LA PARTICIPACIÓ CULTURAL DE LA JOVENTUT CATALANA

2001-2015

Antonio Ariño

Ramón Llopis(Universitat de València)

Informe de resultats

Continguts

�Perspectiva històrica (2000-2015)

�Perspectiva intergeneracional

�Diferències internes

�Tipologia

�Conclusions

2

1. Evolució històrica (2000-2015)

- Impacte de la Gran Recessió• 2001-2012: increment de la participació (taula 1 i 2).

• A partir de 2012: contracció i reducció de pràctiques oneroses, desplaçament de motius (interès versus preus).

- Connectivitat, pantalles i cultura en trànsit:• De l’ordinador... al mòbil: 92% l’utilitzen

• Internet: tendència a la universalització, diversitat d’usos, creixent temps dedicat

• Immersió en la societat digital. ¿bretxes digitals?

3

4

Principals factors que determinen l’absència de participació

2. Perspectiva intergeneracional: ¿fractura?

En el marc d’un consens relativament ampli sobre la concepció de la cultura i la seva dinàmica i una estructura de pràctiques força similar, l’anàlisi realitzada permet assenyalar l’existència de diferències significatives entre la població jove i l’adulta, que poden ser degudes a tres efectes: cicle vital, cohort o període històric.

5

2. Perspectiva intergeneracional: ¿fractura?

1. La significació de la cultura: diferències i consensos.

2. Preferències i interessos: transversals, juvenils i adultes.

3. Predomini juvenil: cine, sèries, música, videojocs, informàtica i esports i lectura.

4. Dimensió lingüística: 94% entén el català, 40% enquesta i 36,5% llengua d’identitat.

6

8

9

10

11

fractures generacionals

� Concepció de la cultura

� Sistemes de motivacions: el preu diferencia de 17 punts (75% i 58%)

� Connexió i Ús d’ Internet (Connexió: 91,5% i 71%)

� Temps dedicat a Internet Més de dues hores (60% i 30%)

� Ordinador portàtil (79% i 56%)

� Facebook (76% i 42%)

� Lectura de diaris (30,5% i 43%)

� Lectura de diaris en format digital (41% i 28%)

� Mòbil Internet (66% i 33%)

� Videojocs: mai (48% i 84%)

� Escolta de música cada dia (81,5% i 53%)

� Assistència a concerts mai ( 49% i 71%)

� Mobilitat juvenil concerts i festes populars12

3. Diferències internes

� Sexe/gènere

� Grups d’edat

� Situació laboral

� Nivell d’estudis

� Classe social

� Llengua parlada

13

14

15

16

17

18

Perfil sociodemográfico de las personas que han visitado sitios patrimoniales o artísticos en el último trimestre (2015) España

19

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Museos En los últimos tres meses Exposiciones En los últimos tres meses Galerías de arte En los últimos tres meses

Monumentos En los últimos tres meses Yacimientos arqueológicos En los últimos tres meses

Comparación de la correspondencia entre preferencias y prácticas en la visita a museos, 2015

20

0

10

20

30

40

50

60

70

Interés Han ido año

� En los de Arqueología e Historia, de Ciencia Naturales y de Ciencia y Tecnología destaca claramente la cohorte más joven, con una proporción de visitantes por encima de la media, mientras que en los de Arte o de Antropología, los porcentajes respectivos se sitúan por debajo de aquella, siendo las cohortes más maduras las que proporcionan más visitantes.

21

4. Una tipologia cultural de la població catalana

� Els interessos: cultura lletrada, audiovisual, arts escèniques i cultura digital

� Les pràctiques: clàssiques i lletrades, audiovisuals i digitals

22

23

24

25

Una tipologia

• El públic de cultura digital: 19,4%.

• El públic de cultura audiovisual: 23,6%.

• Els desconnectats: 14,1%.

• Els anticultura audiovisual: 13,9%.

• El públic clàssic digital: 11,2%.

• El públic clàssic pur: 17,7%.

27

28

Públic de cultura digital

� Aglutina a un 19,4% de la població catalana, composat en major mesura per homes de menys de 35 anys i solters.

� Aquest primer conglomerat destaca essencialment per les seves elevades puntuacions tant en interessos com en pràctiques culturals digitals (connectar-se a internet, descarregar i escoltar música i veure series, jugar a videojocs); però també apareixen amb valors positius encara que inferiors, els interessos i les pràctiques audiovisuals (veure la televisió, escoltar la radio, llegir revistes).

