cobertes finals ok:maquetación 1

PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY DE PASSOS DE FAUNA ITANCAMENTS PERIMETRALS és el primer número de la sèrie Documentsper a la reducció de la fragmentació d'hàbitats causada per infraestruc-tures de transport. A partir de la participació en el projecte europeuCOST 341 es va constituir el Grup de Treball sobre Fragmentaciód'Hàbitats causada per Infraestructures de Transport, coordinat per laDirección General para la Biodiversidad, del Ministerio de MedioAmbiente, i que integra representants de les administracions deTransport i de Medi Ambient de totes les comunitats autònomes i del'Estat. Aquest grup va acordar la redacció d'aquest document que, apartir de les directrius del manual europeu FAUNA Y TRÁFICO, elaboraten el projecte COST 341, concreta les prescripcions tècniques que s’hand’aplicar en el disseny de passos de fauna i tancaments perimetrals, iindica uns mínims de compliment obligat per garantir-ne l’efectivitat, itambé recomanacions per optimitzar-ne el funcionament.

Aquest document s'aporta com una referència bàsica perquè l’adoptinles diferents administracions autonòmiques i de l'Estat, i amb la volun-tat que constitueixi una proposta de norma a homologar.

Documents per a la reducció de la fragmentació d'hàbitatscausada per infraestructures de transports

PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY DEPASSOS DE FAUNA I TANCAMENTS PERIMETRALS

PR

ES

CR

IPC

ION

S T

ÈC

NIQ

UE

S P

ER

AL

DIS

SE

NY

DE

PA

SS

OS

DE

FA

UN

A I

TA

NC

AM

EN

TS

PE

RIM

ET

RA

LS

1

cobertes finals ok:Maquetación 1 23/7/08 23:27 Página 1

PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY DE PASSOS DE FAUNA I

TANCAMENTS PERIMETRALS

DMAH llibre cat ok:Maquetación 1 16/10/08 08:34 Página 1

Text basat en els criteris tècnics aportats pel manual Fauna y tráfico: Manual europeo para la identificación de con-flictos y el diseño de soluciones (Iuell et al., 2005), que es va elaborar en el marc de l'Acció COST 341.Fragmentació d’hàbitats causada per infraestructures de transport.

Aquest document s'ha redactat en el marc d'una comissió tècnica integrada en el Grup de Treball sobreFragmentació d'Hàbitats causada per Infraestructures de Transport (Comisión Nacional de Protección de laNaturaleza), impulsat per la Dirección General para la Biodiversdad, en la qual van participar les personessegüents:Georgina Álvarez Jiménez, Dirección General para la Biodiversidad, Ministerio de Medio Ambiente.Xavier Baulies Bochaca, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.Adolfo Delibes de Castro, Consejería de Medio Ambiente, Junta de Castilla y León.Daniel Echeverría Jadraque, Departamento de Obras Públicas, Transportes y Comunicaciones, Gobierno de Navarra.Marta González Garrido, Dirección General de Carreteras, Ministerio de Fomento.M. Teresa Manzanares Iribas, Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, Ministerio de Medio Ambiente.Encarna Pérez Aguilera, Consejería de Fomento, Junta de Castilla y León.Carmen Ursúa Sesma, Departamento de Medio Ambiente, Ordenación del Territorio y Vivienda, Gobierno de Navarra.

Assistència tècnica per a la redacció del document:Carme Rosell, Ferran Navàs. MINUARTIA, Estudis Ambientals.

Il·lustracions: Pep Gaspar, ARTENTRAÇ.

Fotografies cedides pels arxius del projecte Acció COST 341 i de la consultora Minuartia. Els noms dels autorss'indiquen al peu de cada imatge. Fotos de la portada Juan Bécares i Adolfo Delibes

Agraïments: Moltes persones han participat en la revisió dels esborranys successius i han enriquit el document amb lesseves aportacions. Destaquem especialment la tasca de Patricio Bariego (Consejería de Medio Ambiente, Junta de Castillay León, juntament amb José Ignacio Nicolás Dueñas, Miguel Ángel Rubio García, Maria Teresa del Pozo Ramos i DavidSánchez Aragonés, tots ells d’aquesta mateixa Administració), Roser Campeny (Minuartia), Sílvia Comte, José Luis GarcíaMartín (Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio, Comunidad de Madrid), Antonio López Blanco(Consejería de Política Territorial, Obras Públicas y Vivienda, Xunta de Galícia), M. Mercè Martínez (Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya), Juan Miral (Departamento de Medio Ambiente, Ordenación delTerritorio y Vivienda, Gobierno de Navarra), Carmen Olmos (Conselleria de Territori i Habitatge, Generalitat Valenciana) iDaniel Ruiz Larsson (Departamento de Obras Públicas y Transportes, Diputación Foral de Vizcaya).

Cita recomanada:Ministerio de Medio Ambiente. 2006Prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i tancaments perimetrals. Documents per a la reduccióde la fragmentació d'hàbitats causada per infraestructures de transport, número 1. Traducció del document edi-tat pel Ministerio de Medio Ambiente. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona, 108 pàg.

Traducció al català:Servei de Suport Idiomàtic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Edita: Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de CatalunyaDipòsit legal: B-36283-2008Impressió: AMPANS

Prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i tancaments perimetrals. – (Documents per ala reducció de la fragmentació d'hàbitats causada per infraestructures de transports ; 1)BibliografiaI. Grup de Treball sobre Fragmentació d'Hàbitats causada per Infraestructures de Transport II. Espanya.Dirección General para la Biodiversidad III. Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge IV.Col·lecció: Documents per a la reducció de la fragmentació d'hàbitats causada per infraestructures detransports ; 11. Corredors biològics 2. Carreteres – Aspectes ambientals 3. Ferrocarrils – Vies – Aspectes ambientals502.7:625.7


3

Presentació1

Aspectes generals i marc de referència2

Catàleg de mesures i prescripcions tècniques per a la seva aplicació3

4 Altres fonts d’informació

5 Annexos


Índex

1 Presentació 7

1.1 Antecedents 9

1.2 Justificació 9

1.3 Àmbit d'aplicació 9

1.4 Objectius 10

1.5 Destinataris 10

2 Aspectes generals i marc de referència 11

2.1 Informació prèvia 13

2.2 Efectes de les infraestructures viàries sobre la fauna i els seus hàbitats 13

2.3 La reducció d'impactes en les diferents fases de la vida d'una infraestructura 15

3 Catàleg de mesures i prescripcions tècniques per a la seva aplicació 19

3.1 Funcions bàsiques de les mesures incloses en el document 21

3.2 Grups de fauna d'especial atenció per al disseny de mesures 21

3.3 Selecció de la ubicació dels passos de fauna 23

3.4 Densitat de passos de fauna 23

3.5 Elecció del tipus d'estructura 24

3.6 Dimensions dels passos 28

3.7 Fitxes descriptives de mesures 31

4 Altres fonts d'informació 97

5 Annexos 101

Annex I: Directrius sobre els estudis que s’han de dur a terme en la fase d'avaluació

d'impacte ambiental per a la reducció d'impactes sobre la fauna i els seus hàbitats 103

Annex II: Síntesi dels requeriments de les diferents espècies i grups taxonòmics de

referència aplicables a la selecció del tipus de pas de fauna 105

5


Presentació

Presentació Aspectes generals imarc de referència

Catàleg de mesuresi prescripcions tècniques pera la sevaaplicació

Altres fonts d’informació

Annexos

1

1 2 3 4 5


1.1 AntecedentsEn les últimes dècades s'han fet progressos impor-tants en el camp de l'estudi i la prevenció dels impac-tes que les vies de transport generen sobre la natura-lesa. La barrera que aquests eixos lineals suposen perals desplaçaments de fauna salvatge i, en general, elfenomen conegut com a fragmentació d'hàbitats,s'ha revelat com un dels factors que més amenaça laconservació de la diversitat biològica a Europa.

Però l'efecte barrera de les vies no només incideix enels sistemes naturals. També està afectant greumentla seguretat viària, a causa dels accidents produïtsper la col·lisió amb grans mamífers com ara el cérvol,el cabirol o el senglar. Aquest impacte es produeix acausa de la superposició de les xarxes viàries, quecanalitzen el flux de vehicles, i les xarxes de connec-tors ecològics, que concentren la majoria dels des-plaçaments de la fauna salvatge.

El desenvolupament d'una xarxa de transport méssegura i amb el mínim impacte sobre la fauna ésobjecte de seguiments i d’investigacions, que hanpermès millorar el coneixement tant dels mecanismesmitjançat els quals operen els impactes, com de lesmesures que es poden aplicar per minimitzar-los. Enel marc de l'execució de l'Acció COST 341 (1999-2003), un projecte de cooperació científica i tecnolò-gica impulsat per la Comissió Europea, es va recopi-lar una extensa informació sobre aquests aspectesreunida en el document Fauna y tráfico: Manualeuropeo para la identificación de conflictos y el dise-ño de soluciones (Iuell et al., 2005), que aporta direc-trius consensuades per experts de diferents països ifonamentades en resultats de projectes experimen-tals. La participació espanyola en el projecte COST341 es va dur a terme a través del Grup de Treballsobre Fragmentació d'Hàbitats causada perInfraestructures de Transport, coordinat per laDirección General para la Biodiversidad, delMinisterio de Medio Ambiente. En la setena reuniód'aquest grup, que integra representants de lesadministracions de Transport i de Medi Ambient detotes les comunitats autònomes, i de l'Estat, es vaacordar la redacció d'un document que concretés, apartir de les directrius del manual europeu, les pres-cripcions tècniques que s’han d’aplicar en el dissenyde passos de fauna i tancaments perimetrals, indi-cant-hi uns mínims de compliment obligat a l'Estat

espanyol, i recomanacions per millorar-ne l’efectivi-tat.

Aquest document, que acompleix aquesta decisió,s'aporta com una referència bàsica perquè l’adoptinles diferents administracions autonòmiques i del'Estat, i amb la voluntat que constitueixi una propos-ta de norma a homologar, una vegada validat i millo-rat amb l’ús.

1.2 JustificacióHi ha diverses normes tècniques que regulen diferentsaspectes concrets del disseny i la construcció de carre-teres i ferrocarrils, com ara el traçat, el drenatge, la sen-yalització, les plantacions, etc., però no es disposa decap normativa tècnica específica relativa al disseny i laconstrucció de passos de fauna i tanques perimetrals.

A partir de la implantació del procés d'Avaluaciód'Impacte Ambiental (AIA), els estudis i projectes detraçat i construcció de noves infraestructures lineals, ode millora de les existents, estan incorporant mesuresper facilitar els desplaçaments de fauna a través de lesvies, i reduir els riscos per a la seguretat viària. No obs-tant això, per dissenyar aquestes mesures apliquenuna gran diversitat de criteris, i no sempre amb bonesbases ecològiques.

La redacció d'aquest document es justifica per lanecessitat d'establir prescripcions tècniques detalla-des, a partir de les directrius aportades pel manualeuropeu, que permetin millorar el disseny dels passosde fauna i els tancaments perimetrals, i augmentar-nel’efectivitat.

1.3 Àmbit d'aplicacióAquest document és vàlid per aplicar-lo en la redacciódels estudis i projectes de noves infraestructures line-als de transport (carreteres i ferrocarrils), i de millorade les existents. En concret, s'ha redactat per què s’a-pliqui en els estudis informatius i els seus correspo-nents estudis d'impacte ambiental, i també en els pro-jectes de mesures correctores que s'incorporen en elsprojectes constructius i de traçat.

No són objecte d'aquest document les mesures ques’han d’aplicar en les fases prèvies de planificació, en

9

Presentació1


el marc de l'Avaluació Ambiental Estratègica, entre lesquals s'inclou l'elecció del corredor pel qual passarà eltraçat, ni les mesures compensatòries de l'impacte.Tampoc es presenten de manera exhaustiva els aspec-tes relacionats amb la construcció de la via, que esdesenvolupen en el marc del Pla de vigilància ambien-tal, ni les tasques de seguiment de l'efectivitat de lesmesures. Sobre aquest últim aspecte es pot consultarinformació en el manual europeu Fauna y tráfico (Iuellet al., 2005).

1.4 ObjectiusLa finalitat d'aquest document és aportar les prescrip-cions tècniques per al disseny de passos de fauna itanques perimetrals, que facilitin el desplaçament dela fauna salvatge a través de la xarxa d'infraestructu-res de transport, amb el mínim risc per a la seguretatviària.

El document també té com a objectiu establir, a mésde les prescripcions de compliment obligat, les reco-manacions per augmentar l'efectivitat de les mesures,i per oferir alternatives de disseny o de condiciona-ments d’aquestes, que permetin una adequació òpti-ma sobre la base dels diferents contextos paisatgístics,i de la sensibilitat de les espècies afectades. A partird'aquestes prescripcions tècniques, la decisió sobre laubicació dels passos, la seva densitat o les sevesdimensions, s’haurà d'adaptar a cada situació, comp-tant amb el treball conjunt d'experts en ecologia i pro-jectistes.

1.5 DestinatarisAquest document s’adreça als professionals que par-ticipen en les fases de planificació, projecte, construc-ció, conservació i explotació de les vies de transport, itambé als tècnics implicats en els processos d’AIA i enel seguiment de l'execució de les obres lineals.

10


Aspectes generals i marc de referència




Annexos

2

1 2 3 4 5


13

Aspectes generals i marc de referència2

2.1 Informació prèvia

La informació que es facilita en aquest document par-teix bàsicament del document Fauna y tráfico: Manualeuropeo para la identificación de conflictos y el dise-ño de soluciones (Iuell et al., 2005), elaborat en elmarc del projecte europeu COST 341 sobre fragmen-tació de l'hàbitat causada per infraestructures detransport. Les prescripcions tècniques incloses en elcapítol 7 d'aquest manual (Passos de fauna i altressolucions tècniques), constitueixen la font bàsica d'in-formació a partir de la qual s'ha redactat aquest docu-ment. Les mesures que s’hi descriuen s’han establerta partir dels resultats de seguiments i avaluació de laseva efectivitat que s'han dut a terme en diferents paï-sos europeus. Aquestes mesures han estat consensua-des per un equip de professionals integrat per expertsen obra pública i en ecologia i gestió de fauna, per-tanyents a diferents organitzacions, tant públiquescom privades, de 16 països europeus, i a l'organitza-ció Infra Eco Network Europe, impulsora del projecte.La informació aportada per l'Estat espanyol va partirde les experiències dels integrants del Grup de Treballsobre Fragmentació d'Hàbitats causada perInfraestructures de Transport.

Per a la redacció d’aquestes prescripcions tècniquestambé s'han considerat altres documents, entre elsquals hi ha manuals publicats a Espanya o en altrespaïsos europeus. En l'apartat 4 s'inclou una relaciódels manuals existents i d’altres publicacions quepoden aportar informació complementària sobre lamatèria.

2.2 Efectes de les infraestructures viàries sobrela fauna i els seus hàbitats

2.2.1 Efectes ecològics de les vies detransport sobre la fauna

Els principals efectes que tenen les infraestructures detransport sobre les poblacions de fauna salvatge espoden agrupar en cinc categories, que es descriuenbreument a continuació. Aquest document se centrabàsicament en els efectes 2 i 3, és a dir, descriu lesmesures aplicables per reduir l'efecte barrera i la mor-talitat causada per les vies de transport.

Efectes de les infraestructures de transport sobre les poblacions de fauna salvatge.


1. Pèrdua d'hàbitatConsisteix en la pèrdua directa de superfícies delshàbitats afectats per la construcció de la via detransport i els seus marges. Només una elecció ade-quada del traçat pot reduir aquest impacte i evitarl'alteració de les zones que acullin una diversitatbiològica més gran o que continguin hàbitats clauper a la supervivència de les espècies més sensibles oamenaçades.

2. Efecte barreraEncara que és menys visible que altres conseqüènciesde les vies de transport, com l'atropellament d'ani-mals, l'efecte barrera es considera l'impacte ecològicmés negatiu de les infraestructures de transport.Aquest efecte es basa en la dificultat que tenen elsanimals per travessar la superfície de la via, ja sigui acausa de l'existència d'obstacles que impedeixen físi-cament fer-ho (per exemple tanques perimetrals o untrànsit intens), o bé a conseqüència del rebuig quegenera en molts animals el fet de passar per unasuperfície asfaltada, sense refugis i altament pertorba-da pel pas de vehicles, soroll, contaminació, etc. Ladificultat per superar aquestes barreres i desplaçar-seentre els hàbitats fragmentats pot comportar l'extin-ció de determinades poblacions de fauna salvatge.

3. Mortalitat per atropellament, col·lisió amb

vehicles o altres causesUn dels efectes més notoris de les vies de transport ésla mort dels animals que intenten travessar la via imoren per col·lisió amb els vehicles o per atropella-ment. Les col·lisions afecten un ampli ventall d'espè-cies, des d'aus i ratapinyades fins a grans mamífers, iels atropellaments generen efectes notables en lespoblacions d'amfibis (granotes, gripaus, salamandres,etc.) o rèptils que intenten travessar les calçades.Altres causes de mortalitat associades a les infraes-tructures de transport són els paranys que comportenelements com arquetes o pous, en els quals quedenatrapats molts animals, o cunetes de parets verticals,que constitueixen barreres per a animals petits i elsimpedeixen accedir als hàbitats adjacents una vegadahan aconseguit travessar les calçades. En conjunt, pertant, les vies de transport i els seus marges constituei-xen zones amb un alt risc de mortalitat per a tots elsindividus que els utilitzen.

4. PertorbacionsEls ambients associats a les vies de transport sónzones considerablement alterades. En sectors adja-cents a la infraestructura, els sòls mostren la presènciad'alts nivells de contaminants generats pel tràfic o perla sal que s'utilitza durant l'hivern a les zones amb for-tes nevades. Els nivells sonors també poden ser moltelevats i, en alguns casos, interfereixen en la comuni-cació entre les aus i en dificulten la nidificació. Lail·luminació d’alguns trams o la dels fars dels vehiclesés una altra font de pertorbació. Tot això comportaque la via generi en el seu entorn immediat una sèrie

de molèsties que redueixen la qualitat d'aquests hàbi-tats i la seva capacitat per acollir fauna salvatge.

5. Funcions ecològiques dels margesEn aquest cas cal distingir entre dos aspectes: la infra-estructura com a hàbitat (encara que de baixa quali-tat i amb un alt risc de mortalitat) i la via com a corre-dor de dispersió d'espècies.

Els talussos i les mitjanes de les vies de transport, ifins i tot les estructures transversals com drenatgeso túnels, són un element atractiu per a molts ani-mals. En els seus marges, especialment si estanrevegetats, s’hi pot trobar una gran varietat d'espè-cies, encara que la majoria són espècies comunes,oportunistes i amb una gran capacitat de colonitza-ció. Algunes espècies de talpons instal·len les sevescolònies a les gespes de les mitjanes, i d’aquestamanera atreuen depredadors com les òlibes o gui-neus. En altres zones també s'està observant unagran proliferació de conills en aquests ambients,que atreuen predadors potencials com el llop oaltres espècies. D’altra banda, les ratapinyadestambé són atretes per les concentracions d'insectesal voltant dels llums en trams il·luminats, o situenels seus refugis diürns entre les peces de prefabri-cats de les estructures transversals, i alguns ofidis,especialment al capvespre, són atrets per la calorque s’acumula a l'asfalt. Els exemples d'animals quese senten atrets per elements situats als voltants deles vies són molt nombrosos, però això no té conse-qüències positives, ja que amb freqüència es tractad'autèntics paranys, que els atreuen cap a llocs ambun alt risc de mortalitat.

Un altre efecte associat als marges de carreteres iferrocarrils és la dispersió d'espècies i, encara que enambients molt transformats per l'activitat humana elsmarges adequadament restaurats poden actuar coma corredors biològics, també constitueixen vectors dedispersió d'espècies invasores.

2.2.2 Fragmentació d'hàbitats

La conservació de la diversitat d'espècies de fauna iflora requereix, com a premissa bàsica, la conservaciódels seus hàbitats. Perquè un territori tingui una grandiversitat biològica, cal que mantingui la connexióentre els hàbitats que requereixen les diferents espè-cies que s’hi associen, sigui de manera permanent oalmenys en algunes de les fases dels seus cicles vitals.Això és el que s’anomena connectivitat ecològica.El manteniment d'aquestes connexions permetrà queels individus de les diferents espècies es puguin des-plaçar a través del territori per buscar els llocs on tro-bar refugi, aliment o altres congèneres durant les èpo-ques d’aparellament. A més, permetrà garantir la dis-persió d'individus joves per establir-se en zones dife-rents d’aquelles en què han passat les seves primeresetapes de vida, o la dispersió d'adults per localitzar

14


territoris que ofereixin millors recursos tròfics o unacompetència menor per a aquests recursos.

Els ambients inhòspits per a la fauna (superfícies asfal-tades, zones urbanitzades o superfícies amb hàbitatsdiferents dels que necessita una determinada espècie)constitueixen barreres que dificulten els seus movi-ments i poden arribar a impedir totalment les sevespossibilitats de desplaçament entre diferents porcionsd'hàbitat.

Els paisatges de la major part de l'Europa occidentales componen actualment de taques d'hàbitat ade-quades per a la fauna, interceptades per barreres iambients inhòspits per als animals. Aquest fenomen,que es coneix amb el nom de fragmentació d'hàbi-tats, és una de les amenaces principals per a la con-servació de la diversitat biològica, ja que si no es man-tenen les possibilitats de dispersió dels animals entreels diferents fragments d'hàbitat, es pot produir lapèrdua d'una població determinada, és a dir, que unadeterminada espècie desaparegui d'alguna de leszones que ocupava anteriorment. Algunes espèciesamenaçades, com el linx ibèric, són particularmentsensibles a l'efecte de fragmentació dels seus hàbitatsi, si el fenomen s'intensifica, hi ha el risc que s'arribi al'extinció completa d'aquesta espècie o que empitjoriel grau d'amenaça de moltes altres espècies d'interès.

Les infraestructures viàries són un tipus de barreraparticular, ja que són elements lineals amb una longi-tud extensa, però amb amplàries relativament reduï-des. Per això, a diferència de barreres com la delsnuclis urbanitzats, es pot aconseguir amb relativa faci-litat que les vies de transport siguin permeables al pasde determinades espècies de fauna, construint estruc-tures adequades per les quals els animals puguin tra-vessar les vies de manera segura. Això no vol dir ques’hagin de perdre de vista altres impactes d'aquestesinfraestructures sobre l'entorn natural, als quals es fareferència en aquest capítol, encara que no són objec-te d'aquest document. L'aplicació d'aquestes mesu-res, a més de reduir l'efecte barrera de les infraestruc-tures viàries i facilitar les connexions ecològiques,

reduirà el risc per a la seguretat viària que comportala irrupció d'animals de grans dimensions a les calça-des de les carreteres o a les vies de ferrocarril.

2.3 La reducció d'impactes enles diferents fases de la vidad'una infraestructura

2.3.1 Conceptes bàsics sobre la prevenció, correcció i compensaciód'impactes

Encara que les mesures que es presenten en aquestdocument es destinen bàsicament a la correcció d'im-pactes i a la seva aplicació en la redacció d'estudisinformatius, projectes de traçat i projectes construc-tius, en aquest apartat s'aporta una visió global delcontext en què s'apliquen els diferents tipus de mesu-res per minimitzar els impactes ambientals de la infra-estructura i que es poden classificar, segons la sevafunció bàsica, en preventives, correctores o compen-satòries.

Mesures preventives

Encara que aquest tipus de mesures es poden aplicaren totes les fases de la vida de la infraestructura, laprevenció dels impactes més notables rau, principal-ment, en l'elecció de l'alternativa de corredor detraçat, o bé en la selecció d'un tipus de transportalternatiu que eviti la construcció d'un nou eix viari.Aquesta tasca es porta a terme durant l'etapa de pla-nificació de la via, en el marc de l'ordenació territorial,i de la planificació sectorial (plans d'infraestructuresde transport) i en la seva Avaluació AmbientalEstratègica. Una altra etapa clau per a la prevenciód'impactes és el disseny del traçat, en les fases deredacció de l'estudi informatiu o del projecte de traçatde la via i la seva Avaluació d'Impacte Ambiental.

