libro jornadas

26

Upload: noain-santiago

Post on 11-Mar-2016

231 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

LIBRO JORNADAS DE LA CULTURA EN ZAWP

TRANSCRIPT

  • ORGANIZADORES//ANTOLATZAILE

    DEPARTAMENTO CULTURA GOBIERNO VASCO

    KULTURA SAILA EUSKO JAURLARITZA

    ZAWPZOROZAURRA ART WORKING PROGRESS

    PABELLON 6 ARTE ESZENIKOAK

    SECRETARIA TCNICA//IDAZKARITZA TEKNIKOA

    KULTIBA CAMBIOS CULTURALES

    KULTURAREN BALIOA EL VALOR DE LA CULTURA

    ZAWP{BI}2012 URR 04/05

    04/05 OCT 2012

    KULTURA SAILA

    DEPARTAMENTO DE CULTURA

    ZAWP

    ZORROZAURRE ART WORKING PROGRESS

    BILBAO

    N 6

    P6P A B E L L N

    ARTE ESZENIKOAK

  • JUEVES

    04 OCT

    OSTEGUNA

    URR 04

    VIERNES

    05 OCT

    VIERNES

    URR 05

    ACREDITACIN

    APERTURA INSTITUCIONAL

    EL VALOR DE LA CULTURAINTRODUCCIN

    PONENCIA

    DEBATE/PREGUNTAS

    PAUSA CAF

    FINANCIACIN DE LA CULTURAPONENCIA

    MESA REDONDA

    FBRICAS DE CREACININTRODUCCIN

    PONENCIA I

    PONENCIA II

    DEBATE/PREGUNTAS

    ALMUERZO

    SEMINARIOS TALLERES

    AKREDITAZIOA

    HASIERA INSTITUZIONALA

    KULTURAREN BALIOA

    HITZAURRE

    HITZALDIA

    EZTABAIDA/GALDERAK

    ETENALDIA

    KULTURAREN FINANZIAZIOA

    HITZALDIA

    MAHAI INGURUA

    SORMEN LANTEGIAK

    INTRO

    I.HITZALDIA

    II.HITZALDIA

    EZTABAIDA/GALDERAK

    BAZKARIA

    MINTEGIAK/TAILERA

    09.00

    09.30

    10.00

    15'

    45'

    15'

    11.15

    11.45

    30'

    60'

    13.45

    10'

    25'

    25'

    15'

    14.30

    16.00

    18.00

    LAS INDUSTRIAS CULTURALESINTRODUCCIN

    PONENCIA I

    PONENCIA II

    DEBATE/PREGUNTAS

    LOS DERECHOS CULTURALESINTRODUCCIN

    PONENCIA

    DEBATE/PREGUNTAS

    PAUSA CAF

    CONCLUSIONES

    CLAUSURA

    KULTUR INDUSTRIAK

    HITZAURRE

    I.HITZALDIA

    II.HITZALDIA

    EZTABAIDA/GALDERAK

    KULTURAREN ESKUBIDEAK

    HITZAURRE

    HITZALDIA

    EZTABAIDA/GALDERAK

    ETENALDIA

    ONDORIOAK

    AMAIERA

    09.30

    10'

    25'

    25'

    15'

    10.45

    10'

    30'

    15'

    11.45

    12.15

    13.45

    14.00

  • PONENCIA

    PONENCIA 40'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    director del projecte

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica

    INTRODUCCION

    INTRODUKZIOA 15'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    director del projecte

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis prima-

    ris, de batxillerat i

    preuniversitari al Liceu

    Francs de Barcelona. Va

    estudiar arquitectura a

    l'Escola Tcnica Supe-

    rior d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    director del projecte

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel Ribas

    i Piera, Xavier Rubert

    de Vents i Josep Maria

    Sostres.Ttol de doctor,

    1980; director de la

    tesi doctoral: Rafael

    Moneo.

