link 11 cat2 - abertis

ENTREVISTESDavid Díaz, conseller delegat d’Arteris

P. 24Julián Núñez, president de SEOPAN

P. 16

REPORTATGEAbertis Telecomprepara la seva sortida a borsa

P. 14

link GENER 2015 NÚM. 11 - SEGONA ÈPOCA

Pla Estratègic 2015-2017

Nous compromisosde futur

Abertis és el grup mundial líder en la gestió d’autopistes de peatge i infraestructures de telecomunicacions. Un grup global, amb presència a 11 països i més de 17.000 treballadors, orientat a la creació de valor a través de la inversió en infraestructures que contribueixin al desenvolupament econòmic i social dels territoris on opera.

abertis.com

GENER 2015 LINK abertis 3

Nou full de ruta, reptes permanents

Gairebé dos anys enrere, lluny encara d’entreveure una recuperació sostin-

guda a Europa, descrivia en aquestes matei-xes pàgines1 el repte que afrontem a l’hora d’impulsar els nostres projectes en un món marcat per la volatilitat, la incertesa, el canvi i l’ambigüitat. Un món “VUCA” en el seu acrònim anglès.

Això em portava a una refl exió, que m’ha acompanyat permanentment al llarg de la meva vida professional: la responsabilitat que hem d’assumir per fer realitat projectes de transformació que adaptin el nostre full de ruta, pràcticament en temps real, a unes cir-cumstàncies i context que evolucionen acce-leradament.

L’expressió concreta d’això la tenim en l’estratègia que ens marquem intentant anti-cipar-nos a l’evolució dels mercats en què operem. Oferint noves solucions i alternati-ves als clients i administracions públiques amb els quals treballem i construint, en la mesura del possible i en tot allò que de nosal-tres pot dependre, un avantatge sostenible que aporti seguretat i sobretot projecte i futur als nostres negocis i, amb ells, a tots els qui treballem per fer-los realitat.

Abertis ha mostrat en aquest llarg cicle de crisi i incertesa econòmica, iniciat el 2007, una capacitat evident per adaptar-se, anti-cipar-se i transformar-se. Hem pres decisions que redefi neixen els contorns del Grup, però això no és quelcom excepcional en la histò-ria d’una empresa la trajectòria de la qual des de l’inici d’aquest segle XXI ha estat marcada per l’ambició de créixer i internacionalitzar-se, i que també s’ha vist profundament condi-cionada per un dels cicles econòmics més difícils i complexos dels últims 70 anys.

Abertis ha guanyat en focus i en dimen-sió, sense que això hagi compromès o qües-tionat el recorregut i la viabilitat de negocis que avui estan trobant el seu propi espai per créixer com a projectes empresarials amb identitat pròpia, amb una més gran visibilitat i fl exibilitat per construir el seu futur –tal com apunta el projecte de sortida a borsa el 2015 del nostre negoci de telecomunicacions ter-restres. Es tracta, en defi nitiva, de reforçar avantatges competitius i consolidar la capa-

citat de lideratge en els sectors en què actuen les companyies del Grup.

Actualitzem ara el nostre full de ruta amb l’horitzó posat en el 2017, però els rep-tes que afrontem no són nous: mantenir aquest avantatge competitiu i continuar aportant solucions constructives que per-metin un desenvolupament socialment i econòmicament sostenible d’unes infraes-tructures que constitueixen un factor clau per al progrés social i l’atractiu i competiti-vitat dels països.

Per a això és clau, com reflexiona el professor Francisco Pérez en el seu article La sostenibilitat de la inversió en infraestruc-

tures, desenvolupar fórmules que permetin que la inversió en formació d’allò que tèc-nicament defi nim com capital públic moderi el seu caràcter procíclic (augmenta en la fase alta del cicle econòmic i disminueix en la fase baixa per reduir el dèfi cit i el deute). Es fa, doncs, necessari el recurs a sistemes d’avaluació i selecció dels projectes d’inver-sió basats en hipòtesis realistes que asse-gurin un equilibri entre capacitat instal·lada (estoc d’infraestructures disponible) i grau d’utilització; i acudir a sistemes de fi nança-ment sostenibles –els esquemes de col-laboració publicoprivada continuen sent part fonamental de la solució− que perme-tin que el procés d’acumulació de capital públic sigui constant i que els seus efectes sobre la demanda agregada en moments de crisi econòmica sigui realment contra-cíclic. És a dir moderant l’impacte negatiu.

En aquesta línia de pensament podem interpretar l’impuls que la nova Comissió Europea vol donar a l’economia de la UE amb l’anomenat paquet d’inversió i creixement destinat a dinamitzar projectes públics que pel seu rendiment i retorn captin l’interès inversor del sector privat. Per a un grup com Abertis la possibilitat de participar activament en projectes destinats a construir una Europa més connectada gràcies a una xarxa d’infra-estructures de transport efi cient o al desple-gament de noves xarxes de comunicacions electròniques constitueix una font d’opor-tunitats –reptes permanents− per a un full de ruta renovat.

ABERTIS HA MOSTRAT EN AQUEST LLARG CICLE DE CRISI I INCERTESA ECONÒMICA, INICIAT EL 2007, UNA CAPACITAT EVIDENT PER ADAPTAR-SE, ANTICIPAR-SE I TRANSFORMAR-SE”

SALVADOR ALEMANY PRESIDENT D’ABERTIS

EDITORIAL

(1) “Preparats per a un món ‘Vuca’”, Link núm. 8 de juliol del 2013

06OPINIÓ

Francisco Pérez

La sostenibilitat de la inversió en infraestructures

08 ESTRATÈGIA

Preparats per al futur

Nou full de ruta d’Abertis

12ESTRATÈGIA

Reestructuració

En l’alta Direcció del Grup

14ESTRATÈGIA

Nou cicle

Abertis Telecom, a borsa

16ENTREVISTA

Julián Núñez

“Invertir en infraestructures és la millor solució per

consolidar la recuperació”

20EQUIP

Direcció d’Explotació

d’Abertis Autopistas Xile

Importants desafi aments

24ENTREVISTA

David Díaz

“El programa d’inversions d’Arteris és un dels més

importants del Brasil”

28SOSTENIBILITAT

Autopistes

Cap a una mobilitat sostenible

32INFRAESTRUCTURES

Sostenibilitat

Conservació del patrimoni viari

33INFRAESTRUCTURES

Anàlisi econòmica

Restaurant la competitivitat

34NOUS REPTES

Global Gathering

Trobada amb els negocis

36SEGURETAT VIÀRIA

Sensibilització

Arteris i Abertis Xile, cap auna mobilitat responsable

38CONCESSIONS

Arteris

S’amplia la durada d’una concessió al Brasil

39ANIVERSARI

Túnel del Cadí

30 anys acostant el territori

40AUTOPISTES

Col·laboració

publicoprivada

Sanef gestionarà una via urbana a Lió

41PEATGES

Via-T

Més fàcil amb Bip&Drive

42PEATGES

C-32

De nou en marxa

44TV SATÈL·LIT

Hispasat

Amplia els seus serveis

46SMART CITIES

Smart City Expo 2014

Model urbà intel·ligent

48NOVES TECNOLOGIES

Servei ciutadà

Barcelona amplia la seva xarxa de Wi-Fi

50VIATGE

Àvila

La ciutat de les muralles

54MEDI AMBIENT

Centre UNESCO

Línies d’actuació de la Fundació Abertis

56SEGURETAT VIÀRIA

Fundació Abertis

Compromesos amb els joves conductors

link abertis

Abertis presenta el seu nou full de ruta

08ESTRATÈGIA

4 LINK abertis GENER 2015

NÚM.11 SUMARI

57RESPONSABILITAT

Sostenibilitat Abertis ja compta amb la seva

pròpia Comissió d’RSC

58CULTURA

Arteris Dalí culmina el seu viatge al Brasil

60CULTURA

Exposició Joan Miró, a Xile

61CIÈNCIA

UNESCO-Abertis 61 Barcelona BioEconomy Forum

Fundació Abertis 61Investigació cardiovascular

62BREUS

Actualitat Abertis

REALITZACIÓ:

Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta).Revistes Corporatives Barcelona.

Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Tel.: 93 265 53 53.

Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: Nuria González. Redactor en cap: Toni Sarrià.

Redacció: Marta Carrera, Gemma Figueras, Paco Martínez i Toni Capilla.

Maquetació: Cristina Vilaplana, Xavier Julià i Samuel Vergés. Corrector: Cisco Figueroba.

Dipòsit legal: B-16430-2010.Abertis telèfon d’atenció a l’accionista:

902 30 10 15.www.abertis.com

Abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs

publicats, ni s’identifi ca necessàriament amb la seva opinió.

link abertis és una publicació d’Abertis Infraestructuras, SA

Av. del Parc Logístic, 12-20. 08040 Barcelona.

Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02.

EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa de Comunicació d’abertis.

CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco Reynés, José Aljaro, Josep Maria

Coronas, Toni Brunet, Juan María Hernández Puértolas, Sergi Loughney i Joan Rafel.

IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ:

Erik Ribé, Berta Riera i Laura Serra.

COORDINACIÓ DE CONTINGUTS:

Alícia Cobeña.

REDACCIÓ: Alícia Cobeña, Gemma Gazulla, Marc Gómez, Leticia Gonzálvez

i Marta Maxenchs.

COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Sandra Vasconcelos, Sergio Castilla, Jorge Chamizo,

Muriel Lázaro, Anna-Sophie Leber, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Marc Ribó, Berta Riera,

Andrea Yametti, Abertis, Abertis Autopistas,

Abertis Telecom i Fundació Abertis.

68 RESULTATS

Gener-setembre 2014

Consolidació del trànsit a Espanya i França

72BONS

Refi nançament

Bescanvi de deute accelerat per millorar costos

i capacitat d’inversió

Investor’s link

20

34

50 68

16

24


Durant el llarg període de crisi que ve patint Espanya, s’ha confi rmat que la

inversió pública no actua com a estabilitzador dels nivells d’activitat sinó tot al contrari. Cap altre capítol de la despesa pública ha expe-rimentat ajustos tan intensos com la inversió. Les seves caigudes han contribuït a corregir el dèfi cit, però també a reduir la demanda agregada i l’ocupació del sector de la cons-trucció, abans sobredimensionat i ara molt afectat per la reducció de la despesa privada.

Els ritmes de formació de capital públic procíclics tenen diverses conseqüències nega-tives. La primera és que assenyalen que la seva programació fi nancera és lluny de l’òp-tim, ja que amb freqüència les caigudes de la inversió es deriven de la falta de recursos. En segon lloc, la irregularitat de l’esforç inver-sor en infraestructures l’impedeix contribuir a modular les fl uctuacions cícliques i perjudica l’adequada selecció dels projectes. Més aviat al contrari, aquestes no només es deriven del comportament de components de la demanda privada difícils de controlar, sinó també d’actuacions governamentals amb freqüents comportaments pressupostaris orientats per la conjuntura: forts programes inversors de totes les administracions en les expansions –amb el suport del creixement de la recaptació fi scal i les facilitats fi nance-res– i retallades severes en les recessions, derivades de l’escassetat de recursos. Els cri-teris es relaxen en els períodes d’auge, en què hi ha recursos per a gairebé tot, i s’endureixen


La sostenibilitat de la inversió en infraestructuresLa inversió en infraestructures a Espanya durant el segle XXI es caracteritza per la seva irregularitat i la decreixent productivitat del capital acumulat, en augmentar l’estoc un 25% més que el PIB. Els dos trets qüestionen un patró d’inversió pública que sense canvis no resulta sostenible

TEXT I FOTOS ABERTIS

OPINIÓ

en les crisis fi ns a l’extrem d’impedir actua-cions que estarien plenament justifi cades per la seva rendibilitat econòmica i social.

Si les caigudes de l’esforç inversor són intenses i prolongades, com ha succeït en aquests anys, poden conduir a la reducció de l’estoc de capital públic acumulat i del fl ux de serveis que el mateix proporciona. Això succeeix si la formació bruta de capital no arriba a cobrir la depreciació de l’estoc exis-tent, com ha passat a Espanya en els últims exercicis pressupostaris en l’àmbit de les infraestructures de transport i més fi ns i tot en altres inversions. Segons els últims càlculs de les sèries de capital FBBVA-Ivie, que uti-litzen criteris internacionals acordats pels països de l’OCDE, el 2012 la depreciació del capital públic ja superava la formació de capi-tal brut realitzada. Com des d’aleshores la inversió ha continuat reduint-se, no ha cobert ni tan sols la depreciació.

L’abast d’aquestes reduccions de l’estoc és menor que en el passat perquè Espanya ja no pateix dèfi cits generalitzats d’infraestruc-tures. Gràcies al fort procés d’acumulació portat a terme en les últimes dècades, les dotacions actuals d’infraestructures a Espa-nya són superiors a les de França, Alemanya i el Regne Unit en relació amb la seva pobla-ció i també quan es comparen amb el PIB. Per això, l’alentiment del ritme inversor no implica que un fre al procés de convergència que ja s’havia completat i fi ns i tot sobrepas-sat en alguns àmbits.

PerFranciscoPérez

Doctor en Ciències Econòmiques, és catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques.

Codirector de les estimacions sobre estoc de capital públic i privat per a Espanya i les seves CCAA i províncies. Ha elaborat múltiples estudis sobre el paper del capital en el creixement.

Investigador principal d’un grup d’excel·lència investigadora (Prometeo) de la Generalitat Valenciana. El 2010 va rebre el VIII Premi Societat Catalana d’Economia.

Els seus camps d’especialització són el creixement econòmic, la competitivitat, l’economia regional, l’economia de l’educació i les fi nances públiques.

Ha publicat 54 llibres en col·laboració i més de 170 articles en revistes especialitzades nacionals i internacionals.

Ha dirigit nou tesis doctorals i més d’un centenar de projectes de recerca nacionals i internacionals.


QUE ALTRES PAÏSOS EUROPEUS GENERIN MÉS VALOR AFEGIT PER UNITAT DE CAPITAL PÚBLIC QUE ESPANYA HA DE FER-NOS REFLEXIONAR SOBRE LES CAUSES I CONSEQÜÈNCIES D’AQUESTA SITUACIÓ

posar de recursos per continuar invertint. Una programació defi cient dels projectes, per més que promogui en alguna de les seves fases un esforç inversor intens i tingui efectes d’ar-rossegament a curt termini, estrangula eco-nòmicament i fi nancerament l’acumulació a mitjà termini. En canvi, una curosa selecció de projectes d’inversió en infraestructures guiada per la seva capacitat de generar serveis que contribueixin a generar valor sosté el procés d’acumulació de capital públic.

L’opinió pública, les diferents adminis-tracions i els agents privats interessats en la construcció d’infraestructures a Espanya hauria d’aprendre una important lliçó d’aquests set anys de vaques magres: les inversions no són bones per se, sinó només quan ofereixen serveis efectius. La seva productivitat a mitjà i llarg termini és condi-ció necessària per compensar l’esforç que representa dedicar l’estalvi del país a fi nan-çar-les, una regla que també val per a les infraestructures.

El nostre país disposa actualment, doncs, de més capital públic que molts països. Però unes dotacions en infraestructura més grans (en termes relatius) que les d’altres econo-mies no són en si mateixes una bona notícia, ja que impliquen que la productivitat dels actius acumulats sigui menor. Que altres països europeus generin més valor afegit per unitat de capital públic –i el mateix succeeix amb el capital privat– que Espanya ha de fer-nos refl exionar sobre les causes i conse-qüències d’aquesta situació.

Entre les causes, una és que nombrosos projectes han estat seleccionats basant-se en hipòtesis de rendiment poc realistes, molt dependents d’escenaris optimistes sobre la trajectòria de l’economia, completament oposats a la crisi patida. La conseqüència d’això és que ara hi ha molta capacitat instal-lada amb un baix grau d’utilització.

Una segona causa és que part dels pro-jectes d’infraestructures ha requerit inversi-ons –i ha generat endeutament– que difícil-

ment seran recuperables fi ns i tot en esce-naris favorables, donats els seus potencials nivells d’utilització i elevats costos operatius i d’amortització. La conseqüència d’això és que la productivitat d’aquests capitals serà sempre limitada.

Un escàs ús i una baixa productivitat de l’estoc d’infraestructures limiten la seva capa-citat de contribuir a generar renda en el país, minorant el creixement dels ingressos públics i la capacitat de les administracions de dis-


Abertis presenta el seu nou full de rutaLa companyia va desgranar davant la comunitat inversora de Londres el seu nou Pla Estratègic per al període 2015-2017, en què s’expliquen els seus objectius financers i les línies que han de seguir els seus negocis


ESTRATÈGIA

Després d’un període d’èxit de quatre anys, entre el 2011 i el 2014, en què

la companyia ha portat a terme un salt trans-formacional, Abertis es prepara per donar un nou impuls a la seva estratègia de focalitza-ció, a l’increment de la retribució a l’accio-nista, a la recerca d’eficiències, al creixement internacional i a una nova estructura orga-nitzativa. Aquestes són les línies mestres del Pla Estratègic que la companyia va presentar l’octubre davant la comunitat d’inversors de la City londinenca i que serà el seu full de ruta per als pròxims tres anys.

Des de la perspectiva de la focalització, aquest nou impuls es tradueix en la intenció de treure a borsa el 2015 –subjecta a les con-dicions del mercat– el negoci de telecomu-nicacions terrestres d’Abertis, que actualment conforma una xarxa de prop de 8.000 torres de broadcasting (ràdio i televisió) i towering (telefonia mòbil).

La sortida a borsa d’aquest negoci per-metrà a Abertis obtenir recursos per conti-nuar creixent en el negoci d’autopistes i reforçar el seu compromís de solvència finan-cera (ràting corporatiu) i remuneració a l’accionista.

Preparats per al futur

L’OBJECTIU DEL NOU PLA ÉS QUE ABERTIS ACONSEGUEIXI EN ELS PRÒXIMS TRES ANYS UN CREIXEMENT MITJÀ ANUAL DEL 8% DEL SEU EBITDA –FINS ALS 4.000 MILIONS D’EUROS– I DE L’11% EN ‘CASH FLOW’

Sortida a borsa del negoci

de telecomunicacions

Per a la divisió de telecomunicacions terres-tres, la sortida a borsa suposarà un increment de la seva flexibilitat financera i de la visibi-litat del negoci, en un moment de gran ape-tit en el mercat de projectes d’infraestructu-res de telecomunicacions. Així mateix, per-metrà en un futur poder captar nous recursos per finançar el creixement i la internaciona-lització d’aquesta divisió, en un mercat que ofereix en aquest moment nombroses opor-tunitats, especialment en el segment de les torres de telefonia mòbil a Europa. La nova companyia operarà de manera independent

d’Abertis i tindrà la seva pròpia marca, imatge corporativa i equip gestor.

En aquest sentit, el conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, va assenyalar que “aquesta sortida a borsa permetrà al negoci de telecomunicacions terrestres con-tinuar amb el procés de creixement que està vivint en els últims anys, de manera que podrà aprofitar millor les oportunitats que s’estan produint en el mercat de les infraestructures de telecomunicacions i posar en valor el seu potencial com a operador neutre en l’àmbit internacional”.

Creixement de la retribució

a l’accionista

Durant la presentació del Pla Estratègic, que va congregar més d’un centenar d’analistes i inversors, Abertis va anunciar també una

El director de Relacions amb Inversors d’Abertis, Steven Fernández; el conseller delegat del Grup, Francisco Reynés, i el director general de Finances i Desenvolupament corporatiu, José Aljaro.


PER A LA DIVISIÓ DE TELECOMUNICACIONS, LA SORTIDA A BORSA SUPOSARÀ UN INCREMENT DE LA SEVA FLEXIBILITAT FINANCERA I DE LA VISIBILITAT DEL NEGOCI

millora en la política de retribució a l’accio-nista per als pròxims tres anys.

El dividend per acció creixerà un 5% cada any fins al 2017 fet que, sumat a la tradicional ampliació de capital alliberada d’una acció nova per cada 20 d’antigues, suposarà un increment de la remuneració a l’accionista del 10% anual. A més, la companyia va anunciar un pla de recompra d’accions (share buyback) de fins a un 5% del capital entre el 2015 i el 2017. Amb la nova política de remuneració a l’accionista, s’estima que només en dividend ordinari la companyia repartirà més de 2.000 milions d’euros en els pròxims tres anys.

Objectius financers

i d’eficiències

L’objectiu del nou pla és que Abertis aconse-gueixi en els pròxims tres anys un creixement

mitjà anual, a perímetre i tipus de canvi cons-tants, del 8% del seu resultat brut d’explo-tació (Ebitda) –fins a assolir els 4.000 milions d’euros– i de l’11% en cash flow, així com consolidar-se en el mercat en una posició privilegiada per continuar aprofitant les opor-tunitats de negoci que puguin sorgir en el seu negoci principal d’autopistes, amb especial èmfasi en l’àmbit internacional.

Per altra banda, Abertis ha anunciat també l’inici d’un nou pla d’eficiència per al període 2015-2017 que s’espera que generi estalvis que podrien arribar als 450 milions d’euros, que es concentressin en els negocis del Grup a França, el Brasil i Espanya. S’estima que el nou pla d’eficiència haurà generat a la seva finalització el 2017 més de 1.400 mili-ons d’euros de valor d’empresa (EV) addici-onal per a Abertis.

EL PLA D’EFICIÈNCIA PERMETRIA MILLORAR EL MARGE D’EBITDA D’ABERTIS EN 4 PUNTS, DES DEL 64% ESTIMAT PER AL 2014 FINS AL 68% ESTIMAT PER AL 2017


Impuls al creixement

orgànic i inorgànic

Abertis mantindrà entre el 2015 i el 2017 la seva aposta pel creixement tant orgànic com inorgànic en el negoci d’autopistes. En el cas del creixement per adquisicions, actualment hi ha diversos projectes en estudi en mercats prioritaris per al Grup (l’Europa occidental i l’Amèrica del Nord). Es tracta de projectes que s’estan analitzant sota una estricta disciplina fi nancera, des de la perspectiva de rol industrial que caracteritza la companyia i que només s’abordaran en cas de no posar en risc ni la política de dividends del Grup ni la seva for-talesa fi nancera (ràting).

Pel que fa al creixement orgànic, l’esforç de la companyia se centrarà en els pròxims tres anys a aconseguir noves extensions dels períodes de concessió de la seva actual cartera d’actius. En aquest sentit, el conseller delegat d’Abertis va anunciar que hi ha fi ns a 16 projectes per abordar i va posar com a exemple el cas de la concessionària Autovias, d’Arteris, que recentment va assolir un acord per portar a terme inversions a canvi d’una extensió de la concessió de sis mesos.

“Es tracta d’operacions en què totes les parts hi guanyen. En aquest cas, l’Estat brasiler aconsegueix ampliar i millorar la seva xarxa de vies d’alta capacitat i reduir la congestió i l’accidentalitat, amb una millora del servei al client; i la concessio-nària allarga el període de venciment mitjà de la seva cartera”.

Negociació a Xile de l’extensió

de les concessions

Acords semblants s’estan negociant en altres països com Xile, on hi ha obertes converses

HI HA DIVERSOS PROJECTES EN ESTUDI A MERCATS PRIORITARIS PER AL GRUP (L’EUROPA OCCIDENTAL I L’AMÈRICA DEL NORD)

Tot això permetria millorar el marge d’Ebitda d’Abertis en quatre punts, des del 64% estimat per al 2014 fi ns al 68% estimat per al 2017. El nou pla d’efi ciència reforçarà el treball desenvolupat en aquest àmbit en els últims quatre anys (2011-2014), en què s’han assolit estalvis acumulats de més de 700 milions d’euros.

Moment de la presentació davant la comunitat d’inversors de la capital britànica.

ESTRATÈGIA

2015-17 Objectius clau per a la gestió

EBITDA 4.000*2017 (+8% TCAC)

EBITDA 68%Marge 2017 (+340 bps)

Flux de caixa discr. 5.000*CF 2015-2017 (+11% TCAC)

Dividends 2.200*2015-2017 (+10% TCAC)*Milions d’euros.


AMB LA NOVA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA, S’ASSEGURA EL DESENVOLUPAMENT DEL ROL INDUSTRIAL D’ABERTIS I S’ALINEA L’EQUIP DIRECTIU AMB ELS OBJECTIUS DEL GRUP I ELS SEUS ACCIONISTES

El conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, atén els mitjans de comunicació després de la presentació a Londres.

Objectiu inicial

2011 2012 2013 2014 2015E 2016E 2017E

Actual

65

355

101

570

210162

193

37

Pla d’efi ciència 2011-14(milions d’ euros)

Pla d’efi ciència 2015-17(milions d’euros)

Estalvi d’efectius anuals

per a inversions de fi ns a 500 milions d’euros a canvi d’entre dos i cinc anys d’extensió de la durada de concessions com Autopista del Sol, Rutas del Pacífi co, Autopista Los Liber-tadores i Elqui. A França, està prevista l’apro-vació de manera imminent del Pla Relance, amb una inversió de prop de 600 milions d’euros en les xarxes d’autopistes de Sanef i Sapn, a canvi d’extensions del termini de concessió de 2,5 anys de mitjana.


El Grup reestructura la seva alta DireccióAbertis simplifi ca la seva àrea corporativa i redefi neix el paper del Grup en relació amb les seves unitats de negocio


ESTRATÈGIA

En el marc de la presentació del Pla Estratègic portada a terme a Londres,

també es van anunciar canvis en l’organitza-ció de la companyia. Es tracta de canvis ori-entats a afrontar una nova etapa caracterit-zada per la millora de la competitivitat així com l’adaptació als reptes de l’entorn actual i de futur. Així mateix, es redefi neix el paper del Grup en relació amb les seves unitats de negoci, de manera que s’asseguri el desen-volupament del rol industrial d’Abertis i

Per fer front a una nova etapa

s’alineï l’equip directiu amb els objectius del Grup i els seus accionistes.

Els principals canvis en l’estructura orga-nitzativa es produeixen en l’àrea corporativa, on se simplifi ca l’organització. En dependèn-cia directa del conseller delegat, Francisco Reynés, se situen la Direcció General Finan-cera i de Desenvolupament Corporatiu –liderada per José Aljaro–, la Direcció Gene-ral de Desenvolupament Industrial –al cap-davant de la qual hi haurà Josep Lluís Gimé-

nez Sevilla– i la Secretaria General i d’As-sumptes Corporatius –amb Josep Maria Coronas al capdavant–, així com la Direcció de Recursos Humans, dirigida per Joan Rafel. Per alta banda, Lluís Deulofeu, fi ns ara direc-tor general de Recursos Interns i Efi ciència d’Abertis, assumeix el càrrec de director gene-ral de la concessionària Sanef, en substitució de François Gauthey.

També en dependència directa del con-seller delegat, es mantenen les direccions

Nou organigrama

AutopistasEspanya

A. Espanyol

SanefFrança

Ll. Deulofeu

ArterisBrasil

D. Díaz

AutopistasXile

L. M. de Pablo

Autopistes Internacionals

C. del Río

Toll Solutions International (TSI)

F. Gauthey

TelecomTerrestre

T. Martínez

HispasatC. Espinós

CEOF. Reynés

FundacióAbertis

Secretaria del Consell

PresidentS. Alemany

Recursos HumansJ. Rafel

Secretaria Gral. & Assumptes Corp.

J. M. Coronas

Desenvolupament Industrial

J. L. Giménez

Finances & Desenvolupament Corp.

J. Aljaro


ELS PRINCIPALS CANVIS EN L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA ES PRODUEIXEN EN L’ÀREA CORPORATIVA, ON SE SIMPLIFICA L’ORGANITZACIÓ

generals de tots els negocis del Grup (Auto-pistas Espanya, Sanef a França, Arteris al Brasil, Autopistas Xile, Autopistes Internaci-onal, Toll Solutions International, Telecom Terrestre i Hispasat).

La principal novetat són els canvis a la Direcció General d’Autopistas Espanya, que passa a liderar Antonio Español en substitu-ció de Josep Lluís Giménez Sevilla, que assu-mirà el càrrec de nou director general de Desenvolupament Industrial. Aquesta nova Direcció General recull gran part de les fun-cions que fins al moment aplegava l’antiga Direcció General de Recursos i Eficiència que dirigia Lluís Deulofeu, i afegeix noves respon-sabilitats relacionades específicament amb el desenvolupament del rol industrial del Grup Abertis. Per la seva banda, Lluís Deulo-feu serà el nou director general de Sanef.

Així mateix, amb l’objectiu de potenciar la presència d’Abertis en els projectes tec-

nològics de peatge, així com l’entrada en mercats geogràfics target per al Grup, la divi-sió de negoci Toll Solutions International (TSI) s’escindeix de Sanef i passa a configurar-se com una unitat de negoci diferenciada en el si del Grup Abertis. Aquesta unitat se centrarà en el desenvolupament tecnològic de peatge, principalment free-flow, així com en empre-ses especialitzades de gestió de cobrament de peatge amb aquesta tecnologia (toll char-

gers). François Gauthey, fins al moment director general de Sanef, passa a assumir la responsabilitat del negoci Toll Solutions Inter-national (TSI) com a director general, en dependència directa del conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés. Aquesta divisió gestiona contractes tan destacats com la gestió del peatge europeu més gran, el Dart-ford Crossing, a Londres (Regne Unit); el pont de peatge més gran del món, el Portmann Bridge de Vancouver (Canadà), o la gestió de dos ponts a Rhode Island (Estats Units).

François Gauthey, director general de Toll Solutions International.

Antoni Español, director general d’Autopistas Espanya.

Josep Lluís Giménez Sevilla, director general de Desenvolupament Industrial.

Lluís Deulofeu, director general de Sanef.


Abertis Telecom prepara la seva sortida a borsaLa companyia inicia una nova etapa en què aspira a posicionar-se internacionalment com a operador clau en el segment de les infraestructures de telecomunicacions terrestresTEXT I FOTOS ABERTIS

ESTRATÈGIA

El negoci de telecomunicacions ter-restres d’Abertis, actualment Abertis

Telecom Terrestre, inicia un nou cicle marcat per la seva sortida a borsa el 2015, que se suma als plans per convertir-se en un dels principals operadors internacionals en la prestació de serveis d’infraestructures de telecomunicacions.

Per fer realitat aquests objectius, Aber-tis Telecom integrarà progressivament en la

Nou cicle a la companyia

Estructura corporativa d’Abertis Telecom Terrestre

100%

Towers Spain Towers Italy

100%

42% 30%

51%

100% 100%

El 100% és propietat d’Abertis i opera com una companyia independent.

Encara que les fi lials d’ATT s’estructuren en quatre entitats, operen com una sola companyia.

Abertis Telecom Terrestre

Abertis Tower


ESTÀ PREVIST QUE ABERTIS TELECOM OPERI EN EL FUTUR DE MANERA INDEPENDENT I COMPTARÀ AMB LA SEVA PRÒPIA MARCA, IDENTITAT CORPORATIVA I EQUIP GESTOR

ABERTIS TELECOM S’ANIRÀ DOTANT DE L’ESTRUCTURA NECESSÀRIA, I DÓNA A CONÈIXER LA CREACIÓ DE DUES NOVES ÀREES: FINANCES I DESENVOLUPAMENT CORPORATIU; ASSUMPTES PÚBLICS I CORPORATIUS

seva estructura organitzativa les capacitats i funcions que assegurin capacitat de resposta i acció en tots els camps i àrees de gestió de la companyia, i que fins ara es venien prestant en part o en la seva totalitat des de les àrees corporatives del Grup.

En aquest sentit, la companyia ha anun-ciat la creació de dues noves àrees integrades en la seva organització i que han d’exercir un paper clau davant els plans més immediats de sortida a borsa i els projectes de creixe-ment i internacionalització.

Es tracta, per una banda, de l’àrea de Finances i Desenvolupament Corporatiu, que agruparà tota la gestió de finances del negoci de telecomunicacions terrestre, el desenvolupament corporatiu, la planifica- ció estratègica, el control de gestió, les rela-cions amb els inversors i la gestió fiscal. Aquesta nova àrea dependrà directament del director general d’Abertis Telecom, Tobías Martínez, i estarà dirigida, en qualitat de CFO (chief financial officer), per José Manuel Aisa, fins ara director de Planificació Estra-tègica i Desenvolupament Corporatiu del grup Abertis.

Així mateix, es crea l’àrea d’Assumptes Públics i Corporatius, que integrarà la comu-nicació externa de la companyia, les relacions institucionals i amb els organismes gover-

Tobías Martínez, director general d’Abertis Telecom.

namentals (Unió Europea i administracions), la gestió de la marca i la responsabilitat cor-porativa. A aquesta nova àrea, que també dependrà directament del director general, s’incorporarà Antoni Brunet, fins ara director d’Afers Europeus i del Gabinet de Presidèn-cia i Estudis d’Abertis.


Julián Núñez presideix l’Associació d’Empreses Constructores i Con-

cessionàries d’Infraestructures (SEOPAN), una organització que actua com a obser-vatori d’aquest sector econòmic. Des de la seva perspectiva, analitza el futur im-mediat de la crisi.

SEOPAN és una organització sectorial inter-

nacional amb 57 anys d’història. Com a actual

president, quins són els principals reptes als

quals s’enfronta avui l’entitat?

El principal repte és promoure un nou cicle inversor en infraestructures que s’adapti en l’origen del seu finançament a un escenari pressupostari radicalment diferent d’aquell del passat. En els pròxims anys, el nivell d’endeutament actual no permetrà nivells d’inversió equivalents al 3% del PIB, raó per la qual el nostre repte més gran serà pro-moure la col·laboració publicoprivada en la promoció d’infraestructures i serveis, posant al seu torn en valor l’estoc d’infraestructures de transport acumulat en els últims anys.

En la seva opinió, i a jutjar per les últimes

dades, com creu que es troba el sector de la

construcció al nostre país?

En el subsector de l’edificació residenci-al, que representa al voltant del 27% de l’activitat constructora nacional, la crisi hauria tocat fons i es preveu per al 2014 un increment de la demanda d’habitatge nou del 8%, tendència que es mantindrà durant els pròxims anys.

Per al subsector de l’obra civil, que representa el 24% del total d’activitat, el 2014 serà un nou exercici recessiu amb una caiguda de la seva producció entre el 12 i el 16%, no obstant això no es pre-veuen noves retallades d’inversió pública en els pròxims dos exercicis. Per als sub-sectors de rehabilitació d’habitatges i edi-ficació no residencial, que representen el 49% d’activitat restant, el 2014 serà un

exercici també recessiu, amb una caiguda de l’activitat a l’entorn del 2%.

Es pot concloure que l’any vinent serà el primer des de l’inici de la crisi en què el sector de la construcció en el seu conjunt contribuirà positivament al crei-xement de la nostra economia i de l’ocu-pació.

L’aposta per la inversió pública en infraes-

tructures és una de les mesures a les quals

han recorregut habitualment els governs.

Segons la seva opinió, són igualment efec-

tives totes les inversions en infraestructu-

res com a mesura per estimular l’economia

en temps de crisi? Quins criteris haurien

de considerar-se a l’hora de seleccionar

aquestes inversions?

Un informe recent del Fons Monetari In-ternacional quantifica per a les economies avançades que, per cada punt percentual d’inversió pública al PIB, s’obté un creixe-ment econòmic addicional de 0,4 punts l’any següent, fet que incrementa el seu impacte en anys posteriors fins assolir un creixement induït màxim d’1,5 punts del PIB en el quart any. Si a això s’afegeix el retorn fiscal de la inversió i infraestructures

President de SEOPAN

“Invertir en infraestructures és la millor solució per consolidar la recuperació”

Julián Núñez

El president de SEOPAN creu que el 2015 serà el primer any, des de l’inici de la crisi, en què el sector de la construcció en el seu conjunt contribuirà positivament al creixement de l’economia i de l’ocupació a Espanya


LA TARIFACIÓ PER ÚS ÉS LA MANERA MÉS RACIONAL I SOSTENIBLE DE GENERAR RECURSOS PER FER FRONT AL MANTENIMENT I DESENVOLUPAMENT D’INFRAESTRUCTURES”

ENTREVISTA

Julián Núñez es mostra esperançat respecte del futur immediat del sector de la construcció.


ENTREVISTA

LA INICIATIVA PRIVADA HA D’INCREMENTAR NOTABLEMENT LA SEVA CONTRIBUCIÓ AMB FÓRMULES DE FINANÇAMENT SOSTENIBLES EN EL TEMPS”

–el 49%– i la creació d’ocupació –15 llocs de treball per cada milió d’euros invertit–, hem de concloure que invertir en infraes-tructures avui és la millor solució per con-solidar la recuperació econòmica espanyola.

Com a criteri general que s’ha de con-siderar per prioritzar les inversions que cal fer, crec que les administracions públiques únicament haurien de finançar aquelles inversions amb un marcat caràcter de servei públic i elevada rendibilitat social, però sense rendibilitat econòmica possi-ble per a la iniciativa privada.

Quin rol considera que ha de tenir la inici-

ativa privada en els projectes del sector? I,

concretament, quin paper creu que exer-

ceixen companyies com Abertis, que actuen

com a concessionaris purs?

La necessitat d’assolir els criteris de con-vergència marcats per Europa i d’atendre altres prioritats socials en temps de crisi ha suposat importants retallades estruc-turals en els pressupostos dels ministeris inversors i la resta d’administracions pú-bliques. Per tot això, la iniciativa privada hi ha d’incrementar notablement la seva contribució amb fórmules de finança-ment sostenibles en el temps, tant en el desenvolupament de noves infraestructu-res com en la conservació i manteniment de les existents.

Un exemple clar d’això és el pes que la iniciativa privada té en la definició dels últims grans programes d’inversions tant d’àmbit nacional (PITVI) com europeu (Pla Juncker).

Abertis és un dels majors grups glo-bals amb reconeguda capacitat per mo-bilitzar recursos i abordar projectes d’in-fraestructures que requereixin un fort finançament privat. Aquest potencial s’ha de posar en valor per escometre el desen-volupament de noves inversions que per-metin definir una xarxa d’infraestructures de transports racional i equilibrada.

Fins a quin punt la manca d’una legislació

homogènia en l’àmbit de la Unió Europea

en matèria de concessions pot suposar un

obstacle a la internacionalització dels ope-

radors fora dels seus països d’origen?

A escala europea, hi conflueixen dues posi-cions antagonistes. Per un costat, la neces-sitat de tenir un marc legal comú que pro-mogui l’accessibilitat als concursos i la lliu-re competència entre operadors. Però, per l’altre costat, hi ha subjacent la necessitat que els contractes de concessió no estiguin regulats d’una manera massa estricta que n’encotilli la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies sobrevingudes, ja que els contractes de concessió són de llarga du-rada, raó per la qual la flexibilitat és una qualitat fonamental que cal preservar.

Prova d’això ha estat la tramitació de la directiva d’adjudicació dels contractes


CAL PROMOURE UN NOU CICLE INVERSOR EN INFRAESTRUCTURES QUE S’ADAPTI A UN ESCENARI PRESSUPOSTARI DIFERENT D’AQUELL DEL PASSAT”

Perfi l

Julián Núñez és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, a més d’executive MBA per l’Institut d’Empresa.

Des del febrer del 2013 és president de SEOPAN, Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures. Del 2004 al 2013 va ser vicepresident executiu de SEOPAN.

És també president de la Comissió de Concessions i Serveis de la CEOE, vicepresident de la Confederació Nacional de la Construcció, així com vicepresident executiu d’ANCOP, vocal de la Junta directiva de la CEOE i de SEOPAN.

Exerceix, a més, de vocal del Comitè Superior d’Índexs i Preus de l’Estat i del Comitè de Classifi cació de Contractistes.

És conseller de la Confederació Nacional de la Construcció i de la Fundació Laboral de la Construcció, així com vocal del Patronat de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols.

de concessió, on fi nalment els legisladors europeus van optar per defi nir un marc comú relativament obert que donés ca-buda a aquestes modulacions del con-tracte concessional.

En qualsevol cas, els nous represen-tants del Parlament Europeu i de la Co-missió tenen un important repte per en-davant. El principi de subsidiarietat topa freqüentment amb l’anhelada idea del mercat únic, que produeix importants de-sigualtats i inefi ciències entre els Estats membres i, en molts casos, discriminació entre els ciutadans i empreses europeus.

En matèria d’autopistes, com valoren des

de SEOPAN els efectes de la directiva Euro-

vinyeta, mesura que preveu la introducció

del concepte del pagament per ús, en

aquells països que l’estan aplicant?

Des de les institucions europees fa temps que s’aposta i es promou la implantació del pagament per ús per garantir el de-senvolupament i el manteniment de la xarxa de carreteres.

En aquest sentit, la directiva Eurovi-nyeta ha estat l’instrument escollit per re-gular aquest principi, encara que presen-ta tres grans limitacions: el seu caràcter voluntari, la manca de concreció del destí que s’ha de donar als ingressos generats i la seva limitació als vehicles pesants.

Malgrat tot això, hi ha molts Estats on s’ha implantat la directiva (Alemanya, la República Txeca, Polònia…) i d’altres tenen projectes per fer-ho en els pròxims anys (Bèlgica). L’experiència en tots ells ha estat clarament positiva i ha aconseguit importants avantatges, com generar fons per mantenir i conservar les xarxes de car-reteres i transports, racionalitzar i modular la demanda de trànsit en les carreteres, re-novar el parc de vehicles pesants…

L’efecte negatiu, no obstant això, és que el gap existent entre els països que

tenen implantat aquest tipus de mesures i els que no el tenen és cada vegada més evident, raó per la qual han crescut les de-sigualtats en el mercat comú. Així, mentre que en alguns països com França el 80% de la xarxa de carreteres d’alta capacitat es fi nança pels seus usuaris, en d’altres, com desgraciadament és el cas d’Espa-nya, el 80% de la xarxa d’alta capacitat es fi nança pels contribuents.

Quines altres mesures de generació d’in-

gressos o reducció de despeses podrien

implantar els governs per fer front al man-

teniment i desenvolupament de les infra-

estructures?

La tarifació per ús és la manera més racio-nal i sostenible de generar recursos per fer front al manteniment i desenvolupament d’infraestructures, tant de transport com d’equipament públic. La implementació d’aquesta mesura en la nostra xarxa de carreteres d’alta capacitat amb tarifes variables de 0,03 euros/km (vehicles lleu-gers) a 0,14 euros/km (vehicles pesants) suposaria uns ingressos anuals de 6.800 milions d’euros, valor que representa el 85% del pressupost d’inversió del Grup Ministeri de Foment del 2015.

Així mateix, hi ha altres mesures de generació d’ingressos, basades en l’exten-sió de terminis de determinades conces-sions. Al nostre país, la decidida extensió dels terminis de 35 a 75 anys en diverses concessions de serveis portuaris suposarà ingressar entre 1.400 i 1.500 milions d’eu-ros. Aplicar la mateixa mesura en els ter-minis vigents de concessions madures de peatge de carreteres generaria per al nos-tre país una aportació d’ingressos similar, qüestió que es troba també en avaluació en altres països europeus.

Davant el repte del canvi climàtic, quines

mesures proposen des de SEOPAN per

millorar l’impacte mediambiental que

suposa la creació i el manteniment de les

infraestructures?

El respecte al medi ambient forma part de la responsabilitat social corporativa de les grans companyies d’infraestructures. Per això, en les diferents fases de desen-volupament de qualsevol infraestructura es persegueix el fet de minimitzar l’im-

pacte en el medi ambient respectant la normativa en la matèria, l’aplicació de criteris d’efi ciència en la resolució de la problemàtica mediambiental, la formació del personal i la vinculació efectiva de proveïdors i subcontractistes.

Pel que fa a l’explotació i l’operació, és fonamental internalitzar els costos externs generats pels vehicles. En aquest sentit, la implementació de polítiques de tarifació en funció de la classe contaminant –com les que regeixen la nova versió de la directi-va Eurovinyeta– suposa un repte i un deci-siu pas endavant per millorar l’impacte me-diambiental del transport per carretera.


Reduir l’accidentalitat i millorar el servei al client són els desafiaments de més gran envergadura als quals s’enfronta dia a dia l’equip d’Explotació d’Abertis Autopistas Xile

TEXT I FOTOS ABERTIS AUTOPISTAS XILE

Encara que pugui resultar molt obvi, el principal objectiu de la Direcció

d’Explotació de les autopistes que Abertis gestiona a Xile és prestar un servei als usua-ris d’acord amb els requisits establerts en els respectius contractes de concessió i els defi-nits internament. No obstant això, aquesta Direcció té importants desafiaments que complir, que es poden dividir en dues dimen-sions: els externs i els interns. Els primers estan enfocats a millorar el nivell de servei a les autopistes que connecten Santiago de Xile amb les regions, repte que ha sorgit fona-mentalment com una necessitat dels matei-xos usuaris de les rutes. Per a tot això, en conjunt amb la Direcció Tècnica, es treballa en la generació de nous projectes, que es traduiran en la implementació del sistema de cobrament free flow, noves àrees de ser-veis, ampliació de carrils i instal·lació de càmeres CCTV, entre d’altres. Aquests pro-jectes seran materialitzats en les concessions d’Autopista del Sol, Rutas del Pacífico i Auto-pista Los Libertadores.

Respecte als desafiaments interns, la Direcció d’Explotació continua enfocada a fer més eficients els seus processos operaci-onals, per la qual cosa, a principi de l’any 2014, va començar amb la implementació de la nova estructura operacional que denomina “nou model d’explotació” i que, sumat al pla de best practices, significarà assolir aquest objectiu. Per donar resposta a aquests reptes,

Direcció d’Explotació d’Abertis Autopistas Xile

PER REDUIR L’ÍNDEX D’ACCIDENTALITAT, S’HA CREAT UN NOU CÀRREC DENOMINAT GERENT DE SEGURETAT VIÀRIA I PROTECCIÓ D’INSTAL·LACIONS

L’EQUIP ESTÀ INTEGRAT PER UN GRUP HUMÀ D’EXCEL·LÈNCIA, COMPROMÈS AMB LA SEVA FEINA I SEMPRE DISPOSAT A DONAR MÉS AMB L’OBJECTIU DE MILLORAR

Un equip amb importants reptes

al capdavant de la Direcció es troba el direc-tor d’Explotació d’Abertis Autopistas Xile, Christian Arbulú, responsable de les àrees d’operacions de les diferents concessionàries que conformen Abertis Autopistas Xile: Rutas del Elqui, Rutas del Pacífico, Autopista del Sol, Autopista Los Libertadores i Autopista Los Andes. El director d’Explotació compta amb el suport de Fidel Cárdenas, com a gerent de Suport a l’Explotació, i Diego Escobar, com a cap de Prevenció i Medi Ambient, a més dels gerents de les diferents concessionàries.

El suport de Recursos Humans La Direcció d’Explotació té una relació directa amb totes les àrees de l’organització a Xile. Però, sense cap mena de dubte, amb una de les àrees amb les quals treballa més directa-ment és amb la de Recursos Humans (RRHH), ja que aquesta Direcció té prop del 90% de la plantilla total de la companyia. En aquest moment, la seva tasca amb l’àrea de RRHH és l’homologació de les descripcions de llocs de treball (DPT) de tots els col·laboradors que s’exerceixen en les diferents autopistes d’Abertis a Xile.

