la PalancaMaig - Juny 2007 Núm. 298 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

Domènec SabanésArtesa de Segre

Lluís SoldevilaAlòs de Balaguer

Josep RoigCubells

Xavier TerréVilanova de Meià

Salvador BoliartForadada

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALQuatre anys per endavant

NOTICIARIBreus. Festa Major de La Fàbrica

MUNICIPISSetmana Cultural a Foradada

ESPORTSCENG-Calvet a la final a 4 de cadet masculíFesta del CENGResultats de bàsquet i futbol

NOGUERA

CARTES A LA REDACCIÓFerran Salvat. Haurien de prohibir tenir gossos alcamp...Turisme rural. Agraïment. Coses del Brimero

VIDA SOCIALCelebració de la Primera Comunió

INFORMEEl canvi climàtic

IN MEMORIAMAdéu, Elvira. Mercè Galceran. Francesca Solé.Manel Canes

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECAActivitats a la Biblioteca

TEMA DEL MESEleccions Municipals 2007

PARLEN LES ENTITATS1a Trobada d’Acordionistes de la NogueraSortida a Tudela de SegreActivitats dels Amics de BaldomarJAS engega motors!

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Eleccions 2007 i debat d’in-vestiduraNo ha pogut ser

FA 25 ANYSMaig de 1982Juny de 1982

MÚSICA, MESTRE!Concert de fi de cursFinal de curs de l’Orfeó.

PSICOLOGIA DE CADA DIASer jove eternament

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

HUMORBBC*

IMATGES D’AHIRLa carretera.1968

4

5

6

16

37

49

40

24

45

50

11

19

30

20

Els nous alcaldesA la portada podeu observar les fotos delsalcaldes dels nostres municipis, elegitsdesprés de les passades eleccions munici-pals.

Fotos: Miquel Regué, Ajuntament d’Alòs,Jaume Regué i Josep Argerich

34

43

15

25

9

26

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

ABRIL i MAIG

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:24 maig: Josep Pedrós i Solans (80 anys) natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements: 5 abril: Nara Fontanet i Vilanova, filla de Ferran i de Teresa17 abril: Edgar Ampurdanés i Vall, fill de Jordi i de Montserrat19 abril: Martí Regué i Leal, fill de Miquel i de M. Àngels23 abril: Hugo Oya i Jou, fill de David i de Judit30 abril: Oumarou Djongo, fill de Kassaum i d’Aissata13 maig: Oriol Puigpinós i Aiguadé, fill de Romà i de M. Pilar

Defuncions: 1 abril: Sabino Guimet i Monfort (86 anys) natural d’Anya

Francisca Sánchez i Román (95 anys) natural d’Arroyo de la Luz (Cáceres) 7 abril: M. Carme Barril i Gené (71 anys) natural d’Agramunt10 abril: Antoni Puig i Tomàs (82 anys) natural de Peramola13 abril: M. Encarnación Gómez i Recio (70 anys) natural de Vélez (Málaga)17 abril: Josep Bernaus i Corominas (87 anys) natural de Vilanova de Meià

Pilar Castellà i Cirera (84 anys) natural d’Artesa de Segre21 abril: Dolors Olsina i Monsonís (79 anys) natural de Lleida30 abril: Ascención Martínez i Romero (90 anys) natural de Santiago Espada (Jaén) 5 maig: Ramon Farré i Soldevila (94 anys) natural d’Artesa de Segre

Josep Guimet i Montfort (95anys) natural de Vall-llebrera31 maig: Antònia Castany i Cererols (83 anys) natural de Sanaüja

Nicanor Sabaté i Feixes (82 anys) natural d’Alentorn

Matrimonis:21 abril: Josep M. Serra Aguadé

Priscilla Anne Dioquino (veïns de San Diego, California)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:13 abril: Leocàdia Puig i Eroles (59 anys) natural de Camarasa22 abril: Antònia Fariol i Puigpinós (79 anys) natural de Vilanova de Meià11 maig: Elvira Rosell i Barbosa (69 anys) natural de Gàrzola

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

ABRIL i MAIG

Municipi d’Artesa de Segre abril maigTemperatura mitjana del mes: 13,7° 17,3ºTemperatura màxima: 28° (dia 24) 31º (dia 24)Temperatura mínima: 3° (dies 5, 8 i 9) 5º (dia 28)Dies amb precipitacions: 14 4Precipitació màxima: 43 mm (dia 2) 22 mm (dia 1)Total precipitacions: 152 mm 39 mm

Municipi de Vilanova de M. abril maigTemperatura mitjana del mes: 13,1° 16,3ºTemperatura màxima: 25,5° (dia 24) 28º (dia 18)Temperatura mínima: 1,1º (dia 5) 3º (dia 29)Dies amb precipitacions: 16 8Precipitació màxima: 55,6 mm (dia 1) 24,2 mm (dia 1)Total precipitacions: 172,8 mm 48,6 mm

Municipi de Foradada abril maigDies amb precipitacions: 10 5Precipitació màxima: 55 mm (dia 3) 35 mm (dia 1)Total precipitacions: 170 mm 55 mm

Del 20 de juny al 18 de juliol:Exposició LLETRES PER A LA MEMÒRIADivendres 29 de juny, a les 20h: inauguració a la sala d’actes del’Ajuntament de Cubells. Dissabte 20 de juny, a les 20:30h: in-auguració al Museu de la Noguera (Balaguer).De dimarts a dissabte, d’11h a 14h i de 18:30h a 20:30h; diu-menges, d’11h a 14h.

Del 25 de juny al 27 de juliol:De 9h a 14h, Escoles Esportives d’Estiu a Cubells

Divendres 27 de juliol:A l’església Sant Miquel de Cubells, Xavi Demelo presenta Con-tes amb Dret. 19h, públic infantil; 21h, públic adult

Durant el mes de juliol:Cada nit, a la pista poliesportiva del Camp Municipal d’Esportsd’Artesa, Campionat d’estiu de futbol sala

Durant els mesos de juliol i agost:A les 22h, cada dissabte fins al 18 d’agost, a la Pl. del’Ajuntament, Sardanes a la fresca. Organitza: Amics de laSardana d’Artesa de Segre

Durant els mesos de juliol i agost:De 19h a 21h, de dilluns a divendres, a la Pl. de l’Ajuntament,Biblioparc. Organitzen: Ajuntament d’Artesa de Segre iBiblioteca Municipal Joan Maluquer i Viladot

6 de juliol:A les 20:45h, al Consell Comarcal de la Noguera, SisenesJornades de la prehistòria a les Terres del Marquesat:conferència sobre La mineria neolítica. Seguint el rastre d’unafeina. A càrrec del Dr. Xavier Mangado (professor de Prehistòriade la UB). Organitza: Associació Cultural Terres del Marquesat

8 de juliol:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 13h, Inauguracióde l’exposició d’escultura Formes Invisibles de M. TeresaLegarreta Macau (veure pàg. 30)

14 de juliol:15è aniversari de l’Associació de Dones Mareselva de Cubells

Del 15 al 22 juliol:A l’antiga Capella de les Monges, Exposició 25 anys d’unavida de M. Dolors Portillo (veure pàg. 7)

FESTES MAJORS7 i 8 de juliolCollfred13, 14 i 15 de juliolTudela de SegreForadada20, 21 i 22 de juliolMontclar

28 de juliolColldelrat28 i 29 de juliolRubió (del Mig)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Quatre anys per endavantDesprés de les Eleccions Municipals del passat 27 de maig, bona partdels ciutadans i ciutadanes ens sentim encuriosits per aquest període dequatre anys que comença obrint noves perspectives. En alguns casosles eleccions han comportat canvis a l’alcaldia i en altres no, però sempresuposen un nou començament que s’acostuma a veure amb interès iexpectació. Pel que fa als municipis de la nostra rodalia, podem sentir-nosorgullosos de la participació. Mentre que a Catalunya va suposar un53,8% (aproximadament un 10% menys que la mitjana de l’Estat) i aBarcelona capital un lamentable 49,6%, aquí es va superar el 70% i enalguns casos el 80%. L’explicació sembla evident, o almenys així hocreiem nosaltres. Als municipis petits es vota molt més en clau localque no política i la gent s’implica més perquè coneix les persones. Ésallò que es diu normalment de “votar les persones i no els partits”, tot ique sempre hi ha un cert percentatge de vot fidel a unes sigles. En el cas concret d’Artesa podríem parlar de la “síndrome del peucanviat”. És un sentiment que des de fa anys es podia notar en moltesconverses de carrer. I és que des de les eleccions de 1991, el color políticd’Artesa no havia coincidit mai amb el de la Generalitat (a excepciód’uns pocs mesos de 2003). Aquest fet sempre s’ha utilitzat com aargument per a justificar –no entrarem a valorar si amb raó o no– lamanca d’inversions importants al nostre municipi i l’estancamentgeneralitzat d’aquests períodes. Fa quatre anys el poble d’Artesa ja vamanifestar a les urnes un canvi de tendència, però les eleccions alParlament que es van produir sis mesos després van tornar a deixar elmunicipi fora de joc. Aquesta vegada sembla que els artesencs tenim quatre anys perrespirar tranquils en aquest sentit. O no tan tranquils, depenent del’estabilitat del govern tripartit... De totes maneres, si bé resulta lògicpensar que pot ser bo tenir bons amics a les institucions que governenel país, també és veritat que la iniciativa i la capacitat de treball delsresponsables locals pot tenir molt a veure en la bona marxa i el progrésdel municipi. Ens queda el dubte, però, del sentit de l’abstenció dels dos regidorssocialistes el dia de la constitució del nou Consistori, de manera queERC governarà amb majoria simple, al menys de moment. Molta gents’havia fet la idea que el millor per al municipi era un pacte entre ERCi PSC, tot i que altres pensaven en la possibilitat d’un altre pacte entreCiU i PSC, que segons paraules del mateix cap de llista socialista vaestar bastant a prop de ser realitat. Esperem que el sentit de la responsabilitat dels 11 regidors i regidoresd’aquest nou Consistori els faci treballar per l’interès de tots, sigui desdel govern o des de l’oposició. Aquest és un aspecte que falla en moltsconsistoris i Artesa no n’és una excepció. Durant la campanya, qui mésqui menys s’omple la boca amb la típica frase “hem de treballar tots pelpoble”, però la dura realitat ens ha demostrat que generalment quigoverna ho fa en solitari amb rares i honroses excepcions. El problema pot ser que l’oposició es converteixi en obstrucció, cosaque ningú no desitja.

