larevistolaI n s t i t u t E l s P a l l a r e s o s

Número 11 Juny 2012

Carta d’amorEstimat institut,

Encara no em puc creure que ens separem, que prendré un camí dife-rent, un camí ple d’incerteses, d’inseguretats; però també un camí on aprendré a ser més forta, més valenta, on sabré què vull ser o fer, tal com ho vaig fer amb tu.

Quan ens vam conèixer, era encara una nena espantada de tu i del món. Amb tu em vaig fer gran i vaig aprendre significats de paraules tan importants com amor, amistat i companyonia.

Sempre has estat quan t’he necessitat, en els bons moments i no tan bons. En els dolents m’has corregit, has intentat que aprengui dels meus errors i en els bons ... no cal dir res, perquè mai s’oblidaran, ni amb el temps ni amb la distància.

Vas aconseguir fer del poc que teníem un gran tresor. Vam patir, so-frir; però, també vam buscar solucions, i ho vam fer junts. Eres una constant en la meva vida, fa poc vas canviar una mica per fora, però l’exterior no importa si l’interior segueix igual.

Sé que quan sigui lluny, t’enyoraré. Quan pensi en alguna cosa impor-tant, segurament un o dos records seran de tu. Des del començament, hem sigut una família, una família diferent, però una família al cap i a la fi, i aquestes són les millors. Si busques, no en trobaràs cap d’igual: uns d’alts, de baixets, d’alegres, d’intel·ligents, de tímids, d’extravertits, de moderns i, fins i tot, de normals.

Però vull dir-te que sempre et portaré al cor, que els moments viscuts no s’oblidaran, passaran de generació en generació. Encara que jo no sigui al teu costat, sé que em recordaràs, perquè jo també sóc impor-tant per tu.

Per això i per molt més et dono les gràcies. Gràcies INS Els Pallare-sos per aquest quatre insuperables anys. Gràcies professorat per estar amb nosaltres. Gràcies per ajudar-nos a fer-nos grans.

Alexandra Nadolu (4t A ESO)

Equip de redacció:Alexandra Nadolu, Claudia Martí,Alba Navarrete,Ivana Rodríguez,Laura Rodríguez,Xavi Martínez,Joan Ferré,Alumnes de 4t A i B,Alumnes de l’Aula Oberta i Magina Basallote

Coordinació i correccióde textos:Lorena Farnós i Jordi Alemany

Hi han col·laborat:Pilar Reverté,Vanessa Ruiz,Maria Porta,Roser Guasch,Vicent Villena,David Domènech,Guillem Roset,Alba Cabello,Àlex Botella iAlba Buendía

Disseny i impressió:Gràfiques DARCTel. 977 605 661

Demanem disculpes perendavant si ens hem deixatalgun nom o alguna dadaés inexacta.

3

La

re

vis

to

la

Guanyadors de concursos literarisL’institut està d’enhorabona. Durant aquest últim trimestre, tres dels nostres alumnes han guanyat diversos premis literaris.El passat 26 d’abril es va celebrar l’entrega dels premis literaris convocats per la revis-ta Caliu de Vila-Rodona. És el tercer any que alumnes del nostre centre participen en aquest concurs i hi són premiats. L’Àlex Bote-lla de 4t d’ESO l’any passat va guanyar un se-gon premi i aquest any ha obtingut el primer premi de la seva categoria amb el conte La casa del diable. L’Alba Buendía, alumna de 1r d’ESO, ha guanyat el segon premi de la seva categoria amb el relat Mar gelat. Tots dos van ser guardonats amb un lot de llibres i amb la publicació de la seva obra en un llibret editat per la revista Caliu. I el passat 27 de maig l’Alba Cabello de 4t A va recollir el segon premi literari amb el conte En un tres i no res, valorat en 50€ que con-vocava La Defensa Agrària de La Selva del Camp.

LAURA RODRÍGUEZ (3r ESO). Els dies 11, 12 i 13 de gener, els alumnes de 3r d’ESO vam anar d’esquiada, com tradicionalment fan els alumnes de l’INS Els Pallaresos. Vam anar a l’estació d’esquí La Masella, que es troba a Girona. Ens vam dividir per grups de nivell, segons si havíem anat algun cop d’esquiada o no. Hi havia tres grups, un de nivell d’experts i dos d’alumnes que no ha-vien esquiat mai. Cada grup, format per una dotzena d’alumnes, anava acompanyat d’un monitor. Hi havia un quart grup, format per aquells alumnes que feien snow i com que hi havia dos grups molt diferenciats i només hi havia un monitor, els professors acompan-yants van passar bona part de l’esquiada amb ells. Els professors que ens van acompanyar van ser l’Abel Aparicio, la Lorena Farnós, el Joan Ferré i la Vanessa Ruiz. Els alumnes vam progressar molt amb aquestes classes d’esquí i ens ho vam passar molt bé.

