les drogues auditives i els polsos binaurals

Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals

2

Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals

Anna Gomis Renieblas

Treball de Recerca

Tutora: Marisol López

IES MONTSERRAT

5 de novembre de 2014


3

Gràcies als meus pares per confiar

en les meves conviccions, als meus amics

i companys amb qui he compartit, i patit,

aquesta experiència i a les meves tres

tutores del Treball de Recerca

que m’han acompanyat i

aconsellat en aquest viatge,

Àngels, Sara i Marisol.


4

“El que no m’esperava va ser que les notes em

travessessin el cervell, botant de paret en paret,

confonent-se amb altres tons, embolicant-se com

estels i després travessant i tornant a ser lliures i

independents. “

- Emma Jane Watson


5

“Sense música la vida seria un error.” -‐ Friedrich Nietzsche

Fa disset anys que la música forma part de la meva vida. Quan vaig néixer, els

meus pares em van “empapar” de música tot el que van poder fins a arribar al

punt en el qual tan sols m’adormia escoltant una de les meves cançons

preferides encara ara, so what – little wings.

Fa onze anys que vaig fer la meva primera classe de música. Plors. Suplicis.

Pors. Respecte. Tenia por de no poder estar a l’altura del que tant admirava.

No volia trencar l’idil·li en el qual vivia, l’idil·li on la música representava el més

gran dels déus. Me’n recordo del dia en què la professora ens va preguntar

quin instrument voldríem tocar. Havia de tocar un instrument. Quin tocaria? El

violí com el meu germà? La guitarra com aquell amic, i l’altra amiga, i l’altre

també? O potser la flauta travessera?

La veritat és que no sé perquè vaig decidir tocar el clarinet. Una nena de sis

anys triant sense cap criteri, tan sols intuïció, el que marcarà la resta de la seva

vida. I és que la vida és així. És la conseqüència de totes aquelles accions i

decisions que has pres al llarg de la teva existència.

Fa dos anys que vaig començar a tocar la guitarra, sí, ja sé el que estàs

pensant: com aquell amic, i l’altra amiga, i l’altre també... Però he arribat a la

conclusió que per molt que un instrument sigui típic i convencional, el seu

aprenentatge és sempre igual de màgic.

Després de la guitarra han seguit el piano i el ukelele i qui sap si d’aquí a uns

mesos l’harmònica serà la següent. El que sí que tinc clar és que mai deixaré

de respectar la música, ni els seus valors, ni tot allò que m’ha ensenyat.


6

ÍNDEX

Pàg.

1. Introducció 8

1.1 Hipòtesi 8

1.2 Motivació 8

2. Marc Teòric 9

2.1 Els Polsos Binaurals 10

2.1.1 Què són 10

2.1.2 Funcionament 10-11

2.1.3 Tipus d’ones cerebrals 12-14

2.1.4 Història i descobriment 14-15

2.1.5 Són segurs? 15-16

2.1.6 Ús dels Polsos Binaurals en la Música 17

2.1.7 Estudis 18-20

2.2 Les Drogues Auditives 21

2.2.1 Què són 21

2.2.2 Funcionament 21

2.2.3 Tipus 21

2.2.4 Diferències entre Drogues Auditives i 22-23

Drogues Convencionals

2.2.5 Perills 23-24

2.2.6 Addicció 24-25

2.3 Centres de Desintoxicació 26


7

Pàg.

3. Part Pràctica 27

3.1 Estudi sobre els efectes de les Drogues Auditives 28-30

3.2 Entrevista a Emma Jane Watson 31-34

3.3 Enquestes 34-42

3.3.1 Resultats i Conclusions de l’enquesta 34-42

4. Conclusions i Resultats de la Recerca 43

5. Opinió Personal 44-45

6. Bibliografia 46-48

7. Annex 49


8

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Hipòtesi

- Els polsos binaurals poden realment alterar les teves capacitats o estats mentals?

- Les drogues auditives podrien fer-se servir com a mètode de desintoxicació?

1.2 Motivació

Quants cops hem sentit que la música és una droga? O que no es pot viure sense

música?

La veritat és que la música ha format part de l’existència de l’espècie humana des dels

seus inicis. Portem un ritme des que naixem fins que morim, un ritme incansable i que

ens manté vius: les pulsacions del cor. Per tant podríem dir que la música forma part

de tots nosaltres tant si ho volem com si no.

Però podria aquesta música arribar a canviar els nostres estats d’ànim o fins i tot

ajudar-nos a estudiar millor? I podria realment arribar a ser tan addictiva com les

drogues?

Quan ens van dir que havíem de començar a pensar en el tema del Treball de Recerca

vaig tenir clar que volia intentar trobar-ne un en el qual pogués unir dues de les

meves passions: la música i la ciència, i el fet que l’ús de sons i freqüències pogués

arribar a provocar aquestes alteracions al nostre cervell em va interessar molt, tant

des d’un punt científic com des d’un punt d’amant de la música.

Un altre factor que va influenciar en la meva decisió a l’hora de triar aquest tema va

ser el fet que es tractava d’una recerca innovadora i de la qual no molta gent en sabia

al respecte, per tant, vaig pensar que seria interessant intentar divulgar els meus

descobriments en aquest procés amb tots aquells que n’estiguessin interessats.


9

2. MARC TEÒRIC


10

2.1 ELS POLSOS BINAURALS

2.1.1 Què són?

Els polsos binaurals són respostes auditives del tronc cerebral que s'originen en el

nucli olivar superior de cada hemisferi, el lloc d'integració contra lateral de l'entrada

auditiva. Aquestes respostes són induïdes per sons creats digitalment que activen

parts del cervell determinades per tal de crear efectes diferents. El nostre cervell

funciona mitjançant polsos i freqüències per tal de poder dur a terme tot el que fem

tant de dia com de nit.

Els Polsos Binaurals són una sèrie única de polsos i freqüències que, amb l’ús

d’auriculars, transmeten al cervell la freqüència que ha d’experimentar i, a

conseqüència, l’ona cerebral que s’ha de crear.

Podem relacionar els Polsos Binaurals amb el procés de sintonització d’una ràdio. Per

tal de sintonitzar l’estació de ràdio que vols escoltar, és necessari modificar la

freqüència.

Així que per crear els diferents estats mentals s’han d’utilitzar els Polsos Binaurals

correctes que operen a la freqüència d’ona cerebral adequada.

2.1.2 Funcionament

Com bé diu la paraula, Binaural es refereix a dos, de manera que hi ha dos tons

diferents. Un to s’escolta per una orella mentre que l'altre to s’escolta per l'altra orella.

Els dos tons es fusionen junts i la diferència entre el de l'esquerra i el de la dreta crea

la freqüència del Pols Binaural.