    JUEVES

    04 OCT

    10.00/11.15

    OSTEGUNA

    URR 04

    EL VALOR

    DE LA CUL-

    TURA

    KULTURAREN

    BALIOA

    En el contexto de crisis que actualmente nos est

    tocando vivir, en el que se estn poniendo en tela

    de juicio los modelos productivos y econmico-

    financieros, la cultura toma un papel relevante o

    central como elemento transformador de las personas

    y los territorios desde tres mbitos. Desde un punto

    de vista econmico el valor de la cultura y las deno-

    minadas industrias culturales y el resto de los

    agentes involucrados, directa o indirectamente en la

    accin cultural, es mucho ms profunda que su apor-

    tacin al PIB. Por otra parte, el valor simblico de

    la cultura y el arte se convierten en la materia

    prima para la evolucin de las sociedades y sus iden-

    tidades. Finalmente, pero no en tercera posicin,

    nos topamos con el valor social y poltico de la

    cultura como elemento transversal en nuestra socie-

    dad, que tiene que ver con la educacin, los valores,

    el conocimiento, las tradiciones, etc.

    En el contexto de crisis que actualmente nos est

    tocando vivir, en el que se estn poniendo en tela

    de juicio los modelos productivos y econmico-

    financieros, la cultura toma un papel relevante o

    central como elemento transformador de las personas

    y los territorios desde tres mbitos. Desde un punto

    de vista econmico el valor de la cultura y las deno-

    minadas industrias culturales y el resto de los

    agentes involucrados, directa o indirectamente en la

    accin cultural, es mucho ms profunda que su apor-

    tacin al PIB. Por otra parte, el valor simblico de

    la cultura y el arte se convierten en la materia

    prima para la evolucin de las sociedades y sus iden-

    tidades. Finalmente, pero no en tercera posicin,

    nos topamos con el valor social y poltico de la

    cultura como elemento transversal en nuestra socie-

    dad, que tiene que ver con la educacin, los valores,

    el conocimiento, las tradiciones, etc.

  • JUEVES

    04 0CT

    OSTEGUNA

    URR 04

    EL VALOR

    DE LA CUL-

    TURA

    KULTURAREN

    BALIOA

  • MESA REDONDA

    MAHAI 60'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    PONENCIA

    < A N D R O U L L A

    VASSILIOU>

    PONENCIA 30'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis prima-

    ris, de batxillerat i

    preuniversitari al Liceu

    Francs de Barcelona. Va

    estudiar arquitectura a

    l'Escola Tcnica Supe-

    rior d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    director del projecte

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    JUEVES

    04 OCT

    11.45/13.15

    OSTEGUNA

    URR 04

    FINANCIA-

    CIN DE LA

    CULTURA

    KULTURAREN

    FINANZIA-

    ZIOA

    Los problemas de financiacin que padecen las indus-

    trias y los sectores culturales en el momento de

    afrontar los costes de produccin de sus proyectos

    es el principal motivo por el cual distintas admi-

    nistraciones estn dedicando esfuerzos para desarro-

    llar lneas de financiacin especficas e instrumen-

    tos financieros que, ms all de las subvenciones a

    fondo perdido, ayuden a resolver parte de estos

    problemas. Ahora bien, la financiacin de la cultura

    ha dejado de ser una cuestin a la que slo buscan

    respuesta las administraciones e instituciones

    pblicas y en los ltimos aos tambin han ido apare-

    ciendo iniciativas que desde sectores privados y

    asociativos plantean opciones de financiacin. En

    este sentido, la sesin se plantea como un espacio

    para visualizar las distintas opciones posibles.

    Los problemas de financiacin que padecen las indus-

    trias y los sectores culturales en el momento de

    afrontar los costes de produccin de sus proyectos

    es el principal motivo por el cual distintas admi-

    nistraciones estn dedicando esfuerzos para desarro-

    llar lneas de financiacin especficas e instrumen-

    tos financieros que, ms all de las subvenciones a

    fondo perdido, ayuden a resolver parte de estos

    problemas. Ahora bien, la financiacin de la cultura

    ha dejado de ser una cuestin a la que slo buscan

    respuesta las administraciones e instituciones

    pblicas y en los ltimos aos tambin han ido apare-

    ciendo iniciativas que desde sectores privados y

    asociativos plantean opciones de financiacin. En

    este sentido, la sesin se plantea como un espacio

    para visualizar las distintas opciones posibles.

