estratÈgia d'inversiÓ octubre del 2019...tampoc no ens podem oblidar del brexit, on estaríem...

OCTUBRE DEL 2019

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

OCTUBRE DEL 2019PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.OCTUBRE DEL 2019PÀG. 5

Entorn de mercats• Propera parada: recessió?

• Crisi, quina crisi?

Renda fixa

• Quant val el no-res?

• Sobra petroli

Renda variable

• El que és bo, és cada vegada més car

• En borsa, els EUA sempre guanyen

Indicador del mes

• Val més boig conegut…

Entorn de mercat



Propera parada: recessió?

La predicció d’una recessió imminent continua abundant en titulars de premsa i tertúlies radiofòniques.

La realitat és ben diferent, no coneixem el futur, però, amb les dades que tenim avui el proper episodi del cicle econòmic apunta tot el contrari, una acceleració de l’activitat.

El creixement ha decebut al llarg de l’any per la depressió en el sector industrial. La caiguda s’explica per l’erràtica política comercial de l’administració Trump.

La incertesa paralitza les decisions d’inversió, tant de les empreses que es poden veure perjudicades com de les potencialment beneficiades.

La debilitat industrial va avançar d’est a oest; els primers països afectats van ser els asiàtics, després Europa (especialment Alemanya) i finalment els EUA.

L’ordre és l’esperable per la posició de cada país en l’escala de valor afegit.

El final de l’episodi de debilitat ha seguit el mateix camí; els indicadors avançats de creixement (calculats per l’OCDE) ens mostren que Àsia ja va superar el mal moment (i les dades de producció industrial ho corroboren i ja han sorprès en positiu), Europa hi és i els EUA encara segueixen en fase de contracció.

La incertesa no ha desaparegut, però les empreses ja no poden reduir més els seus inventaris, i el sector industrial torna a créixer al ritme que li marca la resta de l’economia. La decepció econòmica viscuda aquests anys ha provocat la reacció dels responsables de política econòmica.

Els bancs centrals han fet la seva feina i, a més, a Àsia, els governs, sense les rigideses ideològiques d’Europa, han actuat decididament per impulsar la demanda.

La resultant d’un minicicle industrial en via d’estabilització i noves dosis d’estímul és l’acceleració que esperem.

La propera parada en el nostre escenari es diu acceleració, però dèiem que no coneixem el futur, i la política pot capgirar aquest escenari. Trump té una posició cada dia més feble, tant en el pla internacional com en l’intern, però com diem aquí, “No diguis blat, fins que no el tinguis al sac i ben lligat”. La mateixa debilitat de la seva posició obre nous perills: a l’exterior pot encoratjar l’Iran o la Xina perquè busquin més confrontació, i a l’interior dona possibilitats de victòria a candidats demòcrates que poden no ser ben rebuts pels inversors.

Tampoc no ens podem oblidar del Brexit, on estaríem més tranquils si Boris Johnson no estigués acumulant errors de gran calibre, o les protestes a Hong Kong. L’economia no ens preocupa, la política, sí.

Font: OCDE i elaboració pròpia

Indicador avançat de creixement

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

EUAEuropaÀsia 5 (Xina, Índia, Indonèsia, Corea i Japó)

Set.

-94

Set.

-95

Set.

-96

Set.

-97

Set.

-98

Set.

-99

Set.

-00

Set.

-01

Set.

-02

Set.

-03

Set.

-04

Set.

-05

Set.

-06

Set.

-07

Set.

-08

Set.

-09

Set.

-10

Set.

-11

Set.

-12

Set.

-13

Set.

-14

Set.

-15

Set.

-16

Set.

-17

Set.

-18

Set.

-19

Entorn de mercat



Crisi, quina crisi?

En els últims mesos l’economia dels EUA genera una mitjana de més de 150 mil nous llocs de treball.

Està lleugerament per sota dels 170 mil llocs de treball al mes, que és la mitjana de l’últim cicle expansiu, però resulta àmpliament suficient per seguir reduint el nivell d’atur.