Col·laboradors/es del mes: Ramon I. Canyelles, CENG, Jordi Regué,Josefina París, Nick Boliart, Jaume Regué, Josep Argerich, Ajuntamentd’Alòs, La Travessa d’Anya, Amics de Baldomar, JAS, Terres delMarquesat, Noemí Farré, Carme Barril, Pere Serra, Club de Lectures

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

La Cooperativa factura 140,8 milionsEn l’assemblea de la Cooperativa d’Artesa de Segre, celebrada elpassat 2 de juny, es va fer balanç de l’exercici 2006. L’empresapresidida per Josep Canal va créixer un 6% en relació a l’any ante-rior, facturant 140,8 milions d’euros i amb un benefici d’explotacióde 1,9 milions d’euros. Aquests bons resultats es deuen en granmesura a l’increment del preu del porcí i a la consolidació de lacomercialització de pinsos. (Segre, 03-06-2007).

El Castell de Montsonís, una meravella de CatalunyaUna votació popular promoguda per l’organització Capital de laCultura Catalana i Catalunya Ràdio, va escollir els edificis més sig-nificatius de Catalunya. 3741 catalans van enviar sms que van ser-vir per elegir les 7 meravelles de Catalunya, que són: Sagrada Fa-mília, la Seu Vella, Tàrraco monumental, el centre antic de Vic, lacatedral de Girona, Sant Miquel de Cuixà i el Celler cooperatiu deGandesa. A Lleida, els més valorats van ser Vallbona de les Mon-ges, el Vilars d’Arbeca, la Plaça Mercadal de Balaguer i el Castellde Montsonís. D’altra banda, el poble de Montsonís i el castell hanrebut dues visites “glamouroses” en les darreres setmanes. Primerva ser la reportera Soledad del programa de TV3 “Tvist” de M. PauHuguet. Posteriorment, la model Mireia Verdú va realitzar un catà-leg fotogràfic utilitzant l’incomparable marc de Montsonís.

S’incendia L’AgudanaL’escorxador cerverí L’Agudana, propietat de la Cooperativad’Artesa, es va incendiar el passat dissabte 19 de maig. El foc es vainiciar a primera hora del matí a la zona de descàrrega, on per cau-ses desconegudes es van produir unes espurnes al sostre que vanprovocar les primeres flames. L’incendi va cremar la zona de sacri-ficis i especejament i va inutilitzar la majoria d’instal·lacions. Aquestsinistre ha deixat l’escorxador en una situació molt delicada, ha-vent de traslladar part de l’activitat a un escorxador de Vic i deixantsuspesos de contracte per força major uns 170 treballadors. El futurde l’empresa és incert i com a mínim es necessitarà un any perrecuperar la normalitat. Mentrestant, la Generalitat de Catalunya es

planteja reorientar el sector dels escorxadors ambla creació d’una plataforma càrnica i la construc-ció d’unes instal·lacions públiques, àmplies imodernes que puguin ser utilitzades per diferents em-preses a la vegada i donar-los viabilitat econòmica.

El conseller Huguet visita ForadadaEl conseller d’Innovació, Universitats i EmpresaJosep Huguet va visitar el passat 15 de juny leslocalitats de Foradada i Montsonís. A Foradada, elva rebre l’alcalde Salvador Boliart junt amb qui esva adreçar a Montsonís per visitar les instal·lacionsde la Fundació Castells de Catalunya i la sevaagrobotiga. Huguet va aprofitar la visita a les ter-res de Llieda per visitar l’empresa Vidres Viola dela Sentiu i les poblacions de Montfalcó Murallat,Castell de Mur i Balaguer.

Incendi en una granja de MontargullEl passat 21 de juny es va produir un incendi enuna granja de porcs de Montargull. La instal·lacióramadera va quedar parcialment calcinada i vanhaver d’intervenir vuit dotacions de bombers perextingir el foc. Es desconeixen les causes del si-nistre. (Segre 22-06-2007).

Liciten les obres d’Els PlanellsLes obres d’ampliació del centre educatiu Els Pla-nells d’Artesa van sortir a contractació pública aprincipis d’aquest mes de juny. El pressupost delicitació és de 5,2 milions d’euros i les pliquess’obriran a mitjans de juliol. Les obres consistiranen la construcció d’un nou centre de primària ad-jacent a l’actual i en la remodelació de l’actual edi-fici per a ubicar-hi únicament l’ensenyament se-cundari.

Obertura de la nova gasolinera de la CooperativaLa Cooperativa d’Artesa de Segre comunica a tots elssocis i veïns d’Artesa i Comarca l’entrada enfuncionament de la nova estació de servei de laCooperativa, situada davant de la fàbrica de pinsos. Hi podreu trobar gasoil, gasoil B, gasolina sense plom95 i properament també biodièsel, amb la garantia dequalitat de CEPSA i a uns preus molt competitius. Està oberta al públic en general les 24 hores, ambforma de pagament automàtic per targeta de crèdit o béamb targeta de la Cooperativa. Esperem la vostra visita

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Festa Major de la Colònia 2007naugurant la temporada, el pas-sat 9 de juny la Colònia de la

Fàbrica es tornava a vestir de festa,amb un programa d’activitats forçavariat. Es va començar amb la celebraciódel 4t concurs de botifarra. Mentre unsjugaven el torneig de cartes, altres ini-ciaven la segona tirada de bitlles de laColònia que va repartir un bon nombrede trofeus.

I

Tot a punt per a començar Tirada de bitlles

Els guanyadors (amb el pernil) i els finalistes del 4t concurs de botifarra Havent sopat, la màgia va iniciar l’animació nocturna

Un monumental arròs per continuar la ballaruga amb força Entrada la matinada el grup Fènix seguia amenitzant la vetllada

Després del complet sopar popularpreparat pel personal de CàrniquesPijuan, els assistents van poder gaudird’una animada sessió de màgia que vadeixar al públic ben sorprès amb elstrucs exhibits. Acabada la màgia, lamúsica no va deixar de sonar fins a al-tes hores de la matinada. Una monu-mental paella va ser el recipient utilit-zat per fer, a les dues de la nit, una ar-ròs amb crancs per recuperar forces per

a continuar ballant. A continuació us presentem algunesde les imatges de la nit. Podeu consul-tar el reportatge sencer (187 imatges) ala següent adreça d’internet:http://www.artesadesegre.net/FESTA-COLONIA-2007/index.htm.

Text i fotografies:Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Setmana Cultural a Foradadaa setmana del 21 al 27 de maiges va celebrar la Setmana Cul-

tural de Foradada aprofitant que eraSant Urbà. Els actes programats van començarel dilluns dia 21 amb una visita guiadaa les instal·lacions de la hípica l’Era deRubió. El dimarts dia 22, el restaurant LASOLANA de Foradada va fer una de-mostració culinària. El dimecres dia 23, el restaurant ELCELLER DE L’ARNAU de Montsonístambé va fer una demostració de cui-na. El dijous dia 24, tots els que van vo-ler (a les 8:15h del matí) van fer unaexcursió guiada al monestir de SantesCreus i al monestir de Poblet. Desprésde les visites, van dinar a l’Espluga deFrancolí i van visitar el Museu de laVida Rural d’aquesta localitat. El divendres dia 25 es va fer cinemaa la fresca. En un principi s’havia defer al frontó de Foradada, però per cul-pa de la pluja es va fer al poliesportiucobert. Després del cinema, a partir deles 00:30h de la nit van començar a to-car els “Springteem’s” (uns nois deBarcelona) i després van seguir la festa

els “Metal i tal”, grup format per gentde Foradada. El dissabte dia 26, a les 00:30h de lanit va tocar el grup “Strenos”, que vatenir molt d’èxit, amb gent d’Artesa,Alentorn, Cubells... El diumenge dia 27 és el dia de lafesta de Sant Urbà. A les 13:15h es vafer la visita a l’ermita de Sant Urbà, si-tuada al costat de la roca de Foradada.Tot seguit, la missa cantada amb l’Or-

feó Artesenc a l’església i, per acabar,es va donar coca beneïda i cava a tot-hom. A les 17:00h van tenir lloc l’actua-ció del grup de grallers i capgrossos“Els Esporrets”, que van tocar pels car-rers del poble i van acabar alpoliesportiu. Per acabar, a les 18:30hal poliesportiu, actuació del “Mag Cò-mic Show Xema”.

Nick Boliart

L

www.lapalanca.org revista@lapalanca.org www.lapalanca.cat revista@lapalanca.cat

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

CENG-Calvet a la Final a 4 de cadet masculíequip cadet masculí, desprésd’una exitosa temporada, en la

qual només han perdut 5 partits entot l’any, i cap durant la segona fase,va classificar-se per jugar l’elimina-tòria prèvia d’accés a la Final a 4. Es va jugar el dia 26 de maig contrala Penya Fragatina a Ponts, vencent per14 punts de diferència. Així van obte-nir el passi per jugar el dia 2 de juny laFinal a 4 de Bellpuig. La semifinal elsva enfrontar amb l’equip local per unaplaça a la final. Tot i anar dominant elpartit amb avantatges de més de 10punts, una gran reacció del CB Bellpuigva acabar derrotant els artesencs ambun bàsquet al darrer segon. A la final,l’equip local va guanyar al Sícoris de20 punts. Des de la Junta del CENG volemexpressar el nostre reconeixement aaquest equip que tants èxits ens ha do-nat i que, de ben segur, ens seguirà do-nant. Moltes gràcies, nois!

Els nostres jugadors, entrenats per Jordi Regué, són: Josep Farràs, RamonVilella, Pere Jubete, Gerard Font, Joan Estany, Marc Ticó, David Galceran, Ber-nat Giribet, Cristian Corts, Marc Serentill, Marc Lladós i Ot Maluquer.

Junta del CENG

L’

CENG. Festa del Bàsquet 2007ls dies 2 i 3 de juny ens vam reu-nir per celebrar una nova edició

de la Festa que serveix com a cloen-da de temporada. Aquest any s’hi vavoler donar un nou caire, incorpo-rant altres activitats paral·leles almarge del bàsquet. Així, a part dels partits amistosos, onvam convidar equips del CB Balaguer idel Grup Barna de Barcelona, el dis-sabte es va realitzar una Jornada deportes obertes encaminada a iniciar anens de 5 i 6 anys en el món del bàsquet. També vam organitzar la PrimeraCaminada Popular del CENG, on uncentenar de persones van recórrer du-rant una hora i mitja diferents dreceresper l’horta d’Artesa. En retornar al pa-velló es va servir una sardinada popu-lar oberta a tothom i una cantada d’ha-vaneres amb el grup Veus de Sió. Finalment, el diumenge unes 260persones van gaudir d’un excel·lentàpat durant el Dinar de Germanor queposà fi a una llarga temporada ded’activitats.

Els membres de la Junta del CENGvolem aprofitar aquestes línies perdonar les gràcies a tots els jugadors,entrenadors, socis, pares, patrocina-dors i diferent gent implicada en lanostra entitat. Ens veiem la properatemporada!

Junta del CENG

E

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Informació facilitada per Jordi Regué i Ramon Giribet

13

la P

alan

ca

Sènior masculí. 3a catalanaCENG Coop. Artesa - CB IPSI 67 - 90CE Laietà - CENG Coop. Artesa 65 - 51

Sènior masculí. TerritorialCENG Aquí Natura - JA Arbeca 77 - 50CEP Vallfogona - CENG Aquí Natura 52 - 58

Cadet masculíCENG Calvet - CB Cappont 68 - 50

Infantil masculíCB Mollerussa - CENG JR Miró 42 - 38CENG JR Miró - CB Lleida 58 - 43Maristes - CENG JR Miró 41 - 32

Mini MasculíCB Alpicat - CENG Miró 52 - 02CENG Miró - Lleida B. 33 - 79CN Tàrrega - CENG Miró 47 - 55

Resultats de bàsquet i futbolFUTBOL

CE Artesa de Segre. Primera RegionalDe la jornada 28 (13-05-07) a la jornada 31 (26-05-07)

Borges Blanques - CE Artesa S. 3 - 0CE Artesa S. - Torrefarrera 1 - 1 (Aumedes)Balaguer B - CE Artesa S. 3 - 2 (2 Ilie)

1r Mollerussa 86 punts13è Artesa 40 punts PG 12 PE 4 PP 18 GF 56 GC 64

BÀSQUET

CENGDel 06/05/07 al 20/05/07

Sènior femeníBAC Agramunt - CENG Jack’s 58 - 48

Infantil femeníCENG Jubete - CB Lleida. 42 - 36Sedis FG - CENG Jubete 65 - 38CENG Jubete - Sedis C. 26 - 77

Mini FemeníEFU - CENG Olis Macià 26 - 69CENG Olis Macià - Lleida B 08 - 59

15

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Taller de gestió de documents i arxius municipalsA l’Arxiu Comarcal de la Noguera s’ha impartit el segonTaller de gestió de documents i arxius municipals, a càrrecde la Trini Camats, arxivera de l’Ajuntament de Balaguer, ide la Maite Pedrol, directora de l’Arxiu Comarcal de la No-guera. En aquest taller hi han participat els ajuntamentsd’Algerri, Bellmunt d’Urgell, Foradada, Menàrguens, Oliola,Penelles, Preixens, Térmens i Vallfogona de Balaguer. Laprimera edició d’aquest curs es va impartir el novembre del’any passat, i va tenir tan bona acollida que, a petició delspropis assistents, s’ha organitzat aquest segon taller per talde posar en comú les experiències de les pràctiques aplica-des. Amb aquest tipus de curs, l’Arxiu Comarcal de la No-guera pretén aconseguir, en primer lloc, donar suport icontribuir a la millora de la gestió documental dels ajunta-ments de la comarca i, en segon lloc, conscienciar als res-ponsables directes de la documentació del valor patrimonialque aquesta pot tenir.

Es busca el Pastoret de MontalegreEl dissabte 23 de juny, es va portar a terme al municipi d’Osde Balaguer la recerca del Pastoret de Montalegre, desapa-regut des del juliol de 1936. Aquesta recerca, compta amb lacol·laboració del Cos de Bombers de la Generalitat i el Parcde Balaguer, i es va fer sobre una superfície de 12,5 hectàre-es i sobre una quadrícula del terreny, tal i com es fa en elstreballs de recerca arqueològica.

Festa de la Coca de BalaguerEl 20 de maig, es va celebrar a Balaguer la tradicional Festade la Coca, manifestació gastronòmica que ja està consoli-dada a la ciutat. Per a la festa, es va elaborar una coca de 60metres de llargada per 80 cm d’amplada, és a dir, uns 300quilos de coca que van comportar poder oferir unes 2.500racions a tot aquell que va voler tastar-la. La coca va estaracompanyada per la Sangria del Mercadal, de la qual se’nvan preparar per a l’ocasió uns 500 litres. Durant la jornada,també va tenir lloc el IV Concurs de Coques de Recapte iSamfaina Ciutat de Balaguer, per a no professionals.

Pedalades Populars durant el mes de maigDurant el mes de maig es van celebrar tres Pedalades popu-lars a la comarca de la Noguera. La primera va ser a Àger, elcap de setmana del 5 i 6, la qual va acollir la tercera prova del’Open d’Espanya de Maxxis 2007 de MTB. El diumenge dia13 es va celebrar a Os de Balaguer, i l’última es va fer a Tartareu,prova que està inclosa en l’Open d’Espanya de descens.

Paragliding World Cup a Àger

Entre el 2 i el 9 de juny es va celebrar a Àger la segonaprova puntuable per al campionat del món de parapent, elParagliding World Cup. El dissabte dia 2 es va celebrar lajornada inaugural, amb la presència del Sr. Xavier Murillo,delegat tècnic de la Copa del Món, i el Sr. Àngel Ibañez,membre de la Federació Aèria Catalana. Entre els pilots par-ticipants, va destacar la presència del campió a nivell estatali mereixedor d’una Wild Card, Ivan Colas. I l’actual campiódel món, Christian Maurer, que va resultar ser el vencedorde la prova. Aquest campionat es compon de 5 proves, laprimera de les quals es va celebrar a Tanba (Japó). Les pro-ves següents se celebraran al Monte Carnizzolo (Itàlia), aKayseri (Turquia), i a Tucuman (Argentina).

Bellcaire tindrà un geriàtricLa promotora privada Ureso SL de Barcelona construirà aBellcaire un centre geriàtric, que alhora funcionarà com acentre de dia, amb una capacitat de 100 llits, sala d’activi-tats i un ampli jardí amb un parc. El centre s’ubicarà a lafutura zona d’expansió de la població, en una parcel·la a lazona d’equipaments propietat de l’ajuntament.

Veus Sense FronteresUn grup de més de 50 professionals de la sanitat, metges,infermeres i personal administratiu van crear el 2005 unacoral, amb suport musical i la col·laboració de Metges SenseFronteres, amb la finalitat de cantar per a la gent que a causade les circumstàncies més diverses, precisava de la solidari-tat dels altres. Des de la seva fundació, Veus Sense Fronte-res ha realitzat diferents concerts a centres geriàtrics, hospi-tals, associacions de malalts i actes diversos. El grup ha cre-at el programa Cant Solidari, en el qual hi participen dife-rents escoles de primària de Catalunya. El cap de setmanadel 19 i 20 de maig un total de 30 alumnes de l’Escola Ruraldel Montsec, que acull els alumnes d’Àger, Os de Balaguer,Tartreu, les Avellanes i Gerb, van col·laborar amb aquestaentitat realitzant un concert a l’església del Monestir de SantaMaria de les Avellanes.

