la revista de santa pau – nÚm. 12 – … · vam cedir a l'ampa i per tant ara no en podran...

CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU – NÚM. 12 – DESEMBRE 2010

2

CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Serv

eis

Serveis mèdicsAmbulatori Santa Pau .........972 680 264Servei d’Urgències..............................061Ambulatori Can Blanc..........972 274 093Hospital Comarcal...............972 261 800Farmàcia M. Teresa Soler.....972 680 159

Serveis socialsConsell Comarcal ................972 274 900Mossos d’Esquadra .....972 541 700 / 088Consorci de BenestarSocial de la Garrotxa ...........972 266 644

Serveis religiososParròquia.............................972 680 016

Serveis comunicacionsTaxis .............972 680 467 / 629 560 286TEISA..................................972 260 196

Serveis Oficines PúbliquesAjuntament..........................972 680 002......................www.santapau.catPatronat de Turisme.............972 680 349Jutjat de pau ........................972 680 002

Centres culturalsCEIP Joan Maragall .............972 680 059Llar d’Infants972 680 526 / 649 925 971Centre Cívic de Santa Pau ...972 680 328Centre Cívic Can Blanc .......872 980 144

CroscatLa revista de Santa Pau2a època

EDITA:AJUNTAMENT DE SANTA PAU

CONSELL DE REDACCIÓ:Joan Plana Turró, Xavier Martí,Albert Reixach, Mateu Batlle,Vidal Garcia, Francesc Ricart,Francesc Collelldevall, Albert Planas,Jaume Pujolàs, Jacint Garrigolas,Tura Soler, Esther Badosa,Joan Brosa, Roser Sala, Àgata Guinó,Jordi Zapata, Imma Clos,Miquel Àngel Fumanal,Servei Meteorològic de Can Pauet

PORTADA:La Fageda d’en Jordà, 2010(Foto: Pep Sau)

DISSENY GRÀFIC:MAGDA DISSENY, SL - Magda Pujolàs

IMPRIMEIX:Gràfiques Garrotxa, SL

DIPÒSIT LEGAL:GI-1072-2001

Si voleu col·laborar amb la revistaCROS CAT de Santa Pau, us hi voleuanun ciar o bé voleu aportar-hi els vos -tres comentaris i/o suggeriments, us po -deu adreçar a:[email protected]

AGRAÏMENT:Volem agrair a l’Ajuntament de SantaPau, a la Diputació de Girona i a totesles cases comercials que ens han donatsuport econòmic, la seva col·laboració,que ha fet possible l’edició d’aquestarevista. També ho fem extensiu a totaaquella gent que ens ha facilitat infor-mació i ajuda de manera desinteres-sada.

Moltes gràcies!

Les fotografies que surten publicadesen aquest número de la revista Croscatsón d’Esther Badosa, Jaume Pujolàs,Pep Sau i de diferents entitats de SantaPau.

SumariEditorial ...............................................3Fidel Batlle (Fesol d’Or) .....................4Gemma Colom (Pubilla’10)................5Xevi Domènech (Hereu’10)...............7Memoràndum......................................9Contes i Llegendes ............................16Esports ...............................................18Premis Salvador Reixach ................20“La Colla” de Santa Pau....................21Les visites turístiques......................23Abans i ara ........................................25L’església de Sant Martí ..................26Meteorologia .....................................28Biografies i Passatges (II) ...............30Passatemps........................................31

Dossier Prisma: Turisme Cultural

[email protected]

Ajuntament de Santa Pau

Edit

oria

l

3

E D I T O R I A L CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Es va acabant el 2010. És un bon moment per fer balanç de l’any santa-pauenc amb la revista Croscat a les mans. Aquest cop compta amb forçapàgines afectades per una vella obsessió del consell de redacció: el patri-moni del nostre terme. Sigui com sigui, no es pot considerar una maniaincurable. Enguany hi ha uns quants motius per la tria. D’entrada, s’ha

reprès el camí apuntat en l’edició de 2007, en què es dedicava el primer Prismaal futur del turisme de qualitat a Santa Pau.

En concret, s’ha decidit consagrar la secció monogràfica de la revista a una versióresumida del Full de ruta per al turisme cultural, elaborat per l’empresa Culturà-nia i presentat fa uns mesos davant del col·lectiu d’empresaris i gestors turístics delmunicipi. Com podrà veure el lector, les propostes d’actuació abracen elementsprou diversos: l’oficina de turisme, el castell i les relacions amb el Parc Natural dela Zona Volcànica, així com la retolació i la senyalització d’itineraris i elementsdestacats dins del casc urbà.

No ha estat, però, l’únic estudi a propòsit del turisme a Santa Pau que s’ha elabo-rat els darrers temps. Des de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural s’haemès un informe entorn del perfil i dels comportaments més habituals dels visitantsdel nostre poble al llarg de l’any 2009. La revista inclou un resum dels resultatsobtinguts a partir d’enquestes i les conclusions a què s’ha arribat. Així mateix,enguany s’ha intentat passar de la teoria a la pràctica. S’evidencien les dificultatsper conservar el patrimoni arquitectònic en la crònica d’un projecte dissenyatper a la rehabilitació de la coberta de l’església de Sant Martí, però que, finalment,no s’haurà pogut fer realitat.

Al capdavall, el contingut de gairebé totes les pàgines del Croscat entraria dinsd’una accepció àmplia del terme patrimoni. Són un llegat que no té preu la majoriad’activitats (festes, aplecs i celebracions col·lectives en general) recollides al Memoràn-dum o en apartats específics. També constitueix un bé pel poble el fet d’acollirl’acte d’entrega d’uns premis per a treballs de recerca de batxillerat que s’han conso-lidat en l’escena educativa i social de la comarca. I, és clar, d’entre el costumari ipatrimoni etnològic gestats les últimes dècades, una de les joies: el pessebre vivent,rescatat per aquest Nadal del traster de les tradicions arraconades.

Mentre la maqueta de dimensions reals del recinte medieval es prepara per acollirles figures humanes del pessebre, us desitgem Bones Festes i una bona entrada d’any.

CONSELL DE REDACCIÓ DE LA REVISTA EL CROSCAT

El patrimoni deSanta Pau: de lespedres a les tradicionscompartides

4

E N T R E V I S TACroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

PER TURA SOLER >

Fidel Batlle Batlle

FIDEL BATLLE BATLLE

“FESOL D’OR 2010”Va néixer el 1940. Des de benjove, quan encara era un neni només tenia 12 anys ja vacomençar a seguir els passosdel negoci familiar i va agafarla paleta i es va posar a treba-llar de manobre. La seva pri -mera obra la va fer a CanPauet, en una època llunyanaquan van reformar el local onarreglaven bicicletes i la feinaera molt dura perquè l'aigual'havien de carretejar del riuamb samals. I casualitats de lavida, la seva darrera obraabans de jubilar-se també vaser a Can Puet, on hi va realit-zar la darrera reforma delpopular bar. Durant quatreanys, del 1897 al 1987 enFidel Batlle, va ser alcalde deSanta Pau.

• Què et queda més present a lamemòria d'aquells anys al capdavant del'Ajuntament?

– ”Dons durant el meu mandat va serquan es va materialitzar l'agermanamententre Santa Pau i Licodia Eubea, encaraque el viatge que va portar molta gentdel poble a Sicília es va fer quan jo ja ano era alcalde i per motius personals nohi vaig poder anar”.

• I va haver moments durs...?– ”Ui, si. El més dur, es pot dir terro-

rífic, va ser el conflicte que va sorgir ambla secretària Montse Arnedo i vam acabaramb litigis judicials a tort i a dret i haventd'indemnitzar-la. Però també ens vamtrobar al davant i sense haver tingutopció a estudiar res, la declaració deprotecció de la zona volcànica de laGarrotxa. No ho vam tenir fàcil”.

• Però el cas és que, tot i deixar l'al -cal dia, vas seguir uns anys de regidor idesprés vas continuar treballant pel

poble a través de diferents entitats– ”Sempre he estat vinculat a les

associacions, sobretot el consell parro-quial, la Colla de Santa Pau, el Pessebre.Al pessebre hi vam treballar molt i molt,sobretot durant els darrers cinc anysdarrers, entre el 2000 i el 2005, quan espot dir que entre quatre persones hofèiem tot. Va ser molt dur perquè teniesla sensació que ho podries assumir tot.Tot el dia paties pensant que podria fallaralguna cosa...”

• Ara una nova comissió ha deciditfer renéixer el Pessebre de Santa Pau.Com ho veus?

– ” Tant de bo que ho tornin a arriari se'n surtin amb l'organització i amb elfinançament. L'antiga comissió tenia unsdiners però ara ja fa un temps que elsvam cedir a l'AMPA i per tant ara no enpodran disposar”.

• Saps per quina de les teves moltesfacetes et van guardonar amb el fesol d'or?

F E S O L D ’ O R 2 0 10

“SEMPRE HE ESTAT VINCULAT A LES ASSOCIACIONS, SOBRETOT ELCONSELL PARROQUIAL, LA COLLA DE SANTA PAU, EL PESSEBRE…”

5

E N T R E V I S TA CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

La pubilla de Santa Pau d’enguany és laGemma Colom Orri, o com molts també laconeixem com al Gemma de Ca l’Orri. LaGemma va néixer un 23 d’agost de 1991 i ésuna noia particular d’aparença dòcil i fina,però d’esperit fort, això ho demostra que unade les seves aficions i l’esport que practica ésel futbol. Una afició tradicionalment reser-vada a la població viril però que a ella nol’espanta pas. Professionalment, la Gemmaaspira a ser, com diu ella, una bona especia-lista sanitària, per això està estudiant actual-ment segon d’infermeria. AL nostra pubillatambé mostra un interès per la cultura, ja queli agrada llegir, la música i el cinema, tot i aixòno oblida quedar amb els amics.• Què és el millor de representar Santa Paucom a pubilla?

– Representar el poble de Santa Pau és unaoportunitat única que em permet continuaramb una tradició catalana molt arrelada alnostre poble com és el pubi llatge i donar-lo a conèixer a totes les trobades que fem aaltres poblacions d’arreu de Catalunya. Aixòtambé em permet conèixer a molta gent queestà relacionada amb aquest món i visitarpobles i racons del nostre país que probable-ment no hagués descobert ni visitat mai.

• Feu molts viatges i sortides? Us treu moltde temps per als estudis? A nivell personalcompensa la dedicació? T’has trobat ambalguna anècdota curiosa?– Hi ha molts pobles que per el comiat il’elecció dels nous representants organit-zen una trobada de tots els hereus i pubilles

GEMMA COLOM I ORRI

“PUBILLA 2010”

Gemma Colom

– “No sé per quin motiu. Però per alguna cosa me'ldeuen haver donat! (riu amb cara de murri) El que pucassegurar és que mai se m'havia acudit que me'l dones-sin. Actualment dedico molt temps al consell Parro-quial i a tenir cura de l'església i molt especialment delpessebre que ens ajuda a recaptar molts diners peròtambé necessita moltes atencions, perquè se li ha deposar aigua cada setmana i cal renovar-ne els elementsvegetals de tant en tant…”.

• Teniu obres previstes per l'església?– “Ara projectem canviar la porta d'entrada i condi-

cionar l'accés perquè sigui viable per a la gent que vaen cadira de rodes”

• L'església rep molts visitant, la recapta del pesse-bre ho demostra, estan segures les joies del museuparroquial?

– “Estan ben custodiades i blindades i crec que nohi ha risc que se les enduguin. Jo encara estic orgullósperquè ja la meva mare les va salvar durant la guerrai durant molt de temps les va tenir guardades en unamagatall perfecte a casa meva, quan vivíem al costatde l'església, i gràcies a això, el tresor ara encara és alpoble. A part d'això, també hem fet invents enginyo-sos perquè no ens robin ni les almoines del caixó. (norevelem el giny per motius de seguretat)”.

• Si tu haguessis de decidir a qui donar el guardóen la propera edició, qui proposaries?

– “Ui, ha molta gent que se'l mereix. Ara per ara elsmembres de la Colla de Santa Pau som els més benefi-

ciats en fesols d'or. Però queda molta gent que encarase'l mereix”.

• Segons el teu criteri, que és el millor que tenima Santa Pau?

– “El millor, sense discussió, el poble com a conjuntmonumental. És un marc que no el trobes enlloc”.

• Quines possibilitats hi veus de poder restaurar elcentre d'aquest conjunt monumental: el castell?

– “Es molt difícil perquè és molt costós. Si hi hagues-sin diners, les dificultats tècniques i materials per a fer-hi obres se superarien, però si no hi ha finançament…”

• Quina opinió en tens que l'Ágata Ruiz de la Prada,hagi aconseguit el títol de baronessa de Santa Pau?

– “Amb tots els respectes per aquesta senyora, nomésté el títol i no té cap vincle amb la població”.

• Doncs suposo que no compraries cap dels seusoriginals dissenys i tampoc la convidaries a sopar simai vingués...?

– “Ui no, no”.

• I, per acabar: et sembla que el gestionem bé elpotencial turístic de Santa Pau?

– “Penso que potser no ho aprofitem del tot perquèmolts visitants se'ns desvien cap a la Fageda i cap aOlot, que saben vehicular el seu poder de capitali-tat”.

Acabada l'entrevista el dipositari del fesol d'or, se'nva a triar fesols, dels comestibles, l'autèntic tresor gastro-nòmic.

P U B I L L A D E S A N TA PA U 2 0 10PER ÀGATA GUINÓ >

6


de Catalunya. Així doncs, hi ha moltes sortides i llocs peranar sobretot a l’estiu. Una trobada consisteix en fer unacercavila pel poble, seguidament assistir a l’acte de comiati elecció, a més dels parlaments i a continuació fer un soparconjunt i quedar-se a la festa que orga nitza cada població.

• Creus que és important la figura de la pubilla per fomen-tar la cultura catalana? Pots reivindicar la cultura catalanades de la teva posició?– Crec que les figures de l’hereu i la pubilla són molt impor-tants per recordar als catalans que la nostra cultura és moltrica i que segueix viva. Al mateix temps serveix per desper-tar la curiositat i interès de molts ciutadans i per apropar lesnostres tradicions a gent de fora.

• Avui en dia les figures de l’hereu i la pubilla encara tenensentit? O són una tradició del passat?– El pubillatge és una tradició viva que uneix a joves ambganes de fomentar la cultura catalana i compromesos ambel seu país, només cal anar a una trobada per poder-ho verifi-car. Inicialment les figures de l’hereu i la pubilla tenien unsentit i una finalitat ben diferent a la d’avui, però consideroque aquesta tradició té una gran importància i que s’ha decontinuar fomentant perquè no es perdi.

• Creus que és important conservar les tradicions i per què?– Les tradicions són el que ens caracteritza i ens diferenciadels altres països. Cal conservar-les i fomentar-les ja que ensidentifiquen com a catalans.

• Què et sembla que és el millor de Santa Pau?– Tothom que hagi visitat Santa Pau estarà d’acord en queés molt difícil escollir el millor del poble. Podria ser la PlaçaMajor, la Vila Vella, els paisatges… Tot i això, jo em queda-ria amb el tracte familiar que els santapeuencs et donen il’ambient que es respira al poble.

• I el pitjor?– Si vius a Santa Pau i no tens un vehicle propi és difícildesplaçar-te, per tan, considero que li falta estar més bencomunicat.

• Què trobes que hi falta?– Crec que falta una piscina pública i una biblioteca.

• Si haguessis de triar un personatge especialment carismà-tic del poble, a qui escolliries?

– Hi ha molts santapauencs que són especialment conegutsi populars al poble com en Pauet (per ser el nostre meteo-ròleg), en Pere Munic (per la seva felicitat i joventut) o enXart (per la seva empenta i energia). Però un dels que emcrida més l’atenció és en Pep de Can Pere Petit per la sevafilosofia de vida i la seva manera de fer.

• Si ocupessis un càrrec a l’Ajuntament, què seria el primerque faries per millorar el poble?Com he dit abans crec que al poble li falta una piscina públicai una biblioteca, per tant si ocupés un càrrec a l’Ajuntamentintentaria iniciar els tràmits per aconseguir-ho. Tot i aixòsóc conscient de que és molt difícil i molt costós tirarendavant un projecte d’aquestes magnituds.

• Creus que el poble té prou serveis per al jovent? I per a lagent gran?A Santa pau hi ha molts serveis per els joves . Sovint s’orga-nitzen diferents activats com cursets, xerrades informatives,sortides… a més d’autocars per les Festes del Tura entrealtres. En el cas de la gent gran crec que faltaria un dispen-sari més accessible, ampli i funcional.

• S’hauria de promocionar més el turisme a Santa Pau?– El turisme és un sector molt important per Santa Pau.Considero que sempre s’ha promocionat molt bé però ara,en temps de crisis hauríem de fomentar el turisme a la tempo-rada baixa amb activitats diferents per atraure la gent.

• Quin és per a tu el pitjor problema de la nostra societat,en general?– L’atur és un greu problema de la nostra societat actual.Cada vegada és més difícil trobar feina i més si ets jove i notens experiència.

• A quin personatge de la vida pública catalana (polític,actor, famós...) t’agradaria conèixer personalment?– Una de les persones que sempre he pensat que m’agra-daria conèixer és en Pep Guardiola, no tant perquè siguientrenador del Barça, sinó més per la seva serenitat itranquil·litat (almenys aparent) en els moments de méspressió i estrès.

• Amb qui no t’asseuries a la taula encara que et convidés?– Crec que amb qui no m’asseuria seria amb Josep Cuní,és una persona que em fa posar molt nerviosa.

En Xevi Domènech, nascut al 10 d’agost de1992, és l’hereu del nostre poble aquest any.Molts també el coneixen perquè és en Xevide “Martinyar”. L’he reu ha fet un curs pont,per poder accedir a uns millors estudis pelfutur. Els esports que practica són el futboli l’enduro, per tant amb aquest últim ja estàdient que és un aficionat de tot el món delmotor en general. És curiós. però afirma quela seva aspiració a la vida és ser feliç, unacosa que avui en dia molts obliden i que ellté molt present.

•Què és el millor de representar Santa Paucom hereu?– Per mi el millor de ser hereu és poderrepresentar Santa Pau per tot Catalunya.Poder viatjar, viure experiències, conèixernous pobles i fer conèixer el meu poble.Sentir-me orgullós quan em diuen “ Ah! Etsd’allà d’on són els fesols!”

•Feu molts viatges i sortides? Us treu moltde temps per als estudis? A nivell personalcompensa la dedicació? T’has trobat ambalguna anècdota curiosa?– Intentem assistir a totes les sortides, tot ique no sempre és possible, a vegades has deposar prioritats. Normalment les sortidessón el cap de setmana, per tant, més quetemps d’estudi treu temps de lleure. Ara bé,cada sortida és una aventura, una bonicaexperiència per recordar, i per tant,compensa de sobres el temps que hi dedico.Durant el temps que porto dins el món depubillatge he pogut viure moltes experièn-

cies, però una anècdota curiosa va serl’esbroncada que em vaig emportar el dia del’elecció de l’hereu i la pubilla de la Garrotxa,quan a dos quarts de sis de la tarda havia deser a l’Ajuntament d’Olot, i a les 5 encaraera al mig de la muntanya buscant bolets.

• Creus que és important la figura de l’hereuper fomentar la cultura catalana? Pots reivin-dicar la cultura catalana des de la tevaposició?– Crec que sí que és important la figura del’hereu i la pubilla perquè són unes figuresmolt catalanes, que representen les nostrestradicions, les nostres costums, la nostrapersonalitat, la nostra terra...Actualment la figura de l’hereu i la pubillano està molt valorada, hi ha molta ignoràn-cia en aquest camp, i no només per part dela població sinó fins i tot de persones de lesquals esperaríem un mínim de culturageneral. De totes maneres, crec que el simplefet de portar una banda o una faixa, el vestittradicional, i l’orgull de ser hereu i pubillaés una manera de reivindicar la nostracultura. Fer-la viva.

• Avui en dia les figures de l’hereu i la pubillaencara tenen sentit? O són una tradició delpassat?– Actualment encara té molt de sentit aques-tes figures, és més, en aquest moment lasocietat tendeix a veure les tradicions comuna cosa passada de moda, crec que la figurade l’hereu i la pubilla té més sentit que mai,perquè no deixa de ser una representació de

7


XEVI DOMÈNECH

“HEREU 2010”

Xevi DomènechH E R E U D E S A N TA PA U 2 0 10

BAR

Can PauetC/ Major, 15 - Tel. 972 68 01 16

SANTA PAU

Restaurant MasnouGrederes - Tel. 972 68 00 61 - 17811 SANTA PAU

PER ÀGATA GUINÓ >

8


les nostres tradicions, del jovent que estima la nostra terra.La figura de l’hereu i pubilla ha de formar part del nostrepassat, present i futur.

• Creus que és important conservar les tradicions i per què?– Les tradicions són part de la nostra societat, formen partde la nostra cultura, de la nostra manera de ser, formen partdel nostre passat i hem de lluitar perquè formin part delnostre futur. Les tradicions són les que ens identifiquen coma catalans, hi aquest sentiment que ens uneix a la terra, nos’hauria de perdre.

• Què et sembla que és el millor de Santa Pau?– Els santapauencs tenim la sort de viure al poble més bonicdel món. El nostre poble té moltes coses bones, però per mila millor és l’entorn en el que vivim. Com he comentatanteriorment m’agrada practicar rutes amb moto, i l’entornde Santa Pau és ideal per gaudir d’aquest esport.

• I el pitjor?– Que no puc gaudir tan com voldria de l’entorn, al ser unparc natural les rutes amb moto, estan limitades. Però aixòno vol dir que no estigui d’acord en la protecció del nostreentorn.

• Què trobes que hi falta?– M’agradaria que Santa Pau tingués una piscina municipal iun circuit per anar amb moto durant les hores lliures.Tambéhi trobo a faltar pisos pel jovent, treball,…

• Si haguessis de triar un personatge especialment carismà-tic del poble, a qui escolliries?– No sabria dir qui escolliria,… Em decantaria més perassociacions que donen vida al poble; com el casal de lesavies que han fet el nostre vestit, els marxosos de Santa Pau,el centre, Can Pauet, Cal Borratx…

• Si ocupessis un càrrec a l’Ajuntament, què seria el primerque faries per millorar el poble?– Intentaria facilitar la vida de les persones grans: canvia-ria de lloc el dispensari, habilitaria un lloc perquè es reunis-sin,.. com també un lloc per tots els santapauencs i santapa-

uenques per poder reunir-nos allà, fer activitats, fer méspoble, fer més pinya.

• Creus que el poble té prou serveis per al jovent? I per a lagent gran?– Com he comentat anteriorment crec que falta algun locali canviar de lloc el dispensari per la gent gran, pel joventtenim “el centre” i “Can Pauet” i ara per fer activitats suposoque utilitzarem el polisportiu.

• Encara s’hauria de promocionar més el turisme a SantaPau?– Crec que Santa Pau està ben promocionat, tenim un poblei un entorn que crida per ell sol, els turistes. De totes maneres,s’ha de continuar promocionant per donar-lo a conèixer.

• Quin és per a tu el pitjor problema de la nostra societat,en general?– Un dels problemes que té la nostra societat és el racisme,fet que cada vegada és pitjor. La crisi, la falta de treball,..etc. també és un greu problema.

• A quin personatge de la vida pública catalana (polític,actor, famós…) t’agradaria conèixer personalment? – M’agradaria conèixer l’Ivan Cervantes “endurista” profes-sional i en Dani Sordo, pilot de rally.

-I amb quin no t’asseuries a la taula encara que et convi-dés?– Amb qualsevol persona que no respecti els drets o lesopinions dels altres.

