la mobilitat a barcelona · enquesta de mobilitat en dia feiner 2015 (emef 2015) la mobilitat a...
TRANSCRIPT
IER
MB
. B
ell
ate
rra,
maig
de 2
01
6
EN
QU
ES
TA
DE M
OB
ILIT
AT E
N D
IA
FEIN
ER
20
15
(EM
EF 2
01
5)
La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
2
Índ
ex
PR
ES
EN
TA
CIÓ
6
MA
RC
DE R
EFER
ÈN
CIA
10
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
12
1Cara
cteríst
iques
bàsi
ques
de la m
obilit
at
a B
arc
elo
na
13
1.1
Dades
genera
ls13
2M
oti
u d
el desp
laça
ment
14
2.1
Dades
genera
ls14
2.2
Motiu d
e d
esp
laçam
ent
segons
tipus
de r
ecorr
egut
15
3M
ode d
e t
ransp
ort
17
3.1
Dades
genera
ls17
3.2
Mode d
e t
ransp
ort
segons
tipus
de r
ecorr
egut
20
3.3
Part
icula
rita
ts d
e la m
obilita
t en t
ransp
ort
privat
22
4M
oti
u d
e d
esp
laça
ment
i m
ode d
e t
ransp
ort
26
4.1
Dades
genera
ls26
5La
mobilit
at
a B
arc
elo
na d
es
de la p
ers
pect
iva d
e d
istr
icte
27
5.1
Origen i d
est
inació
dels
desp
laçam
ents
27
5.2
Motiu d
e d
esp
laçam
ent
segons
tipus
de f
lux
29
5.3
Mode d
e t
ransp
ort
segons
tipus
de f
lux
30
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
31
1Cara
cteríst
iques
bàsi
ques
de la m
obilit
at
de les
pers
ones
resi
dents
a B
arc
elo
na
32
1.1
Perf
ils d
e m
obilita
t32
1.2
Anàlis
i te
rritorial
34
1.3
Mobilita
t de les
pers
ones
resi
dents
segons
tipus
de r
ecorr
egut
35
3
Índ
ex
2M
oti
u d
el desp
laça
ment
36
2.1
Dades
genera
ls36
2.2
Motiu d
e d
esp
laçam
ent
segons
tipus
de r
ecorr
egut
39
2.3
Anàlis
i te
rritorial
40
3M
ode d
e t
ransp
ort
43
3.1
Dades
genera
ls43
3.2
Mode d
e t
ransp
ort
segons
tipus
de r
ecorr
egut
51
3.3
Anàlis
i te
rritorial
52
3.4
Multim
odalit
at
i cadenes
modals
55
3.5
Lloc d
'aparc
am
ent
del vehic
le p
rivat
57
4M
oti
u d
e d
esp
laça
ment
i m
ode d
e t
ransp
ort
60
5El te
mps
de la m
obilit
at
62
5.1
Dis
trib
ució
horà
ria d
els
desp
laçam
ents
62
5.2
Dura
da m
itja
na p
erc
ebuda d
els
desp
laçam
ents
66
6La
mobilit
at
segons
segm
ents
de p
obla
ció
70
6.1
Gra
u d
e m
obilita
t70
6.2
Paute
s de m
obilita
t se
gons
segm
ents
de p
obla
ció
71
7D
inàm
iques
terr
itorials
segons
dis
tric
te d
e r
esi
dènci
a77
7.1
Origen i d
est
inació
dels
desp
laçam
ents
de les
pers
ones
resi
dents
77
7.2
Din
àm
iques
terr
itorials
per
dis
tric
tes
78
7.3
Motiu d
e d
esp
laçam
ent
segons
dis
tric
te d
e d
est
inació
81
7.4
Mode d
e t
ransp
ort
segons
dis
tric
te d
e d
est
inació
82
4
Índ
ex
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
83
1Ú
s su
bje
ctiu
dels
modes
de t
ransp
ort
84
1.1
Niv
ell
d'ú
s su
bje
ctiu d
els
modes
de t
ransp
ort
84
1.2
Motius
per
utilit
zar
els
modes
mecanitza
ts91
2Valo
raci
ó d
els
mit
jans
de t
ransp
ort
97
2.1
Dades
genera
ls97
2.2
Segons
el niv
ell
d'ú
s su
bje
ctiu
98
2.3
Segons
variable
s te
rritorials
99
2.4
Segons
variable
s so
cio
dem
ogrà
fiques
100
3.
Perc
epci
ó d
’inse
gure
tat
dels
modes
de t
ransp
ort
101
4Act
uaci
ons
i pro
post
es
en m
atè
ria d
e m
obilit
at
102
4.1
Avalu
ació
de les
polít
iques
de m
obilita
t102
4.2
Avalu
ació
de la x
arx
a d
e t
ransp
ort
públic
106
CO
MP
AR
ATIV
A T
EM
PO
RA
L 2
00
5-2
01
51
09
1La
mobilit
at
a B
arc
elo
na
111
1.1
Dades
genera
ls111
1.2
Ràtio p
úblic
/privat
112
1.3
Dura
da m
itja
na p
erc
ebuda d
els
desp
laçam
ents
113
1.4
Ràtio d
’atr
acció
i e
mis
sió (
RAE)
114
1.5
Índex
d’o
bert
ura
(IO
)115
5
Índ
ex
2La
mobilit
at
de les
pers
ones
resi
dents
a B
arc
elo
na
116
2.1
Dades
genera
ls116
2.2
.M
otiu d
el desp
laçam
ent
118
2.3
.M
ode d
e t
ransp
ort
119
2.4
.Ràtio p
úblic
/privat
120
2.5
.O
cupació
del cotx
e
121
2.6
.Dura
da m
itja
na p
erc
ebuda d
els
desp
laçam
ents
segons
motiu
122
2.7
.Dura
da m
itja
na p
erc
ebuda d
els
desp
laçam
ents
segons
mode d
e t
ransp
ort
123
2.8
.Auto
conte
nció
munic
ipal
124
AN
NEX
12
5
FIT
XA
TÈC
NIC
A1
30
QÜ
ES
TIO
NA
RI
13
4
6
PR
ES
EN
TA
CIÓ
7
Pre
sen
taci
ó
L’Enques
ta d
e M
obili
tat
en D
ia F
einer
(EM
EF)
és
una
esta
dís
tica
de
per
iodic
itat
anual
pro
moguda
per
l’A
uto
rita
t del
Tra
nsp
ort
Met
ropolit
à (
ATM
), l
’Aju
nta
men
tde
Bar
celo
na,
l’À
rea
Met
ropolit
ana
de
Bar
celo
na
(AM
B),
l’A
ssoci
ació
de
munic
ipis
per
la M
obili
tat
i el
Tra
nsp
ort
Urb
à (
AM
TU
) i
l’Inst
itut
d’E
stadís
tica
de
Cat
alunya
. L’
edic
ió d
el 2
015 é
s la
tr
etze
na.
L’
obje
ctiu
és
conèi
xer
les
cara
cter
ístiques
bàs
iques
de
la m
obili
tat
en d
ia f
einer
(de
dill
uns
a div
endre
s no f
estius)
de
l’any
2015,
de
la p
obla
ció r
esid
ent
a l’à
mbit t
errito
rial
del
Sis
tem
a Tar
ifar
i In
tegra
t (S
TI)
de
16 i m
és a
nys
.
L’in
form
e s’
ha
div
idit e
n q
uat
re p
arts
:
PA
RT
1.
MA
RC
DE
REFER
ÈN
CIA
Conte
xtual
itza
ció d
’alg
unes
cara
cter
ístiques
ter
rito
rial
s i dem
ogrà
fiques
a la
ciuta
t de
Bar
celo
na
i de
l’STI.
P
AR
T 2
. LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
S’a
nal
itza
la
mobili
tat
en d
iafe
iner
a B
arce
lona
de
les
per
sones
res
iden
ts a
l’S
TI.
Els
des
pla
çam
ents
analit
zats
són e
ls d
e la
pobla
ció g
ener
al,
incl
oen
t el
s des
pla
çam
ents
in itin
ere
(p
er a
nar
i/o
to
rnar
de
la f
eina)
del
s pro
fess
ional
s (p
erso
nes
que
tenen
l’a
cció
de
des
pla
çar-
se c
om u
n e
lem
ent
clau
en l
a se
va
ocu
pac
ió).
Els
asp
ecte
s an
alitza
ts s
ón:
-El m
otiu d
el d
espla
çam
ent.
-El m
ode/
mitjà
de
tran
sport
.
-L’
origen
i d
estinac
ió d
es d
e la
per
spec
tiva
de
dis
tric
te.
PA
RT
3.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
S’a
nal
itza
la
mobili
tat
en d
iafe
iner
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na.
S’a
nal
itze
n e
ls d
espla
çam
ents
de
la p
obla
ció g
ener
al,
entr
e el
s que
s'in
clouen
els
des
pla
çam
ents
in itin
ere
del
s pro
fess
ional
s.
S’in
clou u
na
anàl
isi se
gons
el s
exe,
en a
quel
ls c
asos
en q
ue
s’ha
vist
inte
ress
ant
fer
aques
ta d
escr
ipci
ó.
8
Pre
sen
taci
ó
La info
rmac
ió a
nal
itza
da
es r
efer
eix
als
aspec
tes
següen
ts:
-El m
otiu d
e des
pla
çam
ent.
-El m
ode/
mitjà
de
tran
sport
utilit
zat.
-El te
mps
de
la m
obili
tat
(dis
trib
uci
ó h
orà
ria
i dura
da)
-La
mobili
tat
difer
enci
alse
gons
el s
egm
ent
de
pobla
ció.
-L’
origen
i la
des
tinac
ió d
el d
espla
çam
ent
des
de
la p
ersp
ectiva
del
dis
tric
te d
e re
sidèn
cia.
PA
RT
4.
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
En aques
ta par
t de
l’info
rme
s’es
tudie
n le
s per
cepci
ons,
le
s pre
dis
posi
cions
i le
s va
lora
cions
de
les
per
sones
re
siden
ts a
Bar
celo
na
vers
alg
uns
elem
ents
rela
cionat
s am
b la
mobili
tat.
Els
tem
es t
ract
ats
són:
-El niv
ell d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
.
-M
otius
d’ú
s i de
no ú
s del
s m
odes
de
tran
sport
mec
anitza
ts.
-La
val
ora
ció d
els
modes
de
tran
sport
. -La
per
cepci
ó d
’inse
gure
tat
del
s m
odes
de
tran
sport
. -L’
aval
uac
ió d
’alg
unes
act
uac
ions
i pro
post
es s
obre
la g
estió d
e la
mobili
tat
urb
ana.
PA
RT
5.
CO
MP
AR
ATIV
A T
EM
PO
RA
L 2
00
5-2
01
5
En el
darr
er ap
art
at
de
l’info
rme
esre
culle
n dad
es del
per
íode
2005-2
015.
S’in
clouen
as
pec
tes
gen
eral
s de
l’evo
luci
ó d
e la
mobili
tat
a Bar
celo
na
i de
la m
obili
tat
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na.
9
Pre
sen
taci
ó
La d
ivis
ió t
errito
rial
utilit
zada
per
anal
itza
r la
mobili
tat
a Bar
celo
na
i del
s se
us
hab
itan
ts c
orr
espon a
:
Dis
tric
tes
barc
elo
nin
s:
1.
Ciu
tat
Vel
la
2.
Eix
ample
3.
San
ts-M
ontj
uïc
4.
Les
Cort
s 5.
Sar
rià-
San
t G
erva
si
6.
Grà
cia
7.
Hort
a-G
uin
ardó
8.
Nou B
arris
9.
San
t Andre
u
10.S
ant
Mar
tí
Al
llarg
de
l’info
rme
tam
bé
es f
a una
anàlis
i de
resu
ltat
s se
gons
vari
able
s so
ciodem
ogrà
fiques
: se
xe,
gru
ps
d’e
dat
, si
tuac
ió p
rofe
ssio
nal
i n
ivel
l d’e
studis
aca
bat
s.
NO
TA
:
- Pe
r efe
cte d
els
arro
don
imen
ts e
n l
a p
onder
ació
del
s des
pla
çam
ents
, és
poss
ible
que a
lgunes
dades
des
agre
gades
no s
um
in e
xact
amen
t el
nom
bre
tota
l de d
espla
çam
ents
. Aquest
fet
nom
és a
fect
a e
l dar
rer
díg
it i n
o c
om
por
ta u
na inte
rpre
taci
ó in
corr
ecta
. -
La b
aixa
sig
nific
ació
est
adís
tica
de la s
ubm
ost
ra a
niv
ell de d
istr
icte
difi
culta la c
om
par
abili
tat
en a
lguns
resu
ltats
entr
e le
s dife
rents
edic
ions
de l’E
MEF.
Co
ron
es
metr
op
olita
nes:
-Bar
celo
na
-Res
ta
Prim
era
Coro
na
del
Sis
tem
a Tar
ifar
i In
tegra
t (S
TI)
-
Res
ta
de
l’Àre
a M
etro
polit
ana
de
Bar
celo
na
(AM
B)
-Res
ta
de
la
Reg
ió
Met
ropolit
ana
de
Bar
celo
na
(RM
B)
-Res
ta S
iste
ma
Tar
ifar
i In
tegra
t (S
TI)
10
MA
RC
DE R
EFER
ÈN
CIA
11
Marc
de r
efe
rèn
cia
La c
iuta
t de
Bar
celo
na
té u
na
super
fíci
e de
98,6
km
². L
a su
per
fíci
e de
sòl urb
à (4
2,4
km
²) r
epre
senta
el 43%
del
tota
l de
la c
iuta
t.
La p
obla
ció d
e Bar
celo
na
a 1 d
e gen
er d
e 2015
ha
cres
cut
molt lle
uger
amen
t re
spec
te e
l 2014.
*Sòl urb
à:
case
s aï
llades,
cen
tre u
rbà,
colò
nie
s i nucl
is u
rban
s aï
llats
, ei
xam
ple
, hab
itatg
es
unifam
iliar
s, u
rban
itza
cions.
BA
RC
ELO
NA
20
15
FO
NT D
'IN
FO
RM
AC
IÓ
Superf
ície
(km
²)98,6
Idesc
at
Superf
ície
sòl u
rbà* (
km²)
42,4
IER
MB
a p
art
ir d
e M
apa d
e C
obert
es
del S
òl de C
ata
lunya
(2009),
CR
EA
F
Densi
tat
tota
l (hab/k
m²)
16.2
73,4
Idesc
at
Densi
tat
per
sòl u
rbà (
hab/k
m²)
37.8
13,8
IER
MB
a p
art
ir d
e M
apa d
e C
obert
es
del S
òl de C
ata
lunya
(2009),
CR
EA
F
Abso
lute
sR
ela
tives
Abso
lute
sR
ela
tives
Abso
lute
sR
ela
tives
Pobla
ció
Sis
tem
a T
ari
fari
Inte
gra
t 5
.54
5.3
14
10
0,0
%5
.62
8.1
32
10
0,0
%82.8
18
1,5
%
Barc
elo
na
1.6
02.3
86
28,9
%1.6
04.5
55
28,5
%2.1
69
0,1
%
Rest
a 1
a C
oro
na S
TI
1.2
25.2
39
22,1
%1.2
21.6
29
21,7
%-3
.610
-0,3
%
To
tal
1a
Co
ro
na
ST
I2
.82
7.6
25
51
,0%
2.8
26
.18
45
0,2
%-1
.44
1-0
,1%
Rest
a A
MB
386.5
86
7,0
%387.5
91
6,9
%1.0
05
0,3
%
To
tal
AM
B3
.21
4.2
11
58
,0%
3.2
13
.77
55
7,1
%-4
36
0,0
%
Rest
a R
MB
1.8
12.4
98
32,7
%1.8
14.4
83
32,2
%1.9
85
0,1
%
To
tal
RM
B5
.02
6.7
09
90
,6%
5.0
28
.25
88
9,3
%1
.54
90
,0%
Rest
a S
TI
518.6
05
9,4
%599.8
74
10,7
%81.2
69
15,7
%
Cre
ixem
ent
pobla
ció 2
003-2
015
--
--
21.8
17
1,4
%IN
E
Pobla
ció n
asc
uda a
l'est
ranger
347.8
89
21,7
%353.2
46
22,0
%5.3
57
1,5
%IN
E
Taxa
d'a
tur
Pro
vínci
a B
arc
elo
na
Barc
elo
na
Idesc
at.
Padró
continu
INE.
Encu
est
a d
e P
obla
ción
Act
iva
Aju
nta
ment
de B
arc
elo
na
20,0
%18,2
%-1
,8
17,0
%13,9
%-3
,1
INFO
RM
AC
IÓ B
ÀS
ICA
D
EM
OG
RÀ
FIC
A I
S
OC
IAL
20
14
20
15
Dif
erè
nci
es
20
15
-20
14
FO
NT D
'IN
FO
RM
AC
IÓ
12
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
13
1,8
3 m
ilio
ns
4,9
9 m
ilio
ns
Res
iden
ts a
Bar
celo
na
Res
iden
ts a
la
rest
a STI
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
1
. C
ara
cterí
stiq
ues
bàsi
qu
es
de l
a m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
La ci
uta
t de
Bar
celo
na
rep i/
o em
et 6,8
m
ilions
de
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts a
l’S
TI.
Un
73,1
% d
’aques
ts s
ón inte
rns
a la
ciu
tat
(4,9
9 m
ilions)
i
el 2
6,9
% (
1,8
3 m
ilions)
són d
e co
nnex
ió.
•G
aire
bé
la t
ota
litat
del
s fluxo
s in
tern
s (o
rigen
i
des
tinac
ió B
arce
lona)
els
rea
litze
n r
esid
ents
a la
ciuta
t (
96,3
%).
•En
els
fluxo
s de
connex
ió,
són
les
per
sones
re
siden
ts
a la
re
sta
de
l’STI
les
que
fan
la
maj
oria
d’a
ques
ts
des
pla
çam
ents
(7
0%
),
men
tre
que
els
barc
elonin
s/es
fa
n
el
30%
re
stan
t.
1.1
. D
ades
gen
eral
s
BC
N-B
CN
BC
N-R
est
a
Pri
mera
C
oro
na S
TI
BC
N-R
est
a
AM
BB
CN
-Rest
a
RM
BB
CN
-Fora
R
MB
BC
N-F
ora
S
TI
Resi
dents
a B
arc
elo
na
4.8
06.6
62
292.8
22
81.0
47
130.0
55
15.9
71
28.4
69
5.3
55.0
25
78,5
%Resi
dents
a la
rest
a S
TI183.6
22
677.1
10
157.3
06
380.1
45
68.9
35
2.8
54
1.4
69.9
73
21,5
%Tota
l4
.99
0.2
83
96
9.9
32
23
8.3
53
51
0.2
00
84
.90
63
1.3
23
6.8
24
.99
81
00
,0%
Tota
l
Tip
us
de f
lux
%
96
,3%
3,7
%
Res
iden
ts a
Barc
elon
a
29
,9%
70
,1%
14
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
2.1
. D
ades
gen
eral
s La
m
obili
tat
per
sonal
és
m
ajorità
ria en
el
s des
pla
çam
ents
a
Bar
celo
na.
Aix
í, el
63,3
% del
to
tal
(4,3
m
ilion
s de
des
pla
çam
ents
) só
n p
er m
otius
per
sonal
s i
les
resp
ective
s to
rnad
es a
cas
a; m
entr
e que
el 3
6,7
% r
esta
nt
són p
er
motius
ocu
pac
ional
s i le
s re
spec
tive
s to
rnad
es a
cas
a (2
,5 m
ilions
de
des
pla
çam
ents
).
Els
princi
pal
s m
otius
del
s des
pla
çam
ents
a B
arce
lona
són:
anar
a t
rebal
lar,
anar
a c
om
pra
r i l’o
ci i e
l lle
ure
. Els
des
pla
çam
ents
re
laci
onat
s am
b la
cà
rreg
a fa
mili
ar
(com
pre
s i
acom
pan
yar
a per
sones
) re
pre
sente
n el
44,6
% d
e la
mobili
tat
per
sonal
.
Mobili
tat
ocu
pac
ional
M
obili
tat
per
sonal
Torn
ada
a ca
sa p
erso
nal
Torn
ada
a ca
sa o
cupac
ional
21
,2%
35
,7%
27
,6%
15
,5%
8,3
%
21
,5%
9,6
%
18
,0%
9,0
%
6,9
%
26
,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
MO
BIL
ITA
T P
ER
SO
NA
L
Com
pre
s
Metg
e/H
osp
ital
Vis
ita
amic
/fam
iliar
Aco
mpan
yar
per
sones
Gest
ions
per
sonal
s
Oci
/div
ersi
ó/à
pat
s/es
port
Pass
eig
23
,8%
76
,2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
MO
BIL
ITA
T O
CU
PA
CIO
NA
L
Tre
bal
l
Est
udis
15
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
2.2
. M
otiu d
e des
pla
çam
ent
segons
tipus
de
reco
rreg
ut
Els
des
pla
çam
ents
per
motius
per
sonal
s, s
ón m
ajorita
ris
en l
a m
obili
tat
inte
rna
a Bar
celo
na,
i r
epre
sente
n e
l 72,2
%
del
tota
l. E
n e
ls f
luxo
s de
connex
ió,
per
contr
a, s
on e
ls d
espla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ionals
els
que
tenen
un m
ajor
pes
, re
pre
sente
n g
aire
bé
el 6
1%
de
la m
obili
tat
tota
l.
1,8
3 m
ilio
ns
Mobili
tat
ocu
pac
ional
Mobili
tat
per
sonal
Torn
ada
a ca
sa p
erso
nal
Torn
ada
a ca
sa o
cupac
ional
4,9
9 m
ilio
ns
16
,5%
41
,0%
31
,2%1
1,3
%
Mobili
tat
ocu
pac
ional
Mobili
tat
per
sonal
33
,9%
21
,2%
17
,9%
27
,0%
Mobili
tat
ocu
pac
ional
Mobili
tat
per
sonal
16
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
2.2
. M
otiu d
e des
pla
çam
ent
segons
tipus
de
reco
rreg
ut
En u
n d
ia f
ein
er,
els
des
pla
çam
ents
am
b o
rigen
i d
estinac
ió B
arce
lona
per
motius
per
sonal
s só
n e
ls m
és i
mport
ants
, am
b 2
mili
ons
de
des
pla
çam
ents
, que
repre
sente
n e
l 30%
del
tota
l.
En e
ls d
espla
çam
ents
de
connex
ió a
mb B
arc
elona,
la
mobili
tat
per
sonal
per
d im
port
ànci
a, s
ent
la m
obili
tat
ocu
pac
ional
la q
ue
té u
n m
ajor
pes
, per
sobre
del
33%
en t
ots
els
cas
os.
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Mobili
tat
ocu
paci
onal
822.2
70
16,5
%325.1
71
33,5
%79.7
56
33,5
%183.0
16
35,9
%29.7
69
35,1
%..
15,5
%1.4
44.8
41
21,2
%M
obili
tat
pers
onal
2.0
44.4
62
41,0
%221.5
01
22,8
%52.4
25
22,0
%92.3
46
18,1
%15.4
62
18,2
%..
23,1
%2.4
33.4
24
35,7
%To
rnada a
casa
ocu
paci
onal
565.1
26
11,3
%253.2
60
26,1
%59.3
67
24,9
%154.9
37
30,4
%23.9
60
28,2
%15.7
34
11,2
%1.0
60.1
51
15,5
%To
rnada a
casa
pers
onal
1.5
58.4
26
31,2
%170.0
00
17,5
%46.8
06
19,6
%79.9
02
15,7
%15.7
15
18,5
%..
50,2
%1.8
86.5
83
27,6
%Tota
l 4
.99
0.2
83
10
0,0
%9
69
.93
21
00
,0%
23
8.3
53
10
0,0
%5
10
.20
01
00
,0%
84
.90
61
00
,0%
31
.32
31
00
,0%
6.8
24
.99
81
00
,0%
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
INTER
NS
CO
NN
EX
IÓ
TO
TA
LB
CN
-BC
NB
CN
-Rest
a P
rim
era
C
oro
na S
TI
(i v
icevers
a)
BC
N-R
est
a A
MB
(i
vic
evers
a)
BC
N-R
est
a R
MB
(i v
icevers
a)
BC
N-R
est
a S
TI
(i v
icevers
a)
BC
N-F
ora
STI
(i v
icevers
a)
17
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
3.1
. D
ades
gen
eral
s
Gai
rebé
el 7
7%
del
s des
pla
çam
ents
am
b o
rigen
i/o
des
tinac
ió B
arce
lona,
rea
litza
ts e
n d
ia f
einer
per
les
per
sones
re
siden
ts a
l’S
TI,
es
fan a
mb m
odes
de
tran
sport
sost
enib
les:
el
41,7
% a
peu
i e
n b
icic
leta
i e
l 35,1
% e
n t
ransp
ort
públic
.La
quota
modal
del
tran
sport
priva
tés
del
23,2
%.
En c
oncr
et,
des
taquen e
ls d
espla
çam
ents
cam
inan
t i
en m
etro
, que
conju
nta
men
t re
pre
sente
n e
l 55%
del
s fluxo
s to
tals
.
2.8
48
.09
44
1,7
%
2.3
92
.98
53
5,1
%
1.5
83
.91
82
3,2
%
Modes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
priva
t
Mit
jà d
e t
ransp
ort
Desp
laça
ments
Perc
enta
tge
Cam
inant
2.7
43.2
08
40,2
%Bic
icle
ta104.8
87
1,5
%Tota
l no m
oto
ritz
at
2.8
48
.09
44
1,7
%Auto
bús
709.5
94
10,4
%M
etr
o1.0
09.6
58
14,8
%Altre
s fe
rrovi
aris
(FG
C, R
odalie
s R
enfe
, Tra
mvia
)589.2
49
8,6
%Rest
a t
ransp
ort
públic
84.4
84
1,2
%Tota
l tr
ansp
ort
públic
2.3
92
.98
53
5,1
%C
otx
e c
onduct
or
976.9
96
14,3
%C
otx
e a
com
panya
nt
186.4
81
2,7
%M
oto
398.8
58
5,8
%Rest
a t
ransp
ort
priva
t21.5
84
0,3
%Tota
l tr
ansp
ort
pri
vat
1.5
83
.91
82
3,2
%Tota
l6
.82
4.9
98
10
0,0
%
18
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
3.1
. D
ades
gen
eral
s M
OD
ES N
O M
OTO
RIT
ZATS
En e
ls d
espla
çam
ents
no m
oto
ritz
ats
la m
obili
tat
a peu
és
pre
dom
inan
t (9
6,3
%).
TRAN
SPO
RT P
RIV
AT
En la
mobili
tat
en t
ransp
ort
priva
t, e
ls d
espla
çam
ents
en
cotx
e (e
spec
ialm
ent
com
a c
onduct
or)
són m
ajorita
ris.
Els
via
tges
en m
oto
tam
bé
són s
ignific
atius,
am
b u
na
quota
modal
del
25,2
%.
3,7
%
96
,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Bic
icle
ta
A p
eu
1,4
%
25
,2%
73
,5%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Alt
res
Mo
to
Co
txe
19
3.1
. D
ades
gen
eral
s
TRAN
SPO
RT P
ÚBLI
C
Els
modes
fer
rovi
aris
són e
ls m
és u
tilit
zats
(en
glo
ben
el
67,1
% d
els
des
pla
çam
ents
dia
ris
en t
ransp
ort
públic
). E
ntr
e
aques
ts,
el m
etro
n’é
s el
princi
pal, a
mb u
na
quota
d’ú
s de
gaireb
é el
63%
, se
guit,
a m
olta d
istà
nci
a,
dels
des
pla
çam
ents
am
b R
enfe
Rodal
ies
(17,9
%)
i FG
C (
14,3
%).
El se
gon m
ode
de
transp
ort
públic
més
utilit
zat
ésl’a
uto
bús,
i e
nglo
ba
gaireb
é el
30%
de
la m
obili
tat
dià
ria e
n t
ransp
ort
públic
. LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Mo
des
ferr
ovia
ris
3,3
%
29
,7%
67
,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Alt
res
Au
tob
ús
Mo
des
ferr
ovia
ris
Met
ro62,9
%
Tra
mvi
a4,5
%
FGC
14,3
%
Ren
fe
Rodal
ies
17,9
%
Ren
fe
regio
nal
/
llarg
re
corr
egut
0,4
%
20
Seg
ons
el t
ipus
de
des
pla
çam
ent,
el re
part
imen
t m
odal
pre
senta
difer
ènci
es:
•
Mob
ilit
at
inte
rna:
els
modes
no m
oto
ritz
ats
i e
l tr
ansp
ort
públic
só
n
els
més
utilit
zats
per
des
pla
çar-
se
en
dia
la
bora
ble
per
l’i
nte
rior
de
Bar
celo
na.
•M
ob
ilit
at
de c
on
nexió
: el
s m
odes
de
tran
sport
m
oto
ritz
ats
són
utilit
zats
en
gaireb
é to
tes
les
connex
ions
amb B
arce
lona
(97,1
%):
un 5
0%
en
transp
ort
públic
i u
n 4
7,1
% e
n t
ransp
ort
priva
t.
3.2
. M
ode
de
tran
sport
seg
ons
tipus
de
reco
rreg
ut
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
1,8
3 m
ilio
ns
Modes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
4,9
9 m
ilio
ns
56
,0%
29
,6%14
,4%
2,9
% 50
,0%
47
,1%
21
3.2
. M
ode
de
tran
sport
seg
ons
tipus
de
reco
rreg
ut
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
En les
rel
acio
ns
connec
tive
s es
donen
im
port
ants
difer
ènci
es e
n l’ú
s del
s m
itja
ns
moto
ritz
ats:
El tr
ansp
ort
públic
ass
ole
ix la
maj
or
quota
en les
connex
ions
esta
ble
rtes
entr
e Bar
celo
na
i la
res
ta d
e la
prim
era
coro
na
(52,6
%)
i en
tre
Bar
celo
na
i la
res
ta d
e l’S
TI
(50,2
%).
El tr
ansp
ort
priva
t au
gm
enta
la
seva
quota
modal, e
n t
erm
es g
ener
als,
a m
esura
que
augm
enta
la
dis
tànci
a am
b
Bar
celo
na,
ass
olin
t el
seu
màx
im e
n l
es c
onnex
ions
entr
e Bar
celo
na
i fo
ra d
e l’S
TI.
És
import
ant,
tam
bé,
en e
ls
fluxo
s am
b e
ls m
unic
ipis
de
la r
esta
de
l’àre
a m
etro
polit
ana
de
Bar
celo
na.
De
sp
l.%
De
sp
l.%
De
sp
l.%
De
sp
l.%
De
sp
l.%
De
sp
l.%
De
sp
l.%
Modes
no m
oto
ritz
ats
2.7
95.0
16
56,0
%51.3
31
5,3
%..
....
....
....
..2.8
48.0
94
41,7
%
Tra
nsp
ort
públic
1.4
76.0
10
29,6
%510.5
09
52,6
%103.9
12
43,6
%252.4
48
49,5
%42.5
94
50,2
%..
..2.3
92.9
85
35,1
%
Tra
nsp
ort
pri
vat
719.2
58
14,4
%408.0
92
42,1
%132.6
94
55,7
%257.7
52
50,5
%42.3
12
49,8
%23.8
11
76,0
%1.5
83.9
18
23,2
%
To
tal
4.9
90
.28
31
00
,0%
96
9.9
32
10
0,0
%2
38
.35
31
00
,0%
51
0.2
00
10
0,0
%8
4.9
06
10
0,0
%3
1.3
23
10
0,0
%6
.82
4.9
98
10
0,0
%
BC
N-F
ora
ST
I(i
vic
ev
ers
a)
Mo
de
de
tra
nsp
ort
INT
ER
NS
CO
NN
EX
IÓ
TO
TA
LB
CN
-BC
NB
CN
-Re
sta
Pri
me
ra C
oro
na
ST
I (i
vic
ev
ers
a)
BC
N-R
esta
AM
B (
i v
ice
ve
rsa
)B
CN
-Re
sta
RM
B(i
vic
ev
ers
a)
BC
N-R
esta
ST
I(i
vic
ev
ers
a)
22
OCU
PACIÓ
MIT
JAN
A D
ECLA
RAD
A
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
L’ocu
pac
ió m
itja
na
dec
lara
da
del
co
txe é
s m
ajor
en e
ls f
luxo
s in
tern
s a
Bar
celo
na.
