la crisi econòmica i les desigualtats socials · 2016-08-01 · desastre que aquest any van...
TRANSCRIPT
La crisi econo mica i les desigualtats
socials
Psedònim: Titescu
TREBALL DE RECERCA
1
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................2
2. LA CRISI .................................................................................................................3
3. BARCELONA ..........................................................................................................7
3.1 Renda Personal Disponible per càpita i districte ...............................................7
3.2 Renda Familiar Disponible.............................................................................9
3.3 Corba de Lorenz...........................................................................................10
3.4 Índex de Gini...............................................................................................11
3.5 Distribució Renda Familiar per càpita .............................................................13
3.6 Conclusió. Com ha afectat la crisi a les desigualtats socials a Barcelona? ........... 15
4. ESPANYA I ALTRES PAISOS DEL MÓN..................................................................17
4.1 Distribució de la renda entre salaris i beneficis....................................................17
4.2 Evolució de la desigualtat del 2008 fins al 2012......................................................20
4.5 Índex de Gini............................................................................................................22
4.6 Evolució de la renda per decils.................................................................................24
5. NOTÍCIES.............................................................................................................................26
5.1 El sector del luxe pren impuls durant la crisi............................................................26
5.2 85 rics sumen tants diners com 3.570 milions de pobres del món............................27
6. CONCLUSIONS...................................................................................................................28
7. BIBLIOGRAFIA i INTERNETGRAFIA.............................................................................29
2
INTRODUCCIÓ
El meu treball de recerca tracta el tema de les desigualtats de la renda degut a la crisi.
He triat aquest treball perquè hem sembla molt interesant en l’actualitat poder
demostrar, si es dóna el cas, com les desigualtats econòmiques han augmentat i com
afecten avui en dia a gran part de la societat.
La hipòtesi ,doncs, de partida, és si les desigualtats de la renda han augmentat amb la
crisi. No es tracta de saber si s’ha incrementat la pobresa sinó les desigualtats, cosa
diferent. Podem suposar, cosa que no volen demostrar, que tots els estrats socials han
empitjorat, però el que ens interessa és saber si han augmentat les desigualtats entre rics
i pobres és a dir si els de renda baixa ho han fet més que els d’alta. Aquest és el nostre
objectiu final.
Intentaré de demostrar que la diferència de renda entre rics i pobres mai havia sigut tant
alta i que aquesta desigualtat es deu a la crisi. Ho faré amb una sèrie d’indicadors, des
de la corba de Lorenz i l’índex de Gini, fins a la renda per càpita segons nivell social o
utilitzant el repartiment de la renda entre assalariats i empreses. Les primeres vegades
que utilitzi aquests indicadors aprofitaré per explicar-los detingudament.
He triat fer aquesta investigació ja que crec que és un tema important, ja que estem en
plena crisi i cada dia es parla de l’atur, un dels més alts d’Europa en el cas espanyol, la
pobresa, també altíssima a Espanya, o els desnonaments, molt habituals al barri del
nostre institut, Nou Barris.
L’àmbit geogràfic serà variable ja que ho faré tan de Barcelona com d’Espanya, Europa
i alguns països del món que considero rellevants comparar-los amb el que passa aquí a
casa nostra.
Per arribar al meu objectiu, he hagut d’utilitzar diferents fonts d’informació. Ho he fet
mitjançant pàgines web, gràfics, estadístiques, taules, notícies dels diaris, informes, etc.
D’aquesta manera hem pogut extreure la informació necessària per tal d’analitzar,
comparar i demostrar amb una explicació la hipòtesi de partida.
He tingut certes dificultats durant tot el treball, ja que sent un treball basat en adreces
web i gràfics, podia trobar informació de tota mena de característiques i en diferents
idiomes. He trobat certa informació important i destacada però les pàgines estaven en
anglès. Tot i així, s’ha trobat solució ràpidament per seguir endavant amb la recerca.
Agraeixo el suport per fer aquest treball a les persones que m’han ajudat a triar i a
investigar, com és la meva família, amics i el meu tutor.
3
LA CRISI ECONÒMICA
Com s’ha produït?
La crisi financera dels nostres dies va partir a Estats Units a finals de 2006. Els nord-
americans havien viscut un llarg període de bonança, de manera que tenien un major
poder adquisitiu, és a dir, tenien més diners.
Els bancs van decidir llavors ser més flexibles en el lliurament de préstecs per comprar
immobles, atorgant major quantitat de crèdits subprime1, dirigits a clients que no eren
prou solvents en la seva capacitat de pagament. Eren crèdits hipotecaris, o sigui que si el
client deixava de pagar el seu deute, la casa o el departament comprat passava a mans
del banc.
Els bancs estaven més disposats a prestar diners, i per tant ho feien a taxes d'interès
baixes. (La taxa d'interès és una quantitat de diners que algú ha de pagar per demanar un
préstec. Si una persona diposita diners al banc, el banc li paga una quantitat de diners a
aquesta persona, d'acord a la taxa d'interès vigent. Si una persona li demana diners
prestats a un banc, ha de pagar una certa quantitat al banc per això. En el fons, tot aquell
que demana diners prestats ha de pagar per això. Quant? Un percentatge de la quantitat
que demana prestada.)
Com les taxes d'interès eren baixes, la gent tenia més ganes de endeutar-se, per
exemple, per comprar cases i departaments, de manera que hi va haver un augment de
l'oferta immobiliària.
Va arribar un punt en que els bancs competien entre si per prestar diners a la gent i per
tant no es fixaven si aquestes persones serien capaços de pagar el deute.
Com els bancs volien fer més préstecs requerien de més liquiditat, és a dir, diners en
efectiu. Necessitaven més diners per seguir prestant a més persones que volguessin
comprar cases. Van recórrer llavors a una pràctica comuna en el sector: la
comercialització d'aquests crèdits immobiliaris. Aquest negoci consisteix que els bancs
venen a altres entitats d'inversió del deute que les persones van adquirir amb ells per
tenir el seu habitatge.
Es pot vendre un deute? És clar que sí: si un banc necessita diners en efectiu i té una
cartera de clients endeutats amb ell, se la pot vendre a un altre banc o institució
financera, que la compra a un preu menor. Així les persones que li devien diners a un
banc passen a deure aquests diners a un altre, el que per a elles no porta més
conseqüències. El banc que ven la seva cartera de deutors, deixa de guanyar interessos
però d'altra banda, obté diners efectiu per invertir en els seus negocis més urgents.
Aquests crèdits són comercialitzats com bons hipotecaris, és a dir, que en cas de no
1 Els crèdits subprime són un tipus de préstec que els bancs nord-americans fan a clients que no tenen molta capacitat de pagament, de manera que tenen un major risc de deixar de pagar el seu deute. Per compensar aquest risc, els bancs presten els diners a un interès més elevat, el que significa que a la llarga el client que va demanar el préstec haurà de pagar més.