La taxa d’atur ha caigut al mínim dels últims 50 anys, 3,5 %. La subocupació (aturats buscant feina més empleats a temps parcial que voldrien ser-ho a temps complet més aturats que ja no busquen feina) ha baixat un punt en tres mesos, del 7,5 % al 6,5 %, i aquest nivell és el segon més baix des que es computa la sèrie (gener de 1994).

Les dades mostren una salut impe- cable. L’activitat industrial, però, està en ple col·lapse; l’indicador més difós, l’anomenat ISM, se situa en nivells recessius, el punt més baix d’aquest cicle.

Com podem reconciliar dues realitats tan diferents?

La divergència no ve d’ara, ha anat creixent amb el pas dels anys de forma lenta però imparable.

De fet al 2017 vam tenir la situació contrària: els indicadors de sentiment en la indústria ens haurien fet creure que l’ocupació creixia molt per sobre de com ho feia. L’estadística ens permet quantificar la reducció en la relació.

Als anys cinquanta l’activitat industrial explicava gairebé el 70 % de la variació d’ocupació; als 90, el 50 %, i a l’última dècada, el 0 %.

L’ocupació industrial suposa un 8 % del total, però la dissociació no només s’explica per l’escàs pes de la indústria, sinó pel dinamisme relatiu.

En els últims 10 anys, per cada nova ocupació industrial es generen 50 llocs de treball en altres sectors.

El comentari diari sobre conjuntura econòmica se segueix fent amb indicadors, i criteris, elaborats fa més de mig segle.

No ens ha de sorprendre que la coincidència entre l’opinió pública i la realitat es produeixi, quan ho fa, per pura casualitat.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Cicle industrial i cicle econòmic

Creixement de l’ocupació, variació respecte de la seva tendència

Activitat industrial: ISM Normalitzat (escala dreta)

Set.

-53

Set.

-55

Set.

-77

Set.

-59

Set.

-61

Set.

-63

Set.

-65

Set.

-67

Set.

-69

Set.

-71

Set.

-73

Set.

-75

Set.

-77

Set.

-79

Set.

-81

Set.

-83

Set.

-85

Set.

-87

Set.

-89

Set.

-91

Set.

-93

Set.

-95

Set.

-97

Set.

-99

Set.

-01

Set.

-03

Set.

-05

Set.

-07

Set.

-09

Set.

-11

Set.

-13

Set.

-15

Set.

-17

Set.

-19

-3

-2

-1

0

1

2

3

-10 %

-8 %

-6 %

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

Renda fixa



Quant val el no-res?

La pregunta no és retòrica. La com- binació d’austeritat fiscal, tipus negatius i compres pels bancs centrals està fent desaparèixer els bons emesos pels governs de la zona euro. El volum de bons disponibles per als inversors ha caigut un 25 % en tres anys, però la caiguda de “l’actiu lliure de risc”, els bons emesos per Alemanya, ha estat del 75 %. El fonament sobre el qual s’alça el complex edifici dels mercats financers és el preu dels actius lliures de risc; aquest és l’axioma del qual es deriva tota la resta. Tots els preus es poden descompondre en la suma del preu de l’actiu lliure de risc i les primes específiques per a cada risc. La valoració teòrica del mercat es basa en la relació d’aquestes primeres entre si i amb les variables econòmiques. La desaparició de l’actiu lliure de risc deixaria sense fonament tot el mercat, i és una cosa que ja està passant. La dinàmica del deute públic és senzilla. Cada any el volum és igual al de l’any anterior més els interessos i més el saldo pressupostari (sumant si hi ha dèficit i restant si hi ha superàvit). Amb un pressupost equilibrat i tipus