Esquiada 2012

La

re

vis

to

la

4

El David és un antic alumne de l’institut. Hi ha cursat els tres pri-mer anys de l’ESO, però aquest any estudia en un centre d’alt ren-diment, per tal de poder compagi-nar els estudis amb la seva passió pel voleibol. Els seus antics com-panys li han volgut preparar uns preguntes per saber com li van les coses. Enhorabona i molta sort, David!

Per què vas decidir marxar de l’institut?Em van oferir una beca esportiva de voleibol, que desitjava des de feia molt temps i no la podia des-aprofitar. Per aquest motiu vaig ha-ver de deixar l’institut i marxar a la “capital”.

Va ser difícil haver de deixar les teves amistats i la família?Doncs al principi no pensava en tot això, però a vegades penso en tots els amics de l’INS Els Palla-resos i els trobes a faltar. Amb la família és diferent, ja que veig els meus pares cada setmana, però també és veritat que els trobes a faltar igualment.

Amb quines diferències t’has trobat amb el canvi d’institut?Al nou institut faig moltes menys hores de classe, 19 hores setma-nals per ser exactes, i tinc més facilitats per poder compaginar l’esport amb l’estudi. És un dels avantatges amb què m’he trobat aquest nou curs perquè és molt més fàcil organitzar-m’ho tot.

Què trobes a faltar de l’INS Els Pallaresos?Doncs hi vaig fer molts amics que ara no puc veure per temes de l’esport i competicions. Tam-bé trobo a faltar la bona relació amb alguns professors del centre i l’ambient “familiar” que hi havia.

Explica’ns alguna anècdota o moment important que t’agrada recordar del teu pas pel nostre institut.Els moments que més m’agraden recordar de l’institut són les fes-tes de carnaval que eren on tots ens ho passàvem molt bé. La fes-ta de carnaval de l’any passat va ser la millor per a mi i aquest any tampoc me la volia perdre i, com ja recordeu, vaig estar veient les actuacions de tots els cursos. Em va agradar molt tornar a veure els meus companys i els que havien sigut professors meus.

Com es diu l’institut on estudies? On vius?Estudio a l’INS Joaquim Blume, en honor a un dels esportistes més im-portants de l’esport espanyol. Ara mateix estic vivint a la Residència Joaquim Blume d’Esplugues de Llobregat amb més de 120 places per a esportistes d’alt rendiment. A la residència visc en una habi-tació amb dos companys més de la mateixa disciplina, i disposem d’una planta amb sales d’estudi, sala amb TV, cinema, futbolins i bi-llars, sala d’ordinadors i menjador.

Estudies més o menys que l’any passat?L’institut és un centre que només accepta esportistes que estiguin al Centre d’Alt Rendiment Català de l’Esport. És un centre en el qual el nivell que ens demanen i les hores d’estudi és menor que als dels al-tres centres, ja que amb la jornada d’hores d’entrenaments no tenim el mateix temps per estudiar que una persona que va a un altre ins-titut. Per aquests motius dedico menys hores a l’estudi.

Com et van les notes al nou cen-tre?Doncs les notes del primer trimes-

tre van ser les millors de l’ESO. Vaig obtenir una mitjana de 7. També s’ha de dir que va ser un tri-mestre més “light” que el segon, el qual em va costar més. I una cu-riositat més és que tots els alum-nes del centre tenim un 10 de nota final a l’assignatura d’Educació Fí-sica, encara que no la fem gràcies a les hores d’entrenament que te-nim a diari.

Com són els professors i com-panys del nou centre?Els companys del nou centre són molt amigables amb qui pots par-lar de qualsevol tema. Els profes-sors ens ajuden moltíssim a com-paginar l’estudi amb l’esport i no ens manen gaires deures, per sort.

Què faràs quan acabis l’ESO?Si segueixo becat al centre, faré el Batxillerat Científico-Tècnic i quan acabi tinc la intenció de fer la ca-rrera d’INEFC.

