LA DECLARACIÓ DE RENDA DE L’EXERCICI 2018- IMPOSICIÓ DIRECTE A EUROPA, ESPANYA I LES SEVES CCAA.

Centre Gestió_

Pàgina 2

ESTADÍSTIQUES DE LA PRESSIÓ FISCAL A EUROPA

Fa ja uns quants anys que ens agrada analitzar algunes estadístiques de la Unió Europea perquè els nostres clients puguin , amb dades fiables, comparar entre països. Normalment, quan es fan peticions socials, qui les fa, s’emmiralla als països top de la UE i no en aquells que estarien, segons les nostres dades macroeconòmiques, més properes a Espanya. Sempre és bo aspirar a millor però també cal una mica de racionalitat. La pressió fiscal a països com França, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, etc. són totes superiors al 40%. A Espanya, el país 19 dels 28 de la UE del 34%.

Els números absoluts encara són més aclaparadors, els ingressos per càpita de Luxemburg, el país “top” són de 36.800 euros, a Espanya en el lloc tretzè, de 8.561 euros, una quarta part. Vuit països, Dinamarca, Suècia, Bèlgica, Àustria, Finlàndia, Holanda, França i Alemanya pràcticament ens dupliquen. M’agradaria fer un incís especial en Grècia, maltractats tributàriament degut al deute públic que encara tenen1, amb un 41,60% de pressió fiscal i només uns ingressos fiscals per càpita de 6.982 euros. Malauradament es constata aquella dita catalana, on no n’hi ha no en raja.

La pressió fiscal a la UE l’any 2017

1 334.573M d’euros un 181% del PIB. Cal tenir en compte que a l’any 2010 del rescat era de 330.570M d’euros, el 146% del PIB (datos macro del diari

Expansión)

País

% Pressió fiscal Ingressos fiscals per càpita (€)

Rànquing ing/càpita

Ingressos fiscals totals

(M.€)

França 1 48,20% 16.522,00 8 1.105.724,00

Bèlgica 2 46,50% 17.917,00 4 204.231,20

Dinamarca 3 46,40% 23.498,00 2 135.848,70

Suècia 4 44,80% 21.042,00 3 212.945,60

Finlàndia 5 43,30% 17.586,00 6 96.954,00

Àustria 6 42,20% 17.709,00 5 156.231,90

Itàlia 7 42,20% 12.030,00 12 727.592,00

Grècia 8 41,60% 6.982,00 17 74.991,00

Alemanya 9 40,30% 15.957,00 9 1.321.087,00

Luxemburg 10 40,10% 36.801,00 1 22.154,60

Holanda 11 38,80% 16.652,00 7 286.092,00

Hongria 12 38,20% 4.846,00 22 47.383,70

Croàcia 13 37,70% 4.493,00 23 18.446,60

Eslovènia 14 36,70% 7.625,00 16 15.760,10

Portugal 15 36,70% 6.943,00 18 71.445,60

Regne Unit 16 35,30% 12.405,00 11 822.155,40

República Txèquia 17 35,20% 6.363,00 19 67.515,00

Polònia 18 34,90% 4.290,00 26 162.937,80

Espanya 19 34,20% 8.561,00 13 399.448,00

Xipre 20 33,70% 7.638,00 15 6.601,40

Malta 21 33,20% 7.764,00 14 3.693,40

Eslovàquia 22 33,00% 5.147,00 21 28.013,90

Estònia 23 32,80% 5.880,00 20 7.756,80

Letònia 24 31,20% 4.355,00 25 8.424,40

Lituània 25 29,60% 4.442,00 24 12.476,20

Bulgària 26 29,40% 2.152,00 28 15.173,80

Romania 27 25,70% 2.470,00 27 48.246,60

Irlanda 28 23,30% 14.195,00 10 68.568,00

Centre Gestió_

Pàgina 3

La pressió fiscal és el percentatge d’ingressos que els particulars i les empreses aporten efectivament a l’Estat, o també el percentatge del PIB recaptat amb impostos, taxes, i altres tributs. Donat que es tracta de quantitats realment pagades, el frau fiscal té incidència en el resultat final, com més frau menys recaptació. Un país amb tipus molt alts pot recaptar menys que un altre amb taxa menor i menys frau.

