latituds marina salas maq3 · -Àgueda: jo també he preguntat què és fusta al meu avi. -jÚlia:...

FICCIONS

LATITUDS. Marina Salas

1

LATITUDS Dramatis personae

ADOLESCENTS

Lina

Efrem

Àgueda

Júlia

Marta, germana de Júlia

Guille, cosí de Lina

*Aquests personatges hauran de portar caretes durant quasi totes les escenes. El transcurs de la trama farà que finalment se les puguin treure.

PERSONATGES HISTÒRICS

Sònia Guajajara, indígena de l’Amazònia

Treballador de la fàbrica de Txernòbil

Dominic Boyer, pobler d’Islàndia

Agricultor de la URSS

Locutor de ràdio (Aquest personatge es pot trobar durant tota la peça sobre l’escenari amb un senzill estudi de ràdio, o pot ser simplement una gravació.)

FICCIONS


2

ESCENA I

2095. El soterrani de Júlia. La llum s’encén progressivament acompanyada d’un so de tempesta que també augmenta de volum progressivament. Quan la llum es queda fixa, el so es talla en sec. L’acció dels personatges (Lina, Efrem, Àgueda i Júlia) està iniciada. L’Efrem té un tauler d’escacs a les mans.

-LINA: Eh! Deixa-me’l veure a mi. Deixa-me’l. Va, va, va. Deixa-me’l. Jo el vull. Va. Va...

-EFREM: Ets molt pesada Lina. Té...

-LINA: Uo, uo, em mola moltíssim. Gràcies Efrem!!

-ÀGUEDA [Li treu el tauler de les mans a Lina]: No és només per tu.

-LINA: Collons! Gairebé no l’he ni tocat!

-ÀGUEDA: Xxxxt!

-LINA: M’has fet xxxxxt?

-JÚLIA: És que ets pesadeta reina. [Tots riuen.]

-LINA: Que us bombin!

-JÚLIA [Cantant]: Boooombin, para bailar esto es una bomba!!

-ÀGUEDA: Xxxxt, de veritat!

-JÚLIA: Tampoc no et passis Ague.

-ÀGUEDA: No, de veritat, mireu!

-EFREM: El què?

-ÀGUEDA: Hi una cosa per aquí.

Tots intenten mirar el tauler alhora.

-LINA: Jo també ho hauria trobat.

-JÚLIA: No saps ni què és. -LINA: Per això....

-EFREM: Hòstia.

-ÀGUEDA: Fet...

-EFREM: Quasi no es pot llegir. Fet...

FICCIONS


3

-JÚLIA: De!! Posa de...

-LINA: Fet de plàstic.

-ÀGUEDA: Aquí no posa plàstic ni de conya.

-JÚLIA: Seria el més normal.

-EFREM: Comença per f.

-LINA: De fibres.

-JÚLIA: De fibres de plàstic.

-ÀGUEDA: Diu fet de fusta.

-EFREM: Sí, sí! Fet de fusta.

-JÚLIA: De fusta?

-EFREM: De fusta Àgueda?

-ÀGUEDA: Que sí! Fet de fusta!

-LINA: I què coi és fusta? Que posa de fibres!

-EFREM [Mirant el mòbil]: A Google dictionary no hi surt.

-LINA: Clar que no hi surt! Perquè no existeix.

-ÀGUEDA: Sí que existeix, perquè ho posa aquí.

-JÚLIA: Deu ser un altre idioma...

-EFREM: El Google translate tampoc no detecta l’idioma.

-LINA: Si és un altre idioma, ha de ser al translate sí o sí.

-ÀGUEDA: Ja...

-EFREM: Potser és un idioma que ja no existeix.

-LINA: Això ho has de saber tu, que has portat el tauler. Potser els teus avis eren russos!

-EFREM: El rus encara existeix.

-LINA: Ja ho sé.

-EFREM: Jo ni tan sols sabia que tenia res escrit.

FICCIONS


4

-JÚLIA [Cridant algú de fora]: Marta!! Potser ella ho sap.

-ÀGUEDA: O no...

-JÚLIA: Marta!!

-MARTA [Des de fora l’escenari]: Què passa!?

-JÚLIA: Vine!!

-MARTA [Entrant dins l’escenari. Juga una partida d’algun joc amb el mòbil]: Què vols? Merda, m’has distret. Hola nanets!

-LINA: Només tens dos anys més ...

-MARTA: I sempre sereu uns nanets.

-EFREM: Marta, què és fusta?

-MARTA: El què?

-ÀGUEDA: efa, u, essa, te, a.

-MARTA: Fusta?

