!L TIRADOR

:7,lag1e4rr

El cowboy John Tock Haldós Sobre el seu raig de metra'laés el rei dels tirados. hi fa aguantar l'ou com balla.

El ferotge Alligatorel captura de traïdor.

'!? ,

El condemnen, o sort dura!a mo Y al pal de tortura.

Amb els ganivets de mollesara li fan pe,sigolles.

wv 6^

v

!,pš/oUn colte'.l mal disparatsens voler l'ha deslligat.

Fugint la persecucióels espera al Gran Canó

Els indis de un a un i amb quina arma tta tet això?va matant i en fa un gran munt. Mireu, amb un tirado.

Te f d'en .TOAQUJIW FECIT (Acabament) Dibuixos d'en MIRET

á

el ximple se'n pot dir divertir-se). Comque la vagància és la mare de tots elsvicis, esdevingué en Moisès un juga'.áor de set i mig de totes hores. Tantsdiners com li donava el seu pare ana-ven a parar al set i mig... i finalmentacabà per jugar no sols el que tenia,sinó el que no tenia, i es féu uns em-

n

1

bolics tan grans que no sabent comsortir-ne anà a sostraure el que liman»cava del calaix del seu pare, i anàacostumant-se a aquestes vileses, quede res es donava vergonya .. sinó erade saludar un amic. que no era capaçde fer el que feia ell.

Els pares d'en Moisès s'anaven em-

bolicant de compromisos socials i decompetències, que per més que gua'.nyessin no donaven l'abast.

Llavors vingué allò de forçar lamarxa del negoci i vet aquí que les co-ses començaren e enterbolir-se i endos anys, passaren de la prosperitat ales engúnies. Llavors el pare d'en Moi-

'1fi'2ET

Núm. CCLXXV -- Pàg. 114 VIROLE

L e s d u e s s o r t s

dia anant amb companys meus del tu-ró no et saludi, perquè... què dirien...la posició que un hom ocupa, com-prens? i el pervindre de la meva carre-ra... — Sí, si, féu en Francesc, humi-liat. Comprenc... perà de totes mane-res, sàpigues que sota aquest modestvestit hi hs un xicot honrat, tan si volssaludar-me com no.

En Francesc es posà a fer la feinaamb ganes de lluir-s'hi i a fe que noho aconseguí a bastament. Tant plaguéla feina ,que el pare d'en Moisès li en-carregà partides importants de marcsi portes per les obres que tenia con-tractades, i amb un parell d'anys, lamodesta botiga d'en Francesc esteva

tan acredit da, que els encàrrecs plovien de tots costats.

El pare d'en Francesc n'estava totcofoi. Mentre en Francesc anava aixíde cara a la prosperitat, en Moisès esbatia en retirada amb el dret Canònic,la Lògica i altres assignatures inven-cibles per a ell. Per altra part, les di-versions anaven en augment (si de fer

sès pensà que aquest l'ajudés, peròcom que no era bo per a res, enllocd'ajudar -lo, l'entrebancava. Quantesvegades hauria era camviat el seu fillper en Francesc! Vet aquí que peratendre els seus vicis, féu en Francescun negoci brut i fou descobert i detin'.gut.

No sabent a qui recórrer, el pare

d'en Moisès perquè estava arruïnat,anà a demanar a en Francesc que eltragués d'aquell mal pas, el qual comera noble fins al moll dels ossos, de.seguit pagà la quantitat en qüestió ien Moisès fou alliberat i no cal dir queen rebé una profitosa lliçó. Quan com

-mogut per l'acció d'en Francesc anà a

remerciar-lo, 1'ún'c retret d'en Fran-cesc, fou tot abraçant '. lo: — No et do-naràs pas vergonya de saludar-meara?

La lliçó fou útil perquè des d'aquelldie, en Moisès fou tot un altre, i refia-.bilitat, logró de nou encarrilar els ne»gocis de] seu pare.

VIROLET

Núm. CCLXXV - pâg, 115

MIS L0 LA 1ADibuixos d'En CORNET

QUINA GANGA[

El senyor Pere anà a comprar untermòmetre per prendre la temperatu-ra a la seva dona que tenia els tifus.

— Vegi aquest model — li digué elvenedor. — Es pot posar sota el braç,

però va millor dintre la boca, sota la]lengua. El posa sota la llengua de lamalalta i la fe estar dos minuts amb laboca closa.

