papers participacio 4 - diba.cat · social, la definició d’un model de ciutat i el reforçament...

PORTADA PAPERS 4 trz 19/7/02 17:26 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

DESCENTRALITZACIÓI TRANSVERSALITAT

DE LA POLÍTICA CIUTADANA A BADALONA

EXPERIÈNCIES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

PAPERS PARTICIPACIO 4 19/7/02 17:39 Página 3

Enrique GonzálvezRosa MiguelTeresa Puig

xarxa de municipis





© Diputació de BarcelonaAgost de 2002

Disseny de la coberta: Estudi Accent

Producció: Institut d’Edicionsde la Diputació de Barcelona

Impressió: Policrom, SA

DL: B-35433-2002

La participació ciutadana en les polítiques públiques és una de les vies més innovadores en el perfeccionament de la democràcia. Amb la Col·leccióPapers de Participació Ciutadana, la Diputació de Barcelona aporta reflexions,experiències i investigacions per afavorir el debat sobre l’associacionisme i la democràcia participativa en el món local.

Col·lecció coordinada pel Centre per a la Participació Ciutadana de l’OrganismeAutònom Flor de Maig

[email protected]/flordemaig/participacioTel. 934 020 714


7




SUMARI

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Introducció al projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Missió del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Justificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Membres de l’equip que desenvolupa el projecte . . . . . . . . . . . 19Receptors de l’experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Anàlisi DAFO del projecte a priori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Desenvolupament del reglament de participació ciutadana . . . . 23Nou reglament de participació ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Desenvolupament de la xarxa de consells . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Descentralització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Associacionisme i participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35La creació d’un centre de recursos per a entitats . . . . . . . . . . . . 36Publicació de la guia d’entitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Valoració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37


PRESENTACIÓ

En aquesta col·lecció de dossiers coordinada pel Centre per a la Participa-ció Ciutadana de Flor de Maig, trobareu diverses experiències realitzades perajuntaments de Barcelona referents a aspectes relacionats amb l’impuls, eldesenvolupament i la gestió de diferents processos participatius; des d’estu-dis i diagnòstics per a l’articulació de plans estratègics municipals, fins adinàmiques particulars de consells ciutadans, passant per altres processosde consulta i participació activa dels ciutadans i ciutadanes en les decisionspúbliques vinculades al seu ajuntament.

En aquest cas us presentem l’experiència «Descentralització i transversalitatde la política ciutadana a Badalona».

Des d’aquí vull felicitar l’equip d’autors –Enrique Gonzálvez, Rosa Miguel iTeresa Puig– que, a més de ser protagonistes del procés, també han volgutcontribuir a la difusió del projecte i fer-lo extensiu a altres equips municipals.

Aquesta experiència, així com d’altres que es publiquen en aquesta col·lecció,són el reflex d’una clara voluntat política per a la innovació en la gestió i elgovern local, no tan incipient com alguns podrien pensar i amb indicis clarsd’una important expansió en el nostre territori, segurament com a conse-qüència de l’eficiència que els processos de participació ciutadana en repor-ten als municipis que les desenvolupen.

Pere Alcober i SolanasPresident de l’Organisme Autònom Flor de MaigDiputat delegat de Participació Ciutadana

9





11




INTRODUCCIÓ

Vivim en una civilització urbana. La problemàtica i els reptes de la societat en

aquests territoris van lligats, inevitablement, als de la ciutat. I és a la ciutat on,

crec, correspon plantejar-los prioritàriament; fent de la proximitat la qualitat

més important de la resposta local, en correspondència al conegut pensar

globalment.

A Badalona l’allau immigratori dels anys 1960 i 1970, sota un règim mancat

de democràcia municipal i de sensibilitat social, va comportar un creixement

urbà desordenat, marginador i invertebrat de la seva perifèria, amb gravís-

sims dèficits urbanístics i de serveis. Així es van formar altres badalones, que

amb l’acció dels ajuntaments democràtics reclamen, cada vegada amb més

intensitat, compartir el projecte comú d’una Badalona de tots els badalonins

i badalonines en la igualtat.

Des d’aquesta perspectiva, l’Ajuntament de Badalona s’ha dotat d’un Pla

programàtic de govern que impulsa una doble dinàmica: la participació ciuta-

dana i la descentralització (i territorialització) municipal. Això ha de comportar

una transformació de les estructures municipals, dels procediments, dels

hàbits i les actituds de tota l’organització: crear una nova concepció organit-

zativa que incorpori economies d’escala i mecanismes de transversalitat al

servei de la ciutadania. Cal passar d’una cultura reactiva –que es mobilitza

principalment a conseqüència d’estímuls externs no previstos– a una cultura

proactiva (que s’avança als esdeveniments mitjançant la planificació de les

accions). No és pas un canvi fàcil.

És possible fer el que s’ha exposat anteriorment perquè els ajuntaments són

els governs, i les administracions més properes a la ciutadania actuen en

l’espai social on tenen lloc la suma de les actuacions, que són competència de

les altres administracions. Però avui, ciutat i govern local no són el mateix que

abans; els nous temps requereixen nous plantejaments. Cal unir democràcia

participativa i desenvolupament de la informació, descentralització administra-

tiva i integració cultural.

Els governs locals reprenen importància política ja que els estats són massa

limitats per controlar i dirigir els fluxos globals del poder, de l’economia i de la

tecnologia, i massa grans per representar la pluralitat dels interessos socials i

de les identitats culturals i específiques de la societat. En canvi, els ajunta-

ments tenen una major capacitat de representació; són agents d’integració

social i cultural, disposen d’una major flexibilitat i tenen més capacitat per

adaptar-se i actuar davant la realitat concreta dels nous requeriments.





12

Amb aquestes expectatives, l’Ajuntament vol respondre a la ciutadania i a un

teixit associatiu nombrós i divers, que representa clarament la riquesa d’una

societat intercultural i viva, que se sent de la ciutat, i que vol treballar per

millorar-la. Respondre donant prioritat a la qualitat, la solidaritat, l’accessibi-

litat i la proximitat, i fent de la participació un instrument fonamental per a

l’execució i seguiment del Pla de govern i per a la definició del futur de

Badalona amb el Pla de ciutat.

Eduard Tortajada Molina

Primer tinent d’alcalde

Ajuntament de Badalona





13

INTRODUCCIÓ AL PROJECTE

Badalona és una ciutat de 210.000 habitants, 34 barris i 8 districtes.

A Badalona, en el 1999, hi ha un important canvi en el govern: se signa unpacte de govern progressista entre les formacions polítiques del PSC, IC iEUA a l’hora que també hi ha canvi a l’alcaldia.

La participació es converteix en un dels eixos importants del projecte delnou govern i tres conceptes n’esdevenen bàsics:

• Participació: com a forma de relacionar-se amb la ciutadania. La partici-pació no ha de ser la missió d’una unitat orgànica de l’ajuntament sinóque ha de formar part de la cultura organitzativa i ciutadana.

• Descentralització: com a forma d’organització per apropar-se al ciutadà.La descentralització ha de fer possible treballar des de la proximitat i ladiferència pel reequilibri de la ciutat.

• Transversalitat: l’organització ha de canviar la seva tendència funcional perposar-se al servei del ciutadà. El ciutadà té demandes globals i necessitarespostes globals.

Aquests conceptes són bàsics per a aquest projecte: descentralització itransversalitat de la política ciutadana de l’Ajuntament de Badalona.