L’ocu
pac
ió d
ecla
rada d
e la
mo
to a
Bar
celo
na
és d
’1,1
per
sones
. N
o e
s donen
var
iaci
ons
en f
unci
ó d
el t
ipus
de
reco
rreg
ut
del
des
pla
çam
ent.
3.3
. Pa
rtic
ula
rita
ts d
e la
mobili
tat
en t
ransp
ort
priva
t
1,7
7
1,4
71
,53
1,6
01
,68
1,6
2
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
1,2
1,4
1,6
1,8
2,0
BC
N -
BC
NB
CN
- R
est
a1
a c
oro
na (
ivic
ev.)
BC
N -
Rest
aA
MB
(i vic
ev.)
BC
N -
Rest
aR
MB
(i
vic
ev.)
BC
N-F
ora
RM
BTo
tal
23
A c
ontinuac
ió s
’analit
zen les
car
acte
ríst
iques
bàs
iques
del
par
c de
vehic
les
circ
ula
nt
que
real
itza
els
flu
xos,
en r
elac
ió
al s
eu c
om
bust
ible
i a
la
seva
antiguitat
*.
Com
bust
ible
utilit
zat:
La
ràt
io e
ntr
e l’ú
s de
la b
enzi
na
i el
gas
oil
segons
els
fluxo
s, t
enin
t en
com
pte
tan
t el
s co
txes
com
les
m
oto
s ci
rcula
nt
most
ra c
om
: N
om
és e
ls d
espla
çam
ents
inte
rns
a Barc
elona
ciuta
t i de
connex
ió e
ntr
e Bar
celo
na i la r
esta
de
la
prim
era
coro
na
met
ropolit
ana
són e
n e
ls q
ue
l’ús
de
la b
enzi
na
super
a l’ú
s del
gas
oil.
La rà
tio en
tre
l’ús
de
la ben
zina
i el
gaso
il se
gons
els
fluxo
s, te
nin
t en
co
mpte
nom
és el
s co
txes
ci
rcula
nts
, m
ost
ra q
ue:
En t
ots
els
flu
xos
els
cotx
esde
gas
oil
pre
dom
inen
als
de
ben
zina.
La p
roporc
ió d
e co
txes
diè
sel és
m
ajor
en les
rel
acio
ns
entr
e Bar
celo
na
i fo
ra d
e l’à
rea
met
ropolit
ana
de
Bar
celo
na.
Antiguitat
del
par
c de
vehic
les:
Les
difer
ènci
es e
n l
’antiguitat
del
parc
de
vehic
les,
cotx
es i
moto
s, s
egons
els
fluxo
s no r
espon a
una
lògic
a te
rritorial
.
* S
’ha
pre
gunta
t el
com
bust
ible
nom
és a
aquel
les
per
sones
que
feie
n d
espla
çam
ents
com
a c
otx
e co
nduct
or
CARACTERÍS
TIQ
UES D
EL
PARC C
IRCU
LAN
T
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
3.3
. Pa
rtic
ula
rita
ts d
e la
mobili
tat
en t
ransp
ort
priva
t
24
CARACTERÍS
TIQ
UES P
ARC C
IRCU
LAN
T
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
3.3
. Pa
rtic
ula
rita
ts d
e la
mobili
tat
en t
ransp
ort
priva
t
Barcelona
16
8/
10
0
(53
/1
00
) 1
14
/1
00
(6
0/
10
0)
44
/1
00
(3
6/
10
0)
2ª corona metropolitana
Resta 1ª corona metropolitana
2ª corona metropolitana
Resta 1ª corona metropolitana
Ràti
o b
en
zin
a/
gaso
il e
n e
ls d
esp
laça
men
ts e
n v
eh
icle
pri
vat
i en
co
txe
Ràt
io =
des
p. am
b c
om
bust
ible
ben
zina
per
cad
a 100 d
esp. am
b c
om
bust
ible
gas
oil
Entr
e par
ènte
si la
ràt
io b
enzi
na/
gas
oil
sense
ten
ir e
n c
om
pte
les
moto
cicl
etes
25
CARACTERÍS
TIQ
UES P
ARC C
IRCU
LAN
T
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
3.3
. Pa
rtic
ula
rita
ts d
e la
mobili
tat
en t
ransp
ort
priva
t
Barcelona
7,6
0
(7,2
5)
7,8
4
(6,6
0)
8,2
9
(6,4
9)
7,2
3
(7,5
8)
2ª corona metropolitana
Resta 1ª corona metropolitana
2ª corona metropolitana
Resta 1ª corona metropolitana
An
tig
uit
at
del veh
icle
: co
txe i m
oto
Entr
e par
ènte
si l’
antiguitat
del
par
c de
moto
cicl
etes
26
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
4
. M
oti
u d
e d
esp
laça
men
t i m
od
e d
e t
ran
spo
rt
La r
elac
ió e
ntr
e el
motiu d
e des
pla
çam
ent
i el
mode
de
tran
sport
en la
mobili
tat
dià
ria
a Bar
celo
na
most
ra c
om:
•En e
ls d
espla
çam
ents
per
motius
de
treb
all
i es
tudis
, l’ú
s del
s m
odes
moto
ritz
ats
és m
ajorita
ri;
en c
oncr
et,
el
50,6
% e
s fa
n e
n t
ransp
ort
públic
, i el
33,1
% e
n t
ransp
ort
priva
t.
•
En c
anvi
, el
s des
pla
çam
ents
per
motius
per
sonal
s es
fan
princi
pal
men
t ca
min
ant
i en
bic
icle
ta (
56,7
%),
d’a
cord
am
b e
l se
u c
aràc
ter
de
pro
xim
itat
.
4.1
. D
ades
gen
eral
s
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
Torn
ada a
casa
pers
onal
Modes
no m
oto
ritz
ats
234.8
96
1.3
80.5
37
159.9
62
1.0
72.6
99
2.8
48.0
94
Transp
ort
públic
731.0
15
624.3
32
549.2
63
488.3
76
2.3
92.9
85
Transp
ort
priva
t478.9
30
428.5
54
350.9
26
325.5
08
1.5
83.9
18
Tota
l1
.44
4.8
41
2.4
33
.42
41
.06
0.1
51
1.8
86
.58
36
.82
4.9
98
Modes
no m
oto
ritz
ats
16,3
%56,7
%15,1
%56,9
%41,7
%Tr
ansp
ort
públic
50,6
%25,7
%51,8
%25,9
%35,1
%Tr
ansp
ort
priva
t33,1
%17,6
%33,1
%17,3
%23,2
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Modes
no m
oto
ritz
ats
8,2
%48,5
%5,6
%37,7
%100,0
%Tr
ansp
ort
públic
30,5
%26,1
%23,0
%20,4
%100,0
%Tr
ansp
ort
priva
t30,2
%27,1
%22,2
%20,6
%100,0
%Tota
l2
1,2
%3
5,7
%1
5,5
%2
7,6
%1
00
,0%
Mode d
e t
ransp
ort
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
Tota
l
Desp
laça
ments
% c
olu
mna
% fila
27
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
5
. La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na d
es
de l
a p
ers
pect
iva d
e d
istr
icte
5.1
. O
rigen
i d
estinac
ió d
els
des
pla
çam
ents
L’an
àlis
i de
la m
obili
tat
en d
ia f
einer
a B
arce
lona
de
les
per
sones
res
iden
ts a
l’S
TI,
most
ra q
ue:
•M
ob
ilit
at
inte
rna a
Barc
elo
na:
als
dis
tric
tes
de
l’Eix
am
ple
i S
ant
Mar
tí é
s on e
s donen
més
des
pla
çam
ents
d’a
ques
ts t
ipus.
Cal te
nir e
n c
om
pte
que
són e
ls d
istr
icte
s on e
s co
nce
ntr
a u
n m
ajor
volu
m d
e pobla
ció r
esid
ent.
En l
es c
on
nexio
ns
en
tre d
istr
icte
s, e
l fluxo
s m
és i
mport
ants
es
donen
entr
e l’E
ixam
ple
i S
ant
Mar
tí (
2,8
%,
sobre
els
6,6
mili
ons)
, Ciu
tat
Vel
la i l’E
ixam
ple
(2,5
%)
i en
tre
l’Eix
ample
i S
ants
-Montj
uïc
(2,2
%).
•M
ob
ilit
at
con
nect
iva (
entr
e Barc
elona
i la
res
ta d
el t
errito
ri d
e l’S
TI)
: le
s princi
pals
connex
ions
es d
onen
am
b
el t
errito
ri m
és p
roper
, és
a d
ir,
lare
sta
de
la P
rim
era
coro
na
met
ropolit
ana.
Els
dis
tric
tes
que
conce
ntr
en u
n
maj
or
volu
m d
’aques
ts f
luxo
s só
n:
l’Eix
ample
i S
ants
-Montj
uïc
(3,7
% i 2
,5%
, re
spec
tiva
men
t).
Dad
es
amb la
des
agre
gac
ió d
el c
onju
nt
de
la m
atriu e
ntr
e dis
tric
tes
i co
rones
met
ropol
itanes
. Pà
gin
a 126
28
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
5
. La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na d
es
de l
a p
ers
pect
iva d
e d
istr
icte
Inte
rns
dis
tric
te
(2.7
02.0
48 d
espla
çam
ents
)
Co
nn
exió
en
tre d
istr
icte
(2.2
88.2
35 d
espla
çam
ents
)
4.9
90
.28
3
desp
laça
men
ts in
tern
s a B
arc
elo
na
(Des
pla
çam
ents
exp
ress
ats
en m
ilers
)
14
9
(Des
pla
çam
ents
exp
ress
ats
en m
ilers
) N
om
és s
’han
consi
der
at f
luxo
s >
45.0
00 d
espla
çam
ents
/dia
.
1
10
9
3
5
2
7
8
4
1.
Ciu
tat
Vel
la
2.
Eix
ample
3.
San
ts-M
ontj
uïc
4.
Les
Cort
s 5.
Sar
rià-S
t. G
erv
asi
6.
Grà
cia
7.
Hort
a-G
uin
ardó
8.
Nou
Bar
ris
9.
St.
Andre
u
10.
St.
Mart
í
6
3
4
5
8 9
10
2
6
1
7
5.1
. O
rigen
i d
estinac
ió d
els
des
pla
çam
ents
25
4
38
7
58
1
24
6
27
7
26
2
14
8
24
6
15
2
17
0
53
15
2
45
5
3 53
1
92
59
61
57
6
2
73
70
13
4
12
2
98
77
89
6
9
29
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
5
. La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na d
es
de l
a p
ers
pect
iva d
e d
istr
icte
5.2
. M
otiu d
e des
pla
çam
ent
segons
tipus
de
flux
S’o
bse
rven
alg
unes
difer
ènci
es e
n e
l m
otiu d
el
des
pla
çam
ents
en f
unci
ó d
e si
aques
t es
dóna
din
s del
dis
tric
te o
si
connec
ta d
istr
icte
s difer
ents
. Aix
í, l
a m
obili
tat
ocu
pac
ional
incr
emen
ta q
uan
el
des
pla
çam
ent
és d
e co
nnex
ió e
ntr
e
dis
tric
tes,
en d
etrim
ent
de
la m
obili
tat
per
sonal
, que
és m
olt m
és im
port
ant
en e
ls d
espla
çam
ents
inte
rns
al d
istr
icte
.
42
,4%
42
,7%
47
,1%
33
,7%
10
,5%
23
,5%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Inte
rns
dis
tric
teConnex
ió e
ntr
e dis
tric
tes
Torn
ada
a ca
saM
obili
tat
per
sonal
Mobili
tat
ocu
pac
ional
30
LA
MO
BIL
ITA
T A
BA
RC
ELO
NA
5
. La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na d
es
de l
a p
ers
pect
iva d
e d
istr
icte
5.3
. M
ode
de
tran
sport
seg
ons
tipus
de
flux
Seg
ons
si e
ls d
espla
çam
ents
són i
nte
rns
al
dis
tric
te o
de
connex
ió e
ntr
e dis
tric
tes,
s’o
bse
rven
difer
ènci
es e
n l
’ús
del
s m
odes
de
tran
sport
: Els
modes
no m
oto
ritz
ats
són m
ajorita
ris
en e
ls d
espla
çam
ents
inte
rns
al d
istr
icte
. El tr
ansp
ort
públic
és
més
utilit
zat
en e
ls d
espla
çam
ents
de
connex
ió e
ntr
e dis
tric
tes.
El tr
ansp
ort
priva
t ta
mbé
augm
enta
la
seva
quota
d’ú
s am
b e
ls d
espla
çam
ents
de
connex
ió e
ntr
e el
s dis
tric
tes.
7,5
%2
2,5
%1
2,2
%
50
,1%
80
,2%
27
,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Inte
rns
dis
tric
teConnex
ió e
ntr
e dis
tric
tes
Tra
nsp
ort
priva
tTra
nsp
ort
púbic
No
mot
oritz
at
31
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
R
ES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
32
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
1
. C
ara
cterí
stiq
ues
bàsi
qu
es
de l
a m
ob
ilit
at
de l
es
pers
on
es
resi
den
ts
1.1
. Pe
rfils
de
mobili
tat
Les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
realit
zen,
en u
n d
ia f
einer
5,6
5 m
ilions
de
des
pla
çam
ents
, el
que
equiv
al
a 4
,1
des
pla
çam
ents
per
per
sona
al d
ia.
Si
s’ex
clou l
a p
obla
ció a
mb 8
o m
és d
espla
çam
ents
labora
ls d
iaris
(com
erci
als
, ta
xist
es,
tran
sport
iste
s, e
tc.)
es
fan 5
,44
milio
ns,
equiv
alen
t a
3,9
desp
laça
men
ts p
er
pers
on
a a
l d
ia.
La p
obla
ció a
mb 8
o m
és d
espla
çam
ents
labora
ls d
iaris,
que
repre
sente
n l’1
,1%
del
tota
l de
la p
obla
ció,
real
itze
n m
és
de
210.0
00 d
espla
çam
ents
in labore
, am
b u
n p
rom
ig d
iari d
e 13,3
des
pla
çam
ents
per
per
sona
al d
ia*.
Sen
se co
nsi
der
ar la
pobla
ció no m
òbil
(un 7,6
% so
bre
el
glo
bal)
la
m
itja
na
de
des
pla
çam
ents
s’
ele
va a
4,2
des
pla
çam
ents
per
per
sona
al d
ia.
*N
ota
.- C
al s
er p
ruden
ts a
l’h
ora
de
llegir e
ls r
esultat
s del
s des
pla
çam
ents
del
s pro
fess
ional
s, ja
que
a ban
da
de
tenir u
na
most
ra a
mb m
anca
de
signific
ació
es
tadís
tica
, so
vint
aques
ts p
rofe
ssio
nal
s no r
ecord
en a
mb e
xact
itud e
l núm
ero d
e des
pla
çam
ents
i le
s se
ves
cara
cter
ístiques
.
Abso
luts
%A
bso
luts
%Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
1.2
86.7
96
92,4
%5.4
43.9
45
100,0
%4,2
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
105.8
69
7,6
%-
--
Tota
l pobla
ció g
enera
l1
.39
2.6
65
10
0,0
%5
.44
3.9
45
98
,0%
3,9
Pobla
ció a
mb 8
o m
és
desp
l. la
bora
ls
15.8
11*
1,1
%210.1
19
2,0
%13,3
Tota
l B
arc
elo
na
1.3
92
.66
51
00
,0%
5.6
54
.06
31
00
,0%
4,1
* E
ls 1
5.8
11 in
div
idus
pro
fess
ionals
est
an in
tegra
ts a
l 1.2
86.7
96 p
ers
ones
de la
pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
Pobla
ció 1
6 a
nys
i m
és
Desp
laça
ments
Mit
jana
33
1.1
. Pe
rfils
de
mobili
tat
La m
itja
na
de
des
pla
çam
ents
dia
ri e
ntr
e el
s hom
es a
rrib
a a
ls 4
des
pla
çam
ents
per
per
sona
i dia
, en
tre
les
dones
és
de
3,8
. La
pro
porc
ió d
e pobla
ció n
o m
òbil
entr
e le
s dones
és
maj
or
que
entr
e el
s hom
es.
Hom
es
Dones
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
1
. C
ara
cterí
stiq
ues
bàsi
qu
es
de l
a m
ob
ilit
at
de l
es
pers
on
es
resi
den
ts
Hom
es
4,0
despla
çam
ents
/dia
Dones
3,8
despla
çam
ents
/dia
Abso
luts
%A
bso
luts
%H
om
es
647.9
08
46,5
%2.6
13.7
08
48,0
%4,0
Dones
744.7
58
53,5
%2.8
30.2
36
52,0
%3,8
Tota
l1
.39
2.6
65
10
0,0
%5
.44
3.9
45
10
0,0
%3
,9
Mit
jana
Pobla
ció 1
6 a
nys
i m
és
Desp
laça
ments
95
,8%
4,2
%
Po
bla
ció
mò
bil
Po
bla
ció
no
mò
bil
89
,5%
10
,5%
Po
bla
ció
mò
bil
Po
bla
ció
no
mò
bil
34
1.2
. Anàl
isi te
rritorial
La m
itja
na
de
des
pla
çam
ents
dia
ris
segons
el d
istr
icte
de
resi
dèn
cia
most
ra c
om
els
res
iden
ts a
Les
Cort
s pre
sente
n e
l pro
mig
dia
ri d
e des
pla
çam
ents
per
per
sona
més
ele
vat
(4,2
); m
entr
e que
en la
rest
a de
dis
tric
tes
pre
dom
inen
els
3,8
des
pla
çam
ents
per
per
sona
i dia
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
1
. C
ara
cterí
stiq
ues
bàsi
qu
es
de l
a m
ob
ilit
at
de l
es
pers
on
es
resi
den
ts
Abso
luts
%A
bso
luts
%Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
83.6
90
93,3
%364.5
67
6,7
%4,4
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
5.9
93
6,7
%-
--
Tota
l8
9.6
83
10
0,0
%3
64
.56
76
,7%
4,1
Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
218.3
20
93,9
%941.4
54
17,3
%4,3
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
14.0
66
6,1
%-
--
Tota
l2
32
.38
61
00
,0%
94
1.4
54
17
,3%
4,1
Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
152.2
97
94,8
%605.4
30
11,1
%4,0
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
8.3
65
5,2
%-
--
Tota
l1
60
.66
21
00
,0%
60
5.4
30
11
,1%
3,8
Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
65.7
86
94,4
%292.4
60
5,4
%4,4
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
3.9
22
5,6
%-
--
Tota
l6
9.7
08
10
0,0
%2
92
.46
05
,4%
4,2
Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
113.9
76
92,8
%480.9
85
8,8
%4,2
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
8.8
47
7,2
%-
--
Tota
l1
22
.82
31
00
,0%
48
0.9
85
8,8
%3
,9Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
98.9
56
91,8
%410.1
93
7,5
%4,1
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
8.8
89
8,2
%-
--
Tota
l1
07
.84
51
00
,0%
41
0.1
93
7,5
%3
,8Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
130.0
40
90,4
%563.8
29
10,4
%4,3
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
13.8
87
9,6
%-
--
Tota
l1
43
.92
81
00
,0%
56
3.8
29
10
,4%
3,9
Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
126.6
64
90,3
%537.9
74
9,9
%4,2
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
13.5
72
9,7
%-
--
Tota
l1
40
.23
61
00
,0%
53
7.9
74
9,9
%3
,8Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
116.3
88
91,1
%487.2
90
9,0
%4,2
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
11.4
25
8,9
%-
--
Tota
l1
27
.81
41
00
,0%
48
7.2
90
9,0
%3
,8Pobla
ció g
enera
l am
b m
obili
tat
180.6
78
91,4
%759.7
63
14,0
%4,2
Pobla
ció g
enera
l sense
mobili
tat
16.9
03
8,6
%-
--
Tota
l1
97
.58
11
00
,0%
75
9.7
63
14
,0%
3,8
Pobla
ció g
enera
l am
b m
obilit
at
1.2
86
.79
69
2,4
%5
.44
3.9
45
10
0,0
%4
,2P
obla
ció g
enera
l se
nse
mobilit
at
10
5.8
69
7,6
%-
-Tota
l1
.39
2.6
65
10
0,0
%5
.44
3.9
45
10
0,0
%3
,9
Les
Cort
s
Sarr
ià-S
ant
Gerv
asi
Mit
jana
Indiv
idus
Ciu
tat
Vella
Eix
am
ple
Sants
-Montj
üic
Desp
laça
ments
Grà
cia
Hort
a-G
uin
ard
ó
Nou B
arr
is
Sant
Andre
u
Sant
Mart
í
Tota
l B
arc
elo
na
35
1.3
. M
obili
tat
de
les
per
sones
res
iden
ts s
egons
tipus
de
reco
rreg
ut
Els
des
pla
çam
ents
real
itza
ts p
er l
es p
erso
nes
res
iden
ts
a Bar
celo
na es
poden
cl
assi
fica
r, se
gons
l’origen
i
la
des
tinac
ió e
n:
•
Desp
laça
men
ts i
nte
rns:
origen
i d
estinac
ió a
la
ciuta
t de
Bar
celo
na.
•
Desp
laça
men
ts d
e c
on
nexió
: origen
Bar
celo
na
i des
tinac
ió f
ora
d’a
ques
t àm
bit,
i vi
ceve
rsa.
•
Desp
laça
men
ts
exte
rns:
re
alitza
ts
per
re
siden
ts a
Bar
celo
na a
mb o
rigen
i d
estinaci
ó f
ora
de
la c
iuta
t.
En u
n d
ia f
ein
er l
a p
obla
ció d
e Bar
celo
na d
e 16 a
nys
i
més
fa
5.4
43.9
45
des
pla
çam
ents
: un
88,3
%
són
inte
rns,
el
10,1
% de
connex
ió,
i l’1
,6%
re
stan
t só
n
des
pla
çam
ents
rea
litza
ts a
mb o
rigen
i d
estinac
ió f
ora
de
Bar
celo
na
ciuta
t.
Tan
t el
s hom
es c
om
les
dones
en u
n d
ia fein
er fan
molts
més
des
pla
çam
ents
in
tern
s a
Bar
celo
na
que
de
connex
ió.
4.8
06
.66
2
88,3
%
INT
ER
NS
5
48
.36
3
10,1
%
CO
NN
EX
IÓ
88
.92
0
1,6
%
EX
TER
NS
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
1
. C
ara
cterí
stiq
ues
bàsi
qu
es
de l
a m
ob
ilit
at
de l
es
pers
on
es
resi
den
ts
Hom
es
Do
nes
Tota
lIn
tern
s3,4
8
3,4
2
3,4
5
Connexi
ó0,4
2
0,3
2
0,3
9
Mit
jana d
esp
laça
ments
/dia
36
2.1
. D
ades
gen
eral
s
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
Del
s 5,4
4 m
ilions
de
des
pla
çam
ents
dia
ris
del
s re
siden
ts a
Bar
celo
na,
el
68,8
% e
s fa
n p
er m
otius
per
sonal
s, m
entr
e
que
el 3
1,2
% r
esta
nt
són p
er m
otius
ocu
pac
ional
s (i
ncl
oent
les
torn
ades
a c
asa
des
d’a
ques
ts m
otius)
.
En la
mobili
tat
per
motius
per
sonals
des
taquen
els
des
pla
çam
ents
per
anar
a c
om
pra
r (g
aireb
é el
30%
), s
eguit
amb m
enor
pro
porc
ió d
els
des
pla
çam
ents
per
oci
i lle
ure
(20,4
%).
Els
des
pla
çam
ents
rel
acio
nats
am
b la c
àrre
ga
fam
iliar
(co
mpre
s i ac
om
pan
yar
a per
sones
) re
pre
sente
n e
l 47,4
% d
e la
mobili
tat
per
sonal
tota
l.
En la
mobili
tat
ocu
pac
ional
pre
dom
inen
els
des
pla
çam
ents
per
fei
na
(78,1
%).
Mobili
tat
ocu
pac
ional
M
obili
tat
per
sonal
Torn
ada
a ca
sa p
erso
nal
Torn
ada
a ca
sa o
cupac
ional
18
,1%
38
,4%
30
,4%
13
,1%
9,2
%
20
,4%
9,1
%
18
,6%
8,3
%5
,7%
28
,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
MO
BIL
ITA
T P
ER
SO
NA
L
Com
pre
s
Met
ge/
Hos
pital
Vis
ita
amic
/fam
iliar
Aco
mpan
yar
per
sones
Ges
tion
s per
sonal
s
Oci
/div
ersi
ó/à
pat
s/es
por
t
Pass
eig
21
,9%
78
,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
MO
BIL
ITA
T O
CU
PA
CIO
NA
L
Tre
bal
l
Est
udis
37
2.1
. D
ades
gen
eral
s
La d
istr
ibuci
ó d
els
des
pla
çam
ents
en d
ia lab
ora
ble
, se
gon
s el
motiu i e
l se
xe, m
ost
ra:
Els
hom
es f
an,
pro
porc
ional
men
t, m
és d
espla
çam
ents
per
tre
bal
lar
que
les
dones
, m
entr
e que
aques
tes
es
des
pla
cen m
és p
er e
studis
.
Le
s dones
es
des
pla
cen m
és p
er m
otius
rela
cionat
s am
b la
càrr
ega
fam
iliar
(co
mpre
s i ac
om
pan
yar
a per
sones
):
20,6
% d
el t
ota
l. E
n e
l ca
s del
s hom
es,
la p
roporc
ió d
’aques
ta m
obili
tat
repre
senta
el 15,6
% d
el t
ota
l.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Treball
414.6
95
15,9
%352.7
11
12,5
%767.4
06
14,1
%Est
udis
96.8
11
3,7
%118.6
39
4,2
%215.4
50
4,0
%M
obilit
at
ocu
paci
onal
51
1.5
06
19
,6%
47
1.3
50
16
,7%
98
2.8
56
18
,1%
Com
pre
s251.4
12
9,6
%350.0
58
12,4
%601.4
71
11,0
%M
etg
e/H
osp
ital
41.3
58
1,6
%77.7
50
2,7
%119.1
08
2,2
%Vis
ita a
mic
/fam
iliar
88.5
04
3,4
%84.7
36
3,0
%173.2
39
3,2
%Aco
mpanya
r pers
ones
156.1
84
6,0
%232.5
17
8,2
%388.7
01
7,1
%G
est
ions
pers
onals
97.6
28
3,7
%93.1
90
3,3
%190.8
18
3,5
%O
ci/d
ivers
ió/à
pats
/esp
ort
214.4
19
8,2
%211.1
08
7,5
%425.5
26
7,8
%Pass
eig
103.4
27
4,0
%88.4
12
3,1
%191.8
39
3,5
%M
obilit
at
pers
onal
95
2.9
31
36
,5%
1.1
37
.77
14
0,2
%2
.09
0.7
02
38
,4%
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
373.0
16
14,3
%340.5
58
12,0
%713.5
74
13,1
%To
rnada a
casa
pers
onal
776.2
55
29,7
%880.5
58
31,1
%1.6
56.8
13
30,4
%Torn
ada a
casa
1.1
49
.27
14
4,0
%1
.22
1.1
15
43
,1%
2.3
70
.38
64
3,5
%Tota
l 2
.61
3.7
08
10
0,0
%2
.83
0.2
36
10
0,0
%5
.44
3.9
45
10
0,0
%
Hom
es
Dones
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
Tota
l
38
2.1
. D
ades
gen
eral
s M
OTIU
S D
E L
A M
OBIL
ITAT D
IÀRIA
* 4
08 c
aden
es d
e m
otius
difer
ents
O=
Ocu
paci
onal
F=Per
sonal Càrr
ega F
am
iliar
(com
pre
s +
aco
mpanya
r per
sones
) /
P=Res
ta P
erso
nal
T=
Torn
ada a
casa
La m
obili
tat
dià
ria
del
52%
de
la p
obla
ció d
e Bar
celo
na
s’ex
plic
a am
b 1
0 c
aden
es d
e m
otius.
Pred
om
inen
els
des
pla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ionals
i les
torn
ades
, ta
mbé
des
taquen
els
des
pla
çam
ents
per
m
otius
per
sonal
s que
no s
ón d
e cà
rreg
a fa
mili
ar i les
torn
ades
a c
asa.
Les
agru
pac
ions
de
4 i m
és m
otius
expliq
uen
la
mobili
tat
dià
ria
del
64,6
% d
e la
pobla
ció d
e Bar
celo
na.
Seg
ons
el s
exe,
no s
’obse
rven
difer
ènci
es im
port
ants
en les
com
bin
acio
ns
de
motius,
pre
senta
nt
unes
pau
tes
molt s
imila
rs e
ntr
e hom
es
i dones
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
Cadena d
e
moti
us
% p
obla
ció
OT
13,9
%PT
8,3
%O
TFT
6,3
%FT
5,5
%O
TPT
4,6
%PTF
T3,8
%O
TOT
3,1
%FT
FT2,9
%FT
PT
1,9
%PTP
T1,6
%Altre
s*48,0
%
Com
bin
aci
ons
de
moti
us
% h
om
es
% d
ones
% p
obla
ció
1 m
otiu
0,4
%0,7
%0,6
%2 m
otius
27,8
%27,4
%27,6
%3 m
otius
7,2
%7,2
%7,2
%4 i
més
motius
64,6
%64,7
%64,6
%
39
2.2
. M
otiu d
e des
pla
çam
ent
segons
tipus
de
reco
rreg
ut
En e
ls d
espla
çam
ents
inte
rns
a la
ciu
tat
de
Bar
celo
na,
els
flu
xos
per
motius
per
sonal
s só
n e
ls m
és im
port
ants
.
En e
ls d
espla
çam
ents
de
connex
ió la
mobili
tat
ocu
pac
ional
pre
n m
és im
port
ànci
a.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
Desp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%M
obili
tat
ocu
paci
onal
757.7
53
15,8
%189.3
88
34,5
%35.7
16
40,2
%982.8
56
18,1
%M
obili
tat
pers
onal
1.9
31.7
22
40,2
%115.7
66
21,1
%43.2
14
48,6
%2.0
90.7
02
38,4
%To
rnada a
casa
ocu
paci
onal
562.8
85
11,7
%149.2
62
27,2
%..
..713.5
74
13,1
%To
rnada a
casa
pers
onal
1.5
54.3
02
32,3
%93.9
47
17,1
%..
..1.6
56.8
13
30,4
%Tota
l 4
.80
6.6
62
10
0,0
%5
48
.36
31
00
,0%
88
.92
01
00
,0%
5.4
43
.94
51
00
,0%
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
INTER
NS
CO
NN
EX
IÓEX
TER
NS
TO
TA
L
40
2.3
. Anàl
isi te
rritorial
La
mobili
tat
per
motius
per
sonal
s pre
dom
ina
en t
ots
els
flu
xos
del
s re
siden
ts a
Bar
celo
na,
indep
enden
tmen
t del
dis
tric
te d
e re
sidèn
cia.
Tot
i aix
ò,
als
dis
tric
tes
d’H
ort
a-G
uin
ard
ó i
Les
Cort
s, é
s on e
s fa
n u
na
maj
or
pro
porc
ió
d’a
ques
ts d
espla
çam
ents
incl
òs
les
torn
ades
a c
asa,
am
b v
alors
pro
per
s al
75%
del
tota
l.