— Home — féu Don Pere, encantat.— No en té un que s'hi hagi d'estarmés estona?

PROVA PALESA

Don Casimiro era extremadamentcurt de vista i no podia veure les cosesmés enllà de quatre pams. Però no vo-lia que fos dit i sovint s'enginyavamedis per provar que hi veia perfecta.ment. Un dia que passejava pel campamb un amic seu, clavà una agulla enun arbre dissimuladament i quan sen'hagueren allunyat una trentena demetres, es girà com qui vol contem.piar el paisatge i exclamà:

— Mira quina agulla hi ha en aquellarbre! Qui l'hi deu haver deixat?

L'amic mirà i naturalment no veiéres des de tan lluny.

— Es possible que vegis una agu-lla a tanta distància? Quina vista mésfina has de tenir!

— Veuràs — féu don Casimiro -anem-hi i te l'ensenyaré.

I agafant el seu amic pel braç esdirigí cap a l'arbre a cercar l'agulla.

Però una vaca s'havia posat al ca-mí i don Casimiro, que pretenia veurel'agulla llunyana, no veié la vaca pro-pera i topà contra la bestiassa...

A LA TABERNti

— No begu's tan vi. Es el teu ene.mic.

— Per això en faig desaparèixertant com puc.

MISTERI

— Qui ha cscr:t el Quixot ?? — pre-guntà el mestre a un dels xicots.

— Jo no he estat, senyor mestre —contestà el noi esporuguit.

AI mestre li féu tanta gràcia la res-posta que al vespre explicà el cas a laseva dona.

— Ah[ — féu aquesta — i havia es-tat ell?

El mestre rigué+dissimuladament il'endemà ho explicà a la seva mare,afegint-hi la resposta de la dona.

— I doncs, era veritat que no l'haviaescrit ell? — contestà la mare.

El mestre callà i renuncià a expli-car-ho a ningú més.

Vint anys després li vingué aquestcas a la memòria i no pogué menys

que explicar-lo a la seva filla.a — Així no s'ha sabut mai qui haviaestat? — contestà aquesta.

PROBLEMA

- Dues persones passen pel carrer.Una d'elles és alta, l'altra és baixa. Lapersona baixa és filla de la persona al-ta, però la persona alta no és mare dela persona baixa.

^3 — Això és impossible.No senyor, és un fet.

— Doncs quin parentiu tenen?— La persona alta és pare de la

,persona baixa.

DARWINISME

Lina senyora marquesa tenia un si.mí que se l'estimava molt. Un dia, labestiola estava malalta i la senyoraenvià a cercar un metge.

Quan aquest veié que el malalt eraun simi no va dir res sinó que el visitàcom si es tractés d'una persona. Endespedir-se digué a la marquesa:

— El seu fill té una indigestió. Do-ni-li una cullerada cada dues hores idemà ja podrà dinar amb vostè ataula.

REMEI NECESSARI

—•Doctor, em sembla que tincmolts símptomes i estic malament dedebò. Què em recepta?

— No res, senyora. Vostè solsté una mica de sobrexcitació que Iipassarà amb descansar.

— Però miri com està la meva llen-gua!

— Sí, també necessita desca-.s.

per En GUILLEM D'OLORÓ

L'HOME BOMBA

Don Pancràs és un home feixuc igros, que a l'hivern, carregat de roba,sembla un globus esfèric que hagi ate-rrissat.

L'altre dia, veié una bàscula en-tomàtica i volgué saber exactament

o ^ G

quant pesava. Pujé a la plataforma iposà els deu cèntims, p'rò la maqui-nària estava espatllada i només marcàcinquanta quilos.

Un xicotet que s'ho estava mirant,en veure la desproporció d'aquell pesexclamà:

— Oh! és buit de dintre!

PROCEDIMENT SENZILL

El professor estava explicant alsseus deixebles, e! funcionament de lesmàquines de vapor. Quan hagué aca-bat sa explicació, volgué comprovar siels xicots ho havien entès bé i ense'nyant a un d'ells una caldereta de cou-re, li preguntà:

— Vejam si sap explicar-me la ma-nera de fer que aquesta caldereta pro-dueixi una gran proporció de força ide velocitat.

— Sí, senyor. Lligant-le a la cuad'un gos — respongué el deixeble.

