22

Tècniques de treballCom es llig un mapatopogràfic? 18Idees clares 19Activitats finals 20

Tècniques de treballCom s’analitzaun paisatge? 34Idees clares 35Activitats finals 36

1. El planeta Terra 92. Els moviments de la Terra 103. Les línies terrestres i les coordenades

geogràfiques 124. Els fusos horaris 145. La representació de la Terra 15

1 El planeta Terra

8

2 El relleu

22

3 Climai éssers vius

38

4 Els medisnaturals

56

5 Els continents

76

6 Medis naturalsd’Espanya

94

1. L’estructura de la Terra 232. La superfície terrestre:

continents i oceans 243. El relleu terrestre 264. El relleu costaner i el fons dels oceans 315. Els riscos naturals 32

Tècniques de treballCom s’elaboraun climograma? 52Idees clares 53Activitats finals 54

1. L’atmosfera 392. Temps atmosfèric i clima 403. Elements del clima 414. Fenòmens atmosfèrics

i riscos naturals 465. Els climes de la Terra 486. El medi natural 50

Tècniques de treballEls mapes temàtics 72Idees clares 73Activitats finals 74

1. Els medis naturals al món 572. Els medis naturals de climes càlids 603. Els medis naturals de climes temperats 644. Els medis naturals de climes freds 685. Els medis naturals i l’ésser humà 70

Tècniques de treballAprén a orientar-te 90Idees clares 91Activitats finals 92

1. Els continents 772. Europa 783. Àfrica 804. Àsia 825. Amèrica 846. Oceania 867. L’Antàrtida 88

Tècniques de treballInvestiga un espainatural protegit 110Idees clares 111Activitats finals 112

1. Localització geogràfica 952. El relleu i les aigües continentals 963. El clima i els medis naturals 984. Riscos naturals i mediambientals 1005. El medi físic de la Comunitat Valenciana 103

UNITAT DE SENVOLUPA MENT PÀGINE S FINAL S

GEO GR AFIA

Activitats de síntesi 114-115

Avaluació de competències 116-121

VAL 3S1CSLA_00 2011 27/3/11 19:45 Página 2

3

Tècniques de treballCom s’ordenael temps històric? 142Idees clares 143Activitats finals 144

Tècniques de treballCom es faun esquema? 156Idees clares 157Activitats finals 158

1. La prehistòria 1252. Origen i evolució de l’ésser humà 1263. La vida en el paleolític 1284. La revolució neolítica 1345. L’edat de pedra a Espanya 1406. L’edat de pedra

a la Comunitat Valenciana 141

7 L’edatde pedra

124

8 L’edatdels metalls

146

10 Grècia

184

11 Roma

206

12 Hispània romanai visigoda

230

9 Les primerescivilitzacions

160

1. L’edat dels metalls 1472. La vida en l’edat dels metalls 1483. L’edat dels metalls a Espanya 1544. L’edat dels metalls

a la Comunitat Valenciana 155

Tècniques de treballAnàlisi d’una pintura 180Idees clares 181Activitats finals 182

1. El naixement de les primerescivilitzacions 161

2. Mesopotàmia 1643. Egipte 171

Tècniques de treballAnàlisi d’una escultura 202Idees clares 203Activitats finals 204

1. El medi natural 1852. La història de Grècia 1863. La vida a les polis gregues 1924. La religió 1965. Les lletres i les ciències 1986. L’art 199

Tècniques de treballAnàlisi d’una obraarquitectònica 226Idees clares 227Activitats finals 228

1. El medi natural 2072. La història de Roma 2083. La vida a les ciutats romanes 2124. La religió 2185. Les lletres i les ciències 2196. L’art 2207. Els pobles germànics 224

Tècniques de treballCom es buscainformació sobre històriaen Internet? 252Idees clares 253Activitats finals 254

1. La Hispània preromana 2312. Els pobles preromans 2323. Els pobles preromans

en terres valencianes 2364. La Hispània romana 2385. Els romans en terres valencianes 2466. La Hispània visigoda 248

UNITAT DE SENVOLUPA MENT PÀGINE S FINAL S

H I STÒ R IA

Activitats de síntesi 256-257

Avaluació de competències 258-263

Índex analític Geografia 264

Índex analític Història 266

Annex cartogràfic 268

Annexos

VAL 3S1CSLA_00 2011 27/3/11 19:45 Página 3

44

Cada unitat està estructurada en cinc parts:

� Una pàgina de presentació.

� Unes quantes pàgines de desenvolupament.

� Una secció de Tècniques de treball.

� Un apartat d’idees clares.

� Una doble pàgina d’Activitats finals.

Al final de cada bloc s’afig una doble pàgina d’Activitats de síntesii tres pàgines dobles d’Avaluació de competències.

Presentació

La pàgina inicial t’introduirà en els continguts de la unitat.Observa atentament la imatge, reflexiona sobre la relacióque té amb els temes que es tractaran i intenta respondre ales preguntes inicials.

Els medis naturals

1. Quina vegetació observesen aquest paisatge?

2. Com és la fauna?

3. Què és un medi natural?QÜEST

IONS

1. Què fan els personatgesque hi ha en el dibuix?

2. A quina civilitzaciópertanyen? Per què?

3. On estan situats els riusTigris i Eufrates?

QÜEST

IONS

Les primeres civilitzacions

Desenvolupament

En aquestes pàgines s’exposen els continguts essencialsque has d’estudiar.