No existeix cap mena d’harmonització fiscal a Europa, i crec que no hi serà en molt de temps donat l’enorme diferència de PIBS entre els països, del que en podem anomenar “costum tributària” i, evidentment, els motius polítics. A una persona amb poc poder impositiu no pots demanar-li una pressió fiscal que el porti a la pobresa, cosa que passa per exemple amb Grècia o Portugal on els seus habitants la tenen “alta” en relació al seu poder adquisitiu, degut al seu nivell d’endeutament. En canvi els països que en diguem col·loquialment de “l’Est”, tenen un deute públic molt inferior i poden mantenir una tributació més raonable en relació als seus PIB. 2

Aquest any hem fet una comparativa per impostos per poder analitzar la manera d’entendre la tributació segons el país. Com veurem, n’hi ha que aposten més fort per la tributació directa, altres per tenir cotitzacions socials més elevades, i d’altres on la imposició indirecte és més important en forma relativa. Alguns tributen, si o si, en totes les modalitats.

L’anàlisi es fa entre els 14 països més importants de la UE.

La pressió fiscal a la UE per impostos (recaptació sobre el PIB)3

Impost sobre la renda

PAÍS LLOC PRESSIÓ

DINAMARCA 1 26

En aquesta comparativa publicada pel diari El País a partir de les dades d’Eurostat de l’any 2016 veiem les diferències entre alguns els països més importants de la zona euro. Trobem a Espanya al lloc onzè de 14 països, a 1,8 punts de la mitjana de la zona euro.

No cal remarcar les diferències importants amb els països amb dades superiors. Dinamarca, per exemple, amb un 26% és superior a tres vegades l’Espanyol, i 10 països n’estan per sobre. Veurem però que alguns Estats opten més per la tributació indirecta o les cotitzacions socials, per tant el quadre no es definitiu.

SUÈCIA 2 15,6

BÈLGICA 3 12,1

ITÀLIA 4 12

ÀUSTRIA 5 9,4

LUXEMBURG 6 9,4

ALEMANYA 7 9,2

ZONA EURO 9,1

REGNE UNIT 8 9,1

FRANÇA 9 8,7

IRLANDA 10 7,5

ESPANYA 11 7,3

HOLANDA 12 7,2

PORTUGAL 13 6,8

GRÈCIA 14 5,9

2 Portugal amb un deute pública el 124% del PIB 3 Dades obtingudes del diari El País

Centre Gestió_

Pàgina 4

Impost sobre Societats

IVA

PAÍS LLOC PRESSIÓ

DINAMARCA 1 9,6 Espanya continua al lloc 12 de 14. Potser les dades més curioses per remarcar del quadre anterior, és la participació de l’IVA de Grècia i Portugal en relació a la totalitat dels seus impostos. Aquests països estan als llocs 3 i 4 pel que fa a la pressió derivada de l’IVA i, en canvi, els 13 i 14 de l’impost sobre la Renda.

Una altra dada a analitzar és la poca participació de l’IVA a Irlanda, país que té tributacions baixes tot i que va haver de ser rescatat en el seu moment4.

L’avantatge d’apostar més per la tributació indirecte, en concret l’IVA, donat que es dedueix entre empreses, pot millor la competitivitat enfront a cotitzacions socials més elevades que augmenten els costos salarials a imputar al producte.

SUÈCIA 2 9,2

BÈLGICA 9 6,8

ITÀLIA 13 6,1

ÀUSTRIA 5 7,7

LUXEMBURG 11 6,5

ALEMANYA 6 7

ZONA EURO 6,8

REGNE UNIT 10 6,8

FRANÇA 8 6,9

IRLANDA 14 4,7

ESPANYA 12 6,4

HOLANDA 7 6,9

PORTUGAL 3 8,5

GRÈCIA 4 8,2

4 Irlanda ha baixat el seu Deute Públic del 120% al 2013 fins al 64 % de 2018. Espanya que va arribar a un poc més del 100% està a l’any 2017 al 98%

PAÍS LLOC PRESSIÓ

DINAMARCA 14 2

Pel que fa a l’impost sobre Societats, Espanya és també un dels països exposats que presenta una menor pressió de fet és al número 12 dels catorze analitzats.

El lector pot comparar les dues taules per veure que, alguns països com per exemple, Dinamarca tenen una pressió fiscal personal molt alta (ocupa el lloc 1) i, en canvi una de societària més baixa (ocupa el lloc 14). Tal com he dit no existeix una harmonització fiscal entre països i les diferències són evidents.

SUÈCIA 5 2,9

BÈLGICA 2 3,4

ITÀLIA 13 2,1

ÀUSTRIA 11 2,4

LUXEMBURG 1 4,6

ALEMANYA 9,2 2,7

ZONA EURO 2,6

REGNE UNIT 6 2,8

FRANÇA 9 2,6

IRLANDA 8 2,7

ESPANYA 12 2,3

HOLANDA 3 3,3

PORTUGAL 4 3,1

GRÈCIA 10 2,5

Centre Gestió_

Pàgina 5

Impostos especials

Cotitzacions a la Seguretat Social

PAÍS LLOC PRESSIÓ

DINAMARCA 2 3,1

L’Estat Espanyol ha pujat sis llocs en el ranking per tant, el pes dels impostos especials en relació amb les altres tributacions vistes fins ara és important. A països com Irlanda, Holanda i Luxemburg els impostos especials tenen poc pes dins la pressió fiscal total.