La p
roporc
ió d
e des
pla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ionals
(nom
és a
nad
es)
entr
e el
s re
siden
ts a
San
ts-M
ontj
uïc
és
de
més
del
20%
del
conju
nt
de
la m
obili
tat
tota
l. Ú
nic
dis
tric
te a
on a
ques
ta m
obili
tat
super
a aq
ues
ta p
roporc
ió.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
17
,1%
16
,8%
16
,2%
15
,0%
19
,2%
18
,4%
15
,1%22
,0%
19
,7%
18
,9%
39
,0%
38
,8%
39
,7%
42
,3%
36
,3%
38
,2%
41
,5%
35
,1%
37
,4%
36
,9%
12
,9%
13
,1%
12
,0%
10
,9%
14
,5%
13
,6%
10
,1%
15
,1%
13
,3%
14
,9%
31
,0%
31
,3%
32
,0%
31
,8%
30
,0%
29
,8%
33
,4%
27
,8%
29
,5%
29
,2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
San
t M
art
í
San
t A
nd
reu
Nou
Barr
is
Hort
a-G
uin
ard
ó
Grà
cia
Sarr
ià-S
an
t G
erv
asi
Les
Co
rts
San
ts-M
on
tju
ïc
Eix
am
ple
Ciu
tat
Vell
a
Mobili
tat
ocu
pac
ional
Mobili
tat
per
sonal
Torn
ada
a ca
sa o
cupac
ional
Torn
ada
a ca
sa p
erso
nal
41
2.3
. Anàl
isi te
rritorial
L’
anàlis
i del
s m
otius
del
s des
pla
çam
ents
(te
nin
t en
com
pte
que
s’an
alit
za la m
obili
tat
ocu
pac
ional in
clòs
la r
espec
tiva
to
rnad
a a
casa
i la
mobili
tat
per
sonal
incl
òs
la t
orn
ada
a ca
sa d
es d
’aques
ts m
otius)
, se
gons
el s
exe
i el
dis
tric
te d
e re
sidèn
cia
most
ra:
Els
des
pla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ionals
de
les
dones
res
iden
ts a
ls d
istr
icte
s de
San
ts-M
ontj
üic
i G
ràci
a só
n
els
més
des
taca
ts a
mb p
roporc
ions
del
34,2
% i
del
32%
, re
spec
tiva
men
t. E
n r
ela
ció a
ls d
espla
çam
ents
per
m
otius
per
sonal
s aq
ues
ts s
ón m
ésim
port
ants
entr
e le
s dones
res
iden
ts a
ls d
istr
icte
s de
Les
Cort
s (7
9,1
%)
i N
ou B
arris,
am
b g
aire
bé
el 7
5%
de
la m
obili
tat
tota
l.
Els
hom
es r
esid
ents
als
dis
tric
tes
de
Ciu
tat
Vel
la i
San
ts-M
ontj
üic
són e
ls q
ue
fan m
és d
espla
çam
ents
per
m
otius
ocu
pac
ionals
, am
b u
na m
enor
pro
porc
ió d
e des
pla
çam
ents
per
motius
per
sonal
s. A
difer
ènci
a, e
ls
hom
es q
ue
resi
dei
xen a
ls d
istr
icte
s d’H
ort
a-G
uin
ardó i
San
t Andre
u s
ón e
ls q
ue
fan m
és d
espla
çam
ents
per
m
otius
per
sonal
s.
Pel
que
fa a
les
difer
ènci
es e
ntr
e hom
es i
dones
, s’
obse
rva
com
a C
iuta
t Vel
la i
Les
Cort
s le
s pau
tes
de
mobili
tat
segons
el m
otiu i
el se
xe d
el d
espla
çam
ent
són m
és d
ifer
ents
. Contr
àriam
ent,
a H
ort
a-G
uin
ardó les
pau
tes
de
mobili
tat
entr
e hom
esi dones
s’e
quili
bre
n.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
42
1.
Ciu
tat
Vel
la
2.
Eix
ample
3.
San
ts-M
ontj
uïc
4.
Les
Cort
s 5.
Sar
rià-S
t. G
erv
asi
6.
Grà
cia
7.
Hort
a-G
uin
ardó
8.
Nou
Bar
ris
9.
St.
Andre
u
10.
St.
Mart
í
1
10
9
3
5
2
7
8
4
6
TO
TA
L B
AR
CELO
NA
2.3
. Anàl
isi te
rritorial
0%
20%
40%
60%
80%
Mobili
tat ocu
paci
onal
(in
clòs
torn
ada
a c
asa
ocu
paci
ona
l)
Mobili
tat pers
onal
(in
clòs
torn
ada
a c
asa
pers
onal
)
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
2
. M
oti
u d
el
desp
laça
men
t
33
,8%
28
,7%
66
,2%
71
,3%
Hom
es
Dones
41
,1%
25
,8%
58
,9%
74
,2%
Hom
es
Dones3
7,8
%
28
,8%
62
,2%
71
,2%
Hom
es
Dones
40
,3%
34
,2%
59
,7%
65
,8%
Hom
es
Dones
30
,7%
20
,9%
69
,3%
79
,1%
Hom
es
Dones
33
,9%
30
,6%
66
,1%
69
,4%
Hom
es
Dones
35
,6%
32
,0%
64
,4%
68
,0%
Hom
es
Dones
26
,0%
25
,9%
74
,0%
74
,1%
Hom
es
Dones
31
,6%
25
,1%
68
,4%
74
,9%
Hom
es
Dones
28
,2%
31
,7%
71
,8%
68
,3%
Hom
es
Dones
31
,9%
28
,3%
68
,1%
71
,7%
Hom
es
Dones
43
3.1
. D
ades
gen
eral
s
La p
obla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na
real
itza
el
51%
del
s se
us
des
pla
çam
ents
am
b m
odes
no m
oto
ritz
ats
. La
quota
d’ú
s del
tra
nsp
ort
públic
és
del
29%
, m
entr
e que
el t
ransp
ort
priva
t s’
usa
en u
n 2
0%
del
s des
pla
çam
ents
.
L’
ús
del
cotx
e co
m a
conduct
or
és e
l que
pre
senta
més
difer
ènci
es e
ntr
eel
s barc
elonin
s/nes
, es
pec
ialm
ent
super
ior
entr
e el
s hom
es.
En e
l tr
ansp
ort
públic
tam
bé
es d
onen
difer
ènci
es d
esta
cades
, es
pec
ialm
ent
en l’ú
s de
l’auto
bús,
super
ior
entr
e le
s dones
; per
contr
a, l’ú
s del
met
ro é
s m
és s
embla
nt.
Pe
l que
fa a
ls m
odes
no m
oto
ritz
ats,
maj
orita
ris
tant
en h
om
es c
om
en d
ones
, s’
obse
rva
com
les
dones
fan
m
ajor
ús
del
cam
inar
i e
ls h
om
es d
e la
bic
icle
ta,
tot
i que
amb p
roporc
ions
més
sim
ilars
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
2.7
57
.06
6
51
%
1.6
08
.54
9
29
%
1.0
78
.33
0
20
%
Modes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
priva
t
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Cam
inant
1.2
43.3
44
47,6
%1.4
20.7
06
50,2
%2.6
64.0
49
48,9
%Bic
icle
ta59.5
36
2,3
%33.4
80
1,2
%93.0
17
1,7
%Tota
l no m
oto
ritz
at
1.3
02
.88
04
9,8
%1
.45
4.1
86
51
,4%
2.7
57
.06
65
0,6
%Auto
bús
203.7
26
7,8
%389.0
18
13,7
%592.7
43
10,9
%M
etr
o352.4
44
13,5
%411.2
93
14,5
%763.7
38
14,0
%Altre
s fe
rrovi
aris
(FG
C, R
odalie
s R
enfe
, Tra
mvia
)92.1
14
3,5
%97.3
46
3,4
%189.4
60
3,5
%Rest
a t
ransp
ort
públic
19.1
21
0,7
%43.4
87
1,5
%62.6
08
1,2
%Tota
l tr
ansp
ort
públic
66
7.4
05
25
,5%
94
1.1
44
33
,3%
1.6
08
.54
92
9,5
%C
otx
e c
onduct
or
412.5
02
15,8
%205.5
51
7,3
%618.0
53
11,4
%C
otx
e a
com
panya
nt
30.1
13
1,2
%96.1
58
3,4
%126.2
70
2,3
%M
oto
187.6
85
7,2
%132.5
01
4,7
%320.1
86
5,9
%Rest
a t
ransp
ort
priva
t..
....
....
..Tota
l tr
ansp
ort
pri
vat
64
3.4
23
24
,6%
43
4.9
06
15
,4%
1.0
78
.33
01
9,8
%Tota
l2
.61
3.7
08
10
0,0
%2
.83
0.2
36
10
0,0
%5
.44
3.9
45
10
0,0
%
Mit
jà d
e t
ransp
ort
Hom
es
Dones
Tota
l
44
3.1
. D
ades
gen
eral
s M
OD
ES N
O M
OTO
RIT
ZATS
Hom
es
Dones
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt 3,4
%
96
,6%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Bic
icle
ta
A p
eu
4,6
%
95
,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Bic
icle
ta
A p
eu
2,3
%
97
,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Bic
icle
ta
A p
eu
45
3.1
. D
ades
gen
eral
s
TRAN
SPO
RT P
ÚBLI
C
Hom
es
Mo
des
ferr
ovia
ris
Dones
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Met
ro79,9
%
Tra
mvi
a3,7
%
FGC
11,1
%
Ren
fe
Rodal
ies
5,0
%
Ren
fe
regio
nal
/
llarg
re
corr
egut
0,3
%
Met
ro78,9
%
Tra
mvi
a4,8
%
FGC
9,9
%
Ren
fe
Rodal
ies
5,9
%
Ren
fe
regio
nal
/
llarg
re
corr
egut
0,5
%
Met
ro80,8
%
Tra
mvi
a2,8
%
FGC
12,1
%
Ren
fe
Rodal
ies
4,2
%
Ren
fe
regio
nal
/
llarg
re
corr
egut
0,1
%
3,7
%
36
,8%
59
,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Alt
res
Au
tob
ús
Mo
des
ferr
ovia
ris
2,5
%
30
,5%
66
,9%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Alt
res
Au
tob
ús
Mo
des
ferr
ovia
ris
4,6
%
41
,3%
54
,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Alt
res
Au
tob
ús
Mo
des
ferr
ovia
ris
46
3.1
. D
ades
gen
eral
s TRAN
SPO
RT P
RIV
AT
Hom
es
Dones
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
29
,7%
69
,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Mo
to
Co
txe
29
,2%
68
,8%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Mo
to
Co
txe
30
,5%
69
,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Mo
to
Co
txe
47
3.1
. D
ades
gen
eral
s TRAN
SPO
RT P
RIV
AT. O
cupac
ió d
el v
ehic
le
La t
axa d
’ocu
pació
mit
jan
a d
ecl
ara
da d
el c
otx
e (p
erso
nes
per
veh
icle
), e
n e
ls v
iatg
es e
n d
ia f
einer
de
les
per
sones
re
siden
ts a
Bar
celo
na
ésd’1
,7.
Les
dones
dec
lare
n u
na
maj
or
ocu
pac
ió d
el c
otx
e que
els
hom
es.
Seg
ons
el d
istr
icte
de
resi
dèn
cia
són e
ls r
esid
ents
a l
’Eix
am
ple
els
que
dec
lare
n u
na
ocu
pac
ió l
leuger
am
ent
super
ior
a la
res
ta.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Hom
es
1,6
pers
ones/vehic
le
Dones
1,8
pers
ones/vehic
le
Dis
tric
te d
e r
esi
dènci
aO
cupaci
ó m
itja
na
decl
ara
da c
otx
e
Ciu
tat
Vella
1,5
Eix
am
ple
1,9
Sants
-Montj
uïc
1,5
Les
Cort
s1,6
Sarr
ià-S
ant
Gerv
asi
1,7
Grà
cia
1,6
Hort
a-G
uin
ard
ó1,7
Nou B
arr
is1,8
Sant
Andre
u1,8
Sant
Mart
í1,6
Tota
l B
CN
1,7
48
64
,7%
34
,9%
....
Gas
òil/
diè
sel
Ben
zina/
sense
plo
m 9
5/s
ense
plo
m 9
8H
íbrid
Altre
s
An
tig
uit
at
del
parc
de v
eh
icle
s C
om
bu
stib
le u
tilitz
at
en
co
txe
TRAN
SPO
RT P
RIV
AT. Car
acte
ríst
iques
del
par
c ci
rcula
nt
Entr
e la
pobla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na
que
ha
resp
ost
que
es d
espla
ça e
n c
otx
e o
moto
com
a c
onduct
or,
se
l’ha
pre
gunta
t per
l’a
ntiguitat
del
veh
icle
i/o
el tipus
de
com
bust
ible
utilit
zat.
En r
elac
ió a
l’a
ntiguitat
del
parc
de
vehic
les,
el
73,3
% d
els
desp
laça
men
ts e
s fa
n a
mb v
ehic
les
de
10 a
nys
o
men
ys.
Pel que
fa a
les
moto
s, e
l parc
de
vehic
les
enca
ra é
s m
és n
ou,
arri
ban
t al 77%
dels
des
pla
çam
ents
que
es f
an
amb m
oto
s de
10 a
nys
o m
enys
. Els
cotx
es q
ue
circ
ule
n a
mb g
asoil
o d
ièse
l só
n m
ajorita
ris,
dobla
nt
gai
rebé
els
que
utilit
zen b
enzi
na.
3.1
. D
ades
gen
eral
s
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Anti
guit
at
del vehic
le
pri
vat
Cotx
eM
oto
Menys
d'u
n a
ny
7,4
%7,7
%D
e 1
a 5
anys
31,0
%33,2
%D
e 6
a 1
0 a
nys
34,9
%36,1
%D
e 1
1 a
15 a
nys
18,5
%11,6
%D
e 1
6 i
més
anys
7,2
%9,7
%N
S/N
C..
..Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%
49
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
53
/1
00
85
/1
00
69
/1
00
Co
mb
ust
ible
seg
on
s an
tig
uit
at
mit
jan
a d
el
cotx
e
Co
mb
ust
ible
seg
on
s an
tig
uit
at
del
cotx
e
3.1
. D
ades
gen
eral
s TRAN
SPO
RT P
RIV
AT. Car
acte
ríst
iques
del
par
c ci
rcula
nt
La
rel
ació
entr
e el
com
bust
ible
utilit
zat
segons
l’antiguitat
del
veh
icle
ens
per
met
afirm
ar q
ue
entr
e el
par
c de
vehic
les
circ
ula
nt
men
or
de
15 a
nys
l’ú
s del
gas
oil
és m
olt s
uper
ior
a la b
enzi
na.
Són e
ls c
otxe
s m
és a
ntics
, de
més
de
15 a
nys
en
els
que
aques
ta p
roporc
ió s
’inve
rtei
x.
En a
ques
t se
ntit,
els
cotx
es q
ue
circ
ule
n a
mb g
asoil
i diè
sel te
nen
una
antiguitat
de
quas
i 7 a
nys
, m
entr
e que
els
de
ben
zina
super
en e
ls 9
anys
.
80
,7%
74
,1%
61
,0%
53
,3%
36
,0%
25
,9%
38
,1%
46
,7%
64
,0%
0,0
%
10
,0%
20
,0%
30
,0%
40
,0%
50
,0%
60
,0%
70
,0%
80
,0%
90
,0%
10
0,0
%
Me
nys
d'u
n a
ny
De
1 a
5 a
nys
De
6 a
10
an
ysD
e 1
1 a
15
an
ysD
e 1
6 i
mé
s a
nys
Ga
sòil
/diè
sel
Be
nzi
na
/se
nse
plo
m 9
5/s
en
se p
lom
98
6,9
9,6
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
10,0
Gas
òil/
diè
sel
Ben
zina/
sense
plo
m 9
5/s
ense
plo
m 9
8
50
3.1
. D
ades
gen
eral
s PE
RFI
L D
’USU
ARI
SEG
ON
S M
ITJÀ
DE T
RAN
SPO
RT
Seg
ons
el m
itjà
de
tran
sport
utilit
zat
en e
ls d
espla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na,
s’h
a est
able
rt u
n
per
fil
d’u
suar
i tipus
a par
tir
de
laca
tegoritz
ació
del
s m
odes
de
tran
sport
princi
pals
en
tr
es
variable
s so
ciodem
ogrà
fiques
(se
xe, ed
at i s
ituac
ió p
rofe
ssio
nal
) i se
gons
el m
otiu d
el d
espla
çam
ent.
Els
res
ultat
s m
ost
ren:
Les
dones
, de
65 a
nys
i m
és,
jubila
des
i/o
pen
sionis
tes
i que
es d
espla
cen p
er m
otius
per
sonal
s, c
onst
ituei
xen e
l per
fil m
és h
abitual
de
la m
obili
tat
a peu
.
Els
hom
es,
de
30 a
64 a
nys
, ocu
pats
i q
ue
es d
espla
cen p
er m
otius
ocu
pac
ionals
són e
ls u
suar
is t
ipus
de
la
bic
icle
ta,
el c
otx
e co
nduct
or
i la
moto
conduct
or.
El
per
fil
d’u
suari m
és h
abitual
de
l’auto
bús
i el
cotx
e co
m a
com
pan
yant
són d
ones
de
30 a
64 a
nys
, act
ives
ocu
pad
es i
que
es d
espla
cen p
er m
otius
ocu
pac
ionals
en e
l pri
mer
cas
, i
per
motius
per
sonal
s en
el
cas
del
co
txe
acom
pan
yant.
En
rela
ció als
m
odes
fe
rrovi
aris
, el
per
fil
tipus
d’u
suari só
n ta
nt
dones
co
m hom
es,
de
30 a 64
anys
, ocu
pat
s/des
i q
ue
esdes
pla
cen p
er m
otius
de
fein
a i/
o e
studis
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Sexe
Dona
Hom
eD
ona
Hom
e/D
ona
Hom
eD
ona
Hom
e
Edat
65 i
més
anys
30-6
4 a
nys
30-6
4 a
nys
30-6
4 a
nys
30-6
4 a
nys
30-6
4 a
nys
30-6
4 a
nys
Sit
uaci
ó p
rofe
ssio
nal
Jubila
da i
pensi
onis
taAct
iu o
cupat
Act
iva
ocu
pada
Act
iu
ocu
pat/
da
Act
iu o
cupat
Act
iva
ocu
pada
Act
iu o
cupat
Moti
u d
el desp
laça
ment*
Mobili
tat
pers
onal
Mobili
tat
ocu
paci
onal
Mobili
tat
ocu
paci
onal
Mobili
tat
ocu
paci
onal
Mobili
tat
ocu
paci
onal
Mobili
tat
pers
onal
Mobili
tat
ocu
paci
onal
* S
'inclo
u l'a
nada i t
orn
ada s
egons e
l m
otiu
Cotx
e
aco
mpanyant
Moto
conduct
or
Peu
Bic
iA
uto
bús
Modes
ferr
ovia
ris
Cotx
e
conduct
or
51
3.2
. M
ode
de
tran
sport
seg
ons
tipus
de
reco
rreg
ut
L’ús
del
s m
odes
de
tran
sport
entr
e la
pobla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na
varia
segons
el t
ipus
de
reco
rreg
ut
que
real
itza
:
•En e
ls f
luxo
s in
tern
s s’
utilit
zen m
ajorità
riam
ent
els
modes
no m
oto
ritz
ats
(56,4
%),
seg
uit d
el t
ransp
ort
públic
(2
9,6
%)
i del
tra
nsp
ort
priva
t (1
4%
).
•En e
ls f
luxo
s de
connex
ió e
ntr
e la
ciu
tat
de
Bar
celo
na
i la
res
ta d
e co
rones
met
ropolit
anes
, s’
utilit
za s
obre
tot
el
tran
sport
priva
t i el
tra
nsp
ort
públic
.
•En la
mobili
tat
exte
rna
és m
ajorita
ri l’ú
s del
tra
nsp
ort
priva
t (a
mb u
n 6
0,3
% d
e quota
d’ú
s).
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Desp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%M
odes
no m
oto
ritz
ats
2.7
08.7
11
56,4
%20.0
56
3,7
%28.2
99
31,8
%2.7
57.0
66
50,6
%Tr
ansp
ort
públic
1.4
24.7
68
29,6
%176.7
88
32,2
%..
7,9
%1.6
08.5
49
29,5
%Tr
ansp
ort
priva
t673.1
82
14,0
%351.5
20
64,1
%53.6
28
60,3
%1.0
78.3
30
19,8
%Tota
l4
.80
6.6
62
10
0,0
%5
48
.36
31
00
,0%
88
.92
01
00
,0%
5.4
43
.94
51
00
,0%
CO
NN
EX
IÓEX
TER
NS
TO
TA
LM
ode d
e t
ransp
ort
INTER
NS
52
3.3
. Anàl
isi te
rritorial
Els
modes
no m
oto
ritz
ats
són p
redom
inan
ts e
n t
ots
els
dis
tric
tes,
esp
ecia
lmen
t en
tre
els
resi
den
ts a
Les
Cort
s i
Nou
Bar
ris,
am
b u
na
quota
d’ú
s al
voltan
t del
55%
. Le
s per
sones
res
iden
ts a
San
ts M
ontj
uïc
són
les
què
fan u
n m
ajor
ús
del
tra
nsp
ort
públic
, am
b u
na
pro
por
ció d
’ús
de
quas
i el
35%
. Le
s per
sones
res
iden
ts a
l dis
tric
te d
e Sar
rià-
San
t G
erva
si s
ón les
que
tenen
la
quota
d’ú
s del
tra
nsp
ort
pri
vat
super
ior,
gai
rebé
del
30%
. Tam
bé
són les
que
fan u
n m
enor
ús
del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
54
,0%
52
,5%
47
,7%55
,0%
43
,4%
49
,0%
46
,2%54
,6%
51
,6%
52
,8%
29
,2%
29
,1%
34
,6%
25
,5%
27
,2%
27
,7%
28
,2%
25
,9%
32
,7%
31
,9%
16
,7%
18
,4%
17
,7%
19
,5%
29
,5%
23
,3%
25
,6%
19
,5%
15
,7%
15
,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Ciu
tat
Vell
a
Eix
am
ple
San
ts-M
on
tju
ïc
Les
Co
rts
Sarr
ià-S
an
t G
erv
asi
Grà
cia
Hort
a-G
uin
ard
ó
Nou
Barr
is
San
t A
nd
reu
San
t M
art
í
Modes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
priva
t
53
3.3
. Anàl
isi te
rritorial
L’
anàl
isi de
l’ús
del
s m
odes
de
tran
sport
seg
ons
el s
exe
i el
dis
tric
te d
e re
sidèn
cia
most
ra:
Le
s dones
que
viuen
als
dis
tric
tes
de
Les
Cort
s i N
ou B
arris
són les
que
fan m
és d
espla
çam
ents
a p
eu,
alh
ora
le
s re
siden
ts a
Les
Cort
s só
n l
es q
ue
pre
sente
n u
na
quota
d’ú
s del
tra
nsp
ort
públic
men
or.
Per
contr
a,
les
dones
res
iden
ts a
San
t Andre
u s
ón les
que
fan m
és ú
s del
tra
nsp
ort
públic
, su
per
ant
la q
uota
d’ú
s del
40%
. En
rela
ció a
l tr
ansp
ort
priva
t, s
ón l
es d
ones
res
iden
ts a
Sar
rià-
San
t G
erva
si l
es q
ue
en f
an m
és ú
s en
ter
mes
re
latius,
aques
tes
alhora
ten
en la
men
or
quota
d’ú
s del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats.
Els
hom
es r
esid
ents
a C
iuta
t Vel
la i
San
t M
artí s
ón e
ls q
ue
fan m
és d
espla
çam
ents
a p
eu i
am
b b
icic
leta
, m
entr
e que
els
de
Sar
rià e
n f
an e
l m
enor
ús.
Els
hom
es r
esid
ents
a S
ants
-Montj
üic
, pre
sente
n la
maj
or
quota
m
odal
del
tra
nsp
ort
públic
. Els
hom
es r
esid
ents
al dis
tric
te d
e Sar
rià-
San
t G
erva
si s
ón e
ls q
ue
utilit
zen m
és e
l ve
hic
le p
riva
t.
Pe
l que
fa a
les
difer
ènci
es e
ntr
e hom
es i
dones
, s’
obse
rva
com
en e
l ca
s del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats
és a
G
ràci
a on h
i ha
maj
ors
difer
ènci
es.
En r
elac
ió a
l tr
ansp
ort
públic
és
al d
istr
icte
de
Sar
rià
i Le
s Cort
s on h
om
es i
dones
fan
un ú
s m
és
sim
ilar
d’a
ques
ts m
itja
ns,
men
tre
que
a San
t Andre
u i
Nou B
arris
aques
t ús
és m
és
dis
par
. Pe
l que
faal
tra
nsp
ort
priva
t a
Sar
rià
és o
n h
i ha
men
ys d
ifer
ènci
es e
ntr
e hom
es i h
om
es.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
54
1.
Ciu
tat
Vel
la
2.
Eix
ample
3.
San
ts-M
ontj
uïc
4.
Les
Cort
s 5.
Sar
rià-S
t. G
erv
asi
6.
Grà
cia
7.
Hort
a-G
uin
ardó
8.
Nou
Bar
ris
9.
St.
Andre
u
10.
St.
Mart
í
1
10
9
3
5
2
7
8
4
6
TO
TA
L B
AR
CELO
NA
3.3
. Anàl
isi te
rritorial
Modes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
49
,8%
51
,4%
25
,5%
33
,3%
24
,6%
15
,4%
Hom
es
Dones
53
,8%
54
,4%
25
,3%
33
,6%
20
,9%
12
,1%
Hom
es
Dones
49
,6%
55
,0%
25
,4%
32
,4%
25
,0%
12
,6%
Hom
es
Dones
49
,1%
46
,4%
30
,2%
38
,7%
20
,7%
14
,9%
Hom
es
Dones
53
,1%
56
,4%
24
,7%
26
,1%
22
,3%
17
,4%
Hom
es
Dones
42
,6%
44
,0%
26
,1%
28
,0%
31
,3%
27
,9%
Hom
es
Dones
44
,1%
53
,1%
26
,1%
29
,0%
29
,8%
18
,0%
Hom
es
Dones
46
,4%
46
,0%
23
,3%
33
,1%
30
,2%
20
,9%
Hom
es
Dones
52
,8%
56
,3%
19
,6%
31
,8% 2
7,6
%
11
,9%
Hom
es
Dones
52
,1%
51
,1%
25
,7%
40
,3%
22
,2%
8,6
%
Hom
es
Dones 53
,8%
51
,9%
27
,7%
35
,7%
18
,5%
12
,5%
Hom
es
Dones
55
Seg
ons
el n
om
bre
de
mitja
ns
de
transp
ort
utilit
zats
, el
s des
pla
çam
ents
poden
ser
unim
odal
s o m
ultim
odals
; ai
xí s
ón
unim
odals
els
des
pla
çam
ents
en e
ls q
ue
s’utilit
za n
om
és u
n m
itjà
de
transp
ort
, m
entr
e que
són m
ultim
odals
els
des
pla
çam
ents
que
es fan
am
b m
és d
’un m
itjà
de
tran
sport
.
El
87,3
% d
els
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
són u
nim
odal
s, m
entr
e que
el 1
2,7
% s
ón
multim
odal
s.
Els
modes
que
pre
sente
n u
na
maj
or
multim
odal
itat
són e
ls m
odes
no m
oto
ritz
ats
i el
tra
nsp
ort
públic
. Els
des
pla
çam
ents
de
les
dones
pre
sente
n u
na
maj
or
multim
odal
itat
.
3.4
. M
ultim
odal
itat
i c
aden
es m
odal
s
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Hom
es
Dones
Tota
l
Unim
odal
88,1
%86,5
%87,3
%M
ultim
odal
11,9
%13,5
%12,7
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Eta
pes
%Eta
pes
%Eta
pes
%C
am
inant
1.5
33.0
80
51,3
%1.7
30.6
33
52,7
%3.2
63.7
13
52,0
%Bic
icle
ta71.9
22
2,4
%36.1
27
1,1
%108.0
49
1,7
%Tota
l no m
oto
ritz
at
1.6
05
.00
25
3,7
%1
.76
6.7
60
53
,8%
3.3
71
.76
25
3,7
%Auto
bús
244.2
89
8,2
%464.8
88
14,2
%709.1
77
11,3
%M
etr
o378.9
62
12,7
%457.6
01
13,9
%836.5
63
13,3
%Altre
s fe
rrovi
aris
(FG
C, R
odalie
s R
enfe
, Tra
mvia
)95.6
94
3,2
%101.5
34
3,1
%197.2
28
3,1
%Rest
a t
ransp
ort
públic
20.8
32
0,7
%52.7
31
1,6
%73.5
63
1,2
%Tota
l tr
ansp
ort
públic
73
9.7
77
24
,7%
1.0
76
.75
43
2,8
%1
.81
6.5
31
29
,0%
Cotx
e444.6
50
14,9
%304.3
49
9,3
%748.9
99
11,9
%M
oto
187.6
85
6,3
%133.7
16
4,1
%321.4
01
5,1
%Rest
a v
ehic
le p
riva
t..
....
..14.5
57
0,2
%Tota
l vehic
le p
rivat
64
6.1
96
21
,6%
43
8.7
62
13
,4%
1.0
84
.95
81
7,3
%TO
TA
L E
TA
PES
2.9
90
.97
41
00
,0%
3.2
82
.27
61
00
,0%
6.2
73
.25
01
00
,0%
TO
TA
L D
ES
PLA
ÇA
MEN
TS
2.6
13
.70
82
.83
0.2
36
5.4
43
.94
5R
àti
o e
tapes/
desp
laça
ments
1,1
41
,16
1,1
5
Hom
es
Dones
Tota
lM
itjà
de t
ransp
ort
56
Els
des
pla
çam
ents
unim
odals
, ta
nt
en e
l ca
s del
s hom
es c
om
de
les
dones
, es
fan
pri
nci
palm
ent
cam
inan
t i
en
bic
icle
ta,
seguit d
el t
ransp
ort
públic
,en
tre
les
dones
, i del
tra
nsp
ort
priva
t, e
ntr
e el
s hom
es.
Les
caden
es m
odal
s m
és u
tilit
zades
per
tota
la
pobla
ció r
esid
ent
a Barc
elona
en u
n d
ia f
einer
són l
es q
ue
com
bin
en
l’anar
a p
eu o
la b
icic
leta
am
b e
l tr
ansp
ort
públic
, se
guit,
a fo
rça
dis
tànci
a de
la c
om
bin
ació
de
difer
ents
mitja
ns
de
tran
sport
públic
.
3.4
. M
ultim
odal
itat
i c
aden
es m
odal
s
Desp
laça
men
ts u
nim
od
als
Desp
laça
men
ts m
ult
imo
dals
. P
rin
cip
als
cad
en
es
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Desp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%
Modes
no m
oto
ritz
ats
1.2
96.4
91
56,3
%1.4
52.4
80
59,3
%2.7
48.9
71
57,8
%Tr
ansp
ort
públic
376.9
60
16,4
%573.9
09
23,4
%950.8
69
20,0
%Tr
ansp
ort
priva
t630.0
59
27,4
%422.7
89
17,3
%1.0
52.8
48
22,2
%Tota
l2
.30
3.5
11
10
0,0
%2
.44
9.1
77
10
0,0
%4
.75
2.6
88
10
0,0
%
Hom
es
Dones
Tota
lM
ode d
e t
ransp
ort
Desp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%
No m
oto
ritz
at
+ T
. Públic
239.3
19
77,2
%253.8
24
66,6
%493.1
43
71,3
%T.
Públic
+ T
. Públic
49.0
90
15,8
%109.5
56
28,8
%158.6
45
23,0
%Rest
a c
adenes
modals
21.7
89
7,0
%17.6
79
4,6
%39.4
68
5,7
%Tota
l3
10
.19
81
00
,0%
38
1.0
59
10
0,0
%6
91
.25
71
00
,0%
Cadenes
modals
Hom
es
Dones
Tota
l
57
3.5
. Ll
oc
d’a
par
cam
ent
del
veh
icle
priva
t
El llo
c d’a
parc
am
ent
del
co
txe e
n u
ndia
lab
ora
ble
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
és b
asta
nt
het
erogen
i. A
ixí,
els
llocs
més
hab
itual
s só
n e
n a
par
cam
ents
de
pro
pie
tat,
llo
guer
o c
once
ssió
i al
car
rer.
