1PG

ÍndexSetmana Santa 2017 ......................... 3Jaume Pujol BalcellsArquebisbe de Tarragona i Primat

Josep Fèlix Ballesteros ........................... 5Alcalde de Tarragona

Sentiment i identitat ........................ 7Josep Poblet i TousPresident de la Diputació de Tarragona

Fe i tradició, signes de lanostra identitat ................................. 9Josep Andreu i FiguerasPresident del Port de Tarragona

Fra Octavi Vilà Mayo, O. Cist. ............11Abat de Poblet

Francesc Seritjol Marimon President de l’Agrupació d’AASS de Tarragona ............................... 13

75 Anys del Sant Sepulcrede Jujol ............................................... 15Raül Font-Quer PlanaPresident Gremium Agricolarum

No és un adéu... .............................. 17Rosó ClaravallsPresidenta de les Senyores de la Pietat

Memòria ............................................ 19Carles Samper FojSecretari

Medalles a la fidelitat: Isabel Fuentes Gili Carles Samper Foj ......................... 37Josep Maria Sabaté i Bosch

Setmana Santa en crisi ................. 44Enric Pujol CayuelasPeriodista

L’últim sopar..................................... 46Gòria Ganga

Recordant Vells Temps ................... 48

Presentació de l’opusclede 2016 ............................................... 51Antònia Agulló DuràCarmelita Missionera Teresiana Tarragona

Caminant a l’ombra delSant Sepulcre.................................... 60Mn. Francesc Gallart Magarolas

Ramon Gibert i Josep Mª Jujol .. 62Teresa Jujol i Gibert

Sant Sepulcre delsPagesos 75 anys ............................... 65Joan Menchon BesMajoral del Sant Sepulcre

Al voltant de La Pietati el Sant Sepulcre ......................... 69Pablo MuñozDirector del col·legi Sant Pau

Tot recuperant publicacionsantigues .............................................. 71Josefina Cubells (a.c.s.)

La Setmana Santa de Tarragona:Entre fariseus i publicans ...............75Josep Maria Sabaté i BoschCronista de l’AASS de Tarragona

Rèprobe ........................................ 79Joan Bea Gabriel

Tot recordant... ................................ 82

Programa d’actes 2017 .................... 83

Una porta oberta arreu,Gremidepagesos.cat ..................... 86Xavier Balsells RoigJosep Maria Lambea Pellise

3PG

Setmana

Santa 2017JAUME PUJOL BALCELLS

Arquebisbe metropolità deTarragona i primat

Benvolguts tots en el Senyor:

Novament tinc el goig d’adreçar-vos aquestes paraules en la proximitat de la Setmana Santa, que, com he comentat moltes vega-des, és la setmana més important de tot l’any per als cristians, ja que és d’alguna manera com reviure els moments més importants de la nos-tra història de la salvació. Aquest record ens el susciten d’una manera molt viva i plàstica les nostres pro-cessons, però on d’una manera molt més eminent es reviuen aquests fets és en la litúrgia de l’Església, on se celebra el memorial de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, nos-tre Senyor.

També he comentat alguna ve-gada que, per a moltes persones, la Setmana Santa acaba el Divendres Sant després de la processó del Sant Enterrament. I jo em pregunto: ales-hores, quin sentit tenen el Dissabte Sant, la Vetlla Pasqual i el Sant Diu-menge de Pasqua? Recordo una en-trevista que, fa molts anys, van fer

als creadors del musical Jesucrist Superstar. Els qui ja teniu uns anys recordareu que l’obra acabava al Calvari, amb la mort del Senyor. Quan els periodistes van preguntar el motiu pel qual l’obra no acabava amb la resurrecció ells van respon-dre que això ja es donava per sobre-entès. Avui hauríem dit: «És igual!»

Imagineu-vos per un moment que Jesucrist només hagués mort però que no hagués ressuscitat. Us recordo les paraules de sant Pau en relació amb aquest tema, són molt clares i lapidàries: “Si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també estarien perduts sense remei. Si l’esperança que tenim po-sada en Crist no va més enllà d’aquesta vida seríem els qui fem més llàstima de tots els homes. Però Crist ha ressuscitat d’entre els morts, viu i nosaltres creiem en ell.”

La major victòria de Jesucrist, que motiva la celebració de la nostra Setmana Santa i les nostres proces-sons, és la seva gloriosa resurrecció d’entre els morts, esdeveniment que

5PG

4PG

actualitzem la nit de Pasqua, després del dia del gran silenci, el Dissabte Sant, durant el qual tota l’Església contempla, al voltant del sepulcre, la història d’amor més gran que mai ningú no hauria estat capaç de som-niar.

Gràcies a tots els qui col·laboreu perquè la nostra Setmana Santa sigui un espai d’espiritualitat, d’art i de cultura; dies de pau i de germa-

nor; també per a retrobar-nos en fa-mília i viure les tradicions que ens ajuden a transmetre els diferents missatges de la setmana més impor-tant de l’any.

Feliç Setmana Santa i feliç Pas-qua de Resurrecció! Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

Armats, imatges, ciris, vestes, música, flors, tot ha d’estar a punt perquè

ens tornem a retrobar amb la nostra Setmana Santa, aquell moment àlgid en el que, com cada any, el cor de Tarragona batega d’una manera molt especial i intensa.

El valor de les tradicions és el d’aplegar-nos al voltant de records i sentiments que ens han llegat els nostres antecessors. En aquest cas sou les diferents confraries, german-dats, congregacions i gremis els en-carregats de mantenir viu el nexe amb un passat de centenars d’anys d’història que perviu en nosaltres.

En temps de dificultats, similars als d’ara, els gremis éreu el suport d’aquella part de la societat que patia penúries de tota mena. A dia d’avui, en l’esperit de tots vosaltres conti-nua aquesta tradició, amb el matís que on abans parlàvem de caritat ara en diem solidaritat. És evident, doncs, que passat i present es donen la ma en la vostra realitat actual.

El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, teniu unes

arrels sòlides i profundes que es re-munten a més de sis segles enrere, quan la pagesia de la vall del Fran-colí ja participava en els afers de la ciutat. Des de llavors fins a dia d’avui, heu passat vicissituds de tota mena, però el vostre proïsme i com-promís ciutadà l’heu mantingut in-tacte.

Un compromís i una presència activa dins la societat tarragonina que forma part indestriable de la vostra personalitat i de la quotidia-nitat tarragonina, com es demostra, a banda de les Processons i Viacrucis de Setmana Santa, amb altres cele-bracions com els Tres Tombs, la festa de Sant Isidre o el dia de Sant Llorenç.

És de calaix, que una trajectòria tan llarga i fecunda com la que lluïu és el resultat de l’esforç i dedicació de moltes persones que, sempre i en tot moment al llarg d’aquesta dila-tada història, s’han mantingut al peu del canó, fidels a unes idees i al ferm propòsit d’anar endavant però conservant els valors i les tradicions que ens uneixen.

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS

Alcalde de Tarragona

Tamburets, dissenyats per Jujol, per als actes litúrgics de l’Església de Sant Llorenç.

Foto

: Arx

iu d

el G

rem

i

7PG

Sentiment i identitatJOSEP POBLET I TOUS

President de la Diputacióde Tarragona

Un any més, els nostres carrers i places s’omplen de solemnes i

multitudinàries processons que duen arreu el missatge de la Set-mana Santa. El recolliment i el si-lenci conflueixen amb el fragor i la tradició festiva en una celebració que es viu des del respecte, indepen-dentment del grau d’espiritualitat de cadascú.

Avui, ens disposem a viure una Setmana Santa que, en el cas dels pobles i ciutats de les nostres comar-ques, esdevé especialment lluïda, atès el caire monumental de moltes de les processons, els viacrucis i la resta dels actes litúrgics, fruit de la tasca encomiable de confraries, gre-mis i associacions. I si aquestes enti-tats esdevenen les grans impulsores d’aquesta festivitat, els opuscles que teniu a les mans en transmeten i im-mortalitzen la seva essència.

Des de la Diputació de Tarra-gona, us felicito per la vostra tasca al servei d’un sentiment i d’un esdeve-niment d’arrels mil·lenàries que, com altres manifestacions d’origen cristià, han anat configurant la nos-tra identitat com a poble.

Disposem-nos a viure la Set-mana Santa amb plenitud.

Foto: Carles Mallol

Per aquesta tasca persistent i continuada, sense defallir en cap moment, us manifesto el meu agraï-ment personal, en primer lloc com a

tarragoní orgullós de ser-ho però també com alcalde, alhora que us desitjo una bona Setmana Santa i millor Pasqua de resurrecció.

9PG

JOSEP ANDREU IFIGUERAS

President del Port de Tarragona

que els hi donen suport, fet cabdal en moments com els actuals on cal actuar de forma conjunta a l’hora d’assumir reptes de futur.

Aprofito l’avinentesa per realçar la tasca abnegada de totes les germandats, agrupacions i associa-cions com és el Gremi de Pagesos, la seva tasca de suport i coordinació esdevé essencial per a la consolidació de la Setmana Santa tarragonina. Des del Port de Tarragona volem destacar, molt especialment, la seva fidelitat i respecte vers la processó de Divendres Sant, tot silenci i admira-ció envers els passos que es manifes-ten en tota la seva intensitat.

Com a president del Port de Ta-rragona vull encoratjar tots els membres del vostre Gremi a conti-nuar vivint intensament la Setmana Santa des de la fe cristiana, il·lusió, generositat i esperança.

La ciutat de Tarragona co-mença a respirar, un any més, l’esperit de la nostra

Setmana Santa, una vivència col·lectiva que forma part de la nos-tra identitat. La solemnitat i la devo-ció tornaran a nodrir els carrers amb els sons i colors tan característics d’una Setmana Santa reconeguda arreu del país.

A Tarragona, la Setmana Santa és única pel seu entorn i per la seva tradició. Molts dels indrets més em-blemàtics de la nostra ciutat s’omplen de gent per acompanyar amb ferm sentiment un acte que ens recorda el sacrifici d’immensa gene-rositat de nostre senyor Jesucrist. La Setmana Santa és una celebració que enorgulleix a tots els tarrago-nins i tarragonines pel seu reconei-xement i tradició.

Els actes que conformen la Set-mana Santa a Tarragona configuren una unió entre la fe i l’arrelament a la tradició, i es fa palesa la seva im-portant dimensió social i cívica. Tot plegat, evidencia la capacitat que té la fe de cohesionar les comunitats

Fe i tradició, signes de lanostraidentitat

11PG

tres tradicions i a les arrels cristianes de Tarragona, que arriben fins l’apòstol Pau, i d’altra banda és fruit del molt tre-ball dels homes i dones que integren els gremis i confraries de la nostra Set-mana Santa i que al llarg de tot l’any treballen pensant en aquesta celebració del misteri de la passió, mort i resurrec-ció de Crist.

Veure desfiar el Sant Sepulcre, es-pecialment pels carrers de la part alta, fa estremir. Imposa, la serenor i la bellesa d’aquesta imatge que arriba fins i tot a captivar. Però en contemplar-la hem de ser capaços de descobrir que el cos de Jesús reposant en el sepulcre no és sinó un pas cap la vertadera manifestació de Crist que és la seva resurrecció. Déu fet home, flagel·lat, escarnit, crucificat i se-pultat és sols el preludi del Crist vence-dor de la mort que ens fa a tots els homes i dones de qualsevol temps, par-ticipants de la seva resurrecció.

Dins el sepulcre reposael Cos del meu Redemptor;

agraït, damunt la llosavoldria morir d’amor.

Morir d’amor per Crist per res-suscitat per l’amor de Crist.

Bona Setmana Santa.

FRA OCTAVI VILÀ MAYO,

O. Cist.

Abat de Poblet

Les arrels del Gremi de Page-sos de Sant Isidre i Sant Llorenç s’endinsen en el

més profund de la Tarragona medieval, l’aleshores ciutat dels arquebisbes i dels cònsols, dels gremis i dels menestrals. El Gremi de Pagesos està íntimament lli-gat a Tarragona i al camp, ja que fins no fa tants anys aquesta fou encara una important activitat econòmica de la nostra ciutat. Tots els tarragonins l’identifiquem però molt especialment amb l’església ara dita de sant Llorenç i a la nostra Setmana Santa. Sobrevivint als molts avatars de la nostra història el Gremi s’ha mantingut fidel a les seves arrels i al seu important paper en la vida de Tarragona i així avui la imatge del Sant Sepulcre esdevé la més antiga de totes les que participen en la pro-cessó del sant Enterrament del Diven-dres Sant, gràcies a l’acció de Ramon Gibert que la salvà de la crema l’any 1936.

La nostra Setmana Santa viu des dels darrers anys del segle XX una nova embranzida, passats anys de crisi que feien patir per la seva pervivència. Però aquest esplendor actual no és fortuït, és fruit en primer lloc de tots aquells qui es van saber mantenir fidels a les nos-

Foto: Arxiu del Gremi

13PG

FRANCESC SERITJOL MARIMON

President de l’Agrupació d’AASS de Tarragona

Aquesta Setmana Santa els Pagesos esteu d’enhorabona. Cele-

breu el 75è aniversari de la sortida a la Processó del Sant Enterrament de la peanya del Sant Sepulcre cons-truïda per l’arquitecte Josep M. Jujol.

No cal dir que un Gremi com el vostre és mereixedor de poder por-tar a espatlles una peça d’un valor incalculable, no només econòmic, sinó pel que suposa que un il·lustre català dissenyés i construís aquesta obra d’art per tal de poder processo-nar l’esplèndida talla d’autor desco-negut de Jesucrist mort.

Tot i aquest valor patrimonial, el que per per a mi una de les coses que té més valor és la imatge de tots i cadascun dels passos processonan-tel Divendres Sant per davant l’Església de Sant Llorenç amb les portes obertes, il·luminada només per les espelmes que fan llum a Jesús clavat a la creu. Un moment únic i indescriptible, que ens evadeix per uns moments de tot allò que ens en-volta.

Aquesta elegància i bon saber fer que caracteritza el Gremi de Pa-gesos i que ha sabut mantenir al llarg dels segles fa que tots els que vivim la Setmana Santa ens sentim enorgullits que homes “de terra” feu brandar els vostres misteris com ho feu, vestiu les capes i escapularis blancs que reflecteixen la llum de les atxes amb la solemnitat i austeritat que de ben segur els vostres avantpassats us han transmès.

Només em resta desitjar-vos una lluïda i celebrada Setmana Santa.

Foto: Carles Mallol

15PG

RAÜL FONT-QUER PLANA

PresidentGremium Agricolarum

Sovint penso que no és una simple coincidència que els hortolans tarra-

gonins tinguin per patrona, des del segle XIV, a Santa Magdalena, la persona que dóna testimoni de la re-surrecció de Nostre Senyor Jesu-crist. El fet que confongués, el diumenge de Glòria, a Crist ressus-citat amb un hortolà, segur que feu possible aquest patronatge.

Però també és interessant la re-lació de la nostra patrona amb el Sant Sepulcre. En efecte, quan Josep d’Arimatea se’n va, després de fer rodolar una gran pedra a la seva porta, Magdalena i Maria s’hi que-den... Aquesta fidelitat és extraor-dinària. Per tant, la vinculació de Magdalena, patrona dels Hortolans des del segle XIV, amb el Sant Se-pulcre, segurament va condicionar, segons ens explica el Canonge Arxi-

ver, Sanç Capdevila, que quan la Confraria de la Sang va ordenar la processó general, la Confraria dels Hortolans hi va concórrer amb els passos del descendiment de la creu i el Sant Sepulcre, que eren de la seva propietat des d’inicis del S. XVI. Aquest Pas darrer, segons document de principis del segle XVIII, fou acompanyat pel gremi dels notaris, fins a l’any 1748, passant a cura dels gremis de bracers i hortolans units a partir de 1751. Des de llavors, els pa-gesos joves van seguir acompanyant la Pietat i els ancians es van encarre-gar del Sant Sepulcre. La nostra vin-culació amb Magdalena i el Sepulcre és,doncs, immemorial.

Per desgràcia, la nit del 21 al 22 de juliol de 1936, altre cop Magda-lena, ja que se’n celebra la seva fes-tivitat, la barbàrie iconoclasta fou exageradament desproporcionada en

“Però Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà

assegudes front el sepulcre”

Mateu, 27,61.

