La Figuera d'Hostafrancs Una vegada hi havia una figuera molt ufanosa que es veia per sobre de les parets, molt velles i esquerdades, a la cantonada dels carrers Sant Nicolau i Rector Triadó del barri d'Hostafrancs de Barcelona. Tothom intuïa un petit paradís interior en aquestes cases deshabitades de planta baixa. Vet aquí que de sobte, ara farà uns deu anys, uns “okupes” van adonar-se de la xamba i van fer honor al seu nom. Els dies feiners no es feien notar gaire però els caps de setmana muntaven uns saraus amb la música ben alta; feien tremolar les parets i no deixaven dormir. Tot el dia parlant pels mòbils i convidant els col�legues per afegir-se a la festa setmanal; i a sobre els gossos que portaven, defecant per tot arreu. Un bon dia es van tancar totes les portes i obertures amb totxo i va començar la demolició i l'edificació de nous habitatges, però la cantonada, figuera inclosa, va quedar fora dels nous límits i ara és d'ús públic. No hi ha com tenir uns amics “okupes” per accelerar els tràmits de l'Ajuntament. Tot va tornar a ser com abans de les obres: el carrer Rector Triadó sembla una pista de cursa de cotxes, des del carrer Sant Nicolau els vehicles continuen girant contra direcció per agafar el carrer Forn, però podem gaudir del sol i de la vista de la figuera asseguts en els bancs públics que hi ha al davant. És primavera però encara no hi ha fulles a la figuera; lluiria més cap a l'estiu plena de fulles verdes i un sol espaterrant. I aquesta és una petita història de la vida, que espero que sigui ben llarga, de la figuera d'Hostafrancs. José Luís Rodríguez