els aiguats de sant tomÀs de vilanova - metacamp 14-10-1994.pdf · en el primer apartat comento...

EELLSS AAIIGGUUAATTSS DDEESSAANNTT TTOOMMÀÀSS DDEE

VVIILLAANNOOVVAACARTELL DE PREMIS DE RECERCA JOVES DE LESFESTES DECENNALS DE LA CANDELA 2001 VALLS

Nom de l’autor: Carlos Martínez Pérez Curs:Segon curs de Batxillerat · Grup B Centre:I.E.S. Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball

CARLOS MARTÍNEZ PÉREZ

ELS AIGUATS DE SANT TOMÀS DE VILANOVA

2

ÍndexINTRODUCCIÓ ................................................................................. 3

FORMACIÓ DELS AIGUATS ............................................................. 5DADES PLUVIOMÈTRIQUES DELS DIES 10 I 11 D’OCTUBRE DE 1994........................ 6

ELS AIGUATS DE SANT TOMÀS DE VILANOVA .............................. 8TALLS DELS SERVEIS BÀSICS (AIGUA, LLUM I TELÈFON)....................................... 9DANYS EN VIES DE COMUNICACIÓ ............................................................ 10ALTRES DANYS ................................................................................. 12AJUTS I DECLARACIONS DE ZONA CATASTRÒFICA ........................................... 13

ELS DANYS PRODUÏTS PELS AIGUATS POBLE A POBLE ............. 14AIGUAMÚRCIA.................................................................................. 14ALCOVER ....................................................................................... 14ALIÓ ............................................................................................ 15BRÀFIM......................................................................................... 15CABRA DEL CAMP ............................................................................. 16FARENA ........................................................................................ 16FIGUEROLA DEL CAMP ........................................................................ 17FONTSCALDES ................................................................................. 18LA MASÓ ....................................................................................... 18EL MILÀ ........................................................................................ 19MONTFERRI .................................................................................... 19MONT-RAL ..................................................................................... 19NULLES......................................................................................... 19EL PLA DE SANTA MARIA ..................................................................... 20EL PONT D’ARMENTERA....................................................................... 20PUIGPELAT ..................................................................................... 20QUEROL ........................................................................................ 20LA RIBA ........................................................................................ 21RODONYÀ ...................................................................................... 28EL ROURELL ................................................................................... 28VALLMOLL...................................................................................... 29VALLS .......................................................................................... 29VILABELLA ..................................................................................... 31VILA-RODONA .................................................................................. 32

RISC D’INUNDACIÓ A L’ALT CAMP ............................................... 33

DOCUMENTS.................................................................................. 35AGRAÏMENT. Josep Fort i Romeu, alcalde de la Riba................................... 35DECRET 268/1994, DE 14 D’OCTUBRE, SOBRE ADOPCIÓ DE MESURES PER.PAL·LIAR ELS DANYS OCASIONATS AMB MOTIU DELS AIGUATS D’OCTUBRE DE 1994 ...... 36NORMALITZACIÓ INDUSTRIAL DE LA RIBA. Cambra de Comerç i Indústria de Valls .. 40

BIBLIOGRAFIA ............................................................................... 42



3

IntroduccióContingut del treball

Aquest treball de recerca, que presento al concurs convocat per l’Ajuntament de

Valls amb motiu de les Festes Decennals de la Candela de l’any 2001, està dividit en

cinc parts diferenciades.

En el primer apartat comento les causes que van provocar la formació de les

tempestes de Sant Tomàs de Vilanova, acompanyades de les dades pluviomètriques

enregistrades durant els aiguats a tots els pobles de la comarca.

En el següent apartat s’hi troben relatades les conseqüències que va patir la

comarca de l’Alt Camp per les fortes pluges. En aquest mateix apartat hi ha un sub-

apartat dedicat als ajuts que van rebre els diferents pobles per reparar les

destrosses.

La tercera part del treball consta d’un relat de les destrosses produïdes pels

aiguats a tots els pobles de la comarca de l’Alt Camp.

A continuació, dedico un apartat per parlar de quines són les zones de la

comarca on es podrien patir noves inundacions.

Per finalitzar el treball, i abans de la bibliografia, l’últim apartat, «Documents»,

està dedicat a recollir alguns dels articles publicats a la premsa local i comarcal

sobre els aiguats de Sant Tomàs de Vilanova. Hi han tres textos: el primer és un

agraïment que fa l’alcalde de la Riba, Josep Fort i Romeu, a totes les persones que

van ajudar a la recuperació de la població. El segon text és el Decret 268/1994 de

14 d’octubre, on la Generalitat de Catalunya determina quines són les mesures a

prendre per restablir la normalitat a les zones afectades. L’últim article és de la

Cambra de Comerç i Indústria de Valls, que tracta sobre la normalització industrial

de la població més afectada per les pluges torrencials, la Riba.

Procés del treballPer realitzar aquest treball, he consultat publicacions comarcals de l’Alt Camp

corresponents a l’octubre de 1994, com són els setmanaris El Pati i El Vallenc; les

redaccions dels quals m’han facilitat la majoria de les fotografies que es poden

trobar en aquest treball. El Centre Meteorològic de l’Alt Camp, depenent del Consell

Comarcal de l’Alt Camp, a través del seu director Joan Maria Boronat i Dalmau,

m’ha facilitat les dades corresponents a les quantitats de pluja enregistrades els dies

10 i 11 d’octubre de 1994. Els professors del Departament de Ciències Naturals de

l’Institut d’Educació Secundària Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls,

Assumpció Niubó i Josepa López, s’han encarregat d’orientar-me en la realització



4

d’aquest treball. Els llibres consultats es poden trobar en l’apartat de «Bibliografia»,

situat al final d’aquest treball.

AgraïmentsFinalment, vull agrair la col·laboració que han prestat en la realització d’aquest

treball de recerca, de:

Biblioteca de l’Institut d’Estudis Vallencs, Biblioteca Popular de Valls, Centre

Meteorològic de l’Alt Camp, Consell Comarcal de l’Alt Camp, diaris El Pati i El Punt,

IES Jaume Huguet · Antiga Escola del Treball de Valls, oficina comarcal de l’Alt

Camp d’Unió de Pagesos i setmanari El Vallenc.

Vull agrair també la col·laboració de les següents persones que també han ajudat

en la confecció d’aquest treball:

Assumpció Niubó Bosch, Jaume Pau Tomàs Yvern, Jordi Tuset Vallet i Josepa

López (professors del departament de Ciències Naturals de l’IES Jaume

Huguet·Antiga Escola del Treball de Valls); Joan Maria Boronat i els observadors en

els diferents municipis del Centre Meteorològic de l’Alt Camp; personal del Consell

Comarcal de l’Alt Camp; personal de la Biblioteca Popular de Valls; personal de la

Biblioteca de l’Institut d’Estudis Vallencs; personal de l’Oficina Comarcal del

sindicat agrari Unió de Pagesos; Joan Plana Fontanillas (director del diari El Pati);

Xavier Gistas, Pilar Ribé, Òscar Palau i Montse Godall (redactors del diari El Pati);

personal de la secció de Fotografia, Arxiu i Escàner dels diaris El Pati i El Punt de

Tarragona; Francesc Fàbregas (director del setmanari El Vallenc); Marc Lladó

Cuadrat (fotògraf del setmanari El Vallenc); Daniel Navas Kuiper (estudiant de

l’I.E.S. Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball de Valls).

Potser m’oblido d’algú en aquest apartat, però li agraeixo igualment la seva

col·laboració.

AUTOR,CARLOS MARTÍNEZ PÉREZ.



5

Formació dels aiguats

Mapes isobàrics del 9 d octubre de 1994 (esquerra) i del dia 10 (dreta). Aquestsmapes mostren l anticicló sobre el centre d Europa i l arribada de la depressió perestret de Gibraltar. / AVUI.

Molta gent, després dels aiguats, va preguntar-se com era possible que caigués

tanta aigua en tan poc temps. La primera persona que va intentar donar una

resposta a aquesta pregunta fou el conegut meteoròleg català Eduard Fontserè

després dels aiguats del Conflent de l’octubre de 1937.

Amb el pas del temps els estudiosos de la meteorologia han arribat a les

condicions necessàries perquè es puguin formar aiguats. Aquestes condicions són

les tres següents:

Els aiguats es presenten, en general, als mesos de setembre i octubre, ja que

l’aigua del mar és molt calenta, després d’un estiu sec i calorós.

La presència d’un anticicló al centre d’Europa i una depressió a la

Mediterrània occidental, com es veu als mapes isobàrics adjunts, afavoreix

l’entrada d’aire humit i calent de la Mediterrània i que, si coincideix amb una

entrada d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera, afavoreix el creixement

d’enormes masses de cumulonimbus, causants de l’aiguat. El front càlid que

va arribar el dia 9 a Catalunya va portar petites pluges, fins que al dia

següent al matí va arribar la massa freda que va originar l’aiguat. Aquesta

situació ve acompanyada d’una llevantada que arriba de forma perpendicular

a les serralades costaneres catalanes, que obliguen a ascendir l’aire càlid i

humit del mar que porten, fent que es condensi formant gotes d’aigua, tal

com es pot observar al gràfic de la pàgina següent. Cal dir, també, que com

que l’aire del mar era tan humit, aquest es saturava als 400 metres; això feia

que la base dels núvols de tempesta estigués per sota dels 500 metres

d’alçada.



6

Origen orogràfic d un aiguat. / MEMORIAL D AIGUATS.

Per la formació dels aiguats va ser necessària la presència d’una gota freda a

les capes altes de l’atmosfera. La bossa d’aire fred accelera la formació dels

cumulonimbus i fa que les gotes arribin a una gran alçària, obtenint així una

grandària que fa que caiguin a terra amb una intensitat gens habitual.

Aquestes són les condicions que es van donar el 10 d’octubre de 1994 i cal

comentar també que, en ser la serralada pre-litoral la que va causar la formació de

núvols, els rius que revenen (el Brugent, el Francolí, ...) són més perillosos a causa

de l’estretesa de les seves lleres, fent que es desbordessin fàcilment i provocant una

forta erosió en tota la conca i un transport massiu dels materials, que provocaren

els efectes destructius al curs mitjà i baix dels rius.

Dades pluviomètriques dels dies 10 i 11 d’octubre de 1994Pel que fa a les quantitats de pluja enregistrades durant els aiguats de 10

d’octubre de 1994, podem comprovar com, observant el quadre de la pàgina

següent, les quantitats d’aigua són més altes com més a prop de la serralada pre-

litoral ens trobem. Aquest fet es veu reflectit en el dibuix d’aquesta mateixa pàgina

(Origen orogràfic d’un aiguat).



7

QUANTITATS DE PLUJA ENREGISTRADES A L’ALT CAMPDURANT ELS AIGUATS DE SANT TOMÀS DE VILANOVA DE 1994

Municipi Dia 10 d’octubre Dia 11 d’octubre TotalMont-ral 226 10 236Figuerola del Camp 220 11 231el Pla de Santa Maria 187 18 205la Riba 177 9 186Cabra del Camp 112 68 180Puigpelat 145 25 170Alió 138 11 149Rodonyà 126 13 139Santes Creus 122 14 132Valls 121 10 131el Pont d’Armentera 117 13 130Vila-rodona 114 12 126el Milà 101 10 111Montferri 93 11 104Nulles 88 13 101Vallmoll 96 1 97Vilabella 86 - 86Bràfim 79 2 81el Rourell 71 10 81Querol 78 - 78els Garidells 66 10 76la Masó 31 11 42Quadre extret d’El Pati (14 d’octubre de 1994)

També podem comentar que els pobles on van caure més litres per metre quadrat

no van patir gaires efectes; ja que els municipis de Mont-ral, Figuerola del Camp i el

Pla de Santa Maria tenen torrents que canalitzen l’aigua caiguda fent que no es

produïssin destrosses.

Per contra, els pobles de la part sud de la comarca (la Masó, els Garidells, el

Rourell...) van enregistrar poca quantitat d’aigua ja que es trobaven més lluny del

nucli de la tempesta, sobre la serralada pre-litoral (Muntanyes de Prades i Serra de

Miramar).



8

Els aiguats deSant Tomàs de Vilanova

La crescuda del riu Francolí, al seu pas per sota del pont de la carretera de Valls aAlcover. / EL PATI.

Els aiguats de Sant Tomàs de Vilanova (10 d’octubre de 1994) va causar una

llarga llista de danys a la comarca de l’Alt Camp, que comprèn des de nombroses

carreteres tallades fins a talls de llum, passant per avaries telefòniques, localitats

sense servei de telèfon, ponts enduts per la força de l’aigua, torres d’alta tensió

caigudes, camps negats d’aigua...

Per a pobles com la Riba, era la segona gran catàstrofe que patien en aquell any,

ja que uns mesos abans havia estat assolada pels incendis. Llavors, es van perdre

moltes masses forestals. Ara, l’aigua arrossegava tot el que trobava.

Seguint amb la Riba, la població va quedar totalment aïllada per carretera i

només s’hi podia accedir a peu pel pont de Cal Cisquet, en molt mal estat. Els

ribetans van ser proveïts d’aliments i aigua pels helicòpters dels Bombers de la

Generalitat.



9

La força de la crescuda del riu Francolí es va emportar quatre torres de la línia d altatensió que passa entre la Riba i Picamoixons. / EL PATI.

Talls dels serveis bàsics (aigua, llum i telèfon)La pluja, que va començar a caure amb violència des de tres quarts de vuit del

matí del dia 10 d’octubre, va provocar interrupcions dels serveis bàsics (aigua,

electricitat i telèfon) a la majoria de poblacions de la comarca de l’Alt Camp.

El desbordament del riu Francolí va tombar quatre torres d’alta tensió entre les

poblacions de la Riba i Picamoixons, tal com es pot veure en la fotografia que

adjuntem en la pàgina següent.

La caiguda d’aquestes torres de Picamoixons, sumada als dos pals de la xarxa

elèctrica que van caure a la Masó, va fer que alguns pobles de l’Alt Camp deixessin

de rebre el servei d’energia elèctrica. Les primeres localitats en ser afectades van ser

la Riba i la Masó (on la companyia elèctrica FECSA va haver d’instal·lar un grup

electrogen per solucionar el problema). Poc després, a aquesta llista s’hi van sumar

Picamoixons, Alcover i Farena. Aiguamúrcia es va quedar sense llum des del matí

del dia 10 fins al dia següent, dimarts 11 d’octubre. Vila-rodona també va patir talls

intermitents de llum. Altres localitats, com Nulles, Bràfim, Vilabella i Valls, no van

patir cap problema en el subministrament d’energia elèctrica.

Al mateix temps el servei telefònic va començar a tenir avaries a les viles

d’Alcover, Bràfim, la Riba, Rodonyà, Farena i Vilabella. A les poblacions de la Riba,

la Masó i Farena es van quedar també sense servei d’aigua potable, el que va fer que



10

haguessin d’utilitzar pous d’alguns veïns. A la Riba, i tal com explicava el seu

alcalde, Josep Fort, al setmanari EL PATI, «els helicòpters de la Generalitat van haver

de portar aigua al centre del nucli i a la part alta de la població. Després ja vam poder

disposar d una cisterna d aigua potable que vam instal·lar a la part baixa del poble,

que ens porta aigua cada vegada que aquest dipòsit mòbil esgota les existències».

Danys en vies de comunicacióLa línia de ferrocarrils que va des de Lleida a l’estació de Picamoixons, al terme

de Valls, va quedar tallada durant tot el dia. Al mateix temps que el desbordament

del riu Francolí afectava els ponts de la Riba i la Masó.

A la xarxa de carreteres de l’Estat, la N-240 (Tarragona - San Sebastián) va patir

greus danys en tot el tram que passa per la comarca de l’Alt Camp. S’hi van haver

d’invertir 94.900.000 pta. per netejar tot el recorregut i reparar els trams més

malmesos.

Seguint amb els desperfectes a les carreteres, i pel que fa a la xarxa autonòmica

de primer ordre, la C-240 (Salou - Artesa de Segre) va quedar tallada a la variant

d’Alcover per la crescuda del riu Glorieta. Aquesta mateixa carretera comarcal també

va quedar afectada al punt quilomètric 23, en el mateix terme municipal, degut a

que una fondalada plena d’aigua va fer que alguns cotxes quedessin atrapats a

l’altura del restaurant Los Conejos (Mas Bueria actualment).

També a la xarxa de carreteres autonòmica de primer ordre, hem de dir que la

carretera C-246 (Barcelona - Valls) es va tallar durant alguns moments de la jornada

entre els quilòmetres 85 i 86. Per aquesta última carretera es feia molt difícil la

circulació entre la capital de l’Alt Camp i el Vendrell.

En la xarxa de la Diputació de Tarragona, les carreteres que van quedar afectades

d’una manera o altra van ser les següents:

TV-2004 (Vila-rodona - el Pla de Santa Maria).

Ensulsiades i danys en el paviment.

TV-2006 (Aiguamúrcia - Santes Creus).


TP-2031 (Tarragona - Bràfim).


TP-2045 (Masllorenç - C-246).


TP-2311 (el Pla de Santa Maria - Sarral).