Placeta de Sant Roc, 2Tel. 972 68 02 02

SANTA PAU (Girona)

9

M E M O R À N D U M CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

C. Major, 12 - 17811 SANTA PAU (Girona)Tel. / Fax 972 68 04 01

e-mail: [email protected] Pujolí, 11

17811 Santa Pau • Tel. 972 68 02 73

2009DESEMBRE• Es presenta a Santa Pau l’agenda Llatinoameri-cana-mundial 2010-11-06.• Edició del calendari local i de la revista Croscat. • Quines al nucli de Santa Pau i Can Blanc, orga -nit zades pels marxosos de Santa Pau, La penyaJove, l’AMPA i el CPSP. Missa del Gall i xocola-tada i Missa de Nadal a Sant Miquel de Sacot. • Se celebra l’Aplec de Santa Llúcia de Trenteres,amb una cantada de Nadal per part del grupODEA acompanyats per un cor infantil i ambtorrons i garnatxa per tothom. Aquest any bontemps i la missa es va celebrar a fora l’església. • Es realitza la consulta popular per la indepen-dència de Catalunya. Un 40,76 % de participa-ció. 534 ciutadans diuen SÍ a la independència.

• El casal de la Gent Gran celebrà anticipada-ment el Nadal amb una sortida a coll de Condreu.• Es presenta la segona guia del projecte El Camí“dels volcans a la terra dels mites” on s’inclouSanta Pau. • S’inicien activitats al CC de Can Blanc ambgimnàstica per la gent gran i informàtica.• Pastorets de l’escola Joan Maragall al CentreCívic de Santa Pau. L’escola fa un pessebre coope-ratiu que s’exposa a l’ajuntament durant les festesnadalenques. A final de mes sortida dels nens inenes al Nadal Diver d’Olot. • Representacions amb molt d’èxit dels Pastoretspel grup Terrabruna. • Durant l’any 2009 l’oficina de Turisme vaatendre més de 94.000 visitants.• Francesc Ricart i Coll rep el 1r Premi de prosa“Els músics del 39” a Organyà (Alt Urgell). Així

mateix, també rebé el 3r Premi de Contes i Llegen-des a la vora del Foc, al Consell Comarcal de laSelva –Santa Coloma de Farners.2010GENER• A 1 de gener de 2010 a Santa Pau som 813homes i 789 dones, és a dir un total de 1602persones.• A l’estació metereològica de Can Pauet, comcada any es va fer la prova de la ceba per saberquin temps farà durant l’any.• Es crea una comissió amb representants delspropietaris i de l’ajuntament per tractar la cessióde l’ús del Castell.• Es van aprovar definitivament les ordenancesfiscals pel 2010 així com el reglament del serveiurbà de taxi.• Es torna a obrir el Centre Cívic de Can Blanc,amb la nova concessionària la Paquita Suñé.

• Es materialitza la cessió a l’ajuntament,per unperíode de 28 anys de l’església de Santa Agnèsde Can Blanc• Es convoquen de manera pública de candida-tures a jutge de pau.• La Cavalcada dels Reis Mags a Santa Pau, aquestany sense neu però amb pluja.• 16 I 17 GENER 10Se celebra amb gran èxit com cada any, la tradi-cional Fira de Sant Antoni “La fira del fesol”. Eldissabte, l’espectacle “Càndida Memòria” vaentusiasmar al públic assistent. Es fa el lliuramentdel Fesol d’or 2010 per part de Josep Guix, direc-tor dels serveis territorials de Girona a Fidel Batlle,un dels primers alcaldes de l’època democràticai implicat en més d’una associació del municipi.

Mem

oràn

dum

10

M E M O R À N D U MCroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

• 29 GENER 10Té lloc una xerrada sobre el ioga destinada alsjubilats al casal de la Gent Gran. Acte organit-zat per Fatec Garrotxa.FEBRER• Participació de La Colla dels Marxosos alCarnestoltes de Platja d’Aro, Olot i Sant Joan lesFonts. A Olot l’associació es va endur el quartpremi amb “Juràssic i el seu glamour”.

• Aprovació inicial dels projectes de subministra-ment d’aigua potable a masies de Sant Martí Est3 (ampliació de l’obra realitzada amb pla d’obresi serveis de l’any anterior Est 2) i el d’adequacióde l’entorn del pavelló poliesportiu (FEESL).• Santa Pau preveu crear un centre dedicat al fesola la nova zona d’activitats econòmiques que s’estàdesenvolupant.• 11 FEBRER 10Es celebra una gran berenada el dijous llarder alCasal de la Gent Gran.• 13 FEBRER 10Acte de presentació de Reagrupament a Santa Pauper Josep Ferrés de la junta comarcal.• 26 FEBRER 10Conferència amb diapositives sobre el Brasil alCasal de la Gent Gran.

• 28 FEBRER 10Es celebra la XII cursa BTT organitzada pel ClubPoliesportiu de Santa Pau.que l’any anerior nos’havia pogut realitzar deprés de les nevades queens van afectar. Aquest any 113 corredors vanaplegarse, malgrat el fort vent de la nit anteriorva fer desdir a més d’un. MARÇ• Exposició de treballs de vidre de Carles Brudurant tot el mes a la sala d’exposicions de CanVayreda.• Surt publicat el número 8 de la Revista Pau deSert.• Promoció del caramel Fesxup (caramel de fesolde Santa Pau) a la fira del Turisme a Berlín.• La Cooperativa la Fageda comença la fabrica-ció de gelats al centre de producció de Badalona.• A Can xel se celebrà el dinar amb productes delterritori de clausura de la 10ª Assemblea d’Unióde Pagesos, sota el lema “Per uns preus justos.Unió i Solidaritat”, amb més d’un centenar dedelegats/des de tot Catalunya.• D’acord amb les previsions meteorològiques, ala tarda del diumenge 7 de Març va començara nevar. Enguany, la nevada va ser espectacular,gruixos de més de 50-60 cm es van acumular a lazona de Sant Miquel de Sacot i també a tot elMunicipi.

• A la comarca d’Olot, es publica un reportatgesobre Josep Grabulosa, en Pauet de Santa Pau“meteoròleg per vocació i convicció”.• 20 MARÇ 10Sortida de germanor dels col·laboradors que parti-cipen en la Fira de Sant Antoni a l’ermita de SantaCaterina i al Castell del Montgrí, amb visita a laFundació Mas Badia i dinar a l’Estartit.

Mem

oràn

dum

Camí Santuari dels Arcs17811 SANTA PAU (Girona)

Tel. 972 68 01 40 • Fax 972 68 02 [email protected] - www.masiasrull.com

11


CONSTRUCCIONS

Plaça de Montolivet, 4 • 17800 OLOTTel. 972 26 54 12

• 21 MARÇ 108ª Calçotada popular de la Garrotxa a Santa Pauorganitzat per Greda. Centenars de persones vanparticipar em les diferents activitats: mercat agroe-cològic, assemblea de productors, trobada deconsumidors, balls, exhibicions de sardanes icercavila. Al dinar van assistir unes quatre-centespersones.• 27 MARÇ 10Homenatge a Victòria Coromina al Centre Cívicde Santa Pau, en reconeixement d’infermera dels42 anys d’infermera dels santapauencs.• 28 MARÇ 10XXIII Marxa dels Passabigues: Enguany 14.5 Kmi 206 inscrits. El CPSP, el dia era entrenyinat i fosc(pel canvi d’hora) , però va acabar amb el diaaixecat i uma bona ullada de sol.

ABRIL• Durant la Setmana Santa van passar per l’ofi-cina de Turisme de la vila 6.351 persones.• S’inicia des de l’ajuntament l’activitat d’esportIoga al CC de Can Blanc.• 2 ABRIL 10Es va inaugurar oficialment El primer tram DelCamí a la Garrotxa amb El recorregut Mieres-Santa Pau-Olot.

• 3 ABRIL 10Inauguració de l’exposició de Montserrat Colomera Can Vayreda.• 5 ABRIL 10XXIV Truitada a Sant Julià del Mont organitzadaper la Colla de Santa Pau.• 9 ABRIL 10Xerrada sobre “Els temples d’Angkor” al Casalde la Gent Gran.• 9 ABRIL 10Reunió al Centre Cívic de Can Blanc, per engegaruna campanya d’activitats al centre cívic de CanBlanc.• 10 ABRIL 10Trobada del Grup de Lectura per comentar elllibre “El Clan de l’Ós de les Cavernes” d’en JeanM. Auel. Va intervenir en Gabriel Alcalde.• 16 ABRIL 10Artur Mas visità la Cooperativa la Fageda.• 19 ABRIL 10• Aprovació inicial del projecte d’activitats de lacasa de colònies dels Arcs.• Adjudicació provisional de l’obra d’adequacióde l’entorn del pavelló poliesportiu de Santa Pau(155.290 €, amb millores valorades de 44.080€). Aprovació inicial del projecte bàsic i executiude la nova Llar d’infants (254.013 €).• Exposició pública d’un avantprojecte de reformai ampliació de l’habitatge Cadebosch, situat a laFageda. Aprovació d’un conveni urbanístic ambun particular, propietari d’una finca de la zonaSud 02 de Can Cabanya.• 22 ABRIL 10Anada a Barcelona organitzada pel Casal de laGent Gran a veure el vodevil “La doble vida d’enJohn”, d’en Joan Pera i la Lloll Bertran.• 23 ABRIL 10L’escola celebra la diada de llibres i roses de SantJordi.• 24 ABRIL 10II Recital de poesia de Sant Jordi a la sala d’actesdel Centre Cívic de Santa Pau, amb el recitalpoètic “Joan Maragall , la paraula viva”. Recitalde poemes dedicats a Salvador Espriu, pelsmembres del grup.

Mem

oràn

dum

12


• 24 ABRIL 10I cursa “Corre pel cor de la Fageda, 11.111”. Unacursa pels entranyables paratges del nostremunicipi, d’11 km i 111 m.

• 25 ABRIL 10Pujada a Sant Jordi organitzat per la Penya JoveCal Borratx.MAIG• Aprovació del conveni relatiu a finançar elsanejament del pla parcial del sector sud-03.• El Ple de l’Ajuntament dóna el nom de JoanPinsach a l’avinguda d’accés al Club Poliesportiu.• 2 MAIG 10Roser de Sant Miquel de la Cot.• 9 MAIG 10XXIII Homenatge a la Vellesa. Actuació del Balldels Pabordes, aperitiu pels homenatjats, i dinarde germanor al Restaurant Can Xel. Per tancar ladiada representació de l’obra “Jo seré el seugendre” de Jaume Vilanova. Els homenatjats vanser en Joan Collelldevall Font i la Maria Masde-vall Olivet.

• 13 MAIG 10Aprovació inicial del projecte de reparcel·lacióde la Zona d’activitats econòmiques sud 03.• 15 MAIG 10Inauguració pictòrica a Can Vayreda d’alumnes

d’activitats bàsiques i de paisatge a l’oli de l’estudil’Atelier d’Olot.• 21 MAIG 10Presentació de la guia “Dels volcans a la terra delsmites”, del projecte El Camí a Santa Pau.• 22 MAIG 10Torneig rodó, el 6è Social que el CP de Santa Pauorganitza. Romero i Sala en són els guanyadors.• 22 MAIG 10Mor l’empresari d’hostaleria: Joan Fàbrega (enXel).• 23 MAIG 10Recital “Sense carenats” dels Amics de les LletresGarrotxines on va tenir lloc un record per RamonGrabolosa i Salvador Reixach.• 29 MAIG 10• Conferència- col·loqui sobre el llibre Camí deSicília. “L’expansió mediterrània de Catalunya”a càrrec d’Oriol Junqueras. Exposició fotogràficasobre documents de l’agermanament entre SantaPau i Licodia Eubea (Sicília).

