l'emigració gallega de finals del segle xix i principis del xx
DESCRIPTION
Autor: Joan Ruiz | Tutora: Carmen Ubieto | Tema: Història, Moviments migratoris, GalíciaTRANSCRIPT
TREBALL DE RECERCA
L’emigració gallega de finals del segle XIX i
principis del XX
Autor: Joan Ruiz
Dirigit per: Carmen Ubieto
2n de Batxillerat
IES MONTSERRAT
6/11/2013
Índex Introducció al treball ................................................................................................................ 4
1. Les migracions, que són i precedents .................................................................................. 5
2. Context històric a Galicia i Espanya durant aquestes migracions....................................... 7
3. Causes de l’emigració gallega .............................................................................................. 9
4. Destins dels emigrants ....................................................................................................... 11
4.1 Amèrica del Sud ................................................................................................................ 11
4.2 Migracions a altres parts d’Espanya ................................................................................ 12
5. Conseqüències d’aquestes migracions .............................................................................. 13
5.1 Per a Galícia ...................................................................................................................... 13
5.2 Per al país de destinació ................................................................................................... 14
5.3 Per a la persona emigrant ................................................................................................ 15
5.4 En la cultura ...................................................................................................................... 17
5.4.1 L’emigració gallega i la Rianxeira ................................................................................... 17
5.4.2 L’emigració gallega en la fotografía ............................................................................... 18
5.4.3 La poesía crítica sobre la emigració gallega ................................................................... 21
6. Exili de Castelao a l’Argentina, considerat pare del nacionalisme gallec. ........................ 24
6.1 Vida ................................................................................................................................... 24
6.2 Quan va emigrar i per què va emigrar? ........................................................................... 26
6.3 Obres i llegat que va deixar a l’exili ................................................................................. 27
7. Naixement del terme ‘’morriña’’ ....................................................................................... 28
7.1 Què és la ‘’morriña’’? ....................................................................................................... 28
7.2 Per què és un terme tant important per als gallecs? ...................................................... 31
8. Creació de centres gallecs a l’estranger ............................................................................. 31
8.1 Amèrica del Sud ................................................................................................................ 32
Centre gallec de Buenos Aires. ................................................................................................ 32
Centre gallec Mar de la Plata .................................................................................................. 32
Centre gallec de Santiago de Xile ............................................................................................ 32
Centre gallec de Montevideo .................................................................................................. 33
Centre gallec de l’Havana ........................................................................................................ 34
8.2 Europa ............................................................................................................................... 34
Centre gallec de Zug ................................................................................................................ 34
Centre gallec de Berna ............................................................................................................ 34
Irmandade Galega na Suiza ..................................................................................................... 35
Federación de sociedades Galegas na Suíza ........................................................................... 35
Circulo Cultural Gallego de París ............................................................................................. 35
Centre gallec de Sevilla ........................................................................................................... 36
Centre gallec de Madrid .......................................................................................................... 36
Centre gallec de Vitoria ........................................................................................................... 36
Centre gallec de Barcelona ...................................................................................................... 36
9. Emigració d’un gallec .......................................................................................................... 39
10. Emigració d’un gallec II ..................................................................................................... 41
11. Conclusions ....................................................................................................................... 43
12. Annexos ............................................................................................................................ 44
13. Bibliografia .......................................................................................................................... 51
4
Introducció al treball
En aquest treball es vol explicar les causes i les conseqüències de l’emigració gallega de
finals del segle XIX i de principis del segle XX.
A través d’un estudi sociològic, geogràfic i històric intentarem aproximar-nos a
aquests fets.
L’objectiu principal d’aquest treball es donar a conèixer aquestes migracions per qui
encara no les conegui o recordar-les i no deixar-les caure en l’oblit per aquelles
persones que si que saben el que va passar en aquella època.
Tots som fills d’emigrants podríem dir, i aquesta es la motivació principal del treball,
fer pensar a la gent sobre les seves arrels i sobre el seu passat. I més concretament
aquesta és la meva motivació al ser net d’emigrants gallecs.
He utilitzat varis mètodes per a la recerca de la informació com son: entrevistes a
persones, visualització de reportatges, recerca en diaris i revistes i recerca en planes
web.
Probablement molta gent també es senti identificada amb aquest fenomen que va
ocórrer ja sigui per descendència gallega o perquè algun familiar es va veure involucrat
en una situació així.
A més a més per elaborar aquest treball he anat a Galicia per veure de ben d’a prop
com es va viure aquesta situació, si encara es present en l’actualitat i com ha quedat la
població després d’aquelles migracions.
5
1. Les migracions, que són i precedents
Des dels orígens dels temps l’home per naturalesa ha emigrat a altres territoris
diferents dels que vivia. Molt probablement no ha estat per caprici sinó per necessitat,
necessitat de sobreviure, necessitat per treure una família endavant o simplement per
no morir-se de gana. Per entendre el fet que a continuació s’exposarà, caldrà
transportar-se a un altre segle, concretament, a finals del segle XIX. La societat i el
tipus de vida comparat amb aquella època ha canviat molt comparat amb la de
l’actualitat.
Moltes son les causes que poden dur a terme a una persona a emigrar. Per motius
laborals, polítics, econòmics o d’altres. Per entendre-ho i saber-ho hauríem d’analitzar
a les persones una per una i saber el motiu pel qual van haver de marxar de la terra en
la que van néixer i molt probablement créixer.
Pràcticament tota la nostre història és la història de les emigracions. Des de que
l'Homo Erectus va aparèixer a l’Àfrica, la resta de la població mundial és descendent
d'emigrants.
Les emigracions reflecteixen un dels problemes més greus de la nostre societat i que
enfronta avui diferents conceptes com països iguals, grups genètics, classes
econòmiques o socials i fins a entre individus d'un mateix grup, classe, país o estat.
Bàsicament les emigracions que es van produir a finals del segle XIX a Galícia es tracta
de gent que va emigrar dels pobles cap a les ciutats per diferents motius. Als pobles
per exemple trobem que no hi ha casi treball, la falta d’institucions d’ensenyament i de
serveis públics i el poc desenvolupament tècnic de l’agricultura. Per altre banda,
trobem que les ciutats obren grans indústries per tant es creen molts llocs de treball i
hi ha molts mes serveis que als pobles. Això és el que coneixem amb el nom d’èxode
rural. Aquest fet generalment només va transcórrer entre Galícia i la resta d’Espanya.
6
Vist aquests motius, aquets precedents i aquesta petita introducció podrem començar
a entrar en matèria sobre aquest tema, el tema de l’emigració gallega a finals del segle
XIX.
Molts han estat els testimonis que s’han trobat per elaborar aquest estudi, però
aquests
testimonis son
nets o en alguns
casos fills
d’aquells
emigrants.
Galícia era una
de les nacions
més despoblades
d'Espanya en
aquella època.
Des de la segona meitat del segle XIX, en aquesta zona es coneixia un moviment
migratori molt important en massa cap a Amèrica.
La deterioració de la economia agrícola i la caiguda del sector industrial van
augmentar més el desig de les famílies d’emigrar amb l'objectiu de millorar les seves
condicions de vida. La societat espanyola en el seu conjunt va expressar el seu temor
davant aquest fenomen migratori que pogués contribuir al despoblament d'Espanya.
Els debats es van produir sobre les causes de l'emigració, les condicions de vida dels
emigrants als països receptors, les conseqüències de l'emigració, les condicions de
viatge etc..
Els diaris de l'època no només van servir com a llocs de debats de la societat, sinó
també com a fonts d'informacions per als emigrants espanyols.
Emigracions de finals del segle XIX a tot el món.
7
2. Context històric a Galicia i Espanya durant aquestes migracions
A Espanya a finals del segle XIX va haver-hi el període de la Restauració borbònica. En
la que es va restaurar la monarquia
borbònica i es va tornar al liberalisme
censatari.
Aquest nou sistema polític, va estar ideat
per Cánovas del Castillo i es fonamentava
en l’alternança dels dos partits polítics, el
conservador i el liberal.
Aquest període transcorre des del
pronunciament de Martínez Campos l’any
1974 fins l’any 1931 amb la proclamació de
la Segona República. Amb el pas del temps aquets dos partits es van anar
descomponent.
L’any 1998 amb la pèrdua de les darreres colònies espanyoles va fer caure la
Restauració en una crisi política immoral que va esquerdar els fonaments d’aquest
sistema.
A principis del segle XX
es va entrar a l’Època de
la Segona República. La
primera etapa de
govern (1931-1933)
estava integrada per
una coalició de forces
progressistes i va anar
seguida d’un bienni de
caire conservador (1933-1935).
Cánovas (líder partit consevrador) i Sagasta
(lidert partit liberal)
Bombardeig de Guernica (1937)
8
Finalment la última etapa que trobem en aquest context es la de la Guerra Civil (1936-
1939).
Els militars es van revoltar contra la República però no van preveure la possibilitat de
provocar una llarga guerra civil. El fracàs de la insurrecció militar va dividir el país i va
desencadenar una guerra. El conflicte espanyol va ser considerat internacionalment
com el primer gran enfrontament entre el feixisme i la democràcia.
També cal remarcar el període del
franquisme que es compren entre
els anys 1939 i 1959. Durant aquest
període molts gallecs van haver
d’emigrar per causes polítiques.
Aquesta època es va caracteritzar per
l’intent d’establir un estat totalitari
inspirat en el feixisme i de portar el
país cap a una autarquia econòmica.
El règim de Franco va donar suport a
les potències feixistes durant la
Segona Guerra Mundial i això va
provocar un aïllament internacional
del franquisme en acabar-se el
conflicte bèl·lic. Degut al franquisme,
molta gent va haver d’emigrar a
causa de persecucions per part del
règim o simplement gent que estava
en desacord amb aquesta ideologia i també va
haver d’emigrar del país.
Cartell de propaganda franquista
9
3. Causes de l’emigració gallega
Les causes de les migracions són molt diverses, però a Galícia generalment es va
produir per tres factors:
El primer factor son les causes demogràfiques i econòmiques. Des de finals del segle
XIX la mortalitat havia disminuït i com es mantenien altes taxes de natalitat, la
població estava creixent. Per això a principis del segle XX, quan aquesta generació de
població més abundant va aconseguir l'edat de treballar i no va trobar feina va sortir a
buscar-lo en altres regions o països.
La primera fase de la industrialització va impactar molt negativament sobre el món
rural. Molts agricultors treballaven a temps parcial en les manufactures tradicionals , i
com ara la indústria produïa més barat , es van haver de dedicar exclusivament a
l'agricultura , i per tant no podien
mantenir el seu nivell de vida . Molts
van sortir cap a Amèrica a buscar
oportunitats per seguir treballant en les
seves professions habituals . Per altra
banda l'agricultura va ser incapaç de
donar feina i estabilitat a la creixent
població rural. Per descomptat no era
fàcil , ja que havia de proporcionar treball a
una generació més abundant i alhora havia de reduir els preus per competir amb els
productes d’Amèrica. Els governs de l'època van protegir com van poder la producció
agrícola espanyola posant aranzels molt alts als productes d'importació , però tampoc
va ser suficient .
L'escassa modernització del país . Els joves que no tenien possibilitats de treballar a les
zones rurals de vegades buscar feina a les ciutats , però en moltes ocasions tampoc ho
havia allà. La seva única sortida era , per tant l'emigració .
Pagesos gallecs en el medi rural
10
L’altre factor que trobem són les causes polítiques.
En aquest cas, ja pot ser per persecucions, per exilis forçats, per dictadures, per
qüestions
ideològiques,
etc..
Principalment
els motius més
freqüents
d’aquesta
causa a Galícia
van ser els de
exilis forçats
per culpa de la
dictadura i per
les qüestions
ideològiques,
lògicament.
Un exemple d’aquests exilis forçats el trobem en Alfonso Daniel Rodríguez Castelao,
que al finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va haver d’exiliar-se a la
República Argentina. Ell tenia una ideologia totalment diferent a la del bàndol
sublevat. Era d’esquerres i nacionalista.
L’última causa que trobem es la sociocultural. Aquesta pot ser conseqüència de molts
factors. Com per exemple el de anar a viure a un país més democràtic que en el que es
troba l’emigrant o un altre exemple son les migracions de jubilats que s’estableixen en
llocs més càlids i suportables que on es troben. Però aquest factor no el trobem a
Galicia.
Emigrants gallecs exiliant-se al final de la Guerra Civil
11
També en aquestes migracions interiors ens hem de fixar en l’Èxode Rural que es va
produir i que va fer que la gent abandones les aldees i els pobles per anar a les ciutats
a treballar en la indústria com és el cas de les ciutats de Vigo i Ferrol principalment tot i
que gran part de la costa gallega es va industrialitzar en aquell període de canvis
constants.
4. Destins dels emigrants
4.1 Amèrica del Sud
Els destins dels emigrants gallecs, ha estat variat al llarg del temps. Però en l’època en
la que ens hem centrats, s’han produït emigracions de dos tipus. Les migracions
transoceàniques cap a Sud
Amèrica, les d’interior, cap a
altres ciutats espanyoles.
Tant a finals del segle XIX com
a principis del segle XIX els
gallecs van protagonitzar un
gran nombre de migracions
transoceàniques cap a
l’Amèrica del Sud i
principalment cap a l’Argentina.
Si ens fixem en aquesta gràfica veurem com entre els anys 1847 i 1884 el país de
destinació principal dels emigrants gallecs a Amèrica va ser Cuba. Mentre que a l’any
1885 i 1995 les destinacions principals son Cuba i l’Argentina. Mentre que finalment
entre 1911 i 1934 és converteix l’Argentina com a referent per a l’arribada d’emigrants
gallecs.
Font: elaboració pròpia de Jesús de Juana y Julio
Prada
12
4.2 Migracions a altres parts d’Espanya
Pel que fa a les migracions interiors, els principals destins van ser: Barcelona i Madrid.
Per que aquests
destins? Van triar
aquets llocs per
emigrar ja que a
les ciutats grans,
els gallecs
emigrants
esperaven trobar
feina amb molta
més facilitat que
no als pobles i
aldees gallegues on hi havia molta
misèria.
A Barcelona els gallecs es van instal·lar principalment als barris de Horta, El Guinardó,
Nou Barris, Sants i Sant Andreu. En canvi a Madrid molts es van instal·lar al municipi de
Leganés.
Per veure com va baixar el creixement els pobles, ens hem centrat en un de concret,
Becerreá. A través de les dades i estadístiques de densitat de població observem com
va anar baixant.
Font: INE. Censos de población
13
Observant les dades de la taula veiem com passa l’any 1860 de 101,38 i l’any 1900 a
100,00. Si continuem, veiem com finalment a la dècada dels 50 ja arriba a disminuir
fins el 94,00.
Per tant les conclusions que extraiem es que als pobles i aldees gallegues cada vegada
hi ha mes gent que decideix emigrar i marxar en busca de treball i feina a altres ciutats.
5. Conseqüències d’aquestes migracions
5.1 Per a Galícia Els aspectes positius de la emigració gallega van ser varis. El primer va suposar una
disminució de la pressió demogràfica sobre els recursos.
Un altre aspecte va suposar la inversió de les remeses de diners que enviaven els
emigrants.
Font: INE. Censos de población
14
També va
suposar una
disminució dels
problemes d’atur
i un augment de
la productivitat al
disminuir la
població activa
de Galícia.
Pel que fa als
aspectes negatius
d’aquestes migracions
cal destacar
primerament l’envelliment de la població a causa de la sortida de Galícia de la
emigració jove (problema que encara esta arrastrant Galícia).
En segon lloc, també va suposar una disminució del rendiment escolar i de la
escolaritat en general al emigrar tanta població jove.
5.2 Per al país de destinació
Per al país de destinació va constituir conseqüències positives com: rejoveniment de la
població, aportació de noves tècniques (innovació tecnològica) degut a que arriben
persones amb més preparació. Entrada de ma d’obra barata i augment de la diversitat
cultural.
Pel que fa a les conseqüències negatives del país de destinació, trobem factors com
desequilibris en la estructura d’edat i sexe, aparició de més diversitat política,
lingüística i religiosa i això pot derivar en la creació de barris segregats de la resta i
marginats.
Emigrants gallecs pujant als vaixells rumb a Amèrica
15
També augmenta la necessitat de serveis com escolars i sanitaris, els emigrants envien
diners al seu país d’origen i disminueixen els salaris a causa de que els hi paguen un
sou menor als immigrants.
5.3 Per a la persona emigrant
Per a la persona emigrada hi ha més conseqüències negatives que positives.
La primera i més important, és el desarrelament.
El desarrelament es el allunyament d’una persona de l’indret on habitualment viu. Aquest fet
produeix un distanciament amb la família i amb l’entorn on l’emigrant vivia. Això causa una
gran tristesa en la persona que ha d’emigrar.
Un aspecte positiu que podríem anomenar és el de l’enriquiment cultural. Al emigrar a un altre
país l’emigrant s’ha d’adaptar a les normes i a la cultura d’aquell indret i per tant aprèn noves
maneres de viure i de fer i noves idees i pensaments.
16
Aquesta imatge és una de les més significants i famoses de l’emigració gallega. A través dels
rostres d’un pare i d’un fill veiem reflectida la tristesa causada per la marxa cap a un altre
indret, ,molt possiblement cap a Amèrica.
Tristesa en els emigrants
17
5.4 En la cultura
5.4.1 L’emigració gallega i la Rianxeira
La Rianxeira es va compondre a Buenos Aires
l’any 1947 per Anxo Romero Loxo, qui va
composart la música en una reunió del Centre
de Rianxo en la que estava el compositor de la
lletra Xesús Freiro Dourado. Va ser estrenada a
la ciutat de Buenos Aires encara que la seva
estrena oficial data de 1950 amb motiu de la
recepció de Castelao al port de la mateixa
ciutat.
Lletra de la Rianxeira popular
A Virxe de Guadalupe cando vai pola ribeira. (bis) descalciña pola area parece unha Rianxeira.(bis) ESTRIBILLO Ondiñas veñen ondiñas veñen e van non te embarques rianxeira que te vas a marear. (bis) II A Virxe de Guadalupe cando vai para Rianxo(bis) a barquiña que a trouxo era de pao de laranxo (bis) III A virxe de Guadalupe quen a fixo moreniña,(bis) foi un raiño de sol que entrou pola ventaniña. (bis)
Carrer en honor als autors de la Rianxeira
18
Tot i que la lletra original és aquesta:
I Moito me gustas rianxeira que estás eiquí na Arxentina verche cantar e beilar-e coma alá na terra miña. (bis) ESTRIBILLO Ondiñas veñen ondiñas veñen e van non te embarques rianxeira que te vás a marear. (bis) II Que guapa estabas rapaza cando che vín na ribeira, tiñal-a cara morena coma a virxe rianxeira. (bis) III A virxe de Guadalupe vái no yate de Baltar, lévana os rianxeiros
a remolque polo mar. (bis)
5.4.2 L’emigració gallega en la fotografía
Moltes son les fotografíes que es van fer d’aquells vaixells plens d’emigrants
abandonant Galícia, nosaltres hem fet una selección de les millors i les més impactants
d’aquell moment.
19
Gallecs dient adéu als seus familiars que emigraven
Nens emigrants que acabaven de
perdre el vaixell cap a l’Argentina Emigrants facturant les seves maletes
20
Emigrants gallecs esperant l’arribada del tren
Vaixell ple cap a Amèrica
21
5.4.3 La poesía crítica sobre la emigració gallega La poesia critica més important envers aquestes migracions la va elaborar Rosalía de Castro. En
molts dels seus poemes va deixar aquesta empremta que es descriu en els seus textos d’una
manera molt detallada.
A continuació veurem un exemple. És un poema de Rosalía de Castro en la que es veu una gran
crítica cap a Espanya i en la que defensa als pobres gallecs de realitzar treballs esgotadors i
miserables.
