benchmarking de la mobilitat elèctrica vdef€¦ ·...

Benchmarking sobre la mobilitat elèctrica Conceptes)bàsics,)alguns)exemples)d’accions)públiques)i)organismes)

per)al)desenvolupament)de)la)mobilitat)elèctrica)

PROJECTE Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica en l’illa d’Eivissa

CLIENT Consell Insular d’Eivissa

DOCUMENT Benchmarking de la mobilitat elèctrica

DATA 29 d’abril de 2019. Versió final

ELABORAT PER Inés Alomar amb la col;laboració de Flor dell’Agnolo i Víctor Moyano

!

Benchmarking de la mobilitat elèctrica 2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ*I*OBJECTIUS* 3)RESUM*DELS*ASPECTES*CLAUS*DELS*PLANS*I*ESTRATÈGIES* 4)LA*TECNOLOGIA*DE*LA*MOBILITAT*ELÈCTRICA* 7)AVANTATGES*DE*LA*MOBILITAT*ELÈCTRICA* 7)CLAUS*PER*A*ACCELERAR*L’ELECTROMOBILITAT* 8)VEHICLES*ELÈCTRICS* 9)INFRAESTRUCTURES*DE*RECÀRREGA* 11)MARC*REGULATIU*I*POLÍTIC*DE*MOBILITAT*ELÈCTRICA* 13)GOVERN*BALEAR* 13)ESTAT*ESPANYOL* 14)UNIÓ*EUROPEA* 15)ALGUNS*EXEMPLES*D’ACCIONS*PÚBLIQUES*PER*AL*DESENVOLUPAMENT*DE*LA*MOBILITAT*ELÈCTRICA*17)VEHICLE*ELÈCTRIC*I*MOBILITAT*SOSTENIBLE*A*LA*RIERA*DE*CALDES* 18)ESTUDIO(PARA(LA(IMPLANTACIÓN(DEL(VEHÍCULO(ELÉCTRICO(EN(CANARIAS* 21)PLA*DE*MOBILITAT*SOSTENIBLE*A*L’AJUNTAMENT*DE*PALMA* 23)PLA*ESTRATÈGIC*PER*AL*DESPLEGAMENT*D’INFRAESTRUCTURA*DE*RECÀRREGA*PER*AL*VEHICLE*ELÈCTRIC*A*CATALUNYA* 25)PLAN(DE(CALIDAD(DE(AIRE(Y(CAMBIO(CLIMÁTICO(DE(MADRID* 27)ESTRATÈGIA*PER*A*LA*MOBILITAT*ELÈCTRICA*2018H2024*A*LA*CIUTAT*DE*BARCELONA* 30)PLAN*INTEGRAL*DE*MOVILIDAD*ELÉCTRICA*EN*LA*COMUNIDAD*AUTÓNOMA*DEL*PAÍS*VASCO* 34)LA*MOBILITAT*ELÈCTRICA*AL*MÓN* 36)LA*MOBILITAT*ELÈCTRICA*PER*PAÏSOS* 36)ELS*CASOS*DE*MAJOR*ÈXIT:*NORUEGA*I*HOLANDA* 39)ORGANISMES*CREATS*PER*AL*DESENVOLUPAMENT*DE*LA*MOBILITAT*ELÈCTRICA* 41)TECHNOLOGY(COLLABORATION(PROGRAMME(HYBRID(AND(ELECTRIC(VEHICLES((HEV(TCP)(DE*L’AGÈNCIA*INTERNACIONAL*DE*L’ENERGIA* 41)AVERE(THE(EUROPEAN(ASSOCIATION(FOR(ELECTROMOBILITY* 41)AEDIVE(ASOCIACIÓN(EMPRESARIAL(PARA(EL(DESARROLLO(E(IMPULSO(DEL(VEHÍCULO(ELÉCTRICO* 41)MOVE2FUTURE(PLATAFORMA(TECNOLÓGICA(ESPAÑOLA(DE(AUTOMOCIÓN(Y(DE(MOVILIDAD* 41)LIVE*A*LA*CIUTAT*DE*BARCELONA* 42)PLATAFORMA(PARA(EL(DESARROLLO(DEL(VEHÍCULO(ELÉCTRICO(EN(CANARIAS* 43)ANNEX*1.*REFERÈNCIES*I*LINKS* 44)ANNEX*2.*LLEI*10/2019,*DE*22*DE*FEBRER,*DE*CANVI*CLIMÀTIC*I*TRANSICIÓ*ENERGÈTICA* 46)


INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

Per altra banda, el Govern de les Illes Balears ha aprovat recentment la Llei 10/2019 de 22/02/2019, de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Aquesta llei inclou un Capítol II dedicat a la Mobilitat lliure d’emissions on es desenvolupen les polítiques d’obligat compliment en mobilitat lliure d’emissions a les Illes Balears. Dins d’aquest capítol, es fa esment específic a com les administracions públiques de les Illes Balears “han d’adoptar les mesures necessàries perquè l’any 2050 la totalitat dels vehicles de motor que circulin per les xarxes viàries de les Illes Balears siguin lliures d’emissions”.

Davant d’aquesta previsió i comprenent que forma part de la pròpia visió per a Eivissa, el Consell ha contractat l’elaboració d’un “Full de ruta per a la transició cap a la mobilitat elèctrica a l’illa d’Eivissa” (en endavant Full de ruta).

L’objectiu d’elaborar un Full de ruta és avaluar i definir una estratègia que permetria al Consell Insular d’Eivissa tenir un paper actiu en la transició a la mobilitat elèctrica en l’illa d’Eivissa.

Dins d’aquest objectiu marc, el present document de Benchmarking de la mobilitat elèctrica es planteja com el primer element a desenvolupar.

Són objectius d’aquest document recollir informació sobre l’estat de l’art de la mobilitat elèctrica, a Espanya, a Europa, així com en algun indret que per les seves característiques geogràfiques pugui ser assimilable a l’illa d’Eivissa.

Amb aquesta anàlisi es podran identificar: les dades que caracteritzen la mobilitat d’un territori, indicadors sobre la mobilitat elèctrica, estat de l’art de la tecnologia, les solucions polítiques i tecnològiques que s’estan implementant en d’altres indrets i quines de totes elles poden servir per a un territori com el de l’illa.

Quan ens plantegem mirar què estan fent altres comunitats per a fomentar la mobilitat elèctrica, ho hem de fer cercant aquelles comunitats que d’alguna manera, ja sigui per entitat política o per similitud geogràfica, poden servir de referència o d’inspiració per a l’illa d’Eivissa. Seguint aquest criteri, s’han avaluat plans i estratègies d’illes, regions i finalment ciutats. S’ha seguit aquest model entenent que el Consell té a mans accions a desenvolupar a nivell territorial a l’illa d’Eivissa però alhora pot aprofitar l’exemple de les ciutats per a desenvolupar estratègies més associades a la promoció i la gestió de la mobilitat pròpia.

El Benchmarking de la mobilitat elèctrica situa un marc de referència dels avantatges d’apostar per la mobilitat elèctrica alhora que ens ofereix la visió d’exemples de bones pràctiques per a definir en un model propi per l’illa.


RESUM DELS ASPECTES CLAUS DELS PLANS I ESTRATÈGIES

A continuació, s’ha elaborat una taula resum de tots els plans i estratègies avaluats i com han desenvolupat cada un d’aquests punts.

PROGRAMA CONSCIENCIACIÓ CONEIXEMENT I

TRANSFORMACIÓ INDUSTRIAL INCENTIUS VEHICLES INFRAESTRUCTURA

Vehicle elèctric i mobilitat sostenible a la Riera de Caldes

Mesura de 5.000 km; amb la què ofereixen experiències de mobilitat elèctrica a nous usuaris. El programa inclou també informar sobre els impactes positius del vehicle elèctric

Destaca el pla de formació i ocupació, amb la creació de diferents programes per a estudiants, professionals, treballadors i desocupats en el vehicle elèctric Realitzen accions per a promoure el desenvolupament industrial de la zona en la mobilitat elèctrica Elaboren estudis de viabilitat per a empreses per a la transformació de flotes en elèctriques Participen en projectes d'investigació europeus

n.a. Treballen sobretot vehicles lleugers i turismes

n.a.

Estudio para la implantación del Vehículo Eléctrico en Canarias

Realització d’una campanya de màrqueting i comunicació del vehicle elèctric Creació d’empreses especialitzades en el sector

Foment de la I+D

Recolzament a la implantació del vehicle elèctric en flotes (2.136 M€) Desenvolupament de legislació específica relacionada Foment de mesures de Mobilitat Urbana Sostenible Desenvolupament de mesures fiscals (576 M€) Desenvolupament de mesures urbanes (187 M€)

Camions Vehicle mixte adaptable Furgoneta Tot terreny Autobus Turisme Motocicleta

Impuls de la figura de Gestors de Recàrrega Desenvolupament d’una òptima xarxa de recàrrega (93 M€)




Pla de Mobilitat Sostenible a l’Ajuntament de Palma

n.a. n.a.

Zona ORA gratuïta Estacionament en zona ZAR Aparcaments municipals Beneficis fiscals; com bonificació quota de vehicles de tracció mecànica

Turisme Motocicleta Furgoneta

Punts de recàrrega propis en el carrer i en els aparcaments municipals

Pla Estratègic per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per al Vehicle Elèctric a Catalunya

n.a.

Implantació d’un sistema interoperable entre els gestors de recàrrega. Creació d'indicadors de seguiment de la xarxa d'infraestructura de recàrrega elèctrica Creació d'una Taula d'infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric (TIRVEC)

Modificació de normatives Subvenció de punts de recàrrega amb pressupost (5.756.000 €)

Introducció del vehicle elèctric dins dels edificis i els equipaments de la Generalitat de Catalunya

100 estacions de recàrrega ràpida a la xarxa viària. 400 estacions de recàrrega semiràpida en centres generadors de mobilitat i en espais públics municipals. 25.000 punts de recàrrega vinculada als estacionaments habituals dels vehicles.