-LINA: Sí, naneta sorda.

-JÚLIA: Eh!

-MARTA: No ho sé, per?

-EFREM: Ho hem trobat gravat en aquest tauler d’escacs. [Li mostra el tauler. Segons més tard es posa a cercar per l’espai.]

-MARTA: Encara jugueu a aquesta cosa? És mil·lenària.

-ÀGUEDA: Ja ho sabem, molt bé. Però què és la fusta?

-MARTA: De veritat que ni idea, busqueu-ho a Google.

-LINA: Busqueu a Google... Ja ho hem fet.

-MARTA: Llavors a un diccionari, n’hi d’haver algun per aquí.

-EFREM [Amb un diccionari a les mans]: No ho trobo.

-LINA: Impossible. -ÀGUEDA: No, no hi és...

-MARTA: Doncs aquí diu que és una edició del gener del 2060.

FICCIONS


5

-JÚLIA: Uau, que antiga.

-EFREM: Posa fusionista i futbet però res de fusta...

-MARTA: Potser els pares ho saben.

-JÚLIA: Pot ser...

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so de tempesta. Va in crescendo. Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc uns segons i tot seguit torna la llum. Els joves es troben en un altre distribució a l’espai.

ESCENA II

2095. El soterrani de Júlia. A l’escena: Júlia, Àgueda, Efrem, Lina i Marta.

-JÚLIA: Va ser molt estrany...

-ÀGUEDA: No ho entenc.

-MARTA: El meu pare va dir rotundament que no en sabia res, i la mare va marxar de la cuina.

-EFREM: Té sentit que no ho sàpiguen.

-JÚLIA: Jo crec que es van posar nerviosos.

-LINA: Us imagineu que és alguna cosa súper xunga?

-MARTA: Algú ha de conèixer aquesta paraula...

Entra Guille. Interromp.

-GUILLE: Quina paraula?

-LINA: Eh, tu com has entrat?

-GUILLE: Jo també estic molt content de veure’t cosineta.

-MARTA: També pots tocar a la porta si vols eh, no et preocupis que t’obrirem.

-GUILLE: Em direu ja quina era aquesta paraula o no?

-EFREM: Fusta...

-GUILLE: Uau! Quina merda! Què cony és fusta?!

-JÚLIA: Això intentem saber...

-GUILLE: Quin avorriment de penya... No teniu res millor a fer?

FICCIONS


6

-LINA: Guille!!

-ÀGUEDA: Puc dir una cosa?

-EFREM: Clar...

-ÀGUEDA: Jo també he preguntat què és fusta al meu avi.

-JÚLIA: I què t’ha dit!?

-ÀGUEDA: No em va voler dir res, però em va donar això. [Treu una capseta de fusta.]

-EFREM: És molt semblant al tauler!

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so de tempesta. Aquesta vegada hi ha molts més trons i és més intens que la transició anterior. Va in crescendo. Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc un segon i tot seguit torna la llum.

ESCENA III

L’espai ha canviat lleugerament: L’Amazònia el 2059. A l’escenari: Júlia,

Àgueda, Efrem, Lina, Marta, Guille, i Sònia Guajajara.

-SÒNIA: Podeu treure-us aquesta cosa que porteu per la cara...

-GUILLE: Eh, qui és aquesta boja?!

-LINA: Guille!

-ÀGUEDA: En realitat no sabem qui és...

-EFREM: M’estic rallant una mica. -SÒNIA: Ei, ei, no passa res, de veritat. Aquí encara hi queda oxigen. Podeu respirar tranquils..

-ÀGUEDA: Aquí, on?

-MARTA: Estem al·lucinant?

-SÒNIA: Sóc la Sònia Guajajara. Indígena de l’Amazònia.

-JÚLIA: Amazònia?

-LINA: Fuà.. més paraules inventades.

-SÒNIA: Vosaltres creieu que són inventades, però no. L’Amazònia és el pulmó del món. Sentiu l’aire com es mou...

FICCIONS


7

-GUILLE: Com si el món respirés!! -SÒNIA: No! Com el món que abans respirava.

-ÀGUEDA: Abans? Per què abans?

-SÒNIA: Deixeu-me dir-vos que sou al desembre del 2059. [De sobte se sent un gran estrèpit.] Sentiu això? Estan tallant tots els arbres... Ja no queda quasi res. Tots els animals, les persones... els és igual, ho cremen tot. Ara ja només queden uns... cent arbres... i tothom ho sap. Tot per la riquesa.

-EFREM: Sònia, Sònia, un segon, què són arbres? Perquè ens dius que aquí podem respirar?

-SÒNIA: Teniu raó, teniu raó... vull explicar tantes coses..

-JÚLIA: Digues.

-SÒNIA: Els arbres, les plantes, els vegetals neixen a la terra. N’hi ha de grans, de petits, de verds, de marrons, amb flors... Ai, sí, les flors són això. [Es treu una flor que tenia entre la roba i la dona als nois.] Les plantes són organismes multicel·lulars que per obtenir aliments i poder viure fan un procés que es diu fotosíntesi.

-LINA: No pot ser més estrany tot.

-SÒNIA: Ara ve el millor! Aquest procés que es diu fotosíntesis genera un alliberament d’oxigen, i no ho creureu però l’oxigen és allò que us deixa respirar sense utilitzar cap aparell! [S’acosta ràpidament a Guille i li treu la careta respiratòria que porta.]

-GUILLE: Eh però què fas?!! Tu em vols matar?! [Es posa la careta ràpidament.]

-ÀGUEDA: No, no, té raó! Has parlat sense utilitzar la careta.

-MARTA [Sense la careta]: Hooooola, holaaaa! Funciona!

-SÒNIA: Però l’oxigen, al vostre món, ja no existeix...

-JÚLIA: Per?!

-EFREM: Si cada “boom” que hem sentit és un albre menys... està clar el que ha passat. He comptat 39 albres talats per minut. [Tots riuen.]

-LINA: Es diu arbre Efrem!

-SÒNIA: Així és, d’arbres ja quasi no en queden, d’aquí a uns dies no en quedarà ni un, i sense plantes, no hi ha oxigen. Som al gener del 2060, el dia que els humans ens quedem sense respiració!

-GUILLE: Hòstia... [Sònia el fa callar amb un gest ràpidament.]

FICCIONS


8

-SÒNIA: Escolteu.

-LOCUTOR DE RÀDIO: Ciutadans del món! Ciudadanos, citizens, les citoyens, cidadãos, obywatele, cetățeni, công dân, fa uns mesos vam iniciar un repartiment exhaustiu de les màscares 38D50 perquè quan arribés tal dia com avui, ningú no és veiés afectat. Estimats, ha arribat el moment! El canvi de paradigma, la nova era. Demanem a tots els habitants que col·laborin en aquest gran procés. Per fi, els humans ja no dependrem dels recursos que ens dicta la terra, per fi serem independents. Per aquest motiu, a partir d’avui, es prohibeix la paraula planta i tots els seus sinònims i derivats. Així mateix, també queda prohibit l’ús de la paraula oxigen. Per qualsevol consulta, tenen un canal de videoconferència les 24 hores del dia per atenció ciutadana a tres ve dobles, punt, el gran canvi, punt com. Gràcies per la seva atenció.

-SÒNIA: Fan creure a tot el món que tota aquesta destrossa és pel nostre bé, per ser més independents del món! Increïble! Durant anys, des dels governs, han fomentat la desforestació, els incendis, l’explotació econòmica d’aquesta terra il·legalment, sabent el que passaria, i ara resulta que era el nostre bé!! Alguns hem decidit no utilitzar les caretes.

-LINA: Estic en xoc...

-MARTA: Per això el diccionari era del 2060...

-ÀGUEDA: Els van canviar tots?!

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so de pluja. Va in crescendo. Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc un segon i tot seguit torna la llum.

ESCENA IV

2095. El soterrani de Júlia. A l’escenari: Júlia, Àgueda, Lina, Marta i Guille. Els nois tornen a portar les caretes.

-JÚLIA: Potser hauríem de deixar el tema.

-LINA: No Júlia, el que vam descobrir és molt fort.

-GUILLE: A mi em fa mal rotllo... jo passo.

-ÀGUEDA: El que sabem és que els nostres pares eren vius abans d’aquell canvi.

-JÚLIA: Són uns mentiders.

-ÀGUEDA: No, no, pensa-ho. Devien tenir deu anys, onze com a molt, fins i tot algun no arribava als vuit...

-GUILLE: Ho saps tot tu, setciències!

FICCIONS


9

-ÀGUEDA: Tal vegada ni ho recordin, o no sàpiguen si ho van viure o no, si era real...

-EFREM [Entra exaltat amb un llibre a les mans]: Ho he trobat! Fusta. Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l'escorça. La fusta és el material del tauler i de la capseta. És com el plàstic però de la natura. No sabeu el que m’ha costat trobar aquest diccionari!!

-MARTA: I d’on ho has tret?

-EFREM: Ja us ho explicaré. Escolteu, això és més important.

-FINA: L’Efrem fent de dolentot...

-EFREM: He fet una llista. De moment tenim: oxigen, Amazònia, arbre, planta, fusta...

-ÀGUEDA: Vegetal, natura, escorça...

-EFREM: Sí! I resulta que cada planta, vegetal o com vulguis dir-li té un nom! N’hi havia milions de tipus!! Llimoner, cactus, ficus, orquídia...

-GUILLE: Que guai coses que ni existeixen amb nom. Una festa...

-FINA: Però d’on ha sortit el diccionari?

-EFREM: D’enlloc Fina. M’he colat als arxius del registre...

-FINA: No m’ho puc creure!! Ets un lladre!!

-EFREM: Basta. Hi ha una cosa més. [Treu una fotografia de dins el diccionari. Tots es mostren molt curiosos.]

-JÚLIA [Referint-se a la fotografia]: Quant de fum...

-EFREM: L’he trobat dins el diccionari.

-MARTA: Crec que això és més greu que el que ens va contar la Sònia...

-LINA: Més greu?!

-ÀGUEDA [Referint-se a la fotografia]: Qui deu ser aquest home?

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so del canvi entre freqüències de ràdio. Va in crescendo. Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc uns segons.

FICCIONS


10

ESCENA V

L’escenari ha canviat lleugerament. Txernòbil al 1986. A l’escenari: Júlia, Lina, Àgueda, Guille, Marta, Efrem. El so de ràdio es va aclarint i convertint en una veu.

-LOCUTOR DE RÀDIO: Comunicat del govern. 25 d’abril de 1986. Hi ha hagut un petit incendi a la central nuclear de Txernòbil. Sisplau, no us alarmeu i quedeu-vos dins els vostres habitatges. Molt aviat el foc s’haurà extingit.

[Entra un treballador de la central de nuclear de Txernòbil. Porta un gran sac.]

-TREBALLADOR: Nois, poseu-vos aquesta roba. [Treu roba de protecció nuclear.] Encara que estem enfora, arriba fins aquí. Està clar que hi ha una o diverses fugues de radiació.

-GUILLE: Per fi alguna cosa que entenc! Radiació! Gràcies.

-TREBALLADOR: Si ho entenguessis et posaries ja això.

-ÀGUEDA: Doncs jo no ho entenc, per què ens hauríem de vestir amb aquesta roba?

Què és aquell fum?

-TREBALLADOR: El reactor quatre ha explotat, nosaltres tan sols estàvem fent les proves que ens van demanar. Estava massa calent! Ha explotat. Hi ha flames per tot arreu. Diuen que tan sols és foc, però no, tot l’urani s’està escapant cap a l’aire. Aviat tindrem pluja radioactiva. Poseu-vos la roba hòstia!

[Els nois es vesteixen per sobre la seva roba.]

-MARTA: Quina mala llet...

-LINA: No és veritat. Les centrals nuclears no exploten, n’hi ha una vora de casa i mai ha passat res!

-TREBALLADOR: Això diuen i mira. Ja va passar a la central de Three Mile Island. Però ara... ara és molt més gros! Sí, és veritat que les centrals nuclears no produeixen gasos d’efecte hivernacle, però produeixen milers de residus tòxics! Perdó. Estic exaltat. No ho sé, jo només volia explicar-vos el que ha passat. Poseu-vos la roba sisplau.

-LOCUTOR DE RÀDIO: 28 d’abril de 1896. Demanem al poble de Prípiat que desallotgeu les vostres cases. S’ha establert una zona d’exclusió de 30 kilòmetres d’ample al voltant del reactor. Us preguem que seguiu les mesures de seguretat, i recordeu que sou ciutadans de la Unió Soviètica, sempre estareu segurs.

-TREBALLADOR: Quasi tres dies per evacuar la gent!

FICCIONS


11

-EFREM: De veritat, sembla que som idiotes, però crec que estem perduts...

-JÚLIA: Si poguessis començar per l’efecte hivernacle...

-TREBALLADOR: Per explicar-ho ràpidament seria alguna cosa així com que quan es cremen combustibles, com el carbó, es generen uns gasos que van a l’atmosfera, que vendria a ser com una capa d’aire que hi ha sobre la Terra.

-GUILLE: Això és pitjor que anar a classe.

-EFREM: I què més?

-TREBALLADOR: Aquests gasos no deixen que la calor surti cap a l’espai, i es queda aquí, augmentant la temperatura de la Terra.

-LINA: Llavors perfecte, perquè tu ho has dit. Les centrals nuclears no produeixen aquest efecte o com es digui.

-TREBALLADOR: Aquí tens raó, però ens queden molts residus radioactius, que duren anys i anys. A més, si hi ha un accident... això és el que passa.

-ÀGUEDA: I la radioactivitat pot danyar els humans?

-TREBALLADOR: Els humans, els ecosistemes i qualsevol cosa que toca o a la qual s’apropa.

-GUILLE: Això no ho diuen a classe.

-EFREM: No entenc res... nosaltres utilitzem majoritàriament energia nuclear i mai... Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so de tempesta. Va in crescendo. Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc uns segons i tot seguit torna la llum.

ESCENA VI

2095. Soterrani de la Júlia. A l’escenari Júlia, Marta, Guille, Efrem i Àgueda.

-JÚLIA: I mai ens havien comentat res d’això!

-MARTA: Júlia, no t’enfadis...

-JÚLIA: És que no puc entendre com ens ho podem creure tot. Potser el Guille té raó i tot és una estupidesa.

-GUILLE: Olé i olé Júlia! Gràcies!

-JÚLIA: Tampoc volia dir això, però mireu. El món és més senzill, portem unes caretes perquè sense això no podem respirar. Sempre ha estat així! Vam néixer així. Els animals... els animals sempre han estat els mateixos. El

FICCIONS


12

pollastre, la vaca, i el porc. Ah! I la tonyina. Es crien en granges i nosaltres ens els mengem, perquè és el que hem de menjar. La central nuclear sempre ha estat al costat de casa, i mai ens ha passat res. Mai. No, Marta?

-MARTA: No...

-EFREM: Però potser és veritat.

-JÚLIA: O potser no! Jo estic cagada. Tan malament ho hem fet? L’hem hagut de cagar molt per arribar a aquest punt. I si és veritat, què hi podem fer nosaltres? M’està xocant molt tot això i potser sí, però també potser no

-MARTA: Júlia, no t’espantis. Anirà bé.

-ÀGUEDA: Tenim evidències. El tauler, la capseta, tot el diccionari amb mil i una paraules noves. O bé, millor dit antigues. La fotografia.

-JÚLIA: I res més... ningú no ens creurà.

-ÀGUEDA: Jo no l’hi diria a ningú. Creuran que estem bojos...

-GUILLE: Ho esteu de veritat, jo me les piro, passo de perdre el temps. [Surt.]

-MARTA: És igual. Tinc una idea. Agafem el diccionari i escollim una paraula a l’atzar.

Potser ens dona alguna pista o camí a seguir.

-EFREM: Tampoc tenim cap altra opció.

-ÀGUEDA: Va. Júlia?

-JÚLIA: D’acord. [Entren Lina i Guille. Lina porta una capsa de metall] -ÀGUEDA: Tu no havies marxat?

-GUILLE: No ho sabeu que la meva cosina és molt pesada?

-MARTA: Sí. [Tots riuen.]

-LINA: La meva cosina és molt pesada, nyi, niy, nyi, sóc molt pesada però contempleu el que he trobat! [Obre la capsa.]

-GUILLE: Súper nou! Els últims models que tenien a la botiga, no?

-LINA: Guille, prou!

-EFREM: Hòstia, feia mil que no en veia un. [Treu un munt d’USB.]

FICCIONS


13

-JÚLIA: Com es deien?

-ÀGUEDA: USB. Què hi ha dins? -LINA: No ho sé! Aquesta és la cosa. Vaig recordar que fa moltíssims anys vam ficar aquesta capsa dins les golfes i que mai més se n’havia fet res. Tal vegada hi ha alguna cosa.

-JÚLIA: No tenim cap ordinador amb port USB, ja no se’n fan...

-GUILLE: Jo tinc un adaptador...

-LINA: Per fi ens ajudes!

-MARTA: Per on comencem, diccionari o portàtil?

-EFREM: Fem les dues coses [Treu el seu portàtil de la motxilla, i li allarga la mà a Guille perquè li doni l’adaptador. Guille i Júlia es queden amb Efren al portàtil.]

-MARTA: D’acord [Agafa el diccionari que havia portat Efrem a l’Escena IV. Àgueda i Lina seuen al seu costat.]

-ÀGUEDA: Hauríem de tancar els ulls. Atzar total.

-LINA: Ho puc fer jo!?

-MARTA: Obriré per qualsevol pàgina i tu assenyales amb el dit. [Fan l’acció.]

-ÀGUEDA: Glacera. Massa gruixuda de gel que s'origina a la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat. Normalment es troba als pics de les muntanyes.

-GUILLE: Ho tenim! [Es sent com es reprodueix un vídeo. Mostren les imatges als seus companys.]

-EFREM: Què coi és això?

-JÚLIA: Molta aigua...

-LINA: Mai havia vist això.

-MARTA: Crec que últimament hi ha moltes coses que no hem vist...

-LINA: Potser és una glacera.

-EFREM: No ho crec. Aquesta aigua no està congelada.

-LINA: Amb tantes paraules noves ja no sé de què parlem.

FICCIONS


14

-ÀGUEDA: T’entenc...

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so d’un vendaval. Va in crescendo.

Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc un segon i tot seguit torna la llum.

ESCENA VII

2019. Islàndia. A l’escenari Efrem, Lina, Àgueda, Júlia, Guille, Marta, i un grup de persones de diferents edats. Es troben recollides a una mateixa zona mirant un mateix punt. En silenci. Efrem, Lina, Àgueda, Júlia, Guille i Marta els observen. Moments després el grup es dissol i surt lentament de l’escenari. Una de les persones del grup es queda endarrerida. És Dominic Boyer.

-GUILLE: Eh, eh, tu, perdona!!

-JÚLIA: Guille...

-GUILLE: Li haurem de demanar on som i què està passant, no?

-EFREM: Té raó. Eh perdona!

-DOMINIC: Em parleu a mi?

-ÀGUEDA: Sí, mira, disculpa, no sabem ben bé on som, ni què estava passant.

-DOMINIC: Mmmm... sou a Islàndia.

-LINA: I perquè tant de silenci?

-DOMINIC: Aquesta va ser la primera glacera que va desaparèixer, l’any 2014, i li hem fet un homenatge.

-JÚLIA: Glacera! Com al diccionari!

-DOMINIC: Com?

-JÚLIA: Ah no, res, res...

-DOMINIC: Es deia Okjökull.

-MARTA: Qui?

-DOMINIC: La glacera.

-GUILLE: I tu?

-DOMINIC: Jo em dic Dominic Boyer.

FICCIONS


15

-GUILLE: No ho acabo de pillar, Dominic. La glacera s’ha fos per un incendi o què?

-DOMINIC: No. No veieu les notícies? Segur que coneixeu l’efecte hivernacle que provoca l’escalfament global.

-MARTA: Encara que no surti a les nostres notícies, més o menys en sabem alguna cosa.

-DOMINIC: Doncs, això és el que passa. I no tan sols són les glaceres! Ens quedem sense cercles polars, sense costes, sense illes!

-EFREM [Apuntant a la llista de paraules]: Em podries definir ‘illes’?

-DOMINIC: D’on sou vosaltres?

-LINA: Ja no ho tenim gaire clar.

-DOMINIC: Bé, una illa és una porció de terra envoltada d’aigua per tots els costats.

-EFREM: I en un futur tampoc no n’hi haurà, no?

-MARTA: Jo mai n’he vista cap.

-LOCUTOR DE RÀDIO: La ONU adverteix que el nivell del mar podria pujar més d’un metre en menys de cent anys... [El senyal de ràdio es perd]

-DOMINIC: És molt gros tot el que està succeint, per una banda el nivell del mar puja i puja, i per l’altra banda s’està quedant tot sec. Les glaceres, els rius...

-ÀGUEDA: No ens ho diguis. Un riu és un corrent d’aigua.

-DOMINIC: Evidentment.

-ÀGUEDA: Com al vídeo...

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so de tempesta que s’entrellaça amb el so de les freqüències de ràdio. Va in crescendo. Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc uns segons i tot seguit torna la llum.

ESCENA VIII

2095. Soterrani de la Júlia. A l’escenari Júlia, Marta, Guille, Efrem, Àgueda i Lina.

-LOCUTOR DE RÀDIO: Un dia més som al programa “On eres quan van inventar el cotxe volador?!”. El gran convidat d’avui és ...

[Efrem apaga la ràdio.]

FICCIONS


16

-ÀGUEDA: Estic saturada.

-GUILLE: Ara que estem aconseguint alguna cosa no hauríem de parar.

-LINA: No sembles tu Guille...

-GUILLE: Jo què sé, m’ha semblant important el tema... estaria guai respirar sense caretes, no?

-JÚLIA: Jo també estic una mica cansada.

-EFREM: Encara tenim això. [Treu el tauler d’escacs.]

-MARTA: De veritat? Jo no hi sé jugar!

-ÀGUEDA: En pots aprendre. És fàcil. Mira.

[Lina i Àgueda seuen davant el tauler d’escacs , col·loquen les peces i es posen a jugar.]

-LINA: Vaig per tu Àgueda. -ÀGUEDA: No podràs fer res i ho saps.

-LINA: Quedem que els peons tan sols es poden moure una casella.