Castellanos de Castilla, tratade ben ós gallegos,
astellanos de Castilla,
tratade ben ós gallegos, cando van, van como rosas; cando véná vén como negros. -Cando foi, iba sorrindo; cando veu, viña morrendo a luciña dos meus ollos, o amantiño do meu peito. Aquel máis que neve branco, aquel de dozuras cheio, aquel por quen en vivía e sin quen vivir non quero. Foi a Castilla por pan, e saramagos lle deron; déronlle fel por bebida, peniñas por alimento. Déronlle, en fin, canto amargo ten a vida no seu seo... ¡Castellanos, castellanos, tendes corazón de ferro! ¡Ai!, no meu corazonciño xa non pode haber contento, que está de dolor ferido, que está de loito cuberto. Morreu aquel que eu quería, e para min n'hai consuelo: solo hai para min, Castilla, a mala lei que che teño.
22
Premita Dios, castellanos, castellanos que aborrezo, que antes os gallegos morran que ir a pedirvos sustento. Pois tan mal corazón tendes, secos fillos do deserto, que si amargo pan vos ganan, dádesllo envolto en veneno. Aló van, malpocadiños, todos de esperanzas cheios, e volven, ¡ai!, sin ventura, con un caudal de desprezos. Van probes e tornan probes, van sans e tornan enfermos, que anque eles son como rosas, tratádelos como negros. ¡Castellanos de Castilla, tendes corazón de aceiro, alma como as penas dura, e sin entrañas o peito! En trós de palla sentados, sin fundamentos, soberbos, pensás que os nosos filliños para servirvos naceron. E nunca tan torpe idea, tan criminal pensamento coupo en máis fatuas cabezas ni en máis fatuos sentimentos. Que Castilla e castellanos, todos nun montón, a eito, non valen o que unha herbiña destes nosos campos frescos. Solo pezoñosas charcas detidas no ardente suelo, tes, Castilla, que humedezan esos teos labios sedentos. Que o mar deixoute olvidada e lonxe de ti correron
23
as brandas auguas que traen de prantas cen semilleiros. Nin arbres que che den sombra, nin sombra que preste alento... llanura e sempre llanura, deserto e sempre deserto... Esto che tocou, coitada, por herencia no universo, ¡miserable fanfarrona!... triste heirencia foi por certo. En verdad non hai, Castilla, nada como ti tan feio, que aínda mellor que Castilla, valera decir inferno. ¿Por que aló foches, meu ben? ¡Nunca tal houberas feito! ¡Trocar campiños frolidos por tristes campos sin rego! ¡Trocar tan craras fontiñas, ríos tan murmuradeiros por seco polvo que nunca mollan as bágoas do ceo! Mais, ¡ai!, de onde a min te foches sin dor do meu sentimento, i aló a vida che quitaron, aló a mortiña che deron. Morreches, meu queridiño, e para min n'hai consuelo, que onde antes te vía, agora xa solo unha tomba vexo. Triste como a mesma noite, farto de dolor o peito, pídolle a Dios que me mate, porque xa vivir non quero. Mais en tanto no me mata, castellanos que aborrezo, hei, para vergonza vosa, heivos de cantar xemendo:
24
¡Castellanos de Castilla, tratade ben ós gallegos; cando van, van como rosas; cando vén, vén como negros!
6. Exili de Castelao a l’Argentina, considerat pare del nacionalisme gallec.
6.1 Vida Alfonso Daniel Rodríguez Castelao va néixer a Rianxo el 30 de gener de 1886. Fill de
Mariano Rodríguez Déu i de Joaquima Castro
Genme . En el mateix any del seu naixement el
pare va emigrar a l'Argentina , i el ell es va
quedar a cura de la mare i dels avis materns .
Al 1895 , en companyia de la seva mare ,
Castelao va emigrar a l'Argentina per reunir-se
amb el seu pare , instal·lat en un magatzem de
comerç (pulpería ) a la Pampa .
Aquesta primera estada argentina duraria de
1895 a 1900.
La presència de l'emigració a la infància de
Castelao es va reflectir en la seva obra . Un
exemple són els relats " O segredo " i " O
anglès" inclòs en el seu llibre " Retrincos " (1934) .
Després de tornar a Galícia , entre 1900 i 1903 va cursar el batxillerat i la selectivitat
per entrar a Medicina a Santiago de Compostel·la. Entre 1903 i 1909 va estudiar la
carrera de Medicina . Per aquesta època va començar la seva activitat artística ,
vinculada sobretot a la caricatura . Al 1908 i 1909 va participar en el II i III Saló
d'Humoristes a Madrid . Castelao va dissenyar les cobertes dels primers números de
25
Vida Gallega , publicació que va començar a editar-se el 1909 . També va dissenyar
algunes tapes de llibres com, cas de " Princesa de l'amor bell" de Sofia Casanova . El
1909 va presentar un oli en la " Exposició Regional Gallega " que va ser premiat amb
una medalla d'or .
El 1910 es va instal·lar a Madrid
amb l'objectiu de realitzar el
doctorat , tot i que no el va acabar
fent . A la capital espanyola va
continuar il·lustrant llibres i
col·laborant en diverses
publicacions . El 1911 , de tornada
a Rianxo , va començar a editar el
diari El Barber Municipal , òrgan del
bàndol conservador - maurista que
a Rianxo encapçalava el seu pare .
Altres inspiradors d'aquesta diari van ser Eduardo Dieste i Ramón Rei Baltar . El 1912
es va casar amb Virginia Pereira , natural d'Estrada . També el 1912 es vincula al
moviment agrarista Acció Gallega liderat per Basilio Álvarez . De la mateixa manera ,
en aquest mateix any va realitzar la seva primera exposició individual a Ourense , a la
qual seguiria una altra mostra al Saló Iturrioz de Madrid . El 1913 va dictar la seva
primera conferència sobre la caricatura al balneari de Mondariz .
El vincle de Castelao amb el món de l'emigració es mantindria a través de la seva
col·laboració amb la premsa de Buenos Aires , va col· laborar amb La Setmana
Universal ( 1912 ) i amb Suevia ( 1916 ) . En 1917 , ja instal·lat a Pontevedra , s'adhereix
a les " Irmandades da Fala " i comença a col ·laborar amb A Nosa Terra . Castelao va
participar en les successives assemblees nacionalistes . El 1918 va aprovar a Madrid
unes oposicions al cos tècnic de l'Institut Geogràfic i Estadístic . En aquest mateix any
va començar a col·laborar amb El Sol de Madrid . En 1920 va inaugurar a la Corunya la
primera exposició de l'Album Nós . En 1921 , pressionat per la Junta d'Ampliació
d'Estudis , va realitzar un viatge per França , Bèlgica i Alemanya .
26
El 1922 va publicar a la col·lecció Céltiga seva novel·la curta "Un ollo de vidre .
