1

Valenci

CICLE II, NIVELL 2

FORMACI BSICA DE PERSONES ADULTES

(GRADUAT EN EDUCACI SECUNDRIA)

Adequat per a la preparaci de les Proves Lliures per a lObtenci del Graduat en Secundria i per al

Grau Elemental de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

Josep Vicent Mas Estela

2

2

NDEX

UNITAT 1 Textos El canvi dhora Morfosintaxi El gnere Ortografia Les lletres i els dgrafs Expressi oral i escrita UNITAT 2 Textos El comer just Morfosintaxi El nombre Ortografia La sllaba Expressi oral i escrita UNITAT 3 Textos Un hort en el balc Morfosintaxi Articles, demostratius i possessius Ortografia Laccent Expressi oral i escrita UNITAT 4 Textos Biar es disposa a viure les festes de Moros i Cristians Morfosintaxi Els numerals, els quantificadors i els indefinits Ortografia Laccent diacrtic Expressi oral i escrita UNITAT 5 Textos Tombatossals Morfosintaxi Pronoms personals forts i pronoms febles (I) Ortografia La diresi Expressi oral i escrita

3

UNITAT 6 Textos Normes per als visitants del parc natural Morfosintaxi Pronoms personals forts i pronoms febles (II) Ortografia Les lletres b / v Expressi oral i escrita UNITAT 7 Textos Penyagolosa Morfosintaxi Els verbs (I) Ortografia Les lletres m / n. El dgraf ny Expressi oral i escrita UNITAT 8 Textos Arrs mels amb bolets i llagostins Morfosintaxi Els verbs (II) Ortografia Les consonants l i r. La lletra h. Expressi oral i escrita UNITAT 9 Textos Meduses Morfosintaxi Els verbs (III) Ortografia Les lletres p, b; d, t; c, g (i q, qu, k, ch) Expressi oral i escrita UNITAT 10 Textos La Tomatina Morfosintaxi Els adverbis Ortografia Les lletres x / ix, x / tx / ig, j / g Expressi oral i escrita

4

4

UNITAT 11 Textos El nostre pa de cada dia Morfosintaxi Les preposicions Ortografia La s sorda: les lletres s,ss, c, Expressi oral i escrita UNITAT 12 Textos Consultori legal Morfosintaxi Les conjuncions i el pronom relatiu que Ortografia La s sonora: les lletres s, z. Reps de s sorda i sonora Expressi oral i escrita SOLUCIONS

5

PRESENTACI

Aquest llibre va dirigit a lalumnat del Nivell 2 del Mdul de Valenci del Cicle II de Formaci Bsica de Persones Adultes, que possibilita lobtenci del Graduat en Educaci Secundria (GES). El llibre sha elaborat a partir del nou Currculum de la FBPA de la Comunitat Valenciana. El manual combina aspectes terics i prctics de la llengua, per incideix ms en aquests darrers. Amb el llibre pretenem que es troben cmodes tant les persones que assisteixen a cursos guiats per professors com les persones que aprendran de forma autodidctica i que es presentaran a les Proves Lliures per a lObtenci del Graduat en Secundria. Aix hem optat per posar les solucions de les activitats perqu faciliten la tasca no tan sols als qui treballen el curs a casa, sin als que assisteixen a classes, ja que els permet comprovar immediatament si estan treballant b o no han ents la teoria. Tamb s adequat per a les persones que volen aprendre valenci de forma prctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta qualificadora de Coneixements de Valenci (JQCV) per a obtenir-ne el Certificat de Grau Elemental. En les unitats es treballen els aspectes fonamentals de la llengua: textos i comprensi lectora, lxic, morfosintaxi, ortografia, expressi oral i escrita. Moltes de les activitas les hem extretes de proves anteriors de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci (Grau Elemental) de la Generalitat Valenciana. En les proves lliures per a lobtenci del GES solen incloure alguna pregunta de literatura que es pot estudiar en qualsevol llibre de text de tercer o quatr dESO. La normativa lingstica que hem seguit es basa sobretot en la Gramtica Normativa Valenciana aprovada per lAcadmia Valenciana de la Llengua. I el lxic sha consultat en el diccionari del programa SALT de la Generalitat Valenciana. Les activitats de Textos i LXIC I SEMNTICA shan extret de proves anterios de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.

6

6

UNITAT 1

EL CANVI DHORA

7

TEXTOS

Llig el text segent i posa una creu en la casella corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F).

El canvi dhora

En la matinada del diumenge 30 doctubre acab lhorari destiu en tots els pasos membres de la Uni Europea, per aix hagurem de retardar els rellotges una hora (a les 03.00 eren les 02.00 h), i complir aix amb la directiva comunitria que regix el denominat canvi dhora.

El canvi horari, que t lloc dos vegades a lany, a la primavera i a la tardor, s una mesura amb ms dun segle de vida. Se li atribuxen diversos impulsors. Un dells s Benjamin Franklin, el qual va proposar, quan vivia a Pars, que els francesos salaren abans per a aprofitar millor la llum del sol. Tamb se nemporta el mrit el constructor angls William Willet. Diuen que un dia de 1905, passejant a cavall ben enjorn al mat, es va adonar que la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar impulsar lhorari destiu: avanar els rellotges 80 minuts. Aix faria que les vesprades tingueren llum durant ms temps, un fet que li permetria tornar de les seues partides de golf a la vesprada quan el sol encara estava en lhoritz i tamb que sestalviara en illuminaci.

Lesclat de la Primera Guerra Mundial va motivar que es parlara ms del canvi horari a causa de la necessitat destalviar carb. En 1974 es va recuperar la idea per a fer front a la primera crisi del petroli, en una situaci destalvi energtic semblant a lactual. Des de llavors, el canvi horari sha anat aplicant en molts altres pasos, tot i que no s una mesura que saplique a tot el planeta: una gran part de lhemisferi sud no canvia lhora dels rellotges. Com no ho fan tampoc algunes zones dels Estats Units i del Canad. 1 V F El canvi horari ha fet possible que el dia 30 doctubre tinguera 25

hores. 2 V F William Willet es propos impulsar lhorari destiu a partir de les

conclusions dun estudi cientfic. 3 V F Durant la Primera Guerra Mundial el canvi horari es va veure com

una mesura per a no malgastar carb. 4 V F En 1974 es reprn el canvi horari per a evitar una crisi del petroli. 5 V F Per a fer front a lactual crisi energtica, tot el mn ha adoptat el

canvi horari.

Busqueu en el text les expressions que signifiquen:

Per eixa ra. D'esta manera. Es realitza. En un temps

anterior De bon mat.

8

8

LXIC I SEMNTICA 1. Busqueu en el text anterior paraules o expressions sinnimes

daquestes:

Endarrerir ____________________________________ Dirigix ____________________________________ Mida ____________________________________ Promotors ____________________________________ Prompte ____________________________________ Aleshores ____________________________________ Economitzar ____________________________________ Paregut ____________________________________ A pesar que ____________________________________

2. Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

1. __________: All que es deu a un altre. a) deute b) dubte c) dada 2. Qu significa l'expressi "on va la corda va el poal"?12. a) Fa referncia a utensilis necessaris per a la neteja. b) Alludix a la necessitat de nugar b tots els assumptes. c) Definix dos persones que sn prcticament inseparables. 3. No sabia nadar i es va morir __________ en el riu. a) afluixat b) ofegat c) folgat 4. Tot li fa por. No havia conegut mai una persona tan __________. a) porosa b) esporgada c) poregosa 5. Quin verb significa el mateix que "portar"? a) traure b) dur c) llevar 6. M'han __________ que llija atentament la lletra menuda del ___________ de treball. a) recomanat / contrat b) recomenat / contrat c) recomanat / contracte

9

MORFOSINTAXI: EL GNERE

Els procediments per a obtenir les formes marcades (femen) sn els mateixos per als substantius i per als adjectius.

Femenins amb -a El mascul sol ser la forma no marcada, en contraposici al femen que t la vocal -a: company / companya, director / directora, vell / vella... Si el nom mascul acaba en -e, -o tones, el femen sol acabar en -a: alumne / alumna, sogre / sogra; monjo / monja, viudo / viuda... La majoria de noms masculins acabats en vocal tnica en femen acaben en na: campi / campiona, guardi / guardiana, ser / serena... 1. Colloqueu les paraules segents a la columna que els corresponga i

escriviu a la dreta la forma corresponent del mascul: alumna, cosina, covarda, estudiante, fadrina, germana, mestra, mora, perruquera, senyora, serena, sogra

SHI AFEGEIX -A: CANVI DE E/O PER -A: SHI AFEGEIX -NA: FEMEN MASCUL FEMEN MASCUL FEMEN MASCUL

covarda

alumna

cosina

Sn masculins costum, deute,

dubte, senyal

Sn femenins anlisi, dent, (les)

postres

10

10

Modificacions ortogrfiques

Algunes paraules modifiquen la consonant final quan canvien de gnere:

p ba llop / lloba... t da cansat / cansada... c ga amic / amiga... u va esclau / esclava...

Moltes paraules que acaben en s en mascul, la doblen en femen quan es troba entre vocals, si es pronuncia sorda [s]: gos / gossa, esps / espessa, rus / russa... Per altres no la doblen, si es pronuncia sonora [z]: francs / francesa, esps / esposa, precs / precisa...

Cal remarcar que els masculins cultes acabats en -leg, acaben en -loga en femen: dermatleg / dermatloga, podleg / podloga, psicleg / psicloga...

2. Escriviu els masculins corresponents a aquests femenins, fent atenci als canvis de consonants:

antiga ______________________ arqueloga ______________________ biloga ______________________ blava ______________________ buida ______________________ escassa ______________________ estimada ______________________ grega ______________________ iugoslava ______________________ neboda ______________________ postissa ______________________ races ______________________ roja ______________________ tranquilla ______________________

11

El gnere dels substantius Hi ha substantius amb una forma distinta per a cada gnere: home / dona, cavall / egua, ase / somera... Hi ha alguns substantius que tenen la forma femenina fixada en -essa: abat / abadessa, alcalde / alcaldessa, hoste / hostessa, jutge / jutgessa, metge / metgessa, sastre / sastressa. Els noms acabats en -ista noms admeten variaci de gnere en la llengua parlada [-iste], per no en lescrita: [un / una] artista, taxista...

3. Escriviu els femenins dels substantius segents: ballar _______________

bomber _______________

conegut _______________

estudiant _______________

infermer _______________

mestre _______________

metge _______________

secretari _______________

El gnere dels adjectius

Cal anar alerta amb alguns adjectius que se solen usar en mascul noms, encara que tenen dos terminacions. Per exemple:

calent / calenta, client / clienta, cmode / cmoda, covard / covarda, culte / culta, gris / grisa, marroqu / marroquina, pediatre / pediatra, psiquiatre / psiquiatra, ro / rona

Fixat que els femenins de marqus i prncep fan marquesa i princesa.