Anna M. Vilanova

16

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Ferran SalvatVolem que en Ferran Salvat siguiquelcom més que un alcalde i presi-dent de “La Travessa” d’Anya Amb referència a la carta publicadaa la seva revista núm. 296 del passatmes de març, firmada per la Sra. Mar-garita Labera Balandín, sota l’enunciat“Ferran Salvat, quelcom més que unalcalde... sota sospita”, on es relaten fetsi s’exposen judicis sobre ell mateix que,al nostre modest entendre, no es cor-responen amb l’autèntica personalitatdel Sr. Ferran Salvat, “alcalde” o repre-sentant a Anya de l’alcalde d’Artesa deSegre, i alhora, president de “La Tra-

vessa”. Amb el respecte pertinent a qualse-vol opinió correctament exposada, permés que difereixi de la nostra, en el casdel Sr. Salvat, els 53 signants –que sig-nifiquem un nombre important de per-sones vinculades a Anya, per veïnat iper pertinença a “La Travessa”– hemd’assenyalar el nostre profund desacordamb el fons i la forma de la carta de laSra. Margarita Labera i considerem ir-reals i injustes les negatives imputaci-

ons que a aquell se li efectuen. Molt al contrari, valorem molt posi-tivament els treballs i desvetllamentsamb què el Sr. Ferran Salvat defensaels interessos del nostre poble, que tam-bé és el seu, i li demanem que no esdesanimi per aquestes “petites escara-musses contràries” que, en definitiva,és la servitud que, a través de tots elstemps, fins i tot els més grans homeshan hagut de suportar.

Josep M. Brescó i Boschi 53 firmes més

Haurien de pro-hibir tenir gos-sos al camp...

El passat pont de desembre, amb lameva família política, vaig estar passe-jant per l’ermita de Meià (prepirineu deLleida). Anava amb els meus gossos,un Spaneul Bretó i una mescla dePodenc. Va parar al nostre costat un ci-clista. Els gossos se li van acostar i pera no incomodar-lo, els vaig agafar i elsvaig posar al cotxe. Va venir cap a miel ciclista de forma molt i molt amena-çadora dient que el meu gos l’haviamossegat. Era impossible, ja que vaigevitar que se li acostessin, però ell vainsistir i amenaçà de tallar-li el cap almeu gos i que amb mi ja ens veuríemles cares… i tan tranquil·lament va aga-far la seva bici i se’n va anar. Després de 5 mesos ens vam trobaren un judici (es negà a arribar a un acordperquè volia la meva condemna). Vaportar unes fotos d’unes cicatrius mésgrans que la boca del meu gos (impre-

ses en un foli sense cap tipus d’identi-ficació). Ara he rebut la sentència i lameva condemna. Em sembla increïble que la gentaprofiti la mínima ocasió per a treurediners a costa dels altres i mentint da-vant la justícia. Imagineu-vos que en-sopeguen i aprofiten el blau per a de-nunciar el seu veí i obtenir un sobre-sou… Però fins on arribarem? Tinc unSpaneul Bretó, considerat un dels gos-sos més obedients, un caçador i gos demostra excepcional, incapaç de ser vi-olent i menys encara amb un humà,

acostumat a tot, ja que va viure aBarcelona un any… i he de pagar unamulta a un tipus que ni conec i no séquè li he fet. I tot perquè vaig tenir lamala sort de creuar-me amb ell un as-solellat dia de desembre, un tipus queva saber mentir molt bé per a ser cre-gut per un jutge. Vull amb aquesta carta denunciaraquesta espècie que s’aprofita de la jus-tícia per a treure’s un sou i que paguinles bones persones que donem auxili ievitem històries. No m’estranya que lagent tingui por i es torni esquerpa, per-què si no l’hagués ajudat no tindria les me-ves dades, no m’hauria denunciat i jo notindria el disgust ni la indignació que sento. Gràcies, espero que en el recurs lajustícia descobreixi la veritat.

5 de maig de 2007Ana Sellart Parreño

Turisme ruralArtesa de Segre no fa tants anys va an-nexar a la seva batllia el municipid’Anya, integrat per vàries pedaniesque compartien la comuna condiciód’estructurades en la seva formació permasies i petits llogarets ubicats en ter-renys agrícoles exclusivament utilitzatsper al cultiu de conreus de secà. La realitat és que avui moltes d’aques-tes masies i les hisendes que les susten-taven es troben en la problemàtica situa-ció que la seva tan baixa rendibilitat peral seu manteniment i subsistència com aobjectius d’una raonable productivitat esfa difícil de pronosticar. S’ha donat uncanvi tan radical i accelerat que trencasobtadament amb la rutina de la secularidiosincràsia de la pagesia tradicional.

La previsible confirmació d’una cli-matologia més mesquina en proporci-onar els elementals recursos hídrics,junt amb la subjecció a les disposici-ons que la poderosa Comunitat Euro-pea pot articular en tot moment, estancreant un paradigmàtic context per amolt propietaris. Una solució estables’ha convertit en una empresa quasiinviable a curt termini. Una de les poques sortides a consi-derar és la reconversió de les antiguescases de pagès en habitatges atractius iidonis per a la pràctica de l’anomenat

Turisme Rural. La província de Lleida,posseïdora d’un considerable patrimonirural, hauria d’aprofitar la vigènciad’aquesta nova modalitat per potenciar-la, com ho estan fent Barcelona i Girona. És evident que una bona part de lasocietat demana cada vegada més unaalternativa a les heterogènies, agitado-res i sorolloses aglomeracions que com-porta l’estança en els nuclis creats pelcorrent dels costums i la moda que lareiterada propaganda s’encarrega depublicitar. L’alternativa consisteix enl’oferta de la tranquil·litat, el silenci ila calma on moltes famílies opten perpoder gaudir els seus esplais. A més dela no menys important consideració quesuposa la millora en el fruïment d’am-

17

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

plis espais una menys onerosa càrregaeconòmica, comparadament amb elsllocs més concorreguts. Les autoritats artesenques no podenmostrar-se inactives enfront de l’evidentdesvalorització que afecta una part del

seu territori. Amb la col·laboració de pro-pietaris i representació dels poders pro-vincials i de la Generalitat, s’hauria d’ela-borar un estudi seriós per tal de planifi-car la viabilitat de la instauració i propa-gació del turisme rural en la seva juris-

dicció, ja que el seu arrelament en la co-marca revertiria necessària i positivamenten el benefici dels recursos en el comerçi l’hosteleria del municipi. L’ocasió calaprofitar-la quan es presenta.

Amat Bernaus Marqués

AgraïmentL’Associació Amics d’Alentorn dónales gràcies a l’excel·lentíssim alcalded’Alòs de Balaguer, així com al poble,per la invitació rebuda per aquesta as-sociació a la Setena Trobada de SantMamet, que es va celebrar el passat 12de maig d’enguany. Aquesta festa tan agradable pel trac-te rebut va donar lloc també a poderconèixer-nos millor.

Associació Amics d’Alentorn

Coses del BrimeroD’on venim i on anem? Que si lo pri-mer home algú el va fer de fang, que siel van trobar sota una col... com jo, quela meua mare sempre em deia que emva trobar sota una col i jo m’ho creia. Anem al gra. Jo penso que lo Mónha sigut sempre, però amb les evoluci-ons s’ha acabat i s’ha tornat a comen-çar vàries vegades. Si anem als Pirineusi arreu del món, hi ha coves on hi tro-bareu bèsties de riu petrificades, compeixos. Què vol dir això? Que per allàdalt hi havien passat los rius i tal vega-da lo mar. Amb lo rumb que portem penso que

anem amb camí de tornar-se a acabar.Però no us preocupeu, que això quepassa ara que la canalla i les bèsties decompanyia s’han fet amos de la casapot durar molts anys. Això s’ha d’aca-bar, a casa han de manar los pares; ales escoles, los professors; i al carrer,les autoritats. Jo pregunto on anem. Vulldir on anirem a parar. Jo els hi voldriadir als pares que a casa érem 7 germans.La mare feia un menjar per a tots i siun no en volia... demà tindrà més gana;no sense adonar-se si lo nen es trobavabé. En canvi, ara, què vols per esmor-zar i... si són quatre, quatre esmorzars.

Jo a aquesta senyora, amb tot lo res-pecte, li diria lady Joca, encara quecomprenc que les mares ho teniu cadadia més difícil. Fa dos dies acabo de llegir “42 paresacusats de pegar i maltractar els seusfills” i per contra “72 fills acusats depegar i maltractar els seus pares”. Totaixò ha arribat per no caure aquella “ga-leta” a temps. Jo també he sigut joveneti sé que fins als 12 anys no tens mai laraó i dius les mentides que et convé.Prou.

Ton Bonet

19

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Comunions 2007Foto: Foto Joan - Promovideo

El passat 20 de maig, a l’església de l’Assumpció d’Artesa de Segre, van rebre la Primera Comunió aquests nens i nenes (foto):Gabriel Alsina Casanoves, Maria Bernaus Viles, Nil Brescó Marsol, Joan Codina Fabra, Sergi Farràs Roqué, Izan FernàndezBelchi, Núria Miró Serrano, Itziar Porti Oya, Édgar Romera Ceballos, Jaume Rovira Gotanegra, Mariona Salud Coma, LauraSerentill Aldavó, Ariadna Serra Prat, Adrià Vall Solé. També van celebrar la seva Primera Comunió: Gerard Cerrillo Jou, Marc Cerrillo Jou (5 de maig a Alentorn). Mar BaróVilanova, Nil Baró Vilanova, Andreu Naudi Miró (12 de maig a Salgar). Gabriel Solà Roselló (13 de maig a Rubió). Marta MoraCastellà, Núria Mora Castellà, Marina Mora Castellà (13 de maig a Montmagastre). Lídia Cirera Escarraman (27 de maig aArtesa). Bernat Cases Roca, Josep Cases Roca (9 de juny a Salgar).

InfInfInfInfInfororororormememememe

El canvi climàticUna realitat que cal assumirInsistim sobre el canvi climàtic i lesconseqüències que ja té sobre les co-marques més properes. Els nostres avisdeien: “No hi ha res més variable queel temps”. Avui, però, el problema ésmés profund. El curiós és que sobre eltemps, que és un tema recurrent i fàcilquan la gent no sap de què parlar, qual-sevol pagès o particular en podria feruna dissertació sàvia, amb anècdotes iexperiències viscudes de forma eruditai demostrar que té un criteri elaborat. El problema és l’escalfament del pla-neta, que comporta un gradual canviclimàtic amb conseqüències avui im-previsibles, però que algunes com lasequera i les gelades fora de temps jales hem començat a patir. Aquest pas-sat febrer va fer un temps de març-abril,i al mes de març, just a l’entrada de laprimavera, va fer un temps de febreramb nevades i baixades de termòmetreper davall de 0 graus.

