lLa Cooperativa Escolar lcária~ (1966-1983)-,~ Una escola al barri de La Sagrera (Barcelona)e~ (Finalista)u.l

Q..

--->•Illarg de la década deis seixanta, la ciutat de Barcelona vaassolir les taxes de natalitat més elevades de tot el segle. Laciutat no només s 'havia convertit en receptora d'immigrantssinó que havia elevat de forma espectacular el seucreixement natural. Aquesta constatació demografica vafer que alllarg de la década, la necessitat de nous centresescolars es fes més evident. La manca d'escoles es va ferpalesa de forma contundent als barris de la ciutat quehavien estat receptors d'aquesta nova població.

La resposta de l'administració franquista va ser escassa,gens planificada i molt puntual; la de les institucionsreligioses que tradicionalment havien fet tasques d' en-senyament tenia moltíssimes Iimitacions, tanteconómiques com ideológiques, i l'ensenyament privat,d'academies i escoles nocturnes, lluny de qualsevolsensibilitat pedagógica estava més preocupat per la sevarendibilitat económica.

1 si a nivell d'infraestructures i d'equipaments lasituació era molt precaria més ho era pel que fa alscontinguts educatius i pedagógics. Cal pensar que per alregim, l'ensenyanca era un element basic per impregnarde certs valors, idees i principis les futures generacions.L' ensenyament mantenia així uns esquemes rígids igairebé inalterables des de la fi de la guerra civil.

La resposta de la ciutadania més compro mesa enfrontaquesta situació va estar lligada als nous corrents políticsque soterradament estaven filtrant-se al país ons'articulaven idees més progressistes, amanides d'ideesnacionalistes i que trobaven el seu lloc de debat no tansois a la clandestinitat sinó també als casals parroquials,als grups cristians de base, a les naixents associacions deveíns i en algunes associacions cívico-culturals.

Una resposta que es pronunciava per una escola mésoberta i plural, amb nous parametres educatius, activa ifeta en catalá.

El barri de la SagreraEl barrí de la Sagrera durant aquella década deIs

seixanta havia estat el paradigme d'alló que daltapuntavem. Un barrí proper al principal focus industrialde la ciutat, Sant Martí i el Poblenou i marcat per lapresencia des del 1922 d'una gran estació de mercaderiesi per la de nombroses fabriques, algunes d'enorme pesespecifíc no només en termes productius sinó també pelque fa al nombre de treballadors. Empreses comI'E.N.A.S.A. on es feien els coneguts camions Pegaso,la Comercial Sert, S.A. de catifes, la Nemrod, d'articlessubaquátics, la Inoxcrom, d'arts grafiques, la USM desabates, I'Abelló Oxígeno Linde i la Fabra i Coats defilats, tenien factoria al barrí. També, en termes desubsidiarietat industrial, nombrosos tallers i petitesempreses vivien i es mantenien sota el paraigüesd'aquelles més grans.

En aquests anys, l'obertura de la Meridiana, una granvia pel tránsít rodat, en un deis límits del barri, haviapropiciat la construcció de blocs de pisos, d'alcadesimportants, més de deu plantes, que fruit de l'especulaciómés dura permetien que la zona incrementés el nombre .d'habitants. Aquest rápid augment poblacions al segui-da va superar els serveis básícs del barri; el mercatmunicipal, situat a la placa Masadas, va esdevenirinsuficient i va provocar la construcció d'un de nou el1966. EIsnous models de consum van activar la presenciadeIs primers discounts, supermercats i hipermercatsque conviurien amb un petit comerc en regressió.

La situació escolar era extraordináriament deficient.Un col-legi nacional inaugurat el 1964 amb el nom deJuan XXIII, una escola sindical de formació professional,tres escoles religioses, dues vinculades a l'ordre de laSagrada Familia del Pare Manyanet i l'altra, una escolade formació domestica per a noies, era tot el bagatge decentres educatius que es completava amb una ofertad'academies particulars ubicades en locals d'algunspisos i amb un parvulari amb 70 places.

11

'o El naixement de l'escola lcária>-Z La manca de places escolars era palpable entre el::J veinat del barri, ja que només el 45% deis nois i noiesO podien estudiar al seu barrio En aquest1- context, entre 1960 i 1966 es va anarZ formant un moviment de famíliesÜ preocupades per les enormes de-..:!. fícíencíes en equipaments públics, peroU sobretot, per la manca d' escoles. El¡:: grup assolí entitat com a collectíu!J) arran d' activitats com xerrades'- 'el reunions i enquestes que s'articulavenº al casal parroquial de Crist Rei, la~ parroquia del barrio Moltes d'aquestes

~ famílies participaven de les activitats_ del casal parroquiaI, l'entitat associativa~ per excel- léncia del barri o com~ feligresia.