  • JUEVES

    04 OCT

    OSTEGUNA

    URR 04

    FINANCIA-

    CIN DE LA

    CULTURA

    KULTURAREN

    FINANZIA-

    ZIOA

  • PONENCIA

    TXOSTEN 25'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    director del projecte

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor, 1980; director

    de la tesi doctoral:

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor

    PONENCIA

    TXOSTEN 25'

    INTRODUCCIN

    SARRERA 10'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor

    JUEVES

    04 OCT

    13.15/14.30

    OSTEGUNA

    URR 04

    FABRICAS

    DE CREA-

    CION

    SORMEN

    LANTEGIAK

    El desarrollo de polticas culturales actuales est

    marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-

    cin, investigacin y produccin artstica. En el

    marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una

    serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas

    que pretenden generar espacios capaces de abarcar e

    integrar la heterognea amalgama de procesos creati-

    vos y expresiones artsticas actuales. En esta

    segunda sesin se propone plantear una reflexin

    sobre los distintos modelos posibles para dar

    respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-

    planierad, la creacin de redes y la vinculacin del

    sector creativo con otros mbitos de la sociedad.

    El desarrollo de polticas culturales actuales est

    marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-

    cin, investigacin y produccin artstica. En el

    marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una

    serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas

    que pretenden generar espacios capaces de abarcar e

    integrar la heterognea amalgama de procesos creati-

    vos y expresiones artsticas actuales. En esta

    segunda sesin se propone plantear una reflexin

    sobre los distintos modelos posibles para dar

    respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-

    planierad, la creacin de redes y la vinculacin del

    sector creativo con otros mbitos de la sociedad.

  • JUEVES

    04 OCT

    OSTEGUNA

    URR 04

    FABRICAS

    DE CREA-

    CION

    SORMEN

    LANTEGIAK

  • JUEVES

    04 OCT

    OSTEGUNA

    URR 04

    SEMINARIO A

    FABRICAS DE

    CREACION

    A.MINTEGIA

    SORMEN

    LANTEGIAK

    SEMINARIO B

    MECANISMOS

    DE FINAN-

    CIACION EN

    CULTURA

    B.MINTEGIA

    KULTURAKO

    FINANTZIA-

    ZIOETAKO

    MEKANIS-

    MOAK

    El desarrollo de polticas culturales actuales est

    marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-

    cin, investigacin y produccin artstica. En el

    marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una

    serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas

    que pretenden generar espacios capaces de abarcar e

    integrar la heterognea amalgama de procesos creati-

    vos y expresiones artsticas actuales. En esta

    segunda sesin se propone plantear una reflexin

    sobre los distintos modelos posibles para dar

    respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-

    planierad, la creacin de redes y la vinculacin del

    sector creativo con otros mbitos de la sociedad.

    El desarrollo de polticas culturales actuales est

    marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-

    cin, investigacin y produccin artstica. En el

    marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una

    serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas

    que pretenden generar espacios capaces de abarcar e

    integrar la heterognea amalgama de procesos creati-

    vos y expresiones artsticas actuales. En esta

    segunda sesin se propone plantear una reflexin

    sobre los distintos modelos posibles para dar

    respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-

    planierad, la creacin de redes y la vinculacin del

    sector creativo con otros mbitos de la sociedad.