La informació dels marges et servirà per a ampliar o comple-tar els teus coneixements amb conceptes importants, fetsd’interés, vocabulari específic, dades per a recordar, biografiesde personatges destacats…

També s’hi inclouen activitats perquè apliques els teusconeixements a mesura que vas adquirint-los.

Les unitats contenen quadres, mapes, taules de dades,fotografies, dibuixos i altres elements gràfics que t’ajuda-ran a comprendre i a completar els continguts exposats enel desenvolupament.

Les unitats d’història inclouen uns quants eixos cronològicsque et seran d’utilitat per a situar i comparar en el tempsesdeveniments històrics que s’han produït en dates sem-blants.

4.5. L’economia

Els recursos d’Hispània, ben abundants, s’explotaven per enviar-los aRoma.

L’agricultura i la ramaderia

L’agricultura es basava en el cultiu del cereal (sobretot blat per aproduir farina), de la vinya (per a obtenir vi) i de l’olivera (per a elabo-rar oli). Pel que fa a la ramaderia, s’hi criava bestiar oví, boví, porcí iequí.

Les viles eren explotacions agrícoles i ramaderes que es proveïen asi mateixes. A Hispània va haver-n’hi moltes, especialment a l’àrea de laMeseta, a la vall del Guadalquivir i a l’àrea llevantina. Les viles podienincloure magatzems, graners, cups1 i habitatges per al propietari de la vilai per als seus treballadors.

Altres activitats econòmiques

� Mineria. Les mines van passar a ser propietat de Roma. Se n’extreiaor, plata, plom, mercuri, ferro, etcètera.

� Indústria artesanal. Les principals indústries hispanoromanesvan ser les alimentàries, com ara les de conserves i saladures depeix (garum) i de carn, la tèxtil, la de ceràmica, la de ferro i la de vidre.

� Comerç. Va experimentar un gran desenvolupament gràcies a l’a-dopció de la moneda romana, a l’existència de rutes comercialsmarítimes, que unien ports hispans (com els de Cadis, Cartagena iTarragona) amb la resta de l’Imperi romà, i a la construcció de cal-çades i de vies com la de la Plata (que enllaçava Astorga i Mèrida) ila via Augusta (que transcorria al llarg de la costa mediterrània).Des d’Hispània s’exportaven tant productes agrícoles i miners comesclaus; a la península ibèrica arribaven, sobretot, articles de luxeprocedents de l’exterior.

Activitats

Observa el mapa i indica:

a) Quins eren els ports principals d’Hispània?

b) Quins productes s’obtenien al territori que ara ocupa la Comunitat Valen-ciana?

c) Investiga i explica quin era el recorregut de la via de la Plata.

25

Hispània romana i visigoda 243UNITAT 12242

Activitats

Quines activitats econòmiqueses duien a terme a les viles?

En quines zones d’Hispània vanhaver-hi més viles?

24

23

1cup: apartament o edifici separat ons’elabora el vi. Soterrani que serveixper a guardar olives, gra, etc.

Reconstrucció d’una vila hispanoromana.

Ruina montiumEls jaciments d’or de Las Médulas

(Lleó) es van explotar de manera in-tensiva després de la conquista ro-mana. Els enginyers van fer serviruna tècnica ben complexa, el ruinamontium, que consistia a excavar ales muntanyes galeries i pous senseeixida exterior. A través d’una xarxade canals ben extensa s’embassava ies conduïa l’aigua per les galeries, lapressió de la qual feia afonar la mun-tanya. Entre el fang resultant es tro-baven les palletes d’or.

F. GARCÍA DE CORTÁZAR

Atlas de Historia de EspañaPlaneta (Adaptació)

1. Com obtenien or els romansals jaciments de Las Médulas?

L l i g i comen ta

200 km0

1 :8 747 000

N

Mar Cantàbrica

O C E À

A T L À N T I C

Mar Mediterrània

Malaca(Màlaga)

Sexi (Almuñécar)

Gades(Cadis)

Cartago Nova (Cartagena)

Tàrraco(Tarragona)

Saguntum(Sagunt)

Corduba(Còrdova)

Emerita Augusta(Mèrida)

Olisipo(Lisboa)

Toletum(Toledo)

Numantia(Numància)

Brigantium(La Corunya)

Portus Cale(Porto)

Hispalis(Sevilla)

Caesaraugusta(Saragossa)

Bàrcino(Barcelona)

O C E À A T L À N T I C

meridià de G

reenwich

L’ECONOMIA DE LA HISPÀNIA ROMANA

Or

Ferro

Plata

Plom

Coure

Estany

Oli

Blat

Vi

Lli

Espart

Suro

Bellotes

Fruiters

Llana

Cavalls

Cabres

Ovelles

Conills

Pesca

Sal

Garum

Ceràmica

Principalsrutes decomerç

FONT: A. UBIETO, J. REGLÀ, J. M.ª JOVER, C. SECO, Introducción a la historia de España, Teide (Adaptació).

àmfores pera guardar oli

habitatge delstreballadors

quadres i estables

ferreria

cuina

fusteria

premsa per aelaborar oli

habitatge delpropietari

oliveres

Activitats

En quins continents no hi ha media de climes càlids?

Quina diferència hi ha entre la selva i el desert càlid?3

2

Els medis naturals 61

Els medis naturals de climes càlids

Els medis de climes càlids (selva, bosc tropical, sabana i desert càlid)s’estenen per quasi tots els continents, menys per Europa i per l’Antàr-tida.

2

UNITAT 460

La selva. És característica de zonesde temperatures elevades i preci-pitacions abundants.