Per exemple, un Pols Binaural de 5 Hz es produiria donant una freqüència de 150 Hz

a l'orella esquerra i una freqüència de 155 Hz a l'oïda dreta. El cervell detecta la

diferència en la freqüència de 5 Hz i per tant inicia canvis en l'activitat de les ones

cerebrals per crear l'estat mental associat amb aquesta freqüència, el Pols Binaural es

transmet neurològicament a la formació reticular que utilitza neurotransmissors per

iniciar canvis en l'activitat de les ones cerebrals.

Les ones cerebrals s'ajusten o "segueixen" el Pols Binaural, per tant, si el Pols

Binaural és de 5 Hz, es produeix un augment en les ones cerebrals de 5 Hz.


11

1) La sensació dels Polsos Binaurals es

produeix quan dos sons coherents de

freqüències gairebé similars es presenten un

a cada sentit.

2) El cervell integra els dos senyals, produint

la sensació d'un tercer so anomenat Pols

Binaural.

3) Els polsos binaurals són respostes

auditives del tronc cerebral que s'originen en

el nucli olivar superior de cada hemisferi.

4) El cervell detecta la diferència en la

freqüència de 5 Hz i per tant inicia canvis en

l'activitat de les ones cerebrals.


12

2.1.3 Tipus d’ones cerebrals

A continuació farem una descripció dels diferents tipus d'ones cerebrals que els

nostres cervells utilitzen al llarg de la nostra vida quotidiana mostrant les

característiques de cada una, els efectes que tenen i els beneficis dels Polsos Binaurals

quan s’utilitzen dins de cada ona cerebral.

Ones cerebrals Gamma (freqüència de més de 40 Hz)

Les ones cerebrals Gamma són les ones cerebrals més ràpides i amb

freqüència més alta. S'associen amb una activitat mental alta, amb un

estat d'alerta i amb més percepció.

Estan considerades les ones cerebrals d’unió entre la informació i les sensacions i són

capaces de relacionar i processar la informació de totes les parts del cervell. També

són les encarregades d’augmentar la percepció dels sentits. Són les ones més noves

de les ones cerebrals estudiades i les menys conegudes.

Els Polsos Binaurals en la freqüència de les ones cerebrals Gamma provoquen una

millor atenció, més inspiració, l'augment del processament mental, millor memòria i

una intel·ligència superior per resoldre problemes complexos.

Ones cerebrals Beta (freqüència entre 14 Hz i 40 Hz)

Les ones cerebrals Beta són les ones cerebrals més utilitzades. Són més

lentes que les ones cerebrals Gamma i estan presents en el nostre estat

de vigília normal on estem activament desperts, pensant, concentrant-

nos, utilitzant la memòria i processant informació.

Les ones cerebrals Beta de freqüència més baixa s'associen amb l'estat d'alerta, la

concentració, la motivació, així com el pensament lògic, el raonament i el pensament

crític, mentre que les ones cerebrals Beta de freqüència més alta s'associen amb

factors negatius com l'estrès, l'ansietat i la inquietud.

Els Polsos Binaurals en la freqüència de les ones cerebrals Beta (normalment s’utilitzen

les de freqüència més baixa) poden aguditzar la concentració, el pensament lògic i

millorar l'estat d'alerta.


13

Ones cerebrals Alfa (freqüència entre 7,5 Hz i 14 Hz)

Les ones cerebrals Alfa són més lentes que les ones cerebrals Beta i

tot i encara estar en un estat de vigília, són les causants que ens

sentim relaxats, tranquils i reflexius. S’associen amb la relaxació, la concentració i el

raonament.

Les ones Alfa són la veu de la intuïció, que es va tornant cada cop més clara i

profunda com més ens acostem a freqüències més baixes, tot i que podrien arribar a

crear un estat de somnolència si s’arribés a les freqüències més baixes. Les ones

cerebrals Alfa estan presents en profundes relaxacions i durant la meditació.

Els Polsos Binaurals en la freqüència Alfa promouen la relaxació profunda, la

meditació i concentració i aprenentatge intens.

Ones cerebrals Theta (freqüència entre 4 Hz i 7,5 Hz)

Les ones cerebrals Theta són més lentes que les ones cerebrals Alfa

i van des d’un estat de somnolència fins a un somni lleuger.

S'associen amb la creativitat.

Estan presents durant la meditació profunda i el somni lleuger, incloent-hi l'estat de

son REM. Aquest estat Theta només s'experimenta momentàniament abans de dormir

(des de l'estat Alfa) o en despertar del somni profund (des de l'estat Delta).

Els Polsos Binaurals Theta poden ajudar obtenir una profunda meditació, visualitzar, i

a augmentar la creativitat i el somni REM.

Ones cerebrals Delta (freqüència entre 0,5 Hz i 4 Hz)

Les ones cerebrals Delta tenen la freqüència més baixa.

L’experimentem en els somnis profunds sense somnis.

El somni profund experimentat en l'estat Delta és important per al

procés de curació, ja que està vinculat amb una profunda curació i regeneració, per

tant, el fet de no dormir prou és perjudicial per a la salut en més d'un sentit.

Els Polsos Binaurals en la freqüència de les ones cerebrals Delta poden ajudar a

promoure un millor somni i curar l'insomni.


14

Relació entre les ones cerebrals i els efectes dels Polsos Binaurals

2.1.4 Història i descobriment

Heinrich Wilhelm Dove Robert Monroe Dr. Gerald Oster

Els Polsos Binaurals van ser descoberts per primera vegada l’any 1839 per Heinrich

Wilhelm Dove, però van seguir sent un misteri científic fins molts anys després. El

1973 un article anomenat "Audititory Beats in the Brain" publicat per Gerald Oster, va

aportar nous descobriments que van portar a una nova investigació sobre els Polsos

Binaurals per la conducta cognitiva i neurològica.


15

Robert Monroe, conegut pel seu treball en la consciència humana, juntament amb el

físic Thomas Warren Campbell i enginyer elèctric Dennis Mennerich va investigar els

efectes dels Polsos Binaurals en la consciència i, un dels efectes que Monroe va

obtenir, va ser el que va anomenar "experiències extra corporals" (Out of Body

Experiences o OBE’s). Els resultats de tota aquesta investigació van crear la tecnologia

dels Polsos Binaurals.

Amb aquesta tecnologia Monroe va formar una indústria d'autodesenvolupament i va

crear l'Institut Monroe, el qual és una organització sense ànim de lucre per a la

investigació i l'educació de la consciència humana.

2.1.5 Els Polsos Binaurals són segurs?

Per a la majoria de la gent, els Polsos Binaurals són absolutament segurs d'usar. De

fet, són una de les eines més segures d'autodesenvolupament disponibles. Les ones

cerebrals es produeixen naturalment en el cervell i els Polsos Binaurals són

simplement una eina per treballar amb aquestes ones cerebrals. No hi ha cap factor

addictiu ni abusiu en el seu ús. En lloc de ser addictius, l’ús dels Polsos Binaurals,

t’ajuda a necessitar-los cada cop menys, ja que el cervell aprèn a aconseguir aquests

estats induïts per si sol. No només són segurs sinó que també poden ajudar a fer

grans millores respecte a l’energia, la salut, la creativitat i així com altres funcions de la

ment, cos i esperit.

Tot i que per a la majoria de nosaltres no hi ha absolutament cap problema si utilitzem

Polsos Binaurals, hi ha un percentatge molt petit de persones que haurien d’evitar-ho

per diverses raons. Aquestes inclouen:

⊕ Els que pateixen convulsions o epilèpsia

Les persones que pateixen convulsions experimenten impulsos elèctrics

anormals al cervell. Els Polsos Binaurals poden desencadenar atacs epilèptics o

altres tipus d'atacs a causa dels seus efectes sobre les ones cerebrals i per tant

la pulsació repetida del so no és bo per aquells que pateixen convulsions.


16

⊕ Si t’estàs dedicant a certes activitats

Mai s’haurien d’escoltar enregistraments dels Polsos Binaurals mentre es

condueix, s’opera amb maquinària, es cuina, o qualsevol altra activitat que

requereixi tota la teva atenció. Els Polsos Binaurals indueixen un estat de molta

relaxació. Per raons òbvies, és millor assegurar-se que no s’està involucrat en

cap tipus d'activitat en la qual agafar son podria causar lesions o la mort.

⊕ Nens

Els nens pateixen un major risc de patir convulsions i per tant no haurien

d'escoltar enregistraments de Polsos Binaurals almenys que siguin supervisats

per un metge. En general, la televisió i els videojocs tenen més probabilitats

de causar una convulsió, però els Polsos Binaurals també podrien

desencadenar un episodi.

⊕ Les persones amb certes malalties

Si es pateix de problemes del cor o es porta un marcapassos seria savi

consultar-ho amb un metge abans d’experimentar amb Polsos Binaurals. Els

canvis en les ones cerebrals també poden causar canvis en el ritme cardíac. Si

es tenen problemes en aquesta àrea, podria causar un efecte negatiu. També

qualsevol persona que estigui prenent estimulants, tranquil·litzants, drogues

il·legals o drogues psicoactives no haurien d'utilitzar els Polsos Binaurals.

.


17

2.1.6 Ús dels Polsos Binaurals en la Música A causa de la varietat d’efectes mentals que pots induir mitjançant els Polsos

Binaurals, no és d’estranyar que s’hagin començat a utilitzar en la producció de

música. En una cançó on els Polsos Binaurals en siguin protagonistes no tan sols

percebrem l’emoció del cantant sinó també tot allò que inconscientment l’artista

vulgui que sentim.

Magnetize és un músic Irlandès que ha estat utilitzant

els Polsos Binaurals en les seves obres des que en va

sentir parlar en una entrevista amb Phil Niblock. En

l’entrevista, Niblock, descriu com ell utilitza capes

d'instruments amb freqüències coincidents per

intentar desorientar l'oient.

Magnetize va investigar la teoria més enllà dels fets i

va quedar fascinat amb la idea de la sincronització d'ones cerebrals usant els Polsos

Binaurals per produir una resposta psicològica marcada.

El seu recent senzill anomenat "Biome" va comptar amb elements de Polsos

Binaurals, però a l’hora de tocar-ho en directe els resultats no van ser els esperats.

“Els efectes dels Polsos Binaurals són difícils d'aconseguir en una situació real, ja que

són més eficaços en una configuració estèreo perfecte, com en el cas dels auriculars.

L'ideal hauria sigut poder tenir una configuració quadrifònica amb cada oscil·lador

amb una pròpia sortida de so i amb cadascun dels altaveus instal·lats a les quatre

cantonades de la sala. Hi va haver alguns problemes pràctics, ja que perquè hagués

funcionat el públic s’hagués d’haver quedat quiet en un sol punt. Així que només vam

utilitzar un estèreo principal sobre de l'escenari. "


18

2.1.7 Estudis

Al llarg dels anys l’efectivitat dels Polsos Binaurals ha estat posada en dubte i, a causa

d’això, més d’un 50% de la població encara no confia en els resultats que s’obtenen

mitjançant Polsos Binaurals.

A continuació observarem un seguit d’estudis realitzats per tal de poder demostrar

clínica i científicament l’existència dels beneficis obtinguts en l’utilitzar Polsos

Binaurals.

⊕ Un estudi realitzat per Thomas Budzynski Ph.D va trobar que els estudiants

universitaris que utilitzen la tecnologia de sincronització d'ona cerebral

superen acadèmicament de manera dràstica aquells que no ho utilitzen.

⊕ El Dr. Elmet Verd, pioner en la bioretroalimentació, va trobar que hi va haver

un augment en la capacitat, la claredat mental, la intel·ligència i la intuïció

d'aprenentatge; també va observar canvis positius en la salut mental i

emocional. Diu que, amb la creació de noves connexions neuronals, hi ha més

opcions disponibles. Això explicaria els increïbles canvis de personalitat que

els investigadors van observar respecte a les persones que utilitzen la

tecnologia d'ones cerebrals.

⊕ L’escriptor de ciència Michael Hutchison informa que els científics "Han trobat

que els estats mentals més elevats estan clarament vinculats a patrons molt

específics de l'activitat cerebral. Aquests inclouen canvis dràstics en l'activitat

de les ones cerebrals, la simetria hemisfèrica i alteracions ràpides en els nivells

de diversos neuroquímics. Mitjançant l'ús de combinacions precises de les

ones de Polsos Binaurals, és possible reproduir aquests mateixos patrons

cerebrals.”

⊕ Dr. Suzanne Evans Morris, diu, "Les ones cerebrals Theta s'associen al

coneixement i a la intuïció interna i externa en la resolució de problemes i

fomenta la sincronització hemisfèrica”.


19

⊕ El neurocientífic Dr. Robert Capel: "Hi ha un efecte generalitzat notable quan

els patrons d'ones cerebrals es retarden en els rangs Alfa, Theta i Delta. La

disminució dels patrons d'ones cerebrals augmenta les fluctuacions elèctriques

al cervell. Això canvia l'estructura dels nervis i empeny el cervell per

reorganitzar-se a nivells més complexes de funcionament. Aquest procés de

reorganització es correspon amb l'obra guanyadora del Premi Nobel de 1977

del científic Ilya Prigogine ".

⊕ La Dr. Margaret Patterson ha demostrat que certes freqüències en el cervell

acceleren dràsticament la producció d'una varietat de neurotransmissors. Un

senyal de 10 Hz (Alfa) augmenta la taxa de producció i el volum de la

serotonina, un missatger químic que augmenta la relaxació i alleuja el dolor, i

les catecolamines, vitals per a la memòria i l'aprenentatge, responen al voltant

dels 4 Hz (Theta).

