20Novembre 2011

Paisatges d’ArnesPaisatges d’Arnes

l’arnerol@

2

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes Alba Solé Borrull Ana Belén Molinos FerrerÀngel Solé BorrullAnna Comalada MonmanyLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperMònica Carbó AriñoNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínRoger Blanc Samper

COORDINACIÓÀngel SoléMarta Samper

IMATGE DE PORTADAAntonio Pérez Rodríguez

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA400 exemplarsDL.T-166-2010

Aquest exemplar és gratuït. Queda prohibida la seva venda.

COL.LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista hadecidit redactar els textos en catalàestàndard o segons els trets lingüísticscaracterístics del nostre català, indistin-tament. L'ús o no d'aquestes formeslingüístiques, així com les de qualsevolaltra, el tria en cada cas el propi redac-tor.

Contacte: revistarnerol@yahoo.es

L’arna

sumari-Informació municipal 3-Paisatges d’Arnes 4 a 6-L’esport al dia 7 i 8

-Tal com érem 9-Racó del lector 10 i 11-Contraportada 12

L’Antonio arribà a Catalunya amb 10anys, i es va establir amb la seva famí-lia a Cornellà. Format a l’Escolad’Arquitectura de Barcelona (UPC), laseva vida laboral ha estat sempre vin-culada a aquesta disciplina, ja fos coma arquitecte o professor a laUniversitat Politècnica de Barcelona.“Professionalment he estat moltdedicat a projectes d’obra públicarelacionats amb el medi urbà: ferparcs i espais públics, comunicarbarris... Gairebé sempre a l’entorn deBarcelona, a excepció sobretot d’al-gunes feines que he fet aquí a Arnesper a amics o gent molt coneguda”.

L’Antonio va descobrir el nostrepoble a principis dels vuitanta. “Va sera través de la Maribel Salsench, ambqui ens coneixíem de Cornellà; em vafer un petit encàrrec i des d’aleshoresno he deixat de venir. Molt aviat emvaig fer una petita casa al Camp del’Abadia, on he viscut molt. Al princi-pi el que més em va atraure va serl’aigua: els tolls, els rius d’Arnes...Els vaig disfrutar molt! Els primersanys no paràvem de pujar a tot arreu,i anàvem a tots els puestos amb elsamics que vam anar fent”.

La mostra Paisatges d’Arnes és alho-ra conseqüència i homenatge al seuarrelament entre nosaltres. “Vaigcomençar a dibuixar com a hobby totjust arribar a Arnes, com un pintortotalment aficionat. La idea d’aques-ta mostra era oferir una selecció cen-trada només en paisatges naturals,amb dibuixos que tenen trenta anys id’altres que no tenen ni dos mesos,tots molt barrejats”.

“Exposar els dibuixos per primercop va ser iniciativa meva. No haviavolgut fer-ho abans en altres llocs,però a Arnes em feia gràcia perquèestic molt content d’haver aterrat

aquí en un moment concret de lameva vida. M’agradava la idea demostrar-los a la gent del poble comho mostro als meus amics, a la gentque a vegades em veu dibuixar perqualsevol racó del terme...”

Cada cop més arrelat al poble, i mésagraït amb la seva gent, l’Antoniomanté la il·lusió per explicar i compar-tir les coses que estima: “El plaer, l’a-legria de fer les coses, és bàsic. Joquan pinto m’ho passo molt bé, iquan faig cases encara millor”.

Àngel Solé

L’Antonio Pérez Rodríguez (Santa Fe, Granada, 1948), arquitec-te i professor, i arnerol per elecció, és un gran aficionat al dibuixpaisatgístic. Aquest agost va presentar l’exposició Paisatgesd’Arnes: una petita selecció de les seves aquarel·les (totesinèdites) inspirades a casa nostra al llarg de quatre dècades.

3

Informació municipal

Nou consistori i carteres que portarà cadascú:Els articles 20.1.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, regula-

dora de les bases del règim local; 60 del Decret legislatiu2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de laLlei municipal i de règim local de Catalunya; i 124.2 i 134i següents del Reglament d'organització, funcionament irègim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reialdecret 2568/1986, de 28 de novembre.

Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels acordssegüents:

1r. Crear les següents àrees:1a.- Àrea Social2a.- Àrea Cultural3a.- Àrea Econòmica4a.- Àrea Serveis1.- Àrea Social

Benestar i Família: Sr. Julio Vallés i FozJoventut: Sra. Sara Gil i Llombart Turisme: Sr. Lluís Borrull i LlombartDones: Sra. Sara Gil i Llombart

2.- Àrea Cultural Cultura: Sra. Sara Gil i LlombartEnsenyament: Sr. Julio Vallés i FozFestes: Sra. Sara Gil i Llombart

3r.- Àrea Econòmica Hisenda: Sr. Josep Ginebrera i MasiaPersonal: Sr. Josep Ginebrera i Masia Esports: Sara Gil i LlombartMedi Ambient: Sr. Lluís Borrull i Llombart

4t.- Àrea de ServeisSalut: Sr. Julio Vallés i FozAgricultura: Sr. Julio Vallés i FozManteniment: Sr. Lluís Borrull i LlombartObres: Sra. Sara Gil i LlombartAquestes àrees presentaran a Ple o la Junta de Govern els

temes d’interès a tractar o a debatre.És aprovat per unanimitat per tots els regidors presents.

PROPOSTA DE CREACIÓ I COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

1. ANTECEDENTSEl 22 de maig de 2011 van tenir lloc les eleccions locals.

El nou Ajuntament es va constituir en sessió pública el dia11 de juny.

Correspon al ple de la corporació crear i determinar lacomposició de la Comissió Especial de Comptes.

2. FONAMENTS DE DRETEls articles 116 i 20.3 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, regu-

ladora de les bases del règim local, i 58 del Decret legis-latiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refósde la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels acordssegüents:

Crear la Comissió Especial de Comptes.Aquesta Comissió estarà integrada per la representació

proporcional dels diferents grups polítics que integren lacorporació. La composició serà la següent:

Alcalde Sr. Xavier Pallares Povill Grup políticVocals: Sr. Josep Ginebrera i Masia CiU / Sr. Julio

Vallés i Foz CiU/ Sr. Neus Sanromà i Samper ERC-AM

PROPOSTA DE NOMENAMENT DE REPRESEN-TANTS DE LA CORPORACIÓ EN ALTRES ORGA-NISMES, EN ELS QUALS HA D’ESTAR REPRE-SENTANT L’AJUNTAMENT:

Es proposa el nomenament dels representants de la cor-poració en els organismes i entitats que s’indiquen a favordels regidors següents:

Consell Escolar Col.legi Públic La Miranda Sr. JulioVallés i Foz, Regidor

Parc Natural del Ports Sr. Josep Ginebrera Masia,Regidor Reserva Nacional de Caça Sr. Lluís Borrull iLlombart, Regidor

És aprovat per unanimitat per tots els regidors presents.

Subvencions de laDiputació concedidesl’any 2010

Wi-fi i tamborets casal: 4.000eurosS’ha instal.lat una antena que

permet connectar-se gratuïtamenta internet des de tot el Casal; amés, s’han canviat els tamboretsdel Casal.

Arranjament mur pista polies-portiva: 5.900 euros

Degut als aiguats de la tardor, hiva haver una esllavissada al murde contenció a sobre de la pistapoliesportiva.

Arranjament biblioteca i saletacasal: 3.783 eurosS’ha pintat la biblioteca, la sorti-

da de l’ascensor i la sala de l’ajun-tament, i s’han col.locat cortines ales finestres.

Subvencions concedidesl’any 2011 (veure el quadre)

El·leccions municipals 2011

Reportatge

4

El passat mes d'agost, el Molí de l'Oli va acollir lamostra Paisatges d'Arnes, una selecció de quarantaaquarel·les que representaven el nostre petit país ambgran ofici i destria. El seu autor, Antonio PérezRodríguez, arquitecte i professor de professió, refle-xiona en aquestes pàgines sobre el paper del dibuixcom a eina d'observació del nostre món i expressió

personal. La seva afició per la il·lustració apareixestretament lligada a la seva arribada al poble tresdècades enrere, temps en el qual ha passat a conver-tir-se en un arnerol més. Paisatges d'Arnes és, preci-sament, un pretext per compartir amb la gent delpoble el millor de la seva experiència entre nosaltres,i de passada el virtuosisme del seu traç.

Paisatges d’Arnes

5

Reportatge

“Jo sóc arquitecte, és la meva activitat de tota lavida. Evidentment, és una professió que està molt rela-cionada amb el dibuix, però va ser en arribar a Arnesquan d'alguna manera vaig començar a dibuixar cosesque no eren estrictament les de la meva feina, com unpintor totalment aficionat”.