QUIN ÉXIT[

Un actor, tan dolent, que sempreque feia comèdia el públic Ii tirava to-metecs i ous covats, deia un dia a!sseus amics:

— M'he llogat per fer una tournéeper l'Africa del Sur.

— Caram! — féu un del amics. -Caldrà que t'emportis un casc! -

— Per qué?— Perquè els ous d'estruç, que allà

abunden, pesen un o dos quilosl

CALCUL

— Quan valen aquests dos melots?— Set rals.—Iun?— Una pesseta.— Doncs doneu-me l'altre.

Gm. CCLXXV — Pg. 116 VIR OLE T

aiiit• wui r•

ADAPTATS ?ER JOAN GOLS

AMB 1 L. L U S ï n A C I O N S

oc JOAN G. JUNCEDA

H I ST O R I A D' H A S S A N BADREDDIN

veié venir en direcció a la ciutat unJueu de Basra, marxant molt coneguta la ciutat, el qual venia d'una vilaveïna a on l'havien portat els seus ne-gocis. En passar per davant de la tur»bèh veié n'Hassan Badreddín i hi en-trà i exclamà sorprès:

— Oh, mon senyor! Quina desgrà-cia t'afligeix que et trobes tan trans»mútatl

Aleshores Hassan li explicà el queJi passava, i el bon jueu li digué:

— Mon senyor! Ja fa temps que jotenia d'anar a visitar-te per l'afer se-güent: Els navilis del teu pare estana punt d'arribar a cort carregats demercaderies que jo li tenia encomana-des. Si tu vols jo et compro en aquestmoment totes aquelles mercaderiesper cinc mil dinars; signarem el con-tracte i et pagaré al comptat.

Podeu pensar com acceptà Hassanaquell oferiment que el Benefactor IienviavalSignaren el contracte i el Jueude Basra es va treure la bossa, comptàels cinc mil dinars, i després de fer-li'nentrega i de saludar-lo amb respecte,s'allunyà en direcció a Basra.

(Con: inuació)

En tornar a quedar sol el pobretHassan Badreddín començà altra ve-gada a entristir-se i per fi es deixàanar plorant desconsolat al damunt dela ]losa de la turbèh del seu pare.Mentrestant el sol havia anat ama'gant-se i en canvi havia davallat poca poquet la nit. Hassan, rendit per lesemocions i el cansament de la jorn a-da, acabà per adormir-se i romanguéen aquella positura fins que la llunaeixí. En aquell moment, com sigui queel cap li penjava, instintivament i sen-.se despertar-se, es tombà de boca peramunt i quedà de tal manera estiratamb el rostre il'luminat pels raigs dela lluna, que tota sa bellesa era mésresplendent.

Heus ací que aquell cementiri eraun lloc molt visitat pels bons geniscreients i al cap de poc una Gènia,de beutat indescriptible i de geganti-nes dimensions, s'escaigué a visitar-lo. En veure Hassan Badreddín actor»mit quedà meravellada de l'esclat desa bellesa. Quan més embadalida es»tava contemplant-lo, arribà un Genitambé beli, fornit, gegantí, el qualdonà la pau a la seva companya.

Sett- ei -Hosn— Guaita! — li digué ella. —Has vist

mai una beutat com la d'aquest jove..net que dorm ací?

El Geni se'l mirà una estona i des-prés digué:

--Realment, companya, tens raó:La bellesa d'aquest atlot, és poquesvegades vista; però tot just ara acabode venir d'Egipte, i a la ciutat d'Al-.Kahirat he vist una donzella que, enbellesa, no és pas inferior a aquestxicot.

— No és possible—féu la Gènia.— T'ho asseguro! Es la Ella del Vi-

sir d'Egipte Xamseddín.— No la conec!— Doncs, escolta la seva història:

A hores d'ara, el Visir son pare, estàpassant un disgust molt gran per culpa

de la seva bellesa. Has de pensar queel Soldà d'Egipte, un dia oí ponderaramb tal exageració la bellesa d'aques-.ta noia que es diu Sett-el-Hosn, queenvià a cercar son pare Xamseddín ila hi va demanar per mu'ler. El pobreVisir quedà perplexe per aquella de-manda tan inesperada.

