Ékphrasisnarració d’una representació visual

Sala d’exposicions Caixalmassora

Inauguració 24 de juliol a les 20 h.

Carrer de la Trinitat, 20

Patrocina: Organitzen:

Pepe Mingol & Rosa MiróNacho Puerto & Amelia DíazSanti Tena & Vicent Jaume AlmelaVicent Varella & Pasqual MasEnrique Aguti música Ana María Archilés

...Siete heridas, que no tres, cercena el alma de los arcángeles...

...L’escala cap al patíbul no es pujaEs baixa a poc a poc...

...Hi ha un nus i ningú no veu el cordell...

...A l’horitzó la nuvolada marca l’estació que arriba...

Ana María Archilés Valls, natural de Almassora, comienza sus estudios musicales de guitarra clásica en su ciudad natal a la temprana edad de seis años destacando desde un principio su gran facilidad y entusiasmo por la guitarra clásica. A los once años de edad ingresa en el Conservatorio “Maestro Tárrega” de Castellón donde realiza todo el grado medio con las máximas calificaciones siendo su profesor Manuel Babiloni Campos. Completa sus estudios superiores en el conservatorio “Joaquín Rodrigo” de Valencia bajo la tutela de la catedrática Rosa Gil Bosque, obteniendo matrícula de honor y mención honorífica final de carrera. Paralelamente realiza la diplomatura de Relaciones Laborales en la Universidad Jaime I de Castellón. Master por la VIU en investigación musical. Amplía su formación en cursos de alto perfeccionamiento con maestros de guitarra de la talla de David Russell, José Tomás, José Luis González, Leo Brouwer, Carles Trepat y Oscar Ghiglia-este último, alumno predilecto de Andrés Segovia.

Enrique Agut Clausell (Almassora, 1937). Estudis de dibuix i pintura en l’Escola de Belles Arts de Castelló, professor Sr. Ramón Catalán, sent premi de Diploma Excel·lent de Fi de Curs l’any 1954. Porta realitzades unes 200 exposicions entre individuals i col·lectives. Guardons: Primer Premi Provincial de Pintura; Premi i Trofeu “Lluisos Almassora”; Diploma al Mèrit Artístic en Concurs Nacional d’Aquarel·la; Premi Mancomunitat Turística del Maestrazgo; Premi Valderrobres Maestrazgo; Menció d’Honor Centre Iniciatives Turístiques; Primer Premi i Medalla Maestrazgo Fortanete; Premi i Medalla Certamen de Javalambre; Premi Exposició Culla; Primer Premi del Certamen “Título de la Obra” Trigales de Cubla; Premi Centre de Turisme.

Ékphrasisnarració d’una representació visual

La pandèmia de la Covid-19 ens ha capgirat. Ha alentit el món cultural, teatre, literatura, música, art... han patit aquesta situació inesperada.Estem en temps de represa, caldrà respondre, amerar de creativitat tots els racons, tots els espais culturals ferits per la pandèmia. Nosaltres ho farem amb una nova exposició d’art, poemes i música farcits d’experiències i reflexions per entendre que ens ha passat. Esguard encarat amb el futur, llamborda del nou camí bressolats per la Caixa Rural d’Almassora.

Nacho Puerto, Pepe Mingol, Santi Tena i Vicent Varella, pintors, ens presenten tres obres cadascú, però els hem exigit de triar-ne només una; amb les quatre obres elegides s’ha fet una ècfrasi o ékphrasis, descripció precisa i detallada, terme del grec antic ἐκφράζειν, que significa “explicar fins al final”. Per als clàssics, l’ècfrasi era un discurs descriptiu, amb vida pròpia, que obria els seus ulls al tema que evocava, un ésser viu, un espai, un esdeveniment. Per a nosaltres, la pandèmica xarxa, que actualment cobreix el món.

Amelia Díaz, Rosa Miró, Vicent Jaume Almela i Pasqual Mas, escriptors, ens presenten agosarades ècfrasis de les obres escollides pels pintors. Vuit creadors còmplices, que ens ofereixen l’esplèndida lluita, la conjuminació, entre les seues obres. Vuit.

La música, serà l’embolcall, les notes de la guitarra d’Ana María Archilés, faran rotllana melòdica. I les obres d’Enrique Agut, el preciós testimoni de tot plegat. Res no rutllaria, però, sense el públic, les persones, que fidels a l’art i la creació, ens acompanyaran. Sols no seria possible. La pintura, la poesia, la música, es mereixen ser admirades. Ens agradaria que aquesta ècfrasi, esdevinguera camí entre la boira de la pandèmia.

Pepe Mingol NavarroJoan Josep TrillesComissaris

“Siete”NACHO PUERTO

150 x 150cm. Técnica mixta sobre tabla.

Inspirado en unos grabados de Hans Holbein y desde un prisma geométrico (de ahí tratar todo lo relacionado con el número siete) es una alegoría a los pecados humanos. Lo que de alguna forma nos ha llevado a la situación en la que nos encontramos. La crisis humana y de valores responsable a priori de muchas de las catástrofes que vivimos.