⊕ El Dr. Jim Hardt, fundador de Biocybernaut, va dur a terme un important

estudi entre dones de 60 a 81 anys. Els subjectes es van sotmetre a la

restauració dels patrons d'ones cerebrals juvenils mitjançant tècniques de

neuro-retroalimentació durant una setmana. Hi va haver retrocessos notables

de molts dels aspectes de l'envelliment i millores en la motivació, l'energia i la

felicitat. Molts dels subjectes van tornar a la universitat, obtenir graus, fins i tot

títols avançats. Altres van entrar en noves relacions, i alguns fins i tot van

començar nous negocis.

⊕ El Dr. Vicente Giampapa, suggereix que l'ús de Polsos Binaurals afectarà

'dràsticament' la producció de tres hormones responsables de la longevitat de

la vida i benestar general: el cortisol, la DHEA (dehidroepiandrosterona, o

DHEA, hormona sintetitzada a partir del colesterol i secretada per la glàndula

suprarenal) i la melatonina.


20

El cortisol es troba en les glàndules suprarenals i impacta la nostra capacitat

per aprendre i recordar, ja que provoca estrès. DHEA s'utilitza com el

'ingredient font' per a pràcticament totes les 'bones hormones' que necessita

el cos, ajuda al nostre sistema immunològic. La melatonina es produeix durant

el son profund i natural, i tenir nivells alts de DHEA i melatonina és molt bo per

la salut.

En un estudi independent utilitzant la marca Holysync de Polsos Binaurals:

Els nivells de cortisol es van reduir fins a una mitjana del 46%

DHEA es va incrementar en una mitjana del 43%

La producció de melatonina va augmentar en una mitjana del 98%

Aquests estudis verifiquen científicament que els Polsos Binaurals ens afecten tant

psicològicament com físicament i que el seu ús pot arribar a ser-nos fins i tot

beneficiós.


21

2.2 LES DROGUES AUDITIVES 2.2.1 Què són? Les Drogues Auditives són l’ús de Polsos Binaurals per tal d’alterar les ones cerebrals i

conseqüentment simular els diferents estats d’ànim o experiències que provoquen les

drogues recreatives.

2.2.2 Com funcionen? Les Drogues Auditives tenen el mateix funcionament que els Polsos Binaurals (apartat

2.1.2), és a dir, el cervell detecta la diferència entre dues freqüències i inicia canvis en

l'activitat de les ones cerebrals per crear l'estat mental associat amb aquesta

freqüència, el Pols Binaural es transmet neurològicament a la formació reticular que

utilitza neurotransmissors per iniciar canvis en l'activitat de les ones cerebrals.

2.2.3 Tipus

Depenent de la freqüència que s’utilitzi podem diferenciar entre els següents tipus de

drogues auditives:

⊕ LSD

⊕ Heroïna

⊕ Opium

⊕ Valium

⊕ Cocaïna

⊕ Marihuana

⊕ Èxtasis

⊕ Oxym


22

2.2.4 Diferències entre Drogues Auditives i Drogues Convencionals

Luna Gómez Omar Agustín i Ortiz Toledo Oswaldo van dur a terme un estudi

anomenat: “COMPARACIO ́N DE LOS EFECTOS PSICO-FISIOLO ́GICOS DE LA

MARIHUANA Y LA DROGA AUDITIVA” presentat al “XXI CONGRESO DE

INVESTIGACION CUAM- ACMor”

En aquest estudi es va investigar els diferents efectes que patia l’individu en consumir

marihuana i en escoltar la Droga Auditiva corresponent.

Els efectes en el sistema nerviós produïts per les dues drogues van ser en un estat

inicial d'excitació i eufòria i, posteriorment, ansietat i son. La marihuana, a diferència

de la Droga Auditiva, també produeix alteracions de percepció i pensament. En el

sistema reproductor, la marihuana provoca alteracions en les hormones sexuals. Les

Drogues Auditives no registren danys en aquest sistema.

La marihuana produeix l'acceleració del ritme respiratori i efectes similars als d'un

cigar comú tals com irritació i probabilitats d'adquirir infeccions respiratòries; en canvi,

La Droga auditiva, produeix la dessecació dels llavis.

En el sistema cardiovascular tots dos augmenten el ritme cardíac.

La marihuana actua per mitjà de neurotransmissors, (dopamina i serotonina.) Les

Drogues Auditives simulen l'efecte dels neurotransmissors, mitjançant els Polsos

Binaurals. La marihuana té el seu propi receptor en el cervell, al qual s'adhereix el

delta-9-tetahidrocanabinol, però en canvi, les Drogues Auditives no s'adhereixen a

aquest receptor. En el cervell la marihuana actua sobre l'estat de gratificació cerebral,

i les Drogues Auditives arriben a la zona meso límbica, que controla les emocions. Els

principals danys a curt termini que provoca la marihuana són alteracions de percepció,

i coordinació motora. La Droga Auditiva provoca mals de cap, marejos i canvis de

caràcter. Els danys a llarg termini de la marihuana són alteracions en les hormones

sexuals, mentre que les Drogues Auditives poden arribar a provocar dependència

psicològica i convulsions.

Es conclou que els efectes fisiològics en el sistema nerviós com l’excitació i l’eufòria, i

en els òrgans com l'alteració del ritme cardíac i del ritme respiratori, així com els

psicològics, com els sentiments de plaer i malestar que produeix el delta-9-


23

tetahidrocanabinol a la marihuana, són diferents dels produïts per les Drogues

Auditives, com ho són la relaxació i l’ansietat, ja que aquests simplement són arxius

d'àudio que reprodueixen freqüències i sons que provoquen estats simulats de

percepció i, per tant, no es poden adherir a l'organisme tal com fa la marihuana, que

s'adhereix als receptors de cannabinol.

Per tant, tot i obtenir efectes similars tant amb el consum de marihuana com amb l’ús

de Drogues Auditives, arribem a la conclusió que els efectes fisiològics difereixen.

Zona meso límbica de les emocions

2.2.5 Peri l ls

Amb la popularització de l'ús de

les Drogues Auditives, la

preocupació entre alguns pares

ha augmentat a causa de la

creença que aquestes poden

portar els nens a experimentar

amb drogues il·legals perilloses.

Tot i haver-hi molta controvèrsia

al voltant del tema de les

drogues digitals, no hi ha hagut

cap esforç per treure del mercat

o limitar-ne la seva venda a


24

menors d'edat, ja que, actualment, no hi ha proves que la teràpia que utilitza Polsos

Binaurals etiquetada com a Droga Auditiva hagi creat cap efecte secundari nociu

associat amb les drogues il·legals.

Els joves d'entre 13 i 17 anys són els més freqüents en l’ús d’aquests sons alterats per

causar efectes similars al dels estupefaents tradicionals, posant en risc la seva salut

mental, va comentar la investigadora del Departament de Psiquiatria i Salut Mental de

la UNAM, Gabriela Armes.

El problema és que els menors d'edat encara no tenen la maduresa cerebral que

s'aconsegueix en l'etapa adulta, de manera que sí que pot tenir conseqüències

negatives en la salut dels que acudeixen a aquest tipus de drogues.

