE�WEF°IQ��UYI�IVIR�TIVJIGXIW��KYETIW��IPIKERXW�� WMQT£XMUYIW� M�TSHMIR�arribar molt lluny.

Després de setmanes de preparació, va ser

MQTVIWWMSRERX� ZIYVI�PEW� HIWƙPEV� TIV� PE� *SRXIXE��nervioses, precioses, exultants de felicitat, mirant i

assimilant-ho tot, coneixedores que eixe record seria

especial i per a elles per sempre. Conscients de la gent

UYI� PIW� VIGSP^EZE� M� EGSQTER]EZE� IR� IM\I� TEWWIMK�� PIW�seues famílies, els seus amics i tota una comissió de

bernians pendents de les seues xiques.

%M\µ� HIY� TIWEV�� WEFIV� UYI� RS� IWX£W� WSPE�� UYI�representes a molta gent que va al teu costat en eixa

estona, que compartix la teua il·lusió i que manté els dits

creuats per tu. Un pes afegit a les teues pròpies esperances

M�TSVW��E�PE�TVIWWM¶�UYI�NE�HIYW�WIRXMV�TIV�SR�IWX£W�M�TIV�UY«�IWX£W��TIVµ�UYI�IPPIW�ZER�WEFIV�TSVXEV�M�JIV�Q¬W�PPIYKIV��

Desirée i Andrea, encara que el somni acabara en

eixe passeig en la Fonteta, no podem estar més orgullosos

de vosaltres. Vos vau superar, ho vau donar tot i com a

comissió, només ens queda esperar haver estat a l’altura

de dos falleres majors com vosaltres, haver col·laborat en

alguna mesura en l’existència dels vostres somriures.

8ERX� WSPW� IRW� UYIHE� HSREV�ZSW� PIW� KV£GMIW�� RS� WSPW�TIV�IM\I�WSQRM��UYI�EP�ƙREP�RS�IW�ZE�GYQTPMV��WMR¶�TIV�YR�ER]�JEPPIV��YR�KVER�������TP¬�HI�VIGSVHW��UYI�HMWJVYXEVIY�EP�costat de Ivan i Kike, que sí que va ser i que vosaltres vau

GSRZIVXMV�IR�YR�VIEPMXEX��+V£GMIW�(IWM��KV£GMIW�%RHVIE�

27

2828

Bernipremis

2015

Any darrere any, la nostra comissió té una cita

ineludible amb les personalitats i institucions que treballen

i lluiten per donar a conèixer les tradicions, cultura i

sentiments valencians, fent més gran si cap, la nostra

JIWXE��0IW�*EPPIW�

Enguany hem commemorat la quinzena edició dels

Premis Berni i el passat 3 d’octubre, als salons de l’Hotel

3P]QTME�HŞ%PFSVEME�ZEQ�VIYRMV�RSW�TIV�XEP�HI�HYV�E�XIVQI�el lliurament dels premis als nostres guardonats .

)R�EUYIWXE�IHMGM¶�HIPW�4VIQMW�&IVRM�������HIPW�UYEPW�NE�ERIQ�TIV�PE�<:�IHMGM¶��IPW�IPIKMXW�LER�WMKYX�

. Estefanía López i Montesinos, F.M. de València 2015

. Mercat Central de València

. Revista Cendra

. Vives i Marí

. Federació Valenciana de Pilota

0E� Federació de Pilota Valenciana va rebre el

4VIQM� &IVRM� GSQ� VIGSRIM\IQIRX� E� YRE� XVENIGXµVME� HŞYR�NSG� IWWIRGMEPQIRX� ZEPIRGM£� UYI� LE� PPYMXEX� TIV� PE� XVEHMGM¶�esportiva, servint de difusor, no només d’una disciplina,

doncs també de portar el nom de València per tot el món.

9R� PPSG� XER� IQFPIQ£XMG� E� :EP«RGME� GSQ� IP� 1IVGEX�Central, que s’ha transformat en un focus fonamental del

món mercantil per la seua activitat social i cultural i per

haver aconseguir ser emblema arquitectònic i popular de

la nostra ciutat, va ser un dels premis d’aquesta edició.

En el terreny de la informació i la comunicació, el

4VIQM� &IVRM� ZE� VIGEYVI� IR� PE� VIZMWXE� GYPXYVEP� M� JEPPIVE�Cendra, Suc de Falles, per contribuir a la difusió de la

festa més representativa de València, les falles. 10 anys

EQF�RSWEPXVIW��UYI�ZER�GSQTPMV�EP�������IPW�LE�FEWXEX�TIV�a convertir-se en un tot un referent al mon cultural faller.

8EQTSG� WŞSFPMHEVIQ� HI� PE� MQTSVX£RGME� IR� PE� RSWXVE�JIWXE�HIPW� XIM\MXW�HI� PE� MRHYQIRX£VME� M� XMRKY¬VIQ�IP�TPEIV�HI�VIGSR«M\IV�EQF�IP�4VIQM�&IVRM�EPW�WIHIVW�:MZIW�M�1EV°��per la seua capacitat de crear dibuixos i colors exclusius

per a vestir a la dona valenciana, però sempre respectant

la tradició sedera.

Finalment, com no podia ser d’altra manera, la Fallera

1ENSV� HI� :EP«RGME�� )WXIJER°E� 0¶TI^� M� 1SRXIWMRSW� ZE� WIV�guardonada amb el Premi, que reconeixia la seua passió

per les falles i la dedicació a les nostres festes.

Vicente, Desirée, Andrea e Iván.

2929

Després de compartir un sopar de germanor i l’alegria de lliurar aquests

premis, va arribar el moment de fer un sorteig de regals increïbles, representants

HI�PE�XVEHMGM¶�ZEPIRGMERE��UYI�KV£GMIW�E�PE�GSRXVMFYGM¶�HIPW�RSWXVIW�GSPzPEFSVEHSVW�(que cada any són més i més), va ser possible i va posar el colofó a una gran nit.

Podem dir que aquesta edició ha estat un èxit i des d’aquestes línies animem

a tota la comissió a gaudir de properes edicions.

+V£GMIW�E�XSXW�TIV�JIV�TSWWMFPI�PE�GIPIFVEGM¶�HIPW�4VIQMW�&IVRM���ZSW�IWTIVIQ�a la XVI edició.

Quadre d’honor amb el guardonats de la XV edició amb el màxims representants 2015.

30

Firmesdepàgina

31

Advertit per la deessa Circe del perillós que era el Cant de les Sirenes, Ulisses va ordenar tapar amb cera les oïdes dels seues remers i es va fer lligar al masteler del navili. Si per l’encanteri m u s i c a l demanava que ho alliberaren, h a v i e n d ’ e s t r è n y e r encara més fort els seus

lligams. Gràcies a aquesta e s t r a t a g e m a Ulisses va ser l’únic ésser humà que va sentir el cant i va sobreviure a les sirenes, que devoraven als infaustes que es deixaven seduir. A q u e s t e s c r i a t u r e s monstruoses es van precipitar a l’abisme en veure’s v e n ç u d e s .

Próleg

]÷äĘ÷Ù¦�ů± frase utilitzada per a totes les situacions que embaladeixen, sedueixen o �œœģśśÂäſÂĘŬ�ŬſĘ�ŬĺÂœśģĘ�ŬĺÂœŬĈ�ŬśÂſ�ŬĒ�äĘ÷Ù¦Éʦ÷�²Ŭäœ�ʶ÷ģś÷ů�ůŬģŬĺÂœŬĈÂśŬśÂſÂśŬ

perspectives de futur, quan en realitat són falses, simples rumors.

FallesMitESi

31

HERMES

3232 MitesGRECS

ADRIA

”Els mites són necessaris per a la salut de la psique humana. Expressen les veritats que es troben en el nostre subconscient: i els seus protagonistes, ja siguen herois, déus o animals, encarnen aspectes tan humans

com la creativitat, la intel·ligència, l’alegria o el dolor. Els monstres no són WMR¶� IP� VIƚI\� HI� PIW�pors de la ment, els seus fantasmes”. ��œĈŬ 'ſśů�ƎŬ :ſĘä

3333

S om nostres mits. Han sorgit de nostra essencia. Poden representar tant un model a seguir, com el costat mes oscur de nostra personalitat, perque en la seua majoria es fonamenten en la dualitat de l’esperit del ser humà.La continuïtat dels mites al llarg dels segles –Ja que, a més de formar part de la nostra cultura quotidiana, continuen sent una font d’inspiració en la literatura moderna, hauria de ØÂœöĘģśŬœÂÞÂƔ÷ģĘ�œŬśģ�œÂŬÂĈŬśÂ¦œÂůŬ¶ÂŬĈ�ŬśÂſ�ŬƎ÷äÉʦ÷�ŀŬŬ�ÂĈśŬels divins i capritxosos habitant de l’Olimp, moguts pel sexe, les passions i el poder, passant pels herois i personals mítics ¶ÂŬ ůģůÂśŬ ĈÂśŬ ¦ſĈůſœÂśŬ ļ'÷Ĉä�ĒÂśò²Ŭ /ś÷ś²ŬJ¶øĘÍĽŬÙĘśŬ�ĈŬĘģśůœÂŬimaginari de criatures fantàstiques, com les sirenes o el D÷Ęģů�ſœ÷śĒģ²ŬĈŐ�ſůÉĘů÷¦�ŬÙĘ�Ĉ÷ů�ůŬ¶ÂĈŬĒ÷ůÂŬÃśŬ¶ÂĒģśůœ�œöĘģśŬque els sers humans estem sotmesos als designis del destí.�ĈŬă�œ¶øŬ¶ÂŬĈŐ¶ÃĘŀ Al llarg dels segles, les civilitzacions van trobar recer al seu desassossec en mítiques faules que descriuen llocs paradisíacs.Les narracions de fets extraordinaris amb sers i llocs ĈĈÂäÂʶ�œ÷śŬò�ĘŬ�¦ģĒĺ�Ęƕ�ůŬ�ŬůģůÂśŬĈÂśŬ¦ſĈůſœÂś²Ŭ¦ģĘÙäſœ�ĘůŬun fabulós imaginari que perviu en el temps. Transmesos generació darrere de generació durant centenars d’anys, els mites es van conservar gràcies a la tradició oral i , després a través dels textos escrits.Com la paraula mite s’utilitza amb molt variats sentits –Relat ś�äœ�ů²Ŭ ¦ģĘů²Ŭ Ù¦¦÷ĤŬ ģ²Ŭ ÷ʦĈƁś²Ŭ ĺÂœśģĘ�ůäÂŬ ÂśůÂĈŁĈ�œö²Ŭ ¦ģĘƎÃŬĺœÂ¦÷ś�œŬ Ĉ�Ŭ śÂſ�Ŭ ¶ÂÙĘ÷¦÷ĤŀŬ ]ŐÂĒĺœ�Ŭ ÂĘŬ ÂĈŬ śÂĘů÷ůŬ ¦Ĉ�śś÷¦Ŭ ¶ÂĈŬterme com una narració tradicional i memorable que parla de l’actuació de sers extraordinaris (déus i herois) en un temps prestigis i llunyà.Els mites són relats fabulosos que perviuen transmesos ¶ÂśŬ¶ÂŬĈĈſĘƕŬÂĘŬĈŐ÷Ē�ä÷Ę�œ÷Ŭ¦ģĈŁĈ¦ů÷ſŀŬ]ĤĘŬŇſÂĈ¦ģĒŬ�÷ƔøŬ¦ģĒŬles històries sagrades de la tribu; vénen de molt arrere, van nàixer molt abans que l’escriptura, i viatgen de molt arrere, van nàixer molt abans de l’escriptura, i viatgen durant segles ¶ÂŬäÂĘÂœ�¦÷ĤŬÂĘŬäÂĘÂœ�¦÷ĤŀŬ]ÂäģĘśŬĈŐ�ĘůœģĺĪĈÂäŬ�ÂĈä�ŬD�œ¦ÂĈŬ�Âů÷ÂĘʱŬō�ĈśŬĒ÷ůÂśŬƎ÷ſÂĘŬÂĘŬÂĈŬĺ�øśŬ¶ÂŬ Ĉ�ŬDÂĒĪœ÷�ŎŀŬ�ģĘÂĘŬœÂśĺģśůÂśŬ �ĈśŬ ÂĘ÷äĒÂśŬ ¶ÂŬ ĈŐÂƔ÷śůÉʦ÷�Ŭ òſĒ�Ę�Ŭ ÂƎģ¦�ĘůŬÙäſœÂśŬ÷ŬØÂůśŬĺœģ¶÷ä÷ģśģśŬŇſÂŬÂƔ¦Â¶÷ƔÂĘŬĈ�ŬœÂ�Ĉ÷ů�ůŬŇſģů÷¶÷�Ę�²Ŭgestes de llarga empremta que van marcar per sempre el ¶ÂśůøŬ¶ÂĈŬĒĤĘ²ŬÂĘŬſĘŬůÂĒĺśŬĺœ÷Ēģœ¶÷�ĈŬĒÃśŬōhĘŬĺģ�ĈÂŬśÂĘśÂŬĒ÷ůÂśŬÂśŬĒģœ÷œ÷�Ŭ¶ÂŬ؜¶Ŏ²ŬƎ�ŬÂś¦œ÷ſœÂŬ'ŀŬ�ſĒÃƛ÷ĈŬļĭÊĝÊöĭĝÊŨĽŀ

Eixe entramat narratiu respon a la inquietud natural dels sers òſĒ�Ęś²Ŭ÷ŬÂĈŬśÂſŬ¦ģĘäĈģĒÂœ�ůŬ¶ÂŬœÂĈ�ůśŬģØÂœ÷ƔŬſĘ�Ŭ÷ĈŁĈſĒ÷Ę�¦÷ĤŬfantàstica de món i parla de les seues arrels ocultes; és a dir, dels sers divins i les accions que els fonamenten. Com ś÷ŬÂĈŬśÂœŬòſĒ�Ŭʦœś÷ů�œ�Ŭ¶ģĘ�œŬśÂĘů÷ůŬ�ŬĈ�ŬśÂſ�ŬÂƔ÷śůÉʦ÷�Ŭ�Ē�Ŭò÷śůĪœ÷ÂśŬŇſÂŬĺ�œĈÂĘŬ¶ŐſĘŬœÂœÂØģĘśŬś�äœ�ů²Ŭ¶ÂŬĺœÂśÉʦ÷ÂśŬdivines més enllà del present efímer i la seua condició mortal.�ĘŬ Ù²Ŭ �Ŭ �÷ƔĪŬ �ĺſĘůÂĘŬ ÂĈśŬ äœ�ĘśŬ Ē÷ůÂś²Ŭ œÂĈ�ůśŬ Ē�ä÷¦śŬ ÷Ŭfonamentals de la cultura. Junt amb els majors hi ha altres ŇſÂŬÂƔĺĈ÷ŇſÂĘŬĒ÷śůÂœ÷śŬ¦ģʦœÂůś±ŬĺÂœŬÂƔÂĒĺĈ²Ŭ¦ģĒŬƎ�Ŭśģœä÷œŬel foc, com va aparéixer la primera dona, com van ser i desapareixent els monstres primigenis, com va sorgir un determinat ritu, qui invent als reis, etc. Les mitologies són molt variades i donen una idea de la capacitat fantàstica de la imaginació arcaica per a forjar déus i monstres amb les ĒÃśŬ�÷ä�œœ�¶ÂśŬÙäſœÂśŀCom han subratllat alguns antropòlegs, els mites ØģĘ�ĒÂĘůÂĘŬÂĈśŬſśģśŬ÷ŬĘģœĒÂśŬ¶ŐſĘ�Ŭ¦ģĈŁĈ¦ů÷Ǝ÷ů�ůŬÂĘŬĈ�ŬśÂſ�ŬÂů�ĺ�Ŭ ĺœ÷Ē÷ů÷Ǝ�²Ŭ ÷Ŭ ĘģŬ śģĈśŬ ÂĘŬ Â÷Ɣ�Ŭ Éĺģ¦�ŀŬ �ĘŬ Ĉ�ŬĒ�ăģœ÷�Ŭ ¶ÂŬles cultures els mites estan lligats a la religió i les creences religioses. Formen la narrativa essencial de les religions i es conjuguen amb els ritus i cerimònies que ben sovint evoquen ÷ŬœÂĺœÂśÂĘůÂĘŬÂĈśŬĒģĒÂĘůśŬÂśůÂĈŁĈ�œśŬ¶ÂĈśŬĒ÷ůÂśŀŬWÂœĪŬ÷ʦĈƁśŬĒÃśŬÂĘĈĈ�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�ŬśÂſ�ŬƎ÷äÉʦ÷�Ŭ œÂĈ÷ä÷ģś�ŬÂĈśŬĒ÷ůÂśŬĺÂœ¶ſœÂĘ²Ŭencara que s’eclipsen o desapareixen les creences que els śſśůÂĘů�ƎÂĘŀŬ �Âś�œœÂĈ�ůśŬ ¶Ő÷ĘäÉĘſ�Ŭ ØÂŬ ĺœ÷Ē÷ů÷Ǝ�²Ŭ ÂĈśŬ œÂĈ�ůśŬ÷Ŭ ĈÂśŬÙäſœÂśŬĒøů÷ŇſÂśŬĺģ¶ÂĘŬĺÂœ¶ſœ�œŬÂĘŬ Ĉ�Ŭ Ĉ÷ůÂœ�ůſœ�ŬÂĘŬ Ĉ�ŬĈ÷ůÂœ�ůſœ�Ŭ÷ŬÂĘŬĈŐ÷Ē�ä÷Ę�œ÷Ŭ¦ģĈŁĈ¦ů÷ſŀŬ�÷ƔĪŬÃśŬÂĈŬŇſÂŬśſ¦¦ÂûƔ²ŬÂĘŬla cultura occidental, amb la que cridem mitologia clàssica, és a dir, el repertori de mites heretats de grecs i romans. La religió pagana va ser abolida pel cristianisme, però els seus relats de déus i herois han perviscut durant segles mantenint el seu estrany encant i la seua fascinació en la literatura i la poesia.E�œœ�¦÷ģĘśŬ ĒÂœ�ƎÂĈĈģśÂśŀ Llegenda és una paraula que prové del llatí i no del grec. En canvi, el terme mite ve de la forma grega mythos, que en llatí es va traduir per faula. �ĘŬĈ�ŬśÂſ�ŬØģœĒ�ŬĈĈ�ů÷Ę�²ŬĈÂäÂʶ�Ŭś÷äĘ÷Ù¦�ŬÂĘŬśÂĘů÷ůŬĈ÷ůÂœ�Ĉ²ŬōÂĈŬŇſÂŬò�Ŭ¶ÂŬĈĈÂä÷œöśÂŎ²Ŭ÷ŬśģĈŬ�ĺĈ÷¦�œöśÂŬ�ŬœÂĈ�ůśŬĘģŬů�ĘŬ�œ¦�÷¦śŬĘ÷Ŭäœ�ʶ÷ģśģśŬ¦ģĒŬÂĈśŬ�ſůÉĘů÷¦śŬĒ÷ůÂś²Ŭś÷ĘĤŬ�Ŭ�ĈůœÂśŬĺģśůÂœ÷ģœśŬ�ŬĈŐÂś¦œ÷ĺůſœ�²ŬůÂśů÷Ù¦�ůśŬÂĘŬĈ�Ŭůœ�¶÷¦÷ĤŬĺģĺſĈ�œŬ÷ŬÂĘŬĈĈ�ůøŬů�œ¶�Ŭo en algunes cròniques medievals. També en les llegendes perviuen en la tradició i tenen un halo fantàstic o meravellós. Els seus personatges protagonistes solen ser herois (no déus)

34 històrics o quasi històrics i evoquen un espai i temps concret, �ŬŇſÉŬ Ĉ�ŬĘ�œœ�¦÷ĤŬœÂƎ÷śůŬ¶ÂŬ ĈĈÂäÂʶ�œ÷ŬĺœÂśů÷ä÷ŀŬs�ĈäſÂĘŬ¦ģĒŬ�ŬÂƔÂĒĺĈÂŬÂĈśŬœÂĈ�ůśŬ¶ÂŬĈŐò�ä÷ģäœ�Ù�Ŭ¦œ÷śů÷�Ę�²ŬÂ÷ƔÂśŬ¦ſœ÷ģśÂśŬhistòries de sants, que van ser molt populars, encara que Âśů÷äſÂĘŬ�œ�ŬÂĘŬ¶Â¦Ĉ÷Ǝ÷²ŬĒÃśŬģ�Ĉ÷¶�ůśŬŇſÂŬĈÂśŬÙäſœÂśŬĺ�ä�ĘÂśŬ¶ÂŬ ĈŐ�Ęů÷ä�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭ äœÂ¦ģĈĈ�ů÷Ę�ŀŬ �Ő�Ĉůœ�Ŭ ��ʶ�²Ŭ ÂĘŬ �ĈäſĘśŬ¦�śģśŬÂĈŬůÂœĒÂŬĈĈÂäÂʶ�ŬśŐſś�ŬŇſ�ś÷Ŭ¦ģĒŬſĘŬ�ſůÉĘů÷¦Ŭś÷ĘĪĘ÷ĒŬde mites, per exemple, al citar la llegenda d’Alejandro o el mite d’Alejandro.La mitologia està unitat a la religió en moltes cultures, Els mites es presenten com la manifestació sobrenatural, proclamada com a santa i verdadera revelació per profetes privilegiats o vehicles del missatge diví. En els mites śŐ�Ęſʦ÷�Ŭ ÷Ŭ ¶ÂśƎÂĈ�Ŭ Ĉ�Ŭ ƎÂœ÷ů�ůŬ ÷ĘƎ÷ś÷�ĈÂŬ �ĈśŬ ŇſÂŬ ¦ģĘÙÂĘŬ ÂĘŬĈ�Ŭ ś�äœ�¶�Ŭ ĺ�œ�ſĈ�Ŭ ĺœģØÉů÷¦�ŀŬ WÂœŬ �Ŭ ÙƔ�œöĈ�Ŭ ĺÂœŬ śÂĒĺœÂ²ŬÂ÷ƔÂśŬ œÂƎÂĈ�¦÷ģĘśŬĒøů÷ŇſÂśŬ ĺģ¶ÂĘŬ ¦ģ¶÷Ù¦�œöśÂŬ ÂĘŬ ś�äœ�¶ÂśŬescriptures (un o més llibres, com els de la Bíblia). Així ho fan les crides ōYÂĈ÷ä÷ģĘśŬ ¶ÂĈŬ >Ĉ÷�œÂ²Ŭ ¶ģĘ�ĘůŬ �ĈśŬ śÂſśŬ Ē÷ůÂśŬśĪĈ÷¶ŬÂʦ��ģů�ĒÂĘůŬ ÷Ŭ�ſśůÂœŬ¶ģäĒ�ů÷śĒÂŀŎLlegendari rapte. �ĘŬ Ĉ�Ŭ Ē÷ůģĈģä÷�Ŭ äœÂä�²Ŭ ÂĈŬ śÂäœÂśůŬ ¶Ő,ÂĈŁĈÂĘ�Ŭ ¶Ő�śĺ�œů�Ŭ ĺÂĈŬpríncep troià Paris desencadena la guerra de Troia, contesa traslladada a la literatura de la Ilíada d’Homer.Alexandre el Gran. El rei macedoni es va convertir en llegenda �ŬĈŐ÷Ę÷¦÷�œöśÂŬ�Ē�ŬÂĈŬśÂſŬœÂäĘ�ůŬſĘ�Ŭäœ�ĘŬÉĺģ¦�Ŭ¶Ő÷ĘůÂœ¦�ĘƎ÷Ŭcultural, que ho va exalçar com una icona de l’Antiguitat.>÷ůÂœ�ůſœ�ŬĘģŬ œÂĈ÷ä÷ģś�ŀ En moltes cultures els guardians de la tradició dels mites, els que els comptes i comenten, són els sacerdots. Però en la grega, amb la seua religió politeista, encarregats de la difusió dels relats van ser els �¶œŬļĺ¶œ�ĺ÷ŇſÂœśŬ¶ÂŬĺģÂĒÂśŬÉĺ÷¦śŬ¶ÂŬĈŐ�Ęů÷ä�Ŭ'œÉ¦÷�ĽŬ÷ŬÂĈśŬseus poetes. És evident que una religió amb diversos déus i molts herois, sense església dogmàtica ni llibre sagrat, com era la grega, té una mitologia més rica que una monoteista. /ŬÂĈŬ ĈĈÂä�ůŬĒøů÷¦ŬòÂĈŁĈÉĘ÷¦ŬœÂƎ÷ſŬ¶ÂŬĒ�ĘÂœ�Ŭ¦Ĉ�œŬäœ�¦÷ÂśŬ�ŬÂ÷Ɣ�ŬĈĈ÷�Âœů�ůŬĘ�œœ�ů÷Ǝ�ŬŇſÂŬĈ÷Ŭ¶ĤĘ�ŬĈ�Ŭůœ�ĘśĒ÷śś÷ĤŬĺģÉů÷¦�ŀÉs una tradició així, els personatges d’estos relats fantàstics �¦ģĘśÂäſ÷ƔÂĘŬ ĘģſśŬ ĺÂœÙĈśŬ Ŭ ÷Ŭ ůœÂůś²Ŭ ÷Ŭ ÂĈśŬ òÂœģ÷śŬ ÷Ŭ ¶ÃſśŬśŐòſĒ�Ę÷ůƛÂĘŬ ÷Ŭ ¶œ�Ē�ů÷ůƛÂĘŬ ļ¦ģĒŬģ¦ģœœÂŬ �Ē�ŬÙäſœÂśŬ ¦ģĒŬ�ŬWœģĒÂůÂſŬģŬ�÷ģĘ÷ś÷ģ²ŬĺÂœŬÂƔÂĒĺĈÂĽŀŬ:�Ŭ�Ŭ'œÉ¦÷�²ŬÂĈśŬĒ÷ůÂśŬvan ser temes de la literatura, i com literaris perduren en la nostra tradició humanista.Fins a quin punt la gent creia o creu en els mites és molt difícil precisar-ho. En una societat primitiva o salvatge estos relats

Ø��ſĈģśģśŬģØÂœ÷ƔÂĘŬſĘ�ŬƎ÷ś÷ĤŬ ÷ĘäÉĘſ�Ŭ¶ÂĈŬĒĤĘ²ŬŇſÂŬĺģ¶ÂĒŬsuposar acceptable per a una comunitat arcaica. Però en una societat més desenrotllada i moderna, la cosmovisió ģ�ă¦ů÷Ǝ�ŬÂśŬØſʶ�ŬÂĘŬĈ�Ŭ¦÷Éʦ÷�Ŭ÷ŬĈ�ŬĈĪä÷¦�ŀŬEģŬģ�śů�ĘůŬ�÷ƔĪ²ŬĈ�ŬƎ÷ś÷ĤŬŬ¦÷ÂĘůøÙ¦�Ŭ÷ŬĈ�Ŭů¦ĘģĈģä÷�ŬĘģŬ¶ģĘÂĘŬœÂśĺģśů�Ŭ�ĈśŬÂĘ÷äĒÂśŬƎ÷ů�Ĉś²Ŭ�ŬĈÂśŬƁĈů÷ĒÂśŬĺœÂäſĘůÂśŬśģ�œÂŬÂĈŬśÂĘů÷ůŬ¶ÂŬĈŐÂƔ÷śůÉʦ÷�ŀŬ�Ő�¦øŬŇſÂŬśÂĒĺœÂŬŇſ¶ÂĘŬĈÂśŬ¦œÂÂʦœŬ¶ÂŬĈ�ŬœÂĈ÷ä÷ĤŬŬÂĈśŬĒ÷ůÂśŬ– En la seua immensa varietat. Com a promesa de sentit ÙĘ�Ĉ²ŬōſĘ�Ŭ�œœ÷ś¦�¶�Ŭ�ĺģśů�Ŏ, segons Plató.Els mites són relats fabulosos que perviuen transmesos des de lluny en l’imaginari.Per la seua funció social, els mites s’han usat també, sobretot en el món modern, com a arma política. Proporcionen ÷Ē�ůäÂśŬ÷ŬÙäſœÂśŬÂĒģů÷ƎÂśŬŇſÂŬĺģ¶ÂĘŬśÂœƎ÷œŬ�ŬĈ�Ŭĺœģĺ�ä�ʶ�Ŭideològica en una societat de masses. Que el feixisme va Ē�Ę÷ĺſĈ�œŬÂĈŬĒ÷ůÂŬ¶ÂŬĈ�Ŭœ�«�Ŭ�œ÷�ŬĺÂœŬ�ĈśŬśÂſśŬĺœģĺ÷śŬÙĘśŬÃśŬun exemple ben conegut; cal dubtar si convé parlar de mites polítics o, més aïna, d’utilització política d’esquemes mítics. A vegades no és la història llegendària sencera, sinó alguna śÂŇƄÉʦ÷�ŬģŬ�ĈäſĘ�Ŭ÷Ē�ůäÂŬÂĈŬŇſÂŬśŐÂĒĺœ�ŬĺÂœŬ�Ŭ÷ĒĺœÂśś÷ģĘ�œŬ�Ŭ ſĘŬ ĘģſŬ ĺƁ�Ĉ÷¦ŀŬ �ģĒŬ ś��ÂĒ²Ŭ ĈÂśŬ Âśů�ĒĺÂśŬ òÂœģ÷ŇſÂśŬ ģŬels clixés mítics criden l’atenció i servixen de reclam. La propaganda comercial actual, més subtil i innòcua, recorre a estampes mítiques per a promocionar algun producte.s÷�ůäÂŬ ÂĘŬ ÂĈŬ ůÂĒĺśŀŬ Xſ�ĘůŬ �ĈśŬ Ē÷ůÂśŬ ¦Ĉ�śś÷¦śŬ Ð�ÂŬ äœÂ¦śŬ ÷Ŭromans- ja només com a transsumptes literaris, és a dir, desposseïts de la creença religiosa, perduren amb renovat ØÂœƎģœ±ŬÂĘŬ÷ĘÂĘ�œœ��ĈÂśŬůÂƔůģśŬĺģÉů÷¦ś²ŬÂĘŬůÂ�ůœÂś²ŬÂĘŬÂĈŬ¦÷ĘÂŬ÷ŬÙĘśŬÂĘŬĈÂśŬĘģƎÂĈŁĈÂśŬÂĘśŬůģĺÂĒŬ�Ē�ŬÂĈśŬƎÂĈĈśŬ÷ŬØœøƎģĈśŬ¶ÃſśŬ÷ŬÂĈśŬadmirables herois, ļhĈ÷śśÂś²Ŭ�Ňſ÷ĈŁĈÂś²ŬD¶Â�²Ŭ,ÂĈŁĈÂĘ�²ŬÂů¦ŀĽ. A vegades modernitzats o tractats amb ironia, els personatges d’herois i déus de l’Antiguitat es resistixen a desaparéixer. WÂœŇſɲŬ ĺÂœŬ ¶Âś¦ģĒĺů�ů²Ŭ �ĈĈøŬ ģĘŬ ĈÂśŬ ÙäſœÂśŬ Ē÷ůģĈĪä÷ŇſÂśŬclàssica han perdurat amb més força i han renovat el seu encant segle darrere de segle des del Renaixement és en les arts plàstiques. Basta ferse un passeig per qualsevol gran museu i imaginar que empobrit resultaria l’art occidental śÂĘśÂŬÂ÷ƔÂśŬ�ä÷ĈśŬ÷Ŭſ�÷ŇƄÂśŬÙäſœÂśŬĘ�ś¦ſ¶ÂśŬ¶ÂŬĒ÷ůÂśŀLa mitologia enriquix el nostre imaginari amb un fantàstic tropell d’imatges festives i multiformes. Estes faules ens porten sobre una estora màgica a paisatges i trobades d’extraordinari embruixament, que resulten un bon exercici ÷ĘůÂĈŁĈ¦ůſ�Ĉ²Ŭ�ŬĒÃśŬ¶ŐſĘŬƎ÷�ůäÂŬ÷ʦģĒĺ�œ��ĈÂŀ

35>ÂśŬ¶÷Ǝ÷Ę÷ů�ůśŬ¶ÂŬĈŐ�Ęů÷ä�Ŭ'œÉ¦÷�ŀLa mitologia grega ocupa un lloc privilegiat en la cultura occidental, a la que va saber imprimir una empremta inesborrable, i per a estendre-la cal reconéixer les seues venerades deïtats i els cultes que les rodegen.Totes les manifestacions de la cultura clàssica grega, tant les materials com les que podríem cridar espirituals o anímiques, Âśů�ĘŬ ¶ÂůÂœĒ÷Ę�¶ÂśŬ ĺÂœŬ Ĉ�Ŭ ĺœÂśÉʦ÷�Ŭ ÂƔò�ſśů÷Ǝ�Ŭ ¶ÂĈśŬ śÂſśŬadorats déus. L’Antiguitat grecollatina és profundament religiosa. Els seus déus apareixen quasi en cada vers, en cada estàtua, en cada got de ceràmica, en cada racó de les ciutats i els camins. Qualsevol intent d’acostament o d’explicació de ĈŐſĘ÷ƎÂœśŬĒ÷ůģĈĪä÷¦Ŭ¶ÂŬĈŐ�Ęů÷ä�Ŭ'œÉ¦÷�ŬœÂśſĈů�œ�ŬÂśůÉœ÷ĈŬś÷ŬĘģŬĺ�œůŬde l’estudi dels seus déus, I esta anàlisi, encara que de totes ůģůśŬ¶ÂůÂœĒ÷Ę�Ęů²ŬĘģŬœÂśſĈů�ŬśÂĘƛ÷ĈĈ²ŬĺÂœŇſÉŬ�Ŭ'œÉ¦÷�ŬĒ�÷ŬƎ�Ŭhaver-hi un llibre sagrat ni un clero que guiara els passos de la gent per la senda pretesament correcta. EģŬģ�śů�ĘůŬ�÷ƔĪ²ŬÂśů�Ŭ¦�œ�¦ůÂœøśů÷¦�ŬĘģŬÃśŬĈŐƁĘ÷¦�²ŬÃśŬſĘŬĺœ÷ĒÂœŬtraç que distingix d’arrel a la fe grega de la majoria de les religions existents, antigues o modernes. /ŬĘģŬśģĈśŬ�÷ƔĪ²Ŭů�Ē�ÃŬÃśŬſĘŬůœÂůŬŇſÂŬƎ�Ŭ¦ģĘƎÂœů÷œŬĈŐÂƔĺÂœ÷Éʦ÷�Ŭreligiosa en quelcom directe, personal en un diàleg obert entre el déu i el mortal.Els olímpics primigenis. Els déus grecs van arribar a ser el œÂÞÂƔŬĒÃśŬ òſĒ�Ŭ ļ÷ŬĒÃśŬ ÂƔ�¦ůÂĽŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ĺś÷¦ģĈģä÷�Ŭ ¶ÂĈśŬ ŇſÂŬels van crear i, des del primer moment, van ser l’exemple de la primera civilització caracteritzada per la seua atenció, respecte i amor pel ser humà. Els grecs van imaginar déus ŇſÂŬĒ�÷ŬśĤĘŬśģ�œÂĘ�ůſœ�Ĉś²ŬĺÂœŇſɲŬ¦ģĒŬƎÂſœÂĒ²ŬśĤĘŬÙĈĈśŬ¶ÂŬĈ�ŬĒ�ůÂ÷Ɣ�ŬĒ�œÂŬ ¶ÂĈśŬ òĪĒÂĘśŀŬ ]ĤĘŬ śģ�œÂòſĒ�Ęś²Ŭ ĺÂœŇſÉŬsón més fort que nosaltres, i viuen eternament sense envellir. Però no són més que nosaltres i, a vegades la seua immortalitat és una càrrega.��÷äſ¶�Ŭ¶ÂĈśŬäÂä�ĘůśŀŬ&œÂś¦ŬĒ�Ę÷Âœ÷śů�Ŭ÷ů�Ĉ÷�Ŭ¶ÂĈŬ]ŀys/²ŬŬÂĈŬŇſÂŬels déus grecs es representen expulsant del domicili olímpic als seus grotescos enemics.>ÂśŬ¶Âûů�ůśŬäœÂäſÂś²ŬÂĘŬ¶ÂÙĘ÷ů÷Ǝ�²ŬĘģŬśĤĘŬģĺœÂśśģœÂśŬĘ÷ŬÂƔ÷ä÷ƔÂĘŬals mortals un comportament imperiosament correcte; no parlava els hòmens a través de les pàgines d’una Bíblia o un Alcorà, ni se servixen d’un clero encarregat de vetlar per ſĘ�Ŭģœůģ¶ĪƔ÷�ŬĒÃśŬģŬĒÂĘƕśŬ÷Ęůœ�Ęś÷äÂĘůŀŬEģŬśĤĘŬ��śůœ�¦¦÷ģĘśŬŬimplacables ni quimeres amb trets impossibles.

�÷Ǝ÷ĘśŬ�¶œŀŬŬ�ĈśŬ¶ÃſśŬäœÂ¦śŬůÂĘÂĘŬœģśůœÂŬ÷ŬƎ÷ſÂĘŬÂĘŬÂĈśŬƎÂœśģśŬ¶ÂĈśŬĺģÂůÂśŬs�ŬśÂœŬ,Âśøģ¶Â²ŬÂĈŬĺģÂů�Ŭ Âģ¦÷²Ŭ�ĈĈ�ŬĺÂĈŬśÂäĈÂŬs//Ŭ�ŀ�±²ŬÂĈŬŇſÂŬƎ�ŬÂśů��Ĉ÷œŬÂĘŬſĘ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬśÂſÂśŬģ�œÂś²ŬĈ�ŬcÂģäģĘ÷�²Ŭl’arbre genealògic dels déus grecs. I ho va fer partint d’un ĈĈ÷ʶ�œ²ŬĒģĈůŬÂƔĺœÂśś÷ſ±Ŭō�ĘŬÂĈŬĺœ÷ʦ÷ĺ÷ŬÂœ�ŬÂĈŬ��ģśŎŀ L’evolució de tota la religió grega va consistir, precisament a ordenar Â÷ƔÂŬ¦�ģśŬĺœ÷Ē÷äÂĘ÷ŬÙĘśŬ�Ŭ¦ģĘƎÂœů÷œöòģŬÂĘŬſĘŬſĘ÷ƎÂœś²Ŭ]ÂäģĘśŬHesíode, darrere de Caos van existir Gea (Terra) i Eros (Amor), el més bell de tots els déus, potser la força que hauria de cohesionar els altres elements per a començar a entreteixir el cosmos, l’orde de l’univers. El poeta ens diu també, que del ��ģśŬƎ�ĘŬśģœä÷œŬÂśĺģĘů�Ę÷�ĒÂĘů²ŬśÂĘśÂŬ÷ĘůÂœĘ�¦÷ĤŬ¶ÂŬĘ÷ĘäƁ²Ŭ¶ģśŬ ¦œ÷�ůſœÂśŬ ůÂĘÂ�œģśÂś±Ŭ EƖƔŬ Ŭ ļE÷ůĽ÷Ŭ �œÂ�ģŬ ļĈÂśŬ ůÂĘÂ�œÂśŬsubterrànies), dos germans ombrius carregats de misteris. �œÂ�ģŬƎ÷ſŬ¶�Ǝ�ĈĈŬ¶ÂŬ'Â�²ŬÂĘŬ¦�¶�Ŭ¦Ĉ�Ǝ÷ĈĈ²ŬÂĘŬ¦�¶�Ŭ¦�ƎÂœĘ�²ţŬE{ƔŬviu en l’extrem occident, més enllà de la terra d’Atles, on els œ�ăģśŬ¶ÂĈŬ]ģĈŬĺÂœ÷ƔÂĘŬ¦�¶�Ŭ¶÷�ŀ�ĤĘÂśŬ ÂśůģśŬ śÂœśŬ ĺœ÷Ē÷äÂĘ÷ś²Ŭ �ĒÂĘ�«�¶ģœÂśŬ ��śůœ�¦¦÷ģĘśŬencara, va començar a sorgir una primera generació de ¶ÃſśŬŇſÂŬ Ĉ�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭ¦ģĘÂ÷ƔŬ¦ģĒŬ�ŬÙĈĈśŬ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ¶ÂÂśś�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�ŬĘ÷ůŀŬ �ĘŬ Âئů²Ŭ EƖƔŬ Ǝ�Ŭ ĺ�œ÷œ²Ŭ ¶ÂśĺœÃśŬ ¶ÂŬ Ňſ¶�œŬ ئſʶ�¶�ŬĺÂĈŬśÂſŬäÂœĒ�Ŭ�œÂ�ģ²Ŭ�Ŭ¶ģśŬ�ÂĈĈ�Ŭ¦œ÷�ůſœÂś²Ŭ�÷�Ŭ÷Ŭ ůÂœ²ŬÂĘŬůģů�Ŭ¶÷ØÂœÂĘůśŬ¶ÂĈśŬśÂſśŬĺ�œÂśŀŬ>�Ŭ�ÂśśģĘ�²Ŭ�÷�ŬÃśŬĈ�ŬĺÂœśģĘ÷Ù¦�¦÷ĤŬde la llum, una divinitat femenina nascuda per a repartir-se el temps amb sa mare i procurar, així, descans, Però esta ¦�œ�¦ůÂœøśů÷¦�Ŭ ÃśŬ ů�Ē�ÃŬ ſĘ�ŬĒ�Ĉ¶÷¦¦÷ĤŬ ĺÂœŬ �Ŭ Ē�œÂŬ ÷Ŭ ÙĈĈ�²Ŭambdós estan condemnades a no trobar-se més que en el Øſä�«Ŭ ÷Ęśů�ĘůŬ¶ÂĈŬÂśŬØ�Ŭ¶ÂŬ¶÷�Ŭ ÷Ŭ¶ÂŬ ĈŐģ¦�ś²Ŭ ĈŐƁĘ÷¦ŬĒģĒÂĘůŬÂĘŬŇſÉŬÂĈŬ¶÷�Ŭ÷ŬĈ�ŬĘ÷ůŬÂśŬůœģ�ÂĘŬÂĘŬÂĈśŬ¦ģĘÙĘśŬ¶ÂĈŬĒĤĘŀWģś�¶�Ŭ¦ÂĈÂśů÷�ĈŀŬ ůÂœ²Ŭ¶÷Ǝ÷Ę÷ů�ůŬĒ�ś¦ſĈ÷Ę�Ŭ ÷ŬäÂœĒ�Ŭ�ÂśśĤŬ¶ÂŬ�÷�²ŬÃśŬÂĈŬ¦ÂĈŬśſĺÂœ÷ģœ²ŬÂĈŬĈĈģ¦ŬÂĘŬŇſÉŬĈ�ŬĈĈſĒŬÂśŬäÂĘÂœ�²Ŭĺſœ�²Ŭ÷ĘÙĘ÷ů�Ŭ ÂĘŬ ÷ĒĒÂĘś�ŀŬ hĘŬ ĈĈģ¦Ŭ ŇſÂŬ ÂĈśŬĒģœů�Ĉś²Ŭ ÂĘĈĈſÂœĘ�ůś²Ŭ�Ŭ ĺÂĘÂśŬ ĺģ¶ÂĘŬ ĺÂœ¦Â�œÂŀŬ EƖƔ²Ŭ Ǝ�Ŭ ů÷ʶœÂŬ �ĈůœÂśŬ ÙĈĈśŬ ŇſÂŬtambé van jugar un paper important en estos inicis de la cosmogonia grega.Hipno son, i el seu germà Tánato (mort) que, comprensiblement, apareix només de randes en els mites. c�Ę�ůģŬŬœÂĺœÂśÂĘů�²ŬÂĘŬäÂĘÂœ�Ĉ²ŬĈ�ŬĒģœůŬůœ�ĘŇſ÷ĈŁĈ�²ŬĘģŬƎ÷ģĈÂĘů�²Ŭquasi una plàcida prolongació del seu somnolent germà Hipno.c�Ē�ÃŬśĤĘŬÙĈĈÂśŬ¶ÂŬEƖƔŬůœÂśŬ ĈĈĪ�œÂäſÂśŬ¶ģĘÂś²Ŭ�ØÂœœ�¶ÂśŬ�ŬĈ�Ŭ>ĈſĘ�²Ŭ ƎÂśů÷¶ÂśŬ�Ē�ŬĘøƎ÷ÂśŬ ůƁĘ÷ŇſÂś²Ŭ]ĤĘŬ ĈÂśŬĒģ÷œÂś²Ŭ ÷Ŭ Ĉ�ŬśÂſ�Ŭů�ś¦�ŬÃśŬÙĈ�œŬ Ĉ�ŬƎ÷¶�Ŭ¶ÂŬ¦�¶�ŬſĘŬ¶ÂĈśŬĒģœů�Ĉś²Ŭ¶ÂśŬ¶ÂĈŬ

36 śÂſŬĘ�÷ƔÂĒÂĘůŬÙĘśŬ�ŬĈ�ŬĒģœůŀŬ>�Ŭĺœ÷ĒÂœ�Ŭ¶ŐÂĈĈ�ŬÃśŬ�ůœģĺÂŬŬ÷ŬĈÂśŬśÂſÂśŬ¶ģśŬäÂœĒ�ĘÂśŬÂśŬ¦œ÷¶ÂĘŬ�ĈģůģŬļÙĈ�¶ģœ�ĽŬ÷Ŭ>�ŇſÂś÷śŬļśģœůĽŀŬ�ĘŬÂĈŬśÂſŬůÂĈÂœŬśŐģœ¶÷ƔŬŬÂĈŬÙĈŬŇſÂŬœÂĺœÂśÂĘů�ŬĈ�ŬƎ÷¶�Ŭ¶ÂŬcada un de nosaltres, Átropo ho trama, Cloto comença a ÙĈ�œöòģŬ ÷Ŭ ĈŐ�ŇſÂś÷śŬĺœÂĺ�œ�Ŭ Ĉ�Ŭ ů÷śģœ�ŬŇſÂŬò�ſœ�ŬŇſÂŬů�ĈĈ�öòģŬquan arribe l’hora de la mort. hĘ�Ŭ�Ĉůœ�Ŭ¦œ÷�ůſœÂśŬĘ�ś¦ſ¶ÂśŬ¶ÂĈŬśÂſŬØœſ÷ůŬƎ�ĘŬśÂœŬ�œœ�¦ģĘ�¶ÂśŬamb el temps la força emergent d’altres déus, més jóvens. Fills d’un món nou que necessitava altres divinitats.Gea, la Terra va ser fonamental en esta generació de déus grecs. Hesíodos ens les presenta com l’element primordial de ŇſÉŬ¦�Ĉ¶œ÷ÂĘŬĘ�÷ƔÂœŬ ůģůśŬÂĈśŬ ĈĈ÷Ę�ůäÂśŬ¶ÂĈśŬ¶ÃſśŀŬ�śŬ¦ģĘś÷¶Âœ�ŬŇſÂŬÂĈśŬÙĈĈśŬ¶ÂŬ'Â�Ŭ¦ģĘśů÷ůſûƔÂĘŬ Ĉ�Ŭĺœ÷ĒÂœ�ŬäÂĘÂœ�¦÷ĤŬ¶ÂŬ¶ÂŬ¶Âûů�ůśŬäœÂäſÂśŀŬ�ĈŬĺģÂů�ŬƎ�Ŭ¶ÂÙĘ÷œŬĈ�Ŭ¶ÂÂśś�Ŭ¶ÂŬĈ�ŬůÂœœ�ŬÂĘŬĈ�ŬśÂſ�ŬcÂģäģĘ÷�±Ŭō>�Ŭ¶Ő�ĒĺĈ÷Ŭĺ÷ů²ŬśÂſŬśÂĒĺœÂŬśÂäſœ�Ŭ¶ÂŬůģůśŬÂĈśŬ÷ĒĒģœů�ĈśŬŇſÂŬò��÷ůÂĘŬĈ�ŬĘÂƎ�¶�Ŭ¦÷Ē�Ŭ¶ÂŬĈŐJĈ÷ĒĺŎŀ�ģʦśŬ �òŬ śÂĘśÂŬ ÷ĘůÂœƎÂʦ÷ĤŬ ¦�ĺŬ¶ŐÂĈÂĒÂĘůŬĒ�ś¦ſĈø²Ŭ 'Â�Ŭ Ǝ�Ŭĺ�œ÷œŬ�Ŭhœ�Ŭļ¦ÂĈĽ²Ŭ�ŬWģĘůģŬļĒ�œĽŬ÷Ŭ�ŬĈÂśŬĒſĘů�Ęƕ�²Ŭ�Ē�ŬĈ�ŬŇſÂŬÂĈŬmón, tal com ho coneixem hui, estava ja formant.�ĤĘÂśŬÂśůģśŬÙĈĈś²ŬÂĈŬĒÃśŬ÷Ēĺģœů�Ęů²Ŭ�Ē�Ŭ¶÷ØÂœÉʦ÷�²ŬƎ�ŬśÂœŬhœ�ŀŬEģſśŬĘ�÷ƔÂĒÂĘůśŀŬ >�ŬĺÂœśģĘ÷Ù¦�¦÷ĤŬ¶ÂĈŬ ¦ÂĈ²Ŭhœ�ŬÃśŬ ĈŐ�Ē�ĘůŬئſʶŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ůÂœœ�²Ŭ 'Â�ŀŬ �ÂśŬ ¶ÂŬ śÂĒĺœÂŬ Ŭ Ĉ�Ŭ ƎģĈů�Ŭ ¦ÂĈÂśůÂŬés concebuda per totes les religions mediterrànies com ĈŐÂĈÂĒÂĘůŬئſʶ�ĘůŬĺÂœŬĘ�ůſœ�ĈÂś�²ŬĺÂœŇſÉŬÂĘŬÂĈŬśÂſŬś÷ŬÂśŬäÂĘÂœ�ŬĈ�ŬĺĈſă�²ŬÂ÷Ɣ�ŬÂśĺɦ÷ÂŬ¶ÂŬśÂĒÂĘŬŇſÂŬئſʶ�ŬĈ�ŬůÂœœ�Ŭ÷Ŭfa possible la vida en ella.Així, doncs, és completament lógic que de la unió d’estos dos elements nasquera la primera generació de déus pròpiament dites, especialment els titans i les titánides, com Crono i rea, que haurien de jugar un paper decisiu en la història de la religió grega. En realitat, l’aparició de Crono suposa la instauració en el món dels déus d’una de les característiques ŇſÂŬĒ÷ĈĈģœŬ ¶ÂÙĘ÷ƔÂĘŬ �Ŭ Ĉ�Ŭ śģ¦÷Âů�ůŬ ĺ�ůœ÷�œ¦�Ĉ±Ŭ Ĉ�Ŭ Ǝ÷ģĈÉʦ÷�²Ŭ Ĉ�ŬśÂſ�ŬſĘ÷ĤŬ�Ē�ŬœÂ�Ŭś÷äĘ÷Ù¦�ŬÂئů÷Ǝ�ĒÂĘůŬÂĈŬ¦ģĒÂĘ«�ĒÂĘůŬde la religió grega pròpiament dita.cģůŬ Ǝ�Ŭ ¦ģĒÂĘ«�œŬ Ňſ�ĘŬ hœ�²Ŭ ¦ģśſĒ÷ůŬ ĺÂĈśŬ ƛÂĈśŬ ÷Ŭ ĺÂĈŬ ůÂĒģœŬŇſÂŬ�ĈäſĘŬ¶ÂĈśŬśÂſśŬÙĈĈśŬ�œœ÷��œ�Ŭ�ŬśÂœŬĒÃśŬĺģ¶ÂœĤśŬŇſÂŬÂĈĈ²Ŭels va mantindre ocults en el si de sa mare sense deixar-ĈģśŬ ƎÂſœÂŬ Ĉ�Ŭ ĈĈſĒŀŬ'Â�²Ŭ �¦Ĉ�ĺ�œ�¶�ŬĺÂĈŬĺÂśŬ¶ÂĈśŬ śÂſśŬÙĈĈś²Ŭ �Ŭpunt de rebentar, va decidir enfrontar-se amb aquell déu cruel, engendrat per ella mateixa. Plena de determinació, va forjar un metall brillant i sòlid amb el que va fabricar una Ø�Ĉ«ŀŬ >Ĉ�ƎģœśŬ Ǝ�Ŭ ĺ�œĈ�œŬ �Ē�Ŭ ÂĈśŬ śÂſśŬ ÙĈĈśŬ ÷Ŭ ÂĈśŬ Ǝ�Ŭ ĺœģĺģś�œŬ

un pla per a venjar-se, mes tots es van omplir de temor i el seu ànims es van encollir. Llavors el més més jove dels śÂſśŬÙĈĈśŬ��œģĘś²Ŭ�œģĘģ²ŬƎ�Ŭ�¦¦Âĺů�œŬÂĈŬœÂĺůÂŬ÷ŬÂśŬƎ�Ŭĺœģĺģś�œŬĺģœů�œŬ�Ǝ�ĘůŬÂĈŬĺĈ�Ŭ¶ÂŬś�ŬŬĒ�œÂ²ŬĺÂœŇſÉŬĘģŬśÂĘů÷�ŬÂĘŬÂĈŬśÂſŬpit la més mínima pietat pel seu abominable pare. I així, al ¦�ſœÂŬÂĈŬ]ģĈ²ŬƎ�Ŭ�ĺ�œÃ÷ƔÂœŬhœ�Ŭ÷ŬƎ�Ŭ��œ�«�œŬƎ÷ģĈÂĘů�ĒÂĘůŬ'Â�ŀŬs�Ŭ ůœÂĒģĈ�œŬ Ĉ�ŬcÂœœ�²Ŭĺ�Ǝ÷¶�ŬÂĘůœÂŬÂĈśŬĺģ¶ÂœģśģśŬ�œ�«ģśŬ¶ÂŬ¶ÃſţŬ �œģĘģŬ Ǝ�Ŭ ůÂĘś�œŬ ÂĈśŬ śÂſśŬĒƁś¦ſĈśŬ ÷Ŭ Ǝ�Ŭ Â÷Ɣ÷œŬ ¶ÂĈŬ ¦Ĉ�Ǝ÷ĈĈŬŇſÂŬò�Ǝ÷�Ŭſů÷Ĉ÷ůƛ�ůŬĺÂœŬ�Ŭ�Ē�ä�œöśÂŬs�Ŭ�œ�ʶ�œŬÂĘŬĈ�ŬśÂſ�ŬĒ�Ŭl’enorme i perfecta falç d’or i va agarrar amb força un dels braços de son pare.s÷ģĈÂĘů�ŬØģœ«�ŀŬ�ůģœ¶÷ůŬĺÂĈŬ¶Âś÷äŬ¶ÂŬů÷ʶœÂĒÃśŬ�Ŭ'Â�²ŬĈŐÂśĒſśśÂŬ¶ÃſŬĘģŬƎ�ŬÂĘ¦Âœů�œŬ�Ŭ¦ģĒĺœÂʶœÂŬÂĈŬŇſÂŬśſ¦¦Âû�ŀŬ�ÂŬśģ�ůÂŬƎ�ŬśÂĘů÷œ²ŬſĘ�ŬĺſĘƔ�²ŬſĘŬ¶ģĈģœŬ�äſůŬÂĘŬÂĈŬĒģĒÂĘůŬÂĘŬŇſÉŬĈ�ŬØ�Ĉ«Ŭ¶ŐJůģŬƎ�ŬśÂä�œŬÂĈśŬśÂſśŬĪœä�ĘśŬäÂĘ÷ů�ĈśŬĘÂů�ĒÂĘůŀŬhĘŬ¦œ÷ůŬÂśĺ�ĘůĤśŬƎ�ŬØÂœŬůœÂĒģĈ�œŬÂĈŬĒĤĘŬĒÂĘůœÂśŬÂĈśŬäÂĘ÷ů�ĈśŬ¶Őhœ�²Ŭqueien al mar com un tros de carn. Llavors van començar un viatge, bullien a borbollons de la blanca bromera que els rodejava nació una bella donzella que , amb el temps hauria de convertir-se en la més bella de les deesses. El seu nom era Afrodita.��œœÂœÂŬ ¶ŐÂśůÂŬ śſ¦¦Ãś²Ŭ hœ�Ŭ Ǝ�Ŭ ĺ�œÃ÷ƔÂœŬ ¶ÂĈŬ ĒĤĘ²Ŭ WÂœŬ ģœ¶ÂŬ¶ÂĈŬ śÂſŬ ÙĈĈŬ �œģĘģŬ Ǝ�Ŭ œģĒ�ʶœÂŬ ů�ʦ�ůŬ ÂĘŬ ÂĈŬ c�œů�œ²Ŭ ſĘŬ ĈĈģ¦Ŭmés profund que l’inframón Hades. La seua llegenda va deixar d’estar present en les narracions dels aedes i en ÂĈśŬ ƎÂœśģśŬ ¶ÂĈśŬ ĺÂœÂśŬ �ĈŬ śÂſŬ ÙĈĈ²Ŭ Ǝ�Ŭ ģ¦ſĺ�œŬ ÂĈŬ ĈĈģ¦Ŭ ¶ÂŬ śģĘŬĺ�œÂţŬ �÷ƔøŬ Ĉ�Ŭ śÂäģĘ�Ŭ äÂĘÂœ�¦÷ĤŬ Ŭ Âśů�Ŭ ¦ģĒĺģśů�Ŭ ĺÂĈśŬ ÙĈĈśŬ ¶ÂŬ�œģĘģŬòÂœÉʦ÷�Ŭ¶ÂĈŬśÂſŬĺœģäÂĘ÷ůģœ²ŬĈ�ŬĘ�ůſœ�ĈÂś�Ŭ¦ģĈÉœ÷¦�Ŭ¶ÂŬ�œģĘģśŬÂśŬƎ�Ŭ¶ÂśĈĈ÷ä�œŬśÂĘśÂŬØœÂŀŬs�Ŭ�ĈĈ÷�Âœ�œŬÂĈśŬśÂſśŬäÂœĒ�²Ŭtitans i titánides, però va deixar en el Tàrtar als ciclops i als hecatonquires, que prompte donarien regna solta a les śÂſÂśŬ �Ęś÷ÂśŬ ¶ÂŬ ƎÂĘă�Ę«�ŀŬ �ŐÂśů�Ŭ Ē�ĘÂœ�²Ŭ Ĉ�Ŭ œÂĈ÷ä÷ĤŬ äœÂä�Ŭdesterrava del món a sers monstruosos molt lluny de la ¦ģʦÂĺ¦÷ĤŬ�ĘůœģĺģĒĪœÙ¦�ŀ�ĈŬ¶ÃſŬ�œģĘģ²ŬƎ�Ŭ¶Â¦÷¶÷œŬģĒĺĈ÷œŬ Ĉ�Ŭ ůÂœœ�Ŭ¶ÂĈśŬśÂſśŬÙĈĈś²Ŭ ůģĒŬa la seua germana Rea com a esposa. Però el seu afany reproductor es refrede quan Gea sa mare, li va anunciar ŇſÂŬſĘŬ¶ÂĈśŬśÂſśŬÙĈĈśŬĈ÷Ŭ�œœ���śś�œ÷�ŬÂĈŬĺģ¶Âœ²ŬòģŬ¶Âśůœſ÷œ÷�Ŭ÷Ŭocuparia el seu lloc per sempre.�œģĘģŬƎ�Ŭ ůœÂĒģĈ�œŬ¶ÂŬ ØƁœ÷�Ŭ ÷Ŭ Ǝ�ŬĺÂĘś�œŬ�Ŭ ů÷œ�œŬÂĈśŬ śÂſśŬÙĈĈśŬal Tàrtar, però no el va fer convençut, potser que amb l’ajuda dels seus poderosos tios la profecia es compliria inexorablement. Llavors va decidir, devorar-los un a u, segons

37ØģœÂĘŬĘ�÷ƔÂĘůŀŬ �÷ƔĪŬ Ǝ�Ŭ ØÂœŬ �Ē�Ŭ ĈÂśŬ śÂſÂśŬ ůœÂśŬ ÙĈĈÂś²Ŭ,Âśů÷�²Ŭ�ÂĒÃůÂœŬ ÷Ŭ ,Âœ�²Ŭ ÷Ŭ �Ē�Ŭ ÂĈśŬ śÂſśŬ ¶ģśŬ ĺœ÷ĒÂœśŬ ÙĈĈś²Ŭ ,�¶ÂśŬ ÷ŬPosidó. Però a l’acostar-se el part del més jove, de nom Zeus, Rea va demanar ajuda a sa mare, Gea que li va proporcionar un abric segur en un lloc done-la remota i salvatge Arcadia. Allí va nàixer el xicotet Zeus, lluny de tot, ; lluny també del ¦ģĘÂ÷ƔÂĒÂĘůŬ¶ÂŬ�œģĘģŀŬ�Ē�ŬÂĈŬśÂſŬÙĈĈŬģ¦ſĈůŬ ÷ŬśÂäſœ²ŬœÂ�ŬÂśŬva aprestar al cas decisiu, Amb l’ajuda de sa mare va polir amb mirament una roca, la va embolicar entre bolquers i , ÂĒĺ�œ�¶�Ŭ�ŬĈ�ŬĘ÷ůŬĈ�ŬƎ�ŬÂĘůœÂä�œŬ�Ŭhœ�ŬŇſÂŬ�ĈŬƎÂſœÂŬ�ŬĈ�ŬśÂſ�ŬÂśĺģś�Ŭ�Ē�ŬÂĈŬƎÂĘůœÂŬ¶ÂśſĘÞ�ůŬƎ�ŬœÂ¦Ĉ�Ē�œŬ÷ĒĒ¶÷�ů�ĒÂĘůŬÂĈŬ¦ģśŬ¶ÂĈŬśÂſŬÙĈĈŬĺÂœŬ�Ŭ¶ÂƎģœ�œöòģŬů�ĈŬ¦ģĒŬò�Ǝ÷�ŬØÂůŬ�Ē�ŬÂĈśŬanteriors descendents. Mare protectora. Mentrestant, el xiquet Zeus creixia en Creta, lluny de tots. I gràcies a l’ajuda de les seues dides, sa mare i la seua iaia, quan el temps va haver complit el cicle, el jove déu estava preparat per a enfrontar-se al seu temut pare. A ĺÂĘÂśŬĘ�ś¦ſ¶�²ŬĈ�Ŭ,÷śůĪœ÷�Ŭ¦ģĒÂĘ«�Ǝ�Ŭă�Ŭ�ŬœÂĺÂů÷œöśÂ²ŬhĘ�ŬĘ÷ůŬsense Lluna, darrere dels plaers de l’amor, rea va administrar a Crono una droga purgant que li va fer agitar-se enmig de ØœÂ¶ÂśŬ¦ģĘƎſĈś÷ģĘśŬ÷ŬƎģĒ÷ů�œŬÂĈŬ¦ģĘů÷ĘäſůŬ¶ÂĈŬśÂſŬÂśůĤĒ�¦²ŬÙĘśŬque els dos germans i les tres germanes de Zeus tornaren a nàixer. El Jove déu, amb els seus germans alliberats i agraïts, inici un combat contra el seu aterridor i progenitor.�ſœ�ĘůŬ¶ÂſŬ�Ęƕś²Ŭ¦ģĒŬ�Ŭcœģ÷�²Ŭ Ĉ�ŬäſÂœœ�ŬÂĘůœÂŬ¶ÃſśŬ ÷Ŭ ů÷ů�ĘśŬconeguda per la tradició com la titanomaquia, va tindre un resultat indecís, Els titans es van fer forts en la muntanya Otris,; els déus, en una altra muntanya que hauria de ser el seu ¶ģĒ÷¦÷Ĉ÷ŬĺÂœŬśÂĒĺœÂŬ±ŬĈŐJĈ÷Ēĺ²ŬĈ�ŬcÂœœ�Ŭĺ�ů÷�ŬÂśĺ�Ęůģś�ĒÂĘůŀŬ>Ĉ�ƎģœśŬ'ÂŬ�ŬƎ�Ŭ¶Â¦÷¶÷œŬ¶ģĘ�œŬ�ĈŬśÂſŬĘÃůŬÂĈŬ¦ģĘśÂĈĈŬ¶ÂÙĘ÷ů÷ſ±Ŭalliberar els ressentits germans de son pare, els ciclops i els hecatonquires, tancats en el Tártato des de feia llarg temps. Eus com el verdader sobirà i es van llançar a la lluita.Els agraïts ciclops van donar el raig i el rellamp; van fer per a Hades un Elm màgic que ho faria invisible i van modelar per �ŬWģś÷¶ĤŬÂĈŬůœ÷¶ÂĘůŬŬ�Ē�ŬŇſÉŬÂĈŬ¶ÃſŬ�ä÷ů�œ÷�ŬÂĈśŬĒ�œśŬ÷ŬØ�œ÷�Ŭmoure’s la terra.Amb estes armes, els tres germans van inclinar a favor seu Ĉ�Ŭ ��Ĉ�Ę«�Ŭ ¶ŐſĘ�Ŭ äſÂœœ�Ŭ ŇſÂŬ Ǝ�ĘŬ äſ�Ęƕ�œŬ ¶ÂÙĘ÷ů÷Ǝ�ĒÂĘůŬamb la intervenció dels seus monstruosos tios, que utilitzant multitud dels seus braços, van llançar una incessant pluja de ĺ¶œÂśŬ�ŬŇſÉŬƎ�ŬśģůÂœœ�œŬÂĈśŬů÷ů�Ęśŀ

Llavors Zeus es va comportar com ho havia fet son pare; va tancar en el Tártato als Titans amb crono al cap, i va posar de carcellers als tres hecatonquires, l’odi del qual garantia el fracàs de tot intent de fuga.La religió grega va acabar amb el Caos originatiu, Els nous ¶ÃſśŬƎÂʦ¶ģœśŬÂśŬƎ�ĘŬĺœģĺģś�œŬĺģ�Ĉ�œŬ�Ē�ŬÂĈśŬśÂſśŬÙĈĈśŬÂĈŬĒĤĘŬ�ŬŇſÉŬ�¦��ÂĘŬ¶Ő�œœ÷��œ²Ŭ�ĘŬÂśů�Ŭů�ś¦�ŬØģĘ�ĒÂĘů�ĈŬ²Ŭ�ÂſśŬva tornar a brillar per damunt dels seus germà, El déu, en efecte, va utilitzar la seua promiscuïtat com una verdadera �œĒ�Ŭ¶ÂĒģäœ�Ù¦�Ŭ÷ŬƎ�Ŭĺģœů�œŬ�Ŭ�ĈäſĘśŬ¶ÂĈśŬśÂſśŬ¶Âś¦ÂʶÂĘůśŬa la cima l’Olimp, llar de les noves divinitats per sempre. El nombre de déus que la tradició reconeix com olímpics varia śÂäģĘśŬĈÂśŬÉĺģŇſÂśŬ÷ŬÂĈśŬ�ſůģœś²ŬÂʦ�œ�ŬŇſÂŬĺ�œÂ÷ƔŬò�ƎÂœöò÷ŬſĘŬ¦ÂœůŬ�¦ģœ¶ŬÂĘŬŇſÉŬƎ�ĘŬśÂœŬ¶ģůƛÂŬ¶Âûů�ůśŬĈÂśŬŇſÂŬ¦ģĘØģœĒ�ƎÂĘŬl’Olimp. Així, doncs, els déus de l’Olimp són, en primer lloc, ÂĈśŬ ś÷śŬ äÂœĒ�ĘśŬ ÙĈĈśŬ ¶ÂŬ �œģĘģ±Ŭ �ÂſśĒŬ ,�¶ÂśĒŬ Wģś÷¶Ĥ²Ŭ,Âśů÷�²Ŭ,Âœ�Ŭ÷Ŭ�ÂĒÃůÂœŀŬ�ŐÂĈĈśŬĈÂśŬØģĘůśŬĘģŬśÂĒĺœÂŬ¦ģĘś÷¶ÂœÂĘŬģĈøĒĺ÷¦śŬ�Ŭ�ÂĒÃůÂœ²Ŭ,Âśů÷�Ŭ÷Ŭ,�¶ÂśŀŬ�ŬÂśůģśŬ¶ÃſśŬ¦�ĈŬ�ØÂä÷œŬÂĈśŬÙĈĈśŬ¶ÂŬ�ÂſśŬ�Ē�Ŭ¶÷ØÂœÂĘůśŬ¶ģĘÂśŬļ¶ÂÂśśÂśŬ÷ŬĒģœů�ĈśĽ±Ŭ�ĺģĈŁĈģ²Ŭ�œůÂĒ÷ś²Ŭ�ůÂĘÂ�²Ŭ,ÂœĒÂś²Ŭ�œÂś²Ŭ,ÂØÂśůģŬ÷Ŭ�Øœģ¶÷ů�ŀŬ]ģ�œÂŬÂśů�ŬƁĈů÷Ē�ŬÂƔ�Ę�œöůÂŐĘŬſĘ�Ŭ¦Âœů�Ŭ¦ģĘůœģƎÉœś÷�Ŭ ă�ŬŇſÂŬ Ĉ�Ŭ ůœ�¶÷¦÷ĤŬòģĒÉœ÷¦�ŬÂśů�ŬÙĈĈ�Ŭ¶ÂŬ�ÂſśŬ÷Ŭ�÷ģĘ²ŬſĘ�Ŭ¶Âûů�ůŬĺœ�¦ů÷¦�ĒÂĘůŬdesconeguda, d’indentitat difícil de precisar. Finalment, �ĈäſĘśŬ�ſůģœśŬ¦ģĘś÷¶ÂœÂĘŬģĈøĒĺ÷¦Ŭ�÷ģĘ÷ś÷ģ²Ŭů�Ē�ÃŬÙĈĈŬ¶ÂŬ�Âſś²Ŭ��œœÂœÂŬ ¶ŐÂśůÂŬ œÂ�Ĉů²Ŭ Ē÷ůģĈĪä÷¦Ŭ śŐģ¦ſĈů�²Ŭ ¦ģĒŬ śÂĒĺœÂ²Ŭ ſĘ�ŬœÂ�Ĉ÷ů�ůŬœÂśŬĒøů÷¦�²Ŭ>�ŬœÂĈ÷ä÷ĤŬģĈøĒĺ÷¦�ŬĘģŬÃśŬĒÃśŬŇſÂŬÂĈŬœÂÞÂƔŬceleste de la nova societat que s’estava forjant en la Terra. /äſ�Ŭ ŇſÂŬ ÂĈśŬ ÷¶Â�ĈśŬ ĺ�ůœ÷�œ¦�ĈśŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ¦÷Ǝ÷Ĉ÷ůƛ�¦÷ĤŬ Ē÷¦ÉĘ÷¦�²Ŭmagistralment transmessos en les obres d’Homer, van anara desplaçant tot el femení cap una posició de clara sumusió en relació amb el masculí. Així els mites van explicar, d’un costat, la irrumpció dels déus masculí indoeuropeus –Especialment Zeus- i, de bou, el desterrament de les divinitats femenines ĺœ÷Ē÷äÉĘ÷Âś²ŬÂśĺ¦÷�ĈĒÂĘůŬ¶ÂŬĈ�Ŭäœ�ĘŬĒ�œÂŬcÂœœ�ŀHui, milers d’anys després, la societat patriarcal sorgida en part del mite, en part de la història, seguix plenament vigent.

