MAIG DE 2012. ANY XV Número 172. www.diaridelatorre.com

Un any després Un any després

2 la Torrela Torre MAIG DE 2012 ddT

Del Diari de la Torre al ddT L’Agenda imprescindibleAjuntament 977640025Jutjat de Pau 977640021CAP 977643809Policia Local 977646005Mossos d’Esquadra 112Bombers 085Parròquia de Sant Pere 977640154Parròquia de Sant Joan 977640806Patronat de Cultura 977643888Patronat de Turisme 977644580Biblioteca municipal 977643175Residència Pere Badia 977641132Jutjat de Pau 977640021Ona la Torre 977958635

Llar d’Infants municipal 977642535Antoni Roig 977640836 Molí de Vent 977130246 l’Anitina 977642496Mirades 977640421IES Torredembarra 977640312IES Ramon de la Torre 977642402

Arasa 977642704Cogul 977640003Escudé 977130735Miró 977640735Sant Jordi 977642750

Escoles

Farmàcies

Deixallera 977645819SOREA 977642201ENHER 900770077Protectora d’Animals 977642295Tanatori 900506712Port Esportiu 977643234Recollida de residus 977645819Correus 977640528Salvament Marítim 977644648Llar del Jubilat 977643889UDT 977643273BASE 977642620Zona Esportiva 977643546Patronat Antoni Roig 977644308Consell comarcal 977249484Diputació de Tarragona 977296633

Santa Rosalia 977643434Creu Roja 977244769El Vendrell 977661141SEM 977222222

Torre Taxi 977641147Taxi Vidal 609379161Taxi Reche 977643775Taxi Miguel 977641129Taxi Valero 977641003Taxi Xavi 620859548Taxi Rodrigo 608835458

Ambulàncies

Taxis

EDITORIAL SERVEIS

El Diari de la Torre anunciava el passat 18 de maig una nova època, que ja es visualitza en aquest número, del mes de maig. Amb ell, una edició a la xarxa, el BaixGaià.cat.

Farà gairebé un any, un nou equip es va fer càrrec de la capçalera degana de la premsa torrenca. La família Vilà/Marín havia inventat, endegat i mantingut un excel·lent mitjà local, el nostre repte és refermar el nivell i adaptar el producte als temps actuals, uns temps de premsa en transformació, de reconsideració dels llenguatges periodístics, de buscar noves formes per captar l’nterès i fer-lo còmplice des de la interactivitat.

El Diari de la Torre i el ddT són el mateix, però dit simbòlicament des del salt que els temps també han fet en els hàbits d’escriptura i de lectura. D’una generació en paper a una generació en pantalla. De la pàgina al twitter.

La voluntat de l’equip que fa el Diari de la Torre és sempre de servei, la informació i l’opinió ho són, però també ho és la publicitat. Sobre aquests tres eixos construïm el nostre producte, que té el seu principal deure

en la satisfacció i el grat dels seus lectors. La nostra garantia és que ens agrada fer-ho així i que hi treballem de gust. La bona recepció que està tenint una transformació que hem volgut gradual i no traumàtica, ens anima a tirar endavant, bo i agraint el suport que rebem de la nostra audiència, líder en el seu terreny, dels anunciants que confi en en nosaltres per difondre els seus missatges, dels col·laboradors que s’expressen cadascú amb les seves idees, i de l’Ajuntament que des del suport institucional troba en el Diari de la Torre un canal per difondre la seva activitat. L’acte del passat dia 18 va ser una bona manera de visualitzar aquesta gran família que és el ddT quinze anys després del naixement del degà de la premsa local.

Agraïm fi nalment a Joaquim Maria Puyal que va acceptar d’acompanyar-nos, amb la seva presència i la seva refl exió, en l’engegada d’aquesta nova època. Ell és un gran comunicador, i és una persona estimada, per la seva bondat i ètica. Un excel·lent arquetip del què pretenem.

3PublicitatPublicitatddT MAIG DE 2012

4 lala Torre Torre MAIG DE 2012 ddT

Oberts des de 1820L’Hostal Coca de Torredembarra rep el reconeixement dels hostalers de tot l’Estat

L’any 1820 Torredembarra era una població que no arribava pas a 3.000 habitants. De fet, poques coses hi ha en comú amb la Torre que coneixem avui dia. Una d’elles, però, ha estat sinònim de la vila els darrers 190 any:la Pensió Coca, coneguda tam-bé com a Hostal, Casa o Fonda Coca. Tal ès el mèrit de la casa i de les generacions que han manti-gudes obertes les portes, que la Federació Espanyola d’Hostele-ria va voler homenatjar la famí-lia Coca en un acte el passat mes d’abril a Sant Sebastià.

Gairebé 200 anys de negoci

La Pensió Coca era situada a l’antiga carretera de Vilafranca del Penedès i va néixer com a casa de posta on les diligències podien canviar les montures i donar aigua i descans als cavalls. Un bon exemple de l’expressió “parada i fonda”.

Després de dues dècades com a llogaters, Joan Coca, avi de l’ac-tual propietari, va comprar el lo-cal i el solar del costat per la xifra de 75 pessetes. Amb l’arribada del ferrocarril a la Torre el 1865, va tocar canviar la idea del nego-ci, i l’encarregat de fer-ho va ser Eusebi Coca.

Amb un dels primers cotxes que va veure Torredembarra, era l’encarregat d’anar a recollir els clients a l’estació de tren, ja fossin viatgers o marxants, i por-

tar-los fi ns a la pensió situada a la carretera de Vilafranca, que continuava sent un lloc de pas. A partir d’aquella carretera, va anar creixent la vila de Torredembarra i la visibilitat de l’Hostal seguia sent important

Anys després, però, es va desviar la carretera N-340 en paral·lel a la via del tren i a la família Coca li va tocar tornar a reiventar-se i apostar pels banquets, pensió di-ària amb 41 habitacions i la gas-tronomia.

Premi a tota una trajectòria

Per entendre el signifi cat de la Pensió Coca hem de saber que és un dels quinze hostals més antics de l’Estat espanyol. Poques cases poden dir que han estat obertes gairebé dos cents anys i han vist escriure la història d’un poble i d’un país des de darrere el taulell.

És per aquest motiu que la Federació Espanyol d’Hosteleria va homenatjar la Pensió Coca entregant a la família la medalla d’or, en un acte a Sant Sebastià. L’establiment de la Torre va ser l’única casa catalana que va rebre l’homenatge, acompanyada dels millors cuiners bascos, com ara Juan Mari Arzak, Elena Arzak o Jaime Berasategui.

Rodejats d’estrelles michelín, van gaudir de Sant Sebastià i d’un gran sopar a Getaria, amb plats dels cuiners que ja havíem citat anteriorment i que va per-metre als assistents degustar part de la millor cuina de la península.

Previ a aquesta degustació única i privilegiada, va ser el torn de les emocions i els homenatges. En un dels espais més emblemà-tics de Sant Sebastià. el Palau de Congressos i l’Auditori Kursaal.

Una medalla d’or merescuda

El Joan Coca va ser l’encarregat de recollir el diploma que acredi-ta la medalla d’or i una reproduc-ció de la Platja de la Conxa.

Abans, però, van poder gaudir dels pintxos de Sant Sebastià acompanyats de guies de luxe: restauradors de la ciutat, que van voler ser al costat de la medalla d’or d’aquest 2012, tot un símbol per als cuiners i cuineres.Quan va arrbar el torn de

Catalunya, tots els asisstents van poder descobrir la història de l’Hostal Coca, un indret per on han passat polítics i reis durant tres segles diferents.

Com tothom es pot imaginar, va ser un moment d’orgull per a la família Coca, que primer havia tingut els seus dubtes d’anar-hi, sobretot per vergonya. Finalment, van decidir ser-hi, tancar durant un dia i rebre els aplaudiments del màxim òrgan de l’hosteleria de l’Estat espanyol.

Tant el Joan com el Matilde es van trobar asseguts a la fi la zero del Kursaal, homenatjats i amb el sentiments a fl or de pell. Just en el moment que la federació mostrava el seu orgull per haver escollit l’Hostal Coca, la Matilde

es va trobar abraçada amb cuiners i cuineres amb estrelles michelin, conscients del mèrit d’aquesta casa torrenca.

La Pensió Coca ha portat el nom de Torredembarra arreu durant aquests 190 anys. Però a més a més, la família va voler aprofi -tar el viatge i el reconeixement per entregar als membres de la Federació espanyola d’Hosteleria i als cuiners i cuineres destacats, informació i videos sobre la nos-tra població i les seves tradicions més estimades.

Just l’endemà de la celebració, la Casa Coca va tornar a obrir les se-ves portes, com si res, conscients que el mèrit és en el dia a dia, any rere any. I així, qui sap, potser hi siguin 190 anys més.

Guillem Bargalló.-

El Joan i la Matilde amb el diploma que van rebre de la Federació Espanyola d’Hosteleria

5lala Torre TorreddT MAIG DE 2012

El primer carrer fora murallaEl carrer Nou va esdevenir la principal artèria de la Torre durant el s. XVIII

La Pensió Coca va esdevenir una referència a principis del segle XIX i va ser centre de pas obligatori per aquells i aquelles que anaven de Vilafranca del Penedès a Tarragona pel camí que passava pel centre de la població. De fet, aquest ante-rior camí va esdevenir amb els anys el carrer Nou, que va pas-sar a dir-se carrer Antoni Roig el 1892 i que ha esdevingut el centre comercial i social de Torredembarra.

Més de 100 anys després, tot-hom encara l’anomena el carrer Nou, ja que va ser una de les primeres vies que es van cons-truir fora del recinte emmura-llat de la vila de Torredembarra.

Sinònim de creixement eco-nòmic i social

Tal i com expliquen el David Morlà i el Xavi Garcia Puerto en el seu llibre “ Torredembarra. Recull gràfi c. 1870-1975”, la puixança econòmica, amb gent de mar i comerciants com a màxim exponents van permetre que la vila creixés i que antics

camins s’urbanitzessin. A més a més, la conversió del carrer Nou en l’epicentre de la Torre va fer que els comerciants enriquits fent les amèriques s’hi instal·lessin i dotessin el carrer de cases que osten-taven el seu poder econòmic. Aquestes llars, doncs, es van unir a la Casa Coca i van do-tar un nou aire a la vila, amb

fi nestres més grans i sostres més alts. A més a més, bona part d’aquestes llars tenien grans jardins darrere, tot i que molts ja han desaparegut fruit de l’especulació urbanística. Un bon exemple, és la casa coneguda com “cal Panxo”, al cantó d’en Jordi, entre el car-rer Nou i el carrer Francesc de Moragas.

D’aquesta manera, la Pensió Coca va esdevnir una ico-na més del centre comer-cial i econòmic de la vila del segle XIX, que es va moure del Nucli Històric de Torredembarra a partir d’aquesta nova artèria que avui dia encara és l’eix so-cial més viu i dinàmic de la nostra vila.

Una de les primeres imatges del carrer Nou

AssegurancesAssegurancesGeneralsGenerals

TORREDEMBARRATORREDEMBARRAAvda. Catalunya, 20Avda. Catalunya, 2043830 Torredembarra43830 Torredembarra

Tel. 977 642 959Tel. 977 642 959Fax. 977 644 002Fax. 977 644 002

marsal-pie@terra.esmarsal-pie@terra.es

EL VENDRELLEL VENDRELLRambla, 22 1er. 3a.Rambla, 22 1er. 3a.43700 El Vendrell43700 El Vendrell

Tel/Fax. 977 157 100Tel/Fax. 977 157 100adeslasvendrell@gmail.comadeslasvendrell@gmail.com

DAVID MORLÀ

6 informacióinformació Municipal Municipal MAIG DE 2012 ddT

L’Ajuntament de Torredembarra aprova les noves tarifes del servei de l’aigua i clavegueram amb bonifi cacions de fi ns al 50%

per als empadronats

El ple de l’Ajuntament de Torredembarra ha aprovat aquest migdia les noves tarifes del servei de subministrament d’aigua pota-ble i del servei de clavegueram amb els vots a favor de l’equip de govern (CiU, PP i GIT) i els vots en contra del PSC i l’ABG.

L’alcalde, Daniel Masagué, ha destacat que l’aprovació de les tarifes té associades dues bonifi -cacions molt importants: el 40% en el mínim de consum per als habitatges habituals de les perso-nes empadronades al municipi.

Aquesta bonifi cació puja fi ns al 50 % per als següents col·lectius d’empadronats: jubilats amb pen-sió mínima, abonats que dispo-sin de renda mínima d’inserció, famílies nombroses, abonats al càrrec d’una persona declarada gran dependent i abonats amb in-validesa superior al 33%.

Les tarifes de subministrament aprovades són (EUR/m3):

Ús general fi ns a 40 m3/uc/bi-mestre: 0,4189De 40 a 52 m3/uc/bimestre: 1,6300De 52 a 84 m3/uc/bimestre: 1,8000Excés de 84 m3/uc/bimestre: 2,0000

El canvi de les tarifes també ha comportat un canvi en el mínim de consum, passant dels 36 m3 trimestrals als 40 m3 bimestrals.

L’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha explicat que comparativament parlant són 5 vegades més barates que a la ciutat de Tarragona i 4,5 vega-des més barates que a la ciutat de Reus.

Respecte a l’existència de les bonifi cacions per a les persones empadronades a Torredembarra, l’alcalde ha comentat que aquesta també es pot considerar una me-sura indirecta de fomentar l’em-padronament, un aspecte tant

important per als Ajuntaments de municipis turístics que veuen com per part de les administra-cions reben fi nançament segons els habitants empadronats, quan realment donen servei per a una població fl otant que en moments punta pot arribar a triplicar la de tot l’any.

Un altre aspecte que ha ressaltat l’alcalde, Daniel Masagué, és que vinculada a l’actualització dels preus, es troba l’actualització de les inversions, que passen dels 13.226.232,08 € en el moment de l’adjudicació del contracte a 15.359.395,28 €, el que compor-ta un increment de més de dos milions d’euros. De fet, aquest mes de març ja s’han iniciat les obres de reno-vació de la xarxa d’aigua i clave-gueram del Barri Marítim (Baix a Mar) amb un pressupost de 3.800.000 euros.

L’alcalde ha destacat que s’ha pensat fer l’actualització de preus

per al 2012, i no esperar-se un any, perquè d’aquesta manera també s’han aconseguit incre-mentar les inversions en dos mili-ons d’euros cosa que no passaria el 2013 i es perdria aquesta quan-titat. A més, ha recordat que els preus inicials es van ofertar l’any 2007 i que era just actualitzar-los per garantir l’equilibri econòmic del servei.

En un altre ordre de coses, l’al-calde Daniel Masagué ha exposat que les tarifes s’han portat avui a aprovació després que prè-viament hagin estat aprovades per la Comissió de Preus de la Generalitat de Catalunya i apro-fi tant la necessitat de dur a terme un plenari urgent per a l’aprova-ció inicial d’un expedient de mo-difi cació de crèdit.

El ple de l’ajuntament va aprovar les noves tarifes amb els vots del govern

L’Ajuntament aprova una nova zona verda al pla parcial de la Sort

El ple de l’Ajuntament de Torredembarra va aprovar pro-visionalment el passat dijous 17 de maig el pla parcial de la Sort. Amb l’aprovació, l’ajunta-ment resitua una espai de zona verda al costat del carrer Onze de Setembre i que s’uneix amb una altra zona destinada a equi-paments i zona verda situada al voltant del Centre d’Atenció Primària, a l’altre costat del

carrer Onze de Setembre de la vila de Torredembarra. La futu-ra urbanització d’aquest espai comportarà que una rotonda a l’acabament del carrer Onze de Setembre i que redefi nirà la connexió amb el barri dels Munts

En aquest sentit, doncs, es pro-jecta una gran zona verda, a es-querra i dreta d’aquest carrer, que pretén esdevenir el parc

més gran que el torrenc i la tor-renca pugui trobar al centre del poble.

L’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ho ha valorat de manera molt positiva, ja que amb l’aprovació provisional es realitza el primer pas perquè aquesta gran zona verda sigui ben aviat una realitat. Daniel Masagué veu en la urbanització d’aquest pla parcial una gran

oportunitat per poder aconse-guir una demanda històrica dels torrencs i torrenques.En la imatge virtual es pot vi-sualitzar quin és l’espai de zona verda que guanyarà Torredembarra i que se suma-rà a l’espai que ja està destinat per a aquest ús a l’altra banda del carrer Onze de Setembre, al voltant del Centre d’Atenció Primària de Torredembarra.

Preservar la Capella de la Sort

A més a més, amb el desem-brossat realitzat en aquest es-

pai, les restes de la Capella de la Sort ha tornat a recuperar protagonisme, coincidint amb l’acte que el Ball de Sant Crist de Salomó hi va realitzar aquest mes de maig.