El principal objectiu en aquestes fases prèvies al pro-jecte constructiu és la prevenció dels impactes que

15

Alguns exemples de connectors (un curs fluvial i marges de cultius amb vegetació arbustiva) que canalitzen moviments de fauna salvatge a tra-vés de la matriu territorial. Fotos: C. Rosell, Cos d’Agents Rurals.


puguin afectar o alterar significativament hàbitatsespecialment sensibles, paisatges valuosos per la sevabiodiversitat, singularitat o raresa, o bé que puguinimplicar una amenaça per a la conservació de pobla-cions locals d'una determinada espècie. També ésfonamental prevenir l'afectació d’espais amb un altinterès per a la connectivitat ecològica que, encaraque no presentin hàbitats particularment rellevants,puguin ser estratègics per facilitar els moviments defauna entre diferents taques d'hàbitat que, sense lapresència d'aquests corredors de dispersió, quedarienaïllades.

Mesures correctores

L’objectiu de les mesures correctores és reduir almínim els impactes que no s'han pogut evitar total-ment. En aquest àmbit s'inclouen la majoria de lesmesures que es descriuen en aquest document perreduir els conflictes de seguretat viària que causen lescol·lisions amb grans mamífers i minimitzar l'efectebarrera i la mortalitat de fauna causada per la infraes-tructura i el seu ús. L'àmbit en què es defineixen lamajor part de les mesures correctores són l'estudiinformatiu i el projecte de traçat i, concretament, enel seu procediment d'Avaluació d'Impacte Ambientalque s'estableix en el RD 1131/1988, pel qual s'aprovael Reglament d'execució del RD 1302/1986, modificatper la Llei 6/2001. Les declaracions d'impacte ambien-tal, que emeten les administracions competents en lamatèria, sobre la base de la diagnosi i l’avaluació d'im-pactes dels estudis d'impacte ambiental, són les einesclau per garantir que els projectes constructius incor-poren el conjunt de mesures establertes per minimit-zar els impactes. Per això, és fonamental que les decla-racions d'impacte ambiental aportin la màxima concre-ció possible pel que fa a la tipologia i ubicació dels pas-sos de fauna que es requereixin per permeabilitzar lavia, i també dels tancaments perimetrals necessaris perguiar la fauna cap a aquestes estructures.

Mesures compensatòries

L'aplicació d'aquestes mesures, destinades a compen-sar els impactes que no s'han pogut prevenir adequa-dament, s'ha intensificat sobretot en els últims anysen aplicació de l'article 6 de la Directiva 92/43/CEE,que estableix l'obligatorietat d'executar mesures com-pensatòries dels impactes quan es tracti d'un projecteque afecti espais inclosos a la Xarxa Natura 2000.Aquesta possibilitat només es considera admissible siel projecte té un interès públic de primer ordre, no hiha altres alternatives que permetin assolir els objectiusdel pla o projecte sense afectar elements de la Xarxa ies pugui garantir que, amb l'aplicació de mesurescompensatòries, s’asseguri la coherència global de laXarxa Natura 2000.

L'objectiu de l'aplicació d'aquest tipus de mesures ésaconseguir que la pèrdua i alteració d'hàbitats escompensin totalment, i se substitueixin les superfícies

d'hàbitats eliminats o alterats per una superfície equi-

valent d'hàbitats de qualitat i que tinguin funcions

similars. En la pràctica, aquest objectiu és molt difícil

d'assolir i, més encara, quan es tracta que els hàbitats

alternatius exerceixin funcions clau com ara que faci-

litar els moviments de fauna a través d'ells. Per això,

l'aplicació d'aquest tipus de mesures, amb resultats

poc garantits, ha de ser excepcional i s’ha de restrin-

gir al màxim, i, com estableix la Directiva esmentada,

ha de prevaler la prevenció de l'afectació dels llocs

inclosos a la Xarxa Natura 2000.

2.3.2 Actuacions que s’han de portar a terme en les diferents etapes de la vida d'una infraestructura

El disseny i l’execució de passos de fauna i tancaments

perimetrals s'inscriuen en un marc més general d'ac-

tuacions de minimització dels impactes de les vies de

transport sobre la natura, que es porten a terme en

totes les etapes de la vida d'una infraestructura, des

de les inicials, de planificació, fins a la seva fase d'ex-

plotació (vegeu la figura).

El disseny de la permeabilització de la via al pas de

fauna s'inscriu bàsicament en el context de l'Avaluació

d'Impacte Ambiental, que es fa habitualment a partir

de l'estudi informatiu o del projecte de traçat, i es

completa durant l'execució del projecte constructiu,

amb el disseny detallat de les mesures. Les fitxes des-

criptives de les prescripcions tècniques per a l'execució

de passos de fauna i tancaments perimetrals seran d'u-

tilitat especialment per a aquestes fases.

2.3.3 Actuacions de manteniment,control i avaluació de l'efectivitatde les mesures

Perquè el conjunt de mesures dissenyades per mitigar

els impactes assoleixin els seus objectius és indispensa-

ble, a més d’aplicar-ne un bon manteniment, realitzar

controls per supervisar-ne l’execució correcta i, ja en la

fase d'explotació de la via, avaluar-ne l’efectivitat.

Control i vigilància ambiental en la fase de construcció

Els controls en fase de construcció es duen a terme en

el marc de l'execució dels plans de vigilància ambien-

tal (PVA) i són determinants per garantir que les

mesures s'instal·len o es construeixen adequadament.

A més, l'aplicació del PVA permet aplicar mesures pre-

ventives dels impactes que es produeixen en aquesta

fase (moviments de terres, soroll, voladures, etc.).

16


17

Actuacions per minimitzar els impactes ambientals i, en concret, sobre la fauna i els seus hàbitats, al llarg de lesfases de la vida d'una infraestructura viària. La fase de projecte, destacada sobre fons verd, és l'àmbit en què s'ins-criu l'aplicació de les mesures que es descriuen en aquest document.

PLANIFICACIÓ

PROJECTE

CONSTRUCCIÓ

FUNCIONAMENT

Ordenació territorial

Planificació sectorial

Estudi informatiu

Projecte de traçat

Projecte constructiu

Execució de les obres

Conservació de la via

Avaluació Ambiental Estratègica

Elecció de l'alternativa de corredor de traçat amb un menor impacte ambiental

Estudi d'impacte ambiental (EIA)

Elecció de l'alternativa de traçat amb un menor impacte ambiental

Definició de la tipologia i ubicació dels passos defauna destinats a permeabilitzar la via.

Altres mesures de protecció de la fauna i els seus hàbitats

Disseny del Pla de Vigilància Ambiental (PVA)

Disseny del Programa de seguiment i avaluació del’efectivitat de les mesures

Declaració d'Impacte Ambiental (DIA)

Projecte detallat de les mesures establertes en l’EIA, en la DIA i en el PVA

Pla de Vigilància Ambiental

Controls per garantir que les mesures s'executen de conformitat amb el projecte

Aplicació de mesures preventives d'impactes associats a les obres

Actuacions de manteniment de les mesures

Programa de seguiment i avaluació de l'efectivitat de les mesures

Disseny i execució de mesures correctoresper garantir la funcionalitat de les mesures o

per augmentar-ne l'efectivitat


Manteniment i conservació de les mesures

Són indispensables per garantir que les mesures apli-cades són efectives, i s’han d'aplicar, bàsicament, enla fase d'explotació de la via. Tant els passos de faunacom les tancamentsperimetrals requereixen actua-cions de manteniment que inclouen aspectes com laconservació de les revegetacions fetes en els accessoso en la mateixa superfície del pas, l'arranjament dedesperfectes a les malles dels tancaments, etc. Ésimprescindible que la programació de les tasques demanteniment i dels controls per detectar l'aparició dedesperfectes s'incorpori al Pla de manteniment globalde la infraestructura per garantir la funcionalitat de lesmesures a llarg termini.

Seguiment i avaluació de l'efectivitatde les mesures

El seguiment i l’avaluació de l'efectivitat de les mesu-res és un altre aspecte clau, que permetrà establir siles mesures s'han instal·lat o construït correctament, idissenyar i aplicar les millores necessàries per optimit-zar-ne el funcionament. És fora de l'abast d'aquestdocument descriure el disseny dels programes deseguiment, els mètodes de control i les tècniques perestablir les variables i estàndards per a l'avaluació del'efectivitat. Els continguts i mètodes d'aplicació delsprogrames de seguiment i avaluació de les mesures espoden consultar en el capítol 9 del manual europeu:Fauna y tráfico (Iuell et al., 2005), que s'ha utilitzatcom a base de referència per a la redacció d'aquestdocument (vegeu l’apartat 2.1).

En relació amb els programes de seguiment, cal des-tacar els aspectes següents:

– L'aplicació d'un programa de seguiment i avalua-ció de l'efectivitat de les mesures, com a mínim

durant els tres primers anys de funcionament de lavia, és l'única garantia que permetrà dur a terme lasupervisió de la instal·lació o construcció de lesmesures per verificar que s'han fet de conformitatamb el projecte i, en cas contrari, permetrà execu-tar mesures correctores per perfeccionar-les.D’altra banda, l'aplicació d'un sistema d'avaluacióde l'efectivitat de les mesures és una inversió defutur, que permet detectar les mesures amb unarelació òptima cost-benefici i incorporar el principide millora continuada en els dissenys.

– Algunes actuacions de seguiment es poden vincu-lar a les tasques dutes a terme en els plans de con-servació de les vies. Un exemple d'actuacions quepoden aportar informació útil per detectar mesuresmal executades, o poc efectives, són la identificacióde trams de concentració d'atropellaments o decol·lisions de fauna salvatge amb vehicles, la detec-ció d'animals atrapats en arquetes o sifons, els des-perfectes reiterats en un determinat sector dels tan-caments, etc. No obstant això, perquè aquestesactuacions es puguin dur a terme, s’haurà de donarformació adequada al personal que en fa el mante-niment, i s’haurien de generar procediments espe-cífics per registrar i avaluar les dades obtingudes.

– Alguns aspectes més complexos de l'avaluaciód'efectivitat de les mesures, com ara la valoració dela incidència de les mesures en els hàbitats adja-cents i en les poblacions de fauna que acullen,requereixen la programació d'estudis a llarg termi-ni, realitzats per experts. En aquest cas, l'Estudid'Impacte Ambiental, i la consegüent Declaraciód'Impacte Ambiental, són els que han d’establir lanecessitat de portar a terme aquest tipus de segui-ments, d’acord amb l'interès de conservar els hàbi-tats i les espècies que puguin patir els impactes.

18


Catàleg de mesures i prescripcions tècniques per a la seva aplicació




Annexos

3

1 2 3 4 5


3.1 Funcions bàsiques de lesmesures incloses en el document

Les mesures en què se centra aquest document tenenbàsicament dos objectius (vegeu la figura):

a) Facilitar connexions entre els hàbitatsfragmentats per la infraestructura que permetin el pas de fauna salvatge

Per assolir aquest objectiu es proposa la construcciód'estructures transversals a la via que es poden desti-nar exclusivament a la fauna, o bé compartir el pas defauna salvatge amb altres usos, com el de drenatge ola restitució de camins o vies pecuàries. En aquestdocument es descriuen un total d’onze tipus de passos(fitxes d’1 a 11), quatre dels quals són superiors a la viai set, inferiors. D’altra banda, sis són estructures desti-nades exclusivament al pas de fauna, mentre que laresta són multifuncionals i s'hi indica com adaptar-lesperquè es puguin utilitzar com a passos per a la faunasalvatge. També s'hi inclou una fitxa descriptiva delscondicionaments dels accessos als passos (fitxa 12).

b) Augmentar la seguretat viària i reduir la mortalitat causada pel trànsit o altres elements relacionats amb la infraestructura

Les principals causes de mortalitat de fauna associades ainfraestructures viàries són les col·lisions amb vehicles iels atropellaments. Les mesures destinades a reduiraquests impactes i a incrementar la seguretat viària esbasen en la instal·lació de tancaments perimetrals quecondueixin els animals cap a punts en què sigui segurtravessar la infraestructura (fitxes 13 i 14). També s’hidescriuen sistemes d'escapament per a animals quehagin pogut quedar atrapats en trams amb tancamentperimetral (fitxa 15) i altres mètodes per evitar lescol·lisions de grans mamífers amb els vehicles (fitxes 16 a18). Finalment, es proposen mesures concretes per reduirla mortalitat causada per elements associats a la infraes-tructura, com ara pantalles acústiques transparents con-tra les quals col·lisionen les aus, o les arquetes i pous onels animals poden quedar atrapats (fitxes 19 i 20).

A la pràctica, tots dos tipus de mesures s’han de combi-nar per assolir de manera òptima les seves funcions iaconseguir solucions integrades que garanteixin

globalment la permeabilitat de la via al pas de faunai la reducció de riscos per a la seguretat viària.

3.2 Grups de fauna d'especialatenció per al disseny demesures

En general, les espècies o grups taxonòmics d'es-pecial atenció que s’haurien de considerar en l'anà-lisi dels efectes de les infraestructures sobre la faunasón les que s'indiquen a continuació:

a) Les que puguin causar importants riscos deseguretat viària: totes les espècies d’ungulats i, enconcret, els cèrvids i el senglar.

b) Les que requereixen grans àrees de campeigamb hàbitats continus no interceptats per barreres:ungulats (cérvol, cabirol, senglar, etc.) i carnívorsgrans i mitjans (ós, llop, linx ibèric, llúdria, etc.).

c) Les que facin migracions estacionals cap alspunts de reproducció que poden ser interferidesper l'efecte barrera de vies de transport: el delsamfibis és un dels grups més afectats per aquestaproblemàtica.

d) Les espècies que tinguin plans de recuperacióaprovats, ja sigui a escala estatal o en alguna deles comunitats autònomes, en què s'estableixi algu-na prescripció de compliment obligat respecte a laconstrucció d'infraestructures viàries que afectin lesseves àrees de distribució.

e) Altres espècies amenaçades o de particularinterès de conservació particular, no incloses enels tàxons indicats anteriorment, que s'hagin identi-ficat com a prioritaris en la Directiva 92/43/CEE, ocom a vulnerables, sensibles a l'alteració dels seushàbitats o en perill d'extinció en el CNEA, o en cate-gories equivalents en altres referents normatius,especialment els autonòmics.

En tots els casos s'analitzaran els hàbitats i requeri-ments per a la dispersió de les espècies o grups afec-tats, amb la finalitat d'identificar el possible efectebarrera de la via o els factors que puguin ser causa demortalitat o de pèrdua de qualitat dels seus hàbitats.

21

Catàleg de mesures i prescripcions tècniques per a la seva aplicació3


22

Ob

ject

iu: f

acili

tar

con

nex

ion

s p

er a

l pas

de

fau

na

Ob

ject

iu: a

ug

men

tar

la s

egu

reta

t vi

ària

i re

du

ir la

mo

rtal

itat

de

la f

aun

a

Mes

ures

esp

ecífi

ques

Pass

os in

ferio

rs

Pass

os s

uper

iors

A

dapt

ació

de

l'hàb

itat

Ada

ptac

ió d

e la

in

frae

stru

ctur

a

• Se

nyal

itzac

ió d

e pa

ntal

les

tran

spar

ents

per

evi

tar

laco

l·lis

ió d

'aus

(f

itxa

19).

• A

dapt

ació

d'a

rque

tes,

sifo

ns,

cune

tes

i vor

ades

(fitx

a 20

).

• G

estió

de

la

vege

taci

ó de

ls

mar

ges

(fitx

a 16

).

• Ta

ncam

ents

per

imet

rals

(f

itxes

13

i 14)

.

• Si

stem

es d

'esc

apam

ent

en t

ram

s am

b ta

nca

perim

etra

l (f

itxa

15).

• Re

forç

de

la s

enya

litza

ció

d'ad

vert

imen

t(f

itxa

17).

• D

ispo

sitiu

s di

ssua

soris

(fitx

a 18

).

• V

iadu

ctes

ada

ptat

s (f

itxa

5).

• Pa

ssos

infe

riors

esp

ecífi

cspe

r a

gran

s m

amífe

rs(f

itxa

6).

• Pa

ssos

infe

riors

m

ultif

unci

onal

s (f

itxa

7).

• Pa

ssos

infe

riors

esp

ecífi

cspe

r a

petit

s ve

rteb

rats

(fitx

a 8)

.

• D

rena

tges

ada

ptat

s pe

r a

anim

als

terr

estr

es

(fitx

a 9)

.

• D

rena

tges

ada

ptat

s pe

r a

peix

os (

fitxa

10)

.

• Pa

ssos

per

a a

mfib

is

(fitx

a 11

).

• Ec

oduc

tes

(fitx

a 1)

.

• Pa

ssos

sup

erio

rs e

spec

ífics

per

a la

fau

na (

fitxa

2).

• Pa

ssos

sup

erio

rs m

ultif

un-

cion

als

(fitx

a 3)

.

• Pa

ssos

ent

re a

rbre

s (f

itxa

4).

Tipu

s de

mes

ures

que

s’h

an d

’apl

icar

per

red

uir

els

impa

ctes

de

les

infr

aest

ruct

ures

vià

ries

sobr

e la

fau

na.

Ada

ptat

a p

artir

d’Iu

ell e

t al

. (2

005)


3.3 Selecció de la ubicació delspassos de fauna

• La identificació dels punts de la infraestructuraque requereixen la construcció de passos de faunas’ha de dur a terme d’acord amb l'anàlisi de tresfactors que, fonamentalment, tracten de delimitarels trams en què els desplaçaments de fauna sesuperposen amb els eixos viaris. Els factors ques’han d’avaluar s'indiquen a continuació.

– Factor 1. Identificació dels hàbitats d'interès perals grups de fauna d'atenció especial (vegeu l’a-partat 3.2). Aspectes que s’han d’analitzar:

a. Distribució de les espècies.

b. Distribució dels seus hàbitats en el paisatge igrau de fragmentació.

– Factor 2. Identificació de sectors del territorid'interès per a la connectivitat ecològica i, en con-cret, per als desplaçaments de fauna. Aspectesque s’han d’analitzar:

a. Presència d'usos del sòl compatibles amb elsdesplaçaments de fauna.

b. Presència de formes del relleu que canalitzendesplaçaments de fauna, en concret, els tàlvegsi les carenes.

c. Presència de cursos fluvials que canalitzen movi-ments longitudinals de moltes espècies d'animals,tant aquàtics i semiaquàtics, com terrestres.

d. Informació sobre rutes de desplaçamenthabitual de fauna a partir de prospeccions sobreel terreny i d'aportacions d'experts locals.

– Factor 3. Identificació de trams conflictius, enquè es produeixi un alt índex de mortalitat defauna o d'accidents causats per col·lisió de vehiclesamb grans mamífers. Aquest aspecte s'ha d’ava-luar a partir de dades de vies en funcionament quediscorrin paral·leles o pròximes a vies de nova cons-trucció, o a partir de dades de la mateixa via quanaquesta sigui objecte de projectes de millora.

L'anàlisi del paisatge, especialment a partir deSistemes d'Informació Geogràfica, permet avaluarconjuntament l'efecte dels factors indicats, i aportaruna visió global de l'interès dels diferents sectorsdel paisatge per a la connectivitat ecològica i elsdesplaçaments de fauna. Superposant aquestainformació amb el traçat de la via, es poden deter-minar els trams que travessen àrees de més sensibi-litat i els punts que requereixen passos de fauna oestructures de connexió d'hàbitats.

• S’han de situar passos de fauna en tots els llocs enquè, a partir de l'anàlisi dels factors indicats en el

punt anterior, es determini que siguin necessaris per:

– Facilitar punts de creuament segurs i que evitinl'accés a les plataformes de circulació de vehiclesde fauna salvatge que posi en risc la seguretatviària.

– Evitar que quedin aïllats fragments d'hàbitat deles espècies de referència.

– Facilitar als animals l'accés als recursos bàsics(zones d'alimentació, refugi, reproducció, etc.) peral manteniment d'una determinada població.

– Facilitar estructures de pas que permetin fran-quejar la infraestructura viària en rutes de des-plaçament habitual de fauna.

• En projectes de millora d'infraestructures enfuncionament s'ha d’analitzar la possibilitat deconstruir passos de fauna en els trams d'alta con-centració d'accidents causats per col·lisions ambfauna salvatge, o de mortalitat de fauna per atro-pellament. Alternativament, s'han d’instal·lar tan-camentsperimetrals per dirigir als animals cap apunts per travessar que ja existeixen, com aratúnels, viaductes o altres estructures de dimensionsi característiques adequades.

3.4 Densitat de passos defauna

• La permeabilització de les infraestructures viàries al pasde fauna no només s’ha de garantir en trams que afec-tin hàbitats d'alt interès per a la conservació, sinó en totamena d'hàbitats naturals, i fins i tot en els que estanconstituïts per ambients agrícoles o amb transformacionscompatibles amb la presència de fauna salvatge. No obs-tant això, la intensitat de les actuacions és diferentsegons l'interès dels hàbitats afectats, i s’han d’establirels requeriments mínims de permeabilitat que s'indiquenen la taula 3.1.

• Les densitats de passos que s'indiquen en la taula3.1 són orientatives i la ubicació concreta de lesestructures s'ha d’aproximar tant com es pugui alspunts que coincideixin amb rutes de desplaçamenthabitual de fauna i zones d'interès per a la disper-sió de fauna (vegeu l’apartat 3.3).

• Els trams que discorrin per túnels i grans viaduc-tes s’han de considerar en l'avaluació de la perme-abilitat global d'una determinada infraestructuracom a sectors de connexió entre els hàbitats frag-mentats pel traçat, ja que no generen efecte barre-ra per a la fauna. En la resta del traçat s'ha d’apli-car l'anàlisi dels requeriments de permeabilitat, demanera que es puguin aconseguir les densitats depassos que estableix la taula 3.1.

23


• Per tal d’analitzar la permeabilitat de la via, s’hande tenir en compte tots els tipus de passos ade-quats per als grups de fauna de referència, tant si estracta de passos específics com d'estructures multi-funcionals destinades a diferents usos, que s'haginadaptat de manera satisfactòria per facilitar el pasde fauna.

3.5 Elecció del tipus d'estructura

L'elecció del tipus d'estructura és determinada peruna anàlisi multicritèria que ha de considerar com amínim tres aspectes:

– L'interès del tram per a la connectivitat ecològica engeneral i, en concret, per als desplaçaments de fauna.

– La topografia de la zona en el sector en què s'haestablert la ubicació del pas de fauna.

– Les espècies o grups taxonòmics de referència.

En l'esquema de la pàgina 25 s'indiquen les etapes del'anàlisi multicritèria i la seqüència de factors ques’han d’avaluar fins a identificar quin és el tipus de pasde fauna més adequat a cada situació (vegeu la des-cripció de cada tipus en l'apartat 3.7).

3.5.1 Criteri 1. Interès del tram per ala connectivitat ecològica i per alsdesplaçaments de fauna

• Aquest criteri s'ha d’aplicar sobre la base de l'anà-lisi del territori i la distribució dels hàbitats de mésinterès per a la dispersió de les espècies o grupstaxonòmics de referència que s'ha indicat en l'apar-tat 3.3. És important que l'avaluació s'apliqui a duesescales, una d'elles regional, que permet una anàli-si de paisatge (escala 1:25.000 o 1:50.000), i unaaltra de més detallada (a escala 1:5.000 o inferior).

• Aquestes directrius generals s’haurien de concre-tar i adaptar als contextos locals. Es poden requerirpassos específics per a la fauna en trams que traves-

sen ambients aparentment amb poc interès per a laconnectivitat, si hi ha estudis específics que avalinadequadament que es tracta d'un sector d'interèsprimordial per als desplaçaments de fauna salvatge.

