La màquina del temps

Categoria: tercer cicle de Primària.

Un dia, en Joan va anar amb el col·legi al museu dels invents. La sala

que més els va agradar va ser la de les màquines. Allà n’hi havia moltes,

però la favorita dels alumnes era la dels temps. Com els agradava tant, la

mestra els va demanar que fessin una redacció que digués on els agradaria

anar. Al guanyador el deixarien viatjar a l’invent que ells triassin..

En Joan va escriure que el seu lloc preferit per anar era a l'era dels

dinosaures, perquè volia saber com s’havien extingit. L’endemà varen anar

museu i en Joan va guanyar el concurs, així que el varen deixar anar a la

seva època favorita. Quan va entrar a la màquina, amb un professor, varen

posar la data indicada i varen començar el viatge. Mentres tant, en Joan

pensava que era el millor dia de la seva vida.

En arribar, en Joan quasi es desmaia, perquè va veure una gran

bèstia per la finestra. Varen esperar una estona perquè s’allunyés. Quan per

fi varen sortir, varen explorar fins que començà a ploure molt fort, el que va

impedir que tornassin a la màquina. Varen seguir caminant cap a on els

semblava correcte, ja que no recordaven per on havien vingut... S’havien

perdut!

Enmig de la nit es varen trobar amb un Tiranosaure Rex. El professor

li va dir a en Joan que no fes renou ni moviments bruscos, però en Joan no

ho va poder suportar i ho va fer. Varen començar a córrer perquè el

dinosaure els va descobrir. No pararen fins arribar a un llac, ells pensaven

que ja no els perseguia, però quan varen veure el seu reflex a l’aigua el

tornaren a veure.

Així que seguiren corrent. En Joan es va cansar, per això el professor

va mirar per tot arreu i va trobar una cova. Allà es varen trobar amb un home

de les cavernes. En Joan es va impressionar molt en veure-ho; en canvi, el

professor es va emocionar, perquè ell ja havia viatjat unes quantes vegades

per trobar un cavernícola, aquest era el somni de la seva vida.

Igual que en Joan, el cavernícola també es va impressionar en

veure’ls, per aquesta raó va començar a examinar-los. Quan va acabar, els

va donar una abraçada, segurament perquè no volia estar sol. En Joan i el

professor es varen quedar amb la mateixa ara que teniu vosaltres ara,

perquè no sabien per què els abraçava.

Desprès els va convidar a beure aigua, ja que en aquell temps no hi

havia te. Com no sabien què dir perquè ni entenien ni parlaven el seu idioma,

la situació es va posar incòmoda. Per això en Joan i el professor varen

intentar sortir d’aquella cova, però no varen poder perquè el cavernícola va

començar a seguir-los perquè no volia estar sol. De totes manere,s varen

aconseguir sortir-ne, però encara no sabien on era la màquina, seguien

perduts i cada vegada més espantats. Varen seguir caminant tota la nit fins

arribar a un lloc perfecte per dormir.

L’endemà varen veure un altre dinosaure. No es varen espantar

perquè era herbívor i varen seguir caminant tranquil·lament. Una estona

desprès trobaren les petjades que varen deixar. Les varen seguir i d’aquesta

manera van aconseguir arribar a la màquina. Varen entrar en ella, varen

posar la data actual i viatjaren al present.

Quan varen baixar de l’invent un munt de gent estava esperant la seva

arribada. Encara que el professor no va poder portar el cavernícola, varen

creure les seves paraules i aquesta notícia va ser la portada dels diaris.

Quant a Joan, el varen felicitar tots els seus amics, perquè ells també volien

anar al passat o al futur.

Així en Joan va complir el seu somni: viatjar al passat i veure

un home de les cavernes i dos dinosaures.

Sofía Scrimni Pelle.

6è primària CEIP Son Quint.