El nivell de conscienciacióAl gener gairebé no es parlava del tema,però a partir de les iniciatives deGreenpeace i algunes ONGs en defen-sa del Planeta, la cancellera alemanyaA. Merkel, en la seva funció de capda-vantera de torn de la Unió Europea, vareunir tots els caps de Govern. Es va

plantejar quines mesures calia prendrede manera urgent, què es podia fer anivell dels estats. Es va parlar si conta-minar, en quin grau era delicte, de lespossibilitats factibles de generar ener-gies alternatives, etc. Sempre assessorats per tècnics, ambel nom de “La declaració de París” esva plantejar el tema pel Pannell Inter-nacional de la ONU, format per expertsde 113 països. Diuen que l’escalfamentés un fet inequívoc. Onze dels darrers12 anys han estat els més calents de lahistòria. S’està desfent l’Àrtic i els gla-cials del Pol Sud han retrocedit 200 me-tres en els últims 5 anys. Si augmenta 15 centímetres el nivelldel mar, seria un desastre ecològic perles platges i poblacions litorals. A les zones ha disminuït la freqüèn-cia de dies, nits fredes i de les nevadesi han augmentat les onades calentes.Les sequeres s’han fet més intenses iduren més. Als Estats Units el 2006 haestat l’any més calent dels últims 112anys. A més de l’onada d’huracans deCentreamèrica, existeix el perill latentde més secades i inundacions.

L’aigua, un bé escàsFa 5 ó 6 anys, amb aquest títol vàremparlar a La Palanca del tema de l’ai-gua en profunditat. Es va parlar de la

desforestació, de que estem immersosen un procés de desertització, de queuna part important de la població mun-dial ja en pateix la mancança. Avui podem aportat més dades.ADENA diu que els grans rius estan ensituació de risc. El Nil, el Riu de la Pla-ta, l’Indo, entre altres, no estan fora delproblema. Països com Canadà –té lesreserves d’aigua més grans del món–tenen un futur de riquesa. Un 40% de la població mundial, en-tre els que hi està Espanya, ha d’afron-tar la distribució racional dels recursosd’aigua. Sense anar més lluny, infor-mació de març d’enguany, s’haviaanunciat que si no plovia, aquest estiues prendrien mesures per restriccionsd’aigua. El Canal d’Urgell deia el mesde març que sols tenia aigua per 1 mesi mig d’aquest estiu i desaconsellavaque es plantés panís, quan ja n’hi haviade plantat, i la gent de l’Urgell ja feia 2mesos que preveia aquest problema. Ara, amb les pluges de Setmana San-ta i abril, aquestes expectatives, hancanviat.

Les reserves de neuA més de la pluja, les reserves de neu ales muntanyes de Lleida constitueixenun dipòsit aqüífer que forma part d’unprocés natural des de sempre. A l’hi-

Fotomuntatge “El món de dia” de la NASA

20

la P

alan

ca

21

la P

alan

ca

vern s’acumula als cims, mentre que ala primavera i a l’estiu va baixant pelsrius amb les lleres i riberes ameradesd’aigua. Aquesta primavera, amb els arbresflorits, els pagesos es defensaven a lanit posant en marxa els recs per asper-sió a les plantacions de fruiters i vigi-lant els termòmetres per les gelades. Desobte, en algun lloc es va acabar l’ai-gua i els aspersors es van parar. El danyva ser inevitable. De les reserves de neu no sols en viula pagesia, sinó moltes poblacions deLleida per l’aigua de boca. Accions a nivell d’usuariA fi i efecte de sensibilitzar els ciuta-dans del problema del segle XXI, s’haendegat una campanya sobre l’escalfa-ment global a Antena 3 i Onda 0. Eltema és prou important com per a su-mar-hi esforços a tots nivells i comuni-car les possibles conseqüènciesmediambientals que es podrien produir. Fins el 30 de març, Antena 3 Noticiasi Espejo Público (Susana Griso) i laBrújula d’Onda Cero, entre altres pro-grames, explicaven en què consisteixl’escalfament global, les conseqüènci-es i les pautes d’actuació. La iniciativa(esperem que en vinguin d’altres) haestat promoguda pel Departament deMedi Ambient. La campanya es va iniciarel 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua.

El diòxid de carboniDe tant repetir-ho, això ho sap moltagent. L’acumulació de diòxid de car-boni i altres gasos a l’atmosfera provo-ca l’efecte hivernacle, que és conse-qüència de la contaminació. Segons el científic Salomon, el per-centatge de diòxid de carboni a l’atmos-fera va estar estacionat al llarg de10.000 anys en 280 parts per milió, iara és de 380 per milió i continua aug-mentant. Aquests gasos impedeixen larefracció a l’espai dels raigs infrarrojossolars. Es reescalfen i això comporta elderretiment dels glacials i de la neu.Arreu del món les aigües van pujar3,3 mil·límetres per any entre 1993 i2006, i en llocs puntuals van augmen-tar les pluges, els huracans, els tifonsi les inundacions. I encara poden so-vintejar més.

Els danys humans i econòmics podenser enormes. L’Informe Stern calcula queel món pot perdre cada any entre un 5%i un 20% del Producte Brut. El 2003,una onada de calor va matar a Europamoltes persones. Les poblacions méspobres són les més vulnerables. La lluita contra les geladesAmb aquest títol publicava l’any 1959la revista “Mecànica Popular” un arti-cle que es pot trobar a les bibliotequeso a les Escoles Industrials. ThomasEdison deia que sempre hi ha una ma-nera de fer les coses millor, però quecal trobar-la. Ja en aquell any deia que, mitjan-çant un generador de terra i avionetes,es podia tirar iodur de plata a l’interiordels núvols i que era possible destruirla pedregada abans que aquesta malmetiels fruits. L’art de suprimir la pedra és encaranou –deia el 1959–, per la qual cosacal desenvolupar mètodes de control.Propietaris de fruiters contracten ex-perts en la sembra als núvols, per tald’impedir els danys de la pedregada enuna zona determinada. “La pedra esforma als núvols freds, saturats d’hu-mitat, que tenen molt poques partícu-les en les quals aquesta humitat puguicondensar-se. Quan les condicions sónadients, aquestes partícules d’humitates congelen convertint-se en pedra.Quant més gran sigui el número de par-

tícules, més gran serà el tamany de l’ai-gua congelada”. “Abans de tot –segueix– no n’hi haprou amb mirar els núvols, cal dispo-sar d’informació completa d’expertsmeteoròlegs”.

Sensibilització de la comarcaAmb el tema de les avionetes passa comamb les “meigas”, ningú no les ha vis-tes, però “de haberlas, haylas”. Es diuque de veure-la sols l’ha vista un pas-tor entre núvol i núvol, però des de San-ta Maria i Vilanova de Meià s’escoltaperfectament. A Cubells han notat quecomença a ploure i que acte seguit paraen sec. A Camarasa molta gent creu quel’avioneta existeix. Etc.

El MontsecÉs una serralada de més de 40 quilò-metres de llargada, que és una mena decolumna vertebral de la província deLleida. Vol dir “mont tallat”, no mun-tanya seca sense aigua. El nom té lamateixa etimologia que Montserrat i laseva configuració de pedra calcària lafa des de sempre adient per a fer lesfuncions d’esponja i encabir les aigüespluvials, que després deixa anar per lesnombroses fonts. Per la seva característica és un llocon es generen moltes tempestes. Diuenels pagesos que des d’abril-maig fins afinal d’octubre és quan es tallen elsnúvols. Aquest punt s’hauria de com-

Foto: Eva Maza

InfInfInfInfInfororororormememememe

22

la P

alan

ca

provar amb dades fiables. Diuen que quan passa l’avioneta dei-xa les pedres impregnades de iodur deplata i que les taques no marxen. Unaconseqüència és que la llet de les ove-lles i les cabres que han menjat herbatacada amb iodur produeix diarrea a lescries recent nascudes. Si volen que noes morin, les han de baixar als corralsde Vilanova de Meià i alimentar-los ambllet que tenen al corral. Els ho donen ambbiberó, igual que a una criatura. La qües-tió és que se’n puguin sortir. Anys enrere, la zona del Montsec-Comiols era un secà frescal, amb àreesde patamolls. A la venda de finques, elcomprador havia de vigilar que no hihagués cap patamoll. Als camps s’hifeien moltes varietats de patates, hi ha-via humitat natural, hi rajava aigua pertot arreu. I ara, en no ploure (o no dei-

xar ploure, no se sap), la immensa ma-joria de fonts estan seques, aquellesfonts del Montsec i Comiols que mais’havien vist estroncades. Ara no sen-tiràs parlar a ningú de patamolls. Tempsenrere els pagesos endevinaven en qui-na finca plouria a la tarda gràcies a laubicació de determinats núvols. Al Montsec hi ha plantacions de ci-rerers i les cireres van al mercat. Simenjar herbes infectades de iodur deplata perjudica i provoca diarrees alsanimals, també pot afectar el sistemadigestiu de la gent que es mengi elsfruits afectats.

ExperiènciesEls pastors del Montsec tenen moltesanècdotes, perquè ja fa anys que patei-xen la situació. Als arbres i plantes se’lshi arruguen les fulles (i no és

abolladura) i no les poden menjar elsanimals. El passat estiu, el Jutge de Pau deVilanova era a l’hort amb la seva dona.Estava ennuvolat, va passar l’avionetai, acte seguit, al cap de pocs segons, elvidre del cotxe va quedar impregnat deiodur de plata. La feinada va ser pertreure’l. Només es va poder treure abase de dies.

ConclusionsEn el cas que el tema de l’avioneta espogués demostrar de forma fefaent, re-sultaria que per la voluntat de quatreinteressos particulars, a la gent que lle-gim les noticies o que seguim el temaens fan sentir com a idiotes. Es tracta-ria de quatre espavilats anònims quealteren el sistema de ploure natural, ique perjudicarien el 99% de la pobla-ció (els productors, els pagesos i la sa-lut dels consumidors dels productesdels camps i dels horts, que som tots). La solució està en mans dels políticslleidatans, que per la seva situació deprivilegi, disposen de moltíssima mésinformació que la gent planera. La so-lució, doncs, seria que fessin el mateixque els polítics de la Unió Europea i del’ONU. Conscienciar-se i lluitar des deles seves possibilitats, que són moltes,per a restablir l’equilibri ecològic. Iaprofitar el regal del cel de les darrerespluges per a plantejar-se seriosament eltema. La presumpta avioneta potdestruir les tempestes petites delMontsec, esperem que s’acabi, però nohi té res a fer amb la superborrasca queens ha beneficiat aquest dies d’abril.

Bartomeu Jové i Serra

Foto: Josep Argerich

L’avionetaEl passat 4 de maig, en finalitzar la seva conferència, laprimera pregunta que es va fer a en Francesc Mauri, elmeteoròleg de TV3, va ser sobre l’existència o no de l’avi-oneta. Després de dir que vagi on vagi, ja sigui a laCatalunya pagesa ja sigui en altres regions de la penínsu-la, sempre li pregunten per l’avioneta; la seva resposta vaser que no hi ha proves de la seva existència. A Catalunya pot ser difícil de demostrar-ho, però sifem una ullada a la resta del món (via Internet), no hoés tant. Ara només cal que alguna persona digui que havist a terra una avioneta semblant a les de la dreta.

JM Espinal

InfInfInfInfInfororororormememememe

24

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Adéu, ElviraElvira, ens deixes desolats. Marxesamb curta vida, però per a nosaltresha estat tan plena, tan desinteressa-da, tan cristiana i bondadosa. Nosaltres i tothom que et coneixiaa fons no trobem paraules per poder-te agrair la teva companyia, plena devoluntat, d’estimacions sense límitsd’alegria, d’empenta, de comprensió,de tolerància, d’estimació a la gent,sobretot a la gent del teu estimat po-ble de Gàrzola. Tant de bo que totala gent del planeta pogués dir el ma-teix, perquè el món fóra d’una altramanera. Adéu, Elvira. Sempre et recorda-rem com l’Elvira de cal Rossell. En pau descansis.

Virgilio Gabaldon

La família d’Elvira Rosell iBarbosa agraeix les mostres decondol rebudes per tan dolorosapèrdua.

Nota d’agraïment

Nota d’agraïmentLa família Nogués-Galceran volemagrair les mostres de condol rebudes perla mort de la Mercè Galceran, que ensva deixar el passat dissabte 9 de juny. Gràcies a tots els que heu estat ambnosaltres donant-nos recolzament du-rant aquest dies.

Els membres dels Consells deRedacció i d’Administracióde La Palanca volem expres-sar el nostre més sincer con-dol a la família de FrancescaSolé i Clotet, coneguda popu-larment com la Sisqueta. Des dels inicis de la revis-ta, ara fa 25 anys, va col·-laborar-hi amb els seus escritsimpregnats d’un gran huma-nisme. Gràcies, Sisqueta. Aprofitem per recordar queLa Palanca va publicar un re-portatge d’ella en dues vega-des amb el títol “LaSisqueta”, la més gran odis-sea d’Artesa (números 233 i234, d’agost i setembre de2001).

Nota decondol

Nota d’agraïmentLa família Canes-Capell vol agrair lesmostres de condol rebudes per la mortdel nostre estimat Manel Canes iGardeñes. També volem donar les gràcies alsserveis mèdics del CAP d’Artesa per laseva assistència i bona disposició quevan mostrar-li en tot moment. Moltes gràcies a tots.

Els membres dels Consells deRedacció i d’Administració deLa Palanca volem expressar elnostre més sincer condol a lafamília de Mercè Galceran,mare de la nostra col·la-boradora des de fa anys Mer-cè Nogués.

Nota decondol

25

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Activitats a la bibliotecaCurs d’informàticaDurant els mesos de març, abril i maigun grup de 8 persones conduïdes pelprofessor Àlex Trepat s’ha endinsat enel món de les noves tecnologies: conèi-xer l’ordinador, saber guardar arxius,ordenar carpetes i executar els diferentsmenús del programa word. També hantingut l’oportunitat de descobririnternet, tant per buscar informació comper comunicar-se via digital. Esperem poder fer més cursets elcurs vinent per donar a tothom l’opor-tunitat d’accés a la societat de la infor-mació. La biblioteca posa a disposició delsusuaris, a partir de 12 anys, 4 ordina-dors per tasques de multimèdia iinternet totalment gratis.

Hora del conteCada més hem procurat dur a terme unHora del conte per diferents frangesd’edat, ja que no disposem d’espai su-ficient per encabir tota la mainada. Durant aquest últim mes la JosefinaSolans ha explicat Un cangur a la ma-sia i El regal a nens i nenes de P3. Els nens i nenes de 7 anys van podergaudir de la lectura de contes en caste-llà per la Sra. Riet Caljou: El cuento dePerico el travieso i El cuento de la ocaCarlota. Contes d’una autora anglesamolt coneguda arreu d’Europa, BeatrixPotter. El món de Beatrix Potter és tanatractiu ara com quan va ser creat a prin-cipi dels anys vint. Si algú està interessat a conèixer elscontes d’aquesta autora, a la bibliotecahi trobareu Cuentos Completos.

Activitats a l’estiuDurant els mesos de juliol i agost hihaurà BIBLIOPARC a la plaça del’Ajuntament de 7 a 9 de la tarda. Hipodreu trobar contes i revistes infantilsi revistes de tota mena per adults.

Josefina París

SISTEMA DE LECTURA PÚBLICAHorari

A partir del juliol, de 17h a 20:30hDissabtes, tancat del 15 de juny al 30 de setembre

VacancesDel 15 de juliol al 15 d’agost

- Sala de lectura- Accés a internet gratuït. Màxim 2 hores setmanals- Préstec de llibres, revistes i audiovisuals

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Eleccions municipals 2007l passat 27 de maig es van cele-brar les vuitenes eleccions mu-

nicipals des de la restauració de lademocràcia. En base als resultats ials regidors obtinguts, els passat 16de juny es van constituir els ajunta-ments i es van escollir els nous alcal-des. A casa nostra, els vots han estatmolt repartits, sent les forces mésvotades CiU i ERC. Hi ha hagut can-vi d’alcalde a Artesa (DomènecSabanés d’ERC) i Vilanova de Meià(Xavier Terré d’ERC). Continuen elsanteriors alcaldes al capdavant deCubells (Josep Roig de CiU), Fora-dada (Salvador Boliart de CiU) i Alòsde Balaguer (Lluís Soldevila de CiU,qui havia rellevat per defunció MartíGalceran a mig mandat).

Artesa de Segre. DomènecSabanés (ERC), alcaldeEls resultats electorals van atorgar 5regidors al grup d’ERC (752 vots), 4 aCiU (695 vots) i 2 al PSC (336 vots).Per primer cop, el PP es quedava sensecap regidor donat que només va tenir56 vots que no li van servir per obtenircap representant a l’Ajuntament. Respecte a les eleccions de 2003, hiva haver canvis significatius, ja que esva girar la torna entre els alcaldablesd’ERC i CiU. Si al 2003 va ser DomènecParís el més votat per davant de DomènecSabanés, enguany va ser al revés. L’altranovetat va ser l’augment d’1 regidor perpart del PSC, cosa que convertia en de-cisiva la formació de Josep Galceran decara a l’elecció del nou alcalde.

Després de diversos dies de negoci-acions, rumors i comentaris en tots sen-tits, va arribar el dia de la investidura,on va ser escollit alcalde DomènecSabanés amb els 5 vots favorablesd’ERC. Els regidors de CiU (4) vanvotar el seu candidat Domènec París. Iels dos regidors del PSC es van abste-nir. Per tant, Domènec Sabanés va serescollit alcalde i governarà en minoriaa l’Ajuntament d’Artesa. L’acte d’investidura va ser dels mésconcorreguts que es recorda i l’expecta-ció pel posicionament del PSC va deixarpetita la sala d’actes de l’Ajuntament. Enels seus discursos, els caps de llista vandefensar els seus plantejaments. Així, l’alcalde sortint Domènec Pa-

rís, va explicar quedeixaven un ajunta-ment amb l’econo-mia sanejada des-prés de dur a termeuna gestió econòmi-ca exhaustiva i quehavien treballat finsaquell mateix dia almatí per deixar lli-gats temes com elscursets de natació.Va dir que faria unaoposició constructivai, si cal, dura, pensant

sempre en el millor per al municipi. Josep Galceran va explicar que s’ha-vien acostat cap a ERC i havien arribata un principi d’acord, tot i no poder tan-car cap pacte fins al moment. Galceranva dir que s’havien abstingut per faci-litar l’elecció de Domènec Sabanés i perdeixar les portes obertes a una futuracol·laboració, però de moment es que-den a l’oposició. Galceran també va dirque havien estat molt a prop de l’acordamb CiU per la seva bona predisposició. El nou alcalde Domènec Sabanés vamostrar la seva satisfacció pel nou càr-rec, afegint que per a ell era un premidesprés de 12 anys com a regidor.Sabanés va exposar que la seva forma-ció tenia fama de treballadora i que ellvolia continuar en aquesta línia. Tambéva estendre la seva mà als regidors delsaltres grups per futures col·laboracions.

E

Alcalde: Domènec Sabanés i Porta (ERC-AM)Regidors: Per ERC-AM: Mercè Nogués i Galceran,Eva Maza i Batlle, Toni Belchi i Escobosa,Joan Camats i Campabadal Per CiU: Domènec París i Artigues,Carme Barril i Brescó, Salvador Maluqueri Brescó, Sílvia Cardona i Canes Per PSC-PM: Josep Galceran i Sellart,Carme Miquel i Brufau

Artesa de Segre

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Cubells

Foradada

Vilanova de Meià

Alcalde: Lluís Soldevila i Cuadrat (CiU)Regidors: Ramon May i Calvet (CiU) Josep Riasol i Batalla (CiU) Antoni Josep Baella i Pedrol (CiU) Jordi Durany i Alepuz (IAB-AM)

Alcalde: Josep Roig i Armengol (CiU)Regidors: Clàudia Bellostas i Solé (CiU) Sebastià Boixadera i Brescó (CiU) Josep Camps i Balagué (CiU) Salvador Soldevila i Pedrol (ERC-AM) Josep Alfons Eroles i Carrera (ERC-AM) Pere Papell i Papell (ERC-AM)

Alcalde: Salvador Boliart i Monsonís (CiU)Regidors: Jordi Garí i Corberó (CiU) Joan Roca i Filella (CiU) Ricard Roma i Codina (CiU) Francesc Xavier Naudi i Solà (ERC-AM)

Alcalde: Xavier Terré i Boliart (ERC-AM)Regidors: Jacint Sala i Batalla (ERC-AM) Antoni Estrada i Puigpinós (ERC-AM) Josep Inglavaga i Prat (ERC-AM) Josep Maria Eroles i Novau (CiU) David Codina i Bròvia (CiU) Jordi Novau i Vilanova (CiU)

Alòs de Balaguer

28

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Entitat Municipal Descentra-litzada de Santa Maria de Meià

Alcalde: Josep Maria Miranda i Torrent(CiU)Vocals: Jesús Mitjans i Roca (CiU) Ramon Vila i Rica (ERC-AM)

29

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

El debat electoral de Ràdio Artesa i La Palanca

ls mitjans de comunicació localsRàdio Artesa de Segre i la revis-

ta La Palanca van organitzar un de-bat electoral en què els candidats al’alcaldia d’Artesa van respondre ales seves preguntes i a les del públic. L’acte es va dur a terme el passat 18de maig a la Dàlia Blanca, va ser obertal públic i es va retransmetre en directeper l’emissora municipal. El debat vaaixecar molta expectació entre la ciu-tadania perquè es podien veure cara acara els candidats i, a més, el públicpodia preguntar-los directament sobretemes municipals (tant in situ com a tra-vés de correu electrònic i per telèfon). Va ser una activitat novedosa, ja quesi bé en anteriors eleccions municipalsRàdio Artesa havia organitzat algunsdebats, aquests havien estat sense as-sistència de públic en directe. Als anys

80 també s’havia realitzat algun debatal Cine Catalunya amb força ressò, peròsense els mitjans tècnics i la prepara-ció que hi havia enguany. El debat va ser moderat per CarlesIsanta (Ràdio Artesa) i Miquel Regué(La Palanca) i va consistir en les ma-teixes 27 preguntes a cadascun delscandidats: Domènec París de CiU,Domènec Sabanés d’ERC, JosepGalceran de PSC i Ramon Brescó delPP. Les preguntes eren secretes de ma-nera que els candidats no les sabien ambantelació. Les respostes eren alternes,de manera que ningú tenia avantatge al’hora de contestar. Va ser un acte que va tenir molt èxit(unes 300 persones quasi van omplir ellocal) i centenars de persones el vanseguir per les ones. Es va rebre un allaude preguntes i molts ciutadans ens han

felicitat per la iniciativa. Els candidats van fer un paper dig-ne, van demostrar una bona preparaciói van aconseguir fer un debat àgil, plede rèpliques i matisos que van servirperquè els votants es fessin una ideadels seus programes i del seu tarannà. L’únic punt a millorar de cara a pro-peres eleccions és la durada, ja queaquest debat va arribar a les quatre ho-res i es va fer un xic massa llarg. Desd’aquestes línies aprofitem per agrairla participació dels alcaldables i tambéde tots els artesencs en general.

Ràdio Artesa i La Palanca

RECOLLIDAMATERIALESCOLAR

PERNICARAGUA

LLOCS RECOLLIDA:

* MERCERIA TERESINA(C/ Bisbe Bernaus, 14)* CAL MORERA(Ctra. Agramunt, s/n)

FINS EL DIA: 8 de juliol

ORGANITZA:Maria Camats Malet,Sonia Tugues Solsona,Esther Pinen Delgado,Maite Fons Aumedes

Casas de la Esperanza, és una ONGque pretén millorar l´habitatge, laformació i el desenvolupament defamílies dels barris marginals de

Granada (Nicaragua).

Per aquest motiu hem habilitat dos llocsde recollida on hi podeu deixar :- Llibres de text (en castellà)- Contes (en castellà)- Diccionaris (en castellà)- Bolígrafs, colors, retoladors…- Llibretes- Jocs educatius- Instruments musicals- …

Autors de les fotos del Tema del Mes:Miquel Regué, Ajuntament d’Alòs,Jaume Regué, Nick Boliart, JosepArgerich

E

30

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

1a Trobada d’Acordionistes de la Nogueral Grup Cultural La Travessa d’Anya vaorganitzar el passat 12 de maig la Primera

Trobada d’Acordionistes de la Noguera en el marcde la plaça Major del poble. S’hi van aplegar més de 1.000 persones en unavetllada farcida de música, tradició i nostàlgia on hivan participar 28 acordionistes, tres violinistes i unmúsic tocant el sac de gemecs, oferint-nos un ampliventall de cançons força romàntiques i nostàlgiques.El bon temps va acompanyar aquesta Primera Trobadad’Acordionistes, que va comptar també com dèiemabans amb afluència de públic des de les primereshores de la tarda, tot i que l’inici de l’esmentadatrobada estava anunciat per les 10 de la nit. Al llarg de tota la vetllada, el públic assistent vagaudir de belles melodies que ens mans delsacordionistes i en el marc del poble d’Anya sonavencom a melodies celestials. Un dels moments emotius de la trobada es va viureen el moment que vàrem nomenar padrí de la trobadaal gegantó acordionista allí present, que juntament ambla gegantona varen presidir la Primera Trobadad’Acordionistes de la Noguera. En un ambient molt familiar que implicava a totsels presents en un silenci sepulcral per escoltar lo béque se sentien els acordionistes, vàrem arribar a propde les tres de la matinada i forçosament vàrem haverde donar per finalitzada la Primera Trobadad’Acordionistes, esperant amb ansietat la promesa delGrup Cultural La Travessa pel proper 10 de maig del’any 2008 d’organitzar la Segona Trobadad’Acordionistes de la Noguera. Allí esperem ser-hi itambé esperem a tots els amants de la música a travésdels acordions. Cal recordar i agrair la col·laboració de totes lespersones que d’una manera o altra han fet possible lacelebració d’aquesta Primera Trobadad’Acordionistes.

Text: Grup Cultural La Travessa d’AnyaFotos: Sergi Valls

E

DIUMENGE DIA 8 DE JULIOL,A LA 1 DEL MIGDIA

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓD’ESCULTURA

“FORMES INVISIBLES”DE M. TERESA LEGARRETA MACAU

QUE PODRAN VEURE EN LA GALERIA D’ART DELA TRAVESSA D’ANYA

Obert: Del 8 al 22 de juliol del 2007Horari: Laborables de 18 a 20h.

Diumenges: de 11 a 13 i de 18 a 21

Tindrem l’oportunitat de con-templar unes obres d’art creadesper una persona invident.

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Sortida a Tudela de Segrel dissabte 9 de juny ens vam tro-bar a l’entrada de Tudela de

Segre els components de Les Terresdel Marquesat (unes 18 personesaproximadament) i, de la mà del nos-tre bon amic i col·laborador enRamon I. Canyelles, ens vam endin-sar en la història d’aquest antic i bo-nic poble. Quantes vegades hem passat de llargo per la vora d’aquest poble, però maiens hi havíem aturat, per contemplar elseu castell, els portals, l’església i l’er-mita de Santa Fe. La Junta Veïnal hadut a terme una feina magnífica. En elDVD dedicat a l’ermita de Santa Fe espot veure la quantitat d’hores de jova idel que es capaç de fer la voluntat d’unpoble. Bé, en Ramon I. Canyelles ens vaacompanyar fins al castell on ens espe-raven la Sra. Hermínia Riart de cal Pu-bill, propietària del castell. Voldríemdestacar la seva amabilitat i la de lesaltres dues senyores que ens van acom-panyar durant tota la visita: M. RosaFarràs i Rosa M. Arnau. Una vegada obertes les portes delcastell, en Ramon I. Canyelles ens vaexplicar que aquest és documentat el1172 en el testament de Ramon Bernatque llegà al seu fill Ramon. Segons Miret i Sans, és probable queaquest castell restés vinculat a l’ordretemplera. L’actual castell està constru-ït, segons un model barroc, sobre lesrestes visibles de l’antiga construcció.Durant la Guerra Civil (1936-1939),aquesta casa senyorial va fer les funci-ons d’escola militar i centre de controlestratègic de les forces republicanes, iles seves parets conserven gràfics i di-buixos d’un valor únic. A principis del segle XVII, Tudela i

el seu senyoriu depe-nien del cavallerFrancesc Gilabert id’Alentorn, que foudiputat militar de laGeneralitat de Cata-lunya, l’any 1785.Tudela, juntamentamb Seró, Colldelrat,Tancalaporta i Grialópertanyien al Mar-quès de Barberà. L’any 1553 Tudelade Segre tenia 22focs, en el cens deFloridablanca eren ja137 habitants. El1860 el municipi deTudela de Segre (queincloïa Tudela, Seró,Colldelrat, Grialó iTancalaporta) tenia935 habitants, xiframai superada desd’aleshores. Fins el1971 Tudela de Segreva ser municipi inde-pendent, integrat amés pels pobles ve-ïns de Seró i Coll-delrat i els deshabitats de Tancalaportai Grialó. Tots els pobles mencionats vanser annexionats a Artesa de Segre. Elmunicipi tenia 402 habitants. Segons Coromines, el nom de Tudelaés d’origen llatí: diu Coromines que laterminació “ela” ve del mot llatí “Tute-la” que significa protecció. Desprès de totes aquestes explicaci-ons, ens vam dirigir a l’ermita de SantaFe per un trencall de la carretera prin-cipal. Una vegada en aquest lloc, vamdegustar unes magdalenes de poma,mistela i ranci que ens va posar en for-ma. En Ramon I. Canyelles, junt ambla Sra. M. Rosa Farràs, ens van expli-car els costums i les tradicions d’aques-ta ermita. De tornada vam fer un tomb pel po-ble, pujada al campanar per contemplarla campana d’obús i visita a l’esglésiade Sant Pere. De la mà del mateix gui-atge, ens van dir que la façana i el cam-panar són de reconstrucció recent (ve-

E

ieu l’article d’en Ramon I. Canyelles ala Palanca “Artesa, pas a pas. Esglési-es amb campana d’obús. Tudela deSegre - part 7"). A la sortida de l’església vam passarper davant la casa del poeta deMenàrguens en Joan Barceló i Cullerés,home prolífic i malauradament desapa-regut. Per finalitzar, vam passar per onhi havia la bassa del poble, que ara s’haconvertit en un bonic jardí i una font. Ja passada la una de migdia, ens vamacomiadar d’una manera molt col·-loquial de les senyores Hermínia, M.Rosa i Rosa M. (sincerament, moltesgràcies per la seva amabilitat), i tambédel nostre bon amic Ramon. Entre totsdonem a conèixer el nostre país; commés el coneixerem, més l’estimarem.

Francesc GesséAssociació Cultural Terres del Marquesat

www.marquesat.net

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

33

la P

alan

ca

Activitats dels Amics de BaldomarAssociació de Veïns “Amics deBaldomar”, un cop renovada la

Junta, torna a realitzar força activi-tats. Les últimes han estat:- 7 d’abril: una xerrada sobre “el canviclimàtic” a càrrec de Josep Salud Puig,fill de Baldomar i professor a la Uni-versitat Politècnica de Catalunya.- 28 d’abril: després de l’AssembleaGeneral Extraordinària per adaptar elsestatuts a la legislació actual, es va feruna conferència-debat sobre la “situa-ció actual al Sàhara Occidental” a càr-rec dels senyors Toni Quadras (amic delSàhara a Igualada), Tomàs Callau (his-toriador) i Felipe Moreno (de SantMartí amb el Sàhara). Ambdues xerra-des, força interessants i concorregudes.- 29 d’abril: es va anar a Os de Balaguer,a la XX Trobada de Campaners. Laveritat és que va ser un espectacle i vaestar molt ben organitzat.- 26 de maig: es va fer la Festa de Pri-mavera. Les persones que hi varen par-ticipar, van portar a la plaça diferentsplats preparats per després degustaramb totes les persones assistents. Des d’aquí volem agrair l’assistèn-cia i la col·laboració de tots els socis ide d’altres persones als diferents actesque es van convocant.

Associació de Veïns“Amics de Baldomar”

L’

JAS engega motors!associació de Joves d’Artesa de Segre (JAS) es tor-na a posar les piles!

Aquesta vegada ho hem fet per als joves aficionats almotor i la velocitat. La cita va tenir lloc el dissabte 2 dejuny al Polígon Industrial El Pla, on els aficionats a aquestesport van poder participar i gaudir d’un bon espectacle.També es va comptar amb servei de bar. La prova va constar de curses per a motos, quads i cot-xes. Els tres primers classificats de cada prova van obtenirun trofeu. Donem gràcies a totes les persones que fan possible tirarendavant l’associació.

JASFoto: Mariona Oriola

L’

34

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Eleccions 2007 i debat de investiduraolem agrair a tots els votants laseva participació, i en especial a

qui ha triat la nostra opció. El resultat en aquestes eleccions haestat per sota de les nostres previsions,però el resultat és el que és. És legítimi s’ha d’acceptar. Tot i així, s’ha acon-seguit la possibilitat de decidir, donatque podem fer de frontissa. Un cop s’han iniciat les negociaci-ons, hem intentat, com en l’anterior in-vestidura, que hi hagués un pacte entretotes les forces polítiques que han tin-gut representació, per passar pàgina ianar tots a sumar. No ha estat possi-ble. Esquerra ha estat la força més vota-da en les eleccions municipals. La si-tuació política exterior també ha can-viat, deixant, en totes les administraci-

ons superiors, governs socialistes od’esquerra. També tenim més coinci-dència en les propostes del programa.Tot això ens ha fet acostar cap a Es-querra i tenim un principi d’acord desdel dia 7 de juny, però encara no s’hatancat cap pacte. ERC ens va presentarun document perquè signéssim, sensepossibilitat de poder fer canvis, donatque des d’aleshores, no hem pogutaconseguir que s’asseguin, per co-mentar-ho i acabar de xafar el pro-grama i les carteres. Volen anar a laseva i que ningú els condicioni. No-saltres ens vam abstenir en la votaciód’investidura per facilitar l’elecció delSr. Sabanés, per deixar les portes ober-tes i poder lligar aquest acord de go-vern, que presentaria moltes possibili-tats per Artesa. Mentrestant, ens que-

darem a l’oposició i recolzarem les pro-postes que siguin bones pel poble. Cal dir també que l’acord amb Con-vergència ha estat molt proper, donadala bona predisposició mostrada, tant enel repartiment polític com en progra-ma i carteres de govern. Almenysaquests sí que van voler seure a parlar. Sempre, igual que abans, hem presla decisió que ens sembla millor pelpoble, evidentment, posant-ho tot so-bre la taula. Tant sols demanem respecteper la nostra decisió.

Josep Galceran i Sellart iCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

V

No ha pogut serEl Grup Municipal d’ERC, desprésdels Ple d’investidura del nou Alcal-de i en vista dels comentaris que enshan arribat, volem fer públic el do-cument del preacord al que havíemarribat amb el grup del PSC. Aquest document és el fruit d’unasèrie de reunions i negociacions porta-des a terme entre els regidors electesd’ERC i membres del PSC. L’ofertainicial d’ERC va ser d’una tinença d’al-caldia i 2 regidories. El cap de llistasocialista va demanar dues tinencesd’alcaldia, va declinar continuar cui-dant-se dels pobles, va demanar podercol·laborar amb àrees que no fossin dela seva responsabilitat i va manifestarel seu desig de crear una regidoria d’en-titats i participació ciutadana. El grup

d’ERC vam considerar que no era ne-cessari crear una regidoria per a les en-titats, però vam accedir a la resta de lesdemandes. D’aquesta manera es va re-dactar un document que vam fer arri-bar al PSC i que no es va signar per-què, arribats a aquest preacord, el can-didat socialista va començar a mostrarles seves reticències.

Aquest és el text del document:Primer.- Que el proper dia 16 de juny,en la sessió constitutiva de la nova cor-poració, els Regidors/es del grupd’ERC-AM i del grup del PSC-PM do-naran el seu vot per investir Alcalde alcandidat d’ERC-AM, el senyorDomènec Sabanés i Porta.Segon.- Que la Junta de Govern Local

estarà integrada pel senyor Alcalde,que la presidirà, per un Regidor o Re-gidora del grup d’ERC-AM i pel Regi-dor i per la Regidora del grup del PSC-PM, tenint en compte que el número deregidors/es que pot nomenar l’Alcaldecom a membres de la Junta de Governno podrà ser superior a un terç delnombre legal de membres de la corpo-ració.Tercer.- Que, malgrat la composiciólegal de la Junta de Govern, la restade Regidors/es del grup d’ERC-AMpodran assistir amb veu però sense vota totes les sessions que dugui a termela Junta de Govern Local.Quart.- Que la Junta de Govern exer-cirà les seves pròpies atribucions i lesquines li deleguin l’Alcalde i el Ple.

35

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

D’acord amb l’article 57 del Decretlegislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pelqual s’aprova el Text refós de la Lleimunicipal i de règim local de Catalunyala delegació d’atribucions del Ple afavor de la Junta de Govern requereixl’acord adoptat per majoria absolutadel nombre legal de membres de la cor-poració. En aquest sentit els/les sig-nants del present document es compro-meten en la primera sessió extraordi-nària que es dugui a terme (la del car-tipàs municipal) a prendre l’esmentatacord.Cinquè.- Que l’Alcalde designarà els/les Tinents d’alcalde d’entre els mem-bres de la Junta de Govern Local. Aixídesignarà com a primer i tercera Ