1. 1. Laura Garca Herrando
2. 2. MORFOLOGIAMesura uns 25 cm d'alada i 50 cm des del cap fins al principi de la cua, que mesura mes o menys 30cm. Un exemplar adult pesa al voltant d'1,5 kg. El seu cap s petit, te un musell agut, un cos prim, potes curtes encara que ms llargues que altres mustlids i el seu pelatge es esps i suau de color marr fosc en gaireb tot el cos, excepte a la gola i el ventre, que sn d'un color crema groguenc. t un total de 38 dentsPETJADA DUNA MARTA
3. 3. MORTALITATEn captivitat viuen fins a 18 anys, mentre que en la seva vida silvestre amb prou feines supera els quatre anys. Arriben a la maduresa sexual als dos anys. Les seves cries solen nixer al mar o abril, desprs d'un perode de gestaci del voltant d'un mes. El seu pes en nixer s d'aproximadament 30 g.En el seu cau de part, la femella cria sola. Fins al mes i mig, les cries s'alimenten exclusivament de llet materna. De creixement rpid, des de la sisena setmana comencen a moure per l'entrada del refugi, per sense allunyar-se encara.
4. 4. ECOLOGIA Viuen ambients forestals, preferentment boscos de conferes de muntanya, per tamb boscos caducifolis. Tolera la presncia humana, sempre que no modifiqui gaire el seu hbitat. Viu en el ms profund del bosc, apartats del medi hum, pot recrrer tot el seu territori en una sola nit. Tamb pot adaptar-se a la vida des del nivell del mar, fins als 1.700 m.
5. 5. ALIMENTACI S'alimenten: o o o o o oPetits mamfers Petites aus Insectes Granotes. Alguns fruits Ous d'ocells.
6. 6. REPRODUCCI La marta entra en zel entre els mesos de juny i agost, aquest perode dura aproximadament 15 dies. En aquest lapse de temps s'observa ms moviment dins dels territoris, diversos mascles s'ajunten per disputar-se a la femella. El mascle vencedor, juga i lluita amb la femella, i desprs de la fecundaci, l'abandona. La femella fecunda els espermatozoides fins al mes de gener i el seu perode de gestaci dura 9 setmanes. Pot tenir fins a 7 cries, per normalment neixen entre 2 i 4, les quals neixen entre mar i maig.
7. 7. AMENACES Lesseves principals amenaces sn la caa no sostenible, l'enverinament accidental i la prdua i fragmentaci dels seus hbitats forestals. A ms, s una espcie encara perseguida per la seva pell en alguns pasos, tot i estar-hi, en teoria, protegida.
8. 8. MOBILITAT Sem arborcola, es desplaa perfectament tant per terra com per les capades dels arbres, grimpant amb agilitat, saltant de l'un a l'altre i baixant pels troncs de cap per avall. Els seus caus solen ser forats d'arbres o nius d'esquirols o d'ocells grans, si b tamb es pot retirar a dormir entre unes roques. s bsicament crepuscular i nocturna, per a l'estiu i al principi de la tardor, tamb se la pot veure activa durant el dia.
9. 9. DISTRIBUCI GEOGRFICA Es distribueix per gaireb tot el continent europeu des d'Escandinvia fins a algunes illes del Mediterrani i fins a l'sia menor aix com fins al nord de les illes britniques. Troba el lmit meridional de la seva rea de distribuci a la pennsula ibrica, on nicament apareix en una franja que va des del nord de Portugal fins al nord de la provncia de Lleida.
10. 10. VDEO