En aquest sentit, tant l’alcal-de de Torredembarra, Daniel Masagué, com la regidoria de cultura han manifestat que el principal objectiu és la recupe-ració de la capella, que es tindrà en compte en el projecte d’urba-nització, actuant conjuntament amb el Departament de Cultura i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Imatge virtual de l’espai destinat a zona verda al pla parcial de la Sort

Aj. Torredembarra.-

L’Ajuntament vol preservar la Capella de la Sort

Aj. Torredembarra.-

7lala Torre TorreddT MAIG DE 2012

Concertat amb les companyies d’assegurancesCobertura nacional - Servei a domicili

TORREDEMBARRA - PASSEIG MIRARMAR 157

Torredembarra descobreix el nou ddT

8 lala Torre Torre MAIG DE 2012 ddT

Tel. 902 113 127 / 677 480 912 - Fax 977 54 35 48www.unimail.es

MÀRQUETING DIRECTE l DISTRIBUCIÓ PUBLICITÀRIA lCARTELLERIA l BUSTIATGE l PROMOCIONS l POMMING l

SAMPLING l MOSTRES l MANIPULATS

UniMailCONFI MAIL, S.L.

El diari presenta amb la presència de Joaquim Maria Puyal la nova època i el portal Baixgaia.cat

Guillem Bargalló,-

Un centenar de persones van as-sistir a l’acte de presentació de la nova època del Diari de la Torre, que va comptar amb la presèn-cia del Dr. i periodista Joaquim Maria Puyal.

L’acte, que es va dur a terme al Saló de Plens de l’Ajuntament de Torredembarra va servir per presentar la nova capçalera del diari, que ja es troba a la portada d’aquest número i alguns canvis interiors en el disseny del ddT.

A més a més, el diari va avançar el salt a la xarxa que farà el pro-per mes de juny, amb la posada en marxa del diari online Baixgaia.cat, que neix a partir de la col-laboració del ddT amb el perio-dista i col·laborador d’aquesta casa, Jordi Salvat. Baixgaia.cat és un pas endavant que fa el Diari de la Torre en aquesta nova èpo-

ca, que ja es va iniciar el passat mes d’agost de 2011 amb el can-vi de direcció del mitjà. Catorze anys després, la família Vilà Marín es va jubilar al capdavant del mitjà degà de la premsa local a Torredembarra.

En aquest sentit, el ddT va vo-ler recordar l’excel·lent tasca de l’Antoni Vilà i l’Ana Marín i es va proposar com a repte mantenir la funció de servei social que ha fet el mitjà.

Durant la presentació de l’acte, que va presidir l’alcalde de la vila, Daniel Masagué, el Diari de la Torre va voler agrair el suport dels anunciats que té el mitjà, una pota indispensable per poder sortir cada mes, i la voluntat dels col·laboradors i col·laboradores, que aporten un valor afegit bàsic.

Per a commemorar la nova etapa del diari, ddT va editar una por-

tada commemorativa de l’acte i que simbolitzava els nous temps amb una fotografi a de la plaça de la Font vora l’any 1930 i una altra del mateix indret aquest 2012.

El mestre Joaquim Maria Puyal

El precursor de les retransmissi-ons esportives en català i un dels comunicadors més importants del país, Joaquim Maria Puyal, va vo-ler acompanyar el diari en aquesta cita històrica i posar de manifest la importància de comptar amb mit-jans locals com el ddT que expli-quin i informin del què passa en el nostre municipi,

Puyal va defensar la tasca dels pe-riodistes capaços de fer atractives coses interessants per a fer-les ar-ribar a la gent i va destacar que el pas del ddT a la xarxa amb el por-tal Baixgaia.cat és i ha de ser una bona notícia per a Torredembarra .

Un nou mitjà de comunica-ció està naixent: Baix Gaià Diari. Des de fa uns dies ja el podeu seguir a twitter al @BaixGaiaDiari i ben aviat el podreu anar tastant en altres xarxes socials, fi ns a la posa-da en marxa del web a prin-cipis d’aquest proper mes de juny. Baix Gaià Diari vol ser el mitjà de referència d’aquest territori, que té una població que supera la de divuit de les comarques catalanes.

Des de la dècada dels noran-ta, les diverses poblacions que conformen aquest espai han anat agafant consciència col·lectiva i també entre els ajuntaments, que han impul-sat sinèrgies de col·laboració.

Ens trobem, doncs, davant d’una àrea que pot esdevenir un siste-ma comunicatiu. En la segona meitat dels anys noranta es va editar la publicació periòdica en paper Castell de Nou i dar-rerament s’han impulsat dife-rents col·laboracions entre les ràdios municipals (Ona la Torre, Altafulla Ràdio i Roda de Barà Ràdio). Fins avui, encara no existeix un producte informatiu comú, que tracti les temàtiques d’interès, les notícies públiques i d’associacions i entitats. I aquest territori se’l mereix.

Un mitjà que es podrà consultar des de l’ordinador, o el mòvil o la tableta i que evolucionarà amb l’excel·lència sempre com a valor fonamental.

Neix Baixgaia.catJordi Salvat

Joaquim Maria Puyal i Daniel Masagué van acompanyar al ddT en la presentació Un centenar de persones van assistir a la presentació de la nova èpica del ddT

9lala Torre TorreddT MAIG DE 2012

El ple aprova el protocol que regularà la Festa Major

La sessió va servir a més a més per aprovar el reglament de la nova llar de jubilats entre d’altres

Redacció,-

El Ple de l’Ajuntament de Torredembarra va aprovar el passat 17 de maig el Protocol de les Festes Tradicionals de Santa Rosalia de Torrredembarra. I ho va fer per unanimitat i celebrant el consens generat en les agru-pacions del seguici popular, els grups de música tradicionals i els Nois de la Torre. De fet, el ple ho va fer a proposta del Patronat de Cultura de Torredembarra, que va rebre el text defi nitiu de les entitats el passat mes d’abril.

El text defi nitiu és fruit d’un treball que ja es va iniciar l’any 2000, però no va ser fi ns a 2009 que es va recuperar la voluntat d’acabar-lo. El protocol recull quines són les principals ma-nifestacions festives al voltant de Santa Rosalia (la festa del Quadre i la festa major de setem-bre) i regula els principals actes i la participació dels elements, entre d’altres. Amb l’aprovació en el ple, els actes tradicionals de les nostres festes majors que-den protegits. La regidora de Cultura, Rosa Maria Guasch va manifestar el goig d’aprovar-lo.

Nou reglament per a la llar de jubilats i altres mocions.

D’altra banda també es va aprovar per consens general un nou reglament per a la Llar de Jubilats, després que a fi -nals del 2011 l’Ajuntament de Torredembarra n’assumís la gestió.

El text va ser aprovat per tots els partits polítics amb representa-

ció municipal i que van assistir al plenari, tots menys l’Agrupa-ció de Maria Dolors Toda, que va excusar la seva assistència.La sessió bimensual també va servir per aprovar una moció del PSC que reclamava canviar les ordenances fi scals, de mane-ra que no caldrà pagar pel cer-tifi cat d’empadronament quan sigui l’ajuntament qui te’l de-mani.

La controvèrsia, però, va arribar amb dues mocions sobre el cas de les participacions preferents bancàries i la problemàtica amb què s’han trobat bona part de ciutadans amb els seus estal-vis. El ple va comptar amb dues mocions sobre aquest tema, una d’ABG que ho titllava “d’esta-fa” i una d’ERC que en “con-demnava l’abús”. La moció que va defensar Lluís Suñé (ABG) no va prosperar perquè la ma-

joria de partits estaven d’acord amb el fons però no pas amb la forma, mentre que el text repu-blicà es va aprovar amb els vots de CIU, PSC, ERC i el GIT.

ABG. a més a més, va veure com si li tombaven dues moci-ons més: una que volia mostrar el suport de l’ajuntament amb la campanya que no vol pagar peatges i una d’altra sobre l’ar-ranjament dels camins rurals de la Torre. Les dues van comptar amb el vot en contra de l’equip de govern, tot i que la dels ca-mins ruals perquè es va assegu-rar que ja es treballava amb la seva conservació.

A més a més, la sessió va acor-dar treballar per buscar un pos-sible homenatge a Rafael de Campalans, i col·locar una zona verda, a petició d’ERC, a l’apar-cament del carrer Lleida.

El nou protocol regula les festes tradicionals de Santa Rosalia

Protocol de les Festes de Santa Rosalia, tradicionals de Torredembarra

Daniel Cañellas

Ens situem a l’any 2000, quan la junta de l’Agrupació de Balls Populars creu que s’hauria de treballar sobre un Protocol que reguli els actes de la Festa Major. Es gestiona una proposta i s’intenta tre-ballar conjuntament amb les, aleshores, grans entitats que formaven el seguici.

La cosa anava endavant, el re-dactat, però les decisions, per consens, no arribaven a bon port i per una sèrie de desavi-nences, no es va arribar a com-partir ni a entendre realment el que es volia fer i la seva fi na-litat.

El Protocol, durant aquest temps queda arxivat al calaix. No és fi ns a fi nals del 2009, quan a aquest text li torna a tocar la llum del sol. Perquè això? Noves juntes directives en aquestes entitats, gent jove, la voluntat de deixar de banda antigues desavinences entre persones i entitats, i per da-munt de tot, dignifi car el que ens estimem de veritat, que és la nostra FESTA MAJOR.

Vàrem encetar una nova etapa; una etapa que volíem que fos la defi nitiva. Ens vam basar en el Protocol ja redactat fi ns aleshores, adaptant-lo a les no-vetats que hi havien i basant-nos en protocols establerts i redactats de poblacions de re-ferència, com són Tarragona, Reus, Vilanova i Vilafranca. Hi ha hagut dues peces claus en aquesta segona etapa de re-dacció del text: cares noves, i

sobretot, il·lusió i ganes de tre-ballar per un bé comú.

Aquest “Protocol de les festes de Santa Rosalia, tradicionals de Torredembarra” és el docu-ment regulatiu dels actes i ele-ments de caràcter tradicional i popular que participen i tenen lloc durant la festa votiva del Quadre de Santa Rosalia que se celebra el 15 de juliol i la Festa Major de Santa Rosalia, el 4 de setembre, tradicionals de Torredembarra. Cal remar-car que el Protocol inclou tots els actes “tradicionals” de la festa i no només del seguici popular. Tret rellevant de cara a conservar el model festiu torrenc al complert.

El que hem volgut, tots els que hi hem participat en el seu re-dactat, és plasmar per escrit i que quedi aprovat tot el que hem aconseguit durant aquests anys de Festa Major, perquè en un futur no hi hagin problemes i ningú pugui malmetre tot l’esforç de tantes persones que han fet possible l’actual Festa Major i el seguici que tenim.

Vàries persones hem estat pre-sents en infi nites i llarguíssi-mes reunions des del 2009, per tot això, veure aquest Protocol aprovat és una gratifi cació personal molt important per tots aquells que hi hem dedi-cat tantíssimes hores. Gràcies a tots.

Visca Santa Rosalia i la nostra FESTA MAJOR

1010 informacióinformació Municipal Municipal MAIG DE 2012 ddT

La Regidoria de Serveis de l’Ajuntament de Torredembarra inicia una campanya informativa

sobre la recollida de voluminosos

Aj. Torredembarra.-

La Regidoria de Serveis de l’Ajuntament de Torredembarra ha iniciat una campanya informa-tiva sobre la recollida de volumi-nosos amb l’objectiu que la ciuta-dania sàpiga com utilitzar correc-tament aquest servei i col·laborin a mantenir nets els carrers, tal com ha explicat la regidora de Serveis, Francisca Felguera.

Els voluminosos són els residus que, per les seves dimensions considerables, no es poden po-sar en els contenidors del carrer i són difícils de transportar fi ns a la deixalleria.

La recollida segregada de volu-minosos comporta diversos be-nefi cis: fa disminuir el nombre de trastos abandonats a la via públi-ca, permet valoritzar els compo-nents d’aquests residus i ajuda a reduir els residus municipals que reben un tractament fi nalista.L’Ajuntament de Torredembarra disposa d’una recollida específi -ca. Per ampliar la informació so-bre la recollida municipal de vo-luminosos, cal que us adreceu al vostre ajuntament o trucant gra-tuïtament al telèfon 900 10 30 01.Els voluminosos s’han de deixar davant de casa avisant prèvia-

ment al telèfon gratuït 900 103 001. Cada Barri té un dia de reco-llida per treure els voluminosos. Quina quantitat es pot treure?

Una unitat de cada o bé un volum màxim de 2m3

Aquest servei de recollida ajuda a millorar la qualitat dels nostres carrers.

Per això, és important deixar els mobles el dia de la setmana que toca avisant a l’empresa.

QUINS RECOLLIM: Portes, sofàs, mobles, cadires, persianes, matalassos, electrodomèstics, or-dinadors etc.QUINS NO RECOLLIM: re-sidus tòxics i/o perillosos com la uralita, bombones, runes, sani-taris, etc. Tots aquests disposen de vies de recollida específi ques com la deixalleria.Per més informació: Regidoria de Serveis. Departament de Residus. Pl. del Castell,8. Tel. 977 640025 (Ext. 468-409). residus@torre-dembarra.cat

Nou espai d’equipaments al costat del Cementiri de Torredembarra

Aj. Torredembarra.-

l’Ajuntament de Torredembarra va aprovar en el plenari del pas-sat dijous 17 de maig mante-nir un espai previst per a zona verda al pla de la Malla tretze, al costat de l’IES Ramon de la Torre. Abans, s’havia projectat en aquell espai una zona d’equi-paments. Ara, però, i a petició

de veïns de la zona, es manté la zona verda, mentre que l’espai previst per a equipaments es destina al costat del cementiri de Torredembarra.

La intenció és poder ubicar en aquell espai la futura comissaria dels Mossos d’Esquadra que el Consell d’Interior, Felip Puig, va preveure durant el 2013, i un

Parc de Bombers. L’aprovació que manté l’espai previst per a equipaments a la zona del cementiri signifi ca un pas endavant per poder comp-tar amb la Comissaria dels Mossos d’Esquadra, una de les prioritats de l’Ajuntament per aquest mandat. Cal recordar que aquesta és una de les rei-vindicacions de l’Ajuntament i

que signifi caria un pas endavant en la voluntat de millorar en la seguretat ciutadana.

A més a més, la voluntat és que a la Comissaria dels Mossos d’Es-quadra s’hi sumi al costat del cementiri un Parc de Bombers, tal i com també ha projectat la Generalitat de Catalunya per a Torredembarra. D’aquesta ma-

nera, la Torre comptaria amb dos equipaments que l’Ajunta-ment considera necessàries per a la població, que ja compta amb més de 15.000 habitants.

A més a més, la Comissaria i el Parc de Bombers són dos equi-paments que situarien al mapa com a municipi central dels po-bles del Baix Gaià.

A l’esquerra, tal com estaven distribuits la zona d’quipaments al voltant del cementiri abans del plenari. A la dreta, amb els espais destinats a la Comissaria de Mossos i el Parc de Bombers

1111PublicitatPublicitatddT MAIG DE 2012

1212 lala Torre Torre MAIG DE 2012 ddT

Un celler al carrer FreginalJa fa cinc anys que el David Dubos comercialitza el vi “Llàgrimes de Gaià”

En algunes ocasions ddT ja ha explicat que Torredembarra havia estat terra de vins i aiguardents. El comerç d’aquests productes al segle XVIII va ser una de les cau-ses del creixement espectacular de la població. De fet, en moltes cases del Nucli Històric de la vila encara podem trobar pous que servien per a fer vi casolà. Durant molts anys, per exemple, vam po-der gaudir de la premsa artesanal del vi de la gent de Ca l’Aurèlia, i fi ns i tot participar-hi. El que molts i moltes no saben, però, és que ben a prop de casa nostra, just al carrer Freginal, hi ha un celler que des del 2007 elabora i comercialitza vi, el Celler Dubos.

Un francès fent vi a la Torre

El David Dubos és de pare fran-cès i mare espanyola i de ben pe-tit ja estiuejava a Torredembarra. Tenia família a Múrcia i cada estiu passava una setmana a la Torre, a casa una cosina seva. Just quan era un adolescent se li va despertar la curiositat pel vi i es va formar com a enòleg.

Durant anys el David ha estat i és el representant d’una marca que comercialitza botes per a la fermentació de vi arreu del món. De fet, abans d’arribar a la Torre va treballar durant gairebé un any a Logronyo, va passar per Itàlia i va ser durant quatre anys a l’Amèrica del Sud. Va conèixer molta gent i va poder parlar ho-res i hores amb persones que ja feia anys que feien el seu propi vi. Gràcies a això, en va apren-dre i va convertir la curiositat que tenia en coneixement.

No és d’estranyar, doncs, que ar-ribés el dia en què el David vol-gués fer el pas i elaborar ell el seu propi vi negre. Coneixia el pro-cés, tenia contacte directe amb productors i un coneixement pri-vilegiat dels instruments. Parlant amb clients que ja eren amics va poder veure que no calien grans espais per a comptar amb un celler propi i va voler comen-çar. Es va decidir pel concepte de cooperativa, on es compra el raïm a l’agricultor, que sap millor que ningú com fer la seva fei-na, i ell únicament elabora el vi. D’aquesta manera el 2007 va pré-mer el fre com a representant, tan sols va mantenir els clients que ja tenia i va començar a elaborar el seu propi vi.Realment, el procés d’elaboració, que podríem resumir en madura-

ció, elaboració, criança i embote-llament, es concentra en tres me-sos, a partir de meitats d’agost, que es quan es cull el raïm. Són dies de molta feina, que coin-cideixen amb la Festa Major de Santa Rosalia i que el David viu tancat el celler del carrer Freginal treballant en una rutina que es re-peteix cada any.