En f
unci
ó d
e si
s’e
fect
ua
pag
amen
t, s
’obse
rva
com
gai
rebé
el 4
5%
del
s es
taci
onam
ents
són g
ratu
ïts.
Ap
arc
am
en
t co
txe
Pel que
fa a
l’a
par
cam
ent
de
la m
oto
, aq
ues
tes
conce
ntr
a en
un d
ia lab
ora
ble
al ca
rrer
. L’
aparc
am
ent
en p
ropie
tat
i de
pag
amen
t obté
men
ys r
epre
senta
ció q
ue
enel
cas
del
cotx
e.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
3.5
.1.
Dad
es g
ener
als
* I
ncl
ou:
no a
par
ca, nom
és p
ara
un m
om
ent;
altre
s llo
cs;
i no h
o s
ap, no c
onte
sta
11
,4% 4
4,4
%
34
,9%
9,3
%
Pagam
ent
Gra
tuït
Prop
ieta
t, llo
guer
o co
nce
ssió
Altre
s*
Llo
c d'a
parc
am
ent
Cotx
eM
oto
Carr
er*
31,7
%67,8
%Pro
pie
tat,
lloguer
o c
once
ssió
34,9
%25,2
%Rese
rvat
en d
est
inaci
ó (
carr
er/
subte
rrani)*
20,8
%4,9
%Altre
s**
12,6
%..
Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%* I
ncl
ou:
tipus
d'a
parc
am
ent
pagant
i gra
tuït
** I
ncl
ou:
parq
uin
g d
e p
agam
ent;
inte
rcanvi;
nom
és
para
un m
om
ent;
altre
s llo
cs;
i no h
o s
ap,
no c
onte
sta
58
3.5
. Ll
oc
d’a
par
cam
ent
del
veh
icle
priva
t 3.5
.2.
Lloc
d’a
par
cam
ent
del
cotx
e se
gons
munic
ipi de
des
tinac
ió
El
lloc
d’a
parc
am
ent
del
cotx
e en
els
des
pla
çam
ents
am
b d
estinac
ió a
l m
ate
ix m
unic
ipi
de
resi
dèn
cia,
en a
ques
t ca
s Bar
celo
na,
m
ost
ra
una
maj
or
pro
porc
ió
de
l’apar
cam
ent
en
pro
pie
tat,
llo
guer
o
conce
ssió
, que
en
els
des
pla
çam
ents
on l
a d
estinac
ió é
s a
un m
unic
ipi
difer
ent
al
de
resi
dèn
cia.
En a
ques
ts c
asos
l’aparc
am
ent
més
hab
itual
és
al c
arre
r i en
esp
ais
rese
rvat
s en
des
tinac
ió,
i de
man
era
gra
tuïta.
Mu
nic
ipi
de d
est
inaci
ó a
l m
un
icip
i d
e r
esi
dèn
cia
Mu
nic
ipi
de d
est
inaci
ó a
un
alt
re m
un
icip
i
* I
ncl
ou:
no a
par
ca, nom
és p
ara
un m
om
ent;
altre
s; i
no
ho s
ap, no c
onte
sta
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Al m
unic
ipi de
resi
dènci
aA
un a
ltre
m
unic
ipi
Carr
er*
25,1
%49,5
%Pro
pie
tat,
lloguer
o c
once
ssió
45,7
%..
Rese
rvat
en d
est
inaci
ó (
carr
er/
subte
rrani)*
15,9
%33,9
%Altre
s**
13,3
%10,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%* I
ncl
ou:
tipus
d'a
parc
am
ent
pagant
i gra
tuït
** I
ncl
ou:
no a
parc
a, nom
és
para
un m
om
ent;
altre
s llo
cs;
i no h
o s
ap, no c
onte
sta
Llo
c d'a
parc
am
ent
del co
txe
Munic
ipi de d
est
inaci
ó
12
,7% 31
,3%
45
,7%
10
,2%
Pagam
ent
Gra
tuït
Prop
ieta
t, llo
guer
o c
once
ssió
Altre
s*
7,8
%
79
,3%
....
Pagam
ent
Gra
tuït
Prop
ieta
t, llo
guer
o c
once
ssió
Altre
s*
59
3.5
. Ll
oc
d’a
par
cam
ent
del
veh
icle
priva
t 3.5
.3.
Lloc
d’a
par
cam
ent
del
cotx
e se
gons
el m
otiu
El llo
c d’a
par
cam
ent
del
cotx
e m
ost
ra d
ifer
ènci
es e
n funci
ó d
el m
otiu p
el q
ual
s’e
fect
ua
el d
espla
çam
ent:
En e
ls d
espla
çam
ents
per
motius
de
treb
all
i es
tudis
s’u
tilit
za p
er i
gual
l’aparc
amen
t re
serv
at e
n d
estinac
ió i
l’a
par
cam
ent
al c
arre
r, t
ot
i que
el p
rim
er c
as é
s lle
uger
amen
t su
per
ior.
En e
ls m
otius
per
sonal
s, l’a
par
cam
ent
al c
arre
r és
el m
ajorita
ri.
En l
a to
rnad
a a
cas
a, l
’aparc
am
ent
en p
ropie
tat/
lloguer
/conce
ssió
és
el m
és u
tilit
zat,
englo
ba
el 7
7,3
% d
els
viat
ges
per
aques
t m
otiu.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
3
. M
od
e d
e t
ran
spo
rt
Llo
c d'a
parc
am
ent
del co
txe
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
ca
saTota
l
Carr
er*
41,0
%42,8
%17,8
%31,7
%Pro
pie
tat,
lloguer
o c
once
ssió
....
77,3
%34,9
%Rese
rvat
en d
est
inaci
ó (
carr
er/
subte
rrani)*
47,2
%21,7
%..
20,8
%Altre
s**
..32,5
%..
12,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%* I
ncl
ou:
tipus
d'a
parc
am
ent
pagant
i gra
tuït
** I
ncl
ou:
parq
uin
g d
e p
agam
ent;
inte
rcanvi;
nom
és
para
un m
om
ent;
altre
s llo
cs;
i no h
o s
ap,
no c
onte
sta
60
Els
barc
elonin
s i barc
elonin
es q
uan
es
des
pla
cen p
er m
otius
de
treb
all
i es
tudis
i les
res
pec
tive
s to
rnad
es a
cas
a ho f
an
princi
palm
ent
am
b tr
ansp
ort
públic
. Q
uan el
des
pla
çam
ent
és
per
m
otius
per
sonal
s pre
dom
ina
l’anar
a peu
. El
tran
sport
priva
t té
men
ys inci
dèn
cia
en a
ques
t tipus
de
des
pla
çam
ents
que
els
què
són p
er t
rebal
l i es
tudis
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
4
. M
oti
u d
e d
esp
laça
men
t i m
od
e d
e t
ran
spo
rt
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
Torn
ada a
casa
pers
onal
Modes
no m
oto
ritz
ats
210.7
88
1.3
28.9
27
153.8
50
1.0
63.5
00
2.7
57.0
66
Transp
ort
públic
455.1
52
456.0
65
334.0
04
363.3
29
1.6
08.5
49
Transp
ort
priva
t316.9
16
305.7
10
225.7
20
229.9
84
1.0
78.3
30
Tota
l9
82
.85
62
.09
0.7
02
71
3.5
74
1.6
56
.81
35
.44
3.9
45
Modes
no m
oto
ritz
ats
21,4
%63,6
%21,6
%64,2
%50,6
%Tr
ansp
ort
públic
46,3
%21,8
%46,8
%21,9
%29,5
%Tr
ansp
ort
priva
t32,2
%14,6
%31,6
%13,9
%19,8
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Modes
no m
oto
ritz
ats
7,6
%48,2
%5,6
%38,6
%100,0
%Tr
ansp
ort
públic
28,3
%28,4
%20,8
%22,6
%100,0
%Tr
ansp
ort
priva
t29,4
%28,4
%20,9
%21,3
%100,0
%Tota
l1
8,1
%3
8,4
%1
3,1
%3
0,4
%1
00
,0%
Mode d
e t
ransp
ort
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
Tota
l
Desp
laça
ments
% c
olu
mna
% fila
61
Hom
es
Dones
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
4
. M
oti
u d
e d
esp
laça
men
t i m
od
e d
e t
ran
spo
rt
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
Torn
ada a
casa
pers
onal
Modes
no m
oto
ritz
ats
106.7
11
609.6
34
81.6
33
504.9
02
1.3
02.8
80
Transp
ort
públic
205.6
85
173.2
82
147.7
25
140.7
12
667.4
05
Transp
ort
priva
t199.1
10
170.0
15
143.6
58
130.6
40
643.4
23
Tota
l5
11
.50
69
52
.93
13
73
.01
67
76
.25
52
.61
3.7
08
Modes
no m
oto
ritz
ats
20,9
%64,0
%21,9
%65,0
%49,8
%Tr
ansp
ort
públic
40,2
%18,2
%39,6
%18,1
%25,5
%Tr
ansp
ort
priva
t38,9
%17,8
%38,5
%16,8
%24,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Modes
no m
oto
ritz
ats
8,2
%46,8
%6,3
%38,8
%100,0
%Tr
ansp
ort
públic
30,8
%26,0
%22,1
%21,1
%100,0
%Tr
ansp
ort
priva
t30,9
%26,4
%22,3
%20,3
%100,0
%Tota
l1
9,6
%3
6,5
%1
4,3
%2
9,7
%1
00
,0%
Mode d
e t
ransp
ort
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
Tota
l
Desp
laça
ments
% c
olu
mna
% fila
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
Torn
ada a
casa
pers
onal
Modes
no m
oto
ritz
ats
104.0
77
719.2
94
72.2
17
558.5
98
1.4
54.1
86
Transp
ort
públic
249.4
66
282.7
83
186.2
78
222.6
17
941.1
44
Transp
ort
priva
t117.8
06
135.6
95
82.0
62
99.3
43
434.9
06
Tota
l4
71
.35
01
.13
7.7
71
34
0.5
58
88
0.5
58
2.8
30
.23
6M
odes
no m
oto
ritz
ats
22,1
%63,2
%21,2
%63,4
%51,4
%Tr
ansp
ort
públic
52,9
%24,9
%54,7
%25,3
%33,3
%Tr
ansp
ort
priva
t25,0
%11,9
%24,1
%11,3
%15,4
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Modes
no m
oto
ritz
ats
7,2
%49,5
%5,0
%38,4
%100,0
%Tr
ansp
ort
públic
26,5
%30,0
%19,8
%23,7
%100,0
%Tr
ansp
ort
priva
t27,1
%31,2
%18,9
%22,8
%100,0
%Tota
l1
6,7
%4
0,2
%1
2,0
%3
1,1
%1
00
,0%
% c
olu
mna
% fila
Mode d
e t
ransp
ort
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
Tota
l
Desp
laça
ments
62
5.1
. D
istr
ibuci
ó h
orà
ria
del
s des
pla
çam
ents
La d
istr
ibuci
ó h
orà
ria d
els
des
pla
çam
ents
de
la p
obla
ció r
esid
ent
a Barc
elona
és f
orça
hom
ogèn
ia,
exce
ptu
ant
una
punta
horà
ria d
e 8 a
9 h
ore
s del
mat
í i un p
erío
de
de
màxi
ma c
once
ntr
ació
a la t
arda,
entr
e le
s 17 i les
20 h
ore
s. E
n
aques
tes
tres
hore
s de
la t
ard
a,
quan
es
fan m
és d
e 445 m
ilers
de
des
pla
çam
ents
per
hora
, es
conce
ntr
a una
quar
ta
par
t de
la m
obili
tat
dià
ria.
Aques
t per
íode
coin
cidei
x am
b les
sort
ides
de
la f
ein
a i de
l’esc
ola
i t
am
bé
amb l’h
ora
ri d
’ús
de
bona
par
t del
s se
rvei
s i co
mer
ços.
La d
ura
da
mitja
na p
erce
buda
del
s des
pla
çam
ents
no p
rese
nta
gra
ns
variac
ions
al
llarg
d’u
n d
ia f
einer
. El
que
si q
ue
s’obse
rva
és q
ue
aquel
ls inic
iats
a p
rim
eres
hore
s del
mat
í (6
i 7
hore
s) s
ón d
e m
ajor
dura
da.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at
5.1
.1.
Dad
es g
lobal
s
26
12
....
..25
68
242
374
295
334
360
355
333
309
259
365
449
497
446
328
185
101
61
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
0
100
200
300
400
500
600
0 a 1h
1 a 2h
2 a 3h
3 a 4h
4 a 5h
5 a 6h
6 a 7h
7 a 8h
8 a 9h
9 a 10h
10 a 11h
11 a 12h
12 a 13h
13 a 14h
14 a 15h
15 a 16h
16 a 17h
17 a 18h
18 a 19h
19 a 20h
20 a 21h
21 a 22h
22 a 23h
23 a 24h
Durada mitjana (minuts)
Milers de desplaçaments
Tota
lD
ura
da
mitja
na
63
5.1
. D
istr
ibuci
ó h
orà
ria
del
s des
pla
çam
ents
Les
fran
ges
horà
ries
de
maj
or
mobili
tat
de
les
dones
es
pro
duei
xen e
ntr
e le
s 10 i les
14 h
ore
s, a
l m
atí,
i en
tre
les
16 i
les
20 h
ore
s, a
la
tard
a.
En e
l ca
s del
s hom
es,
és n
om
és a
la
tard
a quan
hi ha
una
fran
ja q
ue
conce
ntr
a m
és d
espla
çam
ents
(en
tre
les
18 i les
20 h
ore
s) s
ent
de
men
or
inte
nsi
tat
en r
elac
ió a
les
dones
.
La p
unta
horà
ria
del
mat
í, d
e 8 a
9 h
ore
s, p
rese
nta
la m
atei
xa inte
nsi
tat
entr
e hom
es i d
ones
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at
5.1
.1.
Dad
es g
lobal
s
0
50
100
150
200
250
300
0 a 1h
1 a 2h
2 a 3h
3 a 4h
4 a 5h
5 a 6h
6 a 7h
7 a 8h
8 a 9h
9 a 10h
10 a 11h
11 a 12h
12 a 13h
13 a 14h
14 a 15h
15 a 16h
16 a 17h
17 a 18h
18 a 19h
19 a 20h
20 a 21h
21 a 22h
22 a 23h
23 a 24h
Milers de desplaçaments
Hom
esD
ones
64
Els
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
pre
sente
n u
na
dis
trib
uci
ó h
orà
ria
al
llarg
d’u
n d
ia f
einer
difer
ent
segons
el m
otiu d
el d
espla
çam
ent:
•Els
des
pla
çam
ents
per
motius
de
treb
all i est
udis
són e
ls m
ajorita
ris
a prim
eres
hore
s del
matí;
al lla
rg d
el m
atí
són
els
des
pla
çam
ents
per
m
otius
per
sonals
el
s pre
dom
inants
; a
part
ir
de
les
12
hore
s,
la
maj
oria
de
des
pla
çam
ents
són d
e to
rnad
a a
cas
a; a
par
tir
de
les
15 h
ore
s, s
ón e
ls d
espla
çam
ents
per
motius
per
sonal
s el
s m
ajorita
ris
i fins
les
20 h
ore
s, m
om
ent
en q
ue
s’ef
ectu
en l
es t
orn
ades
a c
asa,
pri
nci
palm
ent
des
de
motius
per
sonal
s.
5.1
.2.
Dis
trib
uci
ó h
orà
ria
del
s des
pla
çam
ents
seg
ons
el m
otiu
5.1
. D
istr
ibuci
ó h
orà
ria
del
s des
pla
çam
ents
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at
0
50
100
150
200
250
300
0 a 1h
1 a 2h
2 a 3h
3 a 4h
4 a 5h
5 a 6h
6 a 7h
7 a 8h
8 a 9h
9 a 10h
10 a 11h
11 a 12h
12 a 13h
13 a 14h
14 a 15h
15 a 16h
16 a 17h
17 a 18h
18 a 19h
19 a 20h
20 a 21h
21 a 22h
22 a 23h
23 a 24h
Torn
ada
a ca
sa d
es d
e m
otiu
ocu
paci
onal
Torn
ada
a ca
sa d
es d
e m
otiu
per
sonal
Mobili
tat
ocu
pac
ional
Mobili
tat
per
sonal
65
La d
istr
ibuci
ó h
orà
ria a
l lla
rg d
’un d
ia f
einer
seg
ons
el m
ode
de
tran
sport
utilit
zat
most
ra c
om
la
inte
nsi
tat
del
s des
pla
çam
ents
ca
min
ant
i en
bic
icle
ta és
su
per
ior
als
m
odes
m
oto
ritz
ats
en
gaireb
é to
tes
les
fran
ges
horà
ries
an
alit
zades
. N
om
és é
s de
14 a
16 h
ore
s, q
uan
la
mobili
tat
no m
oto
ritz
ada
dec
reix
. A p
rim
era h
ora
del
matí,
de
6 a
8
hore
s, e
ls d
espla
çam
ents
en t
ransp
ort
públic
són e
ls q
ue
tenen
una
maj
or
inte
nsi
tat.
Cal
ten
ir e
n c
om
pte
que
la m
obili
tat
am
b e
ls m
odes
no m
oto
ritz
ats
pre
senta
una
pau
ta d
iària s
imila
r a
la d
e la
m
obili
tat
per
sonal
.
5.1
.3.
Dis
trib
uci
ó h
orà
ria
del
s des
pla
çam
ents
seg
ons
el m
ode
de
tran
sport
5.1
. D
istr
ibuci
ó h
orà
ria
del
s des
pla
çam
ents
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at
0
50
100
150
200
250
300
0 a 1h
1 a 2h
2 a 3h
3 a 4h
4 a 5h
5 a 6h
6 a 7h
7 a 8h
8 a 9h
9 a 10h
10 a 11h
11 a 12h
12 a 13h
13 a 14h
14 a 15h
15 a 16h
16 a 17h
17 a 18h
18 a 19h
19 a 20h
20 a 21h
21 a 22h
22 a 23h
23 a 24h
Modes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
priva
t
66
Els
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
tenen
una
dura
da
mitja
na p
erce
buda
de
21,7
min
uts
. N
o
s’obse
rven
difer
ènci
es s
egons
el s
exe
de
l’entr
evis
tat.
En t
ota
la
pobla
ció a
nal
itza
da,
es c
onst
aten
var
iaci
ons
en la d
ura
da
del
s des
pla
çam
ents
seg
ons
el t
ipus
de
reco
rreg
ut
real
itza
t. A
ixí, s
i nom
és e
s co
nsi
der
en e
ls d
espla
çam
ents
inte
rns
a Bar
celo
na,
la
dura
da
mitja
na
per
cebuda
és la
més
bai
xa,
19,4
min
uts
. En c
onsi
der
ar e
ls d
espla
çam
ents
am
b o
rigen
o d
estinac
ió B
arce
lona,
la
dura
da
mitja
na p
erce
buda
augm
enta
fin
s el
s 40,8
min
uts
. En a
ques
t ca
s le
s difer
ènci
es p
er s
exe
s’ac
centu
en,
sent
les
dones
les
que
trig
uen
més
en
fer
els
seu
s des
pla
çam
ents
.
5.2
.1.
Dad
es g
lobal
s
5.2
. D
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
s des
pla
çam
ents
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at
Dura
da
mit
jana
Desp
laça
manents
Dura
da
mit
jana
Desp
laça
ments
Dura
da
mit
jana
Desp
laça
ments
Inte
rns
19,2
2.2
57.1
11
19,5
2.5
49.5
51
19,4
4.8
06.6
62
Connexi
ó39,1
312.9
90
43,0
235.3
73
40,8
548.3
63
Tota
l*2
1,7
2.6
13
.70
82
1,6
2.8
30
.23
62
1,7
5.4
43
.94
5
Tip
us
de r
eco
rregut
Hom
es
Dones
Tota
l
* I
ncl
ou d
esp
laça
ments
inte
rns,
connexió
i e
xte
rns
Tem
ps
expre
ssat
en m
inuts
67
5.2
.1.
Dad
es g
lobal
s
5.2
. D
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
s des
pla
çam
ents
La m
ajoria d
els
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
tenen
una
dura
da
mitja
na d
’entr
e 6 i 3
0 m
inuts
, en
concr
et,
el 6
6,6
%;
el 1
6,8
% s
ón d
espla
çam
ents
am
b u
na
dura
da
de
5 o
men
ys m
inuts
; el
s des
pla
çam
ents
am
b
una
dura
da
super
ior
(més
de
30 m
inuts
), r
epre
sente
n e
l 16,6
% d
el t
ota
l.
Dones
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at 1
6,8
%
34
,9%
31
,6%
16
,6%
4,2
12
,0
24
,8
53
,7
010
20
30
40
50
60
0%
10%
20%
30%
40%
Fins
a 5'
De
6' a
15'
De
16' a
30'
Més
de
30'
Minuts
% desplaçaments
16
,2%
36
,4%
30
,8%
16
,6%
4,2
12
,0
24
,7
53
,9
010
20
30
40
50
60
0%
10%
20%
30%
40%
Fins
a 5'
De
6' a
15'
De
16' a
30'
Més
de
30'
Minuts
% de desplaçaments
Hom
es
17
,5%
33
,4%
32
,5%
16
,5%
4,2
11
,9
25
,0
53
,5
010
20
30
40
50
60
0%
10%
20%
30%
40%
Fins
a 5'
De
6' a
15'
De
16' a
30'
Més
de
30'
Minuts
% de desplaçaments
Tem
ps
expre
ssat
en m
inuts
68
Consi
der
ant
que
la m
obili
tat
per
sonal
s’ass
oci
a a m
obili
tat
a p
eu i
, per
tan
t, a
des
pla
çam
ents
de
men
ys d
ura
da,
el
tem
ps
de
la m
obili
tat
per
sonal
és
men
or
a la
mobili
tat
ocu
pac
ional
. Es
dóna
una
difer
ènci
a de
6 m
inuts
.
•L’
anar
a c
om
pra
r i
l’aco
mpan
yar
a per
sones
, des
pla
çam
ents
que
norm
alm
ent
es re
alitze
n e
n u
n à
mbit d
e
pro
xim
itat
a la
res
idèn
cia,
són e
ls p
erce
buts
am
b u
na
men
or
dura
da
mitja
na,
men
tre
que
els
des
pla
çam
ents
per
pas
seig
són e
ls q
ue
es p
erce
ben
més
lla
rgs.
5.2
.2.
Dura
da
mitja
na
per
cebuda
segons
motiu
5.2
. D
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
s des
pla
çam
ents
Tem
ps
expre
ssat
en m
inuts
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at
Hom
es
Dones
Tota
l
Dura
da m
itja
na
Dura
da m
itja
na
Dura
da m
itja
na
Mobili
tat
ocu
paci
onal
25,4
25,1
25,3
Mobili
tat
pers
onal
19,4
19,2
19,3
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
27,0
28,4
27,7
Torn
ada a
casa
pers
onal
19,6
20,2
19,9
Tota
l2
1,7
21
,62
1,7
Hom
es
Dones
Tota
l
Dura
da m
itja
na
Dura
da m
itja
na
Dura
da m
itja
na
Treball
25,4
25,5
25,4
Est
udis
25,5
24,0
24,7
Com
pre
s13,1
13,5
22,6
Metg
e/H
osp
ital
21,4
23,2
22,6
Vis
ita a
mic
/fam
iliar
19,5
25,2
22,3
Aco
mpanya
r pers
ones
16,4
18,1
17,4
Gest
ions
pers
onals
20,6
19,7
20,2
Oci
/div
ers
ió/à
pats
/esp
ort
s19,7
19,1
19,4
Pass
eig
36,3
35,4
35,9
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
27,0
28,4
27,7
Torn
ada a
casa
pers
onal
19,6
20,2
19,9
Tota
l2
1,7
21
,62
1,7
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
69
Els
des
pla
çam
ents
que
es f
an a
peu
, en
moto
i e
n b
icic
leta
són e
ls q
ue
es p
erce
ben
de
men
or
dura
da
mitja
na
(15,
16 i
gai
rebé
17 m
inuts
, re
spec
tiva
men
t).
Per
contr
a, e
ls d
espla
çam
ents
fet
s am
b R
enfe
Rodal
ies
i FG
C s
ón e
n e
ls q
uè
les
per
sones
entr
evis
tades
dec
lare
n
inve
rtir-h
i m
és t
emps
(46 i 4
0 m
inuts
, re
spec
tiva
men
t).
5.2
.3.
Dura
da
mitja
na
per
cebuda
segons
mode
de
tran
sport
5.2
. D
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
s des
pla
çam
ents
Tem
ps
expre
ssat
en m
inuts
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
5
. El
tem
ps
de l
a m
ob
ilit
at
Hom
es
Dones
Tota
l
Dura
da
mit
jana
Dura
da
mit
jana
Dura
da
mit
jana
Modes
no m
oto
ritz
ats
15,8
14,7
15,2
Transp
ort
públic
30,5
30,7
30,6
Transp
ort
priva
t24,6
25,1
24,8
Tota
l2
1,7
21
,62
1,7
Mode d
e t
ransp
ort
Tota
lD
ura
da
mit
jana
Cam
inant
15,1
Bic
icle
ta16,8
Auto
bús
29,4
Metr
o29,3
Tram
via
25,1
FGC
40,1
Renfe
Rodalie
s46,6
Cotx
e c
om
a c
onduct
or
27,3
Cotx
e c
om
a a
com
panya
nt
33,5
Moto
com
a c
onduct
or
16,1
Moto
com
a a
com
panya
nt
16,7
Tota
l2
1,7
Mit
jà d
e t
ransp
ort
70
6.1
. G
rau d
e m
obili
tat
Sexe:
no h
i ha
difer
ènci
es d
esta
cable
s.
Ed
at:
el
gra
u d
e m
obili
tat
crei
x lle
uger
amen
t fins
als
64 a
nys
, quan
dis
min
uei
x la
mitja
na d
e des
pla
çam
ents
dia
ris
(tan
t en
tre
els
hom
es c
om
entr
e le
s dones
).
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
6
. La m
ob
ilit
at
seg
on
s se
gm
en
ts d
e p
ob
laci
ó
* P
ers
ones
que d
ecla
ren d
edic
ar-s
e a
les
tasq
ues
de la lla
r i que t
enen
men
ys d
e 6
5 a
nys
.
Sit
uaci
ó
pro
fess
ion
al:
el
s hom
es
jubila
ts
o
pen
sionis
tes
i le
s dones
a
l’atu
r só
n el
s que
real
itze
n
un
maj
or
nom
bre
de
des
pla
çam
ents
. Pe
r co
ntr
a, i
te
nin
t en
co
mpte
to
ta
la
pobla
ció,
són el
s hom
es en
at
ur
i le
s dones
jubila
des
o
pen
sionis
tes
els
que
tenen
un g
rau d
e m
obili
tat
men
or.
Est
ud
is a
cab
ats
: El gra
u d
e m
obili
tat
augm
enta
a
mes
ura
que
augm
enta
el
niv
ell d’e
studis
.
Tota
l pobla
ció
Pobla
ció
mòbil
Hom
es
4,0
4,2
Dones
3,8
4,2
De 1
6 a
29 a
nys
3,9
4,1
De 3
0 a
64 a
nys
4,1
4,3
De 6
5 i
més
anys
3,5
4,1
Act
iu o
cupat
4,1
4,2
Act
iu e
n a
tur
4,1
4,6
Jubila
t o p
ensi
onis
ta3,6
4,2
Tasq
ues
de la
llar*
3,4
3,7
Est
udia
nt
3,9
4,1
Sense
est
udis
2,5
3,4
Prim
aris
3,3
3,9
Secu
ndaris
4,0
4,3
Est
udis
superiors
4,2
4,4
Tota
l3
,94
,2
Barc
elo
na
Segm
ents
de p
obla
ció
Tota
l pobla
ció
Pobla
ció
mòbil
De 1
6 a
29 a
nys
3,8
4,0
De 3
0 a
64 a
nys
4,1
4,2
De 6
5 i
més
anys
4,0
4,3
De 1
6 a
29 a
nys
4,0
4,2
De 3
0 a
64 a
nys
4,1
4,4
De 6
5 i
més
anys
3,1
4,0
Act
iu o
cupat
4,0
4,1
Act
iu e
n a
tur
3,7
4,1
Jubila
t o p
ensi
onis
ta4,3
4,5
Tasq
ues
de la
llar*
....
Est
udia
nt
4,1
4,2
Act
iu o
cupada
4,2
4,3
Act
iu e
n a
tur
4,5
5,0
Jubila
da o
pensi
onis
ta3,2
4,0
Tasq
ues
de la
llar*
3,4
3,7
Est
udia
nt
3,7
4,0
Sense
est
udis
....
Prim
aris
3,7
4,0
Secu
ndaris
4,1
4,2
Est
udis
superiors
4,1
4,3
Sense
est
udis
2,0
2,9
Prim
aris
3,1
3,9
Secu
ndaris
4,0
4,4
Est
udis
superiors
4,3
4,4
Hom
es
Dones
Hom
es
Dones
Segm
ents
de p
obla
ció
Barc
elo
na
Hom
es
Dones
71
MO
TIU
I M
OD
E D
EL
DESPL
AÇAM
EN
T
La m
obili
tat
per
sonal
és
super
ior
a la
mobili
tat
ocu
pac
ional en
els
tre
s gru
ps
d’e
dat.
Tot
i ai
xò,
en e
l ca
s de
la p
obla
ció j
ove
, la
dis
tànci
a és
m
enys
marc
ada d
egut
al pes
de
la m
obili
tat
per
es
tudis
. El tr
ansp
ort
públic
és
utilit
zat
en m
ajor
mes
ura
per
la
pobla
ció d
’entr
e 16 i
29 a
nys
. La
gen
t gra
n e
s m
ou m
ajorità
riam
ent
a peu
.
6.2
.1.
Edat
6.2
. Pa
ute
s de
mobili
tat
segons
segm
ents
de
pobla
ció
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
6
. La m
ob
ilit
at
seg
on
s se
gm
en
ts d
e p
ob
laci
ó
2,1
%21
,3%
27
,6%
53
,3%
35
,7%
28
,3%
44
,6%
43
,0%
44
,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
De 6
5 i m
és
an
ys
De 3
0 a
64
an
ys
De 1
6 a
29
an
ys
Mobili
tat
ocu
paci
onal
Mobili
tat
per
sonal
Torn
ada a
casa
68
,7%
46
,3%
42
,6%
23
,4%
28
,6%
41
,7%
7,9
%
25
,1%
15
,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
De 6
5 i
més
an
ys
De 3
0 a
64
an
ys
De 1
6 a
29
an
ys
Modes
no m
otor
itza
tsTra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
72
6.2
.2.
Edat
i s
exe
6.2
. Pa
ute
s de
mobili
tat
segons
segm
ents
de
pobla
ció
MO
TIU
I M
OD
E D
EL
DESPL
AÇAM
EN
T
En le
s tr
es f
ranges
d’e
dat
analit
zades
le
s dones
super
en e
ls h
om
es e
n l
a pro
por
ció d
e des
pla
çam
ents
per
m
otius
per
sonal
s; m
entr
e que
els
hom
es fan
més
des
pla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ional
s.