“Vaig escollir les aquarel·les perquè era una tècnicaque m'anava bé, relativament senzilla, sense gairesaparells tècnics per transportar: una aquarel·la, unacaixeta petita, una mica d'aigua i un paper. I vaigcomençar a pintar coses naturals. Eren dibuixos petitsi immediats, em feien passar estones molt agradablesobservant el món. Jo sempre he pensat que el dibuix ésuna eina per conèixer molt les coses, perquè t'obliga amesurar-les, a mirar-les d'una manera profunda sivols explicar-les amb una mica de seriositat”.

“Primer apareix el dibuix, després el color, i desprésla llum. Has de resoldre milions d'aspectes amb quatresolucions”.

“Sempre que dibuixo intento representar la veritatdes d'un punt de vista formal, més tradicional i realis-ta. És el que sempre havia estat el dibuix, una eina perexplicar i sintetitzar el que un mira. Són dibuixos queparlen sols, sense ambicions més enllà de retratar l'ob-jecte fidelment. M'interessa molt l'art, però no calaspirar-hi sempre, sense deixar de ser ambiciós sivols”.

“Hi ha dibuixos que tenen trenta anys i d'altres queno tenen ni dos mesos, i tots molt barrejats. N'he aprèsuna mica, però avançar no és fàcil: hi ha dibuixosentre els primers que m'agraden més que altres delsúltims. En trenta anys tot canvia, i les persones molt.Ara, el paisatge... Pràcticament tot és igual que quanvaig començar, excepte alguns cultius”.

“El dibuix m'ha aportat, diria, una certa serenitat,una relativitat de veure les coses. És l'aprenentatge dela vida, veure que ets una part insignificant del tot.Encara que no em dibuixi, en els meus dibuixos tambéhi sóc jo, és una manera de diluir-m'hi.”

“L'opció d'exposar els dibuixos té molt a veure ambles ganes de compartir-ho amb el poble. Aquesta expo-sició l'he feta per compartir el que m'agrada: no con-

cebo estar en el món sense participar-hi d'una manerao una altra, cadascú a la seva. És molt importantcomunicar-se, ho reivindico.”

“El futur del dibuix realista és incert, això que jo faigés una cosa que es fa poc. Els darrers grans paisatgis-tes són pràcticament tots del segle XIX. Abans moltagent sabia dibuixar; no sé quines conseqüències tindràaquesta falta de contacte directe de l'home amb lescoses.”

“Jo sempre dic que és un petit país: de Vall-de-rou-res a passat Horta i amb Queretes i Calaceit. És unaunitat perfecta, com una gran vall amb diversos rius,amb els Ports presents tota l'estona, una vegetacióhomogènia, una parla comuna, es coneix tothom... Amés, físicament és un territori molt atractiu, amb pai-satges agrestes però també zones més suaus. Em xiflaaquest paisatge, i en aquests moments el sento com ameu: el tinc molt apropiat, en formo part. Quan sócfora sempre penso en el moment de tornar a Arnes, emtrobo molt bé aquí”.

Àngel Solé

7

L’esport al dia

MASCULÍ. EL MILLOR FUTBOL VIST A LES VALLETES

La passada temporada el CE Arnesha realitzat la millor temporada des dela seva refundació l'any 2007. El con-junt entrenat per José Luis Navarro haaconseguit una meritòria desena posi-ció i ha estat lloat en els diaris territo-rials pel seu bon joc d'associació i pel“fortí de les Valletes” com s'ha ano-menat l'estadi arnerol, després que elsarnerols sol han estat batuts per tresrivals i per la mínima i on ni el líder vapoder guanyar.

Un nom ha sobresortit de la resta, elbeseità Raúl Saumell, que marxa percréixer al Monterrey de Saragossa.Des d'aquí li volem desitjar elsmàxims èxits esportius. També ha des-tacat la solidesa defensiva de l'equip,en gran mesura per les incorporacionsde Víctor i Cucuc. Amb 9 dianesRoger Blanc n'ha estat el màxim gole-jador.

FEMENÍ. SEGUINT EL GUIÓDE L'ANY ANTERIOR

Les nostres jugadores han fet unacalca de la temporada anterior, i hanfinalitzat en cinquena posició la tem-porada 2010/11. L'equip entrenat perPau Jiménez ha estat fins a les últimesjornades lluitant per escalar posicionsperò s'ha quedat en una meritòria cin-quena plaça en una lliga guanyada pelTortosa-Ebre. Andrea Cuello ha estatsegona màxima golejadora de la lliga ia més nomenada dins del Top 5 delsmillors jugadors del futbol ase ebrencde la temporada.

ESPORT ESCOLAR. DOMI-NANT EL FUTBOL I LES BIRLESCOMARCALS

Els esportistes més menuts del pobleestan de moda a la comarca tant anivell de futbol sala com al de birles.Així doncs, pel que fa al futbol l'equipformat pel Kilian, el Xavier, la Rita, laMaite, la Gemma, l'Isaac i els pratde-contins Pau, David i Ruben han acabatla lliga invictes amb 16 victòries i capderrota, i amb un balanç de 85 gols a

favor i tan sols 14 en contra. Sols en unpartit al camp de Vall-de-roures vanestar a punt de caure, ja que perdien 3 a1 al descans, però en una segona partèpica va arribar la remuntada i els arne-rols van guanyar per 3 a 5.

En birles els arnerols, un any més, handominat a la comarca, i han tret moltbons resultats a nivell català. Els resul-tats la Terra Alta han estat: en categoriaprebenjamí, 1r l'Isaac i 3r l'Arnau; enbenjamí masculí, 1r el Kilian i 2n elXavier; en benjamí femení, 2a laMaite, i en aleví femení, 2a Gemma i1a la Maria Cinta, que va aconseguirun resultat que mai s'havia donat a lacomarca: 9 (10), que és la màxima pun-tuació possible. Pel que fa als resultatsdel Nacional de Catalunya: en benjamímasculí, 2n el Xavier i 3r el Kilian; enbenjamí femení, 3a la Maite, i en alevífemení, 1a la Gemma i 4a la Marina.Són, sens dubte, uns resultats especta-culars, que donen mostra del bon tre-ball que es fa al nostre poble en aquestesport.

Roger Blanc

Sabíeu que a la barana hi ha unapedra que va pertànyer a l'antic pontdel riu Algars?

El 6 d'octubre del 1934, quan LluísCompanys va declarar l'Estat Catalàdins la República Federal Espanyola,un grup de revolucionaris van intentarfer caure el pont que comunicaCatalunya amb Aragó. Per fer aixòvan foradar diverses pedres per onpretenien posar-hi dinamita. Però l'ac-ció no va anar a més, van detenir elsresponsables i el pont va quedar intac-te. Ara bé, el 2 d'abril del 1938, durantla Guerra Civil, les forces de laRepública van fer volar el pont desdels fonaments i totes les pedres vanquedar escampades pel riu.

Uns mesos més tard, a finals d'octu-bre de l'any 1938, la barana va caure acausa de filtracions d'aigua i tambéper un temporal de pluja molt fort quehi va haver. Va ser entre els anys 1940

i 1941, amb la guerra ja acabada, quanes va decidir reconstruir-la, i com quemoltes de les pedres s'havien trencat,van anar al riu a buscar les que encaraes podien aprofitar de l'antic pont.Una d'aquestes és la que van foradarper fer volar el pont l'any 1934 (es

troba mirant cap a l'Ajuntament quancomences a pujar la costa cap a laplaça) i així ho va recordar BenitoPallarès quan la va col·locar.

Laia Samper

Resum de la temporada 2010/11

Sabíeu que?

8

L’esport al dia

Emiliano Bosque i Esteve Llombartsón els protagonistes de la nostraentrevista. Són els entrenadors delsxiquets del poble en birles, i partfonamental de l'èxit dels arnerols enaquest esport, en el qual som referèn-cia tant a escala comarcal com fins itots cada cop més a nivell català. Elsresultats no arriben sols: anem aconèixer una mica més aquest esport.

Per què van començar els xiquetsdel poble a practicar les birles?

Al col·legi els van dir de jugar a lesbirles a nivell comarcal, els xiquets esvan animar i natros estàvem a l'APAen l'apartat dels esports. L'Emilianova començar a preguntar a la comar-ca com es jugava a aquest joc, ja queel desconeixia, i els va començar aentrenar. Després s'hi va afegirl'Esteve, i amb tots dos és més fàcil iens entenem molt bé. Ja fa 8 anys quees juga a birles a Arnes.

Quina diferència principal hi haentre les birles i altres esports?

Les birles és un joc molt entretinguti que enganxe molt a la gent quan hoprove, però per millorar s'ha de prac-ticar molt. Però potser la gran dife-rència és l'esportivitat que hi ha, notan sols en els xiquets sinó també enpares i aficionats. A les birles s'hi vaa animar els participants, a passar-s'ho bé, i això es el que es reflectixd'aquest esport, i per això cada vega-da ho practica més gent.

Per què penseu que a Arnes elsxiquets treuen tan bons resultats enbirles?

Els resultats en tot s'aconseguixenamb treball i dedicació, i les birles nosón una excepció. Natros fem moltsentrenaments i els ensenyem quèpoden millorar, i els xiquets aportenel més important, molta dedicació.Natros entrenem 1 hora al migdia totsels dies i 1 hora i mitja totes les tar-des, en temporada de birles podemarribar a entrenar entre 10 i 15 horessetmanals. Actualment tenim 14xiquets que juguen a birles.

Quines estratègies o trucs podemexplicar per millorar en aquestesport?

Principalment dos: s'ha de plantarles birles toves i separades per 2 dits,perquè així cauen millor, i també ésimportant la manera de tirar el birlot,acompanyant-lo i recte, per aconse-guir la millor puntuació, que és un 10.Has de dixar 1 birla dreta, sense quecaigue, de les 6 que hi ha. Si en dixes2 és un 2, si en dixes 3 un 3, si endixes 4 un 4, si en dixes 6 un 6 i si noen tombes cap un 0.

Es podria formar un equip ambgent gran aquí al poble?

I tant que sí, i ens agradaria molt,amb 6 o 7 persones seria suficient percompetir a nivell de les Terres del'Ebre, pobles com Horta o Bot ja hofan, i tots els diumenges es reuneixenen un poble i fan la competició. Desd'aquí voldríem animar la gent delpoble que es poso en contacte ennatres per fer un equip aquí a Arnes.

Roger Blanc

Entrenadors de birles

9

Tal com érem

Dos imatges curioses més del nostre passat recent, cedides pels nostres lectors. Adalt, una instantània del Fronton ple de gent durant una celebració popular; ens l'hafet arribar Ricardo Pallarès Pons, que la recollí de la seua padrina Mercè. A baix,encara de l'àlbum de la Lola Papaseit, una imatge del desaparegut bar del Centro(en petit, la tia Francisca).

10

Racó del lector

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista la revista detots. Envieu les vostres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges, dibuixos, puntualitzacionso altres a revistarnerol@yahoo.es, o per escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ en publicarà els més interes-sants. Els textos seran preferiblement breus (unes deu línies) o bé articles complets, relacionats amb lasocietat i cultura d’Arnes, i hauran d’anar acompanyats del nom i l’edat del/s signant/s. L’arnerol@ sereserve lo dret de resumir-los si així ho creu convenient, sense alterar l’essència del missatge, així com deno publicar aquells escrits o imatges que puguin resultar ofensius. Esperem la vostra col·laboració!

espai obert a tothom

La revista surt quan surt, però la nostra gent no para! A dalt, l'Andreu, la Marta, l'Esther, Roberto, la Laia i l'Alfredo, alsCliffs de Moher, a la costa oest d’Irlanda. Al mig, Sergi i l'Ana al glaciar Perito Moreno (Patagònia Argentina), en una ins-tantània del seu viatge de noces. A baix, també de lluna de mel, Jorge i la Marta a la piràmide de Chichén Itzà (RivieraMaya, Mèxic), declarada recentment una de les set meravelles modernes del món.

11

tira còmica

ARNES

Arnes, el meu poble, és molt petitperò ho és molt de bonic!

Muntanyes i rius té pel costati a la Terra Alta està situat.

De platja no n'hi ha,però sí que podem nedar.

A la piscina o al riu, o als tolls com l'arnerol diu.

Si algun dia véns, als vespres,a la plaça Catalunya t'esperemon a “polis i cacos” jugarem

o al casal una timba de cartes farem.

L'endemà si vols pedalara la via verda podem anar,i desprès d'haver-te cansat

un bon dinar t'hauràs guanyat.

Ariadna Julià de Gispert10 anys

Hola! Em dic Mireia Segarra Borrull, tinc set anys i visc a Arnes. M'agrada molt nadar, jugar a futbol i abàsquet i jugar en les meues amigues i amics. També m'agrada molt la revista d'Arnes. I una altra cosa més,voldria que a la revista hi haguessen moltes fotos de birles i de futbol.

Mireia

Racó del lector

Xiquets i xiquetes del CEIP La Miranda durant la diada de sant Jordi

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RestaurantsCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BarsLa Tasqueta 666 270 037Bar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

Turisme Rural- AllotjamentsCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155

Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

ServeisCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès 977 435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L 977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté 977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi 977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil 977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Agrobotiga Sanromà 977 435 079Forn de Pa Miralles 977 435 135

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629

Passejant per Arnes

‘Passejant per Arnes’, del flixenc Jaume Estopà Fontanet, va ser la imat-ge guanyadora del XVI premi de fotografia de la Terra Alta (dins la cate-goria Indrets de la Terra Alta) que organitza anualment el ConsellComarcal.