Un procès que ja coneix

El raïm que utilitza el David procedeix de l’Alt Penedès, de Can Ferrer de la Cogullada. El vi, però, està elaborat comple-tament a Torredembarra, al petit celler que té el David al carrer Freginal. A partir de les varie-tats Ull de Llebre i Merlot, dels costers “Serraló” i “Costers de

Guatlla”, es fermenta el vi a par-tir d’una bóta de fusta rotativa fermentativa. El raÏm és desrapat gra per gra a mà, fet que assegura una perfecta integritat dels raïms i el millor estat sanitari possible, ja que es descarten els que no estan bé. Aquesta tècnica obliga a dedicar més temps, però és un sinònim de qualitat. A partir de llavors comença la criança en bo-tes de roure francès de 110 i 225 litres. La rotació permet trencar el barret del raïm i obtenir-ne l’extracció.

El David escull la fusta perquè n’augmenta determinades carac-terístiques, com ara el gust o el color. Després ve el torn de la lle-vadura, que transforma el sucre en alcohol i que assegura que no hi hagi cap desviació aromàtica.

Cal tenir en compte el que ja hem dit: aquest procés es fa en tres mesos i en aquest període hi va la qualitat i la producció de tot un any, tot i que el David explica que no fa pas una producció molt elevada de vi negre: entre 1.000 i 1500 litres de vi, uns gairebé 2.000 quilos de raïm. No són gai-res quantitats, però el David reco-neix que la inversió que s’efectua és força elevada i en canvi la ren-tabilitat acostuma a ser dèbil.

Trobar “Llàgrimes de Gaià”

Cinc anys després d’anar com-prant el material el David ha aconseguit un equipament que ja no requereix cap més inver-sió que les despeses habituals, com ara la compra del raïm o de les ampolles. A més a més, ha col·locat en el mercat un bon vi negre i amb un nom de la terra: “Llàgrima de Gaià”, en referèn-cia al riu de la nostra comarca i al nom que els grecs utilitzaven per referir-se a la terra. A dia d’avui el podreu trobar a la botiga Bon Vi i a diversos restau-rants, com ara El Capitan. A més a més, el David també el ven di-rectament al consumidor des del seu celler del carrer Freginal.

És possible que molta gent no s’hagi fi xat caminant pel carrer Freginal, però ja fa anys que hi ha un celler. En aquest sentit, el David proposa a qui ho vulgui una visita guiada al seu celler, per conèixer el procés i per po-der tastar el seus vins. Tan senzill com buscar el Celler Dubos pel facebook, enviar un mail a dav.dubos@gmail.com o acostar-se al Freginal 23.

Guillem Bargalló.-

El David Dubos mostrant el seu celler al carrer Freginal

1313informacióinformació Municipal MunicipalddT MAIG DE 2012

La regidoria de Serveis commemora el dia mundial del

reciclatgeAj. Torrdembarra.-

Crides a la ciutadania de la Regidoria de Medi Ambient de

Torredembarra

La Regidoria de Platges i Medi Ambient posa en coneixement de la població en general que s’ha obert el període d’inscripcions a la llista d’espera per poder accedir a un hort ecològic per a Jubilats fi ns al 31 d’agost. Cal ser una persona jubilada i estar empadronat a Torredembarra abans de l’any 2010.

- La Regidoria de Platges i Medi Ambient posa en coneixement de la població en general que enguany s’inicia un nou servei de Socorrisme i prevenció d’accidents a les Platges de Torredembarra.

Qualsevol persona que compleixi els requisits per treballar-hi pot enviar el seu curriculum el més aviat possible a la següenta adreça de correu electrònic: altesport@altesport.com

La regidoria d’Ensenyament inaugura l’exposició “Visca Santa Rosalia” al pati del Castell

El passat dilluns 14 de maig, el Pati del Castell va acollir la inauguració de l’exposició dels treballs infantils Visca Santa Rosalia, en el marc dels actes del Pla Educatiu d’Entorn (PEE) a Torredembarra.

Hi van participar la Regidora d’Ensenyament Núria Gómez, l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, i també es va comptar amb la presència d’altres regidors i regidores del consistori.

Els dibuixos i treballs plàstics, realitzats per l’alumnat de tots els centres d’educació infantil i primària de Torredembarra estan inspirats en el conte “Visca Santa Rosalia!” de l’autor local Jordi Suñé, il·lustrat per Joan Carles Blanch i editat pel Pla Educatiu d’Entorn, la

Regidoria d’Ensenyament i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

La publicació ha estat una eina pedagògica utilitzada per desenvolupar el projecte

del PEE 2011-2012, amb l’objectiu de crear comunitat a partir del coneixement i l’estima de les tradicions i el foment del sentiment de pertinença a Torredembarra.

L’exposició sobre la festa

major de Torredembarra i els seus elements es pot visitar al Pati del Castell fi ns el proper dia 25 de maig, és el resultat dels treballs realitzats per l’alumnat des les quatre escoles de Torredembarra.

S’inclou dins els actes del Pla Educatiu d’Entorn a Torredembarra

Els regidors de l’Ajuntament durant la inauguració de l’exposició sobre la festa major de Torredembarra

Aj. Torrdembarra.-

Aquest 17 de maig es celebra el dia Mundial del Reciclatge. Aquets dia pretén conscienciar a persones d’arreu del món de la necessitat de promoure la reuti-lització de les deixalles inorgà-niques. El reciclatge ha de ser un procés habitual incorporat a les nostres vides.Posar aquest petit granet de sorra per cuidar el planeta és una res-ponsabilitat que hem d’assumir. Més que una celebració hauria de ser un gest que hauríem de dur a terme cada dia.Una manera de fer-ho és practi-cant les 3 R’s: Reduir, Reutilitzar o Reciclar. Coincidint amb aquesta cele-bració la Regidora de Serveis, Francisca Felguera, responsable de la gestió dels residus munici-pals, agraeix l’esforç de la pobla-ció en el reciclatge i anima a la ciutadania a seguir millorant en aquesta pràctica per tal d’aconse-guir incrementar els percentatges de recollida assolits. Des de l’inici del desplegament dels nous contenidors han aug-mentat notablement els nivells

de reciclatge, paral·lelament han disminuït els percentatges de re-collida de la fracció resta ( brossa sense reciclar). En aquest sentit, el paper i cartró ha augmentat un 33,25%, el vidre 54,20%, els en-vasos un 47,90% i la fracció or-gànica un 108,20%. Per contra ha disminuït la fracció resta en 23%. Amb motiu del Dia Mundial del Reciclatge la Regidoria de Serveis durar a terme dues acci-ons commemoratives d’aquesta data. Una de les accions consis-tirà en el lliurament de bosses compostables a la ciutadania del Nucli Antic que realitzen la reco-llida porta a porta per tal d’incre-mentar els percentatges de reco-llida de matèria orgànica.L’altra acció es durà a terme entre els comerços de la població per tal de fomentar la separació de la matèria orgànica i disminuir el nivell d’impropis a causa de l’ús de bosses d’escombraries no re-ciclables.

Per tal de dur a terme aquestes dues accions la regidoria compta amb la participació dels informa-dors que a peu de carrer realitza-ran les visites i el lliurament del material.

Les Regidories de Medi Ambient i Joventut col·laboren en l’ambientalització dels Horts

Ecològics per a Jubilats de Can Dània.

Les Regidories de Medi Ambient i de Joventut de l’Ajuntament de Torredembarra han presentat el projecte d’adequació i ambi-entalització dels murs exteriors dels Horts Ecològics de Can Dània.

Els horts són cedits per la Regidoria de Medi Ambient, a proposta del Consell Municipal de Sostenibilitat, a persones jubilades del municipi per tal que hi puguin plantar verdures i hortalisses per a consum propi tot seguint criteris d’agricultura ecològica i d’estalvi d’aigua.

Després de la darrera fase d’am-pliació dels horts, s’ha decidit ambientalitzar el mur exterior amb una pintura mural encarre-gada a un jove artista del Baix Gaià, el Leim, que temps enre-re havia presentat el seu book a la Regidoria de Joventut amb propostes per diferents parets del municipi que estan sent estudiades. La regidora Èlia Rodríguez, coneixedora de la intenció d’adecentar la zona dels horts i reconeguent la vàlua

del treball artístic del Leim, va proposar a la Regidoria de Medi Ambient pintar les parets amb uns graffi tti que entenen que seran respectats per la resta de graffi tters de la zona.

El Leim en aquests moments fa els darrers retocs de la paret de més de 120 metres quadrats on ha plasmat una sèrie de motius relacionats amb els horts i retrats de persones jubilades. També, però, han deixat una zona, pintada prèviament en

blanc pels jubilats voluntaris, perquè sigui pintada pels jo-ves que participin al taller de graffi tti que properament orga-nitzaran des de la Regidoria de Joventut i el Punt d’Informació Juvenil.

L’alcalde de Torredembarra Daniel Masagué ha destacat a partir d’aquesta acció la col-laboració entre regidories de l’Ajuntament de Torredembarra per potenciar al màxim les acti-vitats que s’hi desenvolupen.

Els regidors de l’ajuntament amb l’artista que ha pintat el mural, Leim

Aj. Torrdembarra.-

Col·laboren:Organitza:

associaciórestauradorstorredembarra

Patronat Municipal de Turisme de Torredembarra

1414 informacióinformació Municipal Municipal MAIG DE 2012 ddT

1515##unanydesprésunanydesprésddT MAIG DE 2012

Tot just ara fa anyEl passat 22 de maig de 2011 Torredembarra va escollir la composició del seu ajuntament. CiU amb 6 regidors va ser la força més votada i Daniel Masagué va ser escollit alcalde

Convergència i Unió, Partit Popular i Grup d’Independents per Torredembarra en la signatura del pacte de govern

Guillem Bargalló.-

Torredembarra viu aquests dies el primer any de mandat municipal. El 22 de maig de 2011 més de 10.00 torrencs i torrenques van ser cridats a les urnes per tal d’es-collir els 17 regidors i regidores del plenari municipal.

Un total d’onze candidatures es van presentar als comicis i per primera vegada va haver-hi for-macions polítiques que no van obtenir representació. El gran guanyador de la nit electoral va ser Daniel Masagué, que va gua-nyar les seves primeres eleccions. Convergència i Unió va obtenir sis regidors, dos més que quatre anys abans i el batlle convergent va mantenir una alcaldia que ostentava des de 2008, després d’un pacte amb populars, el GIT, l’Agrupació i la trànsfuga Laura Pradeda.

Aquesta vegada, però, Masagué en va tenir prou amb el suport del Partit Popular i el Grup d’In-dependents. El nou govern tenia certa continuïtat amb l’anterior, tot i que Jose Oviedo passava a ocupar la segona tinença d’alcal-dia. I és que el Parti Popular va ser el segon partit més satisfet després de la jornada del 22 de maig. Per primera vegada els po-pulars obtenien dos regidors i se situaven com a tercera força mu-nicipal, per darrera del PSC, el partit més castigat electoralment.

El socialistes van perdre gairebé la meitat dels vots i dos regidors, uns resultats que obliguen al PSC a moure fi txa. De fet, l’elecció de Jordi Solé com a nou home fort del partit a la Torre es pot inter-pretar com un simptòma de reno-vació.

Esquerra també va perdre 200 vots però va salvar els dos regi-dors, mentre que ABG va repe-tir gairebé resultats. En canvi, l’Agrupació de Maria Dolors Toda va perdre un representant i el GIT d’Ignasi Duran i la nova generació va mantenir la repre-sentació per una vintena de vots.

La dada a tenir en compte va ser la irrupció del partit de caire xe-nòfob Plataforma per Catalunya, que es va quedar a les portes d’obtenir representació a l’Ajun-tament.

Un any després

Aquest mes de juny es compleix el primer any de mandat muni-cipal. Malgrat alguns rumors de trencament, el pacte de govern es manté, tot i que ha estat un any en què els regidors i regidores que gestionen àrees en el govern han hagut d’apagar diversos focs, com ara el cas de les multes de ra-dar, que ha situat Torredembarra en el mapa català i espanyol i que va acabar en un principi amb la promesa municipal de retirar prop del 90% de les multes.

Participació del 53,37%. De 10.459 votants del cens van anar a votar 5.582 persones

A més a més, l’Ajuntament tam-bé s’ha vist castigat per la crisi econòmica i els problemes de pressupost municipal, tot i que el pressupost per aquest 2012 enca-ra no s’ha aprovat. Ara just fa un any, Daniel Masaguñe prioritzava diverses accions per aquest 2012:

les obres a Baix a Mar, el nou contracte de l’aigua, l’acabament de la piscina coberta i el Teatre Auditori. D’aquestes, algunes s’han acabat, d’altres han portat tensió dins el consistori i la pis-cina i el teatre necessiten fi nança-ment per a continuar-les.

Un any després, demanem als partits polítics amb representació a l’Ajuntament que ens valorin el primer any de mandat muni-cipal i parlem amb l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué d’aquests 365 dies des de les pas-sades eleccions.

Resultats electorals a les passades eleccions municipals

1616 ##unanydesprésunanydesprés MAIG DE 2012 ddT

Una de les novetats dels passats comicis municipals a Torredembarra va ser la cobertura de la campanya electoral als mitjans audiovisuals d’àmbit local. Era el primer camí que tots els partits polítics podien exposar el seu programa electoral a la ràdio municipal i a més a més van haver de preparar —en aquest cas només els partits amb representació a l’Ajuntament— un debat televisiu on exposar els seus compromisos amb la ciutadania.

Així, els candidats polítics, més enllà de la confecció i redacció dels seus respectius programes electorals, del repartiment del seu marxandatge i habitual penjada de cartells, van haver de reforçar la vessant comunicativa. Si anteriorment aquesta passava per ser al carrer explicant als conciutadans les seves propostes i celebrar mítings, al 2011 es va ampliar en ser entrevistats en directe per Ona La Torre. Si bé és cert que els caps de llista o altres representants de les diferents candidatures havien atès anteriorment la proposta del Centre d’Estudis Sinibald de Mas de participar en un debat per enfrontar públicament les seves propostes, el 2011 van comptar amb un públic més nombrós gràcies a la retransmissió íntegra i en directe per la ràdio. Calia presentar les propostes en àmbits socials, econòmics, educatius, culturals o turístics amb un esforç de síntesi molt gran, ja que resultar entenedor, coherent i alhora destacar entre onze representants diferents no era fàcil i gairebé portava al límit el concepte de debat.

Aquest exercici de concisió va arribar a la màxima expressió en l’enregistrament dels espais electorals. Des de l’emissora, la direcció, atenent a la normativa marcada per la Junta Electoral, va exposar les pautes i condicions reglamentades als partits i va dividir el temps disponible per fer arribar

a la ciutadania els seus missatges en els blocs electorals. I aquests espais òbviament havien d’anar més enllà de l’eslògan dels cartells i les tanques publicitàries, i havien de ser bastits amb efectes o sintonies i amb el que és més important, uns missatges concisos però amb contingut, breus però capaços de reflectir una ideologia, una idea de societat i de desenvolupament. I tot plegat sense comptar amb assessors de campanya professionals amb qui treballar l’exposició dels seus missatges, la seva estructuració i argumentació o altres aspectes de la prosòdia tant rellevants com el to de veu, la cadència o el ritme, que poden connotar més o menys convicció, sinceritat o seguretat...

I si parlem de reptes polítics, també hem de mirar cap a la ciutadania que volia fer valdre el seu vot i, com no, als periodistes i analistes que veien amb certa perplexitat una quantitat de partits que donaven per fer càlculs i travesses de molts colors. No era tasca fàcil i possible fer seguiment de tots els actes polítics i establir una comparació estudiada de tots els programes electorals. D’aquests, uns més avalats per l’experiència a la política municipal, altres amb una novetat i inexperiència evidents, configuraven un mosaic que aguditzava la tendència a la proliferació de partits dels municipis costaners.

Finalment, el seguiment periodístic va fer el seu cim durant la primera nit electoral, viscuda amb una ràdio municipal desplegada per les principals meses electorals, tot oferint el recompte de vots a temps real, entrevistes als diferents candidats polítics i alhora un resum i balanç amb veus de diferents periodistes i analistes que van aportar claus interpretatives, en un moment històric, des de la immediatesa. Ara, un any després, podem seguir fent balanç per comprendre el fet polític a Torredembarra, o si més no per intentar-ho.

Les primeres eleccions locals als mitjans audiovisuals

Raquel MartínezCap d’Informatius d’Ona la Torre

Preguntes un

1ª.- Se ha limitado la de-mocracia, retirada de com-petencias al pleno, a los regidores del equipo de go-bierno, falta de información a la oposición, contratación a dedo y concursos publicos a dedo.

2ª.- El contrato del agua ha sido modifi cado en benefi -cio de la concesionaria, sin benefi cios ni para la pobla-ción ni para el ayuntami-ento, a pesar de que se nos dice que se bonifi cara en un 40%, quedamos igual es un juego de palabras.

3ª.- Son obras necesarias comprendidas dentro de las condiciones de la concesi-ón.

4º.- Es una resolución in-justa, o se quitan todas o no se quitan, solo se han retirado las no pagadas y de unas fechas concretas. Si la señalización era erronea, lo era hasta que se modifi co, y los que han pagado no se puede decir que han recono-cido lainfracción por haber pagado.

5ª.- El objetivo principal en estos momentos es la crea-ción de empleo, por tanto debe potenciarse la partida de inversiones y contratar temporalmente a parados para llevar a cabo las pe-queñas obras de adecuación de la poblacion.

ddT demana als partits polítics amb representació a l’Aju

1. Quina és la valoració general del primer any de mandat?2. Quina és la vostra opinió del nou contracte de l’aigua?

5. Quins han de ser els objectius

1ª.- Hem iniciat un nou mandat amb nous regidors que s’han hagut d’integrar. Ara, un cop adaptats i ha-ver conegut bé la regidoria estem en un moment bo i el nou comitè de CIU serà una eina efi caç per ajudar els re-gidors i el govern.

2ª.- El contracte de l’aigua és un dels compromisos més importants d’aquest 2012. Gràcies a ell comptem amb 15 milions d’euros d’inver-sions, hem pogut iniciar les obres de Baix a Mar i redu-irem la tarifa d’aigua dels torrencs.

3ª.- Les obres de Baix a mar són un deute històric i hi es-tem molt a sobre per no per-judicar a la gent i comerços.

4º.- És evident que hi ha ha-gut un confl icte, però hem estat capaços de solucio-nar-lo quan gairebé ningú hi comptava. Tots plegats ens n’hem adonat d’una senyalització que no era la correcta.

5ª.- Hem d’acabar el Teatre Auditori i continuar després amb la piscina coberta. A més a més, ens marquem com a repte un projecte per a la Zona Esportiva, i més tenint en compt els Jocs del Mediterrani. I no hem d’oblidar l’economia i in-tentar en la mesura del pos-sible de crear ocupació

1ª.- Desdee el PP positivo gestionar una concejalía más que en la otra legisla-tura, hablo de Educación. Siempre desde nuestra inde-pendencia y trabajo en equi-po y con la responsabilidad de pertenecer a un equipo de gobierno.

2ª.- Como ciudadano mnos-duele y como políticos tam-bién, paralizaciones de ple-no, toda una legislatura con el tema, El resultado fi nal tiene que ser un benefi cio para sobretodo las maltrec-has instalaciones que tene-mos en todo el municipio,

3ª.- Son necesarias al 100%, pero al igual que actuacio-nes, en els Munts, Marítima, Clarà etc..Prioritariamente es una necesidad las actua-ciones que se llevan a cabo, Baix a Mar a estado dejada de inversiones sobretodo las básicas durante muchos año

4º.- Ha habido conductores que evidentemente han ex-cedido la velocidad, por otro lado ha existido una no muy correcta gestión del tema, pero llegado a este punto una solución defi nitiva hay que dar.

5ª.-Ha de girar en torno a la gestión economía: tomar las mejores decisiones para y conn nuestros ciudadanos, y ser más efi cientes y efi caces con los recursos que tenemos

1717##unanydesprésunanydesprésddT MAIG DE 2012

n any desprésEl govern municipal de Torredembarra (CiU, PP i GIT), liderat per l’alcalde Daniel Masagué, ha complert aquest mes de maig el primer any de mandat 2011-2015. Uns primers dotze mesos intensos on hi ha hagut de tot; potser, com a tot arreu. Protestes, més atur, més crisi, més retallades... Vaja, el pa de cada dia. De veritat, quin fàstic!

La paraula de moda, reinventar-nos. Ens ho diuen els experts. Jo em pregunto: Primer, qui són els experts? I segon: Què volen dir en això de “reinventar-nos”? Quina llàstima que els humans ensope-guem tres o més vegades amb la mateixa pedra. Perdoneu però algú ho havia de dir. Retallem quan no hi ha calers. Evident i fàcil. Gastem més del que tenim, quan n’hi entren a cabassos, i quan en tenim no ens reinven-tem perquè ningú sap el què vol dir. I ara sabem el què vol dir? Recomano que us fixeu com tre-ballen les formigues. Val la pena. No és cap pèrdua de temps.

Naturalment, aquest primer any de mandat, ha destacat per la polèmica sobre el radar. Encara alguns se’n fan un tip de riure. Torredembarra, a totes les porta-des dels informatius de televisió i ràdio, diaris, suports digitals... I no sortia pels seus atractius turís-tics, que en són molts. Sortia per un radar mòbil que havia provo-cat més de 5.000 multes a veïns i veïnes de tota la comarca. Déu ni do! La situació acabaria amb el retorn per part de l’administració de totes aquelles multes tramita-des a partir del juliol del 2011, i amb el final de les protestes de la Plataforma d’Afectats pel Radar (PAR) per la manca de suport so-cial a l’hora de lluitar pels conduc-tors que havien estat sancionats abans del juliol i durant el 2010. El més kafkià del cas és que la so-lució a les velocitats d’aquestes

vies van derivar cap a un increment notable dels límits: la velocitat per-mesa augmentava de 40 a 70km/h al vial T-210; i de 50 a 90km/h, a les carreteres T-214 i N-240. No em neguin que això no és de pel·lícula dels Germans Marx. Aquest afer s’endú el semàfor vermell.

Per contra, gran semàfor verd a les obres de Baix a Mar. No m’ho podia creure! No poder aparcar el cotxe a Baix a Mar, i no pels turistes de cap de setmana o d’estiu, per les obres de renovació de la xarxa d’aigua i de clavegueram al barri marítim.

L’Ajuntament de Torredembarra, amb l’empresa SOREA, hi ha des-tinat una inversió de més de 3.800.000 €. Ara intentava recor-dar quina va ser la última gran obra a Baix a Mar, i no sóc capaç de fer-ho. Deu ser que em faig gran. Per cert, obres més que necessàries. De fet, un dia, dels molts que hi baixo, la pudor a claveguera se’m feia in-suportable. Quin és el següent pas? Que Baix a Mar no esdevingui gola de llop. El nou enllumenat fa falta. Malgrat això, s’ha de felicitar al go-vern de Masagué per les obres que s’estan duent a terme.

I semàfor en groc. Temps d’aus-teritat, sí. Temps de crisi, també. Herència rebuda, per què no. Però si una cosa té Torredembarra que es diferenciï de la resta és la seva gran vitalitat cultural, folklòrica i de moviment cooperatiu i associa-tiu. També teatral i artístic. Cal que es tiri endavant el Teatre-Auditori. No ens hem de reinventar? Doncs comencem per aquí. Reinventem-nos de veritat. Pot esdevenir atrac-tiu cultural, però també turístic. Jo hi poso el meu granet de sorra. Comencem per batejar-lo? Què us sembla Teatre-Auditori Victòria de la Torre? Per reinventar-nos, també ens hem d’estimar més, i la Victòria de la Torre ho va fer aquí i a fora, portant el nom de la Torre arreu del món.

La Torre, en un anyAlbert JansàDirector d’Altafulla Ràdiontament que valorin el primer any a partir de 5 preguntes

3. Què en penseu de les obres que afecten Baix a Mar?4. Com valoreu la resolució de les multes de radar?

prioritaris de cara el proper any?

1ª.- No ha canviat res dels que ha governat el Sr. Masagué. Plens cada dos mesos, ocultisme, manca de transparència, serveis pre-caris a la població, molts diners en festes i pocs en la millora del municipi, etc.

2ª.- No podem acceptar que és facin canvis en el contrac-te que es va signar, perquè no és ètic ni legal quan són en perjudici del consumi-dors i en benefi ci de l’em-presa. Era la que menys mi-llores aportava, la que oferia el preu de l’aigua més ele-vat i la que menys aportació econòmica donava.

3ª.- Les exigia el Concurs de l’Aigua i Clavegueram. 12 milions d’€ d’inversió per tot el municipi. Ara 12 milions d’€ més l’IPC de cinc anys enrere??? igual a 15 milions fent les mateixes obres.

4º.- Nefasta!! No és massa alliçonador cometre un error polític –per excés de zel- i presentar-se com qui aporta la solució al propi error.

5ª.-Elaborar i apro-var els Pressupostos. L’organització de les àrees de l’ajuntament, el control de la despesa, el control de les “productivitats” dels càr-recs que han entrat a “dit” i altres. Les minutes que es paguen en serveis jurídics.

1ª.- Menys participació dels partits de l’oposició, menys informació a la po-blació. Nul·la política per incentivar l’economia local. Política de contractació de personal més que discutible. Incompliment de totes les nostres mocions aprovades pel ple.

2ª.- Considerem escandalós que passem de 144 m3 a 240 m3 de consums mínims obligatoris anuals. El 80% de la població no consumia els 144 m3 i el 100% no ha arribat mai als 240 m3.

3ª.- Són necessàries, com també ho són en altres bar-ris del poble. És un projecte que no hem pogut estudiar abans. Entre l’empresa d’ai-gua i els polítics que manen han dissenyat el projecte.

4º.- Insufi cient, el radar mòbil va posar multes des del 2009 en unes vies mal senyalitzades. Amb la re-solució de treure les multes de juliol-octubre de 2011, genera un greuge entre ciu-tadans

5ª.- Fer el pressupost muni-cipal quan toca. Fer millores a la Plaça de les monges i la Plaça del pàrquing Filadors. Cercar una solució defi niti-va per Muntanyans II.

Diversifi car l’economia lo-cal de manera estratègica..

1ª.- Hem tingut un primer any força estable al go-vern i això no és fàcil a Torredembarra.

2ª.- Aquest contracte, és molt necessari i reportarà millores urbanistiques, no-ves construccions com les xarxes pluvials, renovació de carrers, i sobretot la xar-xa de clavegueram. Es mi-llorarà la imatge de barris i la qualitat de vida dels seus veïns. Disposar d´inversions importants ara mateix és una gran oportunitat per Torredembarra, que altres municipis envegen.

3ª.- Són obres necessàries, sense cap cost directe mit-jançant contribucions es-pecials, que benefi ciaran a tothom. Millorarà la qualitat i imatge del barri i el farà més atractiu. S´aprofi taran les obres actuals per fer mi-llores a la xarxa elèctrica.

4º.- L´Alcalde i alguns membres del govern han fet un gran esforç per resoldre la situació. Esperem que no és repeteixi una situació com aquesta que perjudica al conjunt de la població. Demanem a tots els conduc-tors, màxim respecte per les normes de circulació.

5ª.- L´objectiu prioritari és l´economia. Caldrà prendre decisions valentes que fi ns ara no s´han pres.

*al tancar el ddT l’Agrupació no havia respòs

Daniel Masagué Alcalde de Torredembarra. El 22 de maig de 2011 va guanyar les eleccions

“Sóc a l’Ajuntament per resoldre els

conflictes”

Ara tot just fa un any, la seva formació assolia 6 regidors i esdevenia alcalde a partir d’un pacte amb el PP i el GIT. Era el que pensava abans de les eleccions?

Tenia molt clar que no guanya-ria amb majoria absoluta, de manera que era evident que ca-lia pactar. El debat existent era si pactava amb una sola forma-ció o bé amb dues i, de fet, el meu pronòstic ho deixava amb una. Va tocar pactar amb dues i un any després n’estic molt satisfet.

Quina és la relació un any després amb els socis de go-vern?

Una relació molt bona. Com al-calde no hi ha distincions sobre el color polític, sinó que som un sol equip de govern. Ens

agradaria potser poder explicar més el que fem, però el dia dia no ens permet fer-ho així. Tot i això, estic molt satisfet.

Hi ha la sensació que potser aquest primer any s’ha gas-tat molt de temps apagant determinats focs, com ara en el cas de les multes de radar. És així?

Si en algun lloc podem resoldre problemes és des de l’Ajunta-ment. En la gestió del confl ic-te del radar, un confl icte ines-perat, n’he après molt. És cert que tant debò no hagués apare-gut mai el confl icte, però hem sabut resoldre’l. Ningú creia que trobaríem una bona solu-ció, com demostra la cobertura mediàtica durant aquelles set-manes.

Hem après una lliçó important: a vegades assumim determina-

des coses com a ben fetes, és el cas de la senyalització i no sempre és així. Llavors toca re-fer, analitzar i solucionar. Una oportunitat, en defi nitiva, de millorar.

També hem treballat. Hem sig-nat el contracte de l’aigua, que és molt important per a la vila. Hem hagut d’esperar quatre anys per una decisió judici-al i ens ha tocat portar-ho a la pràctica en unes condicions to-talment diferents. Ara, quan al setembre el torrenc visualitzi a partir del seu rebut de l’aigua que paga menys, ens n’adona-rem de la importància. No no-més hem apagat focs, hem tre-ballat, com també es pot veure amb les obres de Baix a Mar.

El govern assegura que paga-rem menys pel rebut de l’ai-gua i l’oposició assegura que augmentarà. Perquè aquesta diferència de xifres?

Hi ha dues raons bàsiques. Crec que no s’ho volen creure per tacticisme polític i potser també perquè no han visualit-zat com és el contracte signat i no saben tots els compromisos adquirits per part de SOREA. Quan arribi el primer rebut amb les noves tarifes, tots ple-gats veurem que la gent de la Torre pagarà menys i els fora-nis tindran petit increment.

En els plenaris es visualit-za que la relació del govern bona part de l’oposició en el primer any de mandat és molt tensa. És només culpa de l’oposició?

Mai ningú està lliure de culpa. Jo assumeixo la meva respon-sabilitat. Però he de dir que no hi ha ponts de diàleg perquè a vegades es confonen els per-sonalismes amb la política. El que es visualitza al ple no és pas sempre així. Entenc que en el ple hi hagi confrontació i jo també en faig, perquè és l’espai on s’ha de demostrar les idees i accions de cada forma-ció.

Crec que si no arribem a acords és per manca de confi ança mú-tua. I ho vull que se solucioni, però tots hem de treballar per-què és el que vol la gent.

Qualsevol decisió que es pren des de l’Ajuntament ha de passar per alcaldia?

Totes les decisions no passen per l’alcalde. El que acordem sempre és la direcció que pren cada regidoria. L’autonomia de cada àrea és evident però dins de les línies marcades .

Com alcalde la meva obliga-ció és tenir constància de tot plegat. Cal analitzar la infor-mació, perquè la voluntat és comptar amb una visió àmplia que em permeti prendre millors decisions.

A més a més, cal comptar amb accions específi ques i transver-sals que depenen d’alcaldia. I a sobre cal assumir determinades herències, com ara deutes amb el Consell Comarcal o una in-demnització a una promotora.

Es tracta només d’herències de quan governava l’oposi-ció?

Bàsicament si, son temes i pro-jectes d’ells. Però crec que en herències de projectes que van engegar ells haurien de coo-perar més del que ho fan. Si alguna ve del passat, podria entendre que seguissin amb la tàctica política. En canvi, d’ells en tenim moltes, d’herències. El teatre potser és l’exemple més gran.

Parlant del Teatre Auditori i sumant-li la piscina coberta. Aquests són dos dels objec-tius que es fi xava el govern a principi de 2012. Veurem reiniciar les obres en ambdós casos?

En els darrers mesos hem hagut de fer front a un dilema impor-tant, tot i que ara ja veig per responsabilitat quina obra hem de prioritzar. Hem de recordar que el projecte de la piscina el vaig iniciar jo com alcalde, mentre que el teatre no.

Malgrat això, caldrà reinici-ar les obres del teatre, perquè s’està deteriorant i hi ha diver-sos contractes amb empreses que cal complir. Per responsa-bilitat, doncs, i no pas per ga-nes, aquest 2012 probablement veurem tornar a treballar al teatre. A més a més part del ro-manament positiu de tresoreria de l’ajuntament es destinarà a aquestes obres.

En l’actual moment econò-mic i amb l’ofec econòmic que viuen els ajuntaments,

què podem esperar en els propers 3 anys?

Cal mirar molt el dia a dia i s’ha demostrat en els darrers anys que costa molt encertar què passarà en els propers me-sos. Cal treballar perquè l’eco-nomia del nostre ajuntament sigui positiva i aquest 2011 ho ha tornat a ser i hem tingut sú-peravit.

Tenir l’ajuntament sanejat ens permet anar més enllà. Cal do-nar sortida als dos equipaments que ja hem esmentat, però hem de tenir en compte que s’ha acabat l’època de les grans in-frastructures. Toca destinar di-ners en obres no tan grans: en neteja, zona lúdiques perquè la gent no marxi del poble, per exemple. Millorar aquest dia a dia i que la gent se senti més a gust en el seu entorn.

Un objectiu ha de ser tenir parcs de qualitat, que les famí-lies tinguin un espai públic per a gaudir conjuntament. Així com també la visualització de Torredembarra a l’exterior. I evidentment, poder ajudar a trobar feina, ocupació i for-mació. Ho estem fent amb les obres de Baix a Mar, on es po-tenciarà la contractació quan sigui necessària de gent de la Torre.

Podem assegurar que aquest govern arribarà a les elecci-ons de 2015?

Pel que respecta a la gent de la Torre, sense cap mena de dub-te. Pel que fa a Convergència i Unió, de ben segur que arriba-rem a fi nal de mandat.

Daniel Masagué esgotarà el mandat com alcalde de Torredembarra?

La meva voluntat és així. La meva fi losofi a és no deixar els projectes a mitges i s’ha co-mençat una feina molt impor-tant que cal fi nalitzar.

Tot just ara fa unes setmanes, Convergència i Unió renova-va el comitè local i escollia Jordi Guasch com a presi-dent. Es veu tornant a encap-çalar la llista?

Si el partit em fa confi ança, es-tic disposat a torna a encapça-lar la llista.

