L’origen de la guerra de Troia

La poma de la Discòrdia

Què sabem? ¿En quins relats coneguts una poma té un

paper important?

Qui era Aquiles? De qui era fill? Aquiles participà en una de les guerres

més importants de la antiguitat: On va tenir lloc? Qui s’enfrontà? Quin fou el motiu que l’originà?

¿Qui fou Homer? Coneixes el títol d’alguna de les seues

obres? Descriu les imatges següents:

Descriu l’escena

Què representen els animals?

Descriu l’escena

¿Coneixes algun personatge? Com l’has reconegut?

: A l p r in c ip i Te t is

• Zeus (i Posidó) desitja Tetis (Nereida), divinitat marina.

• Destí sobre el fill de Tetis: diferents versions (Proteu, Prometeu…)

• Zeus decideix casar Tetis amb un mortl, el seu nét Peleu, rei de Ftia.

• Problema: Tetis ha d’acceptar-lo (i no vol fer-ho)

- No tingues relacions amb aquesta Nereida, Zeus, perquè si la deixes embarassada, El fill que naixerà farà el mateix que tu vas fer ...- Vols dir que seré apartat del poder?- Tant de bo que no passe, Zeus, però unir-te a ella comporta aquest perill Diàleg Prometeu-Zeus

• “Festeig” de Peleu:– Peleu sorprén a Tetis mentre descansa:

metamorfosi (au, arbre …, tigre). Peleu s’asusta i desisteix

– Proteu (divinitat marina amb poders endevinatoris) l’aconsella com aconseguir-la

– Nou intent: Peleu resisteix fins sometre la voluntat de Tetis > supremacia del baró

– Significat metamorfosi de Tetis: naturalesa femenina versàtil, imprevisible, inquietant i terrible

– Matrimoni de Tetis y Peleu: explicita la violència per al cos de la dona que no s’entrega al marit.

¿De quin procedimient se serveix el pintor perquè puguem saber que és Tetis?

Quins personatges reconeixes?

Quina escena es representa?

¿Què ha volgut representar el pintor amb els animals?

Noces de Tetis i Peleu

• Mont Pelión: centaures• Banquet meravellós: ambrosía, nèctar /carn,

vi …• Irrupció d’Eris (Discòrdia)• Poma: Hera, Atenea y Afrodita• Problema en el món diví > repercuteix en el

dels mortals

¿Què representa aquesta escena?

A qui reconeixes?

Hermes i Maia Moires Nike i Atena

Muses Hera i Zeus Muses Hores Dionís Hestia

Apol·lo i Artemis Gracies Afrodia i Ares

Quiró i Iris TetisPeleu

Muses

Hefest

Al banquet de noces assistiren tots els déus …

Tots no, s’oblidaren (o no) d’una divinitat:ERIS

és a dirDiscòrdia

Ártemis

Atenea

Afrodita

Artemis Hermes

Eris

Zeus y Hera

Eros

Tetis y Peleo

Quins personatges coneixes? Com els has reconegut?

Què fa cada u?

Jordaens, XVII

Jo no en vull saber res, d’aquest arbitratge: us estime a totes igual, i, si és possible, us voldria veure victorioses a totes tres. A més, si atorgue el premi de bellesa a una de vosaltres forçosament em guanyaré l’odi de les altres dues. Per tot això, jo no sóc el més adequat per fer-vos de jutge; en canvi, aquest jove frigi que aneu a trobar ve de família reial; i, a més, és ingenu i primitiu i ningú podria considerar-lo indigne d’un espectacle com el que vosaltres oferiu.

Llucià de Samosata, El judici de les deesQuí és el narrador?De quin arbitratge parla? A quí es dirigeix?Quí és el jove frigi de qui parla? On viu? De quina família reial prové?

PARIS, príncep troià

• Naixement i adolescència de Paris:– Somni d’Hècuba, reina de Troia > interpretació d’Helè

>– Príam decideix “exposar” Paris– Paris creix com a fill d’un pastor al mont Ida– Amors amb la nimfa- nàiade Ènone

• Paris nomenat per Zeus àrbitre de la bellesa divina: – Primer concurs de bellesa de la història (kallisteia)

• “Suborns” de les deesses: glòria, poder, amor.• Reconeixement de Paris com a príncep troià

El somni d’Hecuba, Giulio Romano (1499 - 1546)

Com sabem que es tracta d’un heroi troià?

H. W. Bissen

Antonio Canova, 1738

Qui són i quina relació tenen?

Hosmer, XIX

Qui és?

Què expressa la seua actitud?

Què mira?

Per què està tan trista?

J.de Wit, XVIII

Descriu l’escena protagonitzada entre Enone i Paris

¿Quins personatges reconeixes? Per què els has conegut?

Zeus

AfroditaHera

Atenea

Eris

Paris

Hermes

Helios

Eros

Posa un títol a esta pintura a l’oli

Joachim Wtewael,1615

K4.6, ca 490 - 480 BC

Espill de bronze, obra étrusca, IV-III aC

Estepa (Sevilla). 426-500

The Judgement of Paris, Lucas de Heere (1534-1584)

Niklaus Manuel, 1520

Lucas Cranach (1537-40)

Raimondi, Marcantonio. The Judgement of Paris. Engraving. 1516

Rubens, 1537

Luca Giordano, 1685-1686

J. A. WATEAU, 1729

François Xavier Fabre, 1808

Anselm Feuerbach, 1870

Konstantin Makovsky, 1889

Enrique Simonet, 1904

Flaxman, Il·lustració de Iliada, 1905

Renoir, 1914

Adolf Ziegler: Judgement Of Paris. 1939

w. Rusell

William Roberts, 1933

Salvador Dali,, 1950

Emile Fabry

Charles Bell (1936-1996)

A. Mingote.1994

La revista Drinks - paròdia de cata de vins