T’agrada l’ambient d’Esplugues de Llobregat i Barcelona?La veritat és que entre setmana no tinc temps de sortir per Esplugues i menys encara per Barcelona. En-tre els horaris de classe i els entre-naments no tenim hores lliures per sortir a fer un tomb. El diumenge

David DomènechM’agradaria dedicar-meprofessionalment al voleibol

5

La

re

vis

to

la

és l’únic dia de la setmana que vaig per Barcelona i he de dir que m’agrada bastant, però com la tranquil·litat que hi pot haver en un poble, no hi ha res.

T’ha costat adaptar-te a la nova situació?No m’ha costat gens, els companys d’equip m’han ajudat bastant a entrar a la dinàmica del grup i a la nova vida que tinc ara. Al principi va ser tot una mica estrany, sense pares, en una residència amb gent de la meva edat, una nova ciutat... Però al final t’hi acostumes i és com una rutina que segueixes.

Què és el que més t’agrada de viure fora de casa entre setma-na? I el que menys?El que més m’agrada és ser in-dependent, ja que així t’acabes “espavilant”. També m’agrada estar amb gent de la meva edat i conviure-hi en un ambient bastant familiar. I el que menys m’agrada és el no poder veure la família du-rant la setmana i no poder dormir a casa.

Què fas els caps de setmana?Els divendres a la tarda agafo el tren i vaig cap a casa i durant tota la tarda descanso perquè, de l’esforç que faig tota la setmana, arribo a casa sense ganes de fer res. Els dissabtes estic per casa i estudio una mica, ja que entre se-tmana és bastant difícil. A la tarda moltes vegades vaig a veure el meu antic club a Sant Pere i Sant Pau o a vegades vaig a fer un tomb per Tarragona. I a la nit, si no tinc partit el diumenge, a vegades, surto per Salou. Els diumenges al matí és el dia que tinc partit i, quan acabo, vaig a dinar per Esplugues i després ja em quedo a la residèn-cia o vaig a voltar per Barcelona.

Has participat en algun campio-nat?Aquest any estic jugant a la 1a Di-visió Catalana amb l’equip ARC BLUME i, a part, a l’abril, vaig tenir el Campionat d’Espanya per selec-cions autonòmiques que vaig dis-putar amb Catalunya. Vam arribar a la final i ens vam proclamar sub-campions d’Espanya després de

ser derrotats per la selecció anda-lusa. La mala notícia és que aquest campionat era l’últim que dispu-tava amb la selecció catalana com a capità i, al segon partit contra la selecció madrilenya, em vaig lesio-nar després d’un partit molt igua-lat. Vaig fer-me un esquinç de se-gon grau amb trencament parcial dels lligaments i ja donaven per suposat que no jugaria cap partit més. Amb molt d’esforç i treball amb els fisioterapeutes de la se-lecció vaig poder disputar la final, encara que bastant “tocat” i vam aconseguir la medalla de plata.

Com veus el teu futur esportiu? M’agradaria acabar el batxillerat a la Blume. Hi estic molt còmode i, a més, faig el que més m’agrada, així que si tinc en les meves mans renovar o no la beca, segur que firmo per dos anys més. Després m’agradaria seguir jugant i de-dicar-me professionalment al vo-leibol en un equip català o anar a jugar a fora, sempre que pugui compaginar l’esport amb la carre-ra d’INEFC.

Del 15 al 18 de maig els alum-nes de 4t d’ESO vam realitzar el viatge de final d’etapa a Madrid, acompanyats de tres professors: la Maria Moscoso, l’Amina Maduell i el Xavi Mar-tínez. Vam aprofitar aquest tres dies per visitar els llocs i museus més representatius de la ciutat com ara el Museu de Cera, el Parc del Retiro, el Museu del Prado, l’Escorial, etc. També vam tenir temps per divertir-nos en un parc d’atraccions. L’últim dia vam fer compres, tot passejant-nos per la Gran Via. Ens ho vam passar molt bé i, per això, volem donar les gràcies a les persones que han organitzat aquest viatge i han fet que si-gui inoblidable.

l’Amina Maduell i el Xavi Martínez. Vam aprofitar aquest tres dies per visitar els llocs i museus més representatius de la ciutat com ara el Museu de Cera, el Parc del Retiro, el Museu del Prado, l’Escorial, etc. També vam tenir temps per divertir-nos en un parc d’atraccions. L’últim dia vam fer compres, tot passejant-nos per la Gran Via. Ens ho vam passar molt bé i, per això, volem donar les gràcies a les persones que han organitzat aquest viatge i han fet que sigui inoblidable.