Guillem Bargalló,-

1818 l’l’EntrevistaEntrevista MAIG DE 2012 ddT

Daniel Masagué és alcalde de Torredembarra des de 2008. Un any abans va encapçalar la llista de CiU per sorpresa de molts torrencs i torrenques. Masagué, que ara fa uns mesos complia els 50 anys, fa valoració del primer any de mandat i mira cap al futur, el 2015.

El meu juny

Antoni VidalDe Cal Nicasi. És la tretzena generació

de forners a la seva família

Aquest mes de juny estarem molt atrefegats, perquè tornem a obrir el Forn de Cal Nicasi, a la plaça de la Vila. A partir del juny, doncs, em tocarà perdre cada nit i part del matí fent el pa.

Just després de sopar i fins a les 10 o 11h del matí treballarem i haurem de canviar els hàbits. Tot i això, tinc molta il·lusió, per veure tornar a engegar Cal Nicasi i a més a més ho fem quan s’apropa l’estiu.

Des de Cal Nicasi farem produtcte totalment artesanals, com ho han fet a casa tota la vida. Més endavant ja arribarà la pastisseria.

Estem contents de tornar a obrir les portes al mateix lloc on el Besavi Nicasi va començar a treballar l’any 1917. Abans, però moltes generacions ja havien treballat de forners, tot i que ho van ser al Catllar. Jo ara sóc la tretzena generació, poca cosa!

SandruixaS’ho passa la mar de bè explicant contes.

La podreu trobar al restaurant Acqua

Sandruixa explicarà diversos contes aquest mes de juny.

Cada diumenge, just quan la gent acabi de dinar al restaurant Acqua de Baix a Mar, podrà escoltar els meus contacontes.

A més a més, farem la proposta de “Posa’t en un conte” per poder interactuar amb els nens. Els altres contacontes seran amb titelles i amb

tallers creatius, com ara amb plastilina.

A més a més, el dia 23 de juny a les 11h del matí al Passeig Marítim i amb col·laboració amb el Patronat de Cultura realitzaré l’espectacle “l’Ocellot Ot vol veure els focs de Sant Joan”.

A més a més, des del restaurant Acqua realitzarem diversos sortejos des del nostre facebook!

Xavi SuárezCap de Colla de la Mulassa ientrenador del futbol base

Com a cap de colla de la Mulassa, el mes de juny significa tornar a sortir al carrer, encara que sigui en una sortida més aviat tranquil·la. A més a més, haurem de preparar el Correfoc del Quadre i haurem de començar a fer reunions per veure què necessitem, qui ballarà a cada punt i el ritme durant el Correfoc.

A més a més, al juny s’acabaran els entrenaments d’aquesta temporada. Enguany he portat l’Aleví C i hem

quedat novens amb vuit victòries a favor. Durant el juny suposo que encara jugarem algun amistòs o algun torneig per dir adéu a la temporada 2011-2012.

I també tocarà buscar feina per l’estiu, que de moment no n’he trobat i ja sabem tots que la situació no és pas fàcil, però no desistirem i de ben segur que amb ganes, trobarem feina per l’estiu a la Torre!

1919la la TorreTorreddT MAIG DE 2012

2020 informació informació MunicipalMunicipal MAIG DE 2012 ddT

Comencen els actes de celebració del cinquè aniversai d’Ona la Torre

Aj. Torredembarra

Ona la Torre ha iniciat aquest mes de maig els actes de cele-bració del seu cinquè aniver-sari. El passat divendres 11 de maig i a partir del Centre d’Es-tudis Sinibald de Mas, es va dur a terme al Saló de Plens de l’Ajuntament de Torredembarra una taula rodona al voltant de la comunicació local i que va comptar amb la presència de persones com el Director de Tac 12, Xavier Abelló, el Director d’Altafulla Ràdio, Albert Jansà, el periodista Jordi Salvat o la Cap d’Informatius d’Ona

la Torre, Raquel Martínez. La taula rodona va ser emesa ínte-grament en directe per Ona la Torre.

Una setmana després, el diven-dres 18 de maig, l’emissora pública local de Torredembarra va inaugurar l’exposició com-memorativa de l’aniversari, amb prop de 40 ràdios antigues i fotografi es que resumeixen aquests primers cinc anys.

L’exposició romandrà oberta fi ns el proper 16 de juny a la Sala LLuís d’Icart del Castell de Torredembarra.

El plat fort va arribar l’endemà, dissabte 18 de maig, amb una marató de 26 hores en directe de ràdio.

La marató va començar dis-sabte a les 12h del migdia amb el programa l’Aperitiu i fi ns el diumenge a les 14h col-laboradors i professionals de l’emissora van passar pels estu-dis d’Ona la Torre per arribar a les 26 hores.

Les dues darreres hores es van-fer des de la plaça de Cal Llovet amb la participació de diverses entitats de la Torre.

Properes activitats

26 de maig. A les 23 h, al Pavelló Els Caus, Festa Revival amb els Dj’s Pep Cano, Toni Cansino i Joan Enric Vidal. Entrada lliure.

1 de juny, a les 10 h, a Cal Maiam, Junta General Ordinària i Jornada de tre-ball de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, amb l’as-sistència de la Junta directiva de la Federació, directors, caps de programes i informatius de les emissores de la Federació de tot Catalunya

1 de juny, a les 20 h, a la Sala de Plens, conferència institu-cional del 5è aniversari d’Ona La Torre “Ràdio local, ràdio de proximitat”, amb el periodista i comunicador Rafael de Ribot, director general de ComRàdio.

9 de juny, a les 23 h, a la pla-ça de l’Escorxador, Festa Jove amb els Dj’s Aleix Figueras, Francisco Sánchez, Horacio Lavín i Sergi Caballé.

A més a més, la Bilbioteca s’hi sumarà amb una exposició de llibres i fi lms sobre la ràdio i la seva història

Imatges de la Taula Rodona sobre comunicació local, de la inauguració de l’exposició i de la marató de 26 hores

Biblioteca anticrisi. Taller 2.0

Aj. Torredembarra.-

El passat dilluns 14 de mai a les 18h la biblioteca va realitzar una taller, per parlar de com aprofi tar les xarxes socials per millorar professionalment.

Web 2.0 i entorn laboral: un valor afegitEl mercat laboral actual està canviant per totes les bandes: ja (quasi) no existeix la feina per a tota la vida,i tot això fa que neixin i es desenvolupin un conjunt de noves tècniques, tendències i recursos que tenen com a base les dinàmiques

característiques de la Web 2.0 i, anant una mica més enllà, la fi losofi a de “fer xarxa”.

En aquest sentit, la biblioteca va parlar de:

- Com escollir les xarxes socials que s’adapten mes a un cas particular.- Amb quines aplicacions podem donar suport al nostre pla.- El perfi l, el CV virtual i els portals 2.0.- Com desenvolupar una marca personal.- Xarxa generalista de caracteristiques úniques: Facebook.

La biblioteca va realitzar un nou taller dins l’espai antticrisi

Dia mundial de la dansa

Aj.Torredembarra

El passat 28 d’abril va tenir lloc el Dia Internacional de la Dansa a la plaça del Castell de Torredembarra.

Van participar en l’acte els Alumnes Centrescènic, escola de dansa i teatre de Torredembarra, els Alumnes del Fitness Club Anura, Secció de Funky & Break Dance UDT i l’actuació de Popping a càrrec d’Abdo M.Style. També va participar el grup convidat: Fit dansa Andorra.

Degut a les inclemències meteorològiques, l’acte es va traslladar a la sala Gran del Casal Municipal on van actuar els alumnes del Fitness Club Anura i el grup convidat.

El dissabte 5 de maig es va repetir l’actuació de tots els participants, excepte el grup convidat a la plaça del Castell de Torredembarra

Exposició de l’AssociacióReusenca d’artistes

Aj. Torredembarra.-

Durant el passat mes d’abril i fi ns a mitjans de març, la Sala Lluís d’Icart del Castel lde Torredembarra va comptar amb diverses obres exposades de l’Associació Reusenca d’Artiste, coneguda com ARA.

La regidoria de Cultura va organitzar aquesta exposició, que es va inaugurar el passat dijous 12 d’abril i que ha

comptat amb obres exposades dels següents artistes: Lluís Llop, “Joli” (Joan Huertas), Javier Rubio, Xavier Andreu, Rosa Virgili, Fina Alonso, Montse Rãs, Lluís Agustench, Helio López, Modesto Rodríguez, Mª José Cerezuela, Andrea Balza, Lluís Sánchez Abelló, Mª Jesús Andreu i Gerard Valls. La comissària de l’exposició va Marta Ivern. Ara mateix la Sala Lluís d’Icart acull l’exposició de ràdio antigues.

Imatge de la inauguració de l’exposició

Descobrint el món dels llibres2121la la TorreTorreddT MAIG DE 2012

La Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra realitza sessions a escolars i altres usuaris per donar a conèixer la l’espai i el plaer de la lectura

Guillem Bargalló,-

Cada dimarts i dijous al matí la Biblioteca de dalt la Torre rep la visita d’una escola de Torredembarra, Creixell o la Pobla de Montornès . Es tracta d’una classe des de p3 fi ns a sisè de primària, que arriba al parc de Can Llovet per conèixer aquest espai públic i gràcies a la voluntat dels i les treballadores de la bil-bioteca, que ho fan tal i com ho animenen ells “per amor a l’art”

Una hora de sessió

Durant prop d’una hora, els i les alumnes de les escoles desco-breixen on poden trobar els seus llibres, quina lectura poden es-collir en funció de la seva edat i totes les activitats que des de la biblioteca es realitzen per als més menuts.

Amb un joc, la canalla de tercer, per exemple aprèn a classifi car els llibres. A partir d’etiquetes i per parelles han de decidir on aniria la publicació dins la sala infantil, mentre la bibliotecària,

la Macarena Traviesa, els ajuda i respon tots els dubtes. Ells, no només juguen amb ganes, sinó que mostren plena atenció i cu-riositat per tot el que explica la Macarena.

Tots sabem que resulta prou com-plicat motivar una quinzena de nois i noies de vuit o nou anys. Aconseguir que participin d’acti-vitats i estiguin atents i en silenci sembla una quimera. Doncs du-rant els 70 minuts que la canalla és a la biblioteca és una realitat. Els nens i nenes pregunten, bus-quen a partir d’una joguina un lli-bre que tingui relació i després ho expliquen a la resta de la classe.

Més endavant és el torn de pre-guntar qualsevol dubte. Els menuts s’interessen pel fet de ser bibliotecari i escolten a la Macarena explicar amb convic-ció que es tracta d’una feina on tractes amb la gent, descobreixes coses dels altres i treballes amb la imaginació per tal d’aconse-guir que tothom s’interessi per la lectura. Amb els ulls oberts i en silenci no en tenen prou i es

passen prop d’un quart d’hora preguntant sense parar.

Trenta-dues sessions en només tres mesos

Aquestes activitats que organitza la biblioteca també estan adreça-des a altre públic, com per exem-ple persones desocupades, inte-grants de l’Onada o de diversos esplais.

De fet aquestes sessions ja es van fer el passat 2011 i prop de 800 persones han passat per partici-par-hi, en 32 sessions de febrer a l’abril en aquest 2012. Es tracta, doncs, de xifres importants i que ens permeten entendre una mi-queta més el volum de gent que passa per aquest equipament pú-blic.

Com és lògic, cada sessió s’ade-qua al públic assistent. Amb els més petits, per exemple, la bibli-oteca prepara un taller que gira al voltant de la fi gura del “Follet Llovet”, un ésser màgic que tre-ballava a l’antiga fàbrica i que

era un amant dels llibres. Just després de quedar-se sense feina van construir la biblioteca i ajuda a les bibliotecàries a canvi d’unes normes que aprenen els petits.

En aquest sentit, cal valorar la tasca de les persones que treba-llen a la biblioteca i realitzen unes activitats sense cap obliga-ció prèvia. La visita de les escoles acaba amb l’entrega a cada alumne

d’un carnet d’usuari i usuària i una guia de la sala infantil que els recorda tot el que han après en aquella hora que han passat a la biblioteca.

La Macarena assegura que molts repeteixen i que a la tarda ja es poden trobar alumnes que vénen a buscar algun llibre. Una bona manera de descobrir la lectura i d’enganxar els més menuts a un equipament únic a Torredembarra.

La Macarena amb alumnes de l’escola Les Eres de Creixell

2222 informació informació MunicipalMunicipal MAIG DE 2012 ddT

Visita del Sr Jordi Agràs a la Biblioteca i a la Biblioplatja de Torredembarra

Aj. Torredembarra.-

El passat dimarts 14 de maig, el Sr. Jordi Agràs Estalella, director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat, i la regidora de Cultura i Patrimoni Rosa Maria Guasch Alberni, van visitar la biblioteca i la biblioplatja de Torredembarra.

Agràs va poder conèixer de primera mà tots els projectes que realitza la biblioteca i va demostrar molt bona opinió pels serveis i activitats que s’ofereixen.

Es va interessar pels projectes innovadors, com la secció les tertúlies de la Viatgeteca, la utilització del Club de lectura per recomanar les novel·les i molt especialment pels tallers de la Biblioteca Anticrisi, donada la seva implicació amb el cooperativisme català.

Va destacar l’entusiasme que el personal de la biblioteca aporta al servei i l’actitud positiva per afrontar aquests moments, com per exemple, en el fet d’oferir

tallers de formació en la consulta de revistes electròniques, ara que no es disposen de tants títols en paper.Va valorar molt bé la tasca que es fa amb el grups de voluntaris, alhora que va mostrar interès per respondre a la demanda de la regidora d’establir més personal per poder atendre els dos serveis que estan oberts tot l’any. Va donar importància al

Jordi Agràs a la Biblioteca de Torredembarra

paper de les bibliotecàries per oferir a l’usuari una atenció personalitzada i una recomanació professional en les seves cerques i lectures, per ajudar a desenvolupar l’esperit crític a l’hora de consultar la informació i de destriar la fi able.

Finalment, van quedar emplaçats a trobar-se en la propera lectura de poemes inèdits de les Rates de biblioteca.

Presentació de l’Associació d’escriptors La Destilería

Aj. Torredembarra.-

Dijous 19 d’abril va tenir lloc la presentació de l’Associació d’escriptors “La Destilería” a la zona de promoció de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, acompanyats del representant de l’editorial Atlantis de Madrid i amb el suport de lectors i amics de la vila.

La destileria neix de l’entusiasme d’una desena d’autors reunits en un bar on era l’antiga destileria de Calafell, per donar impuls a la seva carrera i per apropar-se al públic lector, i ho estan aconseguint en diverses biblioteques i entitats culturals de Catalunya.A la biblioteca de Torredembarra ja estan realitzant un projecte doble: una sèrie de presentacions i tertúlies. El segon divendres

de cada mes presenten una novel·la i fan tertúlia de la que van presentar el mes anterior, donant així l’oportunitat al lector de comentar l’obra amb l’autor, abans i després de llegir-la. Establint una relació molt propera amb el lector que analitza les obres, enriquint la tasca de l’escriptor i, alhora, fomentant l’interés per llegir les novel·les dels autors de l’associació. Un projecte molt ben dissenyat per divulgar la narrativa actual.Fins ara s’han presentat “Mariona y el hombrecillo verde” de Ramon Valls Bausà, el recull de narracions breus “Barcelona gótica” i “El faro del unicornio”, de Francisco Melero. El 8 de juny presentaran el llibre “El Proyecto Wormhole” de Jordi Pereyra, a la Biblioteca Mestra Maria Antònia.

Presentació d’un dels llibres

El Club Juvenil fa tertúlia amb l’autor

Aj. Torredembarra.-

El passat 13 d’abril va vi-sitar la Biblioteca Mestra Maria Antònia l’autor de “Dos muertos y pico”, José Ramón García Moreno.

Un grup de joves van tenir el plaer d’escoltar-lo en primera persona, de saber què va suposar per a ell la creació de l’obra, els inconvenients, les anècdo-tes, els trucs d’escriptor, etc.

El membres del Club de lectura juvenil de la bibli-oteca tenien preparades un munt de preguntes que van ajudar a entendre en-

cara més l’obra i la tasca d’escriptor.

Per a ell, la literatura és una necessitat vital mit-jançant la qual explora els seus propis móns interi-ors i tracta d’explicar-se i explicar als altres com són en realitat els éssers humans

La novel·la els va agradar molt, donat que està am-bientada en un institut i les relacions humanes es-tan molt ben dibuixades, nogensmenys, l’autor és professor de secundària. A més, la trama incorpora la investigació sobre un esquelet que ha aparegut i del que els estudiants sos-

piten que són les restes de l’esposa del l’antic direc-tor, de qui es diu que va matar la seva dona fa cin-quanta anys. Una novel-la divertida que planteja, mitjançant l’humor, una interessant refl exió sobre l’amistat, l’amor i altres assumptes.

També hi va van assistir joves que no formen part del Club de lectura, però els va agradar tant la xer-rada que es van endur el llibre en préstec. Això sí que és foment de la lectura. Les tertúlies del Club juvenil es fan un di-vendres al mes i s’hi pot apuntar qui vulgui, a par-tir de 12 anys.

Fotografi a del grup de joves que van xerrar amb l’autor José Ramón García Moreno

Josep Lluís Ortega Monasterio va ser el compositor d’una de les havaneres més conegudes del nostre país i avui dia encara és de les més cantades. Aquest bon home, però, va patir de debò una vegada que viatjava en tren.