L'especialista en neuropsiquiatria va destacar que s'està convertint en un nou tipus

d'addicció que s'ha d'atendre abans que els menors arribin a l'aïllament, descuidin les

seves relacions interpersonals i fins i tot siguin susceptibles a estats alterats de

consciència.

2.2.6 Addicció

Tot i que no es tenen estudis que demostrin conseqüències pejoratives reals de l'ús

de les Drogues Auditives, experts adverteixen que si s’observa un comportament

compulsiu per descarregar-les i se sent cada vegada més la necessitat física o

psicològica d'escoltar-les durant la major part del dia, es pot arribar a l'aïllament, a

l’oblit de les relacions personals i, fins i tot, a estats alterats de consciència. Però com

es pot detectar un addicte a les Drogues Auditives?

Els adolescents són els que poden estar més exposats a aquests estímuls a causa que

passen gran part del seu temps lliure a Internet i perquè en aquesta etapa de la seva

vida senten curiositat per experimentar amb alguna droga sense ser descoberts.


25

Per detectar l'addicció a les drogues digitals es poden tenir en compte les següents

senyals d'alerta en els joves:

⊕ Passen molt temps davant de l'ordinador.

⊕ S'aïllen, limitant-se a prestar atenció només al seu reproductor de música o

mòbil i no es treuen els auriculars per a res, fins i tot es tanquen llargues hores

a l’habitació estirats al llit, amb les persianes baixades i les llums apagades.

⊕ Tenen poca gana.

⊕ Presenten nerviosisme o ansietat per estar a soles o utilitzant l'ordinador.

⊕ Descuiden l'escola, amistats, parella i familiars.

Davant d'aquest tipus de situacions els especialistes recomanen:

⊕ Tenir molta comunicació amb els adolescents.

⊕ Tractar de passar més temps junts.

⊕ Fomentar l'ús responsable de les noves tecnologies.

⊕ Estar atents als llocs i programes que descarreguen.

⊕ Involucrar-los en activitats fora de la realitat virtual.

⊕ Recórrer a suport psicològic i psiquiàtric, si cal.


26

2.3 CENTRES DE DESINTOXICACIÓ

I la meva pregunta és: les Drogues Auditives podrien fer-se servir com a mètode de

desintoxicació?

Com s’ha explicat anteriorment, les Drogues Auditives reprodueixen les mateixes

sensacions que un experimenta al prendre estupefaents però sense reproduir-ne els

afectes fisiològics que les segones provoquen.

Per tant, seguint aquesta afirmació, vaig pensar que les Drogues Auditives serien un

bon mètode per tal d’ajudar a gent drogodependent a deixar de manera gradual l’ús

abusiu de les drogues, ja que no seria perjudicial per la salut i perquè les Drogues

Auditives són fàcils de controlar i racionar.

Després d’informar-me sobre els afectes que tenen les Drogues Auditives sobre

diferents individus he arribat a la conclusió que no afecten de la mateixa manera a

tothom i que, per tant, no seria un mètode fiable per utilitzar en centres de

desintoxicació. A més a més, les Drogues Auditives tenen un afecte molt més reduït

sobre aquells qui abusen freqüentment de substàncies estupefaents, ja que el seu cos

ja està acostumat a aquestes sensacions i per tant el cervell no reacciona al mateix

nivell que en una persona que no ha experimentat mai amb drogues. Per tant, arribo a

la conclusió que les Drogues Auditives no poden actuar com a substituent de les

drogues convencionals com a mètode de desintoxicació.

CONTACTA AMB UN CENTRE DE DESINTOXICACIÓ

h t tp : / /www.add icc ions -barce lona .ca t /

C o n t a c t i i d e m a n i l a i n f o r m a c i ó q u e n e c e s s i t i .

Telèfon: 935 166 409

Mail: [email protected]


27

3. PART PRÀCTICA


28

3.1 ESTUDI

Una de les hipòtesis plantejades en aquest Treball de Recerca era si els Polsos

Binaurals realment podien alterar els estats mentals de l’individu. En el marc teòric

hem pogut observar i analitzar alguns estudis realitzats per científics que demostraven

l’efectivitat d’aquests mètodes.

A continuació durem a terme un estudi propi per tal de poder comparar els resultats

obtinguts amb els resultats dels estudis analitzats.

OBJECTIU: Determinar si l’ús de Polsos Binaurals afecta els estats mentals de

diferents individus.

MOSTRA: Quatre individus completament sans.

PROCÉS: Durant una mitja hora, dos dels participants escoltaran un CD1 amb Polsos

Binaurals de freqüència Theta (7 Hz), i la resta escoltaran un CD amb Polsos Binaurals

de freqüència Beta (20 Hz). Tots dos grups estaran en les mateixes condicions: estirats

en un llit amb les llums apagades.

Tant abans de començar el procés com després, es mesurarà el ritme cardíac

(mitjançant l’aplicació Heart Rate) de cada individu per tal de determinar si s’ha

produït relaxació o agitament.

Cada individu respondrà un seguit de qüestions2 referents al seu estat mental i es farà

una anàlisi dels resultats.

DADES:

RITME CARDÍAC (batecs per minut)

INICIAL FINAL

INDIVIDU 1 76 103

INDIVIDU 2 73 84

INDIVIDU 3 80 56

INDIVIDU 4 71 63

1 CD a l’annex 2 Qüestions a l’annex


29

RESULTATS:

Individu 1 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Beta (20 Hz)

(activitat)

Augment pronunciat del ritme cardíac.

Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat d’alerta i activitat

positives.

Individu 2 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Beta (20 Hz)

(activitat)

Augment moderat del ritme cardíac.

Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat d’alerta i activitat

positives.

Ha experimentat mal a les orelles un cop finalitzat l’estudi

Individu 3 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Theta (7 Hz)

(relaxació)

Disminució severa del ritme cardíac.

Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat de relaxació i somni

positives.

Individu 4 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Theta (7 Hz)

(relaxació)

Disminució del ritme cardíac no gaire pronunciada.

Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat de relaxació i somni

positives.

Tots els individus han respòs positivament a la qüestió referent al canvi d’estat mental.


30

CONCLUSIONS:

Cada individu ha respòs positivament als afectes dels Polsos Binaurals tot i que a

nivells diferents, el que ens indica que els Polsos Binaurals no tenen la mateixa

eficàcia per a tots els individus. Aquest fet no descarta que tots els individus hagin

notat un canvi en el seu estat mental, ja sigui d’excitació o relaxació.

Aquest estudi em demostra que realment els Polsos Binaurals influeixen sobre els

nostres estats mentals.