75 ANYS DEL SANT SEPULCRE DE JUJOL

17PG

Benvolguts i benvolgudes, amics tots. Cada any, la

Setmana Santa de la nostra estimada ciutat, per uns fets o uns altres, és especial. Aquest any, és per a mi l’última com a Presidenta de la sec-ció de les Senyores de la Pietat. Però com ja he dit abans no és un adéu, no és un comiat, seguiré formant part de la gran família del Gremi de Pagesos, doncs pagesa és la sang que batega el meu cor.

Vull agrair a tothom el suport que he rebut durant aquests anys. Ser al capdavant de la secció de les Senyores ha estat tot un repte, i no me n’haguera sortit si no hagués estat gràcies a l’ajuda de tothom. Gràcies per acompanyar-me en

aquesta experiència tan especial, tan enriquidora. Espero haver estat a l’altura de les expectatives i que el meu pas per aquesta família, hagi estat satisfactori.

El següent any baixaré un es-glaó, tornaré a files, com quan vaig començar molts anys enrera i em sentiré complaguda de seguir al vos-tre costat, per sempre.

Novament, moltes gràcies a tothom, sense vosaltres no haguera estat possible. Espero veure-us a tots aquest any i tots els vinents, acom-panyant a la nostra meravellosa Verge de la Pietat.

Que tingueu una feliç Setmana Santa.

ROSÓ CLARAVALLS

Presidenta de les Senyoresde la Pietat

No és un adéu...

la destrucció del patrimoni religiós i cultural de Tarragona. Miraculosa-ment, un jove pagès de la coneguda nissaga de ca l’Abadessa, Ramon Gi-bert, va salvar la imatge del Crist i la va servar amagada a casa seva tot patint 13 registres infructuosos. Aquesta imatge va sortir a la recu-perada processó de l’any 1939 des de casa seva al carrer del Comte, sobre una fusta i uns domassos.

La carrossa, obra de Josep M. Jujol fou malauradament cremada. La coincidència féu que Jujol i Gi-bert fossin cunyats, de manera que, el gran arquitecte, a banda de dirigir la restauració del nostre patrimoni, efectués el disseny i la decoració de l’estructura i urna del nou pas que, encara conté la imatge més antiga de la nostra processó. Aquest nou mis-teri sortí, per primer cop, en la pro-

cessó de l’any 1942, per tant, enguany es compleixen 75 anys de l’efemèride.

Volem retre un sentit home-natge a les generacions i generacions de pagesos que han acompanyat Santa Magdalena fent guàrdia a la porta del Sepulcre i, molt sentida i respectuosament, a les persones de Josep M. Jujol i al meu oncle Ramon Gibert, per tot allò que van fer pel Gremi i el nostre Sepulcre. Especial-ment a aquest darrer li dec el fet d’haver-me inculcat la veneració per tot allò que ha sigut i és la nostra entitat.

No vull oblidar el fet que, en-guany, els Armats del Gremi cele-bren 25 anys acompanyant al nostre Sant Sepulcre. Felicitats també als portants i banda.

19PG

MEMÒRIA 2016GremiPages0s

acabar a l’eixida de l’església, bene-dicció dels animals de companyia que aquest any, al caure la festa en diumenge van ser moltes les perso-nes que ens van acompanyar, al vol-tant de quaranta, obsequiant amb una coca beneïda a tots els assistents.

GENER

FEBRER

Com sempre, dins d’aquest opuscle, fem una petita ressenya de les activitats dutes a terme durant l’any 2016, realitzades gràcies a l’esforç col·lectiu de totes aquelles persones que amb el seu treball, per-severança i dedicació, donen la vita-litat necessària per tal de dur a terme tot allò que esdevé l’ànima del nos-tre Gremi.

Dia 6 dimecres: celebració de la Santa Missa per celebrar la festa dels Reis Mags. Acabada la celebració Mn. Francesc Gallart va donar la benvinguda als tres Reis. En acabar repartiment de joguines a tots els nens fills de socis del Gremi i simpa-titzants.

Dia 17 diumenge: A les 12 hores a l’església de Sant Llorenç, Santa Missa en honor al nostre Patró Sant Antoni Abat, ce-lebrada per Mn. Francesc Gallart. En

Dia 21 diumenge: com cada any, Gogistes Tarragonins van celebrar la missa anual en record de tots els socis traspassats. Finalitzada la Santa Missa presidida per Mn. Miquel Barbarà, Assemblea General de la associació.

Dia 29 dilluns: al saló d’actes de la Fundació Onada, a Camp Clar, re-coneixement i lectura del Guardó Medalla de Sant Llorenç davant de tots el membres que composen la Divisió de Jardineria. Assistiren a l’acte per part de la Fundació Onada el seu President Sr. Josep Gomis

Foto

: Car

les

Mal

lol

Foto

: Mª J

osé

Boro

nat

21PG

MEMÒRIA 2016GremiPages0s

Març

Martí i altres responsables i per part del Gremi el nostre President Sr. Raül Font-Quer Plana i altres mem-bres de Junta Directiva.

Dia 9 dimecres: a les 20 hores a l’església de Sant Llorenç, Pre-sentació de l’Opus-cle de Setmana Santa del Gremi. La germana Antonia Agulló Durà, Carmelita Missionera Teresiana va ser l’encarregada de dur-ho a terme. A continuació reconeixement a an-tics portants del nostres misteris.

En el mateix acte, nomenament dels banderers de la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant. Pas del Sant Sepulcre, Sr. Joan Maria Basora Robert acompanyat dels corresponents cordoners.

Banderera del Pas de la Pietat la Sra. Teresa Victòria Pelegrín Casa-nova, acompanyada per les corres-ponents cordoneres la Sra. Esperanza Picó Campo i la Sra. Andrea Maz-zanti.

Després, lliurament de les dis-tincions Amics del Sant Sepulcre a les persones, entitats o institucions que han recolzat la nostra entitat durant l’any 2015, aquest any van

correspondre a la Sra. Mª del Prado Bueno Gómez. Presidenta del Cen-tro Cultural Extremeño de Tarra-gona. Sra. Dolors Fortuny Golorons. Regidora Serveis Socials de l’Ajuntament de Constantí.

A continuació intervenció mu-sical a càrrec del grup Cantabambo-lines de l’Estudi de Música de Tarragona. Directora Teresa Valls.

En acabar es va gaudir d’un aperitiu per a tots els assistents.

Dia 13 diumenge: Santa Missa celebrada per Mn. Francesc Gallart en record de tots els socis traspassats durant l’any. Com a primícia es van presentar els Goigs a la Relíquia de Sant Llàtzer amb la col·laboració dels Gogistes Tarragonins. La Coral l’Àncora va acompanyar amb els seus cants la celebració i també in-terpretant els Goigs, lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat i musicats

Foto: Carles Mallol

Foto

s: M

aris

a Pr

adillo

23PG

MEMÒRIA 2016GremiPages0s

per la directora de la Coral Sílvia Virgili. Es va finalitzar l’acte amb la veneració de la relíquia de Sant Llàt-zer.

Dia 18 Divendres de Dolors: a les 19 h. a l’església de Sant Llorenç Viacrucis per l’interior de l’Església oficiat per Mn. Raimon Mateu i Mn. Josep Manel Gonzàlez. Acte seguit Pro-cessó pels carres de la Part Alta or-ganitzat pel Gremi. Van participar els Armats de la Confraria de La Sang de Constantí, els Armats del Gremi de Pagesos, els Passos de La Pietat i Sant Sepulcre. Acompanyant el Sant Crist de la secció de Senyo-res de La Pietat, la Coral L’Àncora i tancant la processó la participació per primer cop de la Banda de Mú-sica de Sant Llorenç. Van portar la bandera de La Pietat la Sra. Isabel Fuentes Gil acompanyada per les cordoneres Senyores Lorena de la Fuente Vilaltella i Laura Cristina Savall.

Banderer del Sant Sepulcre, Sr. Pere Valls Miró, acompanyat dels seus corresponents cordoners.

Dia 19 dissabte, Festivitat de Sant Josep: a l’església de Sant Llo-renç a les 8 de la tarda, Concert Sacre a càrrec de la Coral L’Àncora. A partir d’aquest dissabte i fins el 26 de març mostra del Patrimoni Artís-tic de la Setmana Santa en la qual hi va participar l’església de Sant Llo-renç.

Dia 20 Diumenge de Rams: a les 11 h. La presidència del Gremi va assistir a la Solemne Benedicció de Palmes i Rams, al ca-rrer de Les Coques organitzat pel Capítol de la Catedral. Tot seguit processó fins el pla de la Seu fins l’interior de la Catedral, on es va ofi-ciar la Missa Pontifical per l’Arquebisbe de Tarragona Dr. Jaume Pujol i Balsells.

Dia 24 Dijous Sant: a les 18 hores, Solemne Missa oficiada

Foto: Oriol Ventura Foto: Carles Mallol

24PG

25PG

MEMÒRIA 2016 MEMÒRIA 2016Gremi GremiPages0s Pages0s

Pietat i el Sant Sepulcre, desfilant pels carres de la Part Alta fins la Plaça del Rei. Banderers de la Pietat membres vinculats als portants del Pas.

Banderers del Sant Sepulcre membres vinculats als portants del Pas.

A les 19,30 h. des de l’Església de Natzaret, Plaça del Rei sortida de la Processó del Sant Enterrament, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Cata-lunya, i organitzada per la Reial i Venerable Congregació de la Sang que desfilaren com anys anteriors pel recorregut tradicional. La ban-dera de la Pietat fou portada per la Sra. Teresa Victòria Pelegrín Casa-nova, acompanyada per les cordone-res les Senyores Esperanza Picó Campo i Andrea Mazzanti.

Banderer del Sant Sepulcre el Sr. Joan Maria Basora Robert, acom-panyat dels corresponents cordoners Pere J. Salas i Josep Ll. Navarro.

per Mn. Isidre Torramadé, Fins les 22 hores, l’Església va romandre oberta per adoració al Santíssim Monument.

Dia 25 Divendres Sant: de 8 a 11 hores adoració al Monument.

A les 8,30 del matí tercera edi-ció de la Marxa de la Farigola. Con-centració davant de la nostra Església. Hora d’arribada sobre les 11 del matí. Hi van participar una trentena de persones.

A les 11 hores a l’església de Sant Llorenç, Ofici de Divendres Sant. Presidit per Mn. Isidre Torra-madé. Benedicció de farigola i repar-timent entre tots els assistents.

Processó del Sant Enterrament: a les 17,55 h. a la Plaça del Gremi de Pagesos pels Armats de la Sang es va realitzar la recollida dels Passos de la

dicció de les cavalleries per Mn. Isi-dre Torramadé i a l’últim tomb es va entregar un recordatori de la diada als participants.

Dia 26 Dissabte Sant: a les 22´30 h. la Presidència del Gremi de Pagesos van assistir a la VETLLA PASQUAL a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada conjuntament amb les respectives Associacions de la Setmana Santa de Tarragona.

Després de la Vetlla Pasqual, es van cantar Caramelles interpretades pel Cor Gregal a la Sala dels Canon-ges de la Catedral.

ABRIL

Dia 17 diumenge: Tres Tombs, a partir de les 9 h. es van concentrar carruatges i animals al pàrquing de la Tabacalera, tot se-guit esmorzar popular pels partici-pants. Sobre les 11 h. va començar la desfilada, itinerari habitual fins a la Rambla Nova on es van donar els tradicionals Tres Tombs així com també des de l’empostissat la bene-

MAIG

Dia 15 diumenge: a les 11 h. re-cepció de paneres participants en el tradicional concurs de paneres de fruites i verdures.

A continuació celebració del nostre Patró Sant Isidre. Ens van acompanyar amb els seus cants la Coral L’Àncora finalitzant amb un petit concert. Con ja es tradició, es va repartir a tots els assistents bos-setes de cireres i nespres. Va oficiar

Foto

: Car

les

Mal

lol

Foto

: Car

les

Mal

lol

Foto

: Car

les

Mal

lol

Foto

: Car

les

Mal

lol

28PG

29PG

MEMÒRIA 2016 MEMÒRIA 2016Gremi GremiPages0s Pages0s

Dia 29 diumenge: celebració de la festivitat de Corpus Christi. Com és tradicional, el Gremi de Pagesos va ser present a la solemne celebració de l’Eucaristia a la Catedral de Tarragona presidida per l’Arquebisbe Dr. Jaume Pujol, seguida de la processó amb el San-tíssim Sagrament pels carrers de la nostra ciutat.

Mn. Isidre Torramadé. Tot seguit re-partiment de premis als concursants i degustació de fruits secs del camp de Tarragona i vermut per gentilesa de la casa Yzaguirre, desprès dinar de germanor al restaurant Les Vol-tes de Tarragona. Finalitzat l’àpat es van rifar entre els assistents les pa-neres i altres obsequis.

Dies 19 i 20 de maig: es van re-alitzar concerts interpretats pels alumnes de nivell mitjà de l’Aula de Música Tradicional i Popular El Te-cler amb el repertori de gralles, fla-biols, ministrers i percussió amb assistència de públic molt nombrós.

Dia 21 dissabte: la penya Amics del Nàstic amb motiu de l’estrena d’un estendard, van celebrar la Santa Missa a la nostra església, essent be-neït per Mn. Francesc Gallart Maga-rolas.

la Festivitat de Santa Mag-dalena

A les 20 hores a l’església de Sant Llorenç. Solemne Ofici a càrrec de Mn. Francesc Gallart Magarolas amb l’acompanyament musical de la Coral L’Àncora interpretant els goigs a Santa Magdalena. Com ja és tradició es van repartir bossetes

JULIOL

Dia 1 divendres: el Cor del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics ens van oferir un gran concert. Un agraïment molt sincer als seus com-ponents i a la seva directora Sra. Ríos, ja que vam aprofitar per dema-nar col·laboració a tots els assistents per la conservació de la nostra església.

Dia 19 dimarts: a la seu del Col·legi d’Arquitectes, va tenir lloc una conferència a càrrec de la Dra. Anna Serra Masdeu, professora d’Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili portant per títol “Jujol i el Gremi de Pagesos”. A l’església de Sant Llorenç es van in-terpretar per la Coral L’Àncora els goigs de La Pietat i del Sant Sepul-cre. A continuació es va inaugurar pel President de la Diputació de Ta-rragona Ilm. Sr. Josep Maria Poblet l’Espai Jujol amb la intervenció del fill de l’arquitecte, Sr. Josep Maria Jujol. El Gremi ha museïtzat el segon pis del seu estatge social amb una mostra de la gran aportació de l’arquitecte al patrimoni del Gremi essent el comissari el Sr. Jordi Ame-nós Basora. A l’eixida vermut popu-lar gentilesa de la casa Yzaguirre.

Dia 22 divendres: celebració de

30PG

31PG

MEMÒRIA 2016 MEMÒRIA 2016Gremi GremiPages0s Pages0s

d’avellanes a tots els assistents. Com a cloenda dels actes i com a conse-qüència de la pluja, el sopar de ger-manor que teníem programat i preparat per fer-lo a la plaça de la Pagesia, el vam fer dins de l’església. La participació va ser molt alta. Es va agrair a tots els assistents la seva as-sistència. Cal remarcar i agrair la col·laboració de Jordi Català el qual ens va oferir un concert de proximi-tat amb cançons popular catalanes acompanyat al teclat pel mestre Xa-vier Giner.

AGOST

Dia 10 dimecres: Festivi-tat de Sant Llorenç

A les 20,00 h. a l’església de Sant Llorenç, Santa Missa oficiada per Mossèn Isidre Torramadé i Mn. Josep Cabayol, amb l’acompanya-ment de la Coral l’Ancora. Benedic-

ció i repartiment d’alfàbrega entre els assistents. Tot seguit, aperitiu a l’eixida de la església.

SETEMBRE

Dia 17 dissabte: dins dels actes de les festes de Santa Tecla, es va tenir el goig de rebre a la nostra es-glésia una coral de la ciutat de Múr-cia que ens va interpretar un seguit de peces que, segons ens van expli-car, es canten el dia de Tots Sants al cementiri de la ciutat.

Dia 28 dimecres: la Coral Har-monia que pertany a la Casa de Ara-gón ens va interpretar una varietat de cançons del seu repertori que van ser molt aplaudides pels assistents.