També és important destacar que, a través de l’àrea de Suport d’Explotació, s’han generat reunions de treball amb altres àrees de la companyia, amb l’objectiu d’agilitzar la resolució de problemes que s’originin en aquestes altres àrees, però que tenen inge-rència directa en l’àrea d’Explotació. Com a resultat d’aquesta iniciativa, s’han generat procediments per a aquestes àrees, els quals s’han incorporat al sistema de gestió de qua-litat. Un dels desafiaments assenyalats amb anterioritat –que és ser encara més eficients operacionalment– porta associada la neces-sitat de comptar amb personal capacitat i amb competències per aconseguir-ho. Per això, en conjunt amb l’àrea de Recursos Humans, la Direcció d’Explotació està en procés de definir els perfils de cadascun dels llocs de treball, amb l’objectiu de determinar les esquerdes que hi ha i així ser capaços

EQUIP


L’equip de Direcció d’Explotació d’Abertis Autopistas Xile, al complet.d’entregar les eines que cadascun dels nostres

col·laboradors requereix en el desenvolupa-ment de les seves funcions.

Accions per augmentar la seguretat És fonamental esmentar que un dels reptes importants que s’ha assumit és reduir l’índex d’accidentalitat, que s’ha incrementat durant aquest últim període. Per complir aquesta tasca, dins de la Direcció s’ha creat un nou càrrec denominat gerent de Seguretat Viària i Protecció d’Instal·lacions.

En el seu àmbit d’acció, no només tindrà gestió directa per materialitzar accions que

tendeixin a fer baixar el nombre d’accidents dels nostres col·laboradors, sinó també a revisar i proposar millores en els processos d’operació en ruta que es duen a terme dia a dia a les nostres autopistes. En definitiva, es vol crear una cultura de seguretat.

Un equip organitzat i multidisciplinari

L’equip està integrat per un grup humà d’excel·lència, compromès amb la seva feina i sempre disposat a donar més, amb l’objec-tiu de millorar l’exercici de les seves funcions. És també un equip qualificat i orientat a la tasca i a les metes traçades, que té clars els


objectius de les feines que fan diàriament i es caracteritza pel seu alt nivell d’organitza-ció i disciplina.

Com a resultat del treball que l’equip efectua en conjunt amb els seus companys de Corporació, durant els últims mesos del 2013 van sortir a la llum una sèrie d’iniciati-ves que ja s’estan aplicant, dins de les quals es poden destacar les següents:

Reorganització i increments de la produc-tivitat de l’equip de cobradors.

Optimització i centralització del control econòmic de peatge.

Centralització del centre de control ope-racional.

Optimització dels costos de manteniment de peatge i ITS.

Aquestes iniciatives, en conjunt amb d’altres implementades per diferents àrees

de la companyia, significaran un estalvi de prop de tres milions d’euros.

Mitigar la sinistralitat Sense cap mena de dubte, el repte més gran al qual s’enfronta la Direcció és reduir la sinis-tralitat a les autopistes. Algunes d’aquestes incidències revesteixen conseqüències medi-àtiques, en especial les que succeeixen a Rutas del Pacífico, que és la via interurbana més reconeguda d’àmbit nacional, ja que connecta Santiago amb Valparaíso, un dels ports més grans del país, i on està ubicat el Congrés Nacional.

No obstant això, de manera periòdica hi han d’afrontar la problemàtica dels caps de setmana llargs i del període estival, quan cal efectuar una feina intensa amb les autoritats del Ministeri d’Obres Públiques, policies i mitjans de comunicació respecte a les gesti-ons addicionals que duen a terme durant aquests períodes i que tenen com a objectiu mitigar l’efecte que té el significatiu increment de vehicles que circulen per les autopistes.

La tecnologia, clau en

la gestió de les autopistes

Cada dia més la tecnologia és un factor molt important en la gestió diària de les autopis-tes que Abertis opera a Xile. Elements com

EL REPTE MÉS GRAN AL QUAL S’ENFRONTA LA DIRECCIÓ ÉS REDUIR LA SINISTRALITAT A LES AUTOPISTES

DE LA MÀ DE LA TECNOLOGIA S’ASSOLIRAN IMPORTANTS BENEFICIS OPERATIUS I ECONÒMICS EN L’ORGANITZACIÓ A CURT TERMINI

EQUIP

— 1 —Christian Arbulú, director d’Explotació.— 2 —Fidel Cárdenas, gerent de Suport d’Explotació.— 3 —Raúl García, gerent d’Operacions Autopista del Sol.

1 2 3


Organigrama Direcció d’Explotació

Gerent de Seguretat Viària i Protecció d’Instal·lacions

Cap de Seguretat, Salut Ocupacional i Medi Ambient

Diego Escobar

Gerent de Suporta l’Explotació

Fidel Cárdenas

Director d’ExplotacióChristian Arbulú

Gerent d’OperacionsPatricio Antonio

Vargas

Gerent d’OperacionsRaúl

García

Gerent d’OperacionsCristian Carreño

Gerent d’OperacionsJean

Cathalifaud

l’ús de sistemes de gestió de trànsit o les càmeres de vigilància, per exemple, són un suport clau en la seva gestió, els quals, inte-grats en un centre de control, col·laboren activament en la resolució d’eventuals inci-dents que es puguin generar a la ruta.

Per altra banda, la implementació de noves modalitats de cobrament, com ja s’ha

— 4 —Patricio Vargas, gerent d’Operacions Autopista Los Libertadores i Autopista Los Andes Sector Oriente.— 5 —Cristian Carreño, gerent d’Operacions Rutas del Pacífi co i Autopista Los Andes Sector Poniente.— 6 —Jean Cathalifaud, gerent d’Operacions Rutas del Elqui.

fet amb el sistema de telepeatge i la futura implementació del sistema free fl ow, dona-ran un millor nivell de servei als usuaris i, al seu torn, faran més efi cients els processos interns de la companyia.

De la mà de la tecnologia, en defi nitiva, s’aconseguiran importants benefi cis operatius i econòmics en l’organització a curt termini.

4 5 6

24 LINK abertis JULIOL 2014

ENTREVISTA


Feia nou anys que era director d’Es-tratègia i Desenvolupament corpora-

tiu a Abertis quan el 2011 li van proposar responsabilitzar-se de la gestió d’Abertis Autopistas Amèrica. Els bons resultats de la seva gestió i l’aposta del Grup pel Brasil el van deixar en una situació immillorable per tal que li proposessin fer-se càrrec d’un repte que li ha canviat la vida.

Després de gairebé un any i mig al capda-

vant d’Arteris, quin és el seu balanç com a

conseller delegat de la companyia?

Fa poc més d’un any aterrava a l’Aeroport de Guarulhos, acompanyat de la meva fa-mília, per emprendre un dels més impor-tants desafiaments de la meva vida pro-fessional: arribava a un país nou, amb un idioma i una cultura diferent, però al ma-teix temps amb un repte apassionant en una de les majors i millors empreses d’un país apassionant. La calorosa acollida de tots els col·laboradors va facilitar molt la meva feina. El suport i consells del, fins en aquell moment, president de la compa-nyia, José Carlos Ferreira, l’involucrament i compromís de la resta d’equip directiu, el treball de tots els col·laboradors, així

com la confiança i paciència d’Abertis i Brookfield van ser també claus en el meu primer any a Arteris. Moltes coses han canviat des d’aleshores i per això em sen-to enormement feliç d’haver pogut con-tribuir a crear una empresa més dinàmi-ca, eficient i rendible, amb visió de Grup i elogiada per tots els nostres stakeholders.

Les paraules d’afecte rebudes per col-laboradors orgullosos de formar part d’Ar-teris han estat una de les meves recom-penses més grans en aquest primer any.

Quins són els principals projectes d’inver-

sions que té actualment en curs la compa-

nyia i com planeja finançar-los?

El programa d’inversions d’Arteris per als pròxims anys és un dels més importants del Brasil. Les millores d’infraestructura es

concentren en eixos estratègics del país i permetran una millora de la mobilitat, de la qualitat i servei al client, així com de la seguretat. Podem destacar obres tan de-safiadores com la duplicació de 31 quilò-metres a la serra del Cafezal (a la BR-116 que connecta São Paulo i Curitiba, eix es-tratègic per a Mercosur), una de les obres d’enginyeria més grans del país que, a causa de les restriccions mediambientals i l’orografia del terreny, comptarà amb 34 viaductes i quatre túnels, o el contorn de Florianópolis, circumval·lació de 51 quilò-metres que ha d’alleujar l’actual conges-tió a la BR-101 a la Grande Florianópolis. A més de les grans obres, tenim també en cartera un elevat nombre d’inversions addicionals com nous enllaços, passarel-les de vianants, tercers carrils, recuperació de paviments o elements de seguretat. El 2014 tenim previst haver invertit uns 1.800 milions de reals.

Aquestes inversions seran finançades bàsicament amb recursos del banc públic BNDES (Banco Nacional do Desenvolvi-mento Econômico e Social), així com amb emissions d’obligacions en el mercat de capitals local.

Conseller delegat d’Arteris

“El programa d’inversions d’Arteris és un dels més importants del Brasil”

David Díaz

Fa un any i mig que és a Arteris, però ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat al Grup Abertis des del 2002. Al Brasil ha acceptat un repte apassionant

TEXT I FOTOS ARTERIS

SOCIS COM ABERTIS I BROOKFIELD PERMETEN REFORÇAR I DONAR ESTABILITAT A LA GESTIÓ DE L’EQUIP DIRECTIU D’ARTERIS”


ENTREVISTA

EL GOVERN FEDERAL ESTÀ PREPARANT UN AMBICIÓS NOU PLA D’INFRAESTRUCTURES EN EL QUAL ESPEREM TENIR UN PAPER ACTIU”

Perfi l

David Díaz va ser nomenat conseller delegat d’Arteris el setembre del 2013. La companyia és un dels operadors d’autopistes més gransdel Brasil, àmbit en el qual administra 3.250 quilòmetres de carreteres en nou concessions i compta amb més de 6.500 empleats.

Abans d’assumir aquest càrrec, va ocupar d’altres més entre el 2002 i el 2013 a Abertis, un dels operadors globals més grans d’infraestructura, present a 12 països. Durant nou anys va ser director d’Estratègia i Desenvolupament Corporatiu, càrrec que li va permetre participar, entre altres projectes, en l’adquisició de concessions d’autopistes a França (Sanef) i Xile (Autopista Central), en les empreses de telecomunicacions Eutelsat i Retevisión, així com en els operadors aeroportuaris TBI i DCA. Com a conseqüència, el setembre del 2011, va ser nomenat director general d’Abertis Rodovias América do Sul i Nord, que engloba Xile, Argentina, Colòmbia i els Estats Units.

Amb anterioritat al seu pas per Abertis, va treballar com a director d’Inversions a “la Caixa”, una de les entitats fi nanceres més grans d’Espanya. David Díaz posseeix una llicenciatura i un màster en Administració d’Empreses per l’Esade Business School, de Barcelona.

Arteris es va crear a partir de la unió entre

un soci industrial (Abertis) i un fons d’in-

fraestructures en qualitat de soci fi nancer

(Brookfi eld). Quins són els avantatges d’una

societat d’aquest tipus?

Socis amb fortalesa fi nancera, acredi-tada experiència en el sector, presència global i visió de llarg termini, com són Abertis i Brookfi eld, permeten reforçar i donar estabilitat a la gestió de l’equip directiu d’Arteris, en un entorn canviant i que obliga a anticipar-se i prendre de-cisions amb agilitat. Addicionalment, po-

der comptar amb grans professionals dels accionistes per acompanyar les decisions estratègiques i aportar valor a totes les àrees de negoci, també aporta a Arteris un valor incalculable.

A Abertis va ocupar el càrrec de director

general d’Autopistes a Amèrica i abans va

estar al capdavant de l’àrea d’Estratègia i

Desenvolupament Corporatiu a Espanya.

Quines diferències destacaria entre el

model de negoci de concessions d’Espanya

i el del Brasil?

Els models de negoci als dos països no són signifi cativament diferents, si bé al Brasil hi ha alguns serveis addicionals que han de ser prestats pel concessionari, com l’atenció prehospitalària, a més de tenir un volum d’inversions al llarg de la con-cessió més gran i més dilatat en el temps. On sí que hi ha diferències més grans és en el grau de fi scalització pel regulador, molt superior i detallat al Brasil, així com en la gestió dels stakeholders. Al Brasil, les concessions federals són en general l’úni-ca via de comunicació entre municipis i això genera una demanda constant de noves obres i modifi cacions del contracte.

Ha percebut grans diferències entre la

manera de treballar i negociar amb l’Admi-

nistració pública a Espanya i a Amèrica,

especialment al Brasil?

Un dels meus primers objectius quan vaig arribar al Brasil va ser impulsar una relació transparent i de confi ança amb els reguladors (federal i estatal). Amb aquesta visió de llarg termini de socis i no d’adversaris, alineats en objectius tan importants com entregar les inversions previstes i prestar un servei de qualitat al client, vam aconseguir crear un clima propici per fi rmar acords sostenibles i al mateix temps rendibles per als accionis-tes i per a la societat.

Segons la seva opinió, creu que hi ha al Bra-

sil algun tipus de resistència al pagament

per ús de carreteres? El Brasil tampoc no és aliè a la polèmica del peatge, si bé la intensitat d’aquesta resposta és signifi cativament menor a la que hi ha en alguns països europeus o a l’Amèrica del Nord.

Les concessions d’autopistes de peat-ge estan molt consolidades, i els diferents governs tenen avui en les seves agendes i en els seus ajustats pressupostos fi scals prioritzar els recursos limitats en sanitat, educació o atur. Per això, comptar amb la iniciativa privada per fi nançar infraes-tructures, tan necessàries avui al Brasil, i prestar un servei de més qualitat és una opció estesa i acceptada. En aquest sentit, els usuaris de les autopistes valo-ren la qualitat més alta de la xarxa con-cessionada davant la xarxa pública, per la qual cosa estan disposats a pagar per aquest servei.

Quin paper creu que pot tenir Arteris en

futurs projectes de col·laboració publico-

privada?

Arteris te avui una posició de lideratge i prestigi en el país, així com un equip humà tècnicament preparat per assumir nous reptes, raó per la qual esperem po-der augmentar la nostra cartera actual de concessions, sempre amb el focus posat en la creació de valor. Una de les princi-pals debilitats del Brasil és l’estat de la seva infraestructura, per la qual cosa les oportunitats de noves concessions en els pròxims anys seran nombroses. En aquest sentit, el Govern federal està en aquests moments preparant un ambiciós nou pla d’infraestructures, conegut com a PAC 3 (Programa d’Aceleração do Crescimento) en el qual esperem tenir un paper actiu.

Quines són les bones pràctiques portades

a terme per Abertis que han estat adopta-

des per Arteris? I, en sentit contrari, quines

pràctiques pot traslladar Arteris a Abertis? Formar part d’un grup que compta amb prop de 17.000 col·laboradors, que gesti-ona més de 7.300 quilòmetres d’autopis-tes i està present en 12 països ens permet


UN DELS MEUS PRIMERS OBJECTIUS QUAN VAIG ARRIBAR AL BRASIL VA SER IMPULSAR UNA RELACIÓ TRANSPARENT I DE CONFIANÇA AMB ELS REGULADORS”

aprofitar els èxits de cada país, en àrees tan diverses com l’enginyeria, operació, compres, gestió del talent, estructuració de finançament o renegociació de con-tractes amb el regulador. Iniciatives en àrees com les de Compres, Sistemes o Recursos Humans han estat implantades, amb resultats plens d’èxits. Sens dubte, aquesta col·laboració es dóna en els dos sentits i a Arteris esperem poder contri-buir a la millora de cadascuna de les so-cietats del Grup Abertis en qualsevol àrea d’activitat. No obstant això, no puc deixar de destacar l’importantíssim i eficaç su-port dels nostres accionistes en l’àrea de seguretat del treball. En pocs mesos, no només ens ha permès aprovar una nova política de seguretat, sinó també aconse-guir que la cultura de la seguretat estigui present en cadascuna de les nostres de-cisions i reduir aproximadament un 50% els accidents laborals el 2014. I finalment, destacaria també com a exemple de col-laboració l’exposició de Dalí a Rio de Ja-neiro i a São Paulo. Sense el compromís d’Abertis hagués estat impossible portar aquesta exposició al Brasil, que tants be-neficis està aportant a Arteris.

Arteris exerceix un important rol de cohe-

sionador social a les regions on opera. Quins

projectes destacaria en matèria de respon-

sabilitat social corporativa?

Efectivament, la responsabilitat social és un dels tres eixos vertebradors de la nostra estratègia, és present a totes les nostres decisions i forma part del nostre ADN. Podem destacar com a iniciativa el Projeto Escola, iniciat fa més de 10 anys i premiat per l’ONU, l’objectiu del qual és educar joves conductors que aprenen no només les normes del codi de circu-lació, sinó que a més treballen valors tan importants com el respecte o l’educació.

Més de 200.000 alumnes d’escoles públi-ques han participat en aquest projecte.

Addicionalment a les iniciatives cen-trades en l’educació i la seguretat viària, Arteris té altres programes focalitzats en el respecte del medi ambient o la salut dels usuaris, així com importants patro-cinis en les àrees de cultura (patrocini de l’Escola Ballet Bolxoi a Joinville, Orquestra Simfònica de Ribeirão Preto o exposició de Dalí a Rio de Janeiro i a São Paulo) i esports. A Arteris ens sentim orgullosos d’aquesta col·laboració amb les nostres comunitats, així com de la feina dels nos-tres més de 1.000 voluntaris.

David Díaz anuncia que les millores d’infraestructures al Brasil permetran una millora de la mobilitat, del servei al client i de la seguretat.

Abertis és avui el primer operador d’autopistes del món, amb més de

8.300 quilòmetres gestionats a 11 països a través de 28 concessionàries. A Espanya, Abertis Autopistas és també el primer ope-rador del sector al país, amb prop de 1.800 quilòmetres (el 59% de la xarxa) repartits entre la gestió directa (1.512 quilòmetres) i les participades (251 quilòmetres).

Al llarg dels últims anys, Abertis Auto-pistas Espanya i les administracions conce-dents (el Ministeri de Foment i els governs autonòmics) han assolit acords de col-laboració amb un únic objectiu: millorar la mobilitat a les carreteres per potenciar les comunicacions entre territoris. Amb aquesta finalitat, doncs, s’ha posat en marxa una sèrie de mesures destinades a afavorir el trànsit i reduir la sinistralitat a les carreteres.

Desviació de vehicles pesants

Un dels acords més importants que les admi-nistracions han assolit amb el propòsit de mitigar l’accidentalitat a les carreteres naci-onals és restringir la circulació de vehicles pesants en aquest tipus de vies. L’acord amb Abertis suposa desviar aquests vehicles cap a l’autopista a canvi de bonificacions en els peatges. La mesura s’aplica ja a diverses auto-pistes de la xarxa d’Abertis Autopistas Espa-nya. Des del desembre del 2012, a la demar-cació de Girona, els vehicles de quatre eixos o més és desvien de l’N-II a l’autopista AP-7, arran d’un acord entre Abertis i la Generalitat


Cap a una mobilitat sostenibleAbertis promou mesures en la seva xarxa d’autopistes amb la finalitat d’afavorir la mobilitat territorial i fer-la més sostenibleTEXT I FOTOS ABERTIS

de Catalunya. Els camions que efectuen el recorregut per l’AP-7 entre Maçanet de la Selva i la frontera francesa tenen una boni-ficació d’un 35% en el preu del peatge i els que fan moviments interns obtenen un des-compte del 50%. Durant l’aplicació d’aquesta mesura, han deixat de circular 1,7 milions de camions per l’N-II entre Maçanet i la Jon-quera, a més de reduir-se dràsticament la sinistralitat en aquest tram. El nombre de víctimes mortals va descendir de 15 el 2012 a 4 durant l’any 2013. Per altra banda, a la

En benefici de l’usuari i de l’entorn

ABERTIS ÉS AVUI EL PRIMER OPERADOR D’AUTOPISTES DEL MÓN, AMB MÉS DE 8.300 QUILÒMETRES GESTIONATS A 11 PAÏSOS A TRAVÉS DE 28 CONCESSIONÀRIES

ABERTIS AUTOPISTAS COL·LABORA ACTIVAMENT AMB EL SECTOR DEL TRANSPORT PER SOLUCIONAR LES DIFICULTATS DERIVADES DE LA RESTRICCIÓ DEL TRÀNSIT PESANT

SOSTENIBILITAT


Vista aèria del quilòmetre 18 de l’AP-7.


comunitat d’Aragó, des del gener del 2013, i gràcies a un nou acord entre Abertis Auto-pistas Espanya i el Ministeri de Foment, els vehicles pesants procedents de l’N-II és des-vien gratuïtament a l’AP-2 entre les estacions d’Alfajarín i Pina. D’igual manera, des del desembre del 2013 gaudeixen d’una bonifi -cació del 75% en el tram Alfajarín-Fraga i Gallur (Tudela)-Saragossa.

Nous acords per

mitigar la sinistralitat

El Ministeri de Foment ha mostrat recentment la seva voluntat d’aplicar mesures de bonifi -cació en altres trams de carreteres que regis-trin una elevada accidentalitat. L’N-340, al seu pas per Tarragona, ha estat qualifi cada en més d’una ocasió com una de les carreteres estatals amb més retencions i més perilloses d’Espanya, en què, a més, tots els accidents mortals del 2014 han estat relacionats amb vehicles pesants. La restricció de camions en aquestes vies ajudaria a reduir els greus pro-

SOSTENIBILITAT

Abertis Autopistas EspanyaGestió directa de 1.512 quilòmetres i participació en la gestió de 251 quilòmetres

PER A VEHICLES LLEUGERS TAMBÉ HI HA BONIFICACIONS AL LLARG DE LA XARXA D’AUTOPISTES D’ABERTIS A ESPANYA PER MILLORAR EL TRÀNSIT I REDUIR LA SINISTRALITAT

blemes de congestions i col·lapses circulato-ris que s’ocasionen des d’Altafulla-Tamarit (Tarragona) cap al nord, zona que registra també un alt índex d’accidents mortals en els quals es veuen implicats camions.

Millora de la connexió interterritorial

Per a vehicles lleugers, hi ha també diverses bonifi cacions al llarg de la xarxa d’autopistes d’Abertis a Espanya. Des del 2009, a la comu-nitat d’Aragó els clients de les autopistes es beneficien d’algunes bonificacions en els peatges, que al mateix temps milloren el trànsit a les carreteres N-II i N-232 i reduei-xen els índexs de sinistralitat. També hi ha gratuïtat en el moviment d’anada i tornada als recorreguts entre les estacions de Fraga-Alfajarín i Gallur-Saragossa. A l’autopista AP-4, per tal de millorar l’articulació territorial de l’entorn metropolità de Cadis-Jerez de la Frontera, des del 2005 tenen gratuïtat tot tipus de vehicles en el tram Puerto Real-Jerez. El mateix passa des del 2010 per als vehicles

Astorga

Aulesa 100% (38 km)

AP-4

AP-7

C-32

C-16

C-33

AP-2

AP-68AP-71

AP-61AP-6

AP-51

R-2

R-5

Avasa 100% (294 km)

Acesa 100% (478 km)

Túnel del Cadí 37% (30 km)

Autema 24% (48 km)

Invicat 100% (66 km)

Aucat 100% (47 km)

Aumar 100% (468 km)

Henarsa 30% (62 km)

Iberpistas 100% (70 km)

Castellana 100% (51 km)

Trados 45 50% (14 km)

Accessos de Madrid 35% (63 km)

Lleó

Bilbao

Saragossa

Barcelona

València

Alacant

Sevilla

Madrid

Cadis

Ciralsa 25% (33 km)


AMB VIA-T NO NOMÉS S’ESTALVIA TEMPS, SINÓ QUE, A MÉS, ES CONSUMEIX MENYS COMBUSTIBLE I ES CONTRIBUEIX AMB EL MEDI AMBIENT EN REDUIR EMISSIONS DE CO

2

lleugers que disposen de Via-T en el tram Haro-Alfaro i Cenicero-Agoncillo de l’AP-68. En el cas de Catalunya, Abertis va començar a aplicar des de l’1 de gener de 2012 un nou model de descomptes a les autopistes de peatge de titularitat de la Generalitat (C-32 i C-33), amb el mateix objectiu de millorar la gestió de la mobilitat i fer-la més sosteni-ble. El model persegueix equiparar territori-alment el preu per quilòmetre d’autopista i, paral·lelament, inclou la implantació del sis-tema tancat en determinats trams, amb la finalitat que l’usuari pagui pel recorregut real que fa. La mesura afavoreix els vehicles d’alta ocupació (VAO), els poc contaminants (ECO) i la mobilitat obligada a través de la recur-rència. Per poder gaudir dels nous descomp-tes, destinats a vehicles lleugers, cal l’ús d’un dispositiu Via-T.

