la granadella garrigues

LA GRANADELLA Garrigues

Memòria i normativa específica

NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DE PONENT Aprovació provisional Desembre 2014

Normes de planejament urbanístic. Municipis de Ponent Servei de Planificació Urbanística. Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme

Normes de planejament urbanístic. Municipis de Ponent

Granadella

GARRIGUES

_INFORMACIÓ Territori El terme municipal es troba al sud de les Garrigues, limitant amb la Ribera d’Ebre i el Segrià, i té una superfície de 89 km2. Per la seva situació geogràfica limita al nord amb el municipi de Granyena de les Garrigues, a nord-est amb el Soleràs, a l’est amb els Torms i Bellaguarda, al sud amb Bovera i Flix, al oest amb Llardecans i al nord-oest amb Torrebesses. El municipi forma part de la plana central inclinada suaument a NO i està solcat per diverses valls. Pràcticament paral·lel a aquesta plana i a la vessant nord–est del nucli trobem el Serrat de Tarroja, el Serrat de les Rotes, entremig les Planes dels Aranyons, tancant pel NO el Serrall de les Torres i al nord del municipi, finalment, conclou amb la Serra del Mas de l’Estopar. El nucli de la Granadella es troba entre el Serrall delimitat per la Vall Major i la barraca del Coll de Bovera. Respecte tot el municipi, el nucli es situa al sud-est, en la zona més planera amb una altimetria de 525 m. L’ús principal del sòl és el de conreu, majoritàriament de secà i també en una proporció elevada els sòls forestals. La carretera C-242 (de Fraga a Reus per Ulldemolins i la Granadella) travessa el territori de NW a SE i s'encreua a la vila de la Granadella amb la C-233 de Flix a Bellpuig (en direcció SW-NE). Un camí veïnal porta a Llardecans. Població, economia i habitatge D’acord amb dades de l’lnstitut d’Estadística de Catalunya de l’any 2008, La Granadella té una població 758 habitants, distribuïts en 287 llars, de la qual un 31,1% supera els 65 anys i una taxa negativa de creixement de la població negatiu del -4 per mil habitants en el quinquenni 1996-2001.


La població activa és del 71,4% en els homes i el 28,6 % en les dones i l’activitat principal de la població és, el sector serveis (42,3%), tot seguit de l’agricultura (26%), la construcció (16,4%) i la indústria (15,3%). La meitat del territori és ocupada pels conreus, tots de secà (oliveres, ametllers i cereals) i en règim d'explotació directa. La ramaderia (oví i porcí) és poc important. Hi ha una cooperativa que elabora oli amb denominació d'origen, dues fàbriques esclofolladores d'ametlles i una empresa d'embalatge de fruites. Pel que fa a les dades d’habitatge, l’any 2006 es van iniciar 7 habitatges i se’n van acabar 5; i l’any 2007 se’n van iniciar 3 i se’n van acabar 15. El nombre total d’habitatges del municipi és de 435 unitats distribuïts en 287 principals, 92 de secundaris i 56 (13%) de vacants . El 90,2% dels habitatges principals són de propietat i el 33,8% tenen més de 120m2 de superfície. Morfologia urbana El poble i cap administratiu de la Granadella és l’únic nucli de població agrupada del municipi. Actualment la majoria de la població viu concentrada en aquest nucli urbà amb una superfície de 25,25 ha. Com aspecte morfològic més rellevant cal assenyalar que l’estructura d’aquest nucli es va formar a l’època medieval sobre una suau carena sota un turó planell. Al punt més alt s’emplaçava el Castell annexa als actuals dipòsits, i en una posició més baixa i actualment central, a la plaça de la Vila es situa l’Església Parroquial. La part més antiga del nucli es situa a l’extrem més elevat, a nord-oest, baixant fins a la plaça de la Vila. Les construccions dels creixements posteriors han anat assentant-se a l’entorn de la plaça (punt on s’encreuen els carrers que descendeixen del casc més antic amb la resta de carrers i camins) prolongant-se al llarg del carrer de la Pobla. Els creixements més recents es situen als extrems. En aquest sentit, es fonamental mantenir el model tipològic compacte i estudiar el nucli respectant la seva morfologia primogènita per tal de preservar les característiques espacials d’aquest. La tipologia edificatòria dins el nucli i en el primer raval es basa en les cases de cos, entre mitgeres i alineades a carrer, on aquestes tenen unes profunditats i alçades que van variant però que defineixen amb claredat els carrers i la morfologia del nucli. Aquest nucli compacte s’adapta geogràficament assolint diversos desnivells que en configuren una imatge particular. Els edificis es van alineant al carrer de forma compacta, configurant carrers irregulars i molt estrets que en alguns punts no permeten el pas de vehicles. Com a tret característic cal assenyalar la disposició paral·lela a carrer dels careners de les cobertes, la majoria de teula ceràmica. Les façanes conformen un ritme repetitiu al llarg dels límits de carrers, marcat per les obertures rectangulars. Pel que fa a les alçades predominen les tres plantes més sotacoberta. Assenyalar que moltes de les edificacions de nucli antic de la Granadella esta en mal estat de conservació o en ruïna. Es defineix fàcilment el límit urbà del no urbanitzable. Planejament vigent Estat actual Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya, a l’àmbit de Ponent, aprovades definitivament el 19 d’abril de 2010 i publicades al DOGC 5627 de 12 de maig de 2010. Anteriorment a l’aprovació d’aquestes normes, el municipi no disposava de planejament general executiu.


Planejament territorial El Pla territorial de les Comarques de Ponent, aprovat definitivament el 24 juny de 2007, defineix la Granadella com a polaritat subcomarcal del subsistema Garrigues Altes i preveu l’estratègia de desenvolupament de creixement potenciat del municipi per a la polaritat subcomarcal que representa Granadella. L’estratègia de creixement potenciat s’assigna a aquells assentaments que conformen les polaritats regionals, comarcals i subcomarcals, que han assolit una significació urbana remarcable, i que tenen un pes demogràfic rellevant dins de l’àmbit, que gaudeixen d’unes condicions excel·lents d’accessibilitat i connectivitat en el territori i que disposen de prou sòl amb aptitud per absorbir aquest creixement d’una manera sostenible. La seva dimensió urbana és de mitjana alta (de 2.000 a més de 6.000 habitants). Però, en segona instància, el Pla aposta pel canvi d’escala de quatre nuclis emergents, l’Albi, la Granadella, Maials i Vinaxa, d’escassa dimensió a hores d’ara -menys de 1.000 habitants- però, amb accessibilitat notable i disponibilitat de sòl d’elevada. Pel que fa a la resta del territori municipal, el Pla delimita sòls de protecció preventiva i sòls de protecció especial de valor natural i de connexió. Catàleg de paisatge El terme municipal de la Granadella està inscrit a dues unitats del Catàleg de paisatge de terres de Lleida aprovat el juliol de 2006: la major part del terme està dins l’àmbit de la unitat de les Garrigues Altes i l’extrem meridional forma part de la unitat Costers de l’Ebre. Els àmbits inclosos en la unitat Garrigues altes es caracteritzen per l’existència de relleus graonats en plataforma estructural, lleugerament inclinada al nord-oest i seccionada per la xarxa de drenatge. L’escorrentia conforma, d’aquesta manera nombroses valls en bressol, avui seques. Cap el sector de més altitud es localitza al sud-est, i està format per la serra la Llena (1023 m). Aquest relleu configura la capçalera del riu Set, el principal curs de la unitat. El territori està ocupat des de temps antics i ha patit profundes transformacions que han afectat els boscos. De fet, les forests han estat substituïdes per conreus, especialment fruiters de secà (oliveres i ametllers), i també per garriga i brolles arbrades de pi blanc. Precisament, allò que dóna personalitat a la zona no és tant una formació vegetal concreta (la garriga) sinó més aviat l’existència d’un medi natural afaiçonat per l’home. És un veritable «bosc d’oliveres» que vesteix el turons, els pendents i els fons de les valls. En definitiva, tota una economia rural dirigida, gairebé en exclusiva, per una sola espècie d’arbre. Un caràcter distintiu de les Garrigues Altes són les construccions de pedra seca que es troben arreu; són especialment notables les parets construïdes en zones de pendent a fi de conservar els sòls de l’erosió i les cabanes de volta. Les valls són nombroses i estretes, els vessants es retallen d’una vall a una altra i sovint no deixen més que una carena afilada i minsa. És ben característic el paisatge de carenes allargassades on corren camins i carreteres. La unitat inclou tres espais inclosos al PEIN: els Bessons, una part dels Erms d’Aitona i les Muntanyes de Prades. També comprèn part de la Reserva Natural de Mas de Melons, concretament l’extrem més meridional. L’àmbit més meridional del terme forma part de la unitat Costers de l’Ebre caracteritzada per tenir un clima mediterrani subàrid i estar formada pels costers que s’originen a la plataforma estructural de la unitat Garrigues Altes i descendeixen sobtadament vers l’Ebre, al sud. La vocació del territori és forestal. Actualment predominen les pinedes de pi blanc, tot i que també estan presents alguns conreus, principalment fruiterars de secà (oliveres), sobretot a la meitat oriental. Les particularitats fisiogràfiques i la tipologia de la vegetació actual comporten que el territori sigui extraordinàriament susceptible a incendis i a processos erosius.