Plan de Calidad de Aire y Cambio Climático de Madrid

n.a. Monitorització de l'evolució de la renovació del parc de vehicles

Estructuració urbana i d'aparcament en funció de tipologies de vehicles; amb diverses mesures de priorització per a vehiles ECO o CERO de la DGT Subvencions per a taxis ECO o CERO Ajudes per a renovació de vehicles, en especial a empreses Bonificació quota de vehicles de tracció mecànica

Introducció d'autobusos elèctrics juntament amb els de GNC i híbrids Actuacions sobre taxis Objectius de renovació de la flota de vehicles municipal

Aconseguir un mínim de 15 estacions de recàrrega ràpida a la ciutat Promoció d'una xrxa de punts de recàrrega d'oportunitat en espais d'accés públic Desenvolupament de programa municipal per a punts de recàrrega vinculada per habitatge i empresa




Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona

Plataforma LIVE Pla de comunicació Visibilitat de les actuacions Disfusió de csos d'èxit Sensibilització del model de mobilitat elèctrica

Participació en projectes europeus de mobilitat elèctrica Accions de suport a flotes privades Proves pilot per a flotes provades elèctriques i motocicleta elèctrica

Modificació del marc normatiu urbanístic; impost de circulació, subvencions

Flota municipal Transport públic Taxi Vehicle privat Distribució urbana de mercaderies Mobilitat compartida

Infraestructura de recàrrega vinculada, d'accés públic i d'oportunitat Model de gestió de la xarxa i infraestructura elèctrica Planificació de la xarxa elèctrica necessària per al transport públic

Plan Integral de Movilidad Eléctrica en la Comunidad Autónoma del País Vasco

Inversió de 380.000 € en campanyes de difusió i conscienciació en relació a la mobilitat elèctrica

Pla de comunicació per a incentivar l'ús el vehicle elèctric

Elaboració de material didàctic per centres educatius

Jornades d'intercanvi d'experiències en relació a la mobilitat elèctrica a diferents regions

Formació contínua per les persones treballadores del sector tradicional de l'automòbil

Formació específica per agents clau en el desenvolupament de la mobilitat elèctrica: Concessionaris, Instal!ladors elèctrics de punts de recàrrega mitjançant les Associacions Empresarials, Administradors de Finques per a informació sobre les línies de finançament per a la instal!lació de punts de recàrrega privats, formació sobre mobilitat elèctrica per Autoescoles

Recolzament del sector públic i privat en relació a les accions per a la promoció de la mobilitat elèctrica, amb un pressupost total del pla de 500.000 € (sector públic i privat)

Bicicletes de pedaleig assistit

Vehicles endollables (vehicles elèctrics (BEB), híbrids (PHEB) i Range Extended Electric Vehicle REEV))

Tren, Metre i Tramvia

Altres transports urbans (per cable i vertical)

Ajudes per al desenvolupament de les infraestructures de recàrrega: xarxa regional de recàrrega d'accés públic i per a la instal!lació d'infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric de recàrrega vinculada.

Mesures per a l'electrificació del transport públic, especialment en relació als autobusos.

Taula 1.- Resum dels aspectes claus dels plans i estratègies avaluats. Font: Elaboració pròpia.


LA TECNOLOGIA DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA

AVANTATGES DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA Es recullen els avantatges diferents documents identifiquen respecte de la mobilitat elèctrica perquè es considera que poden servir per enfocar l’objectiu general en què s’emmarca aquest benchmarking.

Figura 1.- Avantatges del vehicle elèctric. Fonts: Estratègia de la Mobilitat elèctrica de

l’Ajuntament de Barcelona i PIRVEC 2016-2019.

La Figura 2 demostra que, fins i tot considerant una producció d’electricitat més ineficient, l’eficiència global de la mobilitat elèctrica és superior a la de la mobilitat amb combustió interna.

Figura 2.- Eficiència energètica del vehicle elèctric respecte del convencional. Font:

Elaboració pròpia. Imatges i dades extretes del PIRVEC 2016-2019.


Aquest anàlisi de la Figura 2 es correspon amb bona mesura a la realitat actual de producció d’electricitat a Eivissa, on l’electricitat prové d’una central tèrmica de gasoil o de gas natural amb motors i turbines. Per tant, fins i tot en el pitjor escenari on no es desenvolupessin les energies renovables a Eivissa, la mobilitat elèctrica serà més eficient que la importació de combustible actual.

CLAUS PER A ACCELERAR L’ELECTROMOBILITAT Les claus per accelerar l’electromobilitat són 5:

1)! Conscienciació; com per exemple, provar un vehicle elèctric o posar una fotografia d’un noi prenent un suc mentre carrega el seu vehicle elèctric

2)! Coneixement i transformació industrial; com per exemple, creant un centre de formació que realitzi cursos d’especialització en mecànica de vehicles elèctrics.

3)! Incentius; com per exemple, tenir aparcament preferent per a vehicles elèctrics (no sempre han de ser econòmics) com també l’ORA gratuït.

4)! Vehicles; transport amb camions lleugers o furgonetes per al transport de mercaderies d’últim kilòmetre, vehicles de 2-3 rodes, cotxes privats, autobusos, flotes de serveis públics i d’empreses, taxis... Cal identificar la/les tipologia/es on la tecnologia és adequada per al territori i ús i que alhora és la més interessant de promoure.

5)! Infraestructura; més enllà de la velocitat de recàrrega: pública, de càrrega ràpida, semi-pública (en aparcaments, oficines...), privada en habitatge/local propi, de flotes.

Tot això per a superar els aspectes que avui dia podem considerar crítics: l’autonomia, els preus de compra i l’accés a la infraestructura de recàrrega.

L’autonomia del vehicles elèctrics és un dels factors dissuasius més habituals a l'hora de comprar un EV a nivell privat però alhora és un limitant real per a determinants tipus de vehicles associats a funcions determinades, com per exemple, turismes per a funcionar com a taxis han de garantir una autonomia adequada a l’activitat i possibilitats de recàrrega.

Per a vehicles privats, la majoria dels models d'EV compten amb autonomies d'entre 100 i 200 quilòmetres per recàrrega, mentre que només alguns pocs models (normalment els més cars) superen el llindar dels 300 quilòmetres.

L’autonomia determina en bona mesura la freqüència amb què els vehicles elèctrics necessiten recarregar. Això és el que confereix un caràcter crític a l'accessibilitat de les infraestructures de recàrrega. Per això, no sorprèn que a les ciutats amb major nombre d'estacions de recàrrega es venguin més vehicles elèctrics. A diferència de les gasolineres, que s'ubiquen en funció del trànsit, les estacions de recàrrega pública han de situar-se on hi ha una major concentració de vehicles estacionats durant llargs períodes de temps.

El preu de compra és un altre factor important que impedeix les vendes de vehicles elèctrics a gran escala. Els vehicles elèctrics continuen sent més cars que els tradicionals de combustió, fet que suposa un fre en la compra d’aquests. Per exemple, un VW Golf GTE té un preu de sortida d’uns 40.000 €, mentre que la seva versió dièsel (VW Golf GTD 184 CV) se situa al voltant d’uns 36.000 €.

S’ha de tenir en compte també però, no únicament el preu de compra sinó la resta de costos durant la vida útil del cotxe: cost de combustible, reparacions (més senzill en el vehicle elèctric), cost de l’aparcament (avantatges en l’aparcament en molts centres de ciutats i vil!les) i impostos.


VEHICLES ELÈCTRICS

Turismes

Classificació actual de la tecnologia de turismes elèctrics en el mercat.

Tipologies Descripció Autonomia Exemples

PHEV / VHE Vehicle híbrid que està dotat

d’un motor de combustió interna i motor elèctric amb

bateries de ions de liti. Aquests vehicles es

recarreguen endollant-los a la xarxa elèctrica i ofereixen

una major autonomia en mode elèctric que els HEV.

(mode elèctric): 20-80 km

Audi A3 e-Tron VW Golf GTE

Plug-in Hybrid Vehicle / Vehicle Híbrid Endollable

Autonom (m.e.): 50 km

Batería: 8 kWh

Autonom (m.e.): 50 km

Batería: 8 kWh

BEV / VE Vehicle que està

exclusivament propulsat per un o més d’un motor elèctric, alimentat exclusivament per una bateria (acostuma a ser

d’ions de liti) que es recarrega mitjançant la xarxa

elèctrica.

80-400 km

Nissan Leaf Hyundai Ioniq Elèctric

Battery Electric Vehicle / Vehicle elèctric

Autonom (m.e.): 350

km Batería: 40 kWh

Autonom (m.e.): 200

km Batería: 39,2 kWh

HEV / VH És un vehicle que combina

dos sistemes, un sistema de propulsió amb un motor

convencional de combustió (generalment de benzina) i

un altre de propulsió elèctric; també es coneixen com a Híbrids no endollables. Els sistemes elèctrics tenen un

paquet de bateries que s’auto-recarreguen

mitjançant el motor tèrmic i el sistema de recuperació

d’energia durant la frenada.

(mode elèctric): 2-

5 km

Citröen DS5 HYbrid4 Toyota Auris hybrid

Hybrid Electric Vehicle / Vehicle híbrid

Autonom (m.e.): 2-5


Autonom (m.e.): 2-3


FCEV / VPH Vehicle propulsat per un motor elèctric alimentat per

una pila de combustible. Mitjançant la reacció química de l’hidrogen i l’oxigen de

l’aire, es genera una corrent elèctrica que impulsa el vehicle. Aquest tipus de

vehicles són poc populars a Espanya.

400-800 km

Honda Clarity FCEV Hyundai ix35 FCEV

Fuel Cell Electric Vehicle / Vehicle de Pila d’Hidrogen

Autonom: 650 km

Autonom (m.e.): 594

km

MHEV Vehicle híbrid de 48V que no porta equipat un motor

elèctric com els HEV o PHEV, sinó que el motor tèrmic és

ajudat per un motor d’arrencada-generador

elèctric, que obté l’energia mitjançant una frenada

regenerativa.

Audi A8 (2017) Renault Scenic Hybrid

Assist

Mild Hybrid Electric Vehicle / Vehicle d’Hibridació Lleu

Taula 2.- Tipologies de turismes elèctrics en el mercat actualment. Font: LIVE


Motocicletes

Les motocicletes elèctriques són un mercat reduït a nivell privat; en canvi, s’estan popularitzant en sistemes de serveis de “sharing” que estan instaurant-se en les grans ciutats.

En aquests sistemes de “moto sharing”, les motocicletes tenen una autonomia que no supera els 80 km i amb velocitats màximes de 85 km/h. Són completament elèctriques i, normalment, és l’empresa operadora qui carrega les bateries.

A Barcelona destaquen els serveis següents: eCooltra, 360 motos; ioScoot, 200 motos; Yugo, 60 motos; Scoot, 500 motos; Moving, 45 motos.

Figura 3.- Imatge d’una motocicleta de “moto sharing” a Barcelona. Font: LIVE

Autobusos

Actualment, la tecnologia elèctrica per autobusos es combina amb d’altres tecnologies d’autobusos baix emissius. Les tecnologies que actualment s’estan fent servir en difuntes ciutats i regions són: Gas Natural Comprimit (GNC), que redueix les emissions contaminants respecte del dièsel; Propulsió híbrida (motor tèrmic + elèctric), el consum dels quals és un 30% inferior al d’un autobús estàndard, tant si el motor tèrmic és de gasoil com de GNC; i els Elèctrics, amb 0% d’emissions directes en destí i amb un consum energètic reduït.

De moment, són poques les ciutats que estan apostant fort pel desenvolupament dels autobusos elèctrics, tant a nivell nacional com internacional. Cal destacar la Xina, que té el 98,3% del parc mundial d’autobusos.

A Europa, en total existeixen aproximadament 1.000 unitats d’autobusos elèctrics (segons el projecte europeu ZeEUS Project) i s’espera que creixi en els propers anys. Es preveu que, en 2025, representin el 47% de la flota mundial1.

A Espanya, cal destacar que, a la ciutat de Madrid, ja hi ha una línia amb 5 autobusos elèctrics que es carreguen per inducció en les parades, i es preveu que entre engany i el 2020, s’incorporin 70 autobusos més, 18 minibusos i 30 autobusos híbrids2.

A Barcelona, en aquest moment existeixen 4 autobusos elèctrics, encara que s’espera que en 2020 hi hagi 56 (a més de 303 híbrids) i en 2024, arribi a la xifra de 100.

Figura 4.- Imatge d’un autobús 100% a la ciutat de Barcelona. Font: LIVE

Els autobusos elèctrics tenen una autonomia aproximada: 200-300 km.

1 Link a la Notícia a Bloomberg.org sobre els autobusos elèctrics 2 Link a la Notícia a l’Ajuntament de Madrid


INFRAESTRUCTURES DE RECÀRREGA

Tipologies de recàrrega

Els modes de recàrrega d’un vehicle elèctric varien en funció del tipus de corrent, de la velocitat de càrrega i de la infraestructura que es necessita per a la recàrrega. Així, es diferencien 4 modes d’acord amb la normativa Real Decreto 1053/2014, de 12 de diciembre, por el que se aprueba una nueva Instrucción Técnica Complementaria (ITC) BT 52 «Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos».

La taula següent és un resum de les principals característiques de cada un d’ells.

Mode Tipus de corrent

Temps de

recàrrega

Infraestructura necessària

Imatge

Mode 1: Recàrrega Normal

alterna (10-16A) monofàsica 230 V

8-10h

cap en concret; són preses domèstiques que s’ajusten a la normativa; es connecta mitjançant un connector Schuko.

Mode 2: Recàrrega Normal

alterna (16A) monofàsica 230 V

8h

cap en concret; són preses domèstiques que s’ajusten a la normativa; es connecta mitjançant un connector Schuko, que disposa d’un dispositiu intermedi de protecció i control.

Modo 3: Recàrrega normal i semi-ràpida

alterna (16-63A) Monof/16A: 3,74kW Monof/32A: 7,4kW Trif/16A: 11kW Trif/32A: 22kW

30min-8h

es necessita una infraestructura tipus Wall-Box (com la de la imatge) o pilones de recàrrega. Es realitza mitjançant connectors especials (p.e. Mennekes) i els dispositius de control es troben dins del propi punt de recàrrega.

Modo 4: Recàrrega ràpida

continua (50-100kW)

20-30min

es necessita infraestructura especial per a aquest mode de recàrrega, amb connectors tipus CHAdeMO o CCS Combo. Els dispositius de control es troben dins del propi punt de recàrrega.

Taula 3.- Modes de recàrrega. Font: elaboració pròpia

Per altra banda, des del punt de vista d’usuari del vehicle elèctric, es poden definir tres circumstàncies específiques per a la recàrrega del vehicle elèctric: càrrega lenta o ús domèstic; càrrega semi-ràpida o d’oportunitat; i finalment, la càrrega ràpida que té les característiques funcionals d’una electrolinera.

La taula següent, obtinguda de la pàgina web d’Endesa vehiculo eléctrico, fa un resum de les característiques principals de cada una d’aquestes tipologies de recàrrega.


Figura 5.- Tipus d’infraestructura de càrrega de vehicles elèctrics. Font:

www.endesavehiculoelectrico.com


MARC REGULATIU I POLÍTIC DE MOBILITAT ELÈCTRICA

GOVERN BALEAR

Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica del Govern Balear té una visió molt clara respecte de la mobilitat terrestre i que marca com a objectiu que la flota de vehicles de l’illa siguin 100% elèctriques per al 2050.

La Llei contempla la mobilitat elèctrica dins del Títol V, Polítiques de Mobilitat Sostenible i, dins d’aquest, el Capítol II Mobilitat lliure d’emissions.

Dins d’aquest Capítol, hi ha 4 articles que defineixen les obligacions en matèria de mobilitat lliure d’emissions a les illes Balears (s’inclou com annex en aquest document, la transcripció literal d’aquests articles, veure Annex 2. Llei 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica) i per als propers anys (revisable pel Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic3).

L’article 63, que tracta sobre el Lloguer, adquisició i altres formes de tinença de vehicles lliures d’emissions, desenvolupa les obligacions de les administracions públiques i les empreses de substituir progressivament els seus vehicles de combustió interna per vehicles lliure d’emissions en el procés de renovació. La llei estableix uns mínims que van augmentant durant els anys.

L’article 64, dedicat a les Infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics, desenvolupa les obligacions de les administracions públiques de les Illes Balears en matèria d’infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics. Defineix aspectes com:

§! Planificació i desplegament d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics

§! Foment de la implantació de punts de recàrrega elèctrica en el sector privat

§! Planificació del reforç de les línies de distribució necessari

§! Creació del sistema públic de gestió de recàrregues MELIB

L’article 65, estableix la Reserva d’aparcament per a ús exclusiu de vehicles lliures d’emissions tant en via pública com en aparcaments. Estableix l’obligació de reserva en via pública i aparcaments públics sense fixar quotes. Estableix també que els aparcaments d’ús públic vinculats a una activitat econòmica, amb més de 40 places, han de reservar un 2% de les places.

L’article 66, defineix les obligacions d’instal!lació de Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en aparcaments, amb els ratis i obligacions següents:

§! Aparcaments d’edificis no residencials existents i amb més de 40 places; almenys 1 PRVE per cada 40 places.

§! Aparcaments d’edificis no residencials de nova construcció o on es realitzi reforma integral amb més de 10 places, almenys 1 PRVE i preveure la infraestructura necessària per a la instal!lació futura d’1 PRVE per cada 5 places.

3 El Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic és un òrgan que es crea en base a la mateixa Llei com un dels seus organismes de Governança i que té com a funcions assessorar el Govern en el disseny i desplegament de les mesures necessàries


§! En aparcaments col!lectius d’ús residencial, per a les instal!lacions en que sigui tècnicament i econòmicament viable, 1 PRVE.

§! En aparcaments col!lectius d’ús residencial, compliment de la Llei 19/2009, de permetre que els propietaris de places d’aparcament instal!lin PRVE per a ús propi.

§! La llei preveu que les administracions públiques de les illes creïn mesures de foment de la instal!lació de PRVE en l’àmbit residencial.

L’article 67, defineix la política de les Illes Balears en matèria de restricció de Vehicles de combustió interna i defineix la obligació de les administracions públiques de les illes d’adoptar les mesures necessàries per a assegurar que l’any 2050 la totalitat dels vehicles de motor que circulin per les xarxes viàries siguin lliures d’emissions.

Programa MOVES a les Illes Balears

El 16 de febrer de 2019 es va publicar en el BOE el Reial decret 72/2019, de 15 de febrer, pel qual es regula el Programa d’Incentius a la Mobilitat Eficient i Sostenible (Programa MOVES).

L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) durà a terme la coordinació i el seguiment d’aquest Programa.

Les ajudes objecte d’aquesta convocatòria es cofinancen amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) dins el Programa Operatiu Pluriregional d’Espanya 2014-2020 (POPE).

Segons aquest model de concessió l’òrgan competent per instruir i resoldre el procediment de concessió en aquesta convocatòria d’ajudes estatals és la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic El procediment de concessiós'ha de fer d’acord amb l’establert en l’article 11 del Reial decret 72/2019.

En el Reial decret 132/2019, de 8 de marc, s'estableix un import d'ajuda a la comunitat autònoma de les Illes Balears d'1.078.326,30 €.

Es poden rebre ajudes per a les següents actuacions:

!! Actuació 1: Adquisició de vehicles elèctrics, híbrids endollables, GNC, GNL, autogàs, o pila de combustible.

!! Actuació 2: Implantació de punts de recàrrega

!! Actuació 3: Implantació de sistemes de préstec de bicicletes elèctriques

!! Actuació 4: Implantació de mesures contingudes en plans de transport al treball en empreses

Nota: Els vehicles híbrids no endollables NO són subvencionables. Per a l'obtenció de la subvenció per compra d'un turisme o furgoneta cal donar de baixa un vehicle de la seva propietat amb una antiguitat mínima de 10 anys.

Presentació de sol!licituds: El termini per presentar les sol!licituds s’inicia el 21 d'abril de 2019 i finalitza quan s'esgoti el crèdit o, com a màxim, el 31 de desembre de 2019.

Termini per a la justificació de l'actuació: El termini per a la justificació és de 12 mesos des de la concessió de la subvenció.

ESTAT ESPANYOL Llistat de les normatives relatives a la mobilitat elèctrica de l’estat Espanyol.

"! Real Decreto 647/2011, de 9 de mayo, por el que se regula la actividad de gestor de cargas del sistema para la realización de servicios de recarga energética.

"! Ley 19/2009, de 23 de noviembre. Modificación de la Ley de Propiedad Horizontal para facilitar la instalación de puntos de recarga en una comunidad de vecinos.


"! Real Decreto 1053/2014, de 12 de diciembre, por el que se aprueba una nueva Instrucción Técnica Complementaria (ITC) BT 52 «Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos», del Reglamento electrotécnico para baja tensión, aprobado por Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto, y se modifican otras instrucciones técnicas complementarias del mismo.

UNIÓ EUROPEA

DIRECTIVA (UE) 2018/844 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 30 de mayo de 2018 por la que se modifica la Directiva 2010/31/UE relativa a la eficiencia energética de los edificios y la Directiva 2012/27/UE relativa a la eficiencia energética

El nou text inclou requisits mínims per a la instal!lació de punts de recàrrega en edificis residencials, oficines i comerços.

El text, per a edificis nous i reformats, estableix un conjunt de requisits mínims per a la instal!lació de punts de recàrrega, més enllà de l’obligatorietat de la normativa espanyola mitjançant la ITC BT-52 que exigeix deixar preparats els forats i les canalitzacions necessàries.

El que demana la nova normativa és:

§! Els edificis residencials amb més de 10 places d’aparcament, han d’estar equipats amb el precablejat necessari que permeti la instal!lació d’un punt de recàrrega. Els usuaris de vehicles elèctrics veuran facilitada així la instal!lació d’un punt de recàrrega reduint de forma significativa els costos.

§! En edificis no residencials, com oficines i comerços, amb més de 10 places d’aparcament, haurà de disposar d’almenys 1 punt de recàrrega. A més a més, almenys un 20% de les places d’aparcament han d’estar dotades de precablejat necessari per a permetre la instal!lació de punts de recàrrega addicionals.

§! Els edificis existents no residencials amb almenys 20 places d’aparcament també han estat inclosos en la nova directiva que aconsella que estiguin equipats amb un número mínim de punts de recàrrega, deixant a cada estat membre l’obligació de fixar aquest número abans de gener de 2025.

Espanya, la ITC-BT52 estableix que en aparcaments o estacionaments públics permanents s’instal!larà almenys un punt de recàrrega per cada 40 places d’aparcament.

Des d’Europa es demana als estats membres que adoptin mesures per a simplificar els procediments de sol!licitud per a la ubicació d’un punt de recàrrega en els aparcaments compartits de les comunitats de propietaris.

En Espanya aquest procediment es va simplificar i la instal!lació d’un punt de recàrrega en un garatge comunitari no requereix d’autorització prèvia. Segons la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal de lloguer i de l’eficiència energètica dels edificis “sólo se requerirá la comunicación previa a la comunidad de que se procederá a su instalación”.

DIRECTIVA 2014/94/UE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 22 de octubre de 2014 relativa a la implantación de una infraestructura para los combustibles alternativos

La directiva europea 2014/94/UE recomana una ràtio d’un punt de recàrrega/vehicle elèctric del 10%.


ALGUNS EXEMPLES D’ACCIONS PÚBLIQUES PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA

Més enllà de les obligacions normatives, algunes administracions públiques s’estan organitzant per a impulsar la mobilitat elèctrica en els seus territoris amb diferents visions i expectatives.

En aquest apartat, se’n recull una mostra d’aquelles estratègies o plans que recullen idees que poden ser d’utilitat per a desenvolupar el propi pla d’acció per a l’illa d’Eivissa, ja sigui per motius territorials, per afinitat en la jurisdicció política o bé perquè s’hi ha trobat propostes que sembla interessant valorar-les. D’aquestes estratègies i plans d’accions, també obtenim els paràmetres que utilitzen en la diagnosi de la situació actual així com en els objectius que es defineixen.

S’han avaluat els plans i estratègies següents:

§! Vehicle elèctric i mobilitat sostenible a la Riera de Caldes

§! Estudio para la implantación del Vehículo Eléctrico en Canarias

§! Pla de Mobilitat Sostenible a l’Ajuntament de Palma

§! Pla Estratègic per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per al Vehicle Elèctric a Catalunya

§! Plan de Calidad de Aire y Cambio Climático de Madrid

§! Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona

El gràfic següent mostra l’àmbit temporal dels diferents plans i estratègies.

Figura 6.- Àmbit temporal dels plans i estratègies avaluats. Font: elaboració pròpia

Tal com s’avançava en el capítol introductori a la mobilitat elèctrica, es pot dir que el desplegament de la mobilitat elèctrica en un territori requereix de 5 aspectes claus: conscienciació, coneixement i transformació industrial, incentius, vehicles i infraestructura.

A continuació, s’ha elaborat una taula resum de tots els plans i estratègies avaluats i com han desenvolupat cada un d’aquests punts.


VEHICLE ELÈCTRIC I MOBILITAT SOSTENIBLE A LA RIERA DE CALDES La Riera de Caldes és una àrea econòmica de 108 Km2 on viuen 87.000 persones i hi treballen 45.000, en un entramat dels nuclis urbans de Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat i 32 polígons d’activitat econòmica que apleguen prop de 1.000 empreses industrials. És una de les principals àrees productives de Catalunya, al bell mig del corredor vallesà i en plena regió metropolitana barcelonina.

El projecte “La Riera de Caldes: Impuls al Vehicle Elèctric”, està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc del Programa de Projectes Innovadors i Experimentals i amb la col!laboració de l’Associació de Municipis de l’Eix Riera de Caldes (AMERC), una associació entre els municipis, les empreses, els sectors productius i les institucions públiques que s’ha creat en els darrers anys per fer front a grans reptes de desenvolupament econòmic, transformació productiva i millora de l’ocupació de la zona.

És un projecte iniciat en 2013, amb la creació del Centre de REcursos del Vehicle Elèctric (CREVE) centre pioner dissenyat específicament per donar serveis en les tecnologies del vehicle elèctric lleuger, i oferir un seguit de recursos de suport al teixit empresarial del territori per a la promoció de noves línies de negoci basades en el sector del vehicle elèctric. Aquest centre continua en actiu seguint les línies del projecte i participant en projectes d’investigació europeus (com SAVIES project).

Objectius del projecte

Figura 7.- Objectius del projecte. Font: Dossier del projecte Vehicle Elèctric a Riera de

Caldes.


Àmbits d’actuació

Defineixen 3 àmbits d’actuació diferenciades.

CIUTADANIA: PROMOVENT L’EXPERIÈNCIA DE MOBILITAT ELÈCTRICA

FORMACIÓ I OCUPACIÓ: FORMANT ESTUDIANTS, PROFESSIONALS, TREBALLADORS I DESOCUPATS EN EL

VEHICLE ELÈCTRIC


EMPRESARIAL: DONANT SUPORT AL SECTOR I A LES EMPRESES

I involucren a diferents actors que tenen el seu paper per al desenvolupament de la mobilitat elèctrica, com són:

-! Usuaris de vehicles elèctrics i híbrids endollables

-! Residents i persones què hi treballen o estudien

-! Fabricants i distribuïdors de vehicles elèctrics i híbrids

-! Empreses de la zona

-! Institucions públiques i altres promotors de la mobilitat sostenible


ESTUDIO PARA LA IMPLANTACIÓN DEL VEHÍCULO ELÉCTRICO EN CANARIAS La comunitat autònoma de les Illes Canàries, disposa d’un “Estudio para la implantación del Vehículo Eléctrico en Canarias” elaborat per l’Instituto Tecnológico de Canarias en 2013, com a base per a desenvolupar la implantació del vehicles elèctric en aquestes illes.

En aquest estudi es defineix com a objectiu que, en 2030, el 20% dels vehicles de les illes siguin elèctrics; això és 98.218 vehicles de flotes, 90.018 vehicles mixtes i 225.124 vehicles privats; i amb una distribució per tipologies com mostra la figura següent.

Figura 8.- Percentatges de assignació a tipologia de vehicle elèctric segons destí. Font:

Estudio para la implantación del Vehículo Eléctrico en Canarias

D’aquesta forma, estableixen un nombre de vehicles objectiu per any, per tipologia i per destí.

Es tracta d’un estudi exhaustiu de l’impacte i necessitats que apareixeran a les illes amb la implantació del vehicle elèctric. Estableix un anàlisi DAFO (debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats) de la mobilitat elèctrica, en base al qual estableixen les actuacions principals que cal dur a terme.

Per a aconseguir-ho proposa un conjunt d’eixos estratègics i n’estableix un pressupost:

Mesura Pressupost

(€)

EE01. Realització d’una campanya de màrqueting i comunicació del vehicle elèctric

1.596.000

EE02. Creació d’empreses especialitzades en el sector 35.045.100

EE03. Recolzament a la implantació del vehicle elèctric en flotes 2.136.480.675

EE04. Impuls de la figura de Gestors de Recàrrega -

EE05. Foment de la I+D 600.000

EE06. Desenvolupament de legislació específica relacionada -

EE07. Foment de mesures de Mobilitat Urbana Sostenible 5.702.400

EE08. Desenvolupament de mesures fiscals 526.770.918

EE09. Desenvolupament de mesures urbanes 187.372.817

EE10. Desenvolupament de polítiques energètiques -

EE11. Desenvolupament d’una òptima xarxa de recàrrega 93.005.775

Total 2.986.573.636

Taula 4.- Pressupost per a la implantació de les mesures de promoció del vehicle elèctric. Font: Estudio para la implantación del Vehículo Eléctrico en Canarias


Per a cada eix estratègic estableix unes accions concretes i defineix quin és el destinatari d’aquestes accions (flotes, mixt o particulars) així com la rellevància de cada una de les accions.

Aquest estudi, que no es reprodueix en detall en aquest document, és una bona font d’idees concretes sobre accions que es poden dur a terme a Eivissa.


PLA DE MOBILITAT SOSTENIBLE A L’AJUNTAMENT DE PALMA La Ciutat de Palma va fer un Pla de Mobilitat Sostenible en 2015 en el marc del projecte CIVITAS. Aquest Pla estableix unes línies d’acció de millora global de la sostenibilitat del transport a la Ciutat de Palma.

Aquest Pla no parla en massa detall de la mobilitat elèctrica. De totes formes, es posa com a exemple donat que, resultat d’aquest treball, s’ha creat una pàgina web i App sobre el transport a Palma que integra també un apartat sobre mobilitat elèctrica: http://www.mobipalma.mobi/vehicle-electric/.

Aquesta part de la Web explica en detall els avantatges que ofereix la ciutat als vehicles elèctrics així com informació sobre els punts de càrrega de la ciutat. Inclou també enllaços al distintiu de la DGT de l’Estat Espanyol i de MELIB del Govern Balear.

Els avantatges per als usuaris de vehicles elèctrics a la ciutat de Palma són:

ZONA ORA GRATUÏTA

Els vehicles elèctrics que disposen d’algun dels distintius reconeguts (distintiu de vehicle elèctric-MELIB i /o distintiu ambiental 0 emissions-DGT) estan exclosos de la limitacions de temps i sense obligació d’obtenir el tiquet o comprovant Inherent a la normativa ORA .

ESTACIONAMENT EN ZONA ZAR

(la zona ZAR és zona d’aparcament restringit per a residents)

Els vehicles identificats com a vehicles elèctrics poden estacionar a les zones ZAR de J. Anselm Clavé i de plaça de la Reina – Conqueridor.

APARCAMENTS MUNICIPALS (SMAP)

Aparcament gratuït els primers 30 minuts per als vehicles elèctrics en càrrega.

Recàrrega gratuïta.

Aparcaments de rotació amb punts de recàrrega de VE.

•! Parc de la Mar (5 places)

•! Via Roma (5 places)

•! Marques de la Sènia (5 places)

•! Santa Pagesa (1plaça)

•! Manacor (1 plaça)

•! Sa Riera (1plaça)

BENEFICIS FISCALS

Els vehicles elèctrics tenen una bonificació en l’impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Aquesta bonificació no és automàtica, els interessats han de sol!licitar-la a l’Ajuntament dins dels terminis establerts

(Ordenances Fiscals i de preus públics any 2016, 11300 – Impost sobre vehicles, article 5, apartats 2) i 3).