11

VALORACIÓ DELS DANYS OCASIONATS PELS AIGUATS

Municipi Habitatgesdestruïts o afectats

Valoracióeconòmica

Treballs realitzatsper via d’urgència

Aiguamúrcia 3 13.702.229 1.352.679Alcover - 63.225.000 -Alió 2 6.607.234 -Bràfim - 1.377.200 435.200Cabra del Camp - 4.275.930 -Figuerola del Camp - 2.758.225 358.225els Garidells - 3.200.000 -la Masó - 13.274.450 4.379.200el Milà - - -Montferri - 3.110.000 110.000Mont-ral - 208.536.944 4.251.455Nulles - 1.887.240 -el Pla de Santa Maria - 2.450.000 276.000el Pont d’Armentera - 17.144.091 -Puigpelat - 1.985.888 -Querol - 7.516.907 2.278.417la Riba 8 246.188.467 12.441.824Rodonyà - 322.803 32.803el Rourell - - -Vallmoll - 1.827.695 56.695Valls 1 64.067.366 6.772.994Vilabella - 1.816.763 1.366.763Vila-rodona - 2.090.186 219.650TOTAL 14 667.364.618 34.331.905Quadre extret d’El Pati (25 de novembre de 1994)

TV-2443 (Vila-rodona - Aiguaviva).


TV-7041 (Alcover - Capafonts).

Excavació en diverses obres de desguàs. Ensulsiades generals.

Actuacions previstes: protegir les obres de desguàs i netejar.

Valoració: 5.000.000 pta.

TV-7044 (la Riba - Farena).

Accés a la Riba tallat per l’enfonsament del pont sobre el riu Brugent i de la

carretera d’accés.

Desaparició d’un tram d’1,5 km de carretera entre la Riba i Farena.

Actuacions previstes: restablir l’accés provisional sobre el riu Brugent i

construir un pont nou sobre el Brugent. Reconstrucció d’1,5 km de carretera

entre la Riba i Farena.


TV-7045 (Mont-ral - el Bosquet - l’Aixàvega).

Carretera tallada per l’enfonsament d’un pontó prop de l’Aixàvega.

Actuacions previstes: reconstruir el pontó i netejar la carretera.




12

Inauguració del pont nou de la TV-7044 a la Riba. Aquest pont, que ja estava projectatabans dels aiguats, es va obrir al trànsit el 12 de novembre de 1995. L acte va serpresidit pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Mariné, i per l alcalde de laRiba, Josep Fort. / EL PATI.

TV-7421 (Picamoixons - T-724).


Altres danysAmb tot, la delegació territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona, va

donar per estabilitzada la situació a la comarca de l’Alt Camp el mateix dilluns per

la tarda.

La xarxa de camins de l’Alt Camp també va quedar molt afectada, ja que la

majoria de vies van quedar intransitables.

Els conreus també van patir les conseqüències de les fortes pluges. Per exemple,

a Bràfim, les hortes presentaven un aspecte totalment deplorable. Els camps de la

zona de Mont-ral, la Masó, el Rourell i Alcover van perdre les collites i part de les

seves terres.

Pel que fa a d’altres municipis de la comarca, al Pla de Santa Maria l’aigua va

entrar als baixos de les escoles noves, afectant la calefacció i les parets del col·legi,

per l’embussament del barranc de Tudores. A la localitat de Santes Creus, l’arbreda

va perdre part dels arbres plantats dos anys abans.



13

Ajuts i declaracions de zona catastròficaDesprés dels aiguats, alguns municipis de la comarca van demanar que els

declaressin zona catastròfica a causa dels desperfectes soferts. Els ajuntaments que

la van sol·licitar foren els d’Aiguamúrcia, Alcover, Mont-ral, la Riba i la Masó.

De totes maneres, els consistoris van sol·licitar a les diferents administracions

(Estat, Generalitat i Diputació) ajudes per sufragar els costos de recuperació de les

infraestructures afectades. Les corporacions locals també van rebre ajuts per tots

els treballs d’emergència per satisfer les necessitats bàsiques de la població

(aliments, aigua, serveis de llum i telèfon). Els particulars també van poder rebre

subvencions per la reconstrucció dels habitatges destruïts totalment.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va centralitzar les ajudes als

ajuntaments en el decret 268/1994 de 14 d’octubre. Aquest decret està íntegrament

a l’apartat «Documents» del present treball.

Imatgepanoràmica de lapoblació de laRiba, amb el pontnou sobre elFrancolí enprimer pla. / ELVALLENC.



14

Els danys produïts pelsaiguats poble a poble

El riu Francolí, en un dels moments en què el riu baixava amb més aigua. Aquestafotografia fou presa des de la carretera C-240, prop de la Riba i mirant cap a la partde Picamoixons. / EL PATI.

AiguamúrciaLa població d’Aiguamúrcia va patir un tall de llum que va durar des del dia 10 a

la nit fins a les deu del matí del dia següent, dimarts 11 d’octubre de 1994. Pel riu

Gaià baixava molta aigua, tot i això no va produir cap desperfecte destacable si

exceptuem els arbres de la llera i les destrosses en una font al Pla de Manlleu.

El trànsit per la carretera TV-2006, que uneix les localitats d’Aiguamúrcia i

Santes Creus, va patir dificultats degut als esllavissaments.

AlcoverLa vila d’Alcover va patir talls en els serveis telefònic i elèctric. A més dels

problemes que va patir el trànsit de la C-240 ressenyats en l’apartat anterior, també

cal dir que nombrosos camins del terme van quedar afectats per la gran quantitat

d’aigua que hi va caure.



15

Camí d accés al mas d en Toni, a Farena, arranat pel desbordament del barranc deEscolta, prop de l aiguabarreig amb el riu Brugent. / MEMORIAL D AIGUATS.

La canonada que porta l’aigua des de la font Baixa fins a la població es va

trencar, però el servei d’aigua potable no es va interrompre ja que se’n va

subministrar des dels pous del municipi.

Una de les obres més importants que es va endur la crescuda del riu Glorieta a

Alcover va ser el Circuit de Natura, inaugurat només tres dies abans. Aquesta ruta

va costar 27 milions de pessetes, tot i que, com indicava l’alcalde d’Alcover, Carles

Vidal, al setmanari EL VALLENC, «els 27 milions no se ls ha endut», ja que la part

que es va endur el riu era la que valia menys encara que era la més bonica.

AlióA la població d’Alió els aiguats no van crear gaires problemes. Només cal

ressenyar que a la carretera C-246 (Barcelona - Valls) entre els quilòmetres 85 i 86

s’havia de circular amb molta precaució, degut a l’aigua que hi havia sobre l’asfalt.

BràfimLa localitat de Bràfim es va quedar sense telèfon des de l’inici de la forta pluja, en

canvi els subministraments d’energia elèctrica i d’aigua potable no van patir cap

incidència. Alguns marges es van esllavissar per la pluja i es va perdre una part del

conreu d’avellanes. A més, alguns camps es van colgar de terra i aigua.



16

Imatge dels rius Brugent (al fons) i Francolí (en primer pla), molt a prop deaiguabarreig d aquests dos rius, a la Riba. / EL PATI.

Cabra del CampAquesta població del nord de l’Alt Camp no va patir cap problema en els serveis

bàsics (aigua, electricitat i telèfon), tot i que la circulació es feia difícil entre Sarral i

Cabra del Camp. Algunes finques es van negar, als camins es van formar rases i

alguns marges es van esllavissar.

FarenaLa població de Farena, al terme municipal de Mont-ral, va ser una de les que va

patir més els aiguats, ja que la van deixar sense els serveis d’aigua potable,

electricitat i telèfon. Moltes finques van ser arrasades per la força de l’aigua. Era

impossible accedir-hi per carretera, l’únic lloc per arribar a Farena era un camí en

molt mal estat que baixa des de Rojals.

L’associació de veïns de Farena es va queixar de l’actitud del seu Ajuntament i,

en especial, la del seu alcalde, ja que aquest no es va preocupar de la pedania, i

només hi va anar el dimarts 11 per veure què havia passat.

Els veïns van estar de sort ja que van ser vistos per un helicòpter que els va

socórrer, evacuant a alguns i subministrant aliments. La indignació va arribar quan

unes excavadores de la Diputació van arribar a la població, però no van poder



17

actuar en la carretera perquè l’Ajuntament no els havia avisat. Alguns veïns

comentaven al setmanari EL PATI que «l alcalde no ha mostrat cap interès a conèixer

abast dels greus danys que han ocasionat les pluges i dóna la sensació que s amaga

i, per tant, ha demostrat que no estima el municipi».

L’Associació de Veïns de Farena va agrair l’interès dels bombers, que van

proporcionar aliments i llanternes, de Josep Maldonado, delegat territorial de la

Generalitat de Catalunya a Tarragona, i del Consell Comarcal de l’Alt Camp, ja que,

segons els veïns, «només ells s han preocupat dels habitants del poble».

Cal dir també, que segons els habitants del Mas d’en Toni, gran masia situada

dos quilòmetres riu amunt de Farena, allí hi van caure més de 600 litres d’aigua per

metre quadrat. Aquest mas va quedar totalment aïllat, ja que el riu s’emportà el

pont que hi havia al camí que portava a Farena. Al llibre «Memorial d’aiguats»

s’expliquen les vivències dels habitants d’aquest mas durant els aiguats. Només vull

assenyalar que l’aigua es va emportar tota la terra de conreu i que el riu tenia, en

alguns llocs, una amplada de més de 250 metres.

