Endreçant la història

Inventari de Fons Musicals de Catalunya

El coneixement del patrimoni musical comença, evidentment, per les estructures que puguin tenir-ne cura. En el cas de Catalunya el gran referent actual és l’Inventari de Fons Musicals de Catalunya, que treballa catalogant i difonent arxius històrics d’arreu del territori.

TEXT Jordi Martí Fabra

IMATGES Arxiu IFMUC

www.440classica.cat — núm. 48 — 35

L’Inventari de Fons Musicals de Catalunya (IFMUC) és la base de dades dels catàlegs dels fons musicals de Catalunya, que elabora la càtedra de Patrimoni Musical del Departa-ment d’Art i Musicologia de la UAB. El projec-te es va engegar el curs 2001-02, recollint pre-cedents com el Centre de Documentació Musical que el 1973 va impulsar Francesc Bo-nastre, mestre aquells anys de molts musicò-legs actuals. Entre ells, per exemple hi havia Josep Maria Gregori, que actualment coordi-na l’IFMUC, i plegats van començar a inves-tigar, per exemple, al voltant del fons musical de la Catedral de Tarragona. A partir del 1980, el Centre de Documentació Musical va tenir continuïtat amb l’Institut de Documen-

tació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas, que rebia el nom del primer director del Museu de la Música de Barcelo-na i depenia de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi. Entre les feines més relle-vants que s’hi van dur a terme cal destacar el fitxatge d’un dels tresors del barroc català —el fons de l’església parroquial de Canet de Mar— així com el I Simposi Nacional sobre Arxivística i Documentació Musical. El 2016, amb el decés de Bonastre, l’acadèmia va clau-surar aquell institut, i actualment l’únic pro-jecte universitari dedicat a l’estudi, cataloga-ció i difusió dels fons musicals catalans és l’IFMUC. A més dels precedents anterior-ment esmentats, Gregori reivindica també

JOSEP MARIA GREGORI, DIRECTOR DEL PROJECTE IFMUC

REPORTAGE

REPORTAGEIFMuC

36 — núm. 48 — www.440classica.cat

l’herència de figures de la musicologia com el pioner Felip Pedrell (“el primer que va co-mençar a remenar el patrimoni i a preocu-par-se’n”), així com els seus deixebles Fran-cesc Pujol (vinculat al Centre de Documentació de l’Orfeó Català i l’Obra del Cançoner Popu-lar de Catalunya) i Mossèn Higini Anglès (fun-dador i director, el 1943 a Barcelona, de l’Ins-titut Espanyol de Musicologia). L’objectiu de tots aquests projectes pre-cedents és en essència el mateix, facilitar l’accés i el coneixement de les col·leccions i fons musicals, però els separa un impor-tant canvi de paradigma: les possibilitats de l’era digital i les noves tecnologies. “Això és cert, però cal dir que treballem a molts nivells —considera Josep Maria Gregori—. Editem una col·lecció de llibres, de la qual ja duem nou volums publicats. És impor-tant subministrar obres en paper a les bibli-oteques. Això sí, els catàlegs que publi-quem els convertim després en fitxers digitals, és clar que el futur passa per aquí. El que és interessant, en qualsevol cas, és que l’usuari pugui accedir als fons. El web de l’IFMUC, <http://ifmuc.uab.cat>, va co-mençar a funcionar el 2015, i déu n’hi do en tres anys tot el que ja hi ha. A dia d’avui te-nim dinou fons musicals consultables en xarxa i un total d’11.446 registres.” Hi ha camp per córrer i ganes de treba-llar, de manera que l’inventari no para de créixer: “Actualment estem acabant, gràci-es a la col·laboració dels estudiants, la ca-talogació del fons de la Catedral de Girona. Són gairebé dos mil documents i hi ha de tot: cant pla, polifonia...”. La idea és que aquesta feina culmini amb la publicació del corresponent catàleg, el volum número 10 de la col·lecció, que es presentarà cap al febrer o el març. I més a llarg termini, es van mantenint més fronts oberts. S’està treballant amb els fons de la Canònica de Santa Maria de Vila-bertran, Mare de Déu dels Arcs de Santa Pau, la Casa Carles de Girona, la Catedral de Solso-na, Santa Eulàlia de Berga, Santa Maria del Pi (“un dels fons músicals més grans de Barce-lona, segurament el més gran de tots”), la Ba-sílica de la Mare de Déu de la Mercè, també de Barcelona, el fons de Santa Maria de Ripoll... i, en col·laboració amb diversos arxius comar-