El bosc tropical. Situat al vol-tant de l’equador, rep plugesintenses.

El desert càlid. Característic dezones amb temperatures moltelevades i precipitacions escasses.

La sabana. Es desenvolupa en un climatropical plujós, encara que també té èpo-ques amb absència de precipitacions.

VAL 3S1CSLA_00 2011 27/3/11 19:45 Página 4

5

L’edat dels metalls

L’edat dels metalls 157

L’edat dels metalls

� A la fi del neolític va sorgir la metal·lúrgia.

� L’edat dels metalls es va desenvolupar en les etapes següents: edat delcoure, edat del bronze i edat del ferro.

La vida en l’edat dels metalls

� Els éssers humans practicaven l’agricultura, la ramaderia i el comerç.

� Habitaven en poblats permanents.

� El sorgiment de la metal·lúrgia va produir més especialització del treball,per la qual cosa les diferències socials es van accentuar.

� Adoraven les forces de la natura i celebraven cerimònies religioses.

Les tècniques

� La més important va ser la del treball dels metalls: extreien el mineral, elfonien, li llevaven les escòries, el tornaven a fondre i l’abocaven en un mot-le per fabricar armes, instruments agrícoles i altres estris.

� Van sorgir els aladres de metall i altres instruments agrícoles. La invencióde la roda va permetre construir carros i millorar el transport.

L’art

� Es van fer construccions megalítiques utilitzades com a sepultures col·lec-tives i santuaris. El menhir és una pedra gran clavada en terra; a vegadesn’hi ha uns quants formant un cercle (cromlec) o en filera (alineament). Undolmen està format per pedres verticals i una altra d’horitzontal que cons-titueix la coberta o sostre; s’utilitzava com a cambra funerària.

� Es va fer una pintura esquemàtica. Dibuixaven éssers humans i animalssimplificats, signes, figures geomètriques, estructures i ídols.

L’edat dels metalls a Espanya

� Edat del coure: cultures megalítica, de Los Millares i del vas campaniforme.

� Edat del bronze: cultures d’El Argar, talaiòtica i Tartessos.

� Edat del ferro: a Llevant i Andalusia vivien els ibers, a la meitat nord penin-sular els habitants es van mesclar amb els celtes.

L’edat dels metalls a la Comunitat Valenciana

� Edat del coure: poblats sense fortificar.

� Edat del bronze: poblats en zones elevades i murallats.

Elabora un esquema amb els continguts principals de la unitat.

Què és un esquema?Un esquema és una síntesi organitzada de les idees

principals d’un text. Serveix per a ordenar i recordar elsconceptes que s’hi han aprés. No obstant això, l’esquemano substitueix els continguts del llibre; tampoc no n’ésun resum o una còpia de frases. Generalment, un esque-ma és útil per a la persona que el fa, però no sempre éspràctic per a unes altres persones.

Com es fa?� Abans de fer un esquema has de llegir i compren-

dre el text.

� Tot seguit, identifica’n les idees principals i escriu-les en el quadern; pots fer servir les mateixesparaules que el text o emprar-ne d’altres.

� Després, selecciona’n les idees secundàries; sónmenys importants que les principals, i en depenen.

� També pot haver-hi una jerarquia entre les ideessecundàries, de manera que n’hi haja una mésrellevant que no les altres.

L’esquema es pot presentar de diferents maneres. Unan’és en forma de gràfic.

També pots seguir aquest model:

� Idea principal

� Idea secundària 1

� � Idea secundària 2

Es poden relacionar unes idees amb unes altres mit-jançant fletxes o línies.

Per a destacar la idea principal pots subratllar-la outilitzar un color diferent del de les idees secundàries.

A continuació, et presentem dos models d’esquemade l’epígraf 1 d’aquesta unitat.

L’edat dels metalls

� Es va iniciar amb la metal·lúrgia

� És la tècnica d’extraure, tractar i elaborar metallsdels minerals que en contenen.

� Es divideix en tres etapes:

� Edat del coure.

� Edat del bronze.

� Edat del ferro.

Al final d’aquesta pàgina figuren aquests dos modelsaplicats a la societat de l’edat dels metalls.

Activitats

Fes en el teu quadern un esquema de l’epígraf 2.2.(«Les tècniques») d’aquesta unitat.I

UNITAT 8156

COM ERA LA SOCIETAT?

Sorgiment de la metal·lúrgia

Mésespecialització

del treball

Les diferènciessocials es van

accentuar

És probable que ladona passara a un

segon pla

Es vanmurallar els

poblats

Es va desenvoluparl’activitat guerrera

L’EDAT DELS METALLS

Es divideix en tres etapesEs va iniciar amb lametal·lúrgia

És la tècnicad’extraure, tractar i

elaborar metallsdels minerals que

en contenen

Edat del

coure

Edatdel

bronze

Edatdel

ferro

IDEA PRINCIPAL

Idea secundària 1

Idea secundària 2

Com era la societat?

� Sorgiment de la metal·lúrgia.

� Més especialització del treball.

� Les diferències socials es van ac -cen tuar.

� Es va desenvolupar l’activitat guer-rera.

� És probable que la dona passaraa un segon pla.

� Es van murallar els poblats.

Com es fa un esquema?

Les primeres civilitzacions

Les primeres civilitzacions 181

El naixement de les primeres civilitzacions

� Alguns pobles es van assentar a la vora dels grans rius i gràcies a la fertili-tat de la terra van obtenir collites abundants. Com a conseqüència, lapoblació va augmentar i van sorgir dues grans civilitzacions: la mesopotà-mica (entorn dels rius Tigris i Eufrates) i l’egípcia (al llarg del riu Nil).