12

12

En canvi hi ha adjectius duna sola terminaci (invariables). En proposem una classificaci, segons lacabament, i uns exemples:

-a hipcrita, indgena, agrcola... -e jove, lliure, mediocre, rude, salvatge, verge... -ble amable, noble, temible... -al cordial... -el fidel... -il hostil... -ant pedant... -ent decent...

Alguns adjectius tenen una sola terminaci per al singular, per dos per al plural:

ACABATS EN: SINGULAR PLURAL -a [un home / una dona] loqua... loquaos i loquaces... -i [un home / una dona] feli felios i felices -o [un cotxe / una moto] velo... veloos i veloces...

4. Completeu les frases amb els femenins o els masculins de les paraules en negreta:

a) Uns hmens audaos i unes dones _______________.

b) Un llit cmode i una cadira _______________.

c) Un home culte i una dona _______________.

d) Un hotel decent i una pensi _______________.

e) Uns vens felios i unes venes _______________.

f) Un amic fidel i una amiga _______________.

g) Una dona hipcrita i un home _______________.

h) Un xic jove i una xica _______________.

i) La psiquiatra i el _______________.

13

ORTOGRAFIA: LES LLETRES I ELS DGRAFS

Observacions sobre les lletres

a. La lletra s una variant de la c que representa el so de la essa sorda [s], i sescriu davant de a, o, u i en posici final de paraula:

fora, a, venut, feli...

b. Les lletres k i w noms apareixen en certs noms procedents daltres llenges:

karate, kurd, western, cowboy c. La lletra y acompanya la n format el dgraf ny: bany, llenya, bony

1. Relacioneu les sigles amb els significats corresponents:

a) JQCV

b) FBPA

c) AVL

d) DOGV

e) UEFA

____ Acadmia Valenciana de la Llengua ____ Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ____ Formaci Bsica de Persones Adultes ____ Junta Qualificadora de Coneixements de

Valenci ____ Union of European Football Association

(Uni dAssociacions Europees de Futbol)

2. Completeu les paraules segents amb les lletres corresponents:

aleman___: Natural dAlemanya. campan___a: Operaci militar, per exemple. desvergon___it: Que no t vergonya. judo___a: Persona que practica el judo. ___art: Tipus dautombil monoplaa. ___i___i: Fruit de color verd. men___spreu: Sentiment pel qual es considera indigna destima. vin___a: Planta de la qual s fet el vi. vod___a: Beguda espirituosa neutra. ___indsurf: Surf de vela.

La paraula quilo i les paraules formades amb aquest prefix tambe es poden escriure amb k.

Vter sescriu amb v de Valncia.

Les paraules com iaiao, iogurt sempre sescriuen amb i llatina.

14

14

Lletres compostes i dgrafs

a. Sn dgrafs i lletres compostes les combinacions de lletres segents: DGRAFS EXEMPLES gu guitarra, orgue qu qumica, aquell ig lleig, roig ix caixa, peix tx pitxer, despatx ll (ela geminada) excellent, illegal ll (ella) llanda, papallona, rovell ny muntanya, pany rr (erra doble) terrat, corredor ss (essa doble) passatge, missi

LLETRES COMPOSTES EXEMPLES tg metge, massatgista tj platja, pitjor tl guatla, motle tll enrotllar, butlleta tm setmanari tn cotna, tnic tz tretze, horitz ch March, Benlloch

3. Agrupeu les paraules segents segons les lletres destacades en

negreta: bou peix guanyar ungent callar quaranta guitarra vague dutxa qumica gruix veig fora riure ignorar veniu

LLETRES SIMPLES LLETRES COMPOSTES O DGRAFS

Els dgrafs sn dos lletres que representen un sol so, mentres que lles lletres compostes en representen dos.

Alguns cognoms valencians acaben amb ch: March, Benlloch

15

EXPRESSI Expressi oral

Expliqueu a qu vos dediqueu. Podeu inventar-vos-ho i els altres que intenten endevinar s s veritat o mentira. Podeu usar les expressiuns de lesquerra. Expressi escrita Hui t ha passat un fet imprevist que timpedir acudir dem a la faena. Escriu una nota o un correu electrnic al teu company de treball per a comunicar-li-ho i contar-li qu tha passat.

-Treballes? -Des de quan

treballes? -Qu fas cada dia? -Quin horari tens? -Tagradaria canviar

de faena? -Tens temps per a fer

les coses que tagraden?

16

16

UNITAT 2

EL COMER JUST

17

TEXTOS

Llegiu el text segent i marqueu la resposta ms adequada per a cada enunciat. A Uganda sha creat lAnkole Coffee Producers Cooperative Union

(ACPCU), que representa ms de 6.000 xicotets llauradors de 13

cooperatives agrupades i que sha constitut com a grup productor de

comer just. Nentrevistem un dels responsables.

Qu ha comportat comercialitzar a travs duna cooperativa el seu caf al mercat del comer just? El comer just ha donat la possibilitat que els llauradors de la comunitat es projecten al mercat internacional. Unix productors amb compradors. Ha fet que els cooperativistes hagen pogut ascendir en la cadena de valor, eliminar els innecessaris intermediaris i assegurar-se, pel seu caf, un preu mnim amb qu cobrir el cost de producci. Com ha millorat el comer just la vida dels productors, i especialment la de les dones productores? Ha sigut molt important per a les dones. Els estatuts de lACPCU preveuen que almenys un ter dels seus membres han de ser dones i jvens, i hui tenim 1.681 llauradores. A ms, les dones poden ser membres de la cooperativa a ttol individual i no a travs dels seus marits, com s el fet ms habitual en la comunitat. LACPCU fa alguna cosa per a formar els seus membres? S, per descomptat. Perqu els cooperativistes incrementen la productivitat de les plantacions, han de millorar els seus coneixements d'agronomia. s important saber, per exemple, si estan plantant la varietat correcta o no. Sabem que treballeu per a aconseguir el certificat orgnic per al vostre caf. Quins motius vos han portat a prendre esta decisi? Com va el procs? La ra principal per a aconseguir el certificat or gnic ha sigut preservar el nostre entorn per a les prximes generacions, eliminar l'efecte nociu que tenen les substncies qumiques en els llauradors i tamb reduir costos de producci. Cada vegada sn ms els consumidors que rebutgen els productes que han sigut tractats amb substncies qumiques.

Busqueu en el text expressions sinnimes daquestes:

petits dissenyen sabers conservar perjudicial

18

18

1 Amb el comer just, els intermediaris innecessaris... a) participen menys en el procs productiu. b) desapareixen.

2 Per a ser membres de la cooperativa, les dones... a) necessiten que el seu marit tamb ho siga. b) ho poden ser sense que ho siga el seu marit.

3 La formaci dels llauradors... a) s important perqu augmente la productivitat. b) s secundria perqu la cooperativa decidix quines varietats shan de plantar.

4 Amb la producci orgnica... a) seviten les substncies nocives per augmenten els costos. b) es reduxen els costos i seviten les substncies nocives.

5 En este text sentrevista a... a) alg que no s responsable de lACPCU. b) un dels responsables de lACPCU.

LXIC I SEMNTICA

1. Els __________ de comunicaci han informat sobre el robatori d'un __________ antic que presidia l'entrada al castell.

a) mitjans / cany b) mitjans / can c) mitjos / cany 2. Qu s un endoll? a) Un dispositiu que servix per a connectar un aparell a la xarxa

elctrica. b) Una formaci vegetal constituda per mates i arbustos baixos. c) Una inspiraci bucal profunda, llarga i involuntria, amb separaci

de les mandbules. 3. L'ajuntament ha publicat una guia de drets i __________ dels _________. a) deures / ciutadans b) devers / ciutatans c) deures / ciudatans 4. Durant la tronada, va caure un __________ prop de casa i el __________

ens va despertar a tots. a) llamp / tro b) raig / tro c) llamp / tron 5. El xiquet ha passat la vesprada fent __________ en la llibreta: t nima

d'artista! a) esgarabats b) garballons c) gargots

Marqueu en cada qesti de lesquerra l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la

19

MORFOSINTAXI: EL NOMBRE La llengua disposa duns mecanismes morfolgics per a crear la forma del plural a partir del singular, que sol ser la forma no marcada. Plurals amb -s La majoria dels noms formen el plural afegint una -s al singular:

pare / pares, pati / patis, fort / forts, vell / vells... Els noms no aguts acabats en -a la canvien per una e:

la / les, casa / cases, tenda / tendes... El canvi de -a en -e provoca alguns canvis ortogrfics:

c qu taca / taques, bonica / boniques... g gu arruga / arrugues, amarga / amargues... c plaa / places, dola / dolces... j g forja / forges, roja / roges... qu q pasqua / pasqes, obliqua / obliqes... gu g aigua / aiges, ambigua / ambiges...

1. Colloqueu les paraules segents a la columna que els corresponga, i

escriviu a la dreta la forma corresponent del singular:

alegres, comeros, coses, festes, fracassos, mapes, mares, plens,

raons, troncs, cos

SHI AFEGEIX -S: CANVI DE -A/O PER -E: SHI AFEGEIXEN SONS:

PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR companys

dies

cosins

Algunes paraules acabats en -e tona tenen dos formes possibles per al plural, amb ns o amb -s: hmens / homes), jvens / joves), mrgens / marges), rfens / orfes), vrgens / verges

20

20

Incorporaci daltres sons

La major part de noms acabats en vocal tnica fan el plural afegint -ns al singular:

cam / camins, germ / germans, red / redons, rob / robins, oport / oportuns...

Els noms masculins aguts acabats en -, -x, -ix, -tx formen el plural afegint os:

- balan / balanos, feli / felios (i felices)... -x complex / complexos, fix / fixos ... -ix calaix / calaixos, baix / baixos... -tx despatx / despatxos, empatx / empatxos...

Els noms aguts acabats en s tamb fan el plural afegint os:

curs / cursos, vers / versos; gas / gasos, angls / anglesos, avs / avisos... Els noms acabats en -sc, -st, -xt i -ig tenen dos formes per al mascul plural, amb -s o amb -os:

-sc disc / discs (o discos)... -st trist / trists (o tristos)... -xt text / texts (o textos)...

-ig boig / boigs(o bojos) 2. Escriviu els plurals de les paraules segents, fent atenci als canvis

ortogrfics: adrea: _______________ biga: _______________ boja: _______________ confiana: _______________ gramtica: _______________ llengua: _______________ pasqua: _______________ platja: _______________ vaga: _______________

Per molts noms mantenen la s sorda al plural afegint sos:

escs / escassos, ingrs / ingressos, pasts / pastissos, arrs / arrossos...

21

3. Escriviu els singulars corresponents a aquests plurals: accents ________________________ acordions ________________________ agulles ________________________ lbums ________________________ arrossos ________________________ assassins ________________________ avions ________________________ botons ________________________ calaixos ________________________ llibretes ________________________ 4. Escriviu el plural de les paraules segents: autobs ________________________ avs ________________________ bosc ________________________ nas ________________________ s ________________________ pasts ________________________ rus ________________________ text ________________________ 5. Passeu al plural les expressions segents: El dilluns, el dimarts i el dijous __________________________________ El pasts dol __________________________________ El peix blau __________________________________ El perms del mestre __________________________________ El vostre barns __________________________________ Un bosc ple __________________________________ Un gos blanc __________________________________ Un home ser __________________________________ Un llapis de color __________________________________ Un text curt __________________________________ Una condici ambigua __________________________________

Alerta amb els accents grfics a conseqencia del canvi de nombre!

Hi ha una srie de substantius acabats en -s que noms tenen una forma, tant per al singular com per al plural:

Els dies de la setmana acabats en s en singular: el/els dilluns...

Altres mots: el/els globus, el/els llapis...

Cal remarcar que els adjectius acabats en - tenen una nica terminaci per al singular, per dos per al plural:

feli, feli; felios, felices

22

22

6. Ompliu els buits del text amb els adjectius segents, per poseu-los en la forma adequada (mascul, femen, singular o plural) de cada un.

1 noble 10 imponent 2 musulm 11 respectiu 3 cristi 12 alt 4 excellent 13 prim 5 flamejant 14 aguilenc 6 marcial 15 nervit 7 decidit 16 agilssim 8 esplendors 17 bon 9 lluent 18 petit

Margarita de Bell-Puig, (1) noble mestressa, va tirar lase per la finestra com se sol dir: la festa, les menjades a estil (2)_______________ i (3) _______________ i els saraus que sorganitzaren en el castell i els seus voltants a gust de tothom, van ser cosa de meravella. I desprs de tres dies de jocs i entreteniments, arrib el moment de la veritat: Muhammad, amb la seua (4) _______________ estatura, sols ulls (5) _______________ rere la visera alada i el seu aire (6) _______________ i (7) _______________, isqu del castell en un mat (8) _______________, cavaller del seu cavall, folrat de ferro (9) _______________ i amb rodella al bra i llana (10) _______________ en la seua m dreta. Se li incorporaren, des dels seus (11) _______________ campaments, Hayran, que no era tan (12) _______________ com Muhammad per que palesava una gran energia als seus quaranta-tants anys, i Mudjhid, ms (13) _______________ que Muhammad, alt, de cara (14) _______________ i cos (15) _______________ i (16) _______________, que tamb era un (17) _______________ contrincant. Al seu darrere saplegaren els seguicis i molts dels sbdits de Muhammad, que volien presenciar aquella justa en qu es decidia la sort del (18) _______________ reialme i la dells mateixos per tant.

23

ORTOGRAFIA: LA SLLABA La sllaba

La sllaba s el conjunt de sons duna sola emissi fnica. En general, una paraula t tantes sllabes com vocals. Sn paraules monosllabes les que tenen una sola sllaba:

any, m, prim... Sn polisllabes les paraules que tenen ms duna sllaba. Es diuen bisllabes si en tenen dos (ca-sa, se-gle...), trisllabes si en tenen tres ( es-ca-la, ma-jes-tat...), etc. Els diftongs De vegades trobem en una sola sllaba dos vocals que formen un diftong. Aix sn diftongs decreixents els formats per una vocal seguida duna i o una u:

ai ai-re au pau ei re-mei eu he-reu oi he-roi ou cou-re iu viu-re uu lluu

Sn diftongs creixents els formats per una u precedida per una g o una q, i seguida duna altra vocal:

g o q + ua gua-nyar, qua-tre i lin-gis-ta, o-bli-qi-tat e un-gent, qes-tions uo aigus, quo-ta

Observacions Les lletres i i u poden ser consonants quan es troben entre vocals, i quan la i va a comenament de paraula davant duna altra vocal:

diuen, joia...; iode, iaia... Si la i o la u es troben entre consonant i vocal no formen diftong:

en-vi-ar, ci-n-ci-es, r-di-o; ac-tu-ar, du-es, su-or...

24

24

1. Separeu les paraules segents per sllabes: boira boi - ra catic _______________ creuen _______________ cuinar _______________ Dnia _______________ Europa _______________ farmcia _______________ freqent _______________ histria _______________ lingista _______________ 2. Subratlleu, en les formes segents del verb caure, les unions de

vocals en una sllaba, i separeu-les per sllabes: PRESENT PRETRIT IMPERFET FUTUR IMPERFET caic queia caur caus queies caurs cau queia caur caiem quiem caurem caieu quieu caureu cauen queien cauran 3. Separeu les paraules de les frases segents per sllabes i subratlleu

els diftongs que hi trobareu.

a) Es constitueix lAgncia de Qualitat dInternet b) Un total de dhuit persones resulten ferides en un accident davi per

causa duna turbulncia. c) La lnia Quatre del Metro ser reoberta desprs de la inauguraci de

la nova estaci. d) Sel estava al corrent ja del programa nuclear el 1999. e) Comena la Setmana de benvinguda de la Universitat de Valncia. f) Un nou mn s possible, ttol de la Setmana Cultural Antoni Llid

de Xbia.

Els dgrafs se separen generalment, per no shan de separar aquests:

gu gui-ar ig as-sa-ig ll co-lla ny ca-nya qu va-ques

25

EXPRESSI Expressi oral

Imagineu que heu vist al carrer un personatge fams, el nom del qual no recordeu. Descriviu-lo a la classe fins que endevinen el seu nom. Expressi escrita Uns amics teus visitaran durant les festes de Nadal un lloc on has estat ja. Escriu-los una carta o un correu electrnic per a aconsellar-los qu poden fer i visitar en aquell lloc.

26

26

UNITAT 3

UN HORT EN EL BALC

27

TEXTOS Llig el text segent i posa una creu en la casella corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F).

Un hort en el balc T'oferim la possibilitat de muntar un hort. Noms et fa falta una terrassa, balc o pati amb sol i una aixeta d'aigua. Podrs cultivar tota classe de verdures: encisams, tomaques, pimentons, albergines, cebes, alls, cols, espinacs... El que toferim s la possibilitat de dedicar-te, des de ta casa, a un dels oficis ms antics del mn, lagricultura. Estos horts urbans de xicotetes dimensions no estan pensats per a obtindre grans produccions comercialitzables, sin per a produir quantitats redudes de verdures variades, per a lautoconsum. Desta manera saprn ms, s ms divertit i saprofita ms. Vols disfrutar del plaer de menjar-te una ensalada amb encisam, tomaca, piment, ceba...? I menjar-tels uns instants desprs de collir-los i amb la seguretat que no porten cap residu de producte qumic? La producci en un hort destes caracterstiques s ecolgica, sense la utilitzaci dadobs qumics ni insecticides, amb la qual cosa la verdura collida ser de la mxima qualitat. Estos horts urbans estan formats per tres elements bsics: - Una o diverses taules de cultiu de 140 70 cm. Sn taules dacer galvanitzat, lleugeres, fcilment muntables (en menys de 20 minuts), resistents a la humitat, que permeten arreplegar laigua procedent del seu drenatge. s molt cmode treballar en estes taules, ja que tenen una altura de 80 cm, ideal per a gent major i per a persones discapacitades. - Un sistema de reg gota a gota dalta tecnologia, per a gastar el mnim daigua, amb un programador que regar lhort automticament. - Un substrat especial a base de compost que garantix una bona collita sense necessitat dafegir adobs qumics durant mesos.

Busqueu en el text sinnims daquestes expressions:

installar conrear gaudi fertilitzants lleus recollecci

28

28

1 V F Esta s una proposta per a plantar horts en els solars abandonats de les ciutats.

2 V F Amb este hort sobtindran verdures per a consumir-les a casa, no per a vendre-les.

3 V F Encara que la producci s ecolgica, no tindrem la seguretat absoluta que les verdures no porten cap residu qumic.

4 V F Sha de tindre en compte que la taula de cultiu de lhort urb no est pensada per a persones dedat avanada ni amb discapacitat.

5 V F El sistema de reg gota a gota ens permet estalviar aigua.

LXIC I SEMNTICA

Marqueu en cada qesti de lesquerra l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

1. Qu s un xiprer? a) Un animal. b) L'habitant de Xipre. c) Un arbre. 2. Qu significa el verb "moldre"? a) Reduir a trossos. b) Fer mala olor. c) Eximir d'una pena. 3. En la carnisseria del barri tenen la carn de _________ i __________ de pollastre d'oferta. a) vedella / els pits b) ternera / les petxugues c) vedella / les petxugues 4. Els equips d'emergncia sobrevolaren el lloc dels fets amb un __________. a) aeroplan b) aeropl c) aeroplnol 5. __________: Vent que ve de l'oest. a) tramuntana b) ponent c) llevant 6. Qu significa l'expressi "tindre la m trencada"? a) Tindre impediments per a actuar d'una determinada manera. b) Tindre la butxaca sempre oberta. c) Tindre molta prctica en una activitat. .

29

MORFOSINTAXI: ARTICLES, DEMOSTRATIUS I POSSESSIUS Larticle s un categoritzador del substantiu (al qual sol precedir), en qualitat de morfema flexiu de gnere (mascul / femen) i nombre (singular / plural).

Les formes de larticle singular sn el i la per al mascul i per al femen respectivament: el dia, el cotxe; la nit, la bicicleta... Les formes de larticle plural sn els i les per al mascul i per al femen respectivament: els dies, els amics; les setmanes, les amigues...

1. Ompliu els buits de les oracions amb larticle adequat:

a) ____ dia 9 doctubre s festa a ____ Comunitat Valenciana. b) Totes ____ botigues tancaran ____ dies festius. c) ____ pomes naturals tenen ____ sabor ms bo. d) ____ causa de ____ seues desgrcies s ____ pobresa.

Lapostrofaci de larticle

Sapostrofen els articles el i la davant de paraules que comencen per vocal o h: lamic, lhome; lamiga, lhostessa...

No s'apostrofa l'article la seguit de paraules que comencen amb i o u tones: la idea, la universitat, la histria... 2. Escriviu en singular els grups segents fent atenci a lapostrofaci: els animals ____________ les escoles ____________ els estudiants ____________ les humitats ____________ els insectes ____________ les iaies ____________ els iogurts ____________ les illusions ____________ els ulls ____________ les ungles ____________

L'article *lo amb valor neutre no s correcte normativament; en general es pot substituir per el:

Li agrada ms el (*lo) dol que el (*lo) salat. No tornes a repetir el (*lo) mateix d'abans.

Cal observar que els articles el i la no sapostrofen davant de paraules que comencen amb i o u consonntiques: el iode, la hiena...

30

30

Contraccions

Les formes masculines dels articles el i els es contrauen precedides de les preposicions a, de i per: a + el al Vaig al cine. a + els als Vaig als boscos. de + el del Vinc del cine. de + els dels Vinc dels boscos. per + el pel Vinc pel cam. per + els pels Vaig pels pobles. Per no es contrau la forma apostrofada (l) de larticle mascul: a + l a l Vaig a lhotel. de + l de l Vinc de lhospital. per + l per l Ho far per lamic. 3. Reescriviu les oracions substituint els substantius subratllats pels

que hi ha entre parntesis:

a) Vaig cap a la ciutat (poble). _____________________________________

b) Ens trobarem a la primavera (estiu)._____________________________________

c) Em trobe a lestaci (tren). _____________________________________

d) Ho veig des de la finestra (balc)._____________________________________

e) Viatge cap a Dnia (el Verger). _____________________________________

f) Passejarem a la vesprada (mat). _____________________________________

g) Es dedicava al futbol (atletisme)._____________________________________

h) Ho dur per al cos (amic). _____________________________________

31

4. Poseu larticle, la preposici i larticle o la contracci corresponents als buits de les frases segents:

a) ______ ltima cosa que em passaria ______ cap seria anar amb tu.

b) Per culpa ______ humitat, la casa donava ______ imatge de ser vella.

c) Has de presentar-li els papers ______ interventor ______ banc.

d) Ahir vaig anar ______ consulta ______ podleg i em va curar ______

ungla.

e) ______ influncia que tenia Maria sobre Marta era molta, perqu era

______ ntima amiga seua.

f) Vam fer una caseta duralita ______ hivern passat ______ gos.

g) Heu demanat pressupost ______ installaci ______ calefacci ______

vostra casa?

Els demostratius

Els demostratius indiquen la proximitat o llunyania espacial o temporal entre alg (o alguna cosa) i el nom que acompanyen o que substitueixen.

Mascul Femen Neutre Singular Plural Singular Plural

Proximitat aquest / este

aquests /

estos

aquesta /

esta

aquestes /

estes

a

aqueix / eixe

aqueixos /

eixos

aqueixa /

eixa

aqueixes /

eixes

aix

Llunyania aquell aquells aquella aquelles all

Normalment els demostratius van davant dels substantius que determinen, per van darrere si els substantiu ja el precedeix un altre determinant:

Aquesta teoria no magrada. La teoria aquesta no magrada.

32

32

Els possessius Els possessius indiquen la pertinena, possessi, etc. dalguna cosa respecte al nom que determinen.

Mascul Femen Singular Plural Singular Plural

Un sol possedor

[el] meu

[el] teu

[el] seu

[els] meus

[els] teus

[els] seus

[la] meua

[la] teua

[la] seua

[les] meues

[les] teues

[les] seues

Diversos possedors

[el] nostre

[el] vostre

[el] seu

[el] nostres

[el] vostres

[el] seus

[la] nostra

[la] vostra

[la] seua

[les] nostres

[les] vostres

[les] seues

Els possessius tons (mon, ton, son; ma, ta, sa...) noms susen davant de certs noms de parentiu i en algunes frases fetes: Mon pare no ho sap. En ma vida no ho tornar a fer. 5. Poseu els demostratius i els possessius que convinga en les frases

segents:

a) Joan, has vist _____________ ulleres? (DE MI).

b) El mapa el tenim penjat en _____________ habitaci (DE

NOSALTRES).

c) He agarrat _____________ coses (DE VOSALTRES) i les tinc ac.

d) Si mires per _____________ finestra (DE TU) em vors.

e) Acabem de comprar _____________ casa (DE VOST).

f) Magrada ms _____________ casa dac que _____________ casa

dAndorra.

g) Recorde amb nostlgia _____________ dies que vam passar.

Els possessius van, generalment, davant del substantius precedits per larticle, per no el necessiten si hi van darrere (un cos meu).

El meu cos vindr dem. Un cos meu vindr dem

33

ORTOGRAFIA: LACCENT Les paraules agudes tenen laccent en la vocal de lltima sllaba, les planes en la penltima i les esdrixoles en lantepenltima: AGUDESS: animal (a-ni-mal), bou (bou)... PLANES: anmic (a-n-mic), banya (ba-nya)... ESDRIXOELS: nima (-ni-ma), semntica (se-mn-ti-ca) 1. Classifiqueu les paraules segents segons que siguen agudes, planes

o esdrixoles: guila, cocodril, nixer, quasi, lbum, dbil, boira europeu, jersei, gbia, grcia, slids cami, examen

AGUDES PLANES ESDRIXOLES

Tipus daccents grfics Si cal accentuar una paraula, posarem laccent agut o tancat () sobre les vocal i () i u () sempre: cam, cnic, fsica; com, msica... I sobre les vocals e () i o () tancades (que solen anar en les paraules agudes): anir, cafs, entn... En canvi, posarem laccent greu o obert (`) sobre la vocal a () sempre: germ, matemtic, fbrica... I sobre les vocals e () i o () obertes (que solen anar en paraules planes i esdrixoles): tcnic, cincia, mbil, histria...

QUADRE DE TIPUS DACCENTS Accent agut o tancat (, , , )

, sempre , tancades (paraules agudes generalment)

cam, msica... anir, cafs...

Accent greu o obert (, , )

sempre , obertes (paraules no agudes generalment)

matemtic, fbrica... cincia, mbil...

34

34

2. Poseu accent agut o greu a les paraules segents:

AGUDES PLANES ESDRIXOLES

pate nectar anecdota japones regim bestia ordenacio vomit embolia pavello condor isosceles

Regles daccentuaci grfica Saccentuen les paraules agudes acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in:

germ, caf perqu, fadr, cami, aix, com, matals, encs, pasts, fams, barns, comprn, Berln...

Saccentuen les paraules planes no acabades en a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in: fcil, tcnic, crvol, prnceps, hmens, telfon, tnel... I saccentuen totes les paraules esdrixoles: llgrima, esglsia, pacincia, lnia, frmula, histria, msica...

3. Accentueu, si cal, les paraules segents: AGUDES PLANES ESDRIXOLES germa aixeta arbitre cafe aprendre astucia cami estadi delicia camio gaiato luxuria tabu perspicu maquina matalas abraxas memories angles nosaltres orquidia pastis bilis quimica angulos quartos tecniques reclus globus memoria caiman platan comica encen platans musica Berlin fenomen fisica segon trigemin Denia algun heptagon Valencia alguns heptagons

35

EXPRESSI Expressi oral

Imagina que que eres el responsable duna. Dna les instruccions que cregues opurtunes als treballadors, i la resta de la classe que endevine de quina empresa es tracta. Expressi escrita Te nanirs de viatge durant una setmana. Deixa una nota amb instruccions a la persona que sencarregara de mantindre la casa mentres sers fora.

N. al E. Potser una imatge duna pgina de e-mail

Per a donar instruccions podem usar les formes haver de o caldre que:

Has de donar menjar Has de regar Cal que vigiles Cal que tanques

36

36

UNITAT 4

BIAR ES DISPOSA A VIURE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

37

TEXTOS Llig el text segent i posa una creu en la casella corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F).

Biar es disposa a viure les festes de Moros i Cristians La localitat de Biar es disposa a viure, entre el 9 i el 13 de maig, les festes de Moros i Cristians, una de les ms antigues i singulars de les que se celebren a la Comunitat Valenciana. La dada ms remota que existix sobre les festes de Biar apareix en una acta de l'any 1613 guardada en el Museu Municipal. En lacta s'afirma que estos festejos ja se celebraven des de temps molt antics, sembla que des dels primers anys desprs de la conquesta de Jaume I, i rememoren este esdeveniment que a Biar tingu lloc en 1245. Com a actes singulars i caracterstics de la festa, cal destacar la Baixada de la Mare de Du. La nit del 10 de maig, els biaruts porten la figura en andes des del seu santuari fins al poble i sencenen fogueres en les muntanyes que envolten la vila. El Ball dels Espies s un altre acte significatiu d'estes festes. Es du a terme la vesprada de l'11 de maig, desprs de la conquesta mora del castell, i es pot considerar una barreja de representaci i folklore, amb dosis d'escarni i ironia. L'acte rememora lintent de les tropes mores, camuflades amb disfresses, de recuperar la fortalesa. Desprs de la conquesta, simposa la benvolguda imatge de la Mahoma, una figura de grans dimensions que representa el bndol moro. Tamb cal destacar l'Entrada de Moros i Cristians, primer acte de participaci massiva, que se celebra la vesprada del 10 de maig. 1. La festa de Moros i Cristians de Biar...

a) s una de les ms importants de la Comunitat Valenciana, tot i que s prou recent.

b) destaca per la seua particularitat i antiguitat. c) s igual dimportant que la resta de festes de Moros i Cristians de la

Comunitat Valenciana, per s una de les ms antigues. 2. En lacta de 1613...

a) es diu lany exacte en qu va comenar la festa de Moros i Cristians. b) es fa constar que aquell any fou el primer en qu es va celebrar esta

festa. c) es destaca lantiguitat desta festa.

Busqueu en el text sinnims daquestes expressions:

peculiar informaci succet mescla afront

38

38

3. La Baixada de la Mare de Du... a) se celebra el mateix dia que comencen les festes de Moros i Cristians

de Biar. b) s la celebraci en la qual els habitants de Biar fan ells mateixos el

trasllat de la figura de la Mare de Du. c) s una celebraci en la qual es retorna la figura de la Mare de Du al

seu santuari. 4. En el Ball dels Espies...

a) es recorda la conquesta del castell per part del bndol moro. b) es commemora, amb seriositat i gran solemnitat, la derrota dels

musulmans. c) els participants van armats per a destruir la fortalesa.

LXIC I SEMNTICA

Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

1. La pilota va pegar contra el __________ de la porteria.

a) travesser b) travessany c) llarguer 2. Qu significa l'expressi "traure de polleguera"?

a) Recordar coses de fa molt de temps. b) Irritar fins a fer perdre la pacincia. c) Llevar la pols.

3. Porta camisetes curtes perqu vol anar mostrant el prcing que s'ha fet __________.

a) a l'ombrgol b) al melic c) al maluc 4. Vicenta diu que, si no ens queda __________, en comprem 20. en __________.

a) llevat / el forn b) llevadura / el forn c) llevat / la panaderia 5. A casa tenim un __________ nic per a tots els aparells electrnics.

a) comanament b) comandament c) mando 6. __________: No gastar-se els diners que es tenen i guardar-ne una part.

a) folrar b) estalviar c) escurar

39

MORFOSINTAXI: ELS NUMERALS, ELS QUANTIFICADORS I ELS INDEFINITS

Els numerals

Els numerals sn els noms amb qu designem els nombres, i poden funcionar com a determinatius adjunts (adjectius anteposats al substantiu generalment) o com a independents (en s pronominal).

Els numerals cardinals indiquen una quantitat exacta.