Ortega es va començar a trobar malament i sort en va tenir de la seva companya de viatge, que el va ajudar i molt. Aquesta dona, era de Torredembarra i no va dubtar a socorre’l.Tal va ser l’agraïment cap a la dona i la Torre, que pocs mesos després, Josep Lluís Ortega v venir a la nostra vila amb una cobla a cantar habaneres de franc.

CANTANT “EL MEU AVI” DE FRANC PREOCUPATS PER LES ULLERES UN GOS AL TERRENY DE JOC

BADÓ CAÑELLASDesmuntant històries, construint llegendes

Fa anys, Torredembarra tenia un petit centre comercial on hi havia diverses botigues, des de carniceries fi ns a fruiteries. En el bar del centre hi havia sempre el fi ll dels amos, que ajudava als seus progenitors.

Un bon dia va tocar anar a comprar ulleres per al fi ll, que no s’hi veia gaire i van costar un bon grapat de duros. Pocs dies després, el noi anava amb caixes de begudes i amb la mala sort que va ensopegar i va caure contra el terra, just davant de tots els clients.La mare, però, no estava pas preocupada per la caiguda del fi ll, sinó que va començar a cridar: “Les ulleres, les ulleres! que no es trenquin!”.

Per sort sembla que darrerament la gent ha tornat al camp de la Torre. Fa anys, però, cada diumenge estava ple. N’hi havia un que no fallava mai i sempre venia amb el seu gos.

Aquell dia la Torre rebia el Bonavista i els partits contra aquest equip sempre hi havia brega. Ningú sap (ni sabrà mai) si va ser mala sort o expressament, però el cas és que el gos es va escapar i va fer cap al terreny de joc, amb la mala sort que va mossegar dos jugadors del Bonavista. Tal va ser la batussa per culpa del gos que va aparèixer la Guàrdia Civil i el va salvar d’una bona pallissa. Això si, gos i amo tancat a comissaria.

2323la la TorreTorreddT MAIG DE 2012

El Concurs de Castells de Tarragona modifi ca alguns dels punts de la seva

normativa

el nombre de castells amb l’agulla que es pot fer durant l’actuació a dos: també és la primera ocasió en el Concurs en què, dins d’una mateixa gamma, hi ha 3 castells amb l’agulla.

Pel que fa a la taula de puntuaci-ons, s’han renovat els valors nu-mèrics de les construccions. La taula inclou 39 castells, 3 més que les darreres edicions, i és que tot i les eliminacions del pilar de 7 i el 5 de 9 sense folre i el 3 i el 4 de 10 sense manilles, han entrat a for-mar part de la taula les estructures de 7 i de 5 amb l’agulla (de 7, 8, i 9 pisos, en aquest darrer cas, amb folre) i el 9 de 9 amb folre.

El rànquing, que es tancarà el 31 d’agost, determina quines són les 30 colles convidades al Concurs.

Si a dia d’avui es produís el tall, els Nois de la Torre es classifi ca-rien per a l’edició de dissabte 6 d’octubre del Concurs de Castells de Tarragona, la que acollirà les colles situades entre la 12a i la 30a posició.

Això denota que tot aquest seguit de canvis podrien afectar directa-ment els Nois de la Torre: fent cas-tells-fi cció i jugant a molts mesos vista, els Nois podrien fer-hi, per exemple, el 7 de 7; però, en can-vi, no podrien desenvolupar una actuació que inclogués el 3, el 4 i el 5 de 7 amb l’agulla. La posició de la colla de la camisa blau cel al rànquing també deixa entreveure la importància de la feina, tant a l’as-saig com a les sortides, que cal fer al llarg de tota la temporada. Tot just ara, a un mes de Sant Joan i a poc més d’un mes i mig de la Festa del Quadre, els Nois comencen a treballar fort als assajos buscant anar un pas més enllà tan aviat això sigui possible; i sense que sigui “el gran objectiu de la temporada”, el fet de fer bones actuacions durant l’estiu suposarà la classifi cació per l’esdeveniment casteller més gran dels anys parells: el Concurs. Abans, però, tocarà treballar de va-lent, divendres rere divendres, a les 21h, al Carrer Carnisseria.

A mitjan d’aquest mes es presenta-va la normativa mitjançant la qual es regirà el Concurs de Castells que se celebrarà el 6 i el 7 d’octubre a Tarragona. La Comissió Assessora del Concurs ha acordat modifi ca-cions en dos dels documents que conformen la normativa de l’esde-veniment: el Protocol de Plaça i la Taula de Puntuacions.Pel que fa al primer dels textos, que encara no s’ha aprovat defi niti-vament, s’ha acordat que les colles puguin tornar intentar un castell que hagin carregat amb l’objectiu de descarregar-lo, cosa que fi ns ara no passava: els castells carregats es consideraven assolits i, en con-seqüència, no estava permès que es repetissin. A més, els despenja-ments de membres del pom de dalt d’un castell faran que la construc-ció en qüestió es consideri carre-gada; fi ns a la darrera edició del Concurs es considerava descarre-gat si es despenjava un màxim de 2 castellers. La tercera mesura relle-vant d’aquest Protocol de Plaça és el fet que es limita, per primer cop,

Els Nois de la Torre poden tornar al Concurs 18 anys després

2d7 dels Nois al Concurs de 1982

Èxit participatiu a la Diada Solidària per

l’ONG K9 de Creixell

El 13 de maig, els Nois de la Torre van aco-llir a la Plaça Mossèn Joaquim Boronat la segona edició de la Diada Castellera Solidària. Si bé la pri-mavera passada l’acte es va dedicar al tracta-ment que havia de re-bre la torrenca Nicole Mendoza per curar la leucèmia mielomono-cítica crònica que pa-teix, en aquesta ocasió els fons recaptats es van destinar a l’ONG K9 de Creixell, una unitat canina de res-cat i salvament que dedica gran part de la seva activitat, de-sinteressadament, a col·laborar amb cer-ques de desapareguts, ja sigui en contextos aïllats com en el si de catàstrofes de tota mena; entre moltes al-

tres àrees d’actuació. La diada va comptar, a més, amb la presèn-cia de tres colles més decidides a engrandir l’acte: els Minyons de l’Arboç, els Castellers d’Altafu-lla i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

La jornada, que va tenir continuïtat du-rant tot el dia amb diverses activitats més, va aconseguir atraure força públic. Els assistents a la di-ada castellera, que es va celebrar al punt del migdia, van poder presenciar una actu-ació dels Nois de la Torre en què, tot i co-mençar amb mal peu (intent de 4 de 7), els de la camisa blau cel van poder descarregar el 4 de 7, el 3 de 7, el 5 de 6 i un pilar de 5.

4d7 dels Nois de la Torre a la Diada Solidària

Gerard Recasens

Gerard RecasensEls Nois, amb opcions a concurs

La cinquena columnaLa cinquena columnaAntoni Vilà

La història es repeteix: la cursa ha començat

Fa dècades que en l’àmbit polític torrenc arrosseguem l’etiqueta de poble afi llat a les turbulències polítiques. Al llarg dels anys els personatges canvien, però el model i els objectius sempre son els mateixos i, això que vivim en plena depressió econòmica, ja no queda res per gastar o malbaratar, segons s’entengui. La refl exió ve donada per les recents renovacions dels comitès locals del dos grans partits que tradicionalment duen la marca de “partits de govern”, ens referim a CDC i PSC. En les dos formacions polítiques, els nous líders tenen en comú per exemple el seu nom: Jordi, (prou signifi catius a Catalunya); els cognoms (Guasch i Solé) i les ideologies que professen, són ben diferents. Tots dos persegueixen el mateix objectiu: governar i controlar l’Ajuntament. També mantenen certa similitud en el modus operandi: Els dos comparteixen la vocació de conspiradors per assolir el que anhelen, amb unes ànsies de poder que no tenen antecedents, o sí ?.Però no tot pot ser tant fàcil: en el camp convergent, el regidor Pere Font, aspira, desitja i treballa per ser el proper cap de llista per CIU, mou fi ls per arreu, gaudeix del beneplàcit de molts militants i de gent de més amunt. Ja és un gran pas.

Per altra banda, l’alcalde actual, Daniel Masagué, vol repetir però no ho té fàcil, massa gent en contra, entre ells el “seu” Jordi i alguna que altra vella glòria convergent, amb molt de pes entre la ciutadania. Un observador fi able de la Torre comentava, just celebrada la Junta local, que entre el Jordi i el Dani, no te’n pots refi ar, els dos personatges estan distants però junts a la vegada, sobretot en moments claus on poden compartir rèdits (ens comenten que la història en custòdia uns quants d’aquests acords tant particulars). Però vet aquí, que l’alcalde Masagué, avui per avui, i sempre segons els mentiders polítics locals, aspira a canviar de socis de govern ( i no troba la manera). De moment un canvi de cromos: el PP per el PSC, amb el Jordi Solé al capdavant,

fent l’entrada al Plenari amb la credencial de 1r tinent d’Alcalde com si d’El Cid Campeador es tractés. Però resulta que el líder socialista manifesta públicament que “Convergència si, Masagué no) I al jove Jordi, el convergent, tampoc li va la possible entesa, perdria “pes” polític, està clar. El tret de sortida de la cursa política ja ha esclatat, de moment a CiU ja tenen diversos fronts oberts, per un costat el Pere Font, per molts, hauria de ser el proper alcalde, el Daniel Masagué vol repetir i governar amb el PSC o un altre que no fos el PP; la convivència amb ells, no ha estat del tot de l’agrado i satisfacció (és de vox populi).

Al jove i recent aparegut Jordi (convergent) li agradaria fer un equip i candidatura a la seva mida, el que no sabem és si el deixaran, malgrat la seva experiència en viure i treballar en les catacumbes polítiques.Que pot passar en el futur? qualsevol cosa, fi ns i tot que els dos Jordi’s acabin junts de la mà de Masagué, i amb el PP a la caserna o també que el Jordi convergent i el Masagué, acabin cremats pel foc embruixador de la política i el Font o un altre se’ls tregui del damunt i tingui el camí plàcid fi ns la propera comtessa electoral, com la “Soraya”, per exemple. Tot plegat un embolic, com sempre, i això que no hi ha cap euro per fer una altra sala polivalent, o un altre pavelló esportiu o un altre teatre o qualsevol altre equipament o servei públic. Però preguntem: entre tants nous i bons propòsits del personal polític, no hi haurà ningú, que s’atreveixi a oferir i explicar al poble, amb absoluta transparència i normalitat l’estat de l’economia municipal? La senyora Merkel està molt vigilant, no la perdem de vista, no sigui cas que... vingui de turista aquest estiu.

Veurem, on ens porten els estimats i sempre respectats Jordi’s. El camí i el joc de la mestressa d’Europa ja el coneixem, els dels Jordi’s encara no.

El cafè del diariEl cafè del diariJordi Suñé

Grop, a la recerca del tempsEl temps s’escola ràpid i ja farà tretze anys que GROP es va constituir a Torredembarra com a grup per a la difusió de l’art contemporani. Amb una continuïtat més pròpia dels artesans que dels artistes, han mantingut una activitat regular i reeixida al llarg de la seva vida. Un col·lectiu en majúscules que crea, projecta i presenta amb ànim de provocar i fer reflexionar.

Aquest mes de maig GROP es vestia de llarg per exposar al Palau de la Diputació de Tarragona. Allí els visitants han pogut gaudir del treball dels seus membres i del disseny col·lectiu a partir d’un fil conductor que ha enllaçat la memòria amb el present. Fotografia, foto collage, olis, acrílics i esmalts han estat algunes de les tècniques que han utilitzat. Les fustes velles, els dietaris antics, els rellotges en desús i una instal·lació que penja del sostre donen un aire a l’exposició que demana a l’espectador una reflexió sobre el pas del temps. Les imatges dels avantpassats directes reptaven als curiosos a implicar-se molt més del que és habitual en una exposició d’art.

A la inauguració vam poder gaudir d’una performance “El viatger del temps” ideada i posada en escena per l’actor Joan Gibert. Les intervencions van anar a càrrec del vicepresident de la Diputació i d’un membre de GROP. Entre el públic, força gent de Torredembarra que no es va voler perdre la cita.

Cal felicitar als organitzadors pel catàleg editat. Té divuit pàgines, està imprès a tot color, amb paper de qualitat. S’hi poden veure algunes de les obres, l’editorial que introdueix a l’exposició i una breu

biografia de cadascun dels artistes amb el seu correu electrònic.

Antonio Boira, Bruix, Mark Bullus, Paquita Esteban, Fabio Guzmán, Jordi Morera, Cristina Riambau i Sibil·la, els protagonistes d’aquesta exposició, sumen: La difusió ha estat important i l’impuls creatiu els ha esperonat.

GROP està en forma. Ja ens havia avisat al Castell de la Nou de Gaià el 2010 i al Pati del Castell a principis de 2011. Les darreres incorporacions al grup reforcen la interdisciplinarietat i la creativitat. Amb l’èxit assolit a la Diputació, el col·lectiu té una porta oberta per sortir fora de la vila. Hi ha sales prestigioses ben a prop que no es poden perdre els missatges de GROP. És cert que ja ho havia fet altres vegades. Podem recordar les seves accions i exposicions realitzades a Vespella de Gaià, Reus, el Camp de Mart de Tarragona, Roda de Berà, Creixell i la Nou. Però la carta de presentació “A la Recerca del Temps” serà una bona clau que obrirà noves portes.

Per a Torredembarra és una sort poder gaudir d’una entitat d’aquesta mena. Massa sovint ens queixem que manca oferta cultural a la vila. Barcelona és un epicentre tan gran que xucla les energies i els talents de les comarques.

Però Grop arrela a Torredembarra en temps líquids. Els ho agraïm. Les seves ales, però, baten amb força i aposto per un vol creatiu pel Camp de Tarragona amb èxit.

Si voleu contactar amb GROP els trobareu al Facebook i passejant pels carrers de la Torre i de la rodalia.

2424 OpinióOpinió MAIG DE 2012 ddT

Blue Note (www.bluenote.com) és una companyia dis-cogràfi ca que, essencialment, publica discos d’artistes de jazz com Miles Davis, Art Blakey, Wayne Shorter o John Coltrane. També ha editat dis-cos d’altres estils (el fado amb grups com Madredeus o el Hip Hop amb grups com US3). Una altra companyia disco-gràfi ca de renom en el món del Jazz és Verve (www.ver-vemusicgroup.com). Aquesta discogràfi ca ha publicat discos d’artistes com Ella Fitzgerald,

Louis Armstrong, Chet Baker o Diana krall.

Les dues companyies, van deci-dir en el seu moment, adaptar-se als nous temps i van editar una sèrie de discos on els artistes que formaven part de la discogràfi ca eren remesclats per DJs donant-los una aura de modernitat cos-mopolita que va acostar el món del jazz a persones que no s’hi havien interessat mai. En el cas de Blue Note, l’empresa va de-cidir treure al mercat una sèrie de discos amb la denominació

MÚSICA

de Blue Note Trip. Són compi-lacions d’estils com l’afrocuban Jazz, la Bossanova, el Latin... Verve va posar el nom de Verve Remixed al seu projecte apun-tant en aquesta línia. Hi trobem artistes com Nina Simone o Billie Holiday revisitades des d’una perspectiva actual.

Segurament hi ha persones que consideren que fer això és una forma de corrompre el llegat musical d’aquestes grans fi -gures de la música, una falta de respecte, potser. Jo no sóc

d’aquest parer i considero que el jazz és una música oberta, en constant evolució, que es deixa infl uir de molts estils i per tant, m’agraden moltíssim aquests discos que considero que estan fets amb molt bon gust, amb molta qualitat i aconseguei-xen arribar a un públic que no s’hagués acostat mai a aquesta música.

Ara que arriba l’estiu i ve molt de gust prendre alguna cosa a la fresca, aquests discos poden ser una gran banda sonora per

a aquestes ocasions. Ens envol-taran d’un ambient molt cool, lluny de les cançons de l’estiu que haurem d’engolir inevi-tablement i que sonaran per totes les emissores i en molts locals de moda. I si ens sen-tim especialment desolats per aquest bombardeig constant de mediocritat, podem tornar als orígens, tancar-nos a casa i po-sar-nos els discos de Blue Note o de Verve, que han estat dos referents essencials en la histò-ria de la música i ho continuen sent.

Música per a les nits d’estiuIban Gabaldà

Josep Gual

Els botersA la platja de Baix a Mar els boters feien les estibes –bótes, barrils, etcètera-- per embarcar vi. Va durar tot el segle XIX fi ns que el port de Tarragona va ser prou capaç per acabar l’embarcament a les platges, que era treball molt més complicat.

Boters i pescadors feien colla. Treballaven molt a prop uns dels altres.En aquella època es feien apostes i juguesques amb freqüència. En les converses de a veure qui la diu més grossa, facilitava que hi hagués desafi aments.

