les formes del llenguatge - universitat de valència · unitat (cada nivell té les seues pròpies...

LESFORMESDELLLENGUATGE 1LINTERIORDELLLENGUATGE 1.1Lesdimensionsdelllenguatge 1.2Laparcellaciinternadelobjectedestudi 1.3Nivellsiunitats

2ELNIVELLFNIC 2.1Delimitaci 2.2Sons,fonemesitretsfnics

2.2.1.Elso 2.2.2Elfonema 2.2.3Elstretsfnicsdistintius

2.3Lasllaba 2.4Elselementsprosdics

2.4.1Laccent 2.4.2Eltoilentonaci 2.4.3Laduraci

2.5Elsalfabetsfontics 2.5.1Lalfabetfonticdelshispanistes 2.5.2LAlfabetFonticInternacional

3ELNIVELLMORFOLGIC 3.1Laparcelladelamorfologia 3.2Morfema.Morfiallomorfs.Morfofonologia 3.3Laparaula

3.3.1Concepte 3.3.2Estructuradelaparaula

3.4Processosmorfolgics 3.4.1Morfologiaconcatenativa:addici 3.4.2Morfologianoconcatenativa:modificaci,substracci,conversi 3.4.3Acurtament,acronmia,entrecreuament 3.4.4Tipologiadafixos

3.5Formacideparaules 3.5.1Derivaciiflexi:diferncies 3.5.2Derivaci 3.5.3Composici 3.5.4Classedeparaules 3.5.5Flexi.Paradigma 3.5.6Tipologiamorfolgicadellenges

Tema5:Lesformesdelllenguatge 2

4ELNIVELLSINTCTIC

4.1Laparcelladelasintaxi 4.2Loraci

4.2.1Oraci,clusula,fragment 4.2.2Tipusdoraci(criteridelafuncicomunicativa) 4.2.3Oracisimpleicomposta 4.2.4Estructuradeconstituentsisintagma

4.3Relacionssintctiques 4.3.1Dependnciairecci 4.3.2Lavalncia.Estructuraargumental 4.3.3Concordana,ordre,mfasi

4.4Categoriessintctiques 4.4.1Categorieslxiquesigramaticals.Estructurageneraldelsintagma 4.4.2Categoriesbuides 4.4.3Recursivitaticoordinaci

4.5Funcionssintctiques 4.5.1Subjecte,predicat,objecte 4.5.2Tema,rema;focus 4.5.2Tema,rema;focus[cont.]

4.6Autonomiaiinteraccidelesestructuresoracionals 5.REFERNCIES Lectures Bibliografia(ireferncies)


LESFORMESDELLLENGUATGE

1LINTERIORDELLLENGUATGEElllenguatge:sistemadesistemeselllenguatgenaturalnosunarealitathomognianiuniforme:diverses

llengesdualismellenguaparla(Saussure,1916:cap.III):

+parla

llengua:llenguatge

Fig.1

Lobjectedestudidelalingstica:elllenguatgeelllenguatge(L)nosunaentitatautnoma,formapartdelarealitatms

general,elmncognitiu(W)elllenguatgeincideixsobreelmnielmnincideixsobreelllenguatge:

Fig.2

p.e.,laccimodeladoradelllenguatgesobrelamaneradeveure,comprendreicomportarnosalmn.

larealitatexerceixlaseuainflunciasobreelllenguatge:varietatslingstiquessocialmentcondicionades,ilamateixaestructuragramatical

lestudidelllenguatgepotabordaraspectesdiversosLalingsticainternaentnelllenguatgecomsistemaensmateix,

interessantseperlesrelacionsentreelsseuselementsconstitutius.Lalingsticaexternaentnelllenguatgeencontacteamblarealitat

circumdant,p.e.,perlaseuaincidnciaenlasocietatoenlindividu.unabasemetodolgicacomuna?

lacompartimentacilingsticasmetodolgica,ilesfronteresentrelesparcellessnborroses,comlaprpiarealitat

lahistriadelalingsticaensmostraquecadaunadelesdistintesteories


semblamsapropiadaperatractarunsaspectesdelllenguatgeinotantperatractarnealtres.

lesdiferentsescoleslingstiquesshanpresentatasovintcomalternativeslesunesdelesaltres,demaneraquecapdellessemblahaverseesforatenplantejarunparadigmaglobaliglobalitzador(cf.Lpez1980:1.2).

coincidnciaendiversosaspecteselllenguatgecomsistema;comunsistemadesistemes.conceptescomestructura(elconjuntdelesrelacionesqueuneixenentreselselements

dunsistemalingstic),nivell(cadascundelsplansdelestructuralingstica)iunitat(cadanivelltlesseuesprpiesunitatsfonema,morfema,lexema,

oraci,elsignelingsticlaunitatbsicadelllenguatge(enlabasedelesescoles

estructuralistes).estudiarlatotalitatdelllenguatge:

criteriparcelladordelsnivells,iladescripcidecadanivellnecessitadunaunitatbsicadereferncia.

1.1LesdimensionsdelllenguatgeLlenguatge:objectedestuditridimensional,quesdefineixpertrestipusde

components,forma,funciisignificaci.decasa- unaseqnciadefonemes:/kza/ forma (SNTTOTAL)- unsubstantiufemensingular funci (SNTPARCIAL)- unconcepte,lobjectementalcasa significaci (SNTSCT)

Lesformesfniquessnrealitatsqueexisteixenforadelalingstica,

objectesempricslasignificaciremetalmncultural,realitatexternalafuncisabsolutamentinternaalllenguatge

deloraciElsalumnesatenenalprofessor,lassociacidecertesmarquesformalsamblasignificacidepluralitatenelsalumnes:funcideconcordana(plural)ambatenen


1.2LaparcellaciinternadelobjectedestudiLesdimensioneslingstiquesenspermetenparcellarmetodolgicament

lobjecteperafacilitarlaseuadescripci,commostralafigura:

Fig.3

unaparcelladelimitadaperlesdimensionesformalifuncional;unaaltraparcelladelimitadaperlesdimensionesfuncionalisignificativa,iunaterceraparcelladelimitadaperlesdimensionessignificativaiformal.

1.3NivellsiunitatsTaula1

DIMENSIONSDESCRITES/descriptors unitats DISCIPLINESFORMAFUNCI/significaci fonema FONOLOGIASIGNIFICACIFUNCI/forma semema SEMNTICAFORMASIGNIFICACI/funci morfema MORFOLOGIAFORMAFUNCISIGNIFICACI oraci SINTAXI

Enelnivellfnic

Delestudidelafuncidelesformesatenentlaseuacontribucialadiscriminacidesignificacionsseencarregalafonologiafonema:conjuntdetretsfnics(forma)pertinentslingsticament(funci)

peradiferenciarsentits(significaci).Enelnivellsmic

Delestudidelafuncidelessignificacionscontingudesenlesformesfniquesseencarregalasemnticasemema:conjuntdetretssmics(significaci)pertinentslingsticament

(funci)aglutinatsperunaseqnciafnica(forma).Lamorfologia:lescombinacionsdeformesisignificacionsatenentalseuvalor

funcional


morfema:associacidecadenafnica(forma)isignificat(significaci)consideradadesdelaperspectivadelaseuapertinnciadistintiva(funci).

sintaxi:lestresdimensionesdelllenguatgeoraci:collaboracideforma,funciisignificacicaplacomunicaci.

Grficament

Fig.4


2ELNIVELLFNICLaparcellafnicadelllenguatge,sestudiadaperlafonticailafonologia

2.1Delimitacifonologia:estudiaelssignificantsdesdelpticadelallenguafontica:hofaenlaparla:

aspecteextern,realitzaci: aspecteintern,funcional:fontica

significant imatgeacstica

fonologia

significat concepte

Fig.5

Lafonologia:

contribucidelsignificantalafuncicomunicativadelllenguatge,atenentsacapacitatdedistingirsignificats

funcionalitatdelesformesfniquesenpermetreelsparlantsestablirdifernciessignificativesambelles.

Lafontica:realitzacidelsignificant,lacadenasonoraconcreta,comfetfsic,

articulatoriiauditiu.disciplinasintetitzadora:utilitzainstrumentsimtodesdedisciplines

alienesalalingstica(comlanatomia,lafisiologia,lafsicaolapsicologia).

2.2Sons,fonemesitretsfnicselementssegmentals:resultatdelapartici(osegmentaci)delacadenasonorasllaba:sundelsfragmentsfnicsaqupotconduirlasegmentaci;agrupaci

desons,sons:snelementsconcretsquesrealitzenenlaparlafonemes:elementsfnicsabstractes.


2.2.1.Elsounitatdelafontica.diversesperspectives,queconfigurentrestipusdedescripcifontica,

articulatria,acsticaiauditiva(Llisterri1996:70):

EstructuralingsticaEstructuralingstica

Controldelaparellfonador PercepciOnaSonora

portadoradelmissatgeMovimentsaparellfonador Audici

Fonticaarticulatria Fonticaacstica

EMISSORCODIFICACI

CANALDETRANSMISSI

RECEPTORDECODIFICACI

Fonticaauditiva

Fig.6

2.2.2Elfonemaunitatcentraldelafonologia.unitatmnimadelasegonaarticulacidelllenguatge(Martinet1960:1.8).elsmonemessnanalitzablesenunasuccessidunitatsmenorssense

significaci,cadascunadelesqualscontribueixadistingirunmonemadunaltre(cata/casa/cosa/llosa,).

fonema:unaformafnicamnimaquenotsignificaciassociada,perqueposseeixcapacitatdiferenciadoradesignificats.

Elfonemasunaunitatabstracta,pertanyalallenguasaussureana,quesrealitzaenlaparlamitjanantsonsconcrets.

Elsdiversossonsquepodenactualitzarunmateixfonemasnvariantsfontiquesquerebenelnomdallfons.Allfonsde/n/:

alveolar [n]:nas palatal []:panxavelar []:angle labial [m]:empalmardental [n]:canta labiodental []:mfasi

endeterminadescircumstnciesfonemesdiferentspodensuspendrelaseuaoposici:neutralitzaci;elresultatsunarxifonema(Trubetzkoy1939:II.C),quetcomvariants


prpieselsfonemesdeloposicineutralitzada.Loposicientreelsfonemesnasalsdelespanyolsneutralitzaen

posicifinaldesllabatravada(cf.Alarcos1950:116),elresultatslarxifonemanasal/N/.

2.2.3ElstretsfnicsdistintiusElstretsfnicssnlesunitatsfniquesmenors:

cadafonemasecaracteritzaperunconjuntdequalitatsfniquessobrelesquesbasalacapacitatopositiudistintivadelsfonemes.

matriusdetretsdistintius:

/t/ /d/

++++

sonoradentaloclusivaoralconsonant

+++++

sonoradentaloclusivaoralconsonant

2.3Lasllabaqualsevolparlantpotdividirlesparaulesensegmentsquecorresponenalque

denominemsllabes.lamajoriadelesescripturesprimitivesconegudes(ibrica,cretenca,demtica,

snscrita)arribenaletapasillbica:elsseussignespretenenrepresentarlessllabes,noelsfonemes(cf.Gelb1952).

Intutivament,lasllabascadascundecolpsdeveuenquemetemelsenunciats;

Lasllabasunaextensiambprincipiifinalquecomportauntemps(breu).Enlaproduccidelasllabasessenciallapresnciadimpulsosdenergiade

lairerespiratori.Encadaimpulsnhihauncim/cimadesonoritatiperceptibilitatmximsquecorresponalnuclisillbic,ipothaverhitambaltreselementsmenyssonorsimenysperceptibles,queserienelementsmarginals.

duesclasses,corresponentsalstretsdefinidors[voclic]i[consonntic],segonsladistribucidelssegmentsfnics- classeVrepresentaelcimonuclifnic,i- classeCcorresponalaporcisillbicaqueenvoltaelnucliirepresenta

eldescensdelcimi,pertantelsseuslmits,Comquelaposicinucleardestacaperserelmomentidentificadordelasllaba,sconsiderauncomponentobligatori;larestasopcional.

composicidelasllaba:


sllaba

atac rima

nucli coda

XX X(C) (V) (C)

Fig.7

tipussillbics:distintespossibilitatsderealitzacidelsllocsconstitutiusdelasllaba:- Vnucli(solsunavocal),- VCnucli+coda(sllabatravadasensatac),- CVatac+nucli(sllabaoberta,laprototpica),- CVCatac+nucli+coda(sllabatravadaambatac).

Lesquemaassumeixlacaracteritzacidelasllabacomqualitatsonoraelnuclientreduesdepressionsfniqueslatacilacoda,quesnllurslmits.

2.4Elselementsprosdicstretsprosdicsoelementssuprasegmentals:fanrefernciaaunitatssuperiors

comlasllaba,laparaulaolafrasefenmensprosdics:laccent,eltoilentonaci,iladuraci.

2.4.1LaccentLaccentsuntretprosdicqueafectalasllabadepndelaforadespiraciunadefinici:unasllabaquedestacarespectealesdelvoltant.identificaciambaccentdintensitat[persunfenomenmscomplex(cf.