En r
elac
ió a
ls m
odes
de
tran
sport
, le
s dones
ten
en e
n g
ener
al,
indep
enden
tmen
t de
l’edat
, unes
pro
porc
ions
d’ú
s su
per
iors
del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats
i d
el t
ransp
ort
públic
que
en e
l ca
s del
s hom
es,
que
pre
sente
n u
nes
quot
es m
odal
s su
per
iors
en e
l tr
ansp
ort
priva
t, e
spec
ialm
ent
en e
l gru
p d
’edat
de
30 a
64 a
nys
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
6
. La m
ob
ilit
at
seg
on
s se
gm
en
ts d
e p
ob
laci
ó
Sexe
Edat
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
ca
saTota
l
De 1
6 a
29 a
nys
29,3
%26,9
%43,9
%100,0
%D
e 3
0 a
64 a
nys
22,9
%33,6
%43,5
%100,0
%D
e 6
5 i
més
anys
..53,2
%45,6
%100,0
%Tota
l1
9,6
%3
6,5
%4
4,0
%1
00
,0%
De 1
6 a
29 a
nys
26,1
%29,5
%44,4
%100,0
%D
e 3
0 a
64 a
nys
19,7
%37,7
%42,5
%100,0
%D
e 6
5 i
més
anys
2,8
%53,3
%43,9
%100,0
%Tota
l1
6,7
%4
0,2
%4
3,1
%1
00
,0%
18
,1%
38
,4%
43
,5%
10
0,0
%
Sexe
Edat
Modes
no
moto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
Tota
l
De 1
6 a
29 a
nys
42,1
%39,4
%18,5
%100,0
%D
e 3
0 a
64 a
nys
44,5
%24,8
%30,8
%100,0
%D
e 6
5 i
més
anys
73,3
%17,0
%9,7
%100,0
%Tota
l4
9,8
%2
5,5
%2
4,6
%1
00
,0%
De 1
6 a
29 a
nys
43,1
%43,7
%13,2
%100,0
%D
e 3
0 a
64 a
nys
48,0
%32,5
%19,5
%100,0
%D
e 6
5 i
més
anys
65,2
%28,3
%6,5
%100,0
%Tota
l5
1,4
%3
3,3
%1
5,4
%1
00
,0%
Tota
l5
0,6
%2
9,5
%1
9,8
%1
00
,0%
Dones
Hom
es
Hom
es
Dones
Tota
l
73
MO
TIU
I M
OD
E D
EL
DESPL
AÇAM
EN
T
La p
obla
ció q
ue
es d
edic
a a
les
tas
ques
de
la lla
r,
les
per
sones
ju
bila
des
/pen
sionis
tes
i le
s ac
tive
s at
ura
des
es
m
ouen
m
ajorità
riam
ent
per
m
otius
per
sonal
s. A
ques
ts t
res
gru
ps
tam
bé
són e
ls q
ue
es d
espla
cen e
n m
ajor
pro
porc
ió a
peu
. Le
s per
sones
est
udia
nts
i o
cupad
es e
s des
pla
cen
més
per
motius
ocu
pac
ionals
i a
lhora
es
mouen
m
és e
n m
itja
ns
moto
ritz
ats
; en
el
prim
er c
as h
o
fan
princi
palm
ent
en
tran
sport
públic
i
en
el
segon,
en
pro
porc
ions
sim
ilars
en
tre
tran
sport
públic
i p
riva
t.
6.2
.3.
Situac
ió p
rofe
ssio
nal
6.2
. Pa
ute
s de
mobili
tat
segons
segm
ents
de
pobla
ció
* P
ers
ones
que d
ecla
ren d
edic
ar-s
e a
les
tasq
ues
de
la lla
r i que t
enen
men
ys d
e 65 a
nys
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
6
. La m
ob
ilit
at
seg
on
s se
gm
en
ts d
e p
ob
laci
ó
27
,8%
6,1
%
1,5
%
26
,9%
29
,5%
49
,8%
53
,8%
54
,1%
28
,8%
42
,7%
44
,2%
44
,7%
45
,9%
44
,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Act
iu o
cup
at/
da
Act
iu e
n a
tur
Jub
ilat
op
en
sion
ista
Tasq
ues
de la lla
r*
Est
ud
ian
t
Mob
ilita
t ocu
pac
ional
Mob
ilita
t per
sonal
Torn
ada
a ca
sa
39
,3%
63
,5%67
,0%
69
,9%
53
,2%
32
,7%
23
,0%
24
,6%
..
35
,5%
28
,0%1
3,5
%
8,4
%
..
11
,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Act
iu o
cup
at/
da
Act
iu e
n a
tur
Jub
ilat
op
en
sion
ista
Tasq
ues
de la lla
r*
Est
ud
ian
t
Mod
es n
o m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
74
6.2
.4.
Situac
ió p
rofe
ssio
nal
i s
exe
6.2
. Pa
ute
s de
mobili
tat
segons
segm
ents
de
pobla
ció
* P
ers
ones
que d
ecla
ren d
edic
ar-s
e a
les
tasq
ues
de
la lla
r i que t
enen
men
ys d
e 65 a
nys
.
MO
TIU
I M
OD
E D
EL
DESPL
AÇAM
EN
T
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
6
. La m
ob
ilit
at
seg
on
s se
gm
en
ts d
e p
ob
laci
ó
Sexe
Sit
uaci
ó p
rofe
ssio
nal
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
ca
saTota
l
Act
iu o
cupat
29,6
%27,3
%43,2
%100,0
%Act
iu e
n a
tur
6,5
%47,3
%46,2
%100,0
%Ju
bila
t o p
ensi
onis
ta..
54,3
%45,2
%100,0
%Ta
sques
de la
llar*
....
....
Est
udia
nt
27,7
%28,8
%43,5
%100,0
%Tota
l1
9,6
%3
6,5
%4
4,0
%1
00
,0%
Act
iu o
cupada
26,0
%31,8
%42,2
%100,0
%Act
iu e
n a
tur
5,8
%51,6
%42,6
%100,0
%Ju
bila
da o
pensi
onis
ta2,4
%53,4
%44,2
%100,0
%Ta
sques
de la
llar*
..54,1
%45,9
%100,0
%Est
udia
nt
26,1
%28,7
%45,1
%100,0
%Tota
l1
6,7
%4
0,2
%4
3,1
%1
00
,0%
18
,1%
38
,4%
43
,5%
10
0,0
%
Hom
es
Dones
Tota
l
Sexe
Sit
uaci
ó p
rofe
ssio
nal
Modes
no
moto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
Tota
l
Act
iu o
cupat
38,8
%27,1
%34,1
%100,0
%Act
iu e
n a
tur
59,2
%22,7
%18,1
%100,0
%Ju
bila
t o p
ensi
onis
ta68,7
%20,9
%10,4
%100,0
%Ta
sques
de la
llar*
....
....
Est
udia
nt
54,2
%34,0
%11,8
%100,0
%Tota
l4
9,8
%2
5,5
%2
4,6
%1
00
,0%
Act
iu o
cupada
39,7
%38,4
%21,9
%100,0
%Act
iu e
n a
tur
66,8
%23,2
%10,0
%100,0
%Ju
bila
da o
pensi
onis
ta65,5
%27,8
%6,6
%100,0
%Ta
sques
de la
llar*
69,9
%..
..100,0
%Est
udia
nt
52,2
%36,8
%10,9
%100,0
%Tota
l5
1,4
%3
3,3
%1
5,4
%1
00
,0%
50
,6%
29
,5%
19
,8%
10
0,0
%
Hom
es
Dones
Tota
l
75
MO
TIU
I M
OD
E D
EL
DESPL
AÇAM
EN
T
A
mes
ura
que
augm
enta
el
niv
ell
d’e
studis
ta
mbé
ho f
a la
pro
porc
ió d
e des
pla
çam
ents
per
m
otius
ocu
pac
ional
s, a
l co
ntr
ari q
ue
la m
obili
tat
per
sonal
.
Els
m
odes
no
moto
ritz
ats
só
n
més
utilit
zats
en
tre
els
col·le
ctiu
s am
b u
n n
ivel
l d’e
studis
més
bai
x. E
l tr
ansp
ort
públic
i e
l priva
t au
gm
enta
a
mes
ura
que
tam
bé
ho fa
el n
ivel
l d’e
studis
.
6.2
.5.
Niv
ell d’e
studis
6.2
. Pa
ute
s de
mobili
tat
segons
segm
ents
de
pobla
ció
*El 90,5
% d
e la
pob
laci
ó s
ense
est
udis
és
maj
or
de
64 a
nys
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
6
. La m
ob
ilit
at
seg
on
s se
gm
en
ts d
e p
ob
laci
ó
20
,2%
18
,5%
13
,1%
..
37
,1%
37
,2%
42
,4%
55
,2%
42
,7%
44
,3%
44
,5%
44
,1%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Est
ud
issu
peri
ors
Secu
nd
ari
s
Pri
mari
s
Sen
se e
stu
dis
Mobili
tat
ocu
pac
ional
Mobili
tat
per
sonal
Torn
ada
a ca
sa
45
,8%
49
,5%6
4,1
%
68
,3%
30
,1%
31
,6%
24
,5%
26
,3%
24
,0%
18
,9%
11
,4%..
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Est
ud
is s
up
eri
ors
Secu
nd
ari
s
Pri
mari
s
Sen
se e
stu
dis
Modes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
priva
t
76
6.2
.6.
Niv
ell d’e
studis
i s
exe
6.2
. Pa
ute
s de
mobili
tat
segons
segm
ents
de
pobla
ció
*El 80%
de
la p
obla
ció s
ense
est
udis
són d
ones
de
65 i m
és a
nys
.
MO
TIU
I M
OD
E D
EL
DESPL
AÇAM
EN
T
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
6
. La m
ob
ilit
at
seg
on
s se
gm
en
ts d
e p
ob
laci
ó
Sexe
Niv
ell d
'est
udis
Mobilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
ca
saTota
l
Sense
est
udis
..57,4
%40,1
%100,0
%Prim
aris
16,3
%39,4
%44,3
%100,0
%Secu
ndaris
20,3
%35,2
%44,6
%100,0
%Est
udis
univ
ers
itaris
20,6
%35,9
%43,5
%100,0
%Tota
l1
9,6
%3
6,5
%4
4,0
%1
00
,0%
Sense
est
udis
..54,2
%45,8
%100,0
%Prim
aris
10,5
%44,8
%44,7
%100,0
%Secu
ndaris
16,7
%39,3
%44,0
%100,0
%Est
udis
univ
ers
itaris
19,8
%38,3
%41,9
%100,0
%Tota
l1
6,6
%4
0,2
%4
3,2
%1
00
,0%
18
,1%
38
,4%
43
,6%
10
0,0
%
Hom
es
Dones
Tota
l
Sexe
Niv
ell d
'est
udis
Modes
no
moto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
Tota
l
Sense
est
udis
65,2
%..
..100,0
%Prim
aris
63,6
%17,0
%19,5
%100,0
%Secu
ndaris
49,1
%26,0
%24,9
%100,0
%Est
udis
univ
ers
itaris
45,3
%28,3
%26,3
%100,0
%Tota
l4
9,8
%2
5,5
%2
4,6
%1
00
,0%
Sense
est
udis
69,6
%30,4
%..
100,0
%Prim
aris
64,5
%30,6
%4,9
%100,0
%Secu
ndaris
50,0
%37,4
%12,6
%100,0
%Est
udis
univ
ers
itaris
46,3
%31,8
%21,9
%100,0
%Tota
l5
1,4
%3
3,2
%1
5,4
%1
00
,0%
50
,7%
29
,5%
19
,8%
10
0,0
%
Hom
es
Dones
Tota
l
77
7.1
. O
rigen
i d
estinac
ió d
els
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts
Del
tota
l de
des
pla
çam
ents
dels
resi
den
ts a
Bar
celo
na e
n u
n d
ia f
einer
, un 8
8%
són inte
rns
a la c
iuta
t, m
entr
e que
un
10%
es
fa c
ap a
altre
s te
rritoris
de
l’STI
(des
pla
çam
ents
de
connex
ió e
ntr
e co
rones
).
Els
des
pla
çam
ents
inte
rns
als
dis
tric
tes
són m
ajorita
ris,
esp
ecia
lmen
t en
tre
les
dones
, que
repre
sente
n g
air
ebé
el 5
0%
de
la m
obili
tat
tota
l d’a
ques
t co
l·le
ctiu
. Augm
enta
la
pro
porc
ió d
e des
pla
çam
ents
de
connex
ió e
ntr
e co
rones
.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
7
. D
inàm
iqu
es
terr
ito
rials
seg
on
s d
istr
icte
de r
esi
dèn
cia
Dad
es a
mb l’o
rigen
i la
des
tinaci
ó del
s des
pla
çam
ents
. P
àgin
a 1
27
Del
s des
pla
çam
ents
inte
rns
a B
arce
lona,
el
96,3
% e
stan
fet
s per
les
per
sones
res
iden
ts a
la c
iuta
t, t
al
i co
m s
’ha
exposa
t an
teriorm
ent.
Aix
ò in
dic
a que
la m
atriu origen
/des
tinac
ió en
tre
dis
tric
tes
de
la pobla
ció re
siden
t no va
ria
subst
anci
alm
ent
resp
ecte
la
mat
riu q
ue
té e
n c
om
pte
el co
nju
nt
de
la p
obla
ció d
e l’S
TI.
Alg
unes
concl
usi
ons:
Els
dis
tric
tes
amb m
és v
olu
m d
e m
obili
tat
inte
rna s
ón l
’Eix
am
ple
i S
ant
Mar
tí,
capta
nt
un 9
,8%
i u
n 6
,9%
del
tota
l de
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na.
L’
Eix
ample
és
el q
ue
té u
n m
ajor
nom
bre
de
fluxo
s de
connex
ió.
Les
princi
pals
connex
ions
de
l’Eix
am
ple
es
donen
am
b S
ant
Mar
tí,
Ciu
tat
Vel
la,
San
ts-M
ontj
uïc
, Sar
rià-
San
t G
erva
si i G
ràci
a.
Desp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%D
esp
laça
ments
%
Inte
rns
dis
tric
te1.2
16.9
76
46,6
%1.3
84.2
71
48,9
%2.6
01.2
46
47,8
%C
onnexi
ó d
istr
icte
1.0
40.1
35
39,8
%1.1
65.2
80
41,2
%2.2
05.4
15
40,5
%C
onnexi
ó c
oro
nes
312.9
90
12,0
%235.3
73
8,3
%548.3
63
10,1
%Ext
ern
s43.6
08
1,7
%45.3
12
1,6
%88.9
20
1,6
%Tota
l2
.61
3.7
08
10
0,0
%2
.83
0.2
36
10
0,0
%5
.44
3.9
45
10
0,0
%
Hom
es
Dones
Tota
l
78
7.2
. D
inàm
iques
ter
rito
rial
s per
dis
tric
tes
a)
Au
toco
nte
nci
ó p
er
dis
tric
te d
e r
esi
dèn
cia:
quoci
ent
entr
e el
s des
pla
çam
ents
am
b o
rigen
i d
estinaci
ó a
l dis
tric
te
de
resi
dèn
cia i
el t
ota
l de
des
pla
çam
ents
rea
litza
ts p
er les
per
sones
res
iden
ts a
l dis
tric
te.
La d
ada s
’obté
en f
orm
a de
per
centa
tge
i in
dic
a quin
és
el p
es r
elat
iu d
e la
mobili
tat
inte
rna
a ca
da
dis
tric
te d
es d
’una
per
spec
tiva
res
iden
cial
.
Als
dis
tric
tes
de
Nou B
arris
i l’E
ixam
ple
, m
és d
el 5
0%
del
s des
pla
çam
ents
del
s se
us
resi
den
ts te
nen
l’o
rigen
i
la des
tinac
ió al
pro
pi
dis
tric
te.
En
l’ext
rem
oposa
t San
ts-M
ontj
üic
, Ciu
tat
Vel
la i
Grà
cia
són el
s dis
tric
tes
amb u
na
men
or
auto
conte
nci
ó,
amb v
alors
infe
riors
al 40%
.
En g
ener
al,
segons
el s
exe
de
les
per
sones
res
iden
ts,
les
dones
fan
una
maj
or
pro
porc
ió
de
des
pla
çam
ents
in
tern
s,
amb
uns
valo
rs
d’a
uto
conte
nci
ó s
uper
iors
.
Des
pla
çam
ents
rea
litza
ts p
er les
per
sones
res
iden
ts a
l dis
tric
te a
mb o
rigen
i d
estinac
ió a
l dis
tric
te
Tota
l des
pla
çam
ents
rea
litza
ts p
er le
s per
sones
res
iden
ts a
l dis
tric
te
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
7
. D
inàm
iqu
es
terr
ito
rials
seg
on
s d
istr
icte
de r
esi
dèn
cia
Hom
es
Dones
Tota
l
Auto
conte
nci
óA
uto
conte
nci
óA
uto
conte
nci
ó
Nou B
arr
is47,1
%55,3
%51,3
%Eix
am
ple
48,3
%53,4
%51,0
%St.
Andre
u46,9
%50,6
%48,6
%St.
Mart
í47,0
%49,6
%48,4
%Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
47,2
%47,0
%47,1
%H
ort
a44,4
%47,0
%45,7
%Le
s C
ort
s42,5
%40,9
%41,6
%Sants
-Montj
uïc
40,4
%36,2
%38,2
%C
iuta
t Vella
38,0
%34,1
%36,2
%G
ràci
a29,9
%37,6
%34,1
%
Dis
tric
te d
e r
esi
dènci
a
79
7.2
. D
inàm
iques
ter
rito
rial
s per
dis
tric
tes
b)
Ràti
o d
’atr
acció
/ e
mis
sió
in
tern
a (
RA
E):
és
el q
uoci
ent
entr
e el
s des
pla
çam
ents
atr
ets
de
la r
esta
de
dis
tric
tes
i el
s des
pla
çam
ents
em
esos
cap a
la
rest
a de
dis
tric
tes
de
Bar
celo
na.
S’im
pose
n d
ues
res
tric
cions:
per
una
banda,
nom
és s
’anal
itze
n e
ls d
espla
çam
ents
del
s bar
celo
nin
s i, p
er a
ltra
ban
da,
per
consi
dera
r un d
espla
çam
ent
com
atr
et
l’indiv
idu n
o ha
de
resi
dir
al
dis
tric
te i
per
consi
der
ar-
lo c
om
em
ès s
í ha d
e re
sidir-h
i. A
ques
t in
dic
ador
per
met
cl
assi
fica
r el
s dis
tric
tes
com
em
isso
rs (
RAE<
1)
o c
om
rec
epto
rs (
RAE>
1).
L’an
àlis
ide
laRAE
segons
els
dis
tric
tes
de
Bar
celo
na,
most
raco
mquat
redel
s deu
dis
tric
tes
són re
cepto
rs de
mobili
tat:
Le
s Cort
s, l’E
ixam
ple
, Ciu
tat
Vel
la i
Sarr
ià-S
ant
Ger
vasi
. La
res
ta d
e dis
tric
tes
es c
onsi
der
en
emis
sors
de
des
pla
çam
ents
, par
ticu
larm
ent
Nou B
arris
i San
t Andre
u.
Des
pla
çam
ents
atr
ets
de
la r
esta
de
dis
tric
tes
de
BCN
Des
pla
çam
ents
em
esos
cap a
la
rest
a de
dis
tric
tes
de
BCN
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
7
. D
inàm
iqu
es
terr
ito
rials
seg
on
s d
istr
icte
de r
esi
dèn
cia
Dis
tric
te
RA
E
Les
Cort
s1,6
Eix
am
ple
1,6
Ciu
tat
Vella
1,6
Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
1,1
Grà
cia
0,8
St.
Mart
í0,7
Hort
a0,6
Sants
-Montj
uïc
0,6
St.
Andre
u0,5
Nou B
arr
is0,4
80
7.2
. D
inàm
iques
ter
rito
rial
s per
dis
tric
tes
c) Í
nd
ex d
’ob
ert
ura
(IO
): é
s el
quoci
ent
entr
e el
s des
pla
çam
ents
de
connex
ió (
origen
o d
estinac
ió a
l dis
tric
te)
i el
s des
pla
çam
ents
inte
rns
(origen
i d
estinac
ió a
l dis
tric
te).
Valo
rs i
nfe
riors
a 1
indiq
uen
que
la m
obili
tat
inte
rna
té u
n
maj
or
pes
rel
atiu (
terr
itori t
anca
t) i v
alo
rs s
uper
iors
a 1
indiq
uen
que
la m
obili
tat
de
connex
ió t
é un m
ajor
pes
rel
atiu
(ter
rito
ri o
ber
t).
El co
nju
nt
de
la c
iuta
t de
Bar
celo
na e
s pot
consi
der
ar u
n t
erri
tori o
ber
t, e
n
el q
ue
la m
obili
tat
de
connex
ió t
é un m
ajo
r pes
rel
atiu
que
la m
obili
tat
inte
rna.
Els
deu
dis
tric
tes
de
la
ciuta
t te
nen
va
lors
su
per
iors
a
1
en
l’índex
d’o
ber
tura
, am
b v
alo
rs e
spec
ialm
ent
elev
ats
a C
iuta
t Vel
la,
Grà
cia i
Les
Cort
s.
Des
pla
çam
ents
de
connex
ió d
el d
istr
icte
ver
s l'e
xter
ior
Des
pla
çam
ents
a l'in
terior
del
dis
tric
te
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
7
. D
inàm
iqu
es
terr
ito
rials
seg
on
s d
istr
icte
de r
esi
dèn
cia
Dis
tric
te
IO
Ciu
tat
Vella
3,1
Grà
cia
3,0
Les
Cort
s2,8
Sants
-Montj
uïc
2,1
Eix
am
ple
2,0
Sarr
ià-S
ant
Gerv
asi
1,9
Hort
a-G
uin
ard
ó1,7
Sant
Mart
í1,5
Sant
Andre
u1,4
Nou B
arr
is1,1
81
7.3
. M
otiu d
e des
pla
çam
ent
segons
dis
tric
te d
e des
tinac
ió
Seg
ons
la des
tinac
ió i
el
motiu del
des
pla
çam
ent,
la
dis
trib
uci
ó d
els
des
pla
çam
ents
de
les
per
sones
res
iden
ts
a Bar
celo
na
most
ra q
ue:
•Le
s Cort
s és
el
dis
tric
te de
des
tinac
ió am
b una
maj
or
pro
porc
ió
de
des
pla
çam
ents
per
m
otius
ocu
pac
ionals
, de
treb
all
i es
tudis
. Pe
r co
ntr
a N
ou
Bar
ris
i San
t Andre
u s
ón e
ls d
istr
icte
s am
b u
na
men
or
pro
porc
ió d
’aques
ts d
espla
çam
ents
.
•La
m
obili
tat
per
sonal
és
m
ajorità
ria
en to
ts el
s fluxo
s an
alitza
ts.
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
7
. D
inàm
iqu
es
terr
ito
rials
seg
on
s d
istr
icte
de r
esi
dèn
cia
Dad
es
amb e
l m
otiu d
e des
pla
çam
ent
segon
s dis
tric
te d
e des
tinac
ió.
Pàg
ina
128
82
7.4
. M
ode
de
tran
sport
seg
ons
dis
tric
te d
e des
tinac
ió
L’an
àlis
i del
s des
pla
çam
ents
de
la p
obla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na
segons
el m
ode
de
tran
sport
utilit
zat
i el
dis
tric
te d
e des
tinac
ió m
ost
ra:
•
Els
m
odes
no m
oto
ritz
ats
són m
ajorita
ris
en
tots
el
s fluxo
s de
des
tinac
ió
de
tots
el
s dis
tric
tes
bar
celo
nin
s;
des
taca
nt
Nou
Bar
ris
(65,2
%).
•Ciu
tat
Vel
la
és
el
dis
tric
te
on
el
transp
ort
públic
té
un p
es m
és s
ignific
atiu
en e
ls f
luxo
s de
des
tinac
ió d
e la
pobla
ció d
e Bar
celo
na.
Per
co
ntr
a,
a H
ort
a-G
uin
ardó
els
fluxo
s en
tr
ansp
ort
públic
són m
enors
que
en e
ls a
ltre
s dis
tric
tes
de
la c
iuta
t.
•
El
dis
tric
te
de
Sar
rià-
San
t G
erva
si
és
on
el
transp
ort
priva
t té
una
maj
or
quota
d’ú
s en
els
fluxo
s de
des
tinac
ió,
amb u
na
pro
porc
ió m
olt
més
el
evad
a que
a
la
rest
a
d’à
mbits,
del
23,4
%.
Ciu
tat
Vel
la és
el
dis
tric
te on el
pes
re
latiu d
’aques
t m
itjà
és
més
bai
x (1
1,9
%).
LA
MO
BIL
ITA
T D
E L
ES
PER
SO
NES
RES
IDEN
TS
A B
AR
CELO
NA
7
. D
inàm
iqu
es
terr
ito
rials
seg
on
s d
istr
icte
de r
esi
dèn
cia
Dad
es
amb e
l m
ode
de
tran
spor
t se
gon
s dis
tric
te d
e des
tinac
ió.
Pàg
ina
129
83
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
84
1.1
. N
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
El
97%
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
dec
lare
n f
er ú
s de
dos
o m
és m
odes
de
tran
sport
. M
olt p
er s
ota
es
situ
en les
per
sones
res
iden
ts q
ue
es c
onsi
der
en u
suàr
ies
de
nom
és u
n m
ode
de
tran
sport
(2,8
%).
El
niv
ell
d’ú
s dels
modes
de
tran
sport
, en
tre
hom
es i
dones
, no m
ost
ra d
ifer
enci
es s
ignific
ative
s, s
i bé
hi
ha u
n
per
centa
tge
maj
or
de
dones
que
afirm
a se
r usu
ària
de
tres
modes
de
tran
sport
.
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
Hom
es
Dones
..2
,8%
20
,7%
76
,3%
No
n'u
sa c
apU
sa u
n m
ode
Usa
dos
modes
Usa
tre
s m
odes
2,9
%
22
,6%
74
,6%
No
n'u
sa c
apU
sa u
n m
ode
Usa
dos
modes
Usa
tots
tre
s m
odes
..2
,7%
19
,1%
77
,9%
No
n'u
sa c
apU
sa u
n m
ode
Usa
dos
modes
Usa
tots
tre
s m
odes
85
1.1
. N
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
S’h
a dem
anat
a les
per
sones
entr
evis
tades
que
aval
uïn
el se
u n
ivel
l d’ú
s del
s difer
ents
modes
de
tran
sport
seg
ons
si
els
utilit
zen:
Mai
/Quas
i m
ai;
A v
egad
es;
Sovi
nt;
Quas
i se
mpre
; Sem
pre
. Le
s per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
es c
onsi
der
en m
és u
suàr
ies
del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats
: nom
és u
n 4
,7%
de
la
pobla
ció d
ecla
ra n
o d
espla
çar-
se h
abitual
men
t ca
min
ant
i/o e
n b
icic
leta
. En s
egon ll
oc
se s
itua
el t
ransp
ort
públic
. En r
ela
ció a
ls m
itja
ns
priva
ts,
es c
onst
ata u
n p
erce
nta
tge
elev
at d
e per
sones
que
dec
lare
n n
o u
tilit
zar
mai o q
uas
i m
ai
la m
oto
(82,8
%)
i el
cotx
e co
m a
conduct
or
(52,6
%).
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
82
,8%
52
,6%
37
,4%
14
,4%
9,8
%
4,7
%
6,0
%
23
,3%
42
,2%
44
,2%
25
,4%
13
,6%
3,8
%
10
,8%1
2,4
%
20
,5%
26
,2%
33
,5%
4,0
%
5,9
%
4,0
%
9,6
%
23
,1%
35
,2%
3,4
%
7,3
%4,0
%
11
,2%
15
,5%
13
,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Mo
to
Co
txe c
on
du
cto
r
Co
txe a
com
pan
yan
t
Co
txe g
lob
al
Tra
nsp
ort
pú
blic
glo
bal
No
moto
ritz
at
Mai
/Quasi
mai
A v
egad
esSov
int
Quas
i se
mpre
Sem
pre
86
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
1.1
. N
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
A la p
obla
ció u
suàr
ia d
el t
ransp
ort
públic
(el
s què
dec
lare
n q
ue
utilit
zen a
veg
ades
, so
vint,
quas
i s
empre
o s
empre
) s’
ha
dem
anat
si, d
e fo
rma
par
ticu
lar,
utilit
za o
no d
ifer
ents
mitja
ns
de
tran
sport
públic
exi
sten
ts a
l’S
TI.
El
met
ro i
l’auto
bús
urb
à de
TM
B só
n,
amb difer
ènci
a,
el dos
mitja
ns
de
transp
ort
públic
co
l·le
ctiu
am
b m
ajor
pro
porc
ió d
e pobla
ció u
suàr
ia.
L’auto
bús
urb
à d’a
ltre
s m
unic
ipis
i l’a
uto
bús
inte
rurb
à s
ón e
ls d
e m
enor
utilit
zaci
ó e
ntr
e
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na.
9,2
%
13
,7%
18
,9%
26
,7%36
,4%
39
,5%
40
,9%
82
,2%
86
,8%
90
,8%
86
,3%
81
,1%
73
,3%63
,6%
60
,5%
59
,1%
17
,8%
13
,2%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Bu
s u
rbà a
ltre
s m
un
icip
is
Bu
s in
teru
rbà
Ren
fe r
eg
ion
al/
mit
jad
istà
nci
aTra
mvia
Taxi
Ren
fe r
od
ali
es
FG
C
Bu
s u
rbà B
CN
(TM
B)
Metr
o
Sí
Mai
/Quasi
mai
87
Les
per
sones
res
iden
ts a
l dis
tric
te d
e Ciu
tat
Vel
la s
ón le
s que
dec
lare
n f
er u
n m
ajor
ús
del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats.
Le
s per
sones
res
iden
ts a
San
t Andre
u,
Ciu
tat
Vel
la i N
ou B
arris
són les
que
dec
lare
n u
tilit
zar
el t
ransp
ort
públic
quas
i se
mpre
/sem
pre
en m
ajor
pro
porc
ió.
Les
per
sones
res
iden
ts a
Les
Cort
s só
n l
es q
ue
afirm
en u
tilit
zar
de
form
a m
és f
reqüen
t (q
uas
i se
mpre
o s
empre
) el
co
txe.
Pe
l que
fa a
la
moto
, só
n le
s per
sones
res
iden
ts a
Sar
rià
San
t G
erva
si les
que
dec
lare
n u
tilit
zar-
la m
és fre
qüen
tmen
t.
1.1
.1.
Seg
ons
variab
les
terr
itorial
s
1.1
. N
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
Ciu
tat
Vella
Eix
am
ple
Sants
-M
ontj
uïc
Les
Cort
sS
arr
ià-
Sant
Gerv
asi
Grà
cia
Hort
a-
Guin
ard
óN
ou
Barr
isS
ant
Andre
uS
ant
Mart
íTota
l
NO
MO
TO
RIT
ZA
TM
ai/Q
uasi
mai
....
....
....
....
....
4,7
%A v
egades/
Sovi
nt
38,6
%42,6
%47,0
%42,5
%58,8
%50,8
%49,2
%45,9
%50,0
%46,0
%47,1
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
56,1
%53,7
%48,0
%53,3
%35,9
%45,0
%43,4
%47,3
%46,7
%51,1
%48,2
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Dis
tric
tes
TR
AN
SP
OR
T P
ÚB
LIC
Mai/Q
uasi
mai
..8,5
%8,3
%..
10,6
%12,8
%9,7
%10,7
%..
12,2
%9,5
%A v
egades/
Sovi
nt
41,7
%50,5
%46,2
%52,3
%52,7
%44,9
%45,1
%41,0
%42,7
%44,3
%46,2
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
49,4
%41,1
%45,5
%38,4
%37,4
%42,3
%45,2
%48,4
%52,2
%43,4
%44,3
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
CO
TX
E G
LO
BA
LM
ai/Q
uasi
mai
25,2
%16,3
%12,9
%13,0
%14,2
%16,4
%12,8
%11,4
%15,0
%11,2
%14,4
%A v
egades/
Sovi
nt
57,3
%67,5
%66,8
%58,2
%64,5
%64,0
%62,2
%60,9
%67,5
%68,8
%64,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
17,5
%16,2
%20,3
%28,9
%21,3
%19,5
%25,0
%27,7
%17,5
%20,0
%20,8
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
MO
TO
Mai/Q
uasi
mai
79,5
%80,2
%85,9
%84,7
%76,4
%79,0
%79,8
%87,6
%85,6
%87,2
%82,8
%A v
egades/
Sovi
nt
..11,6
%..
..14,9
%..
13,0
%..
..9,7
%10,1
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
..8,2
%..
..12,4
%11,7
%..
....
..8,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
88
1.1
.2.