OCTUBRE

Dia 4 dimarts: Signatura del conveni de col·laboració amb l’empresa Iber, Arqueologia, Patri-moni i Turisme S.L. per promoure la divulgació, promoció i difusió del Patrimoni Històric a la ciutat de Ta-rragona. Conveni supervisat per l’assessor legal del Gremi Jose Luís Calderón Aisa.

Dimecres dia 16: a les 20 h. Ce-lebració de l’Assemblea Anual de Socis. Convocatòria feta en circular específica.

Dimarts dia 29: visita de la nova Junta del Gremi a l’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat.

NOVEMBRE

Dia 12 dissabte: a les 20 hores a la sala d’Actes-Centre Tarraconense El Seminari una nova edició dels premis de la Fidelitat a la Setmana Santa de Tarragona 2016 , per part del Gremi de Pagesos els guardonats han estat, la senyora Isabel Fuentes Gil per la Verge de la Pietat, i el Sen-yor Carles Samper Foj pel Sant Se-pulcre ambdós pel recolzament a la Setmana Santa Tarragonina; tot se-guit sopar de germanor al mateix Centre Tarraconense El Seminari.

DESEMBREDivendres dia 2: a les 19 hores.

Inauguració de la Fira de l’Oli Nou, a la Rambla Nova Col·labora Gremi de Pagesos.

A les 20 hores a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona, en-trega de Guardons:

REC MAJOR

Sr. Àngel Juárez Almendros - Centre d’Iniciatives Ecològiques Medi-terrània. D’Iber Arqueològica Patrimoni i Turisme S.L. (Cervesa Artesanal).

MEDALLA DE SANT LLORENÇ

Sr. Jordi Rovira Fortuny.

Mn. Isidre Torramadé Torrent.

Sr. Adolf Quetcuti Carceller

Foto

: Car

les

Mal

lol

Foto

: Car

les

Mal

lol

32PG

33PG

MEMÒRIA 2016 MEMÒRIA 2016Gremi GremiPages0s Pages0s

Sr. Josep Bertran Gimferrer - REPSOL.

En acabar l’acte hi hagué inter-pretació de dues peces musicals a cà-rrec de la Coral Gregal.

Després al pati Jaume I degus-tació de la cervesa Iberika, promo-cionada per Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme, SL, tast de l’oli Nou de la DOP Siurana i piscolabis ofert pel Gremi de Pagesos.

Dissabte dia 3: a partir de les 10 hores esmorzar popular a la Rambla Nova, degustació de l’oli nou amb pa amb tomàquet, embotits i beguda. El diumenge dia 4 de desembre a les 14 hores es donarà per clausurada la Fira.

Dissabte dia 17: Excursió per a posar el Pessebre i al Jubileu de l’Any de la Misericòrdia al Santuari de la Mare de Déu a Reus. Recepció i benvinguda a la Casa de la Vila del Pla de Santa Maria a càrrec de l’alcalde i diputat, Sr. Mateu

Montserrat. Visita del Museu de la Interpretació Tèxtil. Visita del Museu Agrícola. Visita comentada de l’Ermita Romànica de Sant Ramon. Posada del Pessebre. Can-tada de Nadales. Dinar típic català al Restaurant Masia del Plà. Arribada al Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus. Visita guiada al Santuari i Jubileu corresponent. Santa Missa, corresponent a la litúr-gia del Diumenge d’Advent. Ofi-ciada per l’I·lm. Sr. Mn. Joan Anton Cedó, Prior de Sant Pere i Arxiprest de Reus.

Diumenge dia 18: a les 19,30 hores a l’església de Sant Llorenç Concert de Nadales populars a cà-rrec de la Coral L’Àncora dirigida per la Sra. Silvia Virgili. Tot seguit inauguració dels diorames del Pesse-bre.

Dissabte dia 24: a l’església de Sant Llorenç, a les 12 de la nit Missa

CARLES SAMPER FOJSecretari

del Gall oficiada per Mn. Jordi Gual cantada per la Coral L’Àncora, can-tada de nadales, Adoració de l’Infant Jesús, i desprès de la Missa ressopó

amb torrons, neules i cava per a tots els assistents organitzat per les Sen-yores de la Verge de la Pietat.

Foto

: Sal

vado

r Jan

sa

Foto

: Car

les

Mal

lol

ANIVERSARI DELSARMATS DEL GREMI

25è

35PG

PORTANTS SANT SEPULCRE

Foto: Carles Mallol

PORTANTS de la PIETAT

Portants 1988

37PG

MedallES a la fidelitat

Isabel Fuentes Gil

Carles Samper Foj

Fa poc més o menys un any, que, per aquestes ma-teixes dates, jo encetava

aquesta presentació dels ja tradicio-nals guardons anuals de la fidelitat a la nostra Setmana Santa amb re-ferència a aquells “adorables defec-tes de Jesús” i ho fèiem, per primera vegada, en aquest lloc emblemàtic del Centre El Seminari i en el que fou paranimf i sala de graus de la proposada pel cardenal de la pau, Vidal i Barraquer, com a Universitat Pontifícia; posteriorment també canviàrem el lloc del sopar de ger-manor a l’entorn de la no gens més emblemàtica capella de sant Pau, en record del veritable símbol dels ini-cis de la evangelització cristiana de la nostra estimada ciutat.

Tots plegats, llavors, gaudirem d’un capvespre de tardor en un am-bient que, com sempre, feia suposar una també sempre desitjada felicitat, en companyia dels guardonats, fa-mília i amistats: germans tots per allò, sovint massa repetit, de que “tothom coneixerà que som del Crist, si ens estimem com a ger-

mans”; més encara quant el nostre bisbe Jaume ens anuncià la propera obertura del any jubilar sota l’aixopluc d’una de les obres per la qual se’ns ha de conèixer als cris-tians en el món actual: la Misericòr-dia.

Però la jornada no tingué un es-perat final feliç, puix que una noticia d’última hora, rebuda per aquells que tenen un telèfon mòbil de da-rrera generació -i que no el deixen ni per sopar tranquil·lament- ens assabentà d’un tràgic atemptat a París que afectà quasi simultània-ment a diferents llocs de la capital de França, entre el restaurant Petit Cambodge, el Teatre Bataclan i una brasserie propera a l’estadi on s’estava jugant un partit de futbol amistós entre les seleccions francesa i alemanya, i que ens feu obrí ells ulls, tocar de peus en terra per a tornar a una realitat massa crua del dia a dia arreu del món.

Desprès els atemptats s’han anat succeint arreu i en diferents països de manera sagnant en una co-

ACTUACIONS de la BANDA

Foto

s: C

arle

s M

allo

l

38PG

39PG

rrua de crims com una mena de la-mentable epidèmia endèmica que no té res a veure amb una d’aquelles històriques i mal anomenades gue-rres de religió, en que el món no re-coneix el veritable Déu de la Pau.

Però la vida continua i avui aquí seguim en el devenir del temps per tal de repetir l’anual i ja tradicio-nal cerimònia d’atorgament de nous premis a la fidelitat “setmanasan-tera” tarragonina per part de les diferents associacions que consti-tueixen la nostra Agrupació.

I tot això encara dins d’aquest any jubilar en que les obres de Mi-sericòrdia hauran estat protagonis-tes anònimes de molts dels que han volgut guanyar els beneficis dels dons espirituals, tot i evidentment, no pas pels interessos materials amb que es valoren avui determinades motivacions.

Crec per tant que abans d’encetar aquesta presentació del co-rresponent curriculum del guardo-nat enguany no serà endebades fer un petit repàs de la doctrina cris-tiana, sobretot pel que fa a la teoria catequètica de la Misericòrdia, de la que fins i tot el nostre arquebisbe Jaume ja dedicava un resum en par-lar de la Caritat - la més important de les Virtuts teologals - que simpli-fica “un amor que és misericòrdia”1, amb cites de sant Pau, sant Joan,

sant Agustí i el papa Joan Pau II.

Però nosaltres no ens endinsa-rem ara i aquí en l’estudi de les epís-toles paulines, l’exegesi des de l’evangeli de Joan, les disquisicions de sant Agustí o el missatge de Joan Pau II en encetar el segon mil·lenni de la nostra era, sinó que només ens caldrà tocar de peus en terra i recitar el que encara avui conserva l’eterna vigència de les pàgines d’un senzill i vell Catecisme de la Doctrina Cris-tiana o de qualsevol Guia del Cristià.

Permeteu-me que us repeteixi aquelles pàgines al peu de la lletra d’acord com ho varem aprendre:

“P. Quinás anomenám obras de misericordia?

R. Las que fem per sola caritat en benefici de nostres proxims, no estant obligats á ellas de justicia per ofici, ó altre titol; ó que las practi-cám en ocasió en que no tenim obli-gació de ferlas.

P. Digám las obras de misricordia.

R. Las obras de misricordia son ca-torse:

Las set espirituals, y las altras set corporals.

Les set espirituals son aquestas:

La primera: ensenyar al qui no sap.

La segona: donar bon consell al qui lo ha de menester.

1 PUJOL BALCELLS, JAUME: Creo. Cobel Ediciones. Alacant, 2011. Pàgs. 183-184.

La tercera: corregir al qui va errat.

La quarta (quinta): consolar al trist.

La quinta (quarta): perdonar las in-jurias.

La sexta: sufrir ab paciencia las mo-lestias (els defectes) dels nostres proxims.

La septima: pregar á Deu per los vius y per los morts.

Les set corporals son aquestas:

La primera (segona): donar menjar al qui te fam.

La segona (tercera): donar beure al qui te set.

La tercera (quarta): recullir al pere-grí.

La quarta (cinquena): vestir al des-pullat.

La quinta (primera): visitar als malalts y als presos.

La sexta: rescatar (redimir) als ca-tius.

La septima: enterrar als morts.” (sic)2.

Endinsem-nos doncs en veure com des de l’Agrupació d’Associa-cions de la Setmana Santa de Tarra-gona, diferents entitats, homes i dones, germans tots en Crist, han fet

realitat amb les seves obres aquesta Misericòrdia, seguint l’exemple del Pare, el model del seu Fill Jesús, i amb l’ajut, sempre present, de l’Esperit Sant.

I ho fem amb la vostre germana i sòcia Isabel Fuentes Gil.

Els designis del Senyor són inescrutables, perquè poc es podien pensar els seus pares que aquella nena, nascuda el 1949 a la llunyana localitat almerienca de Huercal-overa, amb els anys seria mereixe-dora d’un premi de fidelitat a la Setmana Santa de Tarragona.

I és que, només amb nou mesos, la Isabel Fuentes Gil va arribar a Vila-seca on s’assentà la família a causa del treball del pare en la cons-trucció de la Universitat Laboral; cursà en el col·legi públic de la vila l’ensenyança primària i obtingué el graduat escolar en l’Institut Martí i Franquès de la nostra ciutat, incor-porant-se ben aviat al món laboral, passant sis anys al servei del gover-nador civil d’aquella època, Rafael Fernández Martínez, incorporant-se el 1973 a l’Ajuntament de Tarra-gona després d’aprovar les oposicions a subalterns i ascendint a auxiliar administrativa de diferents

2 Catecisme menor de la Doctrina Christiana disposat per lo Il·lustrissim señor Don Fr. Rafel Lasala y Locela, del Orde del Gran Pare Sant Agusti, bisbe de Solsona, del Consell de Sa Magestat &c Per us de la Diocesi. Segona impre-sió. ab llicència. Cervera en la Imprenta Pontificia y Real Universitat. Any 1792, pàg. 91-92. (Mantenim l’ortografia i l’ordre de l’edició original).Guia del Cristià devocionari popular de Catalunya. Amb els textos bàsics de pregaria i exercicis piadosos més prac-ticats pl poble Fidel Textos corosament revisats Desena edició. Fins als 200.000 exemplars Editoral Balmes Barcelona 1986.

40PG

41PG

departaments fins a jubilar-se a la secció d’arquitectura amb quaranta anys de servei.

El mateix any en que entrà a l’Ajuntament es casà amb Josep Tomàs i tingueren una filla, la rosa Maria, que ara ja té vint-i-nou anys.

D’aficions en té una que destaca per damunt de totes: la Isabel és una nastiquera de pro, amb un paper molt actiu en el si de les penys del club, i participa en diverses entitats, motiu pel qual entrà en contacte amb el Gremi de pagesos durant la presidència de Lluís Amenós que fou el seu avalador a l’hora d’associar-se, tot i que ja molt abans assistia als oficis religiosos i altres activitats organitzats pel Gremi, entre les que cal citar les professons en companyia de la seva filla des dels quatre anys, encara que aquesta des del 2003 va deixar la fila per incor-porar-se a la banda de timbals del pas de la Pietat.

L’any 2010 la secretària de la Junta de Senyores de la Pietat de-manà a la Isabel que entrés a la es-mentada Junta i a partir d’aquell moment, en dues ocasions a estat banderera de la Pietat en el viacrucis del Divendres de Dolor, estant sem-pre disposada a ajudar en totes les tasques per a les que ha estat reque-rida, de manera que l’any 2014 ac-ceptà el càrrec de tresorera.

Amb un tarannà característic i una bonhomia característics per

transformar tots els seus actes en un doll d’obres de misericòrdia espiri-tual i material en qualsevol dels llocs que ha ocupat i per l’estima a la Se-tmana Santa de Tarragona, el gremi de pagesos i la Verge de la Pietat l’han portat a ser mereixedora d’aquest guardó de fidelitat que li lliurà la secretaria de la Secció de Senyores de la Pietat del Gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isi-dre, Montse Hernández, en l’acte que tingué lloc en el paranimf del Centre El Seminari el passat 12 de novembre del 2016.

Però, de bell nou, permeteu-me que afegeixi el mateix de cada any passat, puix només ens resta l’esperança de retrobar-nos l’any vi-nent, incidint en que tingueu una miqueta de misericòrdia i caritat per aquest humil cronista, perquè, tot i demanar perdó un cop més per la ta-barra de cada any, amb el vostre permís i si Déu vol, seguiré també fins que pugi fidel amb vosaltres i amb la nostra Setmana Santa.

L’any jubilar de la Misericòrdia clourà, però l’Amor que és caritat i misericòrdia restarà entre nosaltres.

I ho fem amb el soci i germà Carles Samper Foj que va néixer a Tarragona l’any 1959, en el sí d’una família treballadora que vivia a la Part Alta, de manera que el seu pri-mer centre d’estudis fou el Col·legi Jaume I, per a passar desprès al cen-tre de Formació Professional -antiga

Foto: Carles Mallol

Escola del Treball- especialitzant-se en la branca administrativa, una for-mació que, amb 15 anys, ja li va per-metre entrar en el Banc Mercantil, llavors situat a la Rambla Nova, i continuar amb els estudis adminis-tratius fins l’hora del servei militar. En aquesta primera etapa laboral és quan es vinculà amb el Gremi de Pagesos.

Acabat el servei militar, l’any 1983 es casa amb Maria Isabel Seró

Pagàn i de la unió en son testimonis els seus dos fills, el Carles i el Marc, afiliats al Gremi des de ben petits, participant tots ells en els actes de la Setmana Santa.

A partir de l’any 1986, motivat per les ganes d’aprendre, va realitzar i completar els estudis de Graduat Social amb títol de la Universitat de Barcelona, tot i que essent col·legiat no ha exercit mai i segueix treba-llant en el món de la banca.

42PG

43PG

Foto: Carles Mallol

com un agremiat més en les files molts anys, o bé acceptant primer una plaça de substitut d’arrenglare-dor dins del pas de La Pietat i co-mençant després a organitzar, comptar, cronometrar el temps, arranjar les metxes de les atxes, etc., és ha dir bona part del que cal fer perquè el viacrucis i la professó tot vagi bé -una tasca que no és veu massa però que és fonamental i que continua fent-la encara assistint al seu cap superior-.

La seva esposa, mestra del Col·legi de les Carmelites, on també estudiaven els seus fills, animà Car-les per tal que s’incorporés a l’AMPA del col·legi, dedicant-hi molt d’esforç i entrega, més enllà del temps esco-lar dels seus fills, incorporant-se com a Patró a la Fundació Privada Carmel Palatià durant 14 anys.