    El desarrollo de polticas culturales actuales est

    marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-

    cin, investigacin y produccin artstica. En el

    marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una

    serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas

    que pretenden generar espacios capaces de abarcar e

    integrar la heterognea amalgama de procesos creati-

    vos y expresiones artsticas actuales. En esta

    segunda sesin se propone plantear una reflexin

    sobre los distintos modelos posibles para dar

    respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-

    planierad, la creacin de redes y la vinculacin del

    sector creativo con otros mbitos de la sociedad.

    expresiones artsticas actuales. En esta segunda

    sesin se propone plantear una reflexin sobre los

    distintos modelos posibles para dar respuesta a esta

    realidad marcada por la interdisciplanierad, la

    creacin de redes y la vinculacin del sector crea-

    tivo con otros mbitos de la sociedad.

    El desarrollo de polticas culturales actuales est

    marcado por la inclusin de nuevas lneas de innova-

    cin, investigacin y produccin artstica. En el

    marco de esta bsqueda se han puesto en marcha una

    serie de iniciativas tanto pblicas como asociativas

    que pretenden generar espacios capaces de abarcar e

    integrar la heterognea amalgama de procesos creati-

    vos y expresiones artsticas actuales. En esta

    segunda sesin se propone plantear una reflexin

    sobre los distintos modelos posibles para dar

    respuesta a esta realidad marcada por la interdisci-

    planierad, la creacin de redes y la vinculacin del

    sector creativo con otros mbitos de la sociedad.

    expresiones artsticas actuales. En esta segunda

    sesin se propone plantear una reflexin sobre los

    distintos modelos posibles para dar respuesta a esta

    realidad marcada por la interdisciplanierad, la

    creacin de redes y la vinculacin del sector crea-

    tivo con otros mbitos de la sociedad.

  • JUEVES

    04 OCT

    OSTEGUNA

    URR 04

    SEMINARIO A

    FABRICAS

    DE CREA-

    CION

    A.MINTEGIA

    SORMEN

    LANTEGIAK

  • JUEVES

    04 OCT

    OSTEGUNA

    URR 04

    SEMINARIO B

    MECANISMOS

    DE FINAN-

    CIACION EN

    CULTURA

    B.MINTEGIA

    KULTURAKO

    FINANTZIA-

    ZIOETAKO

    MEKANIS-

    MOAK

  • PONENCIA

    TXOSTEN 25'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    director del projecte

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor, 1980; director

    de la tesi doctoral:

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor

    PONENCIA

    TXOSTEN 25'

    INTRODUCCIN

    SARRERA 10'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor

    VIERNES

    05 OCT

    09.30/10.45

    OSTIRALA

    URR 05

    INDUSTRIAS

    CULTURALES

    Y EMPLEO

    INDUSTRIA

    KULTURALAK

    ETA ENPLE-

    GUA

    Las industrias culturales viven hoy un proceso de

    cambio y reformulacin provocado por los incesantes

    cambios tecnolgicos de los ltimos aos, los

    cambios en los hbitos y las formas de consumo cultu-

    ral y, en los ltimos aos, por una situacin de

    crisis con efectos directos en todo el tejido indus-

    trial y econmico. Se trata, pues, de una situacin

    marcada por los retos y la necesidad de renovacin

    constante. Asimismo, el empleo cultural se ve afec-

    tado del mismo modo, tanto por la reduccin de

    estructuras y la bajada de contratacin que conlleva

    el nuevo contexto econmico como por la aparicin de

    nuevos perfiles profesionales capaces de adaptarse a

    la situacin. As pues, se propone un espacio de

    debate enmarcado en la situacin y el futuro de las

    industrias y el empleo cultural.

    Las industrias culturales viven hoy un proceso de

    cambio y reformulacin provocado por los incesantes

    cambios tecnolgicos de los ltimos aos, los

    cambios en los hbitos y las formas de consumo cultu-

    ral y, en los ltimos aos, por una situacin de

    crisis con efectos directos en todo el tejido indus-

    trial y econmico. Se trata, pues, de una situacin

    marcada por los retos y la necesidad de renovacin

    constante. Asimismo, el empleo cultural se ve afec-

    tado del mismo modo, tanto por la reduccin de

    estructuras y la bajada de contratacin que conlleva

    el nuevo contexto econmico como por la aparicin de

    nuevos perfiles profesionales capaces de adaptarse a

    la situacin. As pues, se propone un espacio de

    debate enmarcado en la situacin y el futuro de las

    industrias y el empleo cultural.