… / …

2) Els vehicles elèctrics i els que utilitzin pel seu funcionament exclusivament fonts d’energia no contaminant, podran gaudir d’una bonificació del 75% de la quota de l’impost. A aquest efecte, els interessats ho hauran de sol!licitar a l’Administració municipal en el termini d’un mes des de la


data de matriculació, o abans de finalitzar el període de pagament voluntari del padró cobrador, en el cas de vehicles ja inclosos en el padró de l’ impost.

3) Els vehicles híbrids (motor elèctric-gasolina, elèctric-gasoil o elèctric-gas), que estiguin homologats de fàbrica, podran gaudir d’una bonificació del 50% de la quota durant els tres primers períodes impositius des de la data de la seva primera matriculació. Quan es tracti de vehicles de transport col!lectiu, amb més de 9 places inclosa la del conductor, la bonificació serà del 75%. Els interessats hauran de sol!licitar-ho en els mateixos terminis de l’apartat anterior.

La Ciutat de Palma, amb 402.949 habitants (2016) i 208,6 km2, disposa de 28 punts de càrrega públics i 238 places de pàrquing de vehicle elèctric.


PLA ESTRATÈGIC PER AL DESPLEGAMENT D’INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA

PER AL VEHICLE ELÈCTRIC A CATALUNYA La Generalitat de Catalunya ha desenvolupat el PIRVEC 2016-2019. Pla Estratègic per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per al Vehicle Elèctric a Catalunya, que va presentar a juny de 2016.

Objectius:

"! 100 estacions de recàrrega ràpida a la xarxa viària.

"! 400 estacions de recàrrega semiràpida en centres generadors de mobilitat i en espais públics municipals.

"! 25.000 punts de recàrrega vinculada als estacionaments habituals dels vehicles.

"! Implantació d’un sistema interoperable entre els gestors de recàrrega.

"! Modificacions normatives .

Figura 9.- Imatge gràfica dels punts de recàrrega a Catalunya, situació a l’inici del Pla i

situació objectiu. Font: Presentació del PIRVEC


Inversió pública:

Figura 10.- Inversió pública associada. Font: PIRVEC 2016-2019. Pla Estratègic per al

Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per al Vehicle Elèctric a Catalunya

Organisme associat per al desenvolupament del pla:

Per facilitar l’assoliment dels objectius del Pla es crea la Taula per al desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics (TIRVEC), que es constitueix com un espai de networking entre els diferents agents públics i privats per desplegar la xarxa en les tres modalitats de carrega: vinculada, semirapida i rapida i la seva connectivitat i interoperabilitat internacional. Esta impulsada per l’Institut Català d’Energia, que n’assumeix també la secretaria tècnica.

La Taula esta composada per empreses privades, administracions públiques, col!legis professional, associacions, entitats i representants de la Generalitat que aportin valor afegit i coneixement per assolir els objectius del Pla.

Grups de treball:

GT1 - Infraestructura vinculada: facilitar el coneixement i els procediments per tal que qualsevol usuari de vehicle elèctric pugui disposar d’un punt de recàrrega vinculat proper.

GT2 - Infraestructura semirapida: promoure les estacions de recàrrega semiràpides al sector terciari: oci, hospitals, centres comercials i en els entorns urbans.

GT3 - Infraestructura rapida: garantir el subministrament de recàrrega a qualsevol usuari de vehicle elèctric que s’hagi de desplaçar per la xarxa viària catalana d’alta intensitat de trànsit.

GT4 - interoperabilitat i pagament: verificar que tots els usuari poden recarregar i pagar en qualsevol estació de recàrrega rapida i semirapida i que s’estableix la connectivitat necessària amb França, Andorra i Espanya.

GT5 - normativa: promoure les modificacions normatives necessàries per facilitar i garantir la implantació d’infraestructura, l’estabilitat en els ajuts a nous vehicles elèctrics, l’eliminació de carregues al sector comercial i la racionalització dels gestors de recàrrega.


PLAN DE CALIDAD DE AIRE Y CAMBIO CLIMÁTICO DE MADRID L’Ajuntament de Madrid ha elaborat un Plan de Calidad de Aire y Cambio Climático que integra tant la diagnosi com les mesures que han d’ajudar a assolir una millora de la qualitat de l’aire i l’adaptació i mitigació del canvi climàtic.

En aquest sentit, la promoció de la mobilitat elèctrica s’integra en forma d’11 actuacions de les 30 totals que presenta el pla. Totes elles formen part del programa de mobilitat sostenible tot i que hi ha també un programes de: regeneració urbana; adaptació al canvi climàtic; sensibilització de la ciutadania i col!laboració amb altres administracions.

“5.1. Programa de movilidad sostenible

Actuaciones sobre la red viaria y el espacio público dirigidas a reducir la intensidad del tráfico privado y a la promoción del transporte público y de modos activos de movilidad

1.- Área central Cero Emisiones��

Definició d’un àrea en el centre de la ciutat d’accés restringit. Es preveu posar-ho en marxa en 1 any i l’accés a l’àrea es per als vehicles següents:

"! Vehicles autoritzats a residents i activitats en la zona "! Taxi "! Vehicles de transport amb conductor "! Motos "! Vehicles de persones amb mobilitat reduïda (PMR) "! Vehicles elèctrics "! Iniciatives de vehicle compartit "! Transport col!lectiu "! Usuaris de places d’aparcament "! Vehicles industrials, comercials i distribució urbana de mercaderies (DUM) i

altres proveïdors de serveis a residents

S’establiran pautes de regulació diferenciades segons cada categoria, tenint en compte les variables de tecnologia del vehicle, l’horari i les condicions d’ús de l’espai públic.

Amb l’objectiu final que tots els vehicles de serveis que circulin per l’Àrea Central sigin Zero emissions

2.- Rediseño de las vías principales de distribución del tráfico y conexión periferia-centro��

3.- Priorización de la movilidad peatonal��

4.- Mejora y ampliación de la red y la movilidad ciclista��

5.- Ampliación del sistema de bicicleta pública y coordinación con el sistema del Consorcio Regional de Transportes de Madrid (CRTM)

6.- Regulación del aparcamiento con criterios de calidad del aire��

Adaptació de les normes de funcionament del Servei d’Estacionament Regulat amb criteris de qualitat de l’aire.

A partir de 2020, els vehicles sense distintiu ambiental de la DGT no podran fer ús de les places de l’àmbit del Servei d’Estacionament Regulat, excepte els residents en el seu propi barri.

Revisió del sistema tarifari amb descomptes de fins al 50% per a vehicles amb distintiu ambiental de la DGT i en funció de la seva classificació i penalització de fins al 25% per a vehicles sense distintiu a partir de 2017.

7.- Limitación de la velocidad en accesos metropolitanos y M-30��


8.- Red de aparcamientos intermodales en la corona metropolitana��

9.- Vías preferentes y priorización semafórica para autobuses EMT��

10.- Infraestructuras reservadas para transporte público

Actuaciones sobre el parque móvil de sectores clave con alto impacto en los patrones de movilidad en la calidad del aire (EMT, taxi, distribución urbana de mercancías y flota municipal y movilidad laboral). Fomento de la movilidad compartida

11.- Ampliación y renovación de la flota de la EMT: hacia una flota de bajas emisiones��

Adquisició i renovació d’autobusos baix emissius

Amb l’objectiu marcat per al 2020, l’adquisició d’autobusos es farà per a arribar a una flota 100% de baixes emissions combinant autobusos de Gas Natural Comprimit (GNC), Propulsió híbrida i elèctrics.

En el 2016 varen adquirir 200 nous vehicles (170 de GNC i 30 híbrids.

La renovació de la flota està planificada de la forma següent:

o! 250 autobusos en el 2017, majorment de GNC, amb 12 busos elèctrics i 18 minibusos elèctrics.

o! En el 2017, s’implanta la primera línia d’autobusos elèctrics recarregats en la via pública mitjançant el sistema d’inducció magnètica. La línia número 76, amb 6 autobusos.

o! 250 autobusos en 2018, amb aproximadament 15 vehicles elèctrics i la resta de GNC, tenint en compte la maduresa de la tecnologia.

o! 250 autobusos en 2019, incrementant gradualment la participació d’elèctrics, en unes 20 unitats anuals, amb la resta de GNC.

Construcció d’un Centre d’Operacions per a 300 autobusos elèctrics i amb panells solars.

Instal!lació d’una electrolinera en els voltants del Centre d’Operacions gestionada per l’EMT.

12.- Taxi: incentivos para transformación a vehículos de bajas emisiones

Convocatòria anual de subvencions municipals de vehicles amb etiqueta CERO o ECO, de la DGT; ajudes compatibles amb les concedides per altres administracions.

Supressió de la quota tributària d’autorització d’ús de nous models d’automòbils per a vehicles amb etiqueta CERO i ECO.

Eliminació gradual de vehicles diesel en el servei de taxi:

-! 01/01/2018. Data a partir de la qual només s’autoritzarà substitució de vehicles autotaxi per vehicles CERO o ECO.

-! 01/01/2018. Data a partir de la qual només podran prestar servei els vehicles autotaxi que siguin CERO o ECO.

Aquesta mesura deixa fora als vehicles eurotaxi per no existir una gama de vehicles disponible que funcioni per aquest servei.

13.- Optimización del servicio del taxi con criterios ambientales�

Entre d’altres mesures, es proposa crear parades de taxi exclusives per a vehicles elèctrics.


14.- Distribución urbana de mercancías: optimización de la gestión de las reservas de carga y descarga en la vía pública

15.- Distribución urbana de mercancías con vehículos de bajas emisiones

Condicions preferents d’accés i d’horaris en l’àrea central de zero emissions per a vehicles d’activitat comercial i distribució urbana amb distintiu CERO o ECO.

Exempció de taxa per a vehicles CERO i 50% descompte per a vehicles ECO.

Bonificacions fiscals sobre taxa de vehicles de tracció mecànica.

16.- Innovación y eficiencia en los procesos logísticos urbanos

17.- Renovación del parque circulante�

1) Impulsar i concertar línies d’ajuda per a la renovació de vehicles, especialment sbre autònoms, pymes i treballadors que utilitzin el vehicle privat com a instrument de treball.

2) Bonificació en la quota de vehicles de tracció mecànica

3) Monitorització de l’evolució

4) Impuls i participació en projectes i iniciatives dirigides a conèixer les emissions reals de diferents tipus de vehicles.

18.- Flotas de servicios municipales de bajas emisiones�

Objectiu 2020: categoria CERO o Eco en el 75% de la flota de vehicles (ciclomotor, motocicleta i turisme amb taxa màxima autoritzada inferior a 3.500 kg i 60% per turisme amb taxa màxima autoritzada superior a 3.500 kg.