Memòries d’un esqueleto " . Al 1926 va publicar primer llibre de " Cousas " . El 1929 ,
novament pensionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis , va viatjar la Gran Bretanya .
Amb la proclamació de la II República el 1931 , Castelao va ser triat diputat en les
candidatures de la Federació Republicana Gallega . El 1934 va publicar la seva novel·la
Us dous de sempre. En aquest any va ingressar a la Reial Acadèmia Gallega . El 1936
Castelao va ser nomenat ministre del Govern encapçalat per José Giral , del qual
sortiria l'any següent a causa dels enfrontaments entre les faccions republicanes . El
govern de dretes el desterra a Badajoz . El mateix any també va ser novament elegit
diputat dins les candidatures del Front Popular . La revolta militar el sorprèn a Madrid ,
on havia acudit per a fer lliurament de l'Estatut gallec a les Corts . El 1937 va publicar a
València els àlbums de guerra Galícia Màrtir i Àtila a Galícia . El 1938 va realitzar un
viatge de propaganda a l'URSS , viatjant més tard als Estats Units i Cuba . Durant la
seva presència a l'illa caribenya , Castelao va
participar activament en les eleccions del
Centre Gallec de l’Havana. Així, la seva
participació va ser decisiva perquè la
candidatura republicana de Germanor Gallega
s'imposés sobre la candidatura valedora dels
revoltats franquistes . A Nova York va publicar el
seu àlbum Milicians
6.2 Quan va emigrar i per què va emigrar?
La derrota republicana el va condemnar a l'exili
, assentant-se a Nova York . El 1940 va
aconseguir viatjar a Buenos Aires . El 1941 va
estrenar a la capital argentina seva peça teatral " Us borrissols no deuen namorarse " .
Al novembre de 1944 es constitueix a Montevideo el Consello da Galícia , que va tenir
Castelao com a primer president . En 1945 va participar en la reunió de les Corts de la
República a Mèxic.
Castelao durant un discurs a Buenos Aires
27
6.3 Obres i llegat que va deixar a l’exili
Algunes de les obres publicades per Castelao a Buenos Aires van ser : Cinquanta homes
per dos pesos ( Buenos Aires : Emecé , 1940 ) ; Sempre en Galiza ( Buenos Aires :
Edicions As Burgas , 1944 ) o As creus de pedra na Galiza (Buenos Aires , Nusos ,
1949). D'altra banda , Castelao continuar a Buenos Aires amb la seva comesa
d'il·lustrador de llibres . Va morir a Buenos Aires el 7 de gener de 1950.
Sempre en Galiza (1944) és un llibre d'assajos polítics escrits per Castelao, considerada
l'obra canònica del nacionalisme gallec.
En els articles es reuneixen assajos, conferències i discursos. L’obra inclou articles
escrits des de Badajoz per a Nosa Terra (Revista del Partit Galleguista) el 1935. La
primera part la va escriure entre València i Barcelona el 1937, publicat originalment en
forma d'articles al diari que van publicar els exiliats gallecs a Madrid, Nueva Galicia.
La segona part es va escriure a Nova York i durant el viatge que el va portar a Buenos
Aires el 1940. La resta va escriure a Buenos Aires entre 1942 i 1943.
El treball va ser publicat el 10 de març de 1944 a Buenos Aires i va arribar
clandestinament a Galícia.
28
7. Naixement del terme ‘’morriña’’
7.1 Què és la ‘’morriña’’?
La morriña va apàreixer a finals del segle XIX quan es
va produir aquesta forta primera onada d’emigració.
Aquest terme fa referència a l’estat d’ànim de la tristesa i
l’anyorament envers la terra que has deixat i que trobes a
faltar. Al buscar informació sobre aquest tema, en
trobem escassament per no dir cap. Per tant el seu origen
es desconegut pel que fa a l’època. El que si sabem es
que prové del gallec i del portuguès tot i que en
portuguès es saudade.
El poema Adios ríos adios fontes de Rosalía de Castro1, reflexa aquesta morriña de la
que parlem:
Adiós, ríos; adios, fontes;
adios, regatos pequenos;
adios, vista dos meus ollos:
non sei cando nos veremos.
Miña terra, miña terra,
terra donde me eu criei,
hortiña que quero tanto,
figueiriñas que prantei,
prados, ríos, arboredas,
1 Aquest poema titulat: Adios rios adios fontes es de Rosalía de Castro i pertany al llibre del seu recull de varies poesies, Cantares Gallegos, publicada l’any 1863 a Vigo.
29
pinares que move o vento,
paxariños piadores,
casiña do meu contento,
muíño dos castañares,
noites craras de luar,
campaniñas trimbadoras,
da igrexiña do lugar,
amoriñas das silveiras
que eu lle daba ó meu amor,
camiñiños antre o millo,
¡adios, para sempre adios!
¡Adios groria! ¡Adios contento!
¡Deixo a casa onde nacín,
deixo a aldea que conozo
por un mundo que non vin!
Deixo amigos por estraños,
deixo a veiga polo mar,
deixo, en fin, canto ben quero...
¡Quen pudera non deixar!...
.........................................
Mais son probe e, ¡mal pecado!,
a miña terra n'é miña,
que hastra lle dan de prestado
a beira por que camiña
30
ó que naceu desdichado.
Téñovos, pois, que deixar,
hortiña que tanto amei,
fogueiriña do meu lar,
arboriños que prantei,
fontiña do cabañar.
Adios, adios, que me vou,
herbiñas do camposanto,
donde meu pai se enterrou,
herbiñas que biquei tanto,
terriña que nos criou.
Adios Virxe da Asunción,
branca como un serafín;
lévovos no corazón:
Pedídelle a Dios por min,
miña Virxe da Asunción.
Xa se oien lonxe, moi lonxe,
as campanas do Pomar;
para min, ¡ai!, coitadiño,
nunca máis han de tocar.
Xa se oien lonxe, máis lonxe
Cada balada é un dolor;
voume soio, sin arrimo...
¡Miña terra, ¡adios!, ¡adios!
31
¡Adios tamén, queridiña!...
¡Adios por sempre quizais!...
Dígoche este adios chorando
desde a beiriña do mar.
Non me olvides, queridiña,
si morro de soidás...
tantas légoas mar adentro...
¡Miña casiña!,¡meu lar!
En aquets preciosos versos de Rosalía podem posar-nos en el lloc de l’emigrant gallec.
7.2 Per què és un terme tant important per als gallecs?
La morriña o nostàlgia es un sentiment propi de tot l’ésser humà. Tot i que per als
gallecs es més que un sentiment, es un segell d’identitat pròpia. Aquesta morriña es
converteix en un sentiment que arriba a ferir l’ànima dels gallecs. És un terme molt
important ja que al emigrar tants gallecs aquest sentiment, la morriña, va aflorar en ells.
Quan miren el mar, quan miren una muntanya els envaeix un sentiment d’anyorament i
de nostàlgia cap a la seva terra anomenat morriña.
8. Creació de centres gallecs a l’estranger
Al emigrar a diversos punts, els gallecs, com qualsevol altre ètnia, s’han associat i/o
agrupat per tal de crear centres on reunir-se i compartir la seva tradició popular i la seva
ideologia nacionalista en alguns casos.
32
Aquets centres els trobem a qualsevol punt del món des de París passant per Barcelona,
Buenos Aires, Montevideo fins a Nova York. A continuació veurem aquets centres i les
tasques que realitzen, passant per les seves respectives històries i com es van crear.
8.1 Amèrica del Sud A Amèrica del Sud, trobem varis centres gallecs sobretot a la part sud d’aquest
continent.
El primer centre del que parlarem es el de la capital argentina de Buenos Aires. Però
també trobem un altre centre en aquesta ciutat, el de Mar de la Plata.
Centre gallec de Buenos Aires.
Primerament, el centre gallec de Buenos Aires es va obrir l’any 1879 fins l’any 1892.
Tot i això es va re fundar l’any 1907. Aquest centre es diferent a la resta perquè a part
de defensar i promoure la tradició i la cultura gallega, té servei mèdic. A més a més
compta amb una gran biblioteca i una sala de teatre anomenada Sala Castelao.
Centre gallec Mar de la Plata
Es va fundar l’any 1952 i com tots els altres centres la seva finalitat era mantenir i
divulgar la cultura i tradició gallegues.
També trobem un altre centre cultural gallec a la capital xilena, Santiago de Xile.
Centre gallec de Santiago de Xile
El lar Gallego de Santiago de Xile es va crear l’any 1967 per una banda d’amics
aficionats a la gaita emigrats a Xile. El seu objectiu era difondre la cultura i tradició
gallega a Xile. Bàsicament es dediquen a promoure els balls gallecs i els instruments
(gaites).
Si anem cap al Uruguai també trobem un centre a la seva capital.
33
Centre gallec de Montevideo
Aquest centre situat a la
ciutat a Montevideo es un
dels més antics. Es va fundar
l’any 1879 per emigrants que
van deixar la seva terra a
finals del segle XIX. Durant
la seva llarga vida, la que la
constitueix en la Institució
gallega mes antiga del món,
el Centre Gallec ha
desenvolupat programes
culturals i socials amb
conferències, obres teatrals,
exposicions, concerts, cursos i
festivals de dansa clàssica
espanyola i folklòrica gallega. Aquest centre té 129 anys d’història ni mes ni menys.
Aquesta casa ha rebut la visita de moltes persones destacades en aquella època com el
senyor Gregorio Marañón, Rafael Alberti, Alfonso R. Castelao, Ramón Franco, Camilo
Barcia Trelles i Ramón Otero Pedrayo.
Panflet invitació a una xerrada del centre gallec de
Montevideo
34
Centre gallec de l’Havana
A l’Havana es va fundar també
un centre de emigrants,
concretament, l’any 1914.
Aquest centre, com el de Buenos
Aires, la seva seu es molt amplia
i consta de un centre mèdic, un
teatre i una biblioteca. Es troba
en ple cor de la capital cubana i
es el centre gallec més gran del
món.
8.2 Europa
El primer centre del qual parlarem suïs, està situat al Cantò de Zug.
Centre gallec de Zug
El Centre Galego de Zug "A Nosa Terra" va ser fundat l’any 1991 . Llavors el nombre
de gallecs que residien en aquest Cantó era de 625 , i la necessitat de tenir un centre en
el qual desenvolupar les seves activitats socials i culturals va ser el que va portar a
alguns d’ells a fer aquest pas .
Fins l'any 1995 no van tenir un local propi , que no va ser obstacle per crear el grup
folklòric "A Nosa Terra", així com un equip de futbol , també amb aquest nom .
Centre gallec de Berna
En sabem de l’existència d’aquest centre gallec però no trobem ningun tipus
d’informació respecte a ell a la secretaria general de la Xunta d’emigració i centres
culturals.
Dibuix de l’edifici del centre gallec a l’Havana
35
Irmandade Galega na Suiza
Aquesta entitat va ser fundada el 10 d'octubre de 1973 per un grup de gallecs emigrats a
Ginebra, que van decidir formar una associació cultural, social, recreativa i esportiva.
La galleguitat els va ser reconeguda el 28 de juliol de 1988, i compta en l'actualitat amb
316 socis, dels quals 302 són gallecs.
A Suïssa trobem particularment, la creació d’una associació de tots els centres gallecs
d’aquest país
Federación de sociedades Galegas na Suíza
Els centres que formen en l'actualitat la Federació de Societats Gallegues a Suïssa són:
Centre Galego de Berna (Berna)
Irmandade Galega na Suïssa (Xenebra)
Promoció da Cultura Galega (Lousanne)
Centre Gallec (Lucerna)
Centre Galícia (Olten)
Promoció da Cultura Galega (Zurich)
Centre Gallec (Baden - Wettingen)
Centre Galego de Zug "A Nosa Terra"
Centre Galego Val do Rhin
Fundada el novembre de 1980, a la ciutat de Olten. En l'actualitat compta amb uns
3.000 socis, dels quals el 85% són gallecs.
A França trobem un centre a la seva capital
Circulo Cultural Gallego de París
Va néixer amb la idea de transmetre la cultura i la tradició gallega en aquesta població
francesa. La data del seu origen es incert tal i com figura en la seva plana web i en la
secretaria general d’emigració gallega.
36
Podríem dir que gairebé totes les ciutats espanyols importants tenen un centre gallec.
Per tant no els ensenyarem tots sinó una breu selecció dels millors. Comencem pel de la
capital andalusa, Sevilla.
Centre gallec de Sevilla
Sabem de l’existència d’aquest centre però no hem trobat informació sobre la seva
història i tasca.
Centre gallec de Madrid
La seva acta fundacional es va signar al novembre de 1892, si bé va ser el 1893 quan es
va celebrar al Teatre de la Comèdia l'acte públic de presentació del Centre Gallec de
Madrid
Centre gallec de Vitoria
Es varen començar a reunir en diferents bars fins que finalment els van homologar un
espai i la seva associació va instaurar-se allà creant aquest centre gallec.
Centre gallec de Barcelona
Aquest centre va néixer l’any 1923, quan els seus socis
van voler formalitzar-lo i trobar una seu per aquest.
Actualment aquesta seu es troba a la Rambla dels
Caputxins 35-27 junt a la parada de metro del Liceu.
Consta d’una biblioteca, sales d’actes i un bar
restaurant molt ampli.