MartnezCeldrn1994:5.1)].a)intensitatvs.sonoritat

laintensitatsunfetfsic,relacionatamblamplituddelesonessonoresi,articulatriament,amblaforadeixidadelaireprocedentdelspulmons;

lasonoritatperceptivasunfetpsquic,stractadelasensaciqueprodueixlaintensitat.

b)sonoritatinherentdelssons;


p.e.,una[s]sonaensmateixmsfortaqueuna[f];una[a]tmoltamssonoritatqueuna[i];depnprincipalmentdeltimbredecadaso.Laccentaugmentalaquantitattotaldenergiaenlasllabaperlaforaespiratria.Amsams,provocamodificacionseneltoiladuraci,laqualcosacontribueixaquelapercepcidelasllabaaccentuadasmsprominent.Alespanyolialcatalsemblapredominarlaintensitatsobreelsaltresfactors.Enaltresllengessladuraci(itali)oelto(angls).Esdiferencientradicionalmenttrestipusdaccent:

- intensitat(espiratori,articulatori,dinmicodesonoritat),- tnic(musical,cromtic,meldicodaltura)- quantitat(quantitatiu).

c)calmatisarqueentoteslessllabes(accentuadesono,tniquesotones)nhihaenergia;ltonaentmenysquelatnica.Labsnciadenergiasolshisalsilenci

llengesdaccentlliure llengesdaccentfix.Laccentpotocuparqualsevolposici les

ladelaparaula;laseuaaparicinosprevisibleitcapacitatdistintiva

Laccentuacisprevisible,paraulessempreportenlaccentenmateixaposici.

angls txec:abstract / abstract raulessnsempregreusresum / abstraure

lespa

rus francsmuka / mukasuplici / farina

lesparaulespronunciadesalladamentalleugeraaccentuaciagudatenenun

altresll eseng

notenenesquemestotalmentlliureso resfetsfnics:Alcatal,p.e.,laccentnostotalmentindependent(enelsdialectes

):nhihacanvidetimbreenlesvocalspostniques./

llib

2.4.:resultadelaintervencidelsmsculslaringisenlatensivoluntriadeles

eraproduirunnombremajoromenordevibracionslarngies.

independentsdalt

orientalsAlespanyol,spotdistingirparaulessegonslaposicidelaccent(lmite

limite/limit),perun76%deparaulessngreus;ertatdaccentuacirelativa.

2Eltoilentonacito

cordesvocalsp


laccentpotprovocarcanvisdetoperlaforadexpulsidelaire.ngestonals:spoteleva

Llee robaixarlafreqnciavibratriadelescordesvocals

peraunitatssignificativesmnimes(monemesoparaules).

[vall(tocncau,i.e.,baixascendentdescendent)

ent)hiha ncies qualitatdelssons:

les lsten res,les lsobe esquelestancades

lentones atiduraci

lllargdunenunciat.riacionsmeldiquescanalitzenvalorscomunicatius:poden

ten c:caracteritzenlamodalitatoracionaliserveixen

Le talquesmanifestaenel

Far enunacorba

Ser

perlavariacideltramfinal.determinatsconstituentsdelafrase,comaraeltpicdel

c)fu cional,

2.4.3Ladusrefereixalaprolongacidelarticulacidelso.cadasoposseeixunaduraciintrnseca,quedepndelaseuanaturalesa.

ertes(baixes)tenennormalmentunaduracimajorqueles

lesvariacionsdelafreqnciafonamental(i.e.,elscanvisdeto)diferenciar

xinsmandar:[m] mare(toaltneutre)m] cnem(toaltascendent)[m] ca[m] renyir(toaltdescenddifer intrnsequesdetosegonslavoca ennormalmentuntomsaltquelesconsonantssonovoca rtessntonalmentmsbaix

aci:tractadelasensaciperceptivadelesvariacionsdeto,intensita

Estesvaexpressaractitudsiemocionsdelparlantentambvalorfonolgiperaassenyalarconnexionsentrelesunitatssintctiques.ntonaciomelodiasuntretsuprasegmennivelldelenunciat.efernciaalasuccessidetonsdelsdiferentssonsqueformentreduespauses:grupfnic.veixperaa)diferenciartipusdemodalitatoracional(enunciativa,interrogativa,

exclamativa,dubitativa,)b)destacar

comentari,oelfocusdelapressuposici.nciextralingstica,portadoradinformacidetipusemorelativaalestatdnimoalintencicomunicativadelparlant.

racie

lesvocalsobtancades(altes);

lesconsonantssordesdurenmsquelessonorescorresponents,ilesfricativesmsquelesoclusives.


Elcont enlaprolongacidelssons:lesvocalssnms

lesdife aneraindependentoencombinaci

reu[]:bittros,[]).t

repartimentdelaconsonantantsdobles,totiquefonticament

s [pbbl]

2.5Els

instrumentdetranscripciiquespodrienservir,permostrenrelacionsfora

complexesentreunitatsfniquesigrafies.lletra(grafema)isonosempresnbiunvoques.

sacena

es:o

iaplaa

ius:

at.: ome

2.5.1L panistesroposatperTomsNavarroToms

1915enlaRevistadeFilologaEspaola

exttambincideixllarguesseguidesdoclusivessonoresquedavantdelessordes.

rnciesdeduracisemprendemambeltimbre.langlsdiferenciaduesvocalsanteriorsaltes

- unatancadaillarga[i]:beatcop,[i])- obertaib

Elllatclssicdistingiademaneraindependen- vocalsllargues:vnitvingu,i- vocalsbreus:vnitve

Encatal,lageminacipotdonarlasensacideentreduessllabes:sncomconson tractadunsollarg:poble

alfabetsfontics

Lesescripturesalfabt

Lescorrespondnciesentrea)ungrafemarepresentadiversossons:

esp: [k][] cocat: [k][s] casacega

b)unsosrepresentaambdiversesgrafiesp: [x] jamngitancat: [s] sculcinc

c)duesgrafiesrepresentenjuntesunsonic:esp: [g] guerracat: [s] passar

d)unasolagrafiarepresentadossonssuccessesp: [ks] extracat: [gz] examen

e)ungrafemanorepresentacapso:esp./c hijo/h

alfabetfon ticdelshisp


2.5.2LAlfabetFonticInternacionalLAssociaciFonticaInternacional,1886,

/IPA).ttp://www2.arts.gla.ac.uk/IPA/.

1889:AlfabetFonticInternacional(AFIh


3ELNIVELLMORFOLGICmorfologia:estudidelaformaiestructuradelesparaules.

3.1Laparcelladelamorfologialacasadelduc[lakazadelduk]valorsignificatiuobjectepertanyentaunapersonaambttolnobiliarifunciona

objecte hasvistlacasadelduc?,llocprocedncia venimdelacasadelduc,rtol lacasadelduc

variacideformalacasa/lescases,duc/duquessalescasesdelduc,lacasadeladuquessa,

lesvariacionsnocomportencanvidefunciobjecte hasvistlescasesdelduc?,llocubicaci venimdelescasesdelduc,rtol lescasesdelduc,objecte hasvistlacasadeladuquessa?,llocprocedncia venimdelescasesdelduc,rtol lescasesdelduc,

Paraules

elsenunciatsqueempremestanformatsperlaconcatenacidelementsdextensimenorlacasadelduc:lacasadelduc

LesvariacionsdenotencanvisparcialslA~lES,casA~casES,duc~duquESSA

noconsideremquedenotencanvisdesignificat(tantcasacomcasesrefereixenelmateixconcepte,aligualqueduciduquessa),

uncanvienlafunci:singularcasafrontapluralcaseS,masculducifemenduquessA.

Altrescanvisbaixaperbaixar:lacasabaixa(alta)ilamarebaixaelpotnoconsideremuncanviradicalde

significaci(esdenota[collocarauna]alriainferioralordinria,sentrebaixaalriainferioralordinriaiverddetalcolor,:

canvienlafunci(adjectiubaixa,verbbaixar).Estesdifernciesnosestableixenenelenunciatsinalinteriordecada

elementlxic,integrantpossibledunenunciat:elsmnimscanvisenla


formadunaparaulacomportenunavariacidelafunci,nodelseusignificat.Peraixsdiferenciaentredosnivellsdelestudigramatical:- elnivelloracionalalquecorresponlestudidelasintaxi,i- elnivelllxicodelaparaula,abordatperlamorfologia.

elsenunciatsescomponendelementsdextensimenorambformaisignificaci,paraules,

lesparaulestambpodenestarformadesdepartsambformaisentitfuncional:casas,lashabitatge/determinacisingular/plural,duc/essapersonaambttolnobiliarimascul/femen),baix/aralriainferioralordinriaadjectiu/verb)

tenenunaestructurafuncionament(criterideclassificacidelselementsencategories).lliure:

complementdesubstantius(airelliure),funcidatribut(lhomeslliure),etc.,pernocomnucliverbal(*lanormalliuredelimpostdesuccessivs.la

normalliberadelimpostdesuccessi);lliberar(verb)nopotsercomplementnominaloatribut*airelliberar,

*lhomeslliberar,vs.elcoslliberacalor.variacienlaformainoaltrespossibilitatsperpertnyeraunaclasseo

categoriainoaunaaltra:baixes(Adj)pluraldebaixa;baixes(V)(baixar)nodenotapluralsin.EnsntesiLamorfologiasocupadelestudidelestructuradelaparauladeterminant:

a) lesunitatsopartsconstitutives,quemostrenunaformaassociadaaunsentitfuncional(duc:ducpersonaambttolnobiliari,/essamascul/femen),

b) lacomposicidesdelesformesconstitutivesamblaseuafunciopropietatsgramaticals(formacideparaules),

c) lesrelacionsomecanismescombinatorisdelespartsintegrantsambquesformenlesparaules(processosmorfolgics),

d) laseuaconfiguracidesdelstipusdecategories(categoriesgramaticalsiclassesdeparaules).

Elslmitsnosempresntantclars.a)amblafonologia

balconsicasesrefereixenconceptesdistints:


balconsoberturaalexteriordesdelsldunpis,caseshabitatge;

perentotsdoscasosesdenotalafuncideplural[n]s(balcons)isencases:duesformesdistintesperalamateixafunci.

Lacapacitatdistintivadesignificatsdelexpressifnicaentre/s/(caa)i/t/(cata)o

lasimplefuncionalentre/s/(parles)i/n/(parlen)aqunotlefecte:/s/i/ns/snformesdistintes,noesdiferencienenlafunci.

b)ambellxic.Ladistincidegnereduc/duquessareflectitperunaformaintegrantdelaparaulacavall/eguaperelementslxicsdistints

c)amblasintaxi:termescompostosbocamnega:articulacidedossubstantiusqueoperencomunaunitat

laformacidepluralnoapareixenelprimerelement(*boquesmnega)sinalfinal(bocamnegues:bocamnegues,comenmnegasmnegues),

homegranotatambdenotaunconceptehomeamblequipnecessariperaefectuar

treballssubmarins,laformacidepluralqueadmetsdistinta:homesgranota(*homegranotes)indeterminacidesisunasolaformaounaconstruccisintctica

apositiva.termessintagmtics:mardefons:

designaunconceptecompotferhounaparaula,sempracomunsolelementlxicinoadmetdeterminantsalseuinterior*mardun/este/dequalsevolfons

sinperatotelterme:una/la/esta/mardefons,unamardefonsprolongada

3.2Morfema.Morfiallomorfs.MorfofonologiaLesparaulesescomponendunitatsinferiorsqueconstendunaformaiun

sentitfunciassociat.Estesunitatsesdenominenmorfema,launitatmnimadanlisienlamorfologia.Identificarmorfemesa)segmentarlacadenalxicaenparts,lesformesresultantstenenunsentit

funciassociat.entrebancquescollocaenmigdificultant:entre+banc:entreenmigdeibancseient


endins:(enfilar:posarenfila)+trebanc(?)guiadaperlacomparacide

b)ocurrnciesdelaparaula.entrebanc:reconeixementdeformesseparadesenaltresenunciatsentre:hodeixarentredosllibresbanc:lhetrobatenunbancdelalbereda

Estecriteriscomplementaambeldec)distribuci:

alsparellsnecessariinnecessari,realirreal,personalimpersonal,lgicillgic,spodendeterminarduespartsengeneralperatotselscasos:unaforma(necessari,real,etc.)ilanegacidestaformaambmanifestacionsdistintesin,ir,im,il;representenelmateixsentitfuncipervarienenpartenlaforma:stractadelamateixaunitat.

d)criterisetimolgics:gramtica:gramma+tica(derivatiuadjectiu;estudidelallengua[lalletra])nogramunitatdepes+tica:elsentitglobaldelelementlxicsproudistint

e)falsesassociacionssemntiques(VarelaOrtega1990:4.2.1):monokiniderivatdunafalsaassociacidebikinipeadebanydeduespeces,en

realitattermemetonmicambelnomgeogrficdunatoldelaPolinsia,

componentsbidos+kini(suposadamentlapea):bianual,bicampi,bicolor,vs.anual,campi,monocolor+kini.

Morfema,morf,allomorf

Enlaidentificacidelsmorfemessconsideraquehihaunacorrespondnciaentreformaisentitfunci.

morfema:unitatconformadaperlaformaielsentitfuncimorfoexponent:laformadelmorfema/duk/,//,/esa/sentitfunci:personaambttolnobiliari,gn.mascul,gn.femenallomorfs:formesvariantsdunmorfema

elmorfemadesentitnegatiuinsmostracom[in]eninnecessari,[i]enirreal,[im]enimpersonal,[il]enillgic

morfofonologia:lestudimorfolgicqueatnalavariaciallomrfica.Tipusdalternana

1) alternanapercontextfnicoalternanacondicionadapelcontextfnicofonmicalavariacienlaformadelmorfemanegatiuin([in]innecesari,[i](ireal)


[il](illgic),[im]impersonal)2) alternanacondicionadamorfolgicaogramaticalmentcondicionada:

alternanacondicionadapelcontextgramaticaloeltipusdemorfemaambqushadecombinar.collir(presentdindicatiu)

i. /ku/:cull(1,3pers.sing.,3pers.plu.)ii. /ko/:coll(1i2pers.plu.)

mspatentenelscasosdeplenasubstituciosupleci,comlesformesdelverbsser:ser,era,s,fui,(Matthews1974a:caps.5i6).

3) sandhi:estudidelalternanadelesformescondicionadafonmicamentvistacomunaqestidadaptacifnicadelsmorfemesenelcontextde

laparaulaempratpelshindsexemple:assimilacielsonasaldelmorfemanegatiuinsadaptaalcontextfnicdelasllabasegentenqucomenaelmorfemaambquescombina:- innecessari(


morfema,unitatgramaticalmnima.pertalcircumstncialaseuacaracteritzacipresentadificultats.

3.3.1Concepteformamnimalliure(L.Bloomfield,apudPena1999)

quepotemprarsedemaneraindependentinosanalitzableenpartsomorfemesinferiorsquesiguenlliures.

morfemalliure:potserusatdemodeindependenti,pertant,nonecessitasercombinatambaltresperamanifestarse;pa,sal.

morfemalligat:calunirloambaltresperaconstituirmorfemeslliures,nopotserempratdemodeindependent.per,er,a,calcombinarlosperaconformarlaformalliureperera.

Unaprovatpica(identificacideparaules):laformapotserrespostaaunapregunta

Acomstacasa?Bgran.Adiusqueshacompratuna...?Bcasa.Adiusquesehacompratuna...?B*s.foradepreguntesdidentificacigramaticalAlamarcadeplurals?Bs

Casospolmics:1preposicions:deacasadefusta

comrespostaspossiblesolsambtipusespecficsdepregunta:dmfasi

Atensunacasaambfusta?BDe

didentificacigramatical:Alelementquevaentrecasaifustas?BDe

2cltics:elementsquedevegadessescriuendemodelliureialtresformenpart

dunaparaulaPereesllavaLlaves

3compostos:bocamnega:duesparaulesboca,mnegaambduespodenfuncionarcomelementsindependents


4.lesllengesdetipuspolisintticoincorporants:hihasituacionsenquaquestacaracteritzacideparaulanosajustaal

seumecanismegramatical.Eltxuktx(esp.:chucoto)(Siberia,apudRadfordetalii1999:260262).

mecanismegramaticaldeformacidenunciats:construirenunciatsparaula,holofrases,enquelselementsparaulaconstituentsdunaoracipassenaincorporarsecommorfemesdelnuclioracional;resultat:unaoraciqueperlaformasunaparaula.

Lexpressioracionaltluenelnjovaigveureuna/lapellt lu en nelnjo vaigveure una/la pell

esconverteixenlexpressicompactatellukjovaigveureuna/lapellt el lu kjo pell vaigveure joenqulobjectenelnshaunitalarrelverballu,perdelmarcadordecasobjecten,iafegeixelmarcadordesubjectedeverbintransitiuk,perqulexpressihacanviatdetransitivaaintransitiva(lobjecteshadilutenlabaseverbal).

Nonhihaencaraunadefiniciquecontemplelesdistintessituacions.Laparaulaocupaunaposicientredosnivells:

elsintctic:nslaunitatmenor,combinableambaltresperaconstituirsintagmesioracions,i

elmorfolgic:nslaunitatsuperior,conformadadaltresderanginferioriambunaorganitzaciestructural.

caracteritzaciperalespanyol(Pena1999:66.2.5)[icatal].Comaunitatmnimasintagmtica

a) potvariarlaseuaposicienlacadenasintagmtica:Peremenjafruita,fruitamenjaPere,menjaPerefruita;

b) entreunaseqnciadeduesparaulesspossibleinsertarunaaltra:Peremenjamoltafruita;

c) espotferunapausaabansodesprsdunaparaula[representadaper|]:Pere|menjafruita,Peremenja|fruita.

Comaunitatconformadademorfemespresentalessegentspropietats:d) lordedelsmorfemesintegrantssfixinonadmetunareordenaci:inactius(in+actiu+s,pernoactiu+in+s);

e) noadmetlinsercidunaaltraparaulaenlaseqnciadelseusformants:bocamnega(boca+mnega),per*mnega+boca;


f) nospotsepararelsmorfemesintegrantsiextraurelsconformantparaules:cantar(canta+r):*araricantaunajota,*aracantaperrunajota;spossibleambelipsi:posturespreconciliarsipostconciliars>posturespreipostconciliars,treballenrpidamentipulcra);

g) nospossibleferunapausaentrealgundelsseusconstituents:miserable:*misera|ble.

unaparaulasajustaaestespropietatsengrau(JessPena).elscltics

admetenlavariacidordre(emllava:llavem),spossiblesepararlo(emietllava),pernospossiblelapausaentrelabaseverbalielcltic(*em|llava,

*llava|m).larticle

noadmetalterarlaposici(lacasa:*casala),admetaltreselementsentreellielnuclinominal(elmonument:elgran

monument),inotoleraserseguitdepausa(lacasa:*la|casa).

3.3.2Estructuradelaparaulaparaula:conformadapermorfemesparaulasimpleomonomorfmica:constadunsolmorfemapaparaulespolimorfmiques:constendemsdunmorfemacadenetes:caden+et+e+s.constitucideunaparaula:elsmorfemesintegrantssorganitzenenuna

estructurajerrquica.constituentsdelestructurajerrquica:

boca,abocar,boqueta,bocades,desbocar,bocana,bocatgesiembocar- Arrel:bocsignificatcomentotaestasriedeparaules- Afixos:a,des,em(en),a(e),da(de),r,s,et,atgeelsmorfemesafixossndedistintanaturalesa:derivatiusiflexius

- afixosderivatiusposiciqueconnectadirectamentamblarrel,peldavantoacontinuaci;funci:expressaralgunamodificacidesentitocategoriaexpressadaper

larrel1)prefixos:a,des,em(enestecasenconcurrnciaambelmorfemar)

modifiquenlacategoriagramaticaldelarrel(unverbquederivadunarrelsubstantiu)

aportenlanocidea:vessarelcontingutdunrecipientenunaltreperlaboca


(abocar),des:llevarlabocaaalgunobjecte(desbocar),em:posarperlaboca(embocar);

2)sufixos:et,atge,ada;segueixenlarreltambexpressenunamodificacidelsignificatdelarrel,aquboc:et:sentitdiminutiu(boquet),ada:sentitdeefectedunaacci

(bocada:trosdequalsevolcosaquesarrancaamblaboca- afixosflexiusodesinnciesdelaparaulas:sufixque

apareixmsallunyatdelarreltunsentitgramatical,denombre(boquetes,bocades),pernorepresentauncanvienlasignificacidelaparaularespecte

delarrel.Laparaulaambunaestructuraflexiva:escomposade

- morfemesdedesinnciaoflexius,quereflecteixenunavariacicorrelativaalesnocionsgramaticals,i

- tema,partinvariable.Encadenetes:cadenetes

desinncia(denombre)s,itema:lapartrestantcadenete(cadeneta)estructuradeltema:cadeneta

- larrelcaden- derivatiueti- elmorfemavocaltemticaa.

boques:temabocaidesinnciadenombrepluralsembocavenconstade

temaembocaidesinnciaverbalven(temps,mode,nombreipersona);temaembocaestformatperlarrelbocielprefixderivatiuem(que

ambelmorfemarenembocardeterminaunderivatverbaldesdelabasesubstantivaboca).

Tipusdetema:- temasimple:coincideixlarrelambeltemapa,- temaderivatocomplexsipresentaunaestructuraformadadarreliafixos

derivatius;- temacompostsilestructuraestformadaperdosomstemes:les

paraulescompostescombocatort(temaboca+tematort).Eltermebase

designatotaformaconstituentdeparaulaquepotrebreunprocsdeformacideparaules,

designanocionalmentelgruparrel+tema;


boca(arrelboc+temaa)seltemailabasedelaformaflexionadaboques,

embocaslabasederivadadelarrelbocambelmorfemaderivatiuem.Representacidelestructuradelaparaula,ennotaciarbrea:

paraula

base

base

desinnciaarrel tema derivatius

Fig.8

Lestructuradecadenetestelsegentesquemadarbre:

paraula cadenet-e-s

base

base cadenet-

cadenet-a

arrel derivatius tema desinncia caden- -et- -a -s

Fig.9

3.4Processosmorfolgicspautes,regles,quesesegueixenperaconformarunaparaula.

Enelsexemplesanteriorsboca,abocar,boqueta,bocades,desbocar,bocana,bocatgesiembocar:

Mecanismedaddici:bocades,bocatges:basetemticabocada,bocatge+s,

nocanviadesignificatbocada:basetemticaboca+da,


termenouperadesignarunsignificatdistintdelabasetrosdequalsevolcosaquesarrancaamblaboca

embocar:EM+boca+R:posarperlabocaEM_R:(prefix_sufix)+boca+:base

enunprocedimentmorfolgicesdistingeixenduesparts:- morfemeslxics:

conformenlabaselxica:telsignificatelmorfemaboca,i

- morfemesgramaticals:elselementsmodificadors,queaportenelsentitfuncidecarcter

gramaticalomodificadorsdelsignificatlxicdelabase:et,da,oelmorfemadesinncialsdestosexemples.

esquemageneral:

prefixacisufixaciinfixaciafixaci

concatenativa

cicumfixaci

morfologia

transfixaciaddici

composici

processosm

orfolgics

Fig.10

3.4.1Morfologiaconcatenativa:addiciaddici:aunabaselxicaseliafegeixunaltrecomponent,augmentantlaseua

extensimorfologiaconcatenativa

morfologiano

concatenativa repeticimodificaci substituci

substracciconversi

acurtament/truncament/escurament

altres

acronmia

tipus

entrecreuament


submodalitats:a)composici:bocamnega:boca+mnega

aunabaselxicaseliafegeixunaltrabaselxica;elresultatsunaparaulacomposta;

b)afixaci:aunabaselxicaseliafegeixaltresmorfemesgramaticalsoafixosmodalitats(submodalitats)dafixacisegonselmodedunibaselxica

afixos prefixaci:innecessari:morfemain+baselxicanecessari; sufixaci:bocatge:baselxicaboc+morfemaatge; infixaci:collocarunmorfemaenlinteriordelabaselxica,partint

laendos:espanyol:lejitos:lej+it+ostagalo,sumulat(sumulat),infinitiudesulatescriure

[lamarcadinfinitiuum] circumfixacioparasntesi:unmorfematduesparts:unaprefixi

laltrasufix,queabracenlabaselxicaalemany:gelebet(ge+lebe+t),participige_t+baselxicalebecatal:embocar(en+boca+r).

transfixaci:incrustaaunabaseunafixdiscontinu,queconstaalmenysdeduesparts;rab:ktib(un)queescriu:basektb(sentitgenricescriure,amb

elsmorfemesdiscontinusi(sentitdagent)incrustatsrab:yiktibellescriu:basektb(sentitgenricescriure),ambels

morfemesdiscontinusyii(sentitde3personamasculdepresentdindicatiu)

elsnuclisvoclicsdelestructuralxicatrilteradelrabvarienexpressantdiversesnocionsgramaticals

3.4.2Morfologianoconcatenativa:modificaci,substracci,conversimorfologianoconcatenativa:scanvialabaselxicasenserecrreraladdicitipus:modificaci,conversiisubstracci.a)Lamodificacicomportaalterarlabaselxicadeformatotalodeforma

parcial.Lamodificaciparcial:repetirtotaopartdelabaselxicaiperaixsuna

modalitatqueparticipadeladdici(salteraenextensilabasepersensenouselements).esdenominatambrepeticioreduplicaci.


reduplicaciparcial:repetirunapartdelabasegrecheconfiat:

marcadeperfecte+base+desinnciestempopersonals

reduplicacitotal:repetirtotalabasemalai:marcarlanocideplural:

kapalvaixellkapalkapalvaixells.substitucideformeslxiques:totaliparcialsubstitucitotal

formesirregularsdeverbscomanar:vaigfuianir,ser:serafouser

substituciparcial,afectantsolsunapartdelabaselxica,comsapreciaenlesformessingularipluraldecertssubstantiusen

alemany:Vaterpare:Vterpares.angls:givedonar,gaveangls:takeprendre,took

esdenominatambapofoniaoAblautesdenominaUmlautsilavocaldelarrelsesubstitueixperunavocal

anterior:alemany:Vater:Vter([a]canviadaper[])angls:men[men]:man[mn]home.

mutaciconsonnticagalls:unaformadeadjectiuambunaconsonantinicialounaltra

segonsmodifiquenasubstantiusmasculinsofemenins(Radfordetalii1999:267)

nommascul nomfemen durklir (aiguaclara) nosglir (nitclara)hogintal (xicalt) genedal (xicaalta)

b)lasubstraccioformaciregressiva:perd(perd)desdeperdonar(perdonar).c)laconversi:

mecanismequecanviadecategoriaunabaselxicasensealterarlaseuaformabaseverbalambdesinnciadinfinitiu(menjar)tlacapacitatdeser

empradacomasubstantiu(menjar),ifinsitotgeneraunadesinnciadepluralmenjar:menjars)

ocanvidesubcategoriaespanyol:verbintransitiucorrer(lcorritraselladrn)>transitiuencerts


usos:correraalguien(correrlo[agorrazos]).

3.4.3Acurtament,acronmia,entrecreuamenta)acurtament

termesretallatssobrelesformesplenesdeparaulacole(collegi),profe(professoroprofessora)

sjamsgeneral:tele(generalmentpertelevisi),micro(permicrfon),moto(motocicleta),bus(mnibus)

algunesformessnbasesenaltresprocediments:autobs(auto[mvil][mni]bus)

hipocorstics:Bea(Bea[triu]),Isa(Isa[bel]),Lisa(Elisabeth[E]lisa[beth]),Tonet([An]tonet)

b)entrecreuamenttipusdeformeslligatalacreacidelogosoimatgesidentificatives

dempreses:Banesto(Ban[co]Es[paoldeCrdi]to),motel(mo[torho]tel);Serviredsemblasobreunesquemadecomposicimodificador+nucli

servi[cios]red,Mercabarna(MercaBarna):esquemanucli+modificadorMerca[tde]

Bar[celo]nanomspropisdepersona:Maribel(Mari[aIsa]bel),Juanma(JuanMa[nuel]).sigles

ONU(OrganitzacideNacionsUnides),RENFE(RedNacionaldeFerrocarrilesEspaoles),UE(UniEuropea),OPEP(OrganitzacidePasosExportadorsdePetroli),OMC(OrganitzaciMundialdeComer),ADN(ciddesoxirribonucleic,A[cid]D[esoxirribo]N[ucleic],

angls:DNA,deoxyribonucleicacid:D[eoxyribo]N[ucleic]A[cid]),CTC(costesdetransicialacompetncia

C[ostesde]T[ransiciala]C[competncia])c)acronmia

Enelscasosdesiglesientrecreuamentsenquspossiblelasillabaciapareixennovesparaules:acrnims:ONU,OPEP,;

Algundestoselementsaplegaaconsolidarsecomparaulaisbaselxicadederivats:sids


S[ndromed]I[mmuno]D[eficincia]A[dquirida],acceptatjacomnomcomsida.

3.4.4TipologiadafixosDesdelessubmodalitatsdafixacisdefineixunatipologiademorfemesde

carcterdistribucional,os,segonselllocqueocupenenlaconcatenacirespectealabaselxica.

a)morfemaafixsunmorfemalligatquenecessriamentshadecombinarambunabaselxica. sufix:reflecteixelmecanismedelasufixaci:segueixalabaselxicacaseta(tantetcoma:caseta);

prefix:lafixprecedeixlabaseireflecteixlaprefixaci:preacord(preacord);

interfixnotcontingutmorfolgiciscollocaentreduesbaseslxiquesenelscompostos

esp.pelirrojo:pelirojocat.coliflor:coliflor

entrelabaselxicaialtressufixosesp.polvareda:polvaredacat.polseguera:polseguera

Totsconformenelgrupdeconfixos:elseutretsestendrelabaselxicasensepartirla.

b)morfemainfix:reflecteixenelmecanismedelainfixaci:esp.lejitos(lejitos)c)morfemacircumfix:scolloquenabraantlabaselxicaimostrenel

mecanismedeparasntesiocircumfixaci:encaixar:encaixar

d)morfematransfix:mostralatransfixaci,onelsmorfemessesituenenelsbuitsnuclearssillbicsdelabaselxicaconsonnticarabktibunescriv:baselxicaktbescriureenqusincrustaeltransfixidesentitagent.

esquemasintetitzador

tipusdafixaci tipusdemorfema exemple

prefix(prefixaci) preacord confix sufix(sufixaci) caseta interfix polvaredainfixaci infix lejitoscircumfixaci circumfix encaixartransfixaci transfix ktibun

Fig.11


3.5Formacideparaulesformacideparaulessrefereixalsmecanismesconceptualsambques

conforma(oanalitza)unaparaulaelsmecanismessn:laderivaci,lacomposiciilaflexi.morfologiaflexivavs.morfologialxica

blava:elformantasagregaalabaselxicablau[blav];blavs:elformantossagregaalabaselxicablau[blav].allqueelsdiferencia

1)elsentitfuncionalquecomporta:adenotaunsentitde(frontadeblau:),ostunsentitdetiranta;

2)quanconcorrenambdsaocupaunaposicimsallunyadadelabaselxica:blavosa;

3)alcasdelmorfemaaenblavasparladinformacigramaticalfuncioracionalodesinncia,parcellanocionaldelaflexi;delmorfemaossparladinformaciquemodificaelsignificatdelabaselxicagenerantunabaselxicanova,parcellanocionaldeladerivaci.

Lesparaulescompostestambenformenpart[delamorfologialxica]:lacombinacideduesomsbaseslxiquesdeterminaunaparaulaquecanviaelsignificatdelsseustemesintegrants:bocamnegapartdelamnega.

morfologiaflexivasrefereixalaparcelladelaflexiimorfologialxicaabraatantlaformaciderivativacomladecomposici.

3.5.1Derivaciiflexi:difernciesEngeneralladistincientreflexiicomposicisprouclara:

laprimeraoperaambunaestructuraenqusolshihaunabaselxicailasegonaambalmenysduesbaseslxiques.

Ladifernciaentreflexiiderivaci,os,entrelapartdelestructuraqueexpressalanociflexivailaqueexpressalacreacidunanovabaselxica,escaracteritzaperunconjuntdenotes,capdelesqualssdeterminantpersmateix.Elconjuntdepropietatss(Bauer1988;Pena1999;Scalise1988).

a)Tipusdesignificaci.Elmorfemaderivatiuorenblancorimplicauncanvienelsignificatdela

base:dedesignarelcolorblancspassaadesignarlaqualitatdelblanc;lafleximostradaenblancanosuposacapcanvidelasignificacidelabase


lxica,slaformaqueadoptaperalfuncionamenteneldiscurs:blancasiacompanyaunsubstantiufemen(robablanca),blanquessihofaambunsubstantiufemeniplural(paretsblanques).

Toteslesllengesnocategoritzenlesfuncionesgramaticalsdelmateixmode;llenguakwakiutl(esp.cuaqui)(illadeVancouver)tractalanocidecomaderivaci(modificacidelsignificatdelabaselxica)Bauer(1988:6.1).

b)Canvicategorialdelabase.Laflexinoalteralacategoriadelabaselxica;defetunaparaula

presentarunesdesinnciesconcordantsambeltipusdecategoriadelabase.

basedeclaradecategoriaverbalsolsespotusaramblesdesinnciesdelaconjugaciverbal(declaram,declarars,etc.).Elderivatdesdestabasedeclaraci(declaraci)comportacanvidecategoria:deverbalasubstantiva,idesprsadoptarlesdesinnciescorresponentsdunsubstantiuinolesverbals(declaracions,*declaracionaves,*declaracionares).

laderivacinosemprecomportacanvicategorial,mestreimestratge(ambduesbasessubstantives)oambprefixos:siins(ins)(basesadjectives).

c)Sentitregularenlaflexiinosemprepredictibleenladerivaci.elmorfemaflexiuverbalm(1personadeplural)sempretestesentit

encaraquecanviedebaseverbal(canteM,cantareM,dormiM,dormeM,teniM,tingureM,etc.);

elmorfemaderivatiudormodificalabaselxicaafegintunanociagentcaador,llauraDOR,instrumentcebaDOR,codificaDORllocmenjaDOR,mostraDOR.

homonmiademorfemes,coma:marcadordeblancA(blanc)itambmarcatemticaenarrelssubstantiuscasAoenverbscantA.

larelacibiunvocaformasentitgramaticalsmajoralaflexipernoconstant,perexemple,lesformesdimperfectedesubjuntiudelsverbstenenel

dobletrais:cantaRAicantS,cantaRESicanteSSES;enladerivaciexisteixenformes

ambunmateixsentitoproperdabstracci,endistribucicomplementriacomura:altURAor:blancOR,dolOR,itat:bonDAT,sinceriTAT,


itambsimplesvariantscomciimentperaexpressaracciiefecterepartiCI~repartiMENT,per~aplaudiMENT.

d)Productivitat:questiqualitativainocuantitativa.Enelsexemplescantem,cantarem,dormim,dormem,tenim,tingurem,saplica

elmecanismededesinnciamacadabaselxica,laqualcosadenotafacilitatdeformacideparaules,fronta

laderivacinopotaplicarsesistemticamentperatoteslesbaseslxiques:esformenbasesderivadesambdorsobrealgunesbaseslxiquesverbalsmenjador,pensador,pernosobrebasessubstantives*llibredor,*paperdoroalgunesaltresverbals*cabidor(desdecabre,compassaambtenidordesdetenir/tindre);

enlaflexihihasituacionsdenominadesdefectivesenqulaproductivitatcomaregularitatfalla:snpossibleslesparaulesnevem,ploveu,totiqueprpiamentnohosn,

pertractarsedeverbsimpersonalsquesolstenenconjugacienlatercerapersonadesingular,

olinexistentplural*setssobreset(sensacicorporal).Laderivacisproductivapercrearnovesbaseslxiques,inolaflexi:de

falssderivenfalsar,falsament,falsificar,falsejar,defalsificarsfafalsificaci.

e)Posicirespectealabaselxica.quanconcorrenmorfemesderivatiusiflexius,elsderivatiusocupenla

posicimsprximaalabaseielsflexiustanquenlestructuradelaparaula:cadenetes([[[caden+et]e]s].cf.figura9).

f)Recursivitat.Enlaformacidelaparaulanospossiblerepetirlaflexiisladerivaci,

totiquedemaneralimitada.*nenss,*cantenn;

hihabasesderivadesdesdelesquesformaunaaltrabase:sal>salina>salinitat.

Larepeticidunmateixmorfemaderivatiusrara;anglsindustrializationALespanyol:casosperambsentitemfticpuritITa(diminutiuemftic),ambprefixosisentitemftic:ANTIantifeminista;peralcasdANTIantiestamniccadaprefixaportaelmateixsentitnegatiu.

g)Constitucidunsistema.Enlaflexi:

unconjunttancatdeformesenoposiciqueexpressaelsdiversossentitsgramaticalsquereflecteixunaparaula,i

cadascunadestesformestlamateixacondicidaplicacisobrelabasetemtica;


elconjuntdeformes{va,ves,va,vem,veu,ven}corresponentsalesnocionsgramaticalssnlesdesinnciesdetotabaseverbaldetemaena:cantaVES,ploraVES,pensaVES,etc..

Enladerivacinospropugnaunconjunttancatdeformesperaunmateixconceptegramaticaliamblesmateixescondicionsdaplicaci:elsentitfuncidabstraccisaplicaabasesadjectivesperadefinir

basessubstantives,perambunesbasessempratat(dat):bonDAT,marcialiTATria:llargRIA,amplRIAor:blancOR,frescOR,grossOR.

h)Estructuraconstituent.Cadamorfemaderivatiuquesafegeixalarrelconformaunabaselxica

nova,conformantunaestructurabinria.Laflexiconformaamblabasetemticaunesquemabinari,per

internamentsnari:constadunomsmorfemesenelmateixnivelljerrquic.

Enesquema(peranacionaltizvem):V

Fig.12

3.5.2DerivaciEnladerivacinoscombinablequalsevolarrelambqualsevolafix:snles

restriccionscombinatriesdelsafixoselsufixdorsolsspotcombinarambcertesbaseslxiquesverbals

menja(V)>menjador,pa(N)>*pador,mal(Adj)>*maldor,

V

tempder temaarrel N

V

nacionalitz-vem

nacionalitz-a-

nacionalitz-

desinnciaAdj nacional

der n-pnacio[n] -al- -itz- -a -ve- -m


cabr(V)>*cabidor,etc.Lestudideladerivacicomportaestablirlescondicionsenqusn

combinableslesbaseslxiquesambelsafixostalqueelresultatnsunabaselxicaderivadapossible.

significatcomponencial:

Enlaparaulallauradorssreconeixunaconstituciformadaperlarrelverbalieltemallaura(llaura),elsufixderivatiudoriladesinnciadenombres;

correlativamentelseusignificat(entrealtres,personesquetreballenlaterra)sdedubledelagrupacidelsignificatdelarrellxicatreballarlaterramodificatpelsentitdedor(agentactiu)icompletatpelconceptegramaticalpersonaquetreballalaterra,enplural.

Nopassaigualenlaparaulabaptisme:elseusignificatnoscomponencialbaselxicainexistent*bapt+lafixisme(moviment,acteexorcisme)

hernciadelestructuraargumental

Encasosdesignificatcomponencialspossibledeterminarelseusignificatdesdelespropietatssintctiquesdelabaselxica.

Paraulescomconstrucciderivendunabaselxicaverbal:sdiuenderivatsdeverbalsconstruir>construcci.

laparauladerivadamantomanifestapropietatsgramaticalsdelabase:construirtunaestructuraargumentalcomara:

Pere[agent]construeix[predicaci]lacabana[objecte],ielderivatconstrucciassumeixelsargumentscomcomplements

nominalspreposicionals:laconstruccidelacasa[objecte]de/perPere[agent].

Encenedorpotserconsideratcom- uninstrument- personaambtalofici;Laseuabaselxicaencendrepresentaunaestructuraargumentalcom:

Pere[agent]encn[predicaci]lacuina[objecte]amblacandela[instrument].Estaestructurapermetenunciatsenqulargumentagenttlafuncisintcticadesubjecte

Pereencnlacuinaamblacandela,olargumentinstrumentocupalafuncidesubjecte,sinonhiha

argumentagentlacandelaencnlacuina.


Lanominalitzaciencenedorexpressalargumentambfuncidesubjectemitjanantelsufixdor;

enlaccepcidepersonaambtalocupacipermetexpressarlargumentinterncomcomplementnominalpreposicional:lencenedordelacuinanoveavui;

silaccepcisladinstrument,nopermetexpressarelseuargumentintern:*lencenedordelacuinanofunciona

estapropietatgramaticaldalgunsderivatssedenominahernciadelestructuraargumental,onserelacionenpropietatslxiquesdunaparauladerivadaambelscomponentsdelaseuabase(GrciaiSol1995;VarelaOrtega2003).

hernciainterna:lainformaciquereflecteixelsufixdor,ihernciaexterna:laquesemanifestaambelscomplementsnominals.

3.5.3ComposiciLacomposicicomparteixambladerivacieltretdeconstituirnovesbaseslxiques,

frontalaflexiquecaracteritzalaformagramaticaldelesbasestemtiques;engloba

lacomposicidebocamnega:boca+mnegaladebibliotecalesseuesbasesnosnformeslliures:*biblio+*teca,snbasesgreguesdeprstec.

difernciadeladerivaci:operaamblacombinacidebasestemtiquesinodebaselxiquesambafixos.

laseuaestructurasbinria,comenladerivaci;tambspossiblelarecursivitat:parabrisa>eixugaparabrisa

[temaeixuga+tema[temapara]+[temabrisa]tema]),totiquespochabitualencataliespanyol;hihallengesenqusun

mecanismeforaemprat:alemany:

Fhrerscheincarnetdeconduir,iFhrerscheinentzugsuspensidecarnetdeconduiramblessegentsconstitucions:


Fig.13 Fig.14

FhrerscheinentzugFhrerschein

Ntema N tema N FhrerscheinScheinFhrer

Laposiciestructuraldelcompostsnuclearrespectedeladerivaci:defineixbasestemtiques,ilaflexislapartmsexterna;elcompostvinagre(vi+agre)prenlaflexidenombrepluralvinagresinoenlaprimerabase(*vinsagre),destabasecompostasderivavinagreta,laqualprenlaflexidenombrepluralalfinaldelabasecompostaderivada:vinagretes.

Fig.15

Hihaunacorrelacientrelestructuradelcompostilestructurasintcticapelquefaalsmodesdeconnexisintagmtica:a)nucliicomplement(subordinaci)plroig(pl+roig),b)coordinacicoliflor(col+i+flor),c)subordinaciaposicibocamnega(boca+mnega).Enlacombinacidelscompostosoperaelprincipivincledargument.

Uncompostcomcomptagotes,quedesignauninstrument,estformatsobreunabaseverbal(compta)itrelaciamblexpressisintagmticacomptagotes,ambelsentitactivitatquerealitzaalgunapersona;

comaoracicompta(comptar)mostraunaestructuraargumentalcomptar[agent(x),objecte(gotes)]

conductor permstemaN temaN

EntzugtemaN

ScheinFhrerconductor perms suspensi

Nvinagretes

Nvinagreta

temaAtemaNvi agre

Nvinagre

desinpluderNsta


enestoscasoselcomp tra,largument);

boca

Relaci

ompostvs.construccisintagmtica:duesnotesessencialsnts

2) elementsentreelstemes:

quesllaunes,frontaobre(unespoques)llaunes;a

Tipusdecosici

ormatdesdebaseslxiquessensecaptipusde

com vadaoflexionada

com amentperunsintagmatotiques

com esperqutampocadmeten

Este presentenindefiniciperatsamb

llits,cotxesllits,

ene posicionalsaplicaalelement

tot :algunsprefereixen

b)criteiadelcompostcoincideixambladelnucli:

rt)

ostambbaseverbalvincula,mosinternobjecte:sinoelmostraranohihauriatermecompost(*comptamneganoesrelacionaambcapestructuraargumental(capbasesverbal),perlaqualcosalarelacientrelesbasessdemodificaci.desteprincipiamblapropietatmencionadadhernciaargumental

(GrciaiSol1995:II.2;Jensen1990:cap.6;VarelaOrtega1990:5.1.1)C

1) alcompostnospossiblealterarlordredelscomponebocamnega:*mnegaboca,tampocadmetlainsercidaltres*bocagrossamnega,obrellaunes~*obrepoenlacomposicipotaparixeralgunaseqncianopossiblecom

cadenasintagmtica(VarelaOrtega1990:5.1.3):vinagre(vin+agre,perviagrecomasintagma).ompostos

a)criteridecompcompostprimari:estf

derivacienelles:bocamnega(boca,mnega)postsinttic:unadelesbasestformajadericomptaquilmetres(quilmetres)postsintagmticconformatgrfictractadunitatsfuncionalsdesignenunconceptecurtcircuit,cadiraderodes,ulldepoll,etc.acompostosesdiferenciendelssintagmlainsercidaltreselementsentreelscomponents*cadiradellurrodes,*ulldunpolltipusdecompostossintagmticslaplicacideladesinnciadenombrepluralsinoestanformasintagmapreposicional:cotxellit~cotxesllit,cotxediscdur~discosdur(?),discosdurs,lsconstrutsambunsintagmaprenuclear:molinetdevent~molinetsdevent,aixsembladenotargrausdelexicalitzacidenominarestosdarrerslocucions(Mascar2002).ricategorialofuncional

compostendocntric:lacategoragredoladjectiu(baseadjectivaagre+baseadjectivadol)celobertsubstantiu(basesubstantivacel+baseadjectivaobe


elssintagmticsgurdiaurbsmolinetdecaf(substantiuambunnuclisubstantiuiuncomplementpreposicional).exocntric:

ubstantiu(substantiugurdia+adjectiuurb)i

compostoriadesubstantiuquenocoincideixambladelnucli

v (1990:

c)criteridtric:denotaunamodalitatotipusdallqueindicael

stasunamodalitatotipusdepistacarreteraespecficapera

verd sdelacoloraciverda;com llquesignificaelnucli

otaunaeina,noscaptipusovarietatdelaccique

3.5.4Classedeparaulesformagramaticaldelesbasestemtiquesexpressant

No altresllenges,mostrenvariacienla

Un ogiaslaclassificacidelselementslxicsen

La aentrescriteris:

paraulescomlesdelestaules2i3,espotobservar

F);2)

3) e

estesub genrica:elgrupnominal.

obrellaunescategdelaconstrucci,elverbobre,desdecertainterpretaciegeualtresinterpretacionsperaestecasenVarelaOrtega5.2.2)esentit

compostendocnnucliautopi

autombils,foscsuntipu

postexocntric:nodenotacapmodalitatdadelcompost:obrellaunesden

indicaobrir.

Laflexicaracteritzalaunavariacienlaformafinaldelaparaulaenfuncidelesnocionsgramaticalsquelicorresponen.toteslesparaules,enespanyolienformadetoteslesparaules.adelescomesesdelamorfolcategoriesoclassesdeparaules.caracteritzacigeneralmentsebas

a) variacienlaforma.Sicomparemsriesde

1) variaciformalpelfinalenlessriesA,B,C,D,E,Fambunamateixapartinvariableenlaforma(oalmenysenelsentitenvariacionsqueesrepeteixenenA,B,C,Ddesignantelmateixconceptenombresingular[sensemarca]iplurals/os/nstambdegnere(masculifemen),totiquehihabuitsqureflecteixenabsnciadeforma;grupcaracteritzaunacategoria


Taules2i3

A B C D E F G H Inen duc blanc fidel canto cull de i bnena duquessa blanca cantes culls per que malnens ducs blancs fidels canta cull rpidamentnenes duquesses blanques cantem collim canteu colliu cos francs feli canten cullen cosina francesa cosins francesos felios cantaves collies cosines franceses felices cantaven collien cant coll cantarem collirem canten cullen

LessriesEiF(incompletes)mostrenunavariacifinalsistemticaquedenotenconceptesgramaticalsde

4) temps:cantespresent,cantavesimperfecte,cantaremfutur,mode:cantenindicatiuisubjuntiu,

5) nombreipersonacantes2personadesingular,canten3personadeplural;

estesubgrupdefineixunacategoriagenricaverbal.Larestadesriessninvariablesinoreflecteixencapdelsconceptesanteriors.

b) sentitdelaclasse.Ladifernciadenotativaentrelessries

AB:denotaentitatssubstantiuCD:denotaqualitatsadjectiuEF:signifiquenaccionsverbGH:nodenoten,nosignifiquen,sinquerelacionen

categoriesfuncionalsI:expressamodalitat

categorieslxiques:blocsAFiI,perqumostrencontingutosignificacic) combinatriaoconstrucci.

Complementaelsdosanteriorsiequivalalcriterifuncional.Laclasseadjectiu(CD)escombinaambelementssubstantius(AB)

indicantunamodificaci(ducfrancs),pernoamblaclassefuncionalcoordinantsosubordinants(H)sinosperaagrupardosomselementsadjectius([duc]francsifeli).

Laclassenominalescombinaamblaclasseverbalexpressantels


complementsdalldesignatpelverb:elnencantab(aqumarcalargumentagentdelactivitat).

laclasseadverbiescombinaambelverbperaexpressarunamodificaciomodalitatdelquedenotaelverb(cantab).

Lapreposici(srieG)slaquepotserdefinidacommarcadordunarelacientreunnucliielseucomplement(ducdeSria,cantaperalduc).

Lesvariacionsenlaformaqueexperimentenlescategoriessnreflexde

conceptesgramaticalsconstitutiusdelaparaulaiperaixlacaracteritzencomunaclasseconcreta.Lexpressidelaformasdecarcterobligatori:laseuaabsnciapot

denotarunainformacierrnia(elsducspersegueixenelsenglar,informaci:la

personaquepersegueixensnmsduna,inoselsenglarelperseguidorelsducspersegueixelsenglar)o

unaconstrucciincorrectagramaticalment*elsducscaasenglarsElconjuntdeformesslimitat:

encatal- ~/asunaformadegnere:feli/,nen/a- /s~ns~ossnformesdenombreenelgrupnominal:nen/s,cabs/os,pl/ns

- enelgrupverballaformadenombreestassociadaamblaexpressidepersona(vid.taula4):

Taula4

concepte forma 1pers.singular (o) (presentdindicatiu)2pers.singular s 3pers.singular 1pers.plural m 2pers.plural u 3pers.plural n

3.5.5Flexi.ParadigmaLesformesdelataula4constitueixenungrupenrelaciopositiva:sisempra

unaformaperunaaltraenunmateixconceptegramatical(perexemplelapersona1perlapersona2)laparaularesultantmostraunainformacigramaticalounaaltra(cante/cantes).

paradigma:lagrupacidelesformes,ennombrelimitat,ambelsseussentitsentrelesqualshihaunarelaciexcloent:siapareixlaformaquedenotaunconceptegramaticalde,nopotaparixerenlamateixaposicila


formaquedenota.Toteslesformestenenlesmateixescondicionsdaplicaci:siunaparaulaen

catalsdelgrupnominalcaldrqueadoptelaformacorresponentqueexpresseelsconceptesgramaticalsdegnereinombrepertaldefuncionarcorrectamentenlenunciat

elmateixpassaenunallenguaflexivacomelllat,queexpressaamselconceptedecasofuncisintcticarespectedelverbdadesperalaterceradeclinaci;lanocidegnereapareixeneltema:

Taula5

concepte forma mascul femen neutrenominatiusingular s/ regs[rex] plebs corpusacusatiusingular m/(neutre) regem plebem corpusgenitiusingular is regis plebis corporisdatiusingular i regi plebi corporiablatiusingular e rege plebe corporenominatiuplural es/a(neutre) reges plebes corporaacusatiuplural es/a(neutre) reges plebes corporagenitiuplural um regum plebum corporumdatiuplural ibus regibus plebibus corporibusablatiuplural ibus regibus plebibus corporibus

categoriesgramaticalsocategoriesmorfosintctiques:snelsconceptesgramaticals

queexpressenlesformesiquesnlabasedelaseuarelaciopositivaencataliespanyollesmencionadesde

gnere,nombre,persona,temps,mode.Elsparadigmes:

propietatdesertancatsennombredeformes,reflecteixenlacaractersticaderecursivitat:larelaciopositivadinsdun

mateixparadigmasrecurrent,os,esmostraenaltresparaulesdebaselxicadistinta:ladistincidepersonaapareixentotselsverbs.

expressaregularitatentrelesformesilesseuescategories:enelsverbsladistincidei(associatamblacategoriadenombre)escorresponregularmentamblesseuesformesuinrespectivament(Pena1999:66.5.2).

peraixelparadigmascom- elmodelperadonarlaformamorfosintcticaalesparaules,o- elpatrperaanalitzarlesparaulesenlaseuaconstituci.