�ĈŬ¶ģĒ÷¦÷Ĉ÷ŬģĘŬò��÷ůÂĘŬÂĈśŬ¶Ãſś>�Ŭ œÂś÷¶Éʦ÷�Ŭ ¶ÂŬ �ÂſśŬ ÷Ŭ ÂĈśŬ śÂſśŀŬ >�Ŭ ĒſĘů�Ęƕ�Ŭ JĈ÷Ēĺ²Ŭ ÂĈŬĒÃśŬ �ĈůŬ ¶ÂŬ 'œÉ¦÷�²Ŭ ś÷ůſ�ůŬ ÂĘůœÂśŬ ĈÂśŬ œÂä÷ģĘśŬ ¶ÂŬ cÂśś�Ĉ÷�Ŭ ÷ŬĒ�¦Â¶ĪĘ÷�²Ŭ Ǝ�Ŭ śÂœŬ ÂĈŬ ĈĈģ¦Ŭ ůœ÷�ůŬ ĺÂĈśŬ �Ęů÷¦śŬ òÂĈŁĈÂĘśŬ ĺÂœŇſÉŬen ell residiren tots els déus que formaven part de la seua riquíssima mitologia.

38 Però estos no vivien de qualsevol manera, sinó en mansions ¶ÂŬƎ÷¶œÂŬŇſÂŬò�ø�ĘŬ¦ģĘśůœſûůśŬÂĘŬ Ĉ�Ŭ¦÷Ē�ŀŬ]ÂäģĘś²Ŭ Ĉ�Ŭůœ�¶÷¦÷Ĥ²ŬĘģĒÃśŬ¶ģůƛÂŬØģœĒ�ƎÂĘŬÂĈŬ¦ģʦ÷Ĉ÷Ŭ¶ÂŬśĈģŬ�Ãſś²ŬÂĘůœÂŬŇſÂŬÂĈśŬque es podrien haver trobat, (ja qye no hi ha acord respecte ¶Ő�÷ƔĪĽŬ�Âſś²Ŭ�ÂĒÃůÂœ²Ŭ�œůÂĒ÷ś²ŬWģś÷¶Ĥ²Ŭ,ÂœĒÂś²Ŭ�Øœģ¶÷ů�²Ŭ�œÂś²Ŭ,ÂØÂśůģ²Ŭ�ĺģĈŁĈģ²Ŭ,Âśů÷�²ŬWÂœśÉØģĘ²Ŭ,Âœ�²Ŭ�ůÂĘÂ�Ŭ÷Ŭ�÷ģĘ÷ś÷ģŀPer a donar vida a estos sers suprems i sa casa, nombrosíssims pintors retrararon este espai amb els seus mítics habitants, ¦ģĒŬÂĘŬÂśůÂŬØœÂś¦Ŭ¶ÂŬ>ſ÷ä÷Ŭ]���ůÂĈĈ÷²Ŭś÷ůſ�ůŬÂĘŬÂĈŬśģśůœÂŬ¶ŐſĘ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬÂśů�¶ÂśŬ¶ÂĈŬW�Ĉ�ſŬ¶ÂŬW÷ůů÷Ŭ¶ÂŬ&ĈģœÉʦ÷�ŀńEste fet va provocar que diversos emperadors buscaren en esta metrópoli la recepta de la immortalitat.

�ĘůœÂƎ÷śů�Ŭ�Ē�Ŭ:�Ǝ÷ÂœŬEÂäœÂůÂWœģĈøÙ¦ŬÂś¦œ÷ĺůģœŬ¶ÂŬĘ�œœ�ů÷Ǝ�ŬØ�Ęů�śů÷¦�Ŭ ÷ŬÉĺ÷¦�²Ŭ�ŬĒÂśŬ¶ŐſĘŬgran coneixedor de la mitologia clàssica, desvetla en esta entrevista una interessant visió del bineel meu format per literatura i mite.ö�ģĒŬ¶ÂÙĘ÷�œ÷ÂśŬÂĈŬ¦ģʦÂĺůÂŬ¶ÂŬĒ÷ůÂʼn]÷Ŭ ÂĘśŬ �ůÂĘ÷ĒŬ �ĈŬ śÂĘů÷ůŬ ŇſÂŬ �ĺĈ÷ŇſÂĒŬ �ĈśŬ Ē÷ůÂśŬ äœÂ¦ś²ŬœģĒ�ĘśŬ²ŬĘĪœ¶÷¦śŬģŬÂä÷ĺ¦÷ś²ŬĈ�Ŭ¶ÂÙĘ÷¦÷ĤŬŇſÂŬĒÂśŬÂĒŬ¦ģĘƎÃŬÃśŬĈ�Ŭ¶ÂĈŬĒÂſŬ�Ęů÷¦ŬĺœģØÂśśģœŬ��œĈģśŬ'�œ¦ø�Ŭ'ſ�ĈŬōhĘŬĒ÷ůÂŬés un relat tradicional que referix l’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris en temps ĈĈſĘƕ�Ŭ ÷Ŭ Ø��ſĈĤśŎŀŬ�Ę�Ĉ÷ůƛ�ĘůŬÂĈÂĒÂĘůŬĺÂœŬÂĈÂĒÂĘů²ŬÃśŬƎÂſŬŇſÂŬÃśŬſĘ�Ŭ¶ÂÙĘ÷¦÷ĤŬĺœģſŬ¦ģĒĺĈÂů�ŀŬhĘŬĒ÷ůÂŬÃś²ŬÂĘŬÂئů²ŬſĘŬ œÂĈ�ů²Ŭ ſĘ�Ŭ Ę�œœ�¦÷ĤŬ �Ē�Ŭ ĺÂœśģĘ�ůäÂś²Ŭ ſĘŬ ¦ģĘÞ÷¦ůÂŬ ÷Ŭun argument que, per breu que seguisca, normalment és dividix en presentació, nuc i desenllaç. Eixe argument œÂÞ¦ů÷ƔŬſĘ�Ŭ�¦¦÷ĤŬ¶÷äĘ�Ŭ¶ÂŬœÉ¦ģœ¶²Ŭ÷ŬÃśŬĺÂœŬ�÷ƔĪŬĺÂĈŬŇſÂŬÃśŬtransmet de boca en boca i és convertix en tradicional.�ĈŬ ůÂĒĺśŬÂĘŬŇſÉŬÃśŬ¶Âś�œģůĈĈÂĘĘŬÂĈśŬĒ÷ůÂś²ŬÃśŬſĘŬĺ�śś�ůŬœÂĒģů²ŬŇſ�ś÷ŬſĘŬůÂĒĺśŬØģœ�Ŭ¶ÂĈŬůÂĒĺśŀŬ�ĘŬ�«ĪŬƁĈů÷ĒŬÂĈŬĒ÷ůÂŬśŐ�śśÂĒ�Ĉ�Ŭ �ĈŬ ō�÷ƔĪŬ Âœ�Ŭ ŇſÂŎŬ ¶ÂĈśŬ ¦ģĘůÂśŬ ĺģĺſĈ�œś±Ŭ ĺÂœĪ²Ŭmentres que els personatges dels contes sotàs menys grandiosos, mes de caminar per cases, els protagonistes dels mites sotàs déus i herois sobrehumans.

ö�œÂſśŬ ŇſÂŬ Ĉ�Ŭ Øſʦ÷ĤŬ ¶ÂĈśŬĒ÷ůÂśŬ ÃśŬ œÂśĺģʶœÂŬ �Ŭ ĈĈģÂśŬĺœÂäſĘůÂśŬØģĘ�ĒÂĘů�ĈśŬŇſÂŬÂĘś¾ŬØÂĒŬśģ�œÂŬÂĈśŬĒ÷śůÂœ÷śŬ¶ÂŬĈ�ŬƎ÷¶�ʼn

Eixa era una dels seues funcions, sens dubte, però podien ů÷ʶœÂŬĒģĈůÂśŬĒÂś²ŬĺÂœŇſÉŬò÷Ŭò�Ǝ÷�ŬĒģĈůśŬ ů÷ĺſśŬ¶ÂŬĒ÷ůÂśŀŬ

El de Gigamesh, per exemple, que recorre el màs sencer a la prop de la immortalitat, plasma a la perfecció la per que sentim davant de la mort, i també davant de la vellesa i el pas del temps en general. Però hi ha altres que expliquen coses mes quotidianes, com l’origen de l’eco, el nom d’un lloc o diversos costums rituals.

ö�÷œ÷ÂśŬŇſÂŬÂĈśŬĒ÷ůÂśŬÂœÂĘŬſĘ�ŬØģœĒ�Ŭ¶ŐÂƔĺĈ÷¦�œŬÂĈŬĒĤĘʼnEģŬůģůś²ŬĺÂœĪŬĒģĈůśŬśøŀŬ]ĤĘŬſĘ�ŬÂśĺɦ÷ÂŬ¶ÂŬ¦÷Éʦ÷�ŬĘ�ůſœ�ĈŬmolt primitiva, que en compte d’utilitzar el raonament recorre a l’analogia i la metàfora. Prenguem com a exemple Ĉ�Ŭò÷śůĪœ÷�Ŭ¶ŐhĈĈ÷ąſĒĒ÷²ŬÂĈŬäÂä�ĘůŬ¶ÂŬĈ�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭò÷ůů÷ů�ŀŬ�œ�Ŭun ser de basat-lo que va sorgir del mar i va créixer tant que el seu cap amenaçava de trencar els fonaments del palau celestial dels déus, Testhub, el senyor de la tempestat, va lluitar contra ell, però els seus rajos, no van aconseguir cap, com tampoc va aconseguir el striptease de la deessa Ishtar al sota de la pandereta. Finalment, va ser l’astut déu Ea Ňſ÷ŬƎ�ŬĈĈÂś¦�œŬÂĈśŬůſœĒÂĈĈśŬ¶ŐhĈĈ÷ąſĒĒ÷Ŭ�Ē�ŬĈ�ŬØ�Ĉ«²ŬŇſÂŬ�ĈŬprincipi dels temps havia servit per a separar la terra i el cel, i el gegant és va desplomar sobre el mar. Este relat mostra la riquesa d’interpretacions que admet el mite. WÂœĪŬś÷Ŭ�ĘÂĒŬſĘŬĺģ¦ŬĒÂśŬĈĈſĘƕŬĺģ¶ÂĒŬĺœÂäſĘů�œöĘģś±Ŭ÷Ŭś÷ŬĈ�Ŭò÷śůĪœ÷�Ŭ¶ŐhĈĈ÷ąſĒĒ÷ŬÃśŬſĘŬĺģ¦ŬĒÂśŬŇſÂŬſĘŬśøĒ�ģĈŬ¶ŐſĘŬpassat cosmogénic i remot? I si el que narra va ocórrer? hĘŬ äÂä�ĘůŬ ¶ÂŬ ��ś�ĈůŬ ŇſÂŬ śģœä÷ƔŬ ¶ÂĈŬĒ�œŬ ĺģ¶œ÷�Ŭ śÂœŬ ſĘ�Ŭaltra forma de descriure el naixement d’una illa volcànica. hĈĈ÷ąſĒĒ÷Ŭ �Ĉ«�ĘůöśÂŬ ¦�ĺŬ �ĈŬ ¦ÂĈŬ ĘģŬ śÂœ÷ģś�ŬſĘ�Ŭ �Ĉůœ�Ŭ ¦ģś�ŬŇſÂŬĈ�Ŭ÷ĒĒÂĘś�Ŭ¦ģĈſĒĘ�Ŭ¶ÂŬœģŇſÂśŬ÷ŬĺģĈśŬŇſÂŬśŐ�Ĉ«�ŬÙĘśŬ�Ŭl’estratosfera en una una gran erupció.

ö�śŬƎ�Ŭ¶ģĘ�œŬ�ĈäſĘ�ŬÂœſĺ¦÷ĤŬĺœĪƔ÷Ē�ŬÂĘŬĈŐÂśĺ�÷Ŭ÷ŬÂĈŬůÂĒĺśŬŇſÂŬĺģäſÂœ�Ŭ¶ģĘ�œŬģœ÷äÂĘŬ�ŬĈ�Ŭ¦�Ę«ĤŬ¶ŐhĈĈ÷ąſĒĒ÷ʼnWÂœŇſÉŬ ś÷²Ŭ Ĉ�Ŭ ¶ÂŬ ĈŐ÷ĈĈ�Ŭ ¶ÂŬ cÂœ�²Ŭ ÂĘŬ ĈŐ�œƔ÷ĺÉĈÂäŬ ¶ÂĈŬ ĈĈ�¦Ŭ ¶ÂŬ]�Ęůģœ÷Ę÷²ŬŇſÂŬƎ�Ŭò�ƎÂœŬ¶ÂŬĺœģ¶ſ÷œöśÂŬÂĘůģœĘŬ¶ÂŬĈŐ�ĘƕŬĭŀŨƟƟŬa.C. i està considerada la major erupció de temps històrics. La columna eruptiva va poder aconseguir una altura de Ňſ�œ�Ęů�Ŭ ģŬ ¦÷ĘŇſ�Ęů�Ŭ Ňſ÷ĈĪĒÂůœÂś²Ŭ Ĉ�Ŭ Ňſ�ĈŬ ¦ģś�Ŭ ś÷äĘ÷Ù¦�Ŭque s’hauria pogut veure a mes de huit-cents quilòmetres, ſĘ�Ŭ¶÷śů�ʦ÷�ŬśſÙ¦÷ÂĘůŬ¦ģĒŬĺÂœŬ�Ŭ¶Â÷Ɣ�œŬÂĒĺœÂĒů�ŬÂĘŬĈ�ŬĒÂĒĪœ÷�Ŭ¦ģĈŁĈ¦ů÷Ǝ�Ŭ¶ÂŬĒģĈůśŬĺģ�ĈÂśŬ¶ÂŬĈ�ŬƛģĘ�ŀŬ�ÂŬĒ�ĘÂœ�ŬŇſÂŬ�¦ø²Ŭů÷ʶœøÂĒŬſĘŬĒ÷ůÂŬŇſÂŬĘģŬśģĈśŬƎÉœ�ģĈ�Ŭ¶ŐſĘŬØÂĘģĒÂĘŬnatural abstacte, sinó d’un fet històric concret. Entre altres interpretacions del mites, m’interessa molt aquella que rastreja ara buscar en el passat l’origen real d’alguns relats

39mitològics. En eixe sentit, recomanaria la lectura l’hivern �ĪśĒ÷¦²Ŭ ¶ÂĈśŬ �śůœĪĘģĒśŬE�ĺ÷ÂœŬ ÷Ŭ �Ĉſ�²Ŭ ŇſÂŬ œÂĈ�¦÷ģĘ�Ŭ ¦ÂœůśŬmites amb la possibilitat que la terra haja patit impactes de Øœ�äĒÂĘůśŬ¶ÂŬĺĈ�ĘÂůÂśŬ���ĘśŬ¶ÂĈŬĺœ÷ĒÂœŬĒ÷ĈŁĈÂĘĘ÷Ŭ�ŀ�ŀŬ÷ŬtòÂĘŬůòÂƕŬśÂœƎœ¶¶Ŭ��œůòŬØœģĒŬśąƕ²Ŭ¶Ő�Ĉ÷ƛ��ÂůòŬ/ŬW�ſĈŬ �œ�Âœ²ŬŇſ²ŬÂĘůœÂŬ�ĈůœÂśŬò÷śůĪœ÷Âś²ŬœÂĈ�¦÷ģĘ�Ŭů�Ē�ÃŬÂĈśŬ¶ÂŬWœģĒÂůÂſŬ÷Ŭ>ģą÷Ŭamb erupcions volcàniques del passat.

ö�ģĒŬ ÃśŬ ĺģśś÷�ĈÂŬ ŇſÂŬ Â÷ƔÂśŬ Ę�œœ�¦÷ģĘśŬ ů�ĘŬ �œ¦�÷ŇſÂśŬò�äÂĘŬ�œœ÷��ůŬÙĘśŬ�ĈŬśÂäĈÂŬyy/ʼn�ĘŬ ÂĈŬ śÂſŬ ĒģĒÂĘůŬ Ňſ�ĘŬ ÂĈśŬ Ē÷ůÂśŬ Âœ�Ŭ ſĘ�Ŭ Âśĺɦ÷ÂŬ¶ŐÂʦ÷¦Ĉģĺɶ÷�Ŭ ģĘŬ ůœģ��ƎÂĘŬ ¦ģĘÂ÷ƔÂĒÂĘůŬ ¶ÂĈŬ Ē�ś²Ŭ ĘģœĒÂśŬde conducta, explicació de costums i incusa diversió, era lògic que és transmeteren de boca en boca a l’abric de la foguera �ŬĒÂśŬ ĘģŬ ò÷Ŭ ò�Ǝ÷�Ŭ Ŭ ¦ģĒĺÂůÉʦ÷�²Ŭ Ę÷Ŭ ů�ĘŬ śģĈśŬ ĺÂœŬ ĺ�œůŬ ¶ÂĈśŬĈĈ÷�œÂś²ŬXſÉŬØ�œ÷ÂĘŬÂĈśŬĘģśůœÂśŬ�Ǝ�Ęůĺ�śś�ůśŬÂĘŬÂĈśŬĈĈ�œäſÂśŬĘ÷ůśŬd’hivern sinó comptar mites? Jugar amb el mòbil o enviar Əò�ůś�ĺĺśʼnŬ�ÂŬĘģŬśÂœŬĺÂœŬĈŐÂś¦œ÷ĺůſœ�Ŭ÷ŬÂĈśŬ�œůśŬĺĈ�śů÷ŇſÂś²ŬÂĈśŬĒ÷ůÂśŬäœÂ¦śŬśŐò�ſœ÷ÂĘŬĺÂœ¶ſůŬÂĘŬÂĈŬůÂĒĺśŀŬ�œ�Ŭ�²ŬŇſÉŬò�ŬØÂůŬŇſÂŬÃśŬ¦ģĘů÷ĘſÂĘŬ¦ģĺ÷�ĘůŬ¶ſœ�ĘůŬśÂäĈÂśŬÙĘśŬ�Ŭ�œœ÷��œŬÙĘśŬ�ĈśŬĘģśůœÂśŬ¶÷Âś²ŬŬ÷ŬŇſÂŬÂʦ�œ�Ŭ¶ÂśĺÂœůÂĘŬÂĈŬĘģśůœÂŬ÷ĘůÂœÃśʼnŬ�Â÷Ɣ�ĘůŬa banda altres interpretacions psicològiques, pense, com a escriptor que sóc, que la raó és que els seus arguments sotàs molt rics i creatius, i continuen avivant nostra imaginació. En el meu cas, quan era xiquet un dels meus llibres favorits era un tom infantil titulat Mites i Llegendes, en el que vaig devorar ſĘ�Ŭ ƎÂä�¶�Ŭ ÷Ŭ ſĘ�Ŭ �Ĉůœ�Ŭ ÂĈśŬ ò÷śůĪœ÷ÂśŬ ¶Ő,Éœ¦ſĈÂś²Ŭ W�ʶģœ�Ŭ o Teseu.

ö�ʦ�œ�Ŭ ŇſÂŬ Ęģś�ĈůœÂśŬ ă�Ŭ ĘģŬ ¦œÂ÷ÂĒŬ ÂĘŬ ÂĈśŬ ¶ÃſśŬ äœÂ¦ś²ŬĘ÷Ŭ Ĉ÷Ŭ œÂʶ÷ĒŬ ¦ſĈů²Ŭ ¦œÂſśŬ ŇſÂŬ śÂäſ÷ĒŬ ƎÂ÷ÂĘůŬ ¦ģĒŬ �ŬŬÙäſœÂśŬĒøů÷ŇſÂśʼn�Ǝ÷¶ÂĘůĒÂĘůŀŬ]ĤĘŬ�œŇſÂů÷ĺś²ŬĺÂœśģĘ�ůäÂśŬĺœ÷Ē÷äÂĘ÷śŬĒÂśŬäœ�ĘśŬque la vida de passions tan desmesurades com els seus poders, Els seues virtuts i, sobre tots els seus defectes sotàs humans i al Ē�ůÂ÷ƔŬůÂĒĺśŬśģ�œÂòſĒ�ĘśŀŬ]ĤĘŬśÂœśŬů�ĘŬò÷ĺÂœ�ĪĈ÷¦śŬŇſÂŬĺģ¶ÂĒŬĒ÷œ�œöĘģśŬÂĘŬÂĈĈśŬ¦ģĒŬ�ŬÂśĺ÷ĈĈśŬÂĘŬŇſÉŬÂĘś¾ŬƎÂ÷ÂĒŬ�ſäĒÂĘů�ůś±ŬĈŐ�Ē�÷¦÷ĤŬ ¶ÂŬ �œģĘģś²Ŭ Ĉ�Ŭ ĈſƔƁœ÷�Ŭ ¶ÂŬ �Âſś²Ŭ Ĉ�Ŭ Ǝ�Ę÷ů�ůŬ ¶Ő�Øœģ¶÷ů�²ŬĈ�Ŭ ¦œſÂĈů�ůŬ ¶Ő�œÂś²Ŭ Âů¦ŀŬ WÂœĪŬ ů�Ē�ÃŬ Ĉ�Ŭ ÷ĘůÂĈŁĈ÷äÉʦ÷�Ŭ ¶Ő�ůÂĘÂ�²Ŭ Ĉ�Ŭbondat d’Hefesto o l’humor d’Hermes. En el panteó grec hi ha una galeria de personatges tan àmplia com per a craer deu śÉœ÷ÂśŬ¶ÂŬůÂĈÂƎ÷ś÷Ĥ²Ŭ/ŬÂĈŬÂĘŬĒ�śŬ¶ÂĈśŬØ�ĈĈÂśŬ÷Ŭ¶ÂĈśŬśÂſśŬĒģĘſĒÂĘůśŬĺÂœŬ�ŬØÂœŬ÷ĘÙĘů�ůŬ¶ÂŬäſ÷ģĘśŬĺÂœŬ�ĈśŬśÂſśŬĒģĘſĒÂĘůśŀ-�ģĒŬ�ŬĺœģØÂśśģœŬ¶ÂŬäœÂ¦Ŭ÷ŬÂś¦œ÷ĺůģœŬ¶ÂŬĘģƎÂĈŁĈ�ŬØ�Ęů�śů÷¦�Ŭò÷śůĪœ÷¦�²Ŭ¦ģÂůŬů÷ĺſśŬ¶ÂŬĒ÷ůÂśŬ¦Ĉ�śś÷¦śŬĈ÷Ŭ�ůœ�ſÂĘŬĒÂśʼn

�ŇſÂĈĈśŬ Ē÷ůÂśŬ ģĘŬ ò÷Ŭ ò�ă�Ŭ ¦ģĘÞ÷¦ůÂśŬ ÷ĘůÂĘśģś²Ŭ ă�Ŭ śÂäſ÷ƔÂĘŬgeneracionals, (com el que enfrenta contra són pare Cronos), Ē�ůœ÷ĒģĘ÷�ĈśŬ ļÂĈśŬ ��œ�ĈĈÂśŬ ¶Ő,Âœ�Ŭ ÷Ŭ �ÂſśŬ ÂœÂĘŬ Éĺ÷ŇſÂśĽŬ ģŬ ĺÂĈŬpoder contra elements estranys (la lluita del déu de la tempestat contra el dragó) M’han inspirat bons arguments, o directament ÂĈśŬòÂŬſů÷Ĉ÷ůƛ�ůŬ¦ģĒŬÂĘŬ]ÂĘƕģœśŬ¶ÂŬĈŐJĈ÷ĒĺŀöXſ÷ĘŬ œÂŇſ÷ś÷ůŬ ʦœś÷ů�Ŭ ſĘŬ ĺÂœśģĘ�ůäÂŬ Ĉ÷ů�œ÷Ŭ ĺÂœŬ �Ŭ¦ģĘƎÂœů÷œöśÂŬÂĘŬĒ÷ůÂʼn

Els personatges que arriben a mítics solen estar tallats a cisell; śģů�śŬů÷ĺſśŬ÷ĘůÂĘśģśŬ÷Ŭģ�śÂśś÷ģĘ�ůśŬ¦ģĒŬĈŐ�ò��Ŭ¶ÂŬDģ�ƕŬ�÷¦ą²ŬģŬůÂĘÂĘŬůœÂůśŬśģ�œÂòſĒ�ĘśŬŇſÂŬÂĈśŬ÷¶ÂĘů÷ÙŇſÂĘŬ�Ē�ŬÂĈśŬ�Ęů÷¦śŬ²Ŭ¦ģĒŬ]ſĺÂœĒ�ĘŀŬDŐ�œœ÷ś¦�œ÷�Ŭ�Ŭ¶÷œŬŇſÂŬſĘŬĺÂœśģĘ�ůäÂŬĒøů÷¦Ŭò�Ŭ¶ÂŬśÂœŬś÷ĒĺĈ²Ŭ¶ŐſĘ�Ŭĺ«�²Ŭ÷Ŭ÷¶ÂĘů÷Ù¦�œöśÂŬ�Ē�Ŭ�ĈäſĘ�ŬŇſ�Ĉ÷ů�ůŬo talent especial.

öXſ÷ĘśŬśģĘŬÂĈśŬśÂſśŬĒ÷ůÂśŬĈ÷ůÂœ�œ÷śŬĺœÂØÂœ÷ůśʼn�ĈäſĘśŬ¶ÂĈśŬœÂĈ�ůśŬ¶ÂĈŬ]÷ĈĒ�œ÷ĈĈ÷ģĘŬ¶ÂŬcģĈą÷ÂĘ²Ŭ¦ģĒŬÂĈŬ¶ÂŬcģœøŬcſœ�Ē��œ²Ŭ¶ÂśĺœÂĘÂĘŬſĘŬ�ſŬÉĺ÷¦Ŭů�ĘŬĺģ¶ÂœĤśŬ¦ģĒŬÂĈśŬƎÂĈĈÂśŬsagues. També vaig pensar en els personatges de Roger Zelazny, com el Conrad del teu, l’immortal o la saga dels nou prínceps d’Ambre, I,encara que és tracte d’un altre tipus de mites, no pots deixar de pensar en Cthulhu i tota la legió de sers de malson imaginat per Lovecraft, Este autor nord-americà va ser el tipus mes descregut del màs, i no obstant això posseïa un talent increïble per a somiar mites.

öXſ÷ĘŬÃśŬĈŐòÂœģ÷ŬäœÂ¦ŬĒÂśŬĒģ¶ÂœĘʼnWÂœŬĈ�ŬśÂſ�ŬśÂĘś÷�÷Ĉ÷ů�ů²Ŭ¶Âśů�¦�œŬ�Ŭ,¦ůģœ±ŬĒ�œ÷ů²ŬäÂœĒ�²Ŭĺ�œÂŬprotector de la seua pàtria…pel seu atreviment a l’hora de ¦ģĘÃ÷ƔÂœ²Ŭ¶ŐÂĘØœģĘů�œöśÂŬ�ĈśŬ�ĈůœÂśŬ¶ÃſśŬ÷Ŭ¶ÂŬĺģœů�œŬĈ�ŬÞ�Ē�Ŭ¶ÂĈŬconeixement. Prometeu, un déu que va patir el dónestu tràgic dels herois.

öXſ÷ĘŬÃśŬÂĈŬƎÂœ¶�¶ÂœŬòÂœģ÷Ŭ�¦ůſ�ĈĒÂĘůʼnEls escriptors que ens tanquem durant hores, dies anys en la soledat dels nostres Coves per a brindar als lectors nous mites �Ē�ŬŇſÉŬśģ�œÂƎ÷ſœÂŬ�ĈśŬĈĈ�œäſÂśŬĘ÷ůśŬ¶Őò÷ƎÂœĘŀ

ö�ĘŬÂĈŬĒĤĘŬ¶ÂĈśŬ Ø�ĈĈÂśŬſĘŬĒ÷ů²Ŭ ă�Ŭ śÂäſ÷ś¦�ŬĺœÂś÷¶ÂĘůŬ¶ÂŬØ�ĈĈ�²Ŭ¶ÂŬ:ŀ�ŀ&ŀ²ŬŬ&D²ŬģŬ¶ÂĈÂä�ůŬ¶ÂŬśÂ¦ůģœŬÃśŬ¦œÂä�ŬģŬòģŬ¦œÂÂĘŬŬÂĈśŬØ�ĈĈÂœśʼn�ÂĺÃĘŬĒģĈůŬ¶ÂĈŬ¦�œ÷śĒ�Ŭ¶ÂĈŬĺÂœśģĘ�ůäÂŬÂĘŬŇƄÂśů÷Ĥ²Ŭ÷Ŭů�Ē�ÃŬ¶ÂĈŬĒģĒÂĘůŬÂĘŬŇſÉŬśÂŐĘŬƎ�Ŭ�Ę�œŬ¦ģĘÂäſůŀŬ�ĈŬĒģĒÂĘůŬĺģĈøů÷¦ŬÂĘŬŇſÉŬÂĘśŬ ůœģ��ƎÂĒ²Ŭ ś÷ůſ�¦÷ĤŬ¦ģĘĪĒ÷¦�²Ŭ ģŬ �ĈäſĘŬ�¦ůÂŬÂĘŬconcret que li catapulte a la fama dins del vostre món de l es falles.

4040

Des del segle XVIII s’han plantat i cremat milers de falles a València i altres localitats.

De tots estos cadafals, n’hi ha que es recorden especialment en els llibres d’història i en la memòria col·lectiva dels valencians, ja siga per la seua originalitat o qualitat estètica, pel seu

argument, per haver tingut una interessant historia darrere, o potser per haver sigut polèmiques. N a t u r a l m e n t , UYEPMƙGEV� HI�destacable o mítica a una falla és fer una valoració subjectiva, però hi ha casos en què l’argument a favor d’esta opinió és molt general com en els que vorem

FallesMitiQUES

Per Carles-Andreu Fernández Piñero

Hera

www.distritofallas.com

4141Plaça del Mercat Central, 1970

L�ŬØ�ĈĈ�ŬĺĈ�Ęů�¶�ŬÂĘŬ ĭĝŤƟŬĺÂœŬs÷¦ÂĘůŬ>ſĘ�Ŭ�Ŭ Ĉ�ŬWĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬDÂœ¦�ůŬ�ÂĘůœ�ĈŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�ŬÃśŬſĘ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬĒÃśŬœÂ¦ģœ¶�¶ÂśŬque hi ha hagut en esta demarcació. El seu lema, La marxa ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ¦÷ſů�ů²Ŭ Âœ�Ŭ ſĘ�Ŭ ÷œģĘ÷�Ŭ ĺÂœŇſÉŬ ÂĘŬ œÂ�Ĉ÷ů�ůŬ ¦œ÷ů÷¦�Ǝ�Ŭ Ĉ�ŬĈÂĘů÷ůſ¶ŬÂĘŬŇſÉŬÂśŬœÂ�Ĉ÷ůƛ�ƎÂĘŬĈÂśŬœÂØģœĒÂśŬ�Ŭs�ĈÉʦ÷�ŬļĒÃśŬo menys con ara). El seu remat era un timbaler, símbol del ĺģ¶ÂœŬĒſĘ÷¦÷ĺ�Ĉ²ŬŇſÂŬĒ�œ¦�Ǝ�ŬÂĈŬœ÷ůĒÂŬĺÂœŇſÉŬĈÂśŬƎÂœ¶ſœÂśŬvalencianes cantaren l’Himne Regional, mentre que la ¦÷ſů�ůŬ Âœ�Ŭ ſĘ�Ŭ sÂĘů�Øģ¦śŬ ŇſÂŬ ĺģ¶÷�Ŭ ĺÂœ¶œÂŬ ÂĈŬ śÂſŬ ůÂœ¦ÂœŬlloc entre les ciutats espanyoles pel seu endarreriment en infrastructures i en la seua societat. La poca natalitat de s�ĈÉʦ÷�²Ŭ œÂĺœÂśÂĘů�¶�ŬĺÂœŬſĘŬĺ�œ¶�ĈÂůŬĒģœůŬÂĘŬ�ĈŁĈſś÷ĤŬ�ĈŬmembre viril que ja no funciona, i un parc de senyals de trànsit simbolitzant l’excés de trànsit són alguns dels temes que apareixien en les escenes. Quant a la part artística ¶Âśů�¦�Ǝ�ŬſĘ�ŬÂĘģœĒÂŬ¦�œœģśś�Ŭ¶ÂŬsÂĘů�Øģ¦śŬ ÷ŬſĘŬƎÂĘů�ĈĈŬ�Ē�ŬĈ�ŬœÂĺœģ¶ſ¦¦÷ĤŬ¶ÂŬůœÂśŬŇſ�ůœÂśŬ¶ÂŬĺ÷ĘůģœśŬƎ�ĈÂʦ÷�Ęś±ŬEl Tribunal de les Aigües (de Ferrandis), Floreal (de Pinazo) ÷Ŭ'œſĺ�Ŭs�ĈÂʦ÷�Ę�Ŭļ¶ÂŬ]ģœģĈĈ�Ľŀ El Foc, 1954

PģŇſÂśŬØ�ĈĈÂśŬò�ĘŬů÷ĘäſůŬů�ĘůŬÉƔ÷ůŬÂĘůœÂŬÂĈśŬůſœ÷śůÂśŬ÷Ŭů�ĘŬĺģ¦ŬÂĘůœÂŬÂĈśŬØ�ĈĈÂœśŬ¦ģĒģŬĈ�Ŭ¶ÂŬ�ĈŬ&ģ¦Ŭ¶ÂŬĭĝÚà²Ŭ¶÷śśÂĘƕ�¶�ŬĺÂĈŬ ĺ÷ĘůģœŬ śſœœÂ�Ĉ÷śů�Ŭ ]�ĈƎ�¶ģœŬ ��ĈøŀŬ �ĘŬ Âئů²Ŭ ÂĘůœÂŬ ÂĈśŬfesters era un element estrany que potser hui en dia no haguera sorprés tant. Esta falla, plantada en l’actual plaça de l’Ajuntament quan encara no existia la falla municipal, Ǝ�Ŭ¦ģśů�œŬĭĭĭŀƟƟƟŬĺÂśśÂůÂśŬļſĘśŬŨŨŤŬÂſœģśĽŬ÷ŬĈ�ŬƎ�Ŭ¦ģĘśůœſ÷œŬJ¦ů�Ǝ÷ģŬ s÷¦ÂĘů²Ŭ ĘģŬ śÂĘśÂŬ ĺœģ�ĈÂĒÂśŬ ůɦĘ÷¦śŬ ĺÂœŬ Ĉ�Ŭ¦ģĒĺĈÂƔ÷ů�ůŬ¶ÂŬĈŐÂś�ĤśŀŬs�ŬśÂœŬſĘŬĒģĘſĒÂĘůŬ¶÷ØÂœÂĘůŬů�ĘůŬÂĘŬÂśůÉů÷¦�Ŭ¦ģĒŬÂĘŬäſ÷Ĥ²Ŭă�ŬŇſÂŬœÂĺœÂśÂĘů�Ǝ�ŬſĘ�Ŭ¦ģœœÂäſ¶�Ŭde bous on la plaça es veia amb una perspectiva diagonal, el ĺƁ�Ĉ÷¦ŬÂœÂĘŬ�œ�«ģśŬĘſśŬŇſÂŬÂ÷Ɣ÷ÂĘŬ¶ÂŬĈÂśŬäœ�¶ÂśŬ¦�ĺŬ�ĒſĘů²Ŭò÷Ŭ ò�Ǝ÷�ŬſĘŬ�ſśůŬ ÂĘģœĒÂŬŇſÂŬÂœ�ŬĒÂ÷ů�ůŬ Ĉ�Ŭ ¦�œ�Ŭ¶ÂŬ��ĈøŬ ÷Ŭmeitat la cara de Picasso, i una dona que podia ser la musa ¶ÂĈŬĺœ÷ĒÂœ²Ŭ'�Ĉ�ŀŬ�÷ĘśŬ¶ÂŬĈŐ�œÂĘ�Ŭò÷Ŭò�Ǝ÷�ŬſĘŬůģœÂœģŬ�Ē�Ŭ�ĈÂśŬde papallona multicolors, i mirant des de dalt un bou mort i ensangonat portat per l’aire per un estrany helicòpter amb urpes d’àguila, cap de gripau i dues banyes, al qual es duen �ŬſĘÂśŬĒſĘů�ĘƕÂśŬĺÂœŇſÉŬ¶Âś¦�ĘśÂŬÂĘŬĺ�ſŀŬ

42 Plaça de Marià Benlliure, 1928

Una de les falles més recordades, i això que ha plogut molt des que la van plantar, és la plantada a la plaça de Marià Benlliure (també anomenada plaça de la Pilota) ÂĘŬ ĭĝŻÊŀŬ J�œ�Ŭ ¶ÂŬ ĈŐ�œů÷śů�Ŭ ��œĈģśŬ �ģœů÷Ę�²Ŭ Ǝ�Ŭ �¦ģĘśÂäſ÷œŬel primer premi de la secció especial aquell any. El lema ¶ŐÂśůÂŬĒģĘſĒÂĘůŬÂœ�Ŭ�ÂŬs�ĈÉʦ÷�Ŭ�ŬEģƎ�ŬzģœąŬÂĘŬĈÂśŬ�ĈÂśŬ¶ŐſĘŬĺ�œģů²Ŭ÷ŬØÂ÷�Ŭ�ĈŁĈſś÷ĤŬ�ĈśŬ�Ǝ�Ę«ģśŬŇſÂŬò÷Ŭò�Ǝ÷�Ŭ�ĈśŬĒ÷ůă�ĘśŬ¶ÂŬ ůœ�Ęśĺģœů²Ŭ ÷Ŭ Ǝ�Ŭ śģœä÷œŬÂĘŬ œÂĈ�¦÷ĤŬ�Ŭ Ĉ�Ŭ ōĒģ¶�ŎŬ¶ÂŬ ĈŐÉĺģ¦�Ŭ(segons diu en el seu llibret) de creuar l’Atlàntic en avió. �ģĒŬÂĘŬ �ŇſÂĈĈŬ ůÂĒĺśŬs�ĈÉʦ÷�Ŭ ĘģŬ ůÂĘ÷�Ŭ �ÂœģĺģœůŬ Âʦ�œ�²Ŭă�Ŭ ŇſÂŬ ÂĈŬ ¶ÂŬD�Ę÷śÂśŬ ÂśŬ Ǝ�Ŭ ÷Ę�ſäſœ�œŬ ÂĘŬ ĭĝŴŴ²Ŭ ÂĈśŬ Ø�ĈĈÂœśŬƎ�ĘŬ ĺœģĺģś�œŬ ¶ŐſĘ�Ŭ ��ʶ�Ŭ ſů÷Ĉ÷ůƛ�œŬ Ĉ�Ŭ s÷�Ŭ >�¦ů÷�Ŭ ¦ģĒŬ �Ŭpista d’aterratge, i d’altra agafar un parot mascle, donar-Ĉ÷Ŭ �÷äſ�œ¶ÂĘůŬ ¶ŐòÂœ�ÂśŬ ĺÂœŬ ģ�œ÷œöĈ÷Ŭ Ĉ�Ŭ ä�Ę�Ŭ ÷Ŭ ÷ĘÞ�œŬ �Ŭ �œœĪśŬ�ĈŬØģœĘ²Ŭ¦ģśůÂĈĈÂśŬ÷ŬƎ÷²ŬÙĘśŬŇſÂŬ�œœ÷�ÂŬ�ĈśŬĭàŬĒÂůœÂśŬ¶ÂŬĈĈ�œäŀŬQuan tinga eixa enorme grandària, agafarà un tramvia de s�ĈÉʦ÷�ŬļÂĘŬ¦ģʦœÂů²ŬſĘŬ�ĘģĒÂĘ�ůŬĺģĺſĈ�œĒÂĘůŬōäģśśÂœ�ŎĽŬque li servirà de cabina de passatgers, i es podrà a fer vols ÂĘůœÂŬs�ĈÉʦ÷�Ŭ÷ŬEģƎ�ŬzģœąŀŬ

�ĈŬ&ģ¦²ŬĭĝŨŴ

EĈśŬ÷ĘůÂĘůśŬ¶Ő÷ĘĘģƎ�¦÷ĤŬÂĘŬĈŐÂśůÉů÷¦�ŬØ�ĈĈÂœ�ŬĘģŬśĤĘŬĘģſś²Ŭ¦ģĒŬ¶ÂĒģśůœ�ŬÂśů�ŬØ�ĈĈ�ŬŇſÂŬÂśŬƎ�ŬĺĈ�Ęů�œŬĈŐ�ĘƕŬĭĝŨŴŀŬ�ĈŬśÂſŬ�œů÷śů�²Ŭ

Ricardo Rubert, va ser un important exponent de l’avantguardisme en el monument faller en els anys seixanta, duent a terme innovacions com Ø�ĈĈÂśŬ śÂĘśÂŬĘ÷ĘģůśŬģŬ ĈŐƁśŬde nous materials per a la seua construcció. La falla tenia per lema El nou Cavall de Troia i es va plantar a la plaça del Caudillo (hui de l’Ajuntament). La seua

Ùäſœ�Ŭ¦ÂĘůœ�ĈŬÂœ�ŬſĘŬ¦�Ǝ�ĈĈŬ¶ÂŬcœģ÷�Ŭ¶ÂŬŻÚŬĒÂůœÂśŬ¶Ő�Ĉůſœ�²ŬÂĈŬŇſ�ĈŬœÂĺœÂśÂĘů�Ǝ�ŬĈ�Ŭ÷¶Â�Ŭ¶ÂŬ�Ŭ�śĺ�Ęƕ�ŬśŐÂśů�ƎÂĘŬō÷ĘÙĈůœ�ĘůŎŬquasi sense adonar-nos productes i costums de l’estranger durant aquells anys de desenvolupament econòmic, els quals arribaven a substituir en ocasions a allò espanyol. Aquella ÂĘģœĒÂŬÙäſœ�ŬÂśů�Ǝ�ŬĒſĘů�¶�Ŭśģ�œÂŬſĘ�ŬĺĈ�ů�ØģœĒ�Ŭ�Ē�Ŭcabina de camió i rodes, amb la idea de fer més critica als nous temps donant a entendre que, mentre el cavall de Troia original el movien centenars d’éssers racionals (persones) amb gran esforç, este el va portar al seu lloc un motor (un ÃśśÂœŬ ÷œœ�¦÷ģĘ�ĈĽŬ �Ē�Ŭ ĒģĈů�Ŭ ĒÃśŬ Ø�¦÷Ĉ÷ů�ůŀŬ �Ő�Ĉůœ�Ŭ ��ʶ�²Ŭentre les potes de l’animal hi havia una escala que permetia accedir a un bar.

�ĈŬ&ģ¦²ŬĭĝŤƟŬ÷ŬĭĝŤĭ

L�ŬØ�ĈĈ�ŬĺĈ�Ęů�¶�ŬÂĘŬĭĝŤƟŬ�ŬĈŐ�¦ůſ�ĈŬĺĈ�«�Ŭ¶ÂŬĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘůŬƎ�ŬśÂœŬģ�ă¦ůÂŬ¶ŐſĘŬōœÂØœÂä÷ůŎ²ŬĺÂœĪŬĺÂœŬſĘ�Ŭ�ģĘ�Ŭœ�Ĥ±ŬƎ�Ŭ¦�ſœÂŬ�ŬůÂœœ�ŬĺÂĈŬƎÂĘůŬ÷ŬĈ�Ŭvan reconstruir l’any següent. Es tractava de �ĈŬ�ģĈĤśŬ¶ÂŬYģ¶Âś²ŬſĘŬ¦�¶�Ø�ĈŬ¶ÂŬŻÚŬĒÂůœÂśŬd’altura que volia representar la grandesa que estava adquirint la festa fallera i que, paradògicament, va caure durant la plantà a ĺœ÷ĒÂœÂśŬòģœÂśŬ¶ÂĈŬĭŨŬ¶ÂŬĒ�œ«ŀŬ�ĈŬśÂſŬ�œů÷śů�²ŬJ¦ů�Ǝ÷ģŬ s÷¦ÂĘů²Ŭ Ǝ�Ŭ śſ�śů÷ůſ÷œŬ ſœäÂĘůĒÂĘůŬ ÂĈŬ ¦ģśŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ Ùäſœ�Ŭper una columna plana amb diversos colors, però la comissió fallera va pensar que podrien plantar l’any següent el mateix �ģĈĤśŬÂʦ�œ�ŬŇſÂŬ�ØÂä÷ĘůŬ�ĈśŬśÂſśŬĺÂſśŬĈŐ�ſŬ&ÉĈ÷ƔŬś÷Ē�ģĈ÷ůƛ�ĘůŬÂĈŬressorgir de les cendres. I així va fer-se, podent-se cremar la falla sencera en esta segona ocasió.

43Plaça del Mercat Central, 1944

S’ha arribat a dir que la falla de la Plaça del Mercat Central ¶ÂŬĭĝààŬÃśŬſĘ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬ¶ÂſŬĒ÷ĈĈģœśŬ¶ÂŬĈ�Ŭò÷śůĪœ÷�ŀŬ/ŬĘģŬÃśŬĺÂœŬ�Ŭmenys, ja que és una de les millors creacions del seu artista, Regino Mas, portant-se el primer premi de la secció especial. A més, d’ella va eixir un ninot indultat. El lema d’aquest cadafal Âœ�Ŭ>�ŬĈĈÂ÷Ŭ¶ÂŬĈŐ�Ē�ſů²ŬĺÂœĪŬśÂŬĈŐò�Ŭ¦ģĘÂäſůŬ¦ģĒŬō�ĈŬÂśůœ�ĺÂœĈģŎŬļĺÂĈŬůÂĒ�Ľ²ŬōĈ�Ŭ¶ÂĈŬDģ÷śÃśŎŬļĺÂœŬĈ�ŬœÂĒ�ů�¶�ĽŬģŬōĈ�Ŭ¶ÂĈŬĒ÷äŬœģůĈĈģŬ�Ē�ŬØ�ƎÂśŎŬļĺÂœŬĈ�ŬØģœĒ�ŬŇſÂŬůÂĘ÷ÂĘŬůģůÂśŬĈÂśŬ��śÂśŬ�ĈĒÂĘƕśŬſĘ�ĽŀŬ>�ŬśÂſ�ŬÙäſœ�ŬśſĺÂœ÷ģœŬÂœ�ŬſĘ�ŬÂĘģœĒÂŬœÂĺœģ¶ſ¦¦÷ĤŬ¶ÂĈŬDģ÷śÉśŬÂś¦ſĈĺ÷ůŬĺÂœŬD÷ŇſÂĈŬ�ĘäÂĈ²ŬÂĈŬŇſ�ĈŬ�ĈŁĈſ¶÷�Ŭ�ŬĈ�Ŭ÷Ęăſśůø¦÷�Ŭque suposava el fet que alguns estraperlistes i industrials ¶Ő�ŇſÂĈĈ�Ŭ Éĺģ¦�Ŭ ĺģäſÃœÂĘŬ ſů÷Ĉ÷ůƛ�œŬ Âśůœ�ů�äÂĒÂśŬ ÷ĈŁĈÂä�ĈśŬper enriquir-se, mentre que la gent humil, especialment ÂĈśŬ÷ĘůÂĈŁĈ¦ůſ�ĈśŬ÷ŬÂĈśŬ�œů÷śůÂś²ŬòģŬůÂĘ÷�Ŭ¶÷Øø¦÷ĈŬĺÂœŬäſ�Ęƕ�œöśÂŬla vida. En concret, el llibret de la falla deia que els deu manaments que va imposar Moisés han acabat caducats amb el temps, substituint-se per la llei de l’embut, o en altres paraules, que les normes són molt permissives per a uns (els rics) i molt rígides per a altres (els pobres).

WĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬ���¶÷ĈĈ²ŬĭĝŤŨ

EĈŬĒģĘſĒÂĘůŬ¶ÂŬĈ�ŬĺĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬ���¶÷ĈĈŬ¶ÂŬĭĝŤŨŬ�ĘƕŬůÂĘ÷�Ŭ¦ģĒŬa lema La vanitat, i per a representar este concepte, l’artista s÷¦ÂĘůŬ >ſĘ�Ŭ Ǝ�Ŭ ś÷ůſ�œŬ ÂĘŬ ĈŐ�¦���ĒÂĘůŬ ſĘŬ äœ�ĘŬ ů÷ůģů²Ŭ ſĘ�ŬÙäſœ�Ŭů�ĘŬĒ�ăÂśůſģś�Ŭ¦ģĒŬĈ��ģœ÷ģś�ŬÂĘŬĈ�ŬśÂſ�Ŭ¦ģĘśůœſ¦¦÷Ĥ±Ŭestava formada per una estructura de vareta en la qual es van clavar una a una les plomes. L’animal estava posat sobre

un casc daurat, i este sobre un escambell, fent-ho així més fanfarró si és possible. En les seues escenes, la falla criticava la superba del ser humà i els mals que d’ella es derivaven. WÂœĪŬĈŐÂĈÂĒÂĘůŬŇſÂŬĒÃśŬĺģĈÉĒ÷¦�ŬƎ�Ŭ¦�ſś�œŬƎ�ŬśÂœŬſĘ�ŬÙäſœ�ŬśÂĺ�œ�¶�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�ŬœÂśů�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�ŬØ�ĈĈ�ŬŇſÂŬśŐ�ĘģĒÂĘ�Ǝ�ŬÂĈŬōœÂ÷Ŭ¶ÂŬĈ�Ŭ¦�œ�Ē�ģĈ�ŎŀŬ�śŬůœ�¦ů�Ǝ�Ŭ¶ŐſĘ�ŬÂśů�ůſ�Ŭ¶ŐſĘŬśÂĘƕģœŬ��÷ƔÂůŬi gros, vestit elegantment, amb un pal de billar en una mà i pujat a un burro, que molts van interpretar com una paròdia al monument eqüestre de Franco que hi havia en la mateixa plaça on es va plantar la falla i que ÂśŬ Ǝ�Ŭ œÂů÷œ�œŬ ÂĘŬ ĭĝÊŴŀŬ �Ŭpesar que l’artista va rebre amenaces, no la va llevar.

WĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬ�ģ¦ůģœŬ Ŭ�ģĈĈ�¶ģ²ŬĭĝĭŻ

L�Ŭ Ø�ĈĈ�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�ŬWĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬ�ģ¦ůģœŬ�ģĈĈ�¶ģŬ¶ÂŬ ĭĝĭŻ²Ŭ ¦ģĘÂäſ¶�Ŭcom la falla de La Margot, tenia realment per títol La sicalipsi �ŬĈŐģœ¶ÂŬ¶ÂĈŬ¶÷�²Ŭ÷ŬœÂĺœÂśÂĘů�Ǝ�ŬĈŐÂś¦ÂĘ�œ÷Ŭ¶ÂĈŬ]�ĈĤĘŬEģƎ¶�¶ÂśŬģĘŬ�¦ůſ�Ǝ�ŬſĘ�Ŭ¦ſĺĈÂů÷śů�ŬĒģĈůŬ¦ģĘÂäſ¶�ŬÂĘŬĈŐÉĺģ¦�²Ŭ¶ÂŬĘģĒŬ�œůøśů÷¦Ŭ>�ŬD�œäģůŬ÷ŬœÂ�ĈŬ�¶ÂĈ�Ŭs÷¦ÂĘů²ŬŇſÂŬÂśů�Ǝ�Ŭ¦�Ęů�ĘůŬÂĈŬůÂĒ�Ŭ¦ģÂĘůŬ>�Ŭĺſ«�ŀŬ�ĈŬĺƁ�Ĉ÷¦ŬÂśů�Ǝ�ŬØģœĒ�ůŬĺÂœŬōƎÂĈĈśŬƎÂœ¶śŎŬentre els que es reconeixien personatges de la burgesia local, ÷ŬăſĘůŬ�Ē�ŬÂĈĈśŬſĘŬäœſĺŬ¶ÂŬĒƁś÷¦śŀŬ�Ē�ŬÂśůÂŬ�œäſĒÂĘůŬ÷ŬÂĘŬ�ŇſÂĈĈ�ŬÉĺģ¦�²ŬÂœ�ŬĈĪä÷¦ŬŇſÂŬĺœģ¶ſûœ�ŬÂś¦�ʶģĈ²ŬÙĘśŬ�ĈŬĺſĘůŬque el seu artista faller, Pedro Guillem, demanara protecció a la guàrdia municipal per a poder plantar-la. A més, alguns ƎÂûĘśŬ ¶ÂŬ ĈŐ�Ĉů�Ŭ śģ¦÷Âů�ůŬ Ǝ�ĘŬ ĺœģůÂśů�œŬ ĺÂœŇſÉŬ ÂśŬ Ǝ�ĘŬ ƎģœÂŬrepresentats en ella, i van haver de retirar-se alguns ninots. /ŬĺÂœŬś÷ŬĘģŬØģœ�Ŭĺģ¦²ŬſĘŬœÂä÷¶ģœŬ¶ÂŬĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘůŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�Ŭque formava part del jurat dels premis de falles municipals, Ǝ�Ŭģœ¶ÂĘ�œŬŇſÂŬÂśŬƎÂśů÷œ�ŬĒÃśŬ�ŬĈ�ŬÙäſœ�Ŭ¶ÂŬ>�ŬD�œäģůŀŬ�œ�Ŭ�òŬĘģŬůģůŬƎ�ŬśÂœŬĘÂä�ů÷ſ±Ŭ Ĉ�ŬĺœÂĒś�ŬƎ�Ŭ¶Âśů�¦�œŬ Ĉ�ŬŇſ�Ĉ÷ů�ůŬ�œůøśů÷¦�Ŭ¶ÂŬ ĈÂśŬÙäſœÂśŬ ÷ŬÂĈŬäœſĺŬWÂĘś�ůŬ ÷Ŭ&ÂůŬ Ĉ÷ŬƎ�Ŭ�ůģœä�œŬÂĈŬ

44 seu estendard artístic a esta falla al considerar que tenia una bona crítica i sàtira d’un mal social. Fins i tot la pròpia Margot, que realment actuava ÂĘŬÂĈŬEģƎ¶�¶ÂśŬÂĘŬÂ÷ƔģśŬ¶÷Âś²Ŭva anar a visitar-la.

�ſ¦Ŭ¶ÂŬ'�Âů�öWģ�Ĉ�Ŭ¶ÂŬ&�œĘ�Ĉś²ŬŻƟƟŻŬļ÷ĘØ�Ęů÷ĈĽ

La falla infantil guanyadora del primer premi de la secció Âśĺ¦÷�ĈŬÂĘŬŻƟƟŻŬƎ�ŬůÂĘ÷œŬſĘ�Ŭò÷śůĪœ÷�ŬĒģĈůŬĺ�œů÷¦ſĈ�œ²Ŭă�ŬŇſÂŬquasi la indulten del foc completa. Plantada per la comissió ¶ÂŬ�ſ¦Ŭ¶ÂŬ'�Âů�öWģ�Ĉ�Ŭ¶ÂŬ&�œĘ�Ĉś²ŬÂĈŬśÂſŬĈÂĒ�ŬƎ�ŬśÂœŬhĘŬ¶÷�Ŭ�ŬsÂĘɦ÷�Ŭ÷ŬÂĈŬśÂſŬ�œů÷śů�²ŬD÷äſÂĈŬ]�Ęů�ÂſĈ�Ĉ÷�Ŭ]Âœœ�ĘŀŬEģŬģ�śů�ĘůŬaixò, el disseny de la falleta va ser d’un altre artista de renom, Y�ĒģĘŬWĈ�²Ŭ ÷Ŭ ÂĘŬ ÂĈĈ�Ŭ Ǝ�ĘŬ ĺ�œů÷¦÷ĺ�œŬ ĭŻŬ Âś¦ſĈůģœśŬ ¦ģĒŬ:ſ�ĘŬ,ģœů�²Ŭ:ģśÃŬ>ſ÷śŬ]�ĘůÂś²Ŭ�ĘůģĘ÷ģŬY�Ēģś²Ŭ:ſ�ĘŬ��œĈģśŬ&Âœœ÷Ŭ÷ŬFrancisco Palope. Aquesta falla va obtenir el primer premi de Ĉ�ŬśÂ¦¦÷ĤŬÂśĺ¦÷�ĈŬ÷ĘØ�Ęů÷ĈŬÂĈŬŻƟƟŻ²Ŭ÷ŬŇſ�ś÷ŬſĘŬĺœ÷Ǝ÷ĈÂä÷ŬĺÂœŬĺ�œůŬ¶ÂŬĈ�Ŭ¦ģĒ÷śś÷ĤŬŇſÂŬÂĈŬƎ�ŬĺĈ�Ęů�œ±ŬĈŐ÷ʶſĈůŀŬ�ĘŬÂئů²ŬſĘÂśŬòģœÂśŬ���ĘśŬ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ¦œÂĒ�²ŬÂĈśŬ Ø�ĈĈÂœśŬ¶ÂŬ�ſ¦Ŭ¶ÂŬ'�Âů�ŬƎ�ĘŬ¶Â¦÷¶÷œŬĘģŬ¦œÂĒ�œöĈ�ŬĺÂœŇſÉŬĈ�ŬƎ�ĘŬ¦ģĘś÷¶Âœ�œŬſĘ�Ŭģ�œ�Ŭō÷œœÂĺÂů÷�ĈÂŬ÷Ŭ ò÷śůĪœ÷¦�ŎŀŬ EģŬ ģ�śů�ĘůŬ �÷ƔĪ²Ŭ �ŇſÂśůŬ ÷ʶſĈůŬ Ǝ�Ŭ ůÂĘ÷œŬ ¶ſœÂśŬ¦œøů÷ŇſÂśŬ�ĈŬĒĤĘŬØ�ĈĈÂœ²Ŭĺœ÷ʦ÷ĺ�ĈĒÂĘůŬĺÂœŇſÉŬÂĈŬĘģŬ¦œÂĒ�œöse una falla va ser vist per molts com un atac a la tradició

de la festa. F i n a l m e n t es va decidir ¦œÂĒ�œŬ ÂĈŬ ŻŤŬde març de ŻƟƟŻ²Ŭ �Ŭ ĈÂśŬdeu de la nit a les obres de Ĉ�Ŭ ĈøĘ÷�Ŭ ÚŬ ¶ÂĈŬmetro.

EģſŬ��Ēĺ�Ę�œ²ŬŻƟƟĝ

MģĈů�²ŬĒģĈů�Ŭ ůÂĈ�Ŭ ůÂĘ÷�Ŭ Ĉ�Ŭ Ø�ĈĈ�Ŭ ŇſÂŬ EģſŬ ��Ēĺ�Ę�œŬ Ǝ�ŬĺĈ�Ęů�œŬ ÂĈŬ ŻƟƟĝ²Ŭ ă�Ŭ ŇſÂŬ Ǝ�Ŭ ��ůœÂŬ œÉ¦ģœ¶śŀŬ hĘŬ Ǝ�Ŭ śÂœŬ ÂĈŬ ¶ÂŬĺœÂśśſĺģśů²Ŭă�ŬŇſÂŬÙĘśŬ�ŬĈ�Ŭ¶�ů�ŬÃśŬĈ�ŬĒÃśŬ¦�œ�Ŭ¶ÂŬĈ�Ŭò÷śůĪœ÷�±ŬĝƟƟŀƟƟƟŬ ÂſœģśţŬ ſĘŬ �ĈůœÂŬ ÂĈŬ ¶ÂŬ äœ�ʶ�œ÷�²Ŭ �¦ģĘśÂäſ÷ĘůŬ ÂĈśŬŻÊŬĒÂůœÂśŬ¶Ő�Ĉůſœ�Ŭ�Ē�ŬſĘ�Ŭ��śÂŬ¶ÂŬŴƟŬƔŬŴÚŬĒÂůœÂśŬ ÷Ŭ ĭŻƟŬĘ÷ĘģůśŬ ļÂśŬ Ǝ�ĘŬ ʦœś÷ů�œŬ ŴÊŬ äĤʶģĈÂśŬ ĺÂœŬ �Ŭ ůœ�Ęśĺģœů�œöĈ�ĽţŬ÷ŬÙĘ�ĈĒÂĘů²ŬÂĈŬ¶ÂŬůÂĒĺśŬ¶ÂŬØ��œ÷¦�¦÷Ĥ²Ŭă�ŬŇſÂŬƎ�ŬśſĺÂœ�œŬper molt el cicle de construcció d’una falla, normalment ÷ĘØÂœ÷ģœŬ�ŬĭŻŬĒÂśģś²ŬÂĘŬ�œœ÷��œŬ�ĈśŬ¶ģśŬ�ĘƕśŀŬcģůŬ�÷ƔĪŬƎ�Ŭ�ăſ¶�œŬa guanyar el primer premi de la secció especial i el tercer d’enginy i gràcia. Realitzada per l’artista Julio Monterrubio, el seu lema era Esta falla... té molta tela i tractava sobre el món de la moda. En el centre hi havia un enorme maniquí envoltat per altíssimes i primes models posant amb els seus vestits i tres més entrades en carns al seu cap, però també lluint modelets. El monument tenia en conjunt un disseny modern, amb línies estilitzades i una gamma de colors senzilla, el que va donar més valor al primer premi ŇſÂŬ Ǝ�Ŭ �¦ģĘśÂäſ÷œŬ ĺÂœŇſÉŬ Â÷Ɣ÷�Ŭ ¶ÂŬ ĈŐÂśů÷ĈŬ ¦Ĉ�śś÷¦Ŭ ŇſÂŬ śģĈÂĘŬůÂĘ÷œŬĈÂśŬØ�ĈĈÂśŬäſ�Ęƕ�¶ģœÂśŀŬ�ſœŬ�ŬůÂœĒÂŬ�ŇſÂśů�ŬØ�ĈĈ�ŬƎ�ŬśÂœŬun procés llarg i amb alguna que altra complicació, ja que la construcció va detenir-se tenint més de mitja falla realitzada. EģŬģ�śů�ĘůŬ�÷ƔĪ²ŬĈŐ�œů÷śů�ŬƎ�ŬĘÂäģ¦÷�œŬ�Ē�ŬÂĈŬĈĈ�ƎģœśŬĺœÂś÷¶ÂĘůŬde la comissió, Julio Torras, i amb Juan Armiñana, impulsor del projecte, donant eixida a la situació per poder acabar el ĒģĘſĒÂĘůŬ�ŬůÂĒĺśŬ÷ŬÙĘśŬÙ¶ÂĈŬ�ĈŬśÂſŬÂś�ĤśŬ÷Ę÷¦÷�Ĉŀ

45�Ɣĺģś÷¦÷Ĥ²ŬŻƟƟŴ

Els fallers d’Exposició-Misser Mascó-Arévalo Baca van ĺĈ�Ęů�œŬ ÂĘŬ ŻƟƟŴŬ ſĘ�Ŭ ¶ÂŬ ĈÂśŬ śÂſÂśŬ Ø�ĈĈÂśŬ ĒÃśŬ ¶÷ƎÂœů÷¶ÂśŀŬW�œģ¶÷�ĘůŬ Ĉ�Ŭ Ø�Ēģś�Ŭ Øœ�śÂŬ ¶ÂĈŬĒģ¶÷śů�Ŭ �¶ģĈØģŬ �ģĒøĘäſÂƛŬŇſÂŬ¶Â÷�Ŭō>Ő�œœſä�ŬÃśŬ�ÂĈĈ�Ŏ²ŬÂĈŬśÂſŬĒ÷śś�ůäÂŬÂœ�Ŭ¶ÂĒģśůœ�œŬamb humor que encara que un tinga molts anys, pot sentir-se molt jove. En efecte, els artistes Pepe Puche i Guillermo Rojas van crear un monument on els avis de la part central del mateix se senten tan joves que porten bolquers, xumet, sonall, biberó i caminador. La vellesa no els deté per a res, com demostra que s’apunten a totes les excursions que els ģØÂœÂ÷ƔŬÂĈŬD÷Ę÷śůÂœ÷Ŭ¶ÂŬcœÂ��ĈĈŬ÷Ŭ�ØÂœśŬ]ģ¦÷�Ĉś²Ŭ÷Ŭä�ſ¶÷œŬ¶ÂŬƎ÷ś÷ůÂśŬculturals a biblioteques i museus, tot i que sempre hi ha algun vell verd que prefereix anar de discoteca. Ara bé, cal no

oblidar que la tercera edat ÃśŬ ĈŐƁĈů÷Ē�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ Ǝ÷¶�Ŭ ÷Ŭ Ĉ�Ŭtomba és a prop, així que la falla mostrava diversos sarcòfags oberts on es podia vore que els morts estaven especialment ō¶ģů�ůśŎŬ śÂƔſ�ĈĒÂĘů²ŬÂśĺ¦÷�ĈĒÂĘůŬ ſĘŬ ōĘ�ĘŬ�ØģœůſĘ�ůŬōŇſÂŬĘģŬůģ¦�Ǝ�Ŭamb els peus a terra ĺÂœŇſÉŬ ÂĈŬ śÂſŬ ÂĘģœĒÂŬmembre viril no ho permetia.

�Ǝ÷Ęäſ¶�Ŭ:ģśÃŬ�ĘůģĘ÷ģö�ſ¦Ŭ¶ÂŬ��Ĉ��œ÷�²ŬĭĝÚŤ

L�Ŭ Ø�ĈĈ�Ŭ ŇſÂŬ Ǝ�Ŭ ĺĈ�Ęů�œŬ �Ǝ÷Ęäſ¶�Ŭ :ģśÃŬ �ĘůģĘ÷ģö�ſ¦Ŭ ¶ÂŬ��Ĉ��œ÷�Ŭļòſ÷ŬYÂäĘÂŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�ö�ſ¦Ŭ¶ÂŬ��Ĉ��œ÷�ĽŬÂĘŬĭĝÚŤŬƎ�Ŭser històrica per molts motius. El primer és que va aconseguir que el primer premi de la secció especial arribara per primera vegada al barri de Russafa, i el segon és que va aconseguir el Ę÷ĘģůŬ÷ʶſĈů�ůŀŬhĘŬ�œů÷śů�Ŭ�ĈÂśòģœÂśŬĺģ¦Ŭ¦ģĘÂäſů²Ŭ:ſ�ĘŬ,ſÂœů�²ŬƎ�ŬśÂœŬÂĈŬśÂſŬ�œůøØÂƔŀŬ�Ē�ŬĭƟƟŀƟƟƟŬĺÂśśÂůÂśŬļſĘśŬŨƟƟŬÂſœģśŬdels d’ara) va construir la falla de lema Els temps canvien, i ho

Ǝ�ŬØÂœŬĒģ¶ÂĈ�ĘůŬÙäſœ�Ŭ�ŬÙäſœ�ŬÂĘŬØ�ĘäŬĺÂœŬ¦ģĘƎÂœů÷œöĈÂśŬÂĘŬ¦�œůœĤ²ŬĒÉůģ¶ÂŬ¶ÂĈŬŇſÂŬƎ�ŬśÂœŬÂĈŬĺœ÷ʦ÷ĺ�ĈŬ÷ĒĺſĈśģœŬļÙĘśŬÂśůÂŬmoment, els ninots encara es vestien amb roba i els seus caps i mans eren de cera). Als fallers els va semblar xicoteta, però calia tenir en compte que este treball de modelatge era pessat i donar-li més alçada els haguera suposat més cost. El resultat va ser un monument ple de detalls, encara que d’una composició molt senzilla, i amb un estil molt realista. La falla tractava de l’escassa evolució dels costums, comparant les ¶Ő�ŇſÂĈĈśŬ�ĘƕśŬ¦÷ĘŇſ�Ęů�Ŭ�Ē�ŬĈÂśŬ¶ÂŬĈ�ŬWœÂò÷śůĪœ÷�ŀŬ>�ŬÙäſœ�Ŭcentral era un dinosaurie dominat per un home de Cromanyó fent de äÂĘÂůŀŬ ]ģů�Ŭ¶ŐÂĈĈŬ ò÷Ŭ ò�Ǝ÷�Ŭuna bola del món blana, �ĈŁĈſ¶÷ĘůŬ �Ŭ Ĉ�Ŭ œÂĈ�Ɣ�¦÷ĤŬdels costums, i més avall unes escenes on en la majoria es comparaven situacions prehistòriques amb les contemporànies d’una manera divertida.

E�Ŭ:ģœ¶�Ę�²ŬŻƟƟÚ

Xſ�ś÷Ŭ ſĘŬ ĺ�œ¦Ŭ ůÂĒ�ů÷¦Ŭ Ǝ�Ŭ śÂœŬ Ĉ�Ŭ Ø�ĈĈ�Ŭ ŇſÂŬ Ǝ�Ŭ ĺĈ�Ęů�œŬ E�Ŭ:ģœ¶�Ę�ŬÂĘŬŻƟƟÚŀŬ�ŇſÂśů�Ŭ¦ģĒ÷śś÷ĤŬƎ�ŬƎģĈÂœŬĺĈ�ĘůÂă�œŬ�ĈäſĘ�Ŭcosa especial per homenatjar el seu barri, El Carme, i a un important faller mort durant l’exercici, Pere Borrego Galindo, ÷ŬòģŬƎ�Ŭ�¦ģĘśÂäſ÷œ±ŬÂĈŬĒģĘſĒÂĘůŬƎ�ŬśÂœ²ŬĒÃśŬŇſÂŬſĘ�ŬØ�ĈĈ�Ŭ�ŬĈŐƁś²ŬſĘŬ¶Â¦ģœ�ůŬģĘŬĺ�śśÂă�œ²ŬØÂœöśÂŬ�Ē�ŬÂĈśŬĘ÷ĘģůśŬ÷Ŭ¦ģĘůÂĒĺĈ�œŬØģůģśŬ ÷Ŭ �ſ¶÷ģƎ÷śſ�ĈśŀŬhĘŬäœſĺŬ¶ÂŬ ůœÂ��ĈĈŬ �ĘģĒÂĘ�ůŬY¦ģœ¶śŬde l’Avenir va dissenyar les bases d’una falla que van dividir ÂĘŬůœÂśŬĺ�œůś±ŬĈ�Ŭ÷Ęůœ�Ø�ĈĈ�Ŭļĺ�œůŬ÷ĘůÂœ÷ģœ²Ŭ�Ē�ŬſĘŬĒģĘſĒÂĘůŬØ�ĈĈÂœŬ÷Ŭ¶÷ƎÂœśÂśŬÙäſœÂśĽ²ŬĈ�ŬĒÂśģØ�ĈĈ�ŬļœÂĺœģ¶ſ¦¦÷ĤŬ¶ÂŬØ�«�ĘÂśŬ�Ęů÷äſÂśŬ¶ÂŬĈ�ŬĺĈ�«�Ŭ¶ÂŬE�Ŭ:ģœ¶�Ę�Ŭ÷Ŭ¦�œœÂœśŬ�¶ă�¦ÂĘůśĽŬ ÷Ŭ Ĉ�Ŭperifalla (part externa, amb fotos i audiovisuals). A més, es va considerar important destacar els contrastos que actualment hi ha al barri del Carme i el seu passat i present, sense oblidar la sàtira. El lema escollit per al projecte va ser Carme,

46 t’estime. El resultat de tot això va ser una falla per a passejar, contemplar de prop les botigues antigues retratades i als seus propietaris, pujar al campanar i, com no, fer una ullada als vídeos.

WĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬW�øśŬs�ĈÂʦ÷�²ŬĭĝÊŤ

LaŬØ�ĈĈ�ŬĒſĘ÷¦÷ĺ�ĈŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�ŬÂĘŬĭĝÊŤŬƎ�ŬśÂœŬĒģĈůŬ¶÷ØÂœÂĘůŬa les anteriors. El monument trencava amb el concepte típic de falla, ja que entre altres innovacions no tenia l’estructura piramidal típica i a més realitzava funcions d’escenari per a actuacions. Per desgràcia, les novetats introduïdes en la falla van portar nombrosos problemes a l’alcalde i a l’artista Ø�ĈĈÂœŬ¶ÂśŬ¶ÂĈŬ¶÷śśÂĘƕŬ¶ÂŬĈŐÂś�ĤśŬÙĘśŬ�ŬĈ�Ŭ¦œÂĒ�ŀŬ�ĈŬĺœģă¦ůÂŬƎ�ŬśÂœŬ÷¶Â�Ŭ¶ÂŬĈŐÂś¦œ÷ĺůģœŬƎ�ĈÂʦ÷�ŬD�ĘſÂĈŬs÷¦ÂĘů²ŬŇſÂŬƎ�ŬśÂœƎ÷œŬĺÂœŇſÉŬ]ÂĘůģŬ>Ĉģ�ÂĈĈŬ¶÷�ſ÷Ɣ�œ�ŬĈŐÂś�ĤśŬŇſÂŬ¶ÂśĺœÃśŬœÂ�Ĉ÷ůƛ�œ÷�ŬĈŐ�œů÷śů�ŬØ�ĈĈÂœŬD�ĘģĈģŬD�œůøĘŀŬ>�ŬØ�ĈĈ�²Ŭ¶ÂŬĈÂĒ�ŬWÂœŇſÉŬÂĈŬØģ¦Ŭnomés siga un espill, consistia en una reproducció de la Ø�«�Ę�Ŭĺœ÷ʦ÷ĺ�ĈŬ¶ÂŬĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘůŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�²Ŭ�Ē�ŬĈŐ�Ĉ¦�Ĉ¶Â²ŬĈ�Ŭ Ø�ĈĈÂœ�ŬĒ�ăģœŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�Ŭ ÷Ŭ �ĈůœÂśŬĺÂœśģĘ�Ĉ÷ů�ůśŬ �ĈŬ ��Ĉ¦Ĥ²Ŭ ÷Ŭla part dreta simulava un incendi amb jocs de llums i fums, estant a propòsit sense acabar. Este cadafal va donar molts ĺœģ�ĈÂĒÂś±ŬĈÂśŬäœ�ĘśŬ¶÷ĒÂĘś÷ģĘśŬŇſÂŬůÂĘ÷�ŬļŻÚŬĒÂůœÂśŬ¶Ő�ĈůŬĺÂœŬŻÊŬ¶Ő�ĒĺĈÂĽŬ÷ŬĈ�Ŭ¦ģĒĺĈÂƔ÷ů�ůŬ¶ÂŬĈŐÂśůœſ¦ůſœ�ŬƎ�ĘŬØÂœŬŇſÂŬel muntatge fóra molt lent, retardant la

ÙĘ�Ĉ÷ůƛ�¦÷ĤŬ¶ÂĈŬmateix dotze hores i mitja respecte a l’hora prevista (nou del matí del dia ĭŨŬ ¶ÂŬ Ē�œ«ĽŬm a l g r a t h a v e r - s e

començat abans del normal. A més, va tenir crítiques des de l’oposició de l’Ajuntament, i algunes persones que veien el monument ĺÂĘś�ƎÂĘŬŇſÂŬōĘģŬÂœ�ŬſĘ�ŬØ�ĈĈ�ŎŬĒÂĘůœÂŬŇſÂŬd’altres pensaven que estava sense acabar. Per a més desgràcia, diversos ninots de la falla municipal van cremar abans d’hora per

culpa d’una traca que va disparar un dels grups d’animació ŇſÂŬ�¦ůſ�ƎÂĘŬ�ŬĈ�ŬĺĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬW�øśŬs�ĈÂʦ÷�ŀ

EģſŬ��Ēĺ�Ę�œ²ŬŻƟĭÚ

LaŬØ�ĈĈ�ŬŇſÂŬƎ�ŬĺĈ�Ęů�œŬEģſŬ��Ēĺ�Ę�œŬÂĘŬŻƟĭÚŬƎ�ŬśÂœŬſĘ�Ŭrevolució, i no per la seua grandària o preu com la seua ĺœÂ¶Â¦Âśśģœ�Ŭ¶ÂŬŻƟƟĝ²Ŭ ś÷ĘĤŬĺÂœŇſÉŬƎ�Ŭ śſĺģś�œŬ Ĉ�Ŭ ÷ʦſœś÷ĤŬmés sonada d’una falla innovadora en la tradicionalment conservadora secció especial, i la primera vegada que una falla de la màxima categoria va participar en el concurs de falles innovadores i experimentals de Junta Central Fallera. J�œ�Ŭ¶ÂŬ ĈŐ�œŇſ÷ů¦ůÂŬD÷äſÂĈŬ�œœ�÷ƛŬ ÷Ŭ¶ÂŬ ĈŐ�œů÷śů�ŬĺĈ�śů÷¦Ŭ��Ǝ÷¶ŬDģœÂĘģ²ŬƎ�Ŭ¦ģśů�œŬĝƟŀƟƟƟŬÂſœģśŬ÷ŬƎ�ŬůÂĘ÷œŬſĘŬÙĘ�ĈŬĘģŬ¶Âś÷ůă�ůŬĺÂœŇſÉŬƎ�Ŭ¦�ſœÂŬÂĈŬ¶÷�ŬÂĘŬŇſÉŬò�Ǝ÷�Ŭ¶ÂŬ¦œÂĒ�œŬĺÂœŬĈ�ŬĺĈſă�Ŭ÷ŬÂĈŬƎÂĘůŀŬWÂœĪŬÙĘśŬŇſÂŬƎ�Ŭ¶Âś�ĺ�œÉ÷ƔÂœŬĺ�śůſœ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬÞ�ĒÂśŬi pràcticament des que es va anunciar el projecte, va fer ĺ�œĈ�œŬ�ŬØ�ƎģœŬ÷ŬÂĘŬ¦ģĘůœ�ŀŬ�ĈŬśÂſŬĈÂĒ�ŬÂœ�Ŭ�ąąĈÂś÷�²ŬÂĈŬĘģĒŬ¶ÂŬĈŐ�śśÂĒ�ĈÂ�ŬĒÃśŬ÷Ēĺģœů�ĘůŬ¶ÂŬĈŐ�Ęů÷ä�Ŭ'œÉ¦÷�ŬŇſÂŬÂśŬœÂſĘ÷�Ŭun cop l’any per decidir si una polític era perjudicial per a la polis i expulsar-lo durant deu anys. La falla, aleshores, volia śÂœŬſĘŬØĪœſĒŬ¶ÂŬœÂÞÂƔ÷Ĥ²ŬĺÂœĪŬ�ŬĒÃśŬƎ�ŬĺĈ�ĘůÂă�œöśÂŬ¦ģĒŬſĘŬĒģĘſĒÂĘůŬĺ�œů÷¦÷ĺ�ů÷ſŬģĘŬĒģĈůÂśŬ¶ÂŬĈÂśŬĝŨŀƟƟƟŬœ�ăģĈÂśŬŇſÂŬtenia les van fabricar diverses associacions d’interés social. c�Ē�ÃŬ Ǝ�Ŭ śÂœŬ Âś¦ÂĘ�œ÷Ŭ ¶ŐÂśĺ¦ů�¦ĈÂśŬ ¶ÂŬ ¶�Ęś�²Ŭ ĒƁś÷¦�Ŭ ÷Ŭllum.

Per a saber més al voltant d’estes falles i vore vídeos i més fotos, es pot consultar Ĉ�Ŭĺ�ä÷Ę�Ŭòůůĺ±ūūƏƏƏŀ¶÷śůœ ÷ ůģØ�Ĉ Ĉ�ś ŀ¦ģĒūØ�ĈĈ�śöĒ÷ů÷¦�śū

47

de Jurats deMitES

Per Toni Segovia i Roberto Elías.

JœäſĈĈŬ÷ŬœÂśĺģĘś��÷Ĉ÷ů�ů

Parafrasejant el típic cartell que Ùäſœ�Ŭ ÂĘŬ ĒģĈůÂśŬ ĺÂĈŁĈø¦ſĈÂś²Ŭ ō�ŇſÂśů�Ŭhistòria està basada íntegrament en ØÂůśŬœÂ�ĈśŎ²ŬĺÂœŬĈ�ŬŇſ�ĈŬ¦ģś�ŬÂĘŬÙĘ�Ĉ÷ůƛ�œŬla seua lectura, benvolgut lector, podrà creure-li-la o pensar que es tracta d’una fantasia dels seus autors, encara que ja anticipem que té molt de realitat i poc (o res) d’imaginària. ]ÂœŬ ăſœ�ůŬ ¶ÂŬ &�ĈĈÂœ�Ŭ D�ăģœŬ /ĘØ�Ęů÷ĈŬ ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�Ŭ ÃśŬ ���ĘśŬ ¶ÂŬ œÂś²Ŭ ÷Ŭ ¦ģĒŬ ¶÷ſŬel subtítol del text, un orgull i una responsabilitat, a més de tot un

honor per als quals sentim les Falles com una mica més que la festa gran de la Ciutat, per als quals subscriuen aquest article, és una manera de vida. Tant Toni com Roberto coneixem bé aquest món, ſĘ�Ŭ�ĒĺĈ÷�ŬÂƔĺÂœ÷Éʦ÷�Ŭ Ø�ĈĈÂœ�ŬÂĘśŬ�Ǝ�Ĉ�²ŬĺÂœĪŬ ůģůśŬ¶ģśŬƎģĈøÂĒŬƎ÷ſœÂŬĈŐÂƔĺÂœ÷Éʦ÷�Ŭ¶ÂŬśÂœŬăſœ�ůś²Ŭ¶ģʦśŬĈ�ŬōĺÂĈŁĈø¦ſĈ�ŎŬ¶ÂŬĈŐÂĈ¦¦÷ĤŬă�ŬĈ�Ŭ¦ģĘÂ÷ƔøÂĒŬśģ�œ�¶�ĒÂĘůŬcom a espectadors, ara volíem viure-la des de dins, entre bastidors. L’elecció per part dels Presidents ja era tota una responsabilitat. Havíem sigut triats entre quinze candidatures per a seleccionar a la xiqueta que ens �Ę�Ǝ�Ŭ�ŬœÂĺœÂśÂĘů�œŬ¶ſœ�ĘůŬŻƟĭŨ²Ŭ÷Ŭ�«ĪŬă�Ŭśſĺģś�Ǝ�Ŭun gran honor però també una complicada tasca. El primer que vam tenir clar, és que havíem d’aïllar-nos ÂĘŬſĘ�Ŭ��Ē�ģĈĈ�Ŭ÷ŬĘģŬØÂœŬ¦�śŬ�ĈśŬØĪœſĒśŬ÷Ŭ�ŬĈÂśŬy�œƔÂśŬ]ģ¦÷�Ĉś²ŬØÃœÂĒŬÂĈŬŇſÂŬØÃœÂĒŬśÂŐĘśŬ�Ę�Ǝ�Ŭ�Ŭ¦œ÷ů÷¦�œŬ÷ŬÂĈŬsegon, és que havíem de triar una xiqueta somrient, propera, amable, educada, fallera però sobretot que fóra açò, una xiqueta. Molt es comenta que tots els anys es marquen ¶÷œÂ¦ůœ÷ſśŬĺÂœŇſÉŬ ůœ÷ÂĒŬ�ŬſĘ�ŬģŬ�ŬſĘ�Ŭ�Ĉůœ�ŀŬ&�>]ŀŬ

c�ĘůŬÂĈŬ]¦œÂů�œ÷Ŭ'ÂĘÂœ�ĈŬ ¦ģĒŬÂĈŬWœÂś÷¶ÂĘůŬ¶ÂśŬ¶ÂŬJCF ens van donar total i absoluta llibertat, ens van deixar clar des de la primera reunió que les tretze comptaven amb les mateixes possibilitats ÷Ŭ śģĈ�ĒÂĘůŬ Ǝ�ĘŬ ĺģś�œŬ ¶ſÂśŬ ō¦ģʶ÷¦÷ģĘśŎ²Ŭ ś÷Ŭ ÃśŬ ŇſÂŬÂśŬ ĺģ¶ÂĘŬ ¦œ÷¶�œŬ �÷Ɣø±Ŭ ſĘ�Ŭ Âœ�Ŭ ŇſÂŬ ¦ģĘůœģĈ�œÂĒŬ ÂĈŬpressupost, en ser aquest limitat, i l’altra era que les xiquetes estigueren a casa a una hora prudent en ůÂĘ÷œŬ¦ģĈŁĈÂä÷ŬĈŐÂʶÂĒ�ŀŬE÷ŬĒÃśŬĘ÷ŬĒÂĘƕśŀŬhĘ�Ŭ�Ĉůœ�Ŭ ĈĈÂäÂʶ�Ŭſœ��Ę�ŬÃśŬŇſÂŬÂĈśŬ ăſœ�ůśŬœÂ�ÂĒŬpressions per part de persones pertanyents al món Ø�ĈĈÂœŬĺÂœŇſÉŬĒ÷œÂĒŬō�Ē�Ŭ�ئůÂŎŬ�ŬſĘ�ŬģŬ�ŬſĘ�Ŭ�Ĉůœ�Ŭ¦�ʶ÷¶�ů�ŀŬD�]Ŭ&�>]Ŭ�E��Y�ŀŬ��ĺŬ¶ÂĈśŬ¦÷ʦŬăſœ�ůśŬ¶ÂŬ&D/sŬœÂ�ÂĒŬĒ�÷Ĉ²ŬƏò�ůś�ĺĺ²ŬģŬ¦œ÷¶�¶�Ŭ�ĈäſĘ�²Ŭ÷Ŭsincerament, abans de començar tot aquest procés, estàvem més que convençuts que podia ocórrer. >ŐÂƔĺÂœ÷Éʦ÷�Ŭ Ǝ�Ŭ śÂœŬ ĺģś÷ů÷Ǝ�²Ŭ ĒÂœ�ƎÂĈĈģś�Ŭ ÷ŬÂĘœ÷Ňſ÷¶ģœ�ŀŬ WĈ�ĘůÂäÂĒŬ ůģůÂśŬ ĈÂśŬ �¦ů÷Ǝ÷ů�ůśŬ ĺÂœŇſÉŬles xiquetes gaudiren, anaren elles mateixes i no se sentiren examinades en cap moment i, a bou passat, podem dir que ho aconseguim. Insistim molt a les tretze que solament una podia ser la triada però que eren totes guanyadores per haver �œœ÷��ůŬ ÙĘśŬ �Ŭ �ĈĈøŀŬ �Ē�Ŭ ÂĈśŬ ĺ�œÂś²Ŭ ů�Ē�ÃŬ Ǝ�ĒŬ ØÂœŬśÂśś÷ģĘśŬ¶ÂŬōůÂœ�ĺ÷�ŎţŬ�ĘŬśÂœŬƔ÷ŇſÂůÂśŬ¦ģĘś÷¶Âœ�ƎÂĒŬfonamental que l’entorn fóra positiu per a elles, i els deixem ben clar que havien de fer una pinya pel bé ¶ÂŬ ĈÂśŬ Ɣ÷ŇſÂůÂśŬ ÷Ŭ ĺÂœŇſÉŬä�ſ¶÷œÂĘŬÂĈĈśŬ ů�Ē�ÃŬ¶ŐſĘŬany màgic que segurament no tornaran a viure mai. Molta gent diu que hem fet història per haver triat �Ŭ]ģÙ�²ŬĈ�Ŭĺœ÷ĒÂœ�Ŭ&D/sŬŇſÂŬĺÂœů�ĘƕŬ�ŬſĘ�ŬĈģ¦�Ĉ÷ů�ůŬØģœ�Ŭ¶ÂĈŬ��ĺŬ÷Ŭ��ś�ĈŀŬEģś�ĈůœÂśŬĺÂĘśÂĒŬŇſÂŬòÂĒŬØÂůŬò÷śůĪœ÷�ŬĺÂœŇſÉŬòÂĒŬůœ÷�ůŬ�ŬſĘ�ŬƔ÷ŇſÂů�ŬŇſÂŬƎ�Ŭ�ŬśÂœŬrecordada sempre pel seu gran cor, el seu somriure i el seu saber estar.I estem segurs, que si tenen l’oportunitat de ¦ģĘÉ÷ƔÂœöĈ�²ŬÂĘśŬƎ�ĘŬ�Ŭ¶ģĘ�œŬĈ�Ŭœ�ĤŀŬ

F.F.M.M.

4848

RELACIONS MÍTIQUES

FallesARTISTES

Per Javier Bea Carrillo

ZEUS

i

Ni ha relacions, siga del tipus que siga, que duren, como comunment diguem, cinc minuts. Trobar el contrari, relacions llargues si que es una tasca més complicada. Relacions HMKRIW� HI� QMXMƙGEV�

Si parlem de vinculs, falla/artista, la cosa es complica cada vegada més. Si abans, era fàcil, trobar alguna comissió “enamorada” del seu artista, hui en dia no podem dir el mateix.

4949

A’çí a la ÂœĘ÷²Ŭ �¦�ƎÂĒŬ ¶ÂŬ ÙĘ�Ĉ÷ůƛ�œŬ ſĘ�Ŭ Âů�ĺ�Ŭ �Ē�Ŭ ÂĈŬnostre amic ]Âœä÷ģŬD�œůøĘÂƛŬ'ſ÷œ�ģ²ŬÚŬ�ĘƕśŬ�Ē�ŬĘģś�ĈůœÂś²ŬŬ�ŬģĘŬ¦�ĈŬ¶Âśů�¦�œŬÂĈŬśÂäĤĘŬĺœÂĒ÷Ŭ¶ÂŬÂĘŬĈ�ŬśÂ¦¦÷ĤŬŴĵ�²ŬĈŐ�ĘƕŬ¶ÂĈŬů�ĘŬÂśĺÂœ�ůŬÚƟŬ�Ę÷ƎÂœś�œ÷Ŭō�÷ĘŇſ�Ęů�²ŬŇſ�ś÷ŬĘ÷ĘäƁŬ�äſ�Ęů�Ŏ

Encara recordaran també, el fallers de la nostra comissió, els anys daurats del germans �Ę�¦Ĉģ¦ò�, Miquel i Ramón, al ��œœ÷²Ŭ ÷ŬÂĘŬ¦ģʦœÂůŬ�Ŭ Ĉ�ŬĘģśůœ�ŬĺĈ�«�ŀŬ�œœ÷��œÂĒŬ�Ŭ ĈŐ�ĘƕŬĭĝÊÚ²Ŭ÷Ŭ ÂĘśŬ Ǝ�ĒŬ¶Âśĺ¶÷œŬ ¶ŐÂĈĈśŬ �œœ÷��ůŬ ÂĈŬ ŻƟƟƟŀŬ ]ÂůƛÂŬ �ĘƕśŬ �Ē�Ŭnosaltres, que es diu promte. Resultats a l’hora de premis a äſśůŬ¶ÂŬůģůśŀŬ�ŬĈŐ�ĘƕŬĭĝĝʲŬś��ģœÂă�œÂĒŬĈ�ŬĒÂĈŬ¶ÂĈŬÃƔ÷ůŬ�Ē�ŬÂĈŬĺœ÷ĒÂœŬĺœÂĒ÷Ŭ¶ÂŬśÂ¦¦÷Ĥ²Ŭ¦ģʦœÂů�ĒÂĘůŬ�ŬĈ�ŬśÂ¦¦÷ĤŬàĵ�²Ŭ�Ē�Ŭ�ŇſÂĈĈŬ�śůœģĘ�ſů�²ŬŇſÂŬ�ĘƕśŬÂĘœœÂœÂŬƎ�ŬśÂœŬ¦�œĘŬ¶ÂŬōœÂØœ÷ůŎŬ ÷ŬƎ�ŬƎ÷�ůă�œŬĺÂœŬůģů�ŬĈ�Ŭ�ģĒſĘ÷ů�ůŀŬŬEģĒ�œģśģśŬĺœÂĒ÷śŬ¶Ő÷ĘäÂĘƕŬi gràcia, i premis de consolació, i anys que no pisarem la plaça de l’ajuntament no més que per a vore una que altra mascletà de falles.

L’any passat els fallers de �œģĘ÷śů�Ŭs÷¦ÂĘůŬ ÂäſÂœŬ ÷Ŭ�śůÂƎ²Ŭ comissió veïna de la cercana població de Torrent, pregonaven al ĒĤʱŬ ō�÷ſŬ ��œĈģśŬ

'�œ¶ÂĈŬ ÂĘŬ ÂĈŬ śÂſŬ ů�ĘäģŬ ōsģĈƎÂœŎŬ ō…que veinte años no es nada…” i així ens sentim en Cronista amb el nostre artista de la falla gran D÷äſÂĈŬ �Ĉ�äſÂœŬŇſÂŬÂĘŬ ĈÂśŬØ�ĈĈÂśŬŻƟĭÚŬů÷ʶœ�ŬĈ�Ŭ œÂśĺģĘś��÷Ĉ÷ů�ůŬ ¶ÂŬ ĺĈ�Ęů�œŬ Ĉ�Ŭ śÂſ�Ŭ Ø�ĈĈ�Ŭ ĘƁĒÂœģŬ ŻƟŬ �Ē�Ŭ tots nosaltres.ŻƟŬ�Ęƕś²Ŭ ŻƟŬ Ø�ĈĈÂś²Ŭ ĭŬ �œů÷śů�²ŬD÷äſÂĈŬ �Ĉ�äſÂœ²ŬŇſÂŬĒÂśŬŇſÂŬÂĈŬ ĘģśůœÂŬ �œů÷śů�Ŭ ÃśŬ ÂĈŬ ĘģśůœÂŬ �Ē÷¦²Ŭ ſĘŬ ĒÃśŬ ¶ÂŬ �œģĘ÷śů�ŎŀŬEnguany plantaran la que fa vint-i-u. Miguel a crescut amb la comissió, han tocat tots els pals, i han demostrat que junts poden fer realitat qualsevol repte que s’els pase pel cap. Miquel Àngel Gascón i Ferran Martínez sempre al seu costat.Canviem de artista, :ģśÂŬ :�œ�ſů�²Ŭ ōWÂĺģŎ²Ŭmanté encara òſ÷²Ŭ ¶ģśŬ œÂĈ�¦÷ģĘśŬ ÷Ēĺģœů�ĘůśŬ �Ē�Ŭ ¦ģĒ÷śś÷ģĘśŬ Ø�ĈĈÂœÂśŀŬ ŻÊŬanys, amb la falla WĈ�«�Ŭ>ģĺÂŬ¶ÂŬsÂä�²Ŭ÷ŬĭŴŬ�Ē�Ŭ]�ĘůŬs÷¦ÂĘůŬW÷�Ę÷śů�Ŭ �Ēĺ�œģŬ /ůſœ�÷, amb la qual porten dos anys innovant un nou estil amb molt d’ingeny i gràcia, que segur aquest any molts generarà molt fans al artista i comissió.s�Ŭ¦ģĒÂĘ«�œŬ�Ē�ŬĭÚŬ�ĘƕśŬ�ĈůÂœĘ�ĘůŬÂĈŬ¦ģĈŁĈÂä÷Ŭ ÷ŬůœÂ��ĈĈ�œŬÂĘŬel taller de D÷äſÂĈŬ�śůÂ��ĘŀŬs�ŬĺĈ�Ęů�œŬ�ĈäſĘÂśŬ÷ĘØ�Ęů÷ĈśŬÙĘśŬque, en tornar de la mili, va plantar les seues primeres falles grans. En falles com &ÂĈ÷ƔŬW÷ƛ¦ſÂů�² de la qual era faller o Lope ¶ÂŬsÂä�²ŬÂĘŬĈ�ŬŇſ�ĈŬÂʦ�œ�Ŭ¦ģĘů÷Ęſ�Ŭs�ŬśÂœŬģĘŬƎ�Ŭ¦ģĒÂĘ«�œŬ�Ŭplantar en grans. Respecte als premis, el seu major assoliment és ser en l’actualitat, l’artista amb més primers premis de la història, encara que mai haja plantat e s p e c i a l m e n t Ha plantat en p r à c t i c a m e n t totes les seccions, excepte en l’especial adulta.

50

La falla �œĤŬ¶ÂŬW�ůœ�÷ƔöDģśÂĘŬ&ÂĘģĈĈ�œ²ŬśÂäſÂ÷ƔŬ¦ģĘÙ�ĘůŬaixí en >ſ÷śŬ ,ÂœœÂœģŬ ŇſÂŬ ÂĘŬ ŻƟĭŨŬ ĺĈ�Ęů�œ�Ŭ ĺÂœŬ ŴàĶŬ �ĘƕŬ¦ģʜ¦ſů÷ſŬÂĘŬ�ŇſÂśů�Ŭ¦ģĒ÷śś÷ĤŬ¶ÂĈŬśÂ¦ůģœŬ:ÂśƁśŀŬc�ĈŬ÷Ŭ¦ģĒŬÂĘśŬ¦ģĘů�Ŭ>ſ÷ś±ōD�÷Ŭ¶Â÷Ɣ�œ÷�Ŭ¶ÂŬĺĈ�Ęů�œöĈģśŎŬ>�ŬœÂĈ�¦÷ĤŬÃśŬ¶ÂŬů�ĈŬ ¦ģĘÙ�Ę«�²Ŭ ŇſÂŬ�œ�ŬĒ�ůÂ÷ƔŬĘ÷Ŭ ÂśŬ¶÷ś¦ſůÂ÷ƔŬ Ĉ�Ŭ ¦ģĘů÷Ęſûů�ůŀŬō,÷Ŭò�ŬſĘŬĒģĒÂĘůŬÂĘŬŇſÉŬÂĘśŬĺœÂäſĘůÂĒŬŇſÉŬÂś�ĤśŬò÷Ŭò�²ŬŇſ�ĘůŬÂĒŬƎ�ĘŬ�Ŭĺ�ä�œ²ŬÂĘśŬĺģśÂĒŬ¶Ő�¦ģœ¶Ŭ ÷Ŭ ů÷œÂĒŬ�Ǝ�ʦÂŎŀŬ>�Ŭ¦ģĘÙ�Ę«�ŬÃśŬů�ĈŬŇſÂŬōƎ�Ŭò�ƎÂœöò÷ŬſĘŬ�ĘƕŬŇſÂŬƎ�÷äŬ¦�ĘƎ÷�œŬl’esbós al llarg de l’exercici. Quan vaig ser a comunicar-ho a la comissió, el president no estava. El tema es va oblidar i ell es va adonar que la falla estava canviada quan la va veure en Ĉ�ŬĺĈ�«�ŎŀŬXſÉŬĺ�śś�œ÷�Ŭś÷ŬſĘŬ¶÷�ŬœÂ�Âœ�ŬſĘ�ŬģØÂœů�Ŭ¶ÂŬśÂ¦¦÷ĤŬÂśĺ¦÷�ĈŬ ¶Ő�ĈůŬ Ę÷ƎÂĈĈʼnŬ ō>�Ŭ ƎÂœ÷ů�ůŬ ÃśŬ ŇſÂŬ ſĘ�Ŭ ƎÂä�¶�Ŭ ÂĒŬ Ǝ�ŬśÂœŬ�ŬĺſĘůŬ¶ÂŬĺ�śś�œŀŬWÂœĪŬśÂĒĺœÂŬòģŬòÂŬ ů÷ĘäſůŬĒģĈůŬ ¦Ĉ�œ±Ŭtinga el treball que tinga, sempre tindré una mica de temps ĺÂœŬ�ŬĈ�ŬäÂĘůŬ¶ÂŬ �œĤŎŀŬō�ĒŬůœģ�ÂŬ¶÷Ęś²Ŭ¦ģĒŬś÷ŬØĤœ�ŬſĘŬØ�ĈĈÂœŬĒÃś²ŬÂʦ�œ�ŬŇſÂŬĘģŬòģŬś÷ä�Ŏ²Ŭ�śśÂäſœ�Ŭ¦ģĘƎÂĘ«ſůŬĈŐ�œů÷śů�Ŭ¶ÂŬ ģœœ÷�Ę�ŀŬō�¦øŬÂśů÷¦ŬĒģĈůŬ�ŬäſśůŀŬ/Ŭ�«ĪŬŇſÂŬòÂĒŬů÷ĘäſůŬÂĈśŬĘģśůœÂśŬdies bons i els nostres dies dolents. He vist passar a moltes persones. És quasi una generació sencera de fallers la que he vist passar. El monument faller sol fer-se prompte en el ¦�ĈÂʶ�œ÷Ŭ¶ÂŬĈŐ�ĘƕŬō÷ŬĒŐòģŬŇſ¶ÂŬăģŬÂĘŬĈ�ŬĘ�ſŀŬEģŬĈŐÂĒĺ�ŇſÂůÂŬ

÷ŬĈ÷ŬĈ�ŬĺģœůÂĘŎŀŬ�Ŭ,ÂœœÂœģŬli queda encara una dotzena d’anys en �¦ů÷ſ²Ŭ śſÙ¦÷ÂĘůśŬ ĺÂœŬa establir una nova marca de longevitat. ō]÷Ŭ ĺÂœŬ Ē÷Ŭ Øģœ�²ŬÂʦ�Ęů�ůŬ¶ÂŬśÂäſ÷œŀŎ

�œůſœģŬ D�œůøĘÂƛŬ �œÂ�Ĉ²Ŭja mort, l’artista faller amb major quantitat de falles plantades i que romania viu. Acostant-se als noranta anys d’edat, Areal ostenta diversos œÉ¦ģœ¶śŬ ÂĘŬ ÂĈŬ śÂſŬ ò�ƎÂœöò÷ŀŬEntre ells, el d’haver plantat

ĘģĒÃśŬ�Ŭs�ĈÉʦ÷�ŬĈ�ŬØœ÷ģĈÂœ�Ŭ¶ÂŬĭàĝŬØ�ĈĈÂśŀŬ�Ē�ŬĈ�Ŭĺ�œů÷¦ſĈ�œ÷ů�ůŬ�ØÂä÷¶�Ŭ¶ŐģśůÂĘů�œŬÂĈŬœÉ¦ģœ¶Ŭ¶ÂŬÙ¶ÂĈ÷ů�ůŬ�ŬſĘ�Ŭ¦ģĒ÷śś÷Ĥ²Ŭ �÷ƔöDÂśĤĘŬ¶ÂŬDģœÂĈĈ�²Ŭ�ŬĈ�ŬŇſ�ĈŬĈ÷ŬƎ�ŬĺĈ�Ęů�œŬÂĘŬàĭŬģ¦�ś÷ģĘś²Ŭ�Ē�ŬĈ�Ŭ ¶�¶�Ŭ �ØÂä÷¶�Ŭ ŇſÂŬ ÂĘŬ ŻÚŬ ¶Ő�ŇſÂ÷ƔÂśŬ ģ¦�ś÷ģĘśŬ ÂĈĈŬ Ē�ůÂ÷ƔŬÂœ�ŬÂĈŬĺœÂś÷¶ÂĘůŬ¶ÂŬĈ�ŬØ�ĈĈ�ŀŬ�œÂ�Ĉ²Ŭ¦ģĘÂäſůŬ¦ģĒŬō�ĈŬWģůÂśŎ²ŬƎ�Ŭś÷äĘ�œŬĈ�ŬśÂſ�Ŭĺœ÷ĒÂœ�ŬØ�ĈĈ�Ŭäœ�ĘŬĈŐ�ĘƕŬĭĝàĝ²ŬĺœÂ¦÷ś�ĒÂĘůŬĺÂœŬ�Ŭ Ĉ�ŬśÂſ�Ŭ¦ģĒ÷śś÷ĤŬ ÷ŬƎ�ŬœģĒ�ʶœÂŬÂĘŬ�¦ů÷ſŬÙĘśŬ�Ŭ ĈŐ�ĘƕŬĭĝĝàŀŬhĘ�Ŭ�Ĉůœ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬśÂſÂśŬäœ�ĘśŬĺ¦ſĈ÷�œ÷ů�ůśŬÃśŬŇſÂŬƎ�ŬĺĈ�Ęů�œŬĝàŬ ¶Ő�ŇſÂ÷ƔÂśŬ ĭàĝŬ ģ�œÂśŬ ĺÂœŬ �Ŭ ¦ģĒ÷śś÷ģĘśŬ ¶Ő�ŇſÂśůŬ ��œœ÷ŀŬ]ÂĒĺœÂŬƎ�ŬĺĈ�Ęů�œŬØ�ĈĈÂśŬƔ÷¦ģůÂůÂśŬ÷ŬÂśů�Ǝ�ŬÂĘŬĺģśśÂśś÷ĤŬ¶ÂĈŬE÷ĘģůŬ¶�JœŬ¶ÂĈŬ'œÂĒ÷Ŭ¶Ő�œů÷śůÂś²ŬĈ�Ŭ&Ĉ�Ē�Ŭ¶�JœŬ¶ÂŬĈŐ�äœſĺ�¦÷ĤŬdel Carme i president perpetu de la seua comissió de tota la vida.Admirem aquestes relacions, i animen a falles i artistes a disfrutar treballant junts de la festa de les falles, i especialment dels monuments.Que servisca esta simbiosi, aquest coneixiement mutu per a disfrutar, encara més, del procés de creació de les falles.