0 zero 1 un / una 11 onze 21 vint-i-un / una 101 cent un / una 2 dos / dues 12 dotze 22 vint-i-dos / dues 102 cent dos / dues 3 tres 13 tretze 32 trenta-dos 200 dos-cents... 4 quatre 14 catorze 43 quaranta-tres 1000 mil 5 cinc 15 quinze 54 cinquanta-quatre 1100 mil cent 6 sis 16 setze 65 seixanta-cinc 3525 tres mil... 7 set 17 dsset / disset 76 setanta-sis 1.000.000 un mili 8 huit (o vuit) 18 dhuit / divuit 87 huitanta-set / vuitanta-set 1.400.000 un mili quatre... 9 nou 19 dnou / dinou 98 noranta-huit / noranta-vuit ... ... 10deu 20 vint 100 cent

Cal remarcar que es posa un guionet en els compostos de desenes i unitats, i en els compostos de centenes (D-U-C):

vint-i-un, vint-i-dos...; trenta-un, trenta-dos...; dos-cents / dues- centes, tres-cents / tres-centes...

1. Escriviu amb lletres les quantitats segents deuros:

25 ____________________________________________

52 ____________________________________________

99 _____________________________________________

108 _____________________________________________

122 _____________________________________________

3974 _____________________________________________

Els nics cardinals que presenten flexi sn un / una, dos / dos (o dos), i els plurals de cent (cents / centes):

T un germ i una germana, i dos nebots i dos (o dues) nebodes. He rebut dos-centes dos (o dues-centes dues) visites.

AUTORES DEL LIBRO

40

40

Els ordinals indiquen l'ordre daparici, de successi o de prioritat. Tenen flexi de gnere i nombre:

1r primer 1a primera 2n segon 2a segona 3r tercer 3a tercera 4t quart 4a quarta 5 cinqu / quint 5a cinquena / quinta 6 sis / sext 6a sisena / sexta

Els quatre ordinals primers tenen forma prpia: primer / primers i primera / primeres; segon / segons i segona /

segones... A partir de 5 es formen afegint els sufixos -, -ens, -ena, -enes al cardinal corresponent:

cinqu / cinquens i cinquena / cinquenes, sis...

2. Escriu amb abreviatures tots els ordinals:

Segon pis, quarta porta 2n pis, 4a porta

Volum tercer ___________________________________

Novena posici ___________________________________

Sisena fitxa ___________________________________

Huitena setmana ___________________________________

Quart carrer ___________________________________

Primera via ___________________________________

Set dia ___________________________________

Des participant ___________________________________

Les abreviautres dels ordinals es fan amb el nmero seguit de lltima lletra en minscula:

1r / 1a 2n / 2a 3r / 3a 4t / 4a 5 / 5a

41

Els quantificadors i els indefinits

Els quantificadors expressen la quantitat dun conjunt de persones o coses de manera imprecisa.

quant (de)

quants

quanta

quantes

tant (de) tants

tanta

tantes

molt (de)

molts

molta

moltes

poc (de)

pocs

poca

poques

bastant (de)

bastants

ms, menys, prou,

fora, massa, gens

3. Ompli els buits de les frases segents posant la forma correcta de les

que hi ha entre parntesis: a) No t _______________ faena com diuen. (tant / tanta) b) Em sembla que t _______________ diners. (gens / massa) c) Aquest llibre t _______________ activitats dortografia. (moltes /

masses) d) Has posat _______________ doli a lensalada. (poc / ms) e) __________ en serem dem, al sopar? En serem set. (molts / quants) f) Hi ha vi encara? S, per no nhi ha __________. En demanar una altra

botella. (ms / prou) g) Tha agradat la pellcula? S, s una pellcula amb __________ intriga.

(molta / prou)

Els indefinits es refereixen als substantius sense precisar-ne dades que els definisquen.

ADJUNTS: ADJECTIUS I PRONOMS PRONOMS un / uns / una / unes un / una, hom o un hom algun / alguns / alguna / algunes alg, alguna cosa,

quelcom, res

ningun / ninguns / ninguna / ningunes ning

tot / tots / tota / totes tot, tothom

mateix / mateixos / mateixa / mateixes

cert / certs / certa / certes

altre / altra / altres altri

qualsevol / qualssevol qualsevol diversos / diverses o uns quants / unes quantes cada, cada un / cada una o cadascun / cadascuna... cada u o cadasc cap res

42

42

4. Ompliu els buits de les frases segents posant una de les opcions que hi ha entre parntesis:

a) Ja macompanyar ____________ (alg / algun), no patisques. b) Em va assegurar que vindria ____________ (alg / algun) dia. c) No ha vingut ____________ (ning / ningun) a buscar-te. d) Aquesta s ____________ (altra / laltra) germana. e) Vindr ____________ (un altre / altre) dia.

Observacions

Hi ha unes formes incorrectes que cal corregir adequadament: INCORRECTES CORRECTES EXEMPLES *algo alguna cosa, res Hi ha alguna cosa que no magrada. *consevol qualsevol No et conformes amb qualsevol resposta. *ding ning Ning no li ho havia dit. *dems altres El solista tocava i els altres llegien la partitura.

5. Ompli els buits de les frases segents posant una de les opcions que hi ha entre parntesis:

a) Tho contar tot ____________ (consivol / qualsevol) dia.

b) No fa ____________ (algo / res) si no guanya diners.

c) Vaig trobar ____________ (algo / una cosa) i no recorde qu s.

d) Jo ja he vingut. On estan els ____________ (altres / dems)?

e) No tinc ____________ (cap / ning / res) intenci de contar-ho.

f) Ho ha fet sense consultar amb ____________ (cap / ning / res).

g) Mai no fa ____________ (cap / ning / res) del que li conv.

h) No puc posar-te aigua, perqu no en queda ____________ (res / gens).

Cap significa 'ningun' o algun, no acompanya cap substantiu i es refereix a elements comptables (camisa, cotxe, amic, fantasia...): No tinc cap dubte.

Ning equival a 'cap persona' o 'alg, acompanya un substantiu: No ho pot desmentir ning.

Res significa 'cap cosa' o 'alguna cosa', no acompanya cap substantiu: Res no els atrau.

Gens indica quantitat mnima imaginada, no existent, i es refereix a elements no comptables (pa, sol, alegria...): No tinc gens de fam.

43

ORTOGRAFIA: LACCENT DIACRTIC

L'accent diacrtic s'utilitza per a distingir algunes paraules que s'escriuen de la mateixa manera, per que tenen significats distints. Els ms utilitzats sn els segents:

AMB ACCENT DIACRTIC SENSE ACCENT DIACRTIC

b (adverbi, de bona manera): Ho fa molt b. be (ovella)

bta, botes (recipient per al vi): Has domplir la bta. bota (calat alt)

du, dus (i adu) (divinitat): Prega a molts dus. deu, deus (numeral; deure)

dna, dnes (del verb donar): No li dna mai res. dona, dones (persona de)

s (verb ser): Ella s alta. es (pronom)

fra (forma del verb ser): Si fra bo, mel menjaria. fora (adverbi)

m (part del cos): Agafa'l de la m, que no caiga. ma (possessiu)

ms (quantitatiu): Sempre en vol ms. mes (perode de l'any; per)

mu, mus (crit del gat): Em va despertar el mu del gat. meu (possessiu)

mlt, mlta, mlts, mltes (participi del verb moldre): He mlt caf. molt, molta... (quantitatiu)

mn (univers): El mn es gran. mon (possessiu)

mra, mres (fruita): Ara anirem a buscar mres. mora, mores (musulmana)

nt, nta, nts, ntes (fill de fill): El seu nt s simptic. net, neta... (no t brutcia)

s, ssa, ssos. sses (animal): Un reportatge sobre ssos. os, ossos (de lesquelet)

pl, pls (filament que creix a la pell): Un animal de pl blanc. pel, pels (contracci)

qu (interrogatiu): Qu dius? que (conjunci;)

qu (relatiu precedit de preposici): La casa de qu et parle. que (relatiu)

s (verb saber): No ho s de segur. se (pronom)

s, ss (afirmaci): Va dir que s. si (condicional; nota musical)

sc (del verb ser): Jo sc calb. soc ( calat, mercat rab)

sl, sls (pis, terra): Modificarem el sl urb. sol, sols (astre; adjectiu)

sn (verb ser): Ells en sn tres. son (de dormir; possessiu)

t (verb tenir): T molta gana. te (infusi; lletra; pronom)

s (acci d'usar): Feu s del trellat. us (pronom feble)

vns, vnen (verb venir): Els amics vnen a poc a poc. vens, venen (verb vendre)

vs (verb anar): Vs a comprar. ves (verb veure)

Les paraules compostes formades amb alguna paraula que t accent diacrtic tamb mantenen aquest accent:

adu, rodamn, besnt, contrapl, subsl...

44

44

1. Ompliu els buits amb la paraula que corresponga en cada cas: b / be No s el mateix una ovella que un _______. Sap fer aix molt _______.

mn / mon Mhan dit que _______ pare ha vingut. El _______ esta boig.

bta / bota Hem domplir la _______ de vi. Posat les _______ que plou.

s / os Li fa mal l_______. s un _______ polar.

dna / dona s una _______ molt bonica. Ella no _______ res.

pl / pel Passarem _______ nou tnel. T el _______ negre.

s / es Aix _______ diu molt prompte. Ara _______ tan hbil com jo.

s / si _______ vols comprar-ho, corre. _______ que vull comprar-ho.

fra / fora Si _______ honrat no faria aix. El gos est _______, al jard.

sc / soc Jo _______ mestre. Va comprar en un _______.

m / ma Agarra-li la _______, que vol creuar. Hui vindr _______ mare a veurem.

sl / sol La meua casa t pocs metres de _______. Hui estar a casa _______.

ms / mes Viatja _______ que tu. Al _______ de novembre acabar la faena.

t / te _______ molts diners. No magrada el _______.

mlt / molt Comprar el caf _______. Hui tinc _______ de fred.

s / us No _______ compliqueu! L_______ del valenci s important.

45

EXPRESSI Expressi oral

Has de demanar informaci al teu banc perqu has observat unes crrecs que no has ordenat, i potser, fer una reclamaci. Expressi escrita Pertanys a una associaci que vol fer una festa al poble o al barri perqu se la conega ms. Redacta una invitaci per a convidar als habitants de lentorn.

-El / la puc ajudar? -S. Tinc un problema amb -Voldria fer una reclamaci. -Vost dir.

46

46

UNITAT 5

TOMBATOSSALS

47

TEXTOS Llig el text segent i posa una creu en la casella corresponent a cada enunciat, segons que siga verdader (V) o fals (F).