Nacho Puerto es artista plástico y diseñador gráfico, licenciado en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia. Ha realizado diferentes exposiciones individuales y colectivas en el ámbito nacional, así como pintura mural en el ámbito provincial. Partícipe en proyectos expositivos de la Universidad Politécnica de Valencia y L’accademia di Belle Arti de L’Aquila en Italia, Nacho Puerto se centra ahora en mostrar a la sociedad su particular visión de la pintura metafísica, hecho que queda patente en su proyecto de investigación “Nuevos cauces para la pintura metafísica: el dilema de la percepción” realizado durante el desarrollo del Máster en producción artística de la Universidad Politécnica de Valencia. Actualmente prepara una colección nueva de obras mientras lo compagina con trabajos de encargo.

Amelia Díaz Benlliure, (Castellón, 1959) es licenciada en Ciencias Matemáticas, poeta y CEO de Unaria ediciones. Ha publicado los poemarios Manual para entender las distancias (ACEN, 2011), y Tuya es la voz (Libros de la frontera, colección de poesía El Bardo, 2013). Su último poemario, Una historia no contada (Parnass ediciones, colección Poetikas, 2017), es la poesía sobre el desaprendizaje, la historia que, de niñas, nuestras madres nunca nos contaron. Su poemario «Una historia no contada» fue objeto de estudio e inclusión en el libro Agencia, historia y empoderamiento femenino del Ministerio de la Mujer, Crítica Dominicana Literaria sobre Escritoras Hispanoamericanas (CDLEH), escrito por Diane Marting, Eva París y Yamile Silva.

Siete

Un ciclo repetido de Luna recorre los abismos del terror.Se abren las puertas del pandemónium.¿Escuchas las trompetas del apocalipsis?

¿Cómo acallar los gritos de los ancianosmientras aplaudimos mudos en un balcón?Hay que agarrar sus manos en las ausencias.Hay que seguir su historia de lucha y sal.

Siete heridas, que no tres, cercenan el alma de los arcángeles.¿Romperemos la noche algún díacon las notas recurrentes de su canción?

Amelia Díaz Benlliurepoema sobre la obra de Nacho Puerto

“Confinamiento”PEPE MINGOL

195X130 cm. Óleo sobre tela

La desesperada situación del ser en cautividad, pensamiento, locura repetida, la espera, del qué, ¿Por qué?, desconcierto.Una situación de actualidad

Pepe Mingol Navarro. Técnico en “Restauración de Obras de Arte“. Formado con Don José Mingol Clausell Jefe de Servicio de Restauración de la Diputación de Castellón. Estudia Dibujo y Pintura en la Escuela de Bellas Artes y Artesanía de Castellón. Complementa su formación en Dibujo, Pintura y Collage en la Escuela Iberoamericana de Arte Moderno de Costa Rica. Curso de Inicio en el Retrato bajo la dirección de Don Antonio López en Madrid. Perfeccionamiento en Técnicas de Retrato en la Academia Collage bajo la dirección de Nacho Puerto en Castellón. Curso Superior de Pintura de Paisaje Universidad Complutense de Madrid bajo la dirección de Don José María Rueda Andrés .

Rosa Miró Pons, (Castelló, 1961) Cal destacar en la seua obra: «La fàbrica de caixes de cartó», premi Primer accèssit en el I Concurs de Relats Curts convocat per la Unitat d’Igualtat de l’UJI de Castelló, 2013; Primer premi XV “Concurs Las mujeres cuentan”, Conselleria de Benestar Social, 2014, Generalitat Valenciana; Primer premi La mar de poesia, premi Miquel Peris i Segarra 2016, per l’obra «Camins d’aigua, paraules de mar»; guanyadora amb el microrelat Tatu en el concurs de microrelats de la cadena SER Hoy por hoy, primer relat emès en el programa Plaer de Ma Vida en À punt Media;: 19è Premi de Narrativa Breu “Josep Pascual Tirado” de Castelló, 2018 amb l’obra “Som d’Amor”; Premi narrativa Vila d’Almassora 2018 amb la novel·la, “Filferrada, la platja de les cigonyes negres.

Cadafal

L’escala cap al patíbul no es pujaEs baixa a poc a poc, conscientment i alertaL’angoixa confinada a la cambra del degoteigLa por reclosa al ventre, la fel als llavis i la soledatImmensa

Peu dret, peu esquerre, dret, esquerre, dret, esquerreDona’m morfina, droga’m!Arrossegues les sabates, descendeixes a la forcaDroga’m!I la bonior et narcotitza

Mai havies imaginat un traspàs així, lentament somortEncapsulat, confinat, aïllatAssolesNingú no vindrà al teu costat, partiràs sense abraçadesI jo amb el cor com un espill caigut desitjaré a aquells que es pensen els amos del món, el pitjor dels sentiments: el remordiment crònic.