� Van sorgir oficis nous i, amb aquests, diversos grups socials. La necessitatd’organitzar la ciutat va obligar a crear el Govern i l’Administració. Vanaparéixer les lleis i els impostos.

� L’escriptura va nàixer a Mesopotàmia i a Egipte; amb aquesta va començarla història.

Mesopotàmia

� Formada pels països o regnes d’Assíria, Accad i Sumer, va ser dominadaper sumeris i accadis, babilonis i assiris, i perses i grecs.

� Vivien de l’agricultura, la ramaderia, l’artesania i el comerç.

� La societat estava dividida en grups molt tancats: el rei, el grup dirigent, laresta de les persones lliures i els esclaus.

� Adoraven distints déus i creien en una altra vida després de la mort. Vanescriure obres literàries i tenien coneixements de matemàtiques, astro-nomia i medicina.

� En arquitectura, van construir palaus, temples i ziggurats; van utilitzarrajoles d’atovó, arcs de mig punt i voltes. En escultura, van fer tant està-tues com relleus.

Egipte

� El Nil era font de vida i via de comunicació. Es diferenciaven dues àrees: elBaix Egipte i l’Alt Egipte.

� La seua història es divideix en quatre etapes: Imperi Antic, Imperi Mitjà,Imperi Nou i Època Baixa.

� L’economia era agrícola i ramadera. També tenien artesania i practicavenel comerç.

� La societat estava dividida en grups: el faraó i la seua família, el grup diri-gent, la resta de les persones lliures i els esclaus.

� Els egipcis eren politeistes i creien que després de la mort hi havia unaaltra vida; momificaven els difunts. Van fer textos escrits i els van difon-dre, sobretot a través de les escoles. Coneixien unes quantes operacionsmatemàtiques i van destacar en medicina.

� La seua arquitectura es caracteritza per la grandària colossal de les seuesconstruccions, l’ús de columnes, carreus i construccions allindanades. Vandestacar els temples i les tombes. L’escultura tenia una finalitat religiosa ifunerària; les figures són estàtiques. La pintura servia per a retre culte alsdéus o decorar i es feia al tremp o al fresc.

Elabora un esquema amb els continguts principals de la unitat.

La pintura és una font d’informació important per alshistoriadors perquè permet conéixer moltes dades de l’è-poca en què es va fer: vida quotidiana, activitats econò-miques, personatges, creences, oficis, organització sociali política…

Per a analitzar una pintura hem de tenir en compteels aspectes següents: el suport sobre el qual s’ha dut aterme, la tècnica usada, el tema que representa, la com-posició dels elements, el volum, la llum, la perspectiva iels colors.

Anàlisi d’una pintura

UNITAT 9180

SuportPot ser tela (pintura sobre llenç),fusta (pintura sobre taula), pa-ret… En aquest cas, el suport és laparet.

ColorsPoden ser càlids (roig, groc) o freds(blau, verd, violeta). En aquestexemple els colors càlids (ocres,beix…) contrasten amb els colorsfreds (tons blancs).

TècnicaLes principals són el fresc, l’oli (elscolors es dilueixen en oli) i la pintu-ra al tremp. En aquesta obra s’apli-quen els colors dissolts en aigua.

TemaPot ser religiós (escenes de la Bíblia, videsde sants o dels déus de l’edat antiga) oreflectir la vida quotidiana, un personat-ge (retrat), un paisatge… Aquesta pintu-ra representa una ofrena als déus, per laqual cosa es tracta d’un tema religiós.

VolumEl volum de les figures i dels objectess’aconsegueix mitjançant el joc dellums i ombres i els diferents tons delscolors. En aquesta pintura les figures iels objectes són plans, és a dir, no te-nen volum.

LlumPot ser uniforme o contrastar espais il·lu-minats amb espais en ombra. En aquestapintura la llum és uniforme.

ComposicióÉs la manera d’organitzar els elements enel quadre (personatges, objectes…). Potno tenir una forma definida o ser circular,triangular… En aquesta escena la dona iels objectes es disposen en vertical.

PerspectivaAquesta tècnica s’utilitza per a donar la sen-sació de profunditat; s’aconsegueix dismi-nuint les figures a mesura que s’allunyen.Aquesta pintura no fa servir la perspectiva.

UNITAT 120 El planeta Terra 21

Nord

Septentrional

Llevant

Ponent

Meridional

Oriental

Occidental

Sud

Est

Oest

0º15º30º60º75º90º120º135º180º 150º 30º 45º 60º 75º 90º 105º 135º 180º150º45º105º165º 120º 165º