Tombatossals Tombatossals ocupa un lloc dhonor dins de la cultura popular i tradicional valenciana. Segons conten les llegendes, va ser un gegant de bona nima i de 153 pams dalada que, amb lajuda de les seues amistats, va fer possible la fundaci de la ciutat de Castell i de bona part de la comarca de la Plana. Este personatge sha convertit en un referent cabdal de la mitologia castellonenca i est present en molts esdeveniments, entre els quals destaquen els de les festes de la capital de la Plana. Conta la delitosa i molt antiga llegenda que Tombatossals va nixer de lamor entre la gentil i graciosa Penyeta Roja i el seris Tossal Gros, arran duna forta tempesta causada per Bufanvols, el pare de Tossal Gros que tot ho sabia i res entenia. En aquella tempesta tots els vents, excepte la Tramuntana per atrotinada i perillosa, van ser convocats en el cel de Castell perqu descarregaren un gran xfec. El ruixat va ser tan intens que va arrossegar un munt de roques de mides diferents cap a la vall que els separava. Del munt de pedres que es van acumular en el pla, es va alar, amb els primers raigs del Sol, el seu benvolgut fill Tombatossals que tenia fora suficient per a afonar qualsevol muntanya. Tamb es conta que este galifant i una bona colla damics, tots gegants, es van establir a la cova de les Meravelles. Aix Tombatossals, Cagueme (un gegant apocat i voluntaris) i Arrancapins (un gegant fort i poders) van viure com a bons germans durant molt de temps, fins que els fills del rei Barbut van sollicitar-los ajuda perqu arreglaren alguns assumptes pendents entre els llauradors del regne. I, deixa manera, estos herois de llegenda foren protagonistes de moltes aventures, entre les quals destaca la conquesta de les illes Columbretes.

1 V F El fill de Tossal Gros feia cent cinquanta-tres pams dalt i no tenia amics.

2 V F Bufanvols era el iaio de Tombatossals, i Penyeta Roja, sa mare. 3 V F Tombatossals va nixer desprs duna ploguda molt forta. 4 V F Uns quants gegants vivien com si foren germans en la cova de les

Meravelles.

Busca en el text expressions sinnimes daquestes:

alria principal tempestat desarranjada arruixada conquista

48

48

5 V F Els fills del rei Barbut van demanar ajuda a Tombatossals per a lluitar contra els llauradors del regne en la conquesta de les illes Columbretes.

LXIC I SEMNTICA

Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

1. Qu s un esborrador?

a) Un utensili que servix per a eliminar el que s'ha escrit en la pissarra. b) La pols que hi ha davall dels mobles quan fa temps que no s'hi fa

neteja. c) Un escrit que no est acabat.

2. Qu s una sargantana?

a) Una arma. b) Un animal. c) Una joia.

3. __________: Boleta de metall buida que t dins un tros de ferro que la fa sonar quan se sacsa, i que sol posar-se al coll d'alguns animals.

a) plateret b) cascavell c) maraca 4. Per a sopar he fregit __________.

a) bargina i carabasseta b) albergina i carabass c) albergina i carabasseta

5. Quin dels tres tipus de vent bufa amb ms intensitat?

a) La ventada. b) La brisa. c) El ventijol.

6. Qu significa la paraula "gemecs"?

a) Que es queixa molt. b) Que canta molt fort. c) Que s molt geners.

49

MORFOSINTAXI: PRONOMS PERSONALS FORTS I PRONOMS FEBLES (I)

Els pronoms personals es refereixen a les persones del discurs, i es classifiquen en forts i febles.

Pronoms personals forts

Els pronoms personals forts sn tnics, es refereixen a persones: 1A PERSONA 2A PERSONA 3A PERSONA REFLEXIU jo, mi tu, vost ell, ella si (ell, ella)

nosaltres vosaltres, vosts ells, elles si (ells, elles)

Susa mi (i no jo) darrere de la majoria de preposicions:

Ho faries per mi? Parlen de mi. 1. Completeu els buits amb els pronoms forts corresponents: a) Ho va saber perqu __________ (qui parla) li ho vaig dir. b) Que parlen de __________ (de qui parla), encara que siga b. c) __________ (Maria i jo) no sabem res de tot aix. d) __________ (Joana i tu) sabeu qu ha passat? e) __________ vindran a sopar (Joan i Dolors). f) Pepa sempre parla de __________ si / ella mateixa (ella mateixa). g) Senyora alcaldessa, a __________ vost tamb li ho han dit (amb

respecte)? Pronoms febles Els pronoms febles sn tons, i generalment funcionen com a complements dels verbs que acompanyen. Els pronoms febles se situen davant o darrere del verb que recolzen, amb el qual constitueixen una unitat fnica. Aquests pronoms es poden classificar a partir de distincions relacionades amb la persona (primera, segona o tercera), el nombre (singular o plural) i, en alguns casos, el gnere (mascul o femen).

Les formes vost i vosts impliquen una distinci de respecte, i concerten en tercera persona del singular i del plural respectivament:

Vost entrar davant, i vosts passaran a continuaci.

50

50

DARRERE DE CONSONANT

DARRERE DE VOCAL

DAVANT DE CONSONANT

DAVANT DE VOCAL

1A PERS.

SING. -Me m em m PL. Nos ns ens --

2A PERS.

SING. Te t et t PL. Vos us / vos -- --

3A PERS.

SING.

Se s es s Lo l el l La -- -- l Li -- -- --

PL. Los ls els -- Les -- -- --

NEUTRE Ho -- -- --

ADVERBIALS Ne n en n Hi -- -- --

Davant dels verbs En general, els pronoms febles van DAVANT DEL VERB: Em van dir la veritat? Lestimar sempre! Davant del verb comenat per consonant sutilitzen les formes reforades em, et, es, el, la, etc., separades del verb: em diu, et conta, es pensa, el troba, la porta... Quan el verb comena per vocal o h, sutilitzen les formes elidies dels pronoms em, et, es, el, la i en (m, t, s, l i n): mavisa, tespera, sha acabat, lescolta, nescriu... Darrere dels verbs Els pronoms febles se situen DARRERE DELS VERBS en imperatiu, infinitiu i gerundi: Espera'm dem. Esperar-te dius? No s per qu. Darrere del verb acabat en consonant o diftong sutilitzen les formes plenes unides amb un guionet (-me, -te, -se, -lo, -la, etc.): digueu-me, dir-te, portar-se, dur-lo, cantar-la... Si el verb acaba en vocal plena sutilitzen les formes redudes delspronoms em, et, es, el, en, els i ens (m, t, s, l, n, ls i ns):

51

digam, portat, esperes, esperal, compran, avisals, escoltans... 2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma del pronom

que calga (et / t / -te / t): a) Queda ____ lencenedor. b) ____ vaig dir que no vindria. c) No ____ obligaran a cantar. d) Contar ____ el fet manimar. 3. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma del pronom

que calga (es / s / -se / s): a) ____ cansa molt prompte. b) Recorde ____ della. c) No ____ atreveix a contestar. d) Prefereix no recordar ____ de tu. 4. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma del pronom

que calga (el / l / -lo / l): a) No ____ has trobat? b) Jo no ____ trobe a faltar. c) Mira ____, que est prop. d) Cremant ____, fars desaparixer el document? e) Porteu ____ a dinar a un bon restaurant. 5. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma del pronom

que calga (-la / la / l): a) No podem trobar ____ en cap lloc, la vena. b) Porta ____ a casa, la samarreta. c) ____ sabrem reparar, la bicicleta. d) Jo ____ entenc molt b, la pellcula. e) ____ hipnotitzava, a ella, mentre li feia preguntes. f) Ell ____ humilia constantment, a ella. g) La bandera, ____ hissen cada mes. h) ____ identificars de seguida, la teua vena. i) ____ usa sovint, la bicicleta.

52

52

6. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents, triant la forma adequada de les que hi ha entre parntesis:

a) Aix que hi ha a la caixa, ____ podeu donar a alg (eu / ho / -ho). b) Volia dir ____ [a ells] que es portaren b. Vigila ____ tu (-los / ls /

els). c) El pollastre, prepara ____ com the dit (-lo / l / el / l). d) Si no voleu que sen vaja el gos, tanqueu____ a casa (-lo / l / el /

l). e) Els clients tenen presa i demanen que ____ portes el compte

prompte (-los / ls / els). f) Acontenta els teus fills i compra ____ el que et demanen (-los / ls /

els). g) No ____ han dit res encara, a nosaltres (mos / -nos / ns / ens). h) Diga ____ qu hem de fer, nosaltres (mos / -nos / ns / ens). i) Vol contar ____ una cosa (mos / -nos / ns / ens). 7. Poseu les formes adequades dels pronoms febles en els espais

buits: a) (a mi) Em demanaran una promesa. Volen demanar____ una

promesa. Demana____ una cosa. b) (a nosaltres) No ens pressiones ms! Volen pressionar____ ms.

Pressiona____ ms! c) (a tu) Tesperar fins a les huit. He desperar____ fins a les huit? d) (a vosaltres) No us / vos puc dir aix. No puc dir____ aix. e) (el xiquet) Es vesteix ja tot sol. Vol vestir____ tot sol. f) (a ell) Lestimars molt! Estima____ un poc! No vull estimar____! g) (la rdio) Lescoltes b? Escolta____! Estic escoltant____ tota la

vesprada! h) (la notcia) La imprimisc? Impremeix____. i) (a ell) Ja li he comprat la bicicleta. He de comprar____ la bicicleta. j) (a ells) Els comprar un regal? Vull comparar____ un regal. k) (a elles) Els comprar un regal? Compra____ un regal.

Remarques El pronom la (igual que larticle femen la) no s'apostrofa seguit de i, u tones:

la utilitza, la insultava...

No s acceptable la forma colloquial *mos, i cal usar les formes ens, -nos o ns:

No ens escoltaran.No vol escoltar-nos.Escoltens, per favor.

S'ha d'evitar l's de la forma se, en comptes dels pronoms ens i us / vos:

Us / Vos comprareu un cotxe? Endueu-vos un llibre.

Els pronoms el i els s'han de reduir a 'l i ls (i no -lo i los) darrere de verb acabat en vocal:

El treball, acaba'l ja. Els treballs, acaba'ls ja.

53

ORTOGRAFIA: LA DIRESI La diresi indica que la u dels grups ge, g, qe, qi no s muda, sin que sha de pronunciar: plurilinge, lingista, aqeducte; aqfer... Tamb indica que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior, i que pertanyen a una altra sllaba: vena (ve--na), increble (in-cre--ble); Ral (Ra-l)... I indica que la i (o la u) que va entre vocals forma sllaba per si sola: a-gra--a, se-du--a...

1. Formeu el plural de les paraules segents: aigua _______________ llengua _______________ pasqua _______________ paraigua _______________ obliqua _______________ piragua _______________ No sha de posar diresi si la vocal pot portar accent grfic: ve, conduem... 2. Escriviu els femenins corresponents a aquests masculins, fent

atenci les diresis: genu __________________ sus __________________ ve __________________

QUADRE RESUM DUSOS DE LA DIRESI SENSE DIRESI: AMB DIRESI:

Grups que, qui, gue gui algues, antiguitat... aiges, lingista... Vocals i, u en posici de formar diftong decreixent

aire (ai-re), feina (fei-na)... ram (ra-m), benet (be-ne-t)...

Vocal i entre dos vocals treien (tre-ien), boia (bo-ia)...

obeen (o-be--en), agraa (a-gra--a)...