• Lliurament dels II Premis Alvent de Badalonade narrativa per a sis usuaris de la Fageda.• 30 MAIG 10• Festa de la Llar d’infants i l’escola pública JoanMaragall, amb moltes i diverses activitats al llargdel dia, que van acabar amb una festa d’escuma.• L’Esther Pi Badosa rep un dels premis BaldiriReixach pel seu treball de recerca de batxillerat“Els altres habitants”.• Aplec de Finestres.JUNY• Les mestres de l’escola Joan Maragall es vanadherir a la protesta efectuada en defensa del’ensenyament, i contra la política educativa. • Es fa pública la sentènca del Tribunal Superiorde Justicia contra l’Estatut. • El segon cap de setmana de Juny es graven a

Mem

oràn

dum

Ctra. Santa Pau, s/n17811 LA COT

SANTA PAU - GIRONATel. 972 68 02 11

C/ Pont, 9 • 17811 SANTA PAUTels. 93 850 45 37 - 616 65 75 29

E-mail: [email protected]

13


Santa Pau escenes d’una sèrie anglesa “Any HumanHeart”.• S’inicia el curset Planta’t a Internet, perquè elsempresaris i autònoms puguin dissenyar i reali-zar la seva pròpia web. • 1 JUNY 10Inauguració de l’exposició d’olis i aquarel·les delgrup de pintors “Plein Air” de la població d’Arge-lès-sur-mer.• 5 JUNY 10Un veí de Santa Pau cau daltabaix d’un margeamb el tractor i va resultar il·lès.• 6 JUNY 10Celebració religiosa de la festa del Corpus, ambla confecció de la catifa de flors a la plaça Major.

• 20 JUNY 10Trobada anual de socis del Casal de la Gent Granal poliesportiu.• 23 JUNY 10Els veterans de Santa Pau celebren els seus primersdeu anys d’història, amb una estada cultural,gastronòmica i esportiva a Sant Sebastià. • 25 JUNY 10Inici del Casal d’Estiu.• 26 JUNY 10• Accident greu d’un motorista que topà amb unturisme.

• Festa a Ca la Guapa.• 28 JUNY 10Inici III Campus de futbol Pagès-Coromina delCP Santa Pau fins el 4 de juliol.JULIOL• Exposició “Dones que pinten” durant tot el mesa Can Vayreda.• Comença el casal d’estiu (menors de 12 anys)i el casal jove entre 12 i 14 anys). Els joves deSanta Pau entre 14 i 16 anys que es van apuntara les brigades joves d’estiu comencen les sevestasques de suport als diferents destins escollits:brigada de l’ajuntament, llar d’infants i casald’estiu.

• Des de la borsa de treball jove de L’ajuntaments’havien ofert als joves l’opció de “pesca la primerafeina”. Durant l’estiu 6 joves de Santa Pau estancontractats durant un mes per treballs a l’ajunta-ment. .• Al Ventre Cívic Can Blanc s’inicia un cur inten-siu de salsa i es proposen noves activitats.• 3 JULIOL 10• Excursió a les Illes Medes.• Descampat’10 Santa Pau a la pista poliespor-tiva amb l’espectables Disco Mòbil Sweet Dreams.,que sembla va superar amb prop de 2500 perso-nes, l’assistència d’altres anys.• 10 JULIOL 10• El santapauenc Pep Sau presenta l’exposició“Dins, Dentro, Dedans”a l’espai Zer01 d’Olot.• Dins la programació Gresca a la fresca, recrea-ció de l’ambient d’envelat a la placeta del Mirador.• 5 JULIOL 10La santapauenca Tània Ribes va obtener unatripleta de plata en les proves de 50, 100 i 200 md’esquena en natació.

Mem

oràn

dum

C/ Vila Vella, 16 - 17811 SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 442

[email protected] - www.portaldelmar.es

Santa Pau (la Garrotxa)Tels. 972 68 02 55Tels. 972 68 10 01Tel. mòbil 689 47 18 72http://www.garrotxa.com/voldecolomse-mail:[email protected]@agtat.es

14


• 17 JULIOL 10Dins la Gresca a la fresca, exhibició de balls isopar popular al poliesportiu.• 23 JULIOL 10Aplec de Santa Margarida. • 24 JULIOL 10Excursió de la Colla de Santa Pau al Delta del’Ebre.• 25 JULIOL 10Celebració dels cinquanta anys de sacerdoci deMn. Dídac Faig.• 26 JULIOL 10Justícia reconeix a favor d’Ágatha Ruiz de la Pradael títol de Baronessa de Santa Pau.• 31 JULIOL 10Aplec de Sant Abdon i Sant Senén. Circ amb elgrup Cabaré Paròdia a la plaça de Baix.AGOST• Inauguració a Can Vayreda de l’exposició depintura d’Isabel M. Cabrera i Llumà.• S’organitza des de l’ajuntament un curs d’assis-tència sanitària immediata, impartit per la CreuRoja.• Oix, Beget, Santa Pau, Besalú i el PNZVG entreels 25 atractius turístics gironins.• 6 AGOST 10Cantada d’havaneres a la placeta dels Valls.• 7 AGOST 10Circ amb Le Trio Zindare al Centre Cívic de CanBlanc.• 13, 14, 15, 16 I 21 AGOST 10Festa Major de Santa Pau. El pregó va anar acàrrec de La Colla de Santa Pau. Gemma Colomi Xavier Domènech, pubilla i hereu per elecciópopular. Trobada d’hereus i pubilles d’arreu de

Catalunya. Balls, sardanes, jazz, tallers per Lamainada... i una pluja intermitent que va ferpresència en més d’una activitat. Hi ha unajornada de portes obertes del nou pavelló.

• 24 AGOST 10Tallada la carretera GI-524 per la possible caigudad’un pal que sostenia diversos cables. Un boleta-ire de Can Blanc mor a Espinavell.• 28 I 29 AGOST 10Torneig vila de Santa Pau organitza CPSP.SETEMBRE• Exposició d’obres del desaparegut Lluís Santa-pau.• Segons la revista Frisona Española, La Coope-rativa de la Fageda té les millors vaques lleteresde Catalunya i ocupant una segona posició al’Estat espanyol pel que fa referencia a l’Índex deMèrit Genètic. • L’associació Els Marxosos de Santa Pau, guanyenel quart premi de la batalla de les flors durant lesfestes del Tura d’Olot. • A mitjan de mes, es comencen tot un conjuntd’activitats al CC de Can Blanc: Ioga, Pilates,Percussió per nens i nenes, Curset de Salsa, Tallerdel riure… Aquestes activitats omplen el calen-dari setmanal pels veïns de Can Blanc.

Mem

oràn

dum

www.vidreslafageda.catC/ Del Pi, 12-14 • LA COT

Tel. 972 26 72 21 - Fax 972 27 29 2017811 SANTA PAU (Girona)

MAMPARES A MIDA

• 4 I 5 SETEMBRE 10Aplec del santuari de la Mare de Déu dels Arcs,XXX concurs de botifarra.• 11 SETEMBRE 10L’estelada a l’ajuntament, participació a l’ofrenade J.P. Fontanella amb en Xevi i la Gemma, iposada de la senyera a finestres per la Colla.• 16 SETEMBRE 10Els bastoners i grallers d’Olot ballen al volcà SantaMargarida per commemorar els 25 anys de lacoordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.• 18 SETEMBRE 10Setena edició del campionat social de tennis.• 19 SETEMBRE 10Tornaboda dels arcs.• 22 SETEMBRE 10Una conductora accidentada veïna de Santa Paudóna positiu en el control d’alcoholèmia.• 25 SETEMBRE 10Primera edició del Torneig Prebenjamí i BenjamíTerra Volcànica. Els santapauencs van obtenir 2dels tres podis possibles.• 25 I 26 SETEMBRE 10La pubilla i l’hereu de Santa Pau participen aFigueres em l’elecció d el’hereu i La pubilla deCatalunya 2010. És també el comiat de l’hereude les comarques gironines d’en Jordi Colobrans,hereu 2009 de Santa Pau. • 29 SETEMBRE 10Poca repercussió de La vaga general. OCTUBRE• Exposició de Francesc Molas al Patronat deTurisme de Santa Pau.• Exposició pública de la primera modificaciópuntual del POUM per a la seva adequació al PlaEspecial del Conjunt Històric de la Vila. • Es posa en marxa una nova torre de comuni-cacions de 40 m d’alçada, que donaran coberturade TDT i telefonia mòbil al veïnat del Sallent.• L’hereu i la pubilla participen a la trobadad’hereus i pubilles al recinte firal olotí durant lafira de Sant Lluc.• S’enceten activitats al nucli de Santa Pau,Gimnàs per la gent gran, pel grup més jove, i Ioga. • S’arranja, degut al seu mal estat, el pont quetravessa el Riu Ser que va ser construït a l’èpocade la representació del Pessebre Vivent.• 2 OCTUBRE 10Premis Salvador Reixach. Primers premis per “Elpas dels infants carlins per la Garrotxa durantla darrera carlinada” de Miquel Batlle i Dilmé i“Vestigis glacials al Pirineu Oriental “ de MarcelComamala. Actuació del grup “Els Empalmaos”.• 2 I 3 OCTUBRE 10Festa Major de Sant Miquel de la Cot i trobadade vells i nous amics. S’edita el núm. 14 de lesHistòries de la Cot.• 5 OCTUBRE 10Berenar del Casal de la Gent Gran al CàmpingLava.• 8 OCTUBRE 10• Es gestiona la recuperació del Pessebre Vivent. • Exposició a la cooperativa La Fageda de recep-tes de cuina volcànica amb iogurt de la Fageda.• Es convoca una primera reunió per a la recupe-ració del pesebre vivent.

• 9 OCTUBRE 10• Tastet de poemes de la Garrotxa a Can Jordà.• Trobada del Grup de Lectura per comentar Olorde Colònia de Sílvia Alcántara amb la seva autora.• 9 I 10 OCTUBRE 10Festa amb pluja del Roser del Sallent. S’estanacabant les obres d’adequació de la planta baixade l’antiga escola. • 10 AL 12 OCTUBRE 10Fortes pluges durant el cap de setmana del Pontdel Pilar. S’han de tallar algunes carreteres en lesquals es troben passadissos, sobretot el dilluns 11. • 15 OCTUBRE 10Vigència del Pla Especial de la Zona Volcànica dela Garrotxa.• 16 I 17 OCTUBRE 10Els joves participants a les brigades d’estiu vanfer una sortida de cap de setmana a PortAventura.• 23 OCTUBRE 10Presentació a Santa Pau del núm 6 de les Garrot-xes, revista semestral, que en aquest númerodedica el seu dossier als hostals i tavernes. Elreportatge d’un poble és sobre Santa Pau.• 27 OCTUBRE 10Mor Carme Planella, l’àvia centanària que el 16de desembre hagués celebrat els 104 anys. • 28 OCTUBRE 10El Casal de la Gent Gran organitza una sortida aSant Miquel del Fai.• 30 I 31 OCTUBRE 10L’associació dels marxosos fa arribar La Casta-nyera a l’aparcament de Can Jordà.NOVEMBRE• 1 NOVEMBRE 10Castanyada popular al CC de Ca la Guapa, espec-tacle per a mainada “El baul de l’Aureli”.• 6 NOVEMBRE 10

En Xevi Domenech i la Gemma Colom partici-pen a l’acte de l’hereu i la pubilla de la Garrotxaa Olot. Parale·lament a la proclamació oficial, esconeixen els noms de l’hereu i la pubilla mésvotats per internet. La Gemma ha estat la pubillamés votada a la web lagar rotxa.info. • 7 NOVEMBRE 10Berenar Pro Marató TV3 al Casal de la GentGran. La fageda està plena d’aficionats a la forto-grafia per captar els colors de la tardor entre elsfaigs.• 9 NOVEMBRE 10Es publica el plec de clàusules per a la construc-ció de la nova llar d’infants.• 12 NOVEMBRE 10Presentació al CC de Can Santa Pau de l’aecc.Catalunya contra el càncer. • 11, 13 I 14 NOVEMBRE 10Diada i Aplec de Sant Martí. Després de moltsesforços, aquest any ja està rehabilitada la teuladaamb una actuació que ha costat 88.000 €.

15


Mem

oràn

dum

16

C O N T E S i L L E G E N D E SCroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Carrer del Pont, 12 - Tel. 972 68 00 53

Aquells primers dies de juliol de l’any de MariaCastanya, els camps del Sallent presentaven un aspecteimmillorable. El blat, com si fos un mar d’or, onejavaen ser bressoltat per una suau marinada.

Tot i aquest idíl·lic panorama, el nostre protago-nista estava cada dia més neguitós. El motiu era queno trobava ningú per segar el blat, ja que aquell anypodríem dir que es presentava la collita del segle, i com

Aventures i desventuresd’en Batlle

PER ALBERT PLANAS I SERRA >

17

C O N T E S i L L E G E N D E S CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

ESTRUCTURES JOVIC, S.L.C/ Volcà Croscat, 5Urbanització Can Blanc17811 Santa PauTel. 972 27 20 13 - 972 27 24 84Mòbil 699 05 37 10 - 636 48 65 05

que això representava molts més jornals per a recollir-lo, ja tots els segadors estaven llogats.

Quan tots els veïns van tenir els seus camps segats,el neguit d’en Batlle es va convertir en desesperació,tant que un capvespre va prometre que encara quehagués de llogar el diable, el seu blat no es quedariasense segar.

L’ endemà a primera hora, tres homes ben plantatsvan trucar a la porta d’aquella masia. Imagineu-vosl’alegria del nostre pagès quan van dir-li que buscavenfeina! Va ser tanta que va dir-los que si li segaven elblat els donaria el que li demanessin. Per tant, vanfer el tracte i van anar de dret cap al camp.

Però abans del migdia l’alegria ja s’havia convertiten preocupació, ja que aquells tres homes, que en reali-tat eren tres diables, ja tenien tot el blat segat, lligat iagavaionat, i ja demanaven més feina. En aquest punt,en Batlle va creure que la solució per no haver de pagar-los el que ja s’imaginava que li demanarien pel seutreball, era donar-los feines cada cop més feixugues.

El primer va ser manar-los que fanguessin tots elsrostolls, feina que van enllestir en menys d’una hora.A continuació, va dir-los que envoltessin tot el bosc dela masia amb una muralla de pedra seca. Però encarano quedaven més d’un parell d’hores d’aquelll atrafe-gat jorn i ja el tercet de dimonis estaven col.locant lesúltimes pedres d’aquella faraònica tasca. Arribats aquí,en Batlle, que ja es veia en mans d’aquella mala compan-yia, va córrer a demanar ajuda a la seva dona i aquestava dir-li que tan bon punt aquells individus demanes-sin més feina ella se’n cuidaria de donar-los-en.

Tal dit, tal fet. Assabentats que a partir d’aleshoresseria la dona qui els donaria feina van mostrar-se moltcontents, ja que pensaven que d’aquesta manera la sevapaga seria doble. Però un cop més (encara que devegades algun ximple opina el contrari) la dona va serla salvació del seu marit. La feina que va manar als tresdiables treballadors va ser la següent: al que semblavamés intel.ligent li va dir que baixés a la cort i ense -nyés el burro de llegir i escriure; al més camallarg, liva manar que omplís el safareig amb aigua de mar,però que la portés amb un garbell; i al tercer va encarre-gar-li que rentés una pell de xai negre fins que quedésblanca com la llet.

Mitja hora més tard, dos d’ ells ja s’ havien “donatper la pell”; la pell de xai, com més la rentaven mésnegra es tornava; el safareig continuava tan buit comal començament, ja que el garbell, abans de sortir dela platja, ja tornava a ser eixut.

L’últim de rendir-se va ser l’encarregat d’ ensenyaral burro, ja que per mil·lèsima vegada ensenyava laprimera lletra de l’abecedari a l’ase i aquest contestava“aaahhh”, però el cas és que contestava igual en totesles altres lletres.

Així va ser com, abans d’acabar-se el dia, els tresdiables van optar per desaparèixer de can Batlle enmigd’un núvol de sofre.

A partir d’aleshores, el nostre protagonista semblaque va començar a prendre’s la feina amb més calma,ja que deia; “si la pedregada s’emporta el blat, sempreem quedarà el consol d’estalviar-me de batre”.

18

E S P O R T SCroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Aquest any 2010 ha estat molt intens a nivell esportiu. Les activitats s’han succeïtpràcticament cada cap de setmana, a més, l’èxit de moltes d’elles ha estat superiorgràcies a que la climatologia ha facilitat que hi hagi un major nombre de partici-pants.

S’ha realitzat un altre any la cursa de BTT, amb uns 150 inscrits. L’èxit de la parti-cipació va ser massiu. La gran majo ria de participants van escollir el tram llarg d’uns35 km. El recorregut era San ta Pau, Sant Martí, Bac, Batet i Coll de Buixeda, aquíel tram curt es desviava fins a tornar cap al Poliesportiu. Els del tram llarg conti-nuava fins a Sant Julià, Pruan, Can Batlle, Sant Martí i arribada al Poliesportiu.

Al mes de març la marxa dels Passabigues va tornar a repuntar amb un gran èxitde participació ja que any rera any el nombre de participants va augmentant ambl’objectiu d’arribar a les participacions d’antigues edicions. Aquest any hi va haverunes 150 persones. El recorregut era d’uns 20 km i transcorria Santa Pau, Roure,Bassols, Castell de Colltort, Can Talaia, Volcà Santa Margarita, Can Falguera iarribada al Poliesportiu.

Aquest estiu hi ha hagut eleccions al Club Poliesportiu Santa Pau, en aquestess’ha presentat una única llista. El nou grup de persones continuen estant encap-çalades per l’actual president Joan Padrosa i Cortinas. Els objectius de la nova juntacontinuen essent els mateixos que els anys anteriors: potenciar el futbol base, varie-tat d’activitats esportives (BTT, marxa…), futbol, tennis…

L’equip amateur ha tancat la temporada 2009-10 salvant la categoria del grup 17del grup territorial gironí. Per a la temporada 2010-11, ja iniciada, s’han incor-porat nous jugadors i s’ha mantingut l’entrenador.

El dia de Sant Esteve de 2009 es va organitzar la primera Quina Nadalenca delClub, al local social de Can Blanc.

Cal destacar que es continua amb la pàgina web: www.cpsantapau.com.

SECCIÓ TENNISM’atreviria a dir que les seccions del club gaudeixen d’un bon moment. El fet esque el tennis es un clar exemple de que s’està treballant la base. I que les cosess’estan fent bé. Cada vegada son més els nens/es que se senten atrets per a la practicadel tennis, el número d’alumnes va amb augment cada any. Actualment hi ha quatregrups d’entrenament depenen de les edats i el nivell.

L’escoleta o iniciació, amb 7 alumnes, els més petits de tots, d’edats compreses entreels 4 i 6 anys. Benjamins amb 9 alumnes d’edats compreses entre els 6 i 11 anys,amb un molt bon nivell, es pot començar a gaudir de punts interessants amb elspartits que disputen entre ells. Cadets actualment entrenen 5 alumnes amb edatscompreses entre els 12 i els 17 anys, aquest ja amb més anys d’entrenament ja parti-cipen d’algun dels 2 torneigs que organitzem al llarg de l’any. I per acabar elssèniors o veterans amb edats compreses entre els 18 anys i fins que el cos aguanti.Actualment entrenen uns 7 alumnes, amb un molt bon nivell i uns entrenamentsmés durs i més tècnics.

Recordar, que anualment es fan dos tornejos de tennis per parelles, obert a socis i

Espo

rts

C L U B P O L I E S P O R T I U S A N TA PA U

19


no socis, un a la primera i l’altre a la tardor, i solenparticipar unes 15 o 16 parelles, es poden veure granspartits i al mateix temps aprofitar per passar un grandia a les instal·lacions, si el temps acompanya.

Per acabar, fer esment al nou pavelló que ben aviat po -drem utilitzar, serà una gran millora per el tennis elpoder fer els entrenaments en aquestes magnífiquesinstal·lacions, sense passar fred ni està patint constant-ment per el temps. S’ha acabat passar fred!Des d’aquí animen a tots els que tinguin ganes de jugara tennis que vinguin un dia a provar-ho.

TORNEIG TERRA VOLCÀNICA FUTBOL BASEEl Club Poliesportiu Santa Pau va confirmar el bonmoment de joc de tots els seus equips del futbol basei va aconseguir dos primers llocs i un tercer lloc de lestres categories que van participar en el I torneig TerraVolcànica de Santa Pau. Hi competien equips dejugadors nascuts el 2001, 2002 i 2003. A part del clublocal, en totes les categories hi van participar els equipsdel Futbol Club Barcelona, els del Girona Futbol Clubi els del Club Deportiu Banyoles. El torneig es va jugara les instal·lacions esportives Pitu Padrosa, que el ClubPoliesportiu Santa Pau té al plà de les Bohigues el passat25 de setembre. L’Ajuntament es va fer càrrec delstrofeus. N’hi van haver per a tots els participants i totsamb elements volcànics al·lusius al privilegiat entorndel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Els tres camps de futbol 7 habilitats per a l’ocasió vancomptar en tot moment amb un nombre importantd’espectadors.

VETERANS DE SANTA PAUAquest any 2010 ha esdevingut un any molt especialpels Veterans de Santa Pau, ja que s’ha completat ladesena temporada des que vam formar el grup i comen-çar a participar en la Lliga Veterana de la Garrotxa.Aquests 10 anys es noten en el promig d’edat de l’equipque actualment ronda els 38 anys, tot i que cada anyes va renovant i incorporant alguna “jove promesa”que dóna aire fresc a l’equip.

Pel que fa al tema esportiu, en la Lliga 2009/2010 vamquedar classificats a la zona mitja de la taula amb 12punts, 28 gols a favor i 28 en contra. A la Copa,després de fer una bona lligueta i classificar-nos per lessemifinals, el Cantonigrós ens va barrar el pas a la final.Actualment ja hem jugat 4 partits de Lliga de la tempo-rada 2010/2011, amb un resultat de 2 victòries i 2derrotes.

Continuem entrenant els dijous i per tant si passeu per

la carretera i veieu que al camp de futbol hi ha llum,hi trobareu els veterans “fent un partidillo” i agafantgana per anar a sopar i fer-la petar una bona estona alPatxet o a Les Pedretes.

Com cada any, després de les Festes del Tura i abansde començar la lliga, vam organitzar un dia d’esbarjoa “La Canova” de Batet, on jugadors, seguidors, parellesi nens, vam fer una bona arrossada per dinar i pa ambtomata i costelles de “Bassols” per sopar, tot veientel Barça. Aprofitem aquesta festa per entregar elsobsequis al jugador màxim golejador (Jordi Masias),al que ha assistit a més entrenaments (Xevi Falgarona)i al jugador escollit com a més regular (Carles Masias),de la temporada anterior. Aquest any es va passar unmuntatge d’imatges i música, fet per en Víctor Payrói els seus col·laboradors, sobre els 10 anys de veterans.

Per celebrar el 10è. aniversari vam decidir organitzaruna sortida de 3 dies (11 al 13 de Juny de 2010) a SantSebastià i després de que Autocars Masias ens oferísportar-nos, vam començar a fer un bou, a reservar hoteli a mesura que s’acostava el dia 11 a enllestir tota laintendència. Tot i que en principi havíem de ser algunsmés, el divendres al matí, 29 veterans agafàrem l’auto-car, que prèviament s havia adaptat per fer-hi algunapartida de cartes i cap a Donosti. Un parell de paradespel camí, un dinar de “pic-nic” en una àrea de servei icap a mitja tarda ja estàvem ocupant un petit hotel moltben situat a escassos metres de la Platja de la Concha.Convidats per un grup de veterans de Bera de Bidasoa,sopàrem en una societat gastronòmica d’aquest poble,on compartírem els seus cuinats amb els tradicionalsfesols de santa pau, botifarra i ratafia, que vam portarnosaltres. L’endemà a la tarda jugàrem un partit defutbol contra ells, on segurament “degut al cansamentdel viatge”, vam acabar derrotats per 4 gols a 2.A les nits del divendres i dissabte no va faltar fer unvolt pel casc antic de Sant Sebastià per copsar deprimera mà l’ambient nocturn que es viu el cap desetmana. Tampoc vam deixar passar l’oportunitat desopar en una típica sidrería situada en aquesta zona nide fer un tomb per l’estadi d’Anoeta. Amb tot aquestcalendari tant atapeït va arribar l’hora de tornar i pertant el diumenge després d esmorzar vam pujar al’autocar, unes quantes “timbes” pel camí, una paradaper dinar i cap a Santa Pau que el dilluns s’hi ha detornar.

Com que va anar tant bé, ja estem fent bou per tornar-hi l’estiu que ve.

Bones Festes de Nadal a tothom!

E S P O R T S

20

10 A N Y S D E P R E M I S S A LVA D O R R E I X A C HCroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Enguany s’ha celebrat la desenaedició dels premis per a treballs derecerca de batxillerat que acull elnostre municipi. Com és ben sabut,la convocatòria del certamen fouimpulsada la tardor de l’any 2000des del Patronat d’Estudis Histò-rics d’Olot i Comarca (PEHOC),l’Ajuntament de Santa Pau i l’asso-ciació Amics de Santa Pau. Per unanimitat s’acordàdedicar els premis a la memòria del professor d’insti-tut i historiador santapauenc Salvador Reixach traspas-sat en aquelles dates. N’hi ha prou amb un repàs alsprogrames dels actes de lliurament i als reculls de premsaper constatar l’embranzida que ha pres la iniciativaen deu anys.

La idea original s’ha anat desplegant en força sentits.Per una banda, la nòmina d’entitats organitzadoress’amplià amb la incorporació de l’Ajuntament d’Olot.Alhora, cada any han estat més nombrosos elscol·laboradors per a les dotacions econòmiques, elsobsequis dels guardonats i el material de reconeixe-ment lliurat a tots els estudiants, al mateix temps quehan participat en el disseny d’un anagrama propi o enla preparació de l’acte de lectura del veredicte. Inten-tar confegir una llista dels particulars, col·lectius, insti-tucions i empreses de Santa Pau i d’arreu de la Garrotxaque hi han pres part no seria gens fàcil. Amb tot, nopassaríem de la infraestructura imprescindible per aqualsevol activitat d’aquesta mena.

Per una altra banda, des del jurat, coordinat pelPEHOC i periòdicament renovat, s’han concret modifi-cacions graduals en les bases de la convocatòria peradaptar el certamen al panorama de base, la produc-ció de treballs de recerca dels centres de secundària.Mentre que en les dues primeres edicions els premiss’orientaven a projectes centrats en algun aspecte tocanta la comarca de la Garrotxa, a partir de l’any 2003s’inaugurà la via de dos àmbits o modalitats de guardódistints, un pels treballs de caràcter científico-tècnic il’altre pels de caire humanístico-social. La novetat fou,en certa manera, un incentiu per a l’obertura a mésinstituts que els estrictament garrotxins o amb undistricte en part comarcal, gairebé els únics que hihavien aportat treballs fins aleshores. Això s’ha eviden-

ciat, sobretot, en el cas d’aquellesrecerques d’experimentació cientí-fica o innovació tecnològica queno compten amb un marc terri-torial específic.

En la mesura que han quallatels canvis i s’han difós els premis,el nombre de treballs presentats haanat, en línies generals, a l’alça.

D’entorn de la dotzena i escaig de treballs que acudi-ren a les dues primeres convocatòries en què no esdistingien àmbits, s’ha arribat els darrers anys a unaxifra situada entre els 10 i 14 títols per cadascuna deles dues modalitats. Els resultats en termes quantita-tius són, sens dubte, positius; des del punt de vistaqualitatiu, també. Els premis Salvador Reixach podendonar fe de la solidesa creixent de les recerques dutesa terme en els cursos de batxillerat. A més, sembla queel fet que alguns dels treballs premiats en el certa-men que ens ocupa també ho fossin en d’altres convo-catòries anàlogues o, fins i tot, de més abast posa enrelleu el vernís de contrast i la repercussió assolits peruna iniciativa nascuda en la humilitat.

Sigui com sigui, res no tindria sentit sense la impli-cació dels centres de secundària, tant dels alumnes ques’inicien en la investigació com dels tutors i professoraten general que els esperonen. Si no hi hagués estudiantsmotivats que enceten, conscients o no del tot, un camíque els il·lusiona, o d’altres que amb menys estímulspersonals dignifiquen el compliment d’un dels punts del’exigent pla docent de batxillerat, ben assessorats perprofessors dinàmics, els premis Salvador Reixach quisap si no haguessin arribat mai a la desena edició. A totsells devem la matèria prima de la convocatòria.

En definitiva, a Santa Pau no podem fer altra cosaque congratular-nos de ser l’escenari d’un certamensempre en ascens. Malgrat els canvis en les bases i elsque segurament caldrà anar introduint, hem d’estarorgullosos que a principis d’octubre el Centre Cívicdel nostre poble es converteixi en el lloc de celebra-ció d’una diada de reconeixement a la feina ben feta,a les il·lusions juvenils més consistents i als fruits d’unadocència activa. Enguany commemorem, doncs, unprojecte modest que ha agafat volada gràcies a laconfluència d’esforços molt diversos.

10 anys dels premis SalvadorReixach per a treballs de recerca

PER ALBERT REIXACH SALA >

21


Intentar trobar els orígens d’aquestagran orquestra que és La Colla de SantaPau és una tasca dificultosa. Es té lasensació que ha existit sempre i ellsmateixos tenen el moment del seu naixe-ment (el de la colla com a tal) un xicdifuminat en els racons de la memòria.Interrogant alguns dels seus membres(ara en són 24) al final arribem a laconclusió que l’embrió de la Colla deSanta Pau va ser aquella “colla de SantMartí”, formada per homes forts i ferre-nys, que estiraven la corda, i que despréses va dir Colla de Santa Pau. Abando-nada l’estirada de corda, aquests nois esvan aficionar a anar a caminar pels cimsde les muntanyes. “I un dia se’ns vaacudir d’anar a penjar una senyera aFinestres”, recorda en Xicu Domènech,l’actual president. La penjada de lasenyera va ser un dels primers actes

“institucionals”. Com no podia ser d’unaaltra manera, les rutes muntanyenques,que uns feien a peu però d’altres tambéamb moto de trial, solien acabar ambbons àpats en algun hostal. En aques-tes anades i vingudes, van recuperarl’Aplec de Finestres. I després “en Xicuva tenir la idea d’anar a matar el porca Finestres”, recorda en Carles Sagués,un dels puntals de la Colla. Ho van ferperò les primeres matances van ser comun via crucis, no només pel porc, sinótambé per als nois de la colla, quepujaven el porc viu, a coll, dins d’unagàbia. Per estalviar aquestes penúries ihaver d’esbufegar van crear el granenginy del telefèric, obra d’en MariàMacias, també membre històric. I la cosaja va ser per tirar-hi coets (tal i com feiena vegades des de dalt del Castell de Fines-tres). Matança, embotir la carn, àpats i

PER TURA SOLER >

Una gran orquestraC A P D E T U R C D E L A F E S TA M A J O R 2 0 10

L’objecte de l’entitat, segons resen els estatuts és:“la restauració sense ànim de lucre de refugis i albergs de muntanya, la realització d’actes de caire cultural

i popular per conservar indrets de valor excursionista i cultural”.

“LA COLLA DE SANTA PAUELS CAPS DE TURC DE LA FESTA MAJOR DE SANTA PAU 2010”

22


bons traginyolis i fins i tot estances nocturnes dalt deFinestres. A proposta del llavors alcalde de Santa Pau,Ramon Canadell, aquella colla d’amics que funciona-ven de meravella espontàniament es van legalitzar, el1992, com a Associació Cultural Colla de Santa Pau.

L’objecte de l’entitat, segons resen els estatuts és:“la restauració sense ànim de lucre de refugis i albergsde muntanya, la realització d’actes de caire cultural ipopular per conservar indrets de valor excursionista icultural”. Ningú pot qüestionar que, com nens il·lusio-nats, compleixen totes les funcions que els imposenels estatuts i més. “Ens agrada col·laborar amb totesles altres institucions de Santa Pau”, diu en Carles. Iels fets en són una evidència. Als nois de la Colla, quecompten amb professionals de tots els rams (construc-tors, mecànics, aparelladors, pagesos, artistes, cambrers...) organitzen, juntament amb la colla de Sant Aniol,l’aplec de Finestres, la Truitada del dilluns de Pasquaa Sant Julià, la berenada de la font per la festa, que sónels seus actes propis, però també els veiem treballantal costat de la comissió de festes, de la comissió organit-zadora de la Fira del Fesols, han fet d’aparcacotxes iurbans pels concerts del Des campat, de figures i opera-ris pel Pessebre Vivent, treballen al costat dels pabor-des de tots els aplecs, estassant camins amb l’ADF…“Som els bombers de Santa Pau i si hem de fer un rescatel fem”, remarca en Josep Grabulosa, en Pep Pauet,potser el membre més popular de la Colla per la sevafaceta de meteoròleg, tan difosa pels mitjans de comuni-cació. El que ningú dubta és que són solidaris de mena.Un exemple: van proveir de llenya la rectoria en untemps que l’habitatge del rector, llavors mossèn JaumeLladó, era freda com el gebre. I de rescats, n’han fet.A Finestres, on tenen establerts els seus millors dominis,van haver d’ajudar a evacuar un excursionista ferit finsal punt on el va recollir l’helicòpter. Això, sensecomptar el rescat de la imatge de la Verge que unsvàndals van llençar daltabaix del cingle, en duesocasions. Un aspecte que sorpren és la composició,al menys en l’aspecte oficial, totalment masculina dela Colla. Els intents d’aquesta entrevistadora per esbri-nar si respon a alguna directriu específica passen peralguns tímids comentaris sobre la possible inconve-niència que podria suposar infiltrar femelles en unagrup tant ben avingut. Però a base de burjar acabenproclamant que acceptarien qualsevol membre, homeo dona, sempre hi quan la seva incorporació es sotmetia l’aprovació global de la Colla. Per aclarir que no sónmasclistes remarquen que han rebutjat algun aspirantmasculí i que en els inicis van tenir una sòcia. I deixenclar a l’entrevistadora que la tenen per membre de ple

dret encara que no tingui carnet. Aclarit, dons, no hiha rerefons masclista en l’absència de dones.

Quan els pregunto de quina de les seves obres sesenten més orgullosos, la resposta és unànime: delpessebre monumental, fet amb les mans d’artista d’enJoan Pararols, l’expresident de la Colla, que aras’exposa de manera permanent a l’església. Les lloan-ces no són només per la bellesa artística del pessebre,sinó pel seu rendiment econòmic. El pessebres’il·lumina cada cop que el visitant posa un euro. “Ésimpressionant el diners que es recapten a diari. Gràciesal pessebre es va pagar una bona part de la rehabilita-ció del temple i es paga la calefacció cada any!”, excla-men orgullosos de l’obra i del seu company de collaque la va crear. I si els demano anècdotes per explicarels he d’aturar perquè no pararien mai, però n’hi hauna que la destaquen tots: Quan van perdre pels estim-balls de Finestres un convidat famós que havia d’anara menjar porc a Finestres. El popular Rafeques i el seuseguici, que van quedar embardissats i van haver derecular i anar a dinar a Mieres. L’anècdota els fa moltde riure i amb el temps cada cop l’expliquen amb mésgràcia. En saben moltes més i alguna l’expliquen nomésen off the record perquè temen que la difusió tinguirepercussions. Aquest any, coincidint, per casualitat,amb l’estrena del seu uniforme oficial (una camisade color grana) van ser els pregoners de la festa major,l’anomenat Cap de Turc. Una prova del reconeixementsocial que els dispensa el poble. Per acabar, els inter-rogo sobre els seus projectes de futur. Ho tenen clar.En paraules d’en Carles Sagués: “Anar mantenint elque hi ha i anar fent, perquè ens fem grans...”. Sóngrans, en el sentit més ampli de la paraula.

23

L E S V I S I T E S T U R Í S T I Q U E S A L N U C L I D E S A N TA PA U CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

A final de 2008, l’ajuntament deSanta Pau i l’Institut Català de Recercaen Patrimoni Cultural varen coincidir enl’interès de la realització d’un estudisobre com es desenvolupaven les visitesturístiques al nucli històric de la pobla-ció i quines eren les característiques deles persones que efectuaven aquestesvisites. Amb aquest objectiu es va plante-jar l’estudi titulat Itineraris patrimonialsy utilització del patrimoni per part deles persones visitants del nucli històricde Santa Pau. Les dades per poderobtenir informacions que permetessindesenvolupar aquest treball es varenobtenir, bàsicament, a partir d’una sèried’entrevistes i de recomptes de visitantsque es varen fer durant tot l’any 2009i que varen ser realitzades, en la sevagran majoria, per Meritxell Benitorafe.Molt probablement, moltes de les perso-nes residents a Santa Pau hauran pogutveure a la Meritxell fent entrevistes al’entrada del poble.

Després de tot un any de fer enques-tes i d’estudiar-ne després les dadesobtingudes, és possible conèixer unamica millor qui visita Santa Pau i com esfa aquesta visita.

La visita al nucli antic de Santa Paues produeix essencialment en el marc dela visita a la zona volcànica de laGarrotxa. Els volcans, especialment elCroscat i Santa Margarida, i la Fagedasón alguns dels punts més freqüentatsperò també ho és el nucli històric deSanta Pau, on els visitants acudeixenatrets pel seu centre medieval, amb elselements més emblemàtics de la plaçaporticada i el castell. En aquest context,el nucli de Santa Pau no és el lloc mésfreqüentat pels visitants de la zona volcà-nica, però sí que és un punt amb unaconsiderable freqüentació per partd’aquests visitants.

Una bona part de les persones que

…

Les visites turístiquesal nucli de Santa Pau

FOTOGRAFIES: Jordi S. CarreraARXIU: Institut Català de Recercaen Patrimoni Cultural

24

L E S V I S I T E S T U R Í S T I Q U E S A L N U C L I D E S A N TA PA UCroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

visiten Santa Pau tenen entre 30 i 48 anys. Solen tenirformació universitària, resideixen a Catalunya, major-ment a la ciutat de Barcelona i el seu entorn, visiten laZona Volcànica en un sol dia o durant un cap desetmana i fan la visita en parella o amb familiars.Moltes de les persones que vénen a visitar Santa Pauho fan per primera vegada i dediquen a l’entorn d’unahora a recórrer el nucli històric de la població.

El moment en el que Santa Pau rep més visitesindividuals és el mes d’octubre i el període que menysentre el novembre i el març. Pel que fa al momentd’arribada, hi ha un ritme fluid durant les primereshores del matí, i la franja horària amb major arribadade visitants es detecta entre les 11 i 13h.; a la tarda esreprèn un cert ritme d’arribada de visites a primerahora i aquestes van disminuint mentre avança la tarda.La majoria de les persones no passen massa temps enel nucli antic i moltes de les visites es realitzen en menysde 1 hora i quart. Aquest fet deu ser degut a que lavisita és una part, en molts casos, de la visita d’un diao d’un cap de setmana a la zona volcànica, i per tantel temps disponible s’ha de repartir entre els diferentspunts d’interès. D’una altra banda, cal tenir en consi-deració que el nucli històric és de proporcions petitesi que amb una hora, o com a molt en dues, hi ha tempssuficient per recórrer els carrers del nucli històric.

A més de visitants que van a visitar Santa Pau demanera individual, hi ha també una certa proporcióde persones que ho fan en el marc de visites en gruporganitzades. Els tipus de grups són molt variats, hi hacol·lectius de la tercera edat, grups escolars i grups de

composició diversa, i en una proporció importantprovenen de Catalunya, la majoria de Barcelona i elsseus entorns, i en menor proporció d’altres territorisde l’estat espanyol o de l’estranger.

Pel que fa referència al tipus de sortida que fanels grups, el més habitual és que es tracti de sortidesd’un sol dia, de la mateixa manera que es produïa enles visites individuals. Alguns dels grups arriben a SantaPau a les primeres hores del matí, entre les 9 i les 11h,però la franja horària amb major arribada de grups sesitua entre les 11h i les 13h. Després de l’hora de dinar,l’arribada de grups disminueix, però es manté amb unritme regular durant la tarda i vespre fins pràcticamentla nit. Aquests grups, com els visitants individuals,no solen estar més d’una hora en el nucli històric deSanta Pau.

El conjunt d’informacions obtingudes en l’estudirealitzat sobre els visitants de Santa Pau seran, sens capmena de dubte, de gran utilitat per l’ajuntament deSanta Pau i pels responsables de les polítiques turísti-ques del municipi. A més daixò, i en un àmbit acadè-mic, els resultats obtinguts seran difosos i presentatsen congressos i en revistes especialitzades de caràcterinternacional per donar-ne difusió. En aquest marc,per exemple, una part dels resultats d’aquest estudi esva presentar el passat mes de juny, a Tenerife, al congrésinternacional “Ciutats sobre Volcans”.

GABRIEL ALCALDEInstitut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i

Universitat de Girona

25

A B A N S I A R A CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Foto cedida per Jaume Pujolàs, 1918.

Foto: Miquel Alsina, 2010. Cedida per Jaume Pujolàs.

Sant

a Pa

u

26

R E F O R M A A L’ E S G L É S I A D E S A N T M A R T ÍCroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Sant

Mar

tí Ara les intervencions als edificis històrics es miren amb lupa. El punt de partida detot plegat es troba més enrere però. I a Santa Pau en tenim bons exemples. El ricpatrimoni arquitectònic que conforma l’escampadissa d’esglésies i masos al nostreterme ha patit, en general, el pas del temps. L’escolament dels anys ha suposat ladegradació de les estructures fins a esfondraments parcials o gairebé complets i,encara més, la transformació de les construccions, amb afegits o canvis que nosempre s’han manifestat encertats. Davant de l’estat actual de molts d’aquests edifi-cis ha esdevingut urgent trobar-hi solucions.

Ja fa uns quants anys el destí de recursos i, sobretot, esforços dels veïns va ser l’anticsantuari dels Arcs, igual com encara fa més temps s’articulà una campanya de rescatdel temple de Sant Julià del Mont. Els pabordes d’alguns aplecs o veïnats saben béles dificultats de mantenir ermites com la dels Sants Abdón i Senén o la de SantaLlúcia. Els dos darrers anys un dels centres d’interès ha estat l’església de Sant Martí.

Tothom que conegui mínimament Sant Martí sabrà que la coberta del temple i elcampanar han estat la font de molts maldecaps. També li sonarà que la construc-ció té uns orígens prou reculats (de finals del segle XII o principis del XIII), que ésl’escenari d’unes quantes llegendes èpiques i que, a banda que pogué ser una parrò-quia independent de Santa Maria dels Arcs fins a la segona meitat del segle XIV,ha exercit de centre de gravetat d’un actiu veïnat (amb un concorregut aplec) queno ha deixat de reformar-la i embellir-la. Algú també haurà constatat que la cobertaactual consisteix en un sobrealçat de 2 metres damunt de la volta de pedra origi-nal i que el campanar en forma de torre és fruit d’una ampliació posterior d’unsenzill campanar d’espadanya, una obra que suposà recolzar la nova crugia sobrel’exigida volta del temple primigeni. L’historiador Josep Murlà es decanta per dataraquestes obres, que en principi responien a la voluntat de pal·liar problemes d’humi-tat, del segle XVIII.

Conscients de la situació, des de l’Ajuntament, amb l’arquitecte tècnic municipal

Un projecte de reforma a l’esglésiade Sant Martí de l’any 2010

27

R E F O R M A A L’ E S G L É S I A D E S A N T M A R T Í CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Ramon Soler al capdavant, s’ha elaborat al llarg de l’any 2010 un projecte d’obraque, en línies general, havia de “corregir” aquestes intervencions modernes totretirant el sostre i la part del campanar afegits a fi de reduir les filtracions de lesaigües pluvials i, així doncs, afavorir l’estabilitat estructural de l’església. El programad’actuacions també preveia la col·locació de materials per impermeabilitzar lacoberta i replantejar un nou accés al campanar.

En certa manera, doncs, la proposta passava per retornar la coberta a l’estat quedevia tenir abans d’aquestes modificacions que Murlà considera set-centistes. Hoavalaven casos propers de construccions semblants a la de Sant Martí que no havienexperimentat afegits a la coberta o que, fins i tot, els últims temps han vist coms’hi havia aplicat amb èxit projectes equivalents al plantejat pels tècnics del nostreterme.

De forma simultània a la redacció dels informes i memòries d’intervenció arqui-tectònica, s’ha avançat en l’elaboració d’un pressupost basat en la negociació idrenatge de subvencions diverses en l’imaginatiu exercici comptable a què es veuobligada l’àrea de tresoreria d’una entitat municipal amb recursos econòmics limitatscom la nostra. Dit de manera ràpida, a més dels plecs de condicions legals, elscapítols pressupostaris detallats, els càlculs i amidaments, els estudis de salubritati de seguretat i riscos laborals, els plànols i els fotomuntatges, els diners hi eren.

Així doncs, tenim per una banda el tipus de projecte i actuació que si volia realit-zar i per l’altra banda, tenim després de molts esforços perfilat el tema econòmic,l’Ajuntament van trametre als serveis territorials de patrimoni de la Generalitatla proposta d’actuació sobre un dels edificis santapauencs inclosos en el catàlegcatalà de Béns d’Interès Històric i Artístic.

Fos com fos, els serveis territorials Patrimoni de la Generalitat, no van veure ambbons ulls la proposta que des del punt de vista tècnic i amb l’objectiu de recuperarl’edificació original es proposava des de l’Ajuntament. Finalment, el que ha es vaautoritzar des dels Serveis de Patrimoni la restauració de l’estructura actual. Queserveixi aquesta breu crònica de testimoni d’un intent fallit, d’una iniciativa quehavia estat consensuada entre Ajuntament, tècnics, veïns i Bisbat, però que no vaarribar a bon port. Així doncs, aquesta va estar una iniciativa que estarà enterradasota la pols d’un arxiu administratiu.

ALBERT REIXACH SALA

Sant

Mar

tí

28

M E T E O R O LO G I ACroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

Es descriu a continuació les caracte-rístiques de l’any agrícola comprès entrela tardor del 2009 fins el 30 de setem-bre del 2010. A partir de les dades ques’han recollit de l’estació meteorològicade Can Pauet i, dels resums i comenta-ris mensuals elaborats, es poden extreureles conclusions referents a la meteorolo-gia que ha regit durant aquests dotzemesos.

Cal destacar com a situacions meteo-rològiques més importants, les que s’hanproduït amb la nevada del 8 de març il’onada de fred posterior, i també l’epi-sodi de pluges intenses ocorregudes entreels dies 9 al 11 d’octubre amb uns regis-tres que s’han acostat als 200 mm.

La tardor de l’any passat, a diferèn-cia de l’actual, va ser molt seca i anormal-ment càlida amb l’excepció feta de lairrupció sobtada d’aire molt fred que esva iniciar per Santa Llúcia , el 13 dedesembre, i va arribar fins el dia 20;curiosament l’episodi va acabar tambéde forma brusca, amb un canvi de tempsmolt marcat a causa dels vents del sud.Les pluges tardorals van ser molt minsesal conjunt del municipi. Agrícolamentles tardors no massa fredes ni humides,afavoreixen la recol·lecció de fruites comara les figues, caquis i codonys, els fesolses recullen en bon temps, els conreusaprofiten la saó i també les hortes conti-nuen produint els primers productesprehivernals

El dèficit hídric, que ja venia arrosse-gat de tot l’estiu, va estar important;acabant-se l’any amb una precipitaciótotal de 750 mm, valors inferiors a lamitjana climàtica.

Si bé, els dos primers mesos de l’anymantenen les característiques habitual-ment seques de gran part dels hivernsd’aquesta part de Catalunya, les tempe-ratures, tot i no ser extremes, si que hanestat totalment hivernals.

Alguns dies, la neu s’han fet veure,sobretot a les zones normalment mésfredes del municipi, nevades que coinci-

dien encara que de forma molt feble al’onada de fred i neu que afectava granpart de l’Europa central i occidental.

Entre el 9 i el 16 de febrer, arribenalgunes nevades que deixen entre els 5 i30 cm, gruixos que s’han vist acompa-nyats d’uns dies realment freds.

Entre els plugims i les nevades, elscereals s’han vist molt beneficiats, ja queels sòls s’han mantingut força amb forçahumitat.

L’arribada de març, un mes encarahivernal, però amb un marcat compo-nent primaveral, s’ha manifestat en -guany molt extremada a causa d’un forttemporal de fred i neu que va deixar lacomarca de la Garrotxa coberta d’ungruixut mantell blanc durant alguns dies.

Els gruixos de neu també els podemconsiderar, mai enregistrats en un mesde març, al menys dins la sèrie dereferència climàtica del municipi, iniciadaa partir del l’any 1989.

Els quasi -9º enregistrats a la vila, apocs dies de l’acabament de l’hivernastronòmic constitueixen un fet d’efe-mèride meteorològica.

El mes d’abril continua amb lamateixa tònica d’algunes ruixades quemantenen els sòls frescos, però senseindicis de recuperació d’alguns aqüífersresum ha estat el d’un mes amb pocapluja tot i que els sòls han estat semprehumits. Sense cap fenomen massa desta-cable, ni vents forts ni nevades; arribamaig precedit d’un bon episodi de plugesque fan córrer breu els cursos d’aiguamés superficials.

L’aprofitament d’aquestes ruixadespels conreus ha estat molt ben rebudapel camp

És de destacar les pluges i nevades quevan caure als Pirineus, cap a mitjans dejuny amb quantitats importants. Preci-pitacions que si be van regar el territorino van ser aquí massa importants.S’acaba la primavera amb temperaturesrelativament suaus.

Al conjunt del municipi, les precipi-tacions estivals s’han comportat molt

Met

eoro

logi

a PER JORDI ZAPATA >

R E S U M M E T E O R O L Ò G I C A N Y A G R Í C O L A 2 0 10

29

M E T E O R O LO G I A CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

D A D E S D E L’ E S TA C I Ó M E T E O R O L Ò G I C A D E S A N TA PA U - C A N PA U E TA N Y A G R Í C O L A 2 0 0 9 - 2 0 10 - Temperatura en graus centígrads i precipitació mm

minses; des de mitjan juny fins mitjan agost, la sensa-ció ha estat més de sequera que no pas d’altre cosa,així com les temperatures, que tot i no ser excessiva-ment càlides, han estat pròpies d’un estiu força calorós,concentrades això sí únicament al juliol i l’agost. Lespluges de mitjan agost que han ajudat molt al blat demoro i els fesols, van anar acompanyades d’un descenstèrmic important, sobre tot als vespres, això va afavo-rit una explosió de “míldiu” que van perjudicat moltels cultius més delicats de l’horta.

Després d’aquest lapse de temps tant suau, han tretel cap, els dies més forts de la canícula, arribant latemperatura a valors extrems de 37,2 el dia 26 d’agost,la màxima anual, efecte d’una espectacular ponentada.Els sòls han quedat altre cop pràcticament secs. Cal

recordar que a Barcelona i Tarragona van arribar als39,5º, unes temperatures de rècord.

Aquestes calorades no han afavorit gaire a la primeraflorida d’algunes espècies de bolets, que semblava serienabundants, amb les pluges de mitjan agost. Tot i aixòs’han recollit algunes discretes quantitats; al menyssetembre ha estat molt moderat i amb pluges bastantben repartides, però sense possibilitar la recuperacióde les aigües.

Ha estat octubre, que tot i que no el contemplemdins el resum, ha portat la recuperació total als aqüífers.

Des del punt de vista meteorològic, queda enrereuna temporada agrícola relativament favorable, , tot ique les característiques hidrològiques han tornat apresentar un dèficit marcat.

2009 Octubre Novembre Desembre Total estacional

Precipitació mm 54,6 27 15,2 96,8

Temp. mitjana mes 16,1 12,1 8,2 12,1° mitjana

Mitjana mínima 22,5 18,1 13,6

Mitjana màxima 2,1 0,1 -6,8

2010 Gener Febrer Març Total estacional

Precipitació mm 28,6 88,4 98 215

Temp. mitjana mes 5,4 6,2 8,9 6,8° mitjana


Mitjana màxima 10,3 11,9 15,1

Temp. mes baixa -4,4 -7,3 -8,9

2010 Abril Maig Juny Total estacional

Precipitació mm 74,8 166,2 92 333

Temp. mitjana mes 13 14,9 19,9 15,9° mitjana



Temp. extrema mes 27,4 29,3 33,4

2010 Juliol Agost Setembre Total estacional

Precipitació mm 37,6 101,8 111,4 250,8

Temp. mitjana mes 24,6 22,9 19 22,2° mitjana



Temp. extrema mes 36,7 37,2 33,4

30


B I O G R A F I E S I PA S S AT G E S ( I I )

Josep Canal i AlberolaEntre Can Maia i Can Benet, al bell mig de la

Fageda de’n Jordà, al terme municipal de Santa Pau,s’hi situa Can Bastons. En Josep Canal i Alberola té 92anys i viu sol a Can Bastons. Reconeixereu ràpidamentla seva residència: una bandera republicana tricolor(vermella, groga i lila) dóna la benviguda a tots elsvisitants a l’entrada de la finca, juntament amb leslletres Visca la República.

En Josep és d’aquelles persones que va aprendre adir sindicat abans que papa i mama. Forjat en unafamília amb una dilatada trajectòria dins el sindica-lisme d’esquerres a Olot, el seu tiet matern JosepAlberola i Navarro fou un dels líders de la FederacióAnarquista Ibèrica (FAI); el tiet patern el sindicalista iregidor d’ERC a l’Ajuntament d’Olot Josep Canal iFont; i el seu pare era Fèlix Canal i Font, cap delSometent d’Olot i vinculat al republicanisme d’esquer-res dels anys 30. Poc abans de l’aixecament militar del’estiu de 1936, en Josep Canal i Alberola es trobavaa Barcelona cursant el seus estudis superiors deMatemàtiques. Fou a Barcelona on entrà en contacteamb la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya,fins al punt d’esdevenir el màxim representant delsindicat estudiantil a Olot. Són durant aquests anysque entrà en contacte amb els prohoms del republica-nisme garrotxí i un dels únics testimonis vius delperíode: l’alcalde d’Olot Ramon Aubert, el mestreCalm, el diputat i secretari del Parlament de Catalu-nya Antoni Dot.

Com a tantes altres persones, la Guerra CivilEspanyola (1936-1939) estroncà la trajectòria profes-sional d’en Josep. Retornà novament a Olot per exercirla professió de mestre als nens refugiats que van venirfins a Olot fugint dels bombardejos de Madrid. Teniaprop de 30 alumnes d’entre 5 i 13 anys. Durant aquestaetapa com a mestre no va cobrar ni un duro: aquestera el sacrifici quotidià que la població civil desenvo-lupava a la reraguarda republicana com a contribucióa la campanya bèl·lica. En Josep no va ser cap excep-ció, i com tots els joves de l’època, fou mobilitzat afiles a l’octubre del 37 prop de València.

D’aquella època en va adquirir unes fortes convic-cions que ha servat inalterablement fins als nostresdies. En Josep parla clar i sovint descriu els anys trentacom si fos avui i pensa exactament el mateix que al’estiu del 36. I d’ençà ha plogut molt. Una dictadura

militar i més de trenta anys de democràcia parlamen-tària a casa nostra no han silenciat la reivindicació peruna República Confederal.

En Josep no marxà a l’exili. És ara, de gran, quanviu el seu particular exili refugiat en una masia envol-tada de faigs i alzines a cavall entre el terme munici-pal de Santa Pau i Olot. Fins encara avui cada primerdimarts de mes es trobaven una bona colla d’amics iconeguts a l’Orfeó Popular per sopar amb l’excusad’aplegar-se i discutir una bona estona, àdhuc perrememorar les antigues batalletes de joventut. Desen-ganyat amb l’actual panorama polític –de fet, amb totallò posterior que ha experimentat el nostre país d’ençàel 1939–, comenta amb un to poc irònic que si tinguéssuport “encara es veuria capaç d’agafar les armes”.

En Josep Canal i Alberola representa un dels darrerssupervivents de l’última generació que va entregar lavida al servei d’un projecte de benestar col·lectiu. Elrepublicà Canal somriu quan recorda que només li hanfet un regal d’aniversari a la seva vida. I no van ser elsrepublicans, sinó Euskadi Ta Askatasuna. Aquestesfestes de Nadal, el 20 de desembre, complirà 93 anys.Seria, potser, un bon moment per fer una passejadaper la Fageda d’en Jordà i conversar amb l’inquilí deCan Bastons. Si aquest dia no us va bé no passa res.Hi podeu anar el 14 d’abril, dia de la República: enJosep encara us estarà més agraït.

ALBERT PLANAS I SERRA

31

PA S S AT E M P S CroscatLA REVISTA DE SANTA PAU

NOIS I NOIES DE L’ESCOLA DE LA COT A FONTPOBRARECOLLINT LLIRIS PER POSAR-LOS A L’ALTAR DE L’ESGLÉSIA

DE SANT MIQUEL, c. 1960

M O T S E N C R E U AT S / M E T E O R O L O G I A

Horitzontals2– Ruixat curt però intens 3– Temps bo, serè i tranquil 4– Descàrrega elèctrica7– Núvols alts esfilagarsats 8– Acostuma a ser serè i gelader 10– Hort moltsonat que ha perdut la muda; al revés 12– Regió de baixes pressions 14– Delbar, una mil·lèsima part 15– Flor dels vents 16– No hi ha cap núvol 18– Aireen desplaçament 19– Societat anònima de cefalòpodes 20– Vent càlid del’oest 21– Estació meteorològica a Santa Pau 22– Noble mesurador

Vertical1– Vent SW/SSW 2– Vent SE 5– Ens indica la direcció del vent 5– Ens indicala direcció del vent 6– Vent del sud 9– La Vera s’ha aprimat 10– Vent del nord11– Mesura la quantitat d’aigua caiguda 13– Alba 14– Deixa l’ordi granat i elblat espigat 17– Vent NW

SOLUCIÓ:

1–Garbí, 2–Xàfec/xaloc, 3–Bonança, 4–Llamp, 5–Penell, 6–Migjorn, 7–Cirrus, 8–Gener, 9–Primavera, 10–Tramuntana, 11–Pluviòmetre, 12–Cicló,13–Crepuscle, 14–Maig, 15–Rosa, 16–Serè, 17–Mestral, 18–Vent, 19–Calamarsa, 20–Ponent, 21–Canpauet, 22–Baròmetre

E L PA S D E L T E M P S

L’Ajuntament de Santa Pauus desitja unes bones Festes de Nadal

i una bona entrada de l’any 2011

Els núvols de Nadal no sé què tenenque són manyacs: no posengens de malícia al cel:pel blau puríssim dolçament s’estenen,a la llum de la posta suaus s’enceneni de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegresveure entre núvols els estels brillar.Tenebres de Nadal, no sou tenebres;més hi veig en vosaltresque no en dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;ai, núvols blancs que pels estels passeu;ai, llum que no ets enlloc misteriosa;ai portal de Betlem, que ets tot arreu!Quan me vulgueu donar més alegriaparleu-me dels Nadals ennuvolats,i em veureu com infant que somnia,que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

JOAN MARAGALL

Els núvols de Nadal

la revista de santa pau – nÚm. 12 – … · vam cedir a l'ampa i per tant ara no en podran...

Documents