Figuerola del CampA Figuerola del Camp, tot i ser una de les poblacions on més litres d’aigua per

metre quadrat van caure, no es van produir destrosses ja que hi passen dos torrents

a banda i banda del poble, que feien que l’aigua tingués una bona sortida. Només

van resultar afectats alguns marges i camins. L’única actuació que es va haver de

fer va ser netejar el camí de la Muntanera, on vivien dues persones que van quedar

gairebé aïllades.

El riu Brugent inundant el Molí d enSerra. / MEMORIAL D AIGUATS.

El riu Brugent entre la font Grossai la Riba. / MEMORIAL D AIGUATS.



18

Imatge de la crescuda del riu Francolí del dilluns 10 d octubre de 1994. / EL PATI.

FontscaldesA la pedania vallenca de Fontscaldes només van haver-hi petites destrosses a

marges i camins. Alguns conreus van ser inundats per l’aigua.

La MasóLa Masó va ser un dels pobles més afectats de tota la comarca de l’Alt Camp, per

la seva proximitat al riu Francolí. L’aigua va tirar a terra una paret del polisportiu,

aquesta instal·lació esportiva va quedar inundada amb 1,5 metres d’aigua. La

piscina municipal va perdre tota l’aigua. El servei d’aigua potable es va interrompre

durant tres jornades, des del dilluns dia 10 fins el dimecres 12 d’octubre de 1994.

Aquest tall va ser degut a que els pous es van inundar, les bombes es van cremar i

la depuradora es va colgar de fang.

Els serveis elèctric i telefònic van funcionar, encara que el primer va necessitar la

instal·lació d’un grup electrogen per la caiguda de dos pals de la xarxa. El telèfon no

va patir cap interrupció malgrat la caiguda d’alguns pals de la línia, ja que el

sistema de la instal·lació va permetre que seguís funcionant amb normalitat.

Pel que fa als conreus, es van perdre alguns trossos de terra i moltes collites

d’avellanes.



19

aigua que baixava pels vessants de les muntanyes properes a la Riba, arriba aaquesta població amb molta força inundant els seus carrers. / EL PATI.

El MilàEn aquesta població de l’Alt Camp només els camps propers al riu van patir els

efectes dels aiguats, ja que aquests van quedar negats d’aigua. Els serveis bàsics no

van patir interrupcions.

MontferriEls efectes devastadors dels aiguats a Montferri es van notar en alguns camins i

marges que es van fer malbé. El riu Gaià es va desbordar a les zones de Mas Rabell,

Cortijo i Dret. La grava que portava el riu va embrutar els camps d’avellanes.

Mont-ralA Mont-ral les úniques conseqüències devastadores dels aiguats es van veure a la

carretera TV-7045 (Mont-ral - el Bosquet - l’Aixàvega) on es va enfonsar un pont.

NullesA Nulles tots els serveis bàsics (llum, telèfon i aigua) van funcionar amb

normalitat. Es van veure afectats els camps de conreu i alguns marges i camins.



20

Imatge de la crescuda del riu Gaià a l alçada del Pont d Armentera. / EL PATI.

El Pla de Santa MariaAl Pla de Santa Maria els aiguats van fer petites destrosses a camins i marges, a

més dels ja esmentats de les escoles noves

El Pont d’ArmenteraLa piscina de la població del Pont d’Armentera, remodelada un any abans, va

patir la caiguda d’una paret de la tanca. La crescuda del Gaià es va emportar un

mirador d’ocells de fusta que encara no s’havia inaugurat.

PuigpelatLa carretera de Valls a Puigpelat va tenir problemes de circulació degut als

esllavissaments de pedres i terra, tot i això no es va tallar en cap moment.

QuerolLa zona de lleure de la població de Querol, al nord-est de l’Alt Camp, es va veure

afectada per l’enfonsament d’un mur que va ser provocat per l’embussament d’una

canonada. La carretera que va des de Querol fins a les urbanitzacions de Montagut

va patir ensorraments en alguns trams.



21

La RibaLa Riba va ser el poble més afectat pels aiguats de Sant Tomàs de Vilanova de

tota la comarca de l’Alt Camp i, fins i tot, podríem dir que de tota Catalunya.

Aquesta era la segona catàstrofe que va patir la població en poc més de dos mesos,

ja que durant l’estiu es va veure afectada pels incendis.

La Riba va quedar aïllada per carretera i només s’hi podia accedir durant alguns

dies a peu pel pont de cal Cisquet, que tampoc es trobava en bones condicions. Els

helicòpters dels bombers van haver de proveir d’aliments la població.

La Riba es va quedar sense els serveis bàsics (aigua, llum i telèfon) durant dos

dies a causa dels aiguats, que també es van emportar el pont sobre el Brugent de la

TV-7044.

antiga carreteracomarcal C-240al seu pas per lapoblació de laRiba. En aquestafotografia es potobservar com lesriuades vanprovocaresfondramentalgunes cases i

obertura d unarasa al pavimentde la carretera. /EL PATI.



22

Imatge de la visita que va realitzar el dimecres 12 d octubre de 1994, dos diesdesprés dels aiguats, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep MariaCullell, a la població de la Riba. En aquesta visita el conseller va estar acompanyat entot moment per l alcalde de la localitat, Josep Fort i Romeu, i pel delegat territorial dela Generalitat de Catalunya a Tarragona, Josep Maldonado. / EL PATI.

La instal·lació d’un grup electrogen va fer que la localitat recuperés el servei

elèctric l’endemà de la gran riuada, tot i així les empreses papereres van tardar

molts dies a recuperar el ritme normal de la producció. Aquest fet va provocar que

les empreses tinguessin unes pèrdues milionàries.

La riuada va fer que a les cases de l’antiga carretera que va deixar en peu, s’hi

acumulés aigua fins als dos metres d’alçada. La força de l’aigua també va destrossar

la canonada d’aigua potable i el canal d’alimentació de les papereres.

El riu tenia en els moments més crítics una amplada de més de 100 metres; tot el

que hi havia dins d’aquesta amplada s’ho va endur la riuada. A les vores del riu

l’aigua va deixar arbres destrossats i runes.

La riuada

La revista ribetana EL BRUGENT en el seu número d’octubre de 1994 va elaborar

un reportatge sobre la riuada de Sant Tomàs de Vilanova que va afectar la localitat.

Aquí n’oferim un extracte:

«Portava plovent tot el diumenge. El matí del dilluns continuava el degoteig

constant, a estones amb més virulència, però sense arribar a ser un gran aiguat.



23

El riu Francolí al seu pas per sota el pont del ferrocarril de Picamoixons. / EL PATI.

»Dos quarts de vuit. Els veïns del barri del Pont estaven atrafegats. Uns esmorzant,

altres preparant-se per agafar l autobús, uns altres preparant-se per a descansar i

altres sortint cap a la feina. Una mirada al riu i aquest baixava ple com quan hi ha

una mica més de pluviometria. Al cap de cinc minuts el riu havia canviat de fisonomia:

aigua havia pujat fins a tapar les arcades.

»En aquest moment, es va produir el crit d alarma entre els habitants del barri. El

moviment de cotxes dels garatges de prop del riu va ser ràpid, mai havia costat tan

poc el treure uns vehicles tan ben encaixats.

»Els veïns de la zona del cementiri van reaccionar de la mateixa manera, molts

ells, avisats pel tremolor que ocasionaven les pedres que movia el riu. El pont sobre

el Brugent va desaparèixer en qüestió de segons.

»El riu Francolí va quedar frenat al pont d accés, per la força del Brugent. Per dalt,

el riu prenia el curs que li pertanyia, això és, arrasar tot el que trobava al seu pas. De

les Garrigues baixava una torrentera.

»El riu començava a envestir contra el pont del Cisquet, arrancant les baranes i els

pals de l electricitat. Els cables, en contacte amb l aigua, van començar a espurnejar.

»Cap a un quart de nou, el riu va baixar la seva virulència. Però, era un petit repòs,

ja que no va trigar gaire a pujar més del que ho havia fet fins ara. Aquest cop, s ho va

emportar tot. Només restà l esquelet del pont.



24

Estat en què va quedar el pont de cal Cisquet, a la Riba, després de les riuades del 10octubre de 1994. / EL VALLENC.

»Gairebé va durar quatre hores. A partir de les dotze el riu va anar baixant. Al

migdia ja van poder passar els primers vianants per les restes del pont del Cisquet.

En tot aquest temps va haver-hi escenes de solidaritat entre els veïns afectats. es van

evacuar els habitants amb més risc.

»Malgrat això, els habitants de la Riba no van viure tranquils durant gairebé dos

dies, ja que la pluja no minvava.»