Viatge a MadridClaudia Martí, Alba Navarretei Alexandra Nadolu (4t ESO)

CARNAVAL 2012

La

re

vis

to

la

6

Enguany hem celebrat el car-naval al pati del nou centre i hem pogut gaudir de la ima-ginació i la creativitat dels alumnes amb actuacions molt divertides i originals.El premi a la millor disfressa va ser per 1r B. El de millor ball per a 2n B. El de millor imitació per a la classe de 3r A. El premi a la millor actua-ció per a 4t A. I, finalment, el premi especial del jurat per a l’Aula Oberta. La classe de 1r A ens van pre-parar un programa especial del Hormiguero, els de 1r B es van inspirar en el vídeojoc de Mario Bros i van escenifi-car una partida del famós joc amb uns personatges molt ben caracteritzats. Els de 1r C van inspirar-se en el programa Tú si que vales i vam poder gaudir d’actuacions musicals. I, els de 1r D van interpretar diverses escenes d’alumnes que arriben a l’ESO. Els alumnes de 2n A van vo-ler fer una petita escena de la

entre alumnes i professorat. Cal destacar l’actuació d’unes conserges molt modernes i presumides. Els alumnes de 3r B van recuperar un mític personatge com és el de “La Blasa”, qui ens va ballar una cançó actual i moderna. El retorn a la infantesa va arri-bar de la mà de l’Aula Oberta, amb uns nadons ben espavi-lats i graciosos que van inter-pretar una coreografia molt original, tot i portar uns bol-quers força impressionants.

Amb els alumnes de 4t A vam poder reviure els perso-natges més típics d’un circ. Cal destacar les actuacions de l’elefant i els pallassos, la dona elàstica, el forçut o els mims. Finalment, la classe de 4t B va inspirar-se en un gag del Tricicle i ens van es-cenificar un partit de tennis molt emocionant.

La festa de carnaval és una de les més esperades per tot l’alumnat i podem afirmar que la manca de recursos no està renyida amb l’enginy i la originalitat.

original, tot i portar uns bol

sèrie La que se avecina, amb actuacions musicals incloses. Els alumnes de 2n B van ser dels més originals i davant de la crisi aprofitaren les pàgines grogues per disfressar-se de pollastres. La classe de 2n C va voler retre un petit ho-menatge a la cantant nord-americana Whitney Houston. I, la classe de 2n D va reptar el professorat amb una gim-cana força enginyosa. La classe de 3r A va parodiar algunes de les situacions que es produeixen dins de l’aula

7

La

re

vis

to

la

La

re

vis

to

la

8

ALUMNES DE L’AULA OBERTA.La Maria Porta va començar a treballar a l’INS Els Pallaresos l’any passat fent una substitució. Aquest any és tutora de 2n D, fa classes de català, caste-llà, mediació i és una de les encarregades de l’hort del centre. Natural de Llíria (València), fa molts anys que viu a Catalunya. Compagina la seva feina de docent amb la de músic i amb aquestes preguntes l’hem volguda conèixer una mica millor.

Fa molt que ets professora o t’has dedicat a al-gun ofici més?Fa sis cursos que treballo de profe aquí a Catalun-ya, però he treballat des dels 16 anys per poder fer la meva. Sempre m’ha agradat la independència i la llibertat, i això no es podia fer vivint dels “papis”. Com diuen ara “he fet un tastet d’oficis”, de cam-brera a secretària, passant per fornera, pallassa, lu-dotecària i pagesa.

Per què vas decidir ser professora?Vaig estudiar Pedagogia i al principi vaig treballar en altres àmbits no formals, però va arribar un mo-ment en què em va temptar la idea de venir cap aquí. Tot i que em va costar adaptar-me una mi-queta, no he marxat. M’agrada allò que estic fent.

Et va costar molt adaptar-te a nosaltres?No, no, no. Em trobo molt a gust treballant amb vo-saltres. Hi ha dies que ens entenem millor i d’altres que no tant. Però cap problema, d’això tracta la meva feina.

Tenim una curiositat. Tu véns contenta cada dia a treballar? I com marxes?Depèn. Normalment vinc molt contenta cada matí (tot i la lluita amb el despertador, m’encanta la idea de començar un nou dia), però no cada tarda arri-bo igual a casa. A vegades un dia a l’institut poden ser mil conflictes i emocions no sempre fàcils de gestionar. Reconec que en aquest sentit m’afecta tot allò que visc amb els alumnes, sóc profe “jove”,

i alguns dies torno, com diuen al meu poble, amb el “morro tort”.

Fas algun esport? Quin és el que més t’agrada?Sí. M’agrada mantenir el “culete” en forma (riu). Practico capoeira i ara he començat un taller inicial d’acrobàcies. Ja veurem com va. També m’agrada molt gaudir de la muntanya, del mar i dels seus tresors.

T’agradaria tornar a la teva terra amb la família o estàs a gust aquí?Glups! Pregunta delicada i compromesa. A vegades m’agradaria partir-me per la meitat. Una allí i una aquí.

A la Festa de Nadal vam poder escoltar-te tocar el violí? On vas aprendre a tocar-lo?Explicació fàcil: El meu poble es coneix com la “Ciu-tat de la Música”, el meu avi ja tocava el clarinet, el meu pare és músic i gairebé tots els nens acaben passant per l’Escola de Música, és difícil escapar-se. A la meva família hi ha molta tradició musical i a mi és un món que m’apassiona i m’encisa. Des de ben petita he estudiat el violí i ara de gran m’encanta fer-lo sonar.

Sabem que tens un grup de música? Quant de temps porteu?Ai! La Màmbola és una meravella! Portem tres anys rodant i esperem que en siguin molts més! Tenim un estil molt variat, des del soul, el funky, el reggae, el hip hop fins a la rumba.

En quins llocs heu actuat? Tens alguna anècdota interessant? De moment el nostre grup es mou per terres cata-lanes: festes majors, petits festivals i “garitos” de platja són el nostre fort... Ara estem intentant lligar uns concertets per la meva terra, m’encantaria poder tocar per allí... La Màmbola prepara el seu tour per l’estiu 2012. A veure què en surt, estem pendents de confirmar un possible concert a finals de juny a les Barraques de Reus amb motiu de la Festa Major de Sant Pere. Ja us avisarem!

Què en penses, dels alumnes d’aquest institut?Doncs, em sembla que tenen molta sort. Un ins-titut tan maco i potent en un entorn bonic sembla que als nostres dies és una mena d’utopia. Així que m’agradaria recordar-los que és un espai que els per-tany i que poden fer seu.

I per acabar, ens pots recomanar una pel·lícula, un llibre i un grup de música? Buf! Només un? Em costa tant triar. En citaré alguns. De llibres, La mujer habitada de Gioconda Belli o Pa-tas arriba: La escuela del mundo al revés d’Eduardo Galeano. De pel·lícula, Persépolis, basada en el cò-mic de Marjan Satrapi. I pel que fa al grup, depèn del moment, sóc una melòmana empedernida: des de Miles Davis al hip hop de la Mala Rodríguez, passant pels balkans i el flamenc. Tot depèn del moment!

Maria Porta,una professoraamb molt de ritme!

9

La

re

vis

to

la

Primera jornadaper la Pau

El passat 30 de gener, coincidint amb l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, i fins el 3 de fe-brer, vam celebrar al centre la Primera Jornada per la Pau. Les activitats van ser molt diverses i treba-llades des de totes les àrees i a tots els cursos. A mesura que es realitzaven les activitats, vam anar publicant notícies en un blog creat a l’efecte. Si el voleu consultar l’adreça és:http://jornadesperalapau.blogspot.com/2012/01/linstitut-els-pallaresos-al-llarg-de-la.htmlVam encetar la jornada amb música relacionada amb la pau. Es podia escoltar des d’arreu del centre i ens va acompanyar, al llarg de la setmana, a l’hora de tots els patis, entrades i sortides del centre.Com a resultat de les diverses activitats realitzades, el centre va quedar engalanat de murals, pòsters, frases i per més de 1.000 grues fetes de paper. El divendres 3 de febrer, precedit pel seu carismàtic: “atenció...atenció...”, la Kati ens va anunciar que se n’havien aconseguit “1.000 i més!”Això últim, prové de la llegenda japonesa anome-nada Senbazuru (inclosa al blog). És un homenatge a la nena japonesa Sadako Sasaki i per manifestar el nostre rebuig per les guerres i, en especial, per la guerra nuclear.