negatius, el deute es redueix cada any inevitablement. A l’erosió “natural” dels tipus negatius s’afegeixen les compres d’inversors oficials. Les reserves internacionals de divises estan invertides, inevitablement, en l’actiu de menor risc de cada divisa, i, un cop adquirits aquests actius, amb caràcter general deixen d’existir per al mercat. A mesura que aquestes reserves pugen, i més si el pes de l’euro sobre el total també puja, desapareixen bons emesos per Alemanya (encara que també els emesos per França, i recent- ment Espanya, es fan servir amb aquesta finalitat). Per si això fos poc, el BCE també compra, dins de la seva política monetària, i aquests bons també desapareixen. Al 2015 hi havia 825 mil milions de bons del Tresor alemany disponibles per negociar (d’un total de 1.600 mil milions emesos). Des de llavors el saldo s’ha reduït en 56 mil milions, els gestors internacionals de divises han adquirit 220 mil milions i el BCE, 310, en total gairebé 600 mil milions. Queden menys de 250 mil milions disponibles per negociar, i el procés segueix. Els tipus són encara més negatius, el BCE ha iniciat un nou programa de

compres i les reserves de divises continuen pujant. En dos anys ens podem trobar que ja no hi hagi un mercat d’actius lliures de risc a la zona euro. A mitjà termini la unificació del mercat financer a la zona euro passa per crear un actiu lliure de risc col·lectiu, però el mitjà termini és massa temps, calen solucions ràpides. La solució més ràpida seria que Alemanya emetés més bons, i és inexplicable que no ho faci; pagant un tipus del -0,5 % cada milió emès li reporta cinc mil euros d’ingressos. Si Alemanya pogués doblar el seu deute fins al 100 % del PIB al preu actual, els ingressos li permetrien abaixar l’impost de societats a la meitat. A Holanda, un país ortodox com pocs n’hi ha, el govern, una coalició de partits conservadors i liberals, planeja crear un fons públic d’inversió de fins a un 10 % del seu PIB per aprofitar el mercat actual. El govern alemany de moment es nega a considerar aquestes hipòtesis; és el que té substituir els economistes per teòlegs.


Ens quedem sense bons. Variació de deute públic en mans del públic des del juny del 2015

-75%

-50%

-25%

0%

25%

50%

EUA REGNE UNIT FRANÇA ESPANYA ITÀLIA JAPÓ EUROZONA ALEMANYA

Renda fixa



Sobra petroli

Poc ha durat la pujada del preu del petroli després de l’atemptat a l’Aràbia Saudita; el barril de Brent torna a cotitzar a 58 dòlars, a prop dels nivells mínims del 2019 i un 10 % per sota de la mitjana dels últims dotze mesos.

La dinàmica del mercat segueix mostrant un excés de capacitat de producció, mal controlat per les retallades de l’OPEP.

Quan el petroli s’estabilitza en preus superiors a 60 $/barril l’increment de l’oferta és molt ràpid, i l’impacte en preus també.

Va passar l’any passat quan el barril va arribar a superar 80 $ per caure després fins a 50 $.

La caiguda va ser detinguda per la decisió de l’OPEP, el desembre del 2018, de reduir la seva producció en 1,2 milions de barrils diaris, acord que es va renovar el juliol d’enguany. L’OPEP té cada vegada més dificultats per controlar l’excés d'oferta; la seva quota de mercat està per sota del 30 %, i enguany dos països han abandonat el cartell, Qatar i Equador. No es preveuen més retallades.

La producció als EUA s’ha fet més eficient i s’han construït les infraes-

tructures necessàries per portar el cru fins als ports d’embarcament. El preu d’equilibri del petroli el marcarà el cost de producció de la fracturació hidràulica (shale), i l’estimació és que es troba per sota dels 50 $/barril.

Els països consumidors ho agrairan, encara que l’impacte ambiental sigui nefast.


Encara sobra petroli

-60 %

-40 %

-20 %

0 %

20 %

40 %

60 %

-1,6 %

-1,2 %

-0,8 %

-0,4 %

0,0 %

0,4 %

0,8 %

1,2 %

1,6 %

2,0 % Demanda -Oferta 12 M. rolling

Preu

OFERTA > DEMANDA

OFERTA < DEMANDA

Feb

.-95

Gen

.-96

Des

.-96

No

v.-9

7

Oct

.-98

Set.

