Els onze nens i nenes sahrauísque han passat les colòniesd’estiu a Rubí, en els mesos dejuliol i agost, van marxar elpassat 29 d’agost acompanyatsde la seva monitora i algunsmembres de Rubí amb el PobleSahrauí (RAPS).

Marxen els infantssahrauís que han

passat les colòniesa Rubí

Pàgina 9

L A C I U T A TREVISTA MUNICIPAL - EXEMPLAR GRATUÏTNÚM 61. 8 DE SETEMBRE DEL 2000

La nova línia d’autobús uneixbarris amb zones cèntriquesLa nova línia d’autobús deRubí, Línia 4, que té com anom Can Rosés-Mercat, es po-sarà en funcionament el pro-per 12 de setembre i unirà ba-rris amb zones neuràlgiquesde la ciutat. Bàsicament, el seurecorregut comença a Can Ro-sés, passa per Ca n’Oriol, laZona Nord, Mútua, Ajunta-ment, Centre, Estació, Les To-rres, 25 de Setembre i Mercat.L’objectiu d’aquest recorre-gut, segons el regidor de MediAmbient, Jordi Simó, és res-pondre a la necessitat detransport de certs barris deRubí i de connexió amb cen-tres neuràlgics, un objectiuque surt del Pla de TransportPúblic Urbà.

Amb l’estrena d’aquestanova línia i la remodificació deles altres 3 línies per millorar elservei, es compleix la primerafase del Pla de Transport PúblicUrbà. Aquests canvis consistei-xen en la reducció de la longitudde les línies 1 i 2, per fer-les méscurtes i directes, ja que la 4 co-breix algunes zones que fins ararealitzaven aquestes dues línies.També hi haurà canvis en la línia3, que funcionava com a llança-dora Castellnou-Can Solà, i aratindrà un sentit més de línia re-gular, i “els usuaris de Can Solàpodran accedir al centre de laciutat sense necessitat de fer un

La nova línia d’autobús connectarà alguns barris amb zones cèntriques de la ciutat

transbordament”.La segona fase consistirà en

la creació de dues línies més, la5, que uneixi el centre urbà ambles urbanitzacions, i la 6, queconnecti la ciutat amb els polí-gons industrials. Per a dur aterme aquesta segona fase, se-gons Jordi Simó, cal esperar latardor del 2001.

La millora del transport urbàrespon, principalment, a dos mo-tius, segons el regidor. D’unabanda, “garantir la mobilitat desectors importants de poblacióque no tenen accés a vehicles,com són els joves, la gent gran iles dones” i que són sectors queutilitzen el transport públic.

D’altra banda, Simó afegeix quedes de l’equip de govern “s’a-posta per establir les bases peruna ciutat més sostenible, menyssorollosa, menys contaminant ino congestionada”.

Pàgina 3

El Ministeri de Medi Ambient

recomana canvis altraçat del TGV al seu

pas per Rubí

pàgina 5

Rubí s’afegeix al Diaeuropeu sense cotxes

el 22 de setembre

Rubí s’ha sumat a la iniciativaeuropa d’un dia sense cotxes elproper 22 de setembre. Peraquest dia s’estan preparant unseguit de mesures des del con-sistori i també algunes que hanorganitzat entitats de la ciutat.Entre altres, es fomentarà l’úsdel transport públic, es tanca-ran alguns carrers del centre ies donarà informació sobre lesaventatges d’anar a peu o enbicicleta. Al llarg del tot el capde setmana tindran lloc altresactivitats, com una bicicletadao una excursió.

SUMARI

El Ministeri de Medi Ambientha fet pública la declaraciód’impacte ambiental respecteal pas del Tren d’Alta Velocitatal seu pas per les comarquesdel Vallès. Pel que fa a Rubí,recomana canviar el traçat perprotegir l’ermita de la Torre deLa Llebre i que la línia siguiparal·lela a la de Mollet-el Pa-piol.

pàgina 3

L’Ajuntament engegarà unacampanya per fomentar el civismeL’Ajuntament de Rubí posaràen marxa aquest mes de setem-bre una campanya sobre ci-visme, per tal de fomentar laconvivència i el respecte ciu-tadà.

Aquesta campanya, coordi-nada des de Serveis Centrals ambla participació de diferents àreesde l’Ajuntament i la col·laboraciód’entitats i associacions de veïns,surgeix de la preocupació com-partida pels ciutadans i té com aobjectiu implicar-los en la millorade la qualitat de vida dels habi-tants de la ciutat, segons va mani-festar l’alcaldessa, Núria Buena-ventura que va citar algunsexemples de comportaments incí-vics, com contenidors cremats,excrements de gossos o vanda-

lisme a mobiliari urbà.Durant la campanya no s’uti-

litzaran únicament mesures san-cionadores, sinó que serà bàsica-ment educativa i divulgativa.Segons l’alcaldessa, “s’ha d’ac-tuar en positiu, la ciutat és de tots iper això demanem la col·laboracióde la ciutadania. Tots tenim dretsperò també deures”. En aquestsentit, es pretén que del treballconjunt amb les entitats i associa-cions de veïns es pugui elaboraruna carta de drets i deures delsciutadans.

L’Ajuntament també signaràun conveni, a mitjan setembre,amb els mitjans de comunicaciólocals, per tal de garantir la difusióde les activitats relacionades ambla campanya pel civisme.

Pàgina 5

JORDI GARCIA

L A C I U T A T 8 DE SETEMBRE DEL 20002

La millora del transport urbà

La posada en marxa, al llarg d’a-quest mes de setembre, de la novalínia d’autobús urbà significa una

millora molt important del servei deltransport públic a Rubí. Amb l’entrada enfuncionament d’aquesta línia s’augmentala freqüència de pas dels autobusos ur-bans pel centre de la ciutat. A més, l’auto-bús podrà connectar més barris de Rubí,com ara el 25 de Setembre, Ca n’Oriol oel Pinar, s’incrementarà el pas del trans-port públic per la zona del mercat i tindràparada als dos Centres d’Atenció Primà-ria. La línia 4 forma part de la primerafase d’execució de l’Estudi de Mobilitatque l’Ajuntament va encarregar l’any1998. Un estudi que detalla quines són lesmillors accions que s’han d’impulsar pertal de millorar, encara més, el servei detransport públic a la ciutat. En aquesta pri-mera fase s’han seleccionat les zones onhi ha un major nombre d’habitants. A par-tir d’ara s’hauran de continuar desenvolu-pant les línies estratègiques que definial’estudi, de manera que els ciutadans pu-guin disposar d’un servei de transport pú-blic que permeti arribar a qualsevol llocde la ciutat, amb la màxima qualitat, rapi-desa i eficàcia.

EDITORIAL

L’opinió de l’Ajuntament de Rubí s’expressa únicament a través de l’Edito-rial. La revista La Ciutat no comparteix necessàriament les opinions exposa-des als articles signats, que són responsabilitat dels seus autors.

Els escrits per a la secció de Els Ciuta-dans Opinen no han de passar de les 20línies mecanografiades i s’han de ferarribar a l’Institut Municipal deComunicació revista La Ciutat, ca-rrer Joaquim Blume, s/n, 08191Rubí. Les cartes han d’anar signadesamb el nom de l’autor, el DNI, l’adreçai el telèfon. La Ciutat es reserva el dretde resumir-les o de fer-ne un extracte,quan ho consideri oportú. Les cartesper a la propera edició han d’arribar a laredacció abans del 18 de setembre.

ELS CIUTADANS OPINENL’inici d’un nou curs polític

Les vacances d’estiu ja sónhistòria i aviat comença un noucurs polític, i els polítics hem tin-gut temps de descansar i de refle-xionar.

Les reflexions de cadascun denosaltres és ara quan s’han de por-tar a terme, reflexions que tenencom a destinació el nostre muni-cipi, la nostra ciutat.

Rubí, té molts reptes pendents,i no d’ara, des de fa temps, és a dir,que té reptes importants provi-nents del primer Govern munici-pal de l’actual democràcia.

Hem de posar tots el nostregranet de sorra per tirar endavant,per exemple, el Pla General d’Or-denació, que és la mare d’aquestsreptes als quals feia referència an-

teriorment.Tots els polítics agafem forces

després d’unes merescudes vacan-ces, i tots hem de procurar treba-llar fort per la nostra ciutat, cadas-cun des del seu lloc: uns des delGovern i d’altres des de l’oposi-ció.

L’inici d’aquest curs polític hade significar una nova etapa, etapaque s’ha de caracteritzar per donarsolució als problemes i reptes pen-dents que des de fa temps pateix lanostra ciutat.

Josep-Antoni Àvilaregidor de CiU a Rubí

Declaracions del senyor Querol

No fa gaires dies el senyorQuerol va fer unes declaracions a

OPINIÓ

En un context on es proclama reiteradament la im-portància del coneixement com a factor d’integració iprogrés social sembla convenient obrir espais de refle-xió respecte al paper de la universitat en la societat ac-tual. Som conscients que els reptes o problemes de launiversitat no es poden abordar únicament des de l’òp-tica de la comunitat universitària, sinó que cal fer-hodes de la participació activa del conjunt de la societat.

L’aparició de l’informe “Universitat 2000”, cone-gut com a “Informe Bricall”, ha tingut la virtut de re-moure una mica les aigües i ha generat un debat que hatraspassat, encara que molt tímidament, els marges imurs del sistema universitari. En iniciar un nou curs,2000-2001, caldria estimular aquest debat, fent méspermeables els àmbits de relació entre universitat i so-cietat.

Quins són els grans temes que cal afrontar? Se-guint el document abans esmentat m’agradaria fer es-ment a tres aspectes que considero oportuns. Protago-nisme de la societat, universitat pública de qualitat icontrol social. Anem a pams.

En primer lloc: la societat hade sentir-se interpel·lada i prota-gonista d’aquest debat, no no-més en relació amb la formacióuniversitària, sinó en tot el pro-cés educatiu, des de la infantesafins a l’educació permanent alllarg de tota la vida. Per tants’hauria de facilitar, a tots els ni-vells, l’intercanvi d’opinions i lacompliciat activa dels agents:des del món de l’ensenyament,del treball, de la cultura, el mónassociatiu, el món econòmic iempresarial, els mitjans de comunicació, etc. La Uni-versitat és part activa (ha de ser-ho) en l’elaboració derespostes a les noves demandes de la nostra societat, lapreservació del medi ambient, els canvis en l’organit-zació del món del treball, el protagonisme de les donesen totes les esferes de la societat (cal recordar que tansols el 24% dels càrrecs de la Universitat estan ocupatsper dones), les noves formes de pluralitat cultural i demestissatge, la democratització del coneixement coma bé comú, etc. Som conscients que els nous tempsplantegen i obren més preguntes i interrogants que re-ceptes tancades i instrumentals.

En segon lloc: la societat necessita una universitatpública de qualitat, que desenvolupi una cultura uni-versitària que sigui garantia de servei públic de qualitata la societat. Això vol dir un finançament públic méselevat, compatible amb l’exercici de l’autonomia uni-versitària, i que ens apropi als nivells de finançamentpúblic dels països més avançats del nostre entorn.També implica canvis organitzacionals i mecanismesinnovadors, que facin compatibles l’ensenyament i l’a-prenentatge; és a dir, capacitat d’adquirir coneixements

i progressar en la seva comprensió, actualització i ad-quisició de nous coneixements, a partir de les novespossibilitats tecnològiques, xarxes universitàries ober-tes i mitjançant el reforçament del paper mediador id’animador del procés d’aprenentatge del professorat.Per això cal assumir el paper de les tecnologies de lainformació i el coneixement (TIC) com a instrumentpotentíssim que cal facilitar a tots els nivells de l’edu-cació, l’aprenentatge i la formació permanent. Caltambé, en aquest nou escenari, reduir la inflexibilitatfuncionarial burocràtica, incorporar la formació pro-fessional a nivell superior, contribuir a la valoritzaciósocial de la funció docent, millorar els equipaments derecerca, la transmissió de serveis a la societat (col·la-boració amb entitats, municipis, administracions, em-preses, indústries, etc.) i el reforçament de la dimensióeuropea respecte a les qualificacions i itineraris pro-fessionals.

En tercer lloc: rendir comptes a la societat, super-visió i control del diner públic. Si hem començat ambl’afirmació que el coneixement és un factor principal

d’integració social, el control ila responsabilitat d’aquestes in-versions socials ha de ser un as-pecte central. Cal una universi-tat més oberta a la societat: unacultura universitària legitimadadavant la societat. En aquestsentit, els consells socials hande fer realitat les seves atribu-cions “promoure la participacióde la societat en l’activitat de laUniversitat” compartint esfor-ços i responsabilitats. El Con-tracte-Programa, iniciat recent-

ment, constitueix un compromís per a la millora de launiversitat pública (qualitat docent i investigadora).Cal acreditar-lo com una eina eficient, avaluant la for-mació, recerca i gestió, incorporant rendiments i com-pliments d’objectius.

Finalment, una consideració crítica: sembla que elsautors de l’informe responguin més a les exigències dela ciència i de la tècnica, i les demandes funcionals iinstrumentals del “mercat”, que a una reflexió sobre elpaper de les humanitats. Són les demandes del mónempresarial, de la “nova economia”, les que han de de-terminar la centralitat en matèria d’investigació i deformació de les noves generacions i dels futurs profes-sionals? Una societat democràtica demanda una ciuta-dania activa, formada, amb valors, i oberta al coneixe-ment. La Universitat, en un context de canvis moltaccelerat, no pot perdre de vista la seva funció crítica:ensenyar a raonar, facilitant els instruments per desen-volupar l’autonomia i la creativitat de les persones. Endefinitiva formar ciutadans amb capacitat de reflexiócrítica i competències professionals al servei de la so-cietat.

Universitat i SocietatDOMÈNEC MARTÍNEZ, MEMBRE DEL CONSELL SOCIAL DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCE-

LONA. PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL CS DE LA UAB DEL CONTRACTE-PROGRAMA

La Universitat és partactiva en l’elaboració

de respostes a lesnoves demandes de la

nostra societat

un mitjà de comunicació local enles quals feia referència a un per-sonatge molt recordat per la majo-ria dels catalans. El portaveu nou-centrista municipal va declararque en Lluís Companys i Jover,President de la Generalitat de Ca-talunya (1932-1940) afusellat perl’exèrcit franquista, fou un “poca-soltes”.

I és que ja tornen a ensenyarles dents. Es veu que al senyorQuerol, com a representant d’ungrup liderat per descendents delsque defensaven la idea d’unagrande y libre, no li ha acabat d’a-gradar això que en democràcia esfacin homenatges a aquells que,gairebé un segle abans que elsnou-centristes, ja defensaven lacreació d’un estat laic, igualitari idemocràtic.

Però no patiu senyor Querol,ja els podeu dir als fills i nets delsqui varen entrar desfilant per l’a-vui afortunadament dita Avin-guda Diagonal de Barcelona, quedes del republicanisme democrà-tic ja els coneixem.

No són estranyes aquestes de-claracions, i és que provenen d’unpersonatge que milita al mateixpartit que Manuel Fraga Iribarne(antic ministre del govern fran-quista, avui president de la Xuntade Galícia pel Partido Popular),que Martín Villa (ex-falangista,avui nou-centrista) i que moltsdels fills i nets d’aquells que va-ren entrar desfilant a Barcelonaper demostrar que era “una,grande y libre”. O sigui que reco-manem al senyor Querol que noens parli d’estils de fer polítiques

i ni molt menys, que discuteixi lafigura del President Màrtir. Ja queigual sí que començarem a rela-cionar famílies avui molt podero-ses amb el passat negre de l’Estatespanyol. Que com es diu en la se-gona llengua del país, “o follamostodos o la puta al río”.

JERC-Rubí

L A C I U T A T8 DE SETEMBRE DEL 2000 3

MAR LOBATOCon la puesta en marcha de lanueva línea de autobús urbano,la número 4, y las modificacionesde las otras tres líneas, Rubí veráaplicada la primera fase del Plande Transporte Público Urbano.Esta nueva línea, Can Rosés-Mercat, tiene como objetivo unirdiferentes sectores de Rubí concentros neurálgicos de la ciudad.

El recorrido de este nuevo auto-bús, que se pondrá en marcha pró-ximamente, se inicia en Can Rosés,pasa por Ca n’Oriol, la Zona Norte,Mútua, Ayuntamiento, centro, esta-ción de los FGC, Les Torres, 25 deSetembre y finaliza en el Mercado.

Con esta mejora del transporteurbano, según el concejal de MedioAmbiente, Jordi Simó, se pretenderesponder a dos necesidades bási-cas. En primer lugar, que los secto-res de la población que no tienenacceso a vehículo propio puedandisponer de un transporte públicoque les garantice la movilidad,como por ejemplo, jóvenes, muje-res y personas mayores, que son losgrupos de la población que mayori-tariamente utilizan el transportepúblico. En segundo lugar, desde el

equipo de gobierno, “se apuestapor sentar las bases para una ciu-dad más sostenible, menos ruidosay menos contaminante y conges-tionada”, teniendo en cuenta queen Rubí hay actualmente 35.000vehículos censados.

Cambios en las otras líneas

Las líneas 1, 2 y 3 han incorpo-rado algunos cambios con la crea-ción de la nueva línea Can Rosés-Mercat. Las dos primeras, ElPinar-Castellnou y Can Rosés-CanJardí serán algo más cortas y direc-tas, ya que la 4 permite cubrir algu-nas de las zonas que hasta ahora re-alizaban estasdos líneas. Porlo que respectaa la línea 3, quebásicamentef u n c i o n a b acomo un en-lace entre CanSolà y Castell-nou, tendráahora más sen-tido de línearegular y asílos usuarios deCan Solà po-

drán acceder al centro urbano sinnecesidad de hacer un transbordo.También se dará un servicio a lashoras punta de la mañana que hastaahora no existía.

El Plan de Transporte PúblicoUrbano también ha previsto la cre-ación de dos nuevas líneas de auto-bús. La línea 5, que cubriría un tra-yecto entre el centro de Rubí y lasurbanizaciones, y la línea 6, que seencargaría de unir el casco urbanocon los polígonos industriales. Estasegunda fase, según Simó, está pre-vista para el otoño del año pró-ximo.

La nueva línea de autobús urbano Can Rosés-Mercat comenzará a funcionar este otoño

Rubí se suma a la jornada europea deun Dia sin coches

M.L.Rubí se ha sumado a la iniciativaeuropea de un Día sin coches y elpróximo 22 de septiembre tendrálugar en el municipio una seriede actividades encaminadas a fo-mentar el uso del transporte pú-blico y a racionalizar el uso delvehículo privado. Para conseguireste fin, diferentes áreas munici-pales, como Territori o ServeisPersonals, están preparando ac-tividades para el viernes 22 deseptiembre y para todo el fin desemana, además de otras activi-dades que preparan diversas en-tidades ciudadanas.

Entre otras medidas, se cerraránalgunas calles del centro de la ciu-

dad y funcionará durante todo eldía una línea especial de autobúspor esa zona. Además, todo eltransporte público urbano será gra-tuito. También se pretende elaborarun manifiesto de Rubí por una mo-vilidad sostenible en la ciudad.

Aunque todavía no está cerradoel programa de actividades para losdías 22, 23 y 24 de septiembre, al-gunas de éstas ya han tomadoforma, como la biciletada popularque organiza el Club Ciclista Rubí,o actividades ecologistas organiza-das por CEPNA y el Centre Excur-sionista de Rubí, entre otras entida-des. Se pretende también implicarotros sectores de la ciudad, como elcomercio.

La acción del Día europeo sin

coches pretende cumplir dos obje-tivos: proporcionar a los ciudada-nos la oportunidad de practicarotras fórmulas de movilidad alter-nativas al vehículo privado, y ofre-cerles la posibilidad de redescubrirla ciudad, sus habitantes y su patri-monio, según recoge la carta euro-pea a la cual se ha adherido Rubí.

Voluntarios

Para la celebración de la jor-nada se necesitan personas quequieran colaborar para informar orepartir folletos sobre el Día sincoches. Los interesados se puedendirigir al Institut Municipal deMedi Ambient (IMMA), tel.: 93699 97 11.

El transporte público urbano crece

JORDI GARCÍA

L A C I U T A T 8 DE SETEMBRE DEL 20004

PLENS I COMISSIONS

ACTUALITAT

Agermanament de Rubíamb Celanova

El Ple municipal, en la sessiódel dia 7 de juliol, va aprovar l’actad’agermanament entre les ciutatsde Rubí i Celanova (Galícia).

Ara fa quinze anys que amb-dues ciutats tenen llaços d’amistat ifraternitat. En aquest sentit, cal teniren compte la inauguració de laplaça de Celso Emilio Ferreiro aRubí, el mes de maig de 1985, i lade la plaça de Rubí a Celanova, elmes de març de 1986.

Aquestes relacions de caràctercultural, com la visita de l’EsbartDansaire de Rubí a Celanova i la dela Banda de Música de Celanova ala nostra ciutat, s’han reprès aquestestiu amb la recepció i actuació dela Colla de Geganters de Rubí a laciutat gallega.

Arran de l’estada de l’entitat ru-binenca a Celanova, s’ha consideratconvenient ratificar i consolidar elsllaços d’amistat i fraternitat entreambdues poblacions, mitjançant larúbrica de la corresponent actad’agermanament.

Llei d’estrangeriaEl Ple també va aprovar, per 21

vots a favor (IC-V, PSC, CiU iERC) i 3 en contra (PP), una mocióde rebuig al text de reforma de laLlei sobre drets i llibertats dels es-trangers a Espanya i la seva integra-ció social.

D’una banda, el Ple va acordarmanifestar el rebuig i demanar quees retiri el text de reforma de la Lleiabans esmentada, presentat pel Go-vern de l’Estat, que torna a una nor-mativa d’estrangeria de caràcterrestricitu i policial contrària a totaperspectiva d’integració social de lapoblació immigrada i, en conse-qüència, al respecte a la diversitat ila convivència a les nostres ciutats.

D’altra banda, va considerar lanecessitat de desenvolupar la Llei,així com el fet d’elaborar un Regla-ment d’aplicació en els terminis in-dicats per la mateixa Llei, que noescamotegi a la pràctica cap dels

avenços aconseguits en l’elabora-ció d’aquesta.

TerritoriEl Ple va aprovar l’informe tèc-

nic sobre la liquidació de l’any1999 del servei de transport urbà,amb un excedent de 3.256.231 ptes.a favor de l’Ajuntament, que serandescomptades de la subvenciómensual que rep l’empresa conces-sionària, Transports Públics, SA,durant l’exercici d’enguany.

D’altra banda, va aprovar unasubvenció de 8.083.000 ptes. men-suals durant l’any 2000, a favor del’empresa abans esmentada per a laprestació del servei de transporturbà a Rubí.

El Ple també va ratificar el con-veni urbanístic subscrit entre l’A-juntament i l’Associació de Propie-taris de Vallès Park.

Serveis PersonalsEl Ple va aprovar el conveni de

col·laboració a subscriure entrel’Ajuntament i l’entitat Rubí Soli-dari. Així mateix, va aprovar ini-cialment l’avantprojecte del Re-glament d’ús d’equipaments.

Mesures liberalitzadoresEl Ple, en la sessió del dia 28 de

juliol, va aprovar una moció delsgrups d’IC.V, PSC, CiU i ERC so-bre les mesures liberalitzadores delGovern de l’Estat, en què es rebutjal’aprovació dels reials decrets lleide mesures urgents de liberalitzacióen el sector immobiliari i transportsi d’intensificació de la competènciaen mercats de béns i serveis, perquèvulneren l’autonomia local. La mo-ció preveu el fet d’interposar el re-curs de conflictes corresponent endefensa de l’autonomia local, da-vant del Tribunal Constitucional.

D’altra banda, el Ple va aprovaruna moció dels mateixos grups so-bre els horaris comercials, en laqual s’acorda donar suport de for-ma consensuada amb el Departa-ment de Comerç de la Generalitat iles cambres de comerç a les ini-

ciatives engegades pels comer-ciants en defensa d’una oferta co-mercial àmplia i diversificada ambpersonalitat pròpia, així com pro-posar les accions que pertoquin aaltres administracions i donar su-port a l’acord del Parlament de Ca-talunya de demanar al Consell Con-sultiu de la Generalitat un dictamensobre la possible invasió de compe-tència, en matèria de comerç inte-rior.

Servei de pediatriaEl Ple va acordar sol·licitar a la

taula socio sanitària de Rubí i al De-partament de Sanitat i Seguretat So-cial que es negociï amb les entitatsproveïdores, Mútua de Terrassa iHospital de Terrassa, que durant leshores que no hi hagi personal pedià-tric el personal d’urgències tinguimés capacitat resolutiva per atendreels infants.

Entitats localsEl Ple va acordar manifestar el

suport de la corporació a l’acordadoptat al Ple del Senat el passat 27de juny per la decisió de crear unaComissió d’Entitats Locals, i ator-gar la màxima consideració i suportal Senat espanyol en el seu impulsd’exercir les funcions de Cambrade representació territorial.

Solar plaça PearsonEl Ple va aprovar l’aportació di-

recta a PROURSA de la finca patri-monial municipal situada a la plaçaPearson (antic cinema Domènec),valorada en 139.347.500 ptes. Ladestinació d’aquests terrenys és laconstrucció d’un edifici per a acti-vitats terciàries. PROURSA contri-buirà a la urbanització de la plaçaPearson i el seu entorn, amb laquantitat de 36.000.000 de ptes.

Serveis CentralsEl Ple va aprovar, per 15 vots a

favor (IC-V, PSC i ERC) i 4 en con-tra (CiU i PP), el tipus impositiu del’IBI per a l’any 2001, en el 0,91%sobre la base liquidable.

La fàbrica museu etnològiccinctorres

El regidor i portaveu del Partit Po-pular a l’Ajuntament de Rubí, Ar-mand Querol, va inaugurar la fà-brica museu etnològic cinctorres elpassat 19 d’agost, en un acte enquè hi van assistir més de quatre-centes persones. Aquest museurespon al nom de la fàbrica perquèes troba en una antiga fàbrica tèxtil(Fàbrica Artola) a la localitat deCinctorres de Castelló. El seu nai-xement es deu a la iniciativa pri-vada dels seus propietaris, la famí-lia Querol, que l’any 1985 vancomprar l’immoble i, a poc a poc,l’han transformat en el que és avui.En aquest museu, es poden veureeines de llaurança, objectes desti-nats a la collita i l’elaboració delvi, utensilis d’ús diari, eines defuster, telers i altres objectes deltèxtil manual primitiu, etc. Totesles peces exposades volen ser unreflex de la realitat quotidiana dela vida cinctorrenca d’abans i, perextensió, de la comarca de ElsPorts. La majoria dels objectes te-nen més de 50 anys d’antiguitat.

4.000 persones al CatalunyaSona

El festival musical Catalunya Sonava aplegar prop de 4.000 persones alcamp de futbol de Can Fatjó. La pri-mera edició d’aquest nou macro-concert de música rock nacional vacomençar a les 4 de la tarda amb2000 entrades venudes que es vandoblar en la venda a taquilla. Vanser 13 hores de música sense inte-rrupció amb les actuacions de grupscapdavanters en el seu estil comReincidentes, Soziedad Alkohólicai Hamlet, i d’altresmenys conegutscom els rubinencsCuidado. L’actua-ció més exitosa vaser la de Reinci-dentes que vacomptar amb laresposta entusiastadels joves que vanser presents al con-cert.

La valoració del’organització ésmés que positivauna vegada confir-

mades les expectatives d’assistèn-cia. El regidor de Joventut, LaloPlata, ha declarat que creu que lacita tornarà l’any vinent vistos elsbons resultats d’aquesta primeraedició. En aquest sentit, aquesta ésuna idea que ja hi era present desque els organitzadors van decidir-sea fer aquest festival a Rubí. El regi-dor de cultura, Lluis Carreño, tambéha fet una valoració molt possitivadel Catalunya Sona per on s’hi vapassar per veure l’ambient que s’hirespirava.