Rosa Miró i PonsSobre el llenç de Pepe Mingol

“Mensaje de otoño”SANTI TENA

130X100 cm. Acrilico /collage

Santi Tena Climent de les Coves de Vinromà, resident a Castelló. S’ha format en: Acadèmia de pintura i ceràmica Paqui Fuster (1991-1993); Acadèmia de pintura d’Amary Suárez (2001-2004); des del 2005 fins a l’actualitat dirigeix la seua pròpia acadèmia El Raconet de l’Art al carrer del Cardenal Costa de Castelló. Algunes exposicions individuals a: Alarpardo a Madrid; Viana de Castelo a Portugal; Ajuntament de Castelló... També múltiples col·lectives com a Toledo, València, Almassora...

Vicent Jaume Almela i Eixau, (Castelló, 1958). Poeta, pertany a l’associació d’escriptors, El Pont Cooperativa de Lletres. Entre altres guardons literaris, compta amb quatre Flors Naturals de poesia dels Certàmens Literaris de Castelló i el Premi Miquel Peris de poesia,2016.També compta amb varies publicacions infantils i col·labora habitualment com a lletrista amb músics de la terra. Participa activament en projectes d’homenatge a poetes castellonencs i en actes culturals on és requerida la seua presència. També col·labora esporàdicament en mitjans de comunicació i llibrets de festa.

Tardoral

L’aire sap a melangiala fullaraca s’escampacom a síl·labes perdudesd’un poema sense rimatot cau i minva.Una ràfega de vents’endú les ànimes mortesòrfenes de la llum del dia,ocres, grocs, vermells,vora l’asfalt gris de la viaal bassal on suren nàufraguessense el cordó umbilicalesmortides en la quietud humida el vidre com una illaen la memòria que l’habitaés un far fet d’utopiaamb històries mai contadesde ferides de la vida.A l`horitzó la nuvoladamarca l’estació que arribamentre els colors de la tardors’arreceren en el silencid’una botella buida.

Vicent Jaume Almela i EixauSobre el llenç de Santi Tena

“Desig d’encontre”VICENT VARELLA

76X146 cm. Acrílic sobre llenç

El quadre representa una de les relacions humanes més fortes, el joc de l’afectivitat i l’atracció. Les dues figures comparteixen un mateix desig, encara no ho saben però imaginen l’encontre.

Vicent Varella Beltran. Aquest artista nascut a Castelló de la Plana comença a modelar i pintar en 1970. Estudis lliures a l’Escola Superior de Belles arts de Sant Carles de València. Va ser Assessor Tècnic de l’Equip de Reforma de Primària, per a l’elaboració del currículum de la LOGSE, Àrea d’Educació Artística (Plàstica). Professor de Dibuix en l’IES “Vicent Sos Baynat” de Castelló, professor de Dibuix i Pintura de l’Associació Escola d’Arts i Oficis de Castelló. Ha estat Vice-secretari de la Junta Rectora del Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni de Vilafamés.

Pasqual Mas i Usó, (Almassora, 1961) és doctor en filologia i autor d’una vintena de llibres, publicats a Alemanya, Espanya, Estats Units, i França relacionats amb l’estudi de la literatura barroca valenciana, Max Aub i Antonio Muñoz Molina. Ha guanyat entre altres premis: Martí Dot de Poesia. Sant Feliu de Llobregat, 1985; Ciutat de Sagunt de Novel·la. Ajuntament de Sagunt, 1999; Ciutat de Vila-real de Teatre. Ajuntament de Vila-real, 2000; Enric Valor de Novel·la. Diputació d’Alacant, 2000; 25 d’abril de Poesia. Benissa, 2002; Josep Pascual Tirado. Narrativa. Castelló, 2003; Ulisses. Narrativa. Castelló, 2004; novel·la Baltasar Porcel. Andratx. Mallorca, 2007; Ciutat de Carlet, 2016.

Nus sense cordell

Hi ha una culpa prèviaque il·lumina la passió,un llenguatge que retalla al rerefonsla nebulosa de les abraçades futuresque ompliran l’espill en què vivimuna altra vida, potser la verdadera.Hi ha una set sense fi,una remor esclavaque duplica l’ara i l’adés;hi ha una fam que mai no serà sadolladai rau ensorradaen un pergamí furtiu que l’amortallacom l’alè corrupte del pantà.Hi ha una escriptura cegatan clara i diàfanaque res no amaga,malgrat la dalla esmoladaque separa el cingle del desig.Hi ha un nus i ningú no veu el cordell.

Pasqual Mas i Usó Sobre el llenç de Vicent Varella

Del 24 de juliol al 30 de setembre de 2020

Sala d’exposicions Caixalmassora

Carrer de la Trinitat, 20

Horari:

Juliol i agost: dijous i divendres d’11 a 13 h

Setembre: dijous, divendres i dissabte de 18’30 a 21 h

Patrocina:

Organitzen: