llengua catalana i literatura - grec. · pdf fileeso llengua catalana i literatura projecte...

ESO

Llengua catalanai literatura

Projectepedagògici editorial

Trobareu aquest projecte en format PDF al nostre web: www.grec.net/home/escolar/index.htm.

Imprès a ReinbookCtra. de la Sta. Creu de Calafell, 7208830 Sant Boi de Llobregat

Dipòsit Legal: B-10.880-2003

p3

ÍndexPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Els nivells de concreció del currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

L’enginyeria didàctica TEXT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

L’atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Estructura didàctica de l’àrea de Llengua catalana i literatura . . 12

Primer nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Objectius generals de l’etapa d’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Objectius generals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Objectius terminals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Continguts generals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Segon nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Objectius de primer cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Objectius de segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Continguts de primer cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Continguts de segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Tercer nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Seqüenciació de continguts de primer curs . . . . . . . . . . . . . . . 33

Seqüenciació de continguts de segon curs . . . . . . . . . . . . . . . 35

Seqüenciació de continguts de tercer curs . . . . . . . . . . . . . . . 37

Seqüenciació de continguts de quart curs . . . . . . . . . . . . . . . . 39

p5

Els nivells de concreció del currículumPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

CURRÍCULUM PRESCRIPTIU

Primer nivellCompetència del

Departamentd’Ensenyament

Competència de cada

centre educatiu

Segon nivell

Tercer nivell

PROJECTECURRICULARDE CENTRE

PROGRAMACIÓ PER CURSOS

Primer cicle

Segon cicle

Els nivells de concreció del currículum

OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

• Objectius d’àrea-cicle

• Seqüenciació de contingutsper cicles

• Criteris generals per a l’organització dels crèdits i cursos

• Organització modular

• Metodologia

• Criteris d’avaluació i formació

• Tria de materials curriculars

PROGRAMACIÓPER CURSOS

• Objectius didàctics

• Seqüenciació de contingutsper cursos

• Estratègies didàctiques

• Activitats

• Recursos

• Avaluació inicial, formativa i additiva

1r nivell

ETAPA EDUCATIVA

CICLESEDUCATIUS

AULA

2n nivell

3r nivell

Consell Escolar

Claustre deprofessors

Professorsd’aula

• Objectius generals d’àrea

• Bloc de continguts d’àrea

• Objectius terminals d’àrea

• Exemples de desenvolupa-ment de continguts

• Exemples d’organitzaciómodular

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

• Reglamentde règim interior

• Pla anual

• Pressupost

• Memòria

Competència de cada centre educatiu

• Objectiusinstitucio-nals

Competència del Departament

d’Ensenyament

PRESCRIPTIU

EXEMPLIFICATIU

Concepció dels materials didàctics

Els materials que componen l’oferta editorial deTEXT per a l’ESO tenen una mateixa configuraciófísica i comparteixen una estructura comuna, si béaquesta estructura es pot materialitzar en pe-ces diferents en cada un dels llibres de les di-verses àrees.Els aspectes generals més destacats d’aquestsmaterials són els següents:– Es presenta un llibre per a cada curs, excepte

en l’àrea de Ciències de la naturalesa, en la qualse’n presenten dos.

– Cada llibre conté tant la informació com les activitats proposades.

– Cada llibre consta de 9 unitats, excepte els lli-bres de l’àrea de Ciències de la naturalesa,que en tenen cinc. L’última unitat de cada llibre,que anomenem unitat final, només conté acti-vitats, no afegeix informació nova, i té la fina-litat de posar en relació tots els continguts tre-ballats en el llibre. És, per tant, una unitat desíntesi dels continguts.

Primer cicle

Segon cicle

Com a complement de treball d’aquests llibres,es presenten dos quaderns per curs que per-meten desenvolupar l’atenció a la diversitat:– Un quadern amb activitats de reforç. Aquest

quadern treballa alguns dels continguts del lli-bre d’informació que poden presentar certes di-ficultats.

– Un quadern amb activitats d’ampliació.Aquest quadern permet aprofundir i completardeterminats aspectes del llibre d’informació.

Una guia didàctica per al professor acompanya cada llibre. Aquesta guia, a més d’explicar els fo-naments pedagògics dels materials de TEXT, ofereix:– Una prosposta d’avaluació inicial per a conèixer

la situació de partida dels alumnes.– Una proposta d’avaluació additiva per a conèixer

els coneixements assolits pels alumnes.– Unes graelles amb els criteris d’avaluació de ca-

da unitat per a portar a terme l’avaluació for-mativa.

– Uns qüestionaris autoavaluatius de cada una deles unitats.

– La programació dels continguts i objectius decada unitat didàctica del llibre.

– Recursos didàctics.– El solucionari de les activitats del llibre.– Bibliografia de consulta per al professor.

p7

L’enginyeria didàctica TEXTPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

L’enginyeria didàctica TEXT

La matriu didàctica

Els materials didàctics que hem elaborat des deTEXT per a l’ESO deriven de la matriu didàcticarepresentada en aquesta mateixa pàgina. Elsnostres llibres, amb l’excepció dels llibres de l’à-rea de Ciències de la naturalesa, que tenen 5 uni-tats, s’estructuren sobre la mateixa base de con-cepció didàctica.La matriu didàctica presenta una estructura si-mètrica: a cada una de les peces dissenyades queobre un procés li’n correspon una altra que el tan-ca. A cada via d’aprenentatge en un sentit li’n cor-respon simètricament una altra.

La temporització dels continguts

Cada llibre està estructurat en 9 unitats. Aproxi-madament, cada unitat està pensada per a serdesenvolupada en un mes. Aquesta temporitza-ció permet organitzar el llibre trimestralment, ésa dir, cada trimestre el poden formar tres unitatsdidàctiques. Aquest principi també és aplicable acada parell de llibres que formen els cursos de l’à-rea de Ciències de la naturalesa.La temporització en trimestres és una opció en-tre altres opcions possibles. Queda clar, doncs,que aquesta no és l’única correcta ni tan sols hade ser forçosament la millor. L’important és quela temporització triada està fonamentada en unscriteris lògics i que és, a més, totalment funcio-nal.

Els elements reguladors

La matriu didàctica mostra els elements regula-dors de l’aprenentatge següents:– Metacognició i avaluació, dues peces que for-

men una simetria al principi i al final del des-plegament de cada unitat.

Les funcions metacognitives són acomplertes a partir de:• Les primeres pàgines del llibre d’informació, en

les quals s’explicita de forma entenedora l’es-tructura dels materials didàctics, el conjunt deles seves peces i la funció assignada a cadauna.

• L’avaluació inicial que per a cada àrea proposema la guia didàctica corresponent.

• La intervenció personal de cada docent que hade fer conèixer als seus alumnes els objectiusconcrets que es proposa al llarg del tractamentde les unitats.

L’avaluació al final d’una unitat ha de correspon-dre a les definicions metacognitives exposades.Ha de poder materialitzar-se a través de “pautesper a la reflexió i l’anàlisi personals”.– Els organitzadors previs i l’avaluació del final de

cada unitat de programació formen tambéuna simetria al principi i final de cada unitat.

L’organització prèvia dels continguts és determi-nada per la relació divulgativa dels objectius de ca-da unitat, d’una banda, i per la formulació d’acti-vitats prèvies diverses, de l’altra. Es tracta devincular allò que ens proposem aprendre amb allòque l’alumne ja sap. Es tracta també de crear uncontext d’aprenentatge i de promoure en l’alum-ne la consciència metacognitiva.

reforçamentAV

ALU

ACIÓ

ORG

ANIT

ZADO

R P

REVI

ORG

ANIT

ZADO

R P

REVI

ampliacióME

TAC

OG

NIC

IÓ

1

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

2

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

3

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

4

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

5

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

6

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

7

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

8 9

AVA

LUA

CIÓ

Què vol dir “diversitat”?

Amb el nou sistema educatiu proposat per laReforma, assistim a una democratització del’Educació Secundària, que s’estén ara a tota la po-blació. Tots els nois i noies fins als setze anys hand’estar escolaritzats obligatòriament. Aquest fettan evident i simple té, però, moltes repercussionsque hem de tenir en compte perquè impliquenunes determinades actuacions pedagògiques.Ens trobem amb alumnes procedents d’ambientsmolt diversos: pertanyents a classes socials di-ferents, de famílies amb més o menys cultura,de molts nivells econòmics, d’altres nacions, re-ligions, etc. Per tant, estem davant d’una gran he-terogeneïtat de la població escolar.La diversitat obliga a la creació d’un model flexi-ble que s’hi adeqüi, tant pel que fa als processosi ritmes d’aprenentatge com a les actituds relati-ves a l’escola.L’atenció a la diversitat s’ha de reflectir en tots elsnivells de presa de decisions: des de l’organitzaciódels centres i les decisions que es concreten enels seus projectes curriculars fins a la pràctica pe-dagògica i les decisions que els alumnes hauran deprendre respecte al seu currículum.

Quines mesures es prenen peratendre aquesta diversitat?

En primer lloc, l’existència d’un currículum diver-sificat amb continguts optatius, amb un dissenycurricular de les àrees obert i adaptable a moltessituacions.En segon lloc, gran flexibilitat en l’organitzaciódels centres, amb possibilitat de prendre deci-sions atenent a criteris diversos.Finalment, un factor clau: els canvis en la pràcticapedagògica a l’aula. S’entén el procés d’ensenya-ment-aprenentatge com un procés interactiu.

Com avançar cap a la diversificació?

Als professors i professores se’ls planteja un rep-te important en aquest sentit, i la variació es potencaminar cap a l’ús de mètodes pedagògics i re-cursos variats:– Agrupacions flexibles dels alumnes en funció

del tipus d’activitat.– Pluralitat de tècniques i modalitats de treball.– Diversificació de materials i suports.– Diversificació dels instruments d’avaluació.

Com tracten l’atenció a la diversitat els materials de TEXT?

L’equip pedagògic i editorial de TEXT hem dis-senyat, per a cada llibre, tres peces amb la fina-litat d’atendre la diversitat a les aules. Aquestespeces són:– Les guies didàctiques.– Els quaderns de reforç.– Els quaderns d’ampliació.Entre altres coses, a les guies didàctiques hi hauna proposta de recursos, relacionats amb elscontinguts de les unitats didàctiques del llibre, queel professorat pot aplicar a l’aula en funció de lesnecessitats i per tal d’atendre la diversitat. Tam-bé hi ha orientacions didàctiques que guien l’a-profitament de les activitats proposades en el lli-bre.Els quaderns de reforç i ampliació no reforcen oamplien els continguts del llibre totalment sinóque en reforcen i n’amplien alguns de més difi-cultosos o bé amb més possibilitats de desple-gament o ampliació. Tant en el cas del quadernde reforç com en el d’ampliació es tracta de pro-postes de línies de treball que no volen ser úni-ques, tancades o de realització obligatòria, sinónomés un recurs més en el treball diari a l’aula.Preneu aquestes propostes, doncs, com unaaportació parcial, d’una banda, i, d’una altra, comun model en què us podeu inspirar, si cal, per re-forçar o ampliar tot allò que des de la vostraparticular situació d’ensenyants cregueu oportú.

p9

L’atenció a la diversitatPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Una de les grans virtuts de la Reforma educativaés l’encert en el plantejament de l’avaluació. L’avaluació s’entén com una regulació del procéseducatiu, com un seguiment de tot el procésd’ensenyament-aprenentatge. Fins ara, avaluarpodia ser, massa sovint, sinònim d’examinar, defer un seguit de proves durant el curs per sabersi l’alumne/a l’acabava amb els coneixements“suficients” exigits. Aquests exàmens, per força,eren temuts per la repercussió dels seus resul-tats. Agreujant aquest tipus de control sobre elsresultats assolits, els exàmens sempre seguienun calendari molt ben definit que condicionava elritme d’estudi i l’actitud vers l’aprenentatge de l’alumnat.Ara, treballant amb una nova concepció del queha de ser l’avaluació, trenquem amb dos punts fo-namentals: la discontinuïtat a l’hora d’avaluar i elfet d’avaluar només resultats.L’avaluació ha de ser continuada, ha de perme-tre la revisió “dia a dia” del procés d’ensenya-ment-aprenentatge. D’aquesta manera, sens dub-te, és més fàcil detectar anomalies en el seufuncionament i mirar de trobar-hi solucions ambprou temps per a aplicar-les i garantir la seva via-bilitat.L’avaluació ha de ser un seguiment global de totel procés d’ensenyament-aprenentatge, i no so-lament una valoració dels resultats. No n’hi ha prouamb una puntuació sobre els fets i conceptesapresos. Tanmateix valorarem quins procedi-ments assolits i quins valors adquirits per cadaalumne/a els apropen als objectius educatius fi-xats.En aquests llibres, en aquest tercer nivell deconcreció palpable, hi trobem els tres elementsque ens ofereix la Reforma educativa per avaluarsegons els criteris acabats d’esmentar:

L’avaluació inicial, que pretén determinar lescondicions d’aprenentatge inicials de l’alumnat.Les peces que nosaltres proposem per a la se-va realització són:

– Una proposta d’avaluació inicial, que contéunes activitats que permetran determinar quinés el grau de coneixements de l’alumne/a so-bre els continguts a treballar en cada llibre.S’inclou a la guia didàctica.

– Unes activitats prèvies a cada unitat temàticaque motiven l’alumne/a alhora que serveixen pera fer un sondeig dels seus coneixements i per-meten que els vinculin amb l’entorn.

L’avaluació formativa, que permet la revisiópermanent del procés d’ensenyament-apre-nentatge. Uns guions didàctics, que conte-nen la programació (els objectius didàctics i elscontinguts) i els criteris d’avaluació s’inclouena la guia per garantir aquesta avaluació for-mativa. També es proposen uns qüestionaris alfinal de cada unitat que es recullen en el llibrea primer cicle i a la guia a segon cicle.L’avaluació additiva, que pretén comprovarl’assoliment dels objectius educatius fixats.

p11

L’avaluacióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Estructura didàctica

Comunicació

Tipologia textual

Estudi de la llengua

LèxicPropietats del text (ortografia)Gramàtica

Aproximació a la literatura

Lectura Literatura

En aquesta segona unitat, la lectura d’un article sobre els oficis relacionats amb els arbres i,més en concret, amb el bosc et servirà de punt de partida per a endinsar-te en un nou tipusde text: el text expositiu. Quan acabis la unitat podràs:

Analitzar l’estructura i els recursos dels textos expositius per tal de poder-ne redactar ambpropietat.

Reconèixer les diferents accepcions que pot presentar una entrada de diccionari.

Diferenciar entre el sentit propi i el sentit figurat d’un mot.

Aplicar correctament les normes d’escriptura de la vocal neutra i de la o/u àtones.

Identificar un adjectiu i les funcions que fa.

Distingir el gènere i el nombre dels adjectius.

Reconèixer la novel·la com a gènere literari.

Digues totes les espècies diferents d'arbres, arbustos, bolets ibestioles de bosc que coneguis.

Sabries dir quins oficis tenen relació amb el bosc?

PÀGINES D’ENTRADAESTRUCTURA DE LES UNITATS:

247

GramàticaL’ADJECTIU

El gènere i el nombre de l’adjectiu

L’adjectiu té el mateix gènere i el mateix nombre que el substantiuque acompanya gràcies al fenomen de la concordança.

Fixa’t en els adjectius següents:

• Concorden en gènere i nombre amb els substantius que elsacompanyen?

Llegeix ara les sèries d’adjectius següents:

• Quins canvis ortogràfics observes en cada sèrie?

Observa, ara, aquests adjectius i contesta:

un noi jove una noia joveuns homes joves unes dones joves

un noi audaç una noia audaçuns nois audaços unes noies audaces

• Tenen formes diferents el masculí i el femení singular?

• Quina diferència hi ha entre els plurals de jove i de audaç?

Hi ha adjectius que tenen una sola terminació per al masculí i peral femení. Per exemple, agrícola, lliure, jove, àrab, breu, greu…

Són adjectius d’una terminació els acabats en -al (actual), -el (fidel),-il (fàcil), -ant (elegant), -ent (prudent), -ar (escolar) i -or (anterior).

Els adjectius acabats en –aç (sagaç), -iç (feliç) i –oç (veloç) tenen unaterminació única per al singular, tot i que les formes de plural sóndistintes.

Hi ha adjectius que tenen doble terminació, és a dir, una forma peral masculí i una altra per al femení; per tant, són variables. Cal re-cordar que aquests adjectius presenten sovint canvis ortogràfics.

Els adjectius que tenen el masculí singular acabat en -sc, -xt, -st, -ig, presenten una doble forma en el masculí plural: foscs o foscos;mixts o mixtos; llests o llestos; lleigs o lletjos.

L’adjectiu: la concordança, els tipus i la funció

Tal com s’ha explicat en la unitat anterior, l’adjectiu és un mot quecomplementa el substantiu i que n’expressa una qualitat o caracte-rística. És per aquesta raó que també s’anomena adjectiu qualifi-

catiu.

Busca els adjectius en aquest fragment de la lectura inicial i

indica a quin substantiu es refereix cadascun:

No s’ha de deixar mai que un bosc es faci vell, sinó que,com més s’explota de forma raonada, més bona fusta fa imés ufana agafa. Avui, els nostres boscos són una gran fontd’energia necessària. Per això ens cal tenir-ne cura.

• Com has sabut a quin nom complementa cada adjectiu?

Compara aquestes dues parelles d’oracions:

a) Els futbolistes expulsats van protestar a l’àrbitre.

b) Els futbolistes, expulsats, van protestar a l’àrbitre.

c) El cuiner llença les paelles rovellades.

d) El cuiner llença les paelles, rovellades.

• Volen dir el mateix? Quina diferència hi ha?

Fixa’t en el mot verd que apareix en aquestes dues frases:

Han pintat la porta de color verd.

El verd indica tranquil·litat.

• El mot verd és un adjectiu en totes dues frases?

De vegades els adjectius poden exercir la funció d’un substantiu.Aquest fenomen es dóna quan es col·loca davant de l’adjectiu un de-terminant (el ros) o quan l’adjectiu fa les funcions pròpies d’un subs-tantiu (per exemple: Alemanys i anglesos van quedar eliminats).

L’adjectiu qualificatiu pot ser de dos tipus:

– especificatiu, quan delimita el significat del substantiu que acom-panya. Per exemple, en les frases a i c, perquè només van pro-testar els futbolistes expulsats i perquè el cuiner només llença lespaelles rovellades.

– explicatiu, si aporta una informació no necessària sobre el subs-tantiu; en aquest cas, ve marcat per comes en l’escriptura. Perexemple, en les frases b i d.

L’adjectiu acostuma a col·locar-se darrere el substantiu o bé darrered’un verb, però sempre fa referència al substantiu, amb el qual con-

corda en gènere (masculí o femení) i en nombre (singular o plural):arbre petit / fulla petita.

Cal evitar l’ús d’aquestes formesincorrectes, tot i que són molt fre-qüents en la llengua oral: iguala,fàcila, capaça, feliça…

Hi ha una sèrie d’adjectius quecanvien de significat segons es-tiguin situats davant o darrere delsubstantiu que acompanyen:

un pobre home / un home pobre.

L’adjectiu, com a complementd’un nom, admet diversos grauso matisos de qualificació. Així, siafegim el sufix -íssim/a a l’adjec-tiu, direm que aquest adquireix unmatís superlatiu. Per exemple,de bo/bona, podem formar bo-níssim/a, que equival a moltbo/bona o, en l’actualitat, super-bo/superbona.

el vestit brut la roba bruta

els cotxes bruts les portes brutes

groc – groga – grocs – grogues

menut – menuda – menuts – menudes

blau – blava – blaus – blaves

tranquil – tranquil·la – tranquils – tranquil·les

INFORMACIÓ

Fes una llista dels adjectius del text següent:

Indica el gènere i el nombre de cadascun dels adjectius que has trobat en el text:

tendres: femení, plural

Relaciona cadascun dels adjectius amb els substantius corresponents:

Escriu dues frases amb cada mot. En la primera el mot ha de fer d’adjectiu

i en la segona, de substantiu:

En Peter és anglès. (Adjectiu) L’anglès va fer tard. (Substantiu)

Substitueix les paraules subratllades per l’adjectiu

corresponent:

regal d’Aràbia anell d’or bagul de metall

treball de l’escola cantant d’Itàlia temps de primaveraFEB

DCA

4

3

2

Les vinyes són tendres, d’una verdor de sucs joves. Els pàmpols broten minúsculs, amb un deta-llisme angelical, amb una fúria una mica ridícula. Les formes menudes, fistonades, brodades, fanun espinguet que sembla que s’han de menjar el món. A cada cep, s’hi veu el treball humà acu-mulat, el treball de cent generacions obscures que han passat deixant aquest rastre de gràcia. Lesplantes seques i exhaurides, els garbons que semblaven morts, plens de nusos i de corcs, brotenaquests colors, aquests borrissols de fulla, aquestes tendreses pàl·lides. Contemplant la vinya enconjunt, s’hi veuen volar formes antigues i gracioses.

Josep Pla, Cartes de lluny. Edicions Destino.

1

L’ ADJECTIU2

49

ACTIVITATS

Escriu la forma adient de l’adjectiu en els

sintagmes següents. Si cal, consulta el diccionari:

un home miop → una dona ______

un desenllaç feliç → una solució ______

un exercici nul → una prova ______

un moble antic → una taula ______

un abric suau → una bufanda ______

un llit tou → una cadira ______

Passa a singular els noms i adjectius següents:

anàlisis morfològiques

passejades tranquil·les

belgues simpàtiques

síndromes tòxiques

veïnes xerraires

tardes plujoses

Escriu les formes completes dels adjectius següents. Fes-ho com en l’exemple:

prim – fresc – eixerit – oblic – vulgar – ample – actiu – sagaç – amable – lliure – boig

confús: confusa, confusos, confuses

Busca l’adjectiu a què es refereix cada una d’aquestes definicions. Escriu-los en

la fila corresponent i te’n sortirà un altre en la columna destacada.

Relatiu o pertanyent al poble.

Que obra amb hipocresia.

Que no és perpendicular ni paral·lel a un pla, a una recta…

Del color del sutge o del carbó, completament fosc.

Que nega l’existència de Déu.

De poc volum.

Canvia les paraules subratllades de les oracions següents pels comparatius o els

superlatius adequats:

millor – pitjor – òptim – mínim – pèssim

És la cosa més dolenta que li podies haver dit mai.

La situació de l’empresa és boníssima.

El Borges es troba en una situació extremament dolenta.

Aquest noi ho fa tot amb el més petit esforç.D

C

B

A

9

6

5

4

3

2

1

8

7

F

E

D

C

B

A

6

F

E

D

C

B

A

5

blau

anglès

diari

nou

bellugadissos •

estrets •

inexpressius •

goluts •

rodons •

abandonats •

llisos •

fins •

greixosos •

prims •

• serens

• voluptuosos

• cargolats

• tèrbols

• sensuals

• llagrimosos

• impenetrables

• recollits

• rinxolats

ulls

llavis

cabells

1

2

3

4

5

6

ACTIVITATS

375

Karl Valentin

KARLSTADT: Home, si té sis mesos no pot pas dir res!

VALENTIN: Però ho podria insinuar d’alguna manera. Quan unacriatura és capaç de bramar com brama, també pot dir onés que li fa mal.

KARLSTADT: Que es posa els dits a la boca?

VALENTIN: Això prou!

KARLSTADT: És que ja espera les primeres dents.

VALENTIN: De qui les espera?

KARLSTADT: De la natura!

VALENTIN: De la natura? Ja pot ser. Però llavors no cal que plori.Quan esperem que ens donin alguna cosa, no plorem, sinóque estem contents. No, no, el nen està malalt, i la meva do-na m’ha dit: arriba’t a la farmàcia i porta:...?

KARLSTADT: Una camamilla?

VALENTIN: No, de beure res.

KARLSTADT: Potser té cucs?

VALENTIN: No n’he vist cap, de cuc!

KARLSTADT: Perquè els té per dintre.

VALENTIN: És que no l’he mirat per dintre.

KARLSTADT: Escolti, senyor. És una mica difícil per a un far-macèutic saber què vol un client, si el client no li ho diu.

VALENTIN: La dona m’ha dit que digués que el nen no potdormir, que està molt inquiet.

KARLSTADT: Inquiet? Doncs compri un calmant. O potser mi-llor que li compri Isopropilprofenilbarbitursauresfe-nildimentilaminopirazolon.

VALENTIN: Quin nom ha dit?

KARLSTADT: Isopropilprofenilbarbitursauresfenildimentila-minopirazolon.

VALENTIN: És clar! És això! Les coses més senzilles són lesque oblidem més fàcilment.

Nom amb què és conegut ValentinLudwig Fey (Munic, 1882-Planeggbei München, 1948). Dramaturgcontinuador de l’anomenat teatrede l’absurd que, seguint les propos-tes innovadores de les avantguar-des, volia provocar el desconcertentre el públic a base de diàlegs i si-tuacions que sobrepassaven la lògi-ca i la coherència.

A LA FARMÀCIA

VALENTIN: Bon dia, senyor farmacèutic.

KARLSTADT: Bon dia, senyor. En què puc servir-lo?

VALENTIN: És una mica difícil de dir.

KARLSTADT: Ah, es tracta potser d’una paraula llatina?

VALENTIN: No, no, és que no me’n recordo.

KARLSTADT: Bé, bé, no es preocupi, ja ho trobarem. No porta re-cepta?

VALENTIN: No!

KARLSTADT: A veure, què li passa?

VALENTIN: Que no tinc recepta.

KARLSTADT: No, no. Vull dir si està malalt.

VALENTIN: Com se li ha acudit aquesta idea? És que en faig la ca-ra, de malalt?

KARLSTADT: No, no. Vull dir si el remei és per a vostè o per a al-gú altre.

VALENTIN: No, és per al meu fill.

KARLSTADT: Ah, per al seu fill. El seu fill és el malalt. Què li pas-sa al seu fill?

VALENTIN: Que no té mare.

KARLSTADT: Ah, el nen no té mare?

VALENTIN: Sí que en té, però no és la mare de debò.

KARLSTADT: Ah, ja. El nen té madrastra.

VALENTIN: Sí, sí, per desgràcia no és la seva mare, i ara s’ha re-fredat.

KARLSTADT: Té tos?

VALENTIN: No, només brama.

KARLSTADT: Potser li fa mal alguna cosa.

VALENTIN: Ja pot ser, però és difícil treure’n l’aigua clara. El nenno diu on és que li fa mal, per més que ens hi esforcem laseva madrastra i jo. Avui li he dit: mira, si dius on és que et fa mal, et compraré una moto.

KARLSTADT: I ell què ha dit?

VALENTIN: No res.

KARLSTADT: Quina edat té?

VALENTIN: Sis mesos.

En l’entrevista amb Àlex

Crivillé has comprovat com

és d’important un diàleg per

a transmetre informacions i

idees. El diàleg, però, també

és imprescindible en les

obres teatrals, ni que sigui

per a dir incongruències, com

en el fragment que llegiràs a

continuació.

L’obra

Les persones parlem i, a

vegades, no ens entenem, no

perquè usem llengües

diferents, sinó perquè no ens

volem entendre (pot ser que

un dels interlocutors se

serveixi de paraules massa

complicades, massa

tècniques) o bé perquè es

vol amagar la veritat o algun

secret, i així diem el contrari

del que hauríem de dir. A la

farmàcia, però, més aviat

sembla que Valentin vulgui

prendre el pèl a Karlstadt,

potser perquè ha fet alguna

juguesca o potser perquè se

li ha girat el cervell i viu i

pensa com si vingués d’un

altre planeta.

Lectura

V O C A B U L A R I

bramar Plorar molt fort una criatura, fercrits molt forts una persona.

camamilla Planta olorosa de flors gro-gues petites. Amb aquestes flors es fauna infusió que ajuda a fer la digestió.

LECTURA

ELS GÈNERES LITERARIS

ACTIVITATS 131

Digues si les afirmacions següents són correctes o no. En cas que no ho siguin,

esmena-les o justifica la resposta:

Tipologia textual

Per a fer una bona descripció cal seguir aquests passos: observar, seleccionar,copiar i redactar.

Els recursos lingüístics propis de la descripció són: l’ús de verbs en present oimperfet i l’ús d’adjectius o estructures equivalents i de comparacions.

Una descripció té com a finalitat convèncer d’una determinada idea el lector quela llegeix.

Lèxic

En els diccionaris apareixen les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament,acompanyades de la seva definició.

En una entrada de diccionari només hi trobem la definició d’un mot.

Les paraules següents estan ben ordenades alfabèticament: coixí, col, coliflor,colla, col·lectiu, collir, colom, colònia, color, colpir, colossal, columna.

Propietats del text

Els dígrafs qu, gu, ny, ll, ig no se separen mai.

La grafia r sempre representa el mateix so.

La ç i la c no representen sempre el mateix so.

Gramàtica

Els mots buits són els que per ells mateixos expressen persones, coses,conceptes.

Els substantius col·lectius són aquells que es refereixen a éssers o objectes quees poden percebre amb els sentits o expressen idees, qualitats...

Les paraules aquí, demà, avui són preposicions.

Costum, senyal, corrent, compte, llegum, dubte són paraules masculines.

Literatura

Definim la literatura com el conjunt d’obres d’art creades mitjançant la paraula.14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

AVALUACIÓ

31

Llegeix amb atenció aquests textos que et donem a continuació. Per un error dels

ordinadors, han perdut el format original. Hi ha poemes, diàlegs teatrals i fragments

de novel·la. Sabries distingir cada un d’aquests tipus de text? Després justifica per

què consideres que són un text poètic, teatral o novel·lístic.

Quan jo era petit vivia arraulit enun carrer negre. El mur hi era hu-mit, però el sol hi era alegre. Perallà a sant Josep el bon sol soletlliscava i lluïa pel carreró estret.

Joan Maragall

JAIO: Bon dia, Xerrola. Què hi ha de nou?

XERROLA: Hola, Jaio. Vaig a veure si venc

aquesta oca. No ho sabia, que tinguessis ove-

lles. Les duus per vendre? De segur que sí.

JAIO: M’agrada la teva... XERROLA: L’oca t’a-

grada? No m’estranya perquè està ben ali-

mentada de debò. Fixa’t quin pap que fa.

Hans Christian Andersen

BAPTISTA: Aquí el tens. Mira-te’l! CATERINA: Ja me’l miro!I què? No és el marit que vós mateix m’heu triat? No ésric, l’enamorat, el noble senyor Petrútxio? Us l’hancanviat, tal vegada? No és ja del vostre gust? PETRÚTXIO:Oh! Caterina, la meva dolça i estimada Caterina!

William Shakespeare

Ja s’ha esmentat que la figura de Claggart no

estava gens malament, i que el seu rostre, a ex-

cepció de la barbeta, estava ben dibuixat. Ell

no es mostrava insensible a aquests trets que

tant l’afavorien, ja que no sols era atractiu si-

nó que també era primmirat en el vestir.

Herman Melville

Al darrere Montserrat, al davant,

la mar pregona. Ai, Tibidabo es-

timat, miranda de Barcelona!

Àngel Guimerà

Sota del pont camina l’aigua trista, ésl’aigua de la pluja de Tots Sants; el celés malva i rosa i ametista, hi ha un orde fulles pels camins forans.

Josep Maria de Sagarra

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena! Ésa la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, co-lor de cel, diu: —Vine, vine! Però: —No pas-sis —diu un vel de teranyina.

Josep Carner

El perill no era gaire lluny. Dues tossessemblants a dos punxeguts edificis gòtics malesbrollats de llurs agulles i torricel·les, des-gastats i malmesos, se destacaven de la cos-ta, quasi dret a dret de la nostra derrota.

Joaquim Ruyra

Al cim d’un promontori quedomina les ones de la mar, quanl’astre rei cap a ponent decliname’n pujo a meditar.

Jacint Verdaguer

AVALUACIÓ

PRIMER CICLE

objectius activitats abans decomençar la unitat

exercicis per treballarels continguts

activitats per comprovarel que s’ha après

programa

contingut

explicació resum del ques’ha de recordar

marge amb informaciócomplementària

presentacióde la lectura

vocabulari l’autor

Com són les pàgines de cada unitat?

p13

Estructura didàcticaPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Llengua

Ús de la llenguaOrtografia i lèxicGramàticaLlengua i societat

Literatura

LecturaHistòria de la literaturaUnivers literari

ESTRUCTURA DE LES UNITATS:

INFORMACIÓ LECTURA UNIVERS LITERARI

SEGON CICLE

En aquesta unitat, la lectura d'un guió radiofònic t'acostarà al món de la ràdio.A més, quan acabis la unitat podràs:

Valorar la ràdio com a mitjà de comunicació de masses.

Aplicar les normes d'escriptura de la o i de la u àtones.

Reconèixer diferents tipus d'oracions.

Identificar les característiques de l'estàndard oral.

Distingir les obres i els autors medievals catalans més importants dels àmbitshistoriogràfic, religiós i humanístic.

La ràdio

La prosa medieval

PÀGINES D’ENTRADA

365

Tipus de pronoms

En aquesta unitat i les següents estudiaràs els pronoms, els tipus oclasses, les funcions i les combinacions.

Hi ha diferents classes de pronoms:

Observa que hi ha pronoms que tenen la mateixa forma que els de-terminants (els demostratius, possessius, indefinits, numerals iquantitatius); però mentre aquests acompanyen el substantiu, els pro-noms el substitueixen:

El meu casc és vermell. → El meu és vermell.Det. pron.

Pronoms personals

S’anomenen personals els pronoms que es refereixen a la personagramatical del verb i als tres elements de la comunicació:

emissor (primera persona) → jo, nosaltres...

receptor (segona persona) → tu, vosaltres...

tema (tercera personal) → ell, ella...

Els pronoms personals poden ser tònics (forts) o àtons (febles):

– Els pronoms personals tònics es pronuncien sols i amb accent tò-nic; equivalen a un SN i, dins l’oració, ocupen el mateix lloc que elSN que substitueixen:

L’Andreu és l’alcalde. → Ell és l’alcalde.SN pron.

Els pronoms personals forts fan de subjecte, com en l’exemple an-terior, però, precedits de preposició, poden exercir també altres fun-cions:

Penso en la Ramona. → Penso en ella. (complement pre-posicional d’objecte).

– Els pronoms personals àtons es pronuncien amb el verb formantuna unitat accentual i substitueixen els complements verbals:

Veig la Miquela. → La veig.CD

Pronoms personals tònics

• El pronom mi s’usa en lloc de jodarrere les preposicions a, amb,de, en, per, contra, entre, sense, en-vers. Exemple: Parlen de mi.

• El pronom vós s’usa en lloc de tuper a adreçar-se a una persona demés categoria, de més edat, etc.

• El pronoms vostè i vostès s’usenen comptes de tu, vós i vosaltres enun to més cerimoniós i distant.

• El pronom si té valor reflexiu o re-cíproc. Es refereix a persones o acoses i es reforça amb la formamateix. Si té sentit recíproc i es re-fereix a persones s’utilitzen els pro-noms ell, ella, ells, elles: Noméspensa en si mateix. No s’avenengaire entre ells.

GramàticaELS PRONOMS

Elisió i pronominalització

En l’ús habitual de la llengua construïm contínuament oracions perexpressar allò que volem transmetre. La pràctica fa que, senseadonar-nos-en, quan formem i diem o escrivim oracions donem perentesos alguns elements i deixem de fer-los constar en el nostre dis-curs, ja que les persones som capaces d’entendre no solament allòque sentim o llegim, sinó també molts altres elements que no sónpresents en el missatge. Els recursos que utilitzem per agilitzar untext i fer-lo el màxim de comprensible són diversos. Tant l’elisió comla pronominalització són sistemes per a recuperar els elements quese sobreentenen i que, per tant, no volem repetir.

– L’elisió és l’absència en el discurs d’un element lingüístic que, mal-grat no ser-hi present, és fàcilment interpretable, perquè ja ha apa-regut en el context previ:

L’Alícia juga a tennis; l’Anton, [juga] a bàsquet.

– La pronominalització és l’ús de pronoms que substitueixen sin-tagmes que han aparegut anteriorment en el text:

El podi del Tour del 2001 va quedar definit en la con-trarellotge d’ahir. El nord-americà Lance Armstrong hi [alpodi] exhibirà el mallot groc per tercer any consecutiu[...].

Aquests mecanismes ajuden enormement a cohesionar el text i a fer-lo més àgil.

El pronom

La paraula pronom ve del llatí pronomine, que significa “en comptesdel nom”. Tot sovint, però, l’element substituït no és un nom, sinóun sintagma nominal o preposicional:

Estima l’Eulàlia. → L’estima.

Es dedica a la cria de cavalls. → S’hi dedica.

Els pronoms són elements gramaticals “buits” de significat ja quenomés es pot saber a què es refereixen a partir del context.

Poden presentar variació quant a la persona (jo, tu), al gènere (el, la),o al nombre (li, els). N’hi ha, també, d’invariables (en, hi, ho).

Elisió del verb

Cada vegada que elidim el nucli delsintagma verbal (el verb), cal posaruna coma: El nord-americà LanceAmstrong hi exibirà el mallot grocper tercer any consecutiu mentreque Jan Ulrich, [que va] segon, i elbasc Joseba Beloki, [que va] tercer, eltornaran a acompanyar.

La substitució pronominal és unbon mètode per a identificar tant elscomplements verbals com el sub-jecte d’una oració.

demostratius

possessius el meu, el teu, la nostra...

numerals el doble, la meitat...

quantitatius molts, pocs, uns quants...

indefinits algú, ningú, res, tothom...

relatius qui, on, la qual...

interrogatius què, quina...

tònics jo, mi, nosaltres…

àtonspersonals

em, ens, us...

aquest, aquesta, aquells...

persona

primera jo, mi

segonatu, vós,vostè

tercera ell, ella

singular

nosaltres

vosaltres,vostès

ells, elles

reflexiu

si

ell(mateix)

ella(mateixa)

ells(mateixos)

elles(mateixes)

plural

INFORMACIÓ

119

Ordena els elements barrejats de cada frase i després reconstrueix el text sencer

amb l’ajuda, també, de les indicacions sobre els signes de puntuació que hi ha

entre parèntesis:

Digues quina funció fa cada un dels complements subratllats d’aquest text:

Fes el mateix que en l’activitat

anterior amb aquest fragment del

text que encapçala la unitat:

7

6

5

ACTIVITATS

Separa el subjecte i el predicat de les oracions següents:

– Els alpinistes sortiran per la televisió aquest vespre.– Falten medicaments.– Els alumnes de 3r i 4t d’ESO fan el crèdit de síntesi a la mateixa població.– Ja han arribat els convidats que faltaven.– Se sentien uns udols que esgarrifaven.– Cada mitja hora passa un tren.– M’agraden les persones sinceres.– Tu i la teva colla sou exemplars.– Entre la Marta i en Tomàs han organitzat el concert.– El cerç ha bufat molt fort aquesta nit.

Identifica el subjecte de cada un dels verbs en negreta d’aquest text:

Indica de quin tipus són cada un dels sintagmes subratllats següents:

– Enviarem la carta per correu electrònic.– Oferirem xocolata amb melindros.– L’hostal és ple d’estrangers.– El trencaclosques serà fàcil de reconstruir.– Ho ha fet sense mans.– L’avi es troba bé de salut.– He trobat a l’escala un munt de brossa.– Mira quina noia tan polida.– Regala’m una capsa de bombons.– En Quim es troba molt lluny de la veritat.

Llegeix el resum següent i elimina’n tots

els complements de nom que puguis:

4

3

2

1

GramàticaL’ORACIÓ (I)

Una claror es desplaçava, feixuga, al fons d’una galeria estreta i llarga, d’un negre intens. De tanten tant, aquell minúscul punt lluminós oscil·lava, queia, recuperava l’equilibri i queia un altrecop. A vegades la galeria baixava sobtadament, i la claror desapareixia durant molta estona; lla-vors només se sentia el cruixit d’un cistell feixuc que s’arrossegava sobre el terra pedregós i unsgrunyits que deixava anar un home en cada esforç que feia; ressonaven en l’obscuritat total, i l’ecoes percebia des d’una distància prodigiosa.

Dai Sijie, Balzac i la Petita Modista xinesa. Edicions 62.

Bridget Jones té trenta-tants anys, no té pa-rella estable, viu en un caòtic pis de Londres,es passa el dia fent una feina que no la dis-treu, fa molt cas dels llibres d’autoajuda i por-ta un diari divertidíssim en què anota tot aixòi els pensaments que li passen pel cap.

Helen Fielding, El diari de Bridget Jones. Edicions 62.

La senyora marquesa va morir als noranta-vuit anys. Va deixar escrit un testament que elsseus nebots van llegir amb impaciència. “Deixo la casa on visc a Serafina Poch, minyo-na fidel que m’ha cuidat durant els darrers nous mesos. El nostre castell pairal és per aFidel Tort, que va ser el meu primer i únic pretendent. Deixo la casa d’Arbúcies a les me-ves incomparables amigues Gumersinda i Ignàsia. Tot el que queda, ho dono als pobres.Tot i saber que els meus nebots quedaran decebuts no em penedeixo d’haver-ho distri-buït així.”

– eren / Venècia / Com que / a (acaba amb coma)

– en silenci / Els / escala / una / va assenyalar (acaba ambpunt)

– en / quatre homes, / i / de paisà / van baixar / tres / i un /amb uniforme / blau (acaba amb punt)

– va arribar / i amb / la policia / amb barca, / parpellejant /de proa / la llum blava / sobre la cabina (acaba amb punt)

– pel carreró / cap a l’entrada / Van pujar ràpidament / queenvoltava / estret / d’artistes / el teatre (acaba amb coma)

– va prémer / a la zona / el torniquet / el botó / de basti-dors / passar / que alliberava / i els va deixar (acaba ambpunt)

– de darrere / al petit / Va atracar / canal / el teatre (aca-ba amb coma)

– que ja / on el pontiere, / de la seva / avisat / arribada /estava (acaba amb coma)

Donna Leon, Mort a la Fenice. Edicions 62.

Després de dinar, tot són “culebrons”. A mit-ja tarda, arriben més senyores, aquest copenvoltades de gent del carrer que no dubtaa explicar les seves misèries personals sen-se cap mena de vergonya. Crec que, algundia, els sociòlegs haurien d’explicar-nos compot ser que alguns éssers humans oblidemels principis bàsics de la intimitat. [...] Abansde sopar, tothom té ganes de jugar als con-cursos, i a la nit —som un poble al qualcosta anar a dormir—, els programes sónllargs, sorollosos i graciosos, molt gracio-sos. Aquest és un esquema aplicable a totesles televisions.

ACTIVITATS

apiadar se Tenir pietat, compadir-sed'algú.

bleixar Alenar, respirar, especialmentamb fatiga.

damnat ada Condemnat.

defugir Esquivar, eludir.

falaguer -a Que atrau per les maneresagradoses, corteses.

llegar Deixar alguna cosa a algú perdisposició testamentària.

malastruc -uga Que té desgràcia, ma-laurat.

melós -osa Que té dolçor.

udolament Udol. Crit prolongat i pla-nyívol de certs animals (llops, xacals,gossos, etc.).

V O C A B U L A R I

3Lectura

Quins tan segurs consells vas recercantQuins tan segurs consells vas recercant, cor malastruc, fastiguejat de viure?Amic del plor i desamic del riure,com sofriràs els mals que tens davant?Afanya’t, doncs, que ja la mort t’esperai és per a mal que el temps vas allargant:el teu repòs feliç vas allunyantvolent fugir de la mort falaguera.

Ella ha sortit a peu de carretera,braços oberts i plorant a goig viu.Sento el seu cant melodiós que em diu:“Vés-te’n amic, de casa forastera!M’agrada de donar-te el meu favor, aquell que a cap mortal no dono en vida;és perquè jo defujo aquell qui em cridai acullo aquell qui fuig del meu rigor.”

Amb ulls de plor i amb cara de terror,cabells al vent amb grans udolaments,la vida em vol llegar tots els seus bénsi vol que jo n’esdevingui senyor,cridant amb veu horrible i dolorosatalment la mort quan crida el benaurat,perquè, si està l’home als mals abocat,la mort amb veu li parla molt melosa.

Molt em sorprèn de com és orgullosala voluntat que té cada amador!No cal que m’ho preguntin qui és l’amor;per mi en sabran la força dolorosa.Tots, renegant, mil voltes juraranque no cauran mai sota el seu poderi, si els dic com és fals el seu plaer,maleiran el temps perdut bleixant.

Home no hi ha, ni dona a mi semblant,que, adolorit d’enyor, sigui de plànyer:jo sóc aquell que sí que sóc de plànyer,perquè del cor la sang se’m va allunyant.Fou tan atroç la tristor suportada,que es va assecant l’humor que em dóna vidai la tristor m’ataca molt ardida,tant que cap mà de mi no s’apiada.

Llir entre cards, ja l’hora és arribadai puc donar la vida per finida:essent del tot l’esperança fugida,ja en aquest món tinc l’ànima damnada.

Ausiàs March, Llir entre cards. Versió de Climent Forner. Edicions Proa.

71

L’APARICIÓ D’UNA NOVA MENTALITAT

Amb els anys, els models creats per les novel·les de Chrétien de Troyesi per la poesia dels trobadors van esdevenir convencionals, i gràcies alscanvis de mentalitat introduïts pel Renaixement i l’Humanisme alguns au-tors van obrir les portes a la renovació. Al llarg del segle XIV, a la Tosca-na (nord d’Itàlia) es van iniciar uns canvis que van revolucionar el móneuropeu i el van fer entrar en una nova època: el Renaixement, pel quefa a les manifestacions artístiques i tècniques, que va tenir la màxima es-plendor als segles XV i XVI (amb Miquel Àngel o Leonardo da Vinci...), il’Humanisme, referit al món literari i del pensament (amb Petrarca i Boc-caccio). De fet, es va produir un enfrontament entre la mentalitat me-

dieval, basada en el teocentrisme, és a dir, l’acceptació de Déu com aprincipi i fi de tot, i la nova mentalitat, el racionalisme burgès, que ac-ceptava l’home com a mesura de totes les coses. La cultura i el pen-sament van deixar de ser àrees sota el domini exclusiu dels eclesiàstics,i hi va haver la voluntat de retornar a la llengua llatina, que encara era lamés utilitzada i compresa, la seva antiga esplendor.

XV

– Joan Roís de Corella

Literatura

5

10

15

20

25

30

35

40

– Jaume Roig

– Ausiàs March

– Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

– Isabel de Villena

– Curial e Güelta

SEGLE D’OR

RENAIXEMENT I HUMANISME

131

ACTIVITATS

Rellegeix el lai de Maria de Fran-ça i contesta:

En quin moment Maria de Françaparla de la tradició literària de laqual ella forma part?Quina és la causa per la qual Tristanyés expulsat pel rei Marc?Amb què pretén Tristany que la rei-na s’adoni de la seva presència albosc? Quina metàfora fa servir per evi-denciar el profund amor per la reina?En quin moment hi ha una referèn-cia al lausengier?

E

D

C

B

A

si hom els vol separar, l’avellaner mor de seguida, i el lligabosc tam-bé. “Bella amiga, així és de nosaltres: ni vós sense mi, ni jo sense vós.”

La reina cavalca. Mira el marge, veu el bastó, el reconeix i en des-xifra totes les lletres. Ordena als cavallers que l’escorten i que viat-gen amb ella que s’aturin tots. Vol descavalcar i reposar. Ellsl’obeeixen i ella s’allunya de la seva gent amb la seva donzellaBrangiana, que li era fidel. S’aparta una mica del camí i, a dins delbosc, troba aquell que ella estimava més que res en el món. Tenentots dos una gran alegria. Ell li parla a pler i ella li manifesta la se-va joia. Després li explica com es podrà reconciliar amb el rei i que,al rei, li havia dolgut molt haver-lo expulsat. Que ho havia fet perculpa d’una denúncia. I la reina se’n va, s’acomiada del seu amic.Però, en el moment de separar-se, es posen a plorar. Tristany se’ntornà al país de Gal·les, fins que el seu oncle el féu cridar.

Per la joia que havia tingut en tornar a veure la seva amiga i per re-cordar les paraules que la reina li havia dit i que ell havia posat enescrit, Tristany, que sabia tocar molt bé l’arpa, va compondre un lainou. Us en diré breument el nom: Gotelef, en diuen els anglesos:Chievrefoil, els francesos. Us n’he explicat la veritat, del lai que usacabo de contar.

Maria de França, Lais. Traducció de Joan Jubany. Edicions dels Quaderns Crema.

Univers literari

D’AMORS I GELOSIES

De Maria de França, en conservem dotze contes o lais dedicats a exal-tar l'amor sincer, en contra de marits gelosos i egoistes. Els lais sónl'origen de la narració breu en vers i en llengua neollatina, i encaraque se centren en el context cavalleresc bretó, presenten les històriesamb lirisme, ficció i un to meravellós prou diferenciats de les novel·les.Ella, en el lai El lligabosc, com abans havien fet altres autors, entreells el trobador Guerau de Cabrera, va recollir els amors de Tristanyi Isolda. Diversos autors van narrar cap al 1150 l'enamorament de laparella de ficció més famosa de l'època medieval. A continuació lle-giràs aquest lai.

Miniatura sobre la llegenda de Tristany iIsolda.

M’agradaria força, i ho desitjo molt, contar-vos tota la veritat dellai que té per nom El lligabosc, dir-vos qui el va compondre, comi on.

Molta gent me l’ha explicada —i jo mateixa l’he trobada escrita—aquesta història de Tristany i de la reina, i del seu amor, que va sertan fi, a causa del qual van sofrir moltíssim i moriren el mateix dia.

El rei Marc estava irat i encolerit contra Tristany, el seu nebot. L’haviaexpulsat del regne perquè estimava la reina. I Tristany se n’havia anatal seu país, al sud de Gal·les, d’on era nat. S’hi estigué tot un anysencer. No podia tornar. Però després s’abandonà a la mort i a la se-va pròpia destrucció. No us n’estranyeu pas, perquè qui estima lleial-ment està trist i desolat quan no pot satisfer els seus desigs. ITristany està trist i consirós. Per això se’n va del seu país i torna de-cidit a Cornualla, on vivia la reina. S’endinsà sol al bosc: no voliaque ningú el veiés. I en sortia al vespre, quan era hora de posar-sea cobert. Entre pagesos i gent pobra trobava alberg de nit i ell elsdemanava notícies del rei. Fins que li diuen que han sentit que elsbarons han estat convocats a Tintagel, on el rei vol reunir la cort,i que per Pentecosta hi han de ser tots; que hi haurà molta alegriai diversió, i que la reina també hi serà. En sentir-ho, Tristany s’ale-grà molt. Ella no hi podrà arribar sense que ell la vegi passar. El diaque el rei es posa en camí, Tristany torna al bosc. En el camí per onsabia que havia de passar el seguici, tallà pel mig una branca d’a-vellaner i en llevà l’escorça. Quan tingué preparat el bastó, hi gra-và el seu nom amb el ganivet. Si la reina, que sempre està al’aguait, se n’adona —ja una altra vegada succeí que així s’adonà dela seva presència—, quan el vegi, reconeixerà el bastó del seu amic.Aquest és el sentit del missatge que li deixava escrit: que durant llargtemps havia estat allà, esperant-la; que hi havia romàs per poder-laaguaitar i trobar la manera de veure-la, perquè no podia viuresense ella; que amb ells dos succeïa com amb el lligabosc, que s’en-tortolliga a l’avellaner; que, quan s’hi ha enllaçat i aferrat, i s’ha arra-pat tot a l’entorn de la branca, tots dos, units, poden viure, però,

EL LLIGABOSC

objectius

exercicis per treballarels continguts

programa

contingut

explicació marge amb informaciócomplementària

contextualitzacióde l’època

activitats sobrela lectura

text literari informaciólínia deltemps

vocabularitextliterari

Com són les pàgines de cada unitat?

Objectius generals de l’etapa d’ESO

L’Educació Secundària Obligatòria tindrà com a fi-nalitat que l’alumne/a, en acabar l’etapa, assoleixiles capacitats següents:

Conèixer i comprendre els aspectes bàsicsdel funcionament del propi cos i de lesconseqüències dels actes i les decisionspersonals per a la salut individual i col·lec-tiva, i valorar els beneficis que comportenels hàbits d’exercici físic, d’higiene i d’unaalimentació adequada.

Formar-se una imatge ajustada d’ell mateix,de les pròpies característiques i possibilitats,per desenvolupar un nivell d’autoestima quepermeti encarrilar d’una forma autònoma iequilibrada la pròpia activitat; valorar l’es-forç i la superació de les dificultats, i contri-buir al benestar personal i col·lectiu.

Relacionar-se amb altres persones i parti-cipar en activitats de grup, adoptant actitudsde flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància,per superar inhibicions i prejudicis i rebutjartot tipus de discriminacions per raons d’e-dat, de raça, de sexe i de diferències de ca-ràcter físic, psíquic, social i altres caracte-rístiques personals.

Analitzar els mecanismes i valors que re-geixen el funcionament de les societats, d’u-na manera especial els relatius als seusdrets i deures com a ciutadà dins els àmbitssocials més immediats –el centre educatiu,la població, la comarca i la nació–, que li per-metin elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vi-da activa i adulta.

Analitzar els mecanismes bàsics que re-geixen i condicionen el medi físic, valorarcom hi repercuteixen les activitats humanesi contribuir activament a la seva defensa,conservació i millora com a element de-terminant de la qualitat de vida.

Conèixer els elements essencials del des-envolupament científic i tecnològic, valo-rant les seves causes i les seves implica-cions sobre la persona, la societat i l’entornfísic.

Identificar i assumir com a pròpies les ca-racterístiques històriques, culturals, geo-gràfiques i socials de la societat catalana,tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desen-volupar una actitud d’interès i respecte en-vers l’exercici d’aquest dret.

Comprendre i produir missatges orals i es-crits amb propietat, autonomia i creativi-tat, en llengua catalana i castellana i, si es-cau, en aranesa, i també, almenys, en unallengua estrangera, fent-los servir per co-municar-se i per organitzar els propis pen-saments, i reflexionar sobre els processosimplicats en l’ús del llenguatge.

Interpretar i produir missatges amb pro-pietat, autonomia i creativitat, utilitzant co-dis artístics, científics i tècnics, articulant-losa fi d’enriquir les pròpies possibilitats de co-municació i reflexionar sobre els processosimplicats en el seu ús.

Identificar problemes en els diversos campsdel coneixement i elaborar estratègies pera resoldre’ls, mitjançant procediments in-tuïtius, de raonament lògic i d’experimen-tació, bo i reflexionant sobre el procés se-guit i el resultat obtingut.

Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar in-formació utilitzant les fonts en què habi-tualment es troba disponible, i les meto-dologies i els instruments tecnològicsapropiats, procedint de forma organitzada,autònoma i crítica.

Conèixer les creences, les actituds i elsvalors bàsics de la nostra tradició i el nostrepatrimoni cultural, valorar-los críticament iescollir aquelles opcions que afavoreixinmés el desenvolupament integral com apersones.

Comprendre l’aplicació, en l’àmbit profes-sional, dels coneixements adquirits com apreparació i orientació de la futura integra-ció al món laboral.

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p15

Primer nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Objectius generals d’àrea

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaçde:

Comprendre discursos orals i escrits ade-quats a les necessitats escolars i socialspròpies de l’edat.

Servir-se autònomament de la lectura coma font d’informació, de lleure i de projecciópersonal.

Servir-se tant de mitjans tradicionals com denoves tecnologies per tal de cercar, elabo-rar i transmetre informació.

Identificar i valorar els mitjans de comuni-cació social com a grans productors demissatges verbals i no verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació ambels valors de la cultura pròpia.

Expressar-se oralment i per escrit amb cor-recció, coherència i adequació a la situaciócomunicativa i al tipus de discurs.

Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixari desenvolupar el propi pensament.

Utilitzar la normativa gramatical i la reflexiólingüística per millorar la pròpia expressió icom a element de referència en l’adquisicióde nous coneixements i en l’aprenentatged’altres llengües.

Conèixer i valorar els principals gèneres li-teraris i els autors més representatius através de les seves obres.

Distingir els períodes artístics i literaris,amb els corresponents trets característicsi els autors més significatius.

Adonar-se que les produccions literàriesconstitueixen diverses interpretacions delmón i l’individu; afavoreixen el desvetlla-ment de la imaginació i del bon gust estè-tic, i són un mitjà d’arrelament i participacióen la cultura pròpia, i de relació amb altrespobles.

Conèixer la realitat plurilingüe i pluriculturalde l’Estat espanyol i del món actual, i serconscient de les diverses situacions queplantegen les llengües en contacte.

Respectar la pluralitat lingüística i prendreconsciència de la riquesa que representaaquesta pluralitat.

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

Primer nivell de concreció

Objectius terminals d’àrea

Analitzar missatges orals formals o espon-tanis, tot reconeixent si són singulars (ex-posició, conferència, discurs), plurals (diàleg,entrevista, col·loqui, taula rodona), comtambé el registre que els pertoca, i inter-pretar-ne els elements no verbals que elsacompanyen.Distingir els principals tipus de textos per laseva finalitat i marques textuals, identificar-ne les característiques i els elements bàsicsque els defineixen, en tant que productesde comunicació.Llegir, resumir i comentar, oralment i per es-crit, missatges orals formals, explicitant-neles informacions i les idees essencials, i laintenció de l’emissor.Resumir textos de tipologia diversa rela-cionada amb les àrees del currículum.Participar en les manifestacions orals que esprodueixen en l’entorn escolar d’acord ambles convencions socials d’aquesta menade manifestacions: demanar la paraula, res-pectar els altres quan en tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l’opinió personalraonadament i modificar-la quan escaigui.Produir missatges orals, espontàniamento amb preparació prèvia, amb ordre, cohe-rència i claredat acceptables en l’expressiólingüística i en el registre emprat, tot se-guint, si escau, pautes facilitades pel pro-fessorat. Dominar i usar apropiadament les diversesconvencions o rutines de salutació i co-miat, d’agraïment, de disculpa, de felicitaciói condol, amb el comportament no verbaladequat.Produir textos escrits, amb preparació prè-via, del tipus següents: conversa, descrip-ció i narració.Produir textos escrits, argumentatius i ins-tructius relacionats amb les àrees del cur-rículum, d’acord amb l’estructura textualcorresponent.Aplicar als escrits personals les conven-cions de presentació, el suport informàtic,les normes gramaticals apreses, de mane-ra que aquests tinguin una correcció ac-ceptable i apropiada a l’edat.

Interpretar locucions, modismes i frasesfetes d’ús corrent, fent-les servir en elsmissatges orals i escrits propis, quan es-caigui.Manejar diferents tipus de diccionaris: ge-nerals, enciclopèdics, de sinònims i altres denecessaris, tot reconeixent, quan escaigui,les parts d’un article i interpretant-ne lesabreviatures.Confeccionar un relat de fets o accions, apartir d’imatges o d’un guió previ, tot se-guint alguna mena d’ordenació que puguiser reconeguda per altri, d’acord amb lesnormes ortogràfiques i de puntuació, espaisi marges.Demostrar interès per la literatura pròpia iper les altres, especialment les que són a labase del nostre món cultural.Reconèixer els recursos i les convencionsdel registre literari.Llegir i identificar textos de diversos gène-res literaris, tot fent referència a les princi-pals característiques que permeten classi-ficar-los, i comentar-los.Llegir significativament, durant el cicle, lesobres programades de les literatures cata-lana i castellana, i comentar-les.Distingir el significat general d’un mot, elsentit figurat i el significat contextual.Reconèixer la diversitat lingüística del mónactual, tot fent referència a l’extensió d’úsd’algunes llengües, amb especial atenció ales llengües de l’Estat espanyol i d’Europa.Valorar la importància de la llengua pròpia iel món cultural que li dóna suport i s’hi re-flecteix.Demostrar coneixement dels aspectes bà-sics de la història social de la llengua cata-lana i castellana.Demostrar interès per conèixer el funcio-nament de la llengua com a sistema.Usar els diversos significats de mots poli-sèmics corrents, tenint en compte el con-text.Utilitzar mots o construccions de signifi-cats semblants segons el context.Demostrar les diferències, des del punt devista morfològic, de les diverses categoriesgramaticals mitjançant l’anàlisi.

52

42

32

22

12

02

91

81

71

61

51

41

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p17


Representar esquemàticament l’anàlisi d’u-na oració simple.Valorar la necessitat i el fet de comunicar-se en altres llengües.Expressar opinions raonades a propòsit deles comunicacions orals en què l’alumnatpugui tenir un paper receptor: tant si sónprocedents dels mitjans de comunicaciósocial (televisió, ràdio, cinema, publicitat)com de la vida escolar, cultural i social (de-bat, col·loqui, discurs, conferència).Demostrar interès per les manifestacionsorals d’altri que no estiguin estrictament lli-gades a la vida escolar i que siguin d’ini-ciació a la vida adulta.Produir missatges orals, especialment col·lo-quials, que expresssin actituds emocionals(satisfacció-insatisfacció, interès, intenció) imorals (disculpar-se, perdonar, lamentar,agrair, demanar).Interpretar i produir missatges dels dife-rents gèneres periodístics de contingut his-toricoinformatiu (notícia, crònica, reportatge),argumental (carta al director, editorial, arti-cle d’opinió) i dialogat (entrevista), de temesd’interès per als adolescents i d’altres d’a-bast més general.Reconèixer els aspectes bàsics de la varietatestàndard utilitzada pels mitjans de comu-nicació i de les varietats dialectals, per tald’assegurar la comprensió de missatgesentre parlants de la mateixa llengua.Emplenar correctament diferents tipus detextos formals: impresos, talons, telegra-mes, enquestes i contractes.Redactar textos necessaris per a la vida d’unadolescent i d’acostament a la vida adulta:cartes, instàncies, anuncis, actes i currículum,segons les normes convencionals.Manejar amb soltesa instruments informà-tics d’ajut a la redacció i a la impressió detreballs escrits, com ara processadors detextos i correctors informàtics, diccionaris iprogrames d’autoedició.Valorar els recursos que proporciona la tec-nologia de la informació per reestructurar elstreballs escrits i facilitar la precisió i la pre-sentació de les idees.

Llegir expressivament textos literaris enprosa o en vers, o de les altres àrees delcurrículum, amb veu i entonació adequadesi d’acord amb les regles ortològiques.Fer una lectura silenciosa comprensiva dequalsevol text en prosa o en vers, apropiata l’edat, tant si és literari com de les altresàrees del currículum, reconeixent-ne fets,opinions i interpretacions quan escaigui.Manifestar interès per la literatura com amitjà per interpretar la realitat.Demostrar interès per la literatura pròpia, totcontrastant-la amb les manifestacions lite-ràries d’altres llengües, especialment lesque són a la base de la nostra tradició cul-tural.Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, lesaportacions de la lectura literària, tot de-mostrant criteri personal i un cert grau d’au-tonomia.Distingir els principals períodes de la litera-tura catalana i castellana, atenent a la rela-ció amb el context historicosocial, els gè-neres literaris i alguns autors significatius pertal de situar les lectures dins del marc de re-ferència adequat.Comentar textos poètics i en prosa, atenentals aspectes formals i de contingut, a l’au-tor/a i a l’època, i d’acord amb la sensibili-tat personal, expressada mitjançant unaopinió raonada.Llegir, durant el cicle, les obres programa-des de les literatures catalana i castellana.Sintetitzar, seguint un guió previ, oralmento per escrit (recensió), informacions perti-nents sobre una obra llegida, pel que fa al’autor/a i a l’època de producció, als ele-ments literaris i humans, procedents defonts diverses –explicacions del professorati consulta bibliogràfica– de manera que escontextualitzi i s’expressi l’opinió pròpiaraonada.Descriure els aspectes més elementals dela situació sociolingüística i legal de les llen-gües de l’Estat espanyol.Apreciar les normes que regulen la relaciódemocràtica entre parlants de les diversesllengües de l’Estat, tot manifestant acti-tuds de respecte cap a les llengües i elsseus parlants i fent ús dels drets lingüístics.

74

64

54

44

34

24

14

04

93

83

73

63

53

43

33

23

13

03

92

82

72

62


Reconèixer diferents tipus d’oració segonsl’estructura i el significat, relacionant l’en-tonació amb la puntuació i els canvis queaquestes poden produir.Utilitzar les possibilitats de formar oracionsper juxtaposició i coordinació.Reconèixer el significat i la funció gramati-cal d’una frase subordinada per expressarmillor el pensament.Descriure les principals formes que regulenla creació de paraules: derivació i composi-ció.Identificar els sufixos, prefixos i infixos pro-cedents del llatí i del grec que apareixen enmots de la vida quotidiana i en mots propisd’altres àrees del currículum.Identificar els elements textuals: parts deltext, elements introductoris, de relació en-tre les parts, de coherència textual i d’ade-quació al registre.Segmentar conjunts en unitats aïllant lesparts d’un text, d’un paràgraf, d’una oracióo d’una paraula.Reconèixer el registre de llengua d’un texta partir dels recursos (lèxics o d’altra índo-le) emprats.Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsica-ment informatius, en els quals l’alumne/aapliqui les habilitats lingüístiques practicadesdurant el curs.

65

55

45

35

25

15

05

94

84

p19


Continguts generals d’àrea

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Llengua oral i codi escrit.

1.1. Llengua i comunicació. Elements de lacomunicació i del missatge referencial.

1.2. Llengua estàndard i variació lingüística.

1.3. Tipus de textos. Conversa, narració, des-cripció.

1.4. Tipus de textos. Exposició, instrucció,argumentació.

2. Funcions del llenguatge.

3. Funcions comunicatives verbals i no verbals i relacions socials.

4. Funcions comunicatives bàsicament orals: expressió d’actituds emocionals i morals.

5. Recursos comunicatius escrits: presentacióformal de treballs escrits.

6. Recursos comunicatius estereotipats.

7. Mitjans de comunicació audiovisuals i escrits:ràdio, televisió i premsa.

8. La normativa de la llengua.

9. Tipologia textual.

10. Estructura formal del text.

11. Propietats del text.

IIa. Literatura

1. El registre literari.

2. Concepte de gènere literari.

3. El teatre.

4. La literatura narrativa.

5. La lírica.

II b. Història de la literatura

Literatura catalana

1. La literatura medieval.

2. La literatura als segles XVI-XVIII. Renaixement,Barroc i Il·lustració.

3. La literatura al segle XIX. Romanticisme. Renaixença. Realisme i Naturalisme.

4. El segle XX.

5. El Modernisme.

6. El Noucentisme.

7. Les avantguardes.

8. La literatura de postguerra.

9. La literatura contemporània.

Literatura castellana

1. La literatura medieval.

2. El Siglo de Oro.

3. El segle XVIII.

4. La literatura romàntica.

5. La narrativa realista.

6. El Modernismo.

7. La generació del 98.

8. La generació del 27.

9. La literatura contemporània.

III. Llengua i societat

1. La diversitat lingüística del món actual. Princi-pals famílies lingüístiques. Les llengües ro-màniques.


2. Origen i evolució de les llengües catalana i cas-tellana.

3. Fenòmens de contacte de llengües: bilingüis-me, plurilingüisme, diglòssia, conflicte lin-güístic; minorització, substitució; planificació lin-güística, normalització.

4. La variació lingüística: geogràfica, social i es-tilística.

5. La situació sociolingüística a Catalunya.

6. Llengües a l’Estat espanyol i normativa legal.

IV. Estudi sistemàtic de la llengua

1. Fonètica i ortografia. So i grafia. Les vocals. Lesconsonants. Les abreviacions.

2. Gramàtica.

2.1. Categories gramaticals: substantiu, ad-jectiu, determinant, verb, pronom, ad-verbi, preposició, conjunció i interjecció.

2.2. Modalitats oracionals. La puntuació.

2.3. Estructura de l’oració simple. Sintagmanominal i sintagma verbal. Complementsdel nom i complements del verb.

2.4. L’oració composta: juxtaposició i coordi-nació.

2.5. L’oració composta: subordinació.

3. Lèxic.

3.1. Estructura del mot: lexema i morfema.

3.2. Sentit propi i sentit figurat. Significatcontextual.

3.3. Relacions entre paraules per la forma ipel significat.

3.4. Formació de paraules: derivació, com-posició; cultismes, préstecs o manlleus;neologismes.

Procediments

1. Ús de la llengua: rebre missatges i produir-ne.

1.1. Comprensió i producció de missatgesorals i de textos escrits dels tipus se-güents: conversa, descripció, narració irelat.

1.2. Comprensió i producció de missatgesorals i de textos escrits dels tipus se-güents: exposició, argumentació i ins-trucció.

1.3. Pràctica de convencions de relació social:presentacions i comiats; agraïments idisculpes; felicitacions i condols.

1.4. Pràctica de recursos comunicatius es-tereotipats.

1.5. Pràctica de funcions comunicatives d’ex-pressió d’actituds emocionals.

1.6. Pràctica de funcions comunicatives d’ac-tituds morals.

1.7. Elaboració de complexos comunicatius:auca, mural, anunci, revista.

2. Recollida d’informació i consulta.

2.1. Recerca d’informació en suports tradi-cionals (biblioteques, fitxes, etc.) i d’altraíndole (cd-rom, Internet).

2.2. Ús de diferents tipus de diccionaris, en-ciclopèdies i altres obres de consulta.

2.3. Ús de diccionaris de traducció o vocabularis(bilingües o plurilingües) que comparin lesdiverses llengües d’aprenentatge.

2.4. Ús dels diccionaris de sinònims, de lo-cucions i frases fetes i similars.

3. Manipulació de la informació.

3.1. Tècniques d’ampliació (anàlisi) i de re-ducció (síntesi) de textos.

3.2. Tractament informàtic de textos.

3.3. Resum de missatges orals i de textos es-crits.

3.4. Elaboració d’esquemes.

3.5. Ús del corrector ortogràfic de textos.

3.6. Repàs i correcció de textos escrits.

3.7. Tècniques de reescriptura i transforma-ció de textos escrits.

3.8. Anàlisi i comentari de textos no literaris.

3.9. Planificació i realització de treballs inter-disciplinaris amb aplicació de les tècni-ques i els continguts apresos.

4. Literatura.

4.1. Lectura expressiva de textos en prosa ien vers.

p21


4.2. Memorització de textos breus de prosai recitació de poemes.

4.3. Dramatització de textos teatrals breussingulars, duals o plurals.

4.4. Lectura i comentari de textos literaris.

4.5. Lectura comprensiva d’obres literàries.

4.6. Recensió de lectures.

4.7. Situació de les obres i els textos llegitsen el seu context històric i literari.

4.8. Producció de textos breus amb inten-ció literària, si cal, a partir de models.

5. Llengua i societat.

5.1. Treball amb mapes de dominis lingüísticsi amb gràfics i taules estadístiques sobrefets relacionats amb la llengua.

5.2. Treball de camp sobre aspectes socialsde la llengua.

5.3. Ús dels mitjans de comunicació socialper rebre informació sociolingüística i,si s’escau, per oferir-ne.

6. Estudi sistemàtic de la llengua.

6.1. Inducció de regles morfològiques i sin-tàctiques.

6.2. Anàlisi gramatical.

6.3. Anàlisi esquemàtica de l’oració simple.

6.4. Relació entre puntuació i sintaxi en untext.

6.5. Reconeixement i ús dels diversos signi-ficats d’un mot (polisèmia).

6.6. Reconeixement i ús de mots i construc-cions que poden tenir significats semblantsen un context determinat (sinonímia).

6.7. Reconeixement i ús de les relacionsd’antonímia (gradació, complementarie-tat, incompatibilitat i inversió) entre motsd’ús corrent.

Valors, normes i actituds

1. Relacionats amb la comunicació.

1.1. Valoració positiva de la comunicació ver-bal.

1.2. Participació i iniciativa en activitats orals.

1.3. Respecte per les opinions d’altri.

1.4. Atenció a la genuïtat de l’expressió oral.

1.5. Interès per l’expressió escrita personal.

1.6. Hàbit de lectura de la premsa escrita.

2. Relacionats amb la literatura.

2.1. Interès per la lectura.

2.2. Sensibilització per la literatura.

2.3. Hàbit de lectura de textos adequats a l’edat.

2.4. Actitud crítica raonada.

3. Relacionats amb la societat.

3.1. Valoració de la riquesa que aporta la di-versitat lingüística.

3.2. Respecte per als usuaris de diversosparlars.

3.3. Atenció a la situació sociolingüística deCatalunya.

3.4. Sensibilització crítica envers els prejudi-cis lingüístics.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.

4.1. Valoració de la llengua com a instrumentdel propi creixement intel·lectual.

4.2. Interès per conèixer la llengua com asistema.

4.3. Adequació a les normes convencionalsde l’expressió escrita.

4.4. Adequació del registre al context.


Objectius de primer cicle

Analitzar missatges orals formals o espon-tanis, tot reconeixent si són singulars (ex-posició, conferència, discurs), plurals (diàleg,entrevista, col·loqui, taula rodona), comtambé el registre que els pertoca, i inter-pretar-ne els elements no verbals que elsacompanyen.Distingir els principals tipus de textos per laseva finalitat i marques textuals, identificar-ne les característiques i els elements bàsicsque els defineixen, en tant que productesde comunicació.Llegir, resumir i comentar, oralment i per escrit, missatges orals formals, explicitant-ne les informacions i les idees essencials,i la intenció de l’emissor.Resumir textos de tipologia diversa rela-cionada amb les àrees del currículum.Participar en les manifestacions orals que esprodueixen en l’entorn escolar d’acord ambles convencions socials d’aquesta menade manifestacions: demanar la paraula, res-pectar els altres quan en tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l’opinió personalraonadament i modificar-la quan escaigui.Produir missatges orals, espontàniament oamb preparació prèvia, amb ordre, coherènciai claredat acceptables en l’expressió lingüísti-ca i en el registre emprat, tot seguint, si escau,pautes facilitades pel professorat. Dominar i usar apropiadament les diversesconvencions o rutines de salutació i co-miat, d’agraïment, de disculpa, de felicitaciói condol, amb el comportament no verbaladequat.Produir textos escrits, amb preparació prè-via, del tipus següents: conversa, descrip-ció i narració.Produir textos escrits, argumentatius i ins-tructius relacionats amb les àrees del cur-rículum, d’acord amb l’estructura textualcorresponent.Aplicar als escrits personals les conven-cions de presentació, el suport informàtic,les normes gramaticals apreses, de mane-ra que aquests tinguin una correcció ac-ceptable i apropiada a l’edat.Interpretar locucions, modismes i frases fe-tes d’ús corrent, fent-les servir en els mis-satges orals i escrits propis, quan escaigui.

Manejar diferents tipus de diccionaris: ge-nerals, enciclopèdics, de sinònims i altres denecessaris, tot reconeixent, quan escaigui,les parts d’un article i interpretant-ne lesabreviatures.Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d’imatges o d’un guió previ, tot se-guint alguna mena d’ordenació que puguiser reconeguda per altri, d’acord amb lesnormes ortogràfiques i de puntuació, espaisi marges.Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres, especialment les que són ala base del nostre món cultural.Reconèixer els recursos i les convencionsdel registre literari.Llegir i identificar textos de diversos gène-res literaris, tot fent referència a les princi-pals característiques que permeten classi-ficar-los, i comentar-los.Llegir significativament, durant el cicle, lesobres programades de les literatures cata-lana i castellana, i comentar-les.Distingir el significat general d’un mot, elsentit figurat i el significat contextual.Reconèixer la diversitat lingüística del mónactual, tot fent referència a l’extensió d’úsd’algunes llengües, amb especial atenció ales llengües de l’Estat espanyol i d’Europa.Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que li dóna suport i s’hi re-flecteix.Demostrar coneixement dels aspectes bà-sics de la història social de la llengua cata-lana i castellana.Demostrar interès per conèixer el funcio-nament de la llengua com a sistema.Usar els diversos significats de mots poli-sèmics corrents, tenint en compte el con-text.Utilitzar mots o construccions de signifi-cats semblants segons el context.Demostrar les diferències, des del punt devista morfològic, de les diverses categoriesgramaticals mitjançant l’anàlisi.Representar esquemàticament l’anàlisi d’u-na oració simple.Valorar la necessitat i el fet de comunicar-se en altres llengües.

72

62

52

42

32

22

12

02

91

81

71

61

51

41

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p23

Segon nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Objectius de segon cicle

Expressar opinions raonades a propòsit deles comunicacions orals en què l’alumnatpugui tenir un paper receptor: tant si sónprocedents dels mitjans de comunicaciósocial (televisió, ràdio, cinema, publicitat)com de la vida escolar, cultural i social (de-bat, col·loqui, discurs, conferència).Demostrar interès per les manifestacionsorals d’altri que no estiguin estrictament lli-gades a la vida escolar i que siguin d’ini-ciació a la vida adulta.Produir missatges orals, especialment col·lo-quials, que expresssin actituds emocionals(satisfacció-insatisfacció, interès, intenció) imorals (disculpar-se, perdonar, lamentar,agrair, demanar).Interpretar i produir missatges dels dife-rents gèneres periodístics de contingut his-toricoinformatiu (notícia, crònica, reportatge),argumental (carta al director, editorial, arti-cle d’opinió) i dialogat (entrevista), de temesd’interès per als adolescents i d’altres d’a-bast més general.Reconèixer els aspectes bàsics de la varietatestàndard utilitzada pels mitjans de comu-nicació i de les varietats dialectals, per tald’assegurar la comprensió de missatgesentre parlants de la mateixa llengua.Emplenar correctament diferents tipus detextos formals: impresos, talons, telegra-mes, enquestes i contractes.Redactar textos necessaris per a la vidad’un adolescent i d’acostament a la vidaadulta: cartes, instàncies, anuncis, actes icurrículum, segons les normes convencio-nals.Manejar amb soltesa instruments informà-tics d’ajut a la redacció i a la impressió detreballs escrits, com ara processador detextos i correctors informàtics, diccionaris iprogrames d’autoedició.Valorar els recursos que proporciona la tec-nologia de la informació per reestructurar elstreballs escrits i facilitar la precisió i la pre-sentació de les idees.Llegir expressivament textos literaris enprosa o en vers, o de les altres àrees delcurrículum, amb veu i entonació adequadesi d’acord amb les regles ortològiques.

Fer una lectura silenciosa comprensiva dequalsevol text en prosa o en vers, apropiata l’edat, tant si és literari com de les altresàrees del currículum, reconeixent-ne fets,opinions i interpretacions quan escaigui.Manifestar interès per la literatura com amitjà per interpretar la realitat.Demostrar interès per la literatura pròpia, totcontrastant-la amb les manifestacions lite-ràries d’altres llengües, especialment lesque són a la base de la nostra tradició cul-tural.Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, lesaportacions de la lectura literària, tot de-mostrant criteri personal i un cert grau d’au-tonomia.Distingir els principals períodes de la litera-tura catalana i castellana, atenent a la rela-ció amb el context historicosocial, els gè-neres literaris i alguns autors significatius pertal de situar les lectures dins del marc de re-ferència adequat.Comentar textos poètics i en prosa, atenentals aspectes formals i de contingut, a l’au-tor/a i a l’època, i d’acord amb la sensibili-tat personal, expressada mitjançant unaopinió raonada.Llegir, durant el cicle, les obres programa-des de les literatures catalana i castellana.Sintetitzar, seguint un guió previ, oralmento per escrit (recensió), informacions perti-nents sobre una obra llegida, pel que fa al’autor/a i a l’època de producció, als ele-ments literaris i humans, procedents defonts diverses –explicacions del professorati consulta bibliogràfica– de manera que escontextualitzi i s’expressi l’opinió pròpiaraonada.Descriure els aspectes més elementals dela situació sociolingüística i legal de les llen-gües de l’Estat espanyol.Apreciar les normes que regulen la relaciódemocràtica entre parlants de les diversesllengües de l’Estat, tot manifestant acti-tuds de respecte cap a les llengües i elsseus parlants i fent ús dels drets lingüístics.Reconèixer diferents tipus d’oració segonsl’estructura i el significat, relacionant l’en-tonació amb la puntuació i els canvis queaquestes poden produir.

84

74

64

54

44

34

24

14

04

93

83

73

63

53

43

33

23

13

03

92

82

Segon nivell de concreció

Utilitzar les possibilitats de formar oracionsper juxtaposició i coordinació.Reconèixer el significat i la funció gramati-cal d’una frase subordinada per expressarmillor el pensament.Descriure les principals formes que regulenla creació de paraules: derivació i composi-ció.Identificar els sufixos, prefixos i infixos pro-cedents del llatí i del grec que apareixen enmots de la vida quotidiana i en mots propisd’altres àrees del currículum.Identificar els elements textuals: parts deltext, elements introductoris, de relació en-tre les parts, de coherència textual i d’ade-quació al registre.Segmentar conjunts en unitats aïllant lesparts d’un text, d’un paràgraf, d’una oracióo d’una paraula.Reconèixer el registre de llengua d’un texta partir dels recursos (lèxics o d’altra índo-le) emprats.Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsica-ment informatius, en els quals l’alumne/aapliqui les habilitats lingüístiques practicadesdurant el curs.

65

55

45

35

25

15

05

94

p25



Comunicació

• El text descriptiu.• El text expositiu.• El text conversacional: l’entrevista i el diàleg.• El text retòric: cançó, poema, refrany...• El text narratiu.• El dietari.• El monòleg.• L’argument o sinopsi. • La descripció d’un itinerari. • La notícia. El llenguatge periodístic.• El xat. • L’article d’opinió.• La descripció d’un espai.• El manifest.• El text publicitari. L’anunci publicitari.

Lèxic

• El diccionari. Les entrades.• Tipus de diccionaris: general, bilingüe, de si-

nònims i antònims, ortogràfic i de pronúncia,ideològic.

• La definició. Les accepcions d’un mot i el sen-tit figurat.

• Les famílies de paraules. La derivació i la com-posició. Morfemes derivatius.

• Els neologismes.• La incorporació de paraules noves: préstecs

i manlleus.• Els barbarismes.• El signe lingüístic. Relacions de significat entre

les paraules. • La sinonímia. Tipus de sinònims. Els falsos si-

nònims.• L’antonímia. Hipònims i hiperònims.• La polisèmia. L’homonímia.• Les locucions i les frases fetes.• La comparació lliure i la comparació lexicalitzada.• Proverbis i refranys.• Els eufemismes.

Propietats del text

• La correcció.• El so i la grafia. • El vocalisme. La vocal neutra. La o àtona.

• Les consonants: les grafies p/b, t/d, c/g; b/v;z/s/ss/c/ç; g/j; x/ix, tx/ig; r/rr; m/n.

• La síl·laba. Síl·labes tòniques i síl·labes àtones.Separació sil·làbica.

• Els contactes vocàlics. Diftongs i hiats. La si-nalefa. L’elisió.

• L’apòstrof i la contracció.• L’accentuació: accent gràfic i accent diacrític. La

dièresi.• La puntuació: el punt i seguit, el punt i a part,

el punt final, el punt i coma.• Els signes d’interrogació i exclamació. • La coma. Els seus usos.• Els dos punts. Els punts suspensius. Les co-

metes.• Els signes ortogràfics i tipogràfics: els guions,

els parèntesis, els claudàtors i la barra inclina-da. El tipus de lletra.

• L’estructura del text. El paràgraf. Tipus de pa-ràgrafs.

• Els connectors. Tipus i funcions.• L’esquema i el mapa conceptual.• El resum.

Gramàtica

• Classificació de les paraules: paraules varia-bles i paraules invariables. Les categories gra-maticals.

• El substantiu. Substantius propis i comuns,abstractes i concrets, col·lectius i individuals.

• L’adjectiu: la concordança, els tipus i la funció.• Les categories invariables. L’adverbi. La pre-

posició i la conjunció.• Els determinants. Les classes de determinants:

l’article, els demostratius i els possessius, els nu-merals, els quantitatius, els indefinits, els inte-rrogatius i els exclamatius.

• El pronom. Pronoms demostratius, posses-sius, numerals, indefinits, quantitatius, perso-nals, interrogatius i relatius.

• El verb. Els morfemes verbals: persona, tempsi mode. La conjugació verbal.

• Mode indicatiu. Els temps simples: el pretèritperfet, el pretèrit imperfet, el futur simple i elcondicional simple. Els seus usos.

• Els temps simples dels modes subjuntiu i im-peratiu.


Continguts de primer cicle

• Els temps verbals compostos dels modes in-dicatiu i subjuntiu.

• Les formes no personals del verb.• Les perífrasis verbals. Tipus.• Els sintagmes i les classes de sintagmes. L’o-

ració. La concordança del subjecte i el predicat.Oració simple i oració composta.

• Tipus d’oracions. Modalitat oracional. Les ora-cions enunciatives. Les oracions interrogati-ves, exclamatives i exhortatives.

• El predicat nominal. Els verbs atributius. Es-tructura de l’atribut.

• El predicat verbal. Els verbs predicatius transi-tius i intransitius.

• El complement circumstancial i el complementpredicatiu.

Literatura

• Vocabulari de les lectures proposades.• Els gèneres literaris: teatre, narrativa i poesia.

La memorialística.• Els gèneres narratius. La novel·la. Història. Els

tipus de novel·la: novel·la d’aventures, novel·lapolicíaca, novel·la realista.

• Tipus de textos en la novel·la. El narrador. Ca-racterització dels personatges en la novel·la. Eltemps i l’espai en la novel·la.

• El teatre. Elements principals de la represen-tació teatral. El text teatral.

• La tragèdia. Història. Característiques.• La comèdia. Història. Característiques.• El drama. Història. Característiques.• Altres gèneres teatrals.• La poesia. Tipus de poesia: poesia amorosa,

poesia descriptiva, poesia del compromís, poe-sia visual.

• La poesia popular i la poesia culta. Recomptesil·làbic de versos. El ritme i la rima. Tipus d’es-trofes. Les figures retòriques.

Procediments

Comunicació

• Anàlisi de les característiques i estructura prò-pies de la tipologia textual treballada.

• Identificació de les parts de la tipologia textualpresentada.

• Producció d’un text de la tipologia textual pre-sentada: elaboració d’una descripció, redacciód’un text expositiu, preparació d’una entrevis-ta, composició pautada d’un poema, redacciód’una narració, invenció de diàlegs a partir de si-tuacions proposades, redacció d’una pàginad’un dietari, redacció d’un monòleg, elaboraciód’un argument, descripció d’un itinerari, re-dacció d’un article d’opinió, elaboració de ladescripció d’un espai, redacció d’un manifest,redacció d’un anunci.

• Compleció de descripcions amb adjectius.• Compleció d’un manifest.• Reescriptura d’un text utilitzant els guions de

diàleg.• Anàlisi de la rima d’una cançó.• Transformacions de textos en narracions.• Dramatització d’un diàleg.• Elaboració d’un dietari de classe.• Lectura de monòlegs de diversos tipus.• Distinció entre la informació rellevant i la no re-

llevant.• Familiarització amb les instruccions per a par-

ticipar en un xat.• Anàlisi sobre l’abús publicitari.

Lèxic

• Ordenació alfabètica de paraules.• Ús de diferents tipus de diccionaris segons la

informació que es busca.• Relació de mots amb el seu significat en un

context determinat.• Distinció entre el significat i el significant.• Relació de frases fetes amb el significat co-

rresponent.• Identificació de frases fetes i de locucions en un

text.• Classificació de paraules segons la seva famí-

lia.• Creació de sèries de paraules.• Tria de mots derivats d’una paraula primitiva.• Creació de mots compostos.• Classificació de compostos segons els mots

que els formen.• Discriminació entre mots polisèmics i mots

monosèmics.• Identificació dels diferents tipus de sinònims

i d’antònims.

p27


• Classificació d’hipònims segons l’hiperònimcorresponent.

• Classificació de manlleus segons la llengua deprocedència.

• Substitució de paraules estrangeres per motsgenuïns.

• Compleció d’oracions amb comparacions.• Compleció de refranys.• Distinció entre eufemisme i disfemisme.

Propietats del text

• Inducció de les normes ortogràfiques treballa-des.

• Aplicació de les normes ortogràfiques induï-des en l’escriptura de paraules.

• Compleció de paraules amb grafies, amb síl·la-bes comunes, amb diftongs i amb dièresis.

• Separació de paraules en síl·labes.• Reescriptura d’oracions amb contraccions.• Escriptura de l’article davant de diversos subs-

tantius.• Aplicació de les normes d’accentuació.• Aplicació dels usos dels signes de puntuació en

els textos.• Correspondències dels signes d’interrogació

i exclamació amb l’entonació de les oracions.• Aplicació dels usos de la coma.• Ús dels guions, parèntesis, claudàtors i de la

barra inclinada.• Ordenació de paràgrafs barrejats d’un text.• Compleció de textos amb els connectors ade-

quats.• Tècniques de treball: elaboració d’esquemes,

elaboració de mapes conceptuals, localització dela informació bàsica d’un text, seguiment delprocés per a fer un resum, resum de contingutsper paràgrafs, comparació de resums.

• Escriptura de dictats preparats.

Gramàtica

• Classificació de paraules variables i invariables.• Distinció del tipus de substantius.• Reconeixement de les funcions d’un adjectiu.• Ús de preposicions i de conjuncions.• Compleció d’oracions amb determinants.• Compleció d’oracions amb pronoms.• Classificació de les oracions enunciatives,

interrogatives, exclamatives i exhortatives.

• Identificació de la persona, el temps i el moded’una forma verbal.

• Reconeixement de les categories invariables.• Formació de temps compostos.• Identificació del complement predicatiu en una

oració.• Diferenciació entre les oracions simples i les

oracions compostes.• Observació de l’entonació oracional.• Transformació d’oracions actives en passives

i viceversa.• Compleció d’oracions amb el subjecte o amb el

predicat.• Compleció de frases amb el temps verbal ade-

quat.• Classificació de formes verbals en infinitiu, ge-

rundi o participi en les tres conjugacions.• Identificació dels verbs predicatius transitius i in-

transitius.• Compleció d’oracions amb complements cir-

cumstancials.

Literatura

• Resolució d’activitats sobre les lectures: com-prensió i interpretació del text.

• Identificació del gènere literari d’un text.• Identificació del text narratiu, descriptiu i dialogat

en la novel·la.• Anàlisi del tractament del temps en la novel·la.• Creació d’un diàleg absurd a partir del model de

la lectura.• Interpretació de les parts d’un programa de mà.• Interpretació del sentit de diferents poemes ca-

talans.• Adquisició d’informació sobre els temes de la

poesia popular.• Anàlisi de la rima de diversos poemes.• Cerca de lletres de cançons de compromís.• Elaboració d’un poema visual.• Identificació de les principals figures retòri-

ques.• Elaboració d’una fitxa sobre una obra teatral.• Identificació dels personatges d’una escena.• Justificació de les característiques del drama

presents en un text teatral.



Comunicació

• Gust per la lectura i per la producció de textosde les diverses tipologies presentades.

• Acceptació de les convencions del tipus detext treballat.

• Sensibilització i interès per la lectura de les di-verses tipologies de textos treballats.

• Interès per comunicar l’argument d’un text.• Interès per la participació en les converses es-

crites.• Motivació per exposar l’opinió personal sobre

qualsevol tema.• Valoració dels textos de denúncia.• Interès per la combinació del text i la imatge en

la publicitat.

Lèxic

• Actitud positiva davant l’enriquiment del voca-bulari personal.

• Esforç i gust per enriquir el vocabulari i l’ex-pressió pròpia.

• Motivació per la precisió lèxica.• Hàbit de consultar el diccionari i de fer-ne un ús

adequat.• Interès i curiositat per conèixer els mecanismes

de formació de paraules noves.• Curiositat per conèixer els eufemismes més

usuals.

Propietats del text

• Acceptació dels signes ortogràfics i tipogràfics.• Esforç i gust per la correcció dels escrits propis.• Motivació per l’ús dels signes de puntuació.• Actitud positiva envers els elements gramaticals

que enriqueixen els textos.• Hàbit de correcció dels escrits propis.• Hàbit d’ús de diverses tècniques d’estudi: es-

quemes, mapes conceptuals i resums.

Gramàtica

• Construcció reflexiva del codi escrit.• Interès per conèixer els mecanismes de funcio-

nament de les diferents estructures lingüístiques.• Interès per millorar els escrits propis.• Interès per matisar els enunciats a l’hora d’ex-

pressar-se.• Assumpció dels usos dels diferents temps ver-

bals.

Literatura

• Gust i sensibilitat per la lectura de diferents ti-pus de textos literaris.

• Valoració de la literatura com a herència cultu-ral viva i com a mitjà d’expressió d’una comu-nitat.

p29



Ús de la llengua

• Els mitjans de comunicació de masses: la te-levisió i la ràdio.

• La premsa periòdica: el diari.• Els gèneres periodístics informatius: la notícia

i l’entrevista.• Els gèneres periodístics d’opinió: la columna, la

crítica, l’editorial, l’acudit i les cartes dels lectors.• El qüestionari.• El currículum.• La instància. La reclamació.• La carta de sol·licitud de feina.• El formulari.• L’acta de reunió.• El contracte laboral.

Ortografia i lèxic

• El vocalisme: a/e, o/u.• L’accentuació.• La dièresi.• Les consonants oclusives.• La essa sorda i la essa sonora.• Les fricatives i les africades palatals.• Les grafies: v, b, m, n, h, l·l, r i rr.• Errors sintàctics i lèxics freqüents: a/ha,

em/hem, quan/quant, mentre, i/hi, o/ho, com-te/conte/compte, etc.

• Altres errors: haver de/tenir que, adonar-se/do-nar-se compte...

• Els determinants: bastant, massa, força...• Les preposicions: des, de. La caiguda de pre-

posicions.• Les conjuncions: doncs, perquè, sinó...

Gramàtica

• L’oració simple. El sintagma nominal. • Tipus de pronoms. Pronoms personals, pro-

noms tònics i pronoms àtons.• Els pronoms personals àtons. Funcions dels

pronoms personals àtons.• Les combinacions pronominals. Combinacions

de pronoms febles.• L’oració composta. Coordinació. Subordinació.

Juxtaposició.• Classes d’oracions coordinades.

• La subordinació substantiva. La subordinació ad-jectiva. La subordinació adverbial.