• En els casos en què es requereixi mantenir la con-nexió completa entre els hàbitats situats a banda ibanda de la via, mantenint la continuïtat de lacoberta vegetal, només seran aplicables les gransestructures, concretament túnels, falsos túnels, via-ductes adequadament condicionats, o ecoductes.

3.5.2 Criteri 2. Condicionamentstopogràfics

Els condicionaments topogràfics en els sectors con-crets en què es requereixin els passos i, concretament,la disposició de la via respecte al relleu, obligarà aoptar per passos inferiors o superiors a la via. Enaquest sentit s’han de tenir en compte les considera-cions següents:

• És preferible que els passos tinguin els accessos almateix nivell que el terreny adjacent. Per això, si lavia discorre entre desmunts s'ha d’optar per passossuperiors a la via, mentre que si discorre sobre unterraplè s'ha d’optar per passos inferiors.

• En trams plans, es consideren dues possibilitats:

– Elevar la rasant de la via per situar la plataformasobre un viaducte o sobre un terraplè en què esconstruiran passos inferiors per a la fauna.

– Construir passos superiors amb rampes d'accés depoc pendent. Si es tracta de passos específics per ala fauna s'ha de preveure l'expropiació de superfí-cies superiors a les de domini públic de les vies (8 msi es tracta d'autopistes, autovies i vies ràpides, i 3m si es tracta de carreteres convencionals).

• Els sectors en què la via discorri per mig vessant ila secció sigui de desmunt-terraplè són poc ade-quats per situar-hi passos, encara que en casosexcepcionals es poden projectar passos superiorsamb tipologia constructiva de fals túnel que s'adap-tin a la topografia del terreny.

24

Taula 3.1. Densitats mínimes de passos de fauna per a diferents grups de referència.1

Tipologies d'hàbitat interceptats

Hàbitats forestals i altres tipusd'hàbitats d'interès per a la conser-vació de la connectivitat ecològica

En la resta d'hàbitats transformatsper activitats humanes (incloent-hizones agrícoles)

1. Vegeu més informació sobre els grups de fauna de referència en l'apartat 3.5.3.

Densitats mínimes de passos per a diferents grups de fauna

Passos adequats per a grans mamífers Passos adequats per a petits vertebrats

1 pas/km 1 pas/500m

1 pas/3 km 1 pas/km


25

CRI

TERI

1IN

TER

ÈS D

EL T

RA

M P

ER A

LA

C

ON

NEC

TIV

ITA

T EC

OLÒ

GIC

A

Tots

(co

nnex

ió d

'hàb

itats

)

CRI

TERI

2C

ON

DIC

ION

AM

ENTS

TO

POG

RÀ

FIC

S

CRI

TERI

3ES

PÈC

IES

O G

RU

PS D

E FA

UN

A D

E R

EFER

ÈNC

IATI

PUS

DE

PASS

OS

MÉS

AD

EQU

ATS

Tram

ent

re d

esm

unts

Tram

sob

re t

erra

plè

BA

IX

Hàb

itats

alta

men

t tr

ansf

orm

ats

per

l'act

ivita

t hu

man

a

MIT

JÀ

– To

ts e

ls h

àbita

ts f

ores

tals

no

incl

o-so

s en

l'ap

arta

t an

terio

r.

– A

ltres

tip

us d

'hàb

itats

que

, enc

ara

que

no p

rese

ntin

un

espe

cial

inte

rès

de c

onse

rvac

ió, f

acili

ten

la d

ispe

rsió

de f

auna

ent

re h

àbita

ts d

'alt

inte

rès.

Tram

sob

re t

erra

plè

Tram

ent

re d

esm

unts

Tram

sob

re t

erra

plè

Tram

en

trin

xera

Con

fluèn

cia

de c

urso

s flu

vial

s i

aigu

amol

lsA

LT

– C

onflu

ènci

a de

cor

redo

rs f

luvi

als,

aigu

amol

ls i

altr

es h

àbita

ts d

esu

perf

ície

red

uïda

i al

t in

terè

s de

cons

erva

ció.

– C

onflu

ènci

a de

sec

tors

est

ratè

gics

per

a la

con

nect

ivita

t en

tre

hàbi

tats

d'es

pèci

es p

riorit

àrie

s (D

irect

iva

92/4

3/C

EE)

i per

a a

ltres

esp

ècie

sd'

espe

cial

inte

rès

de c

onse

rvac

ió.

Apl

icac

ió a

ls p

roje

ctes

de

nove

s in

frae

stru

ctur

es v

iàrie

s de

la in

tegr

ació

del

s cr

iteris

per

a l'

elec

ció

de la

ubi

caci

ó i l

es c

arac

terís

tique

s de

ls p

asso

s de

fau

na.

Via

duct

e ad

apta

t al

pas

de

faun

a

Ecod

ucte

Pas

supe

rior

espe

cífic

Subs

tituc

ió d

e te

rrap

lè p

er v

iadu

cte

Pas

infe

rior

espe

cífic

Pas

infe

rior

espe

cífic

Pass

os p

er a

am

fibis

Pas

infe

rior

espe

cífic

Pas

infe

rior

mul

tifun

cion

al

Pas

supe

rior

espe

cífic

Pas

supe

rior

mul

tifun

cion

al

Pas

infe

rior

espe

cífic

Pas

infe

rior

mul

tifun

cion

alD

rena

tge

adap

tat

Pass

os p

er a

am

fibis

Pas

supe

rior

mul

tifun

cion

al

Pas

supe

rior

mul

tifun

cion

al

Pas

infe

rior

mul

tifun

cion

al

Pas

infe

rior

mul

tifun

cion

alD

rena

tge

adap

tat

Act

uaci

ons

com

plem

entà

ries:

ada

ptac

ió p

er a

l pas

de

faun

a de

tote

sle

s es

truc

ture

s tr

ansv

ersa

ls de

stin

ades

a u

sos

com

patib

les

amb

el p

asde

faun

a sa

lvat

ge (d

rena

tges

, res

tituc

ió d

e vi

es p

ecuà

ries

i cam

ins)

.

Act

uaci

ons

com

plem

entà

ries:

ada

ptac

ió p

er a

l pas

de

faun

a de

tote

sle

s ob

res

de d

rena

tge.

Tots

(co

nnex

ió d

'hàb

itats

)

Gra

ns m

amífe

rs

Tots

(co

nnex

ió d

'hàb

itats

)

Gra

ns m

amífe

rs

Petit

s ve

rteb

rats

Am

fibis

Gra

ns m

amífe

rs

Gra

ns m

amífe

rs

Petit

s ve

rteb

rats

Am

fibis

Gra

ns m

amífe

rs

Petit

s ve

rteb

rats

Gra

ns m

amífe

rs

Petit

s ve

rteb

rats


3.5.3 Criteri 3. Espècies o grups faunístics de referència

• Els passos de fauna s’han de dissenyar perquèpuguin ser utilitzats pel màxim nombre possibled'espècies o tàxons. Per això, i per facilitar la selecciódel tipus de pas més adequat a cada situació, s'hanidentificat grups relativament homogenis quant a latipologia i les dimensions dels passos que necessitenper travessar les infraestructures viàries. En relació amb el tipus de pas de fauna, s'estableixentres grups de referència de fauna terrestre:

Grans mamífers

Passos especialment adequats per a ungulats (cèr-vids, bòvids i senglar), i grans carnívors (ós i llop).

També són aptes per a la resta de grups de verte-brats, excepte la fauna piscícola.

El seu ús per part d'amfibis requereix condiciona-ments especials.

Petits vertebrats

Passos adequats per a carnívors de talla mitjana(mustèlids, guineu, etc.) i també per a la resta degrups de mamífers, excepte els ungulats i els granscarnívors.

També poden ser utilitzats per rèptils.

El seu ús per part d'amfibis requereix condiciona-ments especials.

Per a algunes espècies d'alt interès de conservació,com el linx ibèric, i amb la finalitat d'optimitzar l'e-fectivitat del pas, es recomana aplicar estructures dedimensions superiors a les de la resta d'espèciesd'aquest grup de referència.

Amfibis

Passos destinats exclusivament a aquest grup, quedisposen d’estructures de guia (tancaments dematerials opaca) (vegeu la fitxa 11).

També poden ser utilitzats per micromamífers(insectívors i rosegadors), alguns mustèlids i geneta.

A més, en aquest document també s'aporten algunesindicacions per facilitar el pas d'un altre grup dereferència:

Peixos

Només són aplicables les estructures que permetenmantenir la llera fluvial intacta, bàsicament viaduc-tes adaptats (vegeu la fitxa 5), i, en alguns casos,drenatges adequadament condicionats (vegeu lafitxa 10).

Un element indispensable perquè els passos siguinefectius són els tancaments perimetrals que con-dueixen els animals cap als seus accessos. Les sevescaracterístiques també varien segons l'espècie ogrup de referència al qual van destinats (vegeu lesfitxes 13 i 14).

• Els seguiments de passos de fauna en funcionamenthan permès identificar els requeriments de les dife-rents espècies que els utilitzen (vegeu-ne informaciódetallada en l'annex II). En base a aquests condicio-nants, a la taula 3.2 s'aporta una visió de síntesi enquè s’indica la idoneïtat dels diferents tipus de passosde fauna descrits en el document per a cada espècieo grup taxonòmic.

26


27

Taul

a 3.

2. Id

oneï

tat

dels

tip

us d

e pa

ssos

de

faun

a de

scrit

s en

les

fitxe

s de

scrip

tives

de

mes

ures

(ap

arta

t 3.

7) p

er a

dife

rent

s es

pèci

es o

tàx

ons.

Ada

ptat

a p

artir

d’Iu

ell e

t al

. (2

005)

.

•so

luci

ó òp

tima

•es

pot

util

itzar

ada

ptad

a a

les

cond

icio

ns lo

cals

?

efec

tivita

t de

scon

egud

a, c

al m

és in

form

ació

-

no a

plic

able


3.6 Dimensions dels passos*

– Les dimensions mínimes per a cada tipus de pas ques'indiquen a continuació són d'aplicació indispensableper garantir l'efectivitat del pas.

– Les dimensions recomanades s'apliquen quan calincrementar l'efectivitat d'un determinat tipus depas.

– No s’han de construir passos que superin els 70 mde longitud, excepte en casos excepcionals en quètècnicament no sigui viable cap altra alternativa.

– Sempre que sigui possible els passos s’han de cons-truir perpendiculars a la infraestructura, amb la finali-tat de reduir-ne la longitud.

– Les dimensions del pas que s'indiquen en les taules3.3 i 3.4 fan referència a l'amplada i alçada de la sec-ció de l'estructura (vegeu la figura), i al seu índex d'o-bertura. Aquest valor, calculat a partir de la relacióentre la secció (ample x alt) i la longitud del pas, per-met tenir en compte el requeriment de passos d’unasecció més gran en vies d'alta capacitat (autopistes iautovies) que en carreteres convencionals o ferroca-rrils.

28

* Les dimensions s'han establert sobre la base dels manuals basats en els resultats de seguiments d'efectivitat de passos fets a l'Estat espanyol(Rosell & Velasco 1999), que s'han ampliat amb els resultats de seguiments duts a terme en altres països d'Europa i que han permès elaborar lesdirectrius que s'inclouen en el document COST 341. Fauna y tráfico: Manual europeo para la identificación de conflictos y el diseño de solucio-nes (Iuell et al., 2005).

Obtenció de l'amplada, la longitud i l’alçada dels passos.

Tipus de pas

Ecoducte

Pas superior

específic per a la

fauna

Pas superior

multifuncional

Pas entre arbres

Usos

Específic per a

la fauna

Específic per a

la fauna

Mixt

Pas de fauna + camí o

via pecuària

Específic per a la

fauna

Grups de fauna de

referència1

TOTS

(excepte amfibis i espècies

aquàtiques)

GRANS MAMÍFERS

GRANS MAMÍFERS

Mamífers

arborícoles

(esquirol)

Mínimes

– A: 80 m

– A: 20 m

– A / L > 0,8

– A: 10 m

– A / L > 0,8

---

Recomanades

---

– A: 40–50 m

– A: 20–50 m

---

Taula 3.3. Dimensions de passos de fauna superiors a la via.

1 Per a més informació sobre els tàxons que s'inclouen en cada grup de fauna de referència, consulteu l’apartat 3.5.3.

2 A: amplada; L: longitud

Dimensions de pas2


Tipus de pas

Viaducte

Pas inferior específic

per a grans mamífers

Pas inferior

multifuncional

Pas inferior específic

per a petits vertebrats

Drenatge adaptat per

a animals terrestres

Drenatge adaptat per

a peixos

Passos per a amfibis

Usos

Multifuncional

Específic per a

la fauna

Mixt

Pas de fauna + camí, via

pecuària o drenatge

Específic per

a la fauna

Mixt.

Pas de fauna +

drenatge

Mixt.

Pas de fauna +

drenatge

Específic per a

la fauna

Grups de fauna de

referència1

TOTS

GRANS

MAMÍFERS

GRANS

MAMÍFERS

PETITS

VERTEBRATS

PETITS

VERTEBRATS

PEIXOS

AMFIBIS

Mínimes 2 (AxH)

---

Senglar i cabirol: 7x3,5 mÍndex d’obertura > 0,75

Cérvol: 12x3,5 mÍndex d'obertura > 1,5

Senglar i cabirol: 7x3,5 mÍndex d’obertura > 0,75

Cérvol: 12x3,5 mÍndex d’obertura > 1,5

2 x 2 m

2 x 2 m

---

Recomanades (AxH)

---

15 x 3,5 m

15 x 3,5 m

---

----

----

Longitud (m) <20 20-30 30-40 40-50

Secció Ax H (m) 1x0,75 1,5x1 1,75x1,25 2x1,5

Diàmetre (m) Ø1 Ø1,4 Ø1,6 Ø2

29

Taula 3.4. Dimensions de passos de fauna inferiors a la via.

1 Per a més informació sobre els tàxons que s'inclouen en cada grup de fauna de referència, consulteu l’apartat 3.5.3.2 A: amplada; H: alçada; L: longitud; índex d'obertura: (A x H) / L

Dimensions de pas2


3.7 Fitxes descriptives de mesures

Ecoductes i passos de fauna

Fitxa 1: ECODUCTE

Fitxa 2: PAS SUPERIOR ESPECÍFIC PER A LA FAUNA

Fitxa 3: PAS SUPERIOR MULTIFUNCIONAL

Fitxa 4: PAS ENTRE ARBRES

Fitxa 5: VIADUCTE ADAPTAT

Fitxa 6: PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A GRANS MAMÍFERS

Fitxa 7: PAS INFERIOR MULTIFUNCIONAL

Fitxa 8: PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A PETITS VERTEBRATS

Fitxa 9: DRENATGE ADAPTAT PER A ANIMALS TERRESTRES

Fitxa 10: DRENATGE ADAPTAT PER A PEIXOS

Fitxa 11: PASSOS PER A AMFIBIS

Fitxa 12: CONDICIONAMENT DELS ACCESSOS ALS PASSOS

Mesures destinades a augmentar la seguretat vial i reduir la mortalitat de fauna

Fitxa 13: TANCAMENTS PERIMETRALS PER A GRANS MAMÍFERS

Fitxa 14: TANCAMENTS PERIMETRALS PER A PETITS VERTEBRATS

Fitxa 15: SISTEMES DE SORTIDA EN TRAMS AMB TANCAMENT PERIMETRAL

Fitxa 16: GESTIÓ DE LA VEGETACIÓ DELS MARGES

Fitxa 17: REFORÇ DE LA SENYALITZACIÓ D'ADVERTIMENT

Fitxa 18: DISPOSITIUS DISSUASORIS

Fitxa 19: SENYALITZACIÓ DE PANTALLES TRANSPARENTS PER EVITAR LA COL·LISIÓ D'AUS

Fitxa 20: ADAPTACIÓ D'ARQUETES, CUNETES I ALTRES ELEMENTS QUE PODEN CAUSAR MORTALITAT DE FAUNA

31


33

Espècies de referència

– Ungulats, grans carnívors.

Altres grups que el poden utilitzar

– La resta de mamífers, rèptils i invertebrats.

– Poc adequat per a amfibis a causa de l’aridesa de laseva superfície en molts períodes.

– Pot orientar el vol de ratapinyades i aus.

Ús de l'estructura

– Exclusiu per a la fauna.

Característiques i prescripcions bàsiques

– Els ecoductes són passos superiors a les infraestructu-res que, gràcies a les seves grans dimensions, permetenuna integració òptima en l'entorn, i donen continuïtat ala coberta vegetal i als hàbitats situats a banda i bandade la infraestructura.

– Per garantir la funcionalitat de l’ecoducte s’ha de situaren els sectors de desplaçament habitual de fauna i enzones amb una baixa pertorbació derivada de l'activitathumana.

– Per facilitar el pas del màxim nombre possible d'espè-cies de fauna s’ha de fer una revegetació de la superfí-cie de l’ecoducte de composició similar a la vegetaciódels hàbitats adjacents. Per a això s’ha de disposar sobrela base de l'estructura una capa de terra vegetal (si potser de la mateixa zona d'actuació) amb un gruix adequatque permeti una adequada restauració dels hàbitats.

– És important reduir les molèsties als animals causadesper la visió de les llums i el soroll dels vehicles que circu-lin per la infraestructura. Amb aquesta finalitat, als mar-ges laterals de l'estructura s'han d’adequar motes deterra i s’hi han de fer plantacions denses d'arbustos queconstitueixin pantalles vegetals.

– Un drenatge correcte de la superfície de l’ecoducte,amb un lleuger pendent (2-3%) des de l'eix longitudinalcentral cap als marges, i l'aplicació d'una capa de mate-rial aïllant que protegeixi la base de l'estructura, sónaspectes bàsics per garantir-ne la durabilitat.

Dimensions

– Amplada mínima: 80 m.

– Alçada mínima de la mota de terra als laterals de l'es-

tructura: 1 m.– El gruix mínim de terra vegetal per a plantacionsd'espècies herbàcies és de 0,3 m; d'arbustos és de 0,6m, i d'arbres, d’1,5 m.

Tipologies constructives

– Fals túnel, volta i altres tipologies utilitzades per a laconstrucció de ponts. El disseny en forma de diàbolo(figura 1.2, C), augmenta les possibilitats que els animalslocalitzin les entrades del pas, encara que tenen un costde construcció superior al de les estructures rectangulars(figura 1.2, A).

Condicionaments

Revegetació de la superfície de l’ecoducte

– El disseny de les plantacions a la superfície de l’ecoduc-te ha de ser heterogeni, combinant els espais oberts delssectors centrals, en els quals s’ha de plantar nomésvegetació herbàcia, amb franges longitudinals d'arbres iarbustos, més denses en els sectors pròxims als margeslaterals de l'estructura.

– Per a la revegetació s'han d’utilitzar exclusivamentespècies autòctones i característiques dels hàbitats quees pretenen connectar, i seleccionar les que mostrin unacapacitat d'adaptació més gran a les condicions de lasuperfície de l’ecoducte, que en alguns períodes podenser molt àrides.

– Sempre que es pugui, s'han d’utilitzar exemplars d'ar-bres i arbustos que ja existien a la zona abans de la cons-trucció de l'estructura. Les terres també han de provenird'aquesta zona o dels terrenys adjacents, per aprofitar elbanc de llavors.

ECODUCTE FITXA 1

Luchtfotografie Slagboom en Peeters


34

Pantalles i tancament perimetral

– S'ha d’instal·lar un tancament perimetral als margesexterns de l’ecoducte, que ha de tenir continuïtat amb eltancament perimetral de la via.

– L’apantallament del pas per evitar les pertorbacionsgenerades pels vehicles s’ha de fer mitjançant moteslaterals de terra, combinades amb plantacions denses.Una alternativa a aquest sistema és la instal·lació de pan-talles completament opaques que substituiran la tancaals marges de l’ecoducte, que han de tenir continuïtatamb el tancament perimetral de la via. L'alçada mínimade les pantalles ha de ser de 2 m.

Condicionaments dels accessos

– S’han de fer plantacions i instal·lar el tancament peri-metral de manera que ambdós elements guiïn la faunacap a les entrades del pas (vegeu la fitxa 12). El tracta-ment dels accessos de l’ecoducte n’ha d'afavorir la inte-gració completa en l'entorn i donar continuïtat a les for-macions vegetals entre la superfície de l'estructura i elshàbitats de les zones adjacents. A aquest efecte, s’ha depreveure una expropiació dels terrenys necessaris, queexcedirà la franja de domini públic de les vies.

– Els trams més adequats per a la ubicació d’ecoductessón aquells en què la via discorre entre desmunts, ja queels accessos es poden construir al mateix nivell que elterreny adjacent. En terrenys plans els accessos hauriende disposar de rampes poc pronunciades (pendentmàxim d'un 15%, que pot augmentar fins al 25% en elsecoductes situats en zones muntanyenques).

– S’ha d’evitar que carreteres transitades discorrin pròxi-mes o perpendiculars a les entrades de l’ecoducte, jaque en dificultarien l’ús per part de la fauna.– La disposició de grans blocs de pedra als accessos delpas permet evitar l'accés incontrolat de vehicles.

Possibles variacions de la proposta base

– La col·locació de fileres de pedres o de soques d'arbresfacilita la protecció i zones de refugi a les espècies defauna de mida petita (invertebrats, micromamífers, rèp-tils, etc.). Aquests elements són particularment útilsdurant el període inicial en què les revegetacions encarano han arribat a desenvolupar-se del tot.

Manteniment

– Durant els primers anys són indispensables els regsperiòdics per afavorir la implantació de la vegetació.

– A la part central de l'estructura s’han de programarsegues periòdiques amb l'objectiu d'evitar un desenvo-lupament excessiu de la cobertura vegetal. Amb menysfreqüència també caldrà fer desbrossaments en els mar-ges arbustius.

– Cal assegurar la instal·lació i el manteniment correctesdel tancament perimetral, i reparar periòdicament elsdesperfectes que s’hi observin.

– És necessari supervisar l'aparició d'usos inadequats enl’ecoducte (com la circulació de vehicles) i, en cas que esprodueixin, definir actuacions correctores adequades.

FITXA 1 ECODUCTE


35

ECODUCTE FITXA 1

Figura 1.1 – Esquema general d'un ecoducte.

Figura 1.2 – Alternatives de planta per al disseny dels ecoductes.A B C

Figura 1.3 – Voltes que van permetre la construcció de l’e-coducte mentre la via estava en funcionament. Foto: H. Bekker.

Figura 1.4 – Un fals túnel és una oportunitat per establirun ecoducte, però se n’ha de restaurar adequadament lasuperfície. Foto: M. Pey.


36

FITXA 1 ECODUCTE

Figura 1.8 – Bassa per atreure fauna als accessos de l’eco-ducte. Foto: H. Bekker.

Figura 1.9 – Pedres en els accessos destinades a evitar lacirculació de vehicles. Foto: H. Bekker.

Figura 1.6 – Pantalla vegetal densa per reduir les pertor-bacions generades pel trànsit. Foto: V. Hlavac.

Figura 1.7 – Les motes als marges laterals de l’ecoducte enredueixen les pertorbacions a la superfície. Foto: C. Rosell.

Figura 1.5 – Detall de la secció d'un ecoducte en què es remarca la situació de la mota de protecció, el tancament i les reve-getacions.


37




– La resta de mamífers i rèptils.

– Amb condicionaments adequats, també pot ser útilper a invertebrats i orientar el vol de ratapinyades i aus.

Ús de l'estructura



– Els passos superiors específics per a la fauna sónestructures que presenten un condicionament completde la seva superfície i en què no s'admeten altres usosdiferents del pas de fauna; d’aquesta manera s’eviten lespertorbacions generades per l'activitat humana.