Programa de descomptes

per a transportistes

Complementàriament a totes aquestes boni-ficacions, Abertis Autopistas ofereix també l’anomenat Truck Plan, un programa de des-comptes específic per als professionals del transport que circulen per la seva xarxa d’au-topistes a Espanya. Aquest pla ofereix una reducció mensual de fins al 13% de les tari-fes des del primer euro de consum.

Per una altra banda, els clients professi-onals amb un consum més alt compten amb un programa premium, amb descomptes del 50% a les estades als Truck Parks, en hotels seleccionats i a les àrees de servei d’Áreas i d’Autogrill situades a les autopistes del Grup Abertis.

Via-T, imprescindible

per obtenir bonificacions Per acollir-se als descomptes cal l’ús de Via-T, el sistema més còmode d’abonar els peat-ges a l’autopista. A més del seu ús a l’auto-

Imatges de l’AP-2, a dalt, i de la C-32, sobre aquestes línies.

pista, Via-T també es pot utilitzar en deter-minats aparcaments, la qual cosa fa més fàcil el pagament, sense haver de passar pel caixer automàtic.

Un dels avantatges de no interrompre el viatge amb Via-T és que permet dedicar tota l’atenció a la conducció i fer el pas pel peatge amb la màxima seguretat. Amb Via-T no només s’estalvia en temps, sinó que a més es consumeix menys combustible i es con-tribueix amb el medi ambient en reduir emis-sions de CO

2. Actualment, la seguretat i la

comoditat que representen Via-T fan que les transaccions fetes amb aquest mitjà de paga-ment representin prop del 40%.

El passat 10 d’octubre va tenir lloc l’edi-ció anual del workshop organitzat per la

Fundació Cercle d’Infraestructures, la Fundació Abertis i l’Institut Cerdà al castell de Castellet. Sota el títol La sostenibilitat i el manteniment del

patrimoni viari, aquesta va ser la novena edició de la trobada, emmarcada en la celebració del 10è aniversari del Cercle.

El tema triat aquest any va abordar les qüestions referents a les inversions que per-meten garantir la sostenibilitat de les infra-estructures viàries i el seu valor patrimonial, assegurant les prestacions funcionals de la xarxa en termes de mobilitat, seguretat, efi-ciència energètica, conservació del parc mòbil i desenvolupament tecnològic.

En la seva intervenció durant la inaugu-ració, el president d’Abertis, Salvador Alemany,


Solucions per a la conservació del patrimoni viariLa IX jornada del Cercle d’Infraestructures celebrada al castell de Castellet va incidir en l’aplicació del pagament per ús com un remei davant la falta de recursos per al manteniment de les infraestructuresTEXT I FOTOS ABERTIS

INFRAESTRUCTURES

va reconèixer que Espanya compta amb una xarxa viària “molt bona en el conjunt d’Europa” i va admetre que el repte actual és “continuar mantenint-la”. Va recomanar, però, “no dei-xar-se portar pel curtterminisme; d’una altra manera, d’aquí a 10 anys ens costarà molt més car”. Segons el president, la disminució dels ingressos fiscals afecta el desenvolupa-ment i manteniment de la xarxa, cosa que en última instància pot augmentar la insegure-tat viària. En aquest sentit, va advocar per l’establiment generalitzat del pagament per ús en la xarxa d’alta capacitat, ja que “genera recursos i més comprensió social”.

Polítiques d’harmonització

Per la seva banda, el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard

Font, va afirmar que “no es pot sortir de la crisi amb les mateixes polítiques amb les quals hi entrem”, si bé va reconèixer que les adminis-tracions públiques tenen una “situació pres-supostària limitada”. Així mateix, va reclamar polítiques d’harmonització, mitjançant el pagament per ús i la discriminació de corredors, posant com a exemple la prohibició de la cir-culació de camions per la carretera N-2 a Girona. Va proposar, també, destinar els recur-sos que generaria el pagament per ús a parti-des de manteniment viari, transport públic i mesures mediambientals.

En la mateixa línia, el secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Foment, Manuel Niño, va recalcar que “la conservació és una prioritat per al Ministeri”, i que l’orga-nisme públic està fent “un esforç constant” en aquest apartat. En aquest sentit, va recalcar que, malgrat la crisi, “s’han reiniciat programes de renovació de ferms”. Pel que fa a les auto-pistes, es va referir a la voluntat del Ministeri de continuar impulsant la política de reducció de peatges per al transport pesat i l’augment del trànsit de lleugers.

Durant la clausura de la trobada, el lla-vors director general d’Abertis Autopistas, Josep Lluís Giménez, es va mostrar partidari d’incloure la innovació en la millora contínua de les autopistes, pensant en el seu ús futur, especialment pel que fa a la seguretat viària. Així mateix, va reflexionar sobre les possibi-litats d’inversió que ofereix la col·laboració publicoprivada per obtenir noves formes d’inversió en l’actualització i millora de la xarxa viària.

Debat sobre la sostenibilitat del sector

Recuperar l’economia enmig de l’atu-rada de la zona euro i restaurar la con-

fiança en els negocis a Espanya. Aquests van ser els principals temes de la Financial Times Spain Summit, patrocinada per Abertis, que va tenir lloc el mes d’octubre passat a Madrid. Sota el títol Restaurant la competitivitat, la jornada va comptar amb la participació del president del Govern, Mariano Rajoy, i d’alts executius d’empreses espanyoles, com el conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés; el president de Repsol, Antonio Brufau, o el seu homòleg a Indra, Javier Monzón.

Entrevistat pel Financial Times, Francisco Reynés va advocar per mantenir competiti-ves les infraestructures, un sector en el qual Abertis “pot aportar valor”. Pel que fa a les mesures que el Govern hauria de prendre per reduir el seu endeutament, el conseller dele-gat va defensar alternatives que alleugereixin


Restaurant la competitivitatEl diari britànic Financial Times va organitzar a Madrid una jornada de debat en la qual van participar alts càrrecs d’empreses espanyoles, entre ells el conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés TEXT ABERTIS FOTO FINANCIAL TIMES

la càrrega financera de l’Estat, posant com a exemple els projectes de col·laboració publi-coprivada. En la seva opinió, les concessions –no únicament de carreteres– són una solu-ció tant per reduir deute –l’Estat cobra la cessió a llarg termini dels actius– com per reduir despesa pública, des del moment en què el manteniment d’aquests actius passa “d’un dèficit públic a un compte d’una com-panyia privada”. El directiu va voler incidir també en la seguretat jurídica com a “base de la confiança inversora a llarg termini” i d’una solució que passi per la col·laboració publicoprivada.

Pagament per ús i ‘emerging markets’

Preguntat per la qüestió del pagament per ús de les infraestructures, Reynés va mani-festar que “cal explicar que les equacions de ‘gratis total’ en qualsevol àmbit de la vida

dels negocis són per definició impossibles”. I, en el cas concret de les autopistes, va afir-mar que no estan amortitzades, entre altres coses perquè “requereixen un manteniment”.

Dins de la cartera d’Abertis, els emerging

markets representen aproximadament un terç dels ingressos i l’Ebitda del Grup. Per a Fran-cisco Reynés, alguns emerging markets no tenen les condicions òptimes per desenvolu-par un negoci de concessió (amb referència a països de l’Àsia i l’Àfrica). “El dia que tinguem aquestes condicions, mirarem altres països”.

Va clausurar la sessió el ministre d’Eco-nomia, Luis de Guindos, qui va reconèixer que, si bé l’ambient en les reunions del Fons Mone-tari Internacional (FMI) i el Banc Mundial no és excessivament optimista, “la novetat a Espanya és que des de fa un any, els fluxos de crèdit nou a famílies i pimes estan en taxes de creixement interanual positives”.

Anàlisi econòmica de primer ordre

Francisco Reynés, conseller delegat d’Abertis, durant la seva intervenció.

Amb l’objectiu de compartir les noves línies estratègiques de la companyia

i continuar fomentant la cohesió com a Grup, l’equip directiu d’Abertis va celebrar el mes de desembre passat la cinquena edi-ció del Global Gathering (V International Executive Leadership Meeting). La trobada, que va tenir lloc a la ciutat de Toledo, va reunir els principals dirigents de la corpora-


Abertis celebra la V edició del Global Gathering Durant els dos dies que va durar la trobada, els directius van tenir l’oportunitat de conèixer els reptes de futur de la companyiaTEXT I FOTOS ABERTIS

NOUS REPTES

Reunió de dirigents de la corporació i els negocis


especialment la necessitat d’una actitud decidida que permeti traçar amb claredat els objectius de la nova estructura d’Abertis i evolucionar amb responsabilitat, compro-mís i motivació per mantenir l’excel·lència i continuar fent d’Abertis una empresa de referència mundial.

EL CONSELLER DELEGAT VA ANIMAR ELS DIRECTIUS A ADAPTAR-SE AL NOU ESCENARI QUE ES DIBUIXA A LA COMPANYIA

El Global Gathering va comptar amb diverses exposicions dels directius del Grup. A sota, tots els participants d’aquesta edició.

ció i dels negocis de la companyia, que van tenir l’oportunitat de conèixer els nous rep-tes de futur en els diferents països on el Grup opera, que són actualment 12. El conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, va expo-sar als assistents el Pla Estratègic 2015-2017 i el nou model de negoci que haurà de seguir la companyia, fent incidència en el seu rol industrial, en el compromís amb l’eficiència, en la disciplina financera en les noves adqui-sicions i en la remuneració a l’accionista. Així mateix, el conseller delegat va animar els directius a adaptar-se al nou escenari que es dibuixa al Grup, així com les eines que permetran abordar-los. Va assenyalar

Abertis Xile i Arteris, les filials d’Aber-tis amb més pes a l’Amèrica Llatina,

continuen amb la política activa del Grup en matèria de seguretat, que promou la bona conducció a totes les autopistes on opera. Per això, han posat en marxa un programa amb iniciatives dirigides a fomentar una mobilitat més responsable i mitigar així els accidents a l’autopista.

Exemple d’això ha estat la campanya iniciada per Arteris, filial d’Abertis al Brasil, que al llarg del mes de setembre va organit-zar diversos actes per conscienciar conductors i vianants sobre les conseqüències dels acci-dents de trànsit. Les accions van formar part del Mes de la Seguretat Arteris i es van portar a terme simultàniament a 21 autopistes gestionades per les nou concessionàries que gestiona la companyia.

La iniciativa es va desenvolupar en coor-dinació amb la Setmana Nacional de Trànsit, que es va celebrar entre el 18 i el 25 de setem-bre. “La seguretat és part del nostre ADN i creiem que l’associació amb l’usuari és la millor manera de reduir encara més els acci-dents a les carreteres”, va comentar el con-seller delegat d’Arteris, David Díaz. “Hem invertit milions en la millora de les carreteres i en les activitats d’educació per reduir la sinistralitat, però sabem que, pel bé de tots, el conductor ha de posar de la seva part per promoure la seguretat”.

Van participar en la campanya les con-cessionàries Autopista Fernão Dias, Autopista Régis Bittencourt, Autopista Fluminense, Autopista Litoral Sul i l’Autopista Planalto


Arteris i Abertis Xile, cap a una mobilitat responsableLes concessionàries del Grup Abertis a l’Amèrica del Sud promouen campanyes de seguretat viària amb el propòsit de reduir la sinistralitat en les seves autopistesTEXT I FOTOS ARTERIS/ABERTIS XILE

SEGURETAT VIÀRIA

Sul, a més de les concessionàries d’Arteris que operen a l’estat de São Paulo: Autovias, Vianorte, Intervias i Centrovias.

Reforç de les campanyes Arteris va llençar també la campanya Viva, que va posar en marxa accions especials de sensibilització per a conductors, camioners, motociclistes, ciclistes i vianants. Empleats de la companyia van distribuir fulletons als peatges amb informació sobre l’ús de cinturons de seguretat, el respecte dels límits de velocitat, els riscos de l’ús dels telèfons mòbils o del consum d’alcohol durant la con-ducció.

La companyia reforçarà els períodes en què les campanyes es portaran a terme. “L’ob-jectiu és promoure activitats per al benestar, la salut i la seguretat en l’autopista per tal que els clients prenguin consciència de la importància de cuidar d’ells mateixos, de la seva família i de la resta de conductors”, explica la directora de responsabilitat social d’Arteris, Maria Michielin.

Per altra banda, el Projecte Escola Arte-ris, iniciativa que acosta l’educació viària a les escoles, posarà en marxa un concurs cul-tural sobre la seguretat viària.

El Mes de la Seguretat Arteris va finalit-zar amb la celebració del I Fòrum de Segure-tat Arteris. L’acte va tenir lloc el 30 de setem-bre a São Paulo i va reunir autoritats i experts en seguretat viària del Brasil i d’altres països per debatre sobre l’adopció de noves tecno-logies i estratègies per promoure la seguretat a les autopistes brasileres.

Reduir un 50% els accidents mortals La preocupació per la seguretat està present en el dia a dia d’Arteris i de les seves conces-sionàries. En el marc de la Dècada d’Acció per a la Seguretat Viària, programa creat per les Nacions Unides (ONU) que té per objecte prevenir i reduir els accidents a les carreteres entre el 2011 i el 2020, la companyia va crear el 2013 GERAR –Grup Estratègic per a la Reducció d’Accidents–, l’objectiu del qual és reduir en un 50% la mortalitat a les autopis-tes que Arteris gestiona.

Àmplia divulgació als mitjans socials A Xile, Abertis també ha difós la seva cam-panya per fomentar la seguretat viària a les autopistes que la companyia gestiona al país andí. En aquest sentit, es va presentar una nova edició de la campanya Et queda una

vida, dirigida a conscienciar entre els con-ductors les conseqüències dels accidents de trànsit. Com a novetat d’aquesta edició, s’in-crementa el pes que tindrà la informació a través de Twitter i les xarxes socials, amb l’objectiu d’arribar a un públic més jove.

Aquesta campanya compta amb el suport de la fundació Corre Conmigo, que busca la reinserció social de persones en situació de discapacitat que han patit accidents de tràn-sit. Aquesta fundació se suma a d’altres com l’Institut Guttman o l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, col·laboradores d’Aber-tis a Espanya. Membres de Corre Conmigo s’encarreguen de distribuir els fulletons infor-matius de la campanya als conductors al pas pel peatge. La campanya es reforça també

Campanyes de sensibilització


amb una àmplia divulgació en mitjans socials, publicitat en els mitjans de comunicació i panells repartits per les diferents vies d’Aber-tis a Xile, on es mostren missatges que alerten sobre el perill de les distraccions al volant.

La presentació de la campanya va tenir lloc a cinc concessions d’Abertis a Xile coin-cidint amb la celebració de la Festa Nacional. En l’acte, hi van participar el ministre d’Obres Públiques, Alberto Undurraga, que va recordar “la responsabilitat de la concessionària en la lluita contra els accidents a través de les seves múltiples campanyes de seguretat viària” i va fer una crida a la prudència dels conductors en unes festes on l’alcohol és el principal perill a la carretera.

La campanya presentada a Xile forma part del programa Et queda una vida que porta a terme la Fundació Abertis des de l’any 2010, en el marc de la seva estratègia de promoció de la seguretat viària i la reducció dels accidents en la carretera. Entre altres activitats, destaquen el suport a la investigació, l’organització de jornades científi ques, l’educació viària en les escoles i les campanyes de sensibilització.

La Fundació, que actua en els àmbits social, mediambiental i cultural, és una de les respostes de la responsabilitat social corporativa d’Abertis, grup líder internacional en la gestió d’autopistes i d’infraestructures de telecomunicacions (terrestres i per satèl·lit).

‘Et queda una vida’

Presentació de la campanya Et queda una vida, amb el director de la Fundació Abertis, Sergi Loughney (centre, al fons); el ministre d’Obres Públiques xilè, Alberto Undurraga, i el director corporatiu de Comunicació d’Abertis, Juan María Hernández Puértolas (dreta).

Abertis, a través de la filial brasilera controlada per Arteris, Autovias, SA,

ha assolit un acord amb l’Agència Regula-dora del Transport de l’Estat de São Paulo, (ARTESP) per executar una nova obra que duplicarà un tram de 14 quilòmetres de l’autopista SP-318, a l’estat de São Paulo, per valor de 91 milions de reals brasilers (30 milions d’euros). Aquesta inversió, que con-clourà el juny del 2016, millorarà el servei


Abertis estén la durada d’una de les seves concessions al BrasilArteris, la filial d’Abertis al Brasil, invertirà 91 milions de reals brasilers (30 milions d’euros) a canvi d’una extensió de la concessió d’Autovias per sis mesosTEXT I FOTOS ARTERIS

CONCESSIONS

d’una població d’1,5 milions de persones a les regions de São Carlos, Araraquara i Ribei-rão Preto, i es preveu que generi prop de 360 llocs de treball directes i 450 llocs de treball indirectes. Segons David Díaz, conseller delegat d’Arteris, “el projecte augmentarà la seguretat per als usuaris de les autopistes i organitzarà el trànsit de vehicles”, i va afe-gir que “la regió és un dels motors del desen-volupament en l’estat de São Paulo i aquesta

obra és una aportació més d’Arteris per a la regió, que ja compta amb les millors auto-pistes del país”.

Arran d’aquest acord, el termini de con-cessió d’Autovias, SA, s’estendrà dins d’un període estimat de sis mesos, que arribarà al seu venciment el maig del 2019.

L’extensió del període de concessió d’Au-tovias, SA, posa de manifest la capacitat d’Abertis de crear valor per als seus accionis-tes a través de la renegociació de contractes mitjançant acords que beneficiïn mútuament les administracions concedents i les conces-sionàries. Així mateix, suposa un exemple que pugui marcar futures negociacions amb les administracions.

L’acord inclou l’execució d’una nova obraArteris duplicarà un tram de 14 quilòmetres de l’autopista SP-318 a l’estat de São Paulo.

El mes de novembre passat es van complir 30 anys de l’obertura del

Túnel de Cadí, el segon més llarg de Cata-lunya, amb 5 quilòmetres de longitud. Ha estat una de les infraestructures clau en la vertebració del territori, ja que acosta Bar-celona i el Pirineu central d’una manera ràpida, segura i respectuosa amb el medi natural en què s’integra.

El mes de desembre del 2012, el consorci format pel banc d’inversió brasiler BTG Pac-tual i Abertis va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya per a la concessió de la gestió del túnel durant un període de 25 anys, en el qual Abertis exercirà com a soci industrial.


El Túnel del Cadí, 30 anys apropant el territori

Amb 5 quilòmetres de longitud, la seva posada en marxa ha contribuït decisivament al desenvolupament de la zona amb un enllaç ràpid, segur i respectuós amb l’entornTEXT TÚNELS/ABERTIS FOTOS TÚNELS DE BARCELONA I CADÍ

ANIVERSARI

Recentment, BTG va vendre el 65% de la participació que ostentava a Túnels de Vallvidrera i Cadí al fons d’inversió francès Ardian.

Nova realitat social i econòmica

L’impacte econòmic del Túnel del Cadí ha estat de primera magnitud, ja que ha contribuït decisivament a la terciarització d’un territori que depenia, fins a la seva posada en marxa, del sector primari. El desenvolupament del turisme, la promoció dels esports de neu i de muntanya i la proliferació de segones residèn-cies han transformat la realitat social i econò-mica del seu entorn, en especial de les comar-ques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Balanç històric d’una infraestructura clau

Sobre aquestes línies, el llavors director general d’Abertis Autopistas Espanya, Josep Lluís Giménez, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

Harmonia amb l’entorn

El fet de travessar el territori del Parc Natu-ral del Cadí-Moixeró en va determinar el disseny i la construcció, integrant una infra-estructura d’aquest nivell en harmonia amb l’entorn, partint del respecte i la protecció del medi ambient.

Des de la seva posada en servei, s’ha treballat per assolir els màxims nivells de qualitat i seguretat portant a terme importants inversions amb l’objectiu de millorar el servei de la infraestructura. Un exemple d’això va ser la construcció de la galeria de serveis i d’evacuació l’any 2008, amb una inversió que va superar els 20 milions d’euros.

Sanef, fi lial d’Abertis a França, forma part del consorci que ha guanyat el

concurs per a l’execució d’obres de millo-ra en la seguretat dels túnels del Boule-vard Périphérique Nord de la ciutat de Lió, així com l’explotació, el manteniment i la renovació d’aquesta via durant 20 anys. El consorci guanyador –Leonord– està con-format per Sanef, fi lial d’Abertis a França; el grup Fayat, i el fons d’inversió FIDEPPP2 (grup BPCE).

El Boulevard Périphérique Nord de Lió és una ruta urbana de 10 quilòmetres que té un paper essencial per a la mobilitat i el dina-misme de la ciutat francesa, amb un trànsit de 45.000 vehicles per dia en el seu tram de pagament i de 85.000 vehicles en els seus dos trams gratuïts. Compta amb 6 quilòme-tres de túnels que s’ han d’actualitzar per complir amb les noves normatives en segu-retat aprovades després de l’accident al túnel del Montblanc.

El contracte inclou, a més, la gestió i manteniment de la via i el seu equipament


Sanef gestionarà una via urbana a LióEs tracta d’una ruta urbana de 10 quilòmetres, clau per a la mobilitat i el dinamisme de la ciutat

TEXT ABERTIS FOTOS SANEF

AUTOPISTES

durant 20 anys, incloent-hi la gestió dels sistemes de cobrament de peatge, un negoci en el qual Sanef compta amb una àmplia experiència a països com França, Irlanda, el Canadà o els Estats Units. Segons el contracte, Sanef rebrà a canvi una quantitat anual de 10 milions d’euros.

Es tracta d’un contracte de col·laboració publicoprivada pel qual Sanef es converteix en un soci a llarg termini de l’Administració de Lió. La fi lial francesa és el tercer més gran operador del país, on explota 1.902 quilòme-tres d’autopistes. Els seus ingressos van pujar a 1.560 milions d’euros el 2013.

Contracte de col·laboració publicoprivada

El Boulevard Périphérique Nord de Lió registra un trànsit de 45.000 vehicles diaris en el seu tram de pagament.

Toll Solutions International (TSI), antiga Sanef ITS i fi lial tecnològica d’Abertis a França, ha guanyat la licitació per portar a terme el projecte Eurotunnel, que té com a objectiu millorar la fl uïdesa del creixent trànsit de mercaderies d’aquesta infraestructura que uneix França i Anglaterra. A Anglaterra s’ha construït una nova plaça de peatge de cinc carrils destinada al trànsit de mercaderies, mentre que a França en seran sis, tant manuals com automàtics.