• El verb. La conjugació.• Els verbs irregulars.• Les formes no personals: infinitius en -èixer, ge-

rundis mal conjugats, etc.

Llengua i societat

• Les llengües romàniques. Els orígens del català.• Del català medieval al català del segle XIX.• La normativització. Pompeu Fabra. Les dicta-

dures del segle XX.• La situació actual. Varietats i registres. Registres

formals. Registres no formals. El català occi-dental. El català oriental.

• Normativa i llengua estàndard.• Característiques de l’estàrdard oral i de l’es-

tàndard escrit.• La variació lingüística, social i geogràfica.• Fenòmens de contacte entre llengües. El bi-

lingüisme. La diglòssia.• La planificació lingüística. Normalització.

Literatura

• La lírica trobadoresca. Ramon Llull.• Les cròniques i la prosa medieval. L’Humanisme.• El segle d’or: Ausiàs March, Tirant lo Blanch,

J. Roís de Corella.• La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII.• El segle XIX. La poesia. El teatre. La prosa: Nar-

cís Oller.• El segle XX.• El Modernisme.• El Noucentisme.• Les avantguardes.• La literatura de preguerra.• La literatura de postguerra.• La literatura actual.• La literatura popular.

Procediments

Ús de la llengua

• Interpretació i anàlisi de les característiquesde les tipologies textuals presentades.


Continguts de segon cicle

• Producció de missatges dels diversos gèneresperiodístics treballats.

• Producció pautada d’un text de cada tipologiatextual presentada.

• Redacció de cartes de crítiques i altres textosutilitzant les normes convencionals.

• Creació d’acudits.• Elaboració d’opinions raonades envers els mis-

satges orals rebuts a través dels mitjans de co-municació.

• Redacció de textos expressant opinions.• Producció de missatges orals expressant acti-

tuds.• Emplenament correcte dels diversos tipus de

text treballats.

Ortografia i lèxic

• Aplicació de les normes d’accentuació.• Utilització de les vocals adequades en la pro-

ducció escrita.• Utilització adequada de la s segons sigui sorda

o sonora, tant en la producció escrita com en lapronúncia.

• Identificació de les errades més freqüents endiversos textos.

• Correcció en els escrits propis.• Elaboració de textos tenint en compte els errors

sintàctics i lèxics que es poden cometre.• Utilització precisa de les preposicions.• Aplicació de les normes ortogràfiques en els

treballs propis.

Gramàtica

• Identificació i classificació dels diferents tipusd’oracions.

• Classificació d’oracions segons el tipus.• Compleció d’oracions amb estructura de pre-

dicat nominal.• Confecció d’oracions per juxtaposició, coordi-

nació i subordinació.• Utilització de les possibilitats de formar oracions

per juxtaposició i per coordinació.• Identificació dels diferents tipus d’oracions sub-

ordinades, relacionant l’entonació amb la pun-tuació.

• Compleció dels diferents tipus d’oracions sub-ordinades tenint en compte l’estructura i elsignificat.

• Reconeixement del significat i de la funció gra-matical de les oracions subordinades per ex-pressar millor el pensament.

• Utilització adequada de la combinació de pro-noms febles.

• Identificació de les diverses funcions dels pro-noms dins l’oració.

• Classificació de verbs segons la seva conjugació.• Reconeixement i identificació dels verbs irre-

gulars.• Elaboració de conjugacions de verbs irregu-

lars.• Identificació de conjugacions verbals incorrec-

tes.

Llengua i societat

• Identificació dels orígens de la llengua catalana.• Identificació dels aspectes bàsics de les varie-

tats dialectals per tal d’assegurar la comprensióde missatges entre parlants de la mateixa llen-gua.

• Reconeixement de les normes lingüístiquesde la nostra llengua.

• Identificació dels aspectes bàsics de la situaciósociolingüística de la nostra llengua.

• Identificació de les característiques de l’estàn-dard oral i escrit.

• Identificació de les característiques de les va-rietats dialectals.

Literatura

• Identificació dels principals períodes de la lite-ratura catalana treballats.

• Reconeixement dels moviments literaris en elsegle XX.

• Anàlisi i comentaris de text de poesia i prosa.• Identificació de la literatura com a mitjà per a in-

terpretar la realitat.• Construcció de guions per cercar informacions

de textos literaris.• Contextualització i sintetització d’obres literàries

llegides pel que fa a l’argument, l’autor/a, elselements literaris i l’època de realització.

• Expressió d’opinions crítiques i raonades enversles obres literàries llegides.

• Realització de lectures orals expressives i de lec-tures individuals comprensives de diversesobres literàries, tenint cura de l’entonació i to deveu adequats.

p31



Ús de la llengua

• Interès envers les manifestacions escrites i orals produïdes en els diversos mitjans de co-municació treballats.

• Motivació per entendre el contingut de qual-sevol gènere periodístic.

• Hàbit d’informar-se a través dels mitjans decomunicació.

• Gust per la redacció de textos de les diversestipologies presentades.

• Gust per expressar opinions, vivències i queixesraonades per escrit.

• Conscienciació de la necessitat d’emprar cor-rectament el codi escrit per a ésser entès i coma forma de comunicar-se.

Ortografia i lèxic

• Acceptació de les normes del codi lingüístic.• Interès per la correcció en els escrits propis.• Gust per la correcció de les produccions pròpies

escrites i orals. • Gust per enriquir el vocabulari treballat.• Esforç per incorporar les paraules treballades als

escrits propis.• Valoració del fet de no ometre errors sintàctics

i lèxics tant per escrit com oralment.

Gramàtica

• Motivació per a fer servir l’accentuació.• Actitud positiva envers els elements gramaticals

que enriqueixen els textos.• Valoració de la correcció gramatical com a for-

ma d’expressar millor les idees.• Interès per conjugar adequadament els verbs

i per utilitzar-los amb correcció.• Interès per conèixer els mecanismes de fun-

cionament de les diferents estructures lingüís-tiques.

• Gust per construir correctament les produc-cions pròpies.

Llengua i societat

• Actitud de respecte envers les varietats dia-lectals i els seus parlants.

• Valoració i respecte envers els orígens de la llen-gua catalana.

• Interès per apreciar la diversitat d’altres llen-gües.

Literatura

• Interès envers la literatura catalana i els diver-sos moviments literaris.

• Valoració i sensibilitat envers les aportacions fe-tes per la lectura literària.

• Interès per cercar fonts d’informació diversesamb la finalitat d’esbrinar les característiquesd’una obra literària.

• Gust per expressar crítiques raonades sobrequalsevol text.

• Motivació i gust per la lectura de diferentsobres literàries de diversos tipus.

• Respecte i valoració envers la història de la li-teratura.

• Valoració de la literatura com a herència cultu-ral viva i com a expressió d’una comunitat.


p33

Tercer nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Reconeixement de la part des-

criptiva d’un text.

Anàlisi d’un text descriptiu.

Compleció de descripcionsamb adjectius.

• Elaboració d’una descripció.

• El text descriptiu.

Gust per la lectura i produccióde textos descriptius.

Anàlisi de les característiquesd’un text expositiu.

Identificació de les parts d’untext expositiu.

Redacció d’un text expositiu.

• El text expositiu.

Acceptació de les conven-cions del tipus de text tre-ballat.

Anàlisi de les característiquesd’una entrevista.

Preparació d’una entrevista.

Reescriptura d’un text utilit-zant els guions de diàleg.

• El text conversacional: l’en-trevista.

Motivació per la preparaciód’una entrevista a un perso-natge famós.

Anàlisi de les característiquesd’un text retòric.

Composició pautada d’un poe-ma breu.

Anàlisi de la rima d’una cançó.

• El text retòric: cançó, poema,refrany…

Sensibilitat per la lectura detextos retòrics.

Ordenació alfabètica de pa-raules.

Cerca de paraules en el dic-cionari.

Reconeixement de les partsd’una entrada de diccionari.

• El diccionari. Les entrades.

Valoració de la informació queproporciona una entrada dediccionari.

Identificació de les accep-cions d’un mot en l’entradade diccionari.

Relació de frases fetes ambel significat corresponent.

• La definició. Les accepcionsd’un mot i el sentit figurat.

Actitud positiva davant l’enri-quiment del vocabulari per-sonal.

Escriptura de paraules deri-vades.

Explicació del significat deprefixos i sufixos.

Classificació de paraules d’u-na mateixa família.

• Les famílies de paraules. De-rivació i composició.

Esforç per enriquir el voca-bulari.

Ús de diferents tipus de dic-cionaris en funció de la in-formació que es necessita.

• Els diccionaris. Tipus de dic-cionaris: general, bilingüe, desinònims i antònims, ortogrà-fic i de pronúncia, ideològic.

Hàbit de consulta del diccio-nari.

Inducció de les correspon-dències entre sons i grafies.

Assimilació dels dígrafs se-parables i els no separables.

Compleció de paraules ambles grafies treballades.

Escriptura d’un dictat prepa-rat.

• El so i la grafia.

Importància de la correccióen els escrits propis.

Inducció de les normes orto-gràfiques de les vocals àto-nes.

Aplicació de les normes in-duïdes en l’escriptura de pa-raules.

• El vocalisme. La vocal neutrai les vocals o/u àtones.

Millora de la correcció en elsescrits propis.

Inducció de les normes orto-gràfiques de les grafies quees treballen.

Aplicació de les normes or-togràfiques en l’escriptura deparaules.

Escriptura d’un dictat preparat.

• Les consonants (I): les grafiesp/b, t/d, c/g; b/v; z/s/ss/c/ç.

Acceptació de les normes delcodi escrit.

Inducció de les normes orto-gràfiques de les grafies tre-ballades.

Aplicació de les normes or-togràfiques induïdes.


• Les consonants (II): les gra-fies g/j, tx/ig, r/rr, m/n.

Acceptació de les normes delcodi escrit.

Classificació de paraules va-riables i invariables.

Distinció dels tipus de subs-tantius.

• Paraules variables i paraulesinvariables. Les categoriesgramaticals.

• El substantiu. Substantiuspropis i comuns, abstractes iconcrets, col·lectius i indivi-duals.

Interès per l’anàlisi i la clas-sificació dels substantius.

Identificació dels adjectiusd’un text.

Reconeixement de les fun-cions d’un adjectiu.

Distinció del gènere i el nom-bre d’un adjectiu.

• L’adjectiu. La concordançaamb el substantiu. Els tipus.La funció.

Interès per millorar els es-crits propis.

Distinció del lexema i elsmorfemes d’una forma ver-bal.

Identificació de la persona,el temps i el mode d’una for-ma verbal.

• El verb. Els morfemes ver-bals: persona, temps, mode.La conjugació verbal.

Interès per conèixer la conju-gació verbal.

Reconeixement de les cate-gories invariables.

Distinció de diferents clas-ses d’adverbis i locucions ad-verbials.

Ús de preposicions i conjun-cions.

• L’adverbi.

• La preposició i la conjunció.

Assumpció dels usos de lescategories invariables.

Resolució d’activitats sobrela lectura: comprensió.

Identificació del gènere literarid’un text.

• Lectura: Una serp molt es-pecial, de Roald Dahl.

• Els gèneres literaris.

Valoració de la literatura coma herència cultural viva i coma mitjà d’expressió d’una co-munitat.


Identificació del tema de di-ferents fragments de no-vel·les.

• Lectura: Galceran, l’heroi dela guerra negra, de JaumeCabré.

• La novel·la. Una mica d’his-tòria. Els tipus de novel·la.

Interès per la lectura de tex-tos narratius.


Creació d’un diàleg absurd apartir del model de la lectura.

Interpretació de les parts d’unprograma de mà.

• Lectura: Teatre de cabaret,de Karl Valentin.

• El teatre. Elements de l’obrateatral.

Gust per la lectura de textosteatrals.

Resolució d’activitats sobreels poemes: comprensió.

Recerca d’informació biblio-gràfica sobre un tema rela-cionat amb els poemes.

Interpretació del sentit de di-versos poemes catalans.

• Lectura: “Pa amb tomàquet”i “Abril”, de Martí i Pol.

• La poesia. Recompte sil·làbic.

Estima per la lectura de tex-tos poètics.

CO

MU

NIC

AC

IÓE

ST

UD

I D

E L

A L

LE

NG

UA

LIT

ER

AT

UR

AL

ÈX

ICT

IPO

LO

GIA

TE

XT

UA

LP

RO

PIE

TA

TS

DE

LT

EX

TG

RA

MÀ

TIC

A

PÀGINA 10

PÀGINA 13

PÀGINA 18

PÀGINA 22

PÀGINA 26

PÀGINA 34

PÀGINA 37

PÀGINA 42

PÀGINA 46

PÀGINA 50

PÀGINA 58

PÀGINA 61

PÀGINA 66

PÀGINA 70

PÀGINA 74

PÀGINA 82

PÀGINA 85

PÀGINA 90

PÀGINA 94

PÀGINA 98

1 un

itat

Seqüenciació de continguts de primer curs

PROCEDIMENTS • CONCEPTES ACTITUDS, VALORS I NORMES

Tercer nivell de concreció

9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

Anàlisi de les característiquesd’un text narratiu.

Identificació de les parts d’untext narratiu.

Redacció d’una narració.

Transformació de textos ennarracions.

• El text narratiu.

Interès per llegir narracions.

Anàlisi de les característiquesd’un text dialogat.

Escriptura pautada d’un diàleg.

Dramatització d’un diàleg.

Invenció de diàlegs a partirde situacions proposades.

• El text dialogat.

Interès per la lectura de tex-tos dialogats.

Anàlisi de les característiquesi l’estructura d’un dietari.

Redacció pautada d’una pà-gina d’un dietari.

Elaboració guiada d’un diaride classe.

• El dietari.

Interès per la lectura de die-taris personals.

Anàlisi de les característiquesi l’estructura d’un monòleg.

Redacció pautada d’un mo-nòleg.

Lectura de monòlegs de di-versos tipus.

• El monòleg.

Interès per la lectura de mo-nòlegs.

Formació de derivats fentservir morfemes diferents.

Compleció de sèries de pa-raules.

Tria de mots derivats d’unaparaula primitiva.

• La derivació. Morfemes de-rivatius.

Actitud positiva davant l’enri-quiment del vocabulari propi.

Formació de mots compostos.

Relació de mots compostosamb el significat corresponent.

Classificació de compostossegons els mots que els for-men.

• La composició.

Interès per conèixer els me-canismes de formació de pa-raules noves.

Ús d’un diccionari de neolo-gismes.

Identificació de neologismes.

• Els neologismes.

Interès per conèixer els me-canismes de formació de pa-raules noves.

Substitució de paraules es-trangeres per mots genuïns.

Classificació de manlleus se-gons la llengua de procedèn-cia.

• La incorporació de paraulesnoves: préstecs i manlleus.

• Els barbarismes.

Curiositat per conèixer els me-canismes d’introducció de pa-raules noves.

Separació de les síl·labes d’u-na paraula.

Identificació de la vocal tòni-ca d’un mot.

Compleció de paraules ambsíl·labes comunes.


• La síl·laba. Síl·laba tònica i síl·la-ba àtona. Separació sil·làbica.

Acceptació de les normesdel codi escrit.

Separació de paraules ensíl·labes.

Compleció de paraules ambdiftongs.


• Els contactes vocàlics: dif-tong, elisions, sinalefes.


Reescriptura d’oracions ambcontraccions.

Escriptura de l’article co-rresponent davant de dife-rents substantius.


• L’apòstrof i la contracció.


Aplicació de les normes d’ac-centuació.

Escriptura de paraules ambdièresi.


• L’accentuació. La dièresi.


Classificació de diferents ti-pus de determinants.

Compleció d’oracions ambdeterminants.

Correcció d’oracions quecontenen usos incorrectesdels determinants.

• Els determinants (I). Classes:l’article, els demostratius iels possessius.

Construcció reflexiva del co-di escrit.

Identificació dels determi-nants d’un text i relació ambel substantiu que determi-nen.

Compleció d’oracions ambdeterminants.

• Els determinants (II). Classes:els numerals, els quantita-tius, els indefinits, els inte-rrogatius i els exclamatius.

Construcció reflexiva del co-di escrit.

Distinció entre pronoms i de-terminants.

Substitució pronominal.

Compleció d’oracions ambpronoms.

• Els pronoms: demostratius,possessius, numerals, inde-finits, quantitatius, personals,interrogatius, relatius.

Presa de consciència de l’e-conomia lingüística que su-posa l’ús de pronoms.

Identificació dels diferents ti-pus de sintagmes.

Compleció d’oracions ambel subjecte o el predicat.

Distinció entre oracions sim-ples i oracions compostes.

• Els sintagmes.

• L’oració. Subjecte i predicat.Oració simple i composta.

Interès per conèixer els me-canismes de funcionamentde les diferents estructureslingüístiques.

Resolució d’activitats sobre lalectura: comprensió.

Elaboració d’una fitxa sobreuna obra teatral.

• Lectura: El príncep i el cap-taire, de Mark Twain.

• El teatre: el text teatral.

Motivació per la lectura detextos teatrals.


Identificació dels personat-ges d’una escena.

Detecció en un text de lescaracterístiques de la tragè-dia.

• Lectura: Romeo i Julieta, deWilliam Shakespeare.

• La tragèdia. Característiquesi una mica d’història.

Motivació per la lectura detextos teatrals.


Discussió sobre l’avarícia apartir del sentit del text.

Identificació de les caracte-rístiques de la comèdia.

• Lectura: La comèdia de l’olla,de Plaute.

• La comèdia. Característiquesi una mica d’història.

Gust per la lectura de comè-dies.


Justificació de les caracte-rístiques del drama presentsen un text teatral.

• Lectura: El cafè de la Marina,de Josep M. de Sagarra.

• El drama. Característiques iuna mica d’història.

• Altres gèneres teatrals.

Sensibilitat per la lectura detextos dramàtics.


PÀGINA 106

PÀGINA 109

PÀGINA 114

PÀGINA 118

PÀGINA 122

PÀGINA 130

PÀGINA 133

PÀGINA 138

PÀGINA 142

PÀGINA 146

PÀGINA 154

PÀGINA 157

PÀGINA 162

PÀGINA 166

PÀGINA 170

PÀGINA 178

PÀGINA 181

PÀGINA 186

PÀGINA 190

PÀGINA 194

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

p35



Seqüenciació de continguts de segon curs

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Identificació d’un argument.

Anàlisi d’un argument.

Elaboració pautada d’un ar-gument.

• L’argument o sinopsi.

Interès per saber explicar l’ar-gument d’una novel·la, d’u-na pel·lícula…

Anàlisi de les característiquesd’un itinerari.

Identificació de l’estructurad’un itinerari.

Descripció guiada d’un itine-rari.

• L’itinerari.

Interès pels textos descrip-tius d’itineraris, de viatges,etc.

Anàlisi de les característiquesi l’estructura d’una notícia pe-riodística.

Identificació de les parts d’u-na notícia.

Distinció entre la informaciórellevant i la no rellevant.

• La notícia periodística.

Motivació per la redacció d’una notícia.

Presentació del xat com unatertúlia electrònica.

Anàlisi de les característiquesd’un xat.

Familiarització amb les ins-truccions per a participar enun xat.

• El xat.

Interès per a la participacióen les converses escrites.

Distinció entre el significat i elsignificant.

Discriminació entre mots po-lisèmics i mots monosèmics.

Anàlisi d’una entrada de dic-cionari de sinònims i antònims.

• La polisèmia, la monosèmia,la sinonímia i l’antonímia.

Valoració de les relacions designificat entre paraules.

Identificació dels diferents ti-pus de sinònims.

Reconeixement dels falsos si-nònims.

• La sinonímia.

Actitud positiva davant l’enri-quiment del vocabulari per-sonal.

Distinció dels tipus d’antoní-mia.

Relació entre hipònims i hi-perònims.

Classificació d’hipònims segonsl’hiperònim corresponent.

• L’antonímia.

• Hipònims i hiperònims.

Esforç per a enriquir el voca-bulari.

Distinció dels diferents signi-ficats d’un mot polisèmic.

Relació dels mots amb el seusignificat en un context de-terminat.

Identificació dels homònimsen el diccionari.

• Polisèmia i homonímia.

Motivació per la precisió lèxi-ca.

Ús del punt i seguit, el punt i a part, el punt final i el punt icoma.

Puntuació de textos.


• El punt i seguit, el punt i apart, el punt final, el punt i co-ma.

Importància de la puntuacióen els escrits propis.

Correspondència dels signesd’interrogació i exclamació ambl’entonació de les oracions.

Aplicació dels usos de la co-ma.

• Els signes d’interrogació i ex-clamació.

• La coma.

Millora de la correcció en elsescrits propis.

Usos dels dos punts, elspunts suspensius i les co-metes.

Aplicació dels usos dels sig-nes de puntuació.


• Els dos punts, els punts sus-pensius i les cometes.

Motivació per l’ús dels signesde puntuació.

Ús dels guions i dels parèn-tesis.

Ús dels claudàtors i de la barrainclinada.


• Els guions, els parèntesis, elsclaudàtors i la barra inclina-da.

• Tipus de lletra.

Acceptació dels signes orto-gràfics i tipogràfics.

Definició d’oració i distincióentre subjecte i predicat.

Observació de l’entonació ora-cional.

Classificació de les oracionsenunciatives.

• Concepte d’oració.

• Tipus d’oracions. Modalitatoracional.

• Oracions enunciatives.

Interès per a la classificació deles oracions.

Classificació de les oracionsinterrogatives.

Reconeixement de les ora-cions exhortatives.

Relació de l’ús de l’imperatiui del subjuntiu en les oracionsexhortatives.

• Oracions interrogatives, ex-clamatives i exhortatives.

Interès per matisar els enun-ciats a l’hora d’expressar-se.

Distinció del lexema i els mor-femes d’una forma verbal.

Identificació de la persona, eltemps i el mode d’una formaverbal.

• Mode indicatiu. Els tempssimples.

Esforç pel coneixement delstemps verbals simples.

Reconeixement del modesubjuntiu.

Identificació del mode impe-ratiu.

Formació dels temps com-postos.

Compleció de frases amb eltemps verbal adequat.

• Els temps simples dels mo-des subjuntiu i imperatiu.

• Els temps verbals compostos.

Assumpció dels usos dels di-ferents temps verbals.


Identificació dels gèneresnarratius.

• Lectura: Invasió subtil, de Pe-re Calders.

• Els gèneres narratius.

Valoració de la narrativa tradi-cional i popular com a mitjàd’expressió d’una comunitat.


Identificació del text narratiu,descriptiu i dialogat en la no-vel·la.

• Lectura: La volta al món en 80dies, de Jules Verne.

• La novel·la d’aventures.

• Tipus de textos en la novel·la.

• El narrador.

Interès per la novel·la d’aven-tures.


Característiques de la novel·lapolicíaca.

• Lectura: De mica en mica s’om-ple la pica, de Jaume Fuster.

• La novel·la policíaca.

• Caracterització dels personat-ges en la novel·la.

Gust per la lectura denovel·les policíaques.


Anàlisi del tractament deltemps en la novel·la.

• Lectura: Sota la pols, de Jor-di Coca.

• La novel·la realista.

• El temps i l’espai en la no-vel·la.

Estima per la lectura de no-vel·les que descriuen la reali-tat.

CO

MU

NIC

AC

IÓE

ST

UD

I D

E L

A L

LE

NG

UA

LIT

ER

AT

UR

AL

ÈX

ICT

IPO

LO

GIA

TE

XT

UA

LP

RO

PIE

TA

TS

DE

LT

EX

TG

RA

MÀ

TIC

A

PÀGINA 10

PÀGINA 13

PÀGINA 18

PÀGINA 22

PÀGINA 26

PÀGINA 34

PÀGINA 37

PÀGINA 42

PÀGINA 46

PÀGINA 50

PÀGINA 58

PÀGINA 61

PÀGINA 66

PÀGINA 70

PÀGINA 74

PÀGINA 82

PÀGINA 85

PÀGINA 90

PÀGINA 94

PÀGINA 98

1 un

itat


9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

Anàlisi de les característiquesd’un article d’opinió.

Redacció pautada d’un articled’opinió.

• L’article d’opinió.

Motivació per saber exposarl’opinió personal sobre un te-ma d’actualitat.

Anàlisi de les característiquesdels textos en què es des-criuen espais.

Elaboració pautada de la des-cripció d’un espai.

Compleció de descripcions.

• La descripció d’un espai.

Interès per la lectura de textosdescriptius.

Anàlisi de les característiquesi l’estructura d’un manifest.

Redacció pautada d’un mani-fest.

Compleció d’un manifest.

• El manifest.

Valoració dels textos de de-núncia.

Anàlisi de les característiquesi l’estructura d’un anunci pu-blicitari.

Redacció pautada d’un anunci.

Reflexió sobre l’abús publicita-ri.

• El text publicitari.

Interès per la combinació deltext i la imatge en la publicitat.

Introducció de locucions i fra-ses fetes.

Relació de frases fetes sino-nímiques.

Identificació de locucions i fra-ses fetes en un text.

• Locucions i frases fetes.

Gust per a l’enriquiment pro-pi amb expressions de lallengua popular.

Reconeixement dels ele-ments que formen la com-paració.

Distinció dels diferents tipusde comparacions.

Compleció d’oracions ambcomparacions.

• La comparació.

Interès per a enriquir l’expres-sió pròpia.

Identificació de refranys.

Anàlisi de l’estructura del re-frany.

Compleció de refranys.

• Proverbis i refranys.

per a l’enriquiment del llen-guatge amb expressions po-pulars.

Identificació dels eufemismes.

Relació entre eufemisme i ter-me propi.

Definició de disfemisme.

Distinció entre eufemisme idisfemisme.

• Els eufemismes. Els disfe-mismes.

Curiositat per conèixer els eu-femismes més usuals.

Reconeixement d’una es-tructura en els textos.

Distinció dels tipus de parà-grafs.

Ordenació de paràgrafs bar-rejats d’un text.


• L’estructura del text. El parà-graf.

Sensibilitat pels textos es-tructurats.

Identificació dels connectorsd’un text.

Compleció de textos amb elsconnectors adequats.

Redacció d’anuncis utilitzantels connectors.


• Els connectors.

Actitud positiva envers elselements gramaticals que en-riqueixen els textos.

Tècniques de treball

Elaboració d’esquemes.

Elaboració de mapes concep-tuals.

Localització de la informacióbàsica d’un text.

• L’esquema i el mapa concep-tual.

Hàbit d’elaboració d’esque-mes i mapes conceptuals.

Tècniques de treball

Extracció de les idees mésimportants d’un text.

Seguiment del procés per afer un resum.

Resum de continguts per pa-ràgrafs.

Comparació de resums.

• El resum.

Hàbit d’elaboració de resums.

Identificació de l’infinitiu.

Classificació de formes ver-bals en infinitiu, gerundi oparticipi en les tres conjuga-cions.

Identificació de les perífrasisverbals.

• Les formes no personals delverb.

• Perífrasis verbals.

Interès per conèixer les for-mes no personals del verb iles perífrasis verbals.

Identificació dels verbs atri-butius.

Anàlisi de l’atribut.

Compleció d’oracions amb es-tructura de predicat nominal.

• El predicat nominal.

Interès per les estructures lin-güístiques.

Identificació dels verbs pre-dicatius transitius.

Identificació dels verbs pre-dicatius intransitius.

Reconeixement del comple-ment directe.

Transformació d’oracions ac-tives en passives i vicever-sa.

• El predicat verbal.

Interès per les estructures lin-güístiques.

Identificació dels comple-ments circumstancials d’unaoració.

Compleció d’oracions ambcomplements circumstancials.

Identificació del complementpredicatiu en una oració.

• El complement circumstanciali el complement predicatiu.

Interès per conèixer els me-canismes de funcionamentde les diferents estructureslingüístiques.


Adquisició d’informació sobreels temes de la poesia popu-lar.

• Lectura de poemes amoro-sos de diversos autors.

• L’amor en la poesia.

• Poesia popular i poesia culta.

Motivació per la lectura depoesia amorosa.


Identificació dels versos d’artmenor i dels versos d’art major.

Anàlisi de la rima de diversospoemes.

• Lectura de poemes descrip-tius de diversos autors.

• La poesia descriptiva.

• El vers. El ritme i la rima.

Motivació per la lectura de poe-mes descriptius.


Cerca de lletres de cançonsde compromís.

Anàlisi de versos i estrofes.

• Lectura de poemes de diversosautors sobre el compromís.

• La poesia del compromís.

• Tipus d’estrofes.

Gust per la lectura de poe-mes com a mitjà d’expressiódels valors d’una societat.


Elaboració d’un poema visual.

Coneixement de les princi-pals figures retòriques.

• Lectura de poemes visuals dediversos autors.

• La poesia visual.

• Les figures retòriques.

Sensibilitat per la lectura depoemes visuals.


PÀGINA 106

PÀGINA 109

PÀGINA 114

PÀGINA 118

PÀGINA 122

PÀGINA 130

PÀGINA 133

PÀGINA 138

PÀGINA 142

PÀGINA 146

PÀGINA 154

PÀGINA 157

PÀGINA 162

PÀGINA 166

PÀGINA 170

PÀGINA 178

PÀGINA 181

PÀGINA 186

PÀGINA 190

PÀGINA 194

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

p37



Seqüenciació de continguts de tercer cursH

ISTÒ

RIA

DE

LA L

ITER

ATU

RA

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Anàlisi de la televisió com a mitjà

de comunicació de masses.

Classificació de la programació te-levisiva.

Anàlisi de les característiques i l’es-tructura d’un telenotícies.

• Els mitjans de comunicació demasses (I): la televisió.

Valoració de la televisió com a mit-jà de comunicació.

Anàlisi de la ràdio com a mitjà decomunicació de masses.

Presentació breu de la història de laràdio.

Classificació dels programes ra-diofònics.

• Els mitjans de comunicació demasses (II): la ràdio.

Vloració de la ràdio com a mitjà decomunicació.

Anàlisi de la premsa com a mitjà decomunicació de masses.

Presentació breu de la història de lapremsa.

Classificació i anàlisi de les sec-cions del diari.

• Els mitjans de comunicació de mas-ses (III): el diari.

Valoració de la premsa periòdicacom a mitjà de comunicació.

Identificació i anàlisi dels diferentsgèneres periodístics informatius.

Anàlisi de les característiques de lanotícia, la crònica i el reportatge.

• Els gèneres periodístics informa-tius: la notícia, la crònica i el re-portatge.

Valoració dels mitjans de comuni-cació com a transmissors de co-neixements.

Aplicació de les normes ortogràfi-ques en l’escriptura de paraules.

• La vocal neutra: a/e.

Millora de la correcció en els escritspropis.

Reconeixement de les normes or-togràfiques de les vocals àtones.


• La o i la u àtones.

Importància de la correcció en elsescrits propis.

Aplicació de les normes d’accen-tuació en l’escriptura de paraules,oracions i textos.

• L’accentuació.

Revisió i autocorrecció dels aspec-tes ortogràfics dels escrits propis.


Separació sil·làbica de paraules iidentificació de la síl·laba tònica.

• La dièresi.

Acceptació de les normes ortogrà-fiques.


Identificació de les dues parts del’oració simple.

Identificació i anàlisi de l’estructuradels diferents tipus de sintagmes.

• L’oració (I): l’oració simple, el sintag-ma, l’estructura del sintagma no-minal i les funcions dels sintagmes.

Interès per conèixer el funciona-ment de les diferents estructureslingüístiques.

Transformació d’oracions d’estil di-recte a estil indirecte.

Classificació de les interjeccions ianàlisi de la seva funció dins de l’o-ració.

• L’oració (II): l’oració negativa, la in-terjecció, les alteracions en l’es-tructura sintàctica de la frase, l’es-til directe i l’estil indirecte.

Interès per les estructures lingüís-tiques.

Identificació de la funció del pro-nom en l’oració.

Classificació dels diferents tipusde pronoms.

• Els pronoms: elisió i pronominalit-zació, tipus de pronoms, els pro-noms personals.

Interès per les estructures lingüís-tiques.

Identificació de les diferents for-mes i funcions dels pronoms per-sonals àtons.

Compleció d’oracions amb la formapronominal adequada.

• Els pronoms personals àtons: lesformes i funcions, consideracionsortogràfiques i la seva col·locacióen una mateixa oració.


Presentació i anàlisi de la normati-va i els llibres d’estil.

Presentació de les característiquesprincipals de la llengua estàndard.

• La normativa i els llibres d’estil.

• Les característiques de la llenguaestàndard.

Interès per utilitzar correctamentel registre estàndard en les situa-cions comunicatives adequades.

Identificació de les característiquesde l’estàndard oral català.

• L’estàndard oral: les característi-ques de l’estàndard oral català i laseva problemàtica.


Identificació de les característiquesde l’estàndard escrit català i deles diferents modalitats dialectals.

• L’estàndard escrit i els dialectes.Les característiques de l’estàndardescrit català.


Classificació de les varietats lin-güístiques tenint en compte la pro-cedència dels parlants i la situaciócomunicativa.

• La variació lingüística.

Sensibilitat per la diversitat lingüís-tica.

Reconeixement de les caracterís-tiques de la lírica trobadoresca.

Valoració de la figura de Ramon Llull.

• Els orígens de la literatura: la líricatrobadoresca i Ramon Llull.

• Lectures: “Oreneta, ton cant em faenfurir” i Llibre de meravelles.

Valoració de la literatura com a claud’interpretació d’un període històric.

Identificació del trets de la literaturacatalana dels segles XIII i XIV.

Valoració de l’Humanisme com acanvi de mentalitat.

• Les quatre grans cròniques i l’Hu-manisme.

• Lectures: Els almogàvers, “L’as-tròleg” i Lo Somni.

Valoració de la literatura com a claud’interpretació d’un període.

Reconeixement de la influència eu-ropea en la literatura catalana.

Identificació del trets de la literaturacatalana del segle XV.

• El segle d’or: l’aparició d’una novamentalitat, les novel·les cavalle-resques i la poesia.

• Llir entre cards, Tirant lo Blanc i “Labalada de la garsa i l’esmerla”.

Valoració de la literatura com a claud’interpretació d’un període.

Identificació dels trets més relle-vants de la literatura dels seglesXVI, XVII i XVIII als Països Catalans.

• La literatura dels segles XVI, XVII iXVIII: el Renaixement, el Barroc, elNeoclassicisme i la Il·lustració.

• Lectures: “Cant d’amors”, “Bonsconsells a una minyona” i Lucrècia.

Valoració de la literatura com a ex-pressió artística lligada a uns fetshistòrics.

LL

EN

GU

A

ORT

OG

RA

FIA

I LÈ

XIC

ÚS

DE

LA L

LEN

GU

AG

RA

MÀ

TIC

ALL

ENG

UA

I S

OC

IETA

T

LIT

ER

AT

UR

A

UN

IVER

S L

ITER

AR

I

PÀGINA 10

PÀGINA 14

PÀGINA 16

PÀGINA 20

PÀGINA 22

PÀGINA 34

PÀGINA 38

PÀGINA 40

PÀGINA 44

PÀGINA 46

PÀGINA 58

PÀGINA 62

PÀGINA 64

PÀGINA 68

PÀGINA 70

PÀGINA 82

PÀGINA 86

PÀGINA 88

PÀGINA 92

PÀGINA 94

Constatació de la relació entre la li-teratura catalana i les literatureseuropees en un mateix període.

Resolució d’activitats sobre els tex-tos presentats: comprensió.

• Els orígens de la literatura medievala l’Europa continental.

• Lectura: Lais, de Maria de França.

Sensibilització per les altres litera-tures.

Constatació de la influència de lamatèria de Bretanya en la literaturacatalana.


• El món màgic de la cavalleria.

• Lectura: El conte del Graal, de Chré-tien de Troyes.

Sensibilització per les novel·les ca-valleresques.

Identificació dels trets més relle-vants de la literatura europea del’època.

• La influència italiana: Alighieri, Pe-trarca i Boccaccio.

• Lectures: Cançoner, de FrancescoPetrarca, i Vida Nova, de DanteAlighieri.

Valoració de les manifestacions li-teràries europees i de la seva in-fluència en la literatura catalana.

Identificació dels trets i dels autorsmés rellevants de la literatura bar-roca europea.

• La literatura barroca europea.

• Lectura: Otel·lo, de William Sha-kespeare.

Valoració de la literatura europeacom a expressió artística lligada auns fets històrics.

PÀGINA 30 PÀGINA 54 PÀGINA 78 PÀGINA 102

1 un

itat


9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

Identificació i anàlisi dels diferentsgèneres periodístics informatius iinterpretatius.

• Els gèneres periodístics informa-tius i interpretatius: l’entrevista il’entrevista reportatge.

Valoració dels mitjans de comuni-cació pels coneixements que ensproporcionen.

Identificació i anàlisi dels gèneresperiodístics d’opinió.

Anàlisi de les característiques de l’ar-ticle d’opinió, la columna i la crítica.

Elaboració d’una crítica.

• Gèneres periodístics d’opinió (I):l’article, la columna i la crítica.



Anàlisi de les característiques del’editorial i l’acudit gràfic.

• Gèneres periodístics d’opinió (II):l’editorial, l’acudit gràfic.



Anàlisi de les característiques deles cartes dels lectors.

• Gèneres periodístics d’opinió (III):les cartes dels lectors.



Resolució d’una sopa de lletres.

• Les consonants oclusives.


Distinció entre essa sorda i essa so-nora.

Constatació del valor distintiu de la[s] i de la [z].

Aplicació de les normes ortogràfiquesde la essa sorda i la essa sonora.

• La essa sorda i la essa sonora.

Interès per revisar els escrits propistot comprovant els aspectes orto-gràfics.

Acceptació de les normes ortogrà-fiques de les fricatives i africadespalatals.

Compleció de mots amb la grafia oel dígraf corresponent.

• Les consonants fricatives i africadespalatals: x, ix, g, j, ig i tx.