4
pagament per part dels deutors, l'immoble queda en mans de les institucions prestadors.
Però es va produir una oferta excessiva d'habitatges, coneguda com 'sobre estoc’, a més
que molta gent no va poder seguir pagant el seu deute i els habitatges que havien
comprat van passar a mans dels bancs. De sobte els bancs en comptes de diners, tenien
un munt de cases i departaments i van haver de rematar. Però com havia tants habitatges
venent a la vegada, el seu valor va disminuir dràsticament. Va resultar així que els bancs
no podien recuperar el capital que havien invertit: perdien diners tot el temps.
En baixar el preu dels habitatges, va baixar també el preu dels bons hipotecaris que els
bancs havien venut a altres institucions. Aquests eren equivalents o fins i tot superiors al
valor dels immobles, ja que quan els clients subprime van adquirir el deute amb els
bancs, es va pensar que les cases i els departaments pujarien el seu valor amb els anys.
En adonar d'aquesta situació, les institucions financeres que havien comprat bons
hipotecaris als bancs van tractar de desfer-se'n, però era massa tard. Els inversors, que
incloïen a bancs estrangers com el francès BNP Paribas, van perdre confiança i van
començar a retirar la seva capital d'elles, portant-li problemes de liquiditat. Va ser tal el
desastre que aquest any van trencar dos dels cinc bancs d'inversió als Estats Units: Bear
Stearns i Lehman Brothers, aquest últim amb 158 anys d'història.
És així com un problema immobiliari es va transformar en una crisi financera, que a
hores d'ara ja va contagiar a l'economia com una perillosa grip.
La caiguda d'aquests dos bancs als Estats Units, sumat als magres resultats d'altres
entitats bancàries, van provocar la caiguda de les borses de comerç del món. Les bosses
són els llocs on es transfereix el valor de les accions o títols de propietat d'una societat
anònima o companyia i per tant reflecteix la situació d'aquestes empreses.
Atès que els valors de les borses de comerç van baixar bruscament, els països van
començar a prendre mesures per afrontar aquesta nova contingència, com baixar les
seves projeccions de creixement, que és mesurat a través del Producte Intern Brut (PIB)
dels països.
El PIB és el valor en termes monetaris de la producció de béns i serveis d'una nació en
un període, que pot correspondre a un trimestre o un any. Si el PIB va augmentar entre
el període actual i l'anterior, vol dir que el país va créixer; si va disminuir el PIB entre
tots dos lapses, vol dir que la nació està passant per una recessió.
L'actual situació econòmica que enfronta el món ha fet que alguns països es declarin en
recessió, és a dir, que ja compten amb dos trimestres en què el seu Producte Intern Brut
(PIB) ha caigut, com és el cas d'Irlanda.
Com les nacions tenen ingressos menors en una crisi, el consum disminueix, tant a
nivell nacional com internacional. Per això, es contrau la demanda, que és la intenció de
comprar béns o serveis per satisfer necessitats. Si hi ha menys demanda, els preus dels
5
béns disminueixen i això és el que passa amb el valor dels commodities2.
Què s’ha fet a Estats Units i a Europa per resoldre la crisi?
L’Economia dels Estats Units i l'espanyola han patit una crisi d'orígens molt semblants,
però la primera està sortint d'ella i Espanya no. Les causes que assenyala com a
desencadenants de la crisi en les dues economies són les mateixes: l'explosió de la
bombolla immobiliària, l'increment de la morositat vinculada al crèdit immobiliari, els
problemes generats per la banca i els mercats financers, la pèrdua induïda de llocs de
treball, l'alt endeutament i la caiguda de la demanda de les llars.
No obstant això, als Estats Units ha repuntat el creixement i baixat l'atur, ha millorat la
solvència dels prestataris i la situació dels bancs, s'han recuperat la indústria, la
demanda de les llars i la construcció residencial i han començat a pujar els preus
immobiliaris, és a dir, es comença a sortir de la crisi. Tot el contrari del que ha succeït i
està succeint al nostre país.
Per explicar aquesta diferència s’assenyalen cinc circumstàncies que s'han donat de
manera desigual en les dues economies:
La primera, que l'economia dels Estats Units s'ha beneficiat de la política monetària de
la Reserva Federal, la qual ha mantingut els tipus d'interès a llarg termini per sota de la
taxa de creixement, tant per al deute públic com el privat, mentre que a Espanya estan
per sobre. Això és el que explicaria que una part important de les llars nord-americans
s'hagin pogut desendeutar mentre que els espanyols mantenen encara un alt nivell
d'endeutament. I això ha estat afavorit per la política molt proactiva de compra de deute
públic per part de la Reserva Federal, a diferència de la tímida que ha fet el Banc
Central Europeu.
La segona explicació té a veure amb les diferents estratègies seguides per reduir el
dèficit públic en els dos casos. Estats Units ha començat a reduir una vegada que el
creixement s'ha reprès i Espanya, però, ha aplicat polítiques pressupostàries restrictives
massa aviat, el que no ha permès que el creixement es recuperi.
La tercera és que diverses circumstàncies combinades (el desendeutament de les llars, la
pujada de preus de l'habitatge, la reducció de la morositat, la disminució de crèdits
dubtosos i la ràpida i eficaç re-capitalització dels bancs) han permès que el crèdit s'hagi
anat recuperant progressivament als Estats Units, mentre que res d'això ha passat a
Espanya.
La quarta circumstància que diferència l'evolució recent de l'economia espanyola i la
dels Estats Units és que la rendibilitat de les empreses espanyoles ha tornat a ser
2 Les commodities són les mercaderies en forma de matèria primera que són més requerides en el
mercat internacional, com per exemple, l'or, el coure i el petroli.
6
"extremadament forta" al nostre país gràcies a la caiguda dels salaris reals i la
recuperació de la productivitat. Així, el percentatge dels beneficis després d'impostos,
interessos i dividends sobre el PIB és al voltant de tres punts més alt a Espanya. Però
aquests grans beneficis de les empreses espanyoles no es reinverteixen al nostre país, a
diferència del que passa als Estats Units.
Finalment, destaca el diferent paper exercit per l'evolució de la demografia i els fluxos
migratoris. L’augment de la població activa i de la immigració dóna suport al
creixement als Estats Units mentre que ocorre el contrari a Espanya.
7
BARCELONA
El primer objectiu de la meva anàlisi és el cas concret de Barcelona, i ho faré analitzant
una sèrie d’indicadors: Renda personal disponible, corba de Lorenz i l’índex de Gini.