-99

Ag

.-00

Jul.-

01

Jun

e-02

Mai

g-0

3

Ab

r.-0

4

Mar

ç-05

Feb

.-06

Gen

.-07

Des

.-07

No

v.-0

8

Oct

.-09

Set.

-10

Ag

.-11

Jul.-

12

Jun

e-13

Mai

g-1

4

Ab

r.-1

5

Mar

ç-13

Feb

.-17

Gen

.-18

Des

.-18

No

v.-1

9

Renda variable



El que és bo és cada vegada més car

El que és bo és cada vegada més car. Aquest cicle borsari ha estat marcat per la recerca de companyies amb capacitat de creixement.

Des del 2007 les accions de companyies amb creixement orgànic de vendes s’han comportat millor que el conjunt del mercat.

Estem tan acostumats a aquest comportament que ens sembla natural i inevitable. Tot i això, no ho és.

De fet, entre 1980 i 2009, el rendiment d’aquest tipus de companyies va ser igual que el del conjunt del mercat, alternant períodes prolongats fent-ho pitjor (1980-1988, 1992-1994 i 1999-2007) i millor (1988-1992 i 1994-2007).

El comportament relatiu no obeeix a un únic factor, depèn de l’entorn global de creixement, dels canvis legals i de les transformacions tecnològiques.

Períodes amb poc creixement agregat, liberalització regulatòria i grans canvis tecnològics són favorables per a aquest tipus de companyies, i els últims anys han estat gairebé l’entorn ideal.

Els cicles s’expliquen en part pel canvi en les variables subjacents, però també per l’efecte en la valoració; en cada cicle favorable, el creixement dels preus acaba per superar al dels beneficis.

L’estil d’inversió que cerca creixement (estil growth en l’argot financer) es torna popular a mesura que acumula èxits, els inversors van en massa, oblidant les companyies que només són atractives per la seva valoració (l’anomenat estil value), i el fenomen es retroalimenta.

El preu del creixement es torna insostenible, però es manté fins que el canvi d’entorn ens en fa a tots conscients (la clàssica escena de dibuixos animats en què un personatge continua corrent després

de creuar la vora d’un precipici i no cau fins adonar-se del que ha fet reflecteix bé aquest comportament dels inversors).

El preu del creixement porta creixent molt de temps, però s’ha accelerat a partir del 2016; en tres anys el quocient Preu sobre Benefici (PER) del mercat no ha canviat, però el del creixement ha pujat un 20 %.

En les últimes setmanes hem tingut un canvi en el comportament relatiu, i el creixement ho ha fet pitjor que el conjunt del mercat.

No sabem si és l’inici d'un canvi de cicle o una correcció en la tendència, però sí que tenim la sensació incòmoda que, si mirem cap avall, veurem que fa ja temps que correm en l’aire.


Evolució del preu i benefici. octubre 16 - octubre 19

Llatinoamèrica

Suïssa

Regne Unit

JapóEurozona

Àsia emergent

Emergents

EUA

Semiconductors

Serveis Defensius

Salut

Tecnologia

Distr. minorista def.

Software

Alimentació

Consum de la llar

Utilities

Serveis cíclics

Farma

Telecom.

Distr. minorista cíclica

Mitjana

Béns d'equip

Assegurances

Materials

Autos

Bancs

Energia-5 %

5 %

15 %

25 %

35 %

45 %

55 %

65 %

75 %

0 % 5 % 10 % 15 % 20 % 25 % 30 % 35 % 40 % 45 % 50 % 55 %

PREU

BENEFICI

MÉS BARAT

MÉS CAR

Renda variable



En borsa, els EUA sempre guanyen

En borsa, els EUA sempre guanyen, o almenys això ens pensàvem. Però el mateix ens semblava amb el bàsquet, i enguany França va vèncer els EUA en els quarts de final del Mundial, cosa que no passava des del 2006.

La ratxa victoriosa borsària es va iniciar més tard, el 2007, i va succeir a molts anys de preeminència de la borsa de la zona euro. El rendiment borsari de l’EuroStoxx va superar el de l’S&P 500 en un 70 % de 1998 al 2007. Des de llavors els EUA ho han fet millor, amb interrupcions profundes el 2009, 2010 i 2012.