Façana del centre gallec de Barcelona
37
A continuació veurem dues noticies sobre el Centre Gallec de Barcelona i el seu
reconeixement dins l’Estat espanyol. Ens serviran per veure i entendre millor algunes de
les tasques que fan en aquest centre. En la primera se’ns parla de la tasca que va
elaborar aquest centre reconeixent a gallecs sense casa i en la segona l’atorgament de la
medalla al Mèrit Cívic en el seu 120è aniversari.
Noticia extreta de la Voz de Galicia sobre el centre de gallec de Barcelona:
A Casa de Galicia en Barcelona
identificará aos galegos sen fogar O centro comprométese a promover axudas O Centro Galego da cidade condal iniciou onte un traballo de campo para identificar aos «sen teito» de orixe galega e comprobar que o informe do consistorio barcelonés responde á realidade. A Xunta tratou onte de minimizar que 107 dos 853 indixentes doutras comunidades que deambularon por Barcelona durante o 2000 fosen galegos.
Un sociólogo e un xornalista percorren desde onte as rúas e os 33 albergues municipais
da área metropolitana de Barcelona. O seu labor consiste en facer un traballo de campo
para identificar aos galegos sen fogar detectados no informe elaborado polo
departamento de Asuntos Sociais do concello barcelonés.
A investigación foi encargada polo Centro Galego da cidade condal, segundo fontes
desta institución, ao considerar esaxerado o dato de que 107 persoas procedentes de
Galicia teñan utilizado durante o pasado ano os servizos asistenciais de que dispón o
consistorio catalán. Segundo os responsables do Centro Galego, emprendeuse o traballo
de campo para verificar os datos do informe municipal que, de ser inexactos, poderían
causar unha alarma innecesaria. Ademais, esas mesmas fontes explicaron que tratarán
de prestar axuda a todos os galegos que se atopen na rúa.
A Xunta, que aludiu a fontes do concello barcelonés, tratou de restar importancia ao
feito de que o 12,5% dos indixentes que pasaron por Barcelona durante o 2000
procedentes dalgunha comunidade autonóma distinta a Cataluña viñesen de Galicia.
23 de maio do 2004
38
Noticia extreta del diari El Periódico de Catalunya:
Barcelona atorga la Medalla d'Or al Mèrit Cívic al Centro Galego L'entitat celebra 120 anys
Divendres, 21 de desembre del 2012
EL PERIÓDICO / Barcelona
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat atorgar la Medalla d'Or al
Mèrit Cívic al Centro Galego en el 120è aniversari de la seva creació. En la presentació
de la proposta, el regidor de Presidència, Jordi Martí, ha destacat que el Centro Galego
"és una de les entitats més importants de Barcelona i, des dels inicis, un exemple
d'integració i de participació en la vida social, cultural i artística de Barcelona.
"En aquests 120 anys de presència continuada no només ha defensat l'esperit i la cultura
de Galícia, sinó que també ha estat un digne ambaixador de Barcelona i Catalunya fora,
en especial en terres gallegues", ha assenyalat Martí.
També ha destacat que durant la seva trajectòria, el centre ha ajudat a enfortir els vincles
fraternals"entre dues nacions històriques", Galícia i Catalunya. Entre les intervencions per
explicar el vot a favor de la concessió de la medalla, ha destacat la del socialista David
Escudé, que ha estat en la majoria en gallec.
39
9. Emigració d’un gallec
Emigració de Daniel Gegundez Prados, natural de Castel María de Becerreá, província de Lugo.
La Guerra Civil havia acabat feia 4 anys i era
l’etapa de la postguerra. La situació de Galícia
com la de la resta de Espanya era d’una gran
pobresa. Daniel Gegúndez va sortir de la seva
població natal l’any 1943 cap a Barcelona.
Es va instal·lar al barri de Sants, ja que allà vivien
tiets i cosines seves també emigrades del Concello
de Becerreá. Va haver d’emigrar perquè a l’aldea
en la que vivia, situada als Ancares gallecs, els
seus parents no tenien res per a menjar i molt
menys per mantenir tota una família de sis fills,
encara que fossin molt treballadors i estiguessin tot el dia pecant per quatre rals. Tot i
així els seus pares van fer tot el possible per mantenir el benestar de tots. Dels sis
germans només un es va quedar a la seva Galícia natal mentre que Daniel i els seus
altres germans van emigrar cap a Barcelona. La infància a Castel Maria no va ser gens
fàcil ja que des de ben petits van haver de treballar amb els seus pares. Els durs i freds
hiverns, pujaven a A Fonsagrada o a Astúries a tallar
llenya i guanyar diners d’aquesta manera i a més a
més collir-ne per calentar la casa del dur fred dels
Ancares. Els sis germans s’alimentaven bàsicament
de collir castanyes dels arbres i de torrar-les o be
menjar-les amb llet. De tots aquests germans
actualment només en queda una que sigui viva. I
irònicament es una de les poques germanes que es
va quedar a Galícia i no va marxar mai, la Carme. No
sap parlar castellà només el seu idioma, el gallec,
l’idioma d’una nació, l’idioma dels pobres, l’idioma d’un
estat independent del nord de la Península.
Retrat de Daniel Gegúndez als 25 anys
Aldea de Castel Maria
40
Quan en Daniel va marxar de Galícia ho va fer en tren, abans viatjar des de Galícia fins
aquí eren gairebé 19 hores o més. Al arribar a Barcelona es va instal·lar al barri de
Sants, com anteriorment hem dit.
Concretament al Carrer Lopes Català
d’aquest barri. Allà va estar vivint fins
l’any 1957 en que junt amb el seu
germà i les seves dones es
traslladaren al poble de Vallvidrera on
van construir ells mateixos la seva
casa. Una torre situada en un gran
terreny del poble. És a dir, ningú li va
regalar res des de que vingué a
Barcelona, tot el que tenia s’ho va guanyar ell mateix a través del treball com a única
eina. Tot i això va anar tornant al seu poble, a la seva aldea i a la seva nació2 de tant en
tant encara que mai va tornar per a viure. Va morir l’any 2006 a l’edat de 86 anys.3
2 Galicia es una nació reconeguda internacionalment l’any 1933 i establida jurídicament i administrativament des de 1978 com a comunitat autònoma. 3 La vida de Daniel Gegúndez. Es a dir la biografia que s’ha elaborat en aquest treball ha estat explicada per la seva dona Rosa Gegúndez Deiros.
Casa que va construir junt amb el seu germà José a
Vallvidrera.
41
10. Emigració d’un gallec II
Emigració de Rogelia Deiros Fernández
Rogelia Deiros va néixer el 25 de
juliol de 1900 a l’aldea de Cantiz,
situada al poble de Becerreá a la
província de Lugo. Va marxar de
la seva pàtria als 6 anys, és a dir,
l’any 1906. El viatge per a ella va
ser molt dur ja que va viatjar en
tren però ho va fer amagada dins
un baül. Les raons per les quals
ho va fer així son desconegudes.