Seg
ons
variab
les
soci
odem
ogrà
fiques
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
Sexe:
Les
dones
dec
lare
n s
er m
és u
suàr
ies
del
tra
nsp
ort
públic
. Els
hom
es fan
un m
ajor
ús
del
veh
icle
priva
t.
Ed
at:
La
pobla
ció d
e 65 a
nys
i m
és e
s co
nsi
der
a m
és u
suàr
ia d
els
modes
no m
oto
ritz
ats.
El co
l·le
ctiu
més
jove
dec
lara
utilit
zar
més
el
tran
sport
públic
. Res
pec
te e
ls m
itja
ns
de
tran
sport
priva
ts,
la p
obla
ció m
ajor
de
30 a
nys
és
la q
ue
dec
lara
fer
un m
ajor
ús
del
cotx
e, m
entr
e que
la m
oto
és
utilit
zada
en m
ajor
mes
ura
per
jove
s.
1.1
. N
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
Hom
eD
ona
Tota
l B
CN
NO
MO
TO
RIT
ZA
TM
ai/Q
uasi
mai
3,6
%5,7
%4,7
%A v
egades/
Sovi
nt
46,5
%47,5
%47,1
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
49,9
%46,8
%48,2
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Sexe
16
-29
30
-64
65
i m
és
Tota
l B
CN
NO
MO
TO
RIT
ZA
TM
ai/Q
uasi
mai
..3,9
%7,6
%4,7
%A v
egades/
Sovi
nt
44,0
%53,1
%34,8
%47,1
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
52,6
%43,0
%57,6
%48,2
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%
Edat
TR
AN
SP
OR
T P
ÚB
LIC
Mai/Q
uasi
mai
12,7
%7,2
%9,8
%A v
egades/
Sovi
nt
54,1
%49,5
%51,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
33,2
%43,3
%38,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
CO
TX
E G
LO
BA
LM
ai/Q
uasi
mai
15,4
%13,6
%14,4
%A v
egades/
Sovi
nt
62,0
%67,1
%64,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
22,7
%19,2
%20,8
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
MO
TO
Mai/Q
uasi
mai
78,8
%86,2
%82,8
%A v
egades/
Sovi
nt
11,4
%8,5
%9,8
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
9,8
%5,3
%7,4
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
TR
AN
SP
OR
T P
ÚB
LIC
Mai/Q
uasi
mai
5,5
%11,0
%9,4
%9,8
%A v
egades/
Sovi
nt
44,0
%52,7
%54,0
%51,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
50,5
%36,2
%36,6
%38,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%
CO
TX
E G
LO
BA
LM
ai/Q
uasi
mai
18,0
%13,2
%15,2
%14,4
%A v
egades/
Sovi
nt
69,0
%62,1
%68,1
%64,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
13,0
%24,7
%16,6
%20,8
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%M
OTO
Mai/Q
uasi
mai
72,7
%80,0
%95,8
%82,8
%A v
egades/
Sovi
nt
17,0
%10,8
%..
9,8
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
10,3
%9,2
%..
7,4
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%
89
1.1
.2.
Seg
ons
variab
les
soci
odem
ogrà
fiques
1.1
. N
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
Les
per
sones
est
udia
nts
dec
lare
n u
n m
ajor
niv
ell
d’ú
s que
la r
esta
de
col·le
ctiu
s del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats
i d
el
tran
sport
públic
. Le
s per
sones
ocu
pad
es indiq
uen
ten
ir u
n n
ivel
l d’ú
s del
cotx
e, i e
spec
ialm
ent
de
la m
oto
, m
és e
leva
t.
* P
erso
nes
que
dec
lare
n d
edic
ar-s
e a
les
tasq
ues
de
la lla
r i que
tenen
men
ys d
e 65 a
nys
.
TR
AN
SP
OR
T P
ÚB
LIC
Mai/Q
uasi
mai
11,4
%8,6
%8,7
%..
..9,8
%A v
egades/
Sovi
nt
50,0
%54,1
%54,5
%..
45,8
%51,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
38,6
%37,3
%36,8
%..
50,3
%38,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%C
OTX
E G
LO
BA
LM
ai/Q
uasi
mai
12,1
%23,1
%15,7
%..
17,6
%14,4
%A v
egades/
Sovi
nt
63,0
%59,4
%67,5
%..
71,0
%64,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
24,8
%17,5
%16,8
%..
..20,8
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%
MO
TO
Mai/Q
uasi
mai
75,8
%83,4
%95,4
%93,1
%77,2
%82,8
%A v
egades/
Sovi
nt
13,1
%9,5
%3,6
%..
14,5
%9,8
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
11,2
%7,1
%..
....
7,4
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%
Act
iu
ocu
pat/
da
Act
iu e
n
atu
rJu
bilat
o
pensi
onis
taTasq
ues
de la lla
r*Est
udia
nt
Tota
l B
CN
NO
MO
TO
RIT
ZA
TM
ai/Q
uasi
mai
4,6
%..
6,5
%..
..4,7
%A v
egades/
Sovi
nt
55,4
%45,2
%35,9
%..
37,5
%47,1
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
40,0
%52,6
%57,5
%..
61,3
%48,2
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%
Sit
uaci
ó p
rofe
ssio
nal
90
1.1
.2.
Seg
ons
variab
les
soci
odem
ogrà
fiques
1.1
. N
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
del
s m
odes
de
tran
sport
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
La p
obla
ció a
mb e
studis
prim
aris
és
la q
ue
dec
lara
un m
ajor
ús
del
s m
odes
no m
oto
ritz
ats.
El tr
ansp
ort
públic
té
un n
ivel
l d’ú
s m
ajor
entr
e la
pobla
ció q
ue
té e
studis
sec
undar
is f
inal
itza
ts.
La p
obla
ció a
mb e
studis
sec
undar
is é
s la
que
dec
lara
utilit
zar
més
el
cotx
e, m
entr
e que
són l
es q
ue
tenen
est
udis
su
per
iors
, le
s que
dec
lare
n f
er u
n m
ajor
ús
de
la m
oto
.
Sense
est
udis
Pri
mari
s S
ecu
ndari
s Est
udis
su
peri
ors
Tota
l B
CN
NO
MO
TO
RIT
ZA
TM
ai/Q
uasi
mai
..8,6
%4,0
%2,9
%4,7
%A v
egades/
Sovi
nt
..34,2
%44,5
%55,4
%47,1
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
51,5
%57,2
%51,5
%41,7
%48,2
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
Niv
ell d
'est
udis
TR
AN
SP
OR
T P
ÚB
LIC
Mai/Q
uasi
mai
..11,8
%10,6
%8,4
%9,8
%A v
egades/
Sovi
nt
65,8
%52,2
%47,3
%53,6
%51,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
..36,0
%42,1
%38,1
%38,6
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
CO
TX
E G
LO
BA
LM
ai/Q
uasi
mai
..18,1
%12,1
%14,3
%14,4
%A v
egades/
Sovi
nt
75,9
%62,2
%64,0
%65,7
%64,7
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
..19,8
%23,9
%20,0
%20,8
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
MO
TO
Mai/Q
uasi
mai
98,2
%93,4
%81,3
%78,0
%82,8
%A v
egades/
Sovi
nt
..4,4
%10,6
%12,3
%9,8
%Q
uasi
sem
pre
/sem
pre
....
8,1
%9,7
%7,4
%Tota
l1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
10
0,0
%1
00
,0%
*El 90,5
% d
e la
pob
laci
ó s
ense
est
udis
és
maj
or
de
64 a
nys
.
91
Als
indiv
idus
que
manifes
ten n
o u
sar
hab
itual
men
t el
tra
nsp
ort
públic
, se
’ls h
a d
eman
at e
ls m
otius
per
no f
er-l
o s
ervi
r,
dei
xant
ober
tes
les
poss
ible
s re
spost
es.
Els
motius
més
esm
enta
ts p
er les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
és e
l fe
t que
fan d
espla
çam
ents
de
pro
xim
itat
al llo
c de
resi
dèn
cia,
i e
ls r
ealit
zen a
mb m
odes
no m
oto
ritz
ats
(peu
o b
icic
leta
), i e
n s
egon l
loc
la inco
moditat
del
tra
nsp
ort
públic
.
1.2
.1.
Motius
per
no u
tilit
zar
el t
ransp
ort
públic
1.2
. M
otius
per
utilit
zar
els
modes
mec
anitza
ts
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
14
,7%
13
,1%
12
,5%
12
,2%
11
,4%
10
,7%
8,4
%
8,2
%
5,4
%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
20%
Em
moc
pro
p d
e c
asa
i p
refe
reix
o a
nar
a p
eu
/ b
icic
leta
És
incò
mo
de
És
len
t
Ofe
rta in
ad
eq
uad
a
Pre
fere
ixo
el
tran
spo
rt p
rivat
al tr
an
spo
rt p
úb
lic
És
car
No li
cal/
no
ho
nece
ssit
a
Ed
at/
salu
t/m
ob
ilit
at
red
uïd
a
Pass
a p
oc
sovin
t, é
s p
oc
pu
ntu
al
92
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
1.2
. M
otius
per
utilit
zar
els
modes
mec
anitza
ts
1.2
.1.
Motius
per
no u
tilit
zar
el t
ransp
ort
públic
El
motiu m
és m
enci
onat
pels
hom
es r
esid
ents
a B
arce
lona
per
no u
tilit
zar
el t
ransp
ort
públic
és
la s
eva
inco
moditat.
Entr
e le
s dones
les
princi
pals
res
post
es e
s re
laci
onen
am
b la
manca
d’a
cces
sibili
tat
prò
pia
i e
l fe
t de
des
pla
çar-
se p
rop
de
casa
i f
er-h
o a
mb m
odes
no m
oto
ritz
ats.
Hom
es
Dones
16
,7%
14
,0%
13
,5%
12
,7%
12
,0%
11
,4%
0%
5%
10%
15%
20%
És
incò
mo
de
Em
moc
pro
p d
e c
asa
i p
refe
reix
o a
nar
a p
eu
/b
icic
leta
És
len
t
Pre
fere
ixo
el
tran
spo
rt p
rivat
al tr
an
spo
rt p
úb
lic
És
car
Ofe
rta in
ad
eq
uad
a
18
,0%
15
,9%
0%
5%
10%
15%
20%
Ed
at/
salu
t/m
ob
ilit
at
red
uïd
a/acc
ess
ibil
itat
esc
ass
a
Em
moc
pro
p d
e c
asa
i p
refe
reix
o a
nar
a p
eu
/b
icic
leta
93
Als
res
iden
ts a
Barc
elona
que
dec
lare
n f
er u
n ú
s gaireb
é ex
clusi
u d
el t
ransp
ort
priva
t, s
e’ls
ha d
eman
at e
ls m
otius
de
la s
eva
elec
ció,
dei
xant
la p
regunta
ober
ta a
tote
s le
s poss
ible
s re
spost
es.
El
motiu m
és e
smen
tat
per
l’ú
s del
transp
ort
priva
t és
la
maj
or
com
oditat
d’a
ques
t (2
7,6
%),
seg
uit de
la s
eva
rapid
esa
resp
ecte
del
tra
nsp
ort
públic
(21,1
%).
1.2
.2.
Motius
per
utilit
zar
el t
ransp
ort
priva
t
1.2
. M
otius
per
utilit
zar
els
modes
mec
anitza
ts
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
27
,6%
21
,1%
16
,0%
7,8
%
5,5
%
5,3
%
4,6
%
3,0
%
2,7
%
2,4
%
2,3
%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
És
més
còm
od
e
És
més
ràp
id q
ue e
l tr
an
spo
rt p
úb
lic
Man
ca d
'ofe
rta/
ofe
rta in
ad
eq
uad
a d
el tr
an
spo
rt p
úb
lic
Perq
uè e
m p
ort
en
Vaig
en
co
txe/m
oto
perq
uè t
inc
més
llib
ert
at
És
més
bara
t q
ue e
l tr
an
sport
pú
blic
Vaig
en
co
txe/m
oto
perq
uè n
o t
inc
alt
re r
em
ei
És
fàci
l ap
arc
ar
all
à o
n v
aig
Alt
res:
Esp
eci
fica
r
Pre
fere
ixo
el
tran
spo
rt p
rivat
al tr
an
spo
rt p
úb
lic
Faig
molt
es
gest
ion
s/aco
mp
an
yo g
en
t
94
1.2
.2.
Motius
per
utilit
zar
el t
ransp
ort
priva
t
1.2
. M
otius
per
utilit
zar
els
modes
mec
anitza
ts
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
Hom
es
Dones
27
,7%
21
,5%
16
,0%
6,9
%
5,8
%
4,5
%
4,4
%
3,9
%
2,6
%
2,4
%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
És
més
còm
od
e
És
més
ràp
id q
ue e
l tr
an
spo
rt p
úb
lic
Man
ca d
'ofe
rta/
ofe
rta in
ad
eq
uad
a d
el tr
an
spo
rt p
úb
lic
Vaig
en
co
txe/m
oto
perq
uè t
inc
més
llib
ert
at
És
més
bara
t q
ue e
l tr
an
sport
pú
blic
Perq
uè e
m p
ort
en
Vaig
en
co
txe/m
oto
perq
uè n
o t
inc
alt
re r
em
ei
És
fàci
l ap
arc
ar
all
à o
n v
aig
Pre
fere
ixo
el
tran
spo
rt p
rivat
al tr
an
spo
rt p
úb
lic
Faig
molt
es
gest
ion
s/aco
mp
an
yo g
en
t
27
,5%
20
,8%
16
,0%
11
,6%
4,9
%
4,9
%
4,0
%
2,1
%
1,9
%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
És
més
còm
od
e
És
més
ràp
id q
ue e
l tr
an
spo
rt p
úb
lic
Man
ca d
'ofe
rta/
ofe
rta in
ad
eq
uad
a d
el tr
an
spo
rt p
úb
lic
Perq
uè e
m p
ort
en
Vaig
en
co
txe/m
oto
perq
uè n
o t
inc
alt
re r
em
ei
És
més
bara
t q
ue e
l tr
an
sport
pú
blic
Vaig
en
co
txe/m
oto
perq
uè t
inc
més
llib
ert
at
Faig
molt
es
gest
ion
s/aco
mp
an
yo g
en
t
És
fàci
l ap
arc
ar
all
à o
n v
aig
95
Tam
bé
s’ha d
eman
at
a le
s per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
que
dec
lare
n f
er u
n ú
s hab
itual
del
tra
nsp
ort
públic
els
m
otius
de
la s
eva
elec
ció. S’h
a dei
xat
la p
regunta
ober
ta a
tote
s le
s poss
ible
s re
spost
es.
La r
aó m
és c
itad
a és
la
com
oditat
(18,4
%),
seg
uit d
el fet
de
la d
ific
ultat
per
apar
car
en d
estinac
ió (
15,5
%).
1.2
.3.
Motius
per
utilit
zar
el t
ransp
ort
públic
1.2
. M
otius
per
utilit
zar
els
modes
mec
anitza
ts
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
18
,4%
15
,5%
13
,1%
11
,0%
9,3
%
8,0
%
4,9
%
4,6
%
4,4
%
3,3
%
3,3
%
2,1
%
1,4
%
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
20%
És
més
còm
od
e
És
dif
ícil a
parc
ar
allà o
n v
aig
És
més
bara
t q
ue e
l co
txe
És
més
ràp
id q
ue e
l co
txe
No d
isp
oso
de c
otx
e
És
men
ys
con
tam
inan
t/co
nsc
ièn
cia s
oci
al
Pre
fere
ixo
el
tran
spo
rt p
úb
lic
al
tran
sport
pri
vat
Vaig
en
tra
nsp
ort
pú
blic
perq
uè n
o t
inc
alt
re r
em
ei
Vaig
més
tran
qu
il
No t
inc
perm
ís d
e c
on
du
ir
Pel b
on
fu
nci
on
am
en
t i ofe
rta d
el
tran
spo
rt p
úb
lic
Per
evit
ar
pro
ble
mes
de t
ràn
sit
Tin
c m
en
or
risc
d'a
ccid
en
ts
96
La r
aó m
és c
itad
a t
ant
pel
s hom
es c
om
per
les
dones
és
el f
et q
ue
es c
onsi
der
a el
tra
nsp
ort
públic
més
còm
ode
que
el
cotx
e (1
9,5
% e
ntr
e el
s hom
es,
i 17,5
% e
ntr
e le
s dones
).
En e
l ca
s dels
hom
es e
l se
gon m
otiu m
és c
itat
és
el f
et q
ue
és m
és e
conòm
ic q
ue
el c
otx
e, s
eguit a
mb u
na
pro
porc
ió
sim
ilar
de
la d
ific
ultat
d’a
parc
ar e
n d
estinaci
ó.
En e
l ca
s de
les
dones
la
dific
ultat
per
apar
car
és m
anté
com
a s
egon
motiu.
1.2
.3.
Motius
per
utilit
zar
el t
ransp
ort
públic
1.2
. M
otius
per
utilit
zar
els
modes
mec
anitza
ts
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
1.
Ús
sub
ject
iu d
els
mo
des
de t
ran
spo
rt
Hom
es
Dones
19
,6%
15
,2%
14
,8%
11
,6%
9,3
%
7,1
%
5,3
%
4,2
%
3,5
%
2,5
%
2,4
%
2,1
%
1,9
%
0%
5%
10%
15%
20%
És
més
còm
od
e
És
més
bara
t q
ue e
l co
txe
És
dif
ícil a
parc
ar
allà o
n v
aig
És
més
ràp
id q
ue e
l co
txe
És
men
ys
con
tam
inan
t/co
nsc
ièn
cia s
oci
al
No d
isp
oso
de c
otx
e
Vaig
més
tran
qu
il
Pre
fere
ixo
el
tran
spo
rt p
úb
lic
al
tran
sport
pri
vat
Vaig
en
tra
nsp
ort
pú
blic
perq
uè n
o t
inc
alt
re r
em
ei
Pel b
on
fu
nci
on
am
en
t i ofe
rta d
el
tran
spo
rt p
úb
lic
No t
inc
perm
ís d
e c
on
du
ir
Per
evit
ar
pro
ble
mes
de t
ràn
sit
Tin
c m
en
or
risc
d'a
ccid
en
ts
17
,5%
16
,0%
11
,5%
11
,1%
10
,5%
7,0
%
5,5
%
5,5
%
4,1
%
4,0
%
3,7
%
2,0
%
0%
5%
10%
15%
20%
És
més
còm
od
e
És
dif
ícil a
parc
ar
allà o
n v
aig
És
més
bara
t q
ue e
l co
txe
No d
isp
oso
de c
otx
e
És
més
ràp
id q
ue e
l co
txe
És
men
ys
con
tam
inan
t/co
nsc
ièn
cia s
oci
al
Vaig
en
tra
nsp
ort
pú
blic
perq
uè n
o t
inc
alt
re r
em
ei
Pre
fere
ixo
el
tran
spo
rt p
úb
lic
al
tran
sport
pri
vat
No t
inc
perm
ís d
e c
on
du
ir
Pel b
on
fu
nci
on
am
en
t i ofe
rta d
el
tran
spo
rt p
úb
lic
Vaig
més
tran
qu
il
Per
evit
ar
pro
ble
mes
de t
ràn
sit
97
Les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
han
ava
luat
la
satisf
acci
ó q
ue
els
pro
duei
x l’ú
s del
s difer
ents
mitja
ns
de
tran
sport
(e
n u
na
esca
la d
e 0 a
10).
Els
res
ultat
s m
ost
ren:
•La
bic
icle
ta é
s el
mitjà
més
ben
valo
rat,
am
b u
n 8
,1,
seguit d
e l’a
nar
a peu
i d
e la
moto
, am
b l
a m
ate
ixa
valo
raci
ó (
7,9
). E
l co
txe
rep u
n v
alora
ció m
itja
na
super
ior
a la
maj
oria
del
s m
itja
ns
de
tran
sport
públic
(7,1
).
•Entr
e el
s m
itja
ns
de
tran
sport
públic
, el
tra
mvi
a i el
s FG
C é
s el
mitjà
més
ben
valo
rat,
men
tre
que
el s
erve
i de
Ren
fe d
e ro
dal
ies
és e
l pitjo
r va
lora
t.
Cal
des
taca
r que
tots
els
mitja
ns
de
tran
sport
ava
luat
s re
ben
puntu
acio
ns
per
sobre
del
6.
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
2.
Valo
raci
ó d
els
mit
jan
s d
e t
ran
spo
rt
2.1
. D
ades
gen
eral
s
8,1
7,9
7,9
7,7
7,3
7,1
6,9
6,8
6,8
6,6
6,6
6,4
6,1
0123456789
10
Bicicleta
A peu
Moto/ciclomotor
Tramvia
FGC
Cotxe
Taxi
Bus TMB
Bus interurbà
Metro
Altre bus urbà
Renfe regional
Renfe rodalies
98
2.2
. Seg
ons
el n
ivel
l d’ú
s su
bje
ctiu
S’h
a ca
lcula
t el
gra
u d
e sa
tisf
acci
ó d
e ca
da
mitjà
de
tran
spor
t se
gons
l’ús
que
se’n
fa
(a v
egad
es,
sovi
nt,
quas
i se
mpre
/sem
pre
).
Es
const
ata c
om
la p
obla
ció u
suàr
ia h
abitual va
lora
més
posi
tiva
men
t el
s m
itja
ns
que
fan s
ervi
r, e
n c
om
par
ació
am
b la
pobla
ció u
suàr
ia m
és e
sporà
dic
a.
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
2.
Valo
raci
ó d
els
mit
jan
s d
e t
ran
spo
rt
7,7
7,2
7,1
6,9
6,3
8,3
7,7
7,7
7,1
6,7
8,9
8,3
8,6
7,7
7,0
0123456789
10
Bicicleta
A peu
Moto
Cotxe
Transport públic
A v
egad
esSov
int
Quas
i se
mpre
/Sem
pre
TO
TAL
99
2.3
. Seg
ons
variab
les
terr
itorial
s
Les
valo
raci
ons
del
s difer
ents
mitja
ns
de
tran
sport
no v
arie
n s
ignific
ativ
am
ent
segons
els
dis
tric
tes
de
resi
dèn
cia.
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
2.
Valo
raci
ó d
els
mit
jan
s d
e t
ran
spo
rt
Bic
icle
taA
peu
Moto
/ci
clom
oto
rTra
mvia
FG
CC
otx
eTaxi
Bus
TM
BB
us
inte
rurb
àM
etr
oA
ltre
bus
urb
àR
enfe
re
gio
nal
Renfe
ro
dalies
Ciu
tat
Vella
8,4
8,2
8,8
8,0
7,6
7,3
6,7
6,8
..6,8
..6,5
6,0
Eix
am
ple
7,9
8,0
7,6
7,8
7,2
7,2
6,8
7,0
6,5
6,3
6,6
6,3
5,7
Sants
-Montj
uïc
8,1
7,7
8,4
7,4
7,1
6,9
6,8
6,6
6,7
6,4
6,3
6,2
6,2
Les
Cort
s8,1
8,1
..7,7
7,0
7,5
6,7
7,1
..6,5
....
6,0
Sarr
ià -
Sant
Gerv
asi
8,4
7,8
7,5
7,6
7,5
6,8
7,0
6,7
7,1
6,5
..6,3
6,1
Grà
cia
7,8
8,0
7,8
7,8
7,4
6,9
6,7
6,7
..6,1
..5,2
5,3
Hort
a-G
uin
ard
ó8,0
8,0
7,6
7,6
7,2
7,3
7,2
6,8
7,3
6,9
..6,1
6,6
Nou B
arr
is8,3
7,8
8,5
7,8
7,1
7,4
6,7
6,7
7,0
6,9
7,2
7,3
6,9
Sant
Andre
u7,7
7,8
7,8
7,1
6,8
7,2
6,8
7,1
6,5
6,5
5,6
6,7
6,3
Sant
Mart
í8,2
7,9
7,5
7,9
7,3
7,0
7,0
7,0
7,1
7,0
7,0
6,4
6,3
Totr
al
8,1
7,9
7,9
7,7
7,3
7,1
6,9
6,8
6,8
6,6
6,6
6,4
6,1
Dis
tric
tes
Mit
jà d
e t
ransp
ort
100
2.4
. Seg
ons
variab
les
soci
odem
ogrà
fiques
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
2.
Valo
raci
ó d
els
mit
jan
s d
e t
ran
spo
rt
Sexe:
Les
dones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
sole
n p
untu
ar m
illor
els
difer
ents
mitja
ns
de
tran
sport
que
utilit
zen.
Ed
at:
La
gen
t gra
n v
alora
mill
or
que
la r
esta
de
pobla
ció e
ls d
ifer
ents
mitja
ns
de
transp
ort
, ex
cepte
la m
oto
, m
és b
en
valo
rada
per
la
pobla
ció d
e 30 a
64 a
nys
. S
itu
aci
ó p
rofe
ssio
nal:
Les
per
sones
jubila
des
o p
ensi
onis
tes
puntu
en e
n g
ener
al m
illor
els
difer
ents
mitja
ns
de
transp
ort
, ex
cepte
la
moto
i l
a bic
icle
ta.
Les
active
s (t
ant
atu
rades
com
ocu
pad
es)
fan u
na
valo
raci
ó e
n g
ener
al m
és
bai
xa d
els
mitja
ns
de
tran
sport
moto
ritz
ats.
N
ivell d
’estu
dis
: L
es p
erso
nes
am
b e
studis
univ
ersi
taris
tendei
xen a
val
ora
r pitjo
r que
la r
esta
de
pobla
ció e
l tr
ansp
ort
públic
.
* P
erso
nes
que
dec
lare
n d
edic
ar-s
e a
les
tasq
ues
de
la lla
r i que
tenen
men
ys d
e 65 a
nys
.
Bic
icle
taA
peu
Moto
/ci
clom
oto
rTra
mvia
FG
CC
otx
eTaxi
Bus
TM
BB
us
inte
rurb
àM
etr
oA
ltre
bus
urb
àR
enfe
re
gio
nal
Renfe
ro
dalies
Hom
es
8,1
7,8
8,0
8,1
7,1
6,9
6,6
6,7
6,6
6,6
6,5
6,2
5,9
Dones
8,1
8,0
7,7
8,1
7,4
7,4
7,0
6,9
6,8
6,6
6,6
6,4
6,3
De 1
6 a
29 a
nys
8,1
7,7
7,9
7,4
7,1
7,1
6,9
6,9
6,7
6,3
6,1
6,3
6,3
De 3
0 a
64 a
nys
8,1
7,9
8,0
7,5
7,1
6,9
6,5
6,6
6,4
6,4
6,4
6,1
5,9
De 6
5 i
més
anys
8,4
7,9
6,6
8,4
7,9
7,7
7,5
7,3
7,4
7,4
7,4
7,0
6,7
Act
iu o
cupat/
da
8,0
7,9
8,0
7,5
7,0
6,9
6,5
6,6
6,4
6,3
6,4
6,1
5,9
Act
iu e
n a
tur
8,2
7,6
7,8
7,4
7,1
7,0
7,0
6,8
6,8
6,6
6,1
6,3
5,9
Jubila
t o p
ensi
onis
ta8,0
7,9
6,8
8,4
7,8
7,6
7,3
7,2
7,2
7,3
7,3
6,6
6,5
Tasq
ues
de la
llar*
..7,9
....
..7,1
..7,1
....
....
..Est
udia
nt
8,2
7,9
8,4
7,4
7,3
7,1
7,0
6,8
..6,5
..6,9
6,6
Sense
est
udis
..7,6
....
..8,0
7,3
7,3
..7,9
....
..Prim
aris
8,4
7,9
7,1
8,1
7,7
7,7
7,3
7,3
7,3
7,1
7,2
7,1
7,1
Secu
ndaris
8,1
7,8
8,1
7,7
7,2
7,1
7,0
7,0
6,8
6,6
6,7
6,4
6,1
Est
udis
univ
ers
itaris
8,0
8,0
7,9
7,6
7,1
6,8
6,6
6,6
6,2
6,3
6,1
6,0
5,7
8,1
7,9
7,9
8,1
7,3
7,1
6,9
6,8
6,8
6,6
6,6
6,4
6,1
Niv
ell
d'e
studis
Tota
l
Vari
able
s so
ciodem
ogrà
fiques
Mit
jà d
e t
ransp
ort
Sexe
Edat
Situaci
ó p
rofe
ssio
nal
101
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
3.
Perc
ep
ció
d’in
seg
ure
tat
dels
mo
des d
e t
ran
sp
ort
S’h
a dem
anat
a les
per
sones
entr
evis
tades
per
la
por
de
tenir u
n a
ccid
ent
en l’ú
s del
s difer
ents
mitja
ns
de
transp
ort
, en
una
esca
la d
el 0
(gen
s de
por)
al 10 (
molta
por)
.
La p
obla
ció r
esid
ent
a B
arce
lona,
en g
ener
al,
no s
e se
nt
espec
ialm
ent
inse
gura
a l’h
ora
d’u
tilit
zar
els
difer
ents
mitja
ns
de
tran
sport
. Tot
i aix
í, l
a m
oto
, am
b u
na v
alora
ció
d’u
n 5
,7,
és p
erce
buda
com
el m
itjà
més
inse
gur.
La
seguei
x la
bic
icle
ta a
mb u
na
valo
raci
ó d
e 5,2
. El tr
ansp
ort
públic
és
el m
itjà
de
tran
sport
consi
der
at m
és s
egur
(2,3
).
La p
erce
pci
ó d
’inse
gure
tat
no m
ost
ra g
rans
difer
ènci
es e
n f
unci
ó d
el s
exe,
si que
s’obse
rva
com
les
dones
donen
uns
valo
rs d
’inse
gure
tat
maj
ors
que
els
hom
es e
n t
ots
els
cas
os.
5,9
5,2
4,3
4,1
2,6
2,3
5,4
4,9
4,2
4,0
2,8
2,40123456
Moto/ciclomotor
Bicicleta
Cotxe com acompanyant
Cotxe com a conductor
A peu
Transport públic
Mitjà
Alt
TO
TAL
Mit
jà d
e t
ransp
ort
Hom
es
Dones
Inse
gure
tat
mit
jana
Moto
5,1
6,3
5,7
Bic
icle
ta4,9
5,7
5,2
Cotx
e a
com
panya
nt
3,8
4,5
4,2
Cotx
e c
onduct
or
3,7
4,7
4,1
A p
eu
2,3
3,1
2,7
Transp
ort
públic
1,9
2,7
2,3
102
4.1
.1.
Dad
es g
ener
als
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
4.
Act
uaci
on
s i p
rop
ost
es
en
matè
ria d
e m
ob
ilit
at
4.1
. Ava
luac
ió d
e le
s polít
iques
de
mobili
tat
Am
b la
finalit
at d
’est
udia
r l’a
valu
ació
del
s ci
uta
dans
de
Bar
celo
na
de
div
erse
s m
esure
s dirig
ides
a intr
oduir c
anvi
s en
l’a
ctual
model
de
mobili
tat,
s’h
a d
eman
at
als
entr
evis
tats
si
acce
pta
rien
cin
c pro
post
es p
er a
la m
illora
d’a
lguns
aspec
tes
d’a
ctual
itat
rel
atiu
s a
la m
obili
tat
ciuta
dan
a.
Le
s qües
tions
sobre
les
que
s’ha
pre
gunta
t só
n les
seg
üen
ts:
1.
Perm
etria
la c
ircu
laci
ó d
e ci
clis
tes
en les
vore
res?
2.
Rea
litza
ria
més
contr
ols
fís
ics
de
velo
cita
t?
3.
Est
aria
dis
posa
t/da a
dei
xar
el c
otx
e i ag
afar
el tr
ansp
ort
públic
o la
bic
icle
ta,
per
mill
ora
r l’a
ire
de
les
nost
res
ciuta
ts?
4.
Cre
aria
més
car
rils
i a
par
cam
ents
per
bic
icle
tes?
5.
Augm
enta
ria
el n
om
bre
de
punts
de
càrr
ega
per
a v
ehic
les
elèc
tric
s?