La vasta escala d’aquests paisatges, les seves panoràmiques espectaculars, l’harmonia dels patrons d’oliveres en suau transició amb la vegetació natural, la seva disposició geomètrica localment canviant, però marcada per la topografia i els murs de pedra seca, contribueixen a una gran bellesa escènica. L’itinerari La Granadella -Bovera i la ruta Almatret -riu Ebre posseeixen interès paisatgístic. _CRITERIS, OBJECTIUS I PROPOSTES Les característiques econòmiques del municipi reflecteixen una activitat important, fruit del dinàmica comarcal que fa que la Granadella actuï de capital respecte la resta de nuclis de la subcomarca de les Garrigues Altes. La Granadella té en el sector serveis la principal font de l’activitat, respecte a l’activitat agrària, que n’és per la resta de nuclis la principal activitat. Per tant, ens trobem davant d’un nucli que genera i suporta una petita xarxa entre els nuclis del seu voltant. Tot i que el nivell evolutiu té un índex negatiu, i que ha anat perdent població al llarg dels anys, manté encara el caràcter vertebrador de la zona on s’ubica. Analitzant totes aquestes característiques, la proposta que es planteja a nivell urbanístic és de mantenir l’estructura urbana existent, i la salvaguarda dels espais lliures que envolten el nucli, de manera que es preservi la imatge característica del conjunt de la població, com a valor paisatgístic i turístic a desenvolupar i explotar. En aquest sentit, cal evitar que les noves edificacions trenquin amb l’harmonia de l’entorn i amb l’estructura urbana preexistent, sinó que s’integrin seguint les condicions edificatòries tradicionals del lloc, protegint els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. Les intervencions principals consistiran en la regularització dels volums, les alçades i els materials utilitzats per compatibilitzar els usos principals de les edificacions i millorar les façanes urbanes amb un tractament més homogeni i coherent en tot el poble. En casos concrets es delimiten polígons d’actuació urbanística (PAU) i un pla de millora urbana (PMU) als efectes d’aconseguir sòls de cessió per a sistemes d’espais lliures, vialitat i equipaments en terrenys vacants així com consolidar els buits urbans interiors existents.