– La diferència principal entre el pas superior específic il’ecoducte és la menor amplada del primer, que imposalimitacions per a la restauració d'hàbitats. Per això, men-tre que l’ecoducte permet restablir la continuïtat entreles comunitats vegetals de l'entorn i, per tant, connectarels hàbitats, la funció dels passos de fauna és facilitaruna estructura adequada per al desplaçament d'indivi-dus entre les dues bandes de la infraestructura.

– Per garantir la funcionalitat del pas, aquest s’ha de situaren els sectors de desplaçament habitual de fauna i enzones amb una baixa pertorbació derivada de l'activitathumana.

– És important reduir les molèsties als animals causadesper la visió de les llums i el soroll dels vehicles que circu-lin per la infraestructura. Per això, s'han d’instal·lar pan-talles opaques (preferentment de fusta tractada) als mar-ges laterals de l'estructura.

– Un drenatge correcte de la superfície de pas, amb unpendent lleuger (2-3%) des de l'eix longitudinal centralcap als marges, i l'aplicació d'una capa de materialaïllant que protegeixi la base de l'estructura, són aspec-tes bàsics per garantir-ne la durabilitat.

Dimensions


– Amplada recomanada: 40-50 m.

– Relació mínima amplada / longitud: 0,8.

– Alçada de la pantalla lateral: 2 m.

– El gruix mínim de terra vegetal per a plantacionsherbàcies és de 0,3 m, i per a plantacions d'arbustos, de0,6 m.


– Pont, tauler o volta. El disseny de construcció és simi-lar al de l’ecoducte (vegeu la fitxa 1). El disseny en formade diàbolo amplia les possibilitats que els animals localit-zin els accessos al pas, encara que tenen un cost deconstrucció superior al de les estructures rectangulars.

Condicionaments

Adequació de la superfície del pas

– La superfície del pas s’ha de recobrir amb terra vegetali fer plantacions d'arbustos als sectors laterals del pasque oferiran refugi als animals. La part central de l'es-tructura s’ha de mantenir sense vegetació o, preferent-ment, amb vegetació herbàcia. Per oferir refugi als ani-mals de mida petita és recomanable instal·lar fileres depedres o soques d'arbres.

– Per a la revegetació s'han d’utilitzar exclusivamentespècies autòctones i característiques dels hàbitats del'entorn, i seleccionar les que mostrin una capacitat d'a-daptació més gran a les condicions de la superfície del'estructura.

– Sempre que es pugui, s’han d’utilitzar per a les planta-cions exemplars que ja existien a la zona abans de laconstrucció de l'estructura. Les terres també han de pro-venir d'aquesta zona o dels terrenys adjacents, per apro-fitar el banc de llavors.

– En infraestructures situades en ambients àrids el man-teniment de la vegetació pot ser inviable, tret que s'uti-litzin espècies molt resistents a l'estrès hídric. En aquests

PAS SUPERIOR ESPECÍFIC PER A LA FAUNA FITXA 2

J. Carsignol


38

casos, la instal·lació d'estructures inertes com ara fileresde pedres o soques d'arbres poden facilitar refugi alsanimals més petits en els sectors laterals del pas.


– S'han d’instal·lar pantalles opaques (preferentment defusta tractada) als marges laterals del pas que haurien demantenir una continuïtat adequada amb el tancamentperimetral de la via.


– S’han de fer plantacions i instal·lar el tancament peri-metral de manera que ambdós elements guiïn la faunacap a les entrades del pas (vegeu la fitxa 12). El tracta-ment dels accessos n’ha d'afavorir la integració comple-ta en l'entorn. A aquest efecte, s'ha de preveure l'expro-piació dels terrenys necessaris, que excedirà la franja dedomini públic de les vies.

– Els trams més adequats per a la ubicació de passossuperiors són aquells en què la via discorre entre des-munts, ja que els accessos es poden construir al mateixnivell que el terreny adjacent. En terrenys plans els acces-sos haurien de disposar de rampes poc pronunciades(pendent màxim d'un 15%, que pot augmentar fins al25% en els passos situats en zones muntanyenques).

– S’ha d’evitar que carreteres transitades discorrin pròxi-mes i perpendiculars a les entrades del pas, ja que endificultarien l’ús per part de la fauna.

– La disposició de grans blocs de pedra als accessos delpas permet evitar l'accés incontrolat de vehicles.


– En els passos específics de grans dimensions, prefe-rentment a partir de 50 m d'amplada, les pantalles late-rals opaques es poden substituir per motes de terrasituades als marges de l'estructura, en què s’han de ferplantacions denses d'arbustos per formar pantallesvegetals que minimitzin les pertorbacions generades perla circulació de vehicles a la via.

Manteniment

– Durant els primers anys són indispensables els regsperiòdics per afavorir la implantació de la vegetació.

– S’han de programar segues periòdiques o desbrossa-ments amb l'objectiu d'evitar un desenvolupamentexcessiu de la cobertura vegetal.


– És necessari supervisar l'aparició d'usos inadequats enel pas (com ara la circulació de vehicles) i, en cas que esprodueixin, definir actuacions correctores adequades.

FITXA 2 PAS SUPERIOR ESPECÍFIC PER A LA FAUNA


39

PAS SUPERIOR ESPECÍFIC PER A LA FAUNA FITXA 2

Figura 2.1 – Esquema general d'un pas superior específic per a la fauna.

Figura 2.4 – Esquema d'una pantalla lateral per reduir les pertorbacionsgenerades pels vehicles que circulen per la via.

Figura 2.2 – Pas situat en un tram en trinxera. Foto: J. A.Ruiz, Junta de Castilla y León.

Figura 2.3 – Pas situat en un terreny pla, amb rampes dependent lleuger. Foto: P. Farkas.


40

FITXA 2 PAS SUPERIOR ESPECÍFIC PER A LA FAUNA

Figura 2.8 – Circulació motoritzada per un pas superiorespecífic per a la fauna. Foto: C. Rosell.

Figura 2.9 – Execució incorrecta d'una pantalla lateral pro-tectora. Foto: C. Rosell.

Figura 2.7 – Revegetació als accessos d'un pas per dificul-tar la circulació de vehicles. Foto: C. Rosell.

Figura 2.6 – Aïllament de la base de l'estructura i drenat-ge de la seva superfície. Foto: C. Rosell.

Figura 2.5 – Siluetes col·locades a les pantalles protectoresque informen els usuaris de la via, de l'existència d'un pasde fauna. Foto: C. Rosell.

Males pràctiques i errors més freqüents


41




– La resta de mamífers i rèptils.

– Amb condicionaments adequats, també pot ser útilper a invertebrats i orientar el vol de ratapinyades i aus.

Ús de l'estructura

– Mixt: pas de fauna i de camí o via pecuària.


– Els passos superiors per a la restitució de camins o viespecuàries es poden adaptar fàcilment al pas de faunasalvatge, i poden ser molt efectius si presenten una baixaintensitat de trànsit i poca pertorbació generada peractivitats humanes.

– Les modificacions consisteixen, bàsicament, a mante-nir la base de la plataforma amb substrat natural o, coma mínim, mantenir dues franges laterals cobertes ambsubstrat natural i, si pot ser, revegetades, a cada costatde la superfície pavimentada.

– És important reduir les molèsties als animals causadesper la visió de les llums i el soroll dels vehicles que circu-lin per la infraestructura. Amb aquesta finalitat s'hand’instal·lar pantalles opaques (preferentment de fustatractada) als marges laterals de l'estructura.

Dimensions


– Amplada recomanada: 20-50 m.

– Relació mínima amplada / longitud: 0,8.

– Amplada mínima de les bandes laterals revegetades oamb substrat natural: 1 m.

– Alçada de la pantalla lateral: 2 m.

– El gruix mínim de terra vegetal per a plantacionsherbàcies és de 0,3 m, i per a plantacions d'arbustos, de0,6 m.


– Pont o tauler.

Condicionaments

Adequació de la superfície del pas

– Si l'estructura comparteix el pas de fauna amb la circu-lació de vehicles, la superfície central pot estar pavimen-tada o coberta de tot-u, però les franges laterals s’hau-rien de recobrir amb terra vegetal i, quan sigui viable,fer-hi plantacions herbàcies o de petits arbustos.

– No s’han d’instal·lar vorades, o altres elements deseparació, entre les zones destinades a la circulació devehicles i al pas de fauna. La transició entre totes duesha de ser el màxim de natural i no presentar obstacles.

– En infraestructures situades en ambients àrids el man-teniment de la vegetació pot ser inviable, tret que s'uti-litzin espècies molt resistents a l'estrès hídric. En aquestscasos la col·locació de fileres de pedres a les franges late-rals facilita refugi als animals de mida més petita.

– Si es fan revegetacions, s'han d’utilitzar exclusivamentespècies autòctones i característiques dels hàbitats del'entorn, i seleccionar les que mostrin una capacitat d'a-daptació més gran a les condicions de la superfície del'estructura i, particularment, resistència a l’aridesa.

Situació del sector destinat a circulació de vehicles

– Preferentment el camí s’ha de situar a l'eix central del'estructura, a fi que permeti que els animals accedeixina les dues franges no pavimentades des dels dos costats.

– En passos de grans dimensions la distribució pot variar.Es pot disposar una franja no pavimentada de 2 m en undels marges; a continuació, el camí destinat al pas devehicles i, finalment, una altra franja destinada al pas defauna, que ocuparà la resta de la superfície.

PAS SUPERIOR MULTIFUNCIONAL FITXA 3

B. Georgii


42


– S'han d’instal·lar pantalles opaques als marges lateralsdel pas, que han de mantenir una continuïtat adequadaamb el tancament perimetral de la via.


– S’han de fer plantacions i instal·lar el tancament peri-metral de manera que ambdós elements guiïn la faunacap a les franges laterals destinades al pas de fauna(vegeu la fitxa 12.)

– Els trams més adequats per a la ubicació de passossuperiors són aquells en què la via discorre entre des-munts, ja que els accessos es poden construir al mateix

nivell que el terreny adjacent. En terrenys plans els acces-sos haurien de disposar de rampes poc pronunciades(pendent màxim d'un 15%, que pot augmentar fins al25% en els passos situats en zones muntanyenques).

Manteniment– En cas que es revegetin les franges laterals, durant elsprimers anys són indispensables els regs periòdics perafavorir la implantació de la vegetació, i s’haurien de fersegues regularment.


FITXA 3 PAS SUPERIOR MULTIFUNCIONAL


43

PAS SUPERIOR MULTIFUNCIONAL FITXA 3

Figura 3.1 – Esquema general d'un pas superior multifuncional.

Figura 3.2 – Marges amb vegetació que s’allarga per lasuperfície del pas. Foto: V. Hlavac.

Figura 3.3 – Pas superior amb la superfície coberta deterres procedents dels terrenys adjacents. Foto: R.Campeny.

Figura 3.4 – Llop que utilitza un pas superior. Foto: CEDEX.Universidad Autónoma de Madrid.


44

FITXA 3 PAS SUPERIOR MULTIFUNCIONAL


Figura 3.7 – Col·locació de contenidors de residus pròximaals accessos d'un pas superior adaptat al pas de fauna.Foto: F. Navàs.

Figura 3.6 – La franja lateral destinada a la fauna hauriad'estar coberta de terra; en aquest cas s'han utilitzat gra-ves. A més, la ubicació és poc adequada a causa de la pro-ximitat d'edificacions. Foto: F. Navàs.

Figura 3.5 – Pas que podria haver estat condicionat per ala fauna col·locant pantalles de fusta i revegetant les fran-ges laterals. Foto: F. Navàs.


45


– Mamífers arborícoles, especialment esquirols.


–

Ús de l'estructura



– Pas molt específic la utilitat del qual se centra bàsica-ment a reduir la mortalitat d'esquirols per atropellament,en trams concrets en què una carretera travessi una zonaforestal. També es poden aplicar en zones periurbanes oen entorns urbans rurals en què la presència d'aquestrosegador sigui important i s'hagin detectat trams d'altaconcentració d'atropellaments.

– Consisteix en l'ancoratge de cordes o cables, o en lainstal·lació de plataformes elevades, que permetin el pasdels animals entre les branques dels arbres situats abanda i banda de la infraestructura.

– En carreteres locals i vies de ferrocarril convencional espot utilitzar una corda, fusta o plataforma instal·ladaentre les branques. Per a vies de més amplada (i per tant,amb més distància entre arbres), es requereixen estruc-tures més estables i resistents.

– Aquest tipus de passos no és aplicable en les regionsque disposen d’una normativa destinada a evitar la pro-pagació d'incendis forestals a partir dels marges de lesvies de transport, i que estableix l'obligatorietat d'evitarla continuïtat entre les capçades dels arbres entre elsmarges de la via i els hàbitats forestals adjacents.

Dimensions

– Cordes a partir d'un diàmetre de 4 cm.

– Plataformes de fusta de 30 cm d'amplada.

– Dos cables d'acer paral·lels, separats entre 20 i 30 cm,i amb una xarxa entre ells.


– Diverses.

Condicionaments

– No requereix cap condicionament particular, exceptemantenir la continuïtat entre la cobertura forestal i elpas.


– Els passos entre arbres no han de ser accessibles alsdepredadors. Per reduir el risc de depredació per partd’aus rapinyaires sobre els animals que els utilitzin, espot col·locar una corda addicional a la part superior delpas.

Manteniment

– S’haurien de fer inspeccions regularment per evitar undesgast excessiu dels elements que constitueixen el pas(cordes, cables, plataformes) i substituir els que estiguinen mal estat.

PAS ENTRE ARBRES FITXA 4

H. Bekker


46

FITXA 4 PAS ENTRE ARBRES

Figura 4.1 – Esquema general d'un pas entre arbres.

Figura 4.2 – Les cordes que pengen entre els arbres facili-ten un punt per on els esquirols poden travessar enmigd’aquest entorn periurbà. Foto: R. Campeny.

Figura 4.3 – Plataformes de fusta instal·lades en un suportde senyalització d'una autopista. Foto: H. Bekker


47


– Ungulats.


– La resta de grups, incloent-hi les espècies aquàtiques isemiaquàtiques.

Ús de l'estructura

– Multifuncional.


– Els viaductes, en què la plataforma de la via es dispo-sa sobre pilars, són estructures que permeten conservarintactes o poc alterats els hàbitats associats a cursos flu-vials, que acullen una diversitat biològica notable i cana-litzen els desplaçaments de fauna. També són estructu-res adequades per evitar l’afectació de maresmes o altremena de zones humides.

– Constitueixen una alternativa a la construcció de terra-plens amb passos inferiors a la via, que provoquen unefecte barrera més gran i no permeten restablir la conti-nuïtat d'hàbitats de la mateixa manera que un viaducte.

– Les mesures d'adaptació d'un viaducte al pas de faunaconsisteixen bàsicament a minimitzar l'afectació a lavegetació de ribera i al llit del riu durant la fase de cons-trucció, sobredimensionar l'estructura per conservar elshàbitats del curs fluvial i els seus marges, i mantenir lamorfologia del terreny recorrent al mínim possible aestructures artificials d'estabilització.

– En tot cas s’ha d’evitar la canalització del curs fluvial i,si és indispensable per garantir l'estabilitat del viaducte,s’ha de fer mitjançant estructures compatibles amb elpas de fauna (esculleres revegetades, malles geotèxtils,etc.) i s'han d’habilitar franges laterals seques adequada-ment restaurades.

Dimensions

– La longitud del viaducte s’ha de projectar, a més detenir en compte els condicionaments hidràulics, ambuna extensió que permeti cobrir tota la franja ocupadaper vegetació de ribera, i 10 m més a cada costat d’a-questa franja.

– La distància entre la vegetació de ribera i els pilars oestreps del viaducte ha de ser de 5 m com a mínim, amb

la finalitat de reduir l'afectació en els hàbitats naturals.

– L'alçada dels pilars del viaducte ha de ser de 5 m, si esdisposen sobre comunitats vegetals arbustives o herbà-cies, i de 10 m si es tracta de formacions arbòries.


– Diverses.

Condicionaments

Conservació dels hàbitats situats sota l'estructura

– Per garantir la continuïtat dels hàbitats en l'entorn flu-vial, o en zones humides, s'ha d’evitar en la mesura quees pugui l'alteració de les comunitats vegetals sota el via-ducte i el seu entorn. Amb aquesta finalitat, en àreesamb alt interès de conservació s'ha d’optar per sistemesconstructius com les tècniques de llosa empentada, vola-dissos successius, o l'ús de cintres autoportants. Quans'utilitzin cintres tradicionals, només s’ha d'eliminar lavegetació sota els punts de suport.

– Els camins d'obra s’han de planificar i executar ade-quadament, a fi d’evitar la destrucció d'hàbitats d'in-terès i minimitzar l'efecte barrera que puguin fer per a lafauna que es desplaça per la llera.

– Quan en la fase de construcció sigui indispensable l'al-teració de la vegetació existent, s’han de restaurar elshàbitats restablint la morfologia original del terreny irevegetant la superfície amb espècies autòctones pròpiesde l'hàbitat afectat.

– Els pilars i estreps han de quedar situats, sempre quesigui possible, fora de la zona ocupada per la vegetacióde ribera, i deixant marges addicionals a banda i banda.

VIADUCTE ADAPTAT FITXA 5

M. Fernández Bou


48

En aquests terrenys s’han de conservar les comunitatsvegetals existents, o les zones agrícoles si s’escau, i evi-tar els usos incompatibles amb el desplaçament defauna.


– S’han de fer plantacions i s'ha d’instal·lar el tancamentperimetral de manera que ambdós elements guiïn lafauna des dels hàbitats de l'entorn cap al viaducte(vegeu la fitxa 12).

– Es poden instal·lar grans blocs de pedra sota el viaduc-te si hi ha el risc que el terreny s'utilitzi per a la circula-ció de vehicles.


– S’ha d'evitar la ubicació de traçats d'infraestructuresviàries sota els viaductes adaptats al pas de fauna.Aquesta opció només es pot considerar si l'estructuracobreix una extensió important i les vies presenten unaintensitat de trànsit baixa o moderada; en aquests casos,és preferible que la via se situï a prop d’un dels estrepsdel viaducte, i s’han de condicionar pantalles (preferent-ment vegetals denses) per reduir les pertorbacions gene-rades pel trànsit de vehicles. També s'han d’instal·lar els

tancaments necessaris per reduir el risc d'atropellamentque aquestes vies generen en la fauna que es desplaçaper l'entorn fluvial.

– Alguns viaductes disposen de pantalles laterals alsmarges de la plataforma, per exemple, pantalles acústi-ques destinades a reduir el soroll generat pel trànsit alsvoltants de la via. En aquests casos, s’ha d’evitar l'ús depantalles transparents que causen la mort d'aus percol·lisió, o bé s’han de senyalitzar adequadament peradvertir les aus de la seva presència (vegeu la fitxa 19).

Manteniment

– S’han de fer inspeccions periòdiques de la superfíciesituada sota el viaducte per comprovar que no hi ha obs-tacles que dificultin el pas d'animals, i evitar que s'hiimplantin usos inadequats (amb certa freqüència, se’nconstata l’ús com a zones d'estacionament de maquinà-ria o de dipòsit temporal de materials agrícoles).

– En cas que s'hagin restaurat els terrenys afectats per laconstrucció de l'estructura, les revegetacions han de serobjecte de les mesures de manteniment necessàries perafavorir-ne la implantació.


FITXA 5 VIADUCTE ADAPTAT


49

VIADUCTE ADAPTAT FITXA 5

Figura 5.1 – Distribució de diferents usos sota un viaducte: curs fluvial, sectors revegetats que es mantenen secs i ubicaciód'una carretera a les proximitats d'un dels estreps del viaducte.

Figura 5.3 – El viaducte permet mantenir la continuïtat delcurs fluvial i evita la fragmentació de les zones de cultiu.Foto: C. Rosell.

Figura 5.4 – Piles situades fora de la llera. Foto: R.Campeny.

Figura 5.2 – Aquestes estructures són menys adequades que un viaducte per travessar valls fluvials. Els ponts encara adme-ten la possibilitat de mantenir la continuïtat de la vegetació de ribera, però per travessar les valls fluvials no s’han d'uti-litzar estructures de dimensions més reduïdes que impedeixin la connectivitat dels hàbitats.


50

FITXA 5 VIADUCTE ADAPTAT

Figura 5.9 – Disposició inadequada dels pilars dins la llera.Foto: F. Navàs.

Figura 5.10 – Ús inadequat dels terrenys situats sota el via-ducte. Foto: C. Rosell.

Figura 5.7 – Destrucció total dels hàbitats de la lleradurant la fase de construcció. Foto: C. Rosell.

Figura 5.8 – Camí d'obra que ha interromput la continuï-tat del curs fluvial. Foto: R. Campeny.

Figura 5.5 – Inici de la restauració d'un marge fluvial. Foto:C. Rosell.

Figura 5.6 – Tancament continu entre els dos costats delviaducte. Es pot millorar arrambant la malla a l'estrep delviaducte. Foto: R. Campeny.



51




– Altres carnívors, lagomorfs, micromamífers i rèptils.També amfibis si hi ha prou humitat ambiental i s'hi ins-tal·len tancaments adequats (vegeu la fitxa 11).

Ús de l'estructura



– Els passos inferiors aconsegueixen una alta efectivitatper al pas de fauna, encara que presenten més dificul-tats per connectar hàbitats, ja que només permeten uncreixement limitat de la vegetació.

– Són adequats per restablir la permeabilitat en els tramsen què el traçat de la infraestructura passi sobre terraplè.

– La seva ubicació ha de coincidir amb rutes de desplaça-ment habitual de fauna.

– S'ha d’evitar la circulació de vehicles per aquestesestructures i minimitzar les pertorbacions derivades del'activitat humana.

Dimensions

– Alçada mínima: 3,5 m

– En àrees amb presència de senglar i cabirol, l’ampladamínima és de 7 m, amb un índex d'obertura (A X H/ L) >0,75.

– En àrees amb presència de cérvol, l’amplada mínima ésde 12 m, amb un índex d'obertura (A X H/ L) > 1,5.

– Amplada recomanada per optimitzar-ne l’efectivitat:15 m

– Els passos han de tenir la mínima longitud possible, peraixò, sempre que es pugui, s’han de construir perpendi-culars a la via i no han d’excedir els 70 m de longitud.


– Estructures de secció oberta: pòrtic o volta. Els marcssón menys adequats perquè no permeten conservar elsubstrat natural.

Condicionaments

Adequació de l'interior del pas

– Cal assegurar un bon drenatge de l'estructura a fi d’e-vitar la inundació del pas, fins i tot després de períodesde fortes pluges, ja que la presència d'una làmina d'ai-gua dificulta el pas de moltes espècies. Si es preveuenperíodes d'inundació temporal, la base de l'estructuras'ha d’adequar de manera que, en tot moment, es man-tinguin franges laterals seques de com a mínim 1 md'amplada.

– És preferible que la base del pas mantingui substratnatural. Per això són més adequades les estructures desecció oberta, com els pòrtics o les voltes.

– La revegetació només és viable en els trams més prò-xims als accessos, ja que en el tram central del pas lescondicions no són adequades per al creixement de lavegetació.


– S’han de fer plantacions i instal·lar el tancament peri-metral de manera que ambdós elements guiïn la faunacap als accessos del pas (vegeu la fitxa 12).

– S'ha d’evitar que carreteres transitades discorrin pròxi-mes i perpendiculars a les entrades del pas, ja que endificultarien l’ús per part de la fauna.

– Si la infraestructura viària situada per sobre del pas téuna alta intensitat de trànsit, és recomanable instal·larpantalles opaques a la part superior de l'estructura, peratenuar les pertorbacions generades pel trànsit de vehi-cles.

PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A GRANS MAMIFERS FITXA 6

C. Rosell


52


– Si s'utilitzen estructures de secció tancada, és recoma-nable recobrir la base de formigó amb substrat natural.

– Per facilitar refugis als animals petits i, així, possibilitar-los l'ús del pas, es poden instal·lar fileres de pedres,soques d'arbres, troncs o branques seques als margeslaterals de l'estructura.