-ÀGUEDA: Eh no, a la primera el puc moure dues!

-LINA: Això és trampa.

-JÚLIA: No, no, l’Àgueda va bé.

-LINA: Mira, mira, Marta, així és com es mou el cavall. Boom, com et quedes ara eh?

-EFREM: Molt bona aquesta Lina!

-ÀGUEDA: Massa ràpid has parlat! Pam!

-GUILLE: Això es posa complicat...

-MARTA: Ja veus! I interessant.

-GUILLE: Ara vinc!

-MARTA: Un altra vegada?

-GUILLE: Tinc una idea! [Surt.]

-LINA: Qui és molt a prop de l’escac i mat?

-ÀGUEDA: Ni ho somiïs!

FICCIONS


17

-LINA: Ja vinc reina Ague!

-JÚLIA: Així estarem tot el dia aquí!

-EFREM: Després tu i jo, Júlia.

-JÚLIA: Tu ets massa crack.

-LINA: I escac i mat! T’he guanyat!! Ueee! [Tots fan una mica d’aldarull celebrant la victòria.]

-ÀGUEDA: Mentre nosaltres estàvem investigant has estat jugant o què? Has millorat molt.

-LINA: Tinc els meus trucs...

-ÀGUEDA: Necessitava descansar una mica, estic atordida amb tota la informació que hem rebut aquests dies.

-EFREM: Jo també tinc la sensació que les meves neurones no estan preparades per tant.

-LINA: Ho estem fent bé.

-JÚLIA: Una cosa, i el Guille?

-MARTA: Ha marxat. M’ha dit que tenia una idea...

-EFREM: Sobre què?

-MARTA: Ni idea, mai millor dit.

-EFREM: Hauria de començar a marxar cap a casa.

-ÀGUEDA: Sí, jo també.

-JÚLIA: No hem d’esperar? [Entra Guille.]

- GUILLE: A què?

-MARTA: Quin espant! Toca al timbre!

-GUILLE: És més divertit així.

-JÚLIA: Què portes?

-GUILLE: La PlaySatation 30 pro.

-ÀGUEDA: Tot això per no jugar a escacs?

FICCIONS


18

-GUILLE: No! Que impacients! Doneu-me un segon. [Connecta l’aparell al portàtil.]

-LINA: Doncs t’has perdut una súper victòria als escacs.

-GUILLE: Has guanyat?! Ho devem portar a la sang! Ja està!

-ÀGUEDA: No entenc com ens pot ajudar un joc de la Play. -GUILLE: La primera PlayStation va sortir el 1994, així que he pensat que els jocs més antics ens podrien donar alguna informació.

-EFREM: I què tens?

-GUILLE: Aquí hi ha el tema greu! Es van deixar de comercialitzar tots els jocs a partir del 2060! Es van prohibir. Hi va haver una mena de reposició de tots els jocs en la seva versió dos punt zero.

-ÀGUEDA: Això és quan ens vam quedar sense oxigen...

-GUILLE: Sí, com si aquell any haguessin decidit començar des de zero, reiniciant el món i ocultant informació.

-JÚLIA: Doncs, no ens serveix de res, no?

-GUILLE: He aconseguit piratejar un dels jocs d’abans de la prohibició. Dels primers que van sortir! Es diu ‘Imperium’. No és un joc de la Play, però ens funcionarà. Resulta que hi ha un mapamundi dins el joc, per cercar diferents aventures i escenaris. Si veiem com era el mapa del món d’abans...

-MARTA: Podrem veure com ha canviat.

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so d’onades. Va in crescendo. Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc uns segons i tot seguit torna la llum.

ESCENA IX

1960. Entre Kazakhstan i Uzbekistan. Davant el Mar d’Aral. A l’escenari Júlia, Marta, Guille, Efrem, Àgueda, Lina i un agricultor.

-AGRICULTOR: Nois! Nois, millor que no aneu per aquí!

-LINA: Perfecte, vostè ens podrà guiar.

-AGRICULTOR: Guiar, a on?

-MARTA: Estem fent una mena de viatge. -JÚLIA: Però no sabem on som ara.

FICCIONS


19

-EFREM: Bé, al mapa posava que això és el Mar d’Aral, pot ser?

-AGRICULTOR: L’Aral tot esplèndid. Increïblement preciós. Aral en llengües turqueses significa illa. Com si fos una gran illa d’aigua sobre tota la terra. Aquesta aigua que veieu aquí ens donarà de regar a tots els nostres cultius de cotó. L’or blanc li diuen!

-JÚLIA: L’aigua d’aquí mateix?