Nucli: Granadella Granadella Descripció La vila de la Granadella s'alça a 528 m d'altitud, en una petita carena sota un turó planell, al sector de migdia del terme. Al punt més alt s’emplaçava el Castell annex als actuals dipòsits, i en una posició més baixa i actualment central, l’Església Parroquial. Les principals vies de comunicació són les carreteres c-233 en direcció nord -sud i la C-242 en direcció est-oest, que s’encreuen a sud-oest del nucli.

Es mantenen restes de l'antic castell (documentat el 1181), que coronava el poble: sitges per a l’emmagatzemament de gra, de 4 a 5 m de fondària, i murs. A l’entorn també hi ha restes del que fou la vila closa: muralles i altres fragments d’edificacions coetànies al castell, fonaments de torratxes, part del camí de ronda, porta d’accés romànica.

La part més antiga del nucli es situa a l’extrem més elevat, a nord-oest, baixant fins a la plaça de la Vila, pels carrers de Mònica o Major, d’Emili Pujol i de la Vall d’en Roher. És un nucli compacte format per illes petites i irregulars i carrers molt estrets amb les cases alineades. Les alçades varien entre dues plantes i sotacoberta o tres, i els acabats varien entre la pedra, el morter, els arrebossats i la totxana assolint cromatismes diferents, aspecte que desmillora la imatge general. Assenyalar que existeixen moltes cases en mal estat de conservació o en ruïna, com l’antic Convent de la Mare de Déu de Gràcia (element inventariat), i alguns fragments d’illes han estat ja enderrocats.


Les construccions dels creixements posteriors han anat assentant-se a l’entorn de la plaça de la Vila, on es situa l’església, punt on s’encreuen els carrers que descendeixen del casc més antic amb la resta de carrers i camins, i prolongant-se al llarg del carrer de la Pobla. Les illes són de formes més regulars i més grans i els carrers es mantenen estrets, amb les cases alineades. Les alçades augmenten fins a tres, quatre i sotacoberta en els fronts principals, la plaça i el carrer de la Pobla. Els acabats també varien entre la pedra, el morter, els arrebossats i la totxana.


L'actual església parroquial de Santa Maria de Gràcia és un edifici de tres naus, cimbori de creuer, presbiteri quadrat i llanternes a les capelles. L'interior era decorat amb pintures murals i diversos retaules barrocs, entre ells el de Sant Ignasi, obra de l'escultor Lluís Bonifaç i Massó, datat el 1762. Però tot plegat desaparegué el 1936, i actualment el que ens apropa a l'ambició del conjunt són els volums exteriors, sobretot el cimbori, el campanar i la sumptuosa façana. El cimbori té una alta llanterna decorada amb volutes a manera de contraforts, coronades amb pinacles. El campanar, de torre, és un dels més bells de les terres de ponent. És situat en un flanc de la façana, al peu de la nau dreta, i és format per tres cossos, els dos superiors de secció vuitavada alternant finestres de mig punt amb pilastres adossades a les cantoneres, sota una coberta de gust centreuropeu. La façana és dividida en tres cossos per pilastres adossades, amb un coronament ondulat que recorda la manera de fer de Sant Felip Neri o de Sant Celoni. La porta d'arc rebaixat, a la qual s'accedeix per una escalinata, és flanquejada per dos parells de columnes sobre basaments amb atlants. Damunt de l'entaulament que sostenen hi ha una fornícula amb un crucifix, voltada per volutes i enfilalls de fruita. Les considerables dimensions, la luxosa decoració i l'elegant disseny fan d'aquest temple una obra important del barroc. La plaça de la Vila, davant l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia , al segle XVIII era la bassa on es recollia l'aigua de la pluja. Actualment, es situa la Casa de la Vila.


Els creixements més recents es situen als extrems: continuant les alienacions de vial pel carrer de la Pobla, en direcció sud-est, i al carrer del doctor Galceran, en direcció nord-oest, amb barreja de residència i naus; i amb tipologies de fileres i aïllades a l’extrem sud-est i a la vessant sud-oest al carrer de la Marina. Des de la plaça de la Vila, en direcció sud-oest seguint el carrer del Pou de la cometa es situen els equipaments esportius del municipi.


A nord-oest es situen les Escoles, amb reserva de sòl per a equipaments al seu entorn amb la previsió d’encabir-hi la nova Llar d’infants i el Poliesportiu. Confrontant les escoles es situen els edificis de la Cooperativa agrícola i la bàscula municipal. A l’extrem sud-est, a l’encreuament de la C-233 i C-242 es situa el CAP, l’estació de servei de carburants que serveix a tot el subsistema de les Garrigues Altes i al davant hi ha el parc de bombers i una gran nau.


Objectius i propostes Aquest document proposa com a objectiu principal el manteniment de l’estructura urbana existent, preservant l’estat tradicional i original del nucli i delimitant un límit de sòl urbà que s’ajusti a aquesta estructura. A la vegada, es preveu completar i regularitzar la trama urbana omplint els buits i adoptant tipologies edificatòries adients a l’entorn, posant la principal atenció a la rehabilitació i reconeixement de les edificacions. Planteja, també, regularitzar les volumetries, profunditats edificables i alçades de les edificacions entre mitgeres, estudiant-les a partir de les seccions per afavorir la seva compacitat i evitant l’aparició de mitgeres i alçades excessives, preservant també els espais de patis interiors dedicats a patis, jardins i alguns horts privats. Es regularitza també la utilització de materials similars per garantir una imatge més uniforme del conjunt. El document estableix l’ús d’algunes zones per a naus i magatzems a l’extrem sud-est. Aquestes Normes delimiten cinc polígons d’actuació urbanística (PAU) i un pla de millora urbana (PMU) per tal d’aconseguir diverses cessions per a sistemes públics per a zones verdes i equipaments, a banda de resoldre diversos espais en el nucli pendents de transformació. En concret el PAU-1 es situa al nucli antic i avarca part de les illes situades entre els carrers Major, Portella i Vall de Boters, i més concretament el final del carrer Ruera, actualment sense sortida i que desemboca en un solar no construït conegut com el Racó de les cinc claus. Aquest PAU té per objecte donar continuïtat al carrer de la Ruera a través del racó de les cinc Claus fins arribar a la nova plaça de Jaume Aran Puig, situada al final del carrer de la Portella i accessible mitjançant escales i rampa des del carrer de la Vall de Boters, així com ordenar les dues illes que es creen i els seus fronts.


El PAU-2, situat a la vessant nord-est de la població, a la última de les illes abans que el carrer de la Pobla i la C-233 es creuin, té com objectiu dividir l’illa actual, (que té una longitud de més de 230m) amb un pas apte només per a vianants (degut a l’important desnivell existent) i identificar, ordenar i separar, per una banda el front al carrer de la Pobla, de caràcter residencial, i el front a la carretera C-233, de caràcter industrial.

El PAU-3, situat a la vessant sud-oest de la població, a l'illa de cases confrontant l'Església Parroquial de la Granadella per l’estret carrer Nou (2m), té l’objectiu de mantenir aquest teixit històric assegurant l’accessibilitat d’aquests habitatges pels seus darreres (actualment alguns ja funcionen així), a sud-oest, per l'interior de l'illa, donant sortida al camí existent pel carrer del Pou de la Cometa.


De la mateixa índole es proposa el PAU-4, entre els carrers de Mònica i d’Emili Pujol, atès que resulta una peça en sòl urbà que encara resta per completar. El PAU proposa continuar el front sobre el carrer de Mònica i cedir el sòl al final d’aquest carrer per a la zona verda.


El PAU-5 es situa al límit sud est del nucli, entre les carreteres C-242 i C-233, les parcel·les que es troben entre els habitatges unifamiliars i en filera de l'eixample més recent del nucli. Aquest PAU-5 té l’objectiu de crear un nou vial de baix trànsit rodat, que uneixi les dues carreteres, amb l'aparició als extrems d'aquest de dues zones verdes després de la línia de 10metres de protecció de la carretera. Aquest vial donarà servei a la nova peça d'habitatges unifamiliars en filera.