També el seu recorregut dins de l’entitat gremial ha estat llarg i pro-fitós pel que fa a la Setmana Santa perquè ja sigui sortint en la professó

Però, de bell nou, permeteu-me que afegeixi el mateix de cada any passat, puix només ens resta l’esperança de retrobar-nos l’any vi-nent, incidint en que tingueu una miqueta de misericòrdia i caritat per aquest humil cronista, perquè, tot i demanar perdó un cop més per la ta-barra de cada any, amb el vostre permís i si Déu vol, seguiré també fins que pugi fidel amb vosaltres i amb la nostra Setmana Santa.

L’any jubilar de la Misericòrdia clourà, però l’Amor que és caritat i misericòrdia restarà entre nosaltres.

En tots aquests càrrecs i en les diferents tasques encomanades ha estat un model a seguir per la seva misericòrdia espiritual i material.

Darrerament realitza la funció de Secretari del Gremi i pel seu tre-ball i dedicació sa fet creditor al reco-neixement que suposa aquest premi de la fidelitat a la Setmana Santa de Tarragona, que li fou entregat pel president de l’entitat Raül Font-Quer Plana en l’acte solemne del proppas-sat 12 de novembre de 2016 en el pa-ranimf del Centre El Seminari.

JOSEP MARIA SABATÉ I BOSCH

Cronista de l’AASS de Tarragona

Foto: Carles Mallol

44PG

45PG

com a penitents de la Sang.

L’any 1980 s’autoritzà la inte-gració de les senyores i en l’espai de tres anys la participació a la processó del Sant Enterrament es va triplicar, ajudat també pel fet de que els Nat-zarens varen haver de portar a es-patlles el pas de la Verònica, al demanar més “calés” els portants “professionals”.

El fet va animar a altres confra-ries a treure les rodes dels misteris perquè fossin carregats a espatlles dels seus congregants. La projecció exterior de la Setmana Santa va ser extraordinària i la participació rècord va superar les 4.500 persones i més de 40.000 espectadors. Aques-tes xifres s’hi arribava més que per fe o per religiositat, per moda, tradi-ció o entreteniment. Res a dir per-què entrariem en un altre debat.

Des de fa tres o quatre anys la Setmana Santa a Tarragona ha en-trat en crisi. Crec que des de les as-sociacions de Setmana Santa o des de l’Agrupació és hora de deixar la hipocresia i assumir que les celebra-

Una Setmana Santa com la nostra, petrificada per cinc segles de histo-

ria ha viscut anades i tornades de fervor i popularitat que l’han enfor-tit però també en algun moment l’han fet trontollar (epidèmies, setge del Francès, Segona República i la Transició).

Recordo a començament dels anys setanta quan anava de portant del pas de la Salle, Vetlleu i Pregeu, que cada processó del Sant Enterra-ment baixava la participació (algu-nes confraries sortien amb el penó i mitja dotzena de vestes) i el comen-tari dels més grans era: “a la pro-cessó li queden quatre dies”.

La pèrdua de congregants era tant preocupant que el periodista del Diari i vocal de la Junta de la R.V.C de la Sang, Lluis Mezquida, Petró-filo, va entrevistar-se amb l’arquebisbe el recordat i estimat Josep Pont i Gol per demanar-li que autoritzés la participació de les dones en els viacrucis i processons, donat que llavors només podien anar amb la Verge de la Soledat i

Setmana santa en crisi

tmana Santa ara que hi ha saba nova s’organitzés una taula o jornada per copsar l’estat de la Setmana Santa i trobar solucions per evitar que aug-menti el forat generacional de parti-cipants en la processó.

Hi ha queixes de que la Pro-cessó del Sant Enterrament acaba massa tard, passada la una de la ma-tinada i que aquest fet resta especta-dors. Si volem compactar els actes de Divendres Sant i que acabin més aviat, llenço una idea per que no fer la recollida dels misteris a partir de les dotze del migdia i que la processó pugui sortir a les cinc de la tarda?

cions externes amb l’excepció dels viacrucis de les Muralles, de la pu-jada nocturna del Rosari del Ecce-Homo al Loreto i del de la matinada del Divendres, han perdut participa-ció i espectadors.

Penso que totes les confraries i gremis s’han de renovar, buscar no-vetats per atreure a la joventut i cer-car la manera de embolcallar a més espectadors. El darrer anys parlant amb gent de les confraries em deien que s’havien quedant força vestes a l’armari, alguns instruments al tras-ter i que s’havia de perseguir als portants per anar a assajos.

Seria necessari que des de l’Agrupació d’Associacions de la Se- ENRIC PUJOL CAYUELAS

Periodista

Déu omnipotent i etern, vos, per donar-nos un model d’humilitat, heu volgut que el nostre Salvador es fes home i que morís en la Creu

Dibuix: Bernabé

46PG

47PG

Jesús era la Vida ran de morttastava el fel de la darrera hora.El Pare l’esperava en el camíi el Sant Sopar il.luminava l’ombra.

Va rentar els peus als seus dotze deixebles.Digué: Jo sé que un em trairài mentre parla, Judes no l’escolta,escolta l’únic so del vil metall.

El Pa es feia diví mentre una llançapresentia en el pit una feridai amb gotes que cremaven el silenciva omplir la Copa de la Sang divina.

Jesús digué, aquí us deixo el meu exemple“En veritat en veritat us dicque un esclau no és més que el seu Senyorni l’enviat, més que qui ell envia.

Feliços sou vosaltres si sabeutotes aquestes coses i les feu!”

Gòria Ganga

Foto

: Orio

l Ven

tura

L’ÚLTIM SOPAR

49PG

48PG

Setmana Santa sense data

Setmana Santa 1988 Sant Sepulcre

Imatge de Crist jacent despres de la Guerra Civil 1939 o 1940

Concurs paneres, Sant Isidre 1948

Sense data

51PG

Foto: Carles Mallol

PRESENTACIÓDE L’OPUSCLEDE 2016

Bona tarda a tothom,

Autoritats, Sr. President i Junta del Gremi de Pagesos de Sant Llo-renç i Sant Isidre, Sra. Presidenta de les Senyores de la Pietat, Mn. Fran-cesc Gallart, Canonge i Rector de Sant Magí, Sr. Alcalde Josep Félix Ballesteros, Sr. Delegat d’Agricultura i Ramaderia, Sr. President de l’Agrupació d’Associacions de Set-mana Santa, membres de les Juntes de les diferents congregacions i con-fraries, regidors i regidores de l‘Ajuntament de Tarragona, Mn. Josep Queraltó, Mn. Isidre Torra-madé i Mn. Josep Cabayol, amics i amigues, benvinguts i moltes grà-cies per la vostra assistència en aquesta presentació de l’opuscle de Setmana Santa 2016 del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona

He d’agrair, a l’amic Raül Font-Quer, president del Gremi de Page-sos, amb qui m’uneix una singular amistat des de l’any 2010, el fet que hagi pensat en mi per presentar

l’opuscle 2016, del qual espero estar a l’alçada i no defraudar-vos. Agraeixo la deferència que comporta aquesta invitació i sé la responsabi-litat que suposa acceptar-la.

Com a Carmelita Missionera Teresiana, Congregació tan vincu-lada a aquesta església de Sant Llo-renç i a aquest redós tan entranyable de la nostra ciutat, és per a mi tot un honor i un plaer trobar-me en aquesta magnífica església gòtica del Gremi de Pagesos, en aquest marc religiós de característiques tan pecu-liars, per presentar l’Opuscle d’aquest any 2016, opuscle que es publica des del 1983.

Si fem una mirada retrospec-tiva en el temps, hem de recordar que en l’interval de temps que va de l’any 1894 al 1933, les Carmelites van tenir la seva Casa Central al ca-rrer Descalços 1, i el més probable és que la comunitat de les Carmelites participés en els actes religiosos d’aquesta església en què avui ens trobem.

És al 1921 quan el cardenal Vidal i Barraquer sol·licita a les ger-

ona tarda a tothom,

52PG

53PG

manes Carmelites la seva col·laboració en el Seminari Pontifici de Tarragona, comunitat a la qual pertanyo des de l’any 2000. És per això que aquesta relació, gairebé fa-miliar, ens vincula de manera singu-lar amb aquesta església i al Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, que vetllà any rere any per la seva conservació i per la continuïtat del culte en la seva seu.

Personalment, tot i que porto més de quaranta-cinc anys vivint a Catalunya, i més concretament a Ta-rragona, la meva procedència és de terres valencianes, de la ciutat d’Elx, a la província d’Alacant i no caldria dir-ho perquè el meu accent valencià ho fa ben evident. Tot i que conservo les meves arrels llevantines, la meva vin-culació a Tarragona és molt forta i alhora ho és també amb el món de la pagesia, ja que vaig néixer en una fa-mília d’agricultors del Baix Vinalopó i la meva infantesa i joventut van transcórrer en un ambient de treball i respecte a les labors del camp.

Com a Carmelita, la meva vida ha estat dedicada plenament a l’educació i la formació dels joves i al servei de l’Església a la nostra ciutat.

Aquest any, el Sant Pare Fran-cesc ens ha sorprès amb el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia. “Jesucrist és el rostre de la miseri-còrdia del Pare”, amb aquestes pa-raules el Sant Pare comença la butlla del Jubileu Extraordinari de la Mise-

ricòrdia. A Tarragona, iniciàvem aquest gran esdeveniment amb l’apertura de la Porta Santa a la Ca-tedral, el passat dia 13 de desembre.

El Jubileu de la Misericòrdia encoratja tota l’Església a pregar i a treballar per tenir un cor humil i compassiu com el del nostre Pare Déu, capaç d’anunciar i testimoniar la misericòrdia de Déu, de “perdo-nar i de donar-se”, “d’obrir el cor a tots aquells que viuen en les més contradictòries perifèries existen-cials”, “a no caure en la indiferència davant tantes necessitats com les que trobem al nostre voltant”.

L’Any de la Misericòrdia és un any particularment important per a l’Església, però aquesta realitat es fa extensiva a totes les persones ja que “la Misericòrdia no és només un do de Déu, sinó que també és una acti-tud humana”, fet que desperta la compassió i facilita la convivència. “Sense la Misericòrdia seríem una societat excessivament injusta i freda”.

El papa Francesc també ens ha sorprès amb la Carta encíclica Lau-dato si, agafant el títol del famós càntic de les criatures de Sant Fran-cesc d’Assís. En ella hi adverteix del deteriorament ambiental del nostre planeta, ens parla de com tot en el món està connectat, interrelacionat i de la necessitat d’una “conversió ecològica” sostenible. Alhora, ens convida a una “revolució cultural”

que implica un canvi radical en el comportament de la humanitat, su-ggerint-nos un estil de vida més sobri, més solidari, més responsable i menys consumista.

Un altra realitat que està mar-cant el nostre avui és la dramàtica situació dels immigrants, dels des-plaçats, dels refugiats a causa dels conflictes bèl·lics: homes, dones i nens que han de sortir de la seva pàtria i que segueixen vagant pel món cercant auxili i una oportunitat de viure amb dignitat. No hem de ser mers observadors d’uns fets que són notícia, però que aviat queden en l’anonimat i l’oblit. Veiem amb dolor com milers d’infants han des-aparegut o han estat segrestats per les màfies i xarxes criminals, tot aprofitant la feblesa de la situació en que es troben aquests refugiats. És urgent que els polítics i responsa-bles, que són els nostres represen-tants, trobin una solució per no dilatar més aquesta situació i no ha-guem de lamentar en un futur pro-per la nostra ineficàcia.

És també un fet, en paraules del papa Francesc, que estem vivint l’època de més màrtirs pel fet reli-giós i víctimes del terrorisme en di-ferents indrets del món. La globalització també es pot eviden-ciar en la tragèdia i el sofriment de l’Església i de tota la societat del segle XXI.

La pobresa, l’atur, la falta de re-

cursos que pateixen sectors cada ve-gada més amplis de la nostra societat; el desencant, les guerres, la manca d’entesa entre països, conciutadans i famílies; la solitud de molts ancians, la insatisfacció d’una joventut frus-trada... Tot un seguit de situacions sobre les quals cada any hem anat reflexionant en aquests actes i que continuen estant vigents.

Tot plegat són l’altra cara de la moneda del que coneixem com a estat del benestar, l’estigma d’una societat canviant, signe inefable de la identitat dels nostres temps.

Però no ens podem quedar en el plantejament i les lamentacions de les nostres limitacions. Les reco-neixem com a pròpies, les identifi-quem com a components de la nostra societat, però el pas immediat és l’obligació de confiar i el compro-mís de lluitar per un món més just. Ens cal una fraternitat que no es quedi en l’anàlisi i la crítica, sinó que cerqui solucions amb la col·laboració que cadascú de nosaltres, en més o menys mesura, hi pugui aportar.

UN ANY MÉS ARRIBA LA SETMANA SANTA

Novament ens trobem a les portes de la Setmana Santa, la set-mana més important de tot l’any, la setmana que obre la porta de la ple-nitud de la misericòrdia de Déu, i que amb tanta intensitat i devoció vivim a Tarragona. Com deia el Sr.

54PG

55PG

Ignasi Garcia en la seva presentació fa dos anys, és molt difícil dir coses noves en una celebració litúrgica tan intensa com és la celebració de la Setmana Santa, i ho és també la pre-sentació de l’opuscle d’aquesta be-nemèrita Associació del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona, que cada any ens sor-prèn amb la seva publicació en me-mòria i reconeixement als seus confrares, a la seva història tan rica i als fets i celebracions que any rere any ens van succeint.

Tots som conscients que la Set-mana Santa de Tarragona consti-tueix una fita importantíssima en la vida de la ciutat des de fa ja molts anys, ja que els seus orígens mo-derns cal situar-los a mitjan segle XVI. Però cal que no quedi en un acte purament cultural, fruit de la tradició i el fervor d’un poble.

La Setmana Santa ens porta als esdeveniments més importants de la vida cristiana, el camí de la Pasqua del Senyor, centre de la nostra fe i de la nostra litúrgia. És també un reco-rregut per la nostra pròpia vida de creients, on molt sovint hem de re-córrer el camí amb la nostra pròpia creu. Cada misteri del Sant Enterra-ment, instantànies transcendents dels últims moments de la vida de Jesús, ens porta a la memòria algun moment de la nostra vida en què hem viscut situacions molt concre-tes de dolor i solitud, moments però on hem experimentat també la cer-

tesa de no estar sols, de sentir al nos-tre costat el Crist que camina amb nosaltres, el Crist de la creu que s’abandona en el Pare Déu, que el conforta i l’acull en els seus braços per donar-li el triomf i la redempció de tota la humanitat.

Durant la Setmana Santa, tots els actes programats, totes les cele-bracions tenen a veure amb la tradi-ció i la vivència d’un poble de creients. Cada imatge que acompan-yarem per la nostra ciutat aquesta Setmana Santa és una manifestació de la misericòrdia de Déu, d’aquest rostre misericordiós del Pare.

Els que acompanyem o assistim a aquesta manifestació religiosa i singular sabem que va molt més enllà de la devoció popular, per aquest motiu no podem romandre’n indiferents: hem de viure aquesta Setmana Santa amb intensitat, com a moment àlgid per celebrar i expe-rimentar la misericòrdia de Déu.

Hem de ser conscients, també, que la culminació de la Setmana Santa és el Diumenge de Pasqua, el dia de la gran celebració, la gran festa del Crist Ressuscitat que dóna sentit a la nostra fe com a creients, i que ens fa recordar que darrere de cada sofriment, de cada creu, de cada angoixa, sempre queda l’esperança de sortir-ne deslliurats amb el triomf del Crist.

UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIA

Fent un repàs a la història, el 1402 va néixer a l’església de Sant Llorenç la Confraria dels Bracers de Sant Llorenç. Per fer referència a la Confraria de Santa Magdalena cal remuntar-se al 1353, al santuari de Bell-lloc, per veure l’aparició de la Confraria dels Hortolans, tot i que al 1323 ja participaven en els diferents afers de Tarragona. L’any 1726, bra-cers i hortolans es van unir, i els hortolans van traslladar les imatges i el retaule de Santa Magdalena a l’església de Sant Llorenç. D’aquesta unió en va sortir l’actual Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona.

Els misteris actuals que custo-dia l’església de Sant Llorenç van ser reconstruïts després de la Guerra Civil. La Pietat va ser dissenyada per Josep M. Jujol, el 1944. Aquest mis-teri ha estat molt cuidat per la Secció de Senyores de la Pietat, creada l’any 1943.

Pel que fa al Sant Sepulcre, cal observar-ne dues parts: l’urna i el Crist jacent. L’urna fou dissenyada dos cops per Jujol, una el 1930, que va ser destruïda el 1936, i l’actual, que data del 1942. La imatge de Crist mort i enterrat al sepulcre, que data del segle XVII, és una escultura de fusta d’estil barroc català i és l’única peça que se salvà durant la Guerra Civil. És de tots coneguda la inter-

venció d’alguns agremiats que es van oferir a custodiar aquesta talla del Sant Crist i bona part del patri-moni i que gràcies a la seva inter-venció es van poder salvar dels esdeveniments del 1936-39.

El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre ha vetllat any rere any, des de temps tan llunyans com l’Edat Mitjana, per donar sentit a la Setmana Santa. Des dels seus orígens participa a la processó del Sant Enterrament amb els dos pas-sos, el Sant Sepulcre i La Pietat, que són uns dels que tanquen la processó del Sant Enterrament i que un any més acompanyarem i admirarem amb fervor la nit del Divendres Sant. Organitza també el Viacrucis i la Processó del Divendres de Dolors que discorre pels vetustos carrerons de la Part Alta després de la seva re-cuperació ja fa més de dues dècades.

Però la seva aportació va molt més enllà: fidel a la conservació de les tradicions del món agrari, l’Església de Sant Llorenç és punt de referència en el nostre temps, sobre-tot en les celebracions vinculades al món agrícola: Sant Antoni Abat, amb la colorista comitiva dels Tres Tombs que discorre per l’artèria principal de la ciutat, Sant Llorenç, Santa Magdalena i Sant Isidre, amb la benedicció d’artístiques cistelles de fruites i verdures.

De totes elles, els actes de la Se-tmana Santa són els que adquireixen

56PG

57PG

una major intensitat i un compromís més pregon en tots els confrares. Amb el seu impuls, il·lusió i religio-sitat contagia tots els qui participem en les celebracions d’aquest esperit religiós, revestit de pau i interioritat, de silenci i de fervor. És d’admirar i cal agrair a tots els confrares l’excel·lent treball que fan perquè tots els actes d’aquesta Setmana Santa en els quals participen siguin dignes representants de la solidesa i la implicació de la seva entitat.

SETMANA SANTA 2016

Tenim o tindrem a les mans l’Opuscle d’aquest any, on es fa pa-tent tot el que hem anat posant en evidència amb les idees que hem ex-posat fins ara. La presentació de l’Opuscle 2016 ens fa reprendre i fer memòria de la valuosa col·laboració social i religiosa del Gremi de Page-sos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona, entitat molt antiga en el temps, com ja queda dit, però actual i implicada en l’esdevenir de cada any, de cada celebració i, molt espe-cialment, en la Setmana Santa.

L’Arquebisbe metropolità i pri-mat, Dr. Jaume Pujol, en la seva sa-lutació ens situa en el marc d’aquesta Setmana Santa de l’Any de la Mise-ricòrdia. No podem oblidar ni negar, ens recorda, que som pecadors, però, l’experiència i la seguretat de la mi-sericòrdia de Déu Pare ens obre les portes de l’esperança, que no exi-meix del reconeixement de les nos-

tres infidelitats a l’Amor de Déu: “és vital que, en primer lloc, ens re-coneguem necessitats de conversió i de perdó i anem a l’encontre del qui ens pot guarir…” i “és vital que allò que hem rebut ho fem arribar a la nostra família, als amics, als ger-mans..., a tot el món. Només d’aquesta manera el món es gua-rirà.”

L’alcalde de Tarragona, Sr. Josep Fèlix Ballesteros, posa l’accent en la importància dels símbols i del patri-moni immaterial entre el qual tro-bem, sense dubte, la celebració de la Setmana Santa. És una riquesa in-tangible, de la qual els tarragonins i tarragonines som dipositaris i que és fidelment custodiada i divulgada pel Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, especialment en els seus Sants compatrons i de manera molt particular en els actes de Setmana Santa i Corpus.

Per altra banda, el president de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Poblet, ens remarca que la Setmana Santa ja s’anuncia quan els assajos de les confraries, iniciada la Qua-resma, recorren els nostres carrers. Però és de tots reconegut que “La flama de la Setmana Santa conti-nua encesa a casa nostra gràcies a l’esforç i la tasca desinteressada de les confraries i altres associacions vinculades a tan magna celebració”, donant-li “categoria patrimonial en aquesta ciutat, … reconeguda i ad-mirada per la ciutadania.”

El president de l’Autoritat Por-tuària de Tarragona, Sr. Josep An-dreu i Figueras, reconeix que la Setmana Santa és símbol d’identitat de la nostra ciutat. Tots reconeixem que els nostres carrers tenen un estil inconfusible quan arriben aquests dies sants. Tot l’entorn ens brinda l’oportunitat de redescobrir les ri-queses del nostre patrimoni, la bon-dat de la gent, les manifestacions religioses més genuïnes... Tot això és possible gràcies a l’esforç, a vegades anònim, d’aquells que vetllen per les nostres tradicions i manifestacions religioses, símbols de la nostra fe, moltes vegades guardada en la inti-mitat del nostre cor. Hem de re-conèixer l’empremta que suposa mantenir vives les germanors que fan possible aquesta genuïna mani-festació religiosa de la nostra Set-mana Santa.

El president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa a Tarragona, Sr. Joaquim Julià Pana-dés, fa patent la importància de la transmissió de pares a fills “d’una creença que centra en la figura del Crist tota l’espiritualitat de la nos-tra religió” i de l’esforç del Gremi de transmetre de generació en genera-ció els testimonis i vivències, arrels i característiques que donen caràcter distintiu, propi, al Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre.

Totes les aportacions que hem anat ressaltant reconeixen el gran esforç, aportació i col·laboració va-

luosíssima del Gremi de Pagesos que amb els seus confrares ho fan possi-ble. Ens encoratgen a viure una Set-mana Santa amb la màxima plenitud, en un preuat exercici de reflexió i sentiment.

Per part del president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isi-dre de Tarragona, el nostre estimat Raül Font-Quer Plana, ens anuncia les novetats d’aquesta Setmana Santa 2016 que s’inicia amb el tradicional Via Crucis i la Processó del Diven-dres de Dolors, previ al Diumenge de Rams, on ens acompanya el pas de la Pietat, forma particular de represen-tar el dolor de Maria sostenint el seu Fill mort als braços.

Com hem anat esbrinant, són molts els detalls i els esforços d’aquest Gremi per mantenir la tra-dició i el fervor dels seus afiliats i de tots els tarragonins i tarragonines que ens adherim a aquests actes. La participació de la Coral L’Àncora posa l’esplendor i la intimitat als actes programats als quals hem d’incloure la veneració de la Relí-quia de Sant Llàtzer, recentment re-cuperada. Agraïm de cor tots els esforços que el president i associats fan per mantenir viu tot l’esplendor del Gremi en totes les celebracions, en especial de la Setmana Santa.

Vull agrair les paraules sinceres de la Sra. Rosó Claravalls, presidenta de les Senyores de la Pietat, que posa de manifest el seu esforç i desi-

58PG

59PG

tjos d’una bona tasca dins la Secció de Senyores de la Pietat, i que també ens encoratja a unir-nos a aquesta família del Gremi de Pagesos de sant Llorenç i Sant Isidre per formar i ser de debò una família on es viu la fe i les tradicions des de la senzillesa i el caliu sincer.

És per destacar l’article de Mn. Francesc Gallart, El Missatge d’un Misteri, per la seva tendresa i de-talls dels sentiments que ens pro-voca el Misteri de la Pietat. Més enllà del misteri físic que la Pietat ens evoca, trobem el misteri profund de la nostra vida, de la nostra socie-tat. De les conseqüències dels nos-tres actes en fa un relat que deixa ben patent com tots tenim una pe-tita o gran responsabilitat d’allò que succeeix al nostre voltant: “Més enllà dels executors materials de la passió, crucifixió i mort de Jesús, emergeixen tot un seguit d’elements que en el decurs de la seva vida s’han convertit en destructors de la vida dels altres...” Llegint aquestes línies trobem un resum del que al llarg d’aquesta exposició hem estat reflexionant. La Passió i Mort de Jesús la trobem cada dia al nostre ca-minar per la vida i aquí és on hem d’ actuar com el Cireneu i la Verònica, com la nostra Mare de la Pietat, aco-llint als braços el Crist nafrat d’avui.

He enllaçat aquest article amb el del Sr. Pablo Muñoz, L’orgull de la càrrega, i desitjo que la responsabi-litat i el fervor injecti al nostre cor

tota l’adrenalina que necessitem per ajudar, per portar el Cos jacent del nostre Crist, el Crist que se’ns acosta cada dia i que hem de reconèixer i acollir amb el silenci respectuós, la pregària, l’ajuda i el testimoniatge.

La Memòria dels Actes del Gremi al llarg de l’any 2015 dóna fidel testimoniatge de la trajectòria d’aquesta Associació, una associació plena de vida, com ho demostren els actes celebrats i l’assistència de fi-dels i socis del Gremi.

“De bien nacidos es el ser agra-decidos”, diu el refrany castellà, que en la dita en català ens diu “home agraït, home de profit” i el Gremi de Pagesos ho fa evident en el reconeixe-ment a aquelles persones que durant l’any s’han destacat en el seu servei a l’entitat o vinculació especial al Gremi, amb les Medalles a la fidelitat. Deixen palesa la gratitud i reconeixe-ment a aquesta entrega incondicional que és exemple per a tots els socis i persones vinculades al Gremi de Pa-gesos. En la mateixa tessitura trobem el bonic article de la Sra. Pilar Ortiz, El so de les campanes.

L’article “Aromes de la Set-mana Santa” ens porta a la memòria i al cor els records de la nostra Set-mana Santa, les instantànies que cada un manté vives en la memòria i que són tan entranyables. L’article del periodista Enric Pujol Cayuelas ens fa experimentar aquestes sensa-cions i ens trasllada a la Setmana

Santa que, sense dubte, ens porta el record de persones i moments ino-blidables.

La ressenya històrica que ens presenta el Mn. Sanç Capdevila i que dóna continuïtat a la presentada en l’Opuscle del 2015 ens submer-geix en la història i sempre és hono-rable reviure el passat per agrair el present, fruit d’aquells que el fan possible.

L’entranyable escrit del Sr. Joan Bea Gabriel ens ajuda a fer un reco-rregut per aquells llocs on la Mare de Déu i altres sants van ser hono-rats pels tarragonins i tarragonines en les seves capelletes. Capelletes on de forma pública o privada acudíem a pregar davant una necessitat. No ens trobàvem sols, allí ens escolta-ven... Avui trobem el nostre raconet on pregar en la capella de la Pietat, a

la part alta tarragonina, a l’Església de Sant Llorenç o de la Soledat a la Catedral. Podem dir que és d’obligada assistència en dies sants de la Setmana Santa, en el silenci i la tènue llum, però tots sabem que aquests moments de pregària, de no sentir-nos sols, els necessitem molt sovint i la Mare sempre és present si la sabem cercar.

L’Opuscle de 2016 tanca les seves pàgines amb el programa d’actes i amb un reconeixement vi-sual a aquelles entitats col·labora-dores que han ajudat a materialitzar tots aquests continguts. Desitgem que aquest programa d’actes del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, que és també el nostre, sigui tot un èxit en bé de la nostra ciutat.

M’he allargat més del que pre-tenia. No em cal més que desitjar-vos a tots una bona i Santa Pasqua i agrair una vegada més la vostra presència i atenció, en especial agrair i desitjar el millor al Gremi de Page-sos de Sant Llorenç i Sant Isidre. Viure amb una especial intensitat personal i col·lectiva els actes de la Setmana Santa ens ajudarà a donar testimoni de la nostra fe.

Bona Setmana Santa, Bona Pasqua i gràcies a tothom

ANTÒNIA AGULLÓ DURÀCarmelita Missionera Teresiana

Tarragona

Foto: Pere Joan Salas

60PG

61PG

Contemplar el Sant Sepulcre avançant majestuosament pels ca-rrers de la part alta embolcallat de silenci, tan sols trencat pel ritme compassat dels timbals, avançant per la penombra de la nit, desvetlla en mi tot un seguit de vivències que des de la meva infantesa han deixat una empremta en els meus sentiments, intensificant-se en el decurs de cada Setmana Santa.

D’infant, de la mà dels meus oncles o dels meus cosins, avançava en la fila de la confraría, mes pen-dent del ciri que portava a la mà, perquè no s’apagués o deixés alguna màcula a la vesta que, presumit, lluïa. Malgrat tot l’entorn deixava la seva empremta en el meu interior.

En el decurs dels anys aquell petit confrare ha evolucionat en el seu interior i aquell sentiment de la

seva infantesa poc a poc s’ha conver-tit en un accentuat altruisme. Aquell Jesús en la sepultura desvetlla en aquell infant, que ha assolit ja la ma-duresa de l’edat, uns sentiments mes altruistes, reivindicatius i solidaris. Les ferides d’aquell Jesús a la sepul-tura acusen a la nostra societat d’egoisme, menyspreu, odi, prepo-tencia, i deixen un rastre de perso-nes maltractades, de victimes de l’odi entre les nacions, de l’opressió del prepotens, de l’afany de riqueza dels poderosos…

Els anys no passen endebades i aquets sentiments s’intensifiquen i alhora desvetllen una pregària pels crucificats de la nostra societat: els

CAMINANT A

L’OMBRA DEL

SANT SEPULCRE

MN. FRANCESC GALLARTMAGAROLAS

colpejats pels poderosos, els menys-preats pels governants, els abando-nats fora de la seva terra, els sense aixopluc…

A mesura que avançava pels ca-rrers de la meva ciutat acompanyant el Crist en el sepulcre, les ferides d’aquell Jesús accentuaven els senti-ments de compassió, d’afecte, d’amor vers aquelles persones que la vida ha estigmatitzat.

Un any i un altre… el mateix recorregut i els mateixos sentiments que s’intensifiquen, fins que un dia jo també reposi en el sepulcre, trobi la ma amiga del Crucificat que m’aculli, i tots aquells sentiments es converteixin en goig i en joia perquè tot el que desvetllaven i que desi-tjava, ha esdevingut relitat.

El so dels timbals s’allunya, el misteri del sepulcre del Senyor fa camí darrera meu desvetllant aquells sentiments que menen cap a l’eternitat.

Foto: Carles Mallol

63PG

62PG

Jujol i Ramon Gibert sempre s’havien conegut, ja que estaven emparentats, però en posar-se en re-lacions l’arquitecte amb la germana gran de Ramon la cosa s’intensificà.

S’havien de fer obres al Gremi, Ramon que era vocal de la Junta aconseguí que Jujol fos l’encarregat del que allí es fes. Jujol ja era prou conegut com a arquitecte sobresor-tint. Tot el que es construirà després, ho farà Jujol. Els futurs cunyats sempre van anar d’acord en les ac-tuacions que se li encarregaven.

Quan es confeccionà el penó del Sant Sepulcre, l’any 1926, Jujol el dissenyà i dirigí els colors de les sedes amb que el brodaven les dues germanes, la Teresa i l’Emília Gi-bert. Que bones mans tenien per a tota mena de treballs d’agulla les tres germanes Gibert: la Teresa, la Quima i l’Emilia!

L’any 1933 el Gremi descontent de la pobresa i vulgaritat del misteri processional del Sant Sepulcre, en-carregà a Jujol un de nou.

Realitzat ja, la Junta amb Jujol i Ramon esperaven l’arribada del camió que el portava des de Sant

Joan Despí on s’havia construït i daurat al taller del bon fuster que treballava per a Jujol en moltes fei-nes delicades. Tots estaven angunio-sos, el camió no arribava: era Divendres Sant, a la tarda!! Per fi, quan ja els armats anaven acompan-yanant els misteris d’altres confra-ries, arribà el desitjat vehicle: havien tingut una avaria al Coll d’Ordal. Aviat quedà col·locada la formosa imatge barroca en la nova i jujoliana carrossa, i la processó quedà enno-blida per aquell original misteri. Desgraciadament poc va durar, els anticlericals el cremaren el juliol de 1936.

L’oncle Ramon, tothom ho sap, va salvar la bellíssima imatge de Jesús al sepulcre. Tres agremiats es van exposar salvant diferents objec-tes litúrgics de valor, que tragueren de la Casa del Gremi: Dasca, Segura, de renom Ferran, i Ramon Gibert. Després de trencar els vidres que guardaven la imatge en la carrossa, l’oncle Ramon es va carregar a l’espatlla, cobert amb un gran drap morat el Sant Crist jacent, i cap a casa seva, Ca l’Abadessa. Allí ja te-nien preparat un amagatall: un d’aquells arcs de pedra que sostenien

Ramon Gibert

i Josep Mª Jujol

Quan hi havia registres, Ramon es refugiava a l’amagatall en compan-yia de la imatge del Sant Sepulcre (ja que a ell també el buscaven).

Després del terrabastall revolu-cinari i guerra posterior, calia refer tot l’interior de l’església gremial. Jujol en féu una transformació gran: es va canviar l’orientació, situant el presbiteri a la capçalera de l’edifici, tal com ara la veiem, es va obrir la porta actual, rescatada del derruït convent dels Pares Carmelites i pos-terior caserna situada en el que ara és la gran plaça dels Pagesos, gestio-nant-ne Ramon Gibert l’obtenció de les pedres treballades i dirigint-ne la col·locació Jujol. Tal com ara veiem el presbiteri que de junt de la sagristia, separant-la per una gelosia, ara ab-surdament desapareguda; es pavi-mentà tota la nau amb senzilles rajoles però formant artístiques or-namentacions; es confeccionà la so-lemne decoració per al Monument de Dijous Sant; es construïren els nous misteris: el Sant Sepulcre i la Pietat; les imatges dels sants patrons Sant Isidre, Sant Anton abat i Sant Llo-renç; dissenyar les vestes noves per als joves de la Pietat, el seu penó, les dues banderes, l’extraordinària me-dalla gremial, autèntica joia artística, mobles litúrgics, el cimal de la ban-dera del Gremi amb les tres imatges dels sants patrons, tot s’anava fent amb l’entusiasme de la Junta Direc-tiva i dels agremiats, que veien amb satisfacció com tot anava a la norma-litat: i feia goig tot el que es feia.

l’edifici l’havien aparedat quedant entre mig un espai, no massa gran, on dipositaren la imatge, junt amb altres objectes del Gremi, i accessible des del estable, als baixos de la casa. Allí va estar els tres anys que va durar la mala temporada, i havent patit la casa tretze registres per part dels revolucionaris que sabien que l’antiga figura de Jesús no s’havia destruït , i suposaven que allí la te-nien. Mai la van poder descobrir.

Foto: Vallvé

D’esquerra a dreta: Ramon Gibert de Ca l’Abadessa, Josep M. Jujol (pare), Josep M. Jujol Gibert (fill),

Teresa Gibert (esposa de Jujol), Thecla Jujol Gibert i Teresa Jujol Gibert (autora de l’article)

65PG

64PG

L’oncle Ramon era molt feliç quan tota la família, tres genera-cions, anàvem a la finca de la Bude-llera. Ens mostrava les ben treballades parades de vinya, cosa que al nostre pare feia gaudir con-templant les belleses dels ceps i co-mentant ells dos sobre els treballs agrícoles i els projectes que tenia, que engrescaven a tots dos.

TERESA JUJOL I GIBERT

Aquells Dilluns de Pasqua! Que agradosos records ens produeixen!

En morir el nostre pare, l’arquitecte Jujol (1949), l’oncle es dolia pensant que totes les actua-cions que el Gremi volia fer sota la seva direcció ja no es podrien rea-litzar.

SANT SEPULCRE

DELS PAGESOS

75 ANYS

A la Creu morí la Vidaper alçar-nos del Pecat,Al Sepulcre llum ardidafa Jesús Ressuscitat.

Amb aquests versos Mn. Josep Maria Ferré inicia els goigs del Sant Se-

pulcre, musicats pel mestre Joan Juncà. L’entonació del seu cant ens evoca el pas del misteri per davant de l’Església de Sant Llorenç, el seu gir per embocar el carrer Sant Pau i com lentament puja en direcció al Pla de Palau.

Aquest és el meu primer record del misteri. I han passat molt de temps quan amb 15 anys el vaig veure un Divendres Sant des del darrer pis del Seminari Menor, i uns minuts després des de la seva porta d’entrada. Feia aquella estranya mescla de bon temps de primavera amb una brisa que et gelava si no et fiques una jaqueta.

Eren un anys, ja n’han passat massa, i això de la Setmana Santa no s’acabava d’entendre. Els sectors més progressistes veien en les pro-

cessons una demostració de fe ja rància i passada de moda, que evo-cava més el Nacionalcatolicisme que altra cosa. I només faltava que els passos anessin acompanyats de ban-des de l’Exèrcit, soldats amb el cetme a la funerala i marxes fúnebres de clars compassos militars.

I per l’altre costat no mancaven veus de l’Església, que opinaven que aquests actes eren més aviat demos-tracions de religiositat popular i pa-ralitúrgia que allunyaven els creients de les parròquies i dels co-rresponents oficis religiosos. Certa interpretació del Concili Vaticà II portava cap aquí, i més quan es volia ficar distància amb el règim anterior.

És la tarda del Divendresquan Jesús inclina el cap;ja sols resten pols i cendresi sa Faç en aquell Drap.Valerosa i afligidaté la Mare al seu costat.

Però el cert és que el misteri del Sant Sepulcre copsava enmig del Di-vendres Sant. Dos anys d’armat em

Foto: Arxiu del Gremi

66PG

67PG

portaren a fer-li reverència a ell i la Pietat, davant una església de tradi-cions centenàries, entre homes i dones de pell tallada pel sol, el fred i la calor, la gent del Gremi de Page-sos. Aquella figura jacent copsava per la seva antiguitat i qualitat artís-tica, un Crist mort que no mostra el patiment propi del Barroc, sinó que traspua l’humanisme del Renaixe-ment. I una urna que no seguia els cànons artístics i estètics de la imat-geria d’altres misteris, ni aquí ni en cap lloc. És el pas que va dissenyar Josep Maria Jujol i que va sortir al carrer després de ressuscitar entre les cendres com l’au fènix, la Set-mana Santa de 1942, ara fa setanta-cinc anys.

Sempre el Gremi dels Pagesosenaltí la Processó;els confrares, ben entesos,s’afileren al Pendó.Tarragona embadalidaés per tanta majestat.

El cert és que el Gremi és ple de contrastos. El més antic de la ciutat, arrelat a les tradicions pageses més arcanes, amb una església més an-tiga del que es pensava, doncs és de finals del XII i no del XIV. Un tem-ple de nau saló, amb un nou plante-jament arquitectònic: la coberta de fusta a dues vessants, els arcs dia-fragma del més pur estil gòtic que trenca amb les formes pesants del

romànic. I sumem l’esplèndida predel·la del retaule dels epígons del gòtic dedicat a Santa Magdalena, i procedent d’aquesta església desapa-reguda. I no oblidem el retaule de Mateu Hortoneda encarregat per l’església de Sant Llorenç l’any 1418.

Benaurança al Gremi nobleentre tots el més antic,vella arrel del nostre poblea la guarda de l’Amic.La pregària sentidaés llavor de santedat.

El primer projecte jujolià de la carrossa del Sant Sepulcre va tren-car la dinàmica estètica dels passos tarragonins. Es saltava a la més clara modernitat, més enllà del Moder-nisme, tant per les formes com pels materials. L’absurd de la Guerra Civil de 1936-1939 es va endur per davant bona part del patrimoni ar-tístic del Gremi, però la figura del Crist Jacent es va salvar gràcies a la fortuna, la casualitat i la valentia de la família Gibert de Ca l’Abadessa. Tots coneixem la història.

Crist Jacent, la vostra Imatge,goig del segle dissetè,va sembrant el Gran Missatgeque ageganta nostra Fe.Qui dels anys té llarga midaUs escorta a l’empedrat.

Foto: Arxiu del Gremi

68PG

69PG

Al voltant de

La Pietat i el

Sant Sepulcre

El sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman va en-cunyar el concepte “mo-

dernitat líquida” per a referir-se a les nostres societats en les que la rapidesa d’esdeveniments i els can-vis constants en les formes de pen-sament fan que també els nostres valors siguin altament volàtils. El bé i la veritat per a la nostra societat semblen entrar en un estat de relati-vitat on tot depèn de com i qui miri. Valors com l’esforç, la constància, i el compromís queden relegats i su-peditats a l’egoisme personal o al relativisme social. Moixament sen-

tim a dir per molts joves preguntes de l’estil “perquè cal que m’esforci? que en trec jo?”. Ens queixem habi-tualment de la manca de compromís generalitzat, de la necessitat de recu-perar el seny i el bon camí.

El poble català sempre s’ha ca-racteritzar per uns valors sòlids que l’han fet arribar lluny i ser recone-gut per la seva excel·lència i com-promís social. El secret s’ha trobat en el ric teixit associatiu que ha fet possible aquesta solidesa que avui trontolla. El Gremi, amb els seus passos, durant segles ha contribuït a

El nou misteri recuperava potser un gust més conservador en-front el que va desaparèixer el 1936. Però no va deixar de ser una obra revolucionària en aquells temps de postguerra i grisor. L’obra de Jujol combinava majestàticament amb el Crist Jacent del segle XVII. Junta-ment amb la Pietat, el Gremi es po-sava de nou a la avantguarda artística de la ciutat i el país, a la qual cal sumar la restauració de l’església di-rigida també pel mateix Jujol, així com les vestes, la decoració de sant Llorenç i sant Roc, o la bandera i escut del Gremi.

El Diumenge s’il·luminaquan trenqueu l’humà fracàs!Nostra Pasqua ja caminaperquè Pasqua vol dir pas,Sementera beneïdaque regala el Vi i el Blat.

El fet de sortir el misteri cada Divendres Sant, i des de fa uns anys cada Divendres de Dolors també ens marca la tradició en el més pur sen-tit etimològic: la traditio. És a dir saber passar l’honor d’acompanyar el Pas de generació en generació, i a un temps saber adaptar-se als nous temps. De la Trentena de pagesos més reconeguts es passa als pagesos casats i els solters a la Pietat. Des-prés ve l’arribada de les dones, i a partir de 1988 la recuperació del misteri a espatlles, amb la primera

banda de percussió. El 1992 l’escamot d’armats...

Noms i cognoms, renoms arre-lats a la més pura tradició del Gremi s’han enriquit amb gent nova que també ja sabut estimar una tradició que en un moment potser els era es-tranya, però que ara els és pròpia. Creients, practicants, no creients, ag-nòstics, heterodoxes i ortodoxes, de diferent procedència, ideologia i ca-misa castellera, deixen a un costat els seus sentiments personals, els seus pensaments en nom de poder portar el pas del Sant Sepulcre, des de la banda al banderí, des de l’estendard dels Armats, a ficar les flors o portar una caixa de galetes i una ampolla de vi ranci cada Diven-dres Sant. Capatassos, portants de dins i de fora, amics, arrengleradors, gent de les files, presidència, ban-derí, i junta directiva. Cadascun té el seu paper.

Setanta cinc anys en què homes, dones, nens i nenes han anat d’una forma o altra al costat del Sant Se-pulcre. A tots ells, a tots nosaltres, per molts anys.

Ressuscita a nova vidaqui confessa el seu pecat,Al Sepulcre llum ardidafa Jesús Ressuscitat.

JOAN MENCHON BESMajoral del Sant Sepulcre

71PG

70PG

aquesta pervivència clau per a un futur millor. Quan participem i fem participar els nostres alumnes, els nostres fills o els nostres amics i amigues no nomes oferim l’opció de viure l’espiritualitat de la Setmana Santa, que també, si no que a més, estem treballant pel compromís amb els altres, per l’esforç i per la cons-tància, en definitiva pel treball ben fet. Estem sembrant llavors de va-lors en les persones que les faran créixer més fortes.

Acompanyar a files els passos, portar el misteri com a càrrega o observar-los detingudament mentre

passen, ens ha de portar a reflexio-nar sobre quins valors volem per a forjar la nostra identitat personal. L’esforç de carregar un misteri o acompanyar-lo durant hores amb una atxa al costat, sense esperar res a canvi, o la constància i el compro-mís dels assajos o d’un any rere un altre a files... porten a construir-nos com a persones que veiem en l’esforç, el compromís i la constància els trets distintius de la nostra per-sona. Perquè en una societat cada cop més líquida, tenir uns valors sòlids ben assentats són clau per al futur.

PABLO MUÑOZDirector del col·legi Sant Pau

predicacions de Quaresma a personat-ges insignes per la seva espiritualitat. La preparació de les festes suposava unes despeses mòdiques, que el Mu-nicipi pagava gustosament dels fons públics. Malgrat que cada any es pre-nien aquets acords, en la Setmana Santa de l’any 1753 l’escassetat econòmica de la ciutat l’obligà a fer préstecs.

Les dificultats començaren el dia 3 de març de 1753. Reunits a l’Ajuntament els corregidors i regi-dors de la ciutat, llegiren una provi-dència enviada pel ministre de la Hisenda Reial, Pedro Diaz de Men-doza, mitjançant la qual se suprimien els privilegis que el rei Alfons V d’Aragó, el 20 de juny de 1447, con-cedí a la ciutat de Tarragona per a poder fer imposicions sobre el pa, el vi, la verema, la carn i altres aliments, i alliberar-la temporalment d’un ex-cessiu pagament de censals, fins que aquets fossin redimits.

Segrestada la recaptació d’impostos per la Hisenda Reial, a la ciutat solament li restaven alguns emoluments que no eren suficients

TOT RECUPERANT

PUBLICACIONS

ANTIGUES

L’any 1985, la Directora de l’Arxiu Històric Provincial i sòcia del Gremi de Page-

sos, Josefina Cubells (a.c.s) va escriure a l’opuscle el text que a continuació recuperem.

Serveixi també per fer un sentit record a la figura de Josefina Cubells, per la seva qualitat humana com pro-fessional després de tants anys de servei a la Cultura.

Pilar Ortiz de Paz

INCIDÈNCIA DE LA SU-PRESSIÓ D’UNS PRIVILEGIS CIUTADANS EN LA SETMANA SANTA DE L’ANY 1753

Ha estat una tradició l’assistència dels membres de la Corporació Muni-cipal a la celebració dels actes religio-sos de Setmana Santa. A Tarragona era notable la solemnitat de les ceri-mònies a la Catedral; d’altra banda, el Municipi hi col·laborava i prenia acords en el Consell Municipal per tal de fer mes rellevant la seva presència a les processons o per encarregar les

72PG

73PG

llenç fi, per a fer-ne mocadors.

Els lliuraments de la Setmana Santa de 1753 no es plantejaven tan clars. En la sessió de l’Ajuntament del 4 d’abril es proposava una solució per a comprar els 36 ciris que s’acostumaven a posar al Monument de la Catedral; els demanaren a fiar, a Joan Pastor, cerer, qui acceptà una ve-gada més subministrar la cera neces-sària, ben entès que els lliuraments es fessin el més aviat possible.

En la mateixa sessió fou cridat Tomàs Morenas, majordom de Propis, perquè fes una fiança de diners per a comprar les palmes de la processó de Diumenge de Rams. Foren pagades el mateix any, el 27 de desembre, mit-jançant un albarà de 12 lliure i 4 sous per les 32 palmes distribuïdes entre el corregidor, regidors i altres oficials de la ciutat.

Pel que fa a la liquidació de l’almoina al predicador de la Qua-resma de l’any 1753, certes circums-tàncies afavoriren el seu pagament. L’Ajuntament de Tarragona, en plena penúria econòmica, solia rebre diners mitjançant concessions especials de la Hisenda Reial per a fer alguns lliura-ments amb els fons dels emoluments segrestats. El tràmit començava en la Hisenda Reial, passava al Corregidor, el qual feia una comunicació a l’Ajuntament, i aquest estenia un lliurament que havia de fer efectiu l’Administrador de Propis. El 6 de fe-brer de 1754 era llegida en el Consell

per a suportar les despeses munici-pals. Calia recuperar els privilegis de les imposicions. Sens dilatació, el 9 de març ja s’havien trobat i es continua-ven buscant a l’arxiu municipal, docu-ments antics que provaven l’existència de percepció d’impostos a favor de la ciutat; seguidament es decidia enviar una comissió al ministre de la Reial Hisenda per al·legar l’antiguitat dels drets dels ciutadans.

Durant tot l’any 1753 es presen-taren a la Cort recomanacions, proves i documents per tal de recobrar els privilegis perduts. En una data mes avançada, el 18 d’agost de 1754, el Compte de Valparaíso encara dema-nava de part del rei, documents i pri-vilegis que provessin davant de la Reial Audiència de Barcelona, el dret legal de l’Ajuntament de Tarragona per a extraure emoluments.

Era evident que la ciutat no podia pagar les seves pròpies despeses, no tan sols les menys crescudes, com les de les cerimònies de Setmana Santa. En un any normal econòmicament, com havia estat el 1752, la suma glo-bal de diners gastats en les festes fou de 117 lliures i 16 sous, distribuïts en la forma següent: 11 lliures i 16 sous per la compra de les 36 palmes porta-des a la processó del Diumenge de Rams; 1 lliura per l’arranjament dels carrers on havia de passar la processó del Dijous Sant; 100 lliures per pagar l’almoina al predicador de la Qua-resma i 5 lliures de regal al mateix predicador per a comprar 4 vares de

ven alguns d’ells.

Acabada la Setmana Santa de 1754, predicà les dues següents el franciscà Pere Font.

En aquest temps encara es treba-llava en clarificar els drets autèntics de Tarragona per gaudir dels seus pri-vilegis. El règim polític, administratiu i econòmic del Dret de Nova Planta per a la Audiència de Catalunya con-tinuava pesant sobre el Principat du-rant el regnat de Ferran VI, perquè aquest monarca havia segrestat els emoluments de la ciutat. Si bé, ell ma-teix els havia restituït per espai de dos anys, el 2 d’agost acabà el termini d’aquesta concessió i el rei moria el 10 d’agost sense haver-ne fet una nova confirmació.

Municipal una carta del Corregidor de Tarragona, Melchor de Abarca, en la què es disposava la satisfacció del preu normal de l’almoina i les 5 lliures de regal al predicador.

Havia pronunciat els sermons de Quaresma el dominic, Josep Sangenís, un varó conegut i molt estimat pel poble tarragoní per la seva predicació en les Quaresmes passades dels anys 1749 i 1750. En aquest últim any, poc abans de la Setmana Santa, el 17 de març, va ser proposat novament per la predicació de les Quaresmes del 1753 i 1754, perquè era costum que cada dos anys el Consell Municipal nome-nés un sant home per un bienni de predicacions. Josep Sangenís havia nascut a Riudoms. Professà a l’Ordre de Predicadors, en el Convent de Santa Catalina de Barcelona. Els seus sermons eren coneguts arreu del Principat; fins i tot avui se’n conser- JOSEFINA CUBELLS (A.C.S.)

75PG

74PG

La Sagrada Bíblia supera amb escreix el “ran-quing” mundial de llibres

editats, la qual cosa no vol dir que sigui també el més llegit de tot el món.

El cert és que a mi, personal-ment i en confiança, ni m’interessen aquestes elucubracions, disquisi-cions o divagacions perquè crec que, potser, no condueixen a res.

Al que sí dono molta importàn-cia és a la lectura del Nou Testament i en especial al profit que en trec dels Sants Evangelis, sobretot d’aquells exemples -en forma de paràboles- amb que Jesús, encara avui, ens alliçona. Un hom pot trobar en les paraules de Jesús la solució a gairebé tots els problemes més o menys transcendentals que a diari se’ns presenten als més senzills dels hu-mans, o la resposta que, amb menys beneiteria, cerquem a la recerca de veritats metafísiques. Encara re-cordo aquella anècdota llegendària que s’atribueix a sant Agustí d’Hipona quan es va trobar un in-fant que intentava transvasar tota

l’aigua de la mar a un pou fet a la sorra de la platja i la referència a l’hora de trobar una explicació lò-gica o raonable del misteri de la San-tíssima Trinitat.

Heus ací, doncs, que jo també m’he plantejat una qüestió que em porta de cap d’ençà ja uns anys: ni més ni menys que tot allò que en-volta a la dita polièdrica Setmana Santa de Tarragona: religiosa, pie-tosa o espiritual, històrica, cultural, turística, artística, musical, escul-tòrica, fotogràfica, antropològica, tradicional, gastronòmica... Crec que el tema és podria resumir en un parell de preguntes: Quina és la Se-tmana Santa que Jesús voldria que commemoréssim? i Quina és la Set-mana Santa que volem nosaltres?

Fidel als exemples evangèlics no m’entretindré en la repetició dels fets passionals que ja han estat prou reflectits des de temps immemorial en les representacions processionals, teatrals i cinematogràfiques.

Però cal agafar el toro per les banyes i anar al fons de la qüestió.

LA SETMANA SANTA

DE TARRAGONA:

Entre fariseus

i publicans

Foto

: Car

les

Mal

lol

Foto

: Orio

l Ven

tura

ARMATS DE CONSTANTÍ

Foto

s: O

riol V

entu

ra

76PG

77PG

Pel que fa a la primera pre-gunta, d’entrada la Setmana Santa, el temps quaresmal que la precedeix i el temps pasqual amb que conclou han de respondre sempre a un fet religiós: això sembla que no hauria de ser dubtós, però la veritat és que, aparentment i sense voler emetre cap judici prematur, a cops sembla que sigui un temps per a tot, menys per allò que el va originar i que n’és el motiu fonamental i la essència del Cristianisme: Resurrecció i Re- dempció.

La Setmana Santa no és un temps de vacances, i els viacrucis, les processons, els oficis litúrgics o la vetlla pasqual no tenen res a veure amb un temps per anar a la neu, ni uns seguicis populars més o menys festius -amb gegants i capgrossos, xarangues sorolloses i àpats o xe-flis-, com les associacions pietoses, confraries, congregacions, german-dats o gremis, difereixen de una penya esportiva o d’una colla caste-llera.

Em guardaré ben prou de fer qualsevol judici de com interpreta cadascú tot el que envolta aquest cicle pasqual - i el mateix podria dir i fet pel que fa a la pasqua nada-

lenca! -, però entenc que les ensen-yances extretes de les paraules de Jesús ens donen algunes pistes per cercar el únic Camí, la Veritat i la Vida: “Per això els parlo en paràbo-les, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni com-prenen” ... “Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món”1.

Seguim, doncs, el rastre de Jesús amb algunes de les pistes evangèliques, que comencen amb el Baptisme2, els quaranta dies i qua-ranta nits d’estada al desert i les temptacions del Diable3; continua-ríem amb el Sermó de la Muntanya, les Benaurances i llurs conseqüèn-cies negatives i positives4; la forma de pregar i la oració del Pare nostre: “... no sigueu com els hipòcrites que els hi agrada posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi ...”5; el fariseu i el publicà: “Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: ‘Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada

1 La Bíblia BCI Biblia Catalana Traducció Interconfesional. Associació Bíblica de Catalunya. Editorial Claret. Societats Bíbliques Unides. Barcelona 1997: Mt . 13, 13 i 35; Mc. 4, 12 i 33-34, i Lc. 8, 10.2 La Bíblia...: Mt. 3, 13-15; Mc. 1, 9-11; Lc. 3, 21-22 i Jn. 1, 32-34. 3 La Bíblia...: Mt. 4, 1-11, Mc. 1, 12-13 i Lc. 4, 1-13.4 La Bíblia...: Mt. 5, 1-15 Lc. 6, 20-26.5 La Bíblia...: Mt. 6, 5-13 i Lc. 11, 2-4.

setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo’. Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: ‘Déu meu, sigues-me propici, que sóc pe-cador’. Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit”6; la samaritana7; el tracte amb els infants: “...Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el regne del cel és del qui són com ells.”8; el bon samarità9; la dona adúltera10; el pastor11; l’ovella perduda12; la dracma perduda13; el fill pròdig14; el jutge i la viuda15 ...

I hem de dir que, més enllà d’aquestes paràboles, Jesús té parau-les molt fortes contra “els mestres de la Llei i els fariseus” en recoma-nar als seus deixebles no ser com ells: “Feu i observeu tot el que us di-guin, però no actueu com ells, per-què diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb

el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els sa-ludi a les places i els doni el títol de ‘rab’>, o sigui ‘mestre’”16.

Si en arribar fins aquí i si heu recordat les paràboles evangèliques -també les relacionades en les notes a peu de pàgina-, qualsevol pot ence-tar, com Déu mana!, la pròpia Set-mana Santa. Pel que fa a aquest humil articulista, en tinc prou per a viure el temps pasqual d’acord amb tots els exemples i les paraules de Jesús, deixant a banda la particular Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, perquè, com ha estat dit abans, no m’entretindré en la repetició dels fets passionals reflectits des de temps immemorial. Més encara, i especialment pels cristians “missai-res”, la repetició d’aquests fets, com el de bona part del Antic Testament, els Evangelis sinòptics - Mateu, Marc i Lluc -, en les litúrgies anuals, amb el de sant Joan com a comple-

6 La Bíblia...: Lc. 18, 10-14.7 La Bíblia...: Jn. 4, 1-26.8 La Bíblia...: Mt. 19, 14; Mc. 10, 14-15 i Lc. 18, 16-17.9 La Bíblia...: Lc. 10, 25-37.10 La Bíblia...: Jn. 8, 1-11.11 La Bíblia...: Jn. 10, 1-16.12 La Bíblia...: Lc. 15, 4-7.13 La Bíblia...: Lc. 15, 8-10.14 La Bíblia...: Lc. 15, 11-32.15 La Bíblia...: Lc. 18, 1-8.16 La Bíblia...: Mt. 23, 12, 38- 40; Mc. 12, 39-40; Lc.11,39-46, 16, 14-15 i 20, 46-47.

78PG

79PG

nal o des d’un grup ja sigui en la particular associació, confraria, con-gregació, germandat o gremi, amb els seus consiliaris eclesiàstics o en alguna de les sessions de la Junta Di-rectiva de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa.

Temes com la durada d’una processó, el seu recorregut, l’assistència amb cucurulla o sense, els presentadors d’uns opuscles, el pregoner de l’any, les bandes de tim-bals i els decibels del seu so, els plans d’autoprotecció, els concert sa-cres,... tot això de ben segur que avui té molta importància, però ens cal no oblidar mai l’autèntic sentit evangèlic que n’és l’essència i no deixar-ho de racó o en un segon terme.

A la fi i en desgraví de tot sem-pre ens podem agafar a la dita de que els camins del Senyor són inescruta-bles i que sovint Déu i Pare Nostre escriu recte amb rengles esbiegats: Paraula de Déu.

ment i els diferents salms i epístoles dels apòstols, ens han de permetre entrar de ple en la paraula de Deu per a seguir aquell camí d’Amor, Ve-ritat i Vida.

Però ara ve la resposta a la se-gona pregunta que ens qües-tionàvem -Quina és la Setmana Santa que volem nosaltres?- i el primer que cal fer és no judicar res ni ningú i no considerar res del tot negatiu, perquè sempre hi pot haver quelcom de bo, segons com es miri. Per això poso sobre el paper alguns dels actes més importants i agafo fets concrets des del Dimecres de cendra fins a les vetlles de la primera pasqua i la de la Pentecosta, passant pels nostres viacrucis al carrer, aque-lles professons multitudinàries que complementen uns viacrucis indoor -en l’interior del temple- amb no massa concurrència -, els viacrucis de nova fornada, la benedicció de les palmes i l’ofici solemne posterior, o la cerimònia de benedicció dels Sants Olis, les litúrgies del Dijous i Di-vendres Sants i el sermó de les Set Paraules o la processó del Sant Ente-rrament.

La reflexió ha de girar al entorn de la les paraules de Jesús amb els hipòcrites i fariseus, amb la mateixa paràbola del fariseu i el publicà, amb de l’atenció als infants, i amb els eterns valors del Amor, la Caritat, la Misericòrdia, ...

La reflexió pot ser a títol perso-

JOSEP MARIA SABATÉ I BOSCH

Cronista de l’AASS de Tarragona

li feu tant feixuga que el gegant es va veure en grans dificultats per aconseguir-ho. Aleshores li digué que pesava mes que el món sencer. L’infant li respongué que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué miraculosament i el ge-gant va veure com el bastó que havia clavat al terra havia arrelat i floria.

Amb la cristianització, el ge-gant Rèprobe canvià de nom i passa a dir-se Cristòfor, que prové del mot grec-llatí Cristòphorus, és a dir, el portador de Crist. Es dedicà a predi-car el cristianisme fins que fou per-seguit, martiritzat i decapitat a Samos-Licia (actualment, Turquia).

Heu portat Jesús al braç:l’heu portat en la divinaresplendor de sa doctrina;i el vostre cor audaçamb l’anell desficiósde morir com Ell moria.

A la nostra ciutat, el carrer Gra-nada, està format per les cases que es van anar construint aprofitant la muralla del segle II aC, moltes

RÈPROBE

Diu la llegenda que a la Palestina del segle III hi havia un personatge

gegantí anomenat Rèprobe que es dedicava a ajudar a la població a tra-vessar un riu cabalós. Ajudat amb un tronc de palmera que li servia de bastó, es carregava la gent a espatlles i la portava fins l’altra marge.

Rèprobe volia servir a les per-sones mes poderoses de la terra. Pri-merament es posà al servei d’un rei, tal vegada, el mes poderós del món però que tenia un terror grandíssim al Diable. Més endavant decidí po-sar-se al servei del mateix diable fent totes les malifetes que li eren encomanades. Quan un dia descobrí que el Diable fugia esparverat en veure una creu, decidí aleshores po-sar-se al servei de Crist, doncs sem-blava que era qui tenia més poder sobre tots els homes.

Una nit tempestuosa, va trucar a la porta un nen que va demanar-li si seria capaç de portar-lo a l’altra banda del riu. Rèprobe va acceptar l’encàrrec, però, en arribar a la mei-tat del riu, la càrrega de la criatura se

80PG

81PG

Maria ja que hi havia la creença, es-tesa arreu d’occident, que el cristià que als matins dirigís la mirada a la imatge del Sant, no sofriria durant el dia cap mena de malaltia.

Les capelletes votives de barri que s’han conservat són model de costums i cultura ciutadana, d’història i tradició, veritable sentit de les creences populars.

A l’església de Sant Llorenç, on originàriament hi hagué en aquest indret una església romànica del segle XII, de la qual resten única-ment dues columnes aprofitades a la tribuna, conté, dins el seu patrimoni, un quadre dedicat al sant. No està sol, sinó més bé acompanyat per Déu Pare, un ermità (Tal vegada Sant Magí), i diferents motets de Crist.

Preguem a Sant Cristòfor, que ajudi a tots els que fugen de la bar-bàrie i que els estats benestants els facilitin el pas a una vida millor, que siguin solidaris, que els treguin dels campaments miserables i inhumans.

haver preservat la ciutat de la plaga de pesta. Sembla ser que per aquest motiu fou erigida una capelleta vo-tiva dedicada al sant segons suplica que els fidels dirigien al consolat de la Ciutat en que manifesten : ”quan gran es la devoció que los ciutadans e poblats de la ciutat de Tarragona tenen e ab grandisima rahó en lo benhaurat sent Mossén Cristófol del qual a sa festivitat se costumá la Iglesia a tot lo poble de aquesta ciu-tat per a solemnizar en gran pro-cessó e fer capelles molt ornades per molt llocs de la dita ciutat en las quals los dits poblats fan celebrar oficis e hores canongines per gràcies de la gran salut que en lo temps de les morts del any 1490”.

Es creu que la capelleta dedi-cada al sant fou construïda a la part nord del carrer Granada. També, pel barri levític, (Pla de la Seu i vol-tants), ostentava estampes del sant pegades a les parets de les cases.

Segons la tradició hi hagué un vot del poble a Sant Cristòfor, ja que durant el segle XVIII fou col·locat un quadre del Sant al Arc de Santa

d’elles encara conserven elements d’època romana i també medieval. En època moderna el carrer es va anar transformant en un dels més senyorials i, la major part de les cases, van remodelar les seves faça-

nes entre les acaballes del segle XVIII i els inicis del segle XIX.

Tanmateix, els veïns d’aquest carrer, el segle XVI mostraren el seu agraïment a Sant Cristòfor per

JOAN BEA GABRIEL

Foto

: Xav

ier B

alse

lls

82PG

83PG

PROGRAMA D’ACTES 2016GremiPages0s

19 h. Aperitiu popular a sortida de l’Església.

Els companys, amics i amigues del Gremi de Pagesos que ens han deixat l’any 2016

TOT RECORDANT...

Descansin en pau

Xavier Roige BerenguerJosep M. Serra Rull

DIJOUS 30 de març

A les 20 h. Us convidem a l’acte de Presentació de l’Opuscle de Set-mana Santa 2017 a la nostra església de Sant Llorenç. La presentació anirà a càrrec d’Iber Arqueològica Patri-moni i Turisme S.L. (empresa spin-

17.30 h. A L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ MISSA EN SU-FRAGI PELS AGREMIATS TRAS-PASSATS EL DARRER ANY. Solemne Ofici, presidit per l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Arquebisbe Metropolità i Primat, Dr. Jaume Pujol Balcells.

Amb l’acompanyament dels cants de la Coral Àncora. En finalit-zar la Missa: veneració de la relíquia de Sant Llàtzer.

18.30 h. església de Sant Llorenç, acte commemoratiu del 75è aniver-sari de la recuperació processional del Sant Sepulcre. Obra de l’insigne ar-quitecte modernista Josep Maria Jujol i Gibert.

L’acte comptarà amb la presèn-cia del Dr. Jaume Pujol, de l’Alcalde J. Fèlix Ballesteros, els fills de l’arquitecte, Teresa i Josep Maria i altres autoritats. Comptarà amb la participació d’antics i actuals por-tants, Banda del Sant Sepulcre i Ar-mats del Gremi que, enguany també celebren el seu 25è aniversari. Cal veure que tots ells són continuadors d’una tradició de tres quarts de segle de portar a espatlles el nostre pas en processó.

DiSSABTE 25 de març

FESTIVITAT DE SANT AN-TONI ABAT. Copatró del Gremi.

CELEBRACIÓ DELS TRADI-CIONALS TRES TOMBS (SE-GONA PART DE LA FESTA).

9 h. Esmorzar per als partici-pants en el lloc de concentració i sortida, al pàrquing on havia l’antiga sofrera Pallarès, al costat de Tabaca-lera (carrer Manuel de Falla).

11 h. Sortida de cavalls i carros, tot presidint la comitiva la imatge de Sant Antoni, obra de Josep M. Jujol.

12 h. Tres tombs. Amb la bene-dicció dels animals a la Rambla Nova, davant de la seu de l’Ajuntament, a càrrec dels Mns. Isi-dre Torramadé i Josep Cabayol.

Diumenge 26 de març

Foto: Arxiu del Gremi

84PG

85PG

PROGRAMA D’ACTES 2016GremiPages0s PROGRAMA D’ACTES 2016

GremiPages0s

off de la URV). Amb la intervenció de Pili Cugat, la jueva de Tortosa (veu) i Carlos Luppirián (guitarra).

Lliurament de la bandera del Gremi del Sant Sepulcre, i de la Pie-tat als banderers d’enguany.

En el decurs de l’acte s’atorgaran les distincions Amics del Sant Se-pulcre, així com el reconeixament a antics portants dels nostres Misteris.

Tot seguit escoltarem una breu intervenció a càrrec del grup de l’Estudi de Música, sota la direcció de la Sra. Teresa Valls.

21 h. Lliurament del programa als assistents i aperitiu popular a l’eixida de l’Església.

DISSABTE 8 d’abril

XXXI CONCERT DE SET-MANA SANTA. CORAL ÀN-CORA a L’ESGÉSIA DE SANT LLORENÇ.

20 h. La degana de les corals ta-rragonines, fundada per Josep An-selm Clavé, entitat en conveni amb el Gremi, oferirà, per 31 anys conse-cutiu, el tradicional concert sacre de la vigília del diumenge de Rams. Di-rectora: Helena Virgili.

Divendres de DOLOR

7 d’abril

A les 19 h. Viacrucis per l’interior de l’església de Sant Llo-renç, presidit pel Sant Crist de la Pie-tat i oficiat per Mn. Raimon Mateu.

A les 20 h. Acte seguit Solemne Processó dels Divendres de Dolors

pels carrers de la Part Alta de Tarra-gona, la qual anirà precedida per els Armats de la Confraria de la Sang de Constantí. Amb la presidència del Sant Crist de la Secció de les Senyo-res de la Pietat.

Amb la participació de la Coral l’Àncora i l’habitual dels alumnes del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarra-gona, agremiats, fidels i autoritats, acompanyant tots ells els Misteris de la Pietat i del Sant Sepulcre, escortat pels Armats del Gremi, que enguany han celebrat el seu XXV aniversari tanca la processó, el Grup Musical del Gremi de Pagesos.

DIJOUS SANT

13 d’abril

18 h. Celebració del Sant Sopar de Nostre Senyor Jesucrist, concele-brat pels Mns. Torramadé i Cabayol.

Acte seguit, adoració al Santís-sim Monument. L’església roman-drà oberta fins a les 22 h.

Diumenge de Rams

9 d’abril

DIVENDRES SANT

14 d’abril

8 a 11 h. Adoració al Santíssim Monument.

DISSABTE SANT

15 d’abril

A les 22.30 h. Vetlla Pasqual a la Santa Església Catedral.

Acte seguit cantada de Carame-lles interpretada pel Cor Gregal, a la sala dels Canonges.

ES PREGA LA MÀXIMA ASSISTÈNCIA

CONGREGANTS I AMICS

A les 11 h. al carrer de les Co-ques i organitzada pel Capítol de la Catedral, solemne benedicció de pal-mes i rams. Tot seguit en processó fins accedir a l’interior de la Cate-dral, on a les 11.30 h. i a l’altar Major hi haurà Santa Missa Pontifical de Diumenge de Rams, presidida per l’Il·lustríssim Sr. Arquebisbe de Ta-rragona i Primat Dr. Jaume Pujol i Balcells a la qual assistirà la Junta Directiva.

9 h. Marxa de la Farigola. Sor-tida des de l´esglesia de Sant Lorenç fins les rodalies de la nostra ciutat.

11 h. Ofici i benedicció de la fa-rigola, a càrrec dels Mns. Torramadé i Cabayol.

Repartiment de la farigola entre els assistents.

17.45 h. Tradicional recollida dels Passos de la Processó del Sant Enterrament davant l’església de Sant Llorenç.

Participació a la Processó del Sant Enterrament. Sortida des de la Plaça del Rei en l’horari habitual.

86PG

87PG

central que ens acompanyarà durant tota la navegació acompleix els re-quisits mencionats.

Tot seguit, us detallem l’estructura dels continguts. En pri-mer lloc, als apartats d”Història” i “El Patrimoni” trobarem tot el que es relaciona amb el contingut his-tòric i arquitectònic del Gremi. Amb dades i imatges il·lustrem el valor i la potencia cultural de l’entitat. En segon lloc, els “Comunicats” i l”Agenda” s’esdevenen les pàgines més dinàmiques de l’espai, allotjant tot el que fa referència al dia a dia del Gremi i que pot ésser d’interès per l’agremiat. L’agenda permet vi-sualitzar i interactuar d’una forma molt intuïtiva amb l’activitat del Gremi. I en tercer lloc, les “imatges” seran les pàgines que recolliran la història d’una forma visual. Passat, present i futur en format visual.

Així doncs, el nou espai ha de ser l’espai del Gremi a la xarxa. I per fer-ho possible necessitem la col·laboració explícita o implícita de tothom, ja sigui aportant suggeri-ments, dades o imatges. Qualsevol

Les noves tecnologies donen l’oportunitat de poder comunicar d’una forma molt més ràpida, di-recta i massiva. Una oportunitat que el Gremi de Pagesos no vol deixar escapar. El nou web de l’entitat, HYPERLINK “http://www.gremi-depagesos.cat” www.gremidepage-sos.cat, és la materialització d’un projecte d’evolució i mirada al futur del Gremi. L’espai, ja disponible, pretén ser un lloc de referència, de comunicació i de divulgació del què és el Gremi. Tanmateix, s’esdevé una porta oberta arreu, ja que la ma-teixa xarxa ens possibilitarà ser visi-bles a qualsevol indret sense cap mena de barrera o frontera. El Gremi de Pagesos obre la seva porta virtual a tothom.

Centrant-nos en el nou espai, permeteu-nos que fem cinc cèntims del que és i el que trobarem. La pà-gina web es fonamenta a partir de tres objectius els quals són: donar a conèixer el Gremi en el seu conjunt (història, patrimoni, arquitectura, relacions, esdeveniments...); comu-nicar i informar a l’agremiat; i di-vulgar el llegat de Jujol. El menú

Una porta

oberta arreu,

Gremidepagesos.cat

pectes del web. Tal i com va dir, l’Arquebisbe Jaume Pujol, en la seva carta de presentació al web, “aprofi-tem, doncs, aquests mitjans privile-giats”, fem que el Gremi mostri la seva imatge arreu.

ajuda serà ben rebuda. Per canalit-zar-la i fer-la efectiva, hem creat una direcció de correu

(web@gremidepagasesos. ca t ) centrada únicament a solucionar as-

XAVIER BALSELLS ROIGJOSEP MARIA LAMBEA PELLISE

Administradors de la web

88PG

89PG

90PG

91PG

c/ JAUME I, 343001 TARRAGONA

ESPECIALITAT EN VINS,CAVA I LICORS

977 22 97 53☎

Instalación y mantenimiento de electr ic idad,fontanería, gas, calefacción y aire acondic ionado.

Venta y recarga de ext intores.Sistema de segur idad contra incendios.

SEGURETAT CATALANA, S.L.

Te l . 9 7 7 5 5 4 9 4 6F a x : 9 7 7 5 5 4 9 3 5

4 3 0 0 6 TA R R A G O N A

Pol. Ind. Riu Clar, Parcela 61C/ Del Ferro, Nave 18

BODEGA

DES DE 1964Jordà

Carrer de la Merceria, 1743003 TARRAGONA

Telèfon 977 234 625

www.casacorderet.catinfo@casacorderet.cat

Xavier Pagès Artuñedo

Lloguer de cadires i taules plegablesVaixelles, coberteries i

cristalleria per festes i banquets

Taquígraf Martí, 1 - baixos

43002 TARRAGONA

Tel. i Fax 977 21 96 25

92PG

93PG

Plaça Generalitat (davant del CORTE INGLÉS)TARRAGONATelèfon 977 211 660

MÉS DE 50 ANYS AL SEU SERVEIObert tots els dies de l’any exceptediumenges i festius comercials Horari ininterromput des de les9 del matí a les 10 del vespre

Rambla Nova, 88 - TARRAGONATel. 977 23 42 51

info@opticafullana.com

GESTORIA ADMINISTRATIVA

VIDALMatriculaciones, Permisos Conducir

Transferencia vehículos y BajasDeclaraciones de Renta, IVA y Pagos Fraccionados

ContabilidadAsesoramiento Fiscal

Seguros Generales

Pons d’Icart, núm. 2, 3r 3a - 43001 TARRAGONATel. 977 238 842

Fundada el 1897

ULLERES GRADUADESULLERES DE SOL

LENTS DE CONTACTEAUDÍFONS

La Unió, 2 - Tel. 977 23 63 17TARRAGONA

94PG

95PG

Rellotgeria i Joieria

C/. Unió, 4643001 TARRAGONATel. 977 23 61 29

Carrer Sants Abdón i Senén, 19 - Tel. 977 84 04 1743141 Vilallonga del Camp - TARRAGONA

CONSTRUCCIONS

GOMEZ FRESNEDA, scp

96PG

97PG

PAPERERIAPere Martell, 26Tel. 977 21 92 13 977 24 47 4943005 TARRAGONA

COPISTERIAPere Martell, 36

Tel. 977 21 12 13977 24 45 77

43005 TARRAGONA

papereriacopisteria

arts gràfiques

elaboració artesanal Pin i Soler, 24Tel. 977 218 310

43002 TARRAGONA

J O I E R I APERSONAL

C/. Major, 36 43003 TARRAGONA

Tel. 977 23 00 10personal-joieria@hotmail.com

c/ Sant Agustí, 11 43003 TARRAGONA Tels. 977 24 43 36 info@viatgesberga.comFax 977 23 80 57 www.viatgesberga.com G

CM

D -

252

Rovira i Virgili, 68 - L5 - 43002 TARRAGONATels. 877 01 00 23 - 687 679 771

agustin@totsacs.com - contabilidad@totsacs.com

98PG

99PG

MECÀNICA EN GENERALAIRE · SO · PRE-ITV · ELECTRICITAT

C/. Francolí, 1143006 TARRAGONA Tel. 977 24 57 55

100PG

101PG

103PG

102PG

TARRAGONACarrer Higini Anglès, 1, 8è. B, 43001 TARRAGONA

REUS Plaça Pastoreta, 2, 1-2, 43202 REUSTelèfons 977 33 24 10 / 609 22 22 30

E-mail: jprat@pratcanela-advocats.com

Àmbits de treball del despatx: Dret bancari (reclamació de pre-ferents, clàusules sòl, SWAP, ….), Separacions i divorcis, Parelles de fet i custòdies, Accidents i al-coholèmies, Dret urbanístic, im-mobiliari i de la construcció, Desnonaments i arrendaments, Reclamacions de deutes, , …..

Consideració escrupolosa als ter-minis i costos pactats.

Eficàcia, qualitati servei

Junta DirectivaPresident

Raül Font-Quer Plana

Sots-PresidentPere Joan Salas Mañe

SecretariCarles Samper Foj

Sots-Secretari i assessor jurídicJosé Luís Calderón Aisa

TresorerLuís Álvarez de Vilallonga

Vocal Setmana Santa irepresentant A.A.S.S.

Josep Reig Monclús

Vocal Setmana Santa,A.A.S.S. i obres

Pere Leal Granados

Vocal EsglésiaPilar Ortiz de Paz

Vocal Secció Sres. La Pietat Rosó Claravalls Lluís

Vocals de Comunicació i PremsaXavier Balsells RoigJosep Mª Lambea Pellisé

Vocal de PatrimoniJosep Mª Buqueras Bach

Vocal dels Tres TombsJordi Batet Casellas

Vocal Cap d’arrengladorsJosep Mª Juan Biosca

Vocal Comissari de l’espai JujolJordi Amenós Basora

Vocal Coral l’ÀncoraJoan Bea Gabriel

Vocals del GremiMontserrat Hernández CaroJoan Olivé MartíJordi Lluis RofesJoan Belmonte MolinaLaura Castel FortFerran Tortosa FerrerRamon Vilaltella BoschMarc Samper SeróRosalia Fort Piñol.

Presidenta de la Secció de Donesde la Verge de La Pietat

Rosó Claravalls Lluís

SecretariaMontserrat Hernández Caro

TresoreraIsabel Fuentes Gil

Vocals de La PietatCarme GarciaCarme RodríguezDolors PintoRosa BigorraLorena de la FuenteMarina Garcia

Cap de portants de La PietatFrancesc d’Asís Nadal i Miralles

Cap de portants del Sant SepulcreJoan Menchon Bes

SagristàMiquel Rodríguez Parra Fo

to: O

riol V

entu

ra

Edita:Gremi de Pagesos de Sant

Llorenç i Sant IsidreArc de Sant Llorenç, 7

Tel. 977 242 96743003 TARRAGONA

administracio@gremidepagesos.catwww.gremidepagesos.cat

Portada:Sergi Ralita Pinto

Fotos:Arxiu sant Llorenç, Carles Mallol,

Oriol Ventura, Salvador Jansà, Marisa Pradillo, M. José Boronat,

Carles Samper, Xavier Balsells, Pere Joan Salas, Vallvé i Francesc Nadal

Dibuix: Bernabé

Coordinació:Joan Menchon BesJosep Reig MonclúsXavier Balsells Roig

Josep Mª Lambea PelliséMarc Samper

Ramon VilaltellaLorena Roldan

Maquetació i impressió:Impremta Comercial Offset

Tarragonaimpremta@impremtacomercial.es

DL T 208-2017

El gremi de Pagesos no es faresponsable de les opinions icontinguts d’aquest opuscle

Agraïment a Ferran Vives Sendra

El nostre agraïment a totes les entitats, anunciants i persones que han fet possible aquesta publicació