Començant el 1998, el rendiment de tots dos mercats va empatar el 2014 i des d’aleshores l’EuroStoxx ha quedat un 30 % per darrere.

L’evolució dels beneficis explica part del comportament, però el preu que es paga per aquests beneficis també ha crescut més als EUA que a la zona euro.

La borsa dels EUA cotitza històri- cament amb una prima respecte la zona euro, però en els últims 15 anys la prima ha fluctuat entre el 5 % i el 40 %, i el nivell actual és a la part alta del rang.

Abans del 2007 la prima mitjana era del 15 %, va pujar durant la crisi, es va recuperar el 2009 i va tornar a pujar durant la crisi de l’euro. La intervenció de Draghi el 2012 va tornar la prima al nivell que tenia el 2005.

Exceptuant els períodes de crisi, la prima es va mantenir constant al voltant del 15 % entre el 2005 i el 2016. En aquest any, i coincidint amb l’últim període de millor com-

portament de l’estil growth, la prima va pujar un esglaó, i la mitjana des de llavors se situa en un 24 %.

Pot tornar la prima al règim anterior? Sí, però són necessàries diverses condicions, almenys tres: que millori el creixement relatiu de la zona euro respecte als EUA, que desaparegui la por a un Brexit dur i que es redueixi la prima que es paga pel creixement.

Tenim prou confiança en què les dues primeres es compliran en poc temps i, com vèiem en el punt anterior, la tercera potser ja està passant.

Ens hem equivocat massa vegades apostant per la zona euro, però ens sembla que és el moment de tornar a fer-ho.


Prima de valoració EUA / Zona euro. Relatiu del preu / Beneficis propers 12 mesos

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Prima

Mitjana

Jul.-

05

Jul.-

06

Jul.-

07

Jul.-

08

Jul.-

09

Jul.-

10

Jul.-

11

Jul.-

12

Jul.-

13

Jul.-

14

Jul.-

15

Jul.-

16

Jul.-

17

Jul.-

18

Jul.-

19

Indicador del mes



Val més boig conegut…

El cicle polític dels EUA té conse- qüències duradores per als mercats més enllà dels tuits d’“enorme i inigualable saviesa”.

Les primàries del Partit Demòcrata, on es dirimeix qui senfrontarà a Trump el novembre del 2020, han situat com a favorit un candidat inesperat, Elizabeth Warren.

Warren és acadèmica i se li nota. No començava com a favorita, però el candidat favorit, Joe Biden, ha sofert per la implicació del seu fill en negocis més propers al tràfic d’influències que a la iniciativa empresarial pura.

Trump està sotmès a un procés de reprovació (impeachment) que sembla que té fonaments sòlids i, en qualsevol cas, no aconsegueix recuperar popularitat en els sondejos.

Cap president ha aconseguit ser reelegit amb uns índexs tan desfavorables (10 % de diferència entre els que aproven la seva gestió, un 45 %, i els que la reproven, 55 %). Elizabeth Warren pot arribar a la presidència per falta d’alternatives. L’actual senadora se situa a l’ala esquerra del Partit Demòcrata, i des que va ser escollida el 2011, ha estat molt agressiva en les propostes de regulació als sectors financer i farmacèutic. El seu programa té repercussions inicialment molt negatives per a algunes companyies importants de la borsa dels EUA. Un dels eixos de la seva campanya és la necessitat de reduir el monopoli dels gegants d’Internet. Les seves propostes afectarien greument companyies com Facebook, Amazon o Alphabet (matriu de Google). La probabilitat que, si triomfa, el seu programa es dugui a terme és elevada, Warren no

és una populista de l’estil Corbyn o Salvini, i les seves propostes anti- monopoli estan basades en els treballs acadèmics de l’Escola d’Economia de Chicago, el bastió del lliure mercat i el capitalisme més pur. No és la primera vegada que als EUA s’ataca el poder dels monopolis. Es va produir el 1911 amb Standard Oil, que va ser obligada a separar-se en 34 companyies, i una altra vegada el 1984 amb AT&T, que va ser repartida en set noves empreses. Amb aquests precedents no és estranya l'alarma generada en aquestes companyies, que ja s’han posicionat clarament en contra de la candidata. Els inversors també han d’assignar alguna probabilitat a aquest risc, i això explicaria l’evolució del sector en els últims mesos. Trump és molt mal president, però de vegades val més boig conegut que savi per conèixer.