Q.. La idea proposada per la nova_ escola partia de la necessitat d' evitar= els llargs desplacaments deis nens per> escolarítzar-se i del propósít que havia

de ser "díferent de les altres del barri"tenint en compte l'entorn socioe-conómic on s'havia de desenvolupar i uns criterispedaqóqics basats en l'anomenada "Escola activa". Uns

criteris que orientaven els aprenentatges i coneixementspartint per un cantó, deis niveIls individuals de cadaalumne/a i per l'altre, de la riquesa d'observació i de

vívencíes de cadascú entorn a larealitat que l'envolta, no només lamés immedidata: la família, el carrer,el barri, sinó la que el nen viu iobserva en el conjunt de la societat.Uns criteris que fomentaven unmetode d'analisi d'aquesta realitat,estudiant-la i treient conclusions perpart de I'infant i no a través de l'ús detextos escrits per adults que plasmenles seves conclusions de la realitat.

Al llarg del 1966 i 1967, larecerca de recursos económics,d'uns professionals de I'cnse-nyament interessats per la idea id'un local on ubicar I'escola vaportar a estrenyer les relacions,fent-les més efectives, amb laparroquia. En aquest moment, elrector de la parroquia, JaumeFerrer, esdevé la peca omnipresent

en el procés de creació d'un patronat, fórmula moltusual a l'epoca, la redacció del projecte i les gestions

per a la cessió de part deis local sparroquials per a la futura escola.Una repentina malaltia del rector ila seva substitució posaren elprojecte en punt mort. DurantaqueIls anys, el vicari de la par-roquia, Joan Grau, membre actiudeis processos a dalt esmentatss'havia posat en contacte amb tresmestres del barri, Pura Badenes,Pilar Sanmartí i Carme Turró.Aquestes pedagogues van ser clausper desenvolupar la idea d'unaescola activa. Foren eIles, les quecercarien els primers professors perl' escola, plantejarien els principispedaqógics que regirien l'escola;aquests van ser:

Un ensenyament individualitzat quetingués en compte les diferentspossibilitats de cada nen.

Donar al nen una formació integralon s'incorporarien altres materiesdiferents a les purament íntellectuals,aquestes serien, l'educació sensorial,

L'escote es va de-finir laica ja que lapluralitat de lasocietat així hoprovocava, d'e-questa maneras'allunyava de lamatisació ideológi-ca que podien te-nir altres escoles.

12

"La coincidencia histórica del que algunsdeis principalsadeptes de portar a la realitatel comunisme lcariá havien residit al barri,com els germans Narcís i [oan Monturiol,va propiciar el nom de l'escola". Retrat deNarcís Monturiol, precursor del míticsubmarí Ictíneo.

'o corporal, plástica i l'adquisició de lógica matemática i>- lingüística entre d'altres.~ Marcar la importancia de les relacions humanes iO l'adquisició de valors morals i etícs com el respecte del

proísme, solidaritat, el respecte de les diverses idees,~ etc.O L' escola es va definir laica ja que la pluralitat de la<: societat així ho provocava, d' aquesta manera s' allunyava

- de la matisació ideológica que podien tenir altres escoles.U 1 en un marc més enlla de la própia escola, es va~ adquirir el compromís de fer una escola catalana. És a

'25 dir anar desevonlupant una escola on l'ensenyament esO desenvolupés en la llengua del país.Q2 AIllarg de 1967 i fins l'inici del primer curs escolar,L.L.I el setembre de 1968 es perfilaran aspectes com el

Q. lloguer d'un local, les bases juridiques i el nom de¿ l'escola.L.L.I El nom escollit per l'escola va ser el d'Icaria. Nom que&: ens remet a l'illa imaginaria on Étienne Cabet sítua la

seva novel-la filosófica Voyage en !carie, un país on es-- practicava el cornunisme utópico El sentiment d'utopia-> en que segurament es degueren moure els fundadorsper la creació d'una escola feta pels propis pares isobretot per la coincidencia históric de que alguns deIsprincipals adeptes de portar a la realitat el comunismeicariá havien residit al barri, com ara els germans Narcísi Joan Monturiol, el primer l'inventor del submarí, vanpropiciar aquesta nominació.

En un atic de 80 metres quadrats d 'un edifici industrialal número 2 del carrer Mossén Juliana amb dues aulesper a nens i nenes de 3 i 4 anys, set vailets van iniciarles classes de l'escola.

La situació jurídica de l'escola en aquesta etapa iniciales basava en la figura d'una directora -propietaría que aefectes reals era un equip de mestres que any rera anys'anava incrementant. Aquest grup de mestres eraassistit en el seu funcionament intern per una junta mixtade pares i mestres. EIs pares d'aquesta eren escollitsd'una assemblea de pares de l'escola. A la vegada esposaren en funcionament diverses comissions ,perassessorar en problemes de tipus jurídic, económic,pedagógico

A nivell financer en aquests primers anys l'escola sesostindria amb l'anomenada "quota indicativa", oncadascú aportava la quota que podia segons el seu salarii el número de fills.

la cooperativa escolar lcáriaEl desenvolupament deis primers cursos de I,Educació

General Básica, arran de l'aprovació de la Uei generald'educació el 1970 i el progressiu augment del nombred'alumnes van provocar la necessitat de més espai i pertant la necessitat de generar més ingressos. És aquestdarrer fet i sobretot que el metode de la quota indicativabasada en el sou de la família és diíicilment demostrable,el que provocara un gir en el model de gestió i propiciarala creació, el 1972, de la cooperativa escolar Icária. Undeis primers passos és establir una quota igual per atothom ja que els pares implicats a la cooperativa creuen

que no només el fínancarnent privat és l'única sortidaviable a l'escola. L'augment de l'alumnat permet al'escola entrar en l'órbita de la demanda de subvencionsque s' atorgaven des del ministeri segons la llei de 1970.Un fet que reclamava una gestió económica eficac iacurada i l'adequació a unes exígencíes normativesmínimes com eren l'augment del nombre d'alumnes peraula. El curs 1974-75, l'escola'va inaugurar nous localsque amb el temps van ser destinats a biblioteca, el curssegüent s'adquireixen els drets de lloguer deis pisosrestants de la nau industrial on havia nascut l'escola. El1976 es rep la primera subvenció estatal i el 1977 elparvulari de l'escola va passar als local s cedits pel metgeBonaventura Gispert a la seva torre del carrer de laSagrera.

L' organigrama de la cooperativa era senzill unaassemblea integrada per pares i mestres des d'on erennomenats una serie de pares per integrar-se a la junta.Aquesta, amb una durada de quatre anys, estava forma-da per mestres i pares. EIs primers marcaven els criterispedagógics i els segons s'encarregaven de les gestionseconómiques, jurídiques i administratives. Bona partd'aquestes activitats estaven articulades per comissionsde pares que treballaven, implicant-se en el funcionamentde l'escola i presentaven les propostes a l'assemblea.Aquest model va desembocar en la creació d'un consellde l'escola que estava integrat pels mestres que exerciende coordinador general i coordinador d' etapes, el per-sonal no docent, la junta, els pares dividits en unrepresentant per cada curs i per un representant decadascuna de les comissions. Aquestes darreres, creadesdes deIs inicis de l'escola, al fundar-se la cooperativaagafen un enorme protagonisme, s'encarregaven dequatre arees, l'económica, la que gestionava el local, lajurídica i la d'informació. Tots aquests organismes vanfacilitar alllarg deis anys de vida de l'escola la participaciódeis nous pares facilitant-ne els relleus i el dialeq entre elsmestres i els pares.

L' equip de mestres en el.moment de rnáxím desen-volupament de l'escola estava format per 16professionalsi dividits en tres equips, el de parvulari, el de la primeraetapa d'EGB i el de la segona etapa dirigits per uncoordinador general i un altre coordinador d'etapes.L'interes en formar-se i coneixer experiencies similars ala seva i la voluntat de transmetre la seva propia a altresformadors va fer que el collectiu de mestres d 'Icaria benaviat es lligués a la institució de renovació pedagógicaRosa Sensat. L' experiencia professional de tres d' ells vafer que fossin cridats per donar classes per l'escola deformació de professorat d'EGB de Sant Cugat,anomenada "La Normal" que depenia de la universitatautónoma de Barcelona.