Una tarda, havent cobrat uns i altres, reunits en una botiga de boters, l’amo va proposar la juguesca d’un duro –moneda de plata de 5 pessetes-- per qui fos capaç de beure’s dues dotzenes d’ous. Els ous els pagava l’amo, i va fer omplir un porró de vi ranci perquè begués el de l’aposta, si li calia. Un pescador foraster, corpulent i ferreny que pescava a la torre junt amb un germà seu, va posar sobre el barril que feia de taula el duro de l’aposta. –era la setmanada d’ell i el seu germà--.Van fer córrer un aprenent a buscar els ous, un cistell ple. S’hi van apostar travesses i tot. La colla reunida anava comentant si podria o no guanyar-se el duro. Va anar trencant els ous i fi cant-los coll avall, primer amb molta empenta però a quinze va afl uixar, va agafar el porró,

El maig d’Ona la Torre

Ona la Torre ja ha començat els actes de celebració del seu cinquè aniversari i ho ha fet amb un gran èxit de participació. El passat 11 de maig es va dur a terme una taula rodona organitzada pel Centre d’Estudis Sinibald de Mas en què diversos professionals que treballen en l’àmbit de la comunicació local van donar la seva opinió sobre qüestions relacionades amb la comunicació en aquest àmbit. Una setmana més tard, el 18 de maig, s’inaugurava una exposició de ràdios antigues a la Sala Lluís d’Icart amb un bon nombre d’aparells i una mostra de fotografi es d’aquests cinc anys de ràdio a Torredembarra. Tot plegat es pot visitar fi ns el dia 16 de juny i, des d’aquí, aprofi tem per agrair la col·laboració de totes aquelles persones que ens han volgut cedir aparells i/o fotografi es per a l’exposició.El dissabte 19 de maig, dia en què Ona la Torre es va inaugurar fa cinc anys, l’emissora donava inici, a les 12 del migdia, a una marató radiofònica que va tenir una durada de 26 hores. Aquesta, va comptar amb la participació del personal de la ràdio i

de moltíssims col·laboradors i convidats que van sumar-se a aquesta marató que de seguida es va convertir en una festa radiofònica. L’experiència va ser memorable i va tenir moments de tot: emoció, rialles, sorpreses, improvisació, records... Alhora, va servir per a presentar la nova aplicació d’Ona la Torre per a telèfons mòbils amb sistema operatiu Android i per a fer públic que aviat Ona la Torre disposarà de podcasting a la seva pàgina web www.ona-latorre.cat.Els actes de celebració continuen el 26 de maig amb una Festa Revival, l’1 de juny amb la Junta General Ordinària i la Jornada de treball de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, que enguany es celebrarà a Torredembarra, i la conferència, el mateix dia, del periodista Rafael de Ribot. El 9 de juny, per una altra banda, es durà a terme la Festa Jove.

Val a dir que la Biblioteca Mestra Maria Antònia també s’ha sumat als actes de celebració amb una exposició de llibres sobre la ràdio que podeu trobar a la mateixa biblioteca.Gràcies a tots i totes per créixer al nostre costat. Per molts anys!

--massa aviat deien els entesos-- --massa tard deien uns altres--. A vint va tornar a beure, i es va rendir.

Algú va anar corrent a xerrar al germà que la setmanada havia volat. Animetes així no en falten. Va arribar el germà fet una fúria. N’hi havia per matar-lo, deia.Va preguntar a l’amo si li fi aria l’aposta. L’amo va preguntar als pescadors si era de fi ar. Tothom hi va estar d’acord. Van fer portar més ous. El pescador va demanar un got. Va anar trencant els ous i bevent-los de quatre en quatre, d’un glop. Ell anava a defensar la setmanada que havia perdut son germà. Ningú va apostar a favor d’ell. Més petit i prim que son germà, res feia creure que se’n sortiria. Va buidar el darrer vas, ni es va mirar el porró, va agafar el duro que encara era sobre el barril, i sense dir res se’n va anar.

El jaio boter que m’ho contava, i que hi va assistir, va preguntar a l’endemà al pescador com li havia anat. --Tenia un mal de ventre que em moria. Si me’n vaig a dormir estic perdut, pensava, tot caminant a bon pas, sense parar, per vora mar, fi ns als pins de Creixell. Torno i sense parar, passant per davant de les botigues fi ns al racó de l’art, però res, i quan de tornada, davant de Martineta em va venir un bon pet, el vaig amollar, i em vaig dir: ja estic salvat, ja me’n puc anar a dormir--.

El cronista de la TorreEl cronista de la TorreUna de platges

Àfrica Uyà

Com cada any, arriba el fenomen “temporada d’estiu” i sobretot, les zones costaneres es preparen per l’allau de gent. Per a una persona diguem-ne torrenc o ciutadà habitual de la Torre, la rutina pul·lula en el cada dia sense adonar-se fi ns que un bon dia, observa que quelcom va canviant. S’organitzen més activitats, hi ha més ofertes lúdic culturals... en defi nitiva, una mica més de tot.

Hom pot arribar a un lloc i exclamar: Això no hi era abans! Tal és el cas de la platja del Canyadell, que de sobte com per “art de màgia” han aparegut un munt de papereres, d’haver-n’hi zero ha passat a tenir-ne 9. La platja compte amb una distància de 70 metres de llargada i s’hi han instal·lat 9 papereres que ve a representar una paperera cada 7 metres.

O sigui, que la distància màxima que hauria de recórrer tot usuari de la platja per a dipositar-hi la brossa seria com a màxim de 3,5 metres. Per una banda es pot pensar que això diu molt a favor de l’Ajuntament de Torredembarra: renoi, quin dispendi!

Però per una altra banda també es podria pensar que diu molt poc a favor dels seus usuaris o banyistes que necessiten tenir una paperera a una distancia mínima no fos cas que pel fet de necessitar un excés de mobilitat, la brossa petés a la sorra.

El cas es i val a dir, que la brossa hi és present també al hivern deambulant per la platja i perifèria sense saber a on anar. La bona previsió de que a més activitat humana més papereres, perdó, les papereres en si, son una bona màxima però aquest mateix gest de l’administració, que ni en els temps que corren ha escatimat en unitats, pot fer-nos refl exionar fi ns a quin punt col·laborem en la netedat i no netedat de les platges.

Tots som part del sosteniment del nostre entorn i no es difícil entendre que millor el gaudirem quant més net estigui. Independentment de l’època de l’any tots hi estem implicats però pensem-hi, sobretot ara que serem més i que ens ho han posat descaradament fàcil gràcies a la temporada d’estiu.

Sònia Ferrer

2525OpinióOpinióddT MAIG DE 2012

Extra! Extra! La ràdio de Torredembarra ja té un any més!

2626 OpOpinióinió MAIG DE 2012 ddT

#torredembarra

LES MILLORS PIULADES DEL MES A LA XARXA

@lauburettaSortint a la marató de 26 hores de la Ràdio Ona La Torre, desde Xile !!! Això

es mereix un post al Blog #oletu

@rodrigosiciliaCom que el fitxatge de #cristiano el va aval.lar #bankia, vol dir què és una mica de tots,no? Quan li toca jugar amb el

#torredembarra ?

@VicjotaVaig a fer de guia turístic per #torredembarra. Si no sabeu res de mi en 3 hores, feu que el regidor de turisme

vengi la meva mort. Petons.

@estraperlobeer

Proper 16 de juny al migdia tast de cerveses Estraperlo al Restaurant Acqua.

Més info al seu facebook!

@CERitmicaTorre#Torredembarra acabo de descarregar-me l’aplicació de @OnaLaTorre per

l’androide! Bona idea! a veure com va

@raul5garciaA Torredembarra estarem pendents del Prat-Sanluqueño! Sense renunciar però, al

títol de lliga. #somhiTorre #1cat2

TorrencadesTorrencadesJordi Salvat Guillermo Ramos: de Ciudad Rodrigo a la Torre

Només a Torrredembarra més de 500 alumnes han passat per les seves classes en 27 anys com a mestre, entre els quals, el qui escriu aquest article. El recordo explicant amb apassionament la Celestina, Garcilaso de la Vega o el teatre neoclàssic. Se li acosta la jubilació, però encara la veu lluny. En Guillermo Ramos Nieto continua exercint de professor al Col·legi Antoni Roig i mirant el futur de l’ensenyament amb optimisme, conscient, però, que el sector es troba en un moment baix de la corba que, segons ell, sempre acaba pujant. El que més li omple és quan al cap dels anys troba un exalumne que s’ha obert camí a la vida tot i no haver estat un bon estudiant.

Nascut a Ciudad Rodrigo (Salamanca) l’any 1972, va arribar a Tarragona per estudiar Magisteri. El seu pare, que era carter, tenia clar que el seu fill havia de tenir estudis superiors i aprofitant una germana vivia a la capital tarragonina des dels anys 40, el seu fill va venir a Catalunya per convertir-se en un dels primers alumnes que van estudiar la Diplomatura de Magisteri. El contrast entre el món rural de Ciudad Rodrigo amb una Tarragona amb l’efervescència cultural i política del tardofranquisme i el paper de l’esglesia en aquests moviments va sorpendre el jove Guillermo, que també es va trobar amb una llengua nova, el català, que parlaven les primeres amistats que va fer. En uns mesos comprenia sense problema el català i ben aviat es va llençar a parlar-lo.

Va acabar la carrera en tres anys i li tocava anar al servei militar. Va

@JoelNavasFMolt interessants les paraules de Joaquim M. Puyal sobre la comunicació @diaridelatorre

#Torredembarra

tenir la pensada d’endarrerir mig any la seva incorporació a files i es va estalviar el conflicte del Sahara de 1975. La mili la va fer l’any següent a Madrid i ja va començar a exercir de mestre a la tarda, en les campanyes d’alfabetització de l’exèrcit. Fent encara la mili va aprovar les oposicions de mestre, triant Tarragona com a destí, i quan va tornar a la vida civil va incorporar-se al col·legi del Tribunal Tutelar de Menors de Tarragona. Explica que allí li van marxar totes les manies. La seva destinació definitiva va ser a les Roquetes, un barri de treballadors molt proper a Vilanova i la Geltrú però pertanyent a Sant Pere de Ribes. Era una escola acabada de crear, on encara hi faltaven els mobles, però hi havia una gran solidaritat en l’associació de pares d’alumnes. En Guillermo en va ser el primer director. La majoria de professors eren de fora de Catalunya i ell era el de més a prop. Allí va conèixer una autogestió impensable avui en dia i de la qual en guarda molt bon record.

A la localitat del Garraf només va estar-hi un any. Va decidir casar-se amb la seva nòvia, la Dolors, que també era mestra, a l’Arboç. Però un nomenament irregular de professors que va provocar un llarg conflicte la va deixar a ella amb un plaça de substituta a Torredembarra. Ell va decidir demanar el trasllat i va acabar a l’escola de Roda de Barà i vivint a Bonastre, en un pis dels pares de la Dolors. Allí van néixer les seves filles, les bessones Alba i Marina, i quan tenien edat d’assistir al parvulari, va demanar el trasllat a la Torre. El curs 1984-1985 va ser

el primer que en Guillermo va fer de professor al Col·legi Antoni Roig, a l’edifici on ara hi ha el Molí de Vent.

El curs 1987-1988 es va produir la divisió del Col·legi Antoni Roig, que s’havia convertit en massa gran i ingovernable, i en Guillermo va decidir incorporar-se al centre que es traslladava a l’edifici històric, al carrer Alt de Sant Pere, i que conservava el nom del fundador. A més, es va convertir en el primer director del nou col·legi. Hi va estar set anys. Va plegar perquè aquest càrrec li impedia dedicar-se com volia a la docènca, que era el que li agradava.

El 1997 l’Antoni Roig va traslladar-se a l’edifici on fins llavors hi havia hagut l’institut de secundària Torredembarra. A en Guillermo li va doldre moltíssim el canvi i es mostra crític amb aquesta decisió. Creu que s’hauria hagut de mantenir el col·legi on hi era des de feia un segle. L’equip directiu va aribar a presentar un projecte per restaurar l’edifici antic per col·locar-hi els serveis centrals i construir un nou aulari de dos pisos on hi havia barracons, a l’antic camp de futbol. Però l’aposta de l’Ajuntament era una altra i es va desestimar. Segons ell, es va perdre una oportunitat de conservar un col·legi centenari on, a més, s’hi treballava molt bé.

Reconeix que el nivell dels alumnes ha baixat amb les successives reformes educatives i que el grau de compromís de la societat amb l’ensenyament també, amb pares i males estressats i angoixats que demanen a l’escola funcions que no són les seves. Viu la irrupció d’internet a les aules com una revolució i una oportunitat. La pantalla digital li permet ara projectar imatges quan parla dels poemes d’Alberti dedicats al mar o de la serralada pirinenca. Es mostra optimista amb el futur de l’ensenyament a mig i llarg termini malgrat el difícil moment actual. I pensa en la jubilació, que encara no sap quan arribarà, com una oportunitat per continuar en la docència o en tasques socials des d’alguna ONG . Mentre aquest dia no arriba diu que té corda per estona. Trenta-cinc anys ensenyant no són res.

Parlem de llibresEn un cafè d’un poble de l’Empordà un grup de tertu-lians pretenien arreglar el món i un d’ells, un vell pagès, amb aquella saviesa pròpia del camp, els va dir: “Les civilitzacions no funcionen, passem anys i panys entestats en pujar una llarga escala i, quan som al cim, no sa-bem què fer si tornar a baixar o

fotre’ns daltabaix.” La filosofia del vell pagès em va fer pensar en el llibre que havia comprat per Sant Jordi “10.000 refranys i 370 frases fetes” de Josep Pujol, que recull a bastament aquesta saviesa popu-lar tan rica i sobretot tan entene-dora. La vaig confrontar amb un altre llibre “La consciència que crema” d’Eudald Carbonell, un

famós antropòleg que ha estudiat l’evolució de l’espècie humana basant-se en les troballes de la cova d’Atapuerca i que prediu la seva extinció si no s’hi posa remei.

El text d’aquest llibre és tan científic, les expressions tan tec-nològiques que no entens res. Et sents tan ignorant en aquell camp,

que no saps si seguir llegint o plegar. El llibre pretén ser de di-vulgació, però la veritat és que et quedes a la lluna de València, i enyores els refranys recopilats pel torrenc Pujol – digues vi al vi i pa al pa, i tothom t’entendrà – o la filosofia del vell pagès empordanès perquè del savi humil cada paraula en val mil..

Maria Rosa Wennberg

2727EsportsEsportsddT MAIG DE 2012

Elles són de primeraEl sénior femení del Torredembarra Bàsquet Club aconsegueix

l’ascens a Primera Catalana

neixen gaire, tot i que confessen que el nivell i el físic serà superior. Hem de tenir en compte que l’any que ve jugaran contra el Valls, el Barça Sant Feliu o el Club Natació Sabadel i hauran de viatjar fi ns a La Seu d’Urgell, per exemple.

Les jugadores són conscients que el seu compromís va més enllà de

l’esportiu i els caldrà també la seva implicació econòmica, però les ganes de jugar i el bon ambient que es res-pira en el grup fa que no els importi gaire el fet d’aportar part dels seus recursos econòmics.

Una de les claus, l’entrenador

Per entendre perquè aquest equip amb moltes jugadores de Tarragona ha aconseguit un ascens històric, tot i que en altres clubs podrien cobrar, ens hem de fi xar amb l’entrenador, Josep Lluís Garcia. Segons elles, la fi losofi a de joc i el fet que entén com juga cada jugadora és una de les claus de la unió del vestuari. Sense ell, se-gurament, les coses haurien estat molt diferents.

L’equip vol seguir amb ell l’any que ve a primera catalana, en una tem-porada històrica d’un club jove. A més a més, les jugadores comencen a sentir-se valorades per la nova junta del club. I fan bé, perquè les noies del Sénior Femení han aconseguit que el club i la Torre sigun de primera.

Guillem Bargalló,-

El passat divendres 18 de maig el sénior femení del Torredembarra BC coneixia que ja era equip de Primera Catalana, gràcies a la tercera posició que ha assolit, després de guanyar 22 dels 30 partits disputats aquesta tem-porada.

El mèrit d’aquest ascens, però, és do-ble: les jugadores s’han de pagar els desplaçaments (fan a l’any més de 3.000 quilòmetres) i fi ns i tot algun altre material com ara el benatge, fet que no passa en molts dels altres equips de la demarcació.

Malgrat això, elles es mostren molt il·lusionades amb l’ascens, després de 6 anys de lluitar per un objectiu que se’ls hi resistia. Enguany, però, l’existència del sénior B i un projecte a llarg termini els ha permès ser tot l’any entre els llocs capdavanter de la classifi cació.

L’any que ve el club militarà a una categoria que les jugadores no co-

Les jugadores del Torredembarra BC el dia que van conèixer que ja eren de primera

L’entrenador, Pep Garcia, xerrant amb les jugadores abans del darrer partit de lliga

Fase terriotorial de Tennis per equips escolars

El passat dissabte 19 de maig, de 9:00h a les 14:00h va tenir lloc a les pistes de tennis de la Zona Esportiva Municipal de Torredembarra, les semifi nals i fi nals de les categories infantil femení i masculí de la Fase Territorial Tennis per Equips Escolar que ha organitzat conjuntament el Consell Esportiu del Tarragonès i la Secció

de Tennis & Pàdel & Tennis Platja de la UDTorredembarra.

És la primera vergada que es convoca aquest campionat en l’àmbit del Consell Esportiu del Tarragonès, ja que hi ha demanda d’aquest esport i diversos clubs estan promovent-lo. El C Tennis Park va guanyar tant en categoria famenina com en la masculina.

Redacció,-

Els guanYadors amb la junta de la UDT i del tennis

La UDT, fi nalista al campionat català de tennis platja

El diumenge 6 de maig es van disputar les semifi nals i la fi nal del campionat catalaà de tennis platja al Cercle Sabadellès, en les dues pistes de tennis platja que disposa el club.