SUÈCIA 7 2,2

BÈLGICA 10 2

ITÀLIA 4 2,8

ÀUSTRIA 9 2,2

LUXEMBURG 14 0,2

ALEMANYA 11 1,4

ZONA EURO 2

REGNE UNIT 3 3,1

FRANÇA 5 2,4

IRLANDA 13 0,3

ESPANYA 6 2,3

HOLANDA 12 0,9

PORTUGAL 8 2,2

GRÈCIA 1 4

PAÍS LLOC PRESSIÓ

DINAMARCA 14 1

Aquest quadre té un especial interès. Podem veure com països que tenen una tributació personal alta com Suècia, Dinamarca o, Regne Unit tenen, en canvi una pressió derivada de les cotitzacions a la S.Social realment baixes.

Una cotització baixa a la S.Social disminueix l’impost total de la massa salarial i permet ser més competitiu.

Espanya, malgrat no estar en els primers llocs, presenta una aposta més forta per les cotitzacions (lloc 8è) que per altres tributacions com la directe o l’indirecte (12è).

SUÈCIA 13 3,3

BÈLGICA 3 15,9

ITÀLIA 7 13,1

ÀUSTRIA 4 15,3

LUXEMBURG 9 12,2

ALEMANYA 2 16,7

ZONA EURO 15,3

REGNE UNIT 11 7,7

FRANÇA 1 18,8

IRLANDA 12 4

ESPANYA 8 12,2

HOLANDA 5 15,3

PORTUGAL 10 11,7

GRÈCIA 6 14,3

Centre Gestió_

Pàgina 6

Relació pressió fiscal impostos directes-indirectes-cotitzacions socials5

Pel que fa a la tributació indirecte formada per l’IVA més els impostos especials Dinamarca, Grècia, Suècia, Portugal i Àustria tenen la pressió més alta mentre que Irlanda, Luxemburg, Holanda, Alemanya i Espanya les més baixes.

5 Quadre elaborat amb dades d’Eurostat

0

5

10

15

20

25

30

Relació entre la pressió fiscal en impostos directes-indirectes i S.Social

Directes Indirectes S.Social

PAÍS DIRECTES LLOC INDIRECTES LLOC S.SOCIAL LLOC En el requadre i, encara millor en el gràfic que hi ha a continuació, es pot veure la dispersió en la manera de tributar. Pel que fa a la tributació directa, formada pels impostos sobre la Renda i Societats, trobem cinc països que opten per una important pressió d’aquests tributs sobre el seu total: Dinamarca, Suècia, Bèlgica, Itàlia i Luxemburg; d’aquests n’hi ha dos, Dinamarca i Suècia que tenen una pressió de la S. Social molt baixa. També ho és al Regne Unit, Irlanda, i Portugal, aquests dos últims també amb una tributació directe baixa. França, Alemanya, Bèlgica, Àustria i Holanda tenen les pressions socials més importants.

DINAMARCA 28 1 12,7 1 1 14

SUÈCIA 18,5 2 11,4 3 3,3 13

BÈLGICA 15,5 3 8,8 9 15,9 3

ITÀLIA 14,1 4 8,9 8 13,1 7

LUXEMBURG 14 5 6,7 13 12,2 9

ALEMANYA 11,9 6 8,4 11 16,7 2

REGNE UNIT 11,9 7 9,9 5 7,7 11

ÀUSTRIA 11,8 8 9,9 6 15,3 4

ZONA EURO 11,7 8,8

FRANÇA 11,3 9 9,3 7 18,8 1

HOLANDA 10,5 10 7,8 12 15,3 5

IRLANDA 10,2 11 5 14 12 4,4

PORTUGAL 9,9 12 10,7 4 11,7 10

ESPANYA 9,6 13 8,7 10 12,2 8

GRÈCIA 8,2 14 12,2 2 14,3 6

Centre Gestió_

Pàgina 7

Hi ha uns grup que ha optat per una major pressió fiscal de la imposició directe com són Dinamarca i Suècia i uns altres països que han optat més per la social com Alemanya, el Regne Unit, Àustria, França, Holanda, i Irlanda. Pel que fa a la tributació indirecte, Dinamarca, Suècia, Holanda, Portugal i Grècia han escollit aquesta.

