La nova ciutat i la sostenibilitat

ambiental del territori: Els usos

domèstics d’aigua a la Regió

Metropolitana de Barcelona

David Saurí

Departament de Geografia

Universitat Autònoma de Barcelona

Guió orientatiu

1. Impactes de l’urbanisme difús: El cas del consum d’aigua

2. Com podem atenuar aquests impactes?

Estalvi i eficiència

Recursos alternatius

3. Alguns exemples:

L’ordenança d’estalvi d’aigua de St. Cugat del Vallès

Adaptacions a la sequera a Matadepera

4. Valoracions i reptes

Densitat urbana i consum d’aigua

Relació entre el consum facturat d'aigua domèstica i la densitat urbana

en una mostra de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona

(1999)

Arenys de Munt

Premià

de Dalt

St. Adrià del

BesòsSabadell

Martorell

St. Feliu de

Llobregat

L'Hospitalet

Matadepera

Cabrera

de Mar

Sitges

Barcelona

0

2.500

5.000

7.500

10.000

12.500

15.000

17.500

20.000

22.500

25.000

27.500

30.000

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500

litres/habitant/dia

hab/

Km

2 u

rban

itzat

Consum domèstic d’aigua a la

RMB (N=635 en 22 municipis)

Ducha

Lavavajillas.

Otros

Inodoro

Lavabo

Lavadora

Cocina

Jardín

120 lpd

160 lpd

207 lpd

Higiene

personal

Higiene

doméstica

Consumo

exterior

Jardín de unos 200 m2, <50%

césped y regado

adecuadamente

En las viviendas:

Domene et al 2005

• ELS JARDINS

Enquesta jardineria privada

• 2000-2001

• 6 municipis

• N=120 (30 enquestes/municipi)

• 3 municipis renda alta: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Andreu de Llavaneres

• 3 municipis renda mitjana: Santa Eulàlia de Ronçana, Torrelles de Llobregat, Palau Solità i Plegamans

Consum d’aigua per la jardineria

privada de la RMB

Renta media

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Invierno Verano

Riegan más

Riegan bien

Riegan menos

Renta alta

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Invierno Verano

Riegan más

Riegan bien

Riegan menos

En contra del mite del sobre-reg hi ha un nombre important de jardins que

es reguen per sota de les necessitats agronòmiques de les plantes

A l’estiu, un 43% dels enquestats residents en els municipis de renda

mitjana regaven per sota de les necessitats hídriques de les plantes. En

canvi, aquest percentatge disminuïa fins el 23% en el cas de municipis de

renda alta.

Espècies presents als jardins privats

Espècies % del jardí

Renda mitjana Renda alta

Arbres 9 7

Arbusts 41 31

Tapissants 9 11

Gespa 29 48

Altres 12 3

Total 100 100

Consum mensual d’aigua segons

espècies (estiu)

Tipologia de

jardí

Consum aigua

(l/m2)

Nombre

aplicacions de

reg

Consum mensual

d’aigua (l/m2)

Gespa atlàntica 6 22 132

Gespa

autòctona

2 18 36

Arbusts 1 9 9

Són sostenibles els jardins?

Tècniques de xerojardineria

Jardins privats Jardins públics

Menys ingressos Més ingressos Ciutat compacta Ciutat dispersa

Hidrozonificació

Espècies adaptades

al clima

Sistemes de reg

eficients

Programadors de reg

Reg fora d’hores

d’insolació

Reg segons la

meteorologia

Fonts alternatives

d’aigua

Evitar gespa

Mulching

• LES PISCINES

40600

23000

10950

5300 45002000 2000

0

10000

20000

30000

40000

50000

França Espanya Alemanya Itàlia Portugal Regne

Unit

Àustria

No

mb

re d

e p

iscin

es

Espanya406.000

86.6%

13.4%0.1%

Familiars Privades col·lectives Públiques

El mercat de la piscina

•Espanya: Segon mercat europeu

•Catalunya: 80% empreses sector

Fira Piscina Barcelona: 2a fira europea

20.000 visitants

Creixement del mercat

en nombre d’unitats construïdes (1999)Espanya

406.000

86.6%

13.4%0.1%

Familiars Privades col·lectives Públiques

•Espanya: 406.000 piscines

Fabricants indiquen creixement encara més fort

(Més de 600.000)

Vidal, 2007

•Piscines identificades: 54.212

•Mitjana buidatge: 3 anys •Mitjana reposició

Temporada d’ús: 4,5% – 5% setmana

Resta any: 0,5% – 1% setmana

Piscines Superfície

m2 Consum

m3/any

Alt Penedès 2.423 62.071 116.185

Baix Llobregat 11.811 337.198 631.167

Barcelonès 1.529 54.655 102.303

Garraf 4.313 122.933 230.106

Maresme 9.049 330.502 618.634

Vallès Occidental 13.149 370.235 693.007

Vallès Oriental 11.938 359.052 672.074

TOTAL 54.212 1.636.647 3.063.476

•Mitjana profunditat: 1,4 m

Piscines privades a la Regió Metropolitana de

Barcelona

Consum total aprox. : 3,06 Hm3/any

Distribució per

comarques

•Àrea agregada: 1.636.647 m2

Vidal, 2008

Densitat de piscines privades a la

RMB

Vidal, 2007

• PRESSIONS SOBRE ELS RECURSOS

HÍDRICS I ALTERNATIVES

Evolució simulada de les reserves en el sistema Ter-Llobregat

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

40

42

43

45

46

47

49

50

52

53

54

56

57

59

60

62

63

64

66

67

69

70

71

73

74

76

77

79

80

81

83

84

86

87

88

90

91

93

94

96

97

98

00

01

03

04

05

07

Vo

lum

a f

i d

e m

es (

hm

3)

Alerta

Excepcionalitat

Embassaments del Ter - Llobregat

Emergència I,II,III

i IV

Font: ATLL

Fluxe d’aigua

Promig 60 hect. cúbics/any

Capacitat màxima 200,000 metres

cúbics/dia

Cabal màxim d’origen

marí

6 metres cúbics /segon

Ôsmosi inversa

Concentració de sal en

origen

39.700 ppm

Concentració de sal al

final del procés

110 ppm

Rendiment del procés 97%

Cost

Pressupost 230 M EUR

Dessalinitzadora de El Prat de Llobregat (2009)

TECNOLOGIES I SISTEMES: APLICACIÓ DE DISPOSITIUS

*Ecoaigua I Departament de

Medi Ambient i Habitatge

Proposta de mesures a aplicar als

blocs de pisos

TECNOLOGIA HIPÒTESI

MÀXIMA ESTALVI

Cisternes amb

dispositiu de

doble descàrrega

Aixeta termostàtica

per dutxes amb

regulador de cabal

Aixetes

monocomandament

amb obertura en fred i

limitador de cabal50%*

50%*

30%*

Aixetes

Dutxes

Cisternes

Consums interiors

Proposta de mesures a aplicar a les

cases unifamiliars o adossades

TECNOLOGIA HIPÒTESI

MÀXIMA ESTALVIConsums interiors

Les mateixes que als blocs de pisos

Consums exteriors

A)

B)

C) Utilització de sistemes de reg

més eficients

20- 40%

4-10 %

Domene et al 2005

• Aigua usada a la llar amb excepció del vàter

• Després d’un tractament es pot reutilitzar in situ

• Usos potencials: vàter, reg de jardí, rentadora, renta-vaixelles

AIGÜES GRISES

RECOLLIDA D’AIGÜES PLUVIALS

- Disponible per a usos com el reg de jardí, cisterna del vàter,

rentadora, renta-vaixelles, etc.

-Apreciada per la seva qualitat

-Fluxe discontinuu

ESTIMACIÓ ESTALVI: COMBINACIÓ DE MESURES

Dutxa

Rentavaix.

Altres

Inodor

Rentamans

Rentadora

Cuina

Jardí

120 lpd

160 lpd

207 lpd

79 lpd

87 lpd

100 lpd

Estalvi potencial màxim

38%

45%

52%

Domene et al 2005

Grau de satisfacció amb el sistema d’aigües

grises (mostra blocs de vivendes de Sant

Cugat del Vallès, juliol 2008, N=14; n=278)

Nivell de satisfacció

NS/NCMolt insatisfetInsatisfetIndiferentSatisfetMolt satisfet

Perc

en

tatg

e (

%)

50

40

30

20

10

0

Domènech, 2008

Preferències socials per tipus de subministrament

d’aigua (Sabadell, primavera 2008, N=400)

Romeu, 2008

• L’ORDENANÇA DE L’AIGUA DE SANT

CUGAT DEL VALLÈS

Ordenança d’estalvi d’aigua de Sant Cugat del Vallès

Promulgada el 15 de novembre de 2002

Nous edificis residencials i grans renovacions (5200 entre 2003 i

2007)

Instal-lació obligatòria de

Reguladors de cabal en aixetes

Airejadors en dutxes

Doble descàrrega en vàters

Dipòsits de pluvials (jardins > 1.000 m2)

Reutilizació aigua piscines (jardins >40m2)

Reutilizació aigües grises (blocs > 8 vivendes)

Modificacions Març 2008

Jardineria de baix consum hídric (xerojardineria)

Dipòsits de pluvials (jardins >300 m2)

Consum d’aigua a Sant Cugat del

Vallès 2000-2008

Ordenança Marc d’Estalvi d’Aigua

de la Diputació de Barcelona

• 41 municipis (>800.000 habitants)