103
La m
esura
de
mobili
tat
que
les
per
sones
re
siden
ts a
Bar
celo
na
ato
rguen
un m
ajor
per
centa
tge
d’a
cord
és
a
la
dis
posi
ció d
e dei
xar
el co
txe
per
utilit
zar
el t
ransp
ort
públic
o la
bic
icle
ta,
per
tal de
mill
ora
r l’a
ire
de
la c
iuta
t (2
8,3
%).
La
seg
ona
mes
ura
acc
epta
da
per
un m
ajor
per
centa
tge
de
pobla
ció é
s la
d’a
ugm
enta
r el
nom
bre
de
punts
de
càrr
ega
per
a v
ehic
les
elèc
tric
s (2
3,8
%)
En l
’ext
rem
oposa
t per
met
re l
a ci
rcula
ció d
e ci
clis
tes
a le
s vo
rere
s ju
nta
men
t am
b e
ls v
ianan
ts,
nom
és t
é un 7
,9%
d’a
cord
.
4.1
.1.
Dad
es g
ener
als
4.1
. Ava
luac
ió d
e le
s polít
iques
de
mobili
tat
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
4.
Act
uaci
on
s i p
rop
ost
es
en
matè
ria d
e m
ob
ilit
at
Mesu
res
de m
obilit
at:
perc
enta
tge d
'aco
rdTota
l
Est
ar
dis
posa
t/da a
deix
ar
el c
otx
e i
agafa
r el t
ransp
ort
public
o b
icic
leta
, per
mill
ora
r l'a
ire d
e le
s nost
res
ciuta
ts28,3
%
Augm
enta
r el n
om
bre
de p
unts
de c
àrr
ega p
er
a v
ehic
les
elè
ctrics
23,8
%C
rear
més
carr
ils b
ici i
aparc
am
ents
per
a b
icic
lete
s21,2
%Realit
zar
més
contr
ols
fís
ics
de v
elo
cita
t18,8
%Perm
etr
e la
circu
laci
ó d
e c
iclis
tes
en le
s vo
rere
s, junt
am
b e
ls v
ianants
7,9
%
104
4.1
.2.
Seg
ons
variab
les
terr
itorial
s
4.1
. Ava
luac
ió d
e le
s polít
iques
de
mobili
tat
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
4.
Act
uaci
on
s i p
rop
ost
es
en
matè
ria d
e m
ob
ilit
at
12
34
5C
iuta
t Vella
27,4
%23,2
%22,4
%20,0
%7,1
%Eix
am
ple
29,8
%25,4
%19,9
%18,5
%6,5
%Sants
-Montj
uïc
27,5
%23,2
%20,8
%20,8
%7,7
%Le
s C
ort
s26,9
%24,8
%23,9
%18,2
%6,2
%Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
27,7
%25,3
%22,2
%15,9
%8,9
%G
ràci
a27,9
%24,7
%22,0
%18,7
%6,7
%H
ort
a-G
uin
ard
ó27,6
%24,6
%21,4
%18,4
%8,0
%N
ou B
arr
is29,3
%21,7
%20,6
%19,7
%8,7
%St.
Andre
u28,4
%22,4
%20,7
%18,8
%9,7
%St.
Mart
í28,3
%22,9
%21,3
%18,7
%8,7
%Tota
l2
8,3
%2
3,8
%2
1,2
%1
8,8
%7
,9%
1.
Est
ar
dis
posa
t/da a
deix
ar
el co
txe i a
gafa
r el tr
ansp
ort
public
o b
icic
leta
, per
mill
ora
r l'a
ire d
e les
nost
res
ciuta
ts
2.
Augm
enta
r el nom
bre
de p
unts
de c
àrr
ega p
er
a v
ehic
les
elè
ctri
cs
3.
Cre
ar
més
carr
ils b
ici i aparc
am
ents
per
a b
icic
lete
s
4.
Realit
zar
més
contr
ols
fís
ics
de v
elo
cita
t
5.
Perm
etr
e la c
ircu
laci
ó d
e c
iclis
tes
en les
vore
res,
junt
am
b e
ls v
ianants
Àm
bit
s te
rrit
ori
als
Mesu
res
de m
obilit
at:
perc
enta
tge d
'aco
rd
105
4.1
.3.
Seg
ons
variab
les
soci
odem
ogrà
fiques
4.1
. Ava
luac
ió d
e le
s polít
iques
de
mobili
tat
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
4.
Act
uaci
on
s i p
rop
ost
es
en
matè
ria d
e m
ob
ilit
at
* P
erso
nes
que
dec
lare
n d
edic
ar-s
e a
les
tasq
ues
de
la lla
r i que
tenen
men
ys d
e 65 a
nys
.
12
34
5H
om
es
27,0
%24,5
%22,0
%17,3
%9,2
%D
ones
29,4
%23,2
%20,5
%20,2
%6,7
%D
e 1
6 a
29 a
nys
26,6
%21,1
%24,4
%14,7
%13,2
%D
e 3
0 a
64 a
nys
28,0
%24,7
%21,1
%18,6
%7,6
%D
e 6
5 i
més
anys
30,2
%23,3
%19,1
%22,8
%4,6
%Act
iu o
cupat/
da
27,6
%24,3
%21,7
%17,5
%8,8
%Act
iu e
n a
tur
27,4
%24,1
%21,1
%18,4
%9,0
%Ju
bila
t o p
ensi
onis
ta29,8
%23,5
%19,6
%22,4
%4,7
%Ta
sques
de la
llar*
33,3
%25,1
%..
....
Est
udia
nt
27,3
%20,7
%24,0
%15,4
%12,6
%Sense
est
udis
31,8
%18,0
%21,7
%23,8
%..
Prim
aris
28,9
%22,9
%20,0
%21,7
%6,4
%Secu
ndaris
27,8
%23,7
%21,7
%18,4
%8,4
%Est
udis
univ
ers
itaris
28,2
%24,5
%21,4
%17,6
%8,4
%2
8,3
%2
3,8
%2
1,2
%1
8,8
%7
,9%
1.
Est
ar
dis
posa
t/da a
deix
ar
el co
txe i a
gafa
r el tr
ansp
ort
public
o b
icic
leta
, per
mill
ora
r l'a
ire d
e les
nost
res
ciuta
ts
2.
Augm
enta
r el nom
bre
de p
unts
de c
àrr
ega p
er
a v
ehic
les
elè
ctri
cs
3.
Cre
ar
més
carr
ils b
ici i aparc
am
ents
per
a b
icic
lete
s
4.
Realit
zar
més
contr
ols
fís
ics
de v
elo
cita
t
5.
Perm
etr
e la c
ircu
laci
ó d
e c
iclis
tes
en les
vore
res,
junt
am
b e
ls v
ianants
Tota
l
Vari
able
s so
ciodem
ogrà
fiques
Mesu
res
de m
obilit
at:
perc
enta
tge d
'aco
rd
Sexe
Edat
Situaci
ó p
rofe
ssio
nal
Niv
ell
d'e
studis
106
Per
tal
d’a
pro
fundir m
és e
n l
’ava
luac
ió d
e le
s ac
tuac
ions
o p
ropost
es d
e m
obili
tat,
s’h
a dem
anat
a le
s per
sones
en
trev
ista
des
que
faci
n una
valo
raci
ó de
l’ofe
rta
de
transp
ort
públic
(t
ant
si en
só
n pobla
ció usu
ària
hab
itual
o
esporà
dic
a) e
n les
seg
üen
ts m
atèr
ies:
•Q
uan
tita
t d’o
fert
a de
tran
sport
públic
per
des
pla
çar-
se d
ins
del
seu
munic
ipi (i
ntr
amunic
ipal)
. •
Quan
tita
t d’o
fert
a de
tran
sport
públic
per
des
pla
çar-
se c
ap a
altre
s m
unic
ipis
de
la z
ona
(inte
rmunic
ipal)
. •
Qual
itat
glo
bal
de
la x
arxa
de
tran
sport
públic
. •
El pre
u d
el t
ransp
ort
públic
en r
elac
ió a
ls s
erve
is o
fert
s.
Els
íte
ms
refe
rents
a l
a quantita
t d’o
fert
a i
qualit
at d
e la
xar
xa r
eben
una
valo
raci
ó s
uper
ior
a 6,5
, se
nt
la q
uan
tita
t d’o
fert
a in
tram
unic
ipal
la m
illor
valo
rada (
7,4
). E
l pre
u d
el t
ransp
ort
públic
en r
elac
ió a
ls s
erve
is o
fert
s, o
bté
la
valo
raci
ó m
és b
aixa
(3,8
).
4.2
.1.
Dad
es g
ener
als
4.2
. Ava
luac
ió d
e la
xar
xa d
e tr
ansp
ort
públic
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
4.
Act
uaci
on
s i p
rop
ost
es
en
matè
ria d
e m
ob
ilit
at
7,4
7,2
6,4
3,8
0123456789
10
Quan
tita
t d'o
fert
ain
tram
unic
ipal
Qual
itat
glo
bal
de
laxa
rxa
de
tran
sport
públic
Quan
tita
t d'o
fert
ain
term
unic
ipal
El pre
u e
n r
elac
ió a
lsse
rvei
s of
erta
ts
107
Les
per
sones
res
iden
ts a
l dis
tric
te d
e C
iuta
t Vel
la s
ón l
es q
ue
atorg
uen
una v
alo
raci
ó m
és e
leva
da d
e la
quantita
t d’o
fert
a de
tran
sport
públic
intr
amunic
ipal.
Res
pec
te la
rela
ció e
ntr
e ofe
rta
i pre
u d
el s
erve
i, s
ón les
per
sones
res
iden
ts a
Nou B
arris
i San
t Andre
u les
què
donen
la
val
ora
ció m
és b
aixa
(3,4
), i les
per
sones
res
iden
ts a
Sar
rià-
St.
Ger
vasi
les
que
mill
or
la v
alore
n,
amb u
n 4
,3.
4.2
.2.
Seg
ons
variab
les
terr
itorial
s
4.2
. Ava
luac
ió d
e la
xar
xa d
e tr
ansp
ort
públic
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
4.
Act
uaci
on
s i p
rop
ost
es
en
matè
ria d
e m
ob
ilit
at
12
34
Ciu
tat
Vella
7,7
7,4
6,7
3,6
Eix
am
ple
7,5
7,2
6,3
4,0
Sants
-Montj
uïc
7,2
7,0
6,3
3,9
Les
Cort
s7,6
7,1
6,3
4,0
Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
7,1
7,1
6,2
4,3
Grà
cia
7,3
7,1
6,1
3,8
Hort
a-G
uin
ard
ó7,3
7,2
6,5
3,6
Nou B
arr
is7,4
7,0
6,4
3,4
St.
Andre
u7,6
7,5
6,7
3,4
St.
Mart
í7,6
7,3
6,6
3,8
Tota
l7
,47
,26
,43
,8
1.
Quantita
t d'o
fert
a intr
am
unic
ipal
3.
Quantita
t d'o
fert
a inte
rmunic
ipal
4.
El pre
u e
n r
ela
ció a
ls s
erv
eis
ofe
rtats
Àm
bit
s te
rrit
ori
als
Ofe
rta d
e t
ransp
ort
públic:
valo
raci
ó m
itja
na
2.
Qualit
at
glo
bal de la x
arx
a d
e t
ransp
ort
públic
108
Sexe:
Tan
t hom
es c
om
dones
valo
ren d
e m
aner
a s
imila
r to
ts e
ls a
spec
tes
valo
rats
, ex
cepte
el
pre
u e
n r
elac
ió a
l se
rvei
, am
b u
na
puntu
ació
super
ior
per
par
t del
s hom
es.
Ed
at:
la p
obla
ció j
ove
valo
ra m
és p
osi
tiva
men
t la
quan
tita
t d’o
fert
a, m
entr
e que
la q
ualit
at g
lobal de
la x
arx
a i el
pre
u
en r
elac
ió a
l se
rvei
és
mill
or
valo
rat
per
la
pobla
ció
maj
or
de
64 a
nys
.
Sit
uaci
ó p
rofe
ssio
nal:
Des
taca
la
mill
or
puntu
ació
de
la q
uan
tita
t d’o
fert
a in
tram
unic
ipal per
par
t del
s es
tudia
nts
. N
ivell d
’estu
dis
: Am
b l
’augm
ent
del
niv
ell
d’e
studis
dis
min
ueix
la v
alo
raci
ó a
torg
ada
al
serv
ei d
e tr
ansp
ort
públic
. D
’altra
ban
da,
a m
ajor
niv
ell d’e
studis
, m
illor
és v
alora
da
la r
elac
ió e
ntr
e el
pre
u i e
l se
rvei
ofe
rt.
4
.2.3
. Seg
ons
variab
les
soci
odem
ogrà
fiques
4.2
. Ava
luac
ió d
e la
xar
xa d
e tr
ansp
ort
públic
LA
DIM
EN
SIÓ
SU
BJE
CTIV
A
4.
Act
uaci
on
s i p
rop
ost
es
en
matè
ria d
e m
ob
ilit
at
* P
erso
nes
que
dec
lare
n d
edic
ar-s
e a
les
tasq
ues
de
la lla
r i que
tenen
men
ys d
e 65 a
nys
.
12
34
Hom
es
7,4
7,2
6,2
4,0
Dones
7,4
7,2
6,6
3,6
De 1
6 a
29 a
nys
8,0
7,4
6,9
3,4
De 3
0 a
64 a
nys
7,3
7,0
6,2
3,6
De 6
5 i
més
anys
7,3
7,5
6,7
4,5
Act
iu o
cupat/
da
7,4
7,0
6,2
3,5
Act
iu e
n a
tur
7,5
7,2
6,5
3,5
Jubila
t o p
ensi
onis
ta7,3
7,4
6,7
4,4
Tasq
ues
de la
llar*
7,2
7,1
6,8
3,6
Est
udia
nt
8,0
7,5
7,1
3,7
Sense
est
udis
7,3
7,4
6,8
3,5
Prim
aris
7,4
7,5
6,9
3,6
Secu
ndaris
7,5
7,2
6,5
3,6
Est
udis
univ
ers
itaris
7,4
7,0
6,1
4,0
7,4
7,2
6,4
3,8
1.
Quantita
t d'o
fert
a intr
am
unic
ipal
3.
Quantita
t d'o
fert
a inte
rmunic
ipal
2.
Qualit
at
glo
bal de la x
arx
a d
e t
ransp
ort
públic
4.
El pre
u e
n r
ela
ció a
ls s
erv
eis
ofe
rtats
Tota
l
Vari
able
s so
ciodem
ogrà
fiques
Ofe
rta d
e t
ransp
ort
públic:
valo
raci
ó m
itja
na
Sexe
Edat
Situaci
ó
pro
fess
ional
Niv
ell
d'e
studis
109
CO
MP
AR
ATIV
A T
EM
PO
RA
L
20
05
-20
15
110
S’h
an a
nalit
zat
les
dades
de
mobili
tat
pro
vinen
ts d
e l’E
MEF
pel
per
íode
2005-2
015 p
er t
al de
dis
posa
r de
l’evo
luci
ó
del
s princi
pal
s in
dic
adors
de
mobili
tat
i se
guir a
mb la
sèrie
tem
pora
l de
les
últim
es d
eu e
dic
ions
de
l’enques
ta.
Cal
consi
der
ar
que
des
del
2014 e
l Sis
tem
a T
arifari I
nte
gra
t (S
TI)
ha
augm
enta
t el
seu
àm
bit t
erri
torial. A
ixò a
fect
a en
l’a
nàl
isi de
la m
obili
tat
a Bar
celo
na,
ja
que
varia
la p
obla
ció
de
refe
rènci
a, i p
er t
ant,
els
des
pla
çam
ents
rea
litza
ts.
Tot
i que
es t
ract
a d
’una
mate
ixa f
ont
d’in
form
ació
, l’E
MEF
ha s
ofe
rt p
etits
canvi
s m
etodolò
gic
s que
poden
influir
lleuger
amen
t en
la c
om
par
ativ
a te
mpora
l re
alitza
da.
•L’
aixe
cam
ent
pobla
cional
per
a l
’any
2005 i
fin
s el
2013 e
stà
calc
ula
t en
bas
e a
les
dad
es d
el R
egis
tre
de
pobla
ció d
e l’a
ny
en c
urs
.
•
L’an
y 2014 i
2015 e
s té
com
a r
efer
ent
les
dad
es d
e pobla
ció d
el P
adró
munic
ipal
de
l’1 d
e gen
er d
e l’a
ny
ante
rior.
•En l’e
dic
ió d
el 2
012,
les
dad
es v
an s
er a
just
ades
en
bas
e a
les
dad
es d
e m
obili
tat
de v
iatg
ers
dels
indic
adors
de
Mobili
tat
i Conju
ntu
ra d
el 2
n q
uad
rim
estr
e de
2012;
deg
ut
a d
iver
sos
epis
odis
de
vaga e
n e
ls s
erve
is d
e tr
ansp
ort
públic
dura
nt
el d
esen
volu
pam
ent
del
tre
bal
l de
cam
p.
En l’e
dic
ió d
el 2
006,
les
dad
es d
e l’E
MEF,
corr
esponen
a la
prim
era
onad
a del
tre
bal
l de
cam
p d
e l’E
MQ
2006.
•Pe
r ta
l de
fer
com
para
ble
s le
s dad
es d
e l’E
MEF
amb l’E
MQ
2006,
en les
dad
es u
tilit
zades
de
l’EM
Q n
om
és e
s co
nsi
der
en e
ls d
espla
çam
ents
rea
litza
ts p
er la
pobla
ció d
e 16 i m
és a
nys
en d
ia f
einer
.
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral
20
05
–2
01
5
Consi
der
acio
ns
inic
ials
111
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
1.
La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
1.1
. D
ades
gen
eral
s La
mobili
tat
a Bar
celo
na
(flu
xos
amb o
rigen
i/o
des
tinac
ió B
arce
lona)
ha a
ugm
enta
t re
spec
te e
l 2014
un
4,1
%.
Esp
ecia
lmen
t des
taca
ble
és
l’a
ugm
ent
de
la m
obili
tat
inte
rna
(5,4
%).
En e
ls f
luxo
s in
tern
s a
Bar
celo
na e
ls m
odes
no
moto
ritz
ats
són
maj
orita
ris,
su
pose
n
el
56%
d’a
ques
ta m
obili
tat.
En el
s des
pla
çam
ents
de
connex
ió l’ú
s del
tra
nsp
ort
públic
és
pre
sent
en
la m
eita
t d’a
ques
ts f
luxo
s.
L’
ús
del
s m
odes
no
moto
ritz
ats
crei
x lle
uger
amen
t en
punts
per
centu
als
. L’
ús
del
tr
ansp
ort
públic
dis
min
uei
x m
olt lle
uger
amen
t.
Any
Tip
us
de f
lux
Desp
laça
ments
No m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
Inte
rns
4.3
32.8
69
48,7
%34,3
%17,1
%
Connexi
ó1.7
08.3
68
2,3
%49,6
%48,1
%
Tota
l6
.04
1.2
38
35
,5%
38
,6%
25
,9%
Inte
rns
4.2
53.3
45
49,8
%31,3
%18,9
%
Connexi
ó1.8
59.9
36
3,6
%46,9
%49,5
%
Tota
l6
.11
3.2
81
35
,7%
36
,1%
28
,2%
Inte
rns
4.2
73.4
06
50,2
%32,5
%17,3
%
Connexi
ó1.8
07.2
44
2,4
%46,9
%50,7
%
Tota
l6
.08
0.6
50
36
,0%
36
,8%
27
,2%
Inte
rns
4.3
73.8
72
51,5
%32,7
%15,8
%
Connexi
ó1.6
63.1
10
3,0
%49,5
%47,5
%
Tota
l6
.03
6.9
82
38
,2%
37
,3%
24
,5%
Inte
rns
4.3
83.9
82
52,4
%32,2
%15,4
%
Connexi
ó1.6
96.4
94
2,5
%48,0
%49,5
%
Tota
l6
.08
0.4
76
38
,5%
36
,6%
24
,9%
Inte
rns
4.7
80.7
96
55,4
%29,5
%15,1
%
Connexi
ó1.6
91.0
95
3,3
%48,9
%47,8
%
Tota
l6
.47
1.8
91
41
,7%
34
,6%
23
,7%
Inte
rns
4.8
96.2
60
55,3
%30,8
%13,9
%
Connexi
ó1.7
47.6
48
3,2
%50,0
%46,9
%
Tota
l6
.64
3.9
08
41
,6%
35
,9%
22
,6%
Inte
rns
4.9
67.0
81
57,4
%29,2
%13,3
%
Connexi
ó1.7
26.8
29
4,3
%51,0
%44,7
%
Tota
l6
.69
3.9
09
43
,7%
34
,9%
21
,4%
Inte
rns
4.9
32.0
54
57,4
%27,6
%15,0
%
Connexi
ó1.7
55.7
97
3,9
%53,9
%42,2
%
Tota
l6
.68
7.8
52
43
,3%
34
,5%
22
,2%
Inte
rns
4.7
32.5
22
55,6
%29,3
%15,0
%
Connexi
ó1.8
25.4
09
3,4
%52,4
%44,2
%
Tota
l6
.55
7.9
31
41
,1%
35
,7%
23
,1%
Inte
rns
4.9
90.2
83
56,0
%29,6
%14,4
%
Connexi
ó1.8
34.7
14
2,9
%50,0
%47,1
%
Tota
l6
.82
4.9
98
41
,7%
35
,1%
23
,2%
Inte
rns
5,4
%0
,40
,2-0
,6
Co
nn
ex
ió0
,5%
-0,5
-2,4
2,9
To
tal
4,1
%0
,6-0
,70
,1
20
15
Dif
. 2
01
5/2
01
4
20
13
20
14
20
08
20
09
20
10
20
12
20
11
20
05
20
06
20
07
112
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
1.
La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
1.2
. Ràt
io p
úblic
/priva
t
L’ev
olu
ció d
el d
arr
er a
ny
de
la r
àtio
públic
/priva
t en
els
des
pla
çam
ents
a B
arce
lona m
ost
ra u
n lle
uger
incr
emen
t en
el
s des
pla
çam
ents
inte
rns
i una
dis
min
uci
ó e
n e
ls c
onnec
tius.
L’
any
2015 la
rà
tio públic
/pri
vat
del
s des
pla
çam
ents
in
tern
s es
si
tua en
pro
porc
ions
de
l’any
2009.
La rà
tio
públic
/priva
t del
s des
pla
çam
ents
de
connex
ió é
s d’1
,1.
2,0
1,7
1,9
2,1
2,1
2,0
2,2
2,2
1,8
2,0
2,1
1,0
0,9
0,9
1,0
1,0
1,0
1,1
1,1
1,3
1,2
1,1
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Des
pla
çam
ents
inte
rns
Des
pla
çam
ents
de
connex
ió
113
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
1.
La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
1.3
. D
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
s des
pla
çam
ents
La d
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
sdes
pla
çam
ents
de
connex
ió a
mb B
arc
elona
crei
x lle
uger
am
ent
resp
ecte
l’e
dic
ió
ante
rior.
Al co
ntr
ari, la
dura
da
de
la m
obili
tat
inte
rna
a Bar
celo
na
dec
reix
el dar
rer
any,
pre
nen
t va
lors
sim
ilars
a l’a
ny
2012.
Inte
rval
de
confian
ça (
erro
r 95%
)
40
,3
42
,84
3,4
41
,6
43
,54
2,3
43
,44
4,3
42
,94
2,0
43
,2
20
,32
1,1
19
,82
0,6
20
,31
9,8
19
,51
9,1
18
,71
9,8
19
,3
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
36
38
40
42
44
46
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
Des
pla
çam
ents
de
connex
ióD
espla
çam
ents
inte
rns
114
1.4
. Ràt
io d
’atr
acci
ó i e
mis
sió (
RAE)
La r
àtio
d’a
trac
ció i e
mis
sió p
el c
onju
nt
de
la c
iuta
t de
Bar
celo
na m
ost
ra e
l ca
ràct
er c
lara
men
t at
raie
nt
en t
ots
els
anys
an
alit
zats
: la
ciu
tat
atra
u d
ues
veg
ades
més
mobili
tat
que
la q
ue
gen
era.
Res
pec
te e
l 2014,
s’obse
rva
un l
leuger
au
gm
ent
(2,3
6).
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
1.
La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
2,0
92
,16
1,9
4
2,5
0
2,1
22
,08
2,2
3
2,4
9
2,6
5
2,2
42
,36
1,0
1,4
1,8
2,2
2,6
3,0
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
115
1.5
. Ín
dex
d’o
ber
tura
(IO
)
L’ev
olu
ció d
e l’í
ndex
d’o
ber
tura
per
la c
iuta
t de
Bar
celo
na
most
ra c
om
en t
ots
els
anys
analit
zats
la m
obili
tat
inte
rna
és
super
ior
a la
mobili
tat
de
connex
ió (
IO <
1).
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
1.
La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
0,3
90
,44
0,4
20
,38
0,3
90
,35
0,3
60
,35
0,3
60
,39
0,3
7
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
116
2.1
. D
ades
gen
eral
s
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
Les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
tenen
una
mitja
na
dià
ria d
e des
pla
çam
ents
de
3,9
l’a
ny
2015;
valo
r m
és e
leva
t de
la s
èrie
his
tòrica
dis
ponib
le.
Des
taca
ble
és
l’augm
ent
del
s des
pla
çam
ents
, de
gai
rebé
el 5
%,
resp
ecte
l’ed
ició
ante
rior.
El gra
u d
e m
obili
tat
de
la p
obla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na
ha
incr
emen
tat
sensi
ble
men
t en
els
dar
rers
anys
, re
spec
te la
tendèn
cia
ante
rior
al 2
010.
Inte
rval
de
confian
ça (
erro
r 95%
)
Mit
jan
a d
esp
laça
men
ts d
iari
s
3,3
3,4
3,4
3,4
3,4
3,7
3,8
3,8
3,8
3,7
3,9
2,4
2,6
2,8
3,0
3,2
3,4
3,6
3,8
4,0
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Any
Indiv
idus
Desp
laça
ments
Mit
jana
desp
laça
ments
dia
ris
2005
1.3
94.1
84
4.6
16.7
61
3,3
12006
1.4
04.4
91
4.7
49.9
93
3,3
82007
1.3
99.9
59
4.8
04.2
73
3,4
32008
1.4
20.9
33
4.7
68.9
16
3,3
62009
1.4
27.2
03
4.8
20.5
41
3,3
82010
1.4
16.6
94
5.2
59.7
48
3,7
12011
1.4
11.6
03
5.3
60.2
12
3,8
02012
1.4
15.2
12
5.3
87.2
55
3,8
12013
1.4
05.1
68
5.2
81.4
96
3,7
62014
1.4
00.0
03
5.2
01.2
27
3,7
22015
1.3
92.6
65
5.4
43.9
45
3,9
1D
iferè
nci
es
20
15
-20
14
Abso
lute
s-7
.33
82
42
.71
80
,19
Dif
erè
nci
es
20
15
-20
14
Rela
tives
-0,5
%4
,7%
5,2
%
117
La m
obili
tat
dels
res
iden
ts a
Bar
celo
na h
a a
ugm
enta
t en
aques
ta d
arre
ra e
dic
ió d
e l’e
nques
ta,
espec
ialm
ent,
per
la
mobili
tat
ocu
pac
ional
, que
augm
enta
un 8
,1%
res
pec
te e
l 2014.
D’a
ltra
ban
da,
la m
obili
tat
en m
odes
no m
oto
ritz
ats
i en
tra
nsp
ort
priva
t pre
senta
un a
ugm
ent
resp
ecte
el
2014 d
el
5,8
% i d
el 5
,4%
, re
spec
tiva
men
t. L
am
obili
tat
en t
ransp
ort
públic
augm
enta
un 2
,4%
.
2.1
. D
ades
gen
eral
s
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
To
rna
da
a
ca
sa
Mo
bil
ita
t o
cu
pa
cio
na
lM
ob
ilit
at
pe
rso
na
lN
o
mo
tori
tza
tsT
ran
sp
ort
p
úb
lic
Tra
nsp
ort
p
riv
at
2.0
20.6
31
1.0
28.2
22
1.5
67.9
07
2.1
11.2
35
1.4
53.9
46
1.0
51.5
79
4.6
16
.76
0
43,8
%22,3
%34,0
%45,7
%31,5
%22,8
%1
00
,0%
2.1
20.5
81
1.0
59.7
52
1.5
69.6
59
2.1
02.6
86
1.5
13.2
12
1.1
34.0
95
4.7
49
.99
2
44,6
%22,3
%33,0
%44,3
%31,9
%23,9
%1
00
,0%
2.1
31.2
35
1.0
94.8
97
1.5
78.1
41
2.1
37.3
45
1.5
48.4
10
1.1
18.5
19
4.8
04
.27
3
44,4
%22,8
%32,8
%44,5
%32,2
%23,3
%1
00
,0%
2.1
44.1
63
1.0
14.5
51
1.6
10.2
02
2.2
44.0
07
1.5
39.0
05
985.9
04
4.7
68
.91
6
45,0
%21,3
%33,8
%47,1
%32,3
%20,7
%1
00
,0%
2.1
35.1
41
902.8
85
1.7
82.5
15
2.2
80.8
36
1.5
32.4
86
1.0
07.2
19
4.8
20
.54
1
44,3
%18,7
%37,0
%47,3
%31,8
%20,9
%1
00
,0%
2.2
68.6
68
964.2
89
2.0
26.7
92
2.6
32.8
68
1.5
97.6
75
1.0
29.2
06
5.2
59
.74
9
43,1
%18,3
%38,5
%50,1
%30,4
%19,6
%1
00
,0%
2.3
17.9
95
945.3
69
2.0
96.8
47
2.7
16.5
24
1.6
32.5
55
1.0
11.1
32
5.3
60
.21
2
43,2
%17,6
%39,1
%50,7
%30,5
%18,9
%1
00
,0%
2.3
08.4
15
918.4
22
2.1
60.4
18
2.8
34.0
53
1.6
06.6
13
946.5
89
5.3
87
.25
5
42,8
%17,0
%40,1
%52,6
%29,8
%17,6
%1
00
,0%
2.3
09.9
54
887.2
67
2.0
84.2
75
2.7
97.7
98
1.5
12.2
27
971.4
71
5.2
81
.49
6
43,7
%16,8
%39,5
%53,0
%28,6
%18,4
%1
00
,0%
2.2
52.2
48
909.2
40
2.0
39.7
39
2.6
06.7
00
1.5
71.4
80
1.0
23.0
47
5.2
01
.22
7
43,3
%17,5
%39,2
%50,1
%30,2
%19,7
%1
00
,0%
2.3
70.3
86
982.8
56
2.0
90.7
02
2.7
57.0
66
1.6
08.5
49
1.0
78.3
30
5.4
43
.94
5
43,5
%18,1
%38,4
%50,6
%29,5
%19,8
%1
00
,0%
Dif
. a
bso
lute
s 2
01
4-2
01
51
18
.13
87
3.6
16
50
.96
41
50
.36
53
7.0
69
55
.28
32
42
.71
8
Dif
. re
lati
ve
s 2
01
4-2
01
55
,2%
8,1
%2
,5%
5,8
%2
,4%
5,4
%4
,7%
2015
2005
2006
2007
2008
2009
2014
2013
2011
2012
Mo
tiu
de
l d
esp
laça
me
nt
Mo
de
de
tra
nsp
ort
An
yT
ota
l B
CN
2010
118
2.2
. M
otiu d
el d
espla
çam
ent
L’ev
olu
ció d
els
des
pla
çam
ents
seg
ons
el m
otiu,
most
ra e
l tr
enca
men
t de
la t
endèn
cia q
ue
s’ap
unta
va l
’any
2009:
dis
min
uci
ó d
e la
pro
porc
ió d
e des
pla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ional
s, a
favo
r de
la m
obili
tat
per
sonal
. Si l’a
ny
2013
s’obse
rvav
a un c
ert
esta
nca
men
t, t
ant
de
la m
obili
tat
ocu
pac
ional
com
de
la p
erso
nal
, l’a
ny
2015 m
ost
ra u
n incr
emen
t de
la m
obili
tat
ocu
pac
ional
en d
etrim
ent
de
la p
erso
nal
.