Les destrosses

A continuació, donem una llista de totes les destrosses que va patir la població de

la Riba després de la crescuda dels rius Francolí i Brugent:

Els ponts del riu Brugent de la TV-7044, tant el d’accés com el del molí de

Figuerola, van ser enduts per la força de les aigües que portava el riu.

A la zona del toll de les Nimfes la riuada es va emportar alguns trams de

carretera.

L’antiga carretera C-240 va quedar en mal estat en alguns trams. Els ribetans

van tenir que accedir a la seva població a través de la localitat de Vilaverd, a

la Conca de Barberà.

Els camins dels Solans i d’accés al molí d’en Serra van quedar totalment

destruïts a la zona propera al riu. Aquest molí, que estava en fase de

recuperació per convertir-se en el Museu del Paper, va quedar afectat en

caure una paret i part de la teulada.



25

El cementiri de la localitat va perdre tres nínxols, dos panteons, la capella i el

mur de contenció. A més, un panteó va quedar en molt mal estat.

Les fonts Gran, del Mas, de Barber i del Copi van desaparèixer, algunes per la

força del riu i altres colgades per roques i terra. Les sèquies d’aigua potable i

d’ús industrial i de regadiu van quedar molt deteriorades, gairebé en la seva

totalitat.

El frontó de la pista de tennis va caure a terra i la meitat de la pista va ser

enduta per la riuada.

Al barri de la Carretera algunes cases es van esfondrar, ja que el talús que

feia la contenció de les terres va desaparèixer amb la crescuda del riu. La

plataforma dels dipòsits d’escombraries del Pont es va quedar sense base i els

contenidors van desaparèixer.

El pont de cal Cisquet va aguantar l’envestida de l’aigua, però van

desaparèixer les baranes i els llums.

El bar de cal Cisquet va ser arrasat totalment. Les cadires, taules i màquines

escurabutxaques van desaparèixer, al igual que tots els vidres de les

finestres.

Els rentadors públics i la plaça del costat també van ser enduts pel riu.

Vistes totes aquestes destrosses, els ribetans van concloure que «el Brugent ha

canviat la seva fisonomia, la nostra fisonomia». L’alcalde també va afirmar que «en

només una hora hi va haver temps suficient per destrossar tot el poble».

Obres a la TV-7044

Les administracions, especialment la Generalitat de Catalunya i la Diputació de

Tarragona, van començar immediatament després de la riuada els treballs perquè la

població de la Riba recuperés la normalitat.

La força que teniaaigua que

baixava pel riuFrancolí, a laRiba, va dipositarbranques i arbresa la carreteraantiga, just alcostat del pontque va resistir, dela carretera queporta al nuclicentral de la Ribai Farena. / ELVALLENC.



26

Les aigües del riu Francolí sobrepassant el pont de Cal Cisquet, a la Riba. / MEMORIALD AIGUATS.

La Diputació de Tarragona va adjudicar per via d’urgència les obres de

construcció d’un pont nou i les obres de recuperació de la TV-7044 a l’empresa

Cubiertas y Mzov per un valor total de 418.966.000 pta. Aquest pont es va

inaugurar un any després, mentrestant aquesta mateixa empresa va construir un

pas provisional per permetre l’accés a la Riba des de la carretera C-240.

Visita del conseller de Política Territorial i Obres Públiques

El dimecres 12 d’octubre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va

visitar el poble per comprovar les destrosses que havia provocat l’aiguat. Josep

Maria Cullell va qualificar el paisatge de la Riba com de «lunar», encara que va afegir

que «això és menys greu que un foc i es reconstruirà molt més de pressa del que pot

refer-se una muntanya després d un incendi».

Durant la visita del conseller, l’alcalde, Josep Fort, va declarar que «es demanarà

la declaració de zona catastròfica per a la població de la Riba, perquè el que ha

passat aquí ha estat un veritable desastre. Haurem d argumentar la nostra petició i

començarem a treballar-hi tan aviat com la situació es vagi restablint i coneguem

detall a detall els estralls d aquests aiguats». Fort també va comentar que «a primer

cop d ull, tothom pot veure el mal que han fet les pluges a la Riba, però més enllà d un

quilòmetre el mal és encara més lamentable». L’alcalde ribetà va afegir també que «la

sort va ser que la màxima afluència dels dos rius, el Brugent i el Francolí, no es va

produir en el mateix moment».



27

El riu Francolí al seu pas per Picamoixons. En aquesta fotografia es pot observar comel riu ocupava tot l ample del pont del ferrocarril. / EL PATI.

Institucions com la Cambra de Comerç i Indústria de Valls van publicar a la

premsa local una nota en la que recolzaven la declaració de zona catastròfica per a

la Riba. Aquesta nota es pot trobar a l’apartat «Documents» d’aquest treball.

Visita del president de la Generalitat

El divendres 14 d’octubre de 1994, el president de la Generalitat de Catalunya,

Jordi Pujol, va visitar aquesta localitat de la comarca de l’Alt Camp per conèixer

l’estat en què havia quedat la Riba després dels aiguats de Sant Tomàs de Vilanova.

Pujol es va preocupar per la situació en què es trobava la localitat. Durant la visita,

l’alcalde de la Riba, Josep Fort i Romeu, va explicar al president de la Generalitat

tots els problemes que van patir durant la riuada. Fort li va comentar que a la part

alta de la Riba «s ha destruït la carretera i que l aspecte de la zona ha canviat

totalment i no el tornarem a veure com abans». Jordi Pujol també va dir que s’estava

«treballant en la seva reconstrucció des del mateix dimarts (l’endemà de la riuada, dia

11 d’octubre de 1994)». Sobre l’actuació del seu govern va anunciar que «el govern

autonòmic ha actuat correctament, tots els departaments estan treballant sense parar

davant la difícil situació».



28

La revista ribetana «El Brugent» va realitzar una exposició, poc temps després delsaiguats de Sant Tomàs de Vilanova, en què es recollien retalls de premsa sobre lesriuades del 10 d octubre de 1994. / EL PATI.

RodonyàLa vila de Rodonyà es va quedar sense corrent elèctric des del dilluns 10 fins el

dimecres dia 12 d’octubre de 1994. Aquesta no va ser la única incidència dels

aiguats en aquesta localitat, ja que els seus habitants també es varen quedar sense

telèfon durant 36 hores.

La carretera C-246 va quedar tallada al trànsit durant uns moments ja que

l’aigua ocupava bona part de la calçada d’aquesta via. Les pluges també van

malmetre el camí de Rodonyà a Montferri, un camí arranjat feia poc temps.

El RourellA la població del Rourell, hi van haver esllavissades i destrosses en alguns

terrenys propers als rius Glorieta i Francolí. La circulació per la carretera T-722 es

va fer molt difícil degut al desbordament del riu Francolí entre les poblacions de

Vilallonga del Camp i el Rourell.



29

El parc de Mas Miquel de Valls va quedar negat per l aigua que baixava amb força peltorrent del Catllar. Aquesta imatge fou presa sota el pont del carrer Anselm Clavé dela capital de l Alt Camp. / EL PATI.

VallmollEls camins del cementiri, dels Morts, del Roser, de la Costa i del camp de futbol

es van veure afectats per la caiguda de marges, fet que els va fer intransitables. Els

terrenys propers a la llera del riu Francolí es van inundar.

L’edifici de ca Ballester, que estava en fase de recuperació per albergar-hi el

museu municipal, va patir l’enfonsament de tres pisos.

També van caure alguns pals de la xarxa elèctrica del Castell de Vallmoll.

VallsEl parc de Mas Miquel, el pont del Fornàs, la zona dels Fontanals i el pont de Goi

de la capital de l’Alt Camp van quedar completament negats d’aigua. En alguns

baixos de cases particulars es va acumular molta aigua i van caure arbres i pedres a

les carreteres.

Una paret va caure a la carretera de Montblanc, fet que va complicar el trànsit; al

mateix temps i al raval de Figuerola, 3, va caure un tros de fusta sobre un

magatzem particular.



30

Dilluns 10 d octubre de 1994, 10:30 hores. El pont de Goi va desaparèixer sota lesaigües del Francolí. / EL PATI.

Dilluns 10 d octubre de 1994, 13:15 hores. Tres hores més tard el riu Francolí encarabaixava amb virulència sota el pont de Goi. / EL PATI.



31

Les obres de construcció del nou pont d accés a la Riba de la TV-7044 van començarpoc després dels aiguats. / EL PATI.

La crescuda que portava el riu Francolí va afectar negativament la zona dels

Fontanals, on es van inundar molts camps, ja que l’aigua va sortir de la llera del riu.

El pont de Goi, situat a la carretera que va de Picamoixons a pobles com la Masó i el

Rourell, va ser cobert per les aigües del Francolí durant bona part del matí del

dilluns 10 d’octubre.