Gegants Internet / S&P 500

9 %

110 %

130 %

150 %

170 %

190 %

210 %

230 %

Gegants Internet / S&P 500

Oct

.-09

Oct

.-10

Oct

.-11

Oct

.-12

Oct

.-13

Oct

.-14

Oct

.-15

Oct

.-16

Oct

.-17

Oct

.-18

EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2019

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 30/09/2019

PETROLI (BRENT, FUTUR)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

121

116

111

106

101

96

0,00 %-0,77 %-0,77 %-0,57 %-0,07 %-0,51 %-0,30 %0,14 %1,05 %

2,00 %1,62 %1,54 %1,66 %2,11 %

-0,50-0,87-0,97-1,02-0,90

-0,250,120,160,170,15

0,000,160,150,130,110,050,070,040,05

0,00-0,16-0,46-0,81-0,94-0,27-0,63-1,27-1,56

5212.1802.9777.999

393384

9.24521.7561.001

1,91 %1,94 %1,72 %0,46 %3,60 %3,59 %4,90 %5,08 %1,69 %

14,26 %15,72 %18,74 %20,56 %16,44 %16,96 %8,25 %8,70 %3,65 %

1,09 117,80

0,89 1,09 1,44

60,8 1.472,5

257,9

12,9714,81-2,00

0,58-3,151,80

-0,760,83

-1,91-0,12-1,31

-4,95-6,38-1,34-3,38-7,71

57

237

72

8

-13

-9

-33

-122

-46

31-1

2-18

31-0

1-19

28-0

2-19

30-0

4-19

31-0

5-19

30-0

6-19

31-0

7-19

31-0

8-19

30-0

9-19

2.959 4,35 %-0,51 %

4,22,12,82,13,2

-0,31,96,81,74,57,35,2

14,2

3,81,51,61,41,30,32,35,82,68,56,43,99,3

3,21,72,11,52,00,52,74,31,63,33,56,03,7

3,62,02,41,81,71,02,54,82,13,93,74,92,9

3,51,41,81,10,80,51,94,82,53,63,93,94,9

4,52,72,72,23,71,52,86,5

11,79,73,62,47,2

3,31,21,40,40,00,41,05,28,46,91,72,11,0

3,82,42,42,72,91,91,84,86,96,91,12,11,6

3,62,22,91,92,40,81,44,56,67,41,12,02,2

3,01,72,21,01,91,11,13,96,05,71,00,61,1

3,21,41,61,11,50,51,14,45,86,11,81,41,9

3,51,62,01,21,21,31,94,72,44,53,93,74,2

3,41,61,81,31,50,81,54,55,76,02,12,11,8

3,51,82,01,71,71,22,14,52,65,14,03,54,0

MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2016

2017 2020 20202018 2019

Font: CaixaBank ResearchInforme Mensual octubre 2019

Previsions

Taula de previsions



Dades a 30/09/2019

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL

En un entorn de creixement que s’accelera i un repunt a les taxes d’inflació, la renda variable continua sent l’actiu amb més bones expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per la zona euro, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes expectatives més bones de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l’estil valor davant de l’estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAEUAJAPÓ

La recuperació del creixement a les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però veiem una major oportunitat en la valoració d'Àsia ex Japó.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran avui és als bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

ÀSIA EX JAPÓLLATINOAMÈRICA

Els millors fonamentals per a les economies emergents s’haurien de veure reflectits a les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



====

==

estratÈgia d'inversiÓ octubre del 2019...tampoc no ens podem oblidar del brexit, on estaríem...

Documents