El valor diferencial d’aquesta experiència és en lideratge polític. Expliquem elprocés i contingut del nou reglament de participació, parlem de la xarxa deconsells... però queda clar que sense un fort lideratge polític no es potaconseguir que la participació esdevingui part de la cultura organitzativa nipart de la cultura de la ciutat. El lideratge polític pot fer possible el canvicultural i d’organització necessari per aconseguir que la participació siguiuna actuació transversal.

Les activitats estructurals del projecte, sobre les quals hem ordenat aques-ta exposició són:

• Reglament de participació ciutadana• Xarxa de consells de participació• Descentralització• Suport associatiu


MISSIÓ DEL PROJECTE

Garantir l’accessibilitat a tots els ciutadans/es de Badalona perquè puguin fer ús dels serveis que ofereix l’ajunta-ment i participar en les decisions que afecten la gestió de la ciutat.

Justificació

La missió del projecte planteja dues qüestions: l’accessibilitat en la prestació de serveis i l’accessibilitat a i des dela participació.

Diu garantir, no diu fer accessible. I és en aquesta diferència on es reflecteix el canvi, on es justifica parlar de trans-versalitat i de descentralització. La primera perquè s’ha de treballar des dels diversos serveis i òrgans municipals.La segona perquè s’ha de treballar des de la proximitat territorial.

El nou govern municipal, en l’any 1999, entén que la relació entre el govern local i la ciutadania s’ha de basaren la proximitat: proximitat en la prestació de serveis i proximitat en els processos de decisió i gestió de la ciutat.El govern municipal entén que la participació ciutadana, en les seves múltiples formes ha de ser el nou marc derelació de l’ajuntament amb els ciutadans. I tot això ho plasma en el pla de govern. Aquesta és la gran base pelprojecte.

Promoure la participació com a forma de relació significa un canvi en la cultura organitzativa, és a dir, en els valorsi les actituds sobre els quals es defineix la relació, en la forma de com s’entén la missió de l’ajuntament com agovern i administració local. L’explicitació d’aquesta voluntat com a un dels eixos bàsics del pla de govern dónala força suficient al projecte per facilitar la seva implantació.

Per tal de poder constatar el compromís del govern, en aquest sentit, podem analitzar els textos següents extretsdel document «Construir desitjos. Pla de govern de l’Ajuntament de Badalona (2000-2003)».

«Aquest Pla de govern parteix d’unes apostes clares: el progrés i la qualitat de vida, la vertebració territorial i la cohesiósocial, la definició d’un model de ciutat i el reforçament del sentit de badalonitat, el desenvolupament econòmic soste-nible, la informació i el coneixement, i la proximitat d’un govern i una administració dialogants i participatius.

»L’aposta de fons, que és condició i síntesi de les anteriors, consisteix a situar les persones en el centre de l’acciómunicipal, essent subjectes polítics que participen directament en l’acció municipal i en la defensa dels interessosde grup o de la col·lectivitat, i essent persones usuàries d’uns serveis o prestacions que l’ajuntament ofereix –jasigui la neteja diària dels carrers, la construcció d’un equipament, el manteniment d’una escola o la resolucióràpida d’una instància per a la instal·lació d’una activitat. I, també, d’alguna manera, essent accionistes polítics ieconòmics que, a través d’un contracte no comercial sinó social, dipositen els seus impostos en mans de l’admi-nistració i n’esperen uns rendiments en forma de serveis que satisfacin les seves expectatives.

»Aquest Pla s’ha de desenvolupar amb la participació i la mobilització de la ciutadania, mitjançant les entitats iorganitzacions, a través d’un nou Reglament de participació ciutadana i de la constitució d’una xarxa de Consells

15





de participació sectorials (Infància, Educació, Sanitat, Seguretat, Benestar social, etc.) i territorials (Consells dedistrictes).

»La concertació amb el sector privat, la participació de les organitzacions ciutadanes i, en definitiva, la necessitatd’articular els diferents actors que participen de les xarxes ciutadanes, es converteix en un nou paradigma del’acció municipal.

»Però la innovació democràtica és l’aspecte més interessant del paper que volem assumir. Respon a tres reptesdiferents:

• »La participació ciutadana.• »La cooperació social.• »La integració de les polítiques urbanes.

»En les darreres eleccions municipals la ciutadania de Badalona ha expressat el seu suport a les formacionsprogressistes. Aquesta voluntat ciutadana reclama al nou Govern municipal resultant una nova manera d’orien-tar la política municipal que posi les persones en el centre de les seves actuacions, uns models polítics i organit-zatius oberts i progressistes i un compromís amb la ciutadania en relació a la participació en la gestió de laciutat.

»Per fer viable i eficaç l’abordatge d’aquestes apostes volem transformar l’organització municipal, fer-la capaç derespondre a la seva missió, partint de criteris d’eficiència més que de control polític i burocràtic. Una organitza-ció flexible i transparent, innovadora en els procediments administratius, creadora d’àmbits integradors delconjunt de polítiques urbanes i impulsora d’una praxi democratitzadora a través de la participació i la coopera-ció ciutadana.

»Teixit associatiu nombrós, extensiu i divers que representa clarament la riquesa d’una societat intercultural iviva que se sent de la ciutat i vol treballar per millorar-la. La implicació d’aquest teixit en compromisos fermsd’actuació social sobre la base d’intercanvis de prestacions formulats en convenis d’actuació transparents ipúblics són un capital d’una vàlua inestimable i una garantia d’extensió i de participació de la societat civil enels afers públics.

»D’aquesta exigència metodològica i social sorgeix una funció que va prenent progressivament més força que notenia anteriorment: la relacional. La concertació amb el sector privat, la participació de les organitzacions ciutada-nes i, en definitiva, la necessitat d’articular els diferents actors que participen de les xarxes ciutadanes, es conver-teix en un nou paradigma de l’acció municipal.

• »Crear i potenciar els consells de participació sectorials necessaris per fer efectiva la corresponsabilitat ciuta-dana en el desenvolupament de la ciutat.

• »Col·laborar amb les entitats ciutadanes per al desenvolupament de projectes i activitats, afavorir la dina-mització social i fer que reverteixi qualitativament en el millorament de la vida cívica, cultural i associativa de laciutat.

• »Replantejar a fons la política de subvencions, convenis i concertacions a nivell de ciutat (...)

16





»Per últim, el debat al voltant del desenvolupament de l’organització territorial de l’administració local (concepte de

descentralització en sentit ampli) s’ha estructurat també en tres nivells de descentralització:

• »Un primer nivell, de descentralització funcional, directament lligat a la gestió de les noves tecnologies de la

informació i a la versatilitat que ofereixen des del punt de vista de la gestió: la possibilitat que un ciutadà o una

ciutadana puguin presentar en qualsevol oficina municipal una instància, la sol·licitud d’una llicència, o un certi-

ficat d’empadronament vindrà únicament limitada per les capacitats tecnològiques i les portes obertes que

vulgui mantenir l’ajuntament (incloses les virtuals).

• »Un segon nivell, de descentralització territorial, que fa referència al model d’intervenció de què es dota

l’ajuntament per actuar a la ciutat. L’organització del treball es farà sobre la base de la variable territori, dins

del qual s’estructurarà de forma sectorial o per disciplines professionals. Uns exemples que poden il·lustrar

aquest grau són els equips territorials de l’àrea de serveis personals, la diversitat d’agents de barri, la distri-

bució pressupostària sobre la base territorial, etc. La dialèctica i l’equilibri entre l’organització territorial i la

sectorial –que formen la trama i l’ordit del teixit de l’actuació municipal– centraria la discussió al voltant

d’aquest grau.

• »Per últim, el nivell de desconcentració política. Significa un pas més en el desplegament dels principis de

màxima proximitat de la gestió als ciutadans i ciutadanes i de descentralització. L’establiment d’àmbits territo-

rials inferiors al municipi (districtes, per exemple), on es descentralitzen determinats aspectes de decisió públi-

ca, aprofundeix en la diversificació del poder públic. A les raons de mètode que representen els altres graus,

s’hi afegeixen raons de compromís, de voluntat política. El model de desplegament de l’organització territo-

rial del municipi des de la perspectiva de la desconcentració política haurà de sortir, doncs, del debat que es

realitzi en el marc del Pla estratègic.»

D’aquests textos, expressament abundants per tal de comunicar la importància que es dóna a la participació en

el document de pla de govern, en podem extreure diverses idees clau:

• Per tal de poder incorporar en la cultura de l’organització la participació cal un fort suport i lideratge governa-

mental, que s’ha de traduir tant en l’estructura orgànica com en el llenguatge i continguts del discurs del canvi

polític i organitzatiu.

• La visió que té el govern local es basa en una administració local al servei del ciutadà /ana, una administració

propera i accessible.

• El ciutadà/ana s’entén com a subjecte polític, usuari de serveis i accionista polític i econòmic.

• L’organització municipal i en concret l’organització territorial són eines per a la proximitat i l’accessibilitat: la

descentralització funcional, la descentralització territorial i la desconcentració política.

I com a compromisos concrets:

• Aprovació d’un nou reglament de participació ciutadana.

• Constitució de la xarxa de Consells de participació sectorials i territorials.

• Replantejar a fons la política de subvencions

17





Per tant, com entenem la participació?

Entenem la participació com un contínuum que va de la informació a la gestió. Vegeu el quadre 1.

Quadre 1

S’entén la informació com el nivell més bàsic i necessari per a la participació i alhora la forma més extensiva. Desdels mitjans de comunicació i altres recursos podem garantir la transmissió de la informació de: ajuntament-ciutadà, ciutadà-ajuntament, ciutadà-ciutadà. Per tant, la gran majoria de ciutadans estan informats.

La intervenció en la presa de decisions per a la ciutat és un segon estadi. Poder aportar suggeriments i propos-tes, participar en els òrgans de consulta i debat, com a ciutadà o com entitat, empresa, etc. representa un segonnivell d’implicació.

La gestió de serveis per a la ciutat seria el nivell de màxima implicació en la gestió de la ciutat –gestió d’equipa-ments i serveis.

18




GESTIONAR

SER ESCOLTAT

SER INFORMAT

+

-


PROJECTE

Objectius

• Potenciar l’extensió de pràctiques participatives des dels diferents serveis municipals com a forma de relació del’ajuntament amb els ciutadans.

• Elaborar i implantar un nou reglament de participació ciutadana, com a normes de joc bàsiques, i mecanismesper fer realitat la participació.

• Potenciar la descentralització territorial com a estructura orgànica disponible, per fer-la pròxima als ciutadans.• Oferir recursos a la xarxa associativa per a la seva millora qualitativa i representativa, entenent-la com a part

principal per a la gestió de la ciutat.

Membres de l’equip que desenvolupa el projecte

Com a concreció de la concepció de la participació, en el canvi d’organització que comporta el canvi de legisla-tura, la designació de Departament de Participació Ciutadana desapareix. El govern no vol una unitat orgànica departicipació, la qual cosa podria fer relaxar la resta de l’organització del compromís de govern per a aquesta pràcti-ca, i, per tant, no hi ha un departament que s’anomeni d’aquesta manera. En tot cas hi ha un servei, a l’àread’alcaldia, amb dependència orgànica de la primera tinença d’alcaldia, anomenat Servei de relacions ciutadanes ipolítiques territorials, a qui s’encarrega la missió explicada.

Per aquest motiu, els equips que treballen per a aquest projecte són molts: l’equip de regidors, tècnics i secreta-ris dels consells sectorials, els equips de serveis territorialitzats de diverses àrees, els quals treballen molt directa-ment en el projecte, personal d’atenció al ciutadà, alguns equips tècnics de l’àmbit de territori...

Però concretant i limitant-nos a l’equip dedicat íntegrament al desenvolupament de la missió, equip del Servei derelacions ciutadanes i polítiques territorials, veiem que està format per:

• Equip de coordinació:– Un cap de servei– Una cap de departament– Una tècnica – Dues administratives

• Equip territorialitzat a districtes:– Vuit regidors de districte– Vuit coordinadors de districte– Vuit administratius –un a cada oficina municipal de districte.– Dos conserges

19





Receptors de l’experiència

Els receptors de l’experiència són els ciutadans, com a usuaris dels serveis i dels mecanismes de participació; les

entitats, com a agrupació de ciutadans organitzats i representants d’aquests en espais de participació; i, com a

clients interns, altres òrgans i professionals de l’ajuntament, als quals s’adrecen actuacions dins del projecte per

tal de donar suport en la implantació de les pràctiques participatives.

Anàlisi DAFO del projecte a priori

L’anàlisi de la realitat a l’any 1999, a l’inici de legislatura, quan comença aquest projecte és la següent:

Factors externs

Oportunitats

Voluntat política i democràtica general. En aquesta legislatura i en l’entorn supramunicipal hi ha una revalorització

important dels valors polítics per a la participació. Els compromisos polítics en els programes de govern per al

foment de les pràctiques participatives és molt important i això genera tant un increment de l’expectativa dels

ciutadans per poder intervenir en la gestió de la ciutat com una predisposició a implementar actuacions que

fomentin la participació ciutadana.

Pla de govern de l’ajuntament. La voluntat del govern de la ciutat per al foment de la participació ciutadana s’ha

recollit i fet explícit en el Pla de govern, cosa que dóna legitimitat i facilita la implantació d’actuacions generades

per aquesta competència.

Desenvolupament de les tecnologies de la informació. L’estat del desenvolupament de les tecnologies de la infor-

mació i la seva generalització en quant a ús per part de la població representa una oportunitat per a la creació de

nous mecanismes que facilitin la informació, el coneixement i el diàleg entre l’Administració local i els ciutadans.

Així mateix possibilita la creació de nous sistemes d’apropament i d’increment de l’accessibilitat als serveis que

presta l’ajuntament (tràmits, informació, bústia de suggeriments, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana...).

Desenvolupament teoricometodològic de la participació. Després d’un llarg període d’haver parlat de participació,

com a eix fonamental de la democràcia, i quan els poders públics tenien una greu mancança pel que fa al desen-

volupament de metodologies i reflexió teòrica sobre la participació, s’ha aconseguit ara un alt nivell de desenvolu-

pament del marc conceptual i de definició i concreció de mètode per exercir-la.

Amenaces

Cultura organitzativa poc avesada a la participació. Tot i haver experiències concretes realitzades des d’una part

o altra de l’organització, en general hi ha mancances en el coneixement i el fet d’assumir una cultura participativa.

Cal fomentar el coneixement de les actituds i mètodes que cal interioritzar per garantir l’orientació de l’organitza-

ció a la ciutadania.

20





Manca de coneixement en l’organització dels mecanismes previstos en les Normes reguladores de la participacióciutadana. L’Ajuntament de Badalona té des de l’any 1989 unes Normes reguladores de la participació ciutadanadesconegudes per la gran majoria de l’organització. Ara hi ha un nou reglament. Aquestes normes són la concre-ció legal i l’establiment de les regles del joc per a les pràctiques participatives.

Característiques de la xarxa associativa. L’estat de desenvolupament de les entitats, la seva estructuració i capaci-tat representativa és feble.

Cultura democràtica ciutadana. D’una banda, els ciutadans no estan avesats a la participació (baixos nivellsd’associacionisme, poca pràctica en la realització d’aportacions als governs locals...) però alhora, i en relació alprimer punt de les oportunitats, el clima social i polític està fent que s’incrementin les expectatives ciutadanes pelque fa a les possibilitats de participació. Això significa un creixement en la demanda, alhora que una manca deconeixement de quins són els canals i les possibilitats d’exercir-la.

Diversitat d’entorns socials de la ciutat. Les característiques socioculturals de la població de Badalona són moltdiverses. Això fa que l’aplicació de mecanismes de participació hagi de preveure diverses formes d’arribar irespondre a les expectatives dels ciutadans per tal d’adaptar-se a aquesta diversitat.

Sistemes de comunicació interns. La manca de mecanismes de comunicació interns fa difícil generalitzar i facilitarel coneixement de la cultura d’organització i la informació necessària per a la millora dels serveis.

Factors interns

Punts fortsMissió i visió compartida per tots els membres de l’equip. Fruit de la claredat de l’encàrrec i la força del lideratgepolític pel que fa a aquest tema, la missió i la visió és clara i compartida per tot l’equip, entès en aquest cas en elsentit ampli (equip de coordinació i equip de territoris).

Flexibilitat i complementarietat de l’equip de coordinació. El nombre, la homogeneïtat i la complementarietat de lesseves capacitacions fa possible un alt nivell de flexibilitat i capacitat d’adaptació a l’entorn.

Clima de l’equip. El clima de l’equip en la seva totalitat facilita la coordinació i la complementarietat, així com lainnovació i l’adequació en els serveis i les actuacions.

Connexió a la xarxa informàtica. La connexió a la xarxa informàtica municipal de tots els districtes dóna granspossibilitats al desenvolupament del projecte i l’increment de serveis.

Punts feblesManca d’un projecte global de descentralització. Diversos serveis municipal tenen una organització territorialitza-da. Cal, però, un model general d’ajuntament que sigui el marc de desenvolupament de cadascun dels serveis enel territori per tal d’oferir als ciutadans una xarxa propera de l’Administració local.

Normes reguladores de participació ciutadana no actualitzat. Per tota l’evolució que hi ha hagut sobre el modelteòric i metodològic de participació i per tal de recollir totes les experiències de mecanismes de participació exerci-

21





des, malgrat no està recollit en les Normes reguladores, el Reglament aprovat l’any 1990 no és vàlid. Cal fer-neuna renovació que faci possible impulsar les pràctiques participatives.

Política de subvencions i recursos per potenciar la xarxa associativa. Per poder impulsar la participació ens cal,entre altres coses, tenir un associacionisme fort i estructurat, representatiu de la majoria de ciutadans. Les actua-cions actuals de suport i potenciació a les entitats no és l’adequada. Cal definir quina ha de ser l’actuació del’Administració local per ajudar a la xarxa associativa a enfortir-se i estructurar-se.

Quadre 2

22




FACTORS EXTERNS FACTORS INTERNS

Oportunitats Amenaces Punts forts Punts febles

• Voluntat política i • Cultura organitzativa • Missió i visió compartida • Manca d'un projectedemocràtica general. poc avesada a la per tots els membres global de

participació. de l'equip. descentralització.

• Pla de govern de • Característiques de la • Flexibilitat i • Normes reguladoresl'ajuntament. xarxa associativa. complementarietat de de participació

l'equip de coordinació. ciutadana noactualitzat.

• Desenvolupament de • Cultura democràtica • Clima de l'equip.les tecnologies de la ciutadana.informació. • Política de

• Diversitat d'entorns • Connexió a la xarxa subvencions i • Desenvolupament socials de la ciutat. informàtica. recursos per

teoricometodològic potenciar la xarxa de la participació. associativa.

• Sistemes de comunicació interns.

• Equip humà insuficient.


PROGRAMES

La implantació del projecte es desenvolupa a partir de tres programes:

• Desenvolupament del Reglament de participació ciutadana. És el programa que ha de donar les regles del joci que estructura les bases per a la participació a la ciutat.

• Descentralització. És el programa que crea i gestiona l’estructura orgànica que ha de permetre una bona pràcti-ca d’organització.

• Associacionisme i participació. És el programa encarregat de potenciar la xarxa associativa com a interlocutormajoritari en la participació.

Desenvolupament del reglament de participació ciutadana

Un dels compromisos polítics del nou govern municipal era l’elaboració d’un nou reglament de participació ciuta-dana, com un dels programes clau per tal de poder potenciar la participació ciutadana. El reglament només sónles normes, però calia posar-les al dia i adequar-les perquè ens permetessin desenvolupar millors pràctiques.

Però a més de l’elaboració del nou reglament cal assegurar-ne la seva implantació i aprofitar el procés de debat idifusió per tornar a impulsar les pràctiques participatives de la ciutat.

Des d’aquest programa parlem de dues activitats:

a. L’elaboració del nou reglamentb. El desenvolupament de la xarxa de consells de participació.

Nou reglament de participació ciutadana

Badalona comptava amb un anterior reglament de participació aprovat l’any 1990. A més de la necessitat depoder incorporar nous mecanismes, que al llarg d’aquests anys havien anat sorgint com a noves pràctiquesdemocràtiques, teníem altres assignatures pendents en relació a l’anterior reglament. Si bé, en general, s’aplica-ven els mecanismes previstos, mai es van posar en pràctica les anomenades juntes municipals de districte, ja quela composició, amb una àmplia presència dels partits polítics, ofegava la participació d’altres entitats i gairebépodíem considerar-les una reproducció del ple municipal en un territori, la mida del qual no en justificava l’estruc-tura. La pràctica, per altra banda, havia anat posant en marxa els consells d’entitats de districte. Calien unes novesnormes de joc que permetessin impulsar-ne la participació.

Els criteris bàsics per a l’elaboració del nou reglament van ser:

• Incloure els nous mecanismes: defensor de la ciutadania, bústia de queixes i suggeriments, correu per atothom...

• Reconèixer l’existència dels Consells d’entitats territorials.

23





• Buscar formes d’homologació dels Consells d’entitats sectorials i territorials.• Treure les juntes municipals de districte.• Preveure l’ús de noves tecnologies com a instrument que faciliti la informació i la comunicació amb la ciutadania.• Millorar les característiques d’alguns dels mecanismes previstos, per tal de facilitar-ne l’aplicació.

Quines són les innovacions més rellevants del nou document?

1. El concepte de ciutadà

El nou reglament preveu com a àmbit d’aplicació tota aquella persona que té algun interès a la ciutat. Així ho diul’article 10, assumint el que diu la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, carta que va signaren el seu moment la ciutat de Badalona: «Àmbit d’aplicació d’aquests drets. Els drets que es detallen en aquestCapítol, llevat del dret a la consulta popular o referèndum, afecten tots els ciutadans i ciutadanes de Badalona, ensentit ampli, és a dir, totes aquelles persones que per qualsevol causa tinguin relació amb la ciutat i l’ajuntament.No s’exigeix el requisit d’estar domiciliat a la ciutat ni d’estar empadronat, n’hi ha prou amb acreditar interèslegítim, la qual cosa es fa extensiva als immigrants existents a la ciutat».

2. La incorporació de noves tecnologies

En la mesura del que és possible s’han previst mecanismes de participació nous que aprofiten allò que les novestecnologies ens posen a l’abast per millorar la comunicació amb el ciutadà, especialment interessant amb elciutadà no associat.

«Article 13. El correu electrònic ciutadà. L’ajuntament continuarà posant a disposició de la ciutadania punts telemà-tics instal·lats en els equipaments públics per tal de permetre l’accés a la informació i als tràmits.Igualment continuarà impulsant la utilització del correu electrònic ciutadà per tal que tots els badalonins i badalo-nines puguin fer servir aquesta eina en la seva relació amb l’ajuntament i pel seu propi ús. En aquest sentit elmanteniment de la pàgina web municipal esdevé una eina imprescindible per facilitar la informació i recollir lespropostes, peticions i suggeriments o queixes de la ciutadania.»

3. L’audiència pública de ciutat i de districte

Ha disminuït de forma important el nombre de ciutadans i/o entitats necessaris per tal de poder proposar la convo-catòria d’una sessió d’audiència.

4. Sessions públiques de les juntes generals de les empreses municipals

Les juntes generals de les empreses municipals faran les seves sessions de manera pública i permetran l’accésde les persones representants d’associacions ciutadanes que ho demanin.

5. Registre municipal d’entitats

S’entén el Registre municipal d’entitats com un observatori de la realitat associativa de la ciutat. El registre espotencia com a requisit, per a ús d’altres mecanismes de participació, alhora que es defineixen millores significa-tives per al seu funcionament.

24





6. Metodologies participatives

Es preveu la possibilitat de fer:

– Consells ciutadans.

– Investigació-acció participativa.

7. Creació del consell de Ciutat

El nou reglament defineix «El Consell de Ciutat, amb funcions de debat, consulta, proposta i informe en determi-

nats temes com són ara el Pla estratègic, el planejament urbanístic general, els pressupostos municipals, el

programa d’actuació anual, l’anàlisi i seguiment de les polítiques públiques que afecten la ciutat i aquelles altres

funcions que li siguin encomanades per l’alcalde/ssa o el Ple.»

8. Consells d’entitats de districte

Com a alternativa a les juntes municipals de districte, neixen els consells d’entitats en els districtes, els quals el

reglament els defineix com «Els consells d’entitats estaran formats per un representant com a mínim i tres com a

màxim de cadascuna de les associacions i fundacions inscrites al Registre municipal que tinguin com a àmbit

d’actuació de preferència el del districte.»

A més dels criteris i els continguts fins a aquí exposats, cal tenir en compte també el procés realitzat per a l’ela-

boració i aprovació d’aquest reglament. Volgudament ha estat un procés de consens amb els grups polítics del

ple municipal i amb els ciutadans i entitats.

El 25 de juliol de 2000 el ple municipal va crear la comissió encarregada de l’elaboració de l’avantprojecte de nou

reglament, formada per representants de tots els grups polítics del ple municipal, tant del govern com de l’oposi-

ció. L’objectiu era poder arribar a una proposta de reglament que pogués ser aprovada per unanimitat. L’anterior

reglament havia estat aprovat amb el suport de tots els grups polítics i calia mantenir aquesta garantia en el nou

text. A més dels representants dels diferents grups, hi assistien amb veu i sense vot els regidors de districte.

Aquesta comissió va ser presidida per l’alcaldessa.

A més del procés de debat polític, el text es va presentar a les federacions d’entitats i als consells sectorials i terri-

torials existents per tal d’impulsar la recollida de propostes.

També es va publicar la proposta del text del reglament a la web municipal http://www.aj-badalona.es per tal de

poder arribar a una part dels ciutadans no associats.

El dia 3 de febrer de 2001 es van realitzar les jornades de debat, adreçades a representants de totes les entitats

de la ciutat. Hi va haver 225 assistents: 159 ciutadans representants de 80 entitats i, la resta, polítics i tècnics

municipals dels diferents àmbits.

25





Quadre 3

26




CONSTITUCIÓ COMISSIÓ REDACTORA

ELABORACIÓ DE L’AVANTPROJECTEINICIAL DEL REGLAMENT

REVISIÓ I ACORD EN LA COMISSIÓ REDACTORA

RECOLLIR APORTACIONS DELS CONSELLS

RECOLLIR APORTACIONS DEFEDERACIONS


JORNADES DE DEBAT


APROVACIÓ INICIAL DEL PLE

EXPOSICIÓ PÚBLICA

RESOLUCIONS DE LES ALEGACIONS

APROVACIÓ DEL NOU REGLAMENT


El debat es va organitzar en grups de treball, tots ells treballant entorn de dues preguntes:

• Quins comentaris o propostes de millora teniu respecte del reglament?• Per afavorir la participació ciutadana, quines iniciatives concretes s’haurien de posar en marxa?

El resultat d’aquest procés de consulta, en què es recullen 124 esmenes en total, ha estat:

• 78 esmenes per escrit presentades per 18 titulars (entitats o ciutadans).• 13 esmenes recollides, la resta o ja estaven recollides o no eren possibles pel marc legal.• Totes les esmenes contestades individualment i per escrit.• 46 propostes específiques per a diversos articles del reglament en les jornades de debat, recollides en el

document de les conclusions.

Ara som a la fase de la implantació d’aquest reglament. No volem que el procés s’acabi amb l’aprovació, sinó quesigui una oportunitat per impulsar les pràctiques participatives de ciutadans i administració.

1. Tenim el reglament aprovat per unanimitat i amb l’aprovació definitiva.2. Preparem la publicació, que es preveu en doble format, imprès i amb CD, a més de la seva publicació definiti-

va a la web municipal. Com es diu a la presentació es tracta de fer-lo arribar en massa per fer-ne ús entre tots–govern i ciutadans.

3. Preparem una proposta d’acord del ple de reconeixement de tots els consells territorials existents, d’acord ambel reglament.

4. Preparem la revisió del procés d’inscripció al registre municipal d’entitats i el seu ús.5. Preparem la proposta per a la creació del Consell de Ciutat i completar així la xarxa de consells.6. Estan en marxa els processos de creació de diversos consells sectorials, pendents segons els compromisos

adquirits en el pla de govern.7. Hem fet la primera activitat d’IAP per a la participació en el procés de tornar a dissenyar el Servei municipal

d’informació juvenil.8. Hem posat en marxa un servei d’informació periòdic a través del correu ciutadà.

Desenvolupament de la xarxa de consells

La xarxa de consells és l’estructura estable de participació de les entitats en la gestió de la ciutat. L’existènciad’una estructura estable significa compromís del govern per a la participació, ja que no és una activitat puntual avoluntat del govern, que convoca o celebra quan creu oportú, sinó que cal alimentar i respondre les propostes quegeneren contínuament en el debat de gestió de la ciutat.

Els consells són l’espai per a la informació, el debat, la coordinació i la proposta de les iniciatives, activitats i serveisque en una política determinada (medi ambient, dones, joves, solidaritat...) o bé en un territori determinat es fa ala ciutat des de l’administració i des de les associacions conjuntament, atenent a la globalitat de recursos i serveis.El reglament preveu:

El Consell de Ciutat, per a temes de debat general, i format per «representants de les associacions inscrites en elregistre d’entitats, així com dels diferents agents socials: empresaris, comerciants, col·legis professionals, repre-

27





sentants d’altres departaments d’altres administracions públiques, partits polítics amb representació a l’ajunta-ment i/o al Parlament de Catalunya i sindicats.» (art. 31 reglament)

Els consells sectorials, els quals el reglament defineix en l’article 40: «Els consells sectorials són aquells òrgansde participació que canalitzen les inquietuds i iniciatives ciutadanes al voltant de temes concrets com per exemple:l’escola, la cultura, l’esport, el medi ambient, el consum, els joves, la dona o la gent gran.

»Poden fer: propostes, informes, consultes i suggeriments, en temes relacionats amb l’àmbit sectorial que estracti. Els representants dels consells sectorials poden assistir a les sessions dels consells de districte o de ciutatamb veu i sense vot quan es tractin temes relacionats amb les seves funcions.»

Els consells d’entitats de districte:

El reglament, en l’article 36, estableix les següents funcions:

a. Informar de les propostes municipals que afectin el districte i dels projectes d’interès global de ciutat.b. Fer propostes de noves actuacions.c. Demanar informació sobre temes del seu interès.d. Proposar la realització d’audiència pública de conformitat amb allò previst en els articles 15 i 16.e. Proposar les inversions que cal fer en el districte per tal que es tinguin en compte en el moment d’elaborar els

pressupostos municipals. f. Fomentar la coordinació entre les associacions del districte i entre aquestes i l’ajuntament.

Entre els tres nivells de consells constituïm la xarxa de consells de participació. El reglament tan sols preténhomologar els mínims comuns a tota l’estructura. Cada consell, des de la seva realitat associativa i competencial,decideix els seus continguts, organització i funcionament, a través dels règims interns. Un exemple d’això són elsconsells territorials que en cada cas han creat l’estructura que més s’adapta a la realitat associativa del districte:Tots tenen plenari, alguns el tenen permanent si la mida del plenari ho aconsella, i cadascun té les comissions quecreu necessàries i d’interès per al seu àmbit territorial.

Parlem de xarxa per tal de reflectir el concepte d’interrelació del debat: els consells sectorials amb la visió de ciutatsobre una competència, els consells de districte amb la visió territorial de diverses competències, i un consell deciutat on cal establir el marc on aquestes dues visions es trobin.

El model comú d’organització dels consells que s’impulsa és el del plenari, comissió permanent i tantes comis-sions i/o grups de treball com el propi consell cregui oportú.

Els consells han de ser presidits per l’alcaldessa, qui pot delegar, i de fet delega, en els regidors competents.

El reglament diu que l’ajuntament «promourà la incorporació a aquests òrgans de ciutadans/es individuals escollitsdel padró municipal».

Als consells poden assistir en veu i sense vot representants dels partits polítics amb representació parlamentàriai/o a l’ajuntament.

28





Actualment hi ha en funcionament:

• 8 consells d’entitats de districte.• 7 consells sectorials: Consell de la Dona, Consell Escolar, Patronat de Disminuïts, Fòrum de Medi Ambient,

Consell de Solidaritat, Consell de Comerç i Consum i Consell de Prevenció Urbana.

Estan en fase de proposta el Consell de la gent gran, el Consell de la mobilitat urbana i el Consell de joves.

Queda pendent de constituir, segons els acords adoptats en el pla de govern: el de turisme, el d’esports, el dejoves, el fòrum d’immigració, el de gent gran i el d’infància.

Quadre 4

El nombre d’entitats representades és de 318 entitats en els consells de districte i 157 entitats en els consellssectorials.

Les experiències són molt diverses segons el consell, el lideratge que s’exerceix, els continguts i l’organització.Alguns dels temes tractats en aquest marc són:

En consells sectorials:

• Propostes d’estudis (sobre el comerç a la ciutat...)• Informació de plans, projectes i activitats (recollida selectiva de deixalles, pla especial Serralada de Marina, pla

d’usos de la platja...)• Debat sobre temes monogràfics.• Informació sobre convocatòries de subvencions i propostes d’atorgament de subvencions.• Elaboració de propostes.• Elaboració de manifestos de solidaritat.• Organització d’activitats conjuntes (fires, actes de divulgació, celebracions, campanyes...).• Altres.

29




Mercats

Prevenció urbana

Mobilitat urbana

Turisme

Esports

Joves

Fòrum immigració

Infància

Gent gran

Cultura

Mitjans de comunicació


En els consells territorials:

• Elaboració del règim intern.• Elaboració de propostes per a la seguretat ciutadana.• Seguiment d’intervencions en via pública.• Propostes de planificació urbanística i de transport.• Ús del servei d’infrastructures per a actes.• Pla d’inversions municipal.• Pla de govern.• Debat del reglament de participació ciutadana.• Festes al districte.• Informació i/o debat sobre gestió del pressupost del districte.• Informació sobre campanyes municipals.• Presentació del pressupost municipal.• Proposta de criteris d’utilització d’equipaments esportius.• Altres.

Per fer esment d’algunes experiències concretes, n’analitzem les següents:

• El pla d’inversions en els consells de districte. Previament a l’elaboració del Pla de d’inversions es va consultarals consells de districte que en aquell moment estaven constituïts. Els representants de les entitats, en aquestscasos, van participar en el procés de proposar projectes d’inversions. Van debatre la prioritat que es proposa-va a cada projecte, negociant entre ells quan va fer falta.

El Pla d’inversions va recollir moltes de les propostes que es van fer. En aquests moments fem el seguiment del’execució dels projectes proposats.

• Creació d’una comissió de representants d’entitats per crear el consell. En el districte 1, una comissió d’entitatsva ser l’encarregada de coordinar el procés per a la creació del consell d’entitats del districte, responsabilitzant-se del funcionament futur d’aquest òrgan de participació. Aquest consell té un plenari de 100 persones i unapermanent de 20, així com diverses comissions de treball estables sobre temes específics (sanitat...).

• Elecció de vicepresident. El consell de districte núm. 2 ha nomenat un vicepresident, representant d’entitats.També en aquest cas una comissió es va encarregar del procés d’elecció del vicepresident (definició defuncions, candidatures...).

La xarxa de consells potser és l’exemple més clar d’aquest projecte:

• Exemplifica la transversalitat del treball de participació quan és des de diverses àrees, departaments i districtes, quegestionen els diversos consells sota un model homologat de mínims, assumint-ne el compromís de la participació.

• Els consells territorials són una demanda de transversalitat per a l’organització municipal ja que són presents elsrepresentants d’entitats de totes les competències, que treballen en una visió global de territori.

• Exemplifica la descentralització quan es gestiona des de l’estructura descentralitzada funcional i territorial del’ajuntament.

• Exemplifica la inclusió de la participació com a valor i actitud en la cultura de l’organització.

30





Hi ha dos exemples recents importants de com la cultura de la participació pren forma en l’organització:

• Des de la junta de regidors de districte, conjuntament amb l’àrea de cultura, l’àrea d’esports i l’àrea de serveis

personals acorden que el criteris generals de distribució del servei d’infrastructures a cada districte sigui tractat

i debatut en el si de cada consell de districte.

• La comissió de nomenclàtor proposa que, per acordar canvis de noms de carrers de la ciutat, sigui preceptiu

l’informe del consell de districte pertinent.

En aquests dos casos cal pensar que l’organització comença a percebre aquests òrgans com a consultius.

Per tal de promoure la coordinació i la promoció de la xarxa de consells s’ha creat la comissió de secretaris i tècnics

de consells, formada pels treballadors municipals que exerceixen aquestes funcions. En el cas dels consells secto-

rials es diferencien funcions: els secretaris són advocats i els tècnics són especialistes en la competència del consell,

encarregats de dinamitzar el funcionament del consell. En els consells de districte, aquesta doble funció l’exerceix

el coordinador del districte. Representants del departament de relacions ciutadanes (equip de coordinació) formen

part de la comissió, a més dels secretaris i tècnics.

Les funcions d’aquesta comissió són intercanviar experiències, debatre temes d’interès comú per a tots els profes-

sionals que gestionen la xarxa de consells i promoure la unificació de criteris per al funcionament.

A més, comptem amb l’observatori de participació, la missió del qual és recollir informació sobre pràctiques de

participació a la ciutat, i especialment l’experiència de la xarxa de consells, per tal d’analitzar-la i difondre-la i poder

oferir la informació tant segons demandes concretes com a nivell de divulgació i de formació sobre la pràctica de

la participació.

Descentralització

El pla de govern parla de descentralització funcional, territorial i desconcentració política.

Quan el govern parla de descentralització parla de proximitat. L’estructura descentralitzada política i de serveis té

sentit per l’aproximació del govern i l’administració local als ciutadans. Té sentit per poder tractar les diferències i

treballar pel reequilibri de la ciutat. Té sentit per poder fer més fàcil i accessible l’administració al ciutadà tant pel

que fa als processos com per la proximitat física i per poder facilitar la participació des del propi territori.

Som una ciutat molt diversa, amb realitats socials diferenciades. Som una ciutat pluricèntrica i no concèntrica. I es

preveu la reafirmació d’aquesta realitat amb la creació de noves centralitats.

Actualment, en una part de la descentralització funcional i la desconcentració política, Badalona s’estructura en 8

districtes.

31





Quadre 5

Quant a la descentralització territorial, té els serveis d’atenció primària de serveis personals, els centres cívics ibiblioteques de cultura i la guàrdia de barri de guàrdia urbana.

No hi ha en aquests moments un mapa únic. Els 8 districtes es compaginen amb cinc zones de serveis personalsi els set centres cívics. Hi ha el criteri, però, d’unificar els serveis en centralitats territorials sempre que sigui pos-sible.

La regidoria ostenta la representació política del govern municipal i assumeix la relació amb les entitats i ciutadansdel districte com a competència, i promou la participació i l’estructuració associativa. Presideix el consell de distric-te. També dirigeix el funcionament de l’Oficina municipal del districte, encarregada dels serveis generals d’atencióal públic i informació.Disposa d’un pressupost per tal de potenciar el treball de les entitats en el districte i les activitats pròpies en elterritori. Aquest any s’han incorporat canvis en la gestió econòmica que han permès ampliar pressupostàriamentles dotacions, ja que han assumit la gestió de les subvencions unificades per funcionament, per activitats culturalsi festives de les entitats veïnals que abans es gestionaven des de diverses àrees.

No hi ha coordinació formal i establerta entre les regidories de districte i els serveis territorialitzats, tot i que laposada en funcionament dels consells d’entitats, juntament amb altres variables, ha fet que s’avancés en aquestsentit.

Els serveis que, entre l’Àrea d’Alcaldia, l’Àrea de Cultura i l’Àrea de Serveis Personals, posen a l’abast del ciutadàsón:

REPRESENTACIÓ POLÍTICA REGIDORIARegidoria de districteParticipació ciutadana: consell d’entitats

32




DISTRICTE Habitants

Districte 1 25.289

Districte 3 25.597

Districte 2 29.201

Districte 4 17.975

Districte 5 47.866

Districte 6 23.293

Districte 7 24.163

Districte 8 16.177


INFORMACIÓ I TRÀMITS EQUIP ADMINISTRATIU I D’ATENCIÓ AL PÚBLIC

ÀMBIT PERSONES

Sol·licitud d’infrastructures

Passis de transports

Targeta bus disminuïts

Targeta bus acompanyants

Cens de gossos

Gestió d’activitats festives

Inscripcions a activitats:

Casals d’estiu

Noces d’or

Activitats esportives

ÀMBIT TERRITORI

Demanda pisos i diversos

Gestió de reclamacions de clavegueram

Gestió demandes veïns contenidors

Gestió demandes veïns senyalització

Cementiris

Sancions de trànsit

Seguiment de les reclamacions

Seguiment de les actuacions municipals (urbanístiques,

via pública, etc.)

ÀMBIT ORGANITZACIÓ

Sol·licitud de certificats de padró

Volants d’empadronament

Informació rebuts d’IBI

Duplicats de rebut

Informació municipal

Informació general

Registre municipal

Tauler d’anuncis

Queixes i suggeriments

Agenda d’actes

Guia de tramitacions

Revisió cens electoral

33





SERVEIS PERSONALS EQUIPS D’ATENCIÓ PRIMÀRIAServei d’acollida i d’informacióServei d’orientacióServei de tramitacions i gestionsServei de tractaments individuals i/o familiarsServei de prestacions econòmiquesServei d’atenció a persones indigentsServei de casals d’avisServei d’atenció a la llar: ajut a domiciliServei de teleassistènciaServei d’informació i assessorament sanitariServei de salut escolarServei d’atenció sanitària en els centres residencialsServei de promoció de la salut públicaServei d’intervenció comunitàriaServei de cooperació amb entitatsServei de suport a l’escolarització

CULTURA DIRECTOR DE CENTRE CÍVIC - BIBLIOTECA - (TÈCNIC DE CULTURA)

Participació en el calendari festiu de la ciutatOrganització de cicles d’activitats musicalsSuport als artistes localsDifusió i especialització de programes culturalsProgramació de tallersBiblioteques

GUÀRDIA DE BARRI GUÀRDIA URBÀ - COORDINADOR

Per tal de garantir un cert nivell d’homologació entre districtes hi ha diversos nivells de treball de coordinació:

a. Coordinació administrativa, per a l’homologació de processos d’administració i atenció al públic.b. Coordinació de coordinadors: per a l’homologació dels processos de gestió.c. Junta de regidors de districte: òrgan que presideix el 1r Tinent d’alcalde per a la coordinació política dels dis-

trictes.

També hi ha definits àmbits de coordinació entre els districtes i les àrees/àmbits: reunions de seguiment establer-tes amb regularitat, i personal d’enllaç en cadascuna de les àrees.

Aquest és un model que s’ha anat desenvolupant durant els darrers deu anys.

34





Les darreres actuacions fetes des de l’estructura territorial han estat:

• Constitució dels vuit consells d’entitats de districte.• Connexió a la xarxa informàtica municipal de totes les oficines de districte.• Increment dels serveis que es prestaven a les oficines municipals de districte amb la incorporació, en el catàleg

de serveis, dels volants i certificats del padró d’habitants i els duplicats de rebuts.• Instal·lació de punts d’autoconsulta d’Internet a totes les oficines municipals de districte.• Elaboració i execució del nou model de gestió econòmica.

En aquests moments una comissió tècnica interdisciplinar, amb representants de diverses àrees municipals, elabo-ra una proposta de reordenació del model amb els criteris següents:

a. Unificar el mapa territorial de la ciutat.b. Reforçar la capacitat política i de gestió de les regidories de districte.c. Incrementar els serveis que s’han de prestar, racionalitzant aquells serveis que ara es presten de manera

centralitzada però que poden ser susceptibles de ser descentralitzats.d. Proposar estructures organitzatives que garanteixin la coordinació dels serveis territorialitzats i els districtes

amb els àmbits.

Associacionisme i participació

Aquesta és la tercera pota de la política de participació. Fins ara hem explicat el desenvolupament del reglamentde participació ciutadana com unes normes del joc, la descentralització com l’estructura orgànica de la qual esdota l’ajuntament per aproximar-se al ciutadà i ara cal parlar del tercer programa, aquell que pretén potenciar laqualitat de les associacions.

La xarxa associativa de la ciutat és l’interlocutor majoritari del govern per a la gestió de la ciutat. És la representa-ció de la ciutadania organitzada; és l’opinió i el criteri agrupat; és la part activa de la ciutat, que en molts casosgestiona serveis públics d’interès comú. Per tot això cal desenvolupar serveis per potenciar aquesta xarxa, no ennúmero, sinó en qualitat: aprofundiment de la democratització del funcionament intern, competències per a lagestió de la pròpia entitat i per a la gestió de serveis, etc.

Tenim una xarxa associativa molt àmplia: 350 entitats registrades i 400 de no registrades.

També és cert que en molts casos l’estructuració de les entitats no és prou forta per competir amb altres agentssocials en la gestió de la ciutat.

Com en moltes altres ciutats ens falta formació i recursos per poder millorar la gestió, tant recursos infrastructu-rals i econòmics com humans (socis, usuaris, treballadors, etc.)

Les entitats, en el mes de novembre de 1998, van fer propostes concretes per a la millora del teixit associatiu, enel marc d’unes jornades de debat a la ciutat. De totes les actuacions n’exposem dues que s’han treballat:

35





La creació d’un centre de recursos per a entitats

La idea neix a partir de la necessitat de fer una campanya de promoció de l’associacionisme. Els objectius són

promoure les entitats de la ciutat i dignificar i promoure entre els ciutadans el fet de participar a partir de l’associació.

En la planificació de la campanya, i amb la intenció de poder oferir a la ciutat la màxima qualitat possible en la

xarxa associativa, neix la idea de la creació d’un centre de recursos per a entitats, però no volem que sigui un

servei gestionat des de l’administració local per a les entitats, sinó que sigui cogestionat entre l’ajuntament i les

entitats.

Ara tenim el projecte acabat fins on cal per poder fer la proposta a la xarxa associativa de la ciutat.

Estem parlant d’una fundació públicoprivada. Parlem de serveis: assessoraments, formació, borsa de voluntaris,

borsa de recursos, lloguer de material, cafè internet, fons documental, espai de comunicació i expressió, progra-

mes de dotació informàtica.... Tot això en un espai físic i local (potser intermunicipal) i un espai virtual.

Publicació de la guia d’entitats

A partir de les dades recollides en el Registre municipal d’entitats i després de fer un treball molt minuciós

de depuració i actualització de les dades registrades, el Servei d’atenció al ciutadà ha publicat una guia d’en-

titats.

Se n’han editat 500 exemplars, adreçats a les entitats publicades així com a serveis municipals, altres administra-

cions (Benestar social, sanitat...), federacions, partits polítics, sindicats...

La guia s’entén com una eina per donar a conèixer i facilitar la relació dels ciutadans amb les entitats, entre les

entitats, i entre els serveis i agents socials i la xarxa associativa.

S’han publicat 350 fitxes en un format de carpetes d’anelles per fer possible la renovació constant de les fitxes i

la incorporació de noves, en funció de les noves inscripcions al registre municipal d’entitats.

Aquestes 350 fitxes queden agrupades de la següent manera:

• 109 entitats culturals.

• 10 entitats econòmiques.

• 45 entitats d’educació.

• 47 entitats esportives.

• 31 entitats de lleure.

• 108 entitats sociosolidàries.

36





VALORACIÓ

Fem una valoració positiva del desenvolupament de la política de participació a Badalona, des d’una percepcióglobal. En dos anys:

• Tenim nou reglament de participació ciutadana, elaborat amb un procés compartit i democràticEl procés d’elaboració del reglament ha provocat un alt nivell de confiança de les associacions amb l’ajuntament,però alhora ha fet que els participants estiguin a l’espera de la coherència en el desenvolupament i la implantaciód’aquest reglament. Per tant, estem obrint una etapa de consolidació del canvi per la qual caldrà demostrar quemés enllà de la voluntat expressada en aquest procés hi ha un canvi real en la relació de l’administració local i laciutat.

• Hem desenvolupat la xarxa de consells de participacióS’han creat vuit consells de districtes, que han anat per davant de la norma i s’han constituït a partir de l’interèsmunicipal i de les entitats, a part dels consells sectorials que ja existien. Ara s’inicia un procés, després de l’apro-vació del reglament d’adequació i homologació de tots aquests consells a la norma en aquelles petites coses quepuguin divergir, ja que la norma en recull l’experiència.

Com en el cas del reglament també s’ha generat l’expectativa i ara cal demostrar que hi ha continuïtat i credibili-tat. Cal anar definint l’espai dels consells i demostrar com és possible intervenir en la gestió de la ciutat desd’aquest espai.

L’expectativa és molt vulnerable i membres dels consells han expressat directament a l’equip de govern la sevasatisfacció per poder formar part d’aquesta estructura i alhora el seu escepticisme en l’efectivitat de mecanisme.Estem, per tant, en un moment important per tal de disminuir la vulnerabilitat del procés ja realitzat.

• Hem incremenat els serveis de proximitat des dels districtesMalgrat l’increment de tràmits possibles a realitzar des dels districtes i l’enfortiment de les funcions de la regidoriade districte, són encara massa desconegudes les possibilitats que representen com a serveis de proximitat. Calincrementar el nombre de serveis, cal continuar amb la campanya de difusió, cal millorar la coordinació dels serveisque es presten des dels territoris (serveis personals, cultura i guàrdia urbana), però cal, per sobre de tot, territo-rialitatzar l’organització municipal, en les seves diverses fórmules, per tal que puguem prestar un servei molt méscomplet des de la proximitat. Per això s’està preparant la nova proposta global de canvi d’organització de ladescentralització.

• Hem entrat en el món de les telecomunicacions amb el correu ciutadà i els punts d’autoconsulta, perfacilitar la participació als ciutadans i entitats

Diríem que és una entrada tímida. Queda molt més per fer: cal completar el programa que garanteixi la dotacióinformàtica de les entitats, que els permeti desenvolupar xarxes ciutadanes, aprofitar les noves tecnologies permillorar-ne la gestió, així com per desenvolupar mecanismes de participació...

37





I, a més de les actuacions concretes, comencem a percebre com l’organització, des de diverses unitats orgàni-ques, polítiques i tècniques, va assumint de forma incipient la participació com a cultura. Però ens cal aprofundiren la definició de què ha de ser la cultura de la participació interna i externa (participació ciutadana) en la gestióde la ciutat.

Hi ha un buit teòric important pel que fa a això: quins valors, quines actituds, quines estratègies i quins mecanis-mes cal aplicar?, com hem de comunicar internament i cap enfora aquesta cultura de la participació?

Sabem que hi ha un factor clau i imprescindible per estendre la participació: el lideratge polític. El fet d’haver traduïtaquest lideratge en formes d’organització i compromisos de gestió a través del pla de govern fa possible la trans-versalitat i atorga el reconeixement suficient per continuar treballant per impregnar l’organització de participació.Ara cal avançar en la concreció i la gestió d’aquesta visió.

38





NÚMEROS PUBLICATS

1. Fòrum Europa 2001.Léspai públic intermedi a léra de la informació

2. Taller acció local i tercer sector

3. Experiències de participació ciutadana.Elaboració participativadel Pla dáctuació municipal de Manresa

4. Experiències de participació ciutadana.Les organitzacions no lucratives han de pagar impostos


PORTADA PAPERS 4 trz 19/7/02 17:26 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

papers participacio 4 - diba.cat · social, la definició d’un model de ciutat i el reforçament...

Documents