— Senyor — li digué; — tingueu labonesa d'acceptar les meves excusesmés humils i perdonar-me si us dicque el dia que nasqué la meva fillaSett-el-Hosn vaig jurar davant «Al-.lah que no la deixaria casar amb nin»gú si no era amb el fill del meu germàdesaparegut, el bon Nureddín. Ja sa»beu que aquest germà fugí fa tot justdivuit anys; però he sabut fa pocsdies, que Nureddin ha mort a Basraessent Visir d'aquell país i que ha dei»xat un fill. La meva filla, doncs, Se-nyor, és al davant d'Al'lha, la mullerdel fill del meu germà.

En oir aquestes paraules el Soldà,s'aixecà irat i increpà Xamseddin:

— Com! Miserable Visir! T'atrevei»xes a negar una filla teva al teu Se.nyor, qui t'ha volgut fer l'honor dedescendir fins a tu? Doncs ara vaig acastigar•'te obligant -te a maridar-laamb el més miserable dels meuscriats!

VIROLET Nitm. CCLXXV-.P, 117

I immediatament féu venir un pala-frener nan, que no pujava més de cincpams de terra, bru i untuós com undàtil confitat i barba- serrat amb unspèls que semblaven pues d'argelaga.Avui ha fet es ore el contracte de casa-ment d'aquest petit monstre amb la de-liciosa filla del Visir Xamseddín mal«grat les queixes i els precs del pobrepare, i quan jo he vfn-gut cap ací he deixatel repugnant nuvi quees disposava a entrara I'hammam per pren

-dre un bany abansd'anar a la festa, enmig de les riallades iles bromes dels es-claus i esclaves quel'acompanyen.

— I dius que és tan,bella com aquest ade-lescent que dorm ací?

— Diriá s que sóngermans!

— I si féssim unacosa?

— Quina cosa?— Impedir les no-

ces del nan repugnantamb Sett-el-Hosn icanviar aquell nuvi in-digne per aquest xicotque dorm ací...

— Ja està dit! -féu el Geni. —Donem-nos bona pressa, queencara hi arribarem atemps.

I entre ell i ella aga-faren n'Hassan Be-dreddín, i sense queni tan sols es desper»tés se l'emportarenpels aires fins Al-Kahi-rat on el dipositarendolçament al damuntd'un banc en una plaça a la vora delpalau on tenia de celebrar-se la fesa.Aleshores el xicot es despertà, i enveure's en una ciutat desconegudatingué un espant tal, que ja anava aposar-se a cridar; però veié al seu da-vant el Geni i la Gènia que li som-reien, i l'emoció de veure aquells és-sers fantàstics a vora seu no li deixàpronunciar ni una paraula.

Aleshores començaven a arribar detotes bandes homes i dones amb can-deles enceses (4) per acompanyar elsnuvis i el Geni en donà una d'encesael nostre amic i li digué:

— Has de saber que nosaltres somdos Genis creients que t'hem volgutafavorir i t'hem portat des del cemen-tiri de Basra fins a la ciutat d'AI-Kahi-rat. Aquí tens aquesta candela encesaibarreja't amb aquella gentada que en-

(4) Cerimònia pròpia de les noces alarbes.

tra en aquell palau. Arribareu a 1'ham-mam on trobaràs una mena de nanrepugnant i bru que és el nuvi lesnoces del qual s'estan celebrant. Tuprocuraràs posar-te al costat d'ell i noseparar-te'n. Cada vegada que s'atan-sarà un músic o una dansarina o unacantarina, tu ficaràs la mà a la tevabossa, que nosaltres curarem que

sempre estigui plena, i donaràs ungrapat de monedes d'or al que s'hagiatansat. I no el planyi's l'or, i no tin-guis por que se t'acabi. Pren un airesegur de tu mateix i confia en l'Altís-sim i en nosaltres que t'estimem per-què Ell t'ha fet tan bell i compta quetot el que et passarà serà per la volun-tat d'Al•lahl

En acabant de dir això, els dos Ge-nis desaparegueren.

Hassan Badreddín, sense acabar-sed'explicar el que li estava passant,s'ajuntà a la colla de gent i no tardàen trobar el nan que eixia de 1'ham-mam. Se li posé ál costat i començàa repartir or a tothom qui s'atansava,seguint les instruccions dels Genis.

Aleshores i sobretot pel contreest,hom pogué apreciar la bellesa d'Has-san Badreddin amb tot son meravellósesclat. Demés, quedava realçada pel

luxe de les vestidures que portava, lesquals eren de les més sumptuoses deiseu país: Al cap, un tarbuix (5) ambuna llarga borla de seda blava, envol-tat d'un magnífic turbant de seda mo-rada brodat amb or i argent i enrot-llat a la moda de Basra: un mantellteixit amb seda mesclada amb filsd'or...