Individu 1

Individu 3


31

3.2 ENTREVISTA A EMMA JANE WATSON

El passat 23 d’agost de 2014 vaig tenir l’oportunitat

d’entrevistar a Emma Jane Watson, llicenciada en musicologia

en la Universitat Lewis & Clark (Portland, Oregó, EEUU) i

mànager musical a Nova York. Watson ha experimentat amb

diferents mètodes de relaxació, com per exemple diferents

tipus de meditació i hipnosis, però no va ser fins a principis

d’aquest any quan va començar a creure realment en els efectes

d’aquests mètodes després d’experimentar amb Polsos

Binaurals per primera vegada. A continuació Watson descriu la seva experiència i

dóna la seva opinió sobre les diferents controvèrsies respecta el tema.

Com i quan vas descobrir què eren les drogues auditives?

Fa un any vaig anar amb uns amics de càmping a Joshua Tree, Califòrnia. Vam parar

en un lloc que es deia el Integratron (http://integratron.com). L’únic que m’havien

explicat era que farien un “sound bath” (bany de so) és a dir, que tocarien unes notes.

Jo em pensava que només em relaxaria escoltant notes al mig del desert.

Per què vas decidir experimentar-ho?

La veritat és que en entrar, no sabia l’afecte que tindria. Em pensava que seria més

com una sessió de meditació amb música. M’interessava perquè ja feia uns dies que

patia de molt estrès i pensava que m’aniria bé per buidar el cap i centrar-me una

mica.

Quin va ser el procés que es va seguir?

Vam reservar hora amb unes 20 persones. Ens van fer entrar i pujar d’un en un per

unes escales. Tot l’edifici estava fet sense ni un clau, i per això ens feien pujar d’un en

un perquè les escales només s’aguantaven amb fusta i cola.

En pujar a la planta de dalt ens van fer agafar uns matalassos de ioga i tots ens vam

estirar al terra mirant al sostre. Va entrar una senyora que es va posicionar amb uns

bols de quarts al d’avant. Ens va parlar uns minuts de com seria la sessió: duraria


32

mitja hora i que ens podíem relaxar, i que si algú roncava i molestava molt potser

l’haurien de despertar. Després del discurs va comença a tocar les notes lentament,

apujant el volum i incorporant altres tons.

Quin dir ies que va ser el grau d’afectació?

He provat altres coses similars, com entrar en un tanc d’aigua i flotar durant una hora

sense sentir o veure res, però res m’ha afectat tant com aquesta experiència. No hi

crec massa en coses místiques ni sóc una hippie, però l’afecte va ser al·lucinant. És

increïble com el cervell reacciona al so. No sé si és perquè sóc una persona més

auditiva i el so m’afecta molt, o si era perquè no m’esperava que m’afectés tant, però

el grau d’afectació va ser molt i molt potent.

L’afecte encara et va durar després que s’acabés la sessió? Vas tenir

efectes secundaris?

En acabar la sessió, primer em vaig sentir com si em despertés d’un somni profund.

Vaig tardar uns minuts en aixecar-me i sortir del Integratron. Al sortir al sol al mig del

desert vaig notar el cap completament en blanc. Em sentia totalment relaxada i no

pensava en res, com si flotés per l’aire. A fora del Integratron tenien una zona

d’hamaques on la gent es podia estirar i relaxar una estona. Jo m’hi vaig estirar una

bona mitja hora més mirant les flors i el cel no pensant en res i notant el cos i el cap

completament relaxats. La relaxació i el cap buit em van durar tot el dia, i menys

intensament vaig seguir notant els efectes durant un, dos o tres dies més.

Recordes el que vas sentir durant el procés? Ho pots descriure?

Al principi va començar gradualment augmentant la intensitat amb cada nota que

s’afegia. Vaig començar estirada, mig escèptica, esperant relaxar-me i escoltar unes

notes. El que no m’esperava va ser que les notes em travessessin el cervell, botant de

paret en paret, confonent-se amb altres tons, embolicant-se com estels i després

travessant i tornant a ser lliures i independents. Vaig veure dofins saltant de nota en

nota i tots els problemes que m’havien estat estressant de feina, d’amor, de la vida

s’embolicaven entre les notes i els dofins les anaven enllaçant.


33

Vaig sentir la meva pròpia veu aconsellant-me sobre el que havia de fer entremig del

caos auditiu i vaig veure imatges, totes positives.

Havies experimentat mai aquesta sensació?

Mai havia experimentat una sensació similar. El més semblant al que ho podria

comparar seria a fumar marihuana o a prendre una droga al·lucinògena, però és

diferent perquè és el teu propi cervell el que s’està desbolcant i parlant-te. És

diferent que estar sota l’afecte d’estupefactes perquè és un altre nivell de

consciència. Saps que ets conscient però també estàs mig dormit i al·lucinant. Fa uns

anys vaig provar d’hipoteràpia i també vaig notar un afecte similar, però amb la

hipoteràpia no al·lucines, només estàs mig adormit. Mai he viscut una experiència tan

impactant com aquesta.

Creus que les drogues auditives poden ser addictives?

Sí que crec que podrien ser addictives, però no hi veig el mal. Crec que el que fa és

forçar-te a meditar, a confrontar problemes que t’estan estressant, buidar el cap i

relaxar-te. En ser només mitja hora, no veig quin mal pot tenir buidar el cap i relaxar-

te. Després de fer-ho jo no vaig sentir el desig de tornar a fer-ho fins uns 6 mesos

després. Crec que quan el cap s’acumula de merda és quan va bé buidar-ho i, igual

que la meditació i el ioga pot ser addictiu, crec que només i ha beneficis.

Recomanaries l ’experiència? Per què?

Sí que recomanaria l’experiència. A mi em va ajudar molt. Em va fer relaxar d’una

forma que no podia arribar a aconseguir de cap altra forma.

Si sorgís l ’oportunitat, tornaries a experimentar amb drogues auditives?

Sí que tornaria a experimentar amb Drogues Auditives. M’agradaria tornar-ho a

provar i arribar a un punt on realment entens l’afecte i ho pots fer servir per solucionar

problemes específics o meditar d’una forma més especifica.


34


35

3.3 ENQUESTES

3.3.1 Resultats i Conclusions

Per tal d’aprofundir en el tema vaig pensar que seria interessant veure el grau de

coneixement que tenen les generacions joves de les Drogues Auditives per tal de

determinar si s’haurien de prendre més precaucions i per observar el grau de

coneixement que es té al respecte.

Per fer-ho, vaig crear un formulari mitjançant la plataforma que et proporciona Google

i el vaig distribuir entre joves de 10 a 25 anys. El formulari tenia l’aspecte següent:


36


37

Vaig enquestar un total de 231 joves, i els resultats obtinguts van ser els següents: EDAT

SEXE

10

189

32

10-15 anys

15-20 anys

20-25 anys

103

127

1 0

20

40

60

80

100

120

140

Masculí Femení Altre


38

SAPS QUÈ SÓN LES DROGUES AUDITIVES? HAS EXPERIMENTAT MAI AMB DROGUES AUDITIVES?