÷�Ĉ÷ģäœ�Ù�±&ſÂĘů±Ŭ Dģ÷śÃśŬ �ģĒøĘäſÂƛö>ÂƎ�ĘůÂŬ �ĒƎţŬ �œƔ÷ſŬ ¶ÂŬ &�ĈĈ�Ŭ D�œŇſÃśŬ ¶ÂŬDģĘůģœů�ĈŬ ÂœĘøŬ÷Ŭ��ů�Ĉ�²Ŭ�Âʶœ�Ŭ�÷ä÷ů�Ĉŀ

51

Les Falles, un patrimonien comú

Candidates apatrimoni de la humanitat #FallesUNESCO —1: Pirotècnia 2: Música3: Arts plàstiques4: Diversió5: Sabers tradicionals6: Artistes fallers7: Artesanies 8: Esforç col·lectiu 9: Creativitat 10: Literatura festiva11: Indumentària

1

2

4

5

6

7

8

9

10

11

3

#fallesun

esco

5252

LA IMAGTE DE LA FESTA

CartellFALLES

Per Josep Lluis Marín,Premsa,

Miquel Àngel Gascón

Proposta, reacció, resultat....?¿

de

5353WYJWJ]c�ŬļĒ�œ«ŬŻƟĭÚĽŬ:ģśÂĺŬ>Ĉſ÷śŬD�œøĘ

Fa uns dies hem conegut quin és el cartell anunciador de les &�ĈĈÂśŬ¶ÂĈŬŻƟĭÚ que ha guanyat el concurs convocat per ĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘůŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�ŀ Més enllà del resultat concret i sense entrar a avaluar la qualitat de la proposta guanyadora ÂĘäſ�Ęƕ²Ŭ ¦�ĈŬ œÂÞÂƔ÷ģĘ�œŬ śģ�œÂŬ ś÷Ŭ Ĉ�Ŭ ŇſÂŬò�ſœ÷�Ŭ ¶ÂŬ śÂœŬ ſĘ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬ÷¦ģĘÂśŬ¶ÂŬĈ�ŬØÂśů�²ŬĒÃśŬÂĘĈĈ�Ŭ¶ÂŬäſśůģśŬ÷ŬĺœÂØÂœÉʦ÷Âś²Ŭcomplix les funcions de promoció i difusió de les Falles.És cert que, any rere any, l’Ajuntament s’ufana a destacar ÂĈŬ ĘģĒ�œÂŬ ¶ÂŬ ĺ�œů÷¦÷ĺ�ĘůśŬ ĺÂœŬ �Ŭ �Ǝ�Ĉ�œŬ ĈŐÉƔ÷ůŬ ¶ÂĈŬ ¦ģʦſœśŬi, alhora, amagar el nivell desigual que des de fa temps caracteritza esta convocatòria. Però estes xifres no responen �ŬĈ�ŬœÂ�Ĉ÷ů�ů²ŬĺÂœŇſÉŬĒģĈůśŬ¶ÂĈśŬĺ�œů÷¦÷ĺ�ĘůśŬśĤĘŬÂśůſ¶÷�ĘůśŬÏ÷Ŭno de belles arts o de disseny, sinó de secundària, cosa que, a més, llasta la qualitat del conjunt. En qualsevol cas, la xifra d’originals no pot ocultar que el sistema actual resulta poc �ůœ�¦ů÷ſŬÂĘůœÂŬÂĈśŬĺœģØÂśś÷ģĘ�ĈśŬ¶ÂĈŬ¶÷śśÂĘƕŬ÷ŬĈ�Ŭ÷ĈŁĈſśůœ�¦÷Ĥ²ŬŇſÂŬmostren poc interés a participar-hi.�ÂŬ ØÂů²Ŭ ÂĈŬ ¶÷śśÂĘƕŬ ¶ÂĈśŬ ¦�œůÂĈĈśŬ ¶÷ů�ůśŬ ĺÂœŬ ĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘůŬ¶ÂŬ s�ĈÉʦ÷�Ŭ ÂĘŬ ĈÂśŬ śÂſÂśŬ ¦�Ēĺ�ĘƕÂśŬ ĺſ�Ĉ÷¦÷ů�œ÷ÂśŬ Ē�ʦ�Ŭde l’ambició i qualitat que han fet de la cartellística una senya d’identitat dels creadors valencians. En el cas d’un esdeveniment com les Falles, festa que aspira a ser declarada patrimoni de la humanitat, és encara més necessari establir una fórmula de selecció que garantisca l’originalitat i creativitat de les propostes que es presenten.Per a això, cal aconseguir que la convocatòria siga śſÙ¦÷ÂĘůĒÂĘůŬ ÷ĘůÂœÂśś�ĘůŬ ĺÂœŬ �Ŭ ØģĒÂĘů�œŬ Ĉ�Ŭ ĺ�œů÷¦÷ĺ�¦÷ĤŬdels professionals i la qualitat dels treballs presentats. Amb este objectiu, s’ha de comptar amb la participació de les �śśģ¦÷�¦÷ģĘśŬ¶ÂŬ¶÷śśÂĘƕ�¶ģœśŬ ÷Ŭ ÷ĈŁĈſśůœ�¶ģœśŬĺÂœŇſÉŬ�ĺģœůÂĘŬĈ�ŬśÂſ�ŬÂƔĺÂœ÷Éʦ÷�Ŭ ÷ŬśſääÂœ÷ĒÂĘůśŀŬ�ÂŬØÂů²ŬÂśůģśŬ ă�Ŭò�ĘŬØÂůŬarribar a l’Ajuntament la seua proposta (que, en lloc d’un concurs com l’actual, proposa una selecció basada en els treballs previs dels candidats, el seu currículum i la seua carta de motivació), una proposta que ha rebut l’habitual silenci del regidor de Festes, immobilista davant qualsevol plantejament de canvi o millora de la festa.

Ara bé, tan important com aconseguir que el cartell anunciador de les Falles destaque per la seua qualitat és garantir una difusió adequada per a impulsar la promoció ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ØÂśů�ŀŬ �ĘŬ Â÷ƔÂŬ śÂĘů÷ů²Ŭ ĺÂœŬ ŇſÉŬ ĘģŬ ĺĈ�ĘůÂă�œŬ ů�Ē�ÃŬ Ĉ�Ŭpossibilitat que l’autor del cartell fóra algun dels creadors plàstics valencians de major renom, que posarien així el seu talent, el seu prestigi i la seua popularitat al servici de la festa de les Falles. Imaginem-nos un cartell de Falles dissenyat ĺÂœŬſĘŬ�œů÷śů�Ŭ�Ē�Ŭäœ�ĘŬĺœģ㦦÷ĤŬļ¦�¶�ś¦ƁŬĺģůŬĺģś�œŬÂĈŬśÂſŬĘģĒŬĺœÂØÂœ÷ů±ŬW�ſĈ�Ŭ ģĘÂů²ŬW�¦ģŬYģ¦�²Ŭ�Ę�Ŭ:ſ�Ę²ŬD÷ŇſÂĈŬE�Ǝ�œœģÍĽ² que resultaria en si mateix una obra icònica. ]Őģ�œÂŬ �÷ƔĪ²Ŭ ÃśŬ ¦ÂœůŬ ŇſÂŬ �ĈäſĘśŬ ¶ÂØÂĘśÂĘŬ ŇſÂŬ ÂĈŬ ¦�œůÂĈĈŬ ò�Ŭde ser representatiu de les Falles, però, sense negar esta obvietat, podríem afegir-hi que el cartell també ha de ser l’obra creativa d’un artista a través de la qual expressa la seua pròpia visió de la festa.En tot cas, independentment de la fórmula per a triar el cartell (concurs obert, selecció a partir de treballs anteriors o adjudicació directa), cal que la imatge de difusió de les Falles vaja més enllà del cartell imprés. Per això, el disseny del cartell de les Falles hauria d’englobar-se en el marc més ampli d’una campanya de promoció de la festa que tinga en compte no només els mitjans tradicionals, sinó també la ¶÷Øſś÷ĤŬ�Ŭůœ�ƎÃśŬ¶ÂŬĘģſśŬśſĺģœůśŬ¦ģĒŬĈÂśŬƔ�œƔÂśŬśģ¦÷�ĈśŀŎ

Y����/OŬļśÂůÂĒ�œÂŬŻƟĭÚĽ

La imatge de les &�ĈĈÂśŬ ŻƟĭŨ serà realitzada per un professional ōWÂĘśÂĒŬ ŇſÂŬ œÂ�Ĉ÷ůƛ�œŬ ſĘ�Ŭ ¦ģĘƎģ¦�ůĪœ÷�Ŭd’aquestes característiques és fonamental per a donar ¦ģòÂœÉʦ÷�Ŭ ÷ŬſĘ÷ØģœĒ÷ů�ůŬ�Ŭ Ĉ�Ŭ ÷Ē�ůäÂŬ¶ÂŬ ĈÂśŬØÂśůÂśŬ¶ÂŬ&�ĈĈÂś²Ŭ�÷ƔøŬ¦ģĒŬĒ�ăģœŬĺœģ㦦÷ĤŬ÷ĘůÂœĘ�¦÷ģĘ�ĈŎŀ El regidor WÂœÂŬ&ſśÂůŬò�Ŭ¶ģĘ�ůŬ�Ŭ¦ģĘÉ÷ƔÂœŬ�Ǝſ÷ŬĈÂśŬĘģƎÂů�ůśŬ¶Ő�ŇſÂśů�Ŭ¦ģĘƎģ¦�ůĪœ÷�²ŬŇſÂŬśŐģ�œ÷ŬÂśĺ¦øÙ¦�ĒÂĘůŬ�ĈŬśÂ¦ůģœŬĺœģØÂśś÷ģĘ�ĈŬ¶ÂĈŬ¶÷śśÂĘƕŬ÷Ŭ¶ÂŬĈ�Ŭ÷Ē�ůä²Ŭ÷ŬŇſÂŬśſĺģś�ŬōſĘ�ŬœÂØģœĒſĈ�¦÷ĤŬ¶ÂĈŬŇſÂŬÙĘśŬ�œ�Ŭò�Ŭś÷äſůŬÂĈŬ¦ģʦſœśŬ¶ÂŬ¦�œůÂĈĈśŬ¶ÂŬ&�ĈĈÂśŎ²Ŭò�ŬÂƔĺĈ÷¦�ůŬĈŐ¶÷ĈŀŬ>�Ŭiniciativa compta amb el suport unànime del sector, per la qual cosa la roda de premsa ha comptat amb la participació de Rafa Armero, representant deŬĈŐ�śśģ¦÷�¦÷ĤŬ¶ÂŬ�÷śśÂĘƕ�¶ģœśŬ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ �ģĒſĘ÷ů�ůŬ s�ĈÂʦ÷�Ę�²Ŭ ���sţŬ D�ĘſŬ '�œœ÷¶ģ² de

54 ĈŐ�śśģ¦÷�¦÷ĤŬWœģØÂśś÷ģĘ�ĈŬ¶Ő/ĈŁĈſśůœ�¶ģœśŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�ţŬ÷Ŭ�Ęœ÷ŇſÂŬPernía, president de l’Associació d’empreses de Comunicació Wſ�Ĉ÷¦÷ů�œ÷�Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ �ģĒſĘ÷ů�ůŬ s�ĈÂʦ÷�Ę�ŀŬ �Ŭ ĺ�œů÷œŬ ¶Ő�œ�Ŭ Ĉ�Ŭ¦ģĘƎģ¦�ůĪœ÷�Ŭ ĘģŬ śÂœ�Ŭ ƁĘ÷¦�ĒÂĘůŬ ĺÂœŬ �Ŭ œÂ�Ĉ÷ůƛ�œŬ ÂĈŬ ¦�œůÂĈĈ²Ŭsinó per a presentar de forma conjunta tota la imatge de la ØÂśů�ŀŬō�śŬůœ�¦ů�Ŭ¶ÂŬ¶ģĘ�œöĈ÷ŬòģĒģäÂĘÂûů�ůŬ÷Ŭ¦ģòÂœÉʦ÷�ŬÐò�ŬÂƔĺĈ÷¦�ůŬ&ſśÂůöŬ ĈĈģ¦ŬŇſÂŬÙĘśŬ�œ�Ŭ śŐ�ĺģśů�Ǝ�ŬĺÂœŬſĘŬ¦�œůÂĈĈ²Ŭ ÷Ŭdesprés la resta d’elementsŬ ļĈ�Ŭ ¦�œůÂĈĈÂœ÷�Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ĺ÷œģůɦĘ÷�²ŬĈ�Ŭ¦�œĺ�Ŭ¶ÂŬĈŐ�Ɣĺģś÷¦÷ĤŬ¶ÂĈŬE÷Ęģů²Ŭ ĈÂśŬ ÷ĘƎ÷ů�¦÷ģĘśŬĺÂœŬ�ŬƎÂſœÂŬles mascletades’…) presentaven imatges diferents i eren ģ�œ�Ŭ¶Ő�ĈůœÂśŬ�ſůģœśŎŀŬōEģś�ĈůœÂśŬĺÂĘśÂĒŬŇſÂŬÃśŬØģĘ�ĒÂĘů�ĈŬ¶ģĘ�œöĈ÷Ŭ¦ģòÂœÉʦ÷�Ŭ÷ŬſĘ÷ØģœĒ÷ů�ůŬ�Ŭ�ŇſÂ÷Ɣ�Ŭ÷Ē�ůäÂŎ²Ŭò�Ŭ�ØÂä÷ůŀŬ�Ē�Ŭ�«Ī²Ŭ�ŬĒÃś²ŬśŐÂƎ÷ů�ŬÂĈŬōÂśØģœ«Ŭ¶Â��¶ÂśŎŬ¶ÂĈśŬ�ſůģœś²ŬŇſÂŬÙĘśŬ �œ�²Ŭ �Ē�Ŭ ÂĈŬ ØģœĒ�ůŬ ¦ģʦſœśÂ²Ŭ ò�Ǝ÷ÂĘŬ ¶ÂŬ ĺœÂśÂĘů�œŬ ÂĈśŬseus esbossos ja realitzats. I així mateix, la dotació del treball śŐ÷ʦœÂĒÂĘů�ŬÙĘśŬ�ĈśŬŴŀƟƟƟŬÂſœģśŀŬ ō,�ƎøÂĒŬ¦ģĘśů�ů�ůŬŇſÂŬÂĈŬ Ę÷ƎÂĈĈŬ ¶ÂĈśŬĺ�œů÷¦÷ĺ�ĘůśŬò�Ǝ÷�Ŭ��÷Ɣ�ůŬ ÂĘŬÂĈśŬƁĈů÷ĒśŬ�ĘƕśŬÐha explicat- i que açò afectava a la qualitat de les obres ĺœÂśÂĘů�¶ÂśţŬĺÂĈŬŇſÂŬ¦�Ĉ÷�Ŭ¶ģĘ�œŬſĘŬĘģſŬ÷ĒĺſĈśŎŀŬY¦ſĺÂœ�œŬel valor històric del cartell de Falles Tal com ha explicat el œÂä÷¶ģœ²ŬÂśŬĺœÂůÃĘŬů�Ē�ÃŬōœÂ¦ſĺÂœ�œŬÂĈŬƎ�ĈģœŬò÷śůĪœ÷¦Ŭ÷Ŭ¦ſĈůſœ�ĈŬdel cartell de Falles, que ha sigut tradicionalment un senyal ¶Ő÷¶ÂĘů÷ů�ůŬ¶ÂŬĈ�ŬØÂśů�ŀŬ�ÂśŬ¶ÂŬĭĝŻĝŬÐò�Ŭ÷ʶ÷¦�ůöŬśŐò�ĘŬœÂ�Ĉ÷ůƛ�ůŬ¦�œůÂĈĈś²Ŭ÷ŬÂĘŬ�ŇſÂśůŬœÂ¦ģœœÂäſůŬò÷Ŭò�Ŭò�äſůŬ�ſůÉĘů÷ŇſÂśŬģ�œÂśŬ¶Ő�œů²Ŭäœ�ĘśŬĘģĒśŬ¶ÂŬĈ�Ŭ¦�œůÂĈĈÂœ÷�ŬƎ�ĈÂʦ÷�Ę�ŎŀŬ>�Ŭ¦ģĘƎģ¦�ůĪœ÷�Ŭestà oberta i es pot presentar qualsevol professional. Per a açò, els interessats hauran de remetre una ‘carta de motivació’ a l’adreça electrònica culturafestiva@valencia.es, en la qual expressen la seua voluntat i la seua capacitat per a fer aquest treball, i la seua motivació a l’hora de participar. La proposta inclourà un dossier del treball professional de l’autor aspirant o empresa aspirant, que incorpore els treballs Âśĺ¦øÙ¦śŬœÂ�Ĉ÷ůƛ�ůśŀŬ�ĈŬůÂœĒ÷Ę÷ŬĺÂœŬ�ŬĺœÂśÂĘů�œŬĈ�Ŭ¦�ʶ÷¶�ůſœ�ŬÂśů�œ�Ŭģ�ÂœůŬÙĘśŬ�ĈŬĺœĪƔ÷ĒŬÊŬ¶Őģ¦ůſ�œÂŀŬhĘ�ŬƎÂä�¶�ŬœÂ�ſ¶ÂśŬĈÂśŬ ĺœģĺģśůÂś²Ŭ ſĘŬ ¦ģĒ÷ůÉŬ ¶ÂŬ śÂĈ¦¦÷ĤŬ ÷ĘůÂäœ�ůŬ ĺÂĈŬ œÂä÷¶ģœŬFuset, i representants de la :ſĘů�Ŭ �ÂĘůœ�ĈŬ &�ĈĈÂœ�² i de cadascuna de les tres entitats professionals del sector, triaran l’autor o estudi que s’encarregarà de la imatge de les &�ĈĈÂśŬ¶ÂŬŻƟĭŨŀŬ ō�ĘśŬ śÂĒ�Ĉ�ŬÂĈŬ ś÷śůÂĒ�ŬĒÃśŬĺœģØÂśś÷ģĘ�ĈŬ Ðò�Ŭ�ÙœĒ�ůŬÂĈŬœÂä÷¶ģœŬ¶ÂŬ�ſĈůſœ�Ŭ&Âśů÷Ǝ�öŬÂĈŬŇſÂŬä�ſ¶Â÷ƔŬ¶ÂĈŬmajor consens dels professionals, optimitza els recursos, i

dóna més garanties de professionalitat al cartell i als altres ÂĈÂĒÂĘůśŬ¶ÂŬ¦ģĒſĘ÷¦�¦÷ĤŬ¶ÂŬĈÂśŬ&�ĈĈÂśŎŀŬ>Ő¶÷ĈŬò�Ŭ¦ģĘƎ÷¶�ůŬ�Ŭĺ�œů÷¦÷ĺ�œŬ�ĈśŬōäœ�ĘśŬ¦�œůÂĈĈ÷śůÂśŬ ÷ŬĺœģØÂśś÷ģĘ�ĈśŬƎ�ĈÂʦ÷�ĘśŎ²Ŭ ÷Ŭò�ŬœÂ¦ģœ¶�ůŬŇſÂŬ�ŇſÂ÷Ɣ�ŬØĤœĒſĈ�ŬśŐſů÷Ĉ÷ůƛ�ŬōÂĘŬ�ĈůœÂśŬĈģ¦�Ĉ÷ů�ůś²ŬģĘŬśÂĒĺœÂŬśŐ�ĺģśů�ŬĺÂœŬœÂ¦ģĘÂäſůśŬĺœģØÂśś÷ģĘ�ĈśŬ¶ÂŬĺœÂśů÷ä÷ŎŀŬōWÂĘśÂĒŬ Ðò�Ŭ ¦ģʦĈĪśöŬ ŇſÂŬ ă�Ŭ Âœ�Ŭ òģœ�Ŭ ŇſÂŬ śŐ�¶ģĺů�œ�Ŭ�Ŭ s�ĈÉʦ÷�ŎŀŬ �ĈśŬ œÂĺœÂśÂĘů�ĘůśŬ ¶ÂŬ ĈÂśŬ ůœÂśŬ �śśģ¦÷�¦÷ģĘśŬĺ�œů÷¦÷ĺ�ĘůśŬ ļ�śśģ¦÷�¦÷ĤŬ ¶ÂŬ �÷śśÂĘƕ�¶ģœśŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ �ģĒſĘ÷ů�ůŬs�ĈÂʦ÷�Ę�²Ŭ ���sţŬ �śśģ¦÷�¦÷ĤŬ WœģØÂśś÷ģĘ�ĈŬ ¶Ő/ĈŁĈſśůœ�¶ģœśŬ¶ÂŬ s�ĈÉʦ÷�ţŬ ÷Ŭ �śśģ¦÷�¦÷ĤŬ ¶ŐÂĒĺœÂśÂśŬ ¶ÂŬ �ģĒſĘ÷¦�¦÷ĤŬWſ�Ĉ÷¦÷ů�œ÷�Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ�ģĒſĘ÷ů�ůŬs�ĈÂʦ÷�Ę�ĽŬò�ĘŬĒ�Ę÷ØÂśů�ůŬ ÂĈŬseu agraïment a l’Equip de Govern per l’impuls a aquest nou Ēģ¶ÂĈŬŇſ²Ŭò�ĘŬ�ÙœĒ�ů²ŬōśÂœƎ÷œ�ŬĺÂœŬ�Ŭ¶ÂÙĘ÷œŬÂĈśŬĺ�œ�ĒÂůœÂśŬde comunicació de la festa de les Falles, permet estalviar esforços als professionals i a les empreses, i professionalitza ÂĈŬ ůœÂ��ĈĈŬ¶Ő÷ĈŁĈſśůœ�¶ģœś²Ŭ¶÷śśÂĘƕ�¶ģœśŬ ÷Ŭ ¦ģĒſĘ÷¦�¶ģœśŎŀŬWÂœÂŬ*Fuset ha conclòs subratllant la importància que a partir d’ara s’atorgarà també en aquest àmbit a la comunicació i la imatge en les xarxes socials, i ha agraït el suport i les idees aportades des del sector en la redacció de les bases de la convocatòria, i especialment, el consens en la formulació ¶Ő�ŇſÂśů�ŀŬ�ĈŬĘģĒŬ¶ÂŬĈŐ�ſůģœŬůœ÷�ůŬÂśŬ¶ģĘ�œ�Ŭ�Ŭ¦ģĘÉ÷ƔÂœŬ�ŬĈ�ŬÙŬdel mes de novembre.

Y�]h>c�cŬļģ¦ůſ�œÂŬŻƟĭÚöäÂĘÂœŬŻƟĭŨĽŬEģůÂśŬ¶ÂŬĺœÂĒś�

EĈŬ ¦ģĒ÷ůÉŬ ¶ÂŬ śÂĈ¦¦÷ĤŬ ò�Ŭ ś÷äſůŬ ØģœĒ�ůŬ ĺÂĈŬ œÂä÷¶ģœŬ ¶ÂŬCultura Festiva, WÂœÂŬ &ſśÂůţŬ �Ę�Ŭ s�ġĤ² en representació ¶ÂŬĈŐ�śśģ¦÷�¦÷ĤŬ¶ÂŬ�÷śśÂĘƕ�¶ģœśŬ¶ÂŬĈ�Ŭ�ģĒſĘ÷ů�ůŬs�ĈÂʦ÷�Ę�ţŬMiguel Ángel Giner, president de l’Associació Professional ¶Ő/ĈŁĈſśůœ�¶ģœśŬ ¶ÂŬ s�ĈÉʦ÷�ţŬ �Ęœ÷ŇſÂŬ WÂœĘø�² president de l’Associació d’empreses de Comunicació Publicitària de la �ģĒſĘ÷ů�ůŬ s�ĈÂʦ÷�Ę�²Ŭ ÷Ŭ :ģśÃŬ D�œůøĘÂƛŬ cģœĒģ² secretari äÂĘÂœ�ĈŬ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ:ſĘů�Ŭ�ÂĘůœ�ĈŬ&�ĈĈÂœ�ŀŬhĘŬůģů�ĈŬ¶ÂŬŴŤŬÂśůſ¶÷śŬ ÷Ŭprofessionals han participat en la convocatòria de la Regidoria de Cultura Festiva per a triar l’encarregat de realitzar el cartell ÷ŬĈ�Ŭ÷Ē�ůäÂŬäœ�Ù¦�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬ&�ĈĈÂśŬ¶ÂŬŻƟĭŨŀŬ�ĘůœÂŬÂĈśŬĺ�œů÷¦÷ĺ�ĘůśŬhi havia un gran nombre de professionals valencians, com per exemple WÂĺÂŬ'÷ĒÂĘģ²ŬW��ĈģŬ>ĈģœÂĘśŬģŬW�Ę�ĈŬ&�ĈĈÂœģ²Ŭperò també procedents altres llocs, com per exemple el

55País Basc o Madrid, així com de països com per exemple /ů�Ĉ÷�Ŭ ģŬ YƁśś÷�ŀŬ ]ÂäģĘśŬ ò�Ŭ ¶Â¦Ĉ�œ�ůŬ WÂœÂŬ &ſśÂů²Ŭ ōĈ�Ŭ ÷ĘůÂʦ÷ĤŬde la Regidoria de Cultura Festiva és atraure els millors ĺœģØÂśś÷ģĘ�ĈśŬ �Ē�Ŭ ĈŐģ�ă¦ů÷ſŬ ¶ÂŬ ¦Âœ¦�œŬ ĈŐÂƔ¦ÂĈŁĈÉʦ÷�Ŭ ÂĘŬ Ĉ�Ŭ¦ģĒſĘ÷¦�¦÷ĤŬäœ�Ù¦�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�ŬØÂśů�Ŭ ÷Ŭ�ăſ¶�œŬ�Ŭ Ĉ�ŬśÂſ�Ŭĺœģ㦦÷ĤŬinternacional en un any que les Falles cerquen ser declarades ĺ�ůœ÷ĒģĘ÷Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ òſĒ�Ę÷ů�ůŎŀŬ A més, Fuset ha afegit que ō�Ē�Ŭ�ŇſÂśů�ŬØĤœĒſĈ�ŬÂśŬĺœÂůÃĘŬœÂ¦ſĺÂœ�œŬÂĈŬƎ�ĈģœŬò÷śůĪœ÷¦Ŭi cultural del cartelisme valencià, una senya d’identitat ĒģĈůŬ�œœÂĈ�¶�ŬÂĘŬ ĈÂśŬĘģśůœÂśŬØÂśůÂśŎŀ Cal recordar que, com a novetat, enguany la selecció del creador encarregat de realitzar el cartell de Falles s’ha fet amb el sistema de crida �Ŭĺœģă¦ů²ŬŇſÂŬò�Ŭ¦ģĒĺů�ůŬ�Ē�ŬĈŐ�Ǝ�ĈŬ÷ŬĈ�Ŭ¦ģĈŁĈ��ģœ�¦÷ĤŬ¶ÂŬĈÂśŬĺœ÷ʦ÷ĺ�ĈśŬ�śśģ¦÷�¦÷ģĘśŬĺœģØÂśś÷ģĘ�ĈśŬ¶ÂĈŬśÂ¦ůģœ±Ŭ ĈŐ�śśģ¦÷�¦÷ĤŬ¶ÂŬ �÷śśÂĘƕ�¶ģœśŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ �ģĒſĘ÷ů�ůŬ s�ĈÂʦ÷�Ę�²Ŭ ĈŐ�śśģ¦÷�¦÷ĤŬWœģØÂśś÷ģĘ�ĈŬ ¶Ő/ĈŁĈſśůœ�¶ģœśŬ ¶ÂŬ s�ĈÉʦ÷�Ŭ ÷Ŭ ĈŐ�śśģ¦÷�¦÷ĤŬd’empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat s�ĈÂʦ÷�Ę�ŀŬ �Ŭ ĺ�œů÷œŬ ¶Ő�œ�Ŭ ¦ģĒÂĘ«�Ŭ ſĘŬ ĺœģ¦ÃśŬ ¦œÂ�ů÷ſŬ ŇſÂŬ¦ſĈĒ÷Ę�œ�Ŭ�Ē�ŬĈ�ŬĺœÂśÂĘů�¦÷ĤŬ¶ÂĈŬůœÂ��ĈĈŬ ÷Ŭ Ĉ�Ŭ ÷Ē�ůäÂŬäœ�Ù¦�Ŭde lesŬ&�ĈĈÂśŬ¶ÂĈŬŻƟĭŨ²ŬŇſÂŬÂśů�ŬĺœÂƎ÷śů�ŬĺÂœŬ�ŬÙĘ�ĈśŬ¶ÂĈŬĒÂśŬde novembre.

�>���/L

NģŬśÂœ�ŬĘģĒÃśŬſĘ²Ŭś÷ĘĤŬÙĘśŬ�ŬŇſ�ůœÂŬÂĈśŬ¦�œůÂĈĈśŬ¶ÂŬ&�ĈĈÂśŬ¶ÂŬŻƟĭŨŀŬJŬ¦÷ʦ²Ŭś÷ŬÂśŬůÃŬÂĘŬ¦ģĒĺůÂŬÂĈŬteaserŬŇſÂŬă�Ŭģ¦ſĺ�ŬŻÊƟŬmupis’ de la ciutat. El dissenyador valencià /��ĘŬY�ĒĤĘ ha ĺœÂśÂĘů�ůŬ�ŇſÂśůŬ¶÷Ē¦œÂśŬÂĘŬÂĈŬ/Ęśů÷ůſůŬs�ĈÂʦ÷�Ŭ¶Ő�œůŬDģ¶ÂœĘŬĈÂśŬśģĈſ¦÷ģĘśŬäœ�ÙŇſÂśŬŇſÂŬ�¦ģĒĺ�Ęƕ�œ�ĘŬ�Ŭ�ŇſÂśůÂśŬØÂśůÂśŬpopulars en les seues diferents necessitats de comunicació. La candidatura de les mateixes per a ser declarades enguany W�ůœ÷ĒģĘ÷Ŭ/ĒĒ�ůÂœ÷�ĈŬ¶ÂŬĈ�Ŭ,ſĒ�Ę÷ů�ůŬ�Ŭ¦œ÷ůÂœ÷Ŭ¶ÂŬĈ�ŬhE�]�JŬha sigut ō¶Â¦÷ś÷Ǝ�Ŏ per a idear el treball, segons el seu autor. Per açò, ha explicat al costat del Regidor de Cultura Festiva ¶ÂŬĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘůŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�²ŬWÂœÂŬ&ſśÂů²ŬĈ�Ŭ÷Ē�ůäÂŬĺœģĺģś�¶�Ŭno solament s’ha dissenyat per a l’anunci de les festes, com ÙĘśŬ�œ�²Ŭś÷ĘĤŬōĺÂœŬ�ŬäÂĘÂœ�œŬ÷ĘůÂœÉś²ŬĺÂœŬ�ŬÂƔĺĈ÷¦�œŬĈ�ŬĺœĪĺ÷�Ŭfesta a nivell intern i extern i per a posar en valor els seus �śĺ¦ůÂśŬ ĒÃśŬ ÂĘœ÷Ňſ÷¶ģœśŎŀŬ >�Ŭ ÷ĘůÂʦ÷ĤŬ ¶ÂĈŬ ¶÷śśÂĘƕ�¶ģœŬvalencià, el que major nombre de reconeixements va

�¦ſĒſĈ�œŬÂĘŬÂĈśŬƁĈů÷ĒśŬWœÂĒ÷śŬ���sŬŻƟĭÚ²ŬÃśŬů�Ē�ÃŬĈ�Ŭ¶ÂŬōĺœģƎģ¦�œŬſĘŬä÷œŬÂĘŬĈ�ŬĒ÷œ�¶�Ŭ¶ÂĈśŬƎ�ĈÂʦ÷�Ęś²ŬĘģŬśģĈ�ĒÂĘůŬdels fallers, cap a alguns dels elements conformadors de Ĉ�ŬØÂśů�ŎŀŬ�ĈŬŇſÂŬÂśŬœÂØÂœÂ÷ƔŬÃśŬ�ĈśŬōĺœ÷ʦ÷ĺ÷śŬ¶Ő÷ĘŇƄÂśů÷ģĘ��ĈÂŬƎ�ĈģœŬ÷Ŭ÷ĘůÂœÉśŎ²ŬÃśŬ�Ŭ¶÷œ²Ŭ�ŇſÂĈĈśŬŇſÂŬƎÂœ÷ů��ĈÂĒÂĘůŬ¶ģĘÂĘŬſĘŬvalor a les Falles com per a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat.Ŭō>ÂśŬ&�ĈĈÂśŬØ�Ŭů�ĘŬśģĈŬſĘśŬ¶÷Âś²ŬģĘŬƎ�ĘŬśÂœŬĺœÂśÂśŬles fotos que acompanyen a aquest article- contenen una śÉœ÷ÂŬ¶ŐÂĈÂĒÂĘůśŬœÂ�Ĉ÷ůƛ�ůśŬ�ŬſĘŬĘ÷ƎÂĈĈŬĺœģØÂśś÷ģĘ�Ĉ²Ŭ�œůøśů÷¦Ŭ ÷Ŭůœ�¶÷¦÷ģĘ�ĈŬ ŇſÂŬ ĈÂśŬ ¦ģĘƎÂœůÂ÷ƔÂĘŬ ÂĘŬ ƁĘ÷ŇſÂśŀŬ ]ĤĘŬ �ŇſÂ÷ƔÂśŬŇƄÂśů÷ģĘÂĘŬĈÂśŬŇſÂŬĈÂśŬØ�ĘŬƁĘ÷ŇſÂś²Ŭ�÷ƔøŬ¦ģĒŬÂĈŬŇſÂŬ÷ĘÞſÂ÷ƔŬa la ciutat i als fallers al llarg de tot l’any, la qual cosa les fa ¦ģĒŬ śĤĘŬ ÷Ŭ ÂĈŬ ŇſÂŬ ÂĘŬ Ňſ�ĈśÂƎģĈŬ ¦�śŬ śÂœƎ÷œ�Ŭ ĺÂœŇſÉŬ ś÷äſÂĘŬreconegudes per la hE�]�JŎŀ La presentació de la imatge ha alçat una gran expectativa entre la comunitat fallera, ŇſÂŬĺœ�¦ů÷¦�ĒÂĘůŬò�ŬģĒĺĈÂœůŬÂĈŬ]�ĈĤŬ¶Ő�¦ůÂśŬ¶ÂĈŬ/s�DŀŬō>ÂśŬFalles necessiten alguna cosa mes que un cartell de falles. És un projecte ambiciós amb una imatge que ho abastarà ůģůŬ ĺÂœŇſÉŬ ůģůŬ ÂĘŬ Ĉ�Ŭ ØÂśů�Ŭ ś÷ä�Ŭ ¦ģòÂœÂĘůŎ, assegura Fuset durant la presentació. La tradició com a punt de partida conceptual per als elements que originen cada cartell El ¦�œůÂĈĈŬŇſÂŬ Ø�Ŭ œÂØÂœÉʦ÷�Ŭ�Ŭ Ĉ�Ŭ¦œÂĒ�ŐŬ ÷Ŭ ÂĈŬŇſÂŬ Ø�Ŭ�ĈŁĈſś÷ĤŬ�Ŭ Ĉ�ŬÙäſœ�ŬØÂĒÂĘ÷Ę�Ŭ>�ŬśÉœ÷ÂŬ¶ÂŬŇſ�ůœÂŬ¦�œůÂĈĈśŬ¦ģģœ¶÷Ę�ůśŬÂĘůœÂŬsi part del concepte tradicional de l’estoreta velleta per a la gran festa dels Falles. Històricament, s’atribueix l’origen de la festa al fet que, a l’inici de la primavera, els fusters netejaven tallers i treien restes de fusta al carrer on eren cremats. Amb el temps, els veïns del propi barri s’unien per a cremar estris �ĈśŬ Ňſ�ĈśŬ ă�Ŭ ĘģŬ ¶ģĘ�ƎÂĘŬ ƁśŬ ģŬ ¶ÂĈśŬ Ňſ�ĈśŬ ÂśŬ ƎģĈ÷ÂĘŬ ¶ÂśØÂœŀŬAqueixa és la història de l’estoreta velleta i ha servit de motiu ¦œÂ�ů÷ſŬĺÂœŇſÉŬÂĈŬĺœģĺ÷Ŭ¶÷śśÂĘƕ�¶ģœŬœÂ¦ģĺ÷Ĉ�œ�Ŭō�ʶœĪĒ÷ĘÂśŬen l’estudi, d’altres tallers, del rastre... La idea era localitzar objectes vells a partir dels quals construir la imatge. El Ē�ůÂœ÷�ĈŬ÷ŬĈŐ÷ĒĒ�ůÂœ÷�ĈŬÃśŬſĘŬ�ĈůœÂŬ¶ÂĈśŬÂ÷ƔģśŬ¦ģʶſ¦ůģœśŎŀ

JW/E/JE]ŬļäÂĘÂœŬŻƟĭÚĽŬŬDŀ�ĘäÂĈŬ'�ś¦ĤĘ

CģĒŬůģůŬ¶ÂśŬ¶ÂŬŇſÂŬÂĈŬäģƎÂœĘŬĒſĘ÷¦÷ĺ�ĈŬ¶ÂŬs�ĈÃʦ÷�Ŭ�÷ſů�ůŬcanvià de mans, la càrrega ideològica impregna les opinions al voltant de les decissions preses en el tema de les falles.