Manteniment

– Cal assegurar la instal·lació i el manteniment correctes

del tancament perimetral per detectar i corregir l'apari-

ció de desperfectes.

– Les tasques de manteniment haurien d'incloure el con-

trol dels usos inadequats (per exemple, quan s’utilitza

com a dipòsit temporal de materials) que en dificulten

l’ús per al pas de fauna, i també la retirada de residus o

altres elements que obstaculitzin el pas.

FITXA 6 PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A GRANS MAMIFERS


53

PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A GRANS MAMIFERS FITXA 6

Figura 6.1 – Esquema general d'un pas inferior específic.

Figura 6.4 – Les revegetacions faciliten la integració delpas en el seu entorn. Foto: F. Navàs.

Figura 6.2 – Estructura de dimensions adequades i quemostra un bon condicionament dels accessos. Foto: J.Dufek.

Figura 6.3 – Volta que permet una gran secció senseenvans, abans de començar-ne la restauració. Foto: C.Rosell.


54

FITXA 6 PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A GRANS MAMIFERS

Figura 6.5 – Cérvol que utilitza un pas inferior. Foto: CEDEX. UniversidadAutónoma de Madrid.


Figura 6.6 – La inundació completa de la base de l'estruc-tura dificulta el pas de la fauna. Foto: C. Rosell.

Figura 6.7 – El tancament no s'ha completat per sobre delpas, fet que permet l'accés d'animals als talussos. Foto: C.Rosell.


55




– Altres carnívors, lagomorfs, micromamífers i rèptils.També amfibis si hi ha prou humitat ambiental i s'hi ins-tal·len tancaments adequats (vegeu la fitxa 11).

Ús de l'estructura

– Mixt: pas de fauna i camí, via pecuària, sèquia o canal.


– Es tracta de passos inferiors destinats a la restitució decamins o vies pecuàries que es poden adaptar per afavo-rir-ne l’ús com a passos de fauna.

– S'han d’adaptar preferentment estructures que resti-tueixin camins amb baixa intensitat de trànsit o viespecuàries. També pot combinar el pas de fauna amb elde sèquies o canals.

– Les modificacions destinades a afavorir el pas de faunaconsisteixen, bàsicament, a mantenir la base del pas ambsubstrat natural, o bé conservar dues bandes lateralssense pavimentar, per les quals els animals es podran des-plaçar sobre un substrat similar al de l'entorn. També ésindispensable el condicionament dels accessos del pas.

Dimensions

– Alçada mínima: 3,5 m.

– En àrees amb presència de senglar i cabirol, l’ampladamínima és de 7 m, amb un índex d'obertura (A X H/ L) >0,75.

– En àrees amb presència de cérvol, l’amplada mínimaés de 12 m, amb un índex d'obertura (a x h/ l) > 1,5.

– Amplada recomanada per optimitzar-ne l’efectivitat:15 m.

– Amplada mínima de franges laterals amb substratnatural: 1 m.

– Els passos han de tenir la mínima longitud possible, peraixò, sempre que es pugui, s’han de construir perpendi-culars a la via i no poden excedir els 70 m de longitud.


– Estructures de secció oberta: pòrtic o volta.

Condicionaments


– Cal assegurar un bon drenatge de l'estructura a fi d'e-vitar la inundació del pas, fins i tot després de períodesde fortes pluges, ja que la presència d'una làmina d'ai-gua dificulta el pas de moltes espècies. Si es preveuenperíodes d'inundació temporal, la base de l'estructuras'ha d’adequar de manera que, en tot moment, es man-tinguin franges laterals seques de com a mínim 1 md'amplada.

– Si l'estructura comparteix el pas de fauna amb la circu-lació de vehicles, la superfície central pot estar pavimen-tada o coberta de tot-u, però les franges laterals s’hande recobrir amb substrat natural.

– La revegetació de les franges laterals només és viableen els trams més pròxims als accessos, ja que en el sec-tor central les condicions no són adequades per al crei-xement de la vegetació.

– No s'han d’instal·lar vorades, o altres elements deseparació, entre les zones destinades a la circulació devehicles i al pas de fauna. La transició entre totes duesha de ser el màxim de natural i no presentar obstacles.

Situació del sector destinat a la circulació de vehicles

– Preferentment el camí s’ha de situar en l'eix central del'estructura, a fi de permetre que els animals accedeixina les dues franges no pavimentades des dels dos costats.

– En passos de grans dimensions la distribució pot variar.

PAS INFERIOR MULTIFUNCIONAL FITXA 7

C. Rosell


56

Es pot disposar una franja no pavimentada de 2 m en undels marges; a continuació, el camí destinat a pas devehicles i, finalment, una altra franja destinada al pas defauna, que ocuparà la resta de la superfície.

Condicionaments dels accessos– S’han de fer plantacions i instal·lar el tancament peri-metral de manera que ambdós elements guiïn la faunacap als accessos del pas (vegeu la fitxa 12).

– S'ha d’evitar que carreteres transitades discorrin pròxi-mes o perpendiculars a les entrades del pas, ja que endificultarien l’ús per part de la fauna.

– Si la infraestructura viària situada per sobre del pas téuna alta intensitat de trànsit, és recomanable instal·larpantalles opaques a la part superior de l'estructura, per

atenuar les pertorbacions generades pel trànsit de vehi-cles.


– Per facilitar refugis als animals petits i, així, possibilitar-los l'ús del pas, es poden instal·lar fileres de pedres,soques d'arbres, troncs o branques seques als margeslaterals de l'estructura.

Manteniment

– Cal assegurar la instal·lació i el manteniment correctesdel tancament perimetral per detectar i corregir l'apari-ció de desperfectes.

FITXA 7 PAS INFERIOR MULTIFUNCIONAL


57

PAS INFERIOR MULTIFUNCIONAL FITXA 7

Figura 7.1 – Esquema general d'un pas inferior multifuncional.

Figura 7.2 – Pas d'una via de ferrocarril que combina elpas esporàdic de trens amb el de fauna. Foto: V. Hlavac.

Figura 7.3 – Restitució d'un camí forestal compatible ambel pas de fauna salvatge. Foto: B. Wandall.

Figura 7.4 – El camí sense pavimentar i el tancament benadossat a les aletes afavoreixen el pas de fauna. Foto: F. Nàvas.

Figura 7.5 – Els passos destinats a bestiar també es podenadaptar per facilitar-ne l’ús a la fauna salvatge. Foto: E. Perapoch.


58

FITXA 7 PAS INFERIOR MULTIFUNCIONAL

Figura 7.6 – Disposició d'una sèquia en un dels marges de l'estructura, que deixa àmplies franges des-tinades al pas de fauna.

Figura 7.7 – Estructura que combina el pas de fauna ambun camí forestal. Per la rasa lateral es canalitza unasèquia. Foto: F. Navàs.

Figura 7.8 – L'escullera dificulta el pas de fauna. Foto: F.Navàs.

Figura 7.9 – Accessos al pas mal condicionats. Foto: F.Navàs.



59


– Carnívors de mida petita i mitjana (mustèlids, geneta,etc.).


– Lagomorfs, micromamífers i rèptils (incloent-hi camale-ons i tortugues). També amfibis si hi ha prou humitatambiental i s'hi instal·len tancaments adequats (vegeu lafitxa 11).

– No adequat per a ungulats ni per a grans carnívors.

Ús de l'estructura



– En els trams on es requereixi augmentar la permeabili-tat per a petits vertebrats i en què no es disposi de proudrenatges que es puguin adaptar per al pas de fauna, calconstruir passos adequats per a les espècies de midapetita i mitjana. També és possible construir aquest tipusd'estructures en vies en funcionament, en trams en quèes registri una alta mortalitat d'alguna espècie d'altinterès i susceptible d'usar aquests passos.

– Són adequats per als trams en què el traçat de la infra-estructura discorri sobre terraplè.

– S’han de construir preferentment a partir de marcs desecció quadrada o rectangular, ja que faciliten una super-fície més gran a la base que les estructures circulars.

Dimensions

– Mínimes: 2 x 2 m.

– Els passos han de tenir la mínima longitud possible. Peraixò, sempre que es pugui, s’han de construir perpendi-culars a la via i no han d’excedir els 70 m de longitud.


– Calaix.

Condicionaments


– Cal assegurar un bon drenatge de l'estructura a fi d'e-vitar la inundació del pas, fins i tot després de períodes

de fortes pluges, ja que la presència d'una làmina d'ai-gua dificulta el pas de moltes espècies. Si es preveuenperíodes d'inundació temporal, la base de l'estructuras'ha d’adequar de manera que, en tot moment, es man-tinguin dues franges laterals seques, una a cada costatde l'estructura, de com a mínim 60 cm d'amplada, enca-ra que, si l'amplada del pas ho permet, és preferible quetinguin 1 m d'amplada (vegeu la fitxa 9).



– S'ha d’evitar que carreteres transitades discorrin pròxi-mes o perpendiculars a les entrades del pas, ja que endificultarien l’ús per part de la fauna.

– Si la infraestructura viària situada per sobre del pas téuna alta intensitat de trànsit, és recomanable instal·larpantalles opaques a la part superior de l'estructura, peratenuar les pertorbacions generades pel trànsit de vehi-cles.

Manteniment


– S’han de programar neteges periòdiques per retirar elsresidus o altres elements que obstaculitzin el pas.

PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A PETITS VERTEBRATS FITXA 8

F. Navàs


60

FITXA 8 PAS INFERIOR ESPECÍFIC PER A PETITS VERTEBRATS

Figura 8.1 – Esquema general d'un pas inferior específic per a petits vertebrats.

Figura 8.2 – La col·locació del tancament facilita la localit-zació dels accessos. Foto: F. Navàs.

Figura 8.3 – Fileres de branques seques per facilitar refugia animals de mida petita. Foto: P. Robles.

Figura 8.4 – Teixó utilitzant un pas de fauna. Foto:Minuartia.

Figura 8.5 – Integració de l'accés als talussos del terraplè.Foto: V. Keller.


61


– Carnívors de mida petita i mitjana (especialmentmustèlids, geneta, etc.).


– Lagomorfs, micromamífers, rèptils, i també amfibis sihi ha prou humitat ambiental i s'hi instal·len tancamentsadequats (vegeu la fitxa 11).

– Si el drenatge és de dimensions adequades (vegeu l’a-partat 3.3.4.) i està correctament adaptat, pot ser utilit-zat també per ungulats i grans carnívors.

Ús de l'estructura

–Mixt: pas de fauna i drenatge.


– L'adaptació d'obres de drenatge és un sistema eficaçper facilitar el pas de vertebrats de mida petita i mitjana(particularment de mamífers), ja que coincideixen ambtàlvegs o fons de vall que canalitzen el desplaçament demoltes espècies i, a més, es tracta d'estructures poc per-torbades per l'activitat humana.

– A les vies de transport situades en regions mediterràniesl'adaptació de drenatges és una pràctica especialmentadequada, ja que, a causa del règim torrencial de pluges,moltes estructures són de grans dimensions i es mantenencompletament seques durant la major part de l'any.

– Es requereixen poques modificacions per adaptar elsdrenatges al pas de fauna. Únicament es tracta d'utilit-zar materials adequats (l'acer corrugat no és compatibleamb el pas de fauna), construir banquetes laterals que esmantinguin seques per evitar la inundació completa del'estructura, i condicionar adequadament els accessos.

– Les estructures que disposin de pous o arquetes en elsseus accessos no són adaptables al pas de fauna (vegeumés informació en la fitxa 20).

– Tots els condicionaments que es facin en els drenatgeshaurien de garantir que no se’n redueixi la seva capaci-tat hidràulica.

Dimensions

– Les dimensions dels drenatges s'han d’establirsegons els condicionaments hidràulics. Les estructuresamb una secció mínima de 2 x 2 m (o de 2 m de dià-metre, si es tracta d'estructures circulars) són suscepti-

bles de ser adaptades al pas de fauna.

– Amplada mínima de banquetes laterals: 0,5 m. La sevaalçada s’ha de definir en funció de la làmina d'inundació.

– Pendent recomanat de les rampes d'accés a les ban-quetes laterals: 30º; màxima: 45º.

– Perquè els ungulats puguin utilitzar el pas, aquest hade tenir com a mínim, les dimensions indicades en lafitxa 6.


– Pòrtic, volta, calaix. Les estructures circulars són menysrecomanables, encara que també es poden adaptar.

Condicionaments


– Si es preveu que la base del pas es pot inundar del totde manera permanent, o durant llargs períodes detemps, s’han de construir dues plataformes o banqueteslaterals, que es mantinguin seques fins i tot en els perí-odes de màxim cabal. És indispensable que les banque-tes estiguin adequadament connectades amb l'entorndel pas mitjançant rampes d'accés.


– Per facilitar l'accés dels animals des de l'entorn cap ales entrades de l'estructura, s’han d'evitar les disconti-nuïtats generades per graons, soscavacions o altres obs-tacles. Els emmacats de pedra són un dels millors recur-sos per garantir la continuïtat entre la base de formigóde l'estructura i els terrenys adjacents. A més, permetenevitar un dels problemes que s'observen amb més fre-qüència: la soscavació del terreny a les sortides de l'es-

DRENATGE ADAPTAT PER A ANIMALS TERRESTRES FITXA 9

C. Rosell


62

tructura, fet que impedeix o dificulta el desplaçamentd'animals.

– Si la sortida del drenatge se situa a la part superiord'un terraplè, els baixants esglaonats usuals s’han desubstituir per emmacats de pedra, o bé s'han d’obrir lesparets laterals dels baixants donant-los un pendent de30°. Un altra opció, en cas que cap de les anteriors siguiviable, és la construcció de petites rampes o plataformesque permetin que els animals que utilitzin l'estructurapuguin accedir amb facilitat als talussos.



– Una alternativa a la construcció de banquetes lateralsde formigó és la instal·lació de plataformes elevades (perexemple, de fusta tractada) situades per sobre del nivellde l'aigua i ancorades a les parets o a la part superior del'estructura.

– Si es requereix l'adaptació d'un drenatge ja existentconstruït en acer corrugat, se n’ha de recobrir completa-ment la base amb formigó.

Manteniment


– S’han de programar les tasques de manteniment habi-tuals: s’han de retirar els residus, els apilaments de mate-rial o altres elements que obstaculitzin el pas. Aquestscontrols són particularment necessaris després de perío-des de crescudes.

FITXA 9 DRENATGE ADAPTAT PER A ANIMALS TERRESTRES


63

DRENATGE ADAPTAT PER A ANIMALS TERRESTRES FITXA 9

Figura 9.1 – Esquema general d'un drenatge adaptat per a animals terrestres.

Figura 9.2 – Diferents seccions transversals de drenatges que permeten mantenir plataformes seques.A B C

Figura 9.3 – Rampa que facilita una connexió òptima delstalussos amb les plataformes seques del drenatge. Foto: H.Bekker.

Figura 9.4 – Interior d'una volta amb plataformes lateralsseques. Foto: F. Navàs.


64

FITXA 9 DRENATGE ADAPTAT PER A ANIMALS TERRESTRES

Figura 9.5 – Plataformes de formigó i fusta superposadesen dos nivells. Foto: F. Navàs.

Figura 9.6 – Llúdria que utilitza un drenatge adaptat.Foto: V. Hlavac.

Figura 9.7 – Emmacat que substitueix un baixant esglao-nat a la sortida d'un drenatge. Foto: C. Rosell.

Figura 9.8 – Baixant de protecció del terraplè amb lesparets laterals en pendent, adaptades per facilitar elsmoviments de fauna. Foto: C. Rosell

Figura 9.9 – Les parets de la sèquia dificulten el retorn delsanimals a l'entorn. Foto: F. Navàs.

Figura 9.10 – Falten rampes que connectin les frangesseques amb les zones adjacents. Foto: F. Navàs.

Figura 9.11 – Baixant esglaonat que constitueix un paranyper a la fauna. Foto: F. Navàs.



65


– Peixos i altres organismes aquàtics.

Ús de l'estructura

– Mixt: pas de fauna i drenatge.


– Totes les estructures per les quals discorre un curs d'ai-gua permanent s’han d'adaptar per facilitar el pas de pei-xos i altres animals aquàtics. Aquesta adaptació ha de per-metre el moviment dels peixos tant a favor com en contradel corrent; aquest últim és un aspecte fonamental per aalgunes espècies que han de remuntar els rius per fresar.

– Les principals barreres per a la mobilitat de fauna sónles generades per les soscavacions a la sortida del dre-natge, per l'existència de desnivells o turbulències a l’in-terior, per una velocitat excessiva de l'aigua, o perl'absència d'una làmina d'aigua de prou profunditat perpermetre la natació dels peixos.

– Les actuacions bàsiques per a l'adaptació d'un drenat-ge al pas de peixos es destinen a aconseguir que l'estruc-tura permeti mantenir unes condicions del substrat simi-lars a les del curs fluvial i evitar els obstacles per al des-plaçament de fauna. Per a això, l'estructura ha de tenirla mínima longitud possible i ha de mantenir una pro-funditat de la làmina d'aigua, una amplada i un pendentcom més semblants millor a les del curs fluvial.

– Preferiblement, els drenatges adaptats al pas de peixoshan de ser estructures de secció oberta que permetinmantenir el substrat natural o, si es tracta d'elements desecció tancada (marcs o tubs), s’han de sobredimensio-nar i enfonsar en el terreny, de manera que la base esmantingui 15-20 cm per sota del llit del curs fluvial.

– No són adaptables al pas de peixos les estructures quetenen pous, arquetes o baixants esglaonats en els seusaccessos, ni tampoc les que tinguin graons o envans al’interior.

– Tots els condicionaments que es duguin a terme en elsdrenatges han de garantir que no es redueixi la sevacapacitat hidràulica.

Dimensions

– L'adaptació només es recomana en estructures de dre-natge amb pendent inferior a 30°.

– La profunditat mínima de la làmina d'aigua variasegons les espècies d’ictiofauna presents en cada curs.En general, s’ha de mantenir una profunditat mínima de20 cm, encara que és recomanable consultar-ho aexperts per adaptar les dimensions al context local.


– Pòrtic, volta. Les estructures de secció tancada(siguin circulars o rectangulars) són menys adequades,encara que també es poden adaptar per afavorir el pasde peixos.

Condicionaments


– El pendent del pas s’ha d’adequar per aconseguir quela velocitat del corrent a l'interior del drenatge sigui simi-lar a la del curs fluvial.

– S’ha d’evitar l'existència de desnivells a l'interior delpas o a la sortida, ja que petits salts de només 5-10 cmpoden impedir l'avanç d'algunes espècies o de determi-nades classes d'edat.

– És fonamental mantenir un sector del pas amb aiguapermanent i amb prou profunditat per permetre el pasde peixos. En cursos amb períodes d’estiatge de baixcabal pot ser recomanable excavar un canal més profunden què es garanteixi la circulació d'aigua de manera per-manent.

– El drenatge ha de disposar també d’adaptacions quepermetin el pas de fauna terrestre (vegeu la fitxa 9).


– La construcció de petites zones embassades a les sor-tides del drenatge facilita la remuntada dels peixos.

DRENATGE ADAPTAT PER A PEIXOS FITXA 10

C. Rosell


66

– Si pel drenatge discorren canals o sèquies, cal plante-jar-se la possibilitat d'instal·lar reixes o altres sistemes deretenció i sedimentació dels materials arrossegats abansde l’entrada de l'estructura, encara que han de perme-tre el lliure moviment dels peixos.


– En cas que no siguin viables les tipologies constructivesrecomanades (construcció d'estructures de secció ober-ta, o de secció tancada, enfonsades en el terreny) s’hade garantir que no es produeixin discontinuïtats per gra-ons, soscavacions o altres obstacles, que els peixos nopuguin superar. Els emmacats de pedra són un delsrecursos que permeten evitar la soscavació a les sortides

del drenatge i mantenir la continuïtat entre la base del'estructura i el substrat natural del curs fluvial.

Manteniment

– S’han de programar les tasques de manteniment habi-tuals: retirar els residus, els apilaments de material o altreselements que obstaculitzin el pas. Aquests controls són par-ticularment necessaris després de períodes de crescudes.

– A les zones embassades de les sortides dels drenatgess’haurien de fer dragatges periòdics que n’evitin el rebli-ment amb sediments.

– En cas que s'instal·lin sistemes de retenció de materials ales entrades dels drenatges pels quals passin sèquies ocanals, s’han de fer tasques periòdiques de neteja per evitaruna acumulació excessiva de materials d'arrossegament.

FITXA 10 DRENATGE ADAPTAT PER A PEIXOS


67

DRENATGE ADAPTAT PER A PEIXOS FITXA 10

Figura 10.1 – A la part superior, adaptació d'un drenatge per facilitar el pas de fauna. A la part inferior, dues alternativesque dificulten la remuntada dels peixos a causa de la poca alçada de la làmina d'aigua o del desnivell considerable.

Figura 10.2 – Drenatge pel qual discorre una làmina d'ai-gua permanentment. Foto: J. García Molinos.


68

FITXA 10 DRENATGE ADAPTAT PER A PEIXOS


Figura 10.3 – Drenatges situats en un gual que dificultenel pas de peixos. Foto: F. Navàs.

Figura 10.4 – Graó a l'interior del drenatge que obstacu-litza el moviment de fauna aquàtica. Foto: J. Dufek.

Figura 10.5 – Desnivell excessiu que només poden superarels exemplars adults amb bona condició física. Foto: Michael Love.

Figura 10.6 – Soscavació de la base de l'estructura que hagenerat un desnivell insalvable per a la fauna aquàtica.Foto: M. Clavero.


69


– Amfibis.


– Petits carnívors, micromamífers i alguns rèptils.

Ús de l'estructura



– Els amfibis tenen requeriments molt particulars, ja queno tenen capacitat per orientar els seus desplaçamentsbuscant l'accés al pas de fauna. Per això, l'efectivitat deles estructures destinades a aquest grup depèn, sobre-tot, de la instal·lació d'un tancament específic, queactua com una estructura de guia destinada a intercep-tar-ne els desplaçaments i conduir-los cap als passos.

– Els conflictes principals amb amfibis es localitzen en elspunts on una infraestructura intercepta les rutes demigració periòdica cap a les seves zones de reproducció(basses, llacunes o cursos fluvials). En algunes espèciestant la migració cap a aquestes àrees, com la dispersióde joves cap als ambients terrestres, mostren una gransincronització, per la qual cosa es produeix un desplaça-ment massiu d'individus en una determinada direcció idurant pocs dies. Els passos d'amfibis s’han d'instal·larprincipalment en els trams que intercepten aquestesrutes en les quals, any rere any, es produeixen aquestsmoviments. Altrament, els amfibis accediran a la calçadai es generarà un tram amb una concentració molt altad'atropellaments.

– Els trams problemàtics s’han de permeabilitzar amb unconjunt de passos entre els quals s'ha d’instal·lar un tan-cament de guia específic per a amfibis.

Dimensions

– L'amplada del pas ha d’augmentar amb la seva longitud.

Longitud del pas (m) <20 20-30 30-40 40-50Secció rectangular (m) 1x0’75 1’5x0’75 1’75x1’25 2x1’5Secció circular (m) Ø1’00 Ø1’40 Ø1’60 Ø2’00

– Distància màxima entre els passos: 60 m; es potampliar fins a 100 m si la tanca de guia es disposa lleu-gerament en forma d'embut per forçar el desplaçamentcap al pas.

– Alçada mínima de la tanca de guia: 0,4 m (0,6 m si hiha granota àgil a la zona).


– Encara que es poden adaptar estructures circulars, sónpreferibles els calaixos, ja que les seves parets verticalsfaciliten l'avenç dels amfibis.

Condicionaments

Adequació del pas

– Les estructures no han de presentar cap tipus de des-nivells en els accessos ni a l'interior del pas.

– Els passos han de disposar d’un bon drenatge per evi-tar que s’inundin, ja que els amfibis requereixen humitat,però no estructures amb una làmina d'aigua que enrecobreixi la superfície.