54

54

3. Poseu els accents i les diresis que calguen a les paraules segents: pais ruina paisos ruinos peuc vei raim veina reull veins 4. Completeu els presents i els pretrits imperfets dels verbs segents

amb diresis: conduisc conduia produisc produia conduixes conduies produixes produies conduix conduia produix produia conduim conduem produim produem conduiu condueu produiu produeu conduixen conduien produixen produien 5. Completeu les formes no personals dels verbs segents amb diresis,

si hi calen: INFINITIU GERUNDI PARTICIPIS agrair agraint agrait agraida agraits agraides beneir beneint beneit beneida beneits beneides conduir conduint conduit conduida conduits conduides produir produint produit produida produits produides traduir traduint traduit traduida traduits traduides 6. Poseu accents o diresis a les paraules de les frases segents que ho

necessiten: a) Tinc un questionari que va molt b per a aprendre llengues estrangeres. b) Pere conduia nerviosament perqu perseguia uns delinquents. c) Abans traduia gratuitament per he proms que no traduir mai ms. d) La meua veina s suissa, per el vei s espanyol. e) Lheroisme a la carretera es demostra conduint amb pacincia.

No sha de posar en l'acabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs:

produir, produint, produir, produiria...

Tampoc es posa diresi en les paraules que acaben en les terminacions isme, -ista:

egoisme, europeista...

Ni es posa diresi amb paraules formades amb prefixos com ara re-, co-, contra-, anti-, etc.:

reincidncia, coincidir, preinscripci...

55

EXPRESSI Expressi oral

Imagineu que volleu rellanar un producte que ha caigut en dess: una boina, una botija, una mquina descriure... Prepareu un anunci per a la rdio local i radieu-lo. Expressi escrita Com a periodista dun diari local, has de redactar una notcia que acaba de succeir: ha tocat la grossa en ladministraci de loteria de la teua poblaci.

56

56

UNITAT 6

NORMES PER ALS VISITATS DEL PARC NATURAL

57

TEXTOS

Llig el text segent i marca la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Normes per als visitants del parc natural Els visitants han datendre, durant la visita al parc natural de la Serra Calderona, totes aquelles recomanacions publicitades per mitj de cartells, fullets i altres recursos dinformaci del parc. Aix: a) No estan permeses activitats o comportaments que impliquen perill o

deteriorament per a la conservaci del parc natural ni les que alteren la quietud i la tranquillitat de lespai natural.

b) No est permesa larrancada, la recollida o la tallada de les plantes, ni tampoc la recollecci dels seus fruits, flors o llavors. Tampoc est permesa la molstia, persecuci, captura o mort de fauna, dels seus ous, cries o larves, ni la recollecci delements geolgics, excepte autoritzaci de la conselleria competent en Medi Ambient per a fins cientfics, docents o de conservaci.

c) No est perms acampar en linterior del parc natural, excepte autoritzaci expressa de ladministraci competent en Medi Ambient per motius de fora major.

d) En les rees despecial protecci (AEP), est perms el trnsit en els camins o sendes de pas autoritzat, com tamb per les sendes tradicionals i venals, llevat que es tracte de zones daccs temporalment restringit per motius de conservaci i de gesti.

e) No est perms fumar en el parc, en particular en els terrenys en qu vegeten espcies arbries, arbustives, de matoll o herbcies.

f) Excepte en situacions demergncia, sha de mantindre un volum de veu discret que no pertorbe la quietud de lespai natural. No es poden usar aparells de so, xiulets, rdios o altres instruments.

g) Excepte en situacions demergncia, no estan permeses les emissions de llum o llampades enlluernadores que alteren la tranquillitat de la nit, per mitj de ls de punters lser o de torxes de vdeo, amb lexcepci de ls de llanternes individuals.

h) No es permet abandonar fem, deixalles o qualsevol altre tipus de residus orgnics o inorgnics, excepte en les infraestructures destinades a lefecte.

58

58

i) No es permet el bany ni en les fonts ni en cap altre curs daigua. Igualment, no shi poden llavar utensilis ni abocar productes contaminants com ara detergents o sabons.

j) No es permet fer inscripcions, senyals ni dibuixos en pedres, arbres o en qualsevol b moble o immoble, excepte els que es facen en quaderns personals o per motius de gesti del parc.

1. Els visitants del parc... a) han de comunicar la seua presncia a lautoritat local. b) han de llegir totes les recomanacions abans de visitar el parc. c) han de seguir les recomanacions expressades en la informaci que es

fa pblica. 2. No es permet...

a) la recollecci delements geolgics, excepte quan la conselleria ho autoritze.

b) arrancar plantes, per s que sen poden arreplegar les flors o els fruits.

c) acampar en el parc, excepte si fa molt mal oratge. 3. En les rees AEP...

a) no es permet el trnsit en general. b) noms es permet laccs als vens. c) es permet el recorregut per les vies autoritzades.

4. Si no es tracta duna situaci demergncia...

a) durant la nit es permet ls de tota classe de llums. b) es poden dur enceses llanternes ds individual. c) shan dusar altaveus.

5. Dins del parc...

a) no podem dur bosses, excepte per al fem i les deixalles. b) en les fonts podem rentar-nos la cara i les mans, sempre que no usem

sab. c) No podem anotar res en cap lloc.

LXIC I SEMNTICA

Busqueu en el text expressions amb els significats que hi ha al requadre de la dreta.

a) Expressi que introdux la persona o cosa de qu alg es val per a arribar a un fi.

b) No comprs, no incls en un nombre o un tot, com no pertanyent-hi.

c) De la mateixa manera, igualment.

d) A menys que, fora que.

e) Particularment.

59

MORFOSINTAXI: PRONOMS PERSONALS FORTS I PRONOMS FEBLES (II) Usos dels pronoms de 1a i 2a persones Els pronoms de 1a i 2a persones presenten les mateixes formes per als sentits de complement directe (CD)i per als sentits de complement indirecte (CI): Em (o ens; et, us) van fotografiar per sorpresa (CD). Em (o ens; et, us / vos) van enviar les fotos lendem (CI). QUADRE DELS PRONOMS FEBLES DE 1A I 2A PERSONES 1A PERSONA SING. me m em m PL. nos ns ens -- 2A PERSONA SING. te t et PL. vos us -- -- 1. Marca amb una X si la la funci que fa el pronom s de

complement directe (CD) o complement indirecte (CI): CD CI a) MHA DIT que vindr dem. ____ ____ b) Em VEUS cada dia. ____ ____ c) Ens SEMBLA que odieu la vostra mestra. ____ ____ d) MIRAns amb bons ulls, que no them fet res. ____ ____ e) THE COPIAT el treball. ____ ____ f) Voldria ESCOLTAR-te atentament. ____ ____ Usos dels pronoms de 3a persona

Els pronoms febles de CD Els pronoms el, la, els i les representen un complement directe (CD) determinat (precedit d'article, demostratiu o possessiu): Les seues explicacions, les escoltarem atentament. El pronom en representa un substantiu indeterminat (no precedit darticle, demostratiu o possessiu): Tens tabac? No, no en tinc [tabac]. El pronom ho representa un complement directe (no determinat) en forma de pronom neutre (a, aix, all) o en forma doraci: No, no ho he vist [aix]. Ho diu sovint [que vol treballar].

60

60

QUADRE DELS RONOMS FEBLES DE CD SINGULAR se s es s lo l el l la -- -- l PLURAL los ls els -- les -- -- -- NEUTRE ho -- -- -- ] ADVERBIAL ne n en n

2. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents, tenint en compte que tenen funci de CD.

a) Tot aix que the dit, pots contar ____ a qui vullgues. b) No s com s el seu amic, perqu encara no ____ he vist. c) Buscava els meus companys, per encara no ____ he trobats. d) Si hi ha pomes al mercat, compra____ dos quilos. e) Els espaguetis, prepara____ com diu la recepta. f) He vist que hi ha taronges a larbre. Cull____ unes quantes.

Els pronoms febles de CI Cal remarcar que el femen plural de li s els, i no les: He regalat un disc a la meua cosina. Li he regalat un disc. Vull regalar-li un disc. He regalat un disc a les meues cosines. Els he regalat un disc. Vull regalar- los un disc. QUADRE DELS PRONOMS FEBLES DE CI SINGULAR se s es s li -- -- -- PLURAL los ls els -- 3. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents,

tenint en compte que tenen funci de CI: a) Desprs de la boda, ____ vam desitjar (a ella) sort. b) Volia dir____ (als fills) que tornaren prompte a casa. c) Digues a les teues amigues que ____ aconseguirem les flors. d) Fes cas als xiquets i compra____ el que et demanen. e) Porta____, a la xiqueta, una nina de la fira.

S'ha d'evitar l's de la forma se, en comptes dels pronoms li i els:

Li / Els ho dir dem.[No: *Sho dir dem]?

61

4. Substituu els complements subratllats per el (o l) si fan funci de CD, o per li, si fan funci de CI.

a) Ara tots lamenten el seu aband. Ara tots ____ lamenten. b) Ella cull el ram per al xiquet. Ella ____ cull per al xiquet. c) Em sembla que odieu el vostre mestre. Em sembla que ____ odieu. d) Ha fet una comanda a la seua filla. ____ ha fet una comanda. e) He copiat el treball a un alumne molt sabut. ____ he copiat el treball. f) Veur aquesta setmana el documental de la natura. ____ veur aquesta

setmana. g) El Govern ha aprovat el nou decret sobre formaci. El Govern ____ ha

aprovat. h) Digues que canvien el pneumtic de la moto. Digues que ____ canvien. El pronom neutre ho El pronom ho representa tamb un atribut (expressat per mitj dun adjectiu o un substantiu indeterminat) en oracions amb verbs com ser, estar, semblar: No s si s intelligent, per ho sembla [intelligent]. No s metge encara, per vol ser-ho [metge]. Els pronoms adverbials en i hi El pronom hi representa un complement de lloc introdut per una preposici que no siga de: Volem anar a frica, per finalment no hi vam anar [a frica]. Mentre que eI pronom en representa un complement de lloc introdut per de:

Quan ella entrava a lhabitaci, els altres n'eixien [eixien de lhabitaci].

El pronom ho es pronuncia [u] o [ew] davant de verb comenat per consonant: ho ([u] o [ew]) dir... I es pronuncia [w] seguit o precedit de vocal: no ho ([now]) dir, ho escoltars

([wescoltars]) massa vegades...

62

62

5. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents: a) Lany passat anrem a lestranger, per enguany no ____ anirem. b) s una persona interessant, per a primera vista no ____ pareix. c) T la taula desordenada, no ____ trobar res. d) Desprs de netejar larmari, ____ guardaran la roba. e) Ella anava cap a casa i jo ____ tornava. f) Han entrat a casa de bon mat i encara no ____ han eixit. g) Lun s msic, laltre tamb ____ s. 6. Torneu a escriure les frases, substituint les expressions subratllades

pels pronoms febles corresponents: a) Llegir la carta amb inters. __________________________ b) Comunicar la notcia a les alumnes. __________________________ c) No puc repetir el que em van dir. __________________________ d) Enviar felicitacions. __________________________ e) s escriptor. __________________________ f) Anir al teu poble. __________________________ g) Tornar dem de Barcelona. __________________________ 7. Poseu el pronom feble corresponent als buits de les frases segents: a) No ____ destorbes, la xiqueta ara estudia; ja ____ dir jo que has

telefonat. b) Em pareix que ____ posaran un deu als tres que heu estudiat. c) Jo no volia ser mestre. Si ____ sc s grcies a mon pare. d) Per favor, aquests temes estudia ____ amb ms atenci. e) Si voleu estar ben informats, haureu de comprar ____ la revista. f) Hi havia molta pols i tots els assistents ____ respirvem. g) Abans de tornar les jaquetes, porta ____ a la tintoreria.

63

ORTOGRAFIA: LES LLETRES B / V. Les lletres b / v

La majoria de valencianoparlants distingeixen els sons de les lletres b (pronunciat amb els llavis en contacte) i v (pronunciat amb el contacte dun llavi amb les dents). baga / vaga bena / vena ball / vall bell / vell, beure / veure bola / vola botar / votar buit / vuit Consonant b S'escriu b davant de l i r sempre: oblidar, problema; bressol, pobresa... I darrere de m generalment: ambient, smbol, tomba...

Consonant v Sescriu v darrere de n: canvi, conveni... I sescriu v en les desinncies de limperfet dindicatiu dels verbs de la conjugaci I -ava, -aves, -ava, -vem, -veu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantvem, cantveu, cantaven; ballava, ballaves...

La lletra b alterna amb p en paraules de la mateixa famlia:

cabre (cap) lloba (llop) saber (sap)

La v alterna amb u en paraules de la mateixa famlia:

blava (blau) escriviu (escriure) plovia (ploure)...

64

64

1. Completeu les frases segents amb paraules que tinguen b o v: a) No mhan tornat b el ____________ (DINERS QUE ES RETORNEN QUAN

SHA PAGAT AMB UN BITLLET SUPERIOR AL PREU). b) ____________t (VEURE SI LI EST B UNA PEA DE ROBA) la camisa. c) A la taula, hi sobra un ____________ (INSTRUMENT QUE SERVEIX PER A

TALLAR). d) Anava a ____________ (MUNTAT SOBRE) duna moto. e) Va ____________ (OBRIR-SE, ESCLATAR) una roda del cotxe. f) Hem ____________ (TROBAR-SE EN UN LLOC) a la cima. g) El cinema estava ____________ (ESPAI QUE NO S OCUPAT) encara. 2. Escriviu paraules de la mateixa famlia daquestes que tinguen b o

v:: atractiu ________________ nou _______________ cap ________________ rep (ell) _______________ escriure ______________ sap (ell) _______________ neu ______________ suau _______________ 3. Ompliu els buits de les paraules segents posant la grafies nv, mb o

mv: a____igu e____eja a____ulncia i____erbe be____olgut incu____ncia ca____iar interca____i circu____allaci i____asi co____inar i____ersi co____ersar i____oluntari dese____arcar me____re e____arcar no____rs e____enar se____rar

65

EXPRESSI Expressi oral

Imagineu-vos que sou un grup damics que voleu eixir de viatge uns quants dies. Hui feu la primera reuni i heu de fer propostes: llocs de destinaci, mitjans de transport, allotjaments... Expressi escrita Tha tocat la loteria, has deixat la faena i te nhas anat de vacances ben lluny. Escriu un e-mail als excompanys de faena per a explicar-los on eres, qu fas, com ests

66

66

UNITAT 7

PENYAGOLOSA

67

TEXTOS

Llig el text segent i marca la resposta ms adequada per a cada enunciat segons que siga verdader o fals:

Penyagolosa El Parc Natural del Penyagolosa s un nucli muntanys elevat i ben

conservat, enclavat en el Sistema Ibric, que sha constitut en un referent cultural molt arrelat en la tradici valenciana. Culmina als 1.813 m en el cim del Penyagolosa, des don es domina una bona part de les terres de les comarques venes.

Ubicat en els ltims contraforts del Sistema Ibric, en el masss del Penyagolosa confluxen i sencreuen diversos ambients geolgics, biolgics, culturals i socials. Esta terra de transici entre els pobles dinterior i els del litoral impregna el carcter dels pobladors, acostumats a un clima difcil. Hi ha abundncia de vestigis dels pobles que lhan habitat, com ara restes de poblaments ibrics o calades romanes.

El santuari de Sant Joan de Penyagolosa mereix una visita imprescindible. s un antic convent, integrat per un conjunt arquitectnic destil neoclssic del segle XVIII, construt sobre unes runes anteriors. Cada any s lescenari de diverses celebracions, com per exemple la romeria dels pelegrins de les Useres, o les daltres poblacions situades al voltant del masss. Tamb sha de destacar, pel seu inters histric i cultural, el patrimoni vinculat al medi rural tradicional, conformat pels masos i les edificacions relacionades amb estos (pallers, eres, corrals, etc.). Aix mateix, cal destacar les construccions fetes de pedra seca, com ara els marges i les parets, que formen part del paisatge habitual deste espai natural.

La gran biodiversitat que podem trobar al Penyagolosa t fonamentalment el seu origen en la combinaci dels climes continental i mediterrani. La vegetaci del parc natural varia en funci de laltitud i del tipus de terreny; s freqent trobar pins de diverses espcies, roures i teixos. Entre la fauna destaquen les grans aus rapinyaires dirnes i nocturnes, com lguila reial i el duc; i mamfers com el gat salvatge, el teix, la cabra salvatge i el cabirol. Menci a banda mereixen la rata penada de cova i la sargantana de paret, que mantenen al Penyagolosa una de les ms importants poblacions del territori valenci.

Busca en el text paraules sinponimes daquestes:

centre cima edificat peregrins

68

68

1 V F Amb 1.813 m, el punt ms alt del Parc Natural del Penyagolosa s el Sistema Ibric.

2 V F En este territori no hi ha evidncies de presncia humana fins al segle XVIII.

3 V F En el santuari neoclssic de Sant Joan de Penyagolosa tenen lloc diferents celebracions al llarg de lany.

4 V F Les construccions de pedra seca sn un element paisatgstic caracterstic deste espai natural.

5 V F La fauna est formada per aus rapaces com ara el teix, el cabirol, el duc i lguila reial.

LXIC I SEMNTICA

Marca en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta. 1. He de comprar piles per al __________ a distncia del televisor.

a) comando b) comandament c) mnec 2. Poden permetre's fer un __________ llarg a la platja: des de juny fins a setembre.

a) estiueig b) veraneig c) estament 3. Qu significa la paraula "vinent"?

a) Que ve. b) Que viu. c) Que s'hi veu.

4. L'altre dia hi hagu una tronada i tamb va __________.

a) apedregar b) empedregar c) granissar 5. Podeu connectar l'aire __________?

a) encondicionat b) acondicionat c) condicionat 6. __________. En el basquetbol, crcol i xarxa en qu cal fer entrar la pilota.

a) basquet b) cistella c) cove.

69

MORFOSINTAXI: ELS VERBS (I) El verb s el nucli del predicat verbal, i expressa existncia, acci, estat... Les tres conjugacions

FORMES NO PERSONALS SIMPLES COMPOSTES

Infinitiu cantar haver cantat Gerundi cantant havent cantat Participi cantat, cantats, cantada, cantades

MODE INDICATIU TEMPS SIMPLES TEMPS COMPOSTOS

Present cante... Perfet he cantat... Imperfet cantava... Plusquamperfet havia cantat...

Passat simple cant... Passat anterior hagu cantat... Passat perifrstic vaig cantar... Passat anterior

perifrstic vaig haver

cantat...

Futur cantar... Futur perfet haur cantat... Condicional cantaria... Condicional perfet hauria

cantat...

MODE SUBJUNTIU TEMPS SIMPLES TEMPS COMPOSTOS

Present cante... Perfet haja cantat... Imperfet cantara

(cants)...

Plusquamperfet haguera / hagus cantat...

MODE IMPERATIU Present canta...

Els verbs es distribueixen en tres conjugacions, que tenen els seus verb models corresponents:

Conjugaci I: verbs acabats en -ar: cantar Conjugaci II: verbs acabats en -re: batre (o -er tona: tmer, -er tnica: voler) Conjugaci III: verbs acabats en -ir: servir (model incoatiu), dormir (model pur)

La major part dels verbs de la conjugaci II sn velaritzats ja que en algunes persones i temps trauen una consonant velar (c / qu, g / gu). Aquests verbs acaben en er, -dre o ure: crrer: crrec, crrega...; encendre: encenc, encenga...; escriure: escric, escriga...

70

70

La majoria de verbs de la conjugaci III sn incoatius (presenten un increment del radical en les persones 1, 2, 3 i 6), i es conjuguen com servir:

PRESENT D'INDICATIU: servisc, serveixes / servixes, serveix / servix, servim, serviu, serveixen / servixen PRESENT DE SUBJUNTIU: servisca, servisques, servisca, servim, serviu, servisquen IMPERATIU: serveix / servix, servisca, servim, serviu, servisquen

Alguns verbs de la conjugaci I presenten alternances segons la vocal de la desinncia a / e: -ar /c (comenar) comence, comences, comena, comencem, comenceu, comencen -jar j/g (penjar) penge, penges, penja, pengem, pengeu, pengen -car c/qu (trencar) trenque, trenques, trenca, trenquem, trenqueu, trenquen -gar g/gu (navegar) navegue, navegues, navega, naveguem, navegueu, naveguen 1. Ompliu els buits dels verbs amb les grafies adequades, segons la

vocal que les segueix a / e: a) Ell no vol passe___ar, per si jo passe___e em trobe millor. b) Nosaltres fre___arem el pis, mentrestant, ella que es fre___e les mans. c) Jo hui no avan___e gens la faena, per ahir s que lavan___ava. d) Jo em tren___ar el cap pensant una soluci, per tu no et tren___es de

riure quan mescoltes. L'infinitiu, el gerundi i el participi Els gerundis acaben en -ant, -ent o -int segons que siguen de la conjugaci I, II o III respectivament (llevat de escriure i viure que fan escrivint i vivint respectivament): CANTAR: cantant, batre: batent, dormir: dormint... Cal remarcar que sn incorrectes les formes de gerundi acabades en -guent o en -quent: corrent (*correguent), coneixent (*coneguent), eixint (*isquent), plovent (*ploguent), vivint (*visquent)... I que alguns gerundis perden la -d- de linfinitiu: ABSOLDRE: absolent, moldre, molent...

71

2. Ratlleu les formes incorrectes dels verbs que hi ha entre parntesis: a) Continuen combatint / combatent (COMBATRE) els dos exercits. b) Estant debatent / debatint (DEBATRE) la proposta tota la setmana. c) Estic veient / vegent / veguent (VEURE) la televisi tota la vesprada. d) No testigues moguent / movent (MOURE) amunt i avall que em

marej