Cap a una escola públicaEl grup pedagógic de l'escola lligat com hem vist a

Rosa Sensat es va integrar des de la seva creació en elcol-lectiu Coordinació Escolar. La finalitat d' aquest grupformat segons les époques per quaranta o seixantaescoles, era el de proporcionar un intercanvi d' expe-

Elspares i el cosdocent de la coo-perativa escolarlciui« van veureen aquestapossible conversióa escola públicano només lasolució eiicu: isolvent a lacontinuitet decentre sinól'essolimentdefinitiu d'alló quee/s havia fetnéixer, una escolaper al barrio

'o riencies practiques en la linia de la renovació pedagógica~ i assegurar una mínima force col- lectiva davant de les::J pressions del Ministeri d'Educació. Paral-lelament, l'es-O cola pertanyia a la Unió Territorial de Cooperatives de

Catalunya.~ Fou alllarg de la segona meitat de la década que esÜ veu la necessitat d' agrupar en un col-lectíu unitari els dos<c tipus d'escola, especialment les del primer grup, ja que

- cada cop més tenen una acusada presencia en el territori~ catalá. D'aquesta conjunció va néixer I'anomenatt;; col-lectiu d'escales per l'escola pública catalana (CEPEPC)

'25 que a nivell general pretenia que les escoles integradesO obtinguessin la categoria d'escola pública en el marc delQ2 régim d'autonomia catala. La idea

~ pretenia no tan sois la creació denous centres públics sinó el traspás

~ de bona part deis criteris pedagógics~ de l' escola activa a les escoleseS: públiques neixents. Aquesta idea

_ fonamental per part d' aquest col-lectiu= va esdevenir el cavall de batalla de:> moltes escales ja que majorítáriament• l'administració educativa estatal i

després autonómica arrossegavamolts deis criteris i parámetresideológics del tardofranquisme.

EIs pares i el cos docent de lacooperativa escolar Icaria van veureen aquesta possible canversió a escalapública no només la solució eficac isolvent a la contimiitat del centre sinóI'assoliment definitiu d'alló que elshavia fet néixer, una escola per albarri.

El9 de marc de 1980 lacol-locació,de forma simbólica, de la primerapedra i I'exposició d'una maquetaper part deis pares d'Icaría va ser eltret de sortida d'un procés que amb laconjunció deis interessos polítics deisrepresentants municipals vanaconseguir els terrenys necessaris perconstruir la nova escola. A partird'aqui les festes reivindicatives, lesxerrades, assemblees i reunions es van succeir per tald'anar f.ent el seguiment del projecte tant amb elsarquitectes com amb els representants de l'administració.Pero les accions no es van reduir només a la construccióde l'escala sinó també a concretar el contingut pedagógicde lanova escala. En totes aquestes activitats, elmovimentvernal del barri va prendre una actitud de mitjancerdestacable.la canjunció d'interessos d'ambdós col-lectius,el veínal i el deis pares de l'escola, va fer possible unaentesa que va possibilitar una acció conjunta eficac.

El 31 de marc de 1981, la cooperativa escolar Icáriava demanar formalment integrar-se en la xarxa d' escolespúliques obtenint el compromís de l'administracióautonómica i de la municipal de fer efectiu el traspas enel moment d'aprovació de la lleique permetia la inserció

14

de totes les escoles del CEPEPC a la xarxa pública i queen aquells moments estava a punt de ser aprovada pelParlament. AIllarg del curs 1982-83, es va acabar el nouedifici, projectat per l'equip d' arquitectes Santi Vives,Jordi Bosch i Joan Tarrús, situat al carrer Costa Rica ique es va batejar amb el nom de El Sagrer.

Qui va formar part de la cooperativaescolar Icaria?

L'abril de 1979, el número 4 del Butlletí de I'escalaque havia iniciat la publicació aquell mateix curs, reculliaun treball d' enquestes i estadístiques fet pels alumnes del

curs de sete d'EGB. Malgrat lesmancances que té l'estudi, creiemque és forca alliconador del tipus deconeixement que s' adquiria a l'escala.Les canclusions del treball permetenfer una primera, per bé que aproxi-mada pero interesssant, interpretacióde qui va integrar elcol-lectiu de lacooperativa Icáría. EIsenquestats vanser 106 pares que representaven el53% de tots els de l'escala. La mitjanad'edat deis homes era de 37 anys,essent el collectíu més nombrós elsituat entre els 31 i35 anys. Respecteles dones, la mitjana era de 35 anys iel col-lectiu més nombrós és el mateixque el deis homes. Deis enquestats, el38'6% vivien a la Sagrera i el 21 '7%al veí barri de Sant Andreu. EIsingressos mitjans anuals diferenciavendos grups, un que guanyava entre700.000 i 800.000 pessetes i unaltre que arribava a uns ingressosanuals d'un milió de pessetes.