Cada v goda quees destacava del grupuna cantarina i s'atan'saya al nuvi i entona-va una cobla,n'HassanBadreddin llençava unsquants grapats d'orpel voltant i n'ompliala pandereta de la can-tarina o de la dansa

-rina.No cal dir que al

cap de pocs momentstota la gernació queenvoltava el nuvi, homes i dones, estavenmolt més per n'Has-san Badreddín que pelnuvi mateix.

Mentrestant arriba-ren a la porta del pa-lau i els guàrdies te-nien l'ordre de no dei-xar entrar més que elnuvi, les músiques, lesdansarines i les can-tarines;peròtotes ellesexigiren per anar afestejar els nuvis, lacompanyia del bellfs-sim i generós Hassani, és ciar, no quedàaltre remei que deixar-lo entrar al costat delnuvi, el qual, per altrabanda, ja començavaa arrufar el nas i a mi-rar-se'l de reüll.

Empeses per la munió de donesacompanyants, arribaren a la gransala de l'harem (6) on ja estaven es-perant totes les dames de la Cort: Lesdones dels Emirs, dels Visirs i delsXambelans. El nan i n'Hassan Badred-din anaren a asseure's a dalt d'un petitestrat un xic més alt, i totes les donestenien la cara tapada dels ulls en avalla causa de la presència de dos homesen aquell lloc; però així que s'adona-ren de la sobirana beutat d'HassanBadreddín, es llevaren el vel i tot fo-ren exclamacions de sorpresa i mera-vellament. Aleshores les cantarines iles dansarines i les músiques comen-

(5! Casquet vermell.(6) Departament del palau, reservat a 'es

dones.

(Continuarà)

? rn. CCLXXV _ p?. 118

VIROLE1e

ta # oo :^^

^IIII l^

En Samuel Bossadorposseïa un ric tresorque l'havia acumulatdeixant diners al veïnatal reduït interèsdel sis per cent... cada mes.

L'Avar'

1 rf'

Fb < 4'9'r

l

g '

1 p M C

n , a

Blai no dormia segiztement que no entrés algú.Davant la caixa hi teniapenjada una bateriade coses per fer brugitsi entrava cap atrevit.

1111

Per major tranquilitatara un manyà ha co }tractatperquè li faci una gàbiaque amb maquinària molt sàviasi un lladre s'hi arrisca a entraben tancat hi quedarà.

Dins la gàbia hi ha la caixa.Si el lladre hi entra, s'abaixael rastell que fa de portaque és una reixa molt fortai deu timbres mentrestanttocs d'alarma sonaran.

— Ara sí que estic segúque no em robarà ningú!I s'adorm ben confiatdeixant l'estri preparat.Feia anys no havia dormittan bé com aquesta nit.

Però es presenta el manyàque ve dispost a robaja que ell coneix el secret.Quan té ben fet el paquetfuig deixant altra vegadala gàbia ben prim-parada.

•s_

AI matí quan es despertal'avar veu la caixa obertai en camisa i calçotetss'hi fica i veu que els quartetshan fugit sens deixar blancai... la gàbia se li tanca[

La canalla del veïnatde seguit se n'hi han anattambé hi córre el sometentperquè tal soroll se sentque sembla que hi hagi a dinsun campana amb tremolins.

I entrant a l'habitacióveuen allà en un recól'avar tancat a la gàbiaque es mossega els punys de ràbia.Hi haurà rialla per diescar n'han tret fotografies.

L'avar: Si mai tornes a deixar caure deu cèntims sota l'empostissat, rebràsde valent!

VIROLRT

Núm. CCLXXV — Pág. 119

FAULES D'ISOP

LIV.—El metge i el malaltUn metge assistia un malalt. -

Aquest morí i el metge digué als queel duien a enterrar: Si aquest homes'hagués abstingut de vi i hagué; prèsajudes no hauria mort. — Un dels pr'e..sents digué: No és ara que has de diraixò, car és inútil; aque ts consells elshavies de dar quan podien servir.

Moralitat: Aquesta faula demostraque cal ajudar els amics i prestar-lossocors al temps de la necessitat:

Es difícil fer un xisto que corri. Peròllir. Henry Ford l'ha sabut fer.