76

118

37 Sí, sé què són.

No, però n'he sentit a parlar

No ho sé

23

208

0

50

100

150

200

250

Sí No


39

EN CAS NEGATIU, T’AGRADARIA EXPERIMENTAR AMB ELLES? CREUS QUE ÉS POSSIBLE ARRIBAR A SER ADDICTE A LES DROGUES AUDITIVES?

141

64

28

0 20 40 60 80 100 120 140 160

Sí

No

Ns/Nc

97

129

5 Sí

Sí, però no a un nivell tan alt com en el cas dels estupefaents

No


40

SAPS ON ES PODEN OBTENIR? CREUS QUE LES DROGUES AUDITIVES HAURIEN DE SER IL·LEGALS?

3

198

23 7

De la mateixa manera que les drogues convencionals

Per Internet

Creant-les tu mateix

Anant a un metge

47

109

75

0

20

40

60

80

100

120

Sí No Depèn de la droga


41

CREUS QUE EL FET QUE LES DROGUES AUDITIVES DE MOMENT SIGUIN LEGALS INCITA ALS ADOLESCENTS A EXPERIMENTAR AMB ESTUPEFAENTS? A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts vaig arribar a un conjunt de conclusions:

L’enquesta va ser contestada majoritàriament per adolescents entre 15 i 20 anys (un

81,8% dels enquestats) però amb un percentatge força igualat respecte als sexes

masculí i femení. Per tant podem dir que els resultats obtinguts no dependran del

sexe dels enquestats però potser estaran influenciats per l’edat.

Un 51,1% dels enquestats havien sentit a parlar sobre les Drogues Auditives, un 32,9%

sabia què eren i un 16% no n’havien sentit mai a parlar ni coneixien que eren. Per tant

arribem a la conclusió que la majoria dels enquestats o bé sabien què eren les

Drogues Auditives o n’havien sentit a parlar, el que ens indica que aquest tema és

conegut pels adolescents d’avui en dia.

Tot i que la majoria dels enquestats sabia sobre l’existència de les Drogues Auditives,

només un 10% han experimentat alguna vegada amb elles, el que ens indica que la

majoria no han sentit la necessitat de fer-ho o no tenen els recursos per intentar-ho.

D’altra banda, davant de la pregunta de si, en cas negatiu, els agradaria experimentar

amb elles, un 61% dels enquestats va contestar positivament, per tant observem un

enfrontament entre què voldrien i el que fan.

88

143

Sí

No


42

La majoria dels enquestats (un 55,8%) pensen que les Drogues Auditives podrien

arribar a ser addictives, però no tant com en el cas dels estupefaents, un 42% creu

que podrien arribar a ser tan addictives com les drogues convencionals mentre que un

2,2% pensa que no podrien arribar a ser-ho.

La gran majoria dels joves enquestats saben que les Drogues Auditives s’obtenen a

Internet, opinen que no haurien de ser il·legals i que el fet que les Drogues Auditives

de moment siguin legals no incita als adolescents a experimentar amb estupefaents.

Aquests resultats ens indiquen que la gran majoria dels adolescents d’avui en dia, tot i

saber què són les Drogues Auditives, com obtenir-les i com utilitzar-les, no

experimenten amb elles. Això ens indica que tot i estar atrets a la idea (un 61% dels

enquestats va contestar que sí a la pregunta sobre si els hi agradaria poder

experimentar amb elles alguna vegada), altres factors els influeixen a l’hora de

prendre les decisions.

Per aquest motiu, no crec que els pares d’adolescents hagin de començar a

preocupar-se amb excés sobre aquesta nova tendència, tan sols estar al corrent de la

vida virtual dels seus fills i, en el cas de detectar símptomes d’addicció, parlar amb ells

i aconsellar-los.


43

4. CONCLUSIONS I RESULTATS DE LA RECERCA Després de fer una recerca teòrica sobre les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals i

de dur a terme entrevistes, estudis i enquestes per observar, analitzar i contrastar les

informacions recollides durant aquest procés de recerca, he pogut extreure unes

conclusions que m’han servit per veure si les hipòtesis i els objectius de la investigació

s’han complert o no.

La veritat és que, després de tot el procés, puc afirmar que els afectes dels Polsos

Binaurals tenen una base científica que els demostra tal com hem vist en els estudis

científics i clínics analitzats. Per tant, la primera hipòtesi plantejada queda verificada.

D’altra banda, la segona hipòtesi queda falsada, ja que, com hem pogut observar, les

Drogues Auditives no tenen els mateixos afectes sobre aquells que abusen

freqüentment de drogues convencionals i substàncies estupefaents. Per tant, les

Drogues Auditives no servirien com a substituent de drogues convencionals i per tant

no seria un bon mètode de desintoxicació.

Gràcies a les enquestes realitzades he pogut observar el grau de coneixement per

part dels joves catalans respecte a les Drogues Auditives i veure si era necessària una

intervenció per part del pares per tal de controlar-ne l’ús. Els resultats obtinguts ens

indiquen que tot i conèixer el mètode d’ús i tenint a l’abast les possibilitats per tal de

poder experimentar amb elles, la majoria dels enquestats no havien experimentat mai

amb Drogues Auditives, el que ens indica que se’n fa un ús responsable i no

majoritari.

Aquest Treball de Recerca m’ha permès ampliar els meus coneixements respecte als

Polsos Binaurals i les Drogues Auditives i gràcies a aquesta recerca he trobat un nou

interès.

Crec que en futures recerques relacionades amb aquest tema seria interessant

aprofundir en el màrqueting i en les tècniques publicitàries que s’utilitzen per a

promoure l’ús de Drogues Auditives i Polsos Binaurals i en el conflicte i controvèrsia

legal que hi ha al voltant del tema.


44

5. OPINIÓ PERSONAL Un cop acabat el Treball de Recerca he pogut extreure un conjunt de conclusions i

opinions a partir del que aquesta experiència ha significat per mi.

El Treball de Recerca ha estat, de moment, el treball més intens que he fet en la meva

trajectòria escolar. El fet d’haver de triar un tema suficientment interessant per poder

fer un treball d’unes cinquanta, amb una part pràctica, utilitzant els majors recursos

que tens a l’abast per tal d’aconseguir una bona nota final, han estat part dels factors

que han fet d’aquest treball una experiència extremament estressant però per d’altra

banda, molt interessant.

Des que som petits, a l’escola, hem anat fent treballs en els quals es requeria un cert

grau de recerca, però tots aquests treballs tan sols consistien en això, recerca

d’informació. Amb aquest treball, m’he trobat en una altra situació. El Treball de

Recerca requereix un nivell molt més alt de recerca, ja que també has d’extreure

coneixements dins de la teva persona i no només d’internet o de llibres.

El que vull dir amb això és que per tal d’aconseguir un bon resultat necessites

implicar-te al màxim fina arribar al punt d’implicar la teva pròpia persona en el treball.

Estic segura que si algun altre alumne de qualsevol altre institut hagués fet el mateix

Treball de Recerca que jo, haurien sigut dos treballs completament diferents.

L’actitud amb què vaig afrontar el treball crec que va ser emprenedora durant el

primer mes en el qual vaig fer la recerca de tota la informació necessària. Tot i així, a

mesura que les setmanes anaven avançant em vaig anar relaxant fins que vaig veure

que quedaven poques setmanes fins a la data d’entrega. Un factor que va influir en

aquesta manca de motivació va ser el fet de tenir les vacances d’estiu just al mig del

procés, ja que, tot i tenir molt temps lliure, preferia fer altres activitats que deixar el

Treball de Recerca enllestit.


45

Un altre factor que em va influenciar a l’hora de dur a terme el Treball de Recerca va

ser el fet que em va costar molt escollir un tema que em motivés i em fos interessant, i

no va ser fins després de començar dos Treballs de Recerca completament diferents i

veure que no em motivaven que vaig trobar aquest tema. Aquesta pèrdua de temps

m’ha suposat una desavantatge, ja que he disposat de menys temps per acabar el

Treball de Recerca definitiu.

El fet que hagi hagut de canviar de tutora de Treball un total de tres vegades em va

perjudicar molt ja que no em va permetre establir una relació suficientment forta amb

cap tutora i per tant no he tingut gaire continuïtat en el seguiment del meu treball.

Vaig decidir fer el Treball de Recerca individualment tot i l’augment de feina que això

suposava, ja que no crec que m’hagués compenetrat bé amb ningú a l’hora de fer un

treball amb aquestes dimensions. El fet d’haver-lo fet sola m’ha permès marcar el meu

propi ritme i tenir més llibertat a l’hora de destriar la informació que creia més

important, com també més llibertat gràfica i estètica.

Per acabar, m’emporto una sensació positiva del Treball de Recerca, tot i l’estrès que

m’ha suposat fer-lo, ja que ha sigut una experiència de la qual en podré créixer i

aprendre dels obstacles que he anat patint al llarg del viatge.


46

6. BIBLIOGRAFIA Llocs web

Quora Inc.: Do the so-called "auditive drugs" (binaural beats) really work? (i.e can

simulate the effects of recreational drugs) [en línia]. Califòrnia. [Consulta: 14 setembre

2014]

Disponible a: http://www.quora.com/Do-the-so-called-auditive-drugs-binaural-beats-

really-work-i-e-can-simulate-the-effects-of-recreational-drugs

Club ensayos: Auditive Drugs [en línia]. United Kingdom 2011-2013. [Consulta: 14

setembre 2014]

Disponible a: http://www.clubensayos.com/Ciencia/Auditive-Drugs/311033.html

Veroo Antuche Wee: Auditive Drugs [en línia]. Prezi, Inc. 2014. [Consulta: 27 juny

2014]

Disponible a: http://prezi.com/pczgbriyhmhm/auditive-drugs/

The Monroe Institute: What are Binaural Beats? [en línia]. The Monroe Institute 2014.

[Consulta: 4 juliol 2014]

Disponible a: http://www.monroeinstitute.org/resources/what-are-binaural-beats

The Science of Audio Based Binaural Beat Brainwave Entrainment [en línia]. Intelegen

Inc. [Consulta: 4 juliol 2014]

Disponible a: http://www.web-us.com/thescience.htm

Lela Lake: What Aret the Dangers of Binaural Beats? [en línia]. Demand Media, Inc.

[Consulta: 7 juliol 2014]

Disponible a: http://www.ehow.com/list_6573607_dangers-binaural-beats_.html


47

David Marin Guzman: A physiological Reading of Paranormal Activity [bloc]. Octubre

2009. [Consulta: 8 setembre 2014]

Disponible a : http://daveguzman.blogspot.com.es/2009/10/physiological-reading-of-

paranormal.html

Binaural Beats Master. [en línia]. [Consulta: 3 setembre 2014]

Disponible a: http://www.binauralbeatsmaster.com

Do Binaural Beats Work? [en línia]. Victorious Living. [Consulta: 4 setembre 2014]

Disponible a: http://victoriousliving.co.za/do-binaural-beats-work/

Binaural Beats: Un poco de historia [en línia]. Mèxic. [Consulta: 30 agost 2014]

Disponible a: http://www.binauralbeats.com.mx/un-poco-de-historia.html

The Essential Guide To Brainwave Entrainment & Binaural Beats [en línia]. Zenlama.

[Consulta: 30 setembre 2014]

Disponible a: http://www.zenlama.com/the-beginners-guide-to-binaural-beats-

brainwave-entrainment/

Binaural Beats, Are they safe? [en línia]. Binaural Beats Online. [Consulta: 4 agost

2014]

Disponible a: http://www.binauralbeatsonline.com/are-binaural-beats-safe/

Ryan Singel: Report: Teens Using Digital Drugs to Get High [en línia]. Condé Nast

2014. [Consulta: 10 octubre 2014]

Disponible a: http://www.wired.com/2010/07/digital-drugs/

HolaDoctor: Las “drogas” auditivas, la nueva adicción de los jóvenes [en línia].

HolaDoctor, Inc 2014. [Consulta: 17 juny 2014]

Disponible a: http://salud.univision.com/es/salud-de-los-adolescentes/las-drogas-

auditivas-la-nueva-adicción-de-los-jóvenes


48

Ignacio Gómez: Jóvenes en Riesgo por Drogas Auditivas [en línia]. Máspomás.

[Consulta: 30 octubre 2014]

Disponible a: http://www.maspormas.com/noticias/mexico/jovenes-en-riesgo-por-

drogas-auditivas

Salud y medicinas: Drogas Virtuals, peligro en Internet [en línia]. Grupo Multicolor, S.

A. De C. V. [Consulta: 22 juliol 2014]

Disponible a: http://www.saludymedicinas.com.mx/centros-de-salud/salud-

mental/articulos/drogas-virtuales-sonidos-binaurales.html

Wikis

Wikipedia: the free encyclopedia [Wiki a Internet]. St. Petersburg (FL): Wikimedia

Foundation, Inc. 2001. [Consulta 27 maig 2014].

Disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/Binaural_beats

Estudis Wahbeh H, Calabrese C, Zwickey H: Binaural beat technology in humans: a pilot study

to assess psychologic and physiologic effects. [en línia]. Helfgott Research Institute,

National College of Natural Medicine, Portland. [Consulta: 3 juliol 2014]

Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17309374


49

7. ANNEX

⊕ CD1

⊕ CD2

⊕ RECOPILACIÓ DE LES QÜESTIONS DE L’ESTUDI model

Grau d’afectació

(1! molt baix, 5! molt alt)

Estic alerta 1 2 3 4 5

Estic molt relaxat 1 2 3 4 5

Em sento actiu 1 2 3 4 5

Tinc ganes d’anar a dormir 1 2 3 4 5

Em sento diferent del principi de l’estudi

1 2 3 4 5

Em fan mal les orelles 1 2 3 4 5


50

les drogues auditives i els polsos binaurals

Documents