Va ser impossible circular pel camí dels Molins ja que el fang i les pedres s’hi van

acumular. Tampoc es va poder transitar per la carretera de Picamoixons a la Riba,

ja que la caiguda de quatre torres elèctriques va obligar a tallar aquesta carretera.

Altres camins que van resultar afectats foren el següents: de Baiona, dels Fontanals,

de la Granja, del Pont de Goi, de la Martrinquera, Nou, de Sant Llorenç, de la

Verneda, de la Telefònica, de l’Ocata, de Picamoixons, de Fontscaldes i de les

Basses. La força de les aigües també va destruir alguns recs i sèquies.

VilabellaA la població de Vilabella va caure una paret de 3 metres d’altura d’un magatzem

de la carretera Renau - Vilabella, que va causar molèsties al trànsit d’aquesta ruta.

El trànsit per la carretera de Tarragona també va patir problemes ja que van caure

alguns marges.



32

Al pont de Cal Cisquet de la població de la Riba es van haver de construir unes novesbaranes, ja que la força de l aigua del riu es va emportar les antigues. / EL PATI.

Es van inundar baixos de magatzems i masies, i molts camins es van fer

intransitables degut a la caiguda de molts marges. El poble va patir una llarga

interrupció del servei telefònic, des de la tarda del dilluns 10 fins al matí del

dimecres 12 d’octubre de 1994.

Vila-rodonaEls habitants de Vila-rodona van patir alguns talls en el servei d’energia elèctrica.

La carretera TV-2004 (Vila-rodona - el Pla de Santa Maria) es va tallar. La zona

d’esbarjo de l’albareda va ser negada per l’aigua que portava la crescuda del riu

Gaià. Es van ensorrar alguns marges de camins i una paret del carrer de la Font.



33

Risc d’inundació a l’Alt Camp

Aiguabarreig dels rius Brugent i Francolí, a la Riba, el dia dels aiguats de Sant Tomàsde Vilanova (10 d octubre de 1994). / EL PATI.

Les diferents administracions, tant la Generalitat de Catalunya a través del

Departament de Governació com el Govern Central a través de l’Instituto Nacional

de Meteorología (INM) i de la Direcció General de Protecció Civil, han engegat en els

últims anys una sèrie de campanyes de prevenció davant possibles riuades fortes.

Aquestes campanyes també indiquen quins són els municipis més propensos a

patir inundacions. Dins d’aquest treball volem indicar també quins són els indrets

de la comarca de l’Alt Camp on es més probable que es produeixi aquest fenomen. A

cada municipi se li assenyala un tipus de risc, que pot ser baix, mitjà o alt, segons

la seva situació propera a rius, rieres i barrancs. En la comarca de l’Alt Camp hi han

cinc localitats amb risc baix d’inundacions i unes altres cinc amb risc mitjà. No n’hi

ha cap amb risc alt.

Aquestes poblacions de l’Alt Camp són les següents:

risc baix: Aiguamúrcia, Montferri, el Pont d’Armentera, Querol i Vila-rodona

risc mitjà: la Masó, el Milà, la Riba, Vallmoll i Valls



34

Estat en què va quedar el pont de Cal Cisquet, de la Riba, després dels aiguats deSant Tomàs de Vilanova (10 d octubre de 1994). / EL VALLENC.

Els municipis d’Aiguamúrcia, Montferri, el Pont d’Armentera, Querol i Vila-

rodona tenen un risc baix de patir una inundació ja que estan prop del riu Gaià.

Els municipis amb risc mitjà d’inundacions són la Masó, el Milà, la Riba i

Vallmoll. Les riuades que poden patir vénen del Francolí, proper a aquests pobles.

Cal dir que Valls, amb risc mitjà de patir una inundació, és una ciutat que està

envoltada de torrents. L’expansió de la ciutat ha provocat la construcció d’edificis

molt a prop dels torrents. El dia de Sant Tomàs de Vilanova de 1994 l’aigua va

baixar pel curs de l’antic Torrent del Titit (els carrers Avenir, Esperanto i Vallvera i

la plaça del Torrent del Titit). Avui en dia, tota aquesta zona està edificada.



35

DocumentsAgraïment

En nom propi i del consistori de l Ajuntament de la Riba (al qual represento), volem

informar:

1. Davant els forts aiguats i inundacions que ha sofert el nostre municipi, volem

expressar públicament el nostre agraïment a:

a) els veïns de la Riba i especialment a aquells que han cooperat en el

restabliment de la normalitat i en la reparació dels desperfectes ocasionats,

b) al Molt Honorable President de la Generalitat i a l Honorable Conseller de

Política Territorial i Obres Públiques pel seu suport, coratge i per les visites

que van realitzar al poble de la Riba,

c) a l Excma. Diputació de Tarragona i al president que la representa per la

seva diligència i rapidesa en l adjudicació de les obres per la construcció

un nou pont d accés a la Riba i pel condicionament d un accés provisional

per accedir al nucli central del poble de la Riba,

d) a la delegació del Govern de la Generalitat i al delegat territorial, per la

seva col·laboració, des del primer moment, a donar els serveis mínims al

municipi,

e) al departament d Obres Públiques i Urbanisme, Servei de Carreteres pels

treballs que s estan realitzant de reparació de la carretera que travessa el

nucli urbà i reconstrucció de murs de contenció. A la Junta d Aigües per la

col·laboració en el restabliment de la captació i conducció de l aigua potable

i aigua de subministrament a les indústries,

f) a totes les empreses que estan realitzant treballs, amb una gran dedicació,

en la reparació dels efectes produïts pels aiguats i molt especialment a les

empreses Cubiertas y Mzov S.A., Pedreres Cots, S.A.; Constructora Brugent,

S.A.; Construccions J. Ollé Pàmies, S.L.; Jaume Ollé Pàmies, Termo Watt,

S.A.; Excavacions Martí Sans, S.A., i a les empreses papereres de la Riba,

g) a les empreses FECSA i CTNE que, des del primer moment, van començar a

treballar per restablir els serveis al municipi,

h) als Bombers de la Generalitat, Mossos d Esquadra, Protecció Civil i Guàrdia

Civil per tota l ajuda prestada als veïns del municipi,

i) a tots els mitjans de comunicació que han fet el seguiment dels fets per

esforç realitzat per donar una informació adequada,

j) i en general a totes les persones i institucions que ens han donat suport en

aquests moments difícils.



36

2. Que actualment estan totalment normalitzats de manera provisional els serveis

elèctric i telefònic.

Que s està treballant per refer els desperfectes ocasionats a la captació i

conducció de l aigua potable des de la font Gran. Per aquest motiu, el

subministrament d aigua a la població es realitzarà amb unes canonades

provisionals des de la font de Pasqual. Hi haurà restriccions en el

subministrament. En conseqüència, es demana als veïns que cal estalviar

aigua i demanem disculpes per les molèsties que es puguin ocasionar.

Que l accés a la part central i superior del nucli urbà es realitza, per mitjà

un pas provisional sobre el riu Brugent, a través de la població de Vilaverd

per la carretera vella. Per aquest motiu, s ha intensificat el trànsit pel poble de

Vilaverd i demanem comprensió als veïns d aquest poble.

Així mateix, des del Consistori animem tots els veïns i institucions a treballar

en la reconstrucció dels danys que van ocasionar els aiguats i inundacions del

dia 10 d octubre.

Moltes gràcies.

JOSEP FORT ROMEU.ALCALDE DE LA RIBA.

Aquest agraïment va ser publicat a:Setmanari EL PATI.

Número 575.Divendres, 21 d octubre de 1994.

Decret 268/1994,de 14 d’octubre, sobre adopció de mesures per pal·liar elsdanys ocasionats amb motiu dels aiguats d’octubre de 1994

Les pluges torrencials caigudes en determinades comarques de Catalunya els dies

9, 10, 11 i 12 d octubre de 1994 han produït pèrdues de vides humanes i han danyat

greument infraestructures i serveis públics, i altres béns de titularitat privada.

Els departaments de la Generalitat han endegat d immediat les actuacions urgents

i imprescindibles per fer front als danys ocasionats pels aiguats. A més, amb voluntat

atendre el finançament de les despeses originades per la reparació dels danys

esdevinguts i reconeixent al mateix temps la dificultat de la seva valoració immediata,

el Govern considera necessari adoptar urgentment un conjunt de mesures pal·liatives i

reparadores que siguin adequades a la situació creada i que contribueixin al

restabliment de la normalitat en les zones sinistrades.

Per això, a proposta del Departament de Governació i d acord amb el Govern,

DECRETO:



37

OBJECTE

Article 1

1.1 L objecte d aquest Decret és l adopció de mesures per pal·liar els danys

ocasionats a persones i a béns amb motiu dels aiguats esdevinguts a

Catalunya els dies 9, 10, 11 i 12 d octubre de 1994.

1.2 Les mesures reparadores dels danys que preveu aquest Decret es coordinaran

amb les que puguin establir altres administracions públiques.