RENDA PERSONAL DISPONIBLE per càpita i DISTRICTE
Per conèixer la renda que efectivament disposen els individus d'un país, s'utilitza el
concepte de RPD (Renda Personal Disponible), que s'obté restant els impostos
directes i els pagaments a la Seguretat Social a la RN i sumant-li les transferències
que efectua el Sector Públic (subsidis d'atur, pensions, beques, etc.) i altres pagaments
(com els interessos del deute públic). Dit d’una altra manera, són els diners que
efectivament acaben disposants les famílies per el seu consum o estalvis.
RPD = RN - Impostos directes - Pagaments a la SS + Transferències
Així tenim de Barcelona la següent taula amb el seu gràfic:
2013
Població RPD pc 2007 2009 2011 2013
1 Ciutat Vella 104.334 14.477 73,5 76,4 76,6 77,2
2 l'Eixample 264.851 21.834 115,8 111,8 110,6 116,4
3 Sants-Montjuïc 182.353 14.118 82,5 76,3 76,3 75,3
4 Les Corts 81.570 26.313 138,6 139 139,7 140,3
5 Sarrià- Sant Gervasi 145.934 35.020 178,7 176,1 177 186,7
6 Gràcia 120.976 19.745 104,6 104,9 103,9 105,2
7 Horta-Guinardó 167.940 14.606 86,5 79,1 80 77,9
8 Nou Barris 165.737 10.540 70,8 59,4 57,1 56,2
9 Andreu 146.539 13.965 84,3 73 72,9 74,4
10 Martí 233.856 15.115 87,7 80,7 79,6 80,6
RENDA PERSONAL DISPONIBLE per districte. Nombre índex (100=mitjana de BCN)
8
En aquest gràfic fruit de la taula que el precedeix podem observar els diferents districtes
de Barcelona i les seves rendes durant els anys 2007, 2009, 2011 i 2013, els anys
posteriors a la crisi. Està en nombre índex. En aquest cas el valor 100 fa referència a la
renda disponible per càpita mitjana de Barcelona. D’aquesta manera hi haurà districtes
per sobre la mitjana i districtes per sota. És un valor útil ja que, entre altres coses, ens
dóna ràpidament el percentatge que un districte (o país o continent) concret està per
sobre/sota de la mitjana.
A primera vista, podem diferenciar els districtes que degut a la crisi, han augmentat la
seva renda personal per sobre de la mitjana com ara Ciutat Vella, Eixample, Les Corts,
Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, és a dir, els districtes més rics de la ciutat de Barcelona
excepte el de Ciutat Vella. Una possible explicació per aquest fet es deu segurament en
el fet que és un districte que en els darrers anys s’està revaloritzant fent això que cada
cop més gent de classe mitja hi vagi a viure, substituint a famílies de renda baixa, cosa
que fa incrementar la renda disponible del districte. D’altra banda, podem observar que
els districtes més pobres han reduït la seva renda personal des de la crisi, com ara els
barris Sants-Montjuic, Horta-Guinardò, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. El cas
extrem és el de Nou Barris, que és el més pobre i al mateix temps el que més ha
empitjorat3.
Entrant en detalls els casos més significatius són Les Corts i especialment Sarrià-Sant
Gervasí, districtes on després de la crisi al 2009, en els anys posteriors 2011 i 2013,
veiem com han tingut un increment relatiu de la renda. Les Corts passa de 138,6 al 2007
a 140,3 al 2013. Sarrià-Sant Gervasi, que tenint una renda de 178,7 abans de la crisi, al
2013 obté una renda de 186,7, un clar augment. En canvi si ens fixem en els districtes
més pobres, Sant Andreu obté una renda de 84,3 al 2007 i després de l’esclat de la crisi
3 Trobat a http://barcelonaeconomia.bcn.cat/sites/default/files/RFD%202013_bcn.pdf
9
al 2013, n’obté una renda de 74,4. També, Nou Barris, que passa en les mateixes dates
de 70,8 a 56,2, un descens molt important. Els districtes que menys canvien són
l’Eixample i Gràcia.
Si comparem al 2007, el barri més ric, Sarrià-Sant Gervasi, amb el més pobre, Nou
Barris, podem observar que abans de la crisi, el districte de Sant Gervasi obté una renda
de 178,7 i el de Nou Barris 70.8. Sis anys després aquesta relació era de 186,7 a 56,2. Si
fem la ràtio, és a dir la divisió, obtenim que en el 2007 era de 2,52 i el 2013 de 3,32. Sit
d’una altra manera, si el 2007 una persona de Sarrià-Sant Gervasi guanyava 2,52
vegades el que guanyava un de Nou Barris, al 2013 aquest relació era de 3,32.
Cal recordar que el que ens marcarà les desigualtats a la renda no serà si augmenta o
disminueix la renda, sinó la diferència de renda entre els districtes més ric i els més
pobres. És a dir possiblement amb tots els districtes la renda mitjana ha disminuït, però
el que ens importa demostrar en el treball és que en els més pobres ha disminuït més
que en els rics. Gràcies a aquest gràfic hem pogut concloure doncs que hi ha hagut un
augment de les desigualtats a la renda als districtes de Barcelona.
RENDA FAMILIAR DISPONIBLE
Al gràfic 4 apareix l’evolució de la població de Barcelona per grans grups de Renda
Familiar Disponible, el mateix concepte que en l’apartat anterior però aquest ja no fa
referència a districtes sinó a grups socials.
El gràfic mostra la segmentació dels tres grans grups en sis trams de renda. Els
segments dels extrems contenen més població de la que tenien sis anys abans: les rendes
molt altes han passat de tenir el 7,5% al 10,7%, mentre que les rendes molt baixes han
4 Trobat a http://barcelonaeconomia.bcn.cat/sites/default/files/RFD%202013_bcn.pdf
10
passat de 4,1% al 17,8%. Aquests augments s’han donat a costa de la pèrdua agregada
dels estrats intermedis, un procés que s’ha anat produint any rere any, amb més
intensitat durant els primers anys de la crisi i de forma més estable en el darrer trienni.
Dit d’una altra manera, la classe mitjana-alta s’ha enriquit i la mitjana-baixa s’ha acabat
empobrint, sempre en comparació a la renda mitjana.
Com hem dit, als segments amb una renda alta, apareix un augment en el tant per cent,
és a dir, durant els anys després de la crisi ha augmentat el tant per cent en aquest
segment. El mateix passa als segments de renda baixa i molt baixa, amb un clar
augment en els anys posteriors a la crisi.
Podem concloure que degut a la crisi ha augmentat la població en els segments dels
extrems en comparació amb la que tenien abans de la crisi.