-9

-10

-11

-10

-8 -7

-7

-6

-6

-6

-5

-5

-5

-4

-3

-4

-4

-4

-4

-4

-3:30

-3

-3

-3-1

0

0

0

0

0

+1

+1

+1+2

+1

+1

+1

+2

+2

+2

+2

+3:30

+3+4

+4

+3

+3

+3

+5

+5+4:30

+5

+4

+4

+6

+5:30

+7

+8

+7

+9

+8

+8

+8

+8

+10

+8

+9

+9

+8

+8

+11

+11

+9

+9

+9:30

+10

+10

+10

+12

+11

+12

15º

0 h

-12

1 h

-11

2 h

-10

3 h

-9

4 h

-8

5 h

-7

6 h

-6

7 h

-5

8 h

-4

9 h

-3

10 h

-2

11 h

-1

12 h

0

13 h

+1

14 h

+2

15 h

+3

16 h

+4

17 h

+5

18 h

+6

19 h

+7

20 h

+8

21 h

+9

22 h

+10

23 h

+11

24 h

+12

+2

+7

+3+1

-5

0

-1+4

+6

+3

equador

tròpic de Càncer

tròpic de Capricorn

O C E À

O C E À

Í N D I C

O C E À

PA C Í F I C

O C E À

PA C Í F I CA T L À N T I C

O C E À G L A C I A L A N T À R T I C

mer

idià

de

Gree

nwich

línia

inte

rnac

iona

l de

canv

i de

data

líniainternacional de

canvi ded a ta

migdiamitjanit

cercle polar àrtic

tròpic de Càncer

equador

tròpic de CapricorniAsunción

Mèxic

Brussel·les

Kinshasa

Nairobi

Hèlsinki

Seül

Manila

Canberra

0º15º30º60º75º90º120º135º180º 150º 30º 45º 60º 75º 90º 105º 135º 180º150º45º105º165º 120º 165º15º

45º

30º

45º

30º

60º

15º

15º

75º

45º

30º

45º

30º

60º

15º

15º

75º

5 000 km0

1 :254 650 000

N

mer

idià

de

Gree

nwich

D U T I G N O L K T V

M E B V A I T U B I Z

E Q U A D O R S H B I

R O M N I Ç A L C O S

I H L E J P E E G M R

D U T I T A L L D Y P

I B A D U N I L K N F

A G E O S U G A J X A

N E V M A L C R L E N

S R H N I L O A R W D

S O L A F E I P C P T

FONT: www.greenwichmeantime.com

Defineix en el quadern els termes següents:

� Meridià. � Equador.

� Paral·lel. � Rotació.

� Latitud. � Tròpics.

� Longitud. � Cartografia.

Respon a les qüestions següents:

a) Per què la Terra no és una esfera perfecta?

b) Quin cercle imaginari divideix la Terra en duesmeitats iguals? Com s’anomena cada una d’aques-tes meitats?

c) A què és degut el color blanc i blavós que pre-senta el nostre planeta vist des de l’espai exte-rior?

d) Dibuixa en el teu quadern la posició de la Terra,del Sol i de la Lluna durant un eclipsi de Lluna.

e) Un mapa de gran escala representa una àrea geo-gràfica extensa? Representa la superfície amb moltde detall? Per què?

Són les cinc de la vesprada i estàs perdut en un boscben gran; com t’orientaries per a eixir-ne, si hagueresde caminar cap a l’est?

Copia en el quadern i uneix amb fletxes:

Quin tipus de projecció cartogràfica empraries sivolgueres representar tot el món? I per a representarels pols?

En què consisteix el moviment de translació de laTerra? Quines conseqüències té?

Localitza en un atles aquestes ciutats:

a) Santa Cruz de Tenerife. d) Sydney.

b) Moscou. e) Nova Delhi.

c) L’Havana. f) Brasília.

Si a Greenwich són les dotze del migdia, quina horadeu ser a les ciutats anteriors?

Per a respondre, pots utilitzar aquest mapa de fusoshoraris.

7

6

5

4

3

2

1 Copia aquesta esfera terrestre en el quadern.Situa-hi el pol nord i el pol sud i marca-hi la línia del’equador.

Després, amb l’ajuda d’un atles, indica-hi cinc païsosde cada hemisferi.

Un mapa sense escala manté la proporció entre larealitat i allò que representa? Per què?

Per què és hivern a l’hemisferi sud mentre és estiua l’hemisferi nord?

Localitza en aquesta sopa de lletres set termesrelacionats amb els continguts de la unitat. Escriu lasolució en el quadern.

Observa el mapa i escriu en el quadern la latitudi la longitud aproximada de les ciutats que hi figu-ren.

Imagina que has de viatjar en diferents mesos del’any a algunes de les ciutats assenyalades en elmapa. Quin tipus de roba (lleugera o d’abric) has deportar en cada un d’aquests viatges?

a) Gener: Asunción.

b) Març: Mèxic.

c) Juliol: Brussel·les.

d) Novembre: Nairobi.

12

11

10

9

8

UNITAT 10204

Assenyala la funció que tenia aquesta construccióen l’antiga Grècia.

Observa el mapa i localitza-hi:

a) Les polis principals que es van enfrontar en lesguerres del Peloponés.

b) Les colònies que van fundar els grecs en els llocssegüents: la península ibèrica, la península itàlica iel nord d’Àfrica.

Llig el text i respon en el teu quadern a les pre-guntes que hi ha tot seguit:

La llegenda del minotaureSegons la llegenda, Minos va demanar ajuda a Posidó

per pujar al tron de Creta. El déu de la mar va fer sorgir,com a senyal diví, un bou blanc que Minos havia desacrificar. Però Minos no el va sacrificar, i el déu es vavenjar fent que la seua dona concebera el minotaure, elmonstre amb el cap de bou i el cos d’home. El rei va feramagar el minotaure en un laberint ideat per l’arquitecteDèdal i va imposar a la ciutat d’Atenes un tribut anual deset xics i set xiques perquè foren devorats pel monstre. Elpríncep atenés Teseu es va negar a entregar més joves ensacrifici i, arriscant la seua vida, va entrar en el laberint iva matar el monstre. Teseu va aconseguir trobar l’eixidaperquè, mentre recorria el laberint, havia descabdellatun cabdell de llana que li havia donat Ariadna, la filla deMinos.