El PAU-6 es situa al límit sud oest del nucli, adjacent al carrer Marina, a les parcel·les que es troben entre els habitatges unifamiliars aïllats i en filera de l'eixample més recent del nucli. Aquest PAU-6 té l’objectiu de crear i urbanitzar un nou vial a mode de desdoblament, per tal de donar accés als habitatges per la part posterior i accedir a les parcel·les d’aquest extrem del nucli. El PMU-1 inclou dos àmbit discontinus, el primer situat a la vessant sud-oest del nucli, que inclou els terrenys situats entre el carrer de la Marina, el carrer del Pou de la Cometa i els terrenys d'equipament esportiu (els dos camps de futbol), i el segon que delimita dues parcel·les (una amb ruïna i l’altre ocupada per un petit magatzem) situades a la gran illa delimitada pel carrer de la Marina i de la Pobla. Aquest PMU té l’objectiu d’ordenar els sòls delimitats permetent nova edificació alhora de millorar la permeabilitat vers la vessant sud-oest del carrer de la Marina. El PMU ha de permetre també obrir un pas per a vianants des del mateix carrer de la Marina fins al carrer de la Pobla.


PAU - 1 Racó de les cinc clausla Granadella

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà no consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 577,2m2 100%

Sistemes X vialitat 193,8m2 34%

Total 193,8m2 34%

Zones 1b nucli compacte 383,2m2 66%

Total 383,2m2 66%

DENSITAT 5 hab

1b Superfície mínima 120m2st/hab

EDIFICABILITAT MÀXIMA 724m2st 100%

Residencial 724m2st 100%

Altres La cessió i urbanització dels sòls qualificats de vialitat.

Condicions de gestió i execució

Usos principals

Es fixa un polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació.

Ús dominant: Residencial.Ús compatible: Comercial, terciari, restauració, allotjament rural.

Condicions d'ordenació

Un àmbit únic situat al nucli antic i que avarca part de les illes situades entre els carrers Major, Portella i Vall de Boters, concretament el final del carrer Ruera, actualment sense sortida, que desemboca en un solar no construït conegut com el Racó de les cinc claus.

Donar continuïtat al carrer de la Ruera a través del racó de les cinc Claus fins arribar a la nova plaça Jaume Aran Puig, situada al final del carrer de la Portella i accessible mitjançant escales i rampa des del carrer Vall de Boters, així com ordenar les dues illes que es creen i els seus fronts.

Àmbit

Objectius


PAU - 2 Actuació entre el carrer de la Pobla i la C-233la Granadella


SUPERFÍCIE TOTAL 9.099,0m2 100%

Sistemes X vialitat 1.828,8m2 20%

Total 1.828,8m2 20%

Zones 1b nucli compacte 2.019,5m2 22%

7b industrial 5.250,7m2 58%

Total 7.270,2m2 80%

DENSITAT 6 hab


7b Superfície parcel·la mínima 400m2st/mag



Industrial 9267m2st 80%



Usos principals


Ús dominant: Logístic i residencial.Ús compatible: Comercial, terciari, restauració, allotjament rural.


Un únic àmbit situat a la vessant nord-est de la població, a la última de les illes abans que el carrer de la Pobla i la C-233 es creuin.

Dividir l’illa actual, (que té una longitud de més de 230m) amb un pas i identificar, ordenar i separar, per una banda el front al carrer de la Pobla, de caràcter residencial, i el front a la carretera C-233, de caràcter industrial, en aquella part de l'illa en que la seva fondària ho permet.

Àmbit

Objectius


PAU - 3 Actuació Plaça vila- Carrers de la Pobla i Marina la Granadella




Total 1.241,4m2 67%

Zones 1b nucli antic 618,7m2 33%

Total 618,7m2 33%

DENSITAT 7 hab






Usos principals




Un únic àmbit situat a la vessant sud de la població , a l'illa confrontant l'Església Parroquial de la Granadella pel carrer Nou.