-AGRICULTOR: Desviarem els dos rius que hi desemboquen, i ens farem rics!

-LOCUTOR DE RÀDIO: Bon dia, som a dia 23 d’agost de 1987. Ens acaben de confirmar des de l’agència que el Mar d’Aral s’ha dividit en dues parts definitivament! La part meridional no para d’assecar-se!

-GUILLE: Hòstia, mireu! Cada cop hi ha menys aigua.

-LINA: Eh, eh! Què està passant?

-AGRICULTOR: Ens vam equivocar.

-ÀGUEDA: Com que us vau equivocar? No havíeu de desviar els rius i fer-vos d’or?

-AGRICULTOR: I així va ser. I mira ara. Som el 1998 i la superfície ha baixat als 28.687 kilòmetres quadrats. El meu fill ni tan sols em creu quan li dic que just aquí hi havia aigua. Que aquí hi havia una costa. Em mira de reüll, com si estigués boig!

-EFREM: Però això ha estat fruit de l’efecte hivernacle? Tot això s’ha emportat?

-AGRICULTOR: El que ha passat és que els conductes per desviar l’aigua es van fer amb mal material i ràpidament. No teníem temps. Perdíem el setanta per cent del cabal dels rius i a més no arribava cap afluent al mar.

-JÚLIA: Vaja...

-AGRICULTOR: Conta la llegenda que el Mar d’Aral s’ha assecat tres cops. Tres vegades sec íntegrament, i que ha pogut recuperar-se. Espero que el meu fill pugui veure tots aquests vaixells varats navegant. Nosaltres un dia vam ser poble costaner. -LINA: Un dia no! Fa un moment.

-AGRICULTOR: El temps passa molt de pressa. I aquí ha passat això. Un dia et banyes just aquí i l’endemà ja no hi ha aigua. Enguany, el 2003, tan sols queden cent dotze kilòmetres quadrats d’aigua.

-MARTA: El viatge més ràpid de la meva vida. Està clar.

Els llums comencen a parpellejar acompanyats del so de gavines que s’entrellaça amb freqüències de ràdio. Va in crescendo.

FICCIONS


20

-JÚLIA: Un segon, que encara tinc molts dubtes!

Quan el so arriba al màxim i s’atura, es fa fosc un segon i tot seguit torna la llum.

ESCENA X

2019. Al soterrani de Júlia. A l’escenari Júlia i Marta. Marta juga amb el seu mòbil. Júlia escolta atentament.

-LOCUTOR DE RÀDIO: L'ozó troposfèric és el contaminant que més afecta Espanya, però gairebé cap comunitat autònoma compta amb plans de millora de la qualitat de l'aire per reduir aquest tipus de pol·lució. Un membre de l’associació Ecologistes Go ens ha explicat que aquest dimarts han presentat el seu informe sobre la capa d’ozó del 2019, i que iniciaran batalles legals contra els governs que no estan actuant.

[La Júlia s’acosta a la ràdio i canvia de freqüència.]

-LOCUTOR DE RÀDIO: Encara que en general, com major és la latitud, major és el fred que trobem a la zona, la temperatura global està canviant i s’està igualant d’una forma molt desconeguda per a l’ésser humà. Deixarà de ser la latitud una influència per als factors climàtics?

[La Júlia torna a canviar de freqüència.]

-LOCUTOR DE RÀDIO: S’ha desprès un bloc de gel de l’Antàrtica que cobreix 1.589 kilòmetres quadrats. L’iceberg haurà de ser controlat i rastrejat perquè la seva gran dimensió pot causar una amenaça per la navegació.

[La Júlia apaga la ràdio. La Marta s’hi fixa.]

-MARTA: Avui no venen els nanets?

-JÚLIA: Sí, vindran després. L’Efrem ens ha dit que té un nou tauler d’escacs.

[Silenci. La Marta continua jugant amb el mòbil.]

-JÚLIA: Marta, tu saps que hi ha un mar que es diu Aral?

-MARTA: [Sense gaire atenció.] No, no, no ho sabia.

[Silenci.]

-JÚLIA: T’imagines que un dia no hi hagi món?

-MARTA: Què?

-JÚLIA: Si creus que algun dia ens podem quedar sense món, sense plantes, sense aigua ni animals... quasi sense vida.

FICCIONS


21

-MARTA: Ai, merda, m’has distret!

-JÚLIA: Jo espero que no.

So de game over de la partida. Els llums comencen a parpellejar.

Fosc

latituds marina salas maq3 · -Àgueda: jo també he preguntat què és fusta al meu avi. -jÚlia:...

Documents