JORDI GARCÍA

L’actuació del grup Reincidentes

L A C I U T A T8 DE SETEMBRE DEL 2000 5

MAR LOBATOEste mes de septiembre es elque se ha marcado el Ayunta-miento de Rubí para perfilaruna campaña que ayude a eli-minar el comportamiento incí-vico y que permita crear unaconvivencia mejor entre los ciu-dadanos, basada en el respetomutuo. Esta campaña se estáelaborando a nivel de consisto-rio, entre diferentes áreas mu-nicipales, y también contarácon la participación de asocia-ciones de vecinos y de entidadesde la ciudad.

Según informó la alcaldesa,Núria Buenaventura, la campañasobre el civismo surge de la preo-cupación compartida por los ciu-dadanos y el objetivo es “implicara los mismos ciudadanos en me-jorar la calidad de vida de los ha-bitantes de Rubí”.

Contenedores quemados, ex-crementos de perros, suciedad,destrozos de mobiliario urbano,ruidos... son algunos de los ejem-plos citados por la alcaldesa comocomportamientos incívicos de loscuales se reciben quejas.

Pero la campaña no será úni-camente sancionadora, sino que,además ha de ser educativa y di-vulgativa y, según Buenaventura,

JORDI GARCÍA

Evitar este tipo de actos vandálicos es uno de los objetivos de la campaña

“hemos de entrar en positivo, laciudad es de todos y por ello pedi-mos la colaboración de la ciuda-danía. Todos tenemos derechospero también deberes”.

Carta de derechos y deberes

En este sentido, está previstoque de las reuniones con entida-des ciudadanas surja también laelaboración de una carta de debe-res y derechos de los ciudadanos,hecha por los mismos ciudada-nos.

Además de la colaboracióncon entidades y asociaciones deRubí, el Ayuntamiento firmaráeste mismo mes de septiembre unconvenio con los medios decomunicación locales que se com-prometen a la difusión de las acti-vidades que desde el Ayunta-miento se organicen en beneficiode una mejora de la convivencia ydel civismo. Esta misma semanatambién, representantes municipa-les tendrán una reunión con la Co-ordinadora d’Entitats y con la Fe-deració d’Associacions de Veïns.

La campaña por el civismo buscaráeducar en la convivencia y el respeto

REDACCIÓNEl Ministerio de Medio Am-biente ha hecho pública la de-claración de impacto ambientalrespecto al paso del Tren deAlta Velocidad (TGV) por lascomarcas del Vallès Oriental yOccidental. Esta declaración seha hecho teniendo en cuenta lasalegaciones medioambientalesde los municipios afectados, en-tre ellos, Rubí.

Por lo que respecta a su reco-rrido, el estudio recomienda quela línea de alta velocidad vaya pa-ralela a la de Mollet-el Papiol.Por otra parte, también se reco-

mienda un ajuste del trazado ennuestra población para conservarla ermita de la Torre de la Llebre.Según la declaración de MedioAmbiente, se debe aislar este edi-ficio durante las obras de la líneadel TGV. También se proponeque se proyecte un puente quepase sobre la riera, paralelo al yaexistente de la línea Papiol-Mo-llet.

La declaración de impactoambiental, publicada en el Bole-tín Oficial del Estado, tambiénpone de manifiesto que la líneaha sido diseñada para tráficomixto de pasajeros y mercancíasy, por eso, propone como princi-

pales parámetros de diseño unavelocidad de 200 km por horapara pasajeros y 140 para mer-cancías, velocidades que son in-feriores a la capacidad del TGV,ya que puede alcanzar los 300km/hora.

Finalmente, el documento nose posiciona sobre la estación delVallès, aunque sí que menciona larecomendación hecha por el De-partament de Política Territorial iObres Públiques, es decir, en losterrenos cerca dels Hospital Ge-neral de Catalunya, en el munici-pio de Sant Cugat, opción por laque también se decanta clara-mente el Ministerio de Fomento.

El Ministerio de Medio Ambienterecomienda ajustar el trazado del TGV

L A C I U T A T 8 DE SETEMBRE DEL 20006

ESPAI D’OPINIÓ POLÍTICA

Era ja costum, a més, entre alguns pobles antics,cada 50 anys retornar la propietat de la terra als seus an-tics propietaris. Era el Jubileu. La manera de garantirque els rics no es fessin més rics. Salvant les diferències,és el que es demana amb el 2000 i el Deute Extern de l’a-nomenat Tercer Món. Però és que, a més, aquest Deuteés reconegut injust pel seu origen. Majoritàriament nos’utilitza en benefici dels pobres d’aquells països sinóque fou objecte de frau i corrupció, de compra d’arma-ment o utilitzat en obres faraòniques. A més, el deute ex-tern és una corda al coll que els empobreix, impossibilitael seu desenvolupament econòmic iorienta tota la seva producció de cara al’exportació. No són països en vies dedesenvolupament, sinó països i eco-nomies permanentment dependents.Espanya no ha donat passos significa-tius per l’abolició del Deute Extern. Eldeute públic d’Espanya amb el TercerMón és de 1.600 bilions de pessetes(quantitat inferior als 1.800 bilions dedespesa militar el 96) Doncs bé, laquantitat condonada pel govern es-panyol és de les més escasses del món occidental, 8 milmilions el 95, 15.500 el 1996 i 13.700 el 1997. Per aixòcal mantenir doncs, la pressió popular, especialment

després de la consulta feta el passat 12 de març, i ambuna important participació ciutadana. Tècnicament és untema complex i cal actuar amb criteris morals, polítics itècnics molt acurats, i són molt importants les infinitesveus que, des del camp social, polític i religiós, s’hi hansumat. A Rubí la Xarxa Ciutadana per l’Abolició delDeute Extern, amb un nombre important d’entitats i di-verses persones a títol individual, treballen fa temps, i amés a més, cal recordar que a Rubí van participar 5.837persones a la consulta; per tant, ara cal continuar partici-pant i treballant pels objectius marcats.

Tenint en compte que segurament men-tre llegiu estareu reflexionant, cal afegirque amb el deute extern es necessitenuns canvis estructurals profunds en elsistema econòmic mundial, i que si se-guim considerant el mercat com a únicregulador de l’economia, mantenint elcomerç injust, el proteccionisme pelsproductes del Nord en relació amb elsdel Sud, la corrupció, el secret bancari,etc., al cap de poc tots plegats produi-rem més i més injustícies que no es po-

dran aturar. Avui una part dels 6.000 milions de personesdel planeta encara viuen en condicions d’extrema neces-sitat, i demà?...

Adéu! Deute extern. Continuem treballantESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA DE RUBÍ

El passat mes de juny, l’equip del nostre Ajuntament-format per Iniciativa per Catalunya (IC-V) i el PartitSocialista (PSC-PSOE)- va aprovar la primera convoca-tòria del Premi Miquel Segura. A primer cop d’ull,aquesta iniciativa hauria de tenir una bona acollida i finsi tot, aplaudiments per part de les forces de l’oposició,doncs es tracta d’un curs adreçat als estudiants de batxi-llerat rubinencs, perquè puguin presentar els treballs derecerca que hagin fet durant el curs lectiu a un premi queofereix al guanyador una recompensa simbòlica i la pu-blicació del treball, el que, evidentment, revertiria enmotivació i, per tant, millora de la qualitat, si més no,dels treballs dels nostres estudciants.

Ara bé, llegint les bases de la convocatòria: “Podenoptar al premi els alumnes de Batxillerat dels Institutsd’Educació Secundària Públics de Rubí...” te n’adonesdel fet que s’està produint un cas clar de discriminació,d’exclusió, que atempta directament contra els drets i lesllibertats fonamentals de les persones, en aquest cas, jo-ves rubinencs.

Però, el més sorprenent no ha estataquesta iniciativa presa per part de l’equipde govern, el més sorprenent ha estat que lanova alcaldessa, Núria Buenaventura, re-butgi públicament la proposta presentadacom a moció pel Grup Municipal del PP alPle de l’Ajuntament de Rubí del mes dejuny, recolzada per CiU i ERC, d’obriraquest premi a totes les escoles de batxille-rat rubinenques, així com a tots els estu-diants rubinencs de batxillerat, estudiïn o noa Rubí.

Els arguments del Partit Popular estan i estaven for-namentats en la no discriminació dels estudiants rubi-nencs. El Premi Miquel Segura està adreçat exclusiva-ment als estudiants dels Instituts d’Educació Secundàriapúblics de Rubí. Nosaltres entenem i recolzem la volun-tat expressa de l’Ajuntament de Rubí de defensa de l’en-senyament públic, perquè es tracta d’un dels eixos fona-mentals de la nostra societat. Però el que no podempermetre és que la defensa de l’ensenyament públicpassi per la necessària discriminació dels estudiants debatxillerat rubinencs que estudien a l’escola privada i/oconcertada a Rubí o fora de Rubí, doncs també són rubi-nencs.

El més greu, és que després d’aquesta possibilitat derectificar que tenia l’equip de govern, després d’una ar-gumentació clara i encertada per part del Grup Munici-pal del Partit Popular, dels recolzaments explícits i argu-mentats de CiU i d’ERC, després d’oferir l’opció debuscar altres vies de defensa de l’ensenyament públicque no passessin per la discriminació d’una part dels es-

tudiants rubinencs, tant el PSC com IC-V, noacceptessin la moció, que l’únic que dema-nava era que les properes convocatòries delPremi Miquel Segura s’ampliessin a tots elsestudiants de batxillerat rubinencs. Estu-diants que, per cert, en la seva majoria, noarriben als 18 anys, és a dir, són menors d’e-dat, i sovint no trien ells l’escola on han d’es-tudiar.I després encara tenen el valor de dir: “Ajun-tament som tots. Governem per a tots els ru-binencs”. Quina ironia!

Ajuntament som tots, quina ironia!MÒNICA QUEROL, REGIDORA DEL PARTIT POPULAR DE RUBÍ

El govern del PP ha aprovat el Decret Llei6/2000, de mesures urgents d’intensificació de lacompetència en els mercats de béns i serveis, de 23de juny del 2000, que, entre altres, estableix nous ho-raris comercials i més dies d’obertura en diumenges ifestius.

Aquestes noves propostes d’obertura dels establi-ments comercials posen en perill la competivitat delpetit i mitjà comerç, cosa que suposa un perjudici pera tres milions de treballadors relacionats amb el sec-tor comercial i afavoreix les grans empre-ses de distribució, que només representenel 7% de treballadors del sector.

A CiU ens preocupa aquesta nova re-gulació dels horaris comercials perquèpot comportar una pèrdua important delcomerç tradicional del nostre país, iaquest ajuda a configurar i mantenird’una manera determinant el model demunicipi mediterrani de què disposem, encontra d’un model comercial que afavo-reixi només les grans concentracions co-

mercials en centres situats a la perifèria dels nuclisurbans. Per tant, ens manifestem amb tota claredat encontra de la llibertat d’horaris comercials perquè vaen detriment directe d’un model de municipis equili-brats, amb un centre i uns barris vius i dinàmics enquè el fet comercial està íntimament lligat a l’activi-tat ciutadana i a la nostra cultura i forma de ser.

El govern del Partit Popular no ha respectat lescompetències actuals de la Generalitat de Catalunya iles Comunitats Autònomes sobre aquesta matèria, i

ha pres mesures que afecten el sector co-mercial, i en concret la dels horaris senseel consens polític de totes les forces insti-tucionals i sense el consentiment i el con-sens de tots els implicats en el sector delcomerç i dels consumidors.La prepotència de la majoria absoluta delPP es manifesta un cop més, aquesta ve-gada en el sector comercial, que patirà unaimposició que amenaça la seva supervi-vència.

La llibertat d’horaris comercialsGRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Lluís Ridao

Mònica Querol

“Es necessiten unscanvis profunds, en

el sistemaeconòmic mundial”

L A C I U T A T8 DE SETEMBRE DEL 2000 7

ESPAI D’OPINIÓ POLÍTICA

El 8 de juliol ha tingut lloc a Manresa la Confe-rència Nacional pel creixement social del projecte deprogrés i sobirania, organitzada per ERC, per tald’encarar el nou cicle polític que s’ha iniciat desprésdels resultats electorals marcats per la majoria abso-luta del PP a l’Estat, per la pèrdua de la capacitat d’in-fluència de CiU i per la desfeta del PSOE.

ERC té la voluntat d’esdevenir “referent de la Ca-talunya activa”, referent de la gent que no es resigna,de la gent que aspira a una societat avançada, a unatransformació més justa i igualitària; que creu en unasocietat activa, culta, solidària, autoorganitzada, par-ticipativa, responsable i lliure.

En aquesta Conferència de Manresa, que vacomptar amb una nodrida representaciórubinenca, ens vam fixar l’objectiu que lamajoria de la gent ens percebi com un par-tit obert, capaç, de govern, útil i immersen la quotidianitat. I que pugui convertir-se en el referent polític d’aquelles organit-zacions compromeses en la transformacióde Catalunya en els diferents àmbits desde posicions progressistes i catalanistes.

No som el partit de l’endemà. Sompresents a l’avui, a multitud d’ajunta-ments (amb més de 700 regidors i 40 al-

caldies), als consells comarcals, a les diputacions, alsparlaments català, estatal i europeu. Però també som ales campanyes contra els peatges, a les mobilitzacionscontra les línies d’alta tensió, a les plataformes ecolo-gistes i ciutadanes contra els camps de golf, a la cam-panya per la condonació del deute extern, donant su-port al poble sahrauí, mobilitzant-nos contra ladesfilada de l’exèrcit espanyol a Barcelona, etc.Aquesta activitat i aquestes posicions les hem fet arri-bar a les institucions, on també hem impulsat políti-ques innovadores, progessistes i útils per als ciuta-dans i ciutadanes (reforma del Senat, impuls de laindústria de l’audiovisual, suport a les llars d’infants,rebaixes a les autopistes, etc.)

Però creiem que està arribant l’hora de ferun pas endavant. ERC és un partit que téhistòria i vocació de partit de majories i degovern. I l’ERC d’avui està perfectamentcapacitada per governar el país i per lide-rar-ne la transformació futura, com ja de-mostrem cada dia des del govern de mésde 100 ajuntaments. Treballarem intensa-ment al llarg d’aquest nou cicle per acon-seguir que els ciutadans ens atorguin laseva confiança i el seu suport per avançarcap a una Catalunya més justa i més lliure.

ERC, referent de la Catalunya activaGRUP MUNICIPAL D’ERC-RUBÍ

Los constantes cambios en la sociedad promuevenun incremento acelerado de movilidad, ya sea por razo-nes de trabajo, de ocio... La utilización del vehículo pri-vado crece de forma potencial. El consumo de combus-tibles aumenta paralelamente, pero las vías decomunicación son las que tenemos en la actualidad y losespacios libres escasean en toda el área metropolitana.Es necesario por tanto abordar la problemática y aportarsoluciones de futuro que posibiliten encauzarla.

De forma cotidiana, las situaciones se repiten y sonexpresivas: atascos, pérdidas de tiempo, contaminación,estrés, insuficiencia del transporte público... Es la rutinaque cada día se agrava ante el incremento de la circula-ción de coches y el colapso de las vías de comunicacióny de muchas calles de nuestras ciudades y pueblos. Se haproducido también un aumento de población, lo que to-davía contribuye más a agravar la situación.

El nuevo modelo de desarrollo sosteni-ble, aquel que quiere satisfacer las necesida-des actuales sin poner en peligro la satisfac-ción de las necesidades de las futurasgeneraciones, debe aplicarse al actual mo-delo de movilidad, muy basado en el trans-porte privado. Hay que cambiar radical-mente las políticas de movilidad parainvertir las prioridades en inversiones. Elaumento del nivel de calidad de vida, de lasalubridad de las ciudades y pueblos, el res-peto del medio ambiente y una utilizaciónsostenible de los recursos naturales, requie-

ren cambios importantes en las políticas de los gobier-nos y en los hábitos de la ciudadanía. Movernos deforma sostenible para vivir mejor.

En este sentido, cabría destacar las propuestas que,entre otras, planteamos desde IC-V y que afectan a nues-tro ámbito comarcal: se debería acercar el metro de Bar-celona al Vallés Occidental e interconectarlo con la redferroviaria existente (RENFE, FGC).

• Pleno apoyo a la ampliación de las líneas de Saba-dell y Terrassa de los FGC y su conexión con RENFE.

• Completar el tercer carril de la A-18. Así como laampliación de la A-7 con los carriles laterales y los enla-ces con los municipios y polígonos industriales.

• Impulsar una red de bus-expres para dar servicio alos municipios deficitarios en comunicaciones.

• Eliminar el peaje de Rubí-Les Fonts de la E-9.• Incrementar los horarios nocturnos del servicio fe-

rroviario de los FGC, los 7 días de la se-mana.• Plan de aparcamientos cerca de las estacio-nes de ferrocarril y metro.• Incrementar las subvenciones a los munici-pios con transporte público, tanto del Go-bierno Central como de la Generalitat de Ca-talunya.• Promover la creación de medios de trans-porte entre las ciudades y los pueblos y lospolígonos industriales de la comarca...

La movilidad, un problema para la comarcaFERNANDO FERNÁNDEZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D’IC-V

Fernando Fernández

Ja fa temps que l’educació, l’en-senyament, ha deixat de ser apren-dre només “les quatre regles”. Alsnostres avis els van educar així, peròals portals del nou mil·leni ens ado-nem que és quelcom més complex.Ja no parlem d’ensenyar sinó d’edu-car. Educar és molt més ampli, in-clou els continguts, però també elsvalors.

Des de la Regidoriad’Educació es treballaen aquest sentit, inten-tant donar suport a lesescoles per a fer activi-tats que fomentin deter-minats valors (cura delmedi ambient, no discri-minació, etc.) L’educa-ció, vista així, és un ele-ment indispensable per

millorar la qualitat de la vida delsciutadans. Ens fa ser més respectuo-sos i tolerants i això ens fa crèixercom a col·lectiu, ens fa progressar.

Degut a la importància que té,doncs, l’educació, cal anar adap-tant-la als nostres temps. Actual-ment caldria un acostament del ciu-tadà a ella a través dels ajuntaments.Cal, en aquest sentit, que la Genera-

litat traspassi la compe-tència de les escoles deprimària (de moment)als ens locals, donat queaquests són l’educaciómés propera al ciutadà.Aquesta és l’aposta deprogrés i amb l’educa-ció no s’hi val a badar.

La importància de l’educacióMARIA MAS, REGIDORA D’EDUCACIÓ (PSC-RUBÍ)

Maria Mas

Francesc Sutrias

L A C I U T A T 8 DE SETEMBRE DEL 20008

Per sort, ja hi tornem a serCAP ANTON DE BORJA

A la nostra ciutat el mes d’agost haestat un mes especialment tranquilcomparat amb d’altres estius... Siens guiem per l’activitat del nostreCAP, les vacances dels rubinencss’han fet notar, i els que ens hemquedat hem gaudit majoritàriamentde bona salut.

Ara és moment de reincorporar-nos a la feina o als estudis: tornemamb bons propòsits, amb energiesrenovades que voldríem allargar unsquants mesos... a les nostres mansestà, en part, poder-ho fer.

Fem referència al tema en un es-pai reservat a la “Salut” perquècreiem que en bona part el nostrebenestar físic, psíquic i social delspròxims 11 mesos dependrà del fetque sapiguem dosificar aquestesenergies, que fem una bona distribu-ció del nostre temps de lleure i tre-ball, i que tinguem cura d’aspectescom l’alimentació, l’exercici, lesvacunes i d’altres que ens ajuden aprevenir la malaltia.

Encara que soni a utopia, el nos-tre propòsit en reiniciar la feina o

l’estudi, hauria de ser limitaraquesta activitat al temps quecreiem oportú, preservant el nostretemps de lleure per facilitar una hi-giene mental adequada.

Des de l’espai de lleure insistimen la necessitat de reservar un tempsdiari o setmanal per a la pràctica del’esport o de l’exercici que ensagradi, tant grans com petits. Aquesthàbit ens permet mantenir-nos enforma física i ajuda també a l’equili-bri de la nostra salut mental.

Quant a l’alimentació, pensemque seria bo que tots plegats ens fes-sim el propòsit de menjar sa i equili-brat, de fugir dels àpats precintats,dels sopars individuals a peu dret,dels esmorzars envasats hipercalò-rics. La nostra activitat a les escolesens permet observar que molts delsnostres nens i adolescents surten decasa al matí sense haver ingerit l’e-nergia que els cal per passar les pri-meres hores del dia i que en moltesocasions no faran un àpat adequatfins al migdia. També contemplemespantats com l’equilibrat entrepà éssubstituït per pastes carregades de

sucres ràpids i colesterol.Per enfortir la nostra salut física

i mental, creiem que seria molt im-portant mantenir o recuperar els so-pars col·lectius de “plat a taula”, quetenen com a punt fort l’amanida, lasopa o la verdura i una mica de tall.

I, per últim, les vacunes... No calrecordar als pares la necessitat de te-nir el calendari vacunal dels infantsactualitzat ni la importància de laseva col·laboració amb les campan-yes vacunals que es duguin a termea les escoles i instituts, facilitant almàxim la seva realització.

Quant a les vacunes dels adults,potser és un bon moment per recor-dar que TOTS hem d’estar correcta-ment immunitzats contra el tètanus ique seria desitjable que els majorsde 64 anys i els malalts crònics esvacunessin anualment contra la grip(tal com suggerim cada any des delsdos CAP) i iniciessin la vacunacióantipneumocòccica. Per a qualsevolaclariment sobre aquests temes mésassistencials, us podeu dirigir alvostre metge de capçalera o pedia-tra. Bona reentrada.

CONSELLS DE SALUT

Associació Puntaires de RubíMONTSE VALLS

L’Associació Puntaires de Rubíva sorgir arran de les classes delabors que, des de fa anys, duu aterme Francina Rusiñol. La gentque es reunia al cosidor es vaanar animant per a fer puntes alcoixi i, al final, es va formar ungrup de puntaires.

Les puntes al coixí havien que-dat com molt oblidades, però ara fauns dotze anys aquesta activitat vacomençar a tenir una nova esbran-zida, segons Francina Rusiñol,presidenta de l’Associació Puntai-res de Rubí. Ella mateixa en do-nava classes particulars.

L’any 1995 l’Ajuntament deRubí va demanar al grup de pun-taires que fessin una demostracióper la Festa Major.

Així, des de llavors fins ara hanfet una demostració cada any, ques’ha convertit en una trobada.

En la primera demostració, el1995, es van reunir trenta puntai-res. Després, van anar sabent comfuncionaven les trobades de dife-rents localitats, i des d’aleshoresles puntaires rubinenques fan latrobada el mes de setembre, comuna activitat independent de laFesta Major.

Val a dir que cada cap de set-mana hi ha una trobada de puntai-res a una localitat diferent.

En la primera demostració otrobada rubinenca, les puntairesvan convidar tan sols gent delsvoltants de Rubí, mentre que arales trobades les fan extensibles amés llocs. L’any passat es van reu-nir dues-centes puntaires.

El grup de puntaires rubinen-ques es va constituir com a entitatara fa un any (1999) i van crearl’associació. La junta de l’Asso-ciació Puntaires de Rubí està for-mada per Francina Rusiñol com apresidenta, Lluïsa Pernas com a vi-

cepresidenta, Francesca Parladécom a secretària i Carmen Tejadacom a tresorera. En aquests mo-ments, tenen unes cinquanta asso-ciades.

Pel que fa a les edats de les per-sones que fan puntes al coixí, n’hiha de molt diferents, des d’unanena de 7 anys fins a senyores de80.

En les diverses trobades, elsajuntaments hi col·laboren molt.Hi posen la infraestructura (taules icadires), i també obsequien lespuntaires amb un petit record delpoble. Cada població participantes posa al lloc destinat per a la tro-bada, amb les seves alumnes, a ferpuntes.

L’única trobada que dura tot eldia és la general que es fa a nivellde Catalunya, en la qual també hiha gent d’altres llocs, fins i tot del’estranger. La darrera s’ha fet aBarcelona i hi havia sis mil puntai-res amb els seus acompanyants.

Les dues primeres trobades deRubí es van fer a la plaça de Figue-res, i des de l’any 1997 es reunei-xen a la plaça de Catalunya.

Enguany, la trobada, que és lasetena, es farà el dia 16 de setem-bre a la tarda i a les puntaires se’ls

regalarà un petit quadre amb l’es-glésia de Rubí.

Les puntes al coixí és un tre-ball que costa molt de fer i, pertant, no té preu. Per aquest motiula majoria de coses les fan per re-galar, segons Francina Rusiñol.

En els darrers anys les puntai-res rubinenques s’han desplaçat amoltes poblacions catalanes.

Aquest curs han estat a la Seud’Urgell, a Vilassar de Dalt, a Bar-celona, a la Bisbal d’Empordà, aCastellbisbal i aquest mes de se-tembre han d’anar a Polinyà. Enalguns d’aquests llocs, com ara laSeu d’Urgell, hi van cada any.

Val a dir que les trobades sem-pre es duen a terme en la tempo-rada d’estiu.

F. Rusiñol, afirma que “serveixmolt anar a les trobades perquèveus com fan les puntes les altres iconeixes altres tècniques”. Elcoixí típic de Catalunya és el rodói llarg, fet de palla i folrat de roba.També n’hi ha de sobretaula. Per afer puntes, cal tenir en compte elsbuxets, les agulles, el fil i els pa-trons.

Les puntaires es reuneixen elsdimarts i dijous al matí a l’Ateneui cada dia a la tarda al cosidor.

LES NOSTRES ENTITATS

Trobada de puntaires a la plaça de Catalunya de Rubí (1999)

APR

L A C I U T A T8 DE SETEMBRE DEL 2000 9

RUBÍ ÉS SOLIDARIEls infants sahrauís s’acomiaden delsrubinencs amb emoció i satisfacció

En l’acte oficial de benvinguda es va oferir un berenar als infants sahrauís

JORDI GARCIA

Terrenys d’Ocotal on es construeixen els habitatges per als damnificats

MONTSE VALLSEls onze nens i nenes sahrauísque han passat les colònies d’es-tiu a Rubí, en els mesos de julioli agost, van marxar el passat 29d’agost, a les 19 h, acompanyatsde la seva monitora i algunsmembres de Rubí amb el PobleSahrauí (RAPS).

La benvinguda oficial de laciutat de Rubí als nens i nenessahrauís va tenir lloc, el dia 14 dejuliol, al Castell-Ecomuseu Urbà,on Adda Brahim, delegat delFront Polisario a Catalunya, va ferla conferència: “¿Nadie va a evitarotra guerra en el Sáhara?”, i es vadur a terme un berenar. L’alcal-dessa de Rubí, Núria Buenaven-tura, tot donant la benvinguda alsinfants sahrauís, va expressar lasatisfacció dels rubinencs pel fetde tenir-los entre nosaltres i va do-nar les gràcies a les famílies aco-llidores, ja que amb la seva actitudajuden que Rubí sigui la ciutat so-lidària que tots volem que sigui.

Núria Buenaventura també vamanifestar el rebuig de la nostraciutat a la política internacional i ala injustícia ques’està fent amb elpoble sahrauí desde fa 25 anys i vareiterar la respon-sabilitat dels es-panyols el 1975,quan van abando-nar el poble sah-rauí en mans delMarroc. Tambéva afirmar que, enaquests moments,el poble espanyol, el català i el deRubí han de mostrar fidelment elseu rebuig per impedir queaquesta injustícia continuï exis-tint. L’alcaldessa de Rubí, va reco-manar als nens i nenes sahrauísque s’ho passessin molt bé iaprenguessin molt, però tambéque ens ensenyessin moltes coses.

El delegat del Front Polisarioa Catalunya, Adda Brahim, vaagrair la bona disposició de RAPSi de la població rubinenca, així

com el pronunciament de l’alcal-dessa i va manifestar la necessitatque hi haguessin més pronuncia-ments d’aquest tipus per tal de de-nunciar la injustícia que s’estàfent al Sàhara. Tot seguit, va re-cordar quina és la situació del po-ble sahrauí.

El mes de juliol, els infantssahrauís van assistir als Casalsd’estiu que es van organitzar a di-verses escoles. Com cada any,

se’ls va fer unarevisió mèdicaal CAP cor-responent, quees va desenvolu-par sense capproblema relle-vant, segonsEmpar Álvarez,membre deRAPS. Cada dijous a latarda, a l’Ate-

neu, hi havia una trobada de lesfamílies acollidores i els nens i ne-nes.

El 23 de juliol, al Parc de lesComes d’Igualada, durant tot eldia, es va fer la Festa Central deColònies, amb la trobada de totsels infants i famílies acollidoresde Catalunya. Aquesta festa es facada any i s’intenta que tingui unequilibri político-lúdic.

D’altra banda, del 6 al 27 dejuliol, al Castell-Ecomuseu Urbà,

hi va haver l’exposició fotogràfica“Sahrauís a Tinduf” de Sílvia Sus-perregui, amb imatges de la vidaquotidiana als camps de refugiats.

Pel que fa a les colònies d’estiudels infants sahrauís, enguany s’hareduït el nombre de nens i nenesrespecte a l’any passat per evitarels col·lapses que va tenir alesho-res la companyia aèria argelina. ACatalunya, l’any passat van venirmil infants i aquest any n’han vin-gut gairebé vuit-cents. A Rubí n’-havien de venir deu, però hi va ha-ver una família acollidora més i envan venir onze. Les colònies delsinfants sahrauís s’organitzen percomarques i cada coordinador sapquines famílies poden tenir unsnens determinats, si tornen. ARubí, aquest any han repetit dosnens.

Segons Empar Álvarez, quanels infants marxen, malgrat l’emo-ció del comiat, també tenen ganesde tornar a casa. Cal considerarque en aquestes colònies és moltmés important la formació que lescoses materials. La representant deRAPS va comentar que, a Rubí,les colònies dels infants sahrauíss’estan implantant a nivell social.Rubí amb el Poble Sahrauí cadavegada té més gent que treballa i,en aquest sentit, s’adreça a tohomque vulgui col·laborar-hi perquè esposi en contacte amb els seus re-presentants.

“És molt mésimportant la

formació que lescoses materials”

Rubí Solidari rep deu milionsde subvenció per a Ocotal

MONTSE VALLSL’ONG Rubí Solidari ha rebutuna subvenció de deu milions depessetes per al projecte Suport ala construcció d’habitatges perals damnificats que van perdreles seves llars i terrenys a causade l’huracà Mitch a la ciutat d’O-cotal.

Aquesta subvenció de deu mi-lions de pessetes ha estat atorgadapel Departament de Governació iRelacions Institucionals de la Ge-neralitat de Catalunya. A aquestsdiners s’han de sumar els sis mi-lions de pessetes que l’Ajuntamentde Rubí ha destinat, l’any 2000, aaquesta causa.

Amb aquests setze milions, mésun milió de pessetes que aportaràRubí Solidari, es podran construiruns 25 habitatges per als damnifi-cats de l’huracà Mitch de la ciutatd’Ocotal (Nicaragua), la qual estàagermanada amb Rubí.

D’altra banda, en la darrera reu-nió del dia 3 de juliol, Rubí Solidariva acordar demanar a la convocatò-ria de projectes de la Diputació deBarcelona que gestiona l’Ajunta-ment de Rubí el projecte de taller demarbre presentat pel municipi d’O-cotal, que en la fase actual té un costde 1.800.000 ptes., el 50% del qualseria finançat per Rubí Solidari.

Rubí amb el Poble Sahrauí-ACAPS ja comença a treballar peral projecte de la 7a Caravana Cata-lana per la Pau al Sàhara, que tindrà

lloc aquesta tardor. Rubí Solidari vaacordar demanar a l’Ajuntament deRubí 1.900.000 ptes. en la fase ini-cial de la compra de vehicles i100.000 ptes. per a la compra dematerial d’higiene personal. RubíSolidari aportarà 100.000 ptes.també per la campanya de recollidade material.

Fundació Josep Carreras

El butlletí del mes de juliol de laFundació Internacional Josep Ca-rreras per a la lluita contra la leucè-mia: “Amics de la Fundació”, in-clou un article sobre la Laura, lanena de Rubí de 12 anys, que li vandiagnòsticar una leucèmia agudalimfoblàstica i que, a finals de juny,ens va deixar. En aquest escrit escomenta que el poble de Rubí es vamobilitzar per ajudar la nena rubi-nenca i es va crear la PlataformaPro-Laura amb més de 70 mem-bres. I s’hi acaba dient: “Necessi-tem el suport de moltes més perso-nes que, com vostè, ens ajuden alluitar per no perdre més pacients iperquè la leucèmia sigui algun diauna malaltia curable per a tots i entos els casos”.

Les persones que desitgin fer-seamigues de la Fundació Josep Car-reras poden posar-se en contacteamb la mateixa adreçant-se al car-rer Muntaner, 383 2n (CP 08021)de Barcelona o a través del númerode fax 93 201 05 88. El telèfon és el93 414 55 66.

ARXIU IMCO

L A C I U T A T 8 DE SETEMBRE DEL 200010

REDACCIÓEl Festival U-Zona Reggae, quees va celebrar per primera ve-gada a Rubí, va acomplir les ex-pectatives que s’havia marcatl’organització. El Parc de Can’Oriol va rebre la visita d’unes15.000 persones que es van apro-par a la nostra ciutat per gaudirde la música i l’ambient rasta quedurant dos dies es va respirar.

Una de les actuacions més es-perades va ser la d’Alpha Blondy,de Costa d’Ivory. Culture o PatoBanton van ser també alguns delscaps de cartell d’aquesta vuitenaedició del festival.

Però el canvi d’ubicació aRubí, després de set edicions a lapoblació osonenca de Torelló, eraun dels temes que centrava mésl’atenció. Per un dels responsablesde premsa de l’organització delfestival, el Tute, aquest canvi d’u-bicació era un repte organitzatiu.Tot i que per alguns, les tanques deseguretat no van ser del gust de lagent que recordava la situació demés llibertat i, a la vegada, mésgermanor, que es vivia a Torelló.Pel que fa al cartell musical, tambéhi ha hagut opinions per a tots elsgustos. Hi ha qui s’ha sentit moltsatisfet amb els artistes que handesfilat per aquesta vuitena edició i

La Festa Major de Sant Rocha estat recuperada

MONTSE VALLSA partir de l’Ajuntament deRubí i la Taula de la CulturaPopular i Tradicional, els dies1, 2 i 3 de setembre es va recu-perar la Festa Major de SantRoc, la segona festa més impor-tant de Rubí.

Entre altres, es van dur aterme activitats de teatre, música,ball, així com la plantada, passe-jada i ballada de gegants, organit-zada per la Colla de Geganters deRubí, i la diada castellera amb elsCastellers de Rubí (3/6, 4/6, 2/6 ipilar de 4 al balcó de l’Ajunta-ment) i els Moxiganguers d’Igua-lada (i.d. 5/6, 2/6, 4/6 a, 5/6 i pi-lar de 5).

Una audició de sardanes, cantcoral, la proclamació de la pubi-lla de Rubí, Núria Jiménez iPorti; la dama d’honor, CristinaPifarré i Espada; la pubilleta,

Marta Planet i Valls i la dama d’-honor, Laura Girbau i López, iuna cantada d’havaneres van tan-car una festa que va començaroficialment amb els versots delpregó a càrrec dels Diables deRubí-Diables de la Riera i la re-

cepció de l’alcaldessa de Rubí,Núria Buenaventura, que va co-mentar que, a Catalunya, ha estattradició la festa d’estiu i la d’hi-vern, i a Rubí, evidentment,també, tot i que la Festa de SantRoc, per diferents motius, es vaanar perdent. Val a dir que erauna festa que tenia a veure amb lapagesia. L’alcaldessa va afirmarque està bé recuperar aquestafesta i que és bo acabar un cursamb una festa important (SantPere) i començar-lo amb una al-tra festa (Sant Roc).

El primer balanç que ha fetNúria Buenaventura de la FestaMajor de Sant Roc d’enguany,una vegada recuperada i transfor-mada amb totes les diferènciesdel segle XXI, ha estat positiu, jaque veritablement s’ha aconse-guit recuperar. Així mateix, l’al-caldessa va comentar que hi hatemes de tradició que s’han demantenir, però que s’han d’actua-litzar.

JORDI GARCIA

Els Diables de Rubí-Diables de la Riera van fer el pregó

JORDI GARCIA

La pubilleta, les dues dames i la pubilla de Rubí del 2000

JORDI GARCIA

Una de les actuacions del festival U-zona Reggae

L’U-Zona Reggae va convertir Rubí en lacapital catalana de la música rasta

que, fins i tot, considera que s’hadonat el millor cartell des que vacomençar l’U-Zona Reggae.

D’altra banda, l’alcaldessa deRubí, Núria Buenaventura, va feruna valoració positiva, tant pel quefa a la cura del medi ambient coma la seguretat viscuda durant el fes-tival, tot i que va reconèixer l’exis-tència d’una mica de brutícia queja s’ha netejat. Per la seva banda,el president del Centre Excursio-nista de Rubí, Ramón Puig, estavaespecialment preocupat per l’ero-sió del sòl i pel temps que es va tri-gar a netejar la zona. Ramon Puigva aprofitar per demanar una acció

global sobre el parc i el bosc de Can’Oriol amb vista de futur i mirantmés enllà del fet aïllat del festival.

El regidor de Cultura, LluísCarreño va passar també per l’U-Zona Reggae i va dir que el méspossitiu és que l’ambient del festi-val és immillorable pel que fa a larelació humana entre els assistentsi la pau i la tranquil·litat que s’hirespirava.

A més, també amb vista de fu-tur, l’Ajuntament ha encarregat uninforme per cercar possibles solu-cions per combatre l’erosió del sòlde Ca N’Oriol.

Programació de Ràdio Rubí 99.7 FM

Programació de continuïtat

L A C I U T A T8 DE SETEMBRE DEL 2000 11

SERVEIS

Adreça Telèfon

Te lè fons i adreces d ’ interès

93 588 70 0093 699 58 5893 588 26 6493 699 51 2493 588 74 7393 588 72 7193 699 80 80

08593 588 77 8893 588 44 8793 588 75 7493 588 77 5593 586 67 0093 588 45 5593 697 28 8293 588 73 7393 588 77 0393 699 84 5393 699 14 0293 588 19 7593 588 77 0493 588 80 0093 586 24 04 93 699 29 3593 588 75 7593 699 55 0593 588 51 0393 699 97 1193 588 59 6093 581 39 0093 581 41 3093 588 45 5193 588 10 1693 588 20 9893 588 20 8893 588 73 7293 588 70 3393 588 70 3293 699 39 4293 699 12 0593 699 78 5893 588 74 7593 588 70 92

09293 588 76 94

09193 588 71 7293 588 71 1293 588 59 6093 699 76 1293 697 53 63

901 11 77 7793 588 11 5793 697 54 0593 588 70 7793 588 73 7393 588 46 5793 588 66 55

93 699 24 89909 89 30 3793 588 77 99

01093 588 70 10900 130 13093 588 77 55

AjuntamentAmbulàncies LafuenteAssociació Pla EstratègicAssociació Pro-minusvàlids PsíquicsAteneuBiblioteca Popular Mestre Martí TaulerBombers

UrgènciesBrigada Municipal d’Obres Casal de la Gent Gran de RubíCastell - Museu de RubíCementiri (informació)CAP 1 Mútua de TerrassaCAP 2 Anton de BorjaCentre de Dia de RubíCentre d’Orientació Sanitària (COS)Centre Recursos PedagògicsComplex Cultural l’EscardívolCorreusCreu RojaEscola d’AdultsEspai Jove Torre Bassas

Estació Ferrocarrils de la GeneralitatFont del Ferro, SLGossera MunicipalGrun Elèctric (FECSA, ENHER)Inst. Mun. de Medi Ambient (IMMA)Inst. Mun. de Comunicació (IMCO)IMPES

Jutjat núm. 1Jutjat núm. 2Jutjat núm. 3Jutjat núm. 4La Sala - Teatre MunicipalMercat MunicipalOfic. Informació ConsumidorOfic. de Treball de la Generalitat (OTG)Parròquia de Sant PereParròquia de Santa MariaPiscina Municipal CobertaPolicia Local

UrgènciesPolicia Nacional

UrgènciesPoliesportiu Can RosésProtecció CivilRàdio RubíRàdio Taxi RubíRegistre CivilServei d’Atenció al Ciutadà (SAC)

Tel. Seguiment de TràmitsServei d’Orientació JurídicaServei Local de CatalàServeis PersonalsServeis Socials (1a acollida)SOREATanatori MunicipalTaxi (Parada)Taxi RubíTaxi adaptat minusvàlidsTelèfon d’avisos de l’enllumenat públicTelèfon d’Informació de la ciutat-010

Fora de RubíTelèfon VerdUrbanisme, Obres i Serveis

Pl. Pere Aguilera, 1Ctra. Terrassa, 85Edif. Rubí + D

C. Xile, 1-3C. Joaquim Blume, s/nCtra. Terrassa, 118

C. Magallanes, 60C. Castell, 35C. Margarida Xirgu, 4C. Prat de la Riba, 20C. Edison, s/nC. Pitàgores, 4C. Nou, 28C. Joaquim Blume, s/nC. Joaquim Blume, s/nC. Ulloa, 9Ctra. Terrassa, 118C. Terrassa, 11C. Sabadell, 18-20

Rambleta Joan Miró, s/nC. Càceres, s/nCtra. Terrassa, 118C. Magallanes, 34Pg. Francesc Macià, 65 2n 1aC. Joaquim Blume, s/nRambleta Joan Miró s/n

C. Pere Esmendia, 15C. Pere Esmendia, 15C. Pere Esmendia, 15C. Pere Esmendia, 15C. Cervantes, 126C. Cal Gerrer, s/nPl. Pere Aguilera, 1C Bartrina, 22Pl. Dr. Guardiet, 9C. Joan Puig, s/nAv. Olimpíades, s/nCtra. Terrassa, 118

C. Terrassa, 18

Av. Olimpíades, s/nCtra. Terrassa, 118C. Joaquim Blume, s/n

C. Pere Esmendia, 15Pl. Pere Aguilera, 1

C. Pere Esmendia, 15C. Santa Maria, 17, 2nC. Justícia, 21C. Justícia, 21C. Sant Muç, 4Ctra. Sabadell, km 13Pl. Doctor Pearson, s/n

Pl. Pere Aguilera, 1

C. Margarida Xirgu, 4

• Fórmula musicalSERVEIS INFORMATIUS:• Butlletins horaris de les 10.00h, 11.00 h i12.00 h i a les 16.00h, 17.00h i 18.00h• A les 13 h Informatiu migdia

Farmàcies de torn

AGENDASetembre

El proper número de La Ciutat sortirà el 22 de setembre del 2000

Batallé

Pg Francesc Macià, 23. Tel. 93 699 04 30

BatlloriC. Milà i Fontanals, 3. Tel. 93 699 03 88

CalsinaVerge de Lourdes, 35. Tel. 93 699 22 81CondalCalderón de la Barca, 11. Tel. 93 699 87 09

FarellC. Sant Jordi, 25. Tel. 93 699 02 91García RoyuelaC. Segòvia, 1. Tel. 93 697 49 42

GibertC. Torres Oriol, 4. Tel. 93 699 68 99HidalgoC. Sabadell, 79. Tel. 93 697 36 40

PicornellPg. Les Torres, s/n. Tel. 93 699 10 72LorenteC. Verge de Fàtima, 7. Tel. 93 586 23 11

OriolC. Safir, 28. Tel. 93 699 43 98ParrillaC. Xercavins, 2. Tel. 93 699 13 05

PontC. Magí Ramentol, 7. Tel. 93 697 34 56PratC. Víctor Català, local 22. 93 588 07 08

RocaAv. Barcelona, 55. Tel. 93 699 09 53RuizCtra. Sabadell, 95. Tel. 93 699 50 12

SerraPg. Francesc Macià, 86. Tel. 93 6991343

ViaPtge. Cronos, local 15. Tel. 93 699 13 01

8 Prat9 Hidalgo

10 Condal11 Batallé12 Serra13 Farell14 Picornell15 Ruiz16 Via17 Roca18 Oriol19 Gibert

20 Batllori21 Pont22 García23 Calsina24 Parrilla25 Lorente26 Prat27 Hidalgo28 Condal29 Batallé30 Serra

Lliurament de recordatoris i comiat, 13 h Organitza: Colla de Geganters de Rubí

30 Diada castelleraFesta Major de Molins de ReiPlaça de l’Ajuntament, 12.30 hActuació dels Castellers de Rubí, els Torraires de Montblanc i els Castellers de CerdanyolaOrganitza: Els Castellers de Rubí

X Temporada de Teatre i DansaAmateur: La cebaamb el grup de teatre Dos de DosDissabte 16 de setembre, 22.30 hDiumenge 17 de setembre, 18.30 hLa Sala, Teatre MunicipalOrganitza: Grups de Teatre i Dansa deRubí

La jaula de las locasamb Paco Morán i Joan Pera Dilluns 25 de setembre, 22 hLa Sala, Teatre MunicipalOrganitza: Ajuntament de Rubí

D’Helena Plana SeoaneAntiga EstacióDel 12 al 24 de setembre

D’Antonio BarbaL’AteneuDel 18 al 30 de setembre

“Moviment per la Pau”Antiga EstacióDel 26 de setembre al 15 d’octubre

De gralla i caixaDel 2 d’octubre al 15 de desembreEls dilluns, dimecres i divendres no fes-tius, de 19.30 a 21.30 hCasa dels Entremesos, c/ de Dante Alighieri, 29Inscripcions: Àrea de Serveis Personalsde l’Ajuntament de Rubí, c/ de la Justí-cia, 21, telèfon: 93 588 70 77Horari: de dilluns a dijous, de 9 a 14 ide 16 a 18 h i divendres, de 9 a 14 hDates d’inscripció: Del 12 al 26 de se-tembre, ambdos inclososPreu: 4.000 ptes. alumnes en general i3.000 ptes. socis-gegantersLes places són limitadesOrganitza: Colla de Geganters de RubíHi col·labora: Ajuntament de Rubí

10 Diada Nacional de Cata-lunyaActe institucional:22 h: Parlament de l’alcaldessa de Rubí,Núria BuenaventuraHimne dels Segadors i desplegament dela bandera catalana 22,30 h: Concert de sardanesamb la Cobla Ciutat de Girona150 anys de la creació de la tenoraPlaça del Doctor GuardietOrganitza: Taula de Cultura Popular i Tradicional

Diada castelleraFesta Major de Sant Quirze del VallèsPlaça de l’Ajuntament, 12.30 hActuació dels Vailets de Ripollet i elsCastellers de RubíOrganitza: Els Castellers de Rubí

11 Diada Nacional de Cata-lunyaConcert de l’Agrupació Musical Ciutatde RubíPlaça del Doctor Guardiet, 19 hOrganitza: Taula de Cultura Popular i Tradicional

Actuació dels Castellers de Rubía Bigues i RiellsPlaça de l’Ajuntament, 12.30 hOrganitza: Els Castellers de Rubí

16 VII Trobada de PuntairesPlaça de CatalunyaOrganitza: Associació Puntaires deRubí

23 Diada de tardoral carrer de Sant Jaume de Rubí (tarda)amb els Castellers de Sant Boi, els Castellers de l’Hospitaleti els Castellers de RubíOrganitza: Els Castellers de Rubí

24 Sortida de gegantsa Taradell (Osona)Sortida: Casa dels Entremesos, c/ de Dante Alighieri, 29, 8 hVII Trobada de GegantsPrograma d’actes: Plantada de gegants a la Ronda dels Vi-lademanys, 9 h, Passejada de gegants, 11.30 hBallada de gegants, 12.30 h

Setembre

Cursets

Exposicions

Teatre, música i dansa

FINS EL 22 DE SETEMBRE

NOVA PROGRAMACIÓTEMPORADA 2000-2001

A PARTIR DEL 25 DE SETEMBRE

CONCURS11è Concurs Fotogràfic

“El fet casteller”Organitza: • Secretaria General de Joventut. Departa-ment de la Presidència. • Consell Comarcal de l’Alt Camp• Repsol YPFAdreçat a: joves que tinguin entre 16 i 35anys el dia 11 d’octubre del 2000Característiques de les fotografies: pa-per de color o blanc i negre, indistinta-ment. Mínim de 18 cm i màxim de 40 cm.La fotografia haurà d’anar muntada en unpaspartú, blanc o negre, de 40x50 cm. Eltema versarà sobre qualsevol aspecte rela-cionat amb el fet casteller i el seu entorn.Es poden presentar un màxim de 5 foto-grafies i un mínim de 3, han de ser inèditesi s’han de presentar a qualsevol oficina deserveis a la joventut o bé a les representa-cions territorials de joventut fins l’11 d’oc-tubre del 2000.Premis: 1r premi 150.000 ptes. a la sèriede 3 fotografies; 2n premi: 100.000 ptes. ala sèrie de 3 fotografies; 3r premi: 75.000ptes. a la sèrie de 3 fotografies; Accèssit:15.000 ptes. fotografia individual.

TRADICIONAL

L A C I U T A TEdita: Institut Municipal de Comunicació - Ajuntament de Rubí. Coordinació La Ciutat: Mar Lobato. Coordinació La Ciutat Jove:Montserrat Valls. Fotografia: Jordi García. Disseny original: Universitat Pompeu Fabra. Fotolits: Creacions Gràfiques Canigó.Impressió: Gratesa. Tiratge: 22.000 exemplars. Distribució: Rubeo 99 Dipòsit legal: B 7357-97. Redacció i administració: InstitutMunicipal de Comunicació. Joaquim Blume s/n - telèfon 93 588 59 60 - fax 93 697 56 33- 08191 Rubí. Publicitat: PUBLITESA.Tel. 93 699 20 02. fax- 93 699 96 03 LA CIUTAT es distribueix a totes les cases de Rubí. Si per qualsevol causa no us arriba o voleu fer alguna consulta o suggeriment, podeu fer-ho al te-lèfon 93 588 59 60.

8 DE SETEMBRE DEL 2000

* Penseu en el Medi Ambient. Quan acabeu de llegir la revista, recicleu el paper.

FETS I GENTL’ENTREVISTA

MAR LOBATOEmiliano Valdeolivas es el autordel Romanç de Rubí, escrito en1994. Este profesor de literaturaque también ejerce como cantau-tor, ha encontrado en esta se-gunda actividad un modo de ha-cer llegar la poesía a sus alumnosy a todo el que quiera escuchar.

Ahora ha acabado una giracon el Cantar del Mío Cid.¿Cómo se llega a editar un discode estos escritos?

Yo llevaba cierto tiempo ha-ciendo recitales de poesía clásica.En 1985 surgió la posibilidad deeditar el Cantar del Mío Cid endisco y el año pasado, por el 9º Cen-tenario de la muerte del Cid, surgióla oportunidad de hacer una reedi-ción y unos recitales por Castilla yLeón. Hay que tener en cuenta queel Cantar del Mío Cid tiene 3.700versos y que poca gente se lo lee. Yolo que he hecho ha sido reducirlo a14 canciones que explican lo másimportante.

¿En qué consisten sus clasesde literatura?

Interpreto poesía para todo elmundo pero también a nivel didác-tico para los estudiantes, son talleresde literatura y canción que hago através del Ayuntamiento de Barce-lona por los institutos. Me acom-paña Daniel Rodríguez con la guita-rra que también hace arreglos de lascanciones.

¿Qué piensan los alumnos?Lo ven como algo natural, para

ellos es más comunicativo estudiarGarcilaso de la Vega con música yaprenden sin darse cuenta. Llega unpunto en que mis alumnos ya no sa-ben estudiar la literatura sin música.Pero esto no descarta la lectura.

¿Qué tipo de poesía adaptapara los talleres o los recitales?

Todos los poetas me han intere-sado, hasta la actualidad. Lo que megusta de la poesía actual es que esmás libre.

Emiliano Valdeolivas,cantautor y profesor

Madrileño de nacimiento yrubinense de adopción, esteprofesor de instituto utiliza lamúsica para transmitir cono-cimientos. Recientemente haparticipado en el disco delgrupo Lahiez, en tres temasde romances tradicionales. Y,de vez en cuando, realiza con-ciertos en teatros.

¿Qué ofrece en sus talleres depoesía?

Son clases a la carta porque headaptado casi toda la historia de laliteratura. Hago básicamente tres ta-lleres, uno que hace un recorrido portoda la literatura, otro que es exclu-sivo de romance y el tercero es sobreel Cantar del Mío Cid.

¿Cuándo se decidió a escribirel Romanç de Rubí?

La idea viene de cuando estu-diaba el romance. Estuve 5 mesespara hacerlo, para documentarme ypara musicarlo. Se estrenó en 1994en la Fiesta Mayor.

¿Qué es lo que pretendíacuando escribió el Romanç?

Principalmente, que el que seade Rubí lo sienta. Además, a niveldidáctico, va bien que los estudian-tes lo conozcan, porque aporta datoshistóricos de Rubí.

¿Es más cantautor o profesor?Lo que me gusta es cantar cosas,

aunque tampoco me considero mú-sico, hubo un tiempo en que pen-saba que me gustaba más lo de can-tar, pero ahora creo que es muyinteresante no tener que dejar nin-guna de las dos actividades. Ade-más, pienso que si dejas de ser pro-fesor, se pierde la frescura que tienescon los chavales y por eso lo de lamúsica no sería lo mismo.

Y, ¿qué dice el Romanç deRubí?

Al 986 / riu Rubeo i el teu Cas-tell / amb l’església de Sant Pere /neixes poble de Rubí

Amb pagesos de remença / ve-gueria del Vallès / amb l’eixòrquia ila cugúcia / i els mals usos del teurei

A la Catalunya Vella / prop delriu Llobregat / de la casa de Car-dona / eres un gran feu reial

1396 / primer batlle vas tenir /escollit d’entre els teus homes: enPere de Xercavins

Les cases de la Sagrera / eren elcentre local / a la plaça de l’església/ els consells municipals

Per fi vas alliberar-te / del sen-yorio feudal / possessions, censos,dominis / van tornar als seus habi-tants

Els segles XVI i XVII / la con-fraria del Roser / i el retaule de SantPere / devoció dels teus fidels

El XVIII els rabassaires / elXIX blat i vinyers / en el XX la in-

dústria tèxtil / et féu una vila crei-xent

El Bullidor, la Pelleria, / Esco-les Ribes, el Vapor Vell / amb l’His-pano Rubinense / carrer Fondo i elCeller

I a l’any 1918 / hi hagué un es-deveniment / quan a l’estació veie-ren / els veïns arribar el tren

De grans canvis urbanístics / itransformació social / has escrit lateva història / amb grans personali-tats

Frank Pearson, Anton de Borja/ Joan Roura, Martí Tauler / l’es-criptor Pere Esmendia / i el doctorJosep Guardiet

I ara ciutat de Rubí / un romançavui et cantem / que els teus fills,els grans i els joves / rubinencs vo-len morir

Ets un poble d’esperances / deprogrés d’integritat / solidari enversels altres / amant de la llibertat

Que defenses la cultura / les tra-dicions populars / i sempre l’esbartdansaire / “Gitanes” et ballarà.

PERFIL JORDI GARCÍA

Emiliano Valdeolivas, profesor de literatura y cantautor

“Musicar poesía no descarta la lectura”Millores ferroviàries

En una nota de l’any 1922,es parlava d’unes millores quepensava dur a terme la compan-yia dels ferrocarrils del Nord,d’acord amb el Metropolità deBarcelona, per fer entrar elstrens subterranis fins a la plaçade Catalunya. Com a millora,els rubinencs volien que esconstruís un ramal de Terrassaal Papiol, amb estació a Rubí.

“Obrers Rubinencs”En aquesta època, la corpo-

ració municipal de Rubí va en-viar una comunicació al batllede la ciutat de Badalona en quèconstava la satisfacció del grupmunicipal per les atencionsprodigades a la coral “ObrersRubinencs” en la seva estada enl’esmentada ciutat.

Mossos d’EsquadraEn l’any 1932, la Coman-

dància dels Mossos d’Esquadracomunicava a l’Ajuntament deRubí que es destinaven dosagents a aquesta vila, i li dema-nava que els facilités l’estada.

L’Escola de CulturaFemenina

En la mateixa època, l’Es-cola de Cultura Femenina es-tava instal·lada a les dependèn-cies del convent de lesGermanes Carmelites, entrantpel carrer Llobateras. Les clas-ses es donaven de 8 a 10 delvespre i tenien les seccions:tall, confecció, labors, ensenya-ment elemental i superior.

Aquesta escola tenia una bi-blioteca amb 727 volums i unamatrícula de 84 alumnes i 391socis. La seva presidenta eraMaria Ambròs.

Miquel Rufé

SUPLEMENT MENSUAL DE LA REVISTA MUNICIPAL LA CIUTATNÚM 34. JULIOL DEL 2000

SUMARI

Llegenda de Rubí

pàgina 3

Reportatge: Reggae (4a part)

L’entrevista jove:José Antonio Lechón

pàgines 2 i 4

El monitor ens va dirque havíem de fer un forata terra d’uns 30 centíme-tres, per tal d’estudiar el ti-pus de terra. Quan ja està-vem acabant...

de la ciutatde la ciutat

MARTA SÁNCHEZ, ADRIÁN GÓMEZLEONEL TEIXEIRA

2N ESO, IES LA SERRETALa càmera fosca més senzilla és una caixaoberta per un petit foradet: l’estenop. Ésper aquest per on entren i es creuen elsraigs lluminosos.

En conseqüència, la imatge que esforma al fons de la caixa és invertida, dedalt a baix i de dreta a esquerra. Les distor-sions depenen de la forma de la caixa.

Abans que s’inventés la fotografia, esconexia el principi de propagació de la llumdins una càmera negra: “la càmera fosca”.

La primera representació que se’n va ferdata del segle XIII.

Entrevista al Quim i a la Gemma, elsmonitors:

Porteu molt temps en el món de la fo-tografia?

Jo hi porto 9 anys i ella 3.Quan vau començar a fer fotos amb la

caixa negra?Fa mig any.Recomanaríeu a algú dedicar-se a

aquesta professió?

“El retrat de laciutat és unprograma

experimentald’animació cultural”

Taller fotogràficENRIC SALCEDOIES LA SERRETA

El primer dia, va venir laGemma i ens va ensenyar unesdiapositives de les primeres foto-grafies que es feien mesurant lallum i amb la caixa negra.

El segon dia, la Gemma va ve-nir amb una bossa plena de coses:esprais negres, guants, una cintahermètica negra, i cada persona dela clase portava una capsa amb laforma adequada, que anà-vem pintant per dins decolor negre i preparant-laper sortir.

Tot era a punt per anar-nos-en a Can Ramoneda ia la masia de Sant Muç.Primer, vam carregar lescàmeres i, apa!, tots a ca-minar.

A mi em va tocar anara Can Ramoneda amb la

Maite i la Gemma. Vaig fer una fo-tografia d’on es rentava la roba an-tigament i no em va sortir perquèvaig posar el paper malament.

L’últim dia, vam anar al nostrepati i vaig fer una fotografia de lafont que hi ha, que em va sortirmolt bé.

Ara, que ja s’ha acabat el cursetde fotografia, he de dir que m’haagradat molt perquè he après a re-velar fotografies i és molt curiós.

El retratEl retrat

Sí, perquè és un tipus de feina queagrada.

Esteu satisfets dels alumnes que hanfet el taller de fotografia de l’IES La Se-rreta?

Sí, estem contents del treball que han feti sobretot de les fotos.

Els monitors que fan el taller fotogràficformen part de l’Associació Internacional

de Fotografia, que treballa en projectes so-cials de cultura com el del retrat de Rubí.

El retrat de la ciutat és un programa ex-perimental d’animació cultural i de creacióartística al voltant de la fotografia.

Per participar en el retrat de la ciutat, uspodeu acostar els divendres, de 16 a 19.30h, al Castell.

Tècnics i artistes, fotògrafs, que a travésd’un mateix instrument, la càmera antiga,la més simple, posen els seus coneixementsa l’abast de públics no iniciats i donen l’o-portunitat de compartir, a través d’un ma-teix codi, els resultats. Una mateixa llen-gua, que ha de servir per barrejar grans ipetits, homes i dones, entesos i ignorants, iconfeccionar una original obra de creaciócontemporània.

L A C I U T A T J O V E 7 DE JUL IOL DEL 20002

ESPAI JOVE TORREBASSAS

Els IES de Rubí: Duc deMontblanc, el Bullidor,JV Foix i la Serreta, vandur a terme el festival definal de curs, a la plaça deSalvador Allende, el pas-sat 22 juny. Aquest festi-val fou organitzat perl’Espai Jove Torre Bassasamb la col·laboració delscorresponsals dels insti-tuts.

Festa dels instituts

Dossier Reggae (4a parte)REDACCIÓN

La labor de Bob Marley trajo sus frutos en la prolifera-ción de artistas jamaicanos que dieron el salto y se hi-cieron un hueco en la música pop de los años 70. Elmás conocido de todos fue sin duda su ex compincheen los Wailers, Peter Tosh. Tosh abandonó los Wailersen 1974, y en 1976 publica su primer álbum, LegalizeIt; al año siguiente sale a la calle Equal Rights. Su si-guiente trabajo, Bush Doctor, se publicó en el sellopropiedad de los Rolling Stones. Algo más místico queMarley, Tosh consiguió una buena aceptación y popu-laridad hasta que fue asesinado en 1987 por cuestionespolíticas.

Otros músicos importantes del reggae de los 70’sson grupos como Third World,formados en 1973 a instancias deMichael Ibo Cooper y StephenCat Coore. Con influencias ajenasal reggae, su poderío instrumentaly sus ritmos de variadas texturaspueden provocar catarsis orgiásti-cas fácilmente detectables en te-mas como Prisoner In The Street,Third World Man o 96º In TheShade. The Heptones son un tríovocal compuesto por Earl Mor-gan, Leroy Sibbles y Barry Lle-wellyn y acompañado por algu-nos ex Wailers, con los quegrabaron el álbum Night Food, sutrabajo más conocido. Por suparte, Rico es un antiguo músicode sesión que aporta gotas de jazz a su reggae en álbu-mes como Rico In Reggae Land o Man From Wareika.Otros elementos interesantes del reggae setentero sonbandas como Burning Spear (con discos como Man InThe Hills o Marcus Garvey), The Gladiators, U Roy oMighty Diamond.

Sin embargo, la desaparición de Bob Marley dejóal reggae huérfano de su más famoso estandarte. Elreggae fue perdiendo popularidad durante los años 80 ycircunscribiéndose a su ámbito natural: Jamaica. Fuerade la isla se obtenía poca repercusión, a pesar de quedurante este período surgieron grupos y artistas intere-santes.

The Itals, otro trío vocal, se formaron en 1976 a ini-ciativa de Keith Porter, muy infuenciados por las vocesde los grupos del sello Motown. Continuadores de latradición rasta y del reggae ortodoxo, temas comoHerbs Pirate o Turth Must Reveal obtuvieron gran di-fusión y buena acogida. Algo más conocidos son loscantantes jamaicanos Gregory Isaacs y Pablo Moses,dos músicos superpopulares en su tierra.

Por su parte, la movida del toasting o sound systemjamaicano ha tenido durante los años 80 dos claros lí-deres. Linton Kwesi Johnson, un verdadero poeta deldub, es un músico visceral y apologista especializadoen versos incendiarios y militantes. En cambio, Ye-llowman es un showman total cuyas temibles improvi-saciones vocales están plagadas de referencias sexua-les y chistes grotescos. A ellos dos podrían añadirsenombres como los de Mikey Dread o Eastwood andSaint.

Luego están las bandas que se han estado dispu-tando el puesto dejado vacante por los Wailers. Se tratade grupos como Black Uhuru, banda jamaicana quecosechó bastante éxito con temas como Red o Sinsemi-lla. Sus competidores eran dos formaciones afincadasen Gran Bretaña: Steel Pulse (que arrasaron hace unosaños con la canción Handworth Revolution) y Aswad,un grupo de reggae sumamente heterodoxo que prota-

gonizó una pequeña revolución del género con álbu-mes como A New Chapter In Dub o Rebel Souls.

Tampoco habría que olvidar el fugaz estrellato delhijo del jefe, Ziggy Marley, que consiguió en la se-gunda mitad de los 80’s amplia repercusión. Y no hayque dejarse en el tintero a dos personajes importantísi-mos en la música jamaicana desde los viejos años 70:se trata del bajista Robbie Shakespeare y del bateríaSly Dunbar, que, bien acompañando a otros músicos,bien con su propia banda, o bien impulsando proyectosajenos, han estado al pie del cañón todos estos años ytodavía están dando guerra desde su privilegiada posi-ción de curtidos veteranos que están de vuelta de todo.

Pero el reggae apenas levantó cabeza hasta la actualdécada de los 90. El mestizajesonoro y la tan cacareada worldmusic posibilitaron el despertarde un interés renovado por lamúsica caribeña. Así, el reggaese ha encamado últimamentecon el house, el techno o el hip-hop, y del revolcón han salidonuevos vástagos atolondradosque responden a nombres comoragamuffin’, yardstyle o ragga-house, lo que se ha dado en lla-mar escena dancehall reggae (esdecir, reggae para las pistas debaile).Los primeros escarceos con elreggae tecnologizado son acha-cables a gente como Wayne

Smith o Barrington Levy, pero el nacimiento del dan-cehall reggae tiene lugar cuando se cruzan los senderosdel reggae y el hip-hop. Antiguos DJ’s jamaicanoscomo Coco Tea, Chakka Demus o Shabba Ranks sepasan al ragamuffin’, iniciando así el nacimiento detoda una cultura cuyo centro de gravedad son las disco-tecas y las mesas de grabación. Viejos zorros del nego-cio como Lee Perry también han protagonizado elnuevo desembarco jamaicano, comandado por nuevosoficiantes de liturgias ancestrales pasadas por la elec-trónica como Carl Meeks, Tiger, Steely and Clevie o elproductor Peter Chemist.

Por su parte, la población jamaicana que vive enEstados Unidos, y sobre todo en New York, también haaportado su grano de arena a esto del dancehall reggaevía la fusión de los ritmos jamaicanos con el hip-hopmás batallador. Pressure Drop, Shinehead o ShellyThunder se encuentran entre la nueva escena, mientrasque al otro lado del Atlántico, en Gran Bretaña, la ban-dera del ragamuffin’ es enarbolada por Pablo Gad, TheRebel MC o London Posse. Fuera del mestizaje con elhip-hop, el reggae también se ha aliado con el housepara ofrecer nuevos valores como Junior Tucker oBlack Male. Por otro lado, la escena reggae británicaaporta el voicebeat, compuesto de trepidantes ritmosjamaicanos y tempestuosas interpretaciones vocales;Smith and Mighty, Deluxe o Yargo son sus principalesapuestas de futuro.

Así que el reggae muta y evoluciona, se transformapero no desaparece, y los sinuosos ritmos caribeñoscontinúan contaminando la música de todo el mundo.Y no se para ahí. El jungle (ragamuffin´ pasado por lalicuadora del techno) es el nuevo género mestizo queen los últimos años ha hecho furor en las pistas debaile. El reggae se presta con suma facilidad a la expe-rimentación y el riesgo, y eso es bueno. Lo podremoscomprobar en el festival U-Zona Reggae, que se cele-brará en el bosque de Ca n’Oriol entre los días 28 y 30de este mes de julio.

Aswad

L A C I U T A T J O V E7 DE JUL IOL DEL 2000 3

El monitor nos dijo que debíamos hacer unagujero en el suelo de unos 30 cms., paraestudiar el tipo de tierra. Cuando ya está-bamos acabando, noté que algo duro cho-caba contra mi pala y avisé al monitor.Éste se agachó y sacó del agujero un baúlde madera muy viejo. Lo abrió y dentrohabía unos pergaminos escritos en latín.Ante la gran expectativa, decidimos llamara la profesora de lengua para que nos tra-dujera el texto.

En los pergaminos decía exactamente losiguiente: 1462 - Hace ya mucho tiempo, an-tes incluso de que el hombre existiera, apare-cieron en Rubí dos llaves, una blanca de lariera y una amarilla de la tierra. Estas llaves sequedaron en el lugar donde ahora está el casti-llo, vigiladas por un hombre o un espíritu (nose sabe bien) con poderes, llamado Rubeo.

El tiempo fue pasando, la gente de Rubívivía tranquila, pues todos sabían que si al-guien tocaba las llaves, Rubeo lo castigaría, oalgo peor, castigaría a todo el pueblo.

Allá en el siglo XI, alguien decidió cons-truir una iglesia; la construyeron sin ningúnproblema, pero muy rápido. Con las prisas,las cerraduras de las puertas quedaron mal yno podían hacer una llave que las abriera. Elclérigo pensó que aquello era maldición o unmilagro de Dios, por eso nadie se atrevió aabrir de un golpe.

Pasaron muchos años con la iglesia ce-rrada, hasta que quiso venir a este pueblo elhombre de su fortuna y su desdicha. Pedro, unhombre que decían hacía que todo fuese posi-ble, fue directamente a buscar las llaves deRubeo. Éste le dijo:

- Puedes coger las llaves y tú y Rubí que-daréis malditos; tú morirás y el pueblo sufrirádesgracias cada 500 años; si dejas aquí las lla-ves, no te pasará nada.

Pero Pedro, valiente, cogió el arcaz quecontenía las llaves y bajó corriendo hasta laiglesia. Ante toda la gente, abrió la puertaprincipal con la llave blanca y la puerta tra-sera con la amarilla; después de esto, las lla-ves desaparecieron y Pedro se fue con ellas.

Rubeo, lleno de ira, cumplió su promesa:cada 500 años pasa algo malo en Rubí, esteaño la peste ha matado a muchas personas. Elespíritu de Rubeo se metió en la riera, y desdeentonces, sus aguas son rojizas y malas para

beber.En memoria de este suceso, llamamos a la

iglesia “Iglesia de San Pedro”, y en el escudode Rubí aparecen las dos llaves.

Isis Sainz PlanasESO 1 - IES JV Foix

El olor de la rieraSeguro que muchos de vosotros os pre-

guntaréis porqué la riera de Rubí huele tanmal. Pues bien todo empezó cuando Rubí eraun pueblo y aún no tenía pisos por todas par-tes, ni coches, ni parquings en cada esquina,cuando la riera estaba limpia y corrían los pe-ces y las ranas.

En una casa, al lado de la riera, donde es-taban siempre las ventanas bajas y la puertacerrada, vivía una hechicera, más bien una es-pecie de bruja, una bruja según decían los delpueblo, que había perdido sus poderes, no sesabe porqué. Al no poderlos usar, tenía queinventar pociones en ollas y calderos conhierbas y polvos mágicos, con lenguas demurciélagos y patas de rata.

¿Y qué es lo que hacía cuando se equivo-caba y echaba dos colas de serpiente en vezde una o cuatro picos de paloma en vez detres? Pues lo tiraba todo a la riera.

Poco a poco, el agua fue quedando turbia,más bien negra y de otros colores con una es-pecie de nube encima.

Como era bruja no se murió a los 86 añoscomo la gente normal, sino que vivió y siguiótirando las pociones a la riera y la gente no de-cía nada por miedo a que les echara un mal deojo u otra cosa por el estilo.

Pasados unos 50 años, se ve que vinieronsus dos hermanas y hacían lo mismo; cosa enla que se equivocaban, cosa que tiraban a lariera.

Tal era la cantidad de basura que llegarona echar, que todos los peces murieron y las ra-nas se fueron y ya nadie quería pasar por sulado.

Aunque nadie las ha visto desde hace mu-cho tiempo, los abuelos siguen pensando quepor algún lugar, cerca de la riera, las brujas si-guen echando sus equivocadas pociones.

Cristina Boix CanudasESO 1 - IES JV Foix

Leyenda de RubíRACÓ LITERARI

ALUMNES IES LA SERRETALa primera promoció del nou batxilleratacaba enguany els seus estudis a l’IES LaSerreta. Superada aquesta etapa, elsalumnes opten ara entre la formació uni-versitària o els cicles superiors al seuabast: imatge i so, comunicació audiovi-sual, disseny gràfic, industrial i d’altres.

Afincada a les terres familiars, la sen-yora de Bearn mai no va comprendre quealgú es pogués fer ric amb els turistes quevenien a Palma. Com la vella dama mallor-quina, moltes famílies de Rubí encara noveuen clar això del batxillerat artístic, i con-tinuen pensant que assegurar el futur és es-tudiar dret o entrar en una bona empresa.

Però el cas és que el món ha canviat, iRubí també. En la nova economia, el pesdel sector industrial és cada cop més baix, iaixò es nota a les fàbriques: no hi ha gairesexpectatives professionals i els sous, en ge-neral, no són alts. Per contra, el creixement iel dinamisme econòmic de mercats com la

publicitat, la comunicació audiovisual o eldisseny són evidents, i la demanda de novestitulacions (diplomatures, cicles superiorsde formació professional) n’és la prova.

Sensible a aquest canvi, el sistema edu-catiu disposa ara d’un nou batxillerat que,tot garantint la formació general dels alum-nes (llengües, història, filosofia, etc.) i, pertant, l’equivalència (a tots els efectes: labo-ral, acadèmica i altres) amb la resta de bat-xillerats, els qualifica alhora per accedirmés ben preparats a aquest nou àmbit.

Per sort, tenim a la ciutat una institucióon cursar aquest nou batxillerat, un institutque compta amb el professorat específic iels mitjans materials (tallers, laboratoris,programes d’activitats) que asseguren laqualitat i el rigor del seu ensenyament. Ésl’IES La Serreta, i als atributs esmentatss’hi afegeix ara, en acomiadar la seva pri-mera promoció, l’experiència.

Si us agrada, no ho dubteu. Mallorcas’està omplint de turistes...

La implantació a Rubí del batxillerat artístic La implantació a Rubí del batxillerat artístic

Trobada al Parc de CollserolaBÀRBARA CINTAS, MÒNICA CRISOL

Mª ANGELES JIMÉNEZIES LA SERRETA

Tot va ser inesperat. La nostra tutora detreball de recerca, l’Eulàlia, ens va co-mentar un dia que al Parc de Collserolaes faria una trobada en la qual participa-rien alguns grups de segon de batxilleratde diferents indrets de Catalunya: l’IESPere Vives Vic d’Igualada, l’IES PauVila de Sabadell, l’IES Angeleta Ferrerde Sant Cugat i, per descomptat nosal-tres, l’IES La Serreta.

Aquests grups, com nosaltres, haviendecidit centrar el tema del treball en la rege-neració d’un bosc després d’haver sofertl’impacte d’un incendi.

Al principi, la idea de participar no ensagradava gaire, ja que es tractava de tornara exposar el nostre treball i, la veritat, la pri-

mera vegada que ho vam fer no ho vam pas-sar gaire bé per culpa dels nervis. Però,malgrat tot, vam decidir anar-hi.

Cada grup que hi participava, va expo-sar el seu treball centrant-se en un o diver-sos factors que poden influir en la recupera-ció del bosc. Nosaltres concretament, ensvam centrar en el factor pendent.

Tots els treballs exposats eren força in-teressants, i després de l’exposició vam te-nir l’oportunitat d’intercanviar opinions iexperiències. Ens van fer entrega d’un di-ploma agraint-nos la nostra col·laboració ala trobada i després ens van oferir un deli-ciós berenar.

Per a nosaltres, tot això va ser una expe-riència nova que va resultar molt interes-sant pel fet de poder intercanviar idees iopinions amb altra gent, que, com nosal-tres, es preocupa per la salut dels boscos i lanostra natura.

L A C I U T A T J O V E 7 DE JUL IOL DEL 20004

José Antonio Lechón Peralta, guanyador del concurs Logotip

L’ENTREVISTA JOVE

“El disseny del meu logotip representa gent activa”

PURI SÁNCHEZINFORMADORA JUVENIL

ESPAI JOVE TORRE BASSASL’arribada del bon temps ens torna aoferir l’oportunitat de sortir fora elscaps de setmana, ja sigui a la platja o a lamuntanya.

També arriba l’hora de començar aplantejar-nos on anirem de vacances aquestany, ja sigui amb la família o amb els amics.Per aquesta raó i moltes altres, des de laviageteca de l’Espai Jove Torre Bassas, vo-lem tornar a posar al vostre abast tot un am-pli ventall d’informació turística amb la IIMostra de Turisme Juvenil.Aquest any la Mostra deTurisme, que es va in-augurar el passat 3 dejuliol, finalitzarà eldia 28 d’aquest mes.

La nostra inten-ció és que tothomtingui accés a la do-cumentació necessa-ria per organitzar-seles vacances o sobre elpaís, regió o ciutat on volpassar aquests dies de lleure; és adir, la gent que visiti la Mostra de Tu-risme tindrà al seu abast des d’infor-mació relacionada amb viatges oallotjaments (hotels, pensions, albergs dejoventut, etc.) fins a viatges alternatiusper gaudir d’unes bones vacances.

Igual que l’any passat, també podeuaprofitar la Mostra de Turisme per saberquins són els millors descomptes per a jo-ves o per renovar els vostres carnets d’al-berguista, el carnet d’estudiant internacio-

nal. Si encara no teniu cap d’aquests car-nets, no us ho penseu més i veniu a fer-vos-els. Podreu gaudir de fantàstics descomp-tes, tant en allotjaments com en elstransports que utilitzeu aquest estiu.

A més, dins la programació de la Mos-tra de Turisme, podreu trobar des d’un ta-ller de cuina fins a xerrades sobre viatges,passant per l’exposició de cartells de ciutatsd’arreu del món o la festa intercultural.

La Mostra de Turisme romandrà obertade dilluns a divendres, de 17 a 21 h i els dis-

sabtes, d’11 a 13 h i de 17a 20 h.

Per aconseguir mésinformació sobre lesactivitats de la Mos-

tra de Turisme, tansols heu de passar per

l’Espai Jove TorreBassas, al carrer Sa-badell, 18, o bé enspodeu trucar al telè-

fon 93 588 80 00.

rresponsals com a transmissorsd’informació.Els guanyadors van ser els se-güents: José Antonio Lechón,guanyador del primer premi.Carlos Domingo i Samuel Ba-rranquero, accèssit. José LuisLópez i Jordi Sánchez, finalis-tes. Lucia Madrid i Victoria Ji-ménez, finalistes.

José Antonio Lechón Peralta,alies “afro”, ha estat el guan-yador del concurs Logotipdels corresponsals dels insti-tuts. Cursa 3r d’ESO a l’IES

La Serreta, té 14 anys, és sol-ter i sencer.

Com et vas assabentar del concurs deLogotip dels corresponsals?

Perquè la Torre Bassas, amb el projectede corresponsals, va comunicar a tots elsinstituts que s’organitzava aquest concurs ila meva professora de plàstica, l’AnnaBascu, ens ho va proposar i li vam dir quesí. Ho vam anar fent durant el crèdit varia-ble de disseny gràfic.

En què et vas inspirar?Vaig veure, en una revista, gent vista

des de dalt, em va agradar la idea, la vaigfer meva i la vaig posar en pràctica.

Quin significat té el disseny del teu lo-gotip per tu?

Representa gent activa, ja que estan enmoviment, sobretot joves que estudien, fanesport, es mouen, estan activats, saps?

És el primer cop que participes en unconcurs de disseny d’un logotip?

El logotip guanyador Logotips finalistes

7 Concert de Hip Hop d’Estiu Pl. de Salvador Allende, 22 hOrganitza: Col·lectiu Zazoo

13 Jornada de portes obertes per a joves Local dels Castellers de Rubí, c/ Dr. Gimbernat(cantonada c/ Orso)Organitza: Els Castellers de Rubí

28, 29 i 30 Festival U Zona ReggaeParc de Ca n’OriolOrganitza: U Zona Reggae i Ajuntament de RubíMostra de cinema musical jamaicàDies 26 i 27 de juliol, de 20 a 1 hL’Ateneu MunicipalOrganitza: Rude Society RubíHi col·laboren: Abdenego Reggae Shack, SoundSystem FM

Mostra de turisme joveDel 3 al 28 de juliol, de 17 a 20 hEspai Jove Torre BassasOrganitza: Espai Jove Torre Bassas

15 Baila conmigo i TrainspottingPati de l’Ateneu Municipal, 22 hOrganitza: Cinema-Paradiso

22 Buscando a RosanaPati de l’Ateneu Municipal, 22.30 hOrganitza: Cinema-Paradiso

29 Fresa y ChocolatePati de l’Ateneu Municipal, 22.30 hOrganitza: Cinema-Paradiso

Ruta d’estiu itinerant per AndalusiaDates: del 14 al 20 d’agostInscripcions: del 10 al 14 i del 17 al 18 de juliolPreu: 30.000 ptes.Edats: nascuts entre 1980 i 1985Organitza: CE La Rutlla

Intercanvi a Cecina (prop de Pisa)Del 20 al 30 d’agost Edats: de 15 a 18 anysPreu: 25.000 ptes.Informació i inscripcions fins al 21 de juliol a l’Es-pai Jove Torre BassasDe dilluns a divendres, de 16 a 22 hTelèfon 93 588 80 00

Setmana de la JoventutDel 20 al 23 de juliol A partir de les 10 hBarri de Les Torres-Rubí 2000Organitza: CE El Niu de la Cuca-Fera, AV de LesTorres-Rubí 2000 i Creu RojaHi col·labora: Ajuntament de Rubí

Punt d’informació i venda d’entradesFestival U Zona ReggaeDel 3 al 27 de juliolEspai Jove Torre Bassas

Juliol

L’AGENDA JOVE

Mostres

Cinema

Rutes i intercanvis

Punt d’Informació

Diversos

Sí, és el primer cop que hi participo.Vam estar durant un mes i mig treballant enel tema, fent fotos en moviment, per inspi-rar-nos. A mi no em va fer servei per al dis-seny, però als altres concursants sí: com peral disseny del monopatí, que representa unjove, que per cert jo en sóc el model.

T’hi penses dedicar?M’agradaria ser dibuixant o músic, tot i

que m’agradaria més ser músic, tot s’ha dedir. Vull aprendre música pel meu compte iformar un grup.

Per què hi has participat? Pel premi o...?Hi he participat voluntàriament i perquè

em feia il·lusió participar en un concurs se-riós, perquè abans d’això només havia parti-cipat en concursos sobre dibuixos de video-jocs i en aquestes històries.

Què penses fer amb el premi?Bé, hi ha dues coses, el lot de material

CORRESPONSALS ESPAI JOVE TORRE BASSAS

El projecte corresponsals dels institutsde la Torre Bassas ja té logotip per do-nar-se a conèixer, gràcies al concurs queels mateixos corresponsals vam organit-zar en col·laboració amb els IES públicsde Rubí.

Amb el lema “Activa’t: fes-te corres-ponsal”, set estudiants de l’IES La Serretavan participar en el concurs presentant untotal de quatre obres. El nivell de participa-ció al concurs no va ser gaire alt, però sí elde qualitat de totes les obres. És per aixòque la tasca del jurat va ser especialmentdifícil. El jurat el va presidir el regidor deJoventut de la ciutat, Lalo Plata, i estavaformat per un professor de l’Escola Muni-cipal d’Art, dues corresponsals (una de lesquals estudia el batxillerat artístic) i un re-presentant de la Torre Bassas. El veredicte,tot i que va costar força arribar a un con-sens, al final es va decantar per un dissenyque oferia el que buscàvem, moviment,gent jove i una clara identificació dels co-

per dibuixar l’utilitzaré en el meu hobby ipel que fa a la sortida d’esport d’aventura,he escollit puenting, perquè sempre he vol-gut fer-ne, i és un repte meu. Hi aniré ambels meus germans, encara que ells s’ho hau-ran de pagar.

II Mostra de Turisme Juvenil