• Aigües grises

• Aigües pluvials

• Comptadors interiors i exteriors

• Limitacions en les superfícies de gespa

• Contractes de manteniment obligatoris

• Sistema de multes i sancions

Àmbit d’aplicació dels sistemes

d’aprofitament dels Recursos no Potables

dels dos models

CAPTACIÓ D’AIGÜES

PLUVIALS

REAPROFITAMENT DE L’AIGUA

SOBRANT DE LA PISCINA

REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES

GRISES

Ordenança d’estalvi d’aigua de Sant

Cugat del Vallès

(nous llindars a partir de la modificació del

2008)

> 1000m2 d’espais lliures

d’edificació (>300m2)

Noves piscines amb una làmina d’aigua

> 40m2 (>30m2)

Edificis residencials de >8 habitatges;

Altres edificis amb un consum de

dutxes i banyeres >400m3/any

Ordenança Tipus sobre

l’Estalvi d’Aigua

Habitatges

plurifamiliars

< 8 i >100m2 de zona verda o piscina >30m2 *

≥8 i >300m2 de zona verda o piscina >30m2 ** Tots els de >8 habitatges

Habitatges

unifamiliars

>150m2 construïts i <100m2 de zona verda o piscina >30m2 *

> 150m2 construïts i > 100m2 de zona verda o piscina > 30 m2 ** > 150m2 construïts i > 100m2 de zona

verda o piscina > 30m2

Hotels >100m2 de zona verda o piscina >30m2 ** Tots

Edificis

d’usos

diversos

> 100m2 de zona verda Totes les instal·lacions industrials de

rentat de vehicles

Piscines noves i existents >30m2

Zones

verdes

considerar la possibilitat les ≥ 400m2 *

* A escollir entre un dels tres sistemes

** A escollir entre un dels dos sistemes

First level

governance

Second level

governance

Third level

governance

Health

Department

City Council Catalan Water

Agency

Developer Builder ArchitectSkilled worker

TrowelEngineer

Producer Installer Maintenance

company

Residents’

association

(President)

Property

administrator

USERS

NOVES XARXES SOCIALS EN L’ÚS DE RECURSOS ALTERNATIUS

D’AIGUA

• L’EXEMPLE DE MATADEPERA

Resultats:

Forestal

43,65%

Gespa

11,41%

Habitatge

15,90%

N u

25,18%

Piscina

1,21%

Herbàcia

2,65%Hectàrees

Forestal 142,68

Gespa 37,29

Habitatge 51,99

N u 82,32

Piscina 3,95

Herbàcia 8,66

TOTAL 326,90

Superfície agrícola

(2008): 42.3 ha

Cobertes del sòl urbà de Matadepera

Cobertes del sòl a les llars enquestades

207 m2

370 m2

763 m2

189 m2

Jardí

Bosc

Edificació

Zona pavimentada

El 42,3 % de les llars enquestades té piscina particular i un

4,7% piscina comunitària.

Tipus de vegetació als jardins

Gespa

34%

Arbres fruiters

3%

Arbustos

ornamentals

31%

Altres arbres

13%

Plantes crases

6%

Plantes hortícoles

5%

Bancals f lors

8%

Consum de l’aigua a les llars de Matadepera

Segons dades de l’ACA, el consum

d’aigua mitjà a Matadepera

s’estima en 298 lcd pel període

2006-2008.

A Barcelona el consum va ser de

136 lcd pel mateix període!

0

50

100

150

200

250

300

350

Hivern Primavera Estiu Tardor Any

Co

nsu

m d

'aig

ua p

er

càp

ita (

l/d

ia)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2006 2007 2008

Co

nsu

m p

er

càp

ita (

lcd

)

Consum domèstic mitja a les

llars enquestades = 236 lcd

Mesures adoptades durant la sequera 2008

Un 84.6% de les famílies enquestades va prendre alguna mesura per

estalviar aigua

Mesura Freqüència Percentatge (%)

Deixar de regar el jardí 33 47,8

Canvi parcial d'espècies 14 20,3

Regar el jardí amb un 25% de l'aigua

habitual7 10,1

Ús de recursos alternatius 6 8,7

Canvi del sistema de reg 5 7,2

Regar el jardí amb 50% de l'aigua

habitual4 5,8

No omplir la piscina 2 2,9

Gel per retenir l'aigua a la gespa 1 1,4

Valoracions i reptes

Relació important entre model urbà i consum d’aigua: la nova ciutat de baixa densitat comporta un creixement potencialment important del consum d’aigua.

......Davant això:

Opció convencional: increment de la oferta a gran escala per mitjans centralitzats: transvasaments i desalinitzadores. Repte: Impactes socials i ambientals importants però pocs esforços per part dels consumidors

Opció alternativa: mesures d’estalvi i eficiència; ús de recursos no convencionals (aigües pluvials, aigües grises). Repte:Impactes socials i ambientals menors que en el cas anterior però importants esforços d’aprenentatge social

Com decidir el “mix” més just en termes econòmics, socials i ambientals?