cals, petits fons vinculats a orquestrines i for-macions dels segles XIX i XX. Amb tot, es podria dir que aquesta feina només és el principi. A la presentació insti-tucional de què és i què vol fer l’IFMUC s’ex-posa: “Catalunya és un dels pocs països eu-ropeus que encara desconeixen la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al re-pertori compositiu dels seus mestres de ca-pella, organistes i músics que es conserva oblidat en nombrosos arxius (especialment eclesiàstics). Tanmateix, aquesta riquesa que encara roman desconeguda ha pogut sobreviure les nombroses escomeses bèl-liques que el nostre país ha sofert, sobretot en els darrers segles. Només cal imaginar, per un moment, quins serien els titulars de la premsa si hom anunciés la descoberta de milers d’obres desconegudes de literats de primera fila o de centenars de pintures i es-cultures inèdites d’artistes de relleu! Doncs exactament això és el que passa amb el re-pertori compositiu dels músics catalans dels segles pretèrits”. Queda clar, per tant, que la tasca és tan ingent com urgent i necessària. “Estem co-mençant i hem obert un cens de fons i arxius —explica Josep Maria Gregori—. Com pot ser que fins ara cap institució pública hagi cen-sat els fons musicals que hi ha a Catalunya? A final dels anys vuitanta, la revista Lligall va publicar un article molt valuós en aquest sentit, ‘Els fons musicals a Catalunya: estat de la qüestió’, on els autors, els musicòlegs de la UAB Maria Ester-Sala i Josep Maria Vi-lar, documentaven al voltant de 170 fons. Ara passem dels quatre-cents.” Efectivament, un dels atractius del web de l’IFMUC és el Cens Fontes Mvsiae Cata-loniae, on apareixen ordenades alfabètica-ment, d’Arenys de Mar a Vilassar de Mar, to-tes les viles i ciutats de Catalunya que tenen alguna mena de fons musical, amb els corresponents enllaços per ampliar in-formació. Una altra curiositat del web —i ben significativa— és que la presentació del projecte està escrita en català, castellà, an-glès... i xinès. Hi ha referents internacionals en aquest àmbit o models que hagin estat refe-rents per a l’IFMUC? Potser a Alemanya, on les universitats van ser el bressol de la mu-

sicologia a final del segle XIX? “En musi-cologia els alemanys han estat els punters —considera Gregori—, en l’àmbit de la cata-logació van crear el RISM, un sistema que va generar consens i que va esdevenir una eina utilíssima, tot i que comporta unes descripcions bastant farragoses i lentes d’aplicar. Els últims 15 anys s’han anat de-senvolupant altres models a països com França o Itàlia, però no es pot dir que hi hagi un model internacional de referència. El món arxivístic és diferent de la bibliote-conomia, perquè treballem amb documents únics, i això fa que depenguem molt de la idiosincràcia i el format de cada lloc i cada història particular.” No cal dir que aquests projectes no po-drien tirar endavant sense un cert finança-ment. En el cas de l’IRMUC, a més dels ajuts del Ministeri d’Educació, a Josep Ma-ria Gregori li agrada destacar l’empenta que el projecte va rebre entre els anys 2006 i 2010 gràcies a l’aleshores subdirector ge-neral d’Arxius de Catalunya, Ramon Al-berch: “Com a autoritat de l’arxivística que és, va veure que aquest era un projecte de país que sobrepassava l’àmbit universita-ri”. Alberch va ser qui va creure que calia publicar una col·lecció de catàlegs musi-cals, i de fet els primers volums els va pa-trocinar la Generalitat de Catalunya”.

La catalogació dels fons musicals d’arreu de Catalunya és una tasca ingent, urgent i necessària

Cal reivindicar la feina pionera de Felip Pedrell, Francesc Pujol i Higini Anglès

www.440classica.cat — núm. 48 — 37

Òbviament, aquesta mena de feines obe-eixen a la vocació dels que la tiren endavant. Josep Maria Gregori valora en aquest sentit que treballar amb aquests fons “és com anar descobrint la història del món; estableixes una relació molt especial amb els fons i els seus documents, i alhora estàs fent un ser-vei al país, és una mica com si anessis en-dreçant-ne la història”. Gregori s’ha incorporat recentment com a membre de l’Insitut d’Estudis Cata-lans, i és amb aquesta institució amb la qual s’està treballant per construir un nou projecte: un portal web que faci de ‘parai-gua institucional’ del patrimoni musical. “En última instància, estem fent una feina que no correspondria estrictament a la Universitat, i la idea és que aquest web de l’IEC s’obrís a la societat i englobés tots aquests projectes, els de l’IFMUC i també els de l’Inventari d’Iconografia Musical, que coordina Jordi Ballester i que està ca-talogant pintures, retaules... tot al voltant de la música, perquè, de fet, tot això supo-sa una base de dades potentíssima.”

El web de l’IFMUC permet consultar 19 fons musicals i 11.446 registres de documents

TRES DELS DOCUMENTS QUE HA CATALOGAT L’IFMUC: “TONO A CUATRO”, DE SEBASTIÁN DURÓN; “EL DESEMBRE CONGELAT”, ANÒNIM DEL S. XVI, I “CREDO”, DE JOAN PUSSALGUES. A BAIX: PORTAL WEB DE L’INVENTARI DELS FONS MUSICALS DE CATALUNYA.

Josep Maria Gregori: “Aquest no és un projecte universitari, és un projecte de país”