Tancament-estructura de guia

– L'estructura de guia s’ha de constituir amb una petitatanca de 40 cm d'altura, de formigó, fusta tractada o unaltre material opac. No són aplicables els tancaments demalla convencionals, ni els de llum més reduïda, ja quealgunes espècies intenten grimpar-hi en lloc d'avançar iseguir la tanca en direcció cap al pas.

– La part inferior de la tanca s'ha d’ajustar completa-ment al terreny sense deixar cap buit i s'ha d’unir alsaccessos del pas evitant discontinuïtats o la formació devores o sortints que puguin obstaculitzar el desplaça-ment dels amfibis. Qualsevol petit desajustament en labase del terreny o a l'accés del pas farà que els amfibisaccedeixin a la calçada i el pas perdrà completament laseva efectivitat.

– Són preferibles les tanques completament verticals. Lesque tenen angles arrodonits dificulten la sega i no pre-senten tantes facilitats per a l'avanç dels animals.

PASSOS PER A AMFIBIS FITXA 11

J. Niederstrasser


70

– El tancament de guia s’ha d’instal·lar preferiblement a labase dels terraplens sobre els quals discorri la via i al mésa prop possible a aquesta (encara que no ha de dificultarles tasques de sega de la vegetació als marges), de mane-ra que la longitud del pas sigui la més petita possible.

– Per tal de no dificultar els moviments dels animals, lasuperfície del terreny adjacent a la tanca de guia, per laseva banda exterior, ha d'estar ben perfilada i no ha depresentar desnivells. També és preferible que aquestazona no tingui vegetació que pugui obstaculitzar els des-plaçaments dels animals. No obstant això, la coberturavegetal és útil als voltants per oferir refugi als individusen migració.

– Els extrems de la tanca s’han de doblegar cap a l'exteriorde la via per reorientar als animals cap al seu medi natural,en cas que no es desplacin en el sentit dels passos.


– Alguns experts suggereixen que l'entrada de llum perla part superior del pas n’afavoreix l’ús i, per això, reco-manen que es cobreixin els passos amb reixes. Tot i aixòno hi ha resultats concloents sobre la influència d'aquestaspecte en l'efectivitat del pas.

– Un altre disseny de pas d'amfibis són els passos unidi-reccionals, però presenten molts incovenients que s’hande valorar prèviament. Es tracta de construir rases decaptació paral·leles a les vies, en les quals els amfibiscauen i no poden fer altra cosa que sortir-ne per passosels accessos dels quals se situen a l'interior de la rasa.Aquests passos tenen pendent cap a l'extrem contrariper afavorir l'avenç dels animals, i la sortida -una vega-da s'ha travessat la via- se situa a un nivell inferior al dela rasa de captació del marge oposat. Entre els proble-mes que s'han identificat en aquest tipus de passos, hidestaca el risc que les rases de captació es converteixinen paranys on queden atrapats animals d'espècies demida petita, particularment invertebrats. A més, és indis-pensable, si s'opta per aquests sistemes, que s'instal·linbarreres de seguretat als marges de les vies en el tramafectat, per garantir la seguretat viària.

Instal·lació de barreres temporals i trasllat manuald'amfibis en període de migració

– A causa de la periodicitat de la problemàtica associadaals amfibis, en els llocs en què s'intercepten rutesmigratòries es pot optar per instal·lar un sistema tempo-ral de prevenció de la mortalitat, que se sol produir en

un període molt concret. Aquests sistemes consten

d'una tanca de material llis i opac, que impedeix l'accés

dels animals a la via i els dirigeix cap a cubells on es

poden mantenir durant cert temps abans de ser recollits

i traslladats a l'altra banda de la infraestructura viària.

Aquests sistemes requereixen la col·laboració d'un nom-

bre elevat de persones i, sovint, només són possibles

gràcies a la participació de grups de voluntaris.

– Les tanques temporals que impediran l'avenç dels amfi-

bis cap a les calçades de les vies i els dirigiran cap a les

galledes de recollida han de ser completament opaques,

de material llis (plàstic, lona) i d'una alçada mínima de 40

cm per evitar que els amfibis grimpin o hi saltin per sobre.

Les estaques de subjecció s’han de col·locar a la part inte-

rior, i no al costat per on es desplacen els animals.

– Els cubells de recollida han d'estar adossats a les tan-

ques per afavorir que hi caiguin els animals. S'han d’uti-

litzar galledes d'un mínim de 30-40 cm d'altura, enterra-

des, amb la vora situada al nivell del terra, i separades

entre si per uns 10 m. Se n'ha d’instal·lar un a cada

extrem de l'estructura de guia per evitar que els amfibis

accedeixin a la calçada al final del tram amb tancament.

– S’han de controlar i traslladar els amfibis a l'altre cos-

tat de la via i programar entre una i tres inspeccions cada

24 hores, encara que aquest període s'ha d’adaptar d’a-

cord amb la intensitat del flux migratori. En els períodes

de màxima activitat poden caldre controls fins i tot cada

mitja hora.

Manteniment

– En les estructures permanents cal assegurar la ins-

tal·lació i el manteniment correctes de la tanca de guia

per detectar i corregir l'aparició de desperfectes.

– S’han de programar tasques de manteniment periòdi-

ques per retirar els residus, apilaments de material o

altres elements que puguin obstaculitzar els passos.

– Periòdicament s’ha de segar la vegetació en els 50 cm

més pròxims a la tanca de guia per la seva banda exte-

rior. Aquesta tasca és particularment necessària abans

dels períodes migratoris, que varien segons les diferents

espècies i condicions i, per això, cal l'assessorament

d'experts per establir els períodes de sega més adequats

en cada situació.

FITXA 11 PASSOS PER A AMFIBIS


71

PASSOS PER A AMFIBIS FITXA 11

Figura 11.1 – Esquema general d'un pas per a amfibis.

Figura 11.2 – El terreny adjacent a l'estructura de guia esmanté completament llis i sense vegetació. Foto: COST341.

Figura 11.3 – Pas d'amfibis amb estructura de guia for-mant embut. Foto: GIASA.

Figura 11.4 – Tancament opac de formigó que constitueixuna estructura de guia òptima. En aquest exemple faltenles barreres per garantir la seguretat dels vehicles. Foto: C.Rosell.

Figura 11.5 – Aquests tancaments prefabricats són fàcilsde col·locar, encara que requereixen un manteniment fre-qüent i dificulten les tasques de sega. Foto: C. Rosell.


72

FITXA 11 PASSOS PER A AMFIBIS


Figura 11.10 – Les rases de recollida d'amfibis que els con-dueixen a les entrades dels passos situades a l’interior sónparanys per a animals de mida petita. Foto: C. Rosell.

Figura 11.11 – Les malles de filferro galvanitzat no sónaplicables perquè els amfibis intenten grimpar-hi.Foto: R. Campeny.

Figura 11.8 – Desajustament entre l'estructura de guia il'accés al pas per a amfibis. Foto: C. Rosell.

Figura 11.9 – Discontinuïtat entre diferents trams de lestanques de guia. Foto: F. Navàs.

Figura 11.6 – Barrera temporal que es combina ambcubells de recollida. Foto: Oficina de Medio Ambiente,Universidad de Vigo.

Figura 11.7 – Cubell de recollida dels amfibis que es tras-lladaran manualment. Foto: Oficina de Medio Ambiente,Universidad de Vigo.


73


– Tots els grups.


– Per facilitar l'ús dels passos de fauna, és important queels accessos a aquests passos estiguin ben connectatsamb l'entorn adjacent i que s'orienti els animals cap a lesentrades. Els tancaments són indispensables en la majo-ria dels casos per conduir als animals als accessos del pas.

Plantacions

– S’han de fer plantacions a les proximitats dels accessos,i formar franges d'arbustos paral·leles a la tanca perime-tral per conduir als animals cap a les entrades de lesestructures, per tal d’oferir-los refugi i protecció enfrontde la llum i el soroll generats pel trànsit.

– També s’han de fer plantacions en franges obliqües operpendiculars a la infraestructura que connectin lavegetació dels accessos al pas amb la dels hàbitats adja-cents.

– Als sectors centrals s’ha de mantenir una zona ambmenys densitat de vegetació, o només amb vegetacióherbàcia, amb l'objectiu que els animals percebin ambclaredat l'accés al pas i no siguin reticents a entrar-hi.

– Per a les plantacions sempre s’han d’utilitzar espèciesautòctones, pròpies de les comunitats vegetals de l'en-torn, i que tinguin requeriments hídrics i de manteni-ment baixos. La plantació d'arbustos que produeixinfruits comestibles pot servir per atraure algunes espèciescap a les proximitats del pas.

Tancaments

– En cada cas, s’ha d'escollir el tipus de tancament mésadequat segons les espècies a les quals es pretén orien-tar cap els passos de fauna (vegeu les fitxes 13 i 14).

– La probabilitat que un animal localitzi els accessos a unpas de fauna millora si les tanques perimetrals s'ins-tal·len adequadament, disposades de manera que con-dueixin els animals cap a les entrades de l'estructura queels permetrà travessar la via.

– El tancament ha d'estar ben connectat amb les aletesde l'estructura destinada al pas de fauna, de manera queno quedin espais per on els animals puguin accedir a lesplataformes de circulació de vehicles.

– En sectors de vies d'alta intensitat de trànsit que discorren sobre terraplens amb passos inferiors destinats a lafauna, és recomanable instal·lar-hi pantalles opaques ala part superior dels talussos, per atenuar les pertorba-cions que el trànsit genera en els accessos dels passos(vegeu les fitxes 6 i 7).

Condicionament del terreny

– La morfologia dels accessos s'ha d’adaptar a la topogra-fia del terreny, i afavorir la integració del pas en l’entorn ifacilitar una connexió òptima amb els talussos i elsterrenys adjacents.

– S'han d'evitar els obstacles a les entrades dels passosque dificultin els moviments dels animals.

– La restauració i el condicionament d'accessos s’ha defer comptant amb tota la franja d'expropiació associadaa la infraestructura. En alguns casos, com en grans eco-ductes o passos específics per a la fauna, s'ha de preveu-re l'expropiació d'una superfície de terreny superior a ladel domini públic de la via.

– En els passos específics per a la fauna en què hi hagiel risc d'accés incontrolat de vehicles, s'han d’instal·larelements que dificultin la circulació motoritzada a lesentrades del pas, com ara grans blocs de pedra distri-buïts de manera heterogènia i sense que obstaculitzin elpas de fauna.

– La creació de petites basses en les proximitats delsaccessos al pas és un recurs per atreure la fauna cap aaquest punt. Tot i això és poc viable en zones de climamediterrani o continental amb períodes d’aridesa con-siderable.

CONDICIONAMENT DELS ACCESSOS ALS PASSOS FITXA 12

C. Rosell


74

Manteniment

– Als primers anys després de fer les plantacions s’han deprogramar regs periòdics i reposar els exemplars que espuguin haver danyat o que no sobrevisquin.

– Es requereixen segues periòdiques de la vegetació permantenir el disseny inicial de la zona restaurada i evitarla progressió de comunitats arbustives o arbòries. Tambécalen els desbrossaments a les entrades dels passos enquè s’adverteixi un desenvolupament excessiu de la bio-massa vegetal, i especialment en els drenatges que lafauna difícilment pot utilitzar a causa del desenvolupa-ment d’esbarzers (Rubus sp.) o altres espècies.

FITXA 12 CONDICIONAMENT DELS ACCESSOS ALS PASSOS


75

CONDICIONAMENT DELS ACCESSOS ALS PASSOS FITXA 12

Figura 12.1 – Esquema de distribució de les plantacions en els accessos als passos de fauna.

Figura 12.2 – Condicionament d'accessos d'un ecoducte que combina motes de terra i fileres de branquesque faciliten refugis i condueixen els animals cap a l'estructura. Les basses també tenen la funció d'atreu-re la fauna. Foto: H. Bekker.


76

FITXA 12 CONDICIONAMENT DELS ACCESSOS ALS PASSOS

Figura 12.5 – Accessos a un pas inferior amb revegetacionsi fileres de branques. Foto: P. Robles.

Figura 12.6 – Instal·lació incorrecta del tancament perime-tral. Foto: M. Fernández Bou.

Figura 12.7 – Accessos obstruïts per moviments de terresdestinats al pas d'un gasoducte. Foto: F. Navàs.

Figura 12.3 – Vegetació d'accessos d'un pas multifuncio-nal, que facilita refugi als animals. Foto: Minuartia.

Figura 12.4 – Instal·lació correcta del tancament perime-tral. Foto: F. Navàs.



77


– Ungulats i grans carnívors. Si la malla està ben ins-tal·lada i és prou densa a la base, també impedirà el pasde carnívors de talla mitjana, com la guineu o el teixó.

– Per a les espècies de mida més petita són necessarisreforços, que també són recomanables per garantir l'e-fectivitat del tancament quan es tracta d'evitar atropella-ments d'espècies d'alt interès de conservació, com la llú-dria (vegeu la fitxa 14).


– La instal·lació d'un tancament perimetral permet reduir lamortalitat de fauna per atropellament i augmentar la segu-retat viària, disminuint el risc d'accidents causats percol·lisions amb fauna salvatge. Amb tot, és imprescindiblecombinar el tancament amb passos de fauna ja que, en cascontrari, s'incrementa l'efecte barrera de la infraestructura.

– El tancament ha de tenir una doble funció: evitar l'ac-cés dels animals a les plataformes de circulació de vehi-cles i dirigir-los cap als passos de fauna. Aquesta funcióde guia es veu afavorida perquè moltes espècies es des-placen seguint la tanca quan aquesta s'interposa en laseva trajectòria, fins a localitzar un punt per on podentravessar.

– En general, es recomana instal·lar un tancament conti-nu en totes les vies que tinguin una intensitat de trànsitsuperior a 25.000 vehicles/dia, encara que la decisiód'optar, o no, per instal·lar un tancament requereix unaanàlisi particular de cada situació i dels usos del sòl en elsterrenys adjacents a la via.

Tancaments discontinus

– En vies la intensitat de trànsit de les quals sigui inferiora 25.000 vehicles/dia, la instal·lació de tancament nomésés recomanable en trams especialment conflictius. Noobstant això, per evitar que aquestes tanques discontí-nues generin una alta concentració de col·lisions o atro-pellaments al final del tram amb tancament, aquesthaurà de conduir els animals cap a passos de fauna opunts de creuament segurs (viaductes, túnels, passosinferiors o superiors, etc.). És especialment importantque els extrems del tram amb tancament condueixindirectament a una d'aquestes estructures.

– En cas que la prescripció anterior no sigui viable, el tan-cament ha de cobrir tota l'extensió del tram conflictiu iun mínim de 500 m a cada costat, i acabar en sectors detraçat rectilini, amb una visibilitat per al conductor òpti-

ma i amb una senyalització d'advertiment reforçat(vegeu la fitxa 17).

– També s’han de condicionar sistemes d'escapamentperquè els animals que hagin pogut quedar atrapats al'interior del tancament puguin retornar als hàbitats del'entorn (vegeu la fitxa 15).

Tipus de malla i instal·lació del tancament

– El tancament s’ha de fer preferiblement amb mallanuada rectangular de filferro galvanitzat i de densitatprogressiva, o amb malla de torsió. Els pals de tensió hande ser d'acer galvanitzat.

– La instal·lació de la malla s’ha de fer ajustant-la com-pletament a la base del terreny, sense que quedin orifi-cis o punts vulnerables pels quals els animals puguinpenetrar a la via. És preferible enterrar la base de la mallai això és indispensable per garantir l'efectivitat del tanca-ment en zones amb abundància de senglar.

– Als punts d'unió del tancament amb els accessos apassos de fauna, viaductes, etc., els pals de subjecció deles malles han d'estar correctament aplicats a les aleteso als estreps de les estructures (vegeu la fitxa 12).

– Els punts en què es produeix la intersecció del tanca-ment amb una cuneta de drenatge perimetral són parti-cularment difícils de resoldre. Una de les opcions consis-teix a instal·lar una porció de malla complementària ques'ajusti completament a la base de la cuneta.

Reforços en tancaments existents

– En sectors en què es produeixin aixecaments de lamalla existent, és possible corregir els problemes ins-tal·lant reforços a la base del tancament (vegeu la fitxa14). Si el senglar és l'espècie que causa el problema, es

TANCAMENTS PERIMETRALS PER A GRANS MAMÍFERS FITXA 13

R. Campeny


78

pot aplicar un reforç específic per a aquesta espècie con-sistent en la instal·lació de malla electrosoldada, rígida,amb rectangles de 5 cm d'amplada per 30 cm d'altura.Aquesta malla s'ha d’enterrar en la seva base o clavar alterra mitjançant pues constituïdes pels mateixos ele-ments verticals de la malla, i ha de tenir una alçada de40-50 cm per sobre del nivell del terreny. Els reforçoss’han de col·locar en la part exterior del tancament iancorar a la malla existent.

Prevenció de l'entrada d'animals percamins d'accés a carreteres convencionals

– Als trams amb tanques perimetrals en carreteres con-vencionals es produeixen incorporacions de camins pelsquals els animals poden penetrar a la via. Els anomenatspassos canadencs en són una solució possible. Aquestesestructures, que normalment s'utilitzen per evitar la sor-tida de bestiar en finques tancades, consisteixen en unafossa transversal al camí d'uns 30 cm de profunditat,coberta amb reixes o barres metàl·liques. La longitud dela fossa varia segons les espècies d’ungulats presents a lazona però, en tot cas, es recomana un mínim de 2 m. Nohan de quedar espais que permetin el pas d'animals entreel final del tancament i el pas canadenc. Per permetre lasortida dels animals de mida petita que poden caure a lesfosses, les parets dels seus extrems laterals han d'estarconstruïdes amb un pendent de 30° (o de fins a 45° coma màxim) i presentar una superfície rugosa.

– Com a alternativa als passos canadencs, en accessosde camins a finques privades amb poc trànsit, es potoptar per la instal·lació de portes, adequadament ins-tal·lades per tal de donar continuïtat al tancament i de laseva mateixa altura.

Dimensions

– L'alçada recomanada de la tanca i la distància entre elspals varien segons les espècies a les quals es destina eltancament i de la manera com s'indica a continuació.

– El tipus de tancament que es recomana en general és

de 2 m, 1,80 m dels quals se situen per sobre del nivell

del terreny i els 20 cm de la base estan enterrats. Aquest

tancament és adequat per al senglar, espècie que té una

distribució molt àmplia i amb poblacions que assoleixen

altes densitats.

– La distància entre els fils verticals de la malla nuada ha

de ser de 15 cm, i la distància entre els horitzontals ha

d’augmentar progressivament, des de 5-15 cm a la part

inferior fins a 15-20 cm a la superior.


– Per allargar l'alçada del tancament, especialment en

zones amb cérvol o daina, es poden col·locar dos fils d'a-

cer galvanitzat a la part superior. El pal de tensió ha de

formar un angle cap a l'exterior de la via en aquest

extrem, per fer més difícils encara els intents de saltar

d'algunes espècies.

Manteniment

– El control periòdic del tancament és imprescindible per

detectar i resoldre possibles deficiències. Els desperfectes

més habituals són els que provoquen els intents dels ani-

mals de passar per sota la malla i els desajustaments

entre la base de la malla i el terreny. El primer any des-

prés de la instal·lació del tancament es recomana fer una

inspecció cada tres mesos i, posteriorment, una vegada

a l'any com a mínim.

FITXA 13 TANCAMENTS PERIMETRALS PER A GRANS MAMÍFERS

Espècies presents a la zona Senglar Cabirol, Cérvoldaina

alçada mínima sobre el terreny (m) 1’6 -1’8 1’6 -1’8 2’2

Separació entre pals de subjecció (m) 2- 4 4-6 4-6


79

TANCAMENTS PERIMETRALS PER A GRANS MAMÍFERS FITXA 13

Figura 13.1 – Esquema general del tancament perimetral per a grans mamífers.

Figura 13.4 – El tancament es pot allargar mitjançant pals acabats en angle capa l'exterior i filferros d'acer galvanitzat. Sempre és preferible que la base de lamalla estigui enterrada.

Figura 13.2 – Instal·lació del tancament a la base d'unterraplè. Foto: F. Navàs.

Figura 13.3 – El tancament condueix els moviments delsanimals fins a localitzar els passos. Foto: C. Rosell.


80

FITXA 13 TANCAMENTS PERIMETRALS PER A GRANS MAMÍFERS

Figura 13.5 – Reforç per a senglar en un tram de la tancaespecialment conflictiu. Foto: C. Rosell.

Figura 13.6 – Detall del reforç de malla electrosoldada.Foto: C. Rosell.

Figura 13.7 – Pas canadenc. Foto: C. Rosell. Figura 13.8 – Porta d'accés a una finca privada

Figura 13.9 – La malla ha de conduir al pas sense deixarzones obertes d'accés al talús. Foto: C. Rosell.

Figura 13.10 – Malla sense enterrar que ha estat aixecadapels animals. Foto: F. Navàs.

Figura 13.11 – La falta de manteniment facilita l'entradad'animals a les vies. Foto: F. Navàs.

Figura 13.12 – Ajustament deficient entre la tanca i l'ale-ta del pas. Foto: F. Navàs.



81


– Mamífers petits i mitjans (eriçons, mustèlids, etc.) ialguns rèptils, especialment les tortugues.

– Els amfibis requereixen un altre tipus de tancamentsespecífics per a aquest grup (vegeu la fitxa 11).


– La malla nuada rectangular que s'aplica en tancamentsperimetrals per a grans mamífers (vegeu la fitxa 13) noevita el pas de les espècies de mida més petita, querequereixen una malla específica de menys llum. A més,algunes espècies són capaces de grimpar per la malla i/od'excavar, per la qual cosa cal aplicar tancaments espe-cífics que impedeixin o dificultin aquestes activitats.

– Aquests tipus de tancaments són especialment reco-manables en trams en què es produeixi (o es prevegi)una elevada mortalitat d'una espècie en concret.

– Els tancaments per a petits vertebrats s'apliquen habi-tualment com a reforços en la base dels destinats a gransmamífers. S’han d'instal·lar a la banda exterior i ancoratsa la malla convencional.

– La instal·lació del tancament sempre s’ha de combinaramb passos de fauna adequats per a les espècies a lesquals es destinin.

Tipus de malla i instal·lació del tancament

– El tancament s’ha de fer, preferiblement, amb mallaelectrosoldada rígida, i amb pals de tensió d'acer galva-nitzat. Per a algunes espècies, com la llúdria, també espoden aplicar malles de torsió, però són menys recoma-nables perquè es deformen amb més facilitat.

– La instal·lació de la malla s’ha de dur a terme enterrantels 20 cm inicials.

– És aconsellable doblegar la part superior de la malla,en els últims 5 cm, cap a l'exterior, i formar un angle de45°, a fi d'evitar que els animals que intentin grimparpuguin superar l'obstacle.

– En els punts d'unió del tancament amb els accessos apassos de fauna, viaductes, etc., els pals de subjecció deles malles han d'estar correctament aplicats a les aleteso als estreps de les estructures (vegeu la fitxa 12).

– Els punts en què es produeix la intersecció del tanca-ment amb una cuneta de drenatge perimetral són espe-cialment difícils de resoldre. Una de les opcions consis-teix a instal·lar una porció de malla complementària ques'ajusti completament a la base de la cuneta.

Dimensions

– L'alçada estàndard de la malla és de 60 cm per sobredel nivell del terreny. Aquesta alçada es pot ajustarsegons les espècies a les quals es destina el tancament;per a tortugues n’hi ha prou amb 40 cm.

– Els 20 cm de la base s'han d’enterrar en el terreny.

– La llum estàndard de la malla és de 2x2 cm, encara quees pot adaptar, segons el parer d'un expert i d’acordamb l'espècie concreta a la qual estigui destinat el tan-cament.

Recomanacions específiques per aalguns grups taxonòmics

– Alguns animals són especialment difícils de conteniramb els tancaments, en particular dos carnívors: el visóeuropeu i el linx ibèric (tots dos qualificats d’espècies «enperill d'extinció» i la conservació dels quals és prioritària)i també el camaleó. No s'han fet experiències que perme-tin establir quin tipus de tanques són realment efectivesper a aquestes espècies i, per això, és important comptaramb l'assessorament d'experts en ecologia per adaptarles recomanacions generals a cada situació particular.També és important recordar, una vegada més, que els

TANCAMENTS PERIMETRALS PER A PETITS VERTEBRATS FITXA 14

C. Rosell


82

tancaments que es descriuen han de conduir els animalscap a passos de fauna, viaductes o túnels que els perme-tin franquejar la via.

– En el cas del visó europeu, el problema el genera laseva facilitat per grimpar. Amb aquest sistema arriba asuperar tanques de més de 2 m d'alçada. Per a aquestaespècie es recomanen tancaments de malla electrosolda-da de 2x2 cm de llum, d'una alçada de 100 cm com amínim i amb l'extrem terminal formant un angle de 45°cap a l'exterior de la via. D’aquesta manera es preténimpedir que els individus que grimpin per la malla acon-segueixin arribar al seu extrem terminal. La malla had’estar enterrada en la base per evitar que els desajusta-ments amb el terreny puguin deixar obertures per lesquals els animals aconsegueixin entrar a la via.

– En el cas del linx ibèric, a la facilitat de grimpar se sumala seva extraordinària capacitat per saltar. Per a aquestaespècie es recomanen tancaments de malla de torsió oelectrosoldada, que haurien d'arribar a una alçada de 2m per sobre del nivell del terreny. La part basal ha d’es-tar enterrada, i l'extrem terminal formant un angle de45° cap a l'exterior de la via, com en el cas del visó(vegeu la figura 13.4).

– El camaleó, un rèptil de distribució molt localitzada,també mostra una capacitat notable per superar les tan-ques, ja sigui grimpant o excavant. Els camaleons reque-reixen que el tancament, que ha de ser de 60 cm d'altu-ra, sigui d'un material completament llis, ja que podengrimpar per les malles o per superfícies rugoses. Cal evi-tar que la vegetació arbustiva o arbòria dels terrenys adja-cents contacti amb la tanca ja que, si no, els camaleonshi poden grimpar i arribar a la part superior del tanca-ment. A més, és imprescindible que el reforç que s'hi ins-tal·li per a aquesta espècie estigui enterrat 20 cm per sotadel terra per evitar que superin la tanca excavant.

Manteniment

– El control periòdic del tancament és imprescindible perdetectar i resoldre possibles deficiències. Els desperfectesmés habituals són els provocats pels intents dels animalsde passar per sota la malla i els desajustaments entre labase de la malla i el terreny. El primer any després de lainstal·lació del tancament es recomana fer una inspecciócada tres mesos i, posteriorment, una vegada a l'anycom a mínim.

FITXA 14 TANCAMENTS PERIMETRALS PER A PETITS VERTEBRATS


83

TANCAMENTS PERIMETRALS PER A PETITS VERTEBRATS FITXA 14

Figura 14.2 – Instal·lació d'un reforç a la part exterior dela malla convencional. Foto: C. Rosell.

Figura 14.4 – Reforç d'un tancament instal·lat per evitarl'accés de teixons i altres carnívors a la calçada. Foto: C. Rosell.

Figura 14.3 – Malla que presenta un tram de més densitata la part inferior. Foto: F. Navàs.

Figura 14.1 – Esquema d'instal·lació d'una malla de reforç per impedir el pas depetits vertebrats, adossada a la base d'un tancament per a grans mamífers.


84

FITXA 14 TANCAMENTS PERIMETRALS PER A PETITS VERTEBRATS

Figura 14.5 – Tancament que combina una prolongacióper impedir el salt de cèrvids i un reforç basal per a petitsvertebrats. Foto: M. Fernández Bou.


85


– Ungulats, alguns carnívors o altres tàxons.


– Quan hi hagi un alt risc que els animals quedin atra-pats en un tram de carretera amb tancament (cas proba-ble si és discontinu), s’hi han d'instal·lar sistemes quepermetin als animals retornar a la part exterior de la via.

– Els sistemes més recomanables són les simples rampes deterra, de soques d'arbres o d’altres elements. Consisteixenen l'acumulació de materials adossats als marges de la partinterior del tancament, perquè formin una rampa que arri-bi a l'extrem superior de la malla. D'aquesta manera elsanimals atrapats que es desplacin pel marge de la viapodran pujar per les rampes i saltar a la part exterior.

– Hi ha altres sistemes de rampes més complexos, peròtambé més estables, com el que es mostra en lesil·lustracions, en què les rampes es construeixen a partirde parets laterals de fusta tractada, que s’omplen ambterra entremig i es revegeten.

– Un altre mètode per facilitar l'escapament d'animalstancats és la instal·lació de portes amb molles, bascu-

lants o d'un altre tipus, que difereixen segons les espè-

cies a les quals van destinades. Les portes amb molles,

que s'obren quan l'animal exerceix una lleugera pressió

des de l'interior, com la que es mostra en les

il·lustracions, s'utilitzen a Holanda per facilitar la sortida

de teixons atrapats en trams tancats. També s'han expe-

rimentat sistemes de portes per a senglars. Amb tot, l'ús

d'aquests sistemes de portes requereix tasques freqüents

de manteniment, ja que, en cas contrari, poden quedar

permanentment obertes i facilitar l'accés d'animals des

de l'exterior de la via.

SISTEMES D’ESCAPAMENT EN TRAMS AMB TANCAMENT PERIMETRAL FITXA 15

H. Bekker


86

FITXA 15 SISTEMES D’ESCAPAMENT EN TRAMS AMB TANCAMENT PERIMETRAL

Figura 15.1 – Rampes dissenyades per permetre la sortidade cabirols des de l'interior d'un tram amb tancamentperimetral. Foto: C. Rosell.

Figura 15.2 – Una altra visió d'una de les rampes en què sen'aprecia la disposició respecte a la malla de tancament.Foto: C. Rosell.

Figura 15.3 – Sistema d'escapament consistent en terresque formen una rampa, vist des de l'interior de la via.Foto: H. Bekker.

Figura 15.4 – Porta d'escapament per a teixó. Foto:Minuartia.


87


– Ungulats especialment, i també per a altres espècies demamífers.


– Aquesta mesura és aplicable en trams de carreteresconvencionals que no disposin de tancament perimetrali on es detecti una alta incidència de mortalitat per atro-pellament de determinades espècies. També pot ser unamesura pal·liativa en cas que es registrin col·lisions ambungulats, sense arribar a generar un tram de concentra-ció d'accidents; en aquest cas es requereixen actuacionsmés radicals, com podria ser una instal·lació de tanca-ment perimetral combinada amb passos de fauna.

– L'actuació consisteix a fer una gestió de la vegetaciódels marges de les vies amb desbrossament i seguesperiòdiques que permetin mantenir una franja de bonavisibilitat, tant per al conductor, que podrà percebre lapresència d'animals als marges i eludir la col·lisió, comper a l'animal, que pot reaccionar davant l'aproximaciód'un vehicle i no travessar la via en aquell moment. En elcas dels animals de mida més petita, aquesta mesuratambé s'ha revelat efectiva, potser perquè el fet que lazona adjacent a la via no tingui una cobertura vegetaldensa i estigui desproveïda de refugis imposa més cau-tela en el moment d'accedir a la calçada i contribueix afacilitar la detecció de l'aproximació de vehicles.

– En zones forestals amb una densitat d’ungulats eleva-da (i en què s'hagin detectat col·lisions amb vehicles)

s'aconsella mantenir una franja mínima de 3 m sensecobertura arbòria ni arbustiva.

– En zones amb vegetació herbàcia o arbustiva s’han defer segues i desbrossaments freqüents per mantenir unaalçada màxima de la vegetació de 20 cm. Les actuacionss’han de programar d’acord amb les espècies afectadesi en els períodes més crítics.

– Aquesta mesura s’ha aplicat en diversos països i elsseguiments que se n’han fet (entre ells una experiènciaportada a terme a l'entorn de Doñana) han posat demanifest que es redueix sensiblement el nombre d'atro-pellaments, en aquest cas, de petits vertebrats.

– Quan aquesta mesura s'apliqui en espais naturals o enzones en què hi ha comunitats o espècies vegetals d'altinterès, cal l'assessorament d'experts per valorar si elsdesbrossaments o les segues freqüents hi són adequats.

GESTIÓ DE LA VEGETACIÓ DEL MARGES FITXA 16

R. Campeny


88

FITXA 16 GESTIÓ DE LA VEGETACIÓ DEL MARGES

Figura 16.1 – Franja desforestada a les vores d'una plantació forestal que afavoreix la detecció d’ungulatspresents als marges de la calçada. Aquesta mesura s'aplica de vegades per facilitar la lluita contra incendis.Foto: C. Rosell.

Figura 16.2 – Les segues freqüents permeten mantenir mar-ges sense refugis per a la fauna i reduir la incidència delsatropellaments d'espècies amenaçades. Foto: P. Robles.

Figura 16.3 – El desbrossament dels marges es combinaamb un reforç de senyalització d'advertiment de perill perla presència de fauna salvatge. Foto: R. Campeny.


89


– Es tracta d'una mesura per alertar els usuaris de la via del'alta probabilitat que la fauna salvatge travessi la calçada,i aconseguir que redueixin la seva velocitat de circulació.

– El senyal vertical normalitzat que adverteix de la proba-ble irrupció de fauna salvatge a la calçada és poc efectiua causa de la seva profusa utilització en moltíssims tramsde carreteres. Per això s'apliquen plafons especials perreforçar el missatge d'advertiment.

– Cal destacar que tots els senyals s’haurien d'ajustar ala normativa de senyalització i, per a la utilització d’ele-ments singulars, cal l'autorització prèvia dels organismescompetents.

– En els trams en què s'hagi detectat un alt índex d'ac-cidents causats per col·lisions amb grans mamífers espot reforçar la senyalització d'advertiment mitjançant elsmètodes següents:

• Afegir senyalització de limitació de velocitat.• Col·locar el senyal d'advertiment sobre plafons defons de colors cridaners.• Incorporar senyals lluminosos, preferentment cente-llejants.• Aplicar senyalització horitzontal, que indiqui en elpaviment l'entrada a un tram amb alt risc de trobar-seamb fauna salvatge.

– Als trams en què hi hagi un període de màxima con-flictivitat per col·lisió amb ungulats (per exemple, a lamajor part de regions el risc d'impacte amb senglar aug-menta de manera molt notable els mesos de tardor, iespecialment entre octubre i desembre), es pot optar perinstal·lar o reforçar els senyals d'advertiment només enaquests períodes. D'aquesta manera s'aconsegueix aug-mentar l'efectivitat del missatge i alertar els conductors,evitant l’habituació que produeix la presència permanentdels senyals.

Senyals amb sensors de detecció de fauna

– Un altre sistema alternatiu, amb un cost més elevat i forçadificultats tècniques per aplicar-lo, són els senyals que eme-ten centellejos lluminosos d'advertiment de perill i de limi-tació de velocitat, activats mitjançant sensors de deteccióde fauna. Aquests sensors detecten l'aproximació d'ani-mals de mida gran (cèrvids, óssos, etc.) a distàncies quepoden arribar als 200 m, gràcies a les diferències tèrmiquesentre el cos de l'animal i el seu entorn, o pel moviment.

– L'efectivitat d'aquests senyals es basa principalment queno adverteixen d'un risc potencial sinó d'un perill real, perla presència d'animals a les proximitats de la calçada.

– Per augmentar-ne l’efectivitat els usuaris de les vieshan d’estar informats del funcionament dels dispositiusmitjançant plafons informatius.

– Una limitació important per a l'ús d'aquest sistema ésque només es pot aplicar en zones relativament planes iamb vegetació arbustiva i herbàcia, que no interposinobstacles entre els animals i els sensors.

– Aquests dispositius requereixen manteniment i con-trols periòdics freqüents.

REFORÇ DE LA SENYALITZACIÓ D’ADVERTIMENT FITXA 17

M. Fernández Bou


90

FITXA 17 REFORÇ DE LA SENYALITZACIÓ D’ADVERTIMENT

Figura 17.1 – El missatge d'advertiment s'ha destacat mitjançant un plafó cridaner i de grans dimensions.Foto: Junta de Castilla y León.

Figura 17.2 – Reforç de senyalització d'advertiment i limi-tació de velocitat mitjançant centellejos lluminosos. Foto:H. Bekker.

Figura 17.4 – Senyalització que adverteix de la possibilitatque una espècie en perill d'extinció travessi en aquesttram. Foto: J. M. López Martín.

Figura 17.3 – El senyal incita el conductor a reduir la velo-citat recordant-li la presència d'animals molt vulnerables.Foto: Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.


91


– Ungulats.


– En aquesta fitxa es descriuen tres sistemes aplicats perprevenir els accidents causats per col·lisió amb ungulatsque es basen en la instal·lació d'estímuls sonors, olfac-tius o visuals, destinats a evitar que aquests animals tra-vessin les vies de transport o que ho facin amb cautela,alertats per aquests sistemes.

– Els seguiments realitzats en aquest tipus de mesureshan mostrat que, amb el pas del temps, perden l’efecti-vitat a causa de l’habituació dels animals.

– Per tant, aquestes mesures només són aplicables ambcaràcter temporal, mentre es defineixen altres solucionsl'efectivitat de les quals es pugui garantir a llarg termini.

Dispositius olfactoris

– Aquests sistemes, anomenats popularment «barreresd'olor», consisteixen en la col·locació, als dos costats dela via, de resines sintètiques impregnades amb substàn-cies que desprenen una olor que simula la dels humanso de depredadors d’ungulats. D’aquesta manera es pre-tén provocar l’alerta dels animals que s'acosten als mar-ges de les calçades, i facilitar així la detecció dels vehiclesque s'aproximin.

– Les resines s'adhereixen a estaques disposades en filerai amb una separació d'uns 5 m entre si o sobre la vegeta-ció que hi ha als marges de la carretera. Són necessàriesdues fileres de resina impregnada d'olor, una de les qualsha d’estar situada com més a prop millor de la vora de lacarretera i la segona, a 10 m de distància d’aquesta.

– Aquesta mesura té un alt cost de manteniment, ja que elproducte s’ha de reposar cada 3 o 4 mesos i les estaquespateixen desperfectes durant les tasques de sega de mar-ges o per altres causes. La conservació d'aquestes estaquessovint entra en conflicte amb les tasques de sega dels mar-ges o amb els treballs agrícoles, si la segona filera escol·loca a l'interior de camps de cultiu adjacents a les vies.

– Les experiències de seguiment aplicades a l'Estat espa-nyol posen de manifest que el nombre d'accidents esredueix durant les primeres aplicacions del producte. Noobstant això, s'ha constatat que amb el pas del temps elsanimals s'habituen a la presència de l'olor, per la qual cosa,després de diverses aplicacions, el sistema perd efectivitat.

– No obstant això, es pot considerar l'aplicació d'aques-ta mesura temporalment, en trams curts de carretera

especialment conflictius, i aplicant el producte només enels períodes crítics, per evitar que els animals s'habituïnals repel·lents.

Dispositius sonors

– Són elements que emeten sons que espanten els cèr-vids i el senglar, espècies a les quals es dirigeix habitual-ment aquesta mesura.

– S'han experimentat diferents tipus de sons o ultrasons,i també diferents sistemes emissors. En alguns casos esdisposen sobre estaques a la vora de les carreteres i enaltres casos s'adhereixen als mateixos vehicles.

– Es desaconsella l'aplicació d'aquesta mesura perquè elsseguiments fets en alguns països en què s'ha aplicat(França, concretament) han mostrat que no és efectiva amitjà termini. No obstant això, es continua investiganten aquest camp i potser en un futur estaran disponiblessistemes més efectius que els actuals.

Reflectors

– Consisteixen en materials reflectors instal·lats sobrepals, que reflecteixen la llum dels fars dels vehicles i laprojecten cap als hàbitats de l'entorn de la via.D’aquesta manera es pretén alertar els animals que esdesplacen per aquests ambients i evitar que s'acostin ala carretera. Per tant, cal destacar que els reflectorsnomés s'activen en els períodes del dia en què els vehi-cles circulen amb els fars encesos.

– L'ús de reflectors està força estès perquè tenen un baixcost i són fàcils de col·locar. Amb tot, els nombrososseguiments duts a terme en diversos països demostrenque els animals s'hi acostumen i perden l’efectivitat amitjà termini.

–Els reflectors requereixen tasques de manteniment fre-qüents i la seva conservació planteja problemes per a lasega de marges.

DISPOSITIUS DISSUASORIS FITXA 18

F. Navàs


92

FITXA 18 DISPOSITIUS DISSUASORIS

Figura 18.2 – Hi ha diversos models de reflectors utilitzats per projectar les llums dels fars cap a l'entorn de la via. Aquests sistemes demanen tasques freqüents de manteniment i la seva efectivitat és temporal.Fotos: C. Rosell, J. M. Velasco.

Figura 18.1 – Estaca amb resina sintètica impregnada d'un concentrat d'olor i disposició de les dues fileres d'estaques almarge de la carretera. La conservació d'aquests elements planteja conflictes amb les tasques de sega de marges o amb lestasques agrícoles i l'efectivitat d'aquesta mesura és temporal. Fotos: F. Navàs.


93


– Aus.


– A les pantalles acústiques transparents instal·lades alsmarges de les vies es produeix mortalitat d'aus quecol·lisionen amb la pantalla perquè no s’adonen de laseva presència. Per prevenir aquest conflicte és preferibleoptar, sempre que sigui viable, per la instal·lació de pan-talles opaques.

– Aquest conflicte és més habitual en pantalles situadesen marges de ponts i viaductes, ja que moltes aus volenseguint la trajectòria dels cursos fluvials.

– Per evitar aquest problema es recomana recobrir lespantalles transparents amb franges verticals de 2 cmd'ample i amb una separació entre si de 10 cm, o bé d’1cm d'ample i una distància entre si de 5 cm. Les marqueshan de ser de color clar perquè siguin visibles més fàcil-

ment durant la posta i l'alba, períodes que coincideixenamb una intensitat més elevada de desplaçaments d'aus.

– Les franges verticals es poden col·locar fàcilment mit-jançant adhesius, per reduir els conflictes generats perpantalles que ja estan instal·lades.

– La col·locació d'adhesius de siluetes de rapinyaires noés un sistema efectiu per obligar a desviar la trajectòriade les aus, tret que la densitat de siluetes sigui molt alta.

SENYALITZACIÓ DE PANTALLES TRANSPARENTS PER EVITAR LA COL·LISIÓ D’AUS

FITXA 19

H. Schmid


94

Figura 19.1 – Senyalització d'una pantalla acústica transparent a la qual s'han afegit bandes verticals perreduir el nombre de col·lisions d'aus. Foto: F. Navàs.

Figura 19.2 – Pantalla transparent amb siluetes de rapinyaires que no són efectives per impedir lescol·lisions d'aus. Foto: F. Navàs.


SENYALITZACIÓ DE PANTALLES TRANSPARENTS PER EVITAR LA COL·LISIÓ D’AUS

FITXA 19


95


– Petits mamífers, rèptils i amfibis.

Arquetes i sifons

– Les arquetes, els sifons i altres estructures associades ala xarxa de drenatge perimetral o transversal dificultenels moviments de les espècies de petites dimensions. Amés, poden ser un parany per als animals que hi quedenatrapats, ja que les reixes protectores deixen amplisespais que permeten que els animals de mida petita cai-guin i morin ofegats o per la impossibilitat de sortir delselements del sistema de drenatge.

– Per minimitzar aquest impacte s’haurien d'adequarrampes en un o més costats d'aquestes estructures perfacilitar la sortida dels animals que es trobin al l’interior.

– Les rampes han de tenir un pendent òptim de 30° imàxim de 45°.

– Les parets han de ser rugoses per afavorir que els ani-mals puguin pujar per les rampes. Els emmacats depedra són especialment adequats per revestir elementsde la xarxa de drenatge, com els baixants esglaonats perevitar l'erosió de talussos en sortides de drenatges(vegeu la fitxa 9).

Cunetes i vorades

– Les cunetes longitudinals que presenten la paret exte-rior vertical, o amb un pendent elevat, no permeten que

els animals de mida petita que hagin pogut accedir a lacalçada es reincorporin als terrenys adjacents. Per això,es recomana que les cunetes longitudinals tinguin conti-nuïtat amb l'entorn i que la seva paret exterior tingui unpendent de com a màxim 45°. D'aquesta manera espal·liarà l'efecte barrera que d'una altra manera exercei-xen les cunetes sobre animals petits.

– També les vorades dels marges de les carreteres, nor-malment verticals, són un parany mortal per a molts ani-mals; s'haurien d'adequar, doncs, rampes de sortidacada 25 m com a màxim o, com a alternativa, construirvorades en rampa.

– Aquestes mesures són especialment importants en viesque travessin entorns naturals amb una diversitat faunís-tica elevada, o en què es prevegi algun conflicte ambuna espècie en concret.

F. Navàs

ADAPTACIÓ D’ARQUETES, CUNETES I ALTRES ELEMENTS QUEPODEN CAUSAR MORTALITAT DE FAUNA

FITXA 20


96

Figura 20.4 – La paret vertical de la cuneta representa unabarrera per als animals petits que cauen a l'interior de lacalçada i no poden sortir-ne. Foto: C. Rosell.

Figura 20.5 – Les reixes protectores han de ser molt den-ses per evitar la caiguda d’animals petits. A més, sempreés preferible que les parets de les arquetes o pous s'adap-tin per facilitar la sortida d'animals. Foto: C. Rosell.

Figura 20.2 – Cuneta que permet un accés fàcil als margesde la via dels animals que hagin travessat la calçada. Foto:F. Navàs.

Figura 20.1 – Esquema d'una cuneta i de la rampa de sortida d'arquetes o altres elements del sistema dedrenatge perimetral.

Figura 20.3 – Transició gradual entre la via i l'entorn. Foto:C. Rosell.


ADAPTACIÓ D’ARQUETES, CUNETES I ALTRES ELEMENTS QUEPODEN CAUSAR MORTALITAT DE FAUNA

FITXA 20






Annexos

4

1 2 3 4 5


GARCÍA MOLINOS, J.; MARTÍNEZ DE AZAGRA, A.2004. Diseño y construcción de pequeñas obras depaso viario compatibles con la migración de los peces.Universidad de Valladolid. 8 p. Valladolid.

HLAVÁC, V.; ANDÈL, P. 2002. On the permeability ofroads for wildlife: a handbook. Agency for NatureConservation and Landscape Protection of the CzechRepublic and EVERNIA s.r.o. 51 p. Liberec.

IUELL, B.; BEKKER, H. G. J.; CUPERUS, R.; DUFEK, J.;FRY, G.; HICKS, C.; HLAVÁC, V.; KÉLLER, V.; ROSELL,C.; SANGWINE, T.; TORSLOW, N.; WANDALL B. 2005.Fauna y tráfico: Manual europeo para la identificaciónde conflictos y el diseño de soluciones. COST 341.Fragmentación del hábitat causada por las infraes-tructuras de transporte. Ministerio de MedioAmbiente. 166 p. Madrid. (Edició en anglès publicadael 2003 per KNNV Publishers).

LIMPENS, H. J. G. A.; TWISK, P.; VEENBAAS, G. 2005.Bats and road construction. Dutch Ministry ofTransport, Public Works and Water Management,Road and Hydraulic Engineering Institute. Society forthe Study and Conservation of Mammals. 24 p. Delft.

ROSELL, C.; ÁLVAREZ, G.; CAHILL, S.; CAMPENY, R.;RODRÍGUEZ, A.; SÉILER, A. 2003. COST 341. La frag-mentación del hábitat en relación con las infraestruc-turas de transporte en España. O.A. ParquesNacionales. Ministerio de Medio Ambiente. 349 p.Madrid.

ROSELL, C.; VELASCO RIVAS, J. M. 1999. Manual deprevenció i correcció dels impactes de les infraestruc-turas viàries sobre la fauna. Documents dels Quadernsde Medi Ambient, 4. Departament de Medi Ambient.95 p. Barcelona. (Inclou traducció al castellà).

SETRA. 2005. Aménagements et mesures pour lapetite faune – Guide technique. Service d'EtudesTechniques des Routes et Autoroutes, Ministère desTransports, de l'Equipement, du Tourisme et de laMer. 264 p.

TROCMÉ, M.; CAHILL, S.; DE VRIES, H.; FARRALL, H.;FOLKESON, L.; FRY, G.; HICKS, C.; PEYMEN, J. (ed.).2003. COST 341. Habitat fragmentation due to trans-portation infrastructure. The European review.Comissió Europea.

VELASCO, J. M.; YANES, M.; SUÁREZ, F. 1995. El efec-to barrera en vertebrados. Medidas correctoras en lasvías de comunicación. CEDEX Centro de Estudios yExperimentación de Obras Públicas. 139 p. Madrid.

Més informació a:

Pàgina web de Ministeri de Medi Ambient:www.mma.es.

Web de l'organització Infra Eco Network Europe (dis-tribució dels productes elaborats durant el desenvolu-pament de l'Acció 341): www.iene.info.

99

4 Altres fonts d’informació


Annexos




Annexos

5

1 2 3 4 5


Annex I: Directrius sobre elsestudis que s’han de dur aterme en la fase d'avaluaciód'impacte ambiental per a lareducció d'impactes sobre lafauna i els seus hàbitats

Considerant la informació que es requereix per al dis-seny de passos de fauna i tanques perimetrals, a con-tinuació s'indiquen els continguts que haurien defigurar, com a mínim, en els estudis d'impacteambiental (EIA) que es duen a terme sobre la basedels estudis informatius o els projectes de traçat denoves vies.

No es tracta d'una revisió exhaustiva, i menys encara

quan els procediments dels EIA no coincideixen estric-

tament en les diferents comunitats autònomes, i els

documents que es demanen al llarg del procés diferei-

xen entre si. Amb aquesta revisió es pretén només

enumerar les diferents informacions que s’han de tenir

en compte per minimitzar els impactes sobre la fauna

i els seus hàbitats, i reflectir com, al llarg del procés,

fan falta enfocaments diferents, des de l'anàlisi territo-

rial aplicada a les fases inicials de selecció del corredor

de traçat fins a la definició detallada de cadascuna de

les mesures que s'aplica a la fase de projecte construc-

tiu, o les actuacions de manteniment i d'avaluació de

l'efectivitat de les actuacions, que s’han de dur a terme

durant l'etapa d'explotació de la via.

103

5 Annexos


104

ACTIVITATSInformació de base /

Treballs que s’han de dur a terme

Anàlisi global del territori afectat per l'estudiinformatiu o el projecte de traçat

– Característiques generals de la via.– Delimitació de l'àrea d'estudi.– Afectació d’espais naturals protegits i altresàrees d'interès per a la conservació de la diver-sitat biològica.– Presència d'altres infraestructures o usosadjacents a la via que puguin comportar efec-te barrera.

Diagnòstic de l'estat inicial del medi– Informació sobre les espècies de fauna pre-sents en l'àrea d'estudi, el grau d'amenaça, ladistribució i els hàbitats.– Cartografia i anàlisi d'hàbitats i usos del sòl.– Cartografia i anàlisi de zones d'interès per ala connectivitat ecològica.

Avaluació dels efectes de fragmentació d'hàbitats de les diferents alternatives de traçat

– Superposició de les alternatives de traçat a lacartografia de zones d'interès per a la fauna iàrees d'interès per a la connectivitat.– Anàlisi dels trams del traçat que discorren entúnel i viaducte, estructures transversals previs-tes i usos a què es destinen (drenatge / pas devia pecuària / pas per als vianants / pas de camíforestal / pas de carretera / pas de línia deferrocarril).– Anàlisi del grau de fragmentació generat percada alternativa de traçat.

Disseny de mesures per minimitzar els impactes

– Actuacions per reduir la fragmentació d'hà-bitats i permeabilitzar la via al pas de fauna:passos de fauna específics i/o adaptats.– Tancaments perimetrals i altres actuacionsper evitar l'accés de fauna salvatge a les plata-formes de circulació de vehicles.– Altres actuacions de protecció de la fauna.

Disseny d'actuacions per garantir la funcionalitat i efectivitat de les mesures

INFORMACIÓ I DOCUMENTSMÉS DESTACABLES

• Descripció del territori afectat per les dife-rents alternatives dels corredors de traçat.• Afectacions a espais d'interès per a la con-servació de la diversitat biològica.

• Descripció de la fauna afectada i els seusrequeriments d'hàbitat.• Cartografia d'àrees d'interès faunístic (identi-ficant per a quins grups taxonòmics de referència).• Cartografia d'àrees d'interès per a la con-nectivitat ecològica i la dispersió de fauna sal-vatge.

• Identificació i caracterització delsimpactes sobre la fauna.

• Cartografia de sectors conflictius.– En què el traçat intercepta hàbitats d'interèsper a espècies amenaçades o molt sensibles ala fragmentació dels hàbitats.– En què el traçat intercepta zones d'altinterès per a la dispersió de fauna (connectorsecològics).– En què el traçat fragmenta taques de boscos-illa d'extensió reduïda.– En què la construcció o el funcionament dela via pot pertorbar hàbitats adjacents d'in-terès per a la fauna (zones de nidificaciód'espècies sensibles, zones de reproducciód'amfibis, etc.).

• Descripció del conjunt de mesures per mini-mitzar impactes sobre la fauna que s’han d’in-corporar en el projecte constructiu.

– Prescripcions tècniques per executar-ho.

– Plànols de mesures correctores: plantes,alçats i detalls sobre el condicionament delsaccessos i del mateix pas.

– Pressupost.

• Disseny del Pla de Vigilància Ambiental.• Disseny del Programa de seguiment iavaluació de l'efectivitat de les mesures.


Annex II: Síntesi dels requeriments de les diferentsespècies i grups taxonòmics dereferència aplicables a la selecció del tipus de pas de fauna

Pràcticament totes les espècies de fauna salvatgepoden patir impactes causats per les infraestructuresviàries. En la fase d'avaluació d'impacte ambiental ésfonamental identificar amb detall les espècies mésvulnerables, valorar els impactes i definir les mesuresdestinades a prevenir-los o reduir-los. Amb relació al'efecte barrera i la mortalitat causada per la via, quesón l'objectiu d'aquest document, els grups querequeriran més atenció són els que es detallen a con-tinuació, indicant quins són els aspectes que més con-dicionen l’ús dels passos de fauna.

La taula II.1 sintetitza els requeriments que s'han reve-lat com a especialment significatius per facilitar o perdificultar l'ús dels passos de fauna dels diferentstàxons. La informació s'ha obtingut a partir de segui-ments d'estructures transversals realitzats en diferentszones de l'Estat espanyol, sense detallar aspectes con-crets que poden ser importants per a algunes espèciesen particular. En tot cas, sempre que pugui afectaruna espècie de la fauna salvatge qualificada com aamenaçada, es requereixen anàlisis complementàriesfetes per experts en l'ecologia d'aquesta espècie, perconcretar el disseny de les mesures que s'hi apliquin.

INVERTEBRATS

Hi ha una àmplia diversitat de grups taxonòmics inclo-sos sota aquesta denominació però, en general,s'haurà de tenir en compte que tots s’associen clara-ment a determinats hàbitats, i la majoria té una capa-citat de desplaçament limitada. Encara que les possi-bilitats de reduir impactes són molt restringides, ésimportant que en la fase dels EIA s'identifiqui lapresència d'espècies endèmiques o protegides i s'in-tenti evitar-ne les afectacions.

L'única mesura per reduir els impactes que es podràconsiderar de manera general (a més de la prevencióde la destrucció i alteració d'hàbitats) és la permeabi-lització de la via al pas d'invertebrats terrestres a par-tir de la connexió dels hàbitats als quals estiguin asso-ciades les espècies. Per això, només els viaductes ade-quadament adaptats per afavorir el pas de fauna(Viaductes adaptats, fitxa 5), o els grans ecoductes(Ecoductes, fitxa 1), amb la superfície revegetadaamb comunitats vegetals similars a les de l'entorn,poden facilitar els desplaçaments d'algunes espècies.Altres tipus de passos inferiors no permeten la restau-ració completa de franges contínues d'hàbitat a l’inte-rior, encara que és possible atreure-hi determinats

insectes i altres invertebrats col·locant fileres desoques d'arbres o de roques que els ofereixin refugi ique n’afavoreixin el pas d'una banda a l’altra.

La resta de passos i mesures descrits en aquest docu-ment no són aplicables als invertebrats.

PEIXOS

També es tracta d'un grup particular, que només potfranquejar les infraestructures viàries utilitzant els cur-sos fluvials travessats mitjançant viaductes adaptatsper facilitar el pas de fauna (Viaductes adaptats,fitxa 5), o bé mitjançant drenatges pels quals disco-rren cursos permanents i que han estat adaptats per alseu ús (Drenatges adaptats per a peixos, fitxa 10).

AMFIBIS

Aquest grup, que inclou granotes, gripaus, salaman-dres, etc., és molt sensible a l'efecte de les vies detransport, especialment a causa de l'alt nombre d'a-tropellaments. Això és deu al fet que moltes espèciesfan migracions a la fi d'hivern o primavera cap alstolls, llacunes o altres ambients aquàtics en què esreprodueixen, i per tornar després, a les zones on pas-sen la resta de l'any. Les carreteres i els ferrocarrilsobstaculitzen aquests desplaçaments massius, en quèamb freqüència participen centenars d'individus, icausen una gran mortalitat, si no s'hi apliquen lesmesures adequades.

Per evitar l'accés d'amfibis a les calçades no són apli-cables els tancaments perimetrals tradicionals i esrequereixen tanques específiques, de poca altura, peròopaques, que serveixen d’estructures per guiar els ani-mals cap als passos. Per això, per reduir els atropella-ments, cal una identificació molt concreta de les zonesde reproducció i els trams en què els desplaçamentsmigratoris intercepten les vies de transport. En aqueststrams s’hauria de situar una bateria de passos combi-nats amb tancaments específics de guia que obligues-sin els individus a dirigir-s’hi (Passos per a amfibis,fitxa 11). Tenint en compte la marcada estacionalitatdel fenomen migratori, també es poden aplicar mesu-res temporals, que es descriuen en la fitxa 11.

105


RÈPTILS

Encara que per a algunes espècies de rèptils, com elsdragons, els drenatges i altres estructures transversalsa la via poden representar un nou hàbitat, per a lamajoria de rèptils (llangardaixos, camaleons, serps,tortugues, etc.) les carreteres són zones amb un altrisc de mortalitat. Algunes espècies mostren rebuig atravessar les superfícies pavimentades i, per això, la viaté un efecte barrera per a la seva dispersió, mentreque en altres casos s'observa que les calçades exercei-

xen una certa atracció, a causa del fet que la superfí-cie pavimentada té una temperatura més elevada quel'ambient circumdant en alguns períodes. Les espèciesque mostren aquest comportament, així com les quetravessen les calçades molt lentament, com ara elscamaleons, poden veure notablement afectades lesseves poblacions per l'elevada mortalitat causada peratropellament.

La localització de trams conflictius és difícil de preveu-re, tret que es conegui amb precisió la distribució

106

GRUPTAXONÒMIC

Taula II.1 Variables determinants en l'ús d'estructures condicionades com a passos de fauna. Font: Adaptat apartir de Rosell & Velasco Rivas (1999).

1 La ubicació del pas és important per a totes les espècies. En la taula s'indiquen únicament els grups en què s'ha observat que aquesta variableté una incidència fonamental per garantir l'ús del pas.

Amfibis

CONDICIONS QUE INFLUEIXEN EN L'ÚS D'UN PAS DE FAUNA

N’AFAVOREIXEN L’ÚS

• Ubicació adequada.1

• Presència d'humitat o aigua a l'interior(sense que en cobreixi tota l’amplada) i ales entrades del pas.

• Dimensions àmplies (excepte si es tractade passos específics amb tancaments d’in-tercepció i guia cap als passos).

• Existència de grans desmunts o terraplensal sector on se situa el pas.

• Existència de graons o pous als accessosdel pas.

Rèptils

Lagomorfs

Carnívors

Ungulats

Petits mamífers

• Substrat natural.

• Bon condicionament de la vegetació a lesentrades al pas.

• Dimensions àmplies (mínim 2 x 2 m).

• Bona visibilitat de la boca oposada del'estructura, des de l'entrada al pas.


• Bon condicionament de la vegetació alsaccessos del pas.

• Dimensions àmplies (mínim 2 x 2 m) ibona visibilitat de la boca oposada de l'es-tructura, des de l'entrada al pas (aquestavariable, segons els resultats de seguiments,només és rellevant en el cas de la guineu).


• Dimensions àmplies.

• Bon condicionament de la vegetació alsaccessos del pas.

• Existència de grans desmunts o terraplensal sector on se situa el pas.

• Presència d'aigua a l'interior i als accessosdel pas.

• Presència d'aigua a l'interior i als accessosdel pas.

• Base de xapa metàl·lica corrugada.

• Existència de graons o pous als accessosdel pas.

• Presència d'aigua que cobreix tota la basedel pas.

• Substrat de xapa metàl·lica corrugada(excepte per a geneta i fagina).

• Accés al pas a través de rampes pronun-ciades (pas situat a un nivell diferent delsentorns).

EN DIFICULTEN L’ÚS


d'una determinada espècie, i les zones on es concen-tra una densitat més elevada. No obstant això, ésimportant preveure l'execució de mesures correctoresaplicables en la fase de funcionament si es detectenpunts especialment problemàtics.

Els tancaments perimetrals tradicionals no són ade-quats per a rèptils, que requereixen reforços especials(vegeu la fitxa 14). Aquestes tanques s’han de dis-senyar de manera que condueixin els animals cap alspassos. No es tracta d'espècies molt exigents pel quefa a les dimensions de l'estructura, però s'ha observatque algunes espècies mostren preferència per passosamb substrat natural, encara que aquest efecte nos'observa en altres espècies, per exemple en les tortu-gues terrestres, que usen sense dificultats calaixos deformigó. La presència d'aigua recobrint la base delpas, en canvi, en dificulta l’ús en totes les espècies.Gairebé tots els tipus de passos descrits en aquestdocument, adequadament adaptats, es poden utilit-zar per al pas de rèptils.

AUS

Aquest grup, per la seva capacitat de volar, és delsque menys pateixen l'efecte barrera de les vies, peròtanmateix, resulta afectat per la mortalitat causadaper col·lisions amb vehicles. Entre els aspectes mésconflictius destaquen:

– La mortalitat causada per col·lisions amb vehiclesen els trams que discorren sobre un terraplè, espe-cialment quan la via discorre per un aiguamoll, oquan travessa un curs fluvial. En aquest últim casl'augment de mortalitat es deu al fet que moltesespècies volen seguint aquests cursos i eleven laseva alçada de vol en arribar a un viaducte sobre elqual discorre la carretera. La correcció d'aquestsimpactes requereix anàlisis detallades de cada cas,però es pot abordar mitjançant la col·locació depantalles o plantacions que obliguin a elevar l'alça-dade vol de les aus.

– Un altre efecte que s'ha observat és la mortalitatcausada per col·lisió amb pantalles acústiquestransparents. Aquestes pantalles, que es col·loquenper reduir el soroll causat pel trànsit en els hàbitatsadjacents i que permeten a l'usuari de la via veureel paisatge, no són percebudes per moltes aus quemoren en col·lisionar-hi. L'aplicació de bandes verti-cals adhesives és una mesura eficaç per preveniraquest impacte (vegeu la fitxa 19).

– Les pertorbacions pel soroll generat pel trànsittenen efectes en la presència d'aus a les zones adja-cents i s'ha demostrat que poden interferir en lareproducció d'algunes espècies. En trams que tra-vessen hàbitats d'especial interès per a la nidificaciód'aus, s'haurà de considerar la necessitat d'instal·larpantalles acústiques opaques que en redueixin el

nivell sonor, alhora que eviten que les aus hicol·lisionin.

– Finalment, es constata en alguns trams una altamortalitat d'aus rapinyaires que s’acosten a les viesatretes per la font d'aliment que suposen les pobla-cions de petits mamífers, especialment talpons, quecolonitzen les mitjanes de les infraestructures.L'aparició d'aquest impacte es pot pal·liar reduint lapresència d'elements que puguin ser utilitzats coma paradors per a aquestes aus, o dissenyant mitja-nes i talussos inhòspits per a la fauna que evitin l'a-tracció d'animals cap a aquests punts amb un riscmolt alt de mortalitat. En tot cas, es tracta d'impac-tes localitzats que requereixen el disseny de mesu-res adaptades a cada cas particular.

MAMÍFERS

Els grups taxonòmics integrats en aquesta classe pre-senten una gran diversitat de situacions enfront del'impacte de les infraestructures viàries. Per això a con-tinuació es comenten les particularitats de cadascun.

Quiròpters

Encara que la capacitat de vol de les ratapinyadesredueix l'efecte barrera de les infraestructures line-als, aquest grup té nombroses espècies amenaça-des i també ha de ser objecte d'atenció. Entre elsimpactes que s'hi han observat destaca la ins-tal·lació de colònies de quiròpters en túnels, i espe-cialment, en falsos túnels, en els quals troben refu-gi entre les separacions dels diferents arcs que con-formen les voltes. Aquests punts es detecten per laconcentració d'un alt nombre d'atropellaments alsseus voltants.

Un altre aspecte que cal considerar és la possibilitatd'orientar el vol d'algunes espècies de ratapinyadesper guiar-les cap a túnels o ecoductes pels qualspoden travessar les vies sense risc de col·lisió. Lesplantacions de fileres paral·leles d'arbres als margesde les calçades s’ha experimentat a França i s'ha vistque era eficaç com a sistema de guia de vol, ja quealgunes espècies tenen el costum de volar seguintaquestes estructures lineals.

Una altra mesura per reduir les col·lisions és substi-tuir els llums de mercuri pels de sodi en lail·luminació de les vies, per evitar l'atracció d'insec-tes nocturns que, al seu torn, atreuen rat-penats.

Micromamífers

La major part d’insectívors i rosegadors són poc sensi-bles a aquest efecte barrera, d'una banda, perquèrequereixen extensions d'hàbitat relativament reduï-des i, de l’altra, perquè no mostren requerimentsespecials per utilitzar com a passos tot tipus d'estruc-tures transversals (vegeu la taula II.1). No obstant això,

107


destaquen els casos de talpons que colonitzen talus-sos i mitjanes amb vegetació herbàcia i, encara queaixò no els suposa grans riscos, comporta, com s'hacomentat, que atreguin aus rapinyaires que sí quetenen un alt risc de col·lisió amb vehicles.

També els eriçons estan particularment afectats pelsatropellaments en alguns trams i requereixen el dis-seny d'actuacions específiques per evitar que acce-deixin a les calçades i obligar-los a dirigir-se cap aestructures que es puguin utilitzar com a pas defauna.

Lagomorfs

Els conills i les llebres són força sensibles als atrope-llaments i reticents a utilitzar drenatges que no esti-guin completament secs o passos de dimensionsmolt reduïdes. Amb tot, l'efecte barrera de les viesamb una alta densitat de trànsit pot reduir-se fàcil-ment amb tancaments perimetrals que els conduei-xin a passos. Són adequats tant els superiors (eco-ductes, passos superiors específics i multifun-cionals, fitxes 1, 2 i 3) com els inferiors (viaductesadaptats, passos inferiors específics i multifun-cionals, fitxes 5, 6, 7 i 8). Els drenatges adaptatsnomés són aplicables si es mantenen secs durant lamajor part de l'any.

Carnívors

Aquest grup inclou espècies amb requerimentsmolt diferents pel que fa a l'ús de passos de fauna.Algunes, com la geneta o la fagina, utilitzen tottipus d'estructures, incloses les de dimensions moltreduïdes i fins i tot drenatges de xapa d'acer corru-gat. Altres, com el teixó o el turó, també utilitzentot tipus de tubs, fins i tot els de diàmetre inferior a1 m. No obstant això, les guineus requereixendimensions més grans, com els linxs, que són moltpropensos a passar directament per damunt de les

calçades, fins i tot saltant les tanques perimetrals.Finalment, també inclou espècies com l'ós, querequereixen grans passos, preferentment específicsper a la fauna. En tots els casos, els passos que s'i-nunden no són adequats, encara que la làmina d'ai-gua sigui molt poc profunda. Fins i tot els carnívorssemiaquàtics, com la llúdria, requereixen que el pasdisposi de franges laterals seques.

Ungulats

Aquest grup, que inclou el senglar, els cèrvids (cabi-rol, daina i cérvol) i els bòvids (mufló, isard i cabrasalvatge), és dels que centren més atenció, nonomés per la seva sensibilitat a la fragmentaciód'hàbitats, ja que requereixen extenses àrees decampeig, sinó pels greus problemes de seguretatviària que causen les col·lisions de vehicles ambungulats. Aquest conflicte s'ha accentuat notable-ment durant els últims anys a causa, d'una banda,de l'expansió, demogràfica i geogràfica, que mos-tren moltes d'aquestes espècies, i de l’altra, del’augment de l'extensió de la xarxa viària, de lesintensitats de trànsit i de la velocitat de circulaciódels vehicles.

L'accés d'aquestes espècies a les carreteres i alsferrocarrils es pot contenir mitjançant tancamentsperimetrals adequats (vegeu la fitxa 13) que diri-geixin els animals cap a passos que en compleixinels requeriments. Cal destacar que aquestes espè-cies requereixen estructures de grans dimensions,que poden ser tant superiors (ecoductes, passossuperiors específics i multifuncionals, fitxes 1, 2i 3) com inferiors (viaductes adaptats, passosinferiors específics i multifuncionals, fitxes 5, 6i 7) a les vies. La resta de passos descrits en el docu-ment no són aplicables a aquest grup.

108


PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY DE PASSOS DE FAUNA ITANCAMENTS PERIMETRALS és el primer número de la sèrie Documentsper a la reducció de la fragmentació d'hàbitats causada per infraestruc-tures de transport. A partir de la participació en el projecte europeuCOST 341 es va constituir el Grup de Treball sobre Fragmentaciód'Hàbitats causada per Infraestructures de Transport, coordinat per laDirección General para la Biodiversidad, del Ministerio de MedioAmbiente, i que integra representants de les administracions deTransport i de Medi Ambient de totes les comunitats autònomes i del'Estat. Aquest grup va acordar la redacció d'aquest document que, apartir de les directrius del manual europeu FAUNA Y TRÁFICO, elaboraten el projecte COST 341, concreta les prescripcions tècniques que s’hand’aplicar en el disseny de passos de fauna i tancaments perimetrals, iindica uns mínims de compliment obligat per garantir-ne l’efectivitat, itambé recomanacions per optimitzar-ne el funcionament.

Aquest document s'aporta com una referència bàsica perquè l’adoptinles diferents administracions autonòmiques i de l'Estat, i amb la volun-tat que constitueixi una proposta de norma a homologar.

Documents per a la reducció de la fragmentació d'hàbitatscausada per infraestructures de transports

PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER AL DISSENY DEPASSOS DE FAUNA I TANCAMENTS PERIMETRALS

PR

ES

CR

IPC

ION

S T

ÈC

NIQ

UE

S P

ER

AL

DIS

SE

NY

DE

PA

SS

OS

DE

FA

UN

A I

TA

NC

AM

EN

TS

PE

RIM

ET

RA

LS

1

cobertes finals ok:Maquetación 1 23/7/08 23:27 Página 1