Espanya es troba en una situació intermèdia apostant fort pels impostos especials i les cotitzacions a la Seguretat Social. Aquesta aposta per tenir contribucions socials altes no ens ajuda a la competitivitat, ara bé, els salaris, per pal·liar-ho, han anat baixant o, com a molt, s’han mantingut, fent una mena de devaluació econòmica interna6.

La recaptació dels impostos indirectes especialment l’IVA és baixa situant-nos al lloc dotzè de catorze. El frau fiscal fa mal.

Altres dades econòmiques interessants

Per fi Espanya està en les primeres posicions, llàstima que sigui pel nivell d’aturats. En concret, la trobem en segona posició en atur després de Grècia, triplicant Alemanya, el Regne Unit, i Holanda i superant per més del doble tots els altres països excepte Itàlia i França.

És el tercer país amb els sous més baixos malgrat que, com hem vist abans, és el vuitè en pressió a les cotitzacions socials. Cal dir que en el moment de fer aquest escrit, abril de 2019, supera el 14%.

Despesa sanitària

S’ha vist que la distribució impositiva entre impostos és distinta entre països, alguns prefereixen que els “impouts” provinguin de tributació directe i d’altres aposten més per la indirecte i cotitzacions socials, veurem a continuació que, sigui quina sigui

6 L’any 1987 el salari real a Espanya era aproximadament de 20.000 euros (19.500 l’any 2.000) i el 2014 de 20.600 euros 7 En milers de persones 8 Producte interior brut per habitant relacionat amb la mitjana (100) dels 28 països de la UE. 9 Febrer de 2019 10 Any 2018

País Habitats7 Pib. Hab.8 Salari mig Atur9 Immigració10

DINAMARCA 5.748 126 3.637 5 68.579

SUÈCIA 9.995 122 2.583 6,3 144.489

BÈLGICA 11.351 118 2.490 5,7 126.703

ITÀLIA 60.589 97 1.977 10,7 343.440

ÀUSTRIA 8.772 128 2.403 5 111.801

LUXEMBURG 590 260 2.986 5,3 24.379

ALEMANYA 82.521 124 2.576 3,1 917.109

REGNE UNIT 65.844 107 2.395 3,8 644.209

FRANÇA 66.804 104 2.249 8,8 369.964

IRLANDA 4.784 177 2.669 5,6 78.499

ESPANYA 46.528 91 1.636 13,9 532.132

HOLANDA 17.081 128 2.628 3,4 189.646

PORTUGAL 10.309 77 968 6,3 36.639

GRÈCIA 10.768 68 996 18,5 112.247

Centre Gestió_

Pàgina 8

la tributació la despesa en sanitat va més lligada a la recaptació total, evidentment, els països amb més capacitat econòmica, presenten més despesa sanitària.

Despesa sanitària per habitant 11

El lector pot treure les seves pròpies conclusions

Model sanitari

A Europa trobem bàsicament dos models sanitaris: els Serveis Nacionals de Salut on els recursos surten dels comptes de l’Estat (és el cas espanyol) i el Sistema d’Assegurances Socials on els empresaris i treballadors paguen directament a les entitats que fan la gestió sanitària. La cosa està molt dividida:12

SISTEMA COPAGAMENT

PAÍS S.N.S S.A.S URG. PRIM. FARM. ESPEC. HOSP.

ALEMANYA

ÀUSTRIA

BÈLGICA

FRANÇA

GRÈCIA

LUXEMBURG

HOLANDA

DINAMARCA

ESPANYA

11 Ministeri de Sanitat (any 2013) 12 Web IMF Business School

PAÍS LLOC LLOC

PRESSIÓ DESPESA

SANITÀRIA

HOLANDA 1 12 5.219

ÀUSTRIA 2 5 4.896

ALEMANYA 3 7 4.811

DINAMARCA 4 1 4.698

LUXEMBURG 5 6 4.578

BÈLGICA 6 3 4.419

FRANÇA 7 9 4.288

SUÈCIA 8 2 4.106

ZONA EURO 3.934

IRLANDA 9 10 3.890

FINLÀNDIA 10 3.559

REGNE UNIT 11 8 3.289

ITÀLIA 12 4 3.209

ESPANYA 13 11 2.998

PORTUGAL 14 13 2.642

GRÈCIA 15 14 2.409

Centre Gestió_

Pàgina 9

FINLÀNDIA

IRLANDA

ITÀLIA

PORTUGAL

REGNE UNIT

SUÈCIA

El miracle espanyol

L’Estat Espanyol és ell dinovè país en pressió fiscal dels 28 de la UE, l’onzè de catorze en recaptació de l’IRPF, el dotzè d’aquests en I. Societats, el dotzè amb IVA, el sisè en Impostos Especials i el vuitè en cotitzacions socials es permet el luxe de ser un dels tres països on només hi ha copagament amb farmàcia al costat de països com el Regne Unit i Dinamarca. No és d’estranyar que el sistema presenti estrès i les cues d’espera siguin llargues. Un miracle, sens dubte.

Les xifres dels principals impostos espanyols

Quadre número 1 Recaptació total en milions d’euros13

Segons aquest quadre 1, els ingressos tributaris de l'Estat s'han incrementat un 7,60% el 2018 en relació al 2017, amb pujades a tots els grans impostos.

Hi ha però algunes diferències entre figures impositives, els directes com l'IRPF i l'Impost sobre Societats augmenten la seva recaptació de manera molt similar: un 7,56% i 7,32%, respectivament, mentre l'IVA, l’impost indirecte més gran, augmenta la seva recaptació fins a un 10,26% ( l’any anterior només un 1,28).

El 2018 només van faltar 5.500 milions per a aconseguir la recaptació de 2007, el primer any de la crisi. L’IRPF es va situar l’any 2017 als mateixos nivells, però en aquest darrer 2018 es recapta més, en concret un 14,11%, tot i la devolució de 94 milions per la declaració d'exempció de les prestacions per maternitat.

Societats s'ha recuperat de les minses recaptacions dels anys més durs de la crisi a costa de mesures excepcionals però queda molt lluny de la suma que es va aconseguir llavors. L’IVA s'ha incrementat en un 25,65% ajudat, a més de per la recuperació del consum i per la pujada de tipus impositius que es va fer.

13 Realitzat a partir de dades de l’Agència Tributària.

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Δ 07-18 Δ 17-18

IRPF 70.619 69.951 72.662 72.345 72.416 77.038 82.859 14,11% 7,56%

SOCIETATS 21.435 19.945 18.713 20.649 21.678 23.143 24.838 -44,59% 7,32%

NO RESIDENTS 1.708 1.416 1.420 1.639 1.960 2.274 2.665 9,81% 17,19%

ALTRES 1.319 1.737 1.820 2.120 1.773 1.999 2.072 87,68% 3,65%

TOTAL I. DIRECTES 95.081 93.049 94.615 96.753 97.827 104.454 112.434 -7,05% 7,64%

IVA 50.464 51.931 56.174 60.305 62.845 63.647 70.177 25,65% 10,26%

IMPOST ESPECIALS 18.209 19.073 19.104 19.147 19.866 20.308 20.528 3,74% 1,08%

ALTRES 2.921 2.721 2.956 3.274 3.411 3.563 3.573 10,86% 0,28%

TOTAL I. INDIRECTES 71.954 73.275 78.234 82.726 86.122 87.518 94.278 19,55% 7,72%

ALTRES 1.892 2.073 2.140 2.530 2.300 1.978 1.973 -86,31% -0,25%

TOTAL INGRESSOS 168.567 168.847 174.989 182.009 186.249 193.950 208.685 -2,59% 7,60%

Centre Gestió_

Pàgina 10

Quadre número 2. Percentatge de declaracions i de quota recaptada:

En el quadre número 2 es pot veure la magnitud de l'esforç que per a la gestió tributària suposa la campanya de Renda -amb dades 2016. L’AEAT creu que en aquesta campanya es presentin gairebé 20 milions de declaracions, i això suposa una inversió important en tecnologia i de recursos de personal necessaris per atendre serveis d'ajuda telefònica, de cita prèvia, etc.

Pel que fa al nombre de declaracions que es presenten en cada tram de rendiments, el més nombrós és el comprès entre 12.000-21.000 euros anuals, gairebé una de cada quatre declaracions presentades, mentre que el 80% del total són les de rendiments inferiors a 30.000 euros.

Quadre número 3. Distribució de la càrrega impositiva

Rendiments Número de

declaracions % ‘% acumulat

Negativa i zero 656.124 3,34% 3,34%

De 0 a 1.500 euros 1.540.668 7,85% 11,20%

De 1.500 a 6.000 3.118.591 15,89% 27,09%

De 6.000 a 12.000 2.346,126 11,96% 39,05%

De 12.000 a 21.000 euros 4.756.153 24,24% 63,29%

De 21.000 a 30.000 euros 3.141.176 16,01% 79,29%

De 30.000 a 60.000 euros 3.326.134 16,95% 96,25%

De 60.000 a 150.000 euros 645.348 3,29% 99,53%

De 150.000 a 601.000 euros 82.927 0,42% 99,96%

Més de 601.000 euros 8.481 0,04% 100%

Base imposable

Número de declaracions

Quota recaptada

Base imposable Número de

declaracions Quota

recaptada

0 3,4% 3,4% 0,0% 0,0% 42.000-45.000 1,3% 93,0% 3,3% 53,7%

0-1.500 8,4% 11,8% 0,0% 0,0% 45.000-48.000 1,0% 93,9% 2,9% 56,6%

1.500-3.000 4,7% 16,5% 0,0% 0,0% 48.000-51.000 0,8% 94,7% 2,5% 59,1%

3.000-4.500 6,1% 22,6% 0,0% 0,0% 51.000-54.000 0,7% 95,4% 2,3% 61,4%

4.500-6.000 5,4% 28,1% 0,0% 0,0% 54.000-57.000 0,6% 96,0% 2,1% 63,5%

6.000-7.500 3,6% 31,7% 0,1% 0,1% 57.000-60.000 0,5% 96,5% 1,9% 65,4%

7.500-9.000 3,1% 34,8% 0,2% 0,3% 60.000-66.000 0,7% 97,2% 3,3% 68,6%

9.000-10.500 2,8% 37,6% 0,3% 0,6% 66.000-72.000 0,5% 97,7% 2,8% 71,4%

10.500-12.000 2,7% 40,2% 0,5% 1,1% 72.000-78.000 0,4% 98,1% 2,4% 73,8%

12.000-13.500 3,8% 44,0% 1,0% 2,0% 78.000-84.000 0,3% 98,5% 2,0% 75,8%

13.500-15.000 4,5% 48,5% 1,5% 3,5% 84.000-90.000 0,2% 98,7% 1,7% 77,4%

15.000-16.500 4,3% 52,7% 1,7% 5,3% 90.000-96.000 0,2% 98,9% 1,4% 78,9%

16.500-18.000 4,0% 56,7% 2,0% 7,2% 96.000-120.000 0,4% 99,3% 3,9% 82,8%

18.000-19.500 3,8% 60,5% 2,2% 9,5% 120.000-144.000 0,2% 99,5% 2,4% 85,3%

19.500-21.000 3,7% 64,2% 2,6% 12,0% 144.000-168.000 0,1% 99,7% 1,7% 87,0%

21.000-22.500 3,3% 67,5% 2,7% 14,7% 168.000-192.000 0,1% 99,7% 1,3% 88,2%

22.500-24.000 2,9% 70,5% 2,7% 17,4% 192.000-216.000 0,1% 99,8% 1,0% 89,2%

24.000-25.500 2,7% 73,2% 2,8% 20,2% 216.000-240.000 0,0% 99,8% 0,8% 90,0%

25.500-27.000 2,5% 75,7% 2,9% 23,1% 240.000-360.000 0,1% 99,9% 2,3% 92,3%

Centre Gestió_

Pàgina 11

Amb aquest quadre número 3 podem assegurar coses bastant interessants. Per obtenir el 50% de recaptació es necessita un 91% de declaracions i, per fer la resta de 50% només se’n necessiten el 9%, òbviament de les rendes més altes, en concret les que superen els 42.000 euros. Per tant la frase, qui més té, que pagui més ja fa molt de temps que es dóna. Les bases imposables d’entre 60.000 a 66.000 euros representen una quota recaptada del 3,30% i només un 0,70% de declaracions. Per arribar al 2% de la recaptació es necessita un 44% de les declaracions i el 28% no recapten res.

En resum, l’esforç per part de molts contribuents i per part de l’administració per presentar declaracions o retencions per part de les empreses no és fútil. Potser caldria un sistema més eficaç.

Quadre número 4. Dades impost sobre el patrimoni. Exercici 2016:

No hi ha massa a comentar excepte que no calia abaixar el mínim exempt perquè la tributació seria la mateixa. Per tant, abaixar-lo de 700.000 € a 500.000 € va ser un brindis al sol i s’ha traduït bàsicament en augmentar el nombre de declaracions sense cobrar ni un euro.

La recaptació ha pujat en els darrers anys, el 2014 va ser de 937.000.000 d’euros, el 2015 1.003.000.000 d’euros, el 2016 es pot veure en el quadre i, el 2017 va ser de 1.149.000.000 d’euros.

La comunitat on més declaracions va haver-hi va ser Catalunya amb 74.125 liquidacions i la que en va presentar menys va ser Extremadura amb 1.188.

És un impost cedit a les CCAA. i per tant els números són molt diferents entre elles. Per exemple a Madrid es van presentar 17.507 declaracions amb un patrimoni mitjà de 9 milions d’euros, a Catalunya les 74.125 amb un patrimoni mitjà de 2,5 milions, en canvi la tributació va ser de 465 milions a la segona i zero a Madrid perquè no aplica l’impost (hauria ingressat 815 milions d’euros).

Els tipus efectius més alts es van produir a Galícia, Balears i Extremadura superant el 0,7% mentre que a Catalunya es va situar en el 0,63. Les recaptacions són molt baixes excepte a Catalunya (465 M), València (141 M). A partir d’aquestes dues CCAA. venen Andalusia i Galícia que superen els 70M d’euros, fins a arribar a Extremadura amb unes quotes a ingressar de 5,1 M d’euros.

27.000-28.500 2,3% 77,9% 2,9% 25,9% 360.000-480.000 0,0% 99,9% 1,2% 93,6%

28.500-30.000 2,1% 80,0% 2,9% 28,9% 480.000-600.000 0,0% 100% 0,8% 94,4%

30.000-33.000 3,8% 83,9% 6,0% 34,8% > 600.000 100% 3,3% 100%

33.000-36.000 3,6% 87,5% 6,4% 41,3%

36.000-39.000 2,5% 89,9% 5,1% 46,4%

39.000-42.000 1,7% 91,7% 4,1% 50,4%

Base imposable Liquidacions % % Acumulat Recaptació % Acumulat Ingrés mig

< 90.000 € 2.033 1,03 1,03 0 0 0

90.000-120.000 € 353 0,18 1,21 0 0 0

120.000-300.000 € 2.283 1,15 2,36 0 0 0

300.000-1.502.000 € 135.390 68,46 70,82 163.743.874 15,75 15,75 1.280€

1.502.000-6.010.000 € 51.077 25,83 96,65 543.443.838 52,27 68,02 13.475€

6.010.000-30.050.000 € 6.053 3,06 99,71 225.380.147 21,68 89,69 75.353€

> 30.050.000 € 579 0,29 100 107.159.997 10,31 100 510.286€

TOTALS 197.768 1.039.727.856 6.064€

Quadre número 5. Quotes pagades segons la Comunitat Autònoma14

14 Elaborat a partir de dades de “Cinco Días”. Es tracta de les comunitats en el Règim Comú

Sou brut Cat. Ext. Aragón Murcia Andalusia València Balears Astúries Galícia Cantabria La Rioja Canàries C- Manxa C. León Madrid Mitjana

15.000 1297 1206 1176 1176 1176 1176 1181 1176 1146 1146 1146 1146 1146 1146 1146 1173

20.000 2511 2428 2394 2394 2372 2329 2382 2372 2327 2338 2338 2338 2338 2338 2304 2367

25.000 3745 3648 3614 3614 3569 3571 3633 3807 3521 3534 3534 3572 3535 3523 3505 3582

30.000 5103 5095 5042 5042 4974 4924 5026 4965 4949 4939 4939 4930 4940 4881 4830 4972

35.000 6461 6570 6470 8470 6420 6309 6442 6322 6423 6344 6344 6288 6344 6239 6155 6374

40.000 7938 8065 7959 7966 7911 7863 7965 7805 7935 7809 7768 7765 7767 7617 7602 7850

45.000 9671 9891 9715 9745 9667 9573 9382 9532 9667 9541 9524 9498 9500 9350 9306 9591

50.000 11520 11841 11589 11645 11541 11397 11495 11382 11517 11391 11399 11347 11349 11199 11126 11450

55.000 13370 13791 13467 13545 13417 13230 13339 13232 13418 13282 13274 11197 13199 13049 12946 13318

60.000 15272 15741 15442 15445 15317 15330 15527 15134 15368 15182 15174 15134 15049 14951 14820 15239

65.000 17278 17700 17424 17356 17228 17436 17120 17140 17326 17095 17086 17240 16910 16957 16800 17206

70.000 19478 20000 19649 19656 19528 29737 19207 19340 19576 19445 19386 19540 19161 19157 18975 19456

75.000 21678 22300 21874 21956 21828 22087 21299 21541 21826 21795 21686 21840 21411 21357 21150 21708

80.000 23878 24600 24124 24256 24128 24437 23524 23791 24076 24145 23986 24140 23661 23557 23325 23976

90.000 28278 29225 28625 28856 28728 29163 27845 28291 28576 28845 28586 28740 28161 27957 27675 28512

100.000 32678 33875 33176 33456 33328 33913 32475 32920 33076 33596 33186 33366 32661 32357 32025 33073

150.000 55181 57480 56328 56456 56831 57789 55477 56670 55576 57596 56688 56616 55161 54357 53775 56132

200.000 78584 81230 80054 79456 80831 81789 78928 80520 78076 81596 80688 79866 77661 76357 75525 79411

300.000 126584 128730 127554 125456 128831 129788 126428 128520 123076 129596 128688 126366 122660 120357 119025 126111

400.000 174584 176230 175054 171456 176831 177788 173828 176520 168076 177596 176688 172866 167661 164357 162525 172811

500.000 222584 223730 222554 217456 224831 225788 221428 224520 213076 225596 224688 219366 212661 208357 206025 219511

600.000 270584 271230 270054 263456 272831 273788 268928 272520 258076 273596 272688 265866 257660 252357 249525 266211

800.000 366584 366230 365054 355456 368831 369788 363928 368520 348076 369596 368688 358866 347661 340357 336525 359611

1.000.000 462584 461230 460054 447456 464831 465788 458928 464521 438076 465596 464688 451866 437661 428357 423525 453011

2.000.000 942584 936230 935054 907456 944831 845788 966928 944521 888076 945596 944688 916866 887660 868357 858525 920011

El darrer quadre, és la relació entre les quotes de l’impost a pagar a cada comunitat l’any 2017 segons el salari brut, realitzada pel diari “Cinco Dias”, afegint la distinció entre les CCAA que tenen superàvit o dèficit fiscal segons el Ministeri d’Hisenda.

La primera dada s’identifica segons el color i la segona segons el fons:

Simbologia

Analitzant detingudament el quadre número 5, el lector pot extraure les seves pròpies conclusions, malgrat exposarem algunes coses que m’han cridat l’atenció.

Catalunya és la comunitat autònoma on més paguen les rendes baixes, entre 14.000 i 30.000 euros de sou brut. De 35.000 a 70.000 euros es tributa per sobre la mitjana, per llavors situar-se, altre cop, per sobre la mitjana per sobre dels 300.000 euros. A Extremadura es “castiga” especialment les classes mitjana-alta, les que tenen un sou brut entre 35.000 i 90.000 euros, la resta de percepcions tributen per sobre la mitjana. És una de les CCAA. amb més superàvit fiscal.

A Aragó i Múrcia la tributació està per sobre de la mitjana, excepte a la segona en els ingressos a partir de 300.000 euros. Andalusia presenta una tributació per sobre la mitjana excepte en el tram entre 22.000 i 28.000 euros, més per qüestions matemàtiques que polítiques.

La Comunitat Valenciana presenta una tributació coherent amb allò que sovint es diu: qui més rep, més tributa. Fins als 60.000 euros de salari brut es tributa per sota la mitjana, entre 60.000 i 90.000 tributacions per sobre la mitjana i, per sobre dels 90.000 euros, alta.

Les Balears presenten una tributació estranya. Fins a 55.000 euros tributa per sobre la mitjana, per sota fins als 300.000 euros, i altre cop per sobre a partir d’aquesta quantitat. Sembla que es vulgui afavorir les classes mitjana-alta.

Fins als 150.000 euros Astúries presenta una tributació baixa i després per sobre la mitjana. Galícia presenta una tributació al revés del que semblaria normal, qui més cobra menys paga. Es, si més no, curiós que passi això en una CCAA que té superàvit fiscal.

Cantabria i la Rioja tenen una tributació baixa fins als 70.000-75.000 euros i després per sobre la mitjana. També amb superàvit Fiscal. Els sous entre 65.000 i 400.000 euros es tributa per sobre la mitjana a Canàries, a partir de 500.000 euros és baixa. Unes de les CCAA amb més superàvit fiscal.

Castella la Manxa i León, dues de les Comunitats amb més superàvit fiscal es permeten tenir una tributació baixa.

Madrid presenta la tributació inferior i també el dèficit fiscal més alt. Digne d’estudi especial per una altra ocasió.

Esperant que aquest escrit li serveixi almenys com a curiositat i per les tertúlies polítiques de l’hora del cafè, el saludem

atentament 16

L’equip de Centre Gestió sl.

15 Com més color més dèficit o superàvit. 16 Els escrits sobre la declaració d’IRPF de l’any 2018 han estat elaborats per l’equip de Centre Gestió utilitzant informació de les següents publicacions:

manual de l’impost de l’AEAT, articles del diari “El País”, fons estadístics “Eurostat”, el web gestion-sanitaria, el del Ministeri de Sanitat, articles del diari “Cinco Días”, l’informe de Renda del Registre d’Economistes Assessors Fiscals, i la publicació “60 cuestiones a tenir en cuenta para la declaración de renta 2018 elaborat per l’empresa CISS-Wolters Kluwert.

1111 Quota més baixa Graduació de CCAA. amb superàvit fiscal.15

1111 Quota inferior a la mitjana

1111 Quota superior a la mitjana

1111 Quota més alta Graduació de CCAA. amb dèficit fiscal.