Amb l'objectiu de mantenir aquest teixit històric s'opta per assegurar l’accessibilitat d’aquests habitatges pels seus darreres, a sud-oest, per l'interior de l'illa, donant sortida al camí existent pel carrer del Pou de la Cometa.

Àmbit

Objectius


PAU - 4 Carrer de Mònica la Granadella


SUPERFÍCIE TOTAL 646,8m2 100%

Sistemes V zona verda 356,7m2 55%

Total 356,7m2 55%

Zones 1b nucli antic 290,1m2 45%

Total 290,1m2 45%

DENSITAT 3 hab





Al nord est del nucli, al final del carrer de Mònica.

Completar la illa al final del carrer Mònica i cedir una zona verda en aquest extrem del nucli.

Àmbit

Objectius



Usos principals




PAU - 5 Nou vial paral.lel al Passatge de l'Eixamplela Granadella



Sistemes X vialitat 951,4m2 24%

V zona verda 739,4m2

Total 951,4m2 24%

Zones 5 cases agrupades 2.238,2m2 57%

Total 2.238,2m2 57%

DENSITAT 10 hab

5 Superfície mínima 199m2st/hab





Usos principals




Al límit sud est del nucli, entre les carreteres C-242 i C-233, les parcel.les que es troben entre els habitatges unifamiliars i en filera de l'eixample més recent del nucli.

Creació d'un nou vial de baix trànsit rodat, que uneixi les dues carreteres, amb l'aparició als extrems d'aquest de dues zones verdes després de la línia de 10metres de protecció de la carretera. Aquest vial donarà servei a la nova peça d'habitatges unifamiliars en filera.

Àmbit

Objectius


PAU - 6 carrer Marina sudla Granadella




Total 1.776,1m2 22%

6b cases aïllades 1.706,0m2 21%

6c cases aïllades 2.492,9m2 31%

Zones 5 cases agrupades 2.003,0m2 25%

Total 6.201,9m2 78%

HABITATGES 20 hab

SOSTRE MÀXIM 4424m2st 100%



Al límit sud est del nucli, a l'extrem sud del carrer Marina

Creació i urbanització de nova vialitat que encercla la zona residencial aïllada i agrupada, al mateix temps que dóna accés a una parcela residencial aïllada, per tal de consolidar el teixit residencial d'aquest extrem del nucli.

Àmbit

Objectius



Usos principals




PMU - 1 Carrer de la Marina - Pou de la Cometa - Camp de futbolla Granadella

Pla de millora urbanaSòl urbà no consolidat



Total 4.648,9m2 29%

Zones 2b urbà tradicional compacte 3.524,5m2 22%

5 cases agrupades 3.699,4m2 23%

6b cases aïllades 4.215,3m2 26%

Total 11.439,2m2 71%

DENSITAT 35 hab


5 Superfície mínima 120m2st/hab

6b Superfície mitjana màxima 370m2st/hab

EDIFICABILITAT MÀXIMA 7.822m2st 100%

Residencial 7.822m2st 100%

Àmbit discontinu: 2.1- situat a la vessant sud-oest del nucli, que inclou els terrenys situats entre el carrer de la Marina, el carrer del Pou de la Cometa i els terrenys d'equipament esportiu (els dos camps de futbol)2.2- dues parcel·les situades a la gran illa delimitada pel carrer de la Marina i de la Pobla (una amb ruïna i l’altre ocupada per un petit magatzem)

Ordenar els sòls delimitats permetent nova edificació alhora de millorar la permeabilitat vers la vessant sud-oest del carrer de la Marina . El PMU ha de permetre també obrir un pas per a vianants des del mateix carrer de la Marina fins al carrer de la Pobla.

Àmbit

Objectius

Altres


Usos



S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de sistemes de vialitat.