BENEFICIARIS

Article 2

En els termes, les condicions i els requisits fixats per aquest Decret o per les

disposicions que el despleguin, podran ser-ne beneficiaris les persones físiques i

jurídiques i els ens locals que hagin resultat afectats pel sinistre.

ACTUACIONS DEPARTAMENTALS

Article 3

El Departament de Governació atendrà les actuacions següents:

3.1 La concessió als beneficiaris de les víctimes mortals dels aiguats de les

indemnitzacions establertes a l article 3.1 del Decret 164/1994, de 13 de juliol

(DOGC 1922, de 18 de juliol de 1994), sobre adopció de mesures per pal·liar

els danys ocasionats amb motiu dels incendis forestals declarats a Catalunya.

3.2 L atorgament de subvencions als ens locals per atendre les actuacions

següents:

a) Despeses extraordinàries realitzades per atendre l actuació immediata dels

ens locals en els dies del sinistre.

b) Restabliment de les obres i serveis de competència municipal a què es

refereixen els articles 63 i 64 de la Llei 8/1987.

Article 4

4.1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques adoptarà les mesures

necessàries per a la reparació i el restabliment de la xarxa viària de la seva

competència afectada com a conseqüència dels aiguats. Així mateix, a través

de la Junta d Aigües, desenvoluparà el corresponent programa amb la finalitat

de reparar els danys causats en el domini públic hidràulic i en les

infraestructures de la seva titularitat afectades.

4.2 Es podran acollir al règim de subvencions a fons perdut previst en el Decret

150/1988, de 24 de maig, els propietaris i usuaris d habitatges destinats a

residència habitual que hagin estat objecte de sinistre total o parcial com a

conseqüència dels aiguats. A les sol·licituds de subvenció s adjuntarà la



38

documentació que preveu l article 5 del Decret 150/1988, de 24 de maig, i es

podran atorgar en la quantia màxima que preveu l article 2.1 del Decret

205/1993, de 13 de juliol (DOGC 1790, de 30 d agost de 1993).

Article 5

El Departament d Indústria i Energia establirà les línies d actuació envers les

indústries afectades. També establirà els ajuts necessaris per a la recuperació de

les instal·lacions elèctriques danyades que no siguin propietat de les companyies

de servei públic.

Article 6

El Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca establirà les línies d actuació

adequades per a la reconstrucció, reposició dels béns i reparació dels danys soferts

en les explotacions agràries i disposarà les mesures adequades per a la

recuperació de les zones afectades.

Article 7

El Departament de Comerç, Consum i Turisme establirà les línies d actuació per a

la reconstrucció o reparació dels establiments comercials i turístics afectats i, si

escau, de l entorn immediat que formi part de l oferta turística.

Article 8

El Departament d Ensenyament establirà les línies d actuació per a la reparació

dels centres docents.

Article 9

El Departament de Benestar Social establirà les línies d actuació adreçades a

persones o a unitats familiars o de convivència que es trobin en una situació de

mancança de recursos com a conseqüència del sinistre.

Article 10

El Departament de Medi Ambient establirà les mesures per a l assistència i el

suport a la recollida dels residus de vehicles i animals morts afectats com a

conseqüència dels aiguats.

Així mateix, la Junta de Sanejament desenvoluparà el corresponent programa amb

la finalitat de reparar els danys causats en les infraestructures de la seva

titularitat que s hagin vist afectades.



39

Article 11

El Departament d Economia i Finances proposarà al Govern les modificacions

pressupostàries que siguin necessàries per a l execució de les actuacions que es

derivin del present Decret.

PROCEDIMENT

Article 12

12.1 Per tal de gaudir dels ajuts establerts en aquest Decret, se seguirà el

procediment següent:

a) Les sol·licituds de les persones afectades pel que disposa l article 3.1 i les

dels ens locals es presentaran a les delegacions territorials del Govern de la

Generalitat. Les corporacions locals donaran coneixement de les seves

sol·licituds als consells comarcals per al seu informe.

b) La resta de sol·licituds, juntament amb la documentació justificativa, es

presentaran al corresponent ajuntament, per tal que emeti un informe sobre

adequació al sinistre.

Aquestes sol·licituds, juntament amb els esmentats informes, hauran de

ser trameses, en el termini de 10 dies des del de finalització de presentació

de sol·licituds o, si s escau, del de requeriment, a la delegació territorial del

Govern de la Generalitat corresponent.

12.2 A cada delegació territorial del Govern de la Generalitat es crearà una

comissió, presidida pel delegat territorial del Govern de la Generalitat, de la

qual formaran part representants dels consells comarcals i dels ajuntaments

afectats i dels departaments de la Generalitat esmentats. Aquestes comissions

tindran com a finalitat la coordinació de les mesures previstes en aquest

Decret.

Posteriorment, els expedients es trametran als departaments respectius per

a la seva resolució.

12.3 El termini de presentació de les sol·licituds finalitzarà el 15 de novembre de

1994.

Article 13

aprovació dels plans i projectes que es derivin d aquest Decret portaran implícita

la declaració d utilitat pública, així com la declaració d urgent ocupació als efectes

expropiació forçosa.



40

Article 14

Queden exclosos de les actuacions conseqüència d aquest Decret els danys que

siguin indemnitzables per companyies d assegurances o entitats de caràcter

similar.

Article 15

Els ajuts atorgats a l empara d aquest Decret són compatibles amb altres

subvencions de caràcter públic, sense que en cap cas la suma de les subvencions i

els ajuts atorgats no superin l import dels danys produïts.

DISPOSICIONS FINALS

1. autoritza cadascun dels departament afectats, en l àmbit de la seva

competència, per dictar les disposicions necessàries per al desplegament i

execució del present Decret.

2. Aquesta disposició entrarà en vigor l endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 14 d octubre de 1994.

JORDI PUJOL I SOLEY.PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

M. EUGÈNIA CUENCA I VALERO.CONSELLERA DE GOVERNACIÓ.

Aquest Decret va ser publicat a:Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Número 1.961.Dimecres, 19 d octubre de 1994.

Normalització industrial de la RibaLes fortes pluges caigudes la nit de diumenge, dia 9, i de dilluns, dia 10, a les

comarques catalanes provocaren una greu crescuda dels rius. Sobretot del Brugent i el

Francolí, que, al seu pas pel terme de la Riba, van provocar greus desperfectes:

desaparició del pont d accés a la població i trams de carretera, caiguda de pals de la

línia de subministrament elèctric d alta tensió, destrucció de la sèquia dels papers

on es nodreixen d aigua les papereres... Aquest fet ha provocat l aïllament dels

vehicles de la població i problemes energètics i d aigua que, des del primer moment,

van obligar a mantenir aturades les indústries papereres de la Riba, i que podien tenir

greus conseqüències per a les empreses subsidiàries de les esmentades papereres a

Valls, Puigpelat i Vilaverd.

La Cambra de Comerç i Indústria de Valls, des del primer moment, i davant la

magnitud dels fets i les possibles conseqüències que se n poden derivar, es va posar

en contacte amb la Diputació de Tarragona, organisme del qual depenen els ponts i

els accessos a la Riba, FECSA..., a fi d interessar-se per l eficàcia de la normalització



41

de la Riba i poder propiciar que les empreses del municipi poguessin reiniciar la

producció la setmana vinent.

En aquest sentit, la Cambra vol expressar el públic reconeixement a l Ajuntament

de la Riba i al seu alcalde, que s ha desvetllat des del primer moment per anar

recuperant la normalització dels serveis; a la Diputació de Tarragona, al president i a

la Comissió d Obres Públiques, que amb una rapidesa administrativa poc corrent,

adjudicà dimarts passat per via d urgència a l empresa Cubiertas y Mzov la

construcció d un nou pont sobre el riu Francolí d accés a la Riba, adjudicació que

comporta també les obres complementàries de reparació dels ponts existents a la Riba

per fer-los accessibles de manera provisional, i la construcció d un accés provisional

per dins el curs del riu que s inicià dimecres passat i que si cap contratemps

meteorològic no ho impedeix, es confia que estarà llest per a circular vehicles i

mercaderies dilluns vinent. Vists els efectes de la riuada, els nous accessos gaudiran

una millor infraestructura. Al departament de Política Territorial i Obres Públiques

de la Generalitat de Catalunya que es farà càrrec de murs de contenció de la carretera

accés i altres obres: a FECSA que, amb dedicació de servei, primer restablí el corrent

elèctric i després, la força, perquè les indústries i molts altres organismes puguin

funcionar; empreses i persones que, amb autorització, treball i col·laboració, faran

possible que amb breu espai de temps es pugui restablir la normalitat fabril a la Riba i

que les conseqüències no perjudiquin les altres empreses transformadores.

La Cambra donarà suport a la sol·licitud de zona catastròfica per a la Riba, a fi que

es puguin obtenir els ajuts corresponents per a la recuperació dels danys.

Un altre fet positiu constatable es que, veient que en tantes zones industrials s han

negat empreses industrials que trigaran temps a refer-se, salvant algun fet puntual

reparable, a la zona industrial de Valls i a les altres zones industrials de l àrea de la

Cambra, no s han declarat problemes d inundació d empreses, fet que la Cambra

sempre ha destacat com un fet molt favorable per a l establiment i la projecció

industrial de la nostra zona, i que no es valora suficientment, llevat que es presentin

situacions lamentables com les que hem viscut.

Valls, 13 d octubre de 1994.

CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE VALLS.

Aquest escrit va ser publicat a:Setmanari EL PATI

Número 575.Divendres, 21 d octubre de 1994.



42

BibliografiaPublicacions periòdiques (diaris, setmanaris, revistes).DIARIS

Diari de Tarragona.Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.El Pati (Alt Camp i Conca de Barberà; des del 2-I-2000).El Punt (edició de Tarragona).

SETMANARISEl Pati (fins el 31-XII-1999).El Vallenc.

REVISTESCultura (Associació d’Alumnes i Ex alumnes de l’Escola del Treball de Valls).El Brugent (la Riba).La Terra (Unió de Pagesos).Penell (Associació Catalana d’Observadors Meteorològics).

LlibresAGUADÉ I SANS, Enric:

Memorial d aiguats.Centre d’Estudis Comarcals Josep Iglésies, Reus, 1995.

AMADES, Joan:Astronomia i meteorologia populars.Col·lecció l’Agulla, volum 15. Edicions El Mèdol, Tarragona, 1993.

AMORÓS I CASANOVAS, Candela; BALUJA I BARREIRO, Josep;CALBET I CASANYAS, Josep M.; DASCA I MASIP, M. Rosa;GARRIDO I MARGALEF, Vicenta; GIBERT I SALESAS, Joan;JOVÉ I TARRAGÓ, Teresa M.; MARTÍNEZ I LARRIBA, Millán;SERRA I ARÉVALO, Pere-Ramon; VENTURA I MERCÈ, Núria;VIVES I CORBELLA, Dolors:

Alt Camp: marc físic marc humà.Col·lecció Òmnium Cultural. Gràfiques Moncunill, Valls, 1982.

CARDÓ I SOLER, Josepa:evolució dels conreus del Camp de Tarragona a partir del segle XVIII.

Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 1983.

COSTA, Marcel; ROGER, Eulàlia:Manual de l home del temps. Iniciació a la meteorologia.Col·lecció L’Esparver Ciència, vol. 22. Edicions de la Magrana, Barcelona, 1996.

LÓPEZ BONILLO, Diego:Los climas de Tarragona y sus repercusiones agrícolas.Publicacions de la Diputació de Tarragona, Tarragona, 1988.

MANENT, Albert:Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat.Col·lecció Quaderns de Divulgació Cultural, volum 21.Centre d’Estudis Riudomencs «Arnau de Palomar», Riudoms, 1994.



43

MARTÍN VIDE, Xavier:Mapas del tiempo: fundamentos, interpretación e imágenes de satélite.Col·lecció Oikos-bolsillo, volum 9. Oikos-tau, Barcelona, 1991.

MARTÍN VIDE, Xavier:Pluges i inundacions a la Mediterrània.Col·lecció Ventall, volum 5. Ketres Editora, Barcelona, 1985.

MARTORELL, Eduard; RODRÍGUEZ PICÓ, Alfred:Meteorologia 2n Cicle. Crèdit Variable Tipificat.Enciclopèdia Catalana - Text, Barcelona, 1997.Llibre de text i llibre d’activitats per un crèdit variable de segon cicle d’ESO.

Museu de Granollers - Ciències Naturals:Núvols.Museu de Granollers, Granollers, 1994.

RODRÍGUEZ PICÓ, Alfred:Quin temps farà?.Col·lecció Proa Butxaca, volum 2. Edicions Proa, Barcelona, 1995.

SUREDA I OBRADOR, Vicenç:La climatologia.Col·lecció Coneguem Catalunya, vol. 10. La Llar del Llibre, St. Cugat del V., 1986.

Altre materialPublicació editada pel Centre Meteorològic de l’Alt Camp per commemorar el seudesè aniversari. Juny de 2000.

Vídeo sobre la riuada del 10 d’octubre de 1994 (Sant Tomàs de Vilanova) a la Riba,patrocinat per l’Ajuntament de la Riba i editat per Foto-Video J. Ribellas d’Alcover.

Pàgina a Internet de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics:http://www.acom.es/.

Pàgina a Internet de l’Instituto Nacional de Meteorología: http://www.inm.es/.

Pàgina a Internet de la Fundació Catalana per a la Recerca:http://www.infomet.fcr.es/.

Pàgina a Internet de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.es/.

Pàgina a Internet del Centre Meteorològic de l’Alt Camp:http://www.fut.es/~metacamp/.

Pàgina a Internet del Consell Comarcal de l’Alt Camp:http://www.altcamp.altanet.org/.

Pàgina a Internet del Departament de Medi Ambient:http://www.gencat.es/mediamb/.

Pàgina a Internet del Ministerio de Medio Ambiente: http://www.mma.es/.

Pàgina a Internet del Servei de Meteorologia de Catalunya:http://www.gencat.es/servmet/.

http://www.acom.es/

http://www.inm.es/

http://www.infomet.fcr.es/

http://www.gencat.es/

http://www.fut.es/~metacamp/

http://www.altcamp.altanet.org/

http://www.gencat.es/mediamb/

http://www.mma.es/

http://www.gencat.es/servmet/



44

FOTOGRAFIES - EL PATI

1994-10-1057401.jpgDIA 10 - 10.30 h. - El pont de Goi va desaparèixer sota les aigües del Francolí.

1994-10-1057402.jpgDIA 10 - 13.15 h. - Tres hores més tard l’aigua encara baixava amb virulència.

1994-10-1057404.jpgLa força de les aigües també va afectar a les línies elèctriques.

1994-10-1057405.jpgEl conseller Cullell va visitar la Riba dimecres passat.

1994-10-1057406.jpgValls.- Mas Miquel oct-94.

1994-10-1057407.jpgValls.- Aiguats Pont de Goi oct-94.

1994-10-1057408.jpgValls.- Aiguats Pont de Goi oct-94.

1994-10-1057409.jpg (molt fosques)La Riba.- Entrada oct-94.

1994-10-1057410.jpg (molt fosques)La Riba.- Picamoixons oct-94.

1994-10-1057411.jpgLa Riba.- Picamoixons oct-94. Portada Cultura Maig-2000.

1994-10-1057412.jpgLa Riba.- Picamoixons oct-94.

1994-10-1057413.jpgLa Riba.- Cases caigudes a la Riba nov-94.

1994-10-1057414.jpgLa Riba.- Aiguats oct-94.


1994-10-1057416.jpgLa Riba.- Aiguats oct-94.

1994-10-1057417.jpgLa Riba.- Cullell visita la Riba oct-94.



1994-10-1057420.jpgAiguats.- Poble desconegut.

1994-10-1057421.jpgAiguats.- Riu Francolí.

1994-10-1057422.jpgAiguats.- Carretera d’Alcover.

1994-10-1057423.jpgAiguats.- Pont sobre el Francolí.



45

1994-10-1057424.jpgEl Pont d’Armentera.- Aiguats 10-oct-94.

1994-10-1057425.jpgLa Riba.- Mostra fotogràfica organitzada per la revista El Brugent, il·lustra elsaiguats d’octubre - 13 abril 95.

1994-10-1058001.jpgLes terres ocupen un tram de la calçada de la C-240(esllavissament C240,XI94)

1994-10-1058004.jpgAl pont vell es construeix una barana de protecció/obres pont vell riba, 25XI94

1994-10-1058005.jpgLa Riba.- Obres pont vell la Riba 25-nov-94.

1994-10-1058006.jpgLa Riba.- Obres pont nou la Riba 25-nov-94.

1994-10-1058007.jpgLa Riba.- Esllavissament C-240-nov-94.

1994-10-1058008.jpgLa Riba.- Obres remodelació C-240-des-94.

1994-10-1058009.jpgLa Riba.- Esllavissament C-240-nov-94.

1994-10-1063001.jpgJosep Mariné va tallar la cinta inaugural.

1994-10-1063002.jpgUn moment de l’acte al Casal Ribetà. (inauguració pont de la riba, nov-95)

1994-10-1063003.jpgLa Riba.- Inauguració del pont de la Riba. Novembre 95.

FOTOGRAFIES - EL VALLLENC

1994-10-1033710.jpgFoto núm. 5 de la pàgina 4.

1994-10-1033711.jpgFoto núm. 6 de la pàgina 4.

vallenc-riba04(21XI97).jpg - 1994-10-1033714.jpgvallenc-riba05(09IV88).jpg - 1994-10-1033715.jpgvallenc-riba07(03XI95).jpg - 1994-10-1033712.jpg

-