Objectiu 2030: categoria CERO o Eco en el 90% de la flota de vehicles (ciclomotor, motocicleta i turisme amb taxa màxima autoritzada inferior a 3.500 kg i 80% per turisme amb taxa màxima autoritzada superior a 3.500 kg.

19.- Planes de movilidad laboral sostenible

20.- Red de recarga para vehículos eléctricos y suministro de combustibles alternativos

1) Promoció de creació d’una xarxa de punts de recàrrega d’oportunitat en espais d’accés públic.

2) Aconseguir un mínim de 15 estacions de recàrrega ràpida distribuïdes a la ciutat de forma homogènia però també amb major intensitat en punts claus.

3) Programa municipal 2018-2019 per al desenvolupament de punts de recàrrega vinculada per habitatge i empresa.

21.- Impulso a las iniciativas de movilidad compartida


ESTRATÈGIA PER A LA MOBILITAT ELÈCTRICA 2018-2024 A LA CIUTAT DE

BARCELONA El Govern municipal de Barcelona ha desenvolupat una Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona presentada al març de 2018.

ASPECTES CLAUS

“El Govern municipal estableix el full de ruta per avançar en el desplegament de l’electromobilitat a la ciutat �

El document preveu arribar al 80% de la flota municipal elèctrica i a 100 autobusos, 800 taxis, 24 mil turismes i 24 mil motocicletes elèctriques a l’any 2024 �

Per fer-ho es potenciaran mesures vinculades al marc regulatiu i a les polítiques públiques; a les flotes i la seva transformació industrial; a la gestió de la infraestructura de recàrrega i a les accions de comunicació i sensibilització.”

OBJECTIU DE L’ESTRATÈGIA

Figura 11.- Objectiu general de l’estratègia de mobilitat elèctrica. Font: Estratègia per a

la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona

ESTRUCTURA

Figura 12.- Estructura de l’estratègia de mobilitat elèctrica. Font: Estratègia per a la

Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona

TEORIA DEL CERCLE DE CONTROL, INFLUÈNCIA I PREOCUPACIÓ.

S’ha realitzat una anàlisi del pes de l’impacte ambiental que cada àrea de transport té sobre el territori (marcat en taronja com a percentatge en la figura) i s’identifica quina capacitat d’acció té l’autoritat de l’estratègia (en aquest cas, el Govern municipal) identificant tres tipus d’accions: control, per aquelles àrees que depenen exclusivament del Govern municipal; influència, quan són activitats de tipus públic a on té participació d’alguna forma; i preocupació, per aquelles àrees on no té cap control i les mesures han de ser encaminades a la incentivació i motivació.


Figura 13.- Avaluació del grau d’influència i pes ambiental dels diferents sectors. Font:

Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona

SITUACIÓ ACTUAL DE PARTIDA

Es presenten les dades generals sobre la mobilitat elèctrica a la ciutat de Barcelona que s’han pres com a referència per a elaborar l’estratègia, amb l’objectiu de poder fer una comparativa amb la situació d’Eivissa a l’hora de definir la seva pròpia.

Figura 14.- Infraestructura de recàrrega ràpida a Barcelona. Font: Estratègia per a la

Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona


Figura 15.- Vehicles i flotes a Barcelona. Font: Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica

2018-2024 a la ciutat de Barcelona

ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ESTRATÈGIA

Flota Municipal:

Les accions per a assolir els objectius marcats en la flota es basen en la definició de criteris ambientals en els plecs de contractació, directrius sobre la renovació de vehicles i recolzament intern als diferents equips de l’ajuntament.

Inclou estratègies per a promoure el vehicle elèctric en els treballadors de l’Ajuntament.

Transport públic:

En base a participació en projectes europeus

Es treballa seguint tres línies d‘acció diferenciades, en relació a la dimensió del vehicle a electrificar: el minibús o bus de barri, l‘autobús estàndard de 12metres i l‘autobús de 18metres. La situació actual no és la mateixa per cada una de les línies, cada una té unes barreres a superar que es troben amb nivells diferents. �

La tecnologia més madura és la corresponent a l‘autobús estàndard de 12metres. En aquest cas, el vehicle es troba en el mercat i la infraestructura de recàrrega és suficient amb l‘actual de cotxera. Per tant, s‘està treballant amb un pla d‘empresa per consolidar el mercat i invertir en nous vehicles i nova infraestructura de cotxera. Veure línia H16 de Barcelona.

En referència al bus de barri, s‘està treballant a partir del projecte de RIS3CAT. S‘espera doncs que la prova pilot per consolidar la tecnologia duri fins al 2020, moment a partir del qual caldrà implementar-la de manera regular.


Finalment, la línia de treball de l‘autobús de 18metres és la que es troba en un punt més crític. Per una banda, i en relació als vehicles, cal veure com evolucionen les bateries, la tecnologia referent a la infraestructura necessària s‘està estudiant a partir dels projectes ZeEUS, El!líptic i Assured.

Nota: el consum mitjà és de 2KWh/km per autobús

Taxis:

cal avaluar com funcionen els horaris i torns, els km que fan de mitjana i les possibilitats de càrrega ràpida i particular tb.

Actualment hi ha el problema que ja no hi ha disponible al mercat un model de vehicle que s’adapti al model d’explotació actual (és a dir, amb bateries majors a 40-60KWh).

Transport de mercaderies: distingeixen en 12 segments el transport de mercaderies segons el tipus de vehicle i el tipus d’ús (per exemple, mercaderies, serveis tècnics, etc.) i després avaluen la possibilitat de càrrega tant a l’inici-final, durant la jornada, els km que fan i, per tant, si hi ha tecnologia a l’abast (o quina està més desenvolupada).

Després d’aquesta anàlisi, es defineixen les estratègies. Entre d’altres:

Concretament, l‘Ajuntament de Barcelona està treballant en:

� Descomptes o exempcions de càrregues/peatges per congestió, �

� Accés a carrils prioritaris, per exemple carrils de bus-vao �

� Accés a zones de vianants, �

� i/o no restricció o més extensió horària en zones pacificades, �

� Aparcament gratuït, �

� Prioritat en punts de recàrrega públics. �

Transport privat: distingeix entre vehicles d’ús privat i sistemes compartits

Nota: El sistema de turismes compartits també es complementa satisfactòriament amb altres sistemes de transport com el servei de taxis o el lloguer convencional de vehicles (rent-a-car). Segons Avancar, els usuaris de programes per a compartir cotxe incrementen un 46% el volum dels seus desplaçaments en transport públic, un augment del 10% en viatges en bicicleta i un 26% els desplaçaments a peu.

Els sistemes de mobilitat compartida sembla que generen uns impactes positius sobre la mobilitat i la ciutat, com ara la influència en el comportament dels viatgers, ja que incrementa l‘oferta de mitjans de transport, incrementant la intermodalitat i afavorint l‘ús del transport públic i els desplaçament a peu. L‘usuari d‘aquests sistemes renuncia al cotxe en propietat, incrementant els desplaçament més sostenibles i racionalitzant l‘ús del cotxe i de la moto. Addicionalment, els sistemes de mobilitat compartida serveixen per donar un impuls als vehicles elèctrics, ja que ajuden a la seva familiarització i a l‘augment de la confiança. Actualment aquest tipus de servei es considera una alternativa molt interessant als sistemes actuals de transport, sobretot com una alternativa al vehicle privat.

Es desenvoluparan en primer lloc les mesures que siguin competència de l‘Ajuntament, i que permetin afrontar les barreres actuals durant la compra, l‘ús i la recàrrega del vehicle, és a dir, el cost, l‘autonomia i la infraestructura de recàrrega.

o! canvi de model de càrrega dels vehicles

o! mantenir i aconseguir més subvencions pels vehicles d‘energies alternatives; mitjançant el Pla Movalt.


o! promoure modificacions sobre l’impost de circulació ja que el reglament actual només permet bonificar com a màxim el 75% de l‘import

o! promoure i facilitar l‘ús de sistemes de mobilitat compartida per tal de promocionar i donar a conèixer el vehicle elèctric.

o! A nivell d’infraestructura de recàrrega, es treballaran en diferents punts. Per una banda, és cert que la infraestructura de recàrrega per a motocicletes està força estesa a la ciutat (150 punts actuals), però s‘estudiaran models econòmics més lleugers ja que actualment s‘utilitza el mateix sistema que pels turismes. Es potenciaran els punts de recàrrega en aparcaments públics en línia amb les consideracions del Pla d‘Acció Municipal, que pretén disposar de 500 punts de recàrrega en aparcaments públics a finals del present mandat.

o! Referent a la infraestructura d’emergència, l‘estratègia també treballarà per assolir els compromisos del Pla d‘Acció Municipal, que consisteixen en duplicar els 20 punts de recàrrega ràpida en via pública actuals. Amb 40 punts de recàrrega ràpida es cobrirà un punt de recàrrega a menys d‘1km de qualsevol persona.

o! Pel que fa a la infraestructura d’oportunitat, es durà a terme una estratègia de promoció i regulació.

o! Finalment, es treballarà per potenciar la infraestructura vinculada. De manera global per aquest cas es treballarà per potenciar més punts de recàrrega per places de pàrquings dels que insta la instrucció tècnica complementària (ITC) BT 52: "Instal!lacions amb fins especials. Infraestructura per a recàrrega de vehicles elèctrics ", que va entrar en vigor a finals del 2014 dins el Reial Decret 1053/2014.

PLAN INTEGRAL DE MOVILIDAD ELÉCTRICA EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA

DEL PAÍS VASCO En aquest pla es contempla la matriculació de 4.800 vehicles elèctrics i una xarxa de 35 punts de recàrrega d’alta potència a Euskadi.

El Pla pretén impulsar la mobilitat elèctrica de forma coordinada amb els agents públics i privats, així com estimular la seva contribució al desenvolupament socioeconòmic del territori i la generació de coneixement.

El pla recull un diagnòstic de l’estat de la mobilitat elèctrica a Euskadi i concreta un pla d’acció amb 63 iniciatives que afecten a particulars, empreses i administracions públiques. El Govern Basc es compromet a dur a terme l’ extensió d’aquest pla fins al 2030.

Els principals objectius del pla són:

§! Avanç cap a una mobilitat més sostenible a Euskadi mitjançant un augment de la demanda i ús de mitjans de transport elèctric

§! Impulsar el desenvolupament de l’economia i coneixement local aprofitant les necessitats de productes, serveis, innovació i recursos que planteja la implantació del vehicle elèctric a nivell internacional.