Per finalitzar la jornada, vam realitzar un acte de cloenda a l’entrada de l’ajuntament dels Pallare-sos. Es va convidar i van assistir alumnat i pares de l’institut i de les escoles, així com públic en general.Per començar, es va llegir un manifest i, seguida-ment, uns texts en català i anglès dels treballats per l’alumnat al llarg de tota la setmana.Per acabar, la contacontes Rat Cebrián ens va ob-sequiar amb una sessió de contes preparada per a l’ocasió.Tot l’acte va estar presidit per la paraula “PAU” feta amb les espelmes confeccionades, en un taller de les jornades, per l’alumnat del nostre centre.La valoració en general és molt positiva i ens convi-da a repetir la jornada el curs vinent.Cal destacar la implicació tant de l’alumnat com del professorat, PAS i ajuntament del poble. Des d’aquí volem donar les gràcies a tothom per fer possible aquesta Primera Jornada per la Pau.

Xavi Martínez

Aquest curs 2011-2012 ha estat de gran activitat per a la coral d’alumnes, una vegada més dirigida per l’Oriol Rodríguez. Hem participat en dues trobades (la Trobada Musical de Secundària, al mes de març al Vendrell, i la Trobada de Corals de Catalunya, al mes d’abril a Girona) i hem fet diversos concerts a l’institut (per exemple el que tancava els actes de la Festa Major). A part dels alumnes, però, enguany els professors també s’han animat a cantar. Aquest curs ha començat la seva activitat la coral de pro-fessors, dirigida per l’Agustí Ruiz.Totes dues corals hem col·laborat en diferents mo-ments de l’any. Hem actuat conjuntament al gim-nàs de l’institut per Nadal, en un concert especial al mes de maig per als alumnes de 6è de l’escola Sant Sebastià i per als pares, i a la festa de final de curs.

L’experiència més original que hem viscut les dues corals, però, ha estat la gravació d’un disc amb les cançons que hem interpretat al llarg del curs. Aquest enregistrament ha estat possible, en gran part, gràcies al Quim Quirós, exprofessor del cen-tre i col·laborador habitual de la coral.

La Coral d’alumnes i professors

La

re

vis

to

la

10

VISCA LA FESTA MAJOR!

Cercavila, olimpíades, cros, concurs lite-rari, diables, castellers, música, tallers (de poesia, perruqueria, polseres, hip-hop, pastissos, malabars, skate, karaoke, safa-tes, batucada…). Els elements clàssics de la festa major van tornar enguany en la quar-ta edició (per primer cop ja al centre nou) d’aquest esdeveniment tan esperat per to-thom.Però hi van haver algunes novetats. Per primera vegada vam obrir la festa major als pares, i un grupet de dotze mares van participar en un taller de tai-txi. També vam estrenar un nou drac (l’anterior, que ja era vellet, no havia resistit el trasllat d’aquest estiu), creat expressament per la Sílvia Es-pejo, mare d’un alumne del centre.

Com sempre, la festa va començar dijous amb la cercavila, que va anar recollint tots els alumnes per les aules per fer-los sortir al pati i començar les activitats. Al llarg del matí, es van disputar les olimpíades. A la tarda, ens van visitar els diables de Torrede-mbarra i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.El divendres va començar amb els tallers i va continuar amb el cros. El final de festa va ser la brillant actuació conjunta de les dues corals de l’institut (la de professors i la d’alumnes). Per acabar, es van lliurar els premis dels diferents concursos i competi-cions que s’havien celebrat durant aquests dos dies. Com ja és tradició, la directora va llegir els seus peculiars versots per finalitzar amb el crit de…

VISCA LA FESTA MAJOR!

Cercavila, olimpíades, cros, concurs lite- Com sempre, la festa va començar dijous

11

La

re

vis

to

lare

vis

to

laVisca la Festa Major!

La

re

vis

to

la

12

L’experiència delGuillem Roset en un PQPI

Ens podries explicar què és el PQPI?És un estudi opcional on aconsegueixes una part de l’ESO perquè no te l’has tret. És una ajuda a poder estudiar més i poder treballar.Quin PQPI estudies? On? Quin horari fas? El PQPI que estudio és d’administració i estudio en un centre que es diu CEOP (centre d’estudis i orientació professional). Quan vaig co-mençar, l’horari era de 9:00 a 14:00. A mig curs ens van afegir un hora i mitja més perquè havíem de fer la pro-va d’accés a cicles formatius més aviat del previst i no te-níem temps. Però ara que ja hem acabat la prova d’accés (per cert, he aprovat amb un 8,62), els horaris tornen a ser com abans.

Quines matèries fas?Les matèries que faig són les següents: català, caste-llà, matemàtiques, anglès, socials, informàtica, mecano-grafia i introducció al servei laboral.

Quina és la que més t’agrada?A mi la que més m’agrada és mecanografia, que consisteix a saber escriure bé amb el teclat de l’ordinador sense mirar-lo i amb els dits en la posició correcta, mitjançant un programa que es diu “Me-casoft”. És bastant divertit.

Després del PQPI, què faràs?Després del PQPI seguiré estudiant un cicle formatiu de grau mitjà, però encara no tinc clar quin cicle vull estu-diar.

El tracte amb el professorat és diferent?Sí, allí els professors sempre estan damunt teu i repetint-te sempre les mateixes co-ses perquè puguis recordar-ho millor.

Què és més difícil, l’ESO o el PQPI?Per a mi, l’ESO és més com-plicat, però això sempre depèn de la persona i del que vulguis estudiar.

Et penedeixes de no haver acabat l’ESO?En part sí i en part no. Sí per-què almenys tindria alguna cosa més d’estudis a l’hora de treballar. No perquè ara sé que puc seguir estudiant sen-se l’ESO i treballar.Què trobes a faltar de l’institut?Trobo a faltar a tots els com-panys de classe i els de tot l’institut. També s’ha de re-conèixer que trobo a faltar la coral i el professorat (riu).Quin és el millor record o anècdota del teu pas per l’institut? El bon companyerisme que hi havia entre els alumnes i en-tre els professors.Què et sembla el nou edi-fici?Crec que ha quedat molt bé. Un dia he d’entrar a veure’l millor.Com et veus d’aquí deu anys?D’aquí deu anys no sé com em veig… Potser tatuant, potser tocant amb un grup, potser assegut en una oficina i treballant… Mai se sap.Bé, gràcies a tots per conce-dir-me aquesta entrevista i ja ho sabeu: si necessiteu algu-na cosa, aquí estic per al que vulgueu. Una abraçada ben forta!!!

Ivana Rodríguez (4t ESO)El Guillem Roset és un exalumne de l’institut que enguany ha començat a estudiar un PQPI (programa de qualificació professional inicial). Aquest tipus de formació està destinat a alum-nes que ja tenen 16 anys però no han acabat l’ESO. Parlem amb ell perquè ens expliqui en què consisteix i com li va aquesta nova experiència, que alguns dels nostres companys tam-bé començaran el curs que ve.

13

La

re

vis

to

la

BÀSQUETEquip infantil femení de bàsquet: Va co-mençar de manera irregular, però a la segona fase va guanyar gairebé tots els partits.Equip juvenil masculí de bàsquet: Molts dels jugadors s’estrenaven en aquest esport i han anat millorant partit a partit, tot i començar la lliga al març han estat capaços de guanyar un partit i competir-los tots.

FUTBOLInfantil masculí de futbol sala: A mesura que ha anat avançant la temporada ha millorat el seu rendiment i a la segona fase ha quedat campió.

Cadet femení de futbol: van deixar el llistó molt alt el curs passat; però, tot i ser només vuit jugadores, han complert jugant tots els partits. Fins i tot han arribat a la semifinal terri-torial que van perdre per 1 – 3 davant l’Institut Ramon Barbat de Vila-Seca.

HIP HOPHem estrenat aquest esport al centre i les

noies ja es van atrevir a fer una petita actuació per Nadal, esperem tornar-les a veure damunt l’escenari l’últim dia del curs.

CURSES D’ORIENTACIÓEls alumnes que han participat en aquest es-port han disputat tres curses: al Parc de la Ciutat de Tarragona, al Parc de la Llera del riu Francolí i a Altafulla. En aquesta última cursa es van lliurar els premis d’aquesta competi-ció en la qual van ser guardonats els següents alumnes de l’institut:

- Campionat Territorial: David Cabré (2n in-fantil masculí), Aida Roca (1a infantil femení) i Aina Aranda (3a infantil femení).

- Triatló (bitlles, tir amb arc i orientació): David Cabré (campió infantil masculí), Ariadna Gómez (campiona infantil femení) i Elias Dai-miel (campió cadet masculí).

Aprofitem l’ocasió per felicitar l’alumne Javier Cabello de 2n C pel seu títol de campió estatal de judo.

Activitats extraescolarsesportivesJoan Ferré

S’han acabat les competicions dels nostres esportistes i estem molt contents que hàgiu portat el nom del nostre institut per molts indrets.Després de tants mesos practicant esport el més important és haver mantingut la constàn-cia en els entrenaments i haver compartit molts moments especials que no es reflecteixen només nombrant els resultats esportius. A continuació, farem una petita menció del recorre-gut dels equips de l’institut.

