LA TERRA

Tema 2

1. El planeta Terra

Els moviments de la Terra

Les estacions

2. La Lluna

Els eclipsis

Les marees

3. La Geosfera

4. Característiques que fan possible la vida

1.El planeta Terra

-El planeta Terra és en principi l’únic del sistema solar

que hi ha vida, amb una gran varietat d’espècies, al

conjunt d’éssers vius se l’anomena Biodiversitat.

-Posseeix un camp magnètic el qual ens protegeix de les

radiacions solars, com també és el responsable que les

aus migratòries realitzin viatges molt precisos.

-Té una atmosfera que bàsicament està formada per N2

(78%), O2 (21%) i altres gasos (1%). Tots ells són

imprescindibles per a la vida, sobretot l’O2.

-Té una Tª mitjana d’uns 16ºC, gràcies a que hi ha una

capa a l’atmosfera que provoca l’Efecte Hivernacle, és a

dir no permet que les Tª sien molt extremes.

-A igual que altres planetes del sistema solar té un

satèl·lit que orbita entorn seu, en aquest cas se

l’anomena Lluna, la qual és la responsable de les

marees i del cicle d’alguns éssers vius (plantes).

-A causa que el mantell és líquid és el responsable de

l’activitat volcànica i sísmica (terratrèmols).

Copiar pàg 27 (subratllat)

Les estacions

Copiar els solsticis i equinoccis pàg 28

Realitzar el dibuix de les estacions a l’hemisferi nord

La Lluna realitza dos tipus de moviments:

-rotació:

-Translació:

2. La Lluna

Eclipsis

La Lluna conjuntament amb la Terra i el Sol són els

responsables de realitzar els eclipsis, els quals es poden

definir com: ocultació total o parcial d’algun astre per

un altre.

Els eclipsis poden ser de dos tipus:

- De Sol: tenen lloc quan la Lluna s’interposa entre el Sol

i la Terra, de manera que no ens deixa veure el Sol.

-De Lluna: té lloc quan la Terra s’interposa entre el Sol i

la Lluna, de manera que la Terra projecta la seva ombra

damunt la Lluna i per tant no es pot veure.

Generalment es realitza quan la Lluna es troba en un

dels seus nodes (= intersecció del pla de l’òrbita lunar

amb el pla de l’eclíptica)

Les marees

Def: són oscil·lacions periòdiques (cada dia i a unes

determinades hores) del nivell de la mar.

Les marees són moviments del nivell de la mar com a

conseqüència de l’atracció que realitza la força de

gravetat de la Lluna.

Només tenen lloc als mars oberts, com per exemple el

Mar Cantàbric, per altra banda no tenen lloc en el

Mediterrani.

Les marees es poden anomenar:

-Marea alta: quan el nivell de la mar és màxim. Tenen

lloc a les 12h i a les 24h.

-Marea baixa: quan el nivell de la mar és mínim. Tenen

lloc a les 6h i a les 18h.

Per altra banda també es poden classificar en:

-Marees mortes: aquestes tenen lloc quan les oscil·lacions

de la mar són dèbils, és a dir, són les que tenen lloc

normalment.

Tenen lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna formen un

angle de 90º.

-Marees vives: aquestes tenen lloc quan les oscil·lacions

de la mar són molt exagerades, és a dir, són molt més

fortes.

Tenen lloc quan el Sol, la Terra i la Lluna estan en línia

recta, és a dir formen un angle de 180º, per tant es pot

dir que tenen lloc quan hi ha un eclipsi.

3. La Geosfera

Def: és la part rocosa i sòlida de la Terra, és el que

anomenam escorça terrestre.

En general podem diferenciar dos tipus d’escorça:

- continental: és la més gruixada, sol tenir uns 70

km de profunditat, ja que en ella és on s’hi troben

els continents i les grans serralades.

La gran majoria està formada per un material

anomenat granit.

- oceànica: és la més prima i té gruix d’uns 10 km.

Es caracteritza perquè damunt seu s’hi troben els

oceans i mars. Per altra banda, és on s’hi troben

les dorsals oceàniques, les quals són zones per

on surt el magma del Mantell i originen més

escorça oceànica.

Generalment està formada per una roca

anomenada basalt.

Per altra banda si hi ha una zona on l’escorça es va

formant, hi ha unes altres zones on l’escorça es

destrueix. Aquestes zones s’anomenen zones de

subducció o Fosses oceàniques.

Generalment en aquestes zones hi ha una gran

activitat sísmica.

L’escorça terrestre (escorça continental + escorça

oceànica) està fragmentada en trossos petits i

grans els quals s’uneixen com si fossin peces d’un

trencaclosques.

Cada una d’aquestes peces s’anomena placa

litosfèrica (= cada un dels fragments en que es

divideix l’escorça terrestre).

El relleu de la superfície terrestre s’ha format com a

conseqüència del moviment de les plaques

litosfèriques (PL), que en alguns casos es formen i

en altres es destrueix, de manera que es van

provocant xocs entre elles i així es va formant el

relleu de la Terra.

Els moviments que realitzen les PL es poden

classificar en:

- Xocs frontals: aquests es realitzen quan dues

plaques xoquen frontalment, evidentment

ocasionen terratrèmols.

En el cas que siguin dues PL continentals (PLC), el

xoc sol ser molt potent de manera que es solen

formar les grans serralades del món, com per ex

Andes, Alps, Himàlaia, Rocalloses ...

Per altra banda, aquests tipus de xocs també es poden

donar entre una PLC i una PL oceànica (PLO), en

aquest també donen lloc a grans serralades i

evidentment a moviments sísmics, en el cas que es

donin dins els oceans donen lloc a tsunamis.

- Lliscament lateral: en alguns casos les PL poden tenir

fregaments laterals, els quals provoquen moviments

sísmics. Generalment aquest tipus de moviments es

solen donar entre microplaques, per ex és el cas de

les microplaques que formen el Mediterrani, que

consta de la placa occidental i la oriental, les quals

s’uneixen a la zona d’Itàlia i aquí hi ha una gran

activitat sísmica i volcànica.

Aquest tipus de lliscament també es solen donar a la

zones on hi ha les dorsals.

- Separació de les PL: en aquest no xoquen les PL

sinó que es van separant, de manera que són zones

on hi ha una gran activitat volcànica, ja que són

zones on hi ha fisures que connecten el Mantell amb

l’escorça terrestre.

Aquests moviments que realitzen les PL són a

conseqüència dels moviments de convecció que

tenen lloc al Mantell, aquests es realitzen perquè en

el nucli hi tenen lloc reaccions nuclears de fissió. Per

tant, les PL es mouen ja que llisquen per damunt el

Mantell, de manera que hi ha plaques que xoquen

entre elles i d’altres que es van separant.

Així es va formant el relleu de la Terra.