� Igualment, els individus agregats en aquest conglomerat destaquen per una falta d'interès per la cultura lletrada que coincideix amb l'escassetat de pràctiques del mateix tipus.

� Finalment, també apareix una puntuació negativa en el interès per les arts escèniques que comporten eixir de casa.

29

Públic de cultura audiovisual

� Puntuacions positives només en els interessos i les pràctiques culturals audiovisuals. Com hem vist, els interessos audiovisuals agrupen veure televisió, escoltar la radio i llegir revistes; les pràctiques inclouen escolta de música i consum audiovisual: pel·lícules, sèries, vídeos i documentals.

� Destaquen, a sensu contrario, per les baixes puntuacions en interès per les arts escèniques i pràctiques culturals clàssiques i lletrades.

� Són un 23,6% de la població catalana i es caracteritzen per la seva major presència entre les persones majors de 45 anys, baixos nivells d'estudis i classes socials baixes i mitjanes baixes.

30

Públic desconnectat

� Puntuacions negatives en tots els components d'interessos i pràctiques culturals.

� Aquest conglomerat destaca també perquè està integrat per les persones amb menys interessos per la cultura audiovisual de tota la població catalana i en segon lloc per la cultura digital.

� Tanmateix, dins de la negativitat, la puntuació més baixa en les pràctiques es troba en les digitals i s'apropa a la mitjana del conjunt de la població catalana.

� En aquest grup destaquen els majors de 65 anys, amb baix nivell d'estudis i classes socials baixes i mitjanes baixes. Suposen un 14,1% de la població catalana.

31

públic anti-cultura audiovisual

� Triem aquesta denominació donada la dificultat per a poder definir-ho en positiu en comparació amb els altres grups.

� Aquest conglomerat es el que presenta el interès més baix per la cultura audiovisual. No obstant, en les pràctiques audiovisuals es situa al voltant de la mitjana de la població amb un valor en positiu. Pareix que existeix aquí una contradicció o falta d’ajust entre interès i pràctiques.

� També manifesta un interès positiu, però baix, per la cultura lletrada i per la cultura digital. I quant a les pràctiques es dona la situació inversa: valors negatius, però reduïts i pròxims a la mitjana de la població. En resum, un grup en el que la distància declarativa, quan es parla d’interessos audiovisuals, es molt elevada, però que es situa en valors mitjans en la resta, donant lloc a una identitat realment poc diferenciada.

� Són un 13,9% de la població i entre ells destaquen les persones de 35 a 44 anys.

32

Públic clàssic digital

� Conglomerat antitètic al públic de cultura audiovisual, ja que puntua en positiu on aquest puntua en negatiu i viceversa. Aquest grup ofereix valors positius molt elevats en pràctiques culturals clàssiques i lletrades i en menor mesura també en els interessos per la cultura lletrada.

� Al mateix temps presenta puntuacions positives també en interès per la cultura digital i pràctiques digitals. El interès per les arts escèniques també es positiu.

� Mostra en la pràctica la possibilitat de conciliació i integració de cultura clàssica, lletrada i digital; cultura fora de la llar i dins de la llar; individualitzada i en trànsit i cultura grupal en equipaments especialitzats.

� Congrega a un 11,2% de la població catalana i té una àmplia presència entre menors de 35 anys, solters, classe alta i mitjana-alta i elevat nivell d'estudis. 33

Públic clàssic pur

� Perfil similar a l'anterior amb la excepció que es mostra allunyat de la cultura digital.

� Els valors més elevats apareixen en interessos per les arts escèniques i interès per la cultura lletrada. En lògica congruència també apareix un valor positiu elevat en pràctiques culturals clàssiques i lletrades.

� Per contra, solament apareixen com a valors en negatiu els interessos i les pràctiques digitals. Donada la seua congruència parlem de grup clàssic pur.

� Agrupa un 17,7% de la població i acull a més dones, de major edat, casades i de classe social alta i mitjana-alta.

34

CONCLUSIONS

� Incorporació de la visió predominant de la cultura

� Diferències generacionals (la societat d’edats): socialització i emancipació (etapa de la vida), experimentació en procés de realització personal, identitat de grup, cultura digital (cohort), crisi econòmica (moment històric). Diversitat funcional/expressiva

� Importància del interés i les motivacions

� El capital educatiu

� La comunicació mòbil: fractures primària, secundària i terciària.

� El règim de participació cultural:

35

LA PARTICIPACIÓ CULTURAL DE LA JOVENTUT CATALANA

201-2015