Els equips classifi cats per a les fi nals van ser el Cercle Sabadellès i la UDTorredembarra. Amb la disputa de la fi nal es

va poder gaudir d’un molt alt nivell de joc. El transcurs de la fi nal a tres partits va donar com a vencedor el club de Sabadell, ja que els del Vallès van guanyar el dobles mixte i el femení, mentre que el conjunt de Torredembarra va vèncer en el masculí.La UDT va organitzar el campionat a l’abril però es va haver de suspendre la fase fi nal per fort vent.

Redacció,-

2828 EsportsEsports MAIG DE 2012 ddT

El Benjamí blau de la Torre, campió de lliga

El Benjamí del Torredemabarra, entrenat per Gerard Marsal i Dani Serrano s’ha proclamat campió de lliga després de guanyar tots els partits que han disputat aquesta temporada, L’equip està format per Marc

Martínez, Joanat Caballera, Jaime Andrés Londorio, Aaron Diblado, David Crespo, Ivan Prados, Adrià Valldevira, Guillem Saumell, Marco de Blasi, Mateo de Blasi, Allbert Casasús, Aleix Girol i Pau Nel·lo.Felicitats campions!

Redacció,-

Els jugadors del Prebenjamí Blau el dia de la presenació de l’escola

Trenta anys de patinatge a Torredembarra

ddT.-

La secció de patinatge de la UD Torredembarra celebrarà el proper 9 de juny al Pavelló Els Caus la seva festa del 30è aniversari.

Des de les 17h del dissabte 9 de juny i fi ns a les 21h, s’exhibiran fotografi es que commemoraran els 30 anys de la secció i es projectaran videos amb moments d’aquestes tres dècades d’una de les seccions més veteranes.

A més a més, hi haurà música per tal que hi hagi demostració amb patins i parlaments de responsables de la secció, del club i institucionals.

La secció de patinatge espera que aquesta sigui una gran festa i que uneixi a diverses generacions que han patinat a la UDT:

En aquest sentit conviden a tothom a participar-hi. Per a més informació pdeu contactar amb la secció o el club.

La secció celebrarà una festa el 9 de juny

La Torre deixa escapar el liderat però assegura la

promoció d’ascens

Guillem Bargalló,.

El primer equip de la Torre de futbol ha encadenat en les darreres jornades una sèrie de resultats negatius que l’han fet perdre el primer lloc de Segona Catalana que ara ocupa el Morell, a tres punts dels tor-rencs a falta de dues jornades.

Una sola victòria en cinc par-tits

Després de l’injust empat a casa contra l’Alcanar sense gols, la Torre es va veure superada pel Gandesa a la Terra Alta i va per-dre per 2 gols a 1. Just una set-mana després els blanc i blaus empataven a casa contra el cuer de la categoria, el Bonavista i veien com el Morell, que ha guanyat els darrers 6 partits, els superava en la classifi cació.El passat 12 de maig, la UD Torredembarra viatjava fi ns a la Canonja, per enfrontar-se a

un dels equips de la part baixa de la categoria i que es juga-va la permanència. Per sort, la Torre va aconseguir vèncer per 2 a 4, tot i que perdia a la mitja part. Gràcies als tres punts, els torrencs van assegurar el segon lloc i amb ell la promoció d’as-cens a Primera Catalana, tot i que una setmana després, empa-taven a casa contra el Vila-Seca i veien com el Morell s’escapa-va a tres punts.

Ser el millor segon

Si bé guanyar la promoció per-metria als torrencs ser l’any que ve a primera, hi ha una altra op-ció de pujar directe: ser el mi-llor segon equip dels sis grups de la Sergona Catalana i esperar que el Prat de Llobregat aconse-gueix l’ascens a Segona Divisió B. Es tracta d’una tasca difícil, perquè depèn del conjunt del Llobregat, però seria bo poder ser el millor segon per comptar

amb totes les opcions possi-bles. De fet, la Torre ho és a dia de tancament del diari (24 de maig), però ho hauria de certifi car en les darreres dues jornades: contra el Roquetenc a domicili i amb el Salou a casa en la darrera jornada.

Rivals complicats al playoff

En cas que fi nalment el Torredembarra no aconseguís atrapar al Morell en les dar-reres dues jornades, els blanc i blaus disputarien el playoff contra un rival força compli-cat, ja que els altres segons classifi cats són equips com ara l’Andorra, el Granollers, el Sant Cugat del Vallès, el Turó Peira o el Palafrugell. Les baixes en les darreres joran-des han suposat un problema molt greu per la Torre. Caldrà veure si jugadors com Cuenca i, sobretot, Rosado, hi poden arribar.

Dels darrers 9 punts a casa, la Torre tan sols n’ha pogut sumar 3

LA VOLTA AL MÓN

LAKU TRAVELwww.lakutravel.com

LONDRES

Londres és la capital d’Anglaterra i del Regne Unit. Situada als marges del riu Tàmesial sud-est de l’illa de Gran Bretanya, va ser creada l’any 43 pels romans amb el nom de Londinium. Amb els seus 7,5 milions d’habitants, 12-14 milions a l’àrea metropolitana (2007), Londres és per superfície i per població, la ciutat més gran de laUnió Europea. A part, juntament amb Nova York, Tòquio i Paris, Londres és una de les quatre ciutats principals del món.Poques ciutats són com Londres, la barreja d’antic amb el més modern, la bullícia dels seus carrers i la pau dels seus parcs, al costat de la sorprenent diversitat cultural que s’hi

respira, fan de Londres una ciutat inigualable al món.La ciutat es troba en un vertiginós moviment, amb un canviant paisatge gràcies a lesmodernes edifi cacions que podem trobar a tota la ciutat, especialment a la vora delTàmesi, els museus i galeries d’art. Londres ha aconseguit reinventar-se en el segle XXI.Londres disposa de més de 30.000 locals i una creixent fama en el món de la moda,podràs omplir les teves expectatives si vols anar a comprar, ja sigui per anar a labotigues de disseny en Bond Street o per donar voltes pels petits mercats de carrer enCarden, Notting Hill o Brick Lane.

2929EsportsEsportsddT MAIG DE 2012

El Vòlei Femení de la Torre fa història

El conjunt d’Eric Hasspacher ha aconseguit per primera vegada al seu palmarès l’ascens a la Segona Divisió Catalana

El Club Esportiu Voleibol Torredembarra ha fet història.

L’equip Sènior Femení de l’entitat s’ha proclamat campió de grup, i ha assolit, per primera vegada al seu palmarès, l’ascens a la Segona Divisió Catalana. Una fi ta que marca un punt d’infl exió en la història de les fèmines, i que esdevé el seu segon “play off” consecutiu.

Així doncs, després d’aconseguir la passada temporada l’ascens a la Tercera Divisió Catalana A i de sumar un nou títol de la Lliga Catalana, el conjunt d’Eric Hasspacher ha tornat a fer paleses la seva superioritat i qualitat tècnica aquest temporada.

Les noies han tancat la competició sense problemes en primera posició, lluny del segon classifi cat.

L’equip farà ara l’habitual parada estiuenca per començar amb forces, amb nous objectius, i amb la possibilitat

d’ampliar el planter i l’entitat la temporada vinent, i fer un bon paper en la nova categoria.

La redacció del ddT vol felicitar a l’equip i el club per aquest èxit esportiu i encoratjar les noies de cara la propera temporada a Segona Catalana.

Redacció,-

Xavier Galimany guanya el Campionat Social Llampec del

CE Torredembarra 2012Luis Roig i Lluís Loehr completen el podi del torneig

ddT,-

Xavier Galimany ha guanyat un nou Campionat Social Llampec del Club Escacs Torredembarra i ho ha fet amb un domini aclaparador: aconseguint la victòria en les vuit partides disputades.

El podi l’han completat Luis Roig i Lluís Loehr, amb 5,5 punts. En la darrera ronda Roig va superar Loehr i va pujar al segon esglaó. En total, hi van participar setze jugadors en aquest torneig disputat el dissabte 12 de maig a la plaça de la Vila.

Al lliurament de premis hi va assisir l’alcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, i després es va celebrar un dinar per commemorar l’ascens del primer i el segon equip del Club Escacs Torredembarra a Segona Catalana i Territorial Preferent respectivament. Precisament el diumenge 27 de maig es disputarà les fi nals territorials del Campionat de Catalunya per equips a Reus entre els dos primers de cada grup.

El Torredembarra A es veurà els cares amb el Cambrils i el Torredembarra B, amb l’Alcanar.

El Campionat Social LLampec es va celebrar a la plaça de la Vila de la Torre

L’equip que ha aconseguit l’ascens històric a segona catalana

TORRENCS PEL MÓN

L’Ignasi Rius, l’Eloi Rius, el Santi Guasch i el Jordi Guasch han viatjat aquest mes de maig a Berlin per celebrar els 40 anys del Josep i conèixer la capital alemanya. Com no podia ser d’una altra manera, els 4 viatgers ens envien una fotografi a amb el

Diari de la Torre!

Estudis d’Ona la Torre,trucada telefònica

Una edició més de l’Aperitiu i un convidat més. En aquesta ocasió el nostre convidat no ha pogut des-plaçar-se als nostres estudis, ni tampoc tenia temps per atendre’ns en un entorn més proper, així que vam decidir que la manera més senzilla seria entrevistar-lo per telèfon. Però tot té una explicació.

El nostre convidat d’avui és en Miquel Abras (La Bisbal d’Empor-dà, 18 d’agost de 1977), cantautor català que acaba de presentar fa ben poc el seu últim treball disco-gràfic Equilibris Impossibles sota el segell català Música Global. Ara mateix és de gira pel nostre país, i per aquest motiu no va poder vi-sitar-nos.

La seva discografia consta de 7 tre-balls, tot i que els dos primers va far-los en anglès i, a partir del ter-cer que va titular Miquel Abras, va començar a escriure en català. Tot i així, fins l’any 2006, en treure el seu quart treball “Entre mil vidres trencats”, no se’l va donar a conèi-xer tant com ara.

I és que temes com el que dóna tí-tol al mateix àlbum o d’altres com “Fràgil” o “Fent camí”, van aparèi-xer en sèries de TV3 com Porca Misèria, El Cor de la Ciutat o Zoo, i van ser tot un èxit. Alhora, els seus èxits han passat per les emissores musicals més importants del país i s’han pogut escoltar en els certà-mens musicals més esperats anu-alment com són el Mercat de músi-ca Viva de Vic (MMVV), l’Acampada Jove...

Si heu escoltat els últims treballs discogràfics d’en Miquel Abras, podreu observar com, en aquest treball que actualment presenta, la seva música a fet un gir gairebé total i ha agafat un to més enèrgic i positiu.

- Com sorgeix aquest nou treball discogràfic, aquest Equilibris Impossibles?

Miquel: - El que tenia molt clar de

bon principi, quan vaig enfocar aquest nou disc, és que volia tan-car una etapa, una etapa de discos que parlaven de desamor i d’amor, i tenia ganes de d’obrir un altre ventall i de parlar d’altres coses. I tant amb el tema de les lletres, com en el tema musical, tenia molt clar que havia de marcar una diferèn-cia.

- Quin era el missatge que volies transmetre en fer aquest canvi?

M: - El missatge clar que volia do-nar és que vida només n’hi ha una i que s’ha de ser feliç, i que si un no és feliç és culpa seva, que no ha de donar la culpa als demés, sinó que ha de mirar a veure que pot fer per a tirar endavant.

- Com és el directe d’aquesta gira de presentació?

M: - El directe no te res a veure amb cap de les altres gires que he fet fins ara. En aquesta gira porto 6 músics que donen molta energia al directe, un directe on pots tro-bar des de pop-rock, fins a funky, reggae... i tot amb la marca Miquel Abras.

Tot i així, abans em movia més a l’escenari, però ara en aquesta gira, com que la música és la que transmet l’energia, deixo que faci més que no pas jo, que vagi influ-enciant a la gent i vagi entrant, i potser em sento més còmode.

- Parla’ns del single de presen-tació “Gira-sols mirant la lluna”

M: - Per un tipus de públic que abans no escoltava la meva músi-ca, aquesta cançó els pot enganxar, els pot portar a descobrir el que faig. Tot i així, tot i que la cançó for-mi part del disc i l’identifiqui, dins el disc hi ha una gran quantitat de ritmes. Ens mostra un Miquel Abras més modern.

Donem les gràcies a Miquel Abras per atendre’ns i, alhora, comentem que el proper 15 de juny serà a la Sala Mític de Reus per tal que pu-gueu escoltar el seu nou treball, gaudir del seu nou directe i veure’l de ben aprop.

L’Aperitiu amb Miquel AbrasPodeu escoltar l’Aperitiu cada dissabte

a partir de les 12h a Ona la TorreAleix Figueras

3030 foreign foreign MurallaMuralla MAIG DE 2012 ddT

En permeto dirigir-me a vostès per si poden publicar la meva reclamació del problema que seguidament exposo tot pregant que es prenguin les mesures adients per a solucionar-lo.

Sóc un afi cionat al esport en general i especialment al futbol i com a tal acostumo a anar quasi tots els caps de setmana a la Zona Esportiva i al camp de futbol.

Des de fa bastants anys els afi cionats del poble i també dels equips que ens visiten, ens trobem amb el gran inconvenient que no tenim un bar o xiringuito que doni el servei mínim que mereixem els usuaris. Normalment obre tard i malament i a vegades sense saber el motiu, no obre, deixant al públic i jugadors sense un servei bàsic per aquest tipus d’instal·lacions. Ja no cal parlar del que passa de dilluns a divendres, perquè sempre està tancat.Normalment acostumo anar a altres

camps de futbol i en quasi tots, el bar és un servei que funciona i bastant bé. Però el que em preocupa, ja no només pels seguidors de casa sinó pels que vénen de fora, és que ja tothom té clar que ningú es pot refi ar del bar i van directament a altres bars del poble per tal d’esmorzar o fer un cafè

A més a més, qui té la concessió del bar, també se salta la normativa, ja que ven pipes i fruits secs amb closca, tot i que tenim un camp de gespa artifi cial

He preguntat a la directiva del futbol sobre aquesta problemàtica i m’han contestat que aquest problema no és seu sinó que qui va donar la concessió és l’ajuntament. Espero i desitjo que per una bona imatge del nostre poble i en especial de les instal·lacions del camp de futbol, es prenguin les mesures més oportunes, i més ara que tenim la possibilitat històrica de pujar a Primera Catalana.

ANTON ÁLVAREZTORREDEMBARRA

CARTA AL DIRECTOR

La importància d’un xiringuito

La propietat de la capçalera i edició declina qualsevol responsabilitat sobre els continguts dels seus col·laboradors, que expressen lliurement les seves opinions.

L’opinió de “Diari de La Torre” només s’expressa en l’Editorial. Els articulistes i col·laboradors exposen criteris i posicions personals.

L’empresa editora es reserva el dret de publicar o no, el text íntegre o parcial dels continguts d’opinió que arribin a la redacció, aquests han d’anar acompanyats de identifi cació del seu autor, amb el nom, cognoms, núm. de telèfon, adreça i D.N.I.

Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997Fundat per la família Vilà Marín l’any 1.997

Qui som

DDT INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ INTERACTIVA SLC/ Lleida 13 2n C Torredembarra T 637 17 09 44

EDITOR: Antoni Batista DIRECTOR Guillem Bargalló DIRECTORA FINANCERA Marta Parès IMPRESSIÓ: Lerigraf SL DISTRIBUCIÓ: UNIMAIL TIRATGE: 7000 exemplars CONSELL D’ADMINISRACIÓ: Antoni Batista, Guillem Bargalló, Marta Parès, Mario Romeo COL·LABORADORS: Sònia Ferrer, Aleix Figueras, Iban Gavaldà, Josep Gual, Gerard Recasens, Jordi Salvat, Jordi Suñé, Maria Rosa Wennberg FOTO PORTADA: Alexandra Cogul FOTOGRAFIES AJUNTAMENT: Anna F.Dipòsit legal L-533-98

www.diaridelatorre.comfacebook.com/DiaridelaTorretwitter.com/DiaridelaTorre

publicitat@diaridelatorre.comredaccio@diaridelatorre.com T 637 17 09 44

Anuncia’t amb nosaltres!

La teva publicitata DdT

Envia’ns un correu:

redaccio@diaridelatorre.com

Truca’ns:

637 17 09 44

o

o

o

o

3131borsa borsa ImmobiliàriaImmobiliàriaddT MAIG DE 2012

3232 ContraportadaContraportada MAIG DE 2012 ddT

Diari detorredembarratorredembarra 3333societatsocietatsetembre/2010setembre/2010

Diari de torredembarratorredembarraocioci setembre/2010setembre/20103434

Diari detorredembarratorredembarra 3535esportesportsetembre/2010setembre/2010

Diari de torredembarratorredembarranotícies d’interèsnotícies d’interès setembre/2010setembre/20103636

Diari detorredembarratorredembarra 3737esportesportsetembre/2010setembre/2010

Diari de torredembarratorredembarraeconomiaeconomia agost/2010agost/20103838

Diari detorredembarratorredembarra 3939borsa immobiliàriaborsa immobiliàriaagost/2010agost/2010

Diari de torredembarratorredembarracontraportadacontraportada agost/2010agost/2010

Un mitjà de referència per al Baix Gaià