CORBA DE LORENZ
La corba de Lorenz és una forma gràfica de mostrar la distribució de la renda en una
població. S'hi relacionen els percentatges de població (abscisses) amb percentatges de la
renda (ordenades) que aquesta població rep. En la corba de Lorenz en l'eix d'abscisses,
per tant, es representa la població "ordenada" de manera que els percentils de renda més
baixa queden a l'esquerra i els de renda més alta queden a la dreta. L'eix d'ordenades
representa les rendes.
La línia diagonal negra intermitent mostra la situació d'un país o població en què tots i
cadascun dels individus obtingués exactament la mateixa renda: seria l'equitat absoluta.
Com més propera estigui la corba de Lorenz de la diagonal, més equitativa serà la
distribució de la renda d'aquest país.
11
Com podem veure al gràfic5, apareix una corba de Lorenz que representa la distribució
de la renda a Barcelona de 2007 i 2013.
La corba de color verd representa l’any 2007 i la corba blava el 2013. Com molt bé es
pot observar, la línia més propera a l’equitat absoluta és la verda, la línia que representa
2007, any anterior a la crisi. Després de l’esclat de la crisi la corba blava que representa
el 2013 podem observar que es distancia de la corba de 2007 i de la corba de l’equitat
absoluta. Això indica un clar cas d’augment de la desigualtat de la renda respecte 2007,
abans de la crisi.
ÍNDEX DE GINI
L'índex de Gini és un indicador complementari de la corba de Lorenz que mesura i
compara el grau de la distribució de la renda en el nostre cas entre els individus d'un
país respecte a una distribució amb perfecta igualtat. L'índex de Gini mesura així la
concentració de la renda.
Aquest índex és un coeficient entre l’àrea compresa entre la diagonal d’equitat i la corba
del país, el que seria l’àrea ‘a’ dividit per l’àrea entre la diagonal i l’eix de les abscisses,
l’àrea ‘b’. Aquest valor està comprès entre 0 i 1, on 0 és la igualtat total i 1 la
desigualtat extrema.
Índex de Gini
Un altre indicador important és el que analitza la relació entre el 20% més pobre i el
20% més rics (S80/20) o entre el 10% més pobre i el 10% més ric (S90/10). El primer
divideix la població en 5 grups del 20% (quintils) i el segon en 10 grups de 10% en 10%
(decils). El que ens diuen és quant més guanyen els grups més rics en relació als grups
més pobres.
5 Trobat a http://barcelonaeconomia.bcn.cat/sites/default/files/RFD%202013_bcn.pdf
12
Desigualtat de la renda. Índex de Gini, quintils i decils a Barcelona 2007-2010
2007
Índex de Gini 0,32
S 80/20 4,97
S 90/10 8,16
Analitzant les dades que tenim6, poques i fins el 2010, es veu com l’índex de Gini ha
augmentat en aquest darrer any, 2010, cosa que va pensar que a partir del 2010 la cosa
ha empitjorat.
L’anàlisi dels quintils (20% més pobre i més ric) també ha anat empitjorant. El 20%
més ric guanya 6,22 vegades el que guanya el 20% més pobre. Al 2007 aquesta ràtio era
tan sols de 4,97.
El mateix passa en el 10% més ric en relació amb el 10% més pobre. Aquesta ràtio ha
crescut d’un 8,16 a un 15,91. Si comparem les dues, aquesta darrera gairebé s’ha doblat
i la del 20% tan sols s’ha incrementat un 25%. Dit d’una altra manera quan més enlaire
pugem en el nivell de renda en comparació amb el més pobre més s’ha incrementat
aquesta desigualtat social. El més espectacular és que ho ha fet en tan sols 4 anys quan
sempre s’havia pensat que els canvis estructurals de la renda eren una variable que es
movia lentament. I això que les dades que disposem s’acaben en el 2010. No tenim cap
dubte que això ha anat empitjorant en els darrers anys.
6 Trobat a http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/ecv/b2001/index.htm
2008
Índex de Gini 0,31
S 80/20 4,83
S 90/10 9,04
2009
Índex de Gini 0,30
S 80/20 5,26
S 90/10 8,88
2010
Índex de Gini 0,33
S 80/20 6,22
S 90/10 15,91
13
DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA FAMILIAR PER CÀPITA
Analitzarem ara la renda familiar per càpita entre el 2007 i el 2013 observant els mapes
per zones de Barcelona:
a) Barris de Barcelona (ZEG) al 2007
b) Barris de Barcelona 2013
14
El mapa A7 mostra la renda familiar disponible per càpita en tonalitats de color al 2005
a Barcelona a partir de les ZEG. Les ZEG són les 38 Zones Estadístiques Grans, és a
7 Trobat a http://www.bcn.cat/publicacions/pdf/rfd.pdf
15
dir, zones generals que agrupen diversos barris pròxims. Com es pot observar a la
llegenda, les Zones Estadístiques Grans amb color més fosc són aquelles amb una renda
elevada, i per contra, el blau més clar són aquelles que tenen la renda més baixa.
En aquest mapa es pot observar que les zones amb rendes més altes se situen en la zona
(ZEG) que agrupa els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. La resta de zones
gairebé tenen una renda mitjana. Les rendes més baixes se situen en les zones que
agrupen els barris de El Raval, Torre-Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, el Bon Pastor i
el Besòs i el Maresme.
El mapa B8 mostra la renda familiar disponible per càpita al 2013 dels diferents
districtes i barris de Barcelona. Segueix la mateixa llegenda del mapa anterior respecte
al nombre índex i els grups de renda. Ens costa entendre, però, com no s’han mantingut
homogènies les zones d’estudi i s’ha passat d’una ZEG a una per barris. De totes
maneres visualment ja ens serveix gràcies, com hem dit, a mantenir-se els grups de
renda.
En aquest mapa es pot observar que les zones amb rendes més altes se situen en Sarrià-
Sant Gervasi i la Dreta de l’Eixample. També tenen rendes bastant altes al districte de
Sant Martí, concretament als barris de La Vila Olímpica del Poblenou i Diagonal Mar.
La resta de zones gairebé tenen una renda mitjana. Les rendes més baixes se situen al
districte de Nou Barris i al barri de la Marina del Port Vermell, el Carmel, el Besòs i el
Maresme, la Verneda i la Pau.
Podem concloure doncs, que des del 2007 al 2013, s’han mantingut les rendes més altes
als districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi i han augmentat les rendes en els barris
de la Dreta de l’Eixample, La Vila Olímpica del Poblenou i Diagonal Mar. També
podem concloure que crisi ha afectat a certes zones fins al 2013 on les rendes han
disminuït fins a les més baixes: districtes com la Marina del Port Vermell i tot el
districte de Nou Barris. Dit d’una altra manera el color verd clar i sobretot el groc, que
ens indiquen les zones amb una renda més allunyada de la mitjana han crescut en el
2013 respecte del 2007, cosa que ens permet confirmar, de nou, la hipòtesi de partida.