El sector es desenvolupa mitjançant dos polígons d’actuació urbanístic. Sistema de reparcel·lació amb la modalitat per compensació.

S'haurà de reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPO en règim de protecció general i especial i el 10% a HPO de preu concerta


Fitxa normativa de l’edificació la GranadellaPlana *Un vessant *

Quatre vessantsComplexesTeula àrab XLlosaRajola ceràmica<5%5<x>25% *25<x>35% XVolat amb biguesVolat amb estructura complexaAmb cornisa XEnrassats *Acroteri *

*

Baranes Barrots verticals de ferro fòs, forja o tub d'acer XCaladesOpaquesCarejada XRústega XTotxanaObra vistaMorter XFustaArrebossades i pintades X

Ortogonals Verticals XHoritzontalsQuadradesComplexes

Amb arc Mig punt XApuntatRebaixat *RogencsTerres XGrisencs *Clares XMitges *FosquesMates XSatinadesBrillants

X

Vernissada/Tenyida/Natural *Pintada XAnoditzat fosc *Lacat mateBlancColorOpaques XCalades *MixtesPedra XArrebossades i pintades XFusta Metàl·liquesObra vista<0,80 m *0,80<x<2,2m X

X Opció dominant * Opció compatible justificadament

Alçada

Tanques Forma

Materials

PVC

Cromatisme façanes Tons

Obertures façanes/ porxos/ eixides/ galeries

Balcons Cossos sortints

Ceràmica

Solanes/ porxos/ eixides/galeries

Ràfecs

Material

Pendent

Dues vessants amb el carener perpendicular a carrer

TIPOLOGIA Cobertes Forma

Dues vessants amb el carener paral·lel a carrer X

PVC

Fusteria

Façanes i mitgeres Pedra

Revestida

Baixants i canalons Planxa metàl·lica o ferro

Intensitats

Textures

Fusta

Alumini


_ Llistat d’elements de protecció de Patrimoni arquitectònic i arqueològic La Granadella D’acord amb l’inventari de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni: Exp. 66/14 – La Granadella Protecció arqueològica Cova Oscura Sant Antoni Vall de les Escorres I Font de l’Hereu Coll de Montés Pla de l’Ermita Vall de les Escorres II Cova de l’Aran de l’Obaga Cova de l’Aran de la Solana Planes de l’Aran La Sènia Vall Major Vall de Sant Pere Figuera de l’Aran Figuera Guiu Vil·la Romana de la Sènia Necròpolis de la Vall de l’Oliver Solans dels Trudos Pla de les Sitges Serral de les Forques Castell de la Granadella Cova de Martí Mas del Pagès Parc Eòlic Auliver Parc Eòlic de Monclules Projecte eixamplament millora revolts C-242, tram Torrebesses-Ulldemolins Línia evacuació set Riba-Roja-Almatret, Almatret-Maials, Granadella-Maials Prospecció a la comarca de les Garrigues i zona oriental del Segrià Parc Fotovoltaic (resultats negatius) Parc Eòlic Solans Mur dels Aranyons Línies elèctriques set Monclues-set Antoni-set Auliver-set les Rotes Túmul de l’Auliver Trinxeres Guerra Civil Parc Eòlic de les Rotes Parc Eòlic de Sant Antoni (resultats negatius) Cova del Julio Protecció arquitectònica Església parroquial de Santa Maria de Gràcia BCIL 20/5/2010 BCIN-MH-EN Acord 4/3/2014 DOGC 6/3/2014 Castell de la Grandella BCIN-MH R-I-51-6338 Decret 22/4/49 BOE 5/5/49 Convent de la Mare de Déu de Gràcia BCIL 22/2/2001 Centre d’Esquerres Escola Pública Nostra Senyora de Gràcia Sindicat Agrícola – Cooperativa Agrícola de Sant Antoni Abat


Caixa de Pensions Cal Valentí Casa Colau Pou de la Cometa Pou de la Vila Ermita de Sant Antoni

la granadella garrigues

Documents