OVIDIO

MetamorfosisCátedra (Adaptació)

a) Aquest text és científic, històric o mitològic? Perquè?

b) Quin aspecte tenia el minotaure? On tenia l’ama-gatall?

c) Qui és el déu de la mar?

d) Amb l’ajuda d’un atles localitza Creta en el mapa.

6

7

8

Grècia 205

Metròpolis gregues

Colònies

M a r

Me d i t e r r à n i a

Tajo

Danubi

Nil

O C E ÀA T L À N T I C

Mar Negra

1 000 km0

1 :50 175 000

N

Teatre d’Epidaure (Grècia).

Defineix en el teu quadern els termes següents:

� Colònia.

� Acròpoli.

� Hoplita.

� Metec.

� Democràcia.

� Cultura hel·lenística.

Copia i ordena cronològicament els esdeveni-ments següents:

a) Comença la fundació de colònies gregues a la marMediterrània.

b) Les guerres del Peloponés enfronten les polis gre-gues entre si.

c) Soló du a terme una sèrie de reformes.

d) La invasió dels doris i una guerra civil fan desapa-réixer la civilització micènica.

e) Pèricles embelleix la ciutat d’Atenes.

f) Alexandre el Gran forma un gran imperi.

g) Sorgeix la cultura minoica.

h) Es produeix moneda a Grècia.

Llig aquest text i contesta les qüestions en el teuquadern:

Discurs fúnebre de PèriclesEl nostre règim polític, pel fet que el govern no depén

d’uns quants sinó de la majoria, es va anomenar demo-cràcia.

La igualtat arriba a tothom: en l’elecció dels càrrecspúblics no anteposem les raons de classe al mèrit.

En TUCÍDIDES

Historia de la Guerra del Peloponeso (Adaptació)

a) Indica quins sistemes polítics hi havia a Atenes i aEsparta durant l’època clàssica.

b) Per què la democràcia considerava, segons el text,que la igualtat arribava a tothom?

c) En les polis gregues, eren iguals tots els habitants?Explica per què

Indica quin d’aquests models de govern es corres-pon amb Esparta durant l’època clàssica: democràcia,imperi, oligarquia.

Dibuixa en el teu quadern aquest temple grec,assenyala-hi els elements i explica l’estil arquitectònica què pertany.

5

4

1

2

3

Defineix en el teu quadern els termes següents:

� Translació.

� Hemisferi.

� Greenwich.

� Mapa.

Assenyala si les coordenades geogràfiques següentssón correctes o no i, en aquest últim cas, indica perquè:

a) 97° 10’ S / 120° 13’ O.

b) 1° 30’ N / 190° 03’ E.

c) 5° 17’ N / 13° 30’ E.

Copia aquestes columnes en el teu quadern i rela-ciona-les amb fletxes:

Copia aquest mapa en el teu quadern i situa-hi elsoceans Atlàntic, Índic i Glacial Àrtic i els continentsd’Europa, d’Àfrica i d’Oceania.

Respon a aquestes preguntes:

a) Quin temps atmosfèric genera una depressió?

b) Quan es produeixen les pluges orogràfiques?

c) Què és la pressió atmosfèrica? Amb quin instrumentes mesura?

d) Esmenta alguna precaució que s’haja de prendrequan té lloc una nevada.

Observa el climograma següent i contesta les pre-guntes:

a) En quin hemisferi es localitza la ciutat a què cor-respon?

b) Quins mesos tenen la temperatura més alta? I quinsla més baixa?

c) En quins mesos plou més? I en quins menys?

d) A quin tipus de clima pertany aquest climograma?

6

5

4

3

2

1

114

Respon a les preguntes següents:

a) Què és un medi natural? Què és un medi huma-nitzat?

b) Esmenta tres animals que visquen a la sabana.

c) Explica dues mesures concretes per a intentar frenarel canvi climàtic.

Localitza en aquesta sopa de lletres el nom dequatre medis naturals i de quatre espècies vegetalscaracterístiques del bosc i del matoll mediterranis.

Els noms d’aquests continents estan desordenats;ordena’ls en el teu quadern i indica quins oceansenvolten cada un.

� AÀIS.

� IRFÀCA.

� RÈCAMAI.

Indica si les afirmacions següents són verdadereso falses i corregeix aquestes últimes en el teu qua-dern:

� La major part del territori europeu és muntanyós.

� Al continent africà no hi ha cap llac.

� A l’Amèrica del Nord es localitza la serralada delsAndes.

� El llac Baikal està situat al continent asiàtic.

� El medi natural característic del nord d’Espanya ésel bosc oceànic.

Copia aquest joc de mots encreuats en el teu qua-dern. Resol-lo i descobriràs en la vertical el nom d’unriu d’Espanya.

1. Nom del cim més alt dels Pirineus.

2. Riu de la península ibèrica corresponent al vessantatlàntic.

3. Vall fluvial situada al nord-est de la península ibè-rica.

4. Cim més alt d’Espanya.

5. Árbre característic del bosc i del matoll mediter-ranis.

Observa les fotografies i indica a quin medi naturalpertany cada una.

10

9

8

7

11

12

115

Curs alt

Curs mitjà

Curs baix

Tram en què es formenrevoltes o meandres

Tram final del riu, que acabaamb la desembocadura

Zona amb més pendent del recorregut d’un riu

200

020406080100120140160180

Sevilla (Espanya)

º C mm

010203040

NOSAJJMAMFG D

cercle polar antàrtic

tròpic de Càncer

equador

tròpic de Capricorn

mer

idià

de

Gre

enw

ich

cercle polar àrtic

N

5 000 km0

1 :255 000 000

D I H T O E S O A E B E

V T A R B Z U N D S O U

A J I O C O S L E P M E

S E L V A M A F S I C U

R O M E R T B O E G E Q

I V F U E D A L R O T O

S O E G S O N E T L I A

E T U N D R A R T O M R

R I S M E B Q I O E O E

A H L I P L A U X M L R

Q C D E E W E F E O L U

E D A K C A D A B R O S

1.

5.4.3.

2.

El text següent és un resum de la Ilíada, un poemaèpic narrat per Homer. Llig-lo i, després, contesta lespreguntes:

Ciu la llegenda que en ocasió d’un viatge que va fer aEsparta, Paris, fill de Príam, rei de Troia, va raptar la prin-cesa Hel·lena. L’ofés espòs d’Hel·lena, Menelau, hereu deltron d’Esparta, va emprendre una guerra contra Troiaamb l’ajuda d’altres monarques. El conflicte es va estendreal llarg d’una dècada, durant la qual la ciutat va estarassetjada. Els grecs van véncer els troians introduint a laciutat un gran cavall de fusta que amagava part del seuexèrcit.

a) Qui es va enfrontar en la guerra de Troia? Qui vavéncer: els espartans o els troians?

b) Qui governava Esparta, segons el text?

c) Quin altre poema èpic va escriure Homer?

Observa la il·lustració i fes les activitats:

a) Indica a quina civilització pertany aquesta cons-trucció. Què hi havia a la part superior?

b) Identifica les parts que componen l’edifici i des-criu-les.

c) Quines característiques tenia l’arquitectura d’a-queixa civilització?

Analitza aquest conjunt escultòric. Segueix lespautes de l’apartat Tècniques de treball de la UNITAT 10.9

8

7

249

Defineix en el teu quadern els termes següents:

� Polis. � Barata.

� Dolmen. � Horda.

� Faraó. � Cònsol.

� Castre. � Cuneïforme.

Copia en el teu quadern i relaciona amb fletxes:

Indica si les afirmacions següents són verdaderes ofalses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern:

� La cultura d’El Argar va aparéixer durant l’edat delbronze.

� La civilització mesopotàmica utilitzava l’escripturajeroglífica.

� Els celtes s’organitzaven en ciutats estat.

� Els fenicis van fundar Maináke.

� La civilització egípcia es va desenvolupar al costatdels rius Tigris i Eufrates.

� Anníbal va ser un destacat general romà.

� Els éssers humans van construir megàlits en elpaleolític.

� La societat ibera es dividia en dos grups: patricisi plebeus.

� Als amfiteatres romans se celebraven lluites degladiadors i feres.

� L’antiga Grècia va ser la primera civilització que vacrear biblioteques.

Observa la il·lustració i contesta les preguntes:

a) Qui figura en aquesta imatge? Què penses que hifan?

b) Quines funcions tenia el senat? Amb quina etapade la història de Roma el relaciones?

Ordena cronològicament en el teu quadern elsesdeveniments següents:

a) Els pobles germànics comencen la invasió de l’Im-peri romà.

b) Les guerres mèdiques enfronten grecs i perses.

c) Sorgeix l’Homo sapiens sapiens.

d) Els romans conclouen la conquista de la penínsulaibèrica.

e) Alexandre el Gran forma un gran imperi.

f) Descobriment de la metal·lúrgia.

g) Es construeixen les primeres piràmides.

Copia en el teu quadern aquesta taula sobre lescaracterístiques de les cultures i de les civilitzacionsde la prehistòria i de l’edat antiga, i completa-la.

6

5

4

3

2

1

248

Llatí

Agricultura

Momificació

Volta

Democràcia

Hominització

Coure

Grècia

Paleolític

Edat dels metalls

Roma

Mesopotàmia

Neolític

Egipte

Paleolític

De què vivien? Com era la societat? On vivien? En què creien?

Caça i recol·lecció

Poblats murallats

Déus i herois

Persones lliures (patricisi plebeus) i esclaus

Neolític

Edat dels metalls

Mesopotàmia

Egipte

Grècia

Roma

Celtes i ibers

El faraó Micerí acompanyat de dues deesses.

Ziggurat

Pintura que representa una sessió del senat romà.

Tècniques de treball

S’ha inclòs aquesta secció en cada unitat per a perfeccionarla teua capacitat d’observació, de comprensió i d’anàlisi através d’un procediment determinat.

Idees clares

La finalitat d’aquest apartat és sintetitzar els contingutsessencials de la unitat, cosa que t’ajudarà a assimilar elsconceptes més importants.

Activitats finals

Les qüestions proposades en aquesta doble pàgina serveixenper a aplicar els coneixements que has adquirit i detectaralguns continguts que potser hages de repassar.

121

Observa el mapa i respon:

a) Indica si les frases següents són verdaderes o falses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern:

� La serralada Cantàbrica se situa al sud peninsular i el massís Galaic, a les Balears.

� El pic d’Aneto es localitza als Pirineus.

b) Explica quin és el cim més alt d’Espanya, quant mesura i on se situa.

c) Quins rius són més llargs, els del vessant cantàbric o els del vessant mediterrani?

Llig les dades del quadre i completa en el teu quadern les frases amb una de les paraules subratllades.

� El Parc Natural del Cap de Gata-Níjar es localitza al nord-est/sud-est d’Espanya.

� És un espai protegit/no protegit que presenta un clima amb una temperatura mitjana anualbaixa/elevada i unes precipitacions anuals abundants/escasses .

� A causa del clima, la vegetació predominant són els arbres/matolls adaptats a la humitat/sequera com ara el margalló/la falaguera .

� El medi natural del cap de Gata-Níjar és mediterrani/oceànic .

11

10

Avaluació de com

petències

UNITATS 16

120120

Observa aquestes fotografies i respon:

a) Com és la vegetació de la tundra? I la del desert càlid?

b) Com és el clima a la tundra? I al desert càlid?

c) Consulta el teu llibre i esmenta tres continents en què es desenvolupen aquests medis naturals.

Llig aquest text i respon a les preguntes:

L’abocament tòxic arriba al DanubiLa marea tòxica de fang roig provocada per un accident en una empresa d’alumini d’Hongria

ha arribat ja al riu Danubi, el segon més gran d’Europa, després de destruir totalment l’ecosistemadel riu Marcal, el primer contaminat per la fuita.

Es confirma que l’abocament és una catàstrofe ecològica de grans dimensions; la natura i l’agri-cultura tardaran anys a recuperar-se’n.

www.rtve.es7 d’octubre de 2010 (Adaptació)

a) Per què s’ha produït la «marea tòxica»?

b) La contaminació del Danubi, s’ha produït de manera natural o per la intervenció humana?

c) Per què és una catàstrofe ecològica?

d) Feu un debat a l’aula sobre: Com es pot prevenir aquest tipus d’accidents.

9

8

Ava

luac

ió d

e co

mpè

tenc

ies BLOC DE GEOGRAFIA

PARC NATURAL DEL CAP DE GATA-NÍJAR (ALMERIA)Clima Vegetació

� Temperatura mitjana anual: 19,3 °C.� Precipitacions anuals: 199,9 mm.� Estació seca: al voltant de 10 mesos.

� Predomini dels matolls espinosos.

� Espècies: margalló, llentiscle…

FONT: http://www.parquecabodegata.com.

Tundra.

Desert càlid.

Avaluació de competències

La finalitat d’aquestes proves és avaluar les competències bàsiquesassolides en cada bloc d’unitats.

Activitats de síntesi

Les preguntes d’aquesta secció pretenen avaluar els contingutsapresos en els blocs de Geografia i Història.

259

Aquesta taula inclou esdeveniments de diverses civilitzacions. Copia-la en el teu quadern i marcaamb una � el període de la història egípcia amb què va coincidir cada un. Finalment, ordena’ls cronolò-gicament, del més antic al més recent.

L’agricultura era una activitat econòmica important en l’edat antiga, tant a Egipte com a Roma.Observa les imatges i respon:

a) Quantes persones figuren en la pintura egípcia? I en el mosaic romà?

b) Què fa el personatge de la pintura egípcia?

c) Amb quina eina treballa l’agricultor egipci? Quins animals l’estiren?

d) En la pintura egípcia es representen uns quants arbres fruiters. Descriu-los. Esbrina el nom de dosarbres fruiters que es cultivaren a Egipte.

e) Què fan els dos agricultors en el mosaic romà? Amb quina eina treballen? Quins animals l’esti-ren?

f) Quines característiques tenia l’agricultura egípcia? I la romana?

4

3

Avaluació de com

petències

UNITATS 712

258258

Observa aquests dibuixos i respon:

a) Què fa el personatge principal del dibuix 1? Amb quin material treballa?

b) Quines activitats duen a terme els personatges del dibuix 2? Amb quin material treballen?

c) A quina etapa de la prehistòria creus que correspon cada dibuix? Per què?

Observa el mapa del medi natural d’Egipte i Mesopotàmia i respon:

a) Consulta un atles i indica en quins continents es van desenvolupar les civilitzacions egípcia i meso-potàmica.

b) Quin riu travessa Egipte? Quins dos rius corrien per Mesopotàmia?

c) Indica si aquestes ciutats se situaven a Egipte o a Mesopotàmia: Tebes, Ur, Babilònia i Memfis.

2

1

Ava

luac

ió d

e co

mpe

tènc

ies BLOC D’HISTÒRIA

Babilònia

Ur

Lagaix

Assur

NíniveSerralada del Taure

M u n t .Z a g r o

sDesert de

SíriaMar Mediterrània

Mar Negra

MarRoja

MarCàspia

Xipre

Eufrates

Tigris

GolfPèrsic

Desert

Aràbic

Alexandria

Memfis

Tebes

Abu Simbel

Nil

Desertdel Sinaí

EGIPTE

MESOPOTÀMIA

tròpic de Càncer 300 km0

1 :17 853 000

N

1 2

Inici de l’època fosca a Grècia (1200 a. C.).

Inici de la conquistaromana d’Hispània(218 a. C.).

Cultura del vascampaniforme (2500 a. C.).

Els hittites ataquen Babilònia(1930 a. C.)

Inici de la República romana(509 a. C.)

Fundació de la ciutat de CarthagoNova (226 a. C)

Imperi antic(2700-2200 a. C.)

Imperi mitjà(2052-1786 a. C.)

Imperi nou(1567-1085 a. C.)

Baixa època(1085-30 a. C.)

Pintura que representa un agricultor egipci. Mosaic que representa agricultors romans.

VAL 3S1CSLA_00 2011 27/3/11 19:46 Página 5