Conclusió. Com ha afectat la crisi a les desigualtats socials a
Barcelona?
Des que el 2007 va esclatar la crisi econòmica la pobresa s'ha estès amb força a la
ciutat. Un efecte que està provocant un augment de la bretxa social: els pobres cada
vegada són més pobres i els rics més rics. Una dinàmica que no ha estat aliena a la
classe mitjana, part de la qual ha passat a engrossir el grup dels que menys tenen.
Segons revela un estudi de l'Ajuntament, un 41,8% dels barcelonins eren de classe baixa
el 2013, mentre que set anys abans, quan va començar la crisi, aquest grup representava
8 Trobat a http://barcelonaeconomia.bcn.cat/sites/default/files/RFD%202013_bcn.pdf
16
un 21,7%. La classe mitjana, d'altra banda, ha passat del 58% al 44% en aquest termini
de temps. I encara que la classe alta també ha baixat —del 20% al 14%—, els que
formen l'anomenada molt alta han crescut notablement i han passat d'un 7,5% a un
10,7%.
Malgrat que no totes les classes de la ciutat han vist com reduïen els seus ingressos, la
renda mitjana per càpita no ha parat de caure des del 2009, últim exercici en què es va
registrar un augment. Fa cinc anys la renda familiar disponible per càpita era de 19.900
euros, mentre que el 2013 va ser de 18.800, un descens d'un 5,5%.
Però el pes de la caiguda dels ingressos l'han rebut els districtes més pobres de la ciutat,
mentre que els més rics aguantaven els efectes de la crisi. Les diferències de renda
disponible van tornar a créixer l'any passat. Els veïns de Sarrià-Sant Gervasi van
disposar llavors de 3,3 vegades més recursos que els de Nou Barris. El 2012 aquesta
diferència era de 3,1, i fa set anys, de 2,5.
L'informe, no obstant això, va més enllà, i posa el focus als barris. Així, es veu que la
renda del més ric, Pedralbes, és 6,3 vegades més elevada que la del més pobre, Trinitat
Nova. Mentre una família de les Corts disposava de 2,44 vegades la renda mitjana de la
ciutat, la de Nou Barris en va tenir un 0,38. Traduït en euros, això suposa que per cada
100 euros que té un veí mitjà, el de Pedralbes n'acumula 244 i el de Trinitat Nova, 38.
I com ja hem comentat, i com ja ha passat altres anys, els districtes de Gràcia (105,2),
l’Eixample (116,4), les Corts (140,3) i Sarrià-Sant Gervasi (186,7) tenen una renda
superior a la mitjana de la ciutat. A la banda dels desfavorits es mantenen Sant Martí
(80,6), Horta-Guinardó (77,9), Ciutat Vella (77,2), Sants-Montjuïc (75,3), Sant Andreu
(74,4) i Nou Barris (56,2). I la cosa ha anat a pitjor.
17
ESPANYA I ALTRES PAÏSOS DEL MÓN
DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA ENTRE SALARIS I BENEFICIS
Abans de comentar els següents gràfics, m’agradaria enumerar tres factors que
influeixen i cal tenir en compte en la distribució de la renda entre salaris i beneficis:
- Els canvis en la distribució de la renda entre salaris i beneficis es produeixen a llarg
termini. El seu caràcter estructural bé determinat per factors com la demografia, els
convenis, l’edat de jubilació...que tenen una llarga durada.
- La distribució de salaris i beneficis com a mesura de les desigualtats no es del tot
vàlida ja que hi ha gent que cobra un salari molt alt (directius d’empreses, funcionaris
d’alt nivell, alguns esportistes...) i també gent que cobra uns beneficis baixos, com en el
cas del petit empresari i autònoms.
Veurem ara a tall d’exemple una sèrie de països en una taula. Per poder-ho analitzar
millor em extret 5 gràfics de països representatius. Alemanya i Regne Unit per la seva
importància dins la UE, La UE (28 països) com a mitjana de referència, i Estònia i
Espanya. Estònia, sobretot per les seves radicals polítiques d’austeritat, és un cas que
sempre resulta interessant observar. Sovint s’ha dit a Espanya, des de l’UE, que s’hauria
de seguir l’exemple d’Estònia com a país exemplar en quan a polítiques d’austeritat.
GEO/TIME 2005 2008 2011 2014
Salaris 4.309.450,7 4.877.856,0 4.950.623,5 5.277.906,1
Bf i rendes 4.725.054,6 5.379.497,4 5.383.572,6 5.603.720,5
Salaris 925.441,0 1.007.446,0 1.086.105,0 1.211.030,0
Bf i rendes 945.689,0 1.072.395,0 1.099.183,0 1.145.206,0
Salaris 3.731,0 6.186,1 5.545,7 6.860,5
Bf i rendes 5.033,7 6.507,2 7.263,8 8.271,2
Salaris 53.527,4 64.249,4 56.510,2 43.371,7
Bf i rendes 110.449,0 131.821,9 110.117,4 96.149,2
Salaris 347.683,0 441.723,0 419.305,0 391.222,0
Bf i rendes 386.878,0 465.182,0 449.397,0 446.388,0
Salaris 59.506,1 65.465,9 63.638,1 59.464,8
Bf i rendes 62.735,4 72.634,9 73.230,6 75.038,2
Salaris 118.333,0 135.874,8 157.622,5 172.888,6
Bf i rendes 106.909,2 117.890,3 135.886,6 136.975,0
Salaris 845.068,7 831.108,4 785.539,5 909.415,5
Bf i rendes 715.277,9 704.806,1 681.800,5 862.673,1
UE (28 countries)
Germany
Estonia
Greece
Spain
Portugal
Sweden
United Kingdom
18
19
En aquests gràfics podem veure que en el cas d’Alemanya ha experimentat pocs canvis
degut a la poca durada de la crisi sobre aquest país ja que s’han sabut recuperar a temps.
Per altra part a Alemanya s’han portat a terme polítiques compensatòries davant la
caiguda de l’atur i els salaris ja que al ser el seu dèficit i deute públic no molt elevats la
inversió i despesa pública no ha fet falta disminuir-la com en el cas d’Espanya o
Estònia, per exemple. Dit d’una altra manera les mesures d’austeritat, que sempre
perjudiques els treballadors, no han estat tan importants a Alemanya com en molts
països europeus.