La

re

vis

to

la

14

Acabem el curs amb dos qüestionaris. Aquest cop volem conèixer una mica més dues pro-fessores que formen part del Departament de Socials i Història: la Vanessa Ruiz i la Pilar Reverté.

El qüestionari

Vanessa Ruiz

El principal tret del teu caràcter... La força de voluntat.

La qualitat que valores més d’un noi... La sinceritat.

La qualitat que valores més d’una noia... La mateixa que l’anterior.

El que més aprecies dels teus amics... Saber que hi són.

El teu defecte principal... La indecisió.

La teva activitat preferida... Qualsevol relacionada amb la muntanya (des de l’alpinisme fins anar amb bici, caminar...) i viatjar pel món amb una bona motxilla.

Seria la teva desgràcia més gran... Millor no pensar-hi.

El que no t’agrada del teu aspecte físic... Quan els alumnes han de fer exàmens m’he de posar les ulleres per veure millor els qui copien!

El que voldries ser... Quan estudiava volia ser arqueòloga per buscar la maledicció de Tutankamón però ràpid vaig pensar que l’Indiana Jones ho faria millor que jo!

El país on voldries viure... A Catalunya! (pots baixar del Pirineu i prendre un bany a la bonica platja de la Torre el mateix dia!).

El color que prefereixes... Els colors càlids d’un desert.

El menjar que més t’agrada... Uns bons musclos del Delta.

L’animal que prefereixes... Els isards quan s’enfilen per la muntanya.

Les teves lectures preferides... Ara estic llegint Áfricas de Bru Rovira.

La teva música preferida... Escolto tot tipus de música. Puc escoltar des de música àrab fins a una bona rumba catalana.

La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... El jardinero fiel i el Quèquicom del Canal 33 (els alumnes ja ho saben...).

Els teus herois o heroïnes de ficció... No n’he tingut mai, però l’Arale és la primera que em ve al cap.

Els teus herois o heroïnes de la vida real... Són aquells que saben retirar-se a temps ... Diuen que sempre és una victòria.

El que detestes per sobre de tot... La hipocresia.

Un do que voldries tenir... Ara que estic a la coral, cantar bé i tocar algun instrument!

15

La

re

vis

to

la

Pilar Reverté

El principal tret del teu caràcter... Depèn del dia...La qualitat que valores més d’un noi... Les mateixes que valoro d’una noia.La qualitat que valores més d’una noia... Les que valoro d’un noi ;) Suposo que la trans-parència i l’alegria per igual.El que més aprecies dels teus amics... Que em facin riure. Crec que els amics han d’estar per als bons moments més que no pas per als dolents. Per mi, un bon amic és qui s’alegra i comparteix que les coses em van bé, i quan no em van bé em fa passar una bona estona, em fa oblidar que no em va bé.El teu defecte principal... La indecisió, la incontinència verbal,... tampoc cal fer una llista, no?La teva activitat preferida... Fer jardí en un dia assolellat.Seria la teva desgràcia més gran... No vull ni tan sols dedicar-hi un pensament.El que no t’agrada del teu aspecte físic... De vegades tot, de vegades res.El que voldries ser... El que sóc però en versió millorada. El país on voldries viure... A Catalunya, estic enamorada del meu país, m’entristiria molt haver de marxar. El color que prefereixes... El negre.El menjar que més t’agrada... Hamburguesa amb formatge i ceba, patates braves i una bona pel·li per acompanyar.L’animal que prefereixes... M’agraden els cavalls però no concebo la meva vida sense un bon gos que em rebi afable quan arribo a casa.Les teves lectures preferides... Els clàssics universals: Stendhal, Oscar Wilde, Charles Dickens, German Hesse... Però sens dubte, la meva obra preferida és El Senyor dels anells de J.R.R. Tolkien La teva música preferida... M’agrada molt la música, tota la música, però hi ha dos grups que no em canso d’escoltar: Pulp i The Cure.La teva pel·lícula o programa de televisió preferit... Els Simpsons. També ric molt amb l’APM de TV3.Els teus herois o heroïnes de ficció... V de Vendetta.Els teus herois o heroïnes de la vida real... Estic envoltada d’herois: alumnes que lluiten per superar-se i superar els obstacles que troben, companys que s’entreguen al 100%, pa-res que no llencen la tovallola o que accepten els seus fills tal com són.El que detestes per sobre de tot... No poder passar més temps de lleure amb el meu marit i la meva filla. Un do que voldries tenir... M’hauria agradat ser escriptora.