Compleció de paraules amb la gra-fia o el dígraf corresponent.

Escriptura de derivats de paraulesamb grafies conflictives.

• Les consonants b i v, m i n, h, l·l, ri rr.


Identificació de les funcions dels pro-noms personals àtons en una oració.

Aplicació de la pronominalitzacióen els elements i complementsque formen una oració.

• Les funcions dels pronoms perso-nals àtons.

Interès per conèixer la diversitatd’estructures lingüístiques d’unallengua.

Substitució del complement direc-te en diverses oracions pel pro-nom adequat.

Localització dels pronoms feblesd’un text i identificació dels refe-rents i la seva funció.

• Combinacions dels pronoms per-sonals àtons. Límits en la combi-nació. Errors més freqüents.

Pràctica en l’ús de les combina-cions de pronoms àtons.

Distinció entre oracions simples ioracions compostes.

Identificació del nexe d’unió en lesoracions compostes.

• Tipus d’oracions: l’oració simple il’oració composta.

• Oracions compostes coordinades,subordinades i juxtaposades.

Interès per conèixer la diversitatd’estructures lingüístiques.

Identificació i classificació d’ora-cions coordinades en diferents ti-pus.

• L’oració composta. La coordinació.

• Tipus d’oracions coordinades: co-pulatives, disjuntives, distributives,adversatives, il·latives, explicati-ves.

Interès per l’anàlisi de les estruc-tures lingüístiques.

Identificació del conjunt de varietatsque caracteritzen la parla de dife-rents grups socials.

• La varietat social: els dialectes so-cials del català (el bleda i el xava) il’argot.

Curiositat per conèixer la diversi-tat lingüística.

Motivació per la precisió lèxica.

Anàlisi dels trets principals del ca-talà oriental i del català occidental.

• La varietat geogràfica: els dialectesdel català.

• El català oriental i occidental: ca-racterístiques de cada bloc.

Respecte per l’ús de les diferentsvarietats dialectals.

Valoració de la riquesa que suposala variació dialectal.

Identificació i anàlisi dels fenòmensque es produeixen en el contacteentre llengües.

• Fenòmens de contacte entre llen-gües: el bilingüisme, la diglòssia.

• Llengua minoritària i llengua mino-ritzada.

Interès per l’estat actual de la llen-gua catalana al nostre país.

Constatació de l’esforç que va su-posar el procés de normativitza-ció i estandardització del català alllarg del segle XX.

• La normalització lingüística.

Interès per l’estat actual de la llen-gua catalana.

Identificació de les característiquesdel Romanticisme en la poesia ca-talana de l’epoca.

• La poesia del segle XIX: la Renai-xença i el Romanticisme.

• “La pàtria”, “Vora el barranc dels Alga-dins” i “Don Jaume a Sant Jeroni”.

Valoració del moviment de la Re-naixença com a represa de la lite-ratura catalana després del períodede la Decadència.

Identificació dels trets de la Renai-xença i el Romanticisme en el te-atre del segle XIX.

• El teatre del segle XIX: la Renai-xença i el Romanticisme.

• L’esquella de la torratxa, Les espo-salles de la morta i La filla del mar.

Valoració del moviment de la Re-naixença com a represa de la lite-ratura catalana després del períodede la Decadència.

Reconeixement de les caracterís-tiques, les obres i els autors mésimportants del Costumisme, el Re-alisme i el Naturalisme.

• La prosa del segle XIX: el Costu-misme, el Realisme i el Naturalis-me.

• Julita, Lo primer amor i altres nar-racions i L’Escanyapobres.

Sensibilització pels moviments li-teraris del segle XIX.

Identificació de les manifestacionsliteràries populars.


• La literatura popular de l’edat mit-jana fins al segle XIX.

• Lectures: El comte Arnau, El misterid’Elx, Sant Jordi a Alcoi, La rocadel diable.

Valoració de la literatura popular alllarg del temps.


PÀGINA 106

PÀGINA 110

PÀGINA 112

PÀGINA 116

PÀGINA 118

PÀGINA 130

PÀGINA 134

PÀGINA 136

PÀGINA 140

PÀGINA 142

PÀGINA 154

PÀGINA 158

PÀGINA 160

PÀGINA 164

PÀGINA 166

PÀGINA 178

PÀGINA 182

PÀGINA 186

PÀGINA 190

PÀGINA 192

Identificació de les característiquesdel Romanticisme en la literaturaeuropea de l’epoca.

• El Romanticisme a Europa: la poe-sia.

• Lectura: poemes de J.W. Goethe,Lord Byron, S.T. Coleridge i Char-les Baudelaire.


Identificació de les característiquesdel Romanticisme en la literaturaeuropea de l’epoca.

• El Romanticisme a Europa: el tea-tre.

• Lectura: Guillem Tell, de FriedrichSchiller.


Identificació de les característiquesdel Romanticisme en la literaturaeuropea de l’època.

• L’estètica romàntica a Europa: laprosa.

• Lectura: Madame Bovary, de Gus-tave Flaubert.


Constatació de l’existència de la li-teratura popular en altres cultures.


• La literatura popular a Europa.

• Lectura de faules: El lleó i el ratolí,La guineu i els raïms, El corb i elsgalls dindi.

Valoració de la literatura popularexistent en totes les cultures i deles diferents manifestacions.


AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

p39


HIS

TÒR

IA D

E LA

LIT

ERAT

UR

A

2 un

itat 3 u

nit

at 4 un

itat

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Anàlisi de les fórmules pròpies de

la conversa telefònica.

Relació de tot allò que cal tenir encompte a l’hora de fer una entre-vista de treball.

• La presentació d’un mateix. L’en-trevista personal.

Valoració de les qüestions formalsi dels aspectes personals per donaruna bona imatge.

Anàlisi del qüestionari Proust.

Resolució de diversos tipus deqüestionaris.

Elaboració d’un qüestionari.

• Els qüestionaris.

Valoració de les respostes delsqüestionaris.

Ordenació de les dades d’un cur-rículum i classificació d’aquestesdades en apartats.

Compleció d’un currículum model.

• El currículum: estructura.

Pràctica en l’elaboració d’un cur-rículum.

Anàlisi d’una instància.

Reflexió dels motius per fer unainstància.

Esmena dels errors en una instàn-cia.

• La instància: estructura i caracte-rístiques.

Atenció a les característiques for-mals en redactar una instància.

Distinció entre les formes a /haem/ hem.Distinció entre els adverbis tan itant.Distinció entre altre i altra. Correspondència de paraules ambles seves definicions.

• Ortografia de a/ha, em/hem, quan/quant, tan/tant, altre/altra.

Aplicació correcta de les normes or-togràfiques i gramaticals.

Esmena d’errors sintàctics i lèxicsfreqüents.Correcció de frases incorrectes. Relació de sinònims.

• Ús de les formes haver de, adonar-se, cap, a més.

Aplicació correcta de les normes or-togràfiques i gramaticals.

Esmena d’errors sintàctics i lèxicsfreqüents.Esmena de frases incorrectes.Compleció de frases amb l’opciócorrecta.

• Ús de a mesura que/mentre, i/hi,o/ho, conte/comte/compte.

Interès per la correcció dels textos.

Compleció de frases amb els dife-rents determinants. Esmena d’usos incorrectes delsdeterminants.Identificació dels afixos dels motsproposats.

• Els determinants bastant, massa,prou, força, cada, vari, llur.

Rigor en l’aplicació de les normesortogràfiques i gramaticals.

Separació del lexema i els morfe-mes verbals.

Identificació dels diferents tempsverbals.

Anàlisi morfològica de les formesverbals.

• El verb.

• La conjugació verbal.

Interès per l’anàlisi verbal.

Identificació d’algunes irregulari-tats verbals.

Classificació de participis segons laterminació.

Compleció de sèries verbals.

• Els verbs irregulars.

• Irregularitats de la primera i la se-gona conjugació verbal.

Atenció a les irregularitats que potpresentar una conjugació verbal.

Identificació de les irregularitatsverbals de la tercera conjugació.

Compleció de verbs de la terceraconjugació amb la grafia corres-ponent.

• Irregularitats de la tercera conju-gació.

• Correlació verbal.

Atenció a les irregularitats que potpresentar una conjugació verbal.

Classificació d’oracions subordina-des.

Classificació de subordinades subs-tantives.

Conversió d’oracions simples ensubordinades.

• Les oracions subordinades.

• La subordinació substantiva.

Interès per conèixer les estructureslingüístiques.

Explicació de l’origen de les llen-gües romàniques.

Comparació d’un fragment escriten diferents llengües romàniques.

• Origen de les llengües romàniques.

• Les diferents llengües procedentsdel llatí.

Interès per conèixer l’origen de lesllengües romàniques.

Comparació d’un fragment literaride l’edat mitjana amb una versióactual.

Relació d’un text amb el seu con-text històric.

• El català medieval.

• El català entre els segles XVI i XIX.

Interès per conèixer la història de lallengua catalana des de l’edat mit-jana fins al segle XIX.

Constatació del que va representarconvertir el català en una llenguade cultura.

Anàlisi de la situació del català du-rant el franquisme.

• El català al segle XX.

Interès per l’estat actual de la llen-gua catalana.

Identificació de les característiquesdel registre cientificotècnic en untext.

Elaboració d’un text en registre li-terari.

• El registre cientificotècnic.

• El registe literari.

Interès per utilitzar adequadamentels registres lèxics en els diferentscontextos.

Reconeixement de les obres i elsautors del Modernisme.

Resolució d’activitats de com-prensió sobre les lectures.

• El Modernisme.

• Lectures: “Conjugal”, “Desolació”,Josafat, El jardí abandonat.

Valoració de la literatura com a ex-pressió lligada a una època.

Reconeixement de les obres i elsautors del Noucentisme.

Interpretació de diversos textosd’autors del període.

• El Noucentisme.

• Lectures: “Les llimones casola-nes”, “El veïnat I”, Anglès de perriure, Civilitzats, tanmateix.

Valoració de la literatura com a mit-jà d’expressió d’una època.

Reconeixement dels movimentsliteraris avantguardistes.


• La literatura d’entreguerres.

• Els moviments d’avantguarda.

• Poemes de Riba, Foix i Salvat-Pa-passeit i El cafè de la Marina.

Interès per conèixer la literaturacatalana d’avantguarda.

Relació de les obres i els autorsdel període 1918-1939.

Interpretació de diversos textosd’autors d’aquest període.

• La literatura d’entreguerres. JosepPla, Llorenç Villalonga.

• El carrer estret, Mort de dama, Allòque tal vegada s’esdevingué.

Atenció a la literatura com a ex-pressió artística d’una època.

LL

EN

GU

A

QÜ

ESTI

ON

S D

E N

ORM

ATIV

A I

LÈX

ICÚ

S D

E LA

LLE

NG

UA

GR

AM

ÀTI

CA

LLEN

GU

A I

SO

CIE

TAT

LIT

ER

AT

UR

A

UN

IVER

S L

ITER

AR

I

PÀGINA 10

PÀGINA 14

PÀGINA 16

PÀGINA 20

PÀGINA 22

PÀGINA 34

PÀGINA 38

PÀGINA 40

PÀGINA 44

PÀGINA 46

PÀGINA 58

PÀGINA 62

PÀGINA 64

PÀGINA 68

PÀGINA 70

PÀGINA 82

PÀGINA 86

PÀGINA 88

PÀGINA 92

PÀGINA 94

Constatació de la relació entre la li-teratura catalana i les literatureseuropees del mateix període.

Resolució d’activitats de com-prensió sobre la lectura.

• Lectura: El temps retrobat, de M.Proust.

Sensibilització per altres literatu-res.

Relació de les diferents propostesliteràries de l’Europa del primerquart de segle amb els autors mésdestacats.


• Lectura: La mort a Venècia, de Tho-mas Mann.

Gust per la lectura de textos lite-raris.

Presentació de les tendènciesavantguardistes europees amb elsautors més destacats.

Resolució d’activitats de compren-sió sobre les lectures.

• Lectures: poemes de R.M. Rilke,W.B. Yeats i P. Valéry.

Gust per la lectura de textos lite-raris.

Relació dels poetes europeus mésrepresentatius del primer quart desegle.


• Lectures: poemes de K. Kavafis, F. Pessoa i V. Majakovskij.

Gust per la lectura d’altres literatu-res.


1 un

itat

Seqüenciació de continguts de quart curs



9 un

itat

fin

al5 un

itat 6 u

nit

at 7 un

itat 8 u

nit

at

Anàlisi dels elements propis d’unacarta de sol·licitud de feina.

Elaboració d’una carta de sol·licitudde feina a partir d’anuncis publicatsa la premsa.

• La carta de sol·licitud de feina: es-tructura i característiques.

Atenció a les característiques que caltenir en compte a l’hora de redactaruna carta de sol·licitud de feina.

Anàlisi de l’acta d’una reunió.

Elaboració de l’acta d’una reunió apartir d’unes dades.

• L’acta d’una reunió: estructura.

Atenció a les característiques quecal tenir en compte a l’hora de re-dactar l’acta d’una reunió.

Anàlisi de l’estructura d’un text.

Divisió d’un text en paràgrafs.

Anàlisi de les propietats del text enun fragment.

• Les propietats del text (I): presen-tació. La coherència.

Esforç per aconseguir la cohesiódels textos.

Substitució de mots repetits pelsconnectors corresponents.

Identificació dels recursos de co-hesió d’un text.

Compleció de textos amb els con-nectors proposats.

• Les propietats del text (II): la co-hesió.

Valoració de la cohesió dels tex-tos.

Compleció de frases amb les dife-rents preposicions.Correcció de les formes incorrectesd’unes frases.Cerca del significat de diverses ex-pressions llatines d’ús freqüent.

• Ús de les preposicions a/en, de,per/per a.

• Canvi i caiguda de preposicions.

Aplicació correcta de les normesgramaticals.

Identificació de formes verbals in-correctes.

Esmena d’infinitius incorrectes enunes frases.

Compleció de frases amb la formadel participi corresponent.

• Les formes no personals del verb.

Aplicació correcta de les normesgramaticals.

Correcció de combinacions de pro-noms.

Combinació de pronoms a partird’unes formes proposades.

Separació dels afixos d’uns motsdeterminats.

• L’apostrofació dels pronoms.

• Les combinacions de pronoms.


Correcció de frases amb doncs.

Compleció de frases amb les dife-rents conjuncions.

Identificació de mots amb la sevadefinició.

• Les conjuncions doncs, sinó, per-què...


Substitució d’adjectius per oracionssubordinades adjectives.

Subordinació d’oracions simplesmitjançant un pronom relatiu.

Distinció entre pronom relatiu iconjunció.

• La subordinació adjectiva.

• El pronom relatiu.

Interès per les estructures sintàc-tiques.

Classificació d’oracions de relatiu.

Conversió d’oracions de relatiu enoracions simples.

Identificació d’oracions de relatiuen un text.

• El pronom relatiu compost.

• Les oracions substantives de rela-tiu.

Interès per l’anàlisi sintàctica.

Conversió d’oracions simples encompostes.

Classificació d’oracions subordina-des adverbials.

Identificació de les subordinadesadverbials en un text.

• La subordinació adverbial: estruc-tura de les oracions i tipus.

Interès per les estructures sintàc-tiques.

Identificació dels tipus d’oracionsadverbials.

Compleció d’un text amb les con-juncions corresponents.

• Subordinació adverbial (II): conse-cutives, finals, causals, condicio-nals i concessives.

Interès per conèixer les estructureslingüístiques.

Transformació d’un text literari enun text de registre col·loquial.

Identificació de les característiquesdel registre col·loquial.

• El registre col·loquial: característi-ques.

• El registre vulgar: característiques.

Interès per utilitzar adequadamentels registres lèxics en els diferentscontextos.

Reflexió sobre el coneixement delcatalà en els Països Catalans.

Identificació del dialecte en què ésescrit un text.

• El rossellonès: característiques.

• L’alguerès: característiques.

Interès per conèixer les varietatsgeogràfiques del català.

Classificació de diverses poblacionssegons la varietat dialectal.

Identificació del dialecte d’un text.

• El català central: característiques.

• El català nord-occidental: trets mésdestacats.

Interès per conèixer les varietatsgeogràfiques del català.

Correspondència entre mots de di-ferents dialectes.

Identificació dels trets propis deldialecte balear en un text.

• El català insular o balear: els tretsmés importants.

• El català meridional o valencià: ca-racterístiques principals.

Interès per conèixer les varietats ge-ogràfiques de la llengua catalana.

Presentació de la literatura de lapostguerra.


• La poesia de postguerra.

• Lectures: poemes de M. Manent,S. Espriu, P. Quart, G. Ferrater i A.Bartra.

Gust per la interpretació i el sentitdels poemes.

Identificació de les obres i els au-tors més representatius dels anysseixanta i setanta.

Interpretació de diversos textosd’autors d’aquest període.

• La narrativa dels anys 60 i 70: Ro-doreda, Calders, Pedrolo...

• Lectures: La meva Cristina, Desdel cel cap avall, Cadira.

Valoració de la literatura com a ex-pressió lligada a una època.

Anàlisi de la literatura dels darrersanys fins a l’actualitat.


• La literatura dels darrers anys finsa l’actualitat.

• Lectures: poemes de M.M. Marçali N. Comadira, narrativa de B. Por-cel i J.M Benet i Jornet.

Gust per la literatura com a mitjàd’expressió d’una comunitat.

Anàlisi de la literatura popular delsegle XX.


• Literatura popular del segle XX.

• Aventures extraordinàries d’enMassagran, cançons de La Trin-ca, Sopa de Cabra, “Plats Bruts”.

Valoració de la literatura popularcom a mitjà d’expressió d’una co-munitat.


PÀGINA 106

PÀGINA 110

PÀGINA 112

PÀGINA 116

PÀGINA 118

PÀGINA 130

PÀGINA 134

PÀGINA 136

PÀGINA 140

PÀGINA 142

PÀGINA 154

PÀGINA 158

PÀGINA 160

PÀGINA 164

PÀGINA 166

PÀGINA 178

PÀGINA 182

PÀGINA 186

PÀGINA 190

PÀGINA 192

Contextualització de la situació po-lítica al món després de la SegonaGuerra Mundial.

Relació dels novel·listes més des-tacats d’aquesta època.


• Lectura: Homes i ratolins, d’ErnestHemingway.

Gust per la lectura de textos d’al-tres literatures.

Relació dels autors i les obres deteatre europeus de la primera mei-tat de segle.


• Lectura: Pigmalió, de G.B. Shaw.

Sensibilització pels textos de la li-teratura universal.

Relació dels autors i les obres deteatre de l’Europa de mitjan segleXX.


• El teatre de l’absurd.

• Lectura: La lliçó, d’E. Ionesco.

Sensibilització per altres literatu-res.

Constatació de la relació entre elscorrents d’expressió popular d’al-tres comunitats amb la catalana.


• Lectures: cançons de Jacques Breli Bob Dylan.

Gust pels textos d’expressió po-pular.


AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

llengua catalana i literatura - grec. · pdf fileeso llengua catalana i literatura projecte...

Documents