Destaquen aquestes accions del pla en relació a les següents àrees:

Conscienciació

-! Inversió de 380.000 € en campanyes de difusió i conscienciació en relació a la mobilitat elèctrica

-! Pla de comunicació per a incentivar l'ús el vehicle elèctric

-! Elaboració de material didàctic per centres educatius

-! Jornades d'intercanvi d'experiències en relació a la mobilitat elèctrica a diferents regions

Coneixement i Transformació Industrial

-! Formació contínua per les persones treballadores del sector tradicional de l'automòbil

-! Formació específica per agents clau en el desevolupament de la mobilitat elèctrica: Concessionaris, Instal!ladors elèctrics de punts de recàrrega mitjançant les Associacions Empresarials, Administradors de Finques per a inforamció sobre les línes de finançament per a la instal!lació de punts de recàrrega privats, formació sobre mobilitat elèctrica per Autoescoles

Incentius

-! Recolzament del sector públic i privat en relació a les accions per a la promoció de la mobilitat elèctrica, amb un pressupost total del pla de 500.000 € (sector públic i privat)

Vehicles

-! Bicicletes de pedaleig assistit

-! Vehicles endollables (vehicles elèctrics (BEB), híbrids (PHEB) i Range Extended Electric Vehicle REEV))

-! Tren, Metre i Tramvia

-! Altres transports urbans (per cable i vertical)

Infraestructura

-! Ajudes per al desenvolupament de les infraestructures de recàrrega: xarxa regional de recàrrega d'accés públic i per a la instal!lació d'infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric de recàrrega vinculada.

-! Mesures per a l'electrificació del transport públic, especialment en relació als autobusos.

En definitiva, el pla té l’objectiu de crear un entorn favorable per a l’adopció de la mobilitat elèctrica per la societat i empreses, mitjançant el exemple propi, la formació, la promoció i la sensibilització, tot emmarcat amb la lluita contra el canvi climàtic, mitjançant la reducció del consum energètic i les emissions d’efecte hivernacle.


LA MOBILITAT ELÈCTRICA AL MÓN

LA MOBILITAT ELÈCTRICA PER PAÏSOS A continuació es plasmen algunes figures de l’estat d’implantació de la mobilitat elèctrica per països. Les dades han estat extretes de diferents documents que estan ressenyats sota de cada figura.

Nombre de vehicles elèctrics i híbrids per països

De l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia, en la seu programa sobre mobilitat elèctrica, l’Hybrid and Electric Vehicle Technology Collaboration Program (HEV TCP), podem extreure dades sobre l’evolució de la penetració de la mobilitat elèctrica per païssos

Figura 16.- Nombre de vehicles elèctrics i híbrids per països. Font: “Hibrid and Electric

Vehicles. The Electric Drive Chauffeurs”. www.ieahev.org

Del document Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona, és rellevant el gràfic que mostra la quota de mercat dels vehicles elèctrics entre la població. Destaca Noruega on arriba quasi al 35% i configura el país amb major


número de vehicles per habitant. Noruega compta amb una mitjana de 24 vehicles elèctrics per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya el rati és de 0,22.

Figura 17.- Quota de mercat dels vehicles elèctrics per països. Font: “Estratègia per a la

Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona”, d’EAFO 2017

Punts de recàrrega i noves matriculacions a Europa

El document Netherlands – Highlights 2016 – Electric transport in the Netherlands RVO, mostra una imatge il!lustrativa amb el nombre de carregadors i noves matriculacions de vehicles elèctrics en 2016.

Figura 18.- Benchmarking de la mobilitat elèctrica a Europa. Font: Netherlands –

Highlights 2016 – Electric transport in the Netherlands RVO

Incentius a la mobilitat elèctrica

Del document Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona, recollim l’anàlisi que han realitzat sobre els diferents incentius per ciutats de promoció del vehicle elèctric: incentius directes, incentius indirectes i incentius associats a la infraestructura de recàrrega.


Figura 19.- Incentius directes en ciutats europees de referència. Font: “Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona”, d’I-CVUE

Figura 20.- Incentius indirectes en ciutats europees de referència. Font: “Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona”, d’I-CVUE

Figura 21.- Incentius associats a la infraestructura de recàrrega en ciutats europees de referència. Font: “Estratègia per a la Mobilitat Elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona”, d’I-CVUE


ELS CASOS DE MAJOR ÈXIT: NORUEGA I HOLANDA

Noruega: polítiques de promoció del vehicle elèctric

Del document “Norway – EVS30 Norwegian EV policy paper” es poden extreure dades interessants sobre l’evolució normativa del país en relació a la mobilitat elèctrica des de 1990. La taula següent n’és el resum extret del document.

Figura 22.- Desenvolupament d’incentius per a la mobilitat elèctrica a Noruega. Font:

“Norway – EVS30 Norwegian EV policy paper” de Norwegian EV Association

Del mateix document, mostrem aquí l’estudi realitzat amb la població sobre els motius que el porten a canviar a la mobilitat elèctrica. És un punt de vista interessant i que no em trobat en cap altre dels documents estudiats.

Figura 23.- Els incentius més importants per als conductors de VE. Pregunta: Selecciona els 3 incentius més importants. Font: “Norway – EVS30 Norwegian EV policy paper” de

Norwegian EV owners survey 2017

Holanda: Bones pràctiques

Del document Netherlands – Highlights 2016 – Electric transport in the Netherlands RVO, destaquem la mirada transversal que fan de la mobilitat elèctrica. En parlar d’aquest sector, ho fan tenint en compte tots els aspectes següents:

#! The Netherlands as a business location and exporting country

A nivell de país, s’han plantejat estratègies de desenvolupament d’un mercat innovador per a convertir-se en un referent de desenvolupament tecnològic en mobilitat elèctrica i crear nous llocs de treball.


#! Regional incentives

De cara al desenvolupament de la mobilitat a nivell de país, tenen en compte i promocionen les propostes d’incentius que desenvolupa cada regió i ho posen en comú.

#! Firsts and noteworthy achievements

Abanderen l’aposta per noves propostes tecnològiques

#! Dutch student teams conquer the world

Promocionen concursos entre els estudiants en el desenvolupament de vehicles elèctrics

#! Financial incentives

A nivell estatals han desenvolupat un conjunt de mesures fiscals a les que han d’afegir-se subvencions directes en algunes ciutats del país.

Per tant, tots els habitants d’Holanda comparteixen les mateixes bonificacions fiscals per a vehicles elèctrics.

#! Green Deals

Acords de govern per al desenvolupament de la mobilitat elèctrica i per al desenvolupament sostenible.

#! Formula E-Team

La Formula E-Team és un partenariat públic-privat entre el sector econòmic, els centres d’investigació i el govern. La Formula E-Team assegura que l’electromobilitat continua desenvolupant-se a Holanda, manté el ritme de desenvolupament a l’estranger i capta oportunitats per al desenvolupament sostenible.

#! Communication, research and publications

Recull de tots els documents de promoció i anàlisi de la mobilitat elèctrica.


ORGANISMES CREATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA MOBILITAT ELÈCTRICA

Es presenten a continuació diferents plataformes, entitats i organismes que tenen en comú la finalitat de fomentar la implantació del vehicle elèctric ajuntant el sector públic i privat per a fer front comú davant del repte del canvi de mobilitat.

Presentem primer les plataformes amb caire internacional o nacional, com HEV TCP, a nivell mundial; AVERE, a nivell Euroeu i AEDIVE i Move2Future, estatals.

Presentem després, dues plataformes públic-privades creades en una regió específica (la ciutat de Barcelona i les Illes Canàries) com a exemples de plataformes que podrien servir de referència per a la creació d’una pròpia a la illa d’Eivissa.

TECHNOLOGY COLLABORATION PROGRAMME HYBRID AND ELECTRIC VEHICLES

(HEV TCP) DE L’AGÈNCIA INTERNACIONAL DE L’ENERGIA Aquesta és l’entitat internacional que treballa per a promoure i fer seguiment del desenvolupament de la mobilitat elèctrica i híbrida a nivell mundial. Destaca la publicació anual “Hybrid and Electric Vehicles. The Electric Drive Chauffeurs”, del 2017, que fa un recull exhaustiu de l’estat de l’art i desenvolupament mundial d’aquesta tecnologia.

AVERE THE EUROPEAN ASSOCIATION FOR ELECTROMOBILITY Aquesta és l’associació Europea per a l’electromobilitat.

Les seves tasques principals són les de realitzar jornades sobre electromobilitat i participar en projectes d’investigació i desenvolupament.

Espanya n’és membre de la mà d’AEDIVE.

AEDIVE ASOCIACIÓN EMPRESARIAL PARA EL DESARROLLO E IMPULSO DEL

VEHÍCULO ELÉCTRICO Associació creada en 2010, Agrupació d’Empreses Innovadores que engloba tota la cadena de valor del vehicle elèctric. Hi pertanyen fabricants i distribuïdors de vehicles elèctrics i de punts de recàrrega de diversa tipologia, gestors de càrrega, empreses comercialitzadores, indústria auxiliar i components, empreses de rentin i Leasing, enginyeries, gestories i consultories, empreses de software i hardware, operadors de transport, centres tecnològics, universitats i usuaris finals professionals (flotes).

Representa Espanya en l’associació AVERE i participa de Move2Future.

MOVE2FUTURE PLATAFORMA TECNOLÓGICA ESPAÑOLA DE AUTOMOCIÓN Y

DE MOVILIDAD Aquesta és la plataforma general de l’automoció i mobilitat que treballa tots els temes relacionats amb aquest sector. Destaca que té un grup de treball específic per al desenvolupament de la mobilitat elèctrica GT1 – Electrificación del vehículo, energia y recursos, a on AEDIVE té representació.


LIVE A LA CIUTAT DE BARCELONA La Plataforma LIVE és una plataforma públic–privada oberta a totes les entitats relacionades amb la mobilitat sostenible, fonamentalment vehicles elèctrics i de gas natural, amb l'objectiu compartit de desenvolupar projectes, polítiques estratègiques, nous models de negoci, i crear xarxa de coneixement.

Objectius de la plataforma

� Incrementar el posicionament estratègic de Barcelona, la seva àrea metropolitana i de Catalunya com a centre d’excel!lència internacional en el sector de la mobilitat sostenible.��

� Nexe entre las diferents iniciatives públiques (Barcelona, Àrea Metropolitana, Catalunya), així com compartir experiències i necessitats entre el sector públic i el privat.

� Donar suport al sector privat per tal d‘afavorir la implantació de projectes estratègics locals i internacionals, dotar d‘eines de promoció i respondre a les necessitats i els interessos del sector.

Activitats realitzades

Entitats membres

MEMBRES

DIRECTORS


MEMBRES

COL!LABORADORS

ENTITATS

VINCULADES

PLATAFORMA PARA EL DESARROLLO DEL VEHÍCULO ELÉCTRICO EN CANARIAS La Plataforma para el Desarrollo del Vehículo Eléctrico en Canarias, és una iniciativa de la Consejería de Economía, Industria, Comercio y Conocimiento del Gobierno de Canarias pretén ser un punt de trobada per a totes les entitats relacionades amb el transport baix en carboni, fonamentalment vehicles elèctrics, amb l’objectiu de minimitzar al màxim les barreres existents i potenciar els avantatges del vehicle elèctric, generar demanda en la societat mitjançant la promoció i la divulgació de la mobilitat elèctrica, adaptar els sector de l’energia, de l’automoció, de les tecnologies de la informació i la comunicació, i dels nous sectors emergents al voltant del vehicle elèctric, establir les sinèrgies necessàries entre el modes de transport eficient i el VE, i assegurar el desenvolupament sostenible del vehicle elèctric a Canàries.

Objectius de la plataforma

•! Establecimiento de la estrategia para la óptima implantación del vehículo eléctrico a corto y medio plazo

•! Potenciación del desarrollo en la región de Canarias del vehículo eléctrico e impulso de los sectores relacionados con el mismo, fomentando la cooperación intersectorial (administraciones, fabricantes, distribuidores, gestores de carga, etc.)

•! Divulgación y sensibilización sobre el uso del vehículo eléctrico y sus ventajas

•! Realización de estudios y publicaciones sobre el vehículo eléctrico que faciliten a la sociedad canaria la información necesaria para la toma de decisiones en su implantación.

•! Colaboración con empresas locales que desarrollen actividades relacionadas con la comercialización, investigación y desarrollo, industria auxiliar o fabricación relacionada con la movilidad 100% eléctrica.

•! Información sobre los procesos de incorporación de tecnologías e innovación del vehículo eléctrico.

•! Difusión de experiencias exitosas que puedan servir como guía a futuras acciones y actuaciones en Canarias.

Figura 24.- Objectius de la Plataforma para el Desarrollo del Vehículo Eléctrico en Canarias. Font: www.ve.renovae.org

Entitats vinculades a la plataforma


ANNEX 1. REFERÈNCIES I LINKS

Plataformes

§! LIVE a la ciutat de Barcelona

§! Plataforma para el Desarrollo del Vehículo Eléctrico en Canarias

§! AEDIVE Asociación Empresarial para el Desarrollo e Impulso del Vehículo Eléctrico

§! Move2future Plataforma Tecnológica Española de Automoción y de Movilidad

§! Avere The European Association for Electromobility

§! Technology Collaboration Programme Hybrid and Electric Vehicles (HEV TCP) de l’Agència Internacional de l’Energia

§! Smart Island. Mobility

Noruega, país d’èxit de la mobilitat elèctrica

"! Article d’Endesa Vehículo Eléctrico sobre la mobilitat elèctrica a Noruega

"! Charging infrastructure experiences in Norway - the worlds most advanced EV market

"! Put a price on carbon to fund EV incentives – Norwegian EV policy success

Holanda, país d’èxit de la mobilitat elèctrica

"! Electromobility in the Netherlands Highlights 2015

"! Electric transport in the Netherlands 2016 highlights

Suècia

"! Article d’Endesa Vehículo Eléctrico sobre una carretera elèctrica construïda a Suècia

Ciudad de Madrid

"! Versió complert del Plan de Calidad del Aire i Cambio Climático. Ciudad de Madrid

"! Article d’Endesa Vehículo Eléctrico sobre vehicles elèctrics per a compartir – Model de Madrid

Ciutat de Barcelona

"! Estratègia per la mobilitat elèctrica 2018-2024 a la ciutat de Barcelona

"! Article de Sostenible del compromís de l’ajuntament de tenir una flota de 100 busos elèctrics en 6 anys a Barcelona

"! https://www.ara.cat/societat/autobusos-electrics-Barcelona-tmb_0_1654634664.html

"! https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa/tmb-compra-7-autobusos-electrics-articulats-amb-carrega-rapida-pantograf

"! Irizar: empresa basca de producció de vehicles elèctrics

"! http://sostenible.cat/noticia/ja-ha-arribat-a-barcelona-el-primer-autobus-articulat-100-electric-dirizar

Riera de Caldes

"! Projecte de promoció de la mobilitat elèctrica a la Riera de Caldes


Catalunya

"! Pla Estratègic per al Desplegament d’Infraestructura de Recàrrega per al Vehicle Elèctric a Catalunya

Canarias

"! Estudio para la Implantación del Vehículo Eléctrico en Canarias

Govern Balear

"! Convocades ajudes d’1,9 milions d’euros per a punts de recàrrega de vehicles elèctrics

"! MELIB

"! Convocatòria de subvencions per a actuacions de suport a la mobilitat eficient i sostenible (Programa MOVES)

País Basc

"! Plan Integral de la Movilidad Eléctrica en la Comunidad Atuónoma del País Vasco

Estat Espanyol

"! Plan MOVALT vehículos

"! Plan MOVALT infraestructura

"! Plan MOVES Plan MOVES. Incentivos a la movilidad eficiente y sostenible


ANNEX 2. LLEI 10/2019, DE 22 DE FEBRER, DE CANVI CLIMÀTIC I TRANSICIÓ ENERGÈTICA

A continuació s’inclou la transcripció literal dels articles extracte de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica del Govern Balear, en matèria de mobilitat elèctrica. Aquests apartats es troben dins del Títol V, Polítiques de Mobilitat Sostenible i, dins d’aquest, el Capítol II Mobilitat lliure d’emissions.

Article 63. Lloguer, adquisició i altres formes de tinença de vehicles lliures d’emissions

1. Les administracions públiques i les empreses estan obligades, a l’hora de renovar les flotes respectives, a substituir progressivament els seus vehicles de combustió interna per vehicles lliures d’emissions.

2. Les empreses de lloguer de vehicles, com també les grans i mitjanes empreses que substitueixin anualment més del 30% dels seus vehicles, a l’hora de renovar les seves flotes, han de complir els percentatges mínims d’adquisició de vehicles lliures d’emissions establerts en l’annex d’aquesta llei. Aquest annex pot ser modificat pel Govern mitjançant decret, amb l’informe previ del Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic.

3. La regla anterior és aplicable a empreses amb activitat econòmica i amb flota de vehicles a les Illes Balears, i només respecte de cotxes, motocicletes i ciclomotors.

4. Les empreses a que fa referència l’apartat 2 d’aquest article han de comunicar a l’administració la informació necessària per a la verificació del compliment de l’obligació de renovació progressiva de les seves flotes. Així mateix, estan obligades a identificar totes les unitats de que disposin i a indicar si aquestes estan lliures d’emissions.

Article 64. Infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics

1. Les administracions publiques de les Illes Balears han de planificar i implantar una xarxa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics adequada i suficient per al compliment dels objectius fixats en aquesta llei. Així mateix, s’ha de planificar el desenvolupament d’una xarxa de punts de repostatge de combustibles alternatius d’origen no fòssil, la combustió dels quals no produeixi emissions de gasos amb efecte hivernacle.


2. A aquest efecte també han de fomentar la implantació de punts de recàrrega elèctrica en el sector privat.

3. El desplegament de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics ha de tenir en compte la capacitat de la xarxa de distribució, que s’ha de reforçar progressivament per permetre el compliment de l’apartat 1 d’aquest article.

4. Es crea el sistema públic de gestió de recàrregues per a vehicle elèctric a les Illes Balears (MELIB), que ha de ser gestionat per l’Institut Balear de l’Energia i s’ha de regular reglamentàriament.

Article 65. Reserva d’aparcament

1. Les administracions públiques de les Illes Balears han de reservar places per a ús exclusiu de vehicles lliures d’emissions en les vies públiques i en els aparcaments públics de la seva titularitat, qualsevol que en sigui la forma de gestió.

2. Les administracions titulars del servei públic d’aparcament han d’instar, si escau, mesures oportunes perquè l’empresa concessionària s’ adapti a l’obligació establerta en l’apartat anterior.

3. Els aparcaments privats d’ús públic vinculats a una activitat econòmica, quan disposin de més de 40 places, han de reservar per a ús exclusiu de vehicles lliures d’emissions un percentatge de places no inferior al 2%, que s’ha d’incrementar progressivament en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Article 66. Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en aparcaments

1. Tots els aparcaments d’edificis no residencials amb més de 40 places d’estacionament han de disposar almenys d’un punt de recàrrega de vehicle elèctric per cada 40 places.

Els aparcaments a edificis no residencials de nova construcció o on es realitzi una reforma integral i amb més de 10 places d’estacionament, han de disposar d’almenys un punt de recàrrega de vehicle elèctric, i, a més de complir amb el requisit del paràgraf anterior, hauran de preveure la infraestructura necessària que possibiliti la instal!lació futura d’un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per cada 5 places.

2. Els titulars o gestors d’aparcaments col!lectius d’ús residencial, per a les instal!lacions en que sigui tècnicament i econòmicament viable, han de posar a disposició dels usuaris un punt de recàrrega de vehicle elèctric. Això no obstant, d’acord amb l’article 3 de la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l’eficiència energètica dels edificis, les persones propietàries de les places d’aparcament poden instal!lar punts de recàrrega de vehicle elèctric per a us privat, si n’assumeixen el cost i ho comuniquen prèviament a la comunitat de propietaris, la qual no s’hi pot oposar.

3. Poden establir-se mesures de foment per a la instal!lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric en l’àmbit residencial, així com per a l’adequació de les instal!lacions elèctriques d’aparcaments previs a l’entrada en vigor del Reial Decret 1053/2014.

Article 67. Vehicles de combustió interna

1. En el marc de la planificació estatal dirigida al compliment de tractats i acords internacionals subscrits en la matèria, les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè l’any 2050 la totalitat dels vehicles de motor que circulin per les xarxes viàries de les Illes Balears siguin lliures d’emissions.

2. Per a la consecució de l’objectiu establert en l’apartat anterior, el Govern de les Illes Balears, mitjançant un decret, pot limitar en el territori de la comunitat autònoma l’entrada i la circulació de vehicles susceptibles de produir emissions que


superin els valors límit de qualitat de l’aire fixats en el marc de la legislació estatal sobre qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. Es poden establir excepcions amb relació als vehicles de servei públic i a aquells que s’hagin de fer servir a esdeveniments de caràcter especial sotmesos a autorització administrativa.

3. Els municipis en els quals hi hagi àrees en que se superin els valors límit de qualitat de l’aire fixats han d’establir restriccions de circulació a vehicles en funció de les seves emissions.

benchmarking de la mobilitat elèctrica vdef€¦ ·...

Documents