Aquest projecte és una oportunitat per tal que Sanef reforci la seva posició als mercats de control d’accés i de peatge, tant a França com a Anglaterra, en proporcionar la

TSI reforça la seva posició en aconseguir la gestió de l’Eurotúnel

instal·lació i la integració de les cabines de peatge i desenvolupar millores en la infraestructura mitjançant solucions tecnològiques que hauran d’ajudar a millorar les entrades de mercaderies alhora que reduiran els costos operatius i les congestions de trànsit.

Aquest contracte s’afegeix al del projecte de col·laboració signat recentment entre Eurotunnel i TSI amb l’objectiu de redissenyar l’aparcament de camions a Coquelle, al Pas de Calais, que inclou el subministrament d’equipament per a l’estacionament de camions durant un període de 10 anys.

EL CONTRACTE INCLOU LA GESTIÓ I EL MANTENIMENT DE LA VIA I EL SEU EQUIPAMENT DURANT 20 ANYS, INCLOENT-HI LA GESTIÓ DELS SISTEMES DE COBRAMENT DE PEATGE


PEATGES

Via-T, el sistema de telepeatge de les autopistes espanyoles, disposa des de

l’octubre d’un nou i únic emissor en el mercat nacional, el dispositiu Bip&Drive. L’empresa està participada per Abertis Autopistas (50%), Cintra Infraestructuras (25%) i Itínere Infraestructuras (25%), les tres principals operadores a Espanya. Bip&Drive neix amb l’objectiu d’incrementar la penetració d’aquest mitjà de pagament a les vies de peatge a Espanya, que arriba en l’actu-alitat al 38% del total de les transaccions. El repte que s’ha marcat el nou emissor és distribuir 150.000 dispositius i cobrir el 10% de la quota de mercat a la fi del 2015.

Avantatges i beneficis

La proposta de Bip&Drive millora la distribu-ció del dispositiu, n’abarateix el cost de manera considerable i facilita als conductors l’accés a la informació del servei. Bip&Drive es pot obtenir per mitjà del web www.bipdrive.com, on l’usuari pot consultar les seves dades a l’àrea privada a través de qualsevol dispositiu mòbil o per telèfon. Un altre dels avantatges del Via-T és la possibilitat d’optimitzar i tenir un control més gran de les despeses mitjan-çant l’emissió d’una factura única que recull tots els pagaments mensuals del conductor. Això permet més flexibilitat i agilitat en els processos de facturació, sobretot dels autò-noms i les pimes.

Un altre dels principals beneficis de Bip&Drive és que l’alta de la quota i el cost del dispositiu s’efectuen de manera gratuïta i l’entrega s’efectua en 48 hores també sense cost per a l’usuari. A més, el dispositiu pot vin-cular-se a qualsevol entitat bancària i sense compromís de permanència.

Via-T, ara més fàcil amb el sistema


Abertis, Cintra i Itínere componen l’accionariat de Bip&Drive.

Noves tecnologies de pagament en autopista

Abertis Autopistas, Cintra Infraestructuras i Itínere Infraestructuras componen l’accionariat de Bip&Drive, el primer emissor de Via-T a Espanya impulsat per les concessionàries d’autopistes de peatge

En marxa el peatge tancat a la C-32

TEXT ABERTIS/DPT. TERRITORI I SOSTENIBILITAT FOTOS JOSEP LOASO

PEATGES


Pla d’homogeneïtzació a les autopistes

Des de l’1 de gener, els clients d’aquesta autopista compten amb reduccions de fi ns al 80% a les comarques del Maresme i el Garraf

El passat 1 de gener va entrar en fun-cionament el sistema de peatge tan-

cat virtual a la C-32 al Maresme i el Garraf. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, juntament amb el conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, van presentar el desembre aquest sistema, mitjançant el qual l’usuari paga pel recorre-gut real que fa. La mesura s’emmarca en el pla d’homogeneïtzació a les vies de peatge de la xarxa de la Generalitat, que estan apli-cant el Govern i Abertis per aconseguir una equitat territorial més alta.

Aquest pla ja es va traduir el gener pas-sat en l’aplicació de descomptes en aquestes autopistes: del 10% a la C-32 entre Montgat i Mataró, del 30% entre Castelldefels i Sitges i del 26,5% entre Sitges i el Vendrell. Ara, Abertis (a través d’Aucat i Invicat) i la Gene-ralitat fan un pas més en aquest camp amb la implantació d’un nou sistema de peatge tancat a la C-32 entre Mataró i Palafolls i entre Sitges i el Vendrell, que comportarà reduccions en el peatge que poden arribar al 80% en el recorregut Sant Vicenç-Arenys, al 60% entre Sant Andreu de Llavaneres-Mataró

amb un pressupost total d’1,26 milions d’eu-ros en el tram del Maresme i de 0,44 milions d’euros en el del Garraf.

Maresme: El nou sistema s’aplica als recorre-guts en el tram Mataró-Palafolls (fins a la carretera GI-600), de la C-32. En concret, aplega els accessos de Sant Andreu de Llava-neres i Sant Vicenç de Montalt, la barrera i l’accés d’Arenys i la barrera de Santa Susanna. Un exemple: un turisme amb Teletac que fa el recorregut Mataró Nord-Canet de Mar (barrera Arenys de Mar Nord) passarà dels 2,27 euros actuals als 1,37 del sistema de peatge tancat, amb un descompte al voltant del 40%.

Garraf: Les noves reduccions s’aplicaran als recorreguts interns entre Cubelles i el Vendrell, incloent-hi la barrera i l’accés de Cubelles i l’accés de Calafell. Un exemple: un turisme amb Teletac que fa el recorregut Sitges-Calafell (barrera de Cubelles) passa dels 2,85 euros actuals als 2,45 euros, és a dir un 14%.

Nord, un 31% entre Cubelles i Calafell o un 27% entre Sitges i Segur de Calafell.

Aquest sistema, a diferència d’altres descomptes, inclou tot tipus de vehicles i s’aplica tots els dies de la setmana, tant fei-ners com festius. Per benefi ciar-se’n, cal que l’usuari disposi d’un sistema de Via-T. A més d’aquestes bonifi cacions, continuaran vigents les aplicades per recurrència, vehicles de baixa emissió (ECO) i vehicles amb alta ocupació (VAO). Per altra banda, es mantindrà la gra-tuïtat per als actuals recorreguts interns de l’autopista C-32.

Per implementar el nou sistema, la con-cessionària ha instal·lat un conjunt de pòrtics als diferents accessos per detectar i identifi -car el pas de vehicles que disposin del sistema de pagament Via-T. Aquesta instal·lació reco-neix el recorregut real de cada usuari, sense barreres físiques, i calcula l’import del trajecte efectuat de manera automàtica.

Els treballs han inclòs la integració dels pòrtics a la xarxa elèctrica i de fi bra òptica existent mitjançant el traçat de noves cana-litzacions o aprofi tant-ne d’existents. Les obres actualment en execució han comptat

Tarragona Ll

eida

Barcelona

El Vendrell

Calafell Segur de Calafell

Cunit

Vilanova i la Geltrú

Sitges

Sant Pere de RibesLes Botigues

Castelldefels

Gavà

Viladecans

Sant Boi

AS

AS

23

610

13

16

21

2628

30 31

4142 46

47

48

Accés

Peatge troncal

Àrea de servei

Sistema de peatge tancat en el tram sud de la C-32, al Garraf

AS

AS

218

8692

94

95

97

99

100 103 104105

108109

111

113

117

122

124

130

134

Barcelona

B-20

Alella

Premià de Dalt

Vilassar de Dalt

Argentona

Sant Andreu de Llavaneres

Arenys de Munt

Santa Susanna

Tordera

Palafolls

Pineda de Mar

CalellaSant Pol de Mar

Canet de Mar

Arenys de Mar

Mataró

Vilassar de Mar

Premià de Mar

El Masnou

Malgrat de Mar

Girona Blanes

AS

Accés

Peatge troncal

Àrea de servei

Sistema de peatge tancat en el tram nord de la C-32, al Maresme


l’autopista en l’entorn de Mataró i de Sitges, de les quals avui s’han presentat els projectes.

Millora dels enllaços Argentona-C-60 i

Mataró Oest: Els treballs començaran a mit-jan 2015 i comptaran amb una inversió esti-mada de 12 milions d’euros. La remodelació d’aquests dos enllaços té com a principals objectius millorar la connectivitat, la fl uïdesa del trànsit i la seguretat viària i, al mateix temps, afavoreix la mobilitat interna del nucli urbà de Mataró i de poblacions pròximes.

Millora del nus Sitges Centre

El projecte consisteix en la millora del nus Sitges Centre, a l’autopista C-32, i en la for-mació d’un nou carril a la calçada en sentit Barcelona per afavorir la seguretat viària. Els treballs compten amb una inversió estimada de 8,7 milions d’euros i es preveu que comen-çaran a mitjan 2015.

Millora del ferm entre Gavà i Viladecans: Amb un pressupost d’1 MEUR, les obres han començat recentment i fi nalitzaran el proper març.

Barreres acústiques entre Sitges i Castelldefels: Aquests treballs, que compten amb una inversió d’uns 850.000 euros, fi nalitzaran durant el pròxim març.

Barrera acústica a Calella: Es preveu la instal·lació d’una barrera acústica en el ramal de connexió de l’autopista C-32 amb la carretera N-II. Els treballs tenen un pressupost de 225.000 euros i conclouran a fi nal de febrer.

Barrera acústica al Masnou: Els treballs consistiran en la instal·lació d’una barrera acústica a la C-32, al Masnou, amb un pressupost d’uns 59.000 euros.

Barrera acústica a Montgat: Els treballs compten amb un pressupost de 125.000 euros, s’iniciaran a principi d’any i fi nalitzaran el febrer pròxim.

Millora del ferm a Castelldefels: Aquesta actuació, que s’iniciarà pròximament, té un pressupost de prop de 224.000 euros. L’obra conclourà el febrer.

Actuacions a la C-32

El creixement econòmic i social dels municipis del Garraf, per on transcorre l’au-topista C-32, converteix aquesta via en una artèria bàsica de la xarxa de comunicacions, de gran incidència per als seus usuaris i el desenvolupament dels municipis de l’entorn. Així, aquesta actuació, que executarà la con-cessionària, té un triple objectiu: millorar l’accessibilitat al polígon Mas Alba de Sitges, augmentar la capacitat i el nivell de servei de l’autopista i millorar la seguretat viària.

Cal tenir en compte que, el 2013, la tarifa era de 3,84, amb la qual cosa, des d’aleshores, s’ha reduït en un 36%, una tercera part.

Obres de millora en marxa

Per una altra banda, les concessionàries Aucat i Invicat estan executant un conjunt d’obres de millora a la C-32 a diversos punts al Maresme i al Garraf, així com a la C-31, que compten amb un pressupost d’uns 2,5 MEUR.

Les tasques que es portaran a terme con-sistiran principalment en la instal·lació de barreres acústiques per millorar la integració de la infraestructura a l’entorn i també inclou-ran la renovació del ferm en un tram de la C-32, així com actuacions de millora a la C-31.

Actuacions en projecte

El pla d’inversions fi ns al 2016 acordat entre Aucat i Invicat i la Generalitat inclou diverses actuacions de millora de l’accessibilitat de

El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, amb el conseller

delegat d’Abertis, Francisco Reynés, i el director general d’Abertis Autopistas Espanya, Antoni Español (a la dreta).

Hispasat augmenta el nombre de pla-taformes digitals compartides dispo-

nibles sobre la seva flota. Aquestes plataformes permeten la transmissió de canals audiovi-suals individuals dins de múltiplex digitals, compartint la portadora amb altres televisions. D’aquesta manera, els seus clients poden aprofitar la totalitat de la potència dels trans-ponedors dels seus satèl·lits encara que no els ocupin del tot. Aquest servei representa un important avantatge per als canals de televi-sió més petits que desitgin distribuir o difon-

Hispasat amplia els seus serveis de distribució de TVL’operador llença noves plataformes de distribució de TV i facilita als canals de TV la infraestructura necessària per aprofitar al màxim la potència dels seus satèl·litsTEXT I FOTOS HISPASAT

TV SATÈL·LIT

Hispasat va presentar a Amsterdam la seva nova tecnologia SAT>IP.


Més capacitat de retransmissióofereixen els seus satèl·lits sobre Europa, Amè-rica i el nord d’Àfrica, així com en la seva capa-citat transatlàntica. Hispasat continua ampli-ant la seva oferta de serveis mitjançant el desplegament de nous punts d’interconnexió i transmissió. De moment, aquesta potent xarxa té punts d’accés a Madrid, Londres, Hawley (EUA), Budapest, Sofia i Tel Aviv.

D’aquesta manera, Hispasat ofereix una gran flexibilitat per a tots els productors de continguts audiovisuals que pretenguin trans-metre els seus senyals, bé de manera directa a l’usuari (DTH), bé de manera indirecta, trans-portant el seu canal de TV a capçaleres de cable o de difusió terrestre. A més, és possible fer les transmissions tant en format DVB-S com en DVB-S2, fet que permet no només optimitzar la transmissió en potència, sinó també en consum d’ample de banda.

TV per Internet per a tauletes

tàctils i ‘smartphones’

L’operador espanyol de comunicacions per satèl·lit Hispasat va anunciar a Amsterdam, en el marc de l’IBC (International Broadcasting Convention), que s’ha sumat als esforços per implementar l’estàndard SAT>IP (satèl-lit>Internet protocol) i estendre aquest pro-tocol de comunicacions a companyies de tot el món. SAT>IP és una tecnologia innovadora que converteix els senyals de satèl·lit en senyals

dre continguts audiovisuals sense necessitat de contractar la capacitat completa d’un transponedor, ja que els permet emetre amb tota la seva potència i utilitzar antenes de mida inferior per a la seva recepció dins de l’àmplia cobertura de la seva flota.

Per posar en marxa aquest servei, His-pasat ha tancat diferents acords amb els teleports de RRsat, Overon i Telefónica Ser-vicios Audiovisuales, tots sobre la seva posició orbital en 30º oest. Aquestes infraestructures estan disponibles en les connectivitats que

IP per poder distribuir-les a dispositius domès-tics com tauletes tàctils, smartphones i por-tàtils sense necessitat de fer instal·lacions complexes als habitatges.

Hispasat treballarà per animar els fabri-cants a adoptar la tecnologia SAT>IP, a desen-volupar hardware i software compatibles i a col·laborar en la posada en marxa i la millora del protocol de comunicacions SAT>IP.

“Estem convençuts que la distribució de continguts rebuts via satèl·lit a múltiples dispositius IP a la llar aporta importants bene-fi cis per als usuaris, els operadors de satèl·lits i la indústria de la radiodifusió. De fet, Hispa-sat és pioner en la recerca i desenvolupament d’una solució per a la distribució IP a la llar per mitjà del projecte Saturn, iniciat l’any 2010 i les conclusions del qual es van pre-sentar l’any passat”, va explicar Inés Sanz, gerent d’Enginyeria de Clients d’Hispasat. “I creiem també que comptar amb un únic estàndard és clau per al desenvolupament d’aquestes solucions. Per això volem contri-buir a l’adopció del protocol SAT>IP en el conjunt de la indústria”.

La tecnologia SAT>IP, presentada per pri-mera vegada el 2012, transforma el senyal de satèl·lit en format IP en la mateixa antena de recepció o en un servidor SAT>IP connectat a l’encaminador a la llar de l’usuari. Aquesta tec-nologia contribueix a simplifi car les instal·lacions

domèstiques i permet simultaniejar la recepció de diferents programes en diverses pantalles, fet que amplia les possibilitats de veure la tele-visió a la llar a tots els usuaris que desitgin gau-dir de continguts via satèl·lit d’alta qualitat en els seus dispositius IP.

Canvi de consellers a Hispasat

Abertis ha canviat tres dels nou consellers amb els quals compta a Hispasat, en virtut dels can-vis introduïts en l’estructura del grup de con-cessions en el marc del seu nou pla estratègic i davant la propera sortida a borsa de Telecom Terrestre.

Els nous consellers són Jordi Lagares, director corporatiu de Control de Riscos i Auditoria Interna d’Abertis; Pedro Linares, director de Dividend Digital, i Joan Rafel Her-rero, director de Recursos Humans, que subs-titueixen Lluís Deulofeu, nomenat director general de la fi lial d’autopistes francesa Sanef, i Sergio Tórtola i José Manuel Aisamancho, vinculats a l’àrea de Telecomunicacions Ter-restres de Abertis. Telecom Terrestre, per la seva part, s’ha transformat en societat anò-nima, des del caràcter jurídic de societat limitada que presentava fi ns ara, com a pas previ a la seva pròxima oferta pública de venda (OPV) d’accions. Abertis fa aquests canvis després del llançament el passat 30 d’octubre del nou Pla Estratègic.


Des de la seva creació el 1989, Hispasat s’ha convertit en un actor de referència global del sector de les comunicacions per satèl·lit, que ofereix una àmplia cobertura a Europa i l’Amèrica Llatina.

El passat 23 d’octubre, la companyia va celebrar el seu 25è aniversari amb un concert al Teatre Reial de Madrid. L’acte va estar presidit per S. M. el Rei Felip VI i va comptar amb la presència del ministre d’Indústria, José Manuel Soria, i d’altres destacats membres de l’Administració i directius dels sectors aeroespacial, les telecomunicacions i la televisió.

La presidenta d’Hispasat, Elena Pisonero, va dir en la seva intervenció que el naixement de l’empresa responia al “somni col·lectiu d’impulsar un projecte que servís de motor a la indústria espacial nacional” i va agrair a Salvador Alemany i a Francisco Reynés, president i conseller delegat d’Abertis, respectivament, “el suport permanent per construir un projecte cada vegada més professional i d’èxit”.

25 aniversari d’Hispasat

Abertis Telecom va participar de nou en l’Smart City Expo World Congress.

Aquest any la companyia ha continuat apostant per innovadores solucions TIC (tecnologies de la informació i la comuni-cació) que impulsen el desenvolupament de les ciutats a partir d’aplicacions tecno-

Cap a un model urbà intel·ligentLes solucions tecnològiques d’Abertis Telecom optimitzen els recursos, promouen la sostenibilitat mediambiental i proporcionen dades que faciliten l’operativitat urbana

TEXT I FOTOS ABERTIS TELECOM

SMART CITIES


Smart City Expo World Congress 2014

lògiques que milloren la gestió i la mobili-tat urbanes, així com l’accessibilitat i la connectivitat Wi-Fi a les ciutats.

La proposta per a aquest congrés se centra principalment a oferir el marc i les eines òptimes per assentar sòlidament un model de gestió més eficient a les ciutats i,

al mateix temps, dotar els ciutadans d’uns serveis públics que millorin i facilitin el seu dia a dia a l’entorn urbà.

La xarxa de la Internet de les coses, que es va presentar en la passada edició del Mobile World Congress, ha estat ja desple-gada en tot el territori nacional i compta ara amb més de 1.200 emplaçaments actius, raó per la qual es converteix en la xarxa més gran dedicada a la IoT (Internet of Things) d’Europa.

Abertis Telecom aposta per un model de gestió de les infraestructures urbanes en el qual tant les actives (xarxes de comuni-cacions fixes i xarxes sense fil d’accés a Internet) com les passives (terrats i mobi-liari urbà) constitueixen la clau per al ple desenvolupament i desplegament del con-cepte de smart city.

Les aplicacions de les solucions tecno-lògiques d’Abertis Telecom permeten opti-mitzar els recursos, promouen la sostenibi-litat mediambiental i proporcionen dades que faciliten l’operativitat urbana i la seva gestió predictiva. A més, aquest concepte

Les solucions tecnològiques d’Abertis Telecom estan pensades per facilitar l’operativitat urbana.

LA XARXA DE LA INTERNET DE LES COSES COMPTA AMB MÉS DE 1.200 EMPLAÇAMENTS ACTIUS A ESPANYA I ÉS LA XARXA MÉS GRAN DEDICADA A LA IOT D’EUROPA


Smart Pàrquing. Abertis Telecom mostra la tecnologia integrada amb la primera xarxa dedicada a la IoT desplegada a Espanya i que ha permès a l’Ajuntament de Barcelona inaugurar una zona de 500 aparcaments intel·ligents al barri de les Corts. Es tracta d’una prova real en camp que permet a l’Ajuntament de Barcelona analitzar els benefi cis de la sensorització en termes d’estalvi en temps i en combustible, així com de reducció de les emissions de CO

2. Aquest

sistema d’aparcament intel·ligent ja és operatiu a ciutats com ara Moscou, Los Angeles, Londres, San Francisco, Indianapolis o Niça.

Smart Waste management & Water metering. Sobre la seva xarxa per a IoT, Abertis Telecom mostra també diversos casos d’aplicacions d’aquesta nova infraestructura dedicada a la gestió efi cient de serveis i infraestructures com, per exemple,

Aplicacions que Abertis Telecom va presentar a l’Smart City Expo World Congress

solucions per a la gestió de residus i la telelectura de comptadors. Presenta també diversos sensors volumètrics, de temperatura, de lectura, de posicionament, etcètera, integrats amb la tecnologia IoT de Sigfox.

Model de gestió d’infraestructures urbanes passives. Aquest model suposa posar a disposició dels operadors, ja sigui en modalitat housing, ja sigui en modalitat de gestió i manteniment d’elements actius (small cells), els emplaçaments més adequats en la trama urbana (terrasses, terrats i tot tipus de mobiliari urbà) per al desplegament de les seves xarxes de comunicacions mòbils (3G/4G, Wi-Fi i d’altres). Una gestió efi caç i orientada a mercat que permet una presa de decisions efi cientper part dels operadors (time to market) i la generació d’ingressos per a l’Ajuntament.

La plataforma SmartBrain. El Sistema

Operatiu de Ciutat. La plataforma

SmartBrain és la resposta d’Abertis

Telecom i Accenture a la necessitat

d’una plataforma de sensors de ciutat

que permeti disposar d’una eina

integral, transversal i compartida

per tots els serveis públics per a la

gestió de totes les dades (de sensors

i actuadors, dels diferents serveis

públics, d’empreses i entitats,

de les xarxes socials), disponibles

per a la corporació municipal.

La seva fi nalitat és millorar la gestió

de tots i cadascun dels serveis que

es presten al municipi i facilitar la

possibilitat del desenvolupament

de nous serveis, així com incrementar

la interacció amb el ciutadà i el

visitant. Es tracta d’un entorn

modular, obert, fl exible i escalable

pensat per adaptar-se a les

necessitats de les administracions

locals sigui quin sigui la seva mida

i creixent amb ells.

de ciutat aposta per la dinamització econò-mica del teixit empresarial i s’adapta als nous hàbits i necessitats del ciutadà actual.

Altres projectes ‘smart city’

impulsats per Abertis Telecom

La companyia ha desenvolupat en els últims anys diversos projectes per promoure i con-solidar el model urbà intel·ligent. Entre ells cal destacar els tres LivingLabs promoguts (Barcelona, Torrent i Tres Cantos) denomi-nats smart zones, que són àrees de proves de solucions tecnològiques per al nou model de ciutat.

Vista frontal de l’estand d’Abertis Telecom a l’Smart City Expo World Congress 2014.

Barcelona compta amb un nou pro-jecte per donar resposta a la creixent

necessitat d’accés a la informació en mobi-litat dels ciutadans. Es tracta d’una nova col·laboració publicoprivada en el camp tecnològic que permet incidir positivament en la competitivitat, la innovació i la creació d’ocupació. Abertis Telecom, juntament amb l’empresa Eurona, serà l’encarregada de la gestió dels serveis Premium i Roaming, des-prés d’integrar les diferents xarxes Wi-Fi de l’Ajuntament en una única xarxa sota el nom Barcelona WiFi.

Aquest projecte permet superar les limitacions de connexió actuals del Wi-Fi públic a Barcelona, que té unes restriccions legals de velocitat de connexió a 256 KB/s. En contrast, el servei Wi-Fi Premium permet contractar capacitats superiors de fins a 1 i 2 MB/s per modalitat de pagament.

El projecte Barcelona WiFi preveu tri-plicar el nombre de punts operatius d’accés sense fil a la ciutat i passar de la xifra actual de 664 a més de 1.500 el 2016. Aquest incre-ment del desplegament es farà a través de la implantació de Wi-Fi en autobusos, para-des de metro, parcs i jardins, així com mercats municipals i el Port de Barcelona. Es tracta de la xarxa Wi-Fi pública d’àmbit estatal més gran i una de les més rellevants del continent europeu per la seva dimensió.

Aquest servei cobrirà la demanda d’ac-cés a Internet a la capital catalana amb un mercat potencial d’1,6 milions de ciutadans i de 7,5 milions de turistes que visiten la ciutat cada any.

Barcelona amplia la seva xarxa Wi-FiAbertis Telecom posa a disposició de l’Ajuntament de la ciutat els serveis Premium i Roaming, que permetran triplicar el nombre de punts d’accés sense fil

TEXT I FOTOS ABERTIS/AJ. BARCELONA

El desplegament de més punts d’accés Wi-Fi a la ciutat també permetrà instal·lar unes marquesines interactives amb les quals el ciutadà podrà accedir a serveis públics de l’Ajuntament i resoldre tràmits des del mateix carrer.

Capital en tecnologies TIC

Barcelona ha estat pionera i líder a posar a disposició del ciutadà en tot moment aque-lles tecnologies presents en el mercat que acosten les TIC al ciutadà i milloren la seva qualitat de vida, responent per endavant a les necessitats associades als serveis que el ciutadà demana.

L’accés sense fil a Internet és una opor-tunitat de fer més atractiva la ciutat al ciu-tadà, en posar a la seva disposició un servei de gran valor afegit que respon a una neces-sitat cada vegada més extensa, que integra el servei Wi-Fi dins dels serveis municipals clàssics com podrien ser l’aigua, el clave-gueram o l’enllumenat.

A part del propi creixement en extensió del servei Barcelona WiFi, els nous projectes d’ampliació tenen com a objectiu impulsar el desenvolupament de nous models de

EL SERVEI S’ESTENDRÀ A PARCS I JARDINS, MERCATS, AL TRANSPORT PÚBLIC I AL PORT

NOVES TECNOLOGIES


Ampliació d’un servei ciutadà

servei i d’ús del Wi-Fi en els diferents àmbits identificats dins del seu abast.

Ampliació en espais quotidians

L’objectiu és evitar la concentració excessiva de punts en un o més barris i, a la vegada, garantir la cobertura a la ciutat per tal que l’usuari tingui a una distància relativament petita un punt Wi-Fi en qualsevol punt de la ciutat.

L’ampliació del servei Wi-Fi en la via pública en espais quotidians de la ciutat i el transport públic respon també a la necessitat d’evolucionar segons les exigències del mer-cat i de la nova relació que els ciutadans tenen amb la tecnologia i els nous dispositius que

faciliten la ubiqüitat i l’accés immediat a la informació. Per això es plantegen quatre grans iniciatives en quatre àmbits específi cs de la ciutat on la presència ciutadana és molt ele-vada i continuada en el temps.

El desenvolupament d’aquests quatre àmbits es divideix en dues fases: en una pri-mera fase, es desenvoluparan les iniciatives corresponents a l’àrea de Parcs i Jardins i la implantació del servei en la xarxa d’autobusos i estacions de metro, donat que es considera que són aquelles que maximitzen el servei ofert al ciutadà i on la repercussió de la inici-ativa serà més pronunciada. En una segona fase, s’implantaran les dues iniciatives restants (mercats municipals i Port de Barcelona).

AL TRANSPORT PÚBLICObjectiuImplantació del Barcelona WiFi en els autobusos i principals estacions de metro.AbastXarxa completa d’autobusos-Regulars: 1.030-Bus turístic: 70-Busos petits: 309 estacions de metroPunts1 punt d’accés Wi-Fi per a autobusos (o dos en els multiarticulats) i cobertura en l’andana a les estacions de metro.Benefi cis per al ciutadà-Servei Barcelona WiFi en mobilitat a l’interior dels autobusos i estacions de metro.-Facilitat d’accés a informació específi ca sobre la xarxa de transport i a altres informacions de la ciutat.

ALS MERCATSObjectiuImplantació de la fi bra i del Barcelona WiFi en els mercats municipals.AbastMercats municipals a tota la ciutat de Barcelona.21 mercats municipals.Punts6 punts d’accés Wi-Fi a cada mercat (de mitjana) amb connectivitat òptica a través de la xarxa corporativa de l’Ajuntament.Benefi cis per al ciutadà-Servei Barcelona WiFi a l’interior dels mercats.-Connectivitat de fi bra òptica per a les empreses que tenen la seva

activitat en els mercats municipals i per a la implantació d’altres serveis avançats.

ALS PARCS I JARDINSObjectiuExtensió del Barcelona WiFi als parcs infantils i altres àrees similars.AbastInclou espais dedicats a jocs infantils i altres punts d’interès als parcs i jardins.220 zones aproximadament.Punts1 punt d’accés Wi-Fi en cada zona (de mitjana).Benefi cis per al ciutadà-Servei Barcelona WiFi amb una cobertura més gran en la ciutat, en especial en aquelles zones on es concentren els ciutadans.-Connectivitat susceptible de donar servei als conservadors dels espais.

AL PORTObjectiuExtensió del Barcelona WiFi en la zona portuària de la ciutat.AbastMolls del Port de Barcelona.11 molls del PortPunts35 punts d’accés Wi-Fi al Port de Barcelona. 8 punts d’accés al Moll Adossat i 27 punts més a la resta de molls.Benefi cis per al ciutadà-Cobertura ampliada del servei Barcelona WiFi al Port.-Serveis específi cs orientats als visitants de la ciutat que arriben per via marítima.

Pla d’expansió Wi-Fi a Barcelona

La Ciutat Comtal triplicarà la seva cobertura Wi-Fi amb tecnologia d’Abertis Telecom i Eurona.


56 LINK abertis ENERO 2015

Viatge a l’edat mitjanaS’arribi com s’arribi a Àvila, el primer que ha de fer el viatger és allunyar-se uns metres per la carretera de Salamanca fi ns arribar al calvari dels Cuatro Postes, als afores. Allà hi ha les millors vistes de la més medieval de les ciutats espanyolesTEXT TONI CAPILLA FOTOS OFICINA DE TURISME D’ÀVILA I AGÈNCIES

Àvila és una ciutat medieval, renai-xentista i moderna. Una ciutat que

convida a passejar per ella a la recerca de les empremtes i el misticisme de santa Teresa de Jesús. O recorrent els seus palaus renai-xentistes. O descobrint les llegendes d’una de les poques ciutats espanyoles que conserva íntegra la seva esplèndida muralla medieval. Una muralla que testimonia exemplarment l’esplendor que va viure la ciutat durant l’edat mitjana i la converteix en una de les capitals del romànic, en una ciutat plena d’esglésies, convents, monestirs i palaus.

La vincladissa muralla, amb els seus 2.516 metres de perímetre, les seves 88 ele-

La ciutat de les muralles

ÀVILA

gants torrasses i les seves nou portes, és l’autèntic emblema de la ciutat. Construïda a partir de la fi del segle XI a instàncies de Ramon de Borgonya, pare d’Alfons VII, i del bisbe Pelai, la muralla s’erigeix sobre una modesta fortifi cació de l’Obila romana, pos-siblement consolidada en època visigoda. Per apreciar tota la seva esplendor i viatjar pel temps, el millor és pagar els 3,50 euros que val gaudir d’un recorregut d’uns tres quilò-metres pels seus llenços i baluards.

El centre d’interpretació de les muralles es troba a la Casa de les Carnisseries, una antiga construcció on antigament s’emma-gatzemaven i es repartien les quotes de carn. Molt a prop es troba el mur defensiu de l’ab-sis de la catedral. D’estil gòtic però amb nom-brosos retalls romànics, destaca pel seu retaule major, iniciat per Pedro Berruguete i fi nalitzat per Joan de Borgonya, el seu recollit claustre, la seva monumental girola i el seu aspecte militar, emfatitzat per la seva torre emmerletada de gairebé 43 metres d’altura.

Bressol de llegendes

A l’altra banda de la muralla es troba la basí-lica de Sant Vicenç, una de les millors cons-truccions d’estil romànic, no només d’Àvila sinó de tot Castella i Lleó. La llegenda diu que es va construir al mateix lloc on, el segle IV, van ser martiritzats sant Vicenç i les seves germanes Sabina i Cristeta. Llegendes a part, el temple va ser construït entre els segles XI


Vista panoràmica de la muralla d’Àvila, testimoni de l’esplendor que va viure la ciutat durant l’edat mitjana.

ENERO 2015 LINK abertis 57

i XIV. La seva sobrietat extrema contrasta amb la riquesa del seu interior. Una de les seves joies és el sepulcre de sant Vicenç, una de les millors mostres d’art funerari del país.

Molt a prop es troben el Museu Provin-cial d’Àvila, que ocupa l’antic Palau dels Dea-nes, i l’església de Santo Tomé el Viejo, cons-truïda el segle XII i considerada un dels millors exemples del romànic avilès. No gaire lluny es troba el convent de Sant Josep, recinte de clausura de monges carmelites descalces construït el 1562 que té l’honor de ser la primera fundació conventual portada a terme per santa Teresa de Jesús.

Intramurs i a pocs passos de la catedral hi ha el Palau dels Serrano, notable construc-ció del segle XVI que ara acull un centre cul-tural, el Palau del Rei Nen, del segle XIII i presidit pel seu característic balcó en canto-nada sobre el qual descansa un escut nobi-liari, i el Palau dels Velada, històrica casa palatina presidida per una torre quadrada ara

AMB ELS SEUS 2.516 METRES DE PERÍMETRE, LES SEVES 88 ELEGANTS TORRASSES I LES SEVES NOU PORTES, LA MURALLA ÉS L’AUTÈNTIC EMBLEMA DE LA CIUTAT


A dalt, festes populars a una de les nou portes de la muralla. A sota, torre de la catedral.

Madrid-Àvila, la connexió més ràpida

L’autopista AP-51 uneix l’AP-6, Autopista del Nord-oest, al seu pas per Villacastín, amb Àvila. Es va inaugurar el 6 de novembre del 2002 i compta amb una longitud de 24,4 km. La concessionària d’aquesta autopista, així com de l’AP-61, és Castellana de Autopistas, del grup Abertis. Per construir-la es va aprofi tar el corredor de l’N-110 al seu tram entre Villacastín i la capital avilesa. L’AP-51 és la segona autopista més important de la província després de l’AP-6 i, en períodes d’ús punta, pot arribar als 10.000 vehicles per dia. Fins al setembre del 2014, va registrar una intensitat mitjana diària (IMD) de 6.602 vehicles al dia (un 3% més que el 2013). Els mesos estivals sol registrar el trànsit més alt, especialment l’agost. La resta dels mesos el trànsit s’aproxima a la mitjana anual.


Més enllà de la ciutat i de les seves imponents muralles hi ha moltes altres coses que fer i veure a la província d’Àvila:

Serra de Gredos. L’escriptor Miguel de Unamuno la va defi nir com el cor petri d’Espanya i està situada al sud de la província. Una bona manera de recórrer-la és fer-ho a través del sender de gran recorregut GR-10 que la travessa d’est a oest. A un dels seus pobles, Navarredonda, neix el riu Tormes, que baixa camí de la veïna ciutat de Salamanca i cap a la seva mort al Duero.

L’Alberche. Aquest riu transcorre per una vall que gaudeix d’un innegable atractiu. A més de les nombroses zones de bany a les

Més enllà de les muralles

reconvertida un hotel de quatre estrelles que lluu un notable pati renaixentista. El seu ús hoteler no és intranscendent. Al seu dia, aquest palau ja va ser residència passatgera del rei Carles V i la seva dona.

A l’altra banda de la muralla es troba la plaça de Santa Teresa o del Mercado Grande, presidida per l’església de Sant Pere, un tem-ple de línies elegants que obeeixen fi delment els preceptes estètics del romànic cluniacenc. Amb una única i enorme excepció: el gran rosetó gòtic afegit a mitjan segle XIV. A prop hi ha el monestir de Sant Tomàs, antic palau d’estiu dels Reis Catòlics que mai no van arribar a utilitzar i que van cedir a l’orde dels dominics. El monestir és una bona mostra del gòtic isabelí i té tres claustres.

Al sud de la muralla i extramurs es troba el convent de Santa Maria de Gràcia. Aquí va ser on Alonso de Cepeda va internar, el 1531, la seva fi lla Teresa amb la idea que madurés i s’hi formés. L’estada de qui després seria santa Teresa de Jesús va ser interrompuda, la tardor del 1532, per una greu malaltia que va fer que tornés a casa del seu pare. La tutela de l’abadessa María Briceño va ser essencial en la seva formació i en la seva decisió de professar com a religiosa. El convent encara conserva el combregador i el confessionari de l’època en què va acollir a Santa Teresa.

Seguint pel passeig del Rastro arribem a la porta de Santa Teresa, darrere la qual apa-reix la plaça de la santa. Allà hi ha el convent

ÀVILA

AL SUD DE LA MURALLA ES TROBA EL CONVENT DE SANTA MARIA DE GRÀCIA, ON ALONSO DE CEPEDA VA INTERNAR EL 1531 LA SEVA FILLA TERESA AMB LA IDEA QUE MADURÉS I S’HI FORMÉS

quals fi ns i tot es poden practicar

esports com el windsurf, l’esquí

aquàtic o el piragüisme, l’Alberche

alimenta unes fèrtils terres

on abunda el raïm garnatxa

i picapoll, pares d’uns vins

de reconegut prestigi.

La Moraña. El millor exemple

del típic paisatge castellà cal

buscar-lo a La Moraña, una

extensa plana situada al nord de

la província. Durant la Reconquesta

es va repoblar amb àrabs conversos

que van deixar en herència

una infi nitat d’esglésies d’estil

romànic-mudèjar com les de Sant

Nicolau de Bari, a Madrigal de las

Altas Torres, o les de Santa Maria

la Gran del Castell i Sant Martí,

totes dues a Arévalo.

1

2

3


Guia per al visitant

Com arribar-hiÀvila és a poc més d’una hora de tren de Madrid, amb nombrosos serveis diaris. Per carretera, la millor ruta és sortir de la capital per l’ A-6 i després prendre o l’N-403 o l’A-51 per arribar a la capital avilesa.

Moure’s per la ciutatÀvila és una ciutat petita que es pot recórrer a peu sense gaires difi cultats. La circulació i l’aparcament a l’interior emmurallat acostuma a ser difícil. La millor opció és estacionar el vehicle en alguna de les zones habilitades a aquest efecte extramurs.

On allotjar-seLAS MURALLASRonda Vieja, s/n. Tel. 920 35 31 65www.hotelmurallas.comPetit hotel situat entre les muralles i la basílica de Sant Vicenç, és un dels millor situats per gaudir dels atractius d’Àvila. Des de la porta de l’hotel hi ha una de les millors panoràmiques de la muralla. Des de 60 euros.

LAS LEYENDASFrancisco Gallego, 3. Tel. 920 35 20 42www.lasleyendas.esL’Hotel Las Leyendas ocupa una encantadora casa pairal del segle XV reformada a principi de segle. Malgrat la seva decoració minimalista, dormir en una de les seves habitacions permet despertar-se en plena edat mitjana. Des de 49 euros.

On menjarLAS CANCELASCalle de la Vida y de la Muerte, 6. Tel. 920 21 22 49www.lascancelas.com/Aquesta antiga posada rehabilitada és un lloc immillorable per gaudir del millor de la cuina castellana. Les patates revolconas amb pop són espectaculars. Entre plat i plat es pot gaudir del seu pati renaixentista i de la seva revoltonada de fusta.

LOS CANDILESPedro Lagasca, 5. Tel. 920 21 31 02Una visita indispensable si es viatja a Àvila. Cuina molt cuidada, amb racions abundants i delicioses. La millor mitjana de vedella de la província se serveix aquí. També són molt recomanables els ous trencats amb foie i l’espectacular amanida de la casa.

Per saber-ne més: www.avilaturismo.com

de Santa Teresa, construït durant el segle XVII, per ordre del comte-duc d’Olivares, sobre el solar de la que havia estat casa natal seva. La sòbria façana de granit amaga un interior barroc on es conserva una sala amb els records personals de la santa. L’edifi ci també conserva el petit hort on jugava de petita. Una petita capella assenyala el lloc on era situat el dor-mitori on va ser engendrada santa Teresa.

A pocs metres es troba la renaixentista Torrassa dels Guzmanes, seu de la Diputació d’Àvila. Aquesta torrassa alta i quadrada va ser construïda durant el segle XVI i lluu amb orgull els escuts heràldics dels Guzmanes i els Bracamontes. Just davant hi ha el monu-ment a un altre avilès cèlebre, sant Joan de la Creu. No gaire lluny es troba la plaça del Mercado Chico, urbanitzada durant el segle XVI i on destaquen els 38 arcs de mig punt dels seus pòrtics. Un entorn ideal per acabar la ruta per la ciutat i prendre un descans en algunes de les típiques fondes que esquitxen la ciutat.

— 1 —Calvari dels Cuatro Postes. — 2 —Basílica de Sant Vicenç. — 3 —Catedral d’Àvila.— 4 —Torre dels Guzmanes.— 5 —Festa popular a la muralla.

4

5


La Fundació Abertis exposa a la UNESCO les seves línies d’actuacióEl president d’Abertis i de la Fundació Abertis, Salvador Alemany, va presentar a París les activitats d’estudi, protecció i conservació del medi ambient que la Fundació desenvolupa a la seva seu, el castell de CastelletTEXT I FOTOS ABERTIS

El president d’Abertis i de la Fundació Abertis, Salvador Alemany, va anunciar

a la seu de la UNESCO a París les línies d’ac-tuació mediambientals que el Centre UNESCO-Fundació Abertis portarà a terme al castell de Castellet, designat Centre per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis l’any passat.

Salvador Alemany va pronunciar el seu discurs acompanyat d’Irina Bokova, directora general de la UNESCO, així com del secretari d’Estat de Medi Ambient d’Espanya, Federico Ramos. En l’acte també hi van participar l’ambaixador del Regne d’Espanya davant la UNESCO, Juan Manuel de Barandica; el direc-tor de l’Organisme Autònom de Parcs Naci-onals (OAPN), Basilio Rada, i el coordinador científic del projecte, el doctor Martí Boada.

En paraules de Salvador Alemany, “estem molt orgullosos de la Fundació Abertis ja que, des del seu inici, ha canalitzat la sensibilitat per l’entorn i ha fomentat el seu compromís amb el medi ambient, donant suport a la recerca, organitzant jornades i conferències, editant publicacions, patrocinant projectes i cedint la seva seu, el castell de Castellet, a entitats i projectes com aquest”.

La directora general de la UNESCO, Irina Bokova, va destacar “la importància que té per a la UNESCO aquesta associació publico-privada, pionera en l’àmbit de les reserves de la biosfera”.

L’enclavament únic on es troba el castell de Castellet i la seva rica biodiversitat han

afavorit el seu nomenament com a Centre per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosis-temes Mediterranis. Aquesta designació permetrà portar a terme estudis profunds de la regió mediterrània. A més, el nou centre compta amb la certificació ISO 14001, que garanteix una correcta gestió mediambien-tal i minimitza el seu impacte en el territori.

Iniciatives mediambientals

El pla d’activitats previst que es desenvolupa a Castellet està centrat en la creació d’un fons de documentació sobre la sostenibilitat en els espais naturals, així com en els serveis ambientals de les reserves de la biosfera i indicadors de sostenibilitat en xarxa. També s’hi elabora una base de dades en el marc de

Compromís amb la biodiversitat

MEDI AMBIENT


Entrevista al doctor Martí Boada,coordinador científi c del projecte

Després la designació del castell de Castellet com a nou Centre per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis, com valora la coexistència entre la Fundació Abertis i la UNESCO per portar a terme les iniciatives anunciades?

S’ha fet un gran pas. Aquest acord ens situa en un marc nou, amb un conveni entre un organisme de caràcter internacional com la UNESCO i una institució d’àmbit privat, com és la Fundació Abertis. Per primera vegada té lloc un procés d’aquest tipus, innovador, que pot marcar tendència en el futur. S’ha d’entendre que, en el context del segle XXI, amb una situació econòmica totalment diferent, iniciem una fórmula nova que contribuirà en la preservació del medi amb la institució cultural més important a escala planetària.

De quina manera contribuirà el castell de Castellet en la preservació de l’entorn?

Una de les principals contribucions que ofereix Castellet és l’equipament, situat en una àrea mediterrània d’un gran interès ecològic, amb unes instal·lacions molt modernes i competitives. Tot plegat, en un escenari històric i arquitectònic molt rellevant. D’altra banda, una altra de les contribucions és la de descentralitzar, almenys en part, la política de les reserves de la biosfera, que és un instrument de conservació del planeta. Gràcies a la creació d’aquest centre mediterrani, es faran estudis de les reserves mediterrànies tant del nord com del sud. Aquesta és l’altra gran novetat.

Com es fan compatibles el progrés empresarial i la cura del medi ambient?

El concepte de conservació és molt ampli. Les iniciatives que es portin a terme per a la reserva de la biosfera s’han de plantejar de tal manera que es compatibilitzi la conservació de l’entorn amb la dinamització econòmica de l’espai protegit i de les comunitats que viuen en aquest territori. S’entén que la reserva de la biosfera no frena processos de l’activitat productiva sinó que els incentiva, fi ns i tot en les economies locals, sempre amb criteris de sostenibilitat. Aquest és l’objectiu d’una reserva de la biosfera, compatibilitzar la conservació d’unes àrees protegides amb les zones habitades. El mateix concepte de conservació ha anat evolucionant. El centre per a les reserves de la biosfera s’ha d’entendre com un element de dinamització, d’ordenació i de posada en valor de la producció i de la cultura locals, del turisme sostenible, és a dir, de tot allò que caracteritza el segle XXI.

la cooperació Nord-Sud a partir de la reco-pilació de publicacions sobre cooperació internacional relatives a les reserves de la biosfera i parcs nacionals de la regió medi-terrània. Així mateix, s’hi organitzen semina-ris, trobades, programes educatius, excursions i passejades didàctiques.

Les reserves de la biosfera són llocs geo-gràfi cs representatius de diferents hàbitats del planeta i apleguen tant ecosistemes ter-restres com marins. La UNESCO va iniciar a principi dels anys setanta la selecció d’aquests espais naturals amb l’objectiu de conservar i protegir-ne la biodiversitat, així com de fomentar el desenvolupament econòmic i humà en aquestes zones, la recerca, l’educa-ció i l’intercanvi d’informació dins de la xarxa mundial que avui constitueixen més 560 reserves de la biosfera en 110 països. Eren els primers passos cap al concepte de desenvo-lupament sostenible que avui coneixem com a Programa MaB (sobre l’Home i la Biosfera, conegut per les seves sigles en anglès, Man

and Biosphere).

La seu de la Fundació Abertis va ser nomenada el 2013 Centre UNESCO per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis.


SEGURETAT VIÀRIA

Compromesos amb els joves conductorsPer segon any consecutiu, un grup de voluntaris de Barcelona i Madrid amb lesió medul·lar van alertar els joves dels perills de conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues TEXT I FOTOS FUNDACIÓ ABERTIS

La Fundació Abertis va tornar a fomen-tar la conducció responsable entre els

joves. Ho va fer per segon any consecutiu a les zones d’oci nocturn més concorregudes de Barcelona i Madrid. Emmarcada en la campa-nya Et queda una vida, la Fundació promou des del 2009 la conscienciació entre els joves dels perills que pot tenir una actuació irres-ponsable. En el cas de Barcelona, la iniciativa va tenir lloc a Castelldefels i va comptar amb un grup de voluntaris de l’Institut Guttman de Barcelona amb lesió medul·lar i de volun-taris de la Creu Roja, que van alertar de les conseqüències de conduir sota els efectes de l’alcohol, les drogues o de distreure’s al volant.

L’acte de presentació va anar a càrrec del director de la Fundació Abertis, Sergi Loug-hney; del regidor de Governació i Via Pública de l’Ajuntament de Castelldefels, David Solé, i del cap de la Policia Local de Castelldefels, Domingo López.

Madrid també va portar a terme aquesta iniciativa a final de novembre, al Barclays Center (Palacio de los Deportes) en col-laboració amb l’Ajuntament de la capital d’Espanya, CD Ilunion (Fundació ONCE) i la Creu Roja. En aquest cas, la iniciativa va tenir com a objectiu fomentar la conducció res-ponsable entre els 9.000 joves que esperaven a l’entrada en acabar el concert d’Ed Sheeran al Palacio de los Deportes.

Juntament amb els voluntaris, hi van estar presents el coordinador general de Seguretat i Emergències de l’Ajuntament de Madrid, Emi-lio García; l’inspector en cap de la Policia Muni-cipal de Madrid, Francisco Caletrio; el director de Relacions Institucionals d’Abertis i de la Fundació Abertis, Sergi Loughney; el director de Relacions Institucionals de CD Ilunion (Funda-ció ONCE), i els responsables de Creu Roja d’Empreses i Joventut, José Carlos García i Blanca Gallego, respectivament.

La Fundació Abertis

La Fundació Abertis ha impulsat aquest pro-jecte conscient de la necessitat que hi ha a la societat de prendre una consciència més gran dels riscos que comporta actuar de manera irresponsable en les sortides d’oci nocturnes. Aquesta és una acció emmarcada en l’extens Programa de Seguretat Viària que porta a terme la Fundació Abertis des de l’any 2003 i que inclou la promoció d’investigacions, l’organització de jornades científiques, l’edu-cació viària a les escoles i les campanyes de sensibilització. Concretament, aquesta acció s’emmarca en la campanya de sensibilització Et queda una vida, iniciada el 2009 i dirigida als joves d’entre 18 i 30 anys.

Fundació AbertisDiversos instants de la campanya Et queda una vida.


En el seu camí cap a la sostenibilitat

El castell de Castellet, seu de la Fundació Abertis i nou Centre per a les Reserves de la Biosfera dels Ecosistemes Mediterranis de la UNESCO.

El mes d’octubre passat va tenir lloc la primera reunió de la nova Comissió

de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), la creació de la qual va aprovar el Consell d’Administració d’Abertis. Aquesta Comissió té la finalitat d’analitzar i resoldre les qües-tions relatives a l’RSC del Grup i està integrada per Salvador Alemany (president), María Teresa Costa, Susana Gallardo, Santiago Ramí-rez i Manuel Torreblanca. El secretari no con-seller és Josep Maria Coronas.

La decisió de crear la Comissió específica de Responsabilitat Social Corporativa “va ser a iniciativa de tot el Consell d’Administració, sensible a la necessitat que les empreses estiguin compromeses amb la societat, i després de constatar el creixent pes que pre-nien les qüestions relacionades amb l’RSC en el si del Consell d’Administració en els últims anys”, explica Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals i de la Fundació Abertis. Així, Abertis es converteix en una de les poques empreses de l’Ibex en què la Comissió d’RSC està centrada exclusivament en aquestes qüestions. És el resultat del com-promís del Grup per trobar el millor instru-ment efectiu per donar més importància i transparència a les qüestions relatives al compromís de l’empresa amb la societat.

A partir d’ara, doncs, l’RSC tindrà el seu propi espai de discussió i anàlisi en el si del màxim òrgan de decisió d’Abertis i emetrà informes periòdics redactats ad hoc per al ple del Consell. Hi haurà, d’aquesta manera, una

Abertis ja compta amb la seva pròpia Comissió d’RSCAbertis es converteix en una de les empreses pioneres en crear una Comissió d’RSC al Consell d’AdministracióTEXT I FOTOS FUNDACIÓ ABERTIS

completa coordinació entre les activitats del Grup i la Fundació Abertis.

RSC i bon govern,

intrínsecament lligats

Les qüestions relatives al bon govern tindran un pes important en les reunions de la Comis-sió d’RSC. D’aquesta manera, es reforcen els últims avenços d’Abertis en aquesta matèria, com és el cas de l’increment de la quota

femenina en el si del Consell (amb quatre conselleres), la reducció del nombre de con-sellers a 17 i el consegüent increment del pes dels consellers independents, segons esta-bleixen les millors pràctiques internacionals de bon govern.

Per altra banda, la nova Comissió té la vocació de servir al conjunt del Grup amb la idea d’implicar també les filials en el futur per tal que aquestes puguin crear comissions similars en els seus consells d’administració.

La creació de la Comissió d’RSC està tenint una molt bona acollida entre la comu-nitat d’analistes i inversors –tant institucio-nals com minoritaris–, que reclamen més transparència en la gestió de les empreses on inverteixen i que valoren cada vegada més el valor afegit que aporta a l’acció l’RSC i el bon govern corporatiu en una empresa.

RESPONSABILITAT

L’RSC TINDRÀ EL SEU PROPI ESPAI DE DISCUSSIÓ I ANÀLISI EN EL SI DEL MÀXIM ÒRGAN DE DECISIÓ D’ABERTIS


Dalí culmina el seu viatge a São PauloL’obra del més gran exponent del surrealisme aterra a la ciutat brasilera després de passar per París, Madrid i Rio de Janeiro, on es va convertir en l’exposició de l’artista més visitada de la històriaTEXT I FOTOS ABERTIS

La retrospectiva de Dalí, patrocinada per Arteris, filial d’Abertis al Brasil,

culmina el seu recorregut mundial amb l’ar-ribada a São Paulo després de l’èxit obtingut a París, Madrid i Rio de Janeiro, on va obtenir rècord de visites. Es tracta de la mostra anto-lògica més gran d’obra original de Salvador Dalí que viatja a l’Amèrica Llatina, amb peces procedents dels dos principals dipositaris de

Arteris patrocina una retrospectiva històrica

CULTURA

l’obra de l’artista: la Fundació Gala-Salvador Dalí i el Museu Reina Sofia. Ofereix una opor-tunitat única per donar a conèixer a l’Amèrica Llatina l’obra de Salvador Dalí, amb una espe-cial incidència en l’etapa surrealista.

David Díaz, conseller delegat d’Arteris, va explicar que “des que la mostra va ser presentada a París, tant Arteris com la Fun-dació Abertis es van fixar com a objectiu que l’exposició es pogués veure també a São Paulo. D’aquesta manera, hem volgut acompanyar l’Institut Tomie Ohtake en el seu esforç per fer possible aquest viatge”, i va recordar que “la difusió de la cultura és un dels pilars del nostre treball de respon-sabilitat social corporativa i estem molt satisfets de poder participar d’aquest moment. Estem convençuts que serà un nou èxit de públic”.


Rècord històric a Rio de Janeiro

La retrospectiva de Dalí, patrocinada també per Arteris, és ja l’exposició de l’artista més visitada de la història. Prop d’un milió de persones (978.171) han passat per la mostra, la xifra més gran registrada en el món en una exposició de l’obra de l’artista del surrealisme. El seu pas per la ciutat de Rio de Janeiro va comptar amb prop d’un milió de visites, i supera els anteriors rècords registrats al Cen-tre Pompidou de París (790.000) i al Museu Reina Sofia de Madrid (732.000).

L’exposició de Salvador Dalí és també l’èxit més gran registrat en els 25 anys d’his-

Valor educatiu i social

En aquest sentit, Abertis repeteix l’experièn-cia de Rio de Janeiro en la tasca d’acostar la cultura a les persones més desafavorides. A la ciutat carioca, amb el patrocini d’Arteris, el Centre Cultural Banc del Brasil va rebre la visita d’un grup de 480 nens i adolescents amb discapacitat intel·lectual. Una iniciativa que també s’impulsarà a São Paulo amb l’ob-jectiu que els joves també puguin conèixer l’Institut Tomie Ohtake i les seves exposicions. El conseller delegat d’Arteris va destacar que “iniciatives com aquestes són transforma-dores per a tots i ens recorden el que és real-ment important en la vida”, i va afegir que “el regal més gran per a nosaltres ha estat poder participar d’un moment inoblidable com aquest i compartir l’alegria i l’atenció dels alumnes”.

LA RETROSPECTIVA DE DALÍ, PATROCINADA TAMBÉ PER ARTERIS, ÉS JA L’EXPOSICIÓ DE L’ARTISTA MÉS VISITADA DE LA HISTÒRIA, AMB PROP D’UN MILIÓ DE VISITANTS

tòria del Centre Cultural Banc del Brasil, que va acollir la mostra a la ciutat carioca entre el 29 de maig i el 22 de setembre, coincidint amb el Mundial de futbol al Brasil.

Aquesta retrospectiva és la mostra anto-lògica més gran d’obra original de Salvador Dalí que viatja a l’Amèrica Llatina, amb un total de 220 peces –164 obres d’art i 56 documents–, que fan una especial incidència en l’època surrealista. L’exposició continua el seu viatge al Brasil a l’Institut Othake de São Paulo, on es pot visitar des del 17 d’oc-tubre passat i fins a principi del 2015, i on espera registrar nous rècords de visitants.

Centenars d’adolescents amb discapacitat intel·lectual van visitar l’exposició de Dalí a Rio de Janeiro i a São Paulo. A sota, un moment de la inauguració de l’exposició.

L’obra de Joan Miró recala a XileLa mostra ‘La força de la matèria’, patrocinada per Abertis i la Fundació CorpArtes, aplega més de 100 obres de l’artista barceloní


El nou Centre de les Arts 660 de San-tiago de Xile va obrir les portes al

públic amb una gran exposició de l’artista català Joan Miró, titulada Joan Miró, la força

de la matèria. La iniciativa ha estat possible gràcies al conveni de col·laboració entre Aber-tis Autopistas Xile, la Fundació Abertis i la Fundació CorpArtes, amb el propòsit de difon-dre l’art i la cultura a Xile. Es tracta d’una mostra inèdita formada per peces que mai abans no havien estat exhibides juntes. Un total de 112 obres de diferents formats rea-litzades majoritàriament en els anys seixanta i setanta, pertanyents a la Fundació Joan Miró de Barcelona i a la col·lecció privada de la família de l’artista.

El llenguatge més pur de l’art

Els treballs exposats es resumeixen en 41 pintures, 20 dibuixos, 22 escultures, 26 obres gràfiques i tres objectes que van ser inspira-ció de volums presents en l’exhibició. Tal com el seu títol indica, l’exposició busca palesar la importància que aquest artista surrealista va donar a la matèria, tant com a via d’expe-rimentació com a fi en si mateixa. Experi-mentant amb els materials més diversos i els procediments més innovadors, Joan Miró va voler traspassar les regles establertes per assolir el llenguatge més pur de l’art. A final dels anys vint va descobrir que la seva capa-citat creativa podia anar molt més enllà de la pintura tradicional, dels seus formats i eines acadèmiques, i que era capaç de desafiar els límits dels mitjans convencionals i crear amb allò que tingués al seu abast. Així va ser com es va proposar “assassinar la pintura” i va començar una etapa d’exploració amb nous materials i suports.

Exposició inèdita

CULTURA

El resultat d’aquella decisió són els tre-balls de l’exposició Joan Miró, la força de la

matèria, que va estar instal·lada fins al novem-bre en unes galeries d’art de gairebé mil metres quadrats.

Com ja es va fer en les exposicions de Rio de Janeiro i de São Paulo, diversos col·legis van participar en el Projecte Escola, gràcies al qual més de 200 escolars van tenir l’opor-tunitat de visitar la mostra del pintor i rebre material escolar facilitat per Abertis Auto-pistas Xile.

D’esquerra a dreta, Mauricio Tuteleers, gerent Comercial, Comunicacions i RRII d’Abertis Autopistas Xile; Sergi Loughney, director de RRII i de la Fundació Abertis; Mónica Allés, directora de RRHH d’Abertis Autopistas Xile; Jacqueline Plass, directora de la Fundació CorpArtes, i Juan María Hernández-Puértolas, director de Comunicació Corporativa d’Abertis.



Jornada de reflexió mediambiental

Pel benestar i la qualitat de vida

La seu de la Fundació Abertis, el castell de Castellet, ara Centre UNESCO per

a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies, va acollir la II jornada del prestigiós Barcelona BioEconomy Forum (BBF), celebrat del 27 al 29 de novembre. Van presidir l’acte Salvador Alemany, president d’Abertis i de la Funda-ció Abertis; Josep M. Pelegrí, conseller d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, en una jornada guiada per Eduardo Rojas-Bri-ales, subdirector general de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i

La Fundació Abertis ha posat una vegada més el seu granet de sorra en

el seu compromís amb totes aquelles inici-atives que contribueixin al benestar i el desen-volupament de la societat. En aquest cas, col·laborant amb el Centre Nacional d’Inves-tigacions Cardiovasculars (CNIC), reconegut per la seva excel·lència en les instal·lacions i, sobretot, en el capital humà. Tots els projec-tes en què està involucrat el CNIC requerei-xen finançament sostenible, raó per la qual el suport de la Fundació Abertis i el de totes

Castellet acull el prestigiós Barcelona BioEconomy Forum

La Fundació Abertis, amb la recerca cardiovascular

El centre UNESCO-Abertis va ser el punt de trobada d’aquesta plataforma internacional de debat científic

La Fundació participa en projectes que, en un curt termini de temps, contribuiran a millorar la salut dels ciutadans


TEXT CNIC/ABERTIS FOTOS CNIC

recursos renovables d’origen forestal i de serveis ecosistèmics. El principal objectiu es focalitza en l’àrea mediterrània i l’hemisferi sud. Durant la jornada hi van impartir confe-rències magistrals Martí Boada, assessor científic de la Fundació Abertis i membre de l’ICTA-UAB; Rachanda K. Pachauri, president del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), i Antoni Trasobares, director de Recursos Naturals i Biodiversitat de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Gene-ralitat de Catalunya.

que ja ha demostrat l’eficàcia d’administrar un medicament de baix cost durant el trasllat en ambulància a les persones que han patit un infart, cosa que redueix el dany al cor.

Un dels pilars del CNIC és el Pla de For-mació CNIC-JOVE. El director general del centre, el doctor Valentí Fuster, ha fet una ferma aposta per la captació de talent en totes les fases de l’educació, des d’estudiants de segon de batxillerat fins a investigadors postdoctorals que es traslladen al centre per desenvolupar el Pla de Formació.

CIÈNCIA

l’Agricultura (FAO) i cap del Departament Forestal. La ministra d’Agricultura, Alimen-tació i Medi Ambient del Govern d’Espanya, Isabel García Tejerina, va presidir la jornada inaugural del Barcelona BioEconomy Forum, que serveix com a plataforma de discussió de base científica i orientada a la presa de decisions que aglutina líders empresarials d’alt nivell amb gestors, científics i altres líders d’opinió.

Aquest és el primer acte d’una sèrie de fòrums bianuals internacionals sobre desen-volupament econòmic sostenible partint de

les empreses de la Fundació Pro CNIC és clau en la translació de la ciència bàsica que es produeix en el centre per a la societat.

La Fundació Abertis ajuda al fet que molts dels projectes en què treballa el centre es facin realitat. Ben aviat, un d’ells es traslladarà a la pràctica clínica: la polipastilla, que està a punt de formar part de la farmaciola dels espanyols que pateixen un infart. Amb ella, podran reduir la dosi que necessiten consumir per prevenir un segon esdeveniment i facilitar així la seva adherència. També ho és l’estudi METOCARD,


BREUS

El conseller delegat d’Abertis, Fran-cisco Reynés, va protagonitzar al

novembre una nova edició de les conferències empresarials organitzades per l’Associació per al Progrés de la Direcció (APD). Sota el nom d’Equity Story: el repte de la credibilitat, la seva ponència va versar sobre la necessitat que les empreses treballin dia a dia en la cre-ació de valor com a principal compromís amb els seus accionistes.

Dues de les autopistes d’Abertis Auto-pistas Xile van ser premiades per la

Mútua de Seguridad, gràcies als bons resul-tats obtinguts en el desenvolupament del Programa Empresa Competitiva durant el

Francisco Reynés, a l’APD

Premiades dues autopistes xilenes

Durant la trobada, a la qual van assistir nombrosos empresaris i membres de l’Asso-ciació, Reynés va oferir detalls de la nova política de dividends del Grup: “Els nostres accionistes es beneficiaran en els pròxims anys d’un increment del dividend constant i sostenible, que serà del 10% cada any”. Així mateix, va recordar la intenció de treure a borsa la divisió de telecomunicacions terres-tres, subjecta a condicions del mercat.

passat any 2013. El premi té la finalitat de reconèixer públicament les empreses des-tacades en la gestió preventiva de riscos i la cura dels seus treballadors.

Les dues autopistes premiades van ser Autopista del Sol, destacada amb una qua-lificació d’Excel·lent (97%) en el compliment dels estàndards del Programa de Seguretat i Salut Ocupacional Empresa Competitiva; i per altra banda, Autopista Los Andes va ser valorada amb Molt Bé, en aconseguir una qualificació del 94%. Mauricio Tuteleers, gerent comercial d’Abertis Autopistas Xile, va rebre els dos diplomes en una cerimònia que es va desenvolupar el mes de juliol pas-sat al parc Araucano de Santiago de Xile.

El president de Sanef, Alain Minc, va ser condecorat amb la Gran Creu

de l’Orde del Mèrit Civil, que li va atorgar el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, el mes d’octubre passat en un acte celebrat a Madrid. L’acte va comptar amb la presència de l’expresident del Govern, Felipe González; l’ambaixador de França a Espanya, Carlos Bastarreche; el seu homòleg espanyol a París, Ramón de Miguel, i diverses personalitats del món empresarial espanyol. En la seva intervenció, el ministre va lloar les qualitats professionals d’Alain Minc, la seva talla humana i intel-lectual, així com la seva activa tasca empre-sarial tant a França com a Espanya. L’em-presari és des del gener del 2012 president del Consell d’Administració de Sanef, fet que s’uneix a una prestigiosa carrera com a consultor i assagista en matèria política, econòmica i de comunicació.

Alain Minc, condecorat amb l’Orde del Mèrit Civil


Tot seguint amb la seva política de foment i difusió dels valors culturals,

Abertis, a través de la seva filial francesa Sanef, patrocinarà l’exposició del pintor Diego Velázquez a París. La mostra es podrà veure al museu Grand Palais des del 25 de

Abertis, mecenes de Velázquez a París

El Master in Business Administration (MBA) de l’escola de negocis IESE va

celebrar mig segle de vida. L’acte de celebració va tenir lloc a la seu de Barcelona i va comptar amb la participació d’exalumnes com el con-seller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, o del CEO de Gas Natural, Rafael Villaseca. Els convidats van exposar la seva perspectiva sobre com ser un bon executiu. “Un bon líder neces-sita un bon equip darrere”, va recordar el con-seller delegat d’Abertis, qui va reivindicar el sentit comú i el treball en equip en les com-panyies. La primera promoció de l’MBA va arrencar el 1964 amb 31 alumnes d’Espanya, l’Argentina, Colòmbia, les Filipines i Kenya, i actualment disposa d’un programa amb 291 alumnes de 57 països. L’MBA de l’IESE, centre dirigit per Jordi Canals, s’ha consolidat fins ser el setè millor del món i el tercer a Europa, segons el rànquing del Financial Times.

L’MBA de l’IESE compleix 50 anys

Els consellers delegats d’Abertis, Francisco Reynés, i de Gas Natural, Rafael Villaseca, amb els guarismes del 50 aniversari de l’MBA de l’IESE en l’acte de commemoració.

D’esquerra a dreta, el director de Relacions Institucionals i de la

Fundació Abertis, Sergi Loughney; el director

general de Sanef, Lluís Deulofeu; el president

de Sanef, Alain Minc; el president del museu Grand Palais, Jean-Paul Cluzel, i la

directora de comunicació de Sanef, Christine Allard.

març i fins al proper 10 de juliol d’aquest any 2015. Nascut a Sevilla el 1599, Diego Veláz-quez va ser un dels màxims exponents de la pintura barroca i és reconegut mundial-ment per obres com Las Meninas o Les

filoses.


BREUS

El conseller delegat d’Abertis, Fran-cisco Reynés, va participar a final de

novembre en el 19è Meeting Internacional promogut per l’organització brasilera LIDE-Grup de Líders Empresarials, celebrat a l’Ho-

Abertis, en el fòrum empresarial brasiler LIDE

Metropistas i l’Administració de Segu-retat i Salut Ocupacional del Depar-

tament de Treball de Puerto Rico, van signar l’octubre un Acord d’Associació Estratègica amb l’objectiu de millorar la seguretat dels treballadors de la companyia i prevenir acci-dents en els seus llocs de treball. Gonzalo Alcalde, conseller delegat de Metropistas, va indicar que l’acord “beneficiarà àmpliament la seguretat viària de les nostres autopistes, PR-22 i PR-5”, en promoure la seguretat i el compromís per incentivar el compliment de les normes de salut de tots els treballadors.

Acord entre Metropistas i Treball a Puerto Rico

Amb aquest acord estratègic, es consciencia sobre la reducció de lesions i malalties, a més de compartir pràctiques en matèria de salut per al sector d’autopistes. “El desenvolupa-

tel W de Barcelona. La trobada, que té com a principal objectiu enfortir les relacions comercials i empresarials entre Espanya i el Brasil, va comptar amb la presència de des-tacades personalitats del món econòmic i

ment i el manteniment de sistemes que ens ajudin a la identificació i correcció primerenca dels riscos és part de l’educació i ensinistra-ments que oferim i exigim als nostres emple-ats i contractistes”, va expressar Xavier Serra, director d’operacions de Metropistas.

La companyia, consorci que opera les autopistes PR-22 i PR-5, es col·loca a l’avant-guarda pel que fa a sistemes de seguretat i salut ocupacional per tal de millorar el benes-tar dels treballadors que desenvolupen tas-ques a la indústria d’autopistes. “Com sempre, recalquem que la seguretat viària, laboral i ambiental són els enfocaments principals de Metropistas per poder brindar a l’usuari uns estàndards de servei de talla mundial a les autopistes de Puerto Rico”, va concloure Gonzalo Alcalde.

D’esquerra a dreta: Luis Furlan, exministre de Desenvolupament, Indústria i Comerç Exterior del Brasil; Francisco Reynés, conseller delegat d’Abertis; Manuel de la Cámara Hermoso, ambaixador d’Espanya al Brasil; Moreira Franco, ministre d’Aviació Civil del Brasil; Jesús Gracia Aldaz, secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica, i Paulo Cesar Campos, ambaixador del Brasil a Espanya.

polític dels dos països. Abertis, a través d’Ar-teris, és l’operadora d’autopistes més gran al Brasil, amb la gestió d’un total de 3.250 quilòmetres al país. La xarxa representa una quota del 17% del mercat d’autopistes de pagament del Brasil. Amb aquesta adquisi-ció, Abertis es va convertir el 2012 en el líder mundial del sector de concessions d’auto-pistes, amb la gestió de més de 8.300 qui-lòmetres.


Des del novembre i fins a l’abril, Aber-tis Autopistas activa el Pla Operatiu

de Vialitat Hivernal per garantir la seguretat i el confort als clients que circulen pels 1.500 quilòmetres de la seva xarxa viària a Espanya. Durant la campanya 2014/2015, més de 560 professionals estan disponibles per afrontar una emergència per nevades amb la finalitat d’assegurar la continuïtat de la circulació. Aquests professionals, repartits en 45 bases, estan en contacte permanent amb els quatre centres d’operacions que operen a la xarxa d’Abertis Autopistas: Granollers (Barcelona), San Rafael (Segòvia), Sagunt (València) i Logronyo (La Rioja).

L’objectiu d’Abertis Autopistas és man-tenir l’autopista en les millors condicions possibles en tot moment, els set dies de la setmana. En casos de meteorologia adversa, la companyia aplica diferents tipus de pro-tocols d’actuació, que són definits a l’inici de la temporada i que s’activen segons les pre-visions meteorològiques que els centres d’operacions reben.

Activat el dispositiu de vialitat hivernal

L’objectiu del Pla Operatiu de Vialitat Hivernal d’Abertis és mantenir l’autopista en les millors condicions possibles en tot moment.

Abertis veu recompensat el seu compromís amb els principis ètics de la Xarxa Pacte Mundial.

En el marc del 10è aniversari de l’or-ganització espanyola Xarxa Pacte

Mundial de Nacions Unides en matèria de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), Abertis ha estat reconegut pels seus 10 anys com a soci d’aquesta entitat i pel seu sòlid compromís cap als valors ètics del Pacte Mundial. La Xarxa Pacte Mundial és la més gran iniciativa voluntària de responsabilitat empresarial i desenvolupament sostenible del món. Durant els darrers 10 anys, la seva missió ha estat la d’implantar 10 principis universals de conducta i acció en matèria de drets humans, normes laborals, medi ambient i lluita contra la corrupció en tot tipus d’or-ganitzacions .

Reconeixement a l’RSC d’Abertis

La Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya ha posat

en marxa una nova campanya de cons-cienciació viària Més seny, menys vícti-

mes. La iniciativa té com a objectiu encoratjar els usuaris a participar a #johipososeny a través d’una selfie amb dos dits al front i compartir-la a Twitter, Facebook, Instagram o també a través del Whatsapp. D’aquesta manera, es pretén viralitzar aquest gest i el seu sig-nificat com a símbol de la prevenció dels sinistres viaris i de la responsabilitat compartida en la seguretat viària. L’Àrea de Centre d’Operacions s’ha sumat a aquesta campanya de conscienciació compartint les seves fotos a través del canal @infoautopista.

‘Selfies’ per la seguretat viària


BREUS

Sanef 107.7 és la nova emissora de ràdio del Grup Sanef que des

del passat 1 de juliol els clients de la xarxa Sanef/Sapn poden escoltar a qualsevol hora del dia, tots els dies de la setmana. Sanef 107.7 ofereix informació sobre el trànsit, la millor música des de la dècada dels vuitanta fi ns a l’actualitat, butlletins informatius i reportatges en profunditat sobre la regió.

Per altra banda, els clients de Sanef/Sapn poden rebre cada matí, de 7 a 9 h, la informació del trànsit a través dels comptes de Twitter @sanef_autoroute, @sanef_groupe, @sapn_autoroute i @A14_autoroute, on s’informa també del temps estimat entre París-Roissy, Nantes-perifèria oest, Arras-Lilla i Collé-gien-Porte de Bercy.

Nous canals de difusió a Sanef

Sanef i Abertis gestionen places d’aparcament vigilades per a vehicles

pesants, un servei cada vegada més emprat pels clients d’aquest tipus de vehicles. Per desenvolupar aquest servei a Europa i com-partir les seves experiències, els gerents d’aquest aparcament vigilat han constituït

Trobada ESPORG

Un any més, Abertis ha obtingut una puntuació superior a la mitjana en

les tres dimensions analitzades: econòmica, mediambiental i social. La companyia ha obtingut la màxima puntuació en les cate-

Abertis repeteix per vuitè any al Dow Jones Sustainability

gories de compromís amb els grups d’inte-rès, així com en la política mediambiental i en salut i seguretat en el treball per als tre-balladors.

Per a la revisió del 2014, el DJSI World ha convidat 3.395 empreses, de les quals finalment s’han seleccionat 319, que es posicionen com les empreses que reuneixen millors criteris de sostenibilitat corporativa del món.

una associació, ESPORG, que reuneix anu-alment els seus membres. Aquest any, Sanef va ser l’encarregada d’organitzar la trobada, en la qual es van discutir els nivells de segu-retat que s’ofereixen en cadascun de la xarxa de parcs ESPORG per després compartir-los amb els clients.


investor’s link

INVESTOR’S P. 72Canvi de deute accelerat per millorar costos i capacitat d’inversió

Abertis millora les expectatives

Resultats gener-setembre 2014


Resultats gener-setembre

Abertis va presentar a final d’octubre els comptes dels primers nou mesos

del 2014, que van millorar les expectatives dels analistes, i en els quals el Grup va asso-lir resultats positius en totes les seves mag-nituds principals, tant en ingressos (+6%) i Ebitda (+11%) com en resultat net (+5%). El període va estar marcat per la millora del trànsit global, que consolida la tendència positiva a Espanya des de principi del 2014. El resultat net del Grup se situa en 560 mili-ons d’euros, un 5% superior al del mateix període de l’any anterior.

El benefici net d’Abertis creix un 5% en els primers nou mesos fins als 560 milions d’eurosTEXT ABERTIS FOTOS ABERTIS I AGÈNCIES

L’efecte dels tipus de canvi

Els resultats es veuen afectats per l’impacte dels tipus de canvi, que van tenir especial inci-dència per la depreciació de moneda tant a Xile com al Brasil i l’Argentina. Descomptant l’efecte dels tipus de canvi, els resultats d’Aber-tis en aquest període haurien crescut un 11% en ingressos i un 15% en Ebitda.

La intensitat mitjana diària (IMD) del conjunt de les autopistes del Grup Abertis va créixer un 2,2% en els primers nou mesos de l’any, amb increments destacats a Xile (+4,4%), el Brasil (+3,1%) i França (+2,3%),

INVESTOR’S LINK

Consolidació del trànsit a Espanya i França


2014

EN EL CAS D’ESPANYA, EL TRÀNSIT VA CRÉIXER UN 1,6%, EL QUE SUPOSA EL MILLOR TERCER TRIMESTRE DES DEL 2007

6%augment d’ingressos respecte al mateix període del 2013.

700milions d’euros d’estalvi entre

2011-2014.

560milions d’euros,

resultat net (+5%).

2.415milions d’euros

d’Ebitda (+11%).

Abertis va presentar a Londres els comptes

dels nou primers mesos de l’any.

que continuen evolucionant per sobre de les previsions.

En el cas d’Espanya, es confirma la con-solidació del canvi de tendència, amb xifres positives entre el gener i el setembre, període en què el trànsit va créixer un 1,6% i que suposa el millor tercer trimestre des del 2007.

Així mateix, es continua avançant en la internacionalització del Grup. El negoci exte-rior representa ja més del 60% del total consolidat del Grup. França i el Brasil aporten conjuntament més de la meitat dels ingres-sos de la companyia.

Destaca també la millora dels nivells de rendibilitat del Grup. Aquest increment és conseqüència del creixent efecte dels plans d’eficiència, que es preveu que a la fi d’any acumulin uns estalvis totals de més de 700 milions d’euros durant el període 2011-2014.

Gestió activa del balanç

Durant aquest període, Abertis ha sabut aprofitar les bones condicions en els mercats de capitals tant de deute sobirà com cor-poratiu i ha continuat treballant en el procés


INVESTOR’S LINK

Febrer-Abertis completa la venda de la societat Codad i de la concessionària Codad al Fondo de Infraestructura Colombia Ashmore-FCP per un import de 48 milions d’euros. -Abertis es converteix en soci majoritari de Metropistas després de comprar un 6% addicional a fons gestionats per Goldman Sachs. Amb l’operació, Abertis assoleix el 51% de la societat concessionària de les autopistes PR-22 i PR-5 a Puerto Rico i es converteix en soci majoritari de la companyia.-Abertis reforça la seva posició en el grup Infraestructura 2000. Abertis adquireix a Metlife una participació addicional d’un 8,59% del capital d’Infraestructura 2000, propietària del 100% d’Autopista Los Libertadores i Autopista del Sol. Després de l’operació, Abertis reforça la seva posició de control, en comptar amb una participació del 50% més una acció.

Març -Abertis tanca dues emissions de bons per un total de 350 milions d’euros. La companyia ha tancat dues emissions de bons destinades a inversors qualifi cats per un import total conjunt de 350 milions d’euros, un cupó anual del 3,125% i venciments de 10 i 12 anys.

Abril-La Junta d’Accionistes aprova la distribució de dividend complementari i la distribució d’un dividend ordinari complementari brut de 0,33 euros/acció que, juntament amb el dividend a compte repartit el novembre, totalitza un dividend ordinari total brut de 0,66 euros/acció amb càrrec al 2013. -BOVESPA accepta considerar el 14,9% de Brookfi eld Aylesbury a Arteris com a free-fl oat. En conseqüència, s’elimina la incertesa que pogués haver-hi sobre la necessitat de llençar una OPA o de restablir el free-fl oat mínim, establert al Brasil en un 25%.

Maig-Abertis acorda amb Capital Riesgo Global (Grup Santander) la compra d’Infraestructuras Americanas, societat propietària del 42,3% d’Invin per un import de 291 milions d’euros. Després d’aquesta adquisició, Abertis assolirà directament i indirectament el 100% de Rutas del Pacífi co i el 50% d’Autopista Central a Xile.-Abertis adquireix TowerCo, operadora de les torres de telefonia mòbil de la xarxa d’autopistes a Itàlia. L’operació s’ha tancat per un import total de 94,6 milions d’euros. Abertis gestionarà les comunicacions mòbils dels més de 3.000 quilòmetres d’autopistes que controla Atlantia a Itàlia.

Juny-Abertis fi nalitza un procés de col·locació accelerada entre inversors qualifi cats del 5% d’accions d’Eutelsat. La col·locació, portada a terme per UBS Limited i Barclays Bank PLC, ha generat un ingrés per a Abertis de 275 milions d’euros, sense generar plusvàlues signifi catives. -La CNMV admet a cotització les accions de l’ampliació de capital d’alliberada d’Abertis. El maig, Abertis va iniciar l’ampliació de capital alliberada amb càrrec al compte de reserves voluntàries per un import nominal de 128,3 milions d’euros, que va suposar l’emissió de prop de 43 milions de noves accions, en una proporció d’una acció nova per cada 20 d’antigues. Després d’aquesta ampliació, el capital social d’Abertis queda establert en 2.694.915.126 euros, representat per 898.305.042 accions en circulació de valor nominal de 3 euros cadascuna.- Abertis llença una emissió de bons per import de 700 milions d’euros a un termini de 10 anys i a un tipus mínim històric del 2,5%. La data de venciment de les noves obligacions és el 27 de febrer de 2025 i meritaran un cupó del 2,50% anual, que substitueix dues emissions anteriors amb venciments el 2016 i el 2017.

Fets signifi catius del període

Juliol-Fitch Ratings millora la perspectiva d’Abertis de “negativa” a “estable”. L’agència de qualifi cació creditícia ha revisat a l’alça la perspectiva d’Abertis i ha mantingut el ràting de la companyia en BBB+, basant-se en la millora i l’estabilització del trànsit durant el primer semestre del 2014. Fitch Ratings destaca l’important esforç de control de costos dels últims anys.

Setembre-Abertis acorda estendre la durada d’una de les seves concessions al Brasil a canvi de noves inversions. La fi lial brasilera del Grup, Arteris, invertirà 91 milions de reals brasilers (30 milions d’euros) en una obra de 14 quilòmetres de longitud a canvi d’una extensió de la concessió d’Autovias per sis mesos, el venciment de la qual arribarà el maig del 2019.-Abertis avança en la seva sortida defi nitiva del negoci aeroportuari amb la venda de la seva participació en la mexicana Grupo Aeroportuario del Pacífi co (GAP). La companyia ha arribat a un acord per a la venda de la seva participació del 33,33% en Aeropuertos Mexicanos del Pacífi co (AMP) per un import de 222 milions de dòlars (172 milions d’euros). AMP compta amb una participació del 17,41% en la societat Grupo Aeroportuario del Pacífi co (GAP), per la qual cosa, al tancament de l’operació, Abertis deixarà de tenir participació en actius aeroportuaris mexicans.-Sanef emet 450 milions d’euros en bons a molt llarg termini amb un cupó mínim històric del 2,25% anual. HIT SAS, societat francesa controlada per Abertis, ha tancat una emissió de bons per 450 milions d’euros amb venciment a 10 anys i mig i un cupó del 2,25%.

Compte de resultats i balanç

Compte de resultats 9M 2014 (milions d’€)

9M 2013 9M 2014 VAR

Ingressos 3.445 3.6766 +7%

Despeses de personal -477 -499 -4%

Despeses operatives gestionables -422 -440 -4%

Despeses operatives no gestionables -361 -332 9%

Ebitda 2.174 2.415 +11%

Dotació, amortització i deteriorament -820 -936

Ebit 1.354 1.479 13%

Resultat financer -541 -545

Resultat posada equivalència 39 27

Benefici abans d’impostos 852 961

Impost societats -251 -295

Interessos dels minoritaris -107 -122

Activitats interrompudes 41 16

Benefici net 536 560 +5%

Balanç gener-setembre 2014 (M €)

SET. 2014 DES. 2013

Immobilitzacions materials i immaterials 19.611 18.627

Immobilitzacions financeres 4.123 4.403

Actius corrents 1.341 1.100

Tresoreria 2.354 3.043

Actius mantinguts per a la venda 481 532

TOTAL ACTIU 27.910 27.705

Patrimoni net 6.394 6.562

Deute financer no corrent 14.504 14.517

Passius no corrents 3.869 3.550

Deute financer corrent 1.305 1.457

Passius corrents 1.732 1.496

Passius mantinguts per a la venda 106 123

TOTAL PASSIU 27.910 27.705

d’optimització del perfil de venciments i de reducció del cost del seu deute.

El setembre, la filial francesa d’Abertis, HIT SAS, va tancar una emissió de 450 mili-ons d’euros en bons amb venciment a 10 anys i un cupó mínim històric del 2,25% anual. Es tracta de l’emissió amb el cupó més baix de la història per a companyies europees amb el mateix nivell de ràting que HIT (BBB-) i també de les realitzades per qualsevol com-panyia del Grup Abertis.

Amb aquesta operació, el Grup continua la seva política activa d’allargament del ven-ciment del deute i d’optimització dels costos financers. En els primers nou mesos del 2014, Abertis ha portat a terme operacions de refi-nançament tant corporatives com de les seves filials per un import total de més de 1.500 milions d’euros.

El deute net d’Abertis es va situar en els primers nou mesos en 13.455 milions d’eu-ros. Del total de deute, un 64% es constitueix amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 92% del deute és a llarg termini i el 84%, a tipus fix.

Van presentar els números del Grup el director de Relacions amb Inversors, Steven Fernández; el conseller delegat, Francisco Reynés, i el director general de Finances i Desenvolupament Corporatiu, José Aljaro.



El deute de les administracions públi-ques fins al setembre s’ha situat en

1.020.680 milions d’euros, un nou rècord que equival al 97,1% del PIB i tan sols a cinc dèci-mes per sota del límit fixat per a tot l’any (97,6%). L’endeutament públic s’ha multi-plicat gairebé per tres des que es va iniciar la crisi, quan es xifrava en el 36,3% del PIB, i podria continuar a l’alça durant els pròxims anys. El Govern planeja assolir l’equilibri pres-supostari el 2018.

Les darreres dades de creixement del deute coincideixen, però, amb un descens en els costos d’emissió fins als nivells més baixos de la història. El deute públic a cinc anys s’està col·locant per primera vegada per sota de l’1% i el bo a 10 anys rendeix per sota del 2%, en concret prop de l’1,85%, mínim històric abso-lut. El deute públic de la resta de països euro-peus ofereix també mínims mai vistos en les seves rendibilitats. Aquest abaratiment dels rendiments oferts ha permès a l’Estat d’estal-viar 13.000 milions respecte del que es va pressupostar.

En aquest context favorable a la renda fixa a Europa i Espanya, Abertis aprofundeix en la política activa d’allargament del venci-ment de les seves emissions i d’optimització dels costos financers. El 2014 el Grup ha por-tat a terme diverses operacions de refinan-çament tant corporatives com de les seves filials per un import total de més de 1.500 milions d’euros. D’aquesta manera, augmenta

ABERTIS APROFUNDEIX EN LA POLÍTICA ACTIVA D’ALLARGAMENT DEL VENCIMENT DE LES SEVES EMISSIONS I D’OPTIMITZACIÓ DELS COSTOS FINANCERS

LA GRAN ESTABILITAT MACROECONÒMICA ACONSEGUIDA I LA DESAPARICIÓ DELS DUBTES SOBRE L’EURO HAN PROPICIAT UN DRÀSTIC DESCENS DELS TIPUS D’INTERÈS DEL DEUTE PÚBLIC

BONS

la liquiditat disponible i millora la capacitat per aprofitar oportunitats de creixement.

El deute net d’Abertis es xifra al tanca-ment dels nou primers mesos de l’exercici en 13.455 milions d’euros. Del total de deute, un 64% es constitueix amb garantia dels propis projectes (sense recurs). El 92% del passiu financer és a llarg termini i el 84%, a tipus fix. El tipus mitjà del deute a tancament del 2013 era del 5,1%.

L’última operació de bescanvi de deute ha estat portada a terme per HIT SAS, societat francesa controlada per Abertis en un 52,55%, que ha tancat una emissió de bons per 450 milions d’euros amb venciment a 10 anys i mig i un cupó del 2,25%. Es tracta de l’emissió amb el cupó més baix de la història per a companyies europees amb el mateix nivell de ràting que HIT (BBB-). Així mateix, el cupó aconseguit és el més baix de les emissions dutes a terme per qualsevol companyia del Grup Abertis. Més del 80% dels inversors que ha optat per l’emissió procedeix de fora del mercat francès (Alemanya, el Regne Unit, Irlanda, entre d’altres).

Les noves obligacions seran permutades en la seva totalitat o en part per bons emesos el seu dia per HIT Finance BV amb un cupó del 5,75% i amb venciment el març del 2018, la qual cosa permetrà allargar el venciment –amb un termini tres vegades superior per als nous bons– i una millora significativa dels costos financers del deute de la filial francesa d’Abertis.

Les operacions de refinançament permeten a Abertis augmentar la liquiditat i les oportunitats de creixement

TEXT IDNET NOTÍCIES FOTOS ABERTIS

Canvi de deute accelerat per millorar costos i capacitat d’inversió


UN RECENT INFORME DE DEUTSCHE BANK ANALITZA LES PERSPECTIVES DEL TRÀNSIT A ESPANYA I CONSIDERA QUE LA SEVA RECUPERACIÓ PODRIA SER MOLT INTENSA EN UN CURT ESPAI DE TEMPS

Prèviament, el mes de juliol passat, l’agència de qualificació creditícia Fitch Ratings havia revisat a l’alça la perspectiva d’Abertis de “negativa” a “estable” i havia mantingut el ràting de la companyia en BBB+. La nova perspectiva es basa en la millora i l’estabilització del trànsit de la xarxa del grup a Espanya durant el primer semestre del 2014. En el tercer s’ha consolidat el canvi de ten-dència. Així, entre el gener i el setembre, el trànsit va créixer un 1,6%, fet que suposa el millor tercer trimestre des del 2007.

Bones perspectives per a Abertis

En aquest sentit, un informe recent de Deutsche Bank analitza les perspectives del trànsit a Espanya i considera que, atès que la caiguda del trànsit ha estat molt superior a la del PIB, la seva recuperació podria ser molt intensa en un curt espai de temps. Segons els experts del banc, el trànsit de les autopistes espanyoles d’Abertis millorarà un 2,5% aquest any davant d’un 1,3% d’alça del PIB. En considerar que els patrons d’ús d’autopistes no han estat normals comparat amb l’històric d’Abertis i amb el d’altres països europeus, la seva previsió, segons l’informe, és que la companyia recuperi “el 75% del trànsit perdut el 2021”.

Fitch Ratings destaca també l’important esforç de control de costos dels darrers anys, que ha permès compensar l’efecte negatiu de la caiguda del trànsit des del 2008. A més, ressalta la venda d’actius d’aeroports i la

diversificació duta a terme en el negoci de telecomunicacions, amb l’expansió en el sector de la telefonia mòbil i de les teleco-municacions per satèl·lit.

Ara, Abertis acaba de presentar davant la comunitat inversora un nou Pla Estratègic per al període 2015-2017, el principal objec-tiu del qual és continuar creant valor per a l’accionista. Després d’un període d’èxit de quatre anys (2011-2014), en què Abertis ha portat a terme una profunda transformació, el Grup es prepara per donar un nou impuls a la seva estratègia de focalització, a l’incre-ment de la retribució a l’accionista, a la recerca d’eficiències més grans, al creixement internacional a través de noves adquisicions


o allargaments del termini de les concessions existents i a la posada en marxa d’una nova estructura organitzativa.

Prima de risc a la baixa

i ràting estable

En l’actualitat, el deute sobirà espanyol té el ràting de qualifi cació BBB amb perspectiva estable de Standard&Poor’s, la prima de risc ronda els 110 punts bàsics (dada del desembre) i les emissions de deute públic a cinc anys s’estan col·locant per primera vegada per sota de l’1%. Res a veure amb l’escenari de fa només dos anys, quan Espanya era considerat país de risc, la prima superava els 610 punts bàsics i l’interès del bo estava per sobre del 7,2%.

L’estabilitat macroeconòmica més gran assolida i la desaparició dels dubtes sobre l’euro han propiciat aquest dràstic descens dels tipus d’interès del deute públic. En aquest context és on diverses grans empre-ses han trobat l’escenari perfecte per fi nan-çar-se en el mercat de deute corporatiu. La millora de les qualifi cacions de les agències de ràting per a Espanya i el fet d’estar pagant en emissions anteriors rendibilitats al voltant del 4 i del 5% (i per sobre del 6,25% en el cas dels bons convertibles) resulten argu-ments defi nitius per portar els estalvis a deute corporatiu.

En milions d’euros

Font: Banc d’Espanya

1.000.000

900.000

800.000

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució del deute públic

III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II III

568.700

649.258

743.530

890.993

966.180

1.020.680(set.)

Rendibilitat sense grans riscos

La major part de les entitats que, aprofi tant les fi nestres d’oportunitat que ofereixen els mercats, han realitzat emissions –aquest és el cas d’Abertis, Gas Natural, ACS, Acciona, Antolín o Telefónica, per posar-ne alguns exemples– utilitzaran els fons obtinguts per refi nançar part del seu deute a uns tipus més baixos, per rebaixar la seva exposició al deute bancari, per diversifi car les seves fonts de fi nançament i també per desenvolupar nous projectes.

Els inversors, per la seva banda, troben aquí l’oportunitat d’aconseguir més rendi-bilitat que amb la renda fi xa tradicional, sense necessitat d’assumir grans riscos.

L’evolució de les rendibilitats s’ajustarà amb el temps a la demanda dels inversors i al panorama internacional, però de moment el deute corporatiu resulta una opció molt atractiva.

BONS

JUNY 2009 LINK abertis 75

CONNECTA’T A LA REVISTA LINK ABERTIS EDICIÓ ON LINE.UNA EDICIÓ MILLORADA, AMB CONTINGUTS AUDIOVISUALS I INFORMACIONS MÉS ÀMPLIES,

PER CONÈIXER MILLOR L’ACTUALITAT DEL GRUP ABERTIS.

GENER 2015 Núm11 - SEGONA ÈPOCA

link 11 cat2 - abertis

Documents