La majoria deis pares i mares en-questats tenien estudis primaris obatxillerat, el 13'4% havien estudiatalguna formació professional, i el12'5% tenien estudis superiors,només el 9'6% no tenia cap estudi.Pel que fa a la filiació política, el

54'7% deis enquestats es declaraven d'esquerres, el9'4% eren políticament nacionalistes i votants deconvergencia democrática de Catalunya. En aquestapartat e121' 6% deis pares no van contestar la preguntai respecte a les creences, el 50% es declaren católicspracticants i gairebé l'altra meitat confessa que no tenencap religió.

Pel que fa als alumnes, en el moment del traspas al'escala pública del Saqrer, la cooperativa camptavaamb poc més de tres-cents alumnes. Una prova evidentde l' éxit de la proposta d' escala activa entre els veins delbarri creada igestionada per pares que ara fa trenta anys

.volien una escola diferent per als seus fills.

Martí Checa Artasu

e_C08DeraCIO

IcatalanaRevista mensual - Any 20e

A B R l L 1 9 9 9

Editora:FUNDACIÓ ROCA GALES

Redacció i Administració:Aragó, núm. 281, 1r la

08009 - BarcelonaTel. 9321548 70-Fax 93 4873283

Adreca electrónica:f-roca-g@pangea.org

Amb el suport de la DireccióGeneral de Cooperatives

Direcció:Joan Simó

Consell de redacció:Eulalia Cabré, Josep Castaño,

Núria Esteve, Lurdes Miró,Esteve Puigferrat, Josep Rafecas i

Imma Ruiz.

Secretaria de Redacció:Eulalia Cabré, Lurdes Miró i

lmma Ruiz.

Col-laboren en aquest número:Martí Checa, Jordi García, Santos Her-nández iGoncal Luna.

EIsautors són responsables deIs articlessignats. Ni la direcció de la revista ni elseditors cornparteíxen per forca lesopinions que puguin reflectir els textosaquí inscrits.

Disseny: Jordi Guinart

Fotocomposícíó, muntatgei impressió:Winihard Grajics, S.LAv. del Prat s/n - PoI. Ind.08180 Moiá

Diposit Legal: B-22.283/80I.S.S.N.: 1133-8415

Aquesta revista ha estat impresa sobre paper ecológic

....1<-c:.::O1--Ow•

Una esquerdasagnant

o podem tancar aquest número de Cooperació Catalana sensefer cap referencia al drama que de nou viu l'antiga Iugoslavia.Més enlla de les fronteres, de les creences, de les ideologies,des d'aquestes pagines hem defensat, des de sempre, valorscom la solidaritat i la pau entre els pobles i la necessitat d'unirvoluntats per treballar plegats per aconseguir un món cadavegada més just i millor. Per aixó la tragedia que sacseja, altrecop, una Europa potser massa enlluernada en els seus somnisde grandesa, ens commou i ens entristeix enormement. Lamagnitud del drama és immens. Per si mateix i alhora parqueté lloc en el si d'una societat que sembla no escarmentar i noaprendre deIs errors comesos. El problema de Kosovo no ésnou, i des de fa temps s'arrossega alimentat per l'odi i ladesraó. Com una ferida que poc a poc s'infecta, s'ha esperata la fatal cangrena per actuar d'una manera drástica i brutal.L'Europa, det futur, Ia-gtan i poderosa Europa s'intenta bastirsobre uns fon ents probáb ement massa feble per suportarel pes de tants i tants problemes conscientrent ignorats i queresten latents, amagats, tot esperant per ese atar amb unaforca que llavo 6 ens S0 pren i en estranya.

No podem pr:etendre ava car cap a un Rrognés real donantl'esquena a la realítat. 1la realltat és que el' !ojede de l'Europadel 2000 mostré masses esquerdes com perqué no sigui revisata fons abans dj se uir endavant. na d'aque es esquerdes,terrible, sagnant, és la que mostra Kosovo i la manca devoluntat i recursos per evitar el que s'h vía d'haver evitat: laconsumació tlel--genociClidut a ter me pe gevern de Milosevici en conseqüéncía la posterior intervenció militar de les forcesde l'OTAN a Iuqoslávía.

Des d'aquestes pagines, des de sempre hem defensat i hoseguirem fent, que el tan sovint utilitzat concepte de progrésno es pot circumscriure únicament al' objectiu del benefícieconómic i limitar-lo a sectors determinats d'una societat.

Europa mai no sera gran, ni forta, ni culta, ni respectada, sino progressa plenament, col-lectívament, cap a horitzons moltmés amplis que els estrictament económics. 1ara per ara, i fetscom el de Kosovo imoltes altres realitats sovint conscientmentignorades i que demanen solució immediata, demostren que elcamí d'Europa cap al progrés és encara llarg, i malgrat l'euroi altres eufóries, pie de dificultats per vencer.