Elseumecanismeesbasaenlanalogia:laformaconjugadadepintaramblainformacigramaticaldespintarem(pintarem).

Lesrelacionsopositivesdunparadigmasolssnalinteriordelesformes


conceptesdunacategoriagramatical,pernoentrecategoriesgramaticals.Enespanyol,lamanifestacidegnereobligaatriarentreelsseusvalors

opositius(mascul/femen),pernoimpedeixlexpressidelacategorianombre,quetambhadelegirentreelsseusvalors:- nias:nia(gnerefemen)s(nombreplural)- nio:nio(gneremascul)(nombresingular).

Nocions:- parttemtica:enlaparaulaflexionadaentraremsentracomunaamb

formesdelmateixverbENTREm,ENTRAves,ENTRAres,- desinncia:enentraremsrem,

estructurabinriadelaparaulaflexionada,queempraelmecanismedelasufixaci.

Lapartflexivadenota- elsvalorsdelescategoriesgramaticalsde,- amblesseuesformescorresponentsre,m;aqutambsempralasufixacicomamtode.

Nohihaunacorrespondnciabiunvocaformaconcepte,cadaformadeentraremexpressaunparelldeconceptes:re,reflecteixelsvalorsdemodeitemps,imelsdenombreipersona.

Estacircumstnciasuggereixqueelblocconstitutiudeladesinnciasanalitzablefinscertpunt.enentrem(presentdindicatiu)nohihamarcademodeitemps,per

relaciaentraremiaentrvemienentranohihacapmarcade.Espotconsiderarqueladesinnciaoflexiscomuntotrespectedelabase

temticaambquisuneixionsacumulaelconjuntdecategoriesgramaticalsfinscertpuntdescomponibleenformesqueexpressenlescategoriesmorfosintctiques.

Tipologiadelamanifestacidelscontingutsgramaticalsenlesformesoexponents(Matthews1974a:cap.VIII,i1974b:cap.9):

a) Exponnciasimplecorrespondnciaentreunsolconceptegramaticaliunaformaoexponent;anglsdesinnciadenelverbsolsreflecteixelconceptetemporalde

:loveloved.b) Exponnciacumulativa.Unaformarepresentamsdunacategoria

gramatical,catalrequerepresentaelsconceptesdemodeitemps


.c) Exponnciaestesa.Uncategoriagramaticalsexpressadaperundoble

marcador.AlemanyBcherllibresalemany:elpluraldelssubstantiusestmarcat- perunsufixArmArmebra,- pelprocedimentdUmlautoinflexivoclicadelarrelVaterVterpare;lainflexiselcanvivoclicde[a]per[]),i

- combinanttotsdosprocedimentsBuchBcherllibre,inflexiinterna(canvivoclicde[u]per[y])isufixacier;procedimentambduesmarquesquefanrefernciaaunmateixconceptegramaticaldenombre.

d) Exponnciafusionada.sdetipusmorfofonolgic:unaformasresultatdunprocsfnicdereducciiexpressadosconceptesqueescorresponienambduesformesabansdelafusi.espanyol:laformaisdedels

verbsenir,comparts,esfonfnicamentamblamarcaideltemaverbal,ilaformaresultantrepresentaelsvaloresdambduescategoriesgramaticals.

elsmorfemesportmanteauoamalgamesfniquesdedosmorfemes,comlesformescontractesdelespreposicionsa/de/per+laformamasculinadelarticledefinitel:al(a+el),del(de+el),pel(per+el).

e) Exponnciasuperposada.Laformadedunverbenespanyolso(cantO,temO,partO;excepteirregularscomvoy);enestaformahihaalgunacosamsqueunaexponnciacumulativa,perqusunaformanicaenelparadigmaverbal.

f) sincretisme:dosvalorsdunamateixacategoriagramaticalestanrepresentatsperlamateixaformaenelparadigmanominalllat(terceradeclinaci,vid.taula5):elvalorcasualitenenelmateixexponentibus.

3.5.6TipologiamorfolgicadellengesCriterideclassificacidellenges:elmodeenqusexpressenlescategories

gramaticalsLadistinciesbasaenlamaneraenqulaparaula(unitatconstitutivadela

oraci)expressaenlaseuaestructuralescategoriesgramaticals(Gallardo2000:136).

a) llengesallants:lesunitatsparaules,quesolensermonosillbiques,nomostrencapmenadevariaciformalquemarquealgunconceptegramatical.


exempleelvietnamitaielxins;xins:Xianshengjiaowzhongwnelprofessormensenyaxins(MorenoCabrera1991:187)

Xiansheng jiao w zhongwnprofessor ensenya jo xins

b) llengesaglutinants:escaracteritzenpermostrarlescategoriesgramaticals

associadesambformesafixadesaunabaselxicaparticularitat:cadaformarepresentaunasolacategoria.exemple:lhongarsielturchongarsahzakbanenlescases(ablatiupluraldehzcasaiahzukbanenllurcasa(ablatiupluraldehzambelcomplementde

propietat(possessiu)pluralukincorporathzuk):a hz ak ban ahzakbanla casa plu en(ablatiu) enlescasesa hz uk ban ahzukbanla casa posplu en(ablatiu) enllurcasa[dells]

c) llengesflexives:mostrenenlaformadelaparaulalescategoriesgramaticals

perlesseuesformesnocorresponenaunasolacategoria,sinquepotacumularsemsdunconcepteenunaforma,exemple:cantarem:

lescategoriesestanexpressadespelsufixre

lescategoriesdeperm

d) llengespolisinttiques(incorporants),integrenoincorporentoteslescategoriesalvoltantdunnuclisintagmticooracional,iequiparenlaparaulaambunafraseooraci(Radfordetalii1999:260262).Estetipusdunitatesdenominatambparaulesholofrstiques.exemple:txuktx(esp.chucoto),

Entxuktx(esp.chucoto)lafrasenominalnteqinelgnpellbonaconstadeadjectiu substantiunteqin elgnbona pell

ladjectiunteqintlaformacomaelementlliure,queconstadelarrelteielcircumfixnqin;

estafraseescorresponamblaparaulaholofrsticateelgn[una]bonapellenlamateixallengua,enqulabasearreladjectivatesincorporaalasubstantivaelgncomuncomponent,isenseels


seusmarcadorsdeformalliure:teelgn(una)bonapell

nohihacasospurscorresponentsdecadatipus.lallenguatxuktx(esp.chucoto),perexemple,tambempraaltresmecanismescomlaglutinacioaddicidesufixosenformesderivades.Algunsexemplesenlataula6(dadesenMorenoCabrera1994:459462.Lelementsunavocalduni):

Taula6

baselxica sufix formaderivadanil tul niltul cintur partde,tros trosdecintur

umqe tul umqetul sblanc partde,tros carndsblanc

tekich tul tekichtul carn partde,tros trosdecarn

Elcatalmostraexemples

- deltipusflexiu(desinnciaensubstantius,adjectiusideterminants,conjugaciverbal)itamb

- casosdincorporaciencompostoscomcapgirar:labaselxicaverbalgirarincorporaelseuobjectecapenlaparaularesultant.


4ELNIVELLSINTCTICLasintaxiesconcepcomlestudideloraci.caracteritzaciperlaunitatdatenci.

4.1LaparcelladelasintaxiEntendreunaoraci

nosentendrequdiucadaundelsseuselementsconstituents,(L.Tesnire1959),

sincomprendrecomestanconnectatselsseuselementsiquinafuncitenenlesconnexions.

Funcidunenunciat:comunicaruncontingut,quenoresidixenunselementsamuntonatsoalineatssensemssinsorgixdelacombinacidelssignificatsdecadaundelsseus

components.Aixobligaaidentificarlos,perqunodiuelmateix

PaujugaambelgosdelvequePauescoltalardio.Lexpressidisposaelsconstituents

a)demaneralineal,dacordamblapropietatgeneraldelllenguatgehumiespecialment

b)articulaelsseuselementsdeterminantunaestructura,quecalcaptar.EnloraciPaujugaambelgosdelve:veesrelacionaambgosinoambPau;elsparticipantsdeljocsnPauielgos

sdiferentdeelvedePaujugaambelgosveesrelacionaambPauinoambgos;elsparticipantsdeljocsnelve[dePau]ielgos

Cadaconstituentdelsparticipantseneljococupenunllocfuncionalenlestructuraoracional,contribuintaixalcontingutinformatiudeloraci.subjectePau:esteelementocupalafunciquehorelacionadirectamentamb

elverbjugarcomplementPau:esteelementesrelacionadirectamentambgos(gosdePau)aixesdistingixentrequiparticipaeneljoc(Paujuga)iquiselpropietari

dundelsparticipantsdeljoc(gosdePau).Estainformacioracionalapareixenlaintegracidelsignificatdelsconstituents

enlestructuraderelacionsentreells.esreflectixperdiversosprocedimentscom

laconcordanaentresubjecteipredicat(elsxicsjuguenamb),


leleccidesubjectecomapartdelexpressisobrelaqualsaportainformacitemaPau:Paujugaambelgosvs.temagos:elgosjugaambPau,etc.

enloracisintegrenlestrespropietatsquedefinixenelllenguatge:laforma,lafunciilasignificaci.

4.2Loracimostresdoracisn(14)cadaunadellespresentaaspectesdiferents(1)Valdsvarespondrepacientmenttoteslesmeuespreguntes(2)Emvaigajustarlacmeraocultaalcos(3)Lovethmhaditquetuetmousbperaciqueconeixesmoltesxiques(4)(A)Tensfamliaafrica?(B)S.

4.2.1Oraci,clusula,fragmentUnacaracteritzaciclssicadoraci

lenunciatqueexpressademaneracompletaunpensament,unaaccioestat;

elquesexpressasunapredicacisobreunsubjecte.desdunpuntdevistaformalidistribucional(L.Bloomfield1933):

unaformalliuremximadenunciat,as,quepotaparixersensenecessitatrecolzarseenunaaltrapartdelexpressi.

Unacaracteritzacitantnocionalcomformaldoracinosempreresulta

adequadaperalesdiversesmostresqueensoferixlslingstic.delsexemplesanteriors

(13)enuncienalguntipusdesdeveniment(4)unasimpledescripci.

sundileg,ienrealitatpresentadosexemplescorresponentsacadaparticipantdelaconversaci;

(B)comaoracinopotdirsequeexpressaactivitat,pensamentosituacialgunes:enprincipinohihaformaverbalquecontunapredicaci,a


difernciadelesaltresmostres,ilaseuainterpretacinospossiblesenselapartanterior(A),el

contextlingstic;daltrabanda,nosanalitzableenparts.

(2)i(4)formalmentnoexpressendemaneracompletaelquediuenperqunoapareixelsubjecte,queestellptic,comsquepassaen(1)i(3),ohihatotaunainformaciellptica(tincfamliaafrica)(4).

en(3)sexpressentresinformacions(Lovethdiu,tuetmousperac,(tu)coneixesmoltesxiques):laprimeraprpiamentnostanlliurecomsembla,encaraquesiga

loraciprincipal:necessitaalmenysdelasegona(ounaltreelementfuncionalequivalent)peratancarlainformaci.

(13)sajustenalacaracteritzacidecontenirunapredicaci,pernolasegonaseqnciade(4).

algunesproposteshandeciditarrancardunconcepteformal,comunaxioma:

loracisunaunitatenqulesdiversoselementsintegrantssorganitzenentornaunconstituentsintagmanominaliunaltresintagmaverbal(HernanziBrucart1987).

Altrestractendedefinirlacomaunitatocategoriaprototpicaconsiderant

elsaspectesgramaticals(estructurals)(CuencaOrdinyana2003),desentit,comunicatiuifnic;

lesdistintesmanifestacionssajustenenmajoromenorgraualacaracteritzaci.Oraci(unadefinicidescripci):

EnestructuraloraciescomponSNSV:elSVexpressalapredicacidunsubjecte(SN);

unitatfuncional:(criteridistribucional)tautonomia:potaparixerdemodeindependent

olliure(criteriprosdic)pelquemostranomsunacorbadentonacidelimitada

entrepausesmarcadesisenseinterrupcions;(criterisemntic)loracitransmetunainformaciambsentitcomplet(criteripragmtic)funcionantcomaunitatmnimacomunicativa.

lexpressi(1)esreconeixenelsconstituentssintagmanominal(SN:Valds)isintagma

verbal(SV:varespondrepacientmenttoteslesmeuespreguntes),constituxunaunitatlliure,i


espronunciaambunacorbadentonaciprpiadelsenunciatsasseveratius,quesobridemodeascendentiestancademaneradescendent,entrepauses;

expressaunainformaci(algresponpreguntessemntica),isproupersimateixperatransmetreestecontingut.

lexemple(2)responalmateixcaractersticllevatque,formalment,noexpressaunSNconstituentdelmateixnivellqueelSV(emvaigajustar).

enunciat(3)sajustaaestescaracterstiques,hihatresestructuresambSNiSVcorresponentsatresinformacions

(algdiu,algesmou,ialgconeixpersones);lesestructuresdetuetmousituconeixespodenaparixercoma

entitatsautnomes,peracsnequivalentsfuncionalmentasubstantius(Lovethdiuparaulesicoses)icomatalnotenenniautonomianiunacorbadentonaciprpia.

Enestoscasosestesunitatssnclusules.lexpressi(4)

duesoracionsperquhihaduescorbesdentonacidiferentsentresi(unapreguntaiunaasseveraci)ambpausapelmig;

laprimeratunaconstitucicom(2)expressantlainformacideposseiralgunacosa,peramagaelprimerconstituentSN;

lasegona(B)mostraautonomiadistributiva,unitatdentonaci,idecomunicaci(pragmtica),sibnotestructuraSNSV,ambcontingutpropi(acperrelacialanteriorenunciat).

Estetipusdexpressionssnfragments.Aestaclassesadscriuen

lesexclamacions(interjeccions),lesformessinoderespostaabsolutaapreguntes,osintagmesenqunospossiblerecuperarelisions,comen(5):

(5)Qumal!

4.2.2Tipusdoraci(criteridelafuncicomunicativa)Elsenunciatssemetenperaalgunadelesfuncionscomunicatives,laqualcosa

hasigutusatcomacriteriperaclassificarlesoracions.a)modalitatasseverativa:casos(13)

transmetreunainformacioasseverarundeterminatestatdelarealitatbafirmantbnegant,tenenunacorbaentonacionalcaractersticaquecomenaascendintiacaba

descendint


b)modalitatinterrogativa:casde(4),expressiAcorbadentonaciqueacabaenmodeascendentiperquelseucontingutpregunta,noassevera;b1)submodalitatinterrogativatotal,

silapreguntavareferidaalcontingutdelexpressipodenexigirunarespostaafirmativaonegativacomen(4)i(6);

b2)submodalitatdinterrogativaparcial(79)silaqestiesreferixaunapartdeloracisemprenlesformesinterrogativesqu,qui,quin,on,quan,etc.

c)modalitatexclamativa(5)i(10)elcontingutexpressaemocionsisentiments,laseuacorbadentonacisolanarengraudescendentdesdun

comenamentalt.d)modalitatdoraciimperativaoexhortativa:

funcicomunicativasladexhortaroexpressarmandatslentonacicoincidixamblesexclamatives,sdelmodeimperatiu(11),expressionsambinfinitiu(12)osimplesexclamacions(13).

(1) Valdsvarespondrepacientmenttoteslespreguntes(2) Emvaigajustarlacmeraocultaalcos(3) Lovethmhaditquetuetmousbperaciqueconeixesmoltesxiques(4) (A)Tensfamliaafrica? (B)S.(5) Qumal!(6) veelxicadinar?(7) quthapromselpap?(8) aquiveurs?(9) onvaencallarelbarco?(10) johosentmolt!(11) veniu!(12) aplaudir!(13) compteambelquefeu!

4.2.3Oracisimpleicompostaoracisimple:constadunapredicacioracicomposta:enunaexpressiesreconeixmsdunaoraci(predicaci)en(14)

hihalespredicacionsi,


ambdspodenaparixerperseparatsensequeesmodifiqueelseucontinguti

ambungrupdentonaciasseveratiu(enestecas)corresponentacadaunaquasiigual;

en(3)esreconeixentrespredicacionsrelativesalsseussubjectes,,,encaraqueLovethmhaditnospossiblequeaparegaaixdemodeindependent(precisasercompletadaambunaltreelementcomloraciqueelseguix),lesdosrestantssquepodenaparixerdemodeautnompersnpartdelcomplementquenecessitalaprimera;

elgrupdentonacidetotalexpressiestconformatpertresgrupsfnicsencadenatsodependentsentresi.

en(15)tambhihadospredicacionsientrelesqualshihaunapausamoltmarcada(signedepuntuacifortde

punticoma)indicantquetenenplenaautonomia,perlaqualcosaestractadunaoracicomposta.

(14) VaarribarPereieixiaMarc (3) Lovethmhaditquetuetmousbperaciqueconeixesmoltes

xiques (15) Esvaobrirlaporta;vaarreplegarelproducte

Elcriterideconnectorsentrelesoracionscomponentsdefinixlesmodalitats

- oracicompostasindtica:en(3)i(14)siexistixonounconnectorentrelesoracionsconstituentsdunaoracicomposta

- oracicompostaasindticaojuxtaposici:selcasde(15).sinoexistixunconnectorentrelesoracionsconstituentsdunaoracicomposta

Elcriteridelautonomiadelesoracionscomponentsdefinixlesmodalitats- oracicompostacoordinada:com(14)i(15)

lesoracionsconstituentstenenautonomia,o- oracicompostasubordinada:selcasentreLovethdiui[tu]etmousbperac,lasegonaoraciformapartdelaprimeraperacompletarelseusentit(),elseucomplementalgunsautorsanomenenoracionscomplexesalescompostespersubordinaci.


4.2.4EstructuradeconstituentsisintagmaLesoracions,simplesocompostes,consten

dunitatsinferiors,paraules,ordenadesiorganitzadesenunaestructura.

Loracisimple(1)selresultatdecombinarValdsambvarespondre,queelseguix,inoambpreguntes,queapareixal

final;lessassociaambpreguntes,queelseguix,inoambpacientment,comho

testifiquenlesvariantsde(1)querepresentenlescombinacionsindicades,delesquesnacceptables(1ab),ino(1cd):

(1) Valdsvarespondrepacientmenttoteslespreguntes a Valdsvarespondretoteslespreguntes b Valdsvarespondrelespreguntes c *Valdsvarespondrepacientmentles d *Valdspreguntes e varespondreValdspacientmenttoteslespreguntes f varespondrepacientmentValdstoteslespreguntes g pacientmentvarespondreValdstoteslespreguntes h *lespacientmentvarespondreValdstotespreguntesAix,entrealgunselementsdelenunciatsestablixunvinclemsestretqueamb

altres.Estaconnexisunaassociaciofusi.Lesagrupacionsfuncionencomaunitatsdenivellsuperior,quesn

combinablesambaltreselementsounitats,configurantalfinalunaestructurajerrquicaquesloraci.

Unarepresentaciarbriade(1)slafigura16:

Valdsvarespondrepacientmenttoteslespreguntes

varespondre pacientmenttoteslespreguntesValds

varespondre toteslespreguntespacientment

toteslespreguntesvarespondre

Fig.16

lespreguntestotes

pacientment lesvarespondre totesValds preguntes


Peradeterminarlestructuradunaoracisnecessariidentificartantelselementscomlesunitatsintermdiesenqusorganitzenestos.

Constituents:elselementsqueintegrenloracicriterisdidentificaci(BalariRavera1996):

a)Snunitatsfuncionalssiespermutalaseuaposiciambaltreselementsdelacadenaoracional

nocomportaagramaticalitat.casosde(1eg):lapermutadelselementsValds,varespondrei

pacientmentnodeterminaformacionsinacceptables;en(1h)lelementlesescombinaambpacientmentielresultatdelalteraci

sinacceptableperquambquiesvinculasambpreguntes(1b).b)Elsconstituentspodenfuncionarcomaunitatsderespostaauna

preguntadidentificaci,quivarespondrepacientment?Valds,Valdsvarespondre?toteslespreguntes,Valdsvarespondretotesles?preguntes;

c)Distribuci.Unconstituentsunaunitatcaracteritzadaperocuparunllocenla

seqnciadeloraci;elselementsdextensiinferioromajorquepodenocupareixamateixa

posiciesdiuquesnequivalents.Enlesvariants(ab)de(1),lescadenestoteslespreguntesilespreguntes

ocupenelmateixbuitdelimitatperlaporcidecadenaprecedentValdsvarespondre,perlaqualcosasnequivalents(funcionalment),

igualquesilelementfraundextensimenorqestions(Valdsvarespondreqestions).

Tipusdeconstituents

- constituentsimmediatsEnlorganitzaciestructuraljerrquicadetotaoracisnelscomponentsenquconstaunaunitatenelnivelljerrquicinferiorimmediat;

- constituentsltimssnelsconstituentsdeloracicorresponentsalnivelljerrquicinferiori

ltim.Estetipusdanlisideloraciesdenominaanlisienconstituentsimmediats.

Enesquemasobre(1):


constituentsValdsvarespondrepacientment toteslespreguntes

constituentsimmediats(delnivellanterior)

varespondrepacientmenttoteslespreguntesValds

constituentsimmediats(delnivellanterior)

pacientment varespondretoteslespreguntes

constituentsimmediats(delnivellanterior)toteslespreguntesvarespondre

constituentsimmediats(delnivellanterior)lespreguntestotes

pacientment preguntesValds varespondre totes les constituentsltims

Fig.17

Lesagrupacionsdeconstituentsdeterminensintagmes.

podencombinarseambaltresconstituentsoaltressintagmesdeterminantsintagmesdordejerrquicsuperior.

Enlestructuraoracionalde(1)representadaenlafigura17,lagrupacidelesambpreguntesdeterminaunsintagma[lespreguntes];estecombinatambelconstituenttotesconformaelsintagmaderang

superior[totes[lespreguntes]],lafusidesteambelconstituentvarespondredeterminaunaltre

sintagmaderangsuperior[varespondre[totes[lespreguntes]]].

4.3Relacionssintctiquescomposicidelaoraci:

articulacidelsseusconstituentsendistintsnivells.relacientreelsconstituentsdeterminantunaestructura.

4.3.1DependnciairecciElmecanismeessencialderelacisladependnciaosubordinaci

esdnaentreunconstituentregentiunaltreregitosubordinat.Elregentesconstituxcomunnuclidequdepenenaltresconstituents.

Aix,en(16)alconstituent[mirava]estansubordinats,entrealtres,elsconstituents[elnen]i[elpallasso]jaquecompletenlaseuainformaci;noalrevs,perqulainformacidestosltimscomponentsmaipotsercompletadaper[mirava].Enelconstituent[caraespantada]elnucli[cara]scompletatper


[espantada].juntdeloracElcon i(16)presentaunaestructuraderelacionsdedependncies

6)elnenmiravaelpallassoencaraespantada

Ladependnciapotserunacomplementaciounamodificaci.

omplementaci:en(16)relacientreelsdosprimersambelnucli[mirava],e

a

a(ambunsolcomplement),elsentit

Co elpallassoMo pantada]respectealnucli,jaqueaportauna

relacionaambelseunuclimitjanantla

enlate L.Tesnire,actantsi

ecci:

potexigiruntipusdecomplementespecficperlesseues

entesconstruscaambla

d rregixa,oelqueselmateix,

espantada

mirava

nen

comseguix:

(1

en / carapallasso

elel

Fig.18

C

perquelcontingutinformatiudelnucliexigixsercompletatambelquexpressenestosconstituents:mirarcomportaquealg[elnen]realitzaestactivitat[mirar]sobreun[objecte];

encaraquespossibleelnenmiravdelnuclidnaaentendreeixesegoncomplementnoexpressat:alguntipusdobjecte.mplement:elneni

dificaci:larelacide[encaraesinformaciaddicionalnoexigidapelnucli:espotllegireldocumentdediversesmaneres,enunlloc,untemps,etc.,totaixsinformaciaccessriapernoelemental;adjuntselconstituentquees

modificaci.rminologiade

elscomplementsesdenominenelsadjuntsrebenelnomdecircumstants.

Relnucli

caracterstiquesgramaticals,comapareixen(17):elnucli[residir]demanaqueelseusegoncomplem

preposicia[aMil];acqueelnucliresidi

elverbresidiresconstruxamblapreposicia


(nospossibleMriusresidix,sensecomplement).

(17) elxicotresidixaMil

4.3.2Lavalncia.Estructuraargumental

lsnuclisverbalsde(1620)exigixenunnombrediferentdecomplements:

(16) elnenmiravaelpallassoencaraespantada

raelsregalsperalaseuafamlia

En(20)elnucliestacompanyatdunadjuntenelsPirineus,pernotcapx

en( activitat)queslnicque

(16 nucliexigixdoscomplementsperlaseua

en( mpraresconstruxambtrescomplements.adaverbtunacapacitatderegirunnombreespecficdecomplements,la

ipologiaverbaldevalncia

nciazero,comnevar,casdebelarideresidir[en],

Est o tiuiladjectiuindicant

unrsroges),

adorn),rius)oincls

s),percapdels

unsub entdel

e (17) elxicotresidixaMil (18) lovellabela (19) Mriuscomp (20) vanevarenelsPirineus

complementperqulaseuasignificacinopermetindicarho(noexistialgniquelcomquerealitzeestaactivitat);18)sexpressauncomplement(quirealitzalexigixelnuclibelar;17)mostrenquecadasignificaci;19)elnuclico

Cqualcosaesdenominavalncia.

T- verbsavalentsodeval- verbsmonovalentsodevalnciaun,quesel- verbscomllegirsnbivalentsodevalnciados,i- verbstrivalentscomcomprarsndevalnciatres.ec nceptehasigutestsaaltresnucliscomelsubstanelnombredecomplements.substantiucomflorpotsermodificatperunadjectiu(floperunsintagmapreposicional(florsdperunaoraciderelatiu(florsquevaportarMlacombinacidelstres(florsrogesdadornquevaportarMriu

tressnecessariperacompletarelseusentit,sncomaadjunts;stantiucomanaixementprecisamostrarelseucomplement(naixem


fill,naixementdelaflor,oinclsambelpossessiuelseunaixement).tructuradedependnciesdunaoracioestructuraargumental:Les

rcteraccessori,uraargumentaldunpredicat.

rargumento

Elsargum atdela

6)elpredicatverbalMIRARdemandaunagent(elprimero)i

en( mbexigixunlloc(o

en( tenlaseuaestructuraargumentalunteo

Notots sempre:mentsagentiobjecte

comesreflectixenMonargument.

SintalOBRIR(agent,

per ntotselsarguments:(21)expressaelstres,en

(21) Mriusobrilaportaamblaclau

orta

ms,unargumentnosempresexpressaamblamateixafuncisintctica.);

reflectixlaseuaorganitzacidelcontingutcomlarelacientreunapredicaciiunsargumentsocomplements;elsadjunts,

pelseucanoformenpartdelestructen(16)espredicaMIRAR(nuclipredicat)sobreelnen(prime

complement)ielpallasso(segonargumentocomplement).entsdenoteneltipusdeparticipaciquetenenenelsignific

predicaci.enloraci(1

argumentelnen)unobjectedelectura(elsegonargumentelpallasspotestarcompletatperaltresinformacionscommanera(encaraespantada),lloc(alcirc),temps(ahir),etc.;17)lapredicaciRESIDIRdemanaunagent,talocatiuaMil);19)lapredicaciCOMPRARdestinatari(laseuafamlia)amsdunagent(Mrius)iunobjectema(regals).elsargumentssexpressen

LapredicaciMENJARcomportaelsargu[MENJAR(agent,objecte)],riusmenjaunapoma,

perenMriusmenjanoesmanifestaelsegcomparemlesoracions(2124)espotobservarqueentoteslapredicaciOBRIRtlacomposiciargume

objecte,instrument),algunesnoreflectixe(22)nomslobjecteilinstrumentigualqueen(24),mentrequeen(23)nomssexpressalobjecte.

(22) laportasobriamblaclau (23) laportasobri (24) laclauobrilapA

Lobjecteportascomplementdirecteen(21)i(24),isubjecteen(22)i(23linstrumentclauscomplement(circumstancial)en(21)i(22),isubjecteen

(24).


Ditesi: relacientrefuncisemnticaoracionaloargumentilafunci

de

en( ivaenqulobjecteselqueocupala

en( mentalenqulafuncigramaticaldesubjectes

Hihau veu.taunverb(lapredicaci)peramarcar

funci

en( tipusde

(24)Aix redicatenles

4.3.3Concordana,ordre,mfasiusderelacionsinternes.

oncordana:expressidunmateixvalordecertstretsgramaticalsque

laconcordanaentreelsubjectegramaticalielverbenespanyol

els als

En entreverb(agradar:

casos:

rdre:elsconstituentsdeloraciestanordenatslinealment,ientreells

plementregit.Encatal,enel

lacorsintcticadelsmateixos(MorenoCabrera1991:cap.XXIII).Aixenunaditesiagentivasassignaalargumentagentlafunci

subjectegramatical,comen(21);22)i(23)esdnaunaditesiafectfuncidesubjecte;i24)unaditesiinstruexercidaperlinstrument.naconnexientreditesii

Laveuslaformamorfolgicaqueadopquinargumentrealitzalafuncisintcticadesubjectegramatical.En(21)laveuslactiva,queslaformanormal,quedenotaquela

desubjectegramaticalsassumidaperunargumentagent;22)i(23)estafuncilexercixunobjecteilaveuquemarcaelditesislamitjanaambunaconstruccidepassivareflexa;tlaformadeveuactivaperaunaditesiinstrumental.

,lamaneraenquesreflectixlestructuraargumentaldunporacionsestrelacionadaambladitesiilaveu.

EnelsenunciatshihaaltrestipC

possexen.shabitual

icatalinoentreverbielseucomplementdirecte,comen(19)valorsdedelverbcoincidixencorresponentsdelsubjecte,ivariensicanvienelsdelsubjecte(Mriuscompraelsregals,nosaltrescompremelsregals).elscasosdifcilsnoliagradenhihaunaconcordana)ielsubjecte(elscasosdifcils:),ientrenuclinominal()ielsmodificadors(difcils:;els:).

Osestablixnecessriamentunarelacidorde.Habitualmentelnucliregentprecedixalcom

sintagmanominalcasadefustaelcomplementdefustaseguixalseunucliinopotprecedirlo(*defustacasa);iunaltretantocorreambun


complementadjectiu:pescasubmarina(*submarinapesca),excepteimplicacionsdiscursives.estetipusderelaciesdist

altres

En ingixentreuntemadequescomentala

En rtacomatemaielmsocal

mfasi,connexiemftica:

(25) Mrius,hedemanatDOSexemplarsdelinforme

en(25)seapreciaunapartdestacadaperlapronunciaciofocusDOS[aqu

resp configuracomainformaciconegudao

4.4Categoriessintctiques

scategoriesoclassessncomunconjuntdepropietatscomunesaungrup

enl tic,ilingsticengeneral,soperaambclassesocategories:

4.4.1Categorieslxiquesigramaticals.Estructurageneraldelsintagma

rminantlesclassesdeparaules(vid.

Un definidapelscriterisde:les paraules mostren variaci en la

etaxiquets,gnereinombre)na,temps,),ode

informaciqueaportalaltrapart,elrema.elssintagmesmencionats,elnucliescompocomplementselremaqueaportalainformaciquedetallacoentendreelnucli(eltipusdematerial,enuncas,ilaubicacidavalllaigua,enlaltre).

representadaperlesversaletes]ectealarestadenunciatqueesalmenyspocrellevant.

le

delements.estudisintcelsdiversosconstituentsoracionalssadscriuenaunaclassenom,ounaclasseverb,etc.,perqucompartixenelconjuntdepropietatsquecaracteritzenunaclassedonada.

elsconstituentsdeloracisnparaules.Estesesclassifiquenendistintstipusdete

3.5.2).aclasseesta) Caracterstiques morfolgiques:

formaen funcide lesnocionsgramaticalscontingudes;esdistingixen,perexemple,- noms(xiqu- deverbs(cantemcantareu,nombre,perso


- paraulessensevariaci:de,per.b)

rreferencial,quedenotenunarealitat

- ensentitsderelaci(conceptes

sestancades)

c) Sin areixenenunmateixentorn

erlaconcordanaamb

- unanocireferencialdentitat(cima=la

- manominal.Amblescl en

respondre+

u+verb+],

estructuradeconstituentsmostraquelagrupacidedosdellspertanyentsa

La ts,una

tatper

enp tilscompletatperperatuconfigurantun

els laparet)tunnuclint

Propietatsdesentitdeclasse:- hihaparaulesambsentitlxico

extralingstica(nocions,activitatsoestats,qualitats,etc.),solenserobertes:nohihaunnombrelimitatdelements,sesolendenominarcategorieslxiquesparauleslxicogramaticals,queindiqucomdeterminaci,oposici,condici,etc.).solenestarformadesperunnombrelimitat(classesolendenominarcategoriesfuncionalstcticdistribucional:lesparaulesqueap

o buit en la cadena de constituents compartixen el mateix valorfuncional,com xiquets igossosen [xiquets /gossos]abandonats,socupade[xiquets/gossos]sensellar,ambvalordenuclidelsintagmanominal.Unsubstantiuescaracteritzaenespanyolicatalperexpressar:

- variacimorfolgicadegnereinombredemaneraexplcita(xiquetaxiquets),oimplcitaperdeterminablepcomplements(cimaalta);perdenotarelsubstantiupartaltadunamuntanya)pernounarelaci;iperocuparelbuitoracionaldenuclidelsintag

assesdeparaulessaconseguixungrauderefernciamsgenricladescripcidelestructuraoracional,concebudaestacomlacombinacinosolsdeparaulesconcretescomValds+vapacientment+totesde(1),sindecategories[substanticonfigurantunpatroesquemadoraci.

Lunmateixnivelldeterminaunsintagma,unitatdunnivellsuperior.combinacinoslliuresinquesajustaalpatrdenucliicomplemenrelacidedependncia,comshaassenyalatabans(vid.4.3.1).Endospremisgrossos,elnuclidelexpressispremiscomplemen

grossos,ielsintagmaresultantpremisgrossosscomplementatperundeterminantdos;octilperatu,elnuclisintagmatilperatu,quesmodificatperpoc;intagmamscapalaparet(hovacollocarmscapapreposicionalcapaambelseutermeocomplementlaparetconfiguraunsintagmapreposicionalquescompletatperms.


Estessi cidelssintagmes

per uetotsintagmasprojeccidelseunucli.

ngeneral,unsintagmaconstadelseunucliamblapossibilitatdun

els antpotsermodificatperunaltreelementquetlafunci

Da ssernominal(SN),

preposicional(SP),

En

Lestructuraoracionalconsta,dunadistribucidecategoriesorganitzadesen

Lainalassociatambunsintagmaverbal,queexpressenla

uesdoscategories

mplexadelajudantdelcomissaridelexposicieixiaamb

4.4.2Categoriesbuideslescategoriesbuides:categoriesquenotenenmanifestacifnica

SX

Especificador

tuacionsdonenaentendrequelesquemadeconfigurasdetipusendocntric,as,queeltipusdesintagmacoincidixamblacategoriadelnucli,laqualcosaesdiuq

E

complement,iintagmaresultgenricadespecificador.cquesilacategorianucli- unsubstantiuelsintagma- sisadjectiu,elsintagmaseradjectival(SA),- ambunpreposicicomanuclielsintagmaser- quanelnuclisunverbelsintagmasverbal(SV),etc.esquema,lestructurageneraldelsintagmaseria:

complement

SX

a)SN

X

premis grossosdos

poc til per atub)SA

c)SP ms

Fig.19

cap laparet

sintagmes,quesnprojeccidelsseusnuclis.seuacomposiciunsintagmanompredicacidunsubjecte(enunciadamsamunt4.2.1),determinaunaestructurasimpledecombinacidelessenuclearsNiV:- lexpressicolinformeequivalalasimpleCarleseixia.


persquetenenunapresnciaestructuralnecessriaperala

(adjectiu)cli:

(26)

Nambfuncidesubjecte,peresdedux,srecuperabledesdelainformaciestructuraliformaldelaprpiaoraci;comes

la.

EstAltresp

cteenoracionsdinfinitiu,i

(27) usvolassistiralareuni

b Mriusvolqueell(=Mrius)assistiscaalareuni

t]?

pareixexprs,perelsentitdeloracisreflectiten(27b),dacqueenlacomposiciestructuralcalsuposaren

Enlaseuaestructuraslamateixaperqudiuenel

areixen

(29a ualqueen(29a),perromanen

interpretacideloraci.En(26)nomsapareixenlescategoriesV(verb),nuclidelSV,iA

complementdestenu

assistixsola

Acnoapareixel

tractadunaoracienunallenguaquemostraflexiverbal,ladesinnciaverbaldenotaquehihaunNsubjecteimplcitamblesmarquesde,ilamarcadegneredeladjectiupredicatiucontribuxamblainformacide,perqualcosalaformarecuperabledelsubjecteimplcitsella,noelletipusdecategoriaesdenominapro.ropostesdecategoriasn

- PROquedesignaelbuitfuncionaldesubje- lestraces.

a Mri c volPROassistiralareuni (28) a vamentirlindividu? b lindividuvamentir (29) a aquivaferirelxaval? b elxavalvaferir[__] c aquivaferirelxaval[

En(27a)elsubjectedelinfinitiunoa

laseuaestructuraunacategoriaqueassumiscalescaracterstiquesderelacianafrica(ambMrius)iclassenominalenfuncidesubjectedelinfinitiu(27c).(28a),laconstrucciinterrogativaestrelacionadaamblaformaasseverativade(28b);mateix,perlaformainterrogativamostraqueelSNsubjecteapunaposicipostverbaloelverbapareixdavantdelsubjecte,queselmateixprocedimentqueesreflectixen)desde(29b):sesuposaqueelcomponentSVesdesplaaaunaposicitemtica,alcomenamentdeloraci,igelse

les formes del llenguatge - universitat de valència · unitat (cada nivell té les seues pròpies...

Documents