  • VIERNES

    05 OCT

    OSTIRALA

    URR 05

    INDUSTRIAS

    CULTURALES

    Y EMPLEO

    INDUSTRIA

    KULTURALAK

    ETA ENPLE-

    GUA

  • PONENCIA

    TXOSTEN 30'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    director del projecte

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor, 1980; director

    de la tesi doctoral:

    INTRODUCCIN

    SARRERA 10'

    Josep Quetglas Riusech

    (Palma, Illes Balears, 1

    de maig de 1946) s un

    arquitecte balear i

    professor de la Univer-

    sitat Politcnica de

    Catalunya.

    Va nixer l'1 de maig de

    1946 a la Ciutat de

    Mallorca. Estudis

    primaris, de batxille-

    rat i preuniversitari al

    Liceu Francs de Barce-

    lona. Va estudiar arqui-

    tectura a l'Escola

    Tcnica Superior

    d'Arquitectura de

    Barcelona, ttol

    darquitecte, 1973;

    final de carrera: Rafael

    Moneo. Interessat en la

    docncia ha estat

    professor des de 1974, a

    lEscola Tcnica Supe-

    rior dArquitectura de

    Barcelona, iniciant la

    docncia a les rees

    dUrbanisme, Esttica i

    Histria de lart i de

    larquitectura, amb els

    catedrtics Manuel

    Ribas i Piera, Xavier

    Rubert de Vents i Josep

    Maria Sostres.Ttol de

    doctor

    VIERNES

    05 OCT

    10.45/11.45

    OSTIRALA

    URR 05

    LOS DERE-

    CHOS CUL-

    TURALES

    ESKUBIDE

    KULTURALAK

    En el marco del Ao de las Culturas por la Paz y la

    Libertad se propone establecer en las Jornadas un

    espacio de reflexin general sobre el papel que la

    cultura en la consolidacin de la paz y la importan-

    cia y necesidad de fomentar y asegurar el acceso a

    la cultura. En este sentido, se plantea una sesin

    que aborde cuestiones vinculadas a la memoria, el

    papel del pueblo vasco en el avance del camino hacia

    la paz y el entendimiento y los distintos roles que

    la educacin y la cultura deben y pueden asumir en

    el proceso en el que actualmente se encuentra inmer-

    so el pueblo vasco entendiendo y planteando el

    acceso a la cultura como un derecho de todos los

    ciudadanos. En este sentido, se propone presentar

    en este espacio de debate el futuro marco normativo

    apuntando las principales lneas que enmarcarn la

    futura Ley Vasca de Acceso a la Cultura.

    En el marco del Ao de las Culturas por la Paz y la

    Libertad se propone establecer en las Jornadas un

    espacio de reflexin general sobre el papel que la

    cultura en la consolidacin de la paz y la importan-

    cia y necesidad de fomentar y asegurar el acceso a

    la cultura. En este sentido, se plantea una sesin

    que aborde cuestiones vinculadas a la memoria, el

    papel del pueblo vasco en el avance del camino hacia

    la paz y el entendimiento y los distintos roles que

    la educacin y la cultura deben y pueden asumir en

    el proceso en el que actualmente se encuentra inmer-

    so el pueblo vasco entendiendo y planteando el

    acceso a la cultura como un derecho de todos los

    ciudadanos. En este sentido, se propone presentar

    en este espacio de debate el futuro marco normativo

    apuntando las principales lneas que enmarcarn la

    futura Ley Vasca de Acceso a la Cultura.

  • VIERNES

    05 OCT

    OSTIRALA

    URR 05

    LOS DERE-

    CHOS CUL-

    TURALES

    ESKUBIDE

    KULTURALAK