Un repòrter ameri^-à anà a inter-vivar l'inventor Edison i aquest en-feinat, no volgué rebre'l.

Per revenjar-se, el periodista escri-ví una interviu imaginària en la qualEdison donava compte d'un nou in-vent consistent en un pitral de camisacompost de 355 capes de fina tela.

El posseïdor d'aquesta camisa,arrencant cada mati una capa del pi-tral el portava net, nou i- flamant totsels dies de l'any.

La notícia de la invenció d'aquesta«Camisa- calendar¡» s'esbombà ràpida

-meo i plogueren cartes el laboratoride Edison demanant detalls i volentcomprar la patent.

I Edison perdé més temps així queno pas si hagués accedit ata interviu.No es pot jugar amb els repòrtersianquis!

A Londres en un hospital especialper malalties d'orella hi ha una habi-.ració on per medi de parets doblesbuides d'aire s'hi ha fet un silenci per-fecte per examinar casos ce sordera.El silenci és tan complet que hom potpercebre el soroll de les pulsacionsdel cor i del parpelleig

Cada vegada que el transatlànticLeviathan rep una nova capa de pmn-.tura, augmenta de pes de 3 a 4 tones.

Un poeta hindú dóna la vota almón man enint-se amb la venda delsseus versos que els escriu sobre gransd'arròs. En un gra d'arròs hi sap fercaber quatrecentes lletres.

Veus aquí bona menja per intel..lectuals.

HUMOR D'ALTRE TEMPSUn xic que a mi sempre em deu

(i a fe, cap bola no ensarto)exclamava en alta veu:— Penjat primer em veureu,abans que d.mani un quarto.

I provar que raó téno li costa cap apuro;quan ell ho diu, sap per què,puix que ell no demana réque no s : guí almenys un duro.

L. T. D.

Molt cremat deia en Feliuquan pels morts els altres ploren:—Tots els que són bon es moren[i no pensa que ell és viu.

SERAFÍ PITARRA

— Sereno, sereno, escota! —serien més de les quatrede la m .tinada, deiades d'un finestró un camàndules.— Què se li ofereix? — preguntael sereno, i respon l'altre:— Res, que per allà a les dotzede deixis de despertar-me.

C. LLOMBART

El gat va agafar tan fortun.xic, que es moria, a feli el metge, veient-10 mort,— Ja heu begut olií — digué.Sentint-lo el pobre pipioliva exclamar fora de si:

— No senyor, no he begut oli,el que jo he begut, és vi.

A. R.

— Vols venï a passeig, Joan?— On vas? — Fins al cementiri.— Ca, noi, cal No vull venir-hi;bé prou que ens hi portaran!

M. BUSQUETS

— Se m'ha tornat boig el noi idoni'm un camí, doctor...— Pels boigs, el camí millorcrec jo que és el de Sant Boi.

Reclama en Nasi l'herènciadel difunt senyor Climental • legant, ple d'innocèncíaque és el méo. pròxim parant.I no va per mal camípuix és aquest tarambanal`únic parent que hi ha aquí;els altres són a l'Havana.

L'ANGLÈS

Parlant d'en Pep, el meu pareque era molt gandul va diri en Pep, que això va sentir,diu: — No m'ho dirà a la cara.I el pare, que és de la menadels tossuts, li diu: — GandulPerò en Pep, sentint l'insultse li va girar desque a.

R.

Gran con c i r s xïnesques

1

qn

N.° 544 — J. Salanes N.° 545 — Emili PlanesasN.° 542 — J. Lleonart N.° 543 — Antonieta Tort

Redacció1 A inistcaci Cardenal Casaiias, 1.hnpreinta. Carrer da Muntaner, 2L iatari.i

Núm. CCLXX V --. P. 120 V I R O L E T

AVENTURES D'EN EALIGA, 1 EN HALAGAA la fira de palmonsceben fortes impressions.

— Vejant si algun en pispem Mes is dona que ho filavai després ens el vendrem. ámb un palmó els escalfava.

— Baliga, si no fugiaem mata una palrnonia.

— Les estrelles i les creusno fan tan volum, ho veus!

Mes li vénen al darrerai li claven pansJera.

— Volies robar estrellesi les has vist[ Eh, que belles?

— Jo vaig a pispar un rami fugiré com el llamp[

Mes ara l'han vist tambementre robava el lloré.

— Veus, sols has arreplegatel llorer de l'estofat!