1In
clou e
ls d
espla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ional
s i le
s re
spec
tive
s to
rnad
es a
cas
a.
2In
clou e
ls d
espla
çam
ents
per
motius
per
sonal
s i le
s re
spec
tive
s to
rnad
es a
cas
a.
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
39
,6%
39
,6%
40
,0%
37
,9%
33
,1%
31
,7%
29
,9%
29
,4%
29
,3%
30
,7%
31
,2%
60
,4%
60
,4%
60
,0%
62
,1%
66
,9%
68
,3%
70
,1%
70
,6%
70
,7%
69
,3%
68
,8%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Mobili
tat
Ocu
pac
ional
¹M
obili
tat
Pers
onal
²
119
2.3
. M
ode
de
tran
sport
El re
par
tim
ent
modal del
darr
er a
ny
analit
zat
és m
olt s
imila
r al de
l’any
ante
rior
i, t
ambé,
als
valo
rs o
btinguts
en e
ls
anys
2010-2
011.
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
31
,5%
31
,9%
32
,2%
32
,3%
31
,8%
30
,4%
30
,5%
29
,8%
28
,6%
30
,2%
29
,5%
22
,8%
23
,9%
23
,3%
20
,7%
20
,9%
19
,6%
18
,9%
17
,6%
18
,4%
19
,7%
19
,8%
45
,7%
44
,3%
44
,5%
47
,1%
47
,3%
50
,1%
50
,7%
52
,6%
53
,0%
50
,1%
50
,6%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Tra
nsp
ort
Públic
Tra
nsp
ort
Priva
tM
odes
no m
oto
ritz
ats
120
2.4
. Ràt
io p
úblic
/priva
t
La r
àtio
entr
e tr
ansp
ort
públic
i t
ransp
ort
priva
t per
met
analit
zar
la r
elac
ió e
ntr
e el
s m
odes
mec
anitza
ts.
L’obte
nci
ó d
e va
lors
infe
riors
a 1
den
ota
el pre
dom
ini del
tra
nsp
ort
priva
t, m
entr
e va
lors
per
sobre
d’1
man
ifes
ten e
l pre
dom
ini del
tran
sport
públic
.
L’an
y 2015 e
l va
lor
de
la r
àtio e
s si
tua
en l
’1,4
9,
valo
r lle
uger
amen
t in
ferior
al
del
s dar
rers
quat
re a
nys
, to
t i
que
continua
most
rant
el p
redom
ini de
l’ús
del
tra
nsp
ort
públic
, re
spec
te d
el t
ransp
ort
pri
vat,
entr
e le
s per
sones
res
iden
ts
a Bar
celo
na.
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
1,3
81
,33
1,3
8
1,5
61
,52
1,5
5
1,6
1
1,7
0
1,5
61
,54
1,4
9
1,0
1,2
1,4
1,6
1,8
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
121
2.5
. O
cupac
ió d
el c
otx
e
Entr
e el
s an
ys 2
005 i
2015 n
o s
’obse
rven
can
vis
en l
a ta
xa d
’ocu
pac
ió d
el c
otx
e. E
n t
ots
els
anys
, la
dec
lara
da
és
lleuger
amen
t su
per
ior
a la
cal
cula
da.
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
Ocu
paci
ó
calc
ula
da
Ocu
paci
ó
decl
ara
da
2005
1,2
5nd
2006
1,2
3nd
2007
1,1
7nd
2008
1,1
9nd
2009
1,3
2nd
2010
1,2
3nd
2011
1,2
71,7
62012
1,3
11,7
52013
1,2
81,7
12014
1,2
01,6
92015
1,2
01,6
9
Any
Cotx
e
122
2.6
. D
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
s des
pla
çam
ents
seg
ons
motiu
L’ev
olu
ció d
e la
dura
da
dec
lara
da
de
les
per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
del
s des
pla
çam
ents
per
motius
ocu
pac
ionals
i
per
sonal
s, m
ost
ra u
na
lleuger
a dis
min
uci
ó a
ques
t dar
rer
any
anal
itza
t.
Nota
: A p
artir
del
2006 l’e
nques
ta incl
ou e
ls m
odes
de
tran
sport
fer
rovi
ari d
e m
itja
na
i lla
rga
dis
tànci
a
Inte
rval
de
confian
ça (
erro
r 95%
)
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
23
,9
25
,02
4,9
23
,8
25
,8
25
,12
5,1
25
,6
24
,8
25
,52
5,3
21
,0
22
,0
19
,3
20
,72
0,7
19
,51
9,4
18
,51
8,5
19
,61
9,3
16
18
20
22
24
26
28
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
Mobili
tat
ocu
pac
ional
Mobili
tat
per
sonal
123
2.7
. D
ura
da
mitja
na
per
cebuda
del
s des
pla
çam
ents
seg
ons
mode
de
tran
sport
L’ev
olu
ció t
empora
l de
la d
ura
da d
ecla
rada d
e le
s per
sones
res
iden
ts a
Bar
celo
na
del
s des
pla
çam
ents
seg
ons
el m
ode
de
tran
sport
utilit
zat,
most
ra u
na
dis
min
uci
ó e
n e
l ca
s del
tra
nsp
ort
públic
i d
els
modes
no m
oto
ritz
ats
, i un a
ugm
ent
de
3 m
inuts
res
pec
te l’
any
ante
rior
en e
ls d
espla
çam
ents
en t
ransp
ort
priva
t.
Nota
: A p
artir
del
2006 l
’enques
ta i
ncl
ou
els
mod
es
de
tran
spor
t fe
rrovi
ari
de
mitja
na
i lla
rga
dis
tànci
a.
Inte
rval
de
confian
ça (
erro
r 95%
)
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
29
,7
33
,3
31
,63
1,6
30
,93
1,1
30
,3
32
,23
1,6
31
,83
0,6
16
,71
7,4
15
,71
6,2
16
,71
6,6
16
,01
4,9
15
,61
6,5
15
,2
23
,6
26
,32
5,6
23
,2
25
,7
23
,3
25
,62
4,4
22
,42
1,7
24
,8
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
36
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
Tra
nsp
ort
públic
No
mot
oritz
atTra
nsp
ort
priva
t
124
2.8
. Auto
conte
nci
ó m
unic
ipal
L’au
toco
nte
nci
ó m
unic
ipal
a B
arce
lona
es m
anté
res
pec
te l’
any
2014.
Entr
e el
s an
ys 2
005 i
2007,
el v
alo
r dis
min
uí lle
uger
amen
t. A
par
tir
del
2008 t
orn
à a c
réix
er,
fins
a ar
ribar
al 90,2
%
l’any
2013,
valo
r m
àxim
de
la s
èrie
. A p
artir
d’a
lesh
ore
s, t
orn
a a
bai
xa a
val
ors
pro
per
s al
88%
.
Co
mp
ara
tiva t
em
po
ral 2
00
5–
20
15
2.
La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
87
,5%
86
,4%
85
,6%
89
,3%
87
,7%
88
,1%
88
,2%
89
,3%
90
,2%
88
,0%
88
,3%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
125
AN
NEX
126
AN
NEX
. La m
ob
ilit
at
a B
arc
elo
na
Ori
gen
i d
est
inaci
ó d
els
desp
laça
men
ts
Origen
i d
estinac
ió d
els
des
pla
çam
ents
(in
dep
enden
tmen
t de
la r
esid
ènci
a)
Ciu
tat
Vella
Eix
am
ple
Sants
-M
ontj
uïc
Les
Cort
sS
arr
ià-S
t.
Gerv
asi
Grà
cia
Hort
aN
ou B
arr
isS
t. A
ndre
uS
t. M
art
í
Ciu
tat
Vella
14
9.1
65
Eix
am
ple
170.3
00
58
0.9
77
Sants
-Montj
uïc
53.1
47
151.8
05
25
4.2
33
Les
Cort
s25.9
93
97.5
32
76.7
75
15
1.9
93
Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
26.2
05
122.3
74
32.4
88
88.6
19
24
5.7
38
Grà
cia
25.7
05
133.6
20
20.1
75
25.8
69
68.8
87
14
7.6
19
Hort
a17.4
93
72.8
76
29.6
03
11.4
52
39.2
16
62.0
15
26
2.2
49
Nou B
arr
is12.7
48
22.9
12
24.5
05
..16.1
74
19.6
78
56.5
99
27
7.3
96
St.
Andre
u19.5
61
52.6
87
20.2
54
16.8
23
16.2
99
..45.3
18
60.7
25
24
5.8
44
St.
Mart
í70.1
94
192.1
03
41.0
58
19.7
91
29.4
37
38.6
85
53.3
93
27.8
99
59.3
25
38
6.8
33
Rest
a 1
a C
oro
na
64.5
40
250.6
90
167.5
58
122.4
88
72.8
13
34.0
04
63.3
76
30.2
41
56.9
60
107.2
63
Rest
a A
MB
21.1
52
53.7
40
26.3
22
26.5
41
32.0
00
12.7
38
22.4
65
11.7
76
12.6
17
19.0
02
Rest
a R
MB
48.2
44
130.5
24
52.2
27
52.0
30
52.2
62
21.5
83
34.2
83
30.8
90
35.8
44
52.3
14
Fora
RM
B11.4
85
33.9
87
10.2
61
16.5
07
9.9
64
..12.1
10
....
10.1
58
Tota
l7
15
.93
11
.89
5.8
27
75
5.4
57
53
9.8
47
58
2.7
90
35
5.6
21
54
9.7
93
44
2.1
24
41
2.0
38
57
5.5
70
6.8
24
.99
8
Ciu
tat
Vella
Eix
am
ple
Sants
-M
ontj
uïc
Les
Cort
sS
arr
ià-S
t.
Gerv
asi
Grà
cia
Hort
aN
ou B
arr
isS
t. A
ndre
uS
t. M
art
í
Ciu
tat
Vella
2,2
%Eix
am
ple
2,5
%8
,5%
Sants
-Montj
uïc
0,8
%2,2
%3
,7%
Les
Cort
s0,4
%1,4
%1,1
%2
,2%
Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
0,4
%1,8
%0,5
%1,3
%3
,6%
Grà
cia
0,4
%2,0
%0,3
%0,4
%1,0
%2
,2%
Hort
a0,3
%1,1
%0,4
%0,2
%0,6
%0,9
%3
,8%
Nou B
arr
is0,2
%0,3
%0,4
%..
0,2
%0,3
%0,8
%4
,1%
St.
Andre
u0,3
%0,8
%0,3
%0,2
%0,2
%..
0,7
%0,9
%3
,6%
St.
Mart
í1,0
%2,8
%0,6
%0,3
%0,4
%0,6
%0,8
%0,4
%0,9
%5
,7%
Rest
a 1
a C
oro
na
0,9
%3,7
%2,5
%1,8
%1,1
%0,5
%0,9
%0,4
%0,8
%1,6
%Rest
a A
MB
0,3
%0,8
%0,4
%0,4
%0,5
%0,2
%0,3
%0,2
%0,2
%0,3
%Rest
a R
MB
0,7
%1,9
%0,8
%0,8
%0,8
%0,3
%0,5
%0,5
%0,5
%0,8
%Fo
ra R
MB
0,2
%0,5
%0,2
%0,2
%0,1
%..
0,2
%..
..0,1
%Tota
l1
0,5
%2
7,8
%1
1,1
%7
,9%
8,5
%5
,2%
8,1
%6
,5%
6,0
%8
,4%
10
0,0
%
Ori
gen i d
est
inaci
ó
Ori
gen o
dest
inaci
ó
127
AN
NEX
. La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
Ori
gen
i d
est
inaci
ó d
els
desp
laça
men
ts
Origen
i d
estinac
ió d
els
des
pla
çam
ents
(pobla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na)
Ciu
tat
Vella
Eix
am
ple
Sants
-M
ontj
uïc
Les
Cort
s
Sarr
ià-
St.
G
erv
asi
Grà
cia
Hort
aN
ou
Barr
isS
t.
Andre
uS
t. M
art
íR
est
a 1
a
Coro
na
Rest
a
AM
BFora
A
MB
Tota
l
Ciu
tat
Vella
14
0.3
91
Eix
am
ple
164.1
05
53
3.0
94
Sants
-Montj
uïc
51.0
19
144.0
48
24
7.2
12
Les
Cort
s23.2
14
90.8
87
75.5
96
13
8.9
79
Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
25.5
75
112.5
20
31.3
07
83.1
74
23
9.2
38
Grà
cia
23.1
26
129.7
31
19.0
77
25.1
68
67.6
39
14
2.9
24
Hort
a17.2
90
71.1
59
28.2
05
..37.4
92
61.4
68
26
0.6
00
Nou B
arr
is12.7
48
22.6
91
23.7
95
..16.0
23
19.6
78
56.5
99
27
7.3
96
St.
Andre
u19.5
61
50.9
57
17.9
99
16.6
24
15.3
43
..45.3
18
60.5
66
24
5.5
26
St.
Mart
í63.2
69
185.7
15
40.6
29
18.7
52
29.4
37
37.6
22
53.0
56
27.8
99
58.5
94
37
5.8
84
Rest
a 1
a C
oro
na
16.3
47
53.2
59
62.0
66
23.5
60
16.4
74
16.2
48
23.5
65
25.7
49
21.6
22
33.9
32
28
.95
0
Rest
a A
MB
..13.4
38
....
....
....
....
....
Fora
AM
B..
33.9
14
18.7
05
....
14.3
29
15.2
84
23.5
92
20.3
24
22.8
71
....
38
.94
0
TO
TA
L5
74
.11
41
.44
1.4
12
57
0.1
78
33
7.0
85
44
2.6
10
31
0.3
14
46
5.5
66
42
3.2
33
35
2.4
27
43
8.0
84
41
.06
88
.91
13
8.9
40
5.4
43
.94
5
Ciu
tat
Vella
Eix
am
ple
Sants
-M
ontj
uïc
Les
Cort
s
Sarr
ià-
St.
G
erv
asi
Grà
cia
Hort
aN
ou
Barr
isS
t.
Andre
uS
t. M
art
íR
est
a 1
a
Coro
na
Rest
a
AM
BFora
A
MB
Tota
l
Ciu
tat
Vella
2,6
%
Eix
am
ple
3,0
%9
,8%
Sants
-Montj
uïc
0,9
%2,6
%4
,5%
Les
Cort
s0,4
%1,7
%1,4
%2
,6%
Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
0,5
%2,1
%0,6
%1,5
%4
,4%
Grà
cia
0,4
%2,4
%0,4
%0,5
%1,2
%2
,6%
Hort
a0,3
%1,3
%0,5
%..
0,7
%1,1
%4
,8%
Nou B
arr
is0,2
%0,4
%0,4
%..
0,3
%0,4
%1,0
%5
,1%
St.
Andre
u0,4
%0,9
%0,3
%0,3
%0,3
%..
0,8
%1,1
%4
,5%
St.
Mart
í1,2
%3,4
%0,7
%0,3
%0,5
%0,7
%1,0
%0,5
%1,1
%6
,9%
Rest
a 1
a C
oro
na
0,3
%1,0
%1,1
%0,4
%0,3
%0,3
%0,4
%0,5
%0,4
%0,6
%0
,5%
Rest
a A
MB
..0,2
%..
....
....
....
....
..
Fora
AM
B..
0,6
%0,3
%..
..0,3
%0,3
%0,4
%0,4
%0,4
%..
..0
,7%
TO
TA
L1
0,5
%2
6,5
%1
0,5
%6
,2%
8,1
%5
,7%
8,6
%7
,8%
6,5
%8
,0%
0,8
%0
,2%
0,7
%1
00
,0%
Ori
gen o
dest
inaci
ó
Ori
gen o
dest
inaci
ó
Ori
ge
n o
de
sti
na
ció
Ori
ge
n o
de
sti
na
ció
128
AN
NEX
. La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
Mo
tiu
de d
esp
laça
men
t se
gon
s d
istr
icte
de d
est
inaci
ó
Motiu d
e des
pla
çam
ent
segons
dis
tric
te d
e des
tinac
ió (
pobla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na)
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Ciu
tat
Vella
57.7
20
16,2
%140.0
58
39,2
%54.0
72
15,1
%105.4
10
29,5
%357.2
60
100,0
%Eix
am
ple
199.9
19
18,7
%468.5
15
43,8
%125.5
85
11,7
%275.1
26
25,7
%1.0
69.1
45
100,0
%Sants
-Montj
uïc
88.2
87
17,4
%159.1
52
31,4
%90.3
23
17,8
%168.8
95
33,3
%506.6
57
100,0
%Le
s C
ort
s85.3
22
25,6
%120.4
42
36,2
%30.1
32
9,1
%96.9
38
29,1
%332.8
34
100,0
%Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
84.4
92
18,1
%176.4
68
37,8
%64.7
74
13,9
%141.3
82
30,3
%467.1
17
100,0
%G
ràci
a42.4
89
11,8
%137.6
15
38,4
%59.8
99
16,7
%118.5
74
33,1
%358.5
78
100,0
%H
ort
a-G
uin
ard
ó51.8
71
10,9
%185.9
14
39,0
%61.4
39
12,9
%177.8
03
37,3
%477.0
27
100,0
%N
ou B
arr
is24.4
21
5,7
%170.5
01
39,5
%64.4
62
15,0
%171.7
90
39,8
%431.1
75
100,0
%St.
Andre
u38.6
47
9,2
%163.9
84
39,2
%63.7
14
15,2
%151.9
84
36,3
%418.3
29
100,0
%St.
Mart
í97.7
48
14,7
%235.5
71
35,4
%97.7
46
14,7
%233.9
07
35,2
%664.9
72
100,0
%B
arc
elo
na
77
0.9
16
15
,2%
1.9
58
.22
03
8,5
%7
12
.14
71
4,0
%1
.64
1.8
09
32
,3%
5.0
83
.09
21
00
,0%
Rest
a P
rim
era
Coro
na S
TI109.8
77
60,8
%68.6
93
38,0
%..
....
..180.7
25
100,0
%Rest
a A
MB
31.8
45
63,0
%18.4
19
36,4
%..
....
..50.5
83
100,0
%Rest
a R
MB
58.1
88
69,9
%23.2
39
27,9
%..
....
..83.2
66
100,0
%Fo
ra R
MB
....
22.1
31
47,8
%..
....
..46.2
78
100,0
%Fora
de B
arc
elo
na
21
1.9
40
58
,7%
13
2.4
83
36
,7%
1.4
27
0,4
%1
5.0
03
4,2
%3
60
.85
31
00
,0%
Tota
l9
82
.85
61
8,1
%2
.09
0.7
02
38
,4%
71
3.5
74
13
,1%
1.6
56
.81
33
0,4
%5
.44
3.9
45
10
0,0
%
Dest
inaci
ó
Moti
u d
e d
esp
laça
ment
Tota
lM
obilit
at
ocu
paci
onal
Mobilit
at
pers
onal
Torn
ada a
casa
ocu
paci
onal
Torn
ada a
casa
pers
onal
129
AN
NEX
. La m
ob
ilit
at
de les
pers
on
es
resi
den
ts a
Barc
elo
na
Mo
de d
e t
ran
spo
rt s
eg
on
s d
istr
icte
de d
est
inaci
ó
Mode
de
tran
sport
seg
ons
dis
tric
te d
e des
tinac
ió (
pobla
ció r
esid
ent
a Bar
celo
na)
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Desp
l.%
Ciu
tat
Vella
184.3
68
51,6
%130.2
99
36,5
%42.5
93
11,9
%357.2
60
100,0
%Eix
am
ple
557.4
22
52,1
%349.0
29
32,6
%162.6
95
15,2
%1.0
69.1
45
100,0
%Sants
-Montj
uïc
276.7
59
54,6
%136.0
33
26,8
%93.8
64
18,5
%506.6
57
100,0
%Le
s C
ort
s163.5
89
49,2
%100.5
42
30,2
%68.7
03
20,6
%332.8
34
100,0
%Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
215.2
99
46,1
%142.4
25
30,5
%109.3
93
23,4
%467.1
17
100,0
%G
ràci
a181.8
47
50,7
%111.4
21
31,1
%65.3
10
18,2
%358.5
78
100,0
%H
ort
a-G
uin
ard
ó240.3
54
50,4
%132.2
56
27,7
%104.4
17
21,9
%477.0
27
100,0
%N
ou B
arr
is280.9
95
65,2
%93.5
21
21,7
%56.6
59
13,1
%431.1
75
100,0
%St.
Andre
u244.9
04
58,5
%115.3
48
27,6
%58.0
77
13,9
%418.3
29
100,0
%St.
Mart
í373.9
30
56,2
%203.3
40
30,6
%87.7
02
13,2
%664.9
72
100,0
%B
arc
elo
na
2.7
19
.46
65
3,5
%1
.51
4.2
14
29
,8%
84
9.4
12
16
,7%
5.0
83
.09
21
00
,0%
Rest
a P
rim
era
Coro
na S
TI18.2
85
10,1
%58.6
80
32,5
%103.7
60
57,4
%180.7
25
100,0
%Rest
a A
MB
....
15.0
55
29,8
%33.4
27
66,1
%50.5
83
100,0
%Rest
a R
MB
....
13.5
93
16,3
%64.5
88
77,6
%83.2
66
100,0
%Fo
ra R
MB
12.1
28
26,2
%..
..27.1
42
58,7
%46.2
78
100,0
%Fora
de B
arc
elo
na
37
.60
01
0,4
%9
4.3
35
26
,1%
22
8.9
18
63
,4%
36
0.8
53
10
0,0
%Tota
l2
.75
7.0
66
50
,6%
1.6
08
.54
92
9,5
%1
.07
8.3
30
19
,8%
5.4
43
.94
51
00
,0%
Dest
inaci
óM
ode d
e t
ransp
ort
Tota
lM
odes
no m
oto
ritz
ats
Tra
nsp
ort
públic
Tra
nsp
ort
pri
vat
130
FIT
XA
TÈC
NIC
A
131
Fit
xa t
ècn
ica
Dad
es
bàsi
qu
es
EM
EF 2
01
5
Un
ivers
.- R
esid
ents
a l’à
mbit t
errito
rial
de
l’STI
de
16 i m
és a
nys
.
Most
ra.-
Most
reig
est
ratifica
t polie
tàpic
. La
most
ra e
stà
inte
gra
da
per
9.4
90 indiv
idus
resi
den
ts a
l’à
mbit d
e l’S
TI:
2.2
45 a
Bar
celo
na,
3.9
99
a la
Prim
era C
oro
na
de
l’STI,
5.2
25 a
l’A
MB i 8
.098 a
l’R
MB.
Am
b u
na
confian
ça
del
95,5
%
i so
ta
el
supòsi
t de
màx
ima
indet
erm
inac
ió
(p=
q=
0,5
), l
’err
or
màx
im é
s ±
1,0
% p
er a
ls r
esid
ents
al
conju
nt
de
l’STI.
R
eco
llid
a i
nfo
rmaci
ó.-
Entr
evis
ta t
elef
ònic
a am
b m
etodolo
gia
CATI.
Tre
ball d
e c
am
p.-
Anál
isis
e I
nve
stig
ació
n S
L.
Perí
od
e
d’e
nq
uesta
ció
.- D
el 22 d’o
ctubre
al
17 de
des
embre
de
2015.
P
on
dera
ció:
A p
artir
del
pad
ró m
unic
ipal
de
l’1 d
e gen
er d
e 2014.
Eq
uip
in
vest
igad
or.
- Super
visi
ó
del
tr
ebal
l de
cam
p,
codific
ació
i
pro
cess
amen
t de
les
dad
es i a
nàlis
i del
s re
sultats
a c
àrr
ec d
e l’I
nst
itut
d’E
studis
Reg
ional
s i M
etro
polit
ans
de
Bar
celo
na
(IERM
B).
C
rite
ri
gen
era
l d
e
pu
blica
ció
d
e
dad
es.
- En
la
public
aci
ó
de
resu
ltat
s s’
ha
tingut
en c
om
pte
les
exi
gèn
cies
de
pre
cisi
ó q
ue
esta
ble
ix
Euro
stat
i q
ue
ha
adopta
t l’I
des
cat.
Les
dad
es s
ón f
iable
s i
es p
oden
public
ar
quan
l’e
stim
ació
de
la c
el·la
té
un m
ínim
de
20 o
bse
rvac
ions
most
rals
i
la ta
ula
té
un m
ínim
del
60%
de
les
cel·le
s am
b va
lors
và
lids.
Les
cel
·les
o d
ades
no p
ublic
able
s es
mar
quen
am
b “
..”.
Àm
bit
terr
itori
al
Most
raErr
or
Ciu
tat
Vella
141
8,4
%Eix
am
ple
372
5,2
%Sants
-Montj
uïc
253
6,3
%Le
s C
ort
s127
8,9
%Sarr
ià-S
t. G
erv
asi
192
7,2
%G
ràci
a173
7,6
%H
ort
a-G
uin
ard
ó242
6,4
%N
ou B
arr
is233
6,6
%St.
Andre
u201
7,1
%St.
Mart
í311
5,7
%Tota
l B
CN
2.2
45
2,1
%
Barc
elo
na
2.2
45
2,1
%Rest
a 1
a c
oro
na S
TI1.7
54
2,4
%TO
TA
L 1
a c
oron
a S
TI
3.9
99
1,6
%
Rest
a A
MB
1.2
26
2,9
%TO
TA
L A
MB
5.2
25
1,4
%
Rest
a R
MB
2.8
73
1,9
%TO
TA
L R
MB
8.0
98
1,1
%
Rest
a S
TI1.3
92
2,7
%TO
TA
L S
TI
9.4
90
1,0
%
Sexe
Most
raErr
or
Hom
es
1.0
48
3,1
%D
ones
1.1
97
2,9
%Tota
l B
CN
2.2
45
2,1
%
132
Fit
xa t
ècn
ica
Defi
nic
ion
s b
àsi
qu
es
Desp
laça
men
t: t
raje
cte
que
es f
a des
d’u
n o
rigen
fin
s a
una
des
tinac
ió p
er q
uals
evol m
otiu f
ent
serv
ir u
n o
més
modes
de
tran
sport
. M
itjà
pri
nci
pal
del
desp
laça
men
t: e
n l’a
ssig
nac
ió d
el m
itjà
princi
pal es
prioritz
en e
ls m
itja
ns
de
transp
ort
moto
ritz
ats
i, d
ins
d’a
ques
ts,
els
de
carà
cter
més
ríg
id (
Ren
fe r
egio
nal
, Ren
fe R
odal
ies,
FG
C,
Tra
mvi
a,M
etro
, Bus
inte
rurb
à, B
us
TM
B, Altre
s bus
urb
à i Tax
i).
Mu
ltim
od
alita
t: u
n d
espla
çam
ent
pot
esta
r co
nst
ituït p
er m
és d
’una e
tapa,
cadas
cuna
de
les
quals
es
pot
dur
a t
erm
e
amb m
odes
de
tran
sport
difer
ents
. Q
uan
nom
és s
’utilit
za u
n m
itjà
els
des
pla
çam
ents
són u
nim
odal
s i quan
s’u
tilit
za m
és
d’u
n m
itjà
són m
ultim
odal
s.
Po
bla
ció
pro
fess
ion
al:
aquella
par
t de
la p
obla
ció q
ue
afirm
a h
aver
realit
zat
8 ó
més
des
pla
çam
ents
dia
ris
per
motius
labora
ls.
Es
trac
ta
de
per
sones
que
tenen
l’a
cció
de
des
pla
çar-
seco
m
a un
elem
ent
clau
en
la
se
va
ocu
pac
ió
(tra
nsp
ort
iste
s, m
issa
tger
s, c
om
erci
als
, tè
cnic
s, e
tc).
En a
ques
t in
form
e nom
és s
’incl
ouen
els
des
pla
çam
ents
d’a
nad
a i
to
rnad
a a
la f
eina,
aix
í co
m e
ls d
espla
çam
ents
per
sonal
s que
l’entr
evis
tat
hag
i fe
tal
lla
rg d
el d
ia a
nte
rior.
A
uto
con
ten
ció
mu
nic
ipal:
pro
porc
ió d
e des
pla
çam
ents
inte
rns
(am
b o
rigen
i d
estinac
ió a
l m
ateix
munic
ipi)
sobre
el
tota
l de
des
pla
çam
ents
de
la p
obla
ció q
ue
hi re
sidei
x.
Mod
e d
e t
ran
spo
rt:
M
odes
no m
oto
ritz
ats:
cam
inan
t, b
icic
leta
. Tra
nsp
ort
públic
: au
tobús
urb
à,
auto
bús
inte
rurb
à, m
etro
, tr
am
via,
FGC,
Ren
fero
dal
ies,
Ren
fe r
egio
nal
, au
tobús
empre
sa,
auto
bús
esco
lar,
auto
car,
tax
i.
Tra
nsp
ort
priva
t: c
otx
e co
m a
conduct
or,
cotx
e co
m a
aco
mpan
yant,
moto
com
a c
onduct
or,
moto
com
a
acom
pan
yant,
furg
onet
a/ca
mió
.
133
Au
toco
nte
nci
ó:
pro
porc
ió d
e des
pla
çam
ents
inte
rns
a un à
mbit (
al q
ual
es r
esid
eix)
sobre
el
tota
l de
des
pla
çam
ents
gen
erat
s d’a
ques
t àm
bit.
Es
pot
calc
ula
r des
de
la p
ersp
ectiva
de
munic
ipi, c
oro
na
o c
om
arca
.
Ràti
o a
tracc
ió i
em
issi
ó (
RA
E):
és
el q
uoci
ent
entr
e el
nom
bre
de
des
pla
çam
ents
atr
ets
i el
nom
bre
de
des
pla
çam
ents
em
esos.
Val
ors
infe
riors
a 1
indiq
uen
que
l’àm
bit é
s em
isso
r i el
s va
lors
per
sobre
d’1
que
és r
ecep
tor.
Ín
dex d
’ob
ert
ura
(IO
):
és e
l quoci
ent
del
s des
pla
çam
ents
de
connex
ió a
mb l
’ext
erio
r (e
ntr
ades
més
sort
ides
al
terr
itori)
i el
s des
pla
çam
ents
inte
rns.
Val
ors
infe
riors
a 1
indiq
uen
que
la m
obili
tat
inte
rna
té u
n m
ajor
pes
rel
atiu
(t
errito
ri t
anca
t) i v
alors
super
iors
a 1
que
la m
obili
tat
connec
tiva
té
un m
ajor
pes
rel
atiu
(te
rritori o
ber
t).
Ocu
paci
ó d
ecl
ara
da d
els
veh
icle
s: per
sones
per
ve
hic
le en
ca
das
cuna
de
les
etap
es en
el
s que
es fa
se
rvir el
co
txe/
moto
(co
nduct
or
o a
com
pan
yant)
. És
una
dad
a d
ecla
rada
per
la
per
sona
entr
evis
tada
que
incl
ou a
per
sones
m
enors
de
16 a
nys
. O
cup
aci
ó c
alc
ula
da d
els
veh
icle
s: e
stim
ació
de
l’ocu
pac
ió d
els
vehic
les
ente
sa c
om la
rela
ció e
ntr
e el
tota
l de
viat
ges
(s
um
a del
s co
nduct
ors
i a
com
pan
yants
) re
spec
te d
els
viat
ges
com
a c
onduct
or.
Des
pla
çam
ents
em
esos
real
itza
ts p
er p
erso
nes
res
iden
ts a
l’à
mbit
Des
pla
çam
ents
atr
ets
real
itza
ts p
er p
erso
nes
no r
esid
ents
a l’à
mbit
RAE =
Des
pla
çam
ents
inte
rns
de
l’àm
bit
Des
pla
çam
ents
de
connex
ió d
e l’à
mbit a
mb l’e
xter
ior
IO =
Des
pla
çam
ents
inte
rns
(R=
O=
D)
Tota
l des
pla
çam
ents
Fit
xa t
ècn
ica
Defi
nic
ion
s b
àsi
qu
es
134
QÜ
ES
TIO
NA
RI
135
Qü
est
ion
ari
136
Qü
est
ion
ari
137
Qü
est
ion
ari