56 Pareix una consigna clara. Les falles seran lo que vullguen els fallers pero sempre que pensen com el partit diu que cal pensar. I això ha tornat a passar quan s’ha presentat l’image ¶ÂŬĈÂśŬØ�ĈĈÂśŬ¶ÂĈŬŻƟĭŨŀŬ,÷Ŭò�ŬſĘ�Ŭ¶÷Ǝ÷ś÷ĤŬĺ�ſś÷�ĈÂŬ÷Ŭ¦�¶�ŬƎÂä�¶�Ŭs’endenya més l’ambient. L’actuació partidista està creant un problema que només els fallers podem desactivar. I caldria que ho desactivàrem per a fruir de les falles com la festa ŇſÂŬ śĤĘŀŬ WÂœŬ �÷ƔĪŬ ĒŐ�äœ�¶�œ÷�Ŭ ¶Âś¦ģĒĺģʶœÂŬ ſĘ�Ŭ śÉœ÷ÂŬ¶Ő�œäſĒÂĘůśŬŇſÂŬśŐÂśů�ĘŬ�Ēĺœ�Ęů±

WÂœŬØøŬ�œœ÷��ŬĈ�ŬĒģ¶ÂœĘ÷ů�ůŬ�ŬĈÂśŬØ�ĈĈÂśŬƎśŀŬĈ�ŬĒģ¶ÂœĘ÷ů�ůŬĘģŬÃśŬůœ�¶÷¦÷Ĥ±La modernitat no es deuria valorar en termens de bondat o maldat, sino en el valor afegit que puga aportar en quant a la progressió de la societat, en este cas, de les falles. Al mateix ůÂĒĺśŬ Ĉ�Ŭ Ēģ¶ÂœĘ÷ů�ůŬ ĘģŬ Âśů�Ŭ ģĺģśů�Ŭ �Ŭ Ĉ�Ŭ ůœ�¶÷¦÷ĤŀŬ EģŬ śĤĘŬtermens contradictoris. Per això no entenc els maximalismes de ōWÂœŬÙŬ�œœ÷��ŬĈ�ŬĒģ¶ÂœĘ÷ů�ůŬ�ŬĈÂśŬØ�ĈĈÂśŎ perque de manera implícita estan negant que les aportacions anteriors també ůÂĘ÷ÂĘŬ Ĉ�Ŭ śÂſ�Ŭ ĺģś÷ů÷Ǝ÷ů�ůŀŬ �ÂŬ Ĉ�Ŭ Ē�ůÂ÷Ɣ�Ŭ Ē�ĘÂœ�Ŭ ů�Ēĺģ¦Ŭentenc la facció que nega la modernitat com a antítesis de la tradició. Les tradicions també evolucionen, i les falles són una bona mostra. Evolucionar no és matar la tradició, és adaptar-la, com tampoc cal evolucionar matant la tradició perque perdriem els arrels, i per tant, no tindria sentit �Ę�œŬ �Ŭ Ĉ�Ŭ hE�]�JŬ �Ŭ ¶ÂĒ�Ę�œŬ ¦�ĺŬ ĺ�ůœ÷ĒģĘ÷Ŭ ÷ĒĒ�ůÂœ÷�ĈŀŬEn el diàlec entre tradició i modernitat està el punt de trobada. En l’oposició d’uns contra atres, només arribarem a l’estancament de la festa.

]÷ŬĘģŬÂœÂśŬ¶÷śśÂĘƕ�¶ģœŬĘģŬĺģůśŬģĺ÷Ę�œŬƎśŀŬWſ¦Ŭģĺ÷Ę�œŬ¶ÂŬůģůŬĺÂœŇſÂŬśĤ¦ŬØ�ĈĈÂœ±En defensa de la nova image s’està usant un argument, novament maximaliste, pel que si no eres dissenyador no pots opinar dels cartells. Este extrem sona a posar-se l’esparadrap abans de la ferida. Efectivament, una persona sense coneiximents de disseny no deuria opinar dels �śĺ¦ůÂśŬ ůɦĘ÷¦śŬ¶ÂĈŬ¦�œůÂĈĈŬĺÂœģŬŊWÂœŬŇſÃŬſĘ�ŬĺÂœśģĘ�ŬĘģŬdissenyadora no pot opinar de lo que li pareix l’image de les falles si realment eixa campanya va dirigida ad ell o ad ella? El

cartell de falles, o la campanya d’image de les falles enguany, va drigida a tots, als dissenyadors i als no dissenyadors, i per tant, al contrari de lo que els dissenyadors pensen, l’opinió de més validea és la dels no dissenyadors, que són els que han d’interactuar en eixos cartells o eixa campanya. YÂ�ĈĒÂĘůŬĈ�ŬśÂſ�ŬœÂ�¦¦÷ĤŬÃśŬĈ�ŬŇſÂŬĒ�œ¦�œ�ŬÂĈŬäœ�ſŬ¶ŐÉƔ÷ůŬ¶ÂŬ dita campanya. Per contra, ser faller no et fa ser un sabut en tots els camps del coneiximent humà. Els fallers som persones, no śſĺÂœòĪĒÂĘśŀŬ �ÂŬĒ�ĘÂœ�Ŭ ŇſÂŬ �÷ƔĪŬ ƎģĈŬ ¶÷œ²Ŭ ŇſÂŬ ÂĈśŬ Ø�ĈĈÂœśŬno podem sentar càtedra de tot, com puga ser en este cas de disseny, quan realment no tenim ni idea. Per molt que parega, l’image presentada no la pot dissenyar qualsevol, cal uns estudis i una capacitat creativa que la majoria no tenim. Pero sí podem dir quines sensacions nos transmitixen.]÷ŬĘģŬÂĘůÂĘÂĒŬÂśůÂśŬŇƄÂśů÷ģĘś²ŬÂśůÂĒŬĺÂœ¶ÂĘůŬÂĈŬůœÂĈĈ�ů²Ŭů�ĘůŬels dissenyadors, com els que no ho som.

>ÂśŬØ�ĈĈÂśŬśĤĘŬſĘ�ŬØÂśů�Ŭ¶÷ƎÂœś�Ŭ÷Ŭ�¦ģĈĈ÷¶ģœ�ŀEl principal perill que veig de tot este rebombori, astralejos i canyarets en els que les diferents faccions nos volen fer ¦ģĒ�œÂä�œ²Ŭ ÃśŬ ŇſÂŬ Ǝ�ĘŬ ¦ģĘůœ�Ŭ ĈŐ�ſůÉĘů÷¦�Ŭ ÂśśÉʦ÷�Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�ŬØÂśů�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬØ�ĈĈÂś±ŬÂĈŬśÂſŬÂśĺÂœ÷ůŬ¶÷ƎÂœśŬ÷Ŭ�¦ģĈĈ÷¶ģœŀŬ>ÂśŬØ�ĈĈÂśŬĘģŬůÂĘÂĘŬſĘŬĺÂĘś�ĒÂĘůŬƁĘ÷¦²ŬĘ÷ŬśĤĘŬſĘ�ŬœÂ�Ĉ÷ů�ůŬſĘ÷ØģœĒÂŀŬ�ģĘÂĘŬ ¦��ſ¶�Ŭ �Ŭ ĺÂœśģĘÂśŬ ŇſÂŬ ĘģĒÃśŬ �ſśŇſÂĘŬ ſĘŬ ĺſĘůŬ¶ÂŬůœģ��¶�ŬÙĘśŬ�Ŭ ĈÂśŬŇſÂŬƎģĈÂĘŬÂƔĺÂœ÷ĒÂĘů�œŬÂĘŬŇƄÂśů÷ģĘśŬ¶Ő�œů²Ŭ ¶ÂśŬ ¶ÂŬ ĺģÂůÂśŬ ÙĘśŬ �Ŭ �Ē�ĘůśŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ä�śůœģĘģĒ÷�ŀŬ EģŬsón un club tancat d’una determinada activitat, al contrari, caben pràcticament totes. I també, especialment, totes ĈÂśŬ ÷¶ÂģĈģä÷Âś²ůģůÂśŬĺģ¶ÂĘŬ¦ģĘƎ÷ſœÂŬ¶÷ĘśŬ¶ŐſĘŬ¦�ś�ĈŀŬEģŬĘģśŬ¦�œœÂäſÂĒŬ Âśů�Ŭ œ÷ŇſÂ�ŀŬ EģŬ �¦��ÂĒŬ ÂĘŬ Âśů�Ŭ ¶÷ƎÂœś÷ů�ůŀŬ EģŬ¦œÂĒÂĒŬĈŐ�¦ģĈĈ÷¶�ŬÙĘśŬ�ŬĈ�Ŭ¦Âʶœ�ŀŬJŬÂśů�œÂĒŬĈÂśŬØ�ĈĈÂśŬŇſÂŬtant volem.Els fallers no som polítics. Els fallers no som sectaris. Els fallers som fallers. I en això està tot dit.

#fallesunesco

56

57

Les DeesesPer Ana José Segura Hervás

Abans de la creació de la dona, el femení, ja ÂƔ÷śů÷�²Ŭ ĺÂœŇſÉŬ ÂƔ÷śů÷ÂĘŬ ĈÂśŬ ¶ÂÂśśÂśŀŬ >ÂśŬ ¶÷ØÂœÂĘůśŬmitologies del món tenen deesses, normalment œÂĺœÂśÂĘůÂĘŬ ŬƎ�ĈģœśŬò÷śůģœ÷¦�ĒÂĘůŬ ĈĈ÷ä�ůśŬ�ĈŬäÉĘÂœÂŬfemení, com per exemple la maternitat, la protecció,

la bondat o la fertilitat.Els mites grecs expliquen els orígens del món i detallen les vides i aventures dels deus, herois i altres criatures mitològiques que es recullen a un gran nombre de relates i en restes arqueològics.Els mites contenen elements simbòlics que el poble s’encarrega de guardar a la seua memòria. Les institucions acudeixen al mite per tal de donar major credibilitat a allò que els interessa que la gent crega. En la societat grega, el mite es converteix en un instrument d’educació i adoctrinament.El món dels deus, entre els grecs i els romans, era molt sovint, un

œÂÞÂƔŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ śÂſ�Ŭ ĺœĪĺ÷�Ŭ śģ¦÷Âů�ů²Ŭ ¦�œ�¦ůÂœ÷ůƛ�¶�Ŭper ser una societat patriarcal, que probablement �¦ģĒĺ�Ęƕ�œ�Ŭ �Ŭ ĈŐÂƔÂœ¦÷¦÷Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ Ǝ÷ģĈÉʦ÷�Ŭ ¦ģĘůœ�Ŭ ĈÂśŬdones, ja al món antic.

Les dones no acostumaven a eixir de casa, els homens eren els encarregats de les compres i de tots els assumptes familiars, les dones havien de cuinar, netejar i teixir la roba de tota la seua família, estaven sotmeses al control de l’home, no tenien drets, sols dirigien la casa i controlaven els diners de la família, la dona era l’encarregada de portar la casa, mentre que l’home eixia a fer la milícia o es dedicava a altres menesters com cultivar la ment o el cos. La dona de la antiguitat feia totes les tasques ¶ģĒÉśů÷ŇſÂś²ŬůÂĘ÷�Ŭ¦ſœ�Ŭ¶ÂĈśŬÙĈĈśŀŀŀ�œ�ŬſĘ�Ŭ¦ģĘģĒ÷�Ŭbasada en la esclavitud, per aquesta raó hi havia gran quantitat d’esclaves femenines disponibles per cuinar, netejar i portar l’aigua de la font, tan sols als llars més pobres l’esposa realitzava tota la tasca ella mateixa. Passaven molt de temps al jardí de la casa, fen tasques de jardineria o cuinant, per aquesta raó i per tal de protegir-se del sol, sempre anaven cobertes ja que l’ideal de bellesa femenina en la antiguitat clàssica havia de ser una dona de ĺÂĈĈŬĺ�ĈŁĈ÷¶�ŀEl paper de la dona, ha anat canviant al llarg dels śÂäĈÂś²ŬƎ�Ŭ�¦¦Âĺů�œŬĈ�ŬĒģœůŬ¶ÂŬĈ�ŬśÂſ�Ŭ÷¶ÂĘů÷ů�ůŬƁĘ÷¦�Ŭ¦ģĒŬ�ŬäÉĘœ²Ŭ¦ģĒŬÂśŬƎÂ÷�ŬŬ�ĈśŬĒ÷ůÂśŬ¶ÂŬĈŐ�Ęů÷äſ÷ů�ůŬ¦ģĒŬſĘ�ŬÙäſœ�Ŭ ĺģ¶Âœģś�Ŭ ÷Ŭ �Ŭ Ĉ�Ŭ ĺ�œŬ �Ē�ŬÂĈśŬ ¶ÂſśŬmasculins del Olimpo, amb quins compartia el poder, el control i el dret igualitari d’aspirar a conquestes amoroses i materials.Amb el pas del temps, la nostra societat, es va ůœ�ĘśØģœĒ�Ęů²Ŭ ĈŐòģĒÂŬ ÂśŬ ¦ģĘƎÂœůÂ÷ƔŬ ÂĘŬ ſĘ�Ŭ Ùäſœ�Ŭrepresentativa del poder polític, econòmic i utilitari, la dona apareix en una posició de desavantatge, insòlita e injusta, la dona ha de ser amant, esposa i mare, però de forma anònima e invisible. hĘŬ ĺœ÷ĒÂœŬ ÂƔÂĒĺĈÂŬ ¶ÂŬ ¦�ĘƎ÷Ŭ ÷Ŭ ¶ÂŬ œÂ÷Ǝ÷ʶ÷¦�¦÷Ĥ²Ŭă�Ŭ �Ŭ Ĉ�Ŭ �Ęů÷äſ÷ů�ůŬ äœÂä�²Ŭ ÂĈŬ ůœģ�ÂĒŬ�Ŭ Ĉ�Ŭ ¦ģĒɶ÷�Ŭ ¶ŐŬAristófanes, Lisistrata, un exemple d’utopia còmica,

MITOLOGIQUESAL MÓN DE LES FALLES

57

58 del món al revés. Ara front als homens, les dones, més śÂĘś�ůÂśŬ ÷Ŭ ĺœſ¶ÂĘůś²Ŭ śĤĘŬ Ňſ÷ĘÂśŬ ÙĘ�ĈĒÂĘůŬ śŬ ¶Â¦÷¶Â÷ƔÂĘŬ �Ŭestablir la pau. Les dones atenienses cansades de la guerra contra els lacedonis, decideixen obtindre la pau d’una forma singular, abstenint-se de mantindre relacions sexuals amb els marits i de fer les seues obligacions familiars com a mares i responsables del llar. La protagonista proposa establir la pau per mitjà d’acords raonables establerts per part dels dos contendents.�ĺ�œÂ÷ƔŬ Ĉ�Ŭ Ùäſœ�Ŭ ¶ÂĈŬ òģĒ²Ŭ �÷ĘÂś÷�ś²Ŭ ŇſÂ÷Ɣ�ĘůöśÂ²Ŭ ¶ÂĈŬ÷ĘůÂœ¦�ĘƎ÷Ŭ ¶ÂŬ œģĈś²Ŭ ĘģŬ �äſ�Ęů�Ŭ ĒÃśŬ Ĉŏ��śÉʦ÷�Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ śÂſ�Ŭ¶ģĘ�²ŬŇſÂŬÂśŬ ØÂ÷�Ŭ¦�œœÂ¦Ŭ¶ÂĈŬ śÂſŬÙĈĈŬ ÷Ŭ¶ÂŬ ĈÂśŬ ĈĈ�ƎģœśŬ¶ÂĈŬ ĈĈ�œ²Ŭteixir vestits i tot allò referit a l’administració de la casa, ara totalment abandonada.Aquesta obra, recull també el catàleg de deus, herois i noms mítics.�ĘŬ�ŇſÂśů�Ŭģ�œ�²ŬĈÂśŬ¶ģĘÂśŬśĤĘŬĈÂśŬĺœģů�äģĘ÷śůÂśŬ��śģĈſůÂś±Ŭelles decideixen el transcòrrer del esdeveniments, elles ĺœģĺģśÂĘŬ÷ŬÂă¦ſůÂĘŬÂĈśŬō�¦ůÂśŬśſ�ƎÂœś÷ſśŎŬ¦ģĒŬĺÂœŬÂƔÂĒĺĈÂŬtomar l’Acrópolis per part de les ancianes. Açò podria donar la sensació d’un proto-feminisme en Aristófanes, presenta a les dones com les que s’encarreguen de l’assumpte; ĺÂœĪŬ¦�ĈŬſ�÷¦�œöśÂŬ�ĈŬ ¦ģĘůÂƔůŬ Ŭ ůÂĒĺģœ�ĈŀŬ�ĘŬ�ŇſÂśů�ŬÉĺģ¦�Ŭde caos polític i social ocasionat per la guerra, la presa de

poder per part de ĈÂśŬ¶ģĘÂśŬś÷äĘ÷Ù¦�Ŭr i d i c u l i t z a c i ó i degradació dels homens, ĺÂœŇſÉŬÂĈĈśŬĘģŬò�ĘŬsabut fer bé el seu treball, governar.

Però a l’actualitat, la dona, quasi ha tornat a ser una deessa grega o romana, s’ha transformat en una barreja d’eixes deesses que el controlaven tot i podien fer de tot, ¦�œ�¦ůÂœ÷ůƛ�¶�ŬĺÂœŬĈ�ŬśÂſ�ŬØƁœ÷�²Ŭäœ�¦÷�²ŬśÂœŬĒſś�²ŬØÉœů÷Ĉ²Ŭ¦�ĺ�«Ŭde crear, ansiosa de pendre les armes i lluitar al costat de l’home, per tal de defendre els seus interessos i aquelles del món grec i llatí que es dedicaven a les seues tasques i duien endavant els seus llars i que feia falta al home. Estes dones conformen la societat actual en la vivim, són dones que són capaces de dur endavant la seua casa, els seus ÙĈĈś²ŬÂĈŬśÂſŬůœÂ��ĈĈ²ŬĺÂœŇſÉŬ�ŇſÂśů�Ŭ��œœÂă�Ŭ¶ÂŬ¶ģĘÂś²Ŭò�ŬØÂůŬŇſÂŬĈÂśŬśģ¦÷Âů�ůśŬƎ�ĈģœÂĘŬĈ�ŬÙäſœ�Ŭ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ¶ģĘ�²Ŭ¦ģĒŬĈ�Ŭ¶ģĘ�ŬůœÂ��ĈĈ�¶ģœ�²ŬÂĈŬśÂœŬƁĘ÷¦ŬŇſÂŬƎ�ŬśÂœŬ¦œÂ�ůŬĺÂœŬů�ĈŬ¶Ő�¦ģĒĺ�Ęƕ�œŬa l’home a la seua vida al paradís i que junts conformen els diferents valors de les societats actuals.Encara que, els extrems diuen que no són, el millor, aquesta dona sorgida d’aquesta barreja esdevé en una dona independent, es capaç de dur endavant totes aquestes projectes de vida i és capaç de fer-los soles, sense l’ajuda ¶ÂĈŬ òģĒ²Ŭ ĺÂœŇſÉŬ Ǝ�Ŭ śÂœŬ ¦œÂ�¶�Ŭ ĺÂœŬ Ę�ůſœ�ĈÂś�Ŭ �Ē�Ŭ ĈÂśŬcapacitats per poder fer-ho. Amb el control reproductiu que l’educació sexual ha adquirit, amb la seua entrada a totes les professions existents i amb l’aparició del divorç, la dona ha œÂ¦ģ�œ�ůŬÂĈŬśÂſŬĈĈģ¦ŬŇſÂŬ���ĘśŬůÂĘ÷�ŬŬÂĘůœÂŬÂĈśŬ�ÂſśŀAquestes dues maneres d’entendre el paper de la dona a la societat i com ha anat canviant al llarg del tems, té una clara visió al món de les falles, des de diferents punts de vista, per una banda la dona ha segut tractada de forma molt ¶÷ƎÂœś�Ŭ�ĈŬĒģĘſĒÂĘůś²ŬśŐò�ŬĒģśůœ�ůŬ¶ÂśŬ¶ŐſĘ�Ŭ¶ÂÂśś�²ŬÙĘśŬ�Ŭuna dona executiva amb la seua pròpia empresa dirigint als treballadors, com a esposa renegona que no fa res més que malpendre al marit, com a una mare dolça que cura dels śÂſśŬÙĈĈśŀŀŀ

58

59Per altra banda , al mon de les falles el paper de la dona està canviant, ja no sols és dona fallera que s’engalana amb pintes i arracades, que es deixa mimar per la comissió i es musa representant, la dona al món faller està adquirint des de fa alguns anys al darrer grans responsabilitats dintre de la comissió, ja hi ha dones secretaries, casaleres, administratives ÷ŬÙĘśŬ÷ŬůģůŬĺœÂś÷¶ÂĘůÂśŬ�Ē�Ŭůģů�ŬĈ�ŬœÂśĺģĘś��÷Ĉ÷ů�ůŬŇſÂŬ�ĈĈĪŬ¶ſŀEls artistes fallers, prenen nota de les deesses de l’antiguitat i els agrada vore-les als seus monuments i podem trobar de totes al carrer els dies de falles, transformades en muses amb bona crítica que contrarresten amb l’actualitat. Les ¶ÂÂśśÂś²ŬśģĈÂĘŬ�Ę�œŬƎÂśů÷¶ÂśŬ¦ģĒŬ�ŬĈŐ�Ęů÷äſ÷ů�ů²Ŭ�Ē�ŬůƁĘ÷ŇſÂśŬblanques, tan reconegudes del món grec i romà, també representades amb les diferents materials artístics, bronze, �œäÂĘů²ŬĺÂœĪŬĈ�ŬØģœĒ�ŬĒÃśŬſů÷Ĉ÷ůƛ�¶�ŬśģĈŬśÂœŬÂĘŬĺ¶œ�²ŬĺÂœŇſÉŬla gent de carrer no està acostumada a diferenciar el diferents �ÂſśŬ ¶ÂŬ ĈŐ�Ęů÷äſ÷ů�ůŬ ÷Ŭ ĺÂœŬ ů�ĘůŬ ÂĈśŬ œÂśſĈů�ŬĒģĈůŬĒÃśŬ śÂĘƛ÷ĈĈŬ÷¶ÂĘů÷Ù¦�œöĈģśŬś÷Ŭ�ŇſÂśůśŬĺÂœśģĘ�ůäÂśŬÂśů�ĘŬœÂĺœÂśÂĘů�ůśŬ�ĈśŬmonuments de la mateixa manera que podem trobar-los als diferents museus, llocs o llibres d’història.]ģĈÂĘŬ�ĺ�œÉ÷ƔÂœŬ�Ē�ŬÂĈŬśÂſśŬÂĈÂĒÂĘůśŬ÷¶ÂĘů÷Ù¦�ů÷ſś²Ŭ¦ģĒŬÂĈŬůœ÷¶ÂĘů²ŬĈÂśŬ¦ģœģĘÂśŬ�ĈŬ¦�ĺ²ŬĈÂśŬ�œĺÂś²ŬÂĈÂĒÂĘůśŬ÷¶ÂĘů÷Ù¦�ů÷ſśŬ¶ÂŬ¦�¶�ŬĺÂœśģĘ�ůäÂŬÂĘŬĺ�œů÷¦ſĈ�œ²ŬĺÂœŇſÉŬ¦�¶�Ŭ¶÷Ǝ÷Ę÷ů�ůŬÂśů�Ŭassociada a un element simbòlic que explica el seu mite.Per exemple la diosa Atenea, de la guerra, la civilització, la saviesa, de la justícia i de l’habilitat, apareix sempre representada amb una llança i amb una corona al cap.Altra deessa molt representada és Artemis, deessa de la caça i protectora dels animals i de la natura que sempre apareix representada envoltada d’animals.Aquesta idea de la dona mitològica que els artistes fallers els agrada tant representar, es pot entendre com es produeix per part de l’espectador el reconeixement del mite, de la deessa i com es transforma de tal manera per aplicar-lo a situacions actuals.�ĈŬůÂĒ�ŬÃśŬŬØģĘ�ĒÂĘů�ĈŬ÷ŬœÂ¦ſœœÂĘůŬ�ĈŬĒĤĘŬ¶ÂŬĈÂśŬØ�ĈĈÂś²ŬĺÂœŇſÉŬes caracteritza per una rica font temàtica, que d’una manera directa o amb els diferents símbols o caràcters associats als diferents personatges, permet desenvolupar el discurs crític de la falla.&ģĘůśŬ¦ģĘśſĈů�¶Âś±�œƔ÷ſŬ&�ĈĈ�ŬŬD�œŇſÃśŬ¶ÂŬDģĘůģœů�ĈŬ ÂœĘ÷ö��ů�Ĉ�²Ŭ&�ĈĈ�Ŭ]�Ęů�Ŭ�ĘĘ�²Ŭ>�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭäœ÷Âä�²Ŭ�ůÂĘ�śŬĭĝĝĝ²Ŭ'œ�ĘŬĈ÷�œģŬ¶ÂŬĈ�ŬĒ÷ůģĈģäø�Ŭäœ÷Âä�²ŬYģ�÷ĘŬ,�œ¶²ŬD÷ůģĈģäø�Ŭgriega y romana, Alessandra Bartolotti., Lisastrata, Aristófanes. AFRODITA

59

6060

ART I MITOLOGÍA

FallesGREGUES

Per José Tena Tejadofotos cedides per Manolo Sanchís,

(Cendra, SUC DE FALLES)

Les Falles són una representació artística de gran envergadura, on tradició i cultura es donen la mà any rere any per a exposar, mitjançant els monuments, la seua visió crítica i sàtira sobre l’actualitat i el moment que vivim. Aquest fet cobra enguany més importància si cap per la candidatura a ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la hE�]�JŀŬhĘ�ŬØ�ĈĈ�ŬÃśŬĺſœ�ĒÂĘůŬ�œůŬĺÂœŬśÂœŬſĘŬĺœģ¶ſ¦ůÂŬØÂůŬ ĺÂœŬ ĈŐòģĒÂŬ �Ē�Ŭ ¶ſÂśŬ ÙĘ�Ĉ÷ů�ůś±Ŭ ¶ŐſĘ�Ŭ ��ʶ�Ŭ ÂĈŬ¦ģĒſĘ÷¦�ů÷ſ²Ŭon desitja expressar la seua particular visió del món (i en el cas de les falles, sempre amb un toc àcid), i d’altra banda, ÂśůÉů÷¦Ŭ (composició, color, risc, monumentalitat, acabat).L’art i les seues expressions sempre van lligades al període social i cultural (l’art és en si part del concepte de cultura) que s’estiga vivint, i aquest fet provoca directament que es veja una progressiva transformació de les seues formes, normes, conceptes i materials; per posar un exemple, fa diversos segles, la pintura quasi sempre es basava en la ůɦĘ÷¦�Ŭ¶ÂŬĈŐģĈ÷²ŬĒÂĘůœÂŬŇſÂŬÂĘŬĈŐ�¦ůſ�Ĉ÷ů�ůŬÂśŬĺģ¶ÂĘŬ�ĺœÂ¦÷�œŬ÷ĘĘģĒ�œ��ĈÂśŬģ�œÂśŬ¶Ő�Ňſ�œÂĈŁĈÂśŬģŬ÷ĈŁĈſśůœ�¦÷ĤŬ¶÷ä÷ů�ĈŀŬ�ģʦśŬ�Ŭla falles els ocorre el mateix, van evolucionant en proporcions, Âśůœſ¦ůſœ�Ŭ ÷ŬĒ�ůÂœ÷�Ĉś²Ŭ ÙĘśŬ ÷Ŭ ůģůŬ ÂĘŬ Ĉ�ŬĒ�ĘÂœ�Ŭ¶Ő÷ĘůÂœ�¦ůſ�œŬamb el visitant.hĘŬĺ�ĺÂœŬĒģĈůŬ÷Ēĺģœů�ĘůŬÂĘŬĈŐ�œůŬòģŬò�Ŭ÷ĘůÂœĺœÂů�ůŬĈ�Ŭ¦ſĈůſœ�Ŭgrecorromana, els seus mites i llegendes gregues, la mitologia, eixa part de la religió grega que intentava explicar, mitjançant ò÷śůĪœ÷ÂśŬ¶ÂŬ¶Ãſś²ŬòſĒ�ĘśŬ÷ŬòÂœģ÷ś²ŬÂĈŬĺÂœŬŇſÉŬ¶ÂĈŬĒĤĘŀŬ/Ŭ¦ģĒŬ�śśſĒ÷ĒŬ ¦ģĒĺĈÂů�ĒÂĘůŬ ŇſÂŬ ĈÂśŬ Ø�ĈĈÂśŬ śĤĘŬ ¦ſĈůſœ�Ŭ ÷ŬśĤĘŬ�œů²Ŭ ÂĘŬÂĈŬĒĤĘŬ¶ÂŬ ĈÂśŬ Ø�ĈĈÂśŬ ů�Ē�ÃŬ�ĺ�œÂ÷ƔÂĘŬÂĈśŬĺÂœśģĘ�ůäÂśŬĒÃśŬ¦ģĘÂäſůśŬ¶ÂŬĈ�ŬĒ÷ůģĈģä÷�ŬäœÂä�ŀ>ŐƁśŬ¶ÂŬ Ĉ�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭ ¦ģĒŬ�Ŭ ØģĘůŬ¶Ő÷Ęśĺ÷œ�¦÷ĤŬĺÂœŬ�Ŭ ĈÂśŬ Ø�ĈĈÂśŬÂśŬ��ś�ŬÂĘŬůœÂśŬ�śĺ¦ůÂśŬØģĘ�ĒÂĘů�ĈśŬ÷ŬśÂĘƛ÷ĈĈś±Ŭ¶ŐſĘ�Ŭ��ʶ�Ŭ

la mitologia disposa d’un gran ventall temàtic gràcies a la äœ�ĘŬ Ňſ�Ęů÷ů�ůŬ ¶ÂŬ ĈĈÂäÂʶœŬ ÂƔ÷śůÂĘůśŬ ÷Ŭ �ĈśŬ śÂſśŬ ĒƁĈů÷ĺĈÂśŬpersonatges, freqüentment relacionats o bé amb un poder o bé amb una moralitat; són històries que coneixem tots, que han calat profund dins de la cultura general i que estudiem ¶ÂśŬ¶ÂŬƔ÷¦ģůÂůśŬÂĘŬÂĈśŬ¦ģĈŁĈÂä÷ś²ŬĺÂœŬů�ĘůŬĘģŬÂĘśŬśĤĘŬÂśůœ�ĘƕśŬò÷śůĪœ÷ÂśŬ ¦ģĒŬ ĈÂśŬ ¶Ő,Éœ¦ſĈÂś²Ŭ hĈ÷śśÂśŬ ģŬ ¶÷ĺţŬ ÷Ŭ ÙĘ�ĈĒÂĘůŬ Ĉ�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭ äœÂä�Ŭ ÃśŬ ſĘŬ äœ�ĘŬ Ęſ¦Ĉ÷Ŭ ÷¦ģĘģäœ�Ù¦Ŭ ģĘŬ �śśģ¦÷ÂĒ²Ŭ¶ŐſĘ�Ŭ ſĈĈ�¶�Ŭ œ�ĺ÷¶�²Ŭ Ùäſœ�²Ŭ ĺÂœśģĘ�ůäÂŬ ÷Ŭ ĺģ¶Âœ²Ŭ ¦ģĒŬ ĺÂœŬexemple el raig de Zeus.c�Ē�ÃŬ¦�ĈŬ�śśÂĘƕ�Ĉ�œŬŇſÂŬĈŐƁśŬ¶ÂĈśŬĒ÷ůÂśŬÂĘŬĈ�Ŭ'œÉ¦÷�Ŭ�Ęů÷ä�ŬĘģŬ Âœ�Ŭ ĒÃśŬ ŇſÂŬ ſĘŬ œÂÞÂƔŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ śģ¦÷Âů�ůŬ ŇſÂŬ Ǝ÷Ǝ÷ÂĘ²Ŭ ÷Ŭ �Ŭtravés dels mites intentaven inculcar allò que volien que la gent creguera, o el que és el mateix, a través d’un element inventat, difonien un missatge real, el qual era acceptat pel poble sense major complicació d’enteniment. Eliminant el ¶Âů�ĈĈŬŇſÂŬĈŐ�œů÷śů�ŬØ�ĈĈÂœŬĘģŬƎģĈŬģ�Ĉ÷ä�œŬ�ŬĘ÷ĘäƁŬ�ĈŬØÂůŬŇſÂŬĺÂĘśÂŬcom ell, per ventura ĈŐƁśŬ¶ÂĈśŬĒ÷ůÂśŬÂĘŬĈŐ�Ęů÷ä�Ŭ'œÉ¦÷�ŬĘģŬÃśŬÂĘŬś÷ŬſĘ�ŬØ�ĈĈ�ʼnPer tot l’anteriorment citat, han sigut moltes les aparicions ¶ÂŬ¶ÃſśŬ÷ŬòÂœģ÷śŬäœÂ¦śŬÂĘŬĈ�Ŭò÷śůĪœ÷�ŬØ�ĈĈÂœ�ŀŬ]ÂœƎ÷ś¦�Ŭ�ŇſÂśůŬxicotet assaig per a repassar els monuments fallers més destacats que s’han basat en aquests personatges.�ÂŬĒ÷ůÂśŬ÷Ŭ&�ĈĈÂś>�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭ äœÂä� apareix representada en objectes de ¦Âœ�Ē÷¦�Ŭ ÷Ŭ ÂĘŬ �ĈůœÂśŬ �œůśŬ Ùäſœ�ů÷ƎÂś²Ŭ ĺÂœĪŬ ò�Ŭ ůœ�śĺ�śś�ůŬäÂĘÂœ�¦÷ģĘśŬ äœ�¦÷ÂśŬ �Ŭ Ĉ�Ŭ Ĉ÷ůÂœ�ůſœ�² malgrat que anteriorment es transmetien a través de poemes difosos de veu (com a curiositat, indicar que la poesia, justament en �ŇſÂĈĈ�ŬÉĺģ¦�ŬĘģŬÂśŬ¦ģĘś÷¶Âœ�Ǝ�ŬſĘŬ�œů²Ŭ¶ģʦśŬĘģŬÂœ�Ŭś÷ĘĪĘ÷ĒŬ¶ÂŬ ĒÉœ÷ů²Ŭ ĒÃśŬ �Ǝ÷�ůŬ ¶Ő÷Ęśĺ÷œ�¦÷Ĥ²Ŭ ÷Ŭ ĘģĒÃśŬ �ŇſÂĈĈśŬ ĒÉœ÷ůśŬòſĒ�Ęś²Ŭă�ŬØģœÂĘŬĺ÷¦ůĪœ÷¦ś²Ŭ�ÉĈŁĈ÷¦ś²Ŭ¶ÂŬØģœ«�²Ŭ¶ŐÂśůœ�ůÉä÷�²ŬÂů¦ŀ²Ŭeren considerats art). En el cas faller, conservem la memòria ¶ÂĈśŬśÂſśŬĒģĘſĒÂĘůśŬ¶ÂŬůœÂśŬØģœĒÂś±ŬĈŐÂś�Ĥś²ŬĈÂśŬØģůģäœ�ÙÂśŬ(si escau) i a més, també poemes, les pròpies explicacions de la falla, plasmades en els llibrets.

6161L’autor de mites grecs més conegut és Homer, autor de la Ilíada i l’Odissea, dues històries seguides que es resumeixen, de manera breu, en l’inici i desenvolupament de la Guerra de Troia, i en el viatge de tornada a casa d’un dels seus ĺ�œů÷¦÷ĺ�Ęůś²ŬhĈ÷śśÂśŀŬ�ĘŬÂĈŬĒĤĘŬØ�ĈĈÂœŬò�ĘŬÂƔ÷śů÷ůŬ¶ģśŬ¦�Ǝ�ĈĈśŬ¶ÂŬcœģ÷�²ŬſĘŬĈŐ�ĘƕŬĭĝŨŴŬÂĘŬĈ�ŬWĈ�«�Ŭ¶ÂŬĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘů²ŬÂĘŬ�ŇſÂĈĈŬ�ĘƕŬWĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬ���¶÷ĈĈ²Ŭģ�œ�Ŭ¶ÂŬY÷¦�œ¶ģŬYſ�ÂœůŬ�ʶœÃśŬ ļEģſŬ����ĈĈŬ ¶ÂŬ cœģ÷�Ľ²Ŭ ÷ŬĒÃśŬ �¦ůſ�ĈĒÂĘůŬ ÂĘŬ Ĉ�Ŭ &�ĈĈ�ŬE�Ŭ :ģœ¶�Ę�²Ŭ¦œÂ�ůŬ ĺÂĈŬ 'YhWŬ �Y��c/hŬ 1c���²Ŭ ÂĘŬ ŻƟĭŴŬ ļJ¶÷śśÂ�Ľ²Ŭ ¦ģĒŬ�Ŭ òģĒÂĘ�ůäÂŬ �Ŭ ĈŐ�ĘůÂœ÷ģœŀŬ �ĈŬ ¦�Ǝ�ĈĈŬ ¶ÂĈŬ ŨŴŬ ś÷äĘ÷Ù¦�Ǝ�Ŭ Ĉ�Ŭintrusió, quasi d’amagat, dels mercats estrangers enfront de ĈŐÂśĺ�ĘƕģĈ²ŬÂĈŬ¦�ĘƎ÷Ŭ¶ÂŬ¦ģśůſĒśŬ÷ŬĈ�Ŭ÷¶Â�Ŭ¶ÂŬōĘģŬƎģĈÂœŬƎÂſœÂŎŬper a enriquir-se, com a símil a la intrusió dels guerrers grecs en la ciutat troyana. El cavall més actual, no obstant açò, era Ĉ�Ŭ ¦Ɓśĺ÷¶ÂŬ ¶ŐſĘŬ ĒģĘſĒÂĘůŬ ŇſÂŬ ¦œ÷ů÷¦�Ǝ�²Ŭ ¶ŐſĘ�Ŭ Ē�ĘÂœ�Ŭmés general, el món la societat en la qual vivim, amb diversos personatges grecs encara que, en alguns casos, no relacionats directament amb Troia.Per a arribar a la Guerra de Troia, primer s’ha de comentar la gran disputa que van tenir tres grans deesses com van ser Afrodita, Hera i Atenea per la poma d’or, on es llegia la

÷Ęś¦œ÷ĺ¦÷ĤŬōĺÂœŬ�ŬĈ�ŬĒÃśŬ�ÂĈĈ�Ŏ²Ŭ ÷Ŭ Ī�Ǝ÷�ĒÂĘůŬ ¦�ĺŬdeessa podia deixar passar tal ambrosia per al seu ego. hĘŬ �ĈůœÂŬ¶ÂĈśŬ ÂƔÂĒĺĈÂśŬ ¶ÂŬ¦ģĒŬĈ�ŬĒ÷ůģĈģä÷�Ŭ¶ÂĈśŬ¶ÃſśŬ ÂśŬ ůœ�śĈĈ�¶�Ŭ�œœ�ĘŬ ¶ÂŬ ůÂœœ�²Ŭ �ĈŬ

Ę÷ƎÂĈĈŬ¶ÂĈśŬòſĒ�Ęś² per a arribar a fer una crítica divertida i Ēģœ¶�«Ŭśģ�œÂŬſĘŬůÂĒ�²ŬÃśŬŇſÂŬÂĘŬĈ�ŬØ�ĈĈ�Ŭ¶ÂŬE�Ŭ:ģœ¶�Ę�²ŬĘģŬsón tres deesses les que es barallen per la poma d’or, sinó tres falleres per la banda de Fallera Major.Malgrat que la guanyadora de la colossal disputa va ser Afrodita (que ja va œÂůœ�ů�œŬE�Ŭ:ģœ¶�Ę�ŬÂĘŬ ĭĝÊàŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ Ē�Ŭde Manolo Martín en La Falla del Bufó

i Afrodita, amb la deessa de l’amor i de la bellesa seduint �ĈŬ �ſØĤ²Ŭ ÂĈŬ äÉĘÂœÂŬ Ē�ś¦ſĈøĽ²Ŭ ÃśŬ �ůÂĘÂ�Ŭ Ĉ�Ŭ ÷ĒĒģœů�Ĉ÷ůƛ�¶�ŬÂĘäſ�ĘƕŀŬWÂœĪŬ�ŇſÂśů�ŬĘģŬò�Ŭś÷äſůŬĈŐƁĘ÷¦�ŬƎÂä�¶�ŬŇſÂŬòÂĒŬƎ÷śůŬ �Ŭ Ĉ�Ŭ ÙĈĈ�Ŭ ĺ�œůÂĘģäÂĘÃů÷¦�Ŭ ¶ÂŬ �ÂſśŬ ļů�Ē�ÃŬ ¦ģĘÂäſ¶�Ŭ¦ģĒŬW�ĈŁĈ�śŬ�ůÂĘÂ�Ľ²Ŭ¶ÂÂśś�Ŭ¶ÂŬĈ�Ŭś�Ǝ÷Âś�²Ŭ¶ÂŬĈ�ŬäſÂœœ�Ŭ÷Ŭ¶ÂŬĈŐÂśůœ�ůÉä÷�²ŬÂĘŬØģœĒ�Ŭ¶ÂŬØ�ĈĈ�²ŬĺÂœŇſÉŬĺģ¦śŬ�ĘƕśŬ¶ÂśĺœÃśŬ¶ÂŬl’arribada del cavall a la Plaça de l’Ajuntament, es va poder contemplar el bust d’Atenea en tota la seua esplendor, sota ÂĈŬ ĈÂĒ�Ŭ�ĈśŬ�ůœ÷�ſůśŬ¶Ő�ůÂĘÂ�ŬļĭĝŤàĽ²Ŭģ�œ�Ŭ¶ÂŬs÷¦ÂĘůÂŬ>ĈſĘ�ŀŬ

�ģĒŬ�Ŭ¦ſœ÷ģś÷ů�ůŬ¶Âśů�¦�œŬŇſÂŬĈÂśŬĺĈģĒÂśŬ¶ÂĈŬ¦�ś¦Ŭ¶ÂŬW�ĈŁĈ�śŬestaven pintades d’uns colors que molts van considerar els ¦ģĈģœśŬ¶ÂŬĈ�ŬœÂĺƁ�Ĉ÷¦�ŀAtenea a tingut més aparicions falleres, com en la part més �Ĉů�Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ œÂĒ�ů�¶�Ŭ ¶ÂŬ �ģʶÂŬ ]�ĈƎ�ů÷Âœœ�Ŭ ÐŬ �÷œ÷ĈģŬ �ĒģœĤśŬŻƟĭà²Ŭ ¶ÂŬ ĈŐ�œů÷śů�Ŭ :�Ǝ÷ÂœŬ �ĈƎ�œÂƛö]�Ĉ�Ŭ ]�Ĉ÷Ę�ś²Ŭ śģů�Ŭ ÂĈŬ ĈÂĒ�ŬAmb els déus hem topat, una falla presidida com a element central per Zeus.El poderós Zeus, pare dels déus i dels homes, governant de l’Olimp, és el clar símbol d’autoritat i poder, força i domini, supremacia. I és tal el seu poder que aquest passat exercici hem pogut veure-li fora de la Comunitat s�ĈÂʦ÷�Ę�²Ŭ�Ĉů÷ſŬ÷Ŭ�Ē�ŬÂĈŬœ�÷äŬÂĘŬĈ�ŬĒ�ŬĈ÷¶Âœ�ĘůŬÂĈŬĒģĘſĒÂĘůŬde

62 Taca Real (Jaén), mentre que, en una grandària menor, però també en el centre, apareixia en el monument infantil de ]ſ¦�ŬÐŬ>÷ůÂœ�ůŬ�ƛģœøĘ²Ŭ¦ÂĈÂ�œ�ĘůŬ>Ŭ�JĘģĒ�śů÷¦�Ŭ¶ÂŬ�Âſś²ŬhĘ�Ŭ&Âśů�ŬWÂœŬ�Ŭ�ÂſśŬļ]Âœä÷ģŬ'ĤĒÂƛŬ&ÂœœÂœĽŀ�ŇſÂśůŬ ÂƔÂĒĺĈÂŬ ÃśŬ ¶Âśů�¦��ĈÂŬ ĺÂœŬ �Ŭ œ�ů÷Ù¦�œŬ ŇſÂŬ ÂĈŬ¦ģĘÂ÷ƔÂĒÂĘůŬ¶ÂŬĈ�ŬĒ÷ůģĈģä÷�ŬäœÂä�ŬÂśů�ŬĒģĈůŬ�œœÂĈ�ůŬÂĘŬĈ�ŬĘģśůœ�Ŭśģ¦÷Âů�ů²Ŭ ÷ŬÂĈŬśÂſŬÂĘůÂĘ÷ĒÂĘůŬœÂśſĈů�ŬśÂĘƛ÷ĈĈŬ�ŬŇſ�ĈśÂƎģĈŬÂśĺ¦ů�¶ģœ²Ŭů÷Ęä�ŬĈŐ¶�ůŬŇſÂŬů÷Ęä�²ŬÂĘŬ�ŇſÂśůŬ¦�śŬÂĈŬĺƁ�Ĉ÷¦Ŭ÷ĘØ�Ęů÷Ĉŀŀ

]ģƎ÷Ęů²Ŭ�ÂſśŬÂśŬœÂĺœÂśÂĘů�Ŭen el propi Olimp envoltat de la resta de déus ¦ģĘÂäſůś²Ŭ ¦ģĒŬ ģĈ²ŬWģś÷¶ĤŬo Atenea. /Ŭ ÃśŬ ŇſÂŬ ÂĈŬ ØÂůŬŇſÂŬ ¦�¶�Ŭ ¶ÃſŬ ů÷ĘäſÂœ�ŬſĘ�Ŭ Øſʦ÷ĤŬ ĺœ÷ʦ÷ĺ�Ĉ²Ŭ ģŬĒ÷ĈĈģœŬ¶÷ů²ŬſĘŬ¶ÂůÂœĒ÷Ę�ůŬ

ĺģ¶Âœ²ŬĺœģƎģ¦�Ŭ Ĉ�ŬäÂĘÂœ�¦÷ĤŬ¶ÂŬśøĒ÷ĈśŬśÂĘƛ÷ĈĈśŬśģ�œÂŬ Ĉ�ŬĘģśůœ�ŬĺœĪĺ÷�Ŭśģ¦÷Âů�ůŬ�¦ůſ�Ĉ²Ŭś÷äſÂĘŬÂĘŬůģŬ¦ĪĒ÷¦ŬģŬĘģŀAltres casos de l’utilització de l’Olimp en Falles són la ÷ĘØ�Ęů÷ĈŬ¶ÂĈŬŻƟƟàŬ¶ÂŬWĈ�«�Ŭ¶ÂŬĈŐ�ăſĘů�ĒÂĘů²Ŭ�ÂŬĈŐJĈ÷ĒĺŬ�ŬĈÂśŬJĈ÷Ēĺø�¶Âś²Ŭ¶ÂŬĈŐ�œů÷śů�Ŭ ÂœĘ�ůŬ�śůÂĈ�²Ŭ÷ŬYÂäĘÂŬ¶ÂŬs�ĈÉʦ÷�ŬÐŬ]ŀŬs�ĈÂœģŬŻƟĭÚŬ¶ÂŬ&œ�ʦ÷ś¦ģMartínez (L’Olimp de les deesses).En la imatge de l’obra d’Estela, es pot contemplar un signe grec molt utilitzat (sinó el que més, encara que el recompte seria impossible), la qual no és un déu en si però ha representat el company en la batalla i l’esperit de superació i d’arribar el més alt ĺģśś÷�Ĉ±ŬWÂä�śŀŬ�ŇſÂśůŬés el cavall alat de Zeus, nascut del doll de sang que va brollar després de tallar-li Perseo el cap a Medusa.

]Őò�ŬĺģäſůŬƎÂſœÂŬ�ŬWÂä�śŬÂĘŬÂĈśŬĒģĘſĒÂĘůśŬ¶ÂŬWĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬ�ģ¦ůģœŬ �ģĈĈ�¶ģŬ ¶ÂŬ ĭĝŨŻŬ ļs÷ś¦�Ŭ ÂĈŬ ůſœ÷śĒÂĽ²Ŭ ¶ÂŬ ]�ĈƎ�¶ģœŬ

�Â�ĤĘ²Ŭ WĈ�ƛ�Ŭ ¶ÂŬĈŐ�œ�œÂŬ ¶ÂĈŬ ŨʲŬ ÂĘŬ�ƎŀŬ �ÂĈŬ YÂäĘÂŬ ÐŬ]�ĘůŬs�ĈÂœģŬ¶ÂŬĭĝÊĭŬo en la comissió �ſÂśŬ ¶ÂŬ D�÷äŬļW�ůÂœĘ�ĽŬ¶ÂŬĭĝÊÚŀ

hĘŬ �ĈůœÂŬ �Ę÷Ē�ĈŬmitològic, en el món de les falles encara més conegut pel seu ś÷äĘ÷Ù¦�ů²Ŭ ÂĈŬ œÂśśģœä÷œŬde les pròpies cendres, el despertar després ¶ÂŬ ĈÂśŬ Þ�ĒÂś²Ŭ ÃśŬ ĈŐ�ſŬØÉĘ÷ƔŀŬ�ĘŬŻƟĭĭ²ŬĈ�Ŭ&�ĈĈ�Ŭ¶ÂĈŬDÂœ¦�ůŬ¶Ő�Ĉƛ÷œ�²Ŭ¶ÂśĺœÃśŬ¶ÂŬĈŐ÷ʦÂʶ÷Ŭ¶ÂĈŬů�ĈĈÂœŬ�ĈŬĘģƎÂĒ�œÂŬ¶ÂĈŬŻƟĭƟ²Ŭ÷ŬÂĘŬƎÂſœÂŬŇſÂŬÂśŬŇſ¶�ƎÂĘŬśÂĘśÂŬĒģĘſĒÂĘů²ŬƎ�Ŭ÷ĒĺœģƎ÷ś�œŬÂĈŬĒÃśŬĒ�ăÂśůſĤśŬØÉĘ÷ƔŬŇſÂŬ

s’ha vist plantat. Es tractava d’utilitzar la anamorfosis, un efecte òptic, mitjançant el qual, en imprimir ¶÷ƎÂœśÂśŬ Øģůģäœ�ÙÂś²Ŭs’aconseguia l’efecte que ÂĈŬ ØÉĘ÷ƔŬ śģ�œÂƎģĈ�Ǝ�Ŭ ſĘŬpou ple de foc. Quasi śÂĘśÂŬ œÂ¦ſœśģśŬ ÂśůÉů÷¦ś²Ŭ

s÷¦ůģœŬ �Ĉ�äſÂœ²Ŭ ØģůĪäœ�ØŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ ¦ģĒ÷śś÷Ĥ²Ŭ Ǝ�Ŭ �¦ģĘśÂäſ÷œŬque l’espectador, davant de la falla, no solament vera una amplitud del monument considerable, sinó que també tinguera la sensació de profunditat.Però aquest au anteriorment ja havia desplegat les seues ales en les Falles. Els déus i herois de la mitologia sempre Ǝ�ĘŬ �¦ģĒĺ�Ęƕ�ůśŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ Ē�ăÂśůſģś÷¶�¶Ŭ Øøś÷¦�Ŭ ÷Ŭ ÂśůÉů÷¦�²Ŭper a explicar el no- humà, la superioritat davant l’home, l’inassolible. Justament el terme majestuosidad és sinònim ¶ÂŬ¦ģĈģśś�Ĉ²Ŭ÷Ŭ¶Ő�«ĪŬÂśŬĺģůŬÂƔĺĈ÷¦�œŬſĘ�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬ�Ęɦ¶ģůÂśŬĒÃśŬ

63

¦ſœ÷ģśÂśŬ¶ÂĈŬĒĤĘŬ¶ÂŬĈÂśŬØ�ĈĈÂś±Ŭs�ĈÉʦ÷�ŬƎ�Ŭĺģ¶ÂœŬ¦ģĘůÂĒĺĈ�œŬdos Colossos de Rodas.�ģĘś÷¶Âœ�¶�Ŭ ſĘ�Ŭ ¶ÂŬ ĈÂśŬ ]ÂůŬDÂœ�ƎÂĈĈÂśŬ ¶ÂĈŬĒĤĘŬ �Ęů÷¦²Ŭ Âœ�ŬſĘ�ŬÂśů�ůſ�Ŭ¶Ő,ÂĈ÷ś²ŬĺÂœśģĘ÷Ù¦�¦÷ĤŬ¶ÂĈŬ]ģĈŬ÷ŬäÂœĒ�Ŭ¶ÂŬ]ÂĈÂĘ²ŬĈ�Ŭ >ĈſĘ�²Ŭ ¦ģĘśůœſû¶�Ŭ ÂĘŬ ĈŐ÷ĈĈ�Ŭ ¶ÂŬYģ¶�śŬ ļ'œÉ¦÷�ĽŬ ÷Ŭ Ňſ²Ŭ ĺÂœŬ �Ŭ�œœ÷��œŬ�Ŭ÷Ē�ä÷Ę�œŬĈ�ŬśÂſ�ŬĒ�äĘ÷Ù¦Âʦ÷�²ŬůÂĘ÷�Ŭ�ĈäſĘŬĒÂůœÂŬmés d’altura que l’actual Estàtua de la Llibertat.�ĘŬ ĭĝŤƟ²Ŭ Ĉ�ŬWĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬ���¶÷ĈĈŬ ÂśĺÂœ�Ǝ�Ŭ ƎÂſœÂŬ �ŬſĘŬ,ÂĈ÷śŬ ¶ÂŬŻÚĒŬ ŇſÂŬ œÂĺœÂśÂĘů�Ǝ�Ŭ ĈģŬ ¦ģĈģśś�ĈŬ ŇſÂŬ śŐÂśů�Ǝ�Ŭ ůģœĘ�ĘůŬel món en general i el món faller en particular (en només ¶ÂſŬ�ĘƕśŬśŐò�Ǝ÷ÂĘŬ¦œÂ�ůŬŇſ�ś÷Ŭ ĭƟƟŬØ�ĈĈÂśŬĘģƎÂśĽŀŬWÂœĪŬů�ĈŬƎ�Ŭser la gosadia de l’home, en aquest cas del taller de l’artista J¦ů�Ǝ÷ģŬs÷¦ÂĘů²ŬŇſÂŬŇſ�ĘŬĘģĒÃśŬŇſ¶�Ǝ�ŬÂĈŬ¦�ĺŬĺÂœŬĺĈ�Ęů�œ²Ŭel cos d’Helis es va enfonsar per les ratxes de vent, quedant totalment destrossat. Aquell any es va acabar la plantá amb ſĘŬĒģĘſĒÂĘůŬ�ĘģĒÂĘ�ůŬWÂĘś�ůŬ÷Ŭ&Âů²ŬģĘŬÂśŬƎ�Ŭ¦ģĈŁĈģ¦�œŬÂĈŬ¦�ĺŬdel degollat déu sobre una columna pintada. A l’any següent el taller va voler reivindicar la seua obra i va aconseguir ĺĈ�Ęů�œŬÂĈŬ�ģĈĤśŬÙĘ�Ĉ²Ŭ�Ē�ŬůģœƔ�Ŭ�ŇſÂśů�ŬƎÂä�¶�ŬÂĘŬ Ĉ�ŬĒ�²Ŭ�Ē�Ŭ ſĘ�Ŭ �Ĉůœ�Ŭ ůÂĒ�ů÷¦�Ŭ ¶÷ØÂœÂĘůŬ ļĈÂśŬ ]ÂůŬDÂœ�ƎÂĈĈÂśĽ²Ŭ ĺÂœĪŬamb l’espectacularitat aconseguida. L’anteriorment citat &ÉĘ÷ƔŬÂśŬƎ�Ŭ¦ģĈŁĈģ¦�œŬ�ĈśŬĺÂſśŬ¶ÂŬĈŐ,ÂĈ÷śŬśÂĘ¦Âœ²Ŭů�Ē�ÃŬ¦ģĒŬ�Ŭsímbol que podem ressorgir de tot desastre en falles.A part d’Helis, molts altres déus han sigut esculpits en monuments fallers. Cal destacar el Mercuri (o Hermes en la literatura grega), déu missatger i pare del mercat, que va ¦ģœģĘ�œŬĈ�ŬØ�ĈĈ�Ŭ¶ÂĈŬDÂœ¦�ůŬ�ÂĘůœ�ĈŬÂĘŬĭĝàŨ²ŬÂĘŬſĘŬĒģĘſĒÂĘůŬ¶ÂŬYÂä÷ĘģŬD�śŬů÷ůſĈ�ůŬ>�ŬEÂäģ¦÷ģĈģäø�Ŭ÷ŬŇſÂŬÂśŬƎ�Ŭ�Ĉ«�œŬ�Ē�ŬÂĈŬprimer premi després de posar, amb la seua crítica, en dubte

els salaris dels futbolistes o toreros. Regino Más va tindre una Éĺģ¦�Ŭ¶ŐÂśĺĈÂʶģœŬ �Ē�ŬDÂœ¦�ůŬ�ÂĘůœ�ĈŬ ģĘŬ ĈÂśŬ śÂſÂśŬ Ø�ĈĈÂśŬÂśŬ��ś�ƎÂĘŬÂĘŬģ�œÂśŬ¦Ĉ�śś÷ŇſÂś²Ŭ¶ÂśŬ¶ÂĈŬśÂſŬDģ÷śÃśŬ¶ÂĈŬààŬļ>�ŬĈĈÂ÷Ŭ¶ÂŬĈŐÂĒ�ſůĽŬ¦ģĒŬÂĘŬĭĝàÊŬ�Ē�Ŭ>Ĉſ÷ů�ŬĈĈ÷ſœÂ²Ŭ�ŇſÂśů�ŬśøŬbasada en la mitologia grega on es parlava de la lluita diària de les famílies per seguir tenint un plat de menjar diari.En moltes ocasions, ÃśŬů�ĈŬĈ�ŬØģœ«�Ŭ¶ÂŬĈ�Ŭ¶÷Ǝ÷Ę÷ů�ůŬÂś¦ģĈĈ÷¶�²ŬŇſÂŬģ¦ſĺ�ŬŇſ�ś÷Ŭ¦ģĒĺĈÂů�ĒÂĘůŬļģŬøĘůÂäœ�ĒÂĘůĽŬĈ�Ŭ��śÂŬ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ Ø�ĈĈ�²ŬĺÂœĪŬÂʦ�œ�ŬŇſÂŬ�ŇſÂśů�ŬÂĘŬś÷ŬĘģŬĺ�œĈÂŬ¶ÂŬĒ÷ůģĈģä÷�ŬäœÂä�²ŬśøŬŇſÂŬ¦ģĒÂĘ«�ŬĈ�ŬśÂſ�Ŭ¦œøů÷¦�ŬśÂäſ÷ĘůŬÂĈŬĺģ¶ÂœŬ¶Ő�ŇſÂśů�Ŭ¶÷Ǝ÷Ę÷ů�ůŀŬExemples existeixen moltíssims, des de més antics, com la guanyadora del primer premi de ]¦¦÷ĤŬ �śĺ¦÷�ĈŬ ¶ÂŬ ĭĝŤŻ²Ŭ >�Ŭ �ģĘů�Ē÷Ę�¦÷ĤŬ ¶ÂŬ WĈ�«�Ŭ ¶ÂŬ Ĉ�ŬDÂœ¦ÉŬ ļ]�ĈƎ�¶ģœŬ �Â�ĤĘĽ²Ŭ ģŬ ��œĘÂśůģĈůÂśŬ ¶ÂŬ ]�ĘůŬ s÷¦ÂĘůŬ ÐŬWÂœ÷ģ¶÷śů�Ŭ�ƛƛ�ů÷Ŭ¶ÂŬĭĝÊŻŬļ]�Ęů÷�äģŬ]ģœģŬ��ĺÂĈĈ�Ľ²ŬÙĘśŬ�ŬØ�ĈĈÂśŬmés actuals com la impressionant Àrtemis que cavalcava el ¦�Ǝ�ĈĈŬ¶ÂŬWĈ�«�Ŭ¶ÂĈŬW÷Ĉ�œŬ¶ÂŬŻƟĭŴŬļ&�ſĘ�Ŭ÷�Éœ÷¦�Ľ²Ŭģ�œ�Ŭ¶ÂŬWÂœÂŬBaenas, com a representació de la protecció de la natura

]Âœ÷�ŬŇſ�ś÷Ŭ÷Ēĺģśś÷�ĈÂŬ¦÷ů�œŬůģůśŬÂĈśŬÂƔÂĒĺĈÂśŬĒ÷ůģĈĪä÷¦śŬŇſÂŬò�ĘŬś÷äſůŬĺĈ�śĒ�ůśŬÂĘŬØ�ĈĈÂś²ŬĺÂœĪŬĺÂœŬ�ŬÙĘ�Ĉ÷ůƛ�œŬÂĈŬ

64

llistat de divinitats i ĈĈÂäÂʶœ²Ŭ¶Âśů�¦�œÂĒŬĈÂśŬ�ĺ�œ÷¦÷ģĘśŬ¶Ő ģĈ²Ŭ¶ÃſŬ¶ÂŬĈŐ�÷œÂŬ÷Ŭ¶ÂĈŬƎÂĘů²ŬÙĈĈŬ¶ÂĈŬ¶ÃſŬWģś÷¶Ĥ²ŬśÂĘƕģœŬ¶ÂĈśŬĒ�œś²Ŭ÷Ŭ�Ŭ�÷ģĘ÷ś÷ģŬļĒÃśŬcomunament conegut com Bacus), senyor de l’agricultura i del teatre (i considerat l’Alliberador per alliberar l’ànima a ůœ�ƎÃśŬ¶ÂŬĈŐÉƔů�ś÷Ŭ¶ÂĈŬƎ÷ĽŀöĭĝŨÚŬ�ģ¦ůģœŬ�ģĈĈ�¶ģö&�ĈĈ�Ŭ]Âœœ�ĘśöWĈ�«�Ŭ¶ÂĈśŬ&ſœśŬĭŴŬō>�ŬśÂäƄÂĘůŬœģʶ�ŬĈ�Ŭĺ�äſÂŬăģŎŬ¶ÂŬDŀŬ �ĈĈÂśůÂœöŬŻƟĭÚŬ�ģĘƎÂĘůŬ:Âœſś�ĈÂĘ²Ŭō�ĈŬģ¦�śģŬ¶ÂŬĈģśŬ¶÷ģśÂśŎ²ŬW¶œģŬ]�Ęů�ÂſĈ�Ĉ÷�

Com a nota, apuntar que �ŇſÂśůŬ ŻƟĭŨŬ �ĺ�œÂ÷ƔÂœ�Ŭde nou un fabulós remat Ē÷ůģĈĪä÷¦Ŭ ¶ÂŬ �÷ģĘ÷ś÷ģ²ŬFestum Bacchus de Manuel Algarra per a la comissió d’Almirall Cadarso – Conde d’Altea.

>Ő�œů÷śů�Ŭ Ø�ĈĈÂœŬ ¶ÂŬ Ĉ�Ŭ Ęģśůœ�Ŭ ¦ģĒ÷śś÷ĤŬD�œŇſÉśŬ ¶ÂŬDģĘůģœů�ĈŬ– Berni i Català, Antonio Botxí, no solament és enguany el primer en el qual es basa en els mites dels déus i les llegendes

dels homes per a donar forma als seus monuments, sinó ŇſÂŬă�ŬòģŬƎ�ŬØÂœŬĺœÉƎ÷�ĒÂĘůŬ�Ē�Ŭ>÷śøśůœ�ů�Ŭ÷ŬÂĈŬĺģ¶ÂœŬ¶ÂŬĈÂśŬdones, per a la falla Ángel de l’Alcázar-José Mestre l’any ŻƟĭà²Ŭ¦ģœģĘ�ĘůŬ�ŇſÂśůŬĒģĘſĒÂĘůŬ�Ē�ŬĈ�ŬÙäſœ�Ŭ¶ÂŬĈ�Ŭ¶ģĘ�Ŭatenesa que va revelar a la resta de dones en una vaga sexual ÂĘØœģĘůŬ¶ÂĈśŬśÂſśŬĒ�œ÷ůśŀŬ>�ŬÙäſœ�ŬØÂĒÂĘ÷Ę�ŬÂĘŬÂĈŬĒĤĘŬ¶ÂŬĈ�mitologia i de les falles s’analitza d’una forma més extensa ÂĘŬĈŐ�œů÷¦ĈÂŬŇſÂŬò�Ŭ�ĺ�œÂäſůŬ���ĘśŬ¶Ő�Ę�Ŭ:ģśÃŬ]Âäſœ�ŀ/²ŬĺÂœŬ�ŬÙĘ�Ĉ÷ůƛ�œ²ŬĘģŬśģĈ�ĒÂĘůŬĈ�Ŭò÷śůĪœ÷�Ŭ¶ÂŬ>÷śøśůœ�ů�ŬÃśŬĈŐƁĘ÷¦�Ŭhistòria coneguda de la mitologia que estiga protagonitzada per humans, i a més plasmades en les falles. Acabem el ĈĈ÷śů�ůŬ¶ÂŬØ�ĈĈÂśŬäœÂäſÂśŬ�Ē�ŬÂĈŬÙĈĈŬ¶ÂŬĈŐ�œŇſ÷ů¦ůÂŬ�ö�ĈģŬŇſ²Ŭamb unes ales de cera, va voler escapar de l’illa on estava œÂů÷ĘäſůŬ�Ē�ŬÂĈŬśÂſŬĺ�œÂ±Ŭ1¦�œŀ

>Ő�¦Âĺů�¦÷ĤŬ¶Ő�ĈůœÂśŬœÂĈ÷ä÷ģĘśŬ�ŬĈÂśŬ&�ĈĈÂś�ÂśĺœÃśŬ¶ÂŬœÂĺ�śś�œŬĈŐÂĘģœĒÂŬ÷ĘÞſÉʦ÷�Ŭ¶ÂŬĺ�œůŬ¶ÂŬĈ�ŬœÂĈ÷ä÷ĤŬgrecorromana en les Falles, sorgeix el dubte de si existeix el mateix grau de tolerància i acceptació d’un altre tipus de religions en els nostres monuments.Tots coneixem els successos ¶ÂŬĈ�Ŭ&�ĈĈ�Ŭ�Âœ�Ē÷śů�ŬYģśŬÐŬ:ģśÃŬD�œø�ŬDģœůÂśŬ>ÂœĒ�ŬŻƟĭŴ²ŬģĘŬÂĈŬśÂſŬĒģĘſĒÂĘů²ŬsÂĈĈśŬ¦ģĘůÂśŬ¶ÂŬĈŐ1ʶ÷�²Ŭ¶ÂŬ]Âœä÷Ŭ&�ʶģś²Ŭva ser criticada abans de la cremà per tindre diverses deïtats ò÷ʶƁśŬœÂĺœÂśÂĘů�¶Âś²Ŭů÷Ĉ¶�ĘůŬĈ�ŬĺœĪĺ÷�Ŭ¦œÂĒ�Ŭ¶ÂŬĈ�ŬØ�ĈĈ�Ŭ¦ģĒŬun acte sacríleg.]ÂĘśÂŬ Âʶ÷Ęś�œöĘģśŬ ĒÃśŬ ÂĘŬ �ŇſÂśůŬ ØÂůŬ ĺſĘůſ�Ĉ²Ŭ ÂśŬ ĺģůŬdebatre el grau de tolerància que es té des de diverses religions i cultures a un monument que, des del principi naix ĺÂœŬ�ŬśÂœŬ¦œÂĒ�ůŬ÷ŬĈ�ŬÙŬ¶ÂĈŬŇſ�Ĉ²ŬĘģŬÂĘśŬģ�Ĉ÷¶ÂĒ²ŬÃśŬÂĈŬØÂœŬſĘ�Ŭcrítica constructiva mitjançant la sàtira i l’humor, mai d’una manera feridora i irrespectuosa.]ÂĘśÂŬ�Ę�œŬĒÃśŬĈĈſĘƕ²Ŭ�ŬĺÂś�œŬŇſÂŬÂĘŬĈ�Ŭò÷śůĪœ÷�Ŭ¶ÂŬĈÂśŬ&�ĈĈÂśŬhan cremat innombrables ninots de monges, frares, cures

65i altres càrrecs de la religió catòlica, en aquell mateix any ÂśŬƎ�Ŭ÷ʶſĈů�œŬĈ�ŬÙäſœ�Ŭ¶ÂŬ�Â��ĈĈģśŬ÷Ŭ]�Ę��œ÷�Ŭ¦ģĘś÷śůÂĘůŬÂĘŬſĘ�ŬD�œÂŬ¶ÂŬ�ÂſŬŇſÂŬÂśů�Ŭ śÂĘůŬ œÂśů�ſœ�¶�²ŬĺÂœŬĺÂů÷¦÷ĤŬ¶ÂŬl’anteriorment alcadesa, Rita Barberá.Ens podem imaginar la revolta ocasionada per la crema ¶ŐſĘŬ�œ÷śůŬ¦œſ¦÷ÙƔ�ůŬ¶ÂŬģĘƛÂŬĒÂůœÂśʼnŬ�Ɣ÷śůÂ÷ƔŬ�Ǝſ÷Ŭ¶÷�ŬÂʦ�œ�Ŭcensura en les Falles quan es toquen certes religions que no estan extintes com la grega antiga? És la religió un tema obert en Falles?Pensem simplement que al llarg de la història, la religió ha tingut un poder màxim en tot tipus d’àmbits (social, cultural, ĺģĈøů÷¦Ľ²ŬŇſÂŬò�Ŭ÷ĘÞſûůŬĺÂœŬů�ĘůŬÂĘŬĈ�Ŭò÷śůĪœ÷�Ŭ�œůøśů÷¦�Ŭ÷ŬŇſÂŬÂ÷ƔÂŬpoder no deuria ser censurable a la crítica, siga el que siga, d’una falla. I més quan, en contra de la grega, altres religions Âʦ�œ�Ŭ�Ǝſ÷Ŭ¶÷�²ŬśÂäſÂ÷ƔÂĘŬůÂĘ÷ĘůŬſĘ�Ŭ÷ĘÞſÉʦ÷�ŬƎ÷äÂĘůŬÂĘŬĈ�Ŭnostra societat.

DIONISIO

6666

6767

6868

6969

7070

7171

7272

7373

747474

757575

7676

7777

7878

7979

8080

8181

8282

8383

8484

8585

8686

8787