Al arribar al dia següent a
Barcelona va instal·lar-se a un pis
al barri de Sants, amb el seu
germà Isidro i la seva mare
Maria.
Va créixer a Catalunya i el gallec
es va anar perdent pel camí ja
que a Sants, on vivien, només es
parlava el català i la família va
haver d’incorporar-lo com a llengua seva
també. Va treballar al Mercat del Born de Barcelona i posteriorment servint a una casa
important de la ciutat. Fet que més tard es va veure repercutit en la seva vida ja que
quan el seu fill José va ser empresonat per la dictadura franquista (perquè va lluitar
amb el bàndol republicà) Rogelia amb els seus contactes va fer que ben aviat
traguessin al seu fill de la presó. Es va casar amb Daniel Gegundez Lopez, també
emigrant gallec de Castel Maria i d’ideologia comunista, ja que va treballar com a
fuster i es sentia part d’aquesta classe oprimida.
Rogelia a l’edat de 36 anys
42
Van tenir tres filles, Rosa, Maria i Candida. El seu marit Daniel, va morir a l’edat de 44
anys a causa d’una llarga malaltia.
Als 75 anys Rogelia va marxar a viure al poble de Vallvidrera amb les seves dues filles
Rosa i Maria i els
seus marits. El fet
d’emigrar de
Galicia quan era
una nena va
afavorir a que
oblides i tingues
pràcticament
quatre del seu
passat allà. Rogelia
mai va tornar a
Galícia des de que marxà aquell
hivern de 1906.
Finalment va morir l’any 1982 per causes naturals. La part positiva que té emigrar de
petit es la que comentàvem anteriorment i es que emigrar quan ets petit no te tantes
conseqüències negatives ja que tot son petits records i quasi bé tots s’obliden.
Realment no sabem si Rogelia volia tornar algun dia a Galicia però el fet es que no hi va
tornar mai més.
Daniel Gegundez junt a Rogelia Deiros
43
11. Conclusions
Durant aquest treball, s’ha vist ben de ben a prop com van ser les migracions gallegues
de finals del segle XIX i de principis del segle XX.
S’ha pogut saber quines han estat les causes que porten a dur a terme a una persona
una emigració.
També hem vist que no és gens fàcil això d’emigrar i que moltes vegades no es fa per
voluntat pròpia.
A més a més hem conegut com va ser i com és l’impacte d’aquestes migracions als
països de destí, en la persona mateixa i en la cultura amb l’aparició de la poesia crítica i
en contra d’Espanya.
També l’aparició de cançons composades des de l’exili com és el cas de la Rianxeira.
Durant aquest treball he tingut dificultats a l’hora de preguntar a la gent sobre el tema
o quan s’ha necessitat buscar arxius i documents en les parròquies, nomes ens han
facilitat partides de defunció.
Tot i aquests contra temps he pogut continuar elaborant el treball sense problemes
preguntant a familiars i a gent propera.
També ha estat difícil preguntar perquè la gent que va emigrar a aquella època es
gairebé tota morta degut a que fa quasi cent anys aproximadament.
S’han seguit els mètodes de recerca que vam plantejar al principi com la recerca en
diaris, llibres i revistes, visualitzant reportatges i preguntat a la gent, és a dir fent
entrevistes amb familiars d’emigrants.
Després de fer aquest treball el que es vol es que sigui una eina més per ampliar els
coneixements sobre aquest tema i que prengui més importància del que té.
44
12. Annexos
Taules: Evolució de la densitat de població
45
Taula de comparacions població de Espanya i Galícia.
46
Mapa d’evolució de la població gallega: (1860-1900) (1900-1950
47
Fotografies de l’aldea de Castel Maria, 90 anys enrere i en l’actualitat
Fa 90 anys:
48
Entrada a l’aldea
49
50
51
13. Bibliografia
Planes web:
BIOGRAFÍA Y VIDAS: Castelao
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/rodriguez_castelao.htm
CENTRO GALEGO DE BARCELONA: Historia
http://cgbarcelona.galiciaaberta.com/es/bienvenido-al-portal-del-centro-gallego-de-
barcelonabenvido-ao-portal-do-centro-galego-de-
barcelona/6b943534135508a343d31d15f063334dhistoria-del-centrohistoria-do-
centro/
CENTRO GALLEGO DE BUENOS AIRES:
http://www.centrogallegoba.com.ar/
CENTRO GALLEGO DE LA HABANA
http://www.ecured.cu/index.php/Centro_Gallego_de_La_Habana
CENTRO GALEGO DE LONDRES: Historia
http://www.centrogalegodelondres.com/index.php?option=com_content&view=articl
e&id=56&Itemid=53&lang=es
CENTRO GALEGO DE MADRID: Historia y situación
http://www.centrogallegodemadrid.es/acerca-de-nosotros.html
CENTRO GALEGO DE MONTEVIDEO
http://www.centrogallegodemontevideo.com/
52
CIRCULO GALEGO DE PARIS
http://cicugapa.free.fr/
CNT GALIZA: Emigracion na Galiza
http://www.cntgaliza.org/files/Mella_Emigracion_na_Galiza.pdf
LA VOZ DE GALICIA:
La Voz de Galicia: Centro Galego Barcelona
http://www.buscavoz.es/search.php?q=centro+galego+barcelona
LAR GALLEGO: Historia
http://www.largallego.cl/
GALICIA ESPALLADA: Castelao
http://www.galiciaespallada.com.ar/castelaorodriguezbiografia.htm
GALICIA ESPALLADA: Rosalía de Castro
http://www.galiciaespallada.com.ar/rosalia_castro_cantaresgallegos.htm
XUNTA DE GALICIA: Emigración
https://emigracion.xunta.es/
https://emigracion.xunta.es/files/biografias_fich/11892_doc18006.pdf
WIKIPEDIA: Frases célebres Alfonso Daniel Rodriguez Castelao
http://es.wikiquote.org/wiki/Alfonso_Daniel_Rodr%C3%ADguez_Castelao
53
Llibres:
ALBET MAS. A;.BENEJAM ARGUIMBAU, P. Geografia Vicens Vives
JUANA, Jesús de; PRADA, Julio. Historia contemporánea de Galicia. Barcelona, Ariel
2005 1era Edición.
CASTELAO, Alfonso. Sempre en Galiza. Buenos Aires. Artes Gráficas Bartolomé U 1944
1era edición
Reportatges:
CRTVG: A Rianxeira
http://www.crtvg.es/tvg/a-carta/a-rianxeira 36:29 minuts
Entrevistes:
Rosa Gegundez Deiros
Carmen Gegundez Prados
54