Suècia és un cas similar: el relativament baix efecte de la crisi juntament amb unes
polítiques socialdemòcrates consistents en una intervenció de l’Estat en solucionar les
desigualtats socials ha portat a que els salaris no disminuïssin com a participació de la
renda nacional. Això tot i que la intervenció estatal ja no és com la de fa unes dècades.
El Regne Unit, com a país amb clares polítiques neoliberals ja des de l’època de la
Margaret Thatcher no ha fet gaire, des del sector públic, per alleugerir les desigualtats
socials, cosa que queda patent en la disminució del salaris dins del total de la renda del
país entre 2007 i 2014.
Tan com a Espanya, Portugal com a Estònia podem observar com en el moment de la
crisi (2008), varia la distribució respecte els anys anteriors (2005), millorant la
participació salarial en el total. Des del 2008 aquesta participació disminueix, tot i que
no ho fa regularment.
20
EVOLUCIÓ DE LA POBRESA EN RELACIÓ A LA RENDA
Aquest gràfic9 mostra el tant per cent (%) de la població que guanya menys del 50% de
la renda mitjana, comparant diferents països. Espanya Vermell, Estats Units verd,
Alemanya blau i l’OECD10 lila.
Pobresa relativa (% de població amb menys d’un 50% de la renda)
Verd: EE.UU
Vermell: Espanya
Blau: Alemanya
Lila: OECD
Font: OECD
En aquest cas tenim el gràfic d’Espanya, i com podem veure al 2008, el 14,5% de la
població guanyava menys que la mitjana. Anys més tard es va reduir mínimament, i al
2010 va tornar a augmentar. Podem concloure que a Espanya aquestes xifres fluctuen
molt.
Pel que fa a la comparació amb altres països, podem veure que Espanya està per sobre
de l’OECD. Mentre que a 2008 Espanya el 14,5% guanyava menys que la mitjana,
Estats Units ho superava, amb un 17,3%. Es pot veure un contrast amb Alemanya, on hi
havia una major igualtat, amb un 8,5% de la població que guanya menys que la mitjana.
Fins al 2013 s’han anat mantingut les xifres sense grans canvis degut a que la crisi no va
afectar a Alemanya.
En general podem concloure que la pobresa relativa no ha variat gaire en els països des
de la crisi. Per què? Contradiu la nostra hipòtesi i totes les dades estudiades? Creiem
que no i que tot ve de la definició de pobresa relativa. Recordem-la: és el percentatge de
gent que guanya menys del 50% de la renda mitjana. Creiem que el problema és el de la
renda mitjana. Aquesta ha disminuït tant que es fa molt difícil trobar famílies amb
9 http://www.oecd.org/social/income-distribution-database.htm 10 L’OECD és l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, és a dir, un conjunt de països desenvolupats que promouen el creixement econòmic, la prosperitat i el desenvolupament sostenible.
21
menys d’un 50% de la renda. Salaris mínims, subsidis, ajudes... ho impedeixen. Però tan
ha disminuït aquesta renda mitjana per càpita? Veiem-ho:
El cas d’Espanya és clar, hi ha un punt d’inflexió a l’any 2007 quan la renda mitja del
país comença a disminuir de forma important. El cas d’EE.UU. tot i una baixada ràpida
sembla que s’ha recuperat bé, com a mínim de moment. Alemanya sí que ha crescut de
forma important aquesta renda mitjana. Deduïm doncs que dels països analitzats, és a
Espanya on la pobresa s’ha incrementat més ja que la renda mitjana ha disminuït de
forma considerable i en canvi la relativa s’ha mantingut constant.
22
Font: Eurostat
En aquesta taula11 es mostren diversos països de la Unió Europea (incloent la mitjana de
a UE) i l’evolució del coeficient de Gini durant els anys anteriors i posteriors a la crisi
(2006, 2008, 2010, 2012, 2013, 2014). Seguidament, comentaré aquesta evolució de
països com Alemanya, Itàlia, França, Estats Units i sobretot, Espanya.
Gràcies a aquest gràfic i a la taula anterior, podem dir que la crisi a Espanya ha afectat
molt, i com es pot observar al coeficient de Gini a Espanya, també a afectat a les
desigualtats socials. Com podem observar, durant els anys anteriors a la crisi, 2006 i
11http://ec.europa.eu/eurostat/tgm/table.do;jsessionid=ksyqbpyiG_bC5AilHKiCDcXiZq_2HCTkOYWk2Uq
eng202pIzlBi2!759708135?tab=table&plugin=1&language=en&pcode=tessi190
25.0
27.0
29.0
31.0
33.0
35.0
37.0
39.0
41.0
43.0
1 2 3 4 5 6
Germany
UE 27
Spain
France
Italy
USA
ÍNDEX DE GINI
Com hem vist l’Índex de Gini és l’indicador per excel·lencia per analitzar les
desigualtats de la renda. A nivel internacional i agafant alguns països per comparar
tenim:
GEO/TIME 2006 2008 2010 2012 2013 2014
UE 27 30,3 30,9 30,4 30,4 30,5 31,0
Germany 26,8 30,2 29,3 28,3 29,7 30,7
Spain 31,9 31,9 33,5 34,2 33,7 34,7
France 27,3 29,8 29,8 30,5 30,1 29,2
Italy 32,1 31,0 31,2 31,9 32,5 32,7
USA 38,4 37,8 38,0 38,9 41,1
23
2007, el coeficient es mantenia en quasi 32, és a dir, 0’32%. En plena crisi és on hi ha el
major increment, passant de 32 a 33’5 en tan sols un any. Durant els anys següents fins
al dia d’avui hi ha un radical augment, passant de 31’9 a 34’2. Aquest augment va
influir i afectar en la societat, situació que podem veure avui en dia. En comparació amb
la mitjana de la Unió Europea és superior i fins i tot, la desigualtat augmenta cada
vegada més.
França i Alemanya són els països que relativament es troben per sota de la mitjana de la
Unió Europea. Tot i estar per sota, les seves desigualtats van augmentar molt de 2006 a
2008. Després va mantenir una constància durant els anys posteriors, menys Alemanya
que va tenir una petita davallada entre 2010 i 2013. Itàlia, tot i situar-se en la mateixa
situació que la mitjana de de la UE al 2008, va començar a ascendir la seva desigualtat
des del 2010 fins a l’actualitat.
Una altre situació totalment preocupant és la d’Estats Units. Del 2006 al 2010 la seva
desigualtat de 38 aproximadament, una barbaritat comparat amb els països europeus.
L’aspecte més extrem és l’augment que va patir entre el 2012 i 2013, arribant a 41.
Sense sortir de l’índex de Gini analitzen ara el gràfic més interessant, sens dubte, el que
ens mostra tan l’evolució del creixement de l’índex de Gini del 2018 al 2012
(ordenades) com el seu valor al 2012 (abscisses)
Evolució de la desigualtat des del 2008 fins al 2012
Aquest gràfic12 mostra l’evolució de la desigualtat de la renda de diferents països des de
l’inici de la crisi, al 2008, fins al 2012. El gràfic està compost de dos indicadors: el
vertical és la taxa de creixement del coeficient de Gini i l’horitzontal és el coeficient de
Gini. Amb aquests indicadors podem observar que, aquells països que estiguin més a la
12 Trobat a http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Income_inequality_statistics
24
dreta tenen un pitjor índex de Gini, és a dir, més desigualtat. També, aquells països que
estiguin per damunt de la línia negra horitzontal, volen dir que ha empitjorat la
distribució de la renda durant els 4 anys.
Tot i que la desigualtat a la UE-2713, de mitjana, es va mantenir gairebé al mateix nivell
el 2008 fins al 2012, els diferents països no mostren el mateix. La desigualtat de la
renda va disminuir en 12 països membres de la UE, d’altra banda va augmentar en la
resta de països.
Un d’aquests països és Espanya, el qual ha augmentat la desigualtat de la renda un 10%.
És el país amb la pitjor situació, és a dir, amb un major empitjorament de la distribució
de la renda i amb un major índex de Gini, és a dir, més desigualtat. Un país destacat i
proper a Espanya és Itàlia que va augmentar la seva desigualtat gairebé un 2,6%.
Malgrat els seus alts nivells de desigualtat en 2012, Romania, Bulgària i Lituània van
aconseguir reduir la desigualtat en un 5% o més durant el període 2008-12. Dinamarca,
Islàndia i Noruega van veure els majors canvis en 2008-2012: un augment del 12% en la
desigualtat a Dinamarca i una disminució del 12% a Islàndia i un 10% a Noruega (no es
d’Europa però s’inclou al gràfic).
DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA PER DECILS
Analitzem ara la relació entre el 10% més ric i el 10% més pobre.
10% més ric / 10% més pobre
Vermell: Espanya
Blau: Grècia
Verd: Irlanda
Lila OCDE
En aquest gràfic, podem observar Espanya (vermell) en comparació amb altres països:
Grècia (color blau) i Irlanda (color verd), mitjana dels països de l’OECD14 (color lila).
13 UE-27 són els 27 països que hi havia a la UE fins al 2013, en aquell any es va incorporar Croàcia. 14 L’OECD és l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, és a dir, un conjunt de països desenvolupats que promouen el creixement econòmic, la prosperitat i el desenvolupament sostenible.
25
Aquest gràfic15 mostra quant guanya el 10% més ric en comparació amb el 10% més
pobre en els diferents anys des del 2008 fins al 2013.
En el cas d’Espanya quan s’estava iniciant la crisi, al 2008 el 10% més ric guanyava
gairebé un 10 vegades que el 10% més pobre. En tan sols un any, els rics guanyaven 11
vegades més. Cada vegada s’ha anat incrementant més fins al punt en que al 2011 va
arribar a que el 10% més ric guanyava 12 vegades més. Es por observar un clar
augment des de la crisi, és a dir, un increment de la desigualtat de la renda.
Pel que fa a Irlanda, en el moment de la crisi va veure com en un any ascendia de 6,6 a
7,9. És a dir, va passar a que els més rics guanyessin 7,9 vegades més que els pobres.
Xifra que aproximadament s’ha mantingut fins al 2011.
En quant a Grècia, parteix de que en el moment de la crisi, guanyaven 9,6 vegades més
el 10% és ric que el 10% més pobre. La xifra era alta, però el més significatiu va ser el
seu augment des d’aleshores. Del 9,6 va passar al 12,7 al 2011, és a dir, en 3 anys.
Grècia ha experimentat un greu augment de la desigualtat de la renda.
Com es pot observar, la mitjana dels països de l’OECD és de 9,5, és a dir, que el 10%
més ric del la mitjana dels països de l’OECD guanya 9,5 vegades més que el 10% més
pobre. És una xifra significant ja que a partir d’ella podem analitzar altres països al
gràfic. Podem concloure que Grècia i Espanya han patit un gran augment en la
desigualtat en la distribució de la renda situant-se per sobre de la mitjana dels països de
l’OECD. En canvi, Irlanda està per sota de la mitjana, una xifra que no s’ha augmentat
tant en comparació amb els altres dos països.
15 Trobat a http://www.oecd.org/social/income-distribution-database.htm
26
NOTÍCIES
El sector del luxe pren impuls durant la crisi
Aquesta notícia16 explica com a fet introductori que el luxe va moure a Espanya més de
5.000 milions d'euros el 2012, fet que suposa un creixement del 14% respecte al 2011.
Del 2010 al 2011, en tan sols un any, el sector de l'alta gamma va créixer un 25% a
Espanya. La font d’aquestes estadístiques (Associació Espanyola del Luxe) preveu que
per al 2013 seguirà creixent el luxe.
Segons l’associació de marques d'alta gamma Cercle Fortuny sosté que les marques
europees produeixen el 70% del mercat de béns de luxe mundial, amb una producció en
2013 de més de 440.000 milions d'euros, un 3% del PIB d'Europa. Segons la font, el
sector del luxe seguirà creixent a Europa entre un 7% i un 9% interanual.
Si analitzem la venda de cotxes de luxe, els vehicles de luxe, "executius", tot terrenys, i
grans monovolums es van vendre fins a un 57% més el 2013 mentre que els models de
tipus mitjà van caure un 6,5%. Durant el primer mes de 2014 la venda de cotxes d'alta
gamma va créixer un 40% respecte al mes anterior.
Encara que tradicionalment la millora en les vendes d'automòbils s'ha considerat un
símptoma d'expansió econòmica, quina conclusió s'extreu quan només augmenten les
vendes dels més cars? Doncs el que volíem demostrar, que la crisis ha afectat
especialment a les classes mitjanes i baixes i que em les altres quasi no s’ha notat. Igual
passa amb les marques d’alta gamma, la seva demanada no s’ha vist afectada per la
crisis.
En quant a Espanya, el nostre territori, com ha evolucionat els sectors de l'alta gamma?
Un exemple significatiu que podem analitzar són el nombre d’hotels de 5 estrelles, que
han crescut en més d'un 15% durant els anys més durs de la crisi, sumant 302
establiments d'aquest tipus a principis de 2013.
Un altre sector emblemàtic, el de les embarcacions de luxe (iots), no va tenir tanta sort
en els primers anys de la crisi, però va aconseguir remuntar a partir del 2012: només a
l'octubre de 2013 es matriculaven 274 petites embarcacions noves, de manera que el
sector tornava a estabilitzar respecte l'any anterior.
A partir d’aquesta notícia, podem concloure que des de l’inici de la crisi, no només no
s’han disminuït les vendes en els articles de luxe sinó que fins i tot, han augmentat, tan
al món com a Espanya. Cada cop la classe alta té més poder econòmic (una de les
conseqüències de la crisi) i permet l’increment d’aquest sector tan luxós. Exemples clars
són la venda d’automòbils de luxe i hotels de 5 estrelles com hem vist.
16 http://www.informacionsensible.com/news/1534/El-sector-del-lujo-toma-impulso-durante-la-crisis
27
85 rics sumen tants diners com 3.570 milions de pobres del món
Aquesta notícia17 explica que la ONG Intermón Oxfam vol posar de manifest que els rics cada
vegada són més rics i els pobres són cada vegada més pobres.
Destaca que Espanya és el segon país més desigual d’Europa, només per darrere de Letònia. Els
20 espanyols més rics acumulen la mateixa renta que el 20% dels espanyols més pobres. En tot
el planeta, tan sols 85 persones posseeixen tanta riquesa com les 3.570 milions de persones que
són la meitat més pobre de la població mundial.
És una desigualtat que ha augmentat amb la crisi: als Estats Units, el 1% de la població més rica
ha aconseguit el 95% de les seves riqueses després de 2008. A Europa, els ingressos de 10
persones són superiors als pressupostos que la Unió Europea va destinar a mesures d’estímul
per a la crisi entre 2008 i 2010.
La ONG Intermón Oxfam demanarà mesures pels paradisos fiscals i vigilància a les economies
emergents com Índia o Pakistan sense oblidar els contrastos d’Àfrica.
17 Trobada a http://economia.elpais.com/economia/2014/01/19/actualidad/1390168909_581864.html
28
CONCLUSIONS
La conclusió del treball és que la hipòtesi que teníem de partida s’ha complert. Hem
aconseguit demostrar que han augmentat les desigualtats entre rics i pobres i si els de
renda baixa ho han fet més que els d’alta i tot durant aquests anys de crisi econòmica.
El nostre objectiu s’ha fet possible analitzant primerament la situació de Barcelona i tot
seguit la d’Espanya en comparació amb altres països.
Hem pogut mostrar clarament tan Barcelona com Espanya, que a partir de la crisi les
desigualtats socials han augmentat. Tot i ser de difícil accés algunes pàgines i certs
indicadors, hem pogut demostrar en quina quantitat ha augmentat, com s’ha
incrementat, i com aquesta situació es reflecteix en el nostre dia a dia a la societat. Ens
hagués agradat obtenir dades més recents ja que algunes acabaven al 2011, però no
estaven, encara, disponible18.
La globalització és un aspecte important en el desenvolupament d’aquest tema, amb
l’inici de la crisi a l’altre punta del món. S’inicia als Estats Units però acaba afectant a
Europa, especialment als països del sud d’Europa. I la crisi porta a un empobriment de
la societat, però aquest empobriment és molt més patent en les classes mitjanes i baixes.
El que m’ha semblat una situació extrema, és el cas d’Estats Units, una desigualtat
preocupant molt per sobre de països europeus, no tan sols per la crisi sinó per les
polítiques liberals que ha portat a terme històricament.
Ha sigut un tema interessantíssim on n’he après moltes coses. El fet de poder explicar
l’evolució que ha patit la nostra ciutat, el nostre país, i la resta del món és molt
interessant i important. És important perquè aquest tema, ha afectat a gran part de les
classes baixes. Classes humils, pobres, treballadores han vist com les seves rendes han
disminuït després de la crisi, mentre que les classes riques, han sortit beneficiades, com
a mínim relativament. I les polítiques de l’estat, cada cop menys redistributives no han
fet res per fer front a aquesta tendència. Si l’objectiu és el dèficit i no el creixement i la
igualtat el que trobem són retallades que afecten a la classe mitjana i a la classe baixa,
que és el que ha passat a Catalunya i Espanya.
18 El gener de 2016 Intermón Oxfam ha publicat un informe que confirma encara més la nostra hipòtesi, amb dades més recents. Per desgracia ha estat publicat massa tard per poder-lo incloure en el nostre treball. Però val la pena llegir-lo: https://www.oxfam.org/sites/www.oxfam.org/files/file_attachments/bp210-economy-one-percent-tax-havens-180116-es_0.pdf
29
BIBLIOGRAFIA
Abadia, Leopoldo, LA CRISIS NINJA Y OTROS MISTERIOS DE LA ECONOMIA
ACTUAL, Ed Espasa Libros, 2009
INTERNETGRAFIA
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/807210-la-desigualtat-
social-entre-barris-saccentua-a-barcelona.html
http://barometrosocial.es/archivos/1132
http://elpais.com/diario/2011/10/31/economia/1320015602_850215.html
http://www.elperiodico.com/es/graficos/barcelona/renta-barcelona-2014-pobreza-7890/
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/07/02/catalunya/1404309852_502842.html
http://www.ciencia-explicada.com/2013/08/la-crisis-dispara-la-desigualdad-salarial-en-
espana-mas-que-en-ningun-otro-pais-europeo.html
http://www.oxfamintermon.org/es/sala-de-prensa/nota-de-prensa/numero-de-
milmillonarios-se-duplica-durante-crisis-mientras-desigualda
http://economia.elpais.com/economia/2014/01/19/actualidad/1390168909_581864.html
http://www.informacionsensible.com/news/1534/El-sector-del-lujo-toma-impulso-
durante-la-crisis
http://deconomiablog.blogspot.com.es/2013/01/gini-ratio-8020-e-idh.html
http://relymen.blogspot.com.es/2014/01/desigualdad-economica-para-todos-y-
todas.html
http://www.elblogsalmon.com/busqueda?cx=partner-pub-
9977500652563564%3A1599624585&q=desigualdad+crisis&ie=UTF-8&oe=UTF-
8&cof=FORID%3A10
http://www.elblogsalmon.com/entorno/hay-desigualdad-de-ingresos-y-de-riqueza-
segun-la-ocde
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35%2Fp008&file=inebase&L
=0
http://ec.europa.eu/eurostat/
http://www.ciencia-explicada.com/2013/08/graficas-interactivas-distribucion-de-
salarios-en-europa.html
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/brecha-entre-los-barrios-mas-ricos-
mas-humildes-barcelona-ensancha-3795602
30
http://www.bcn.cat/estadistica/castella/dades/tvida/index.htm
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/ecv/b2001/index.htm
http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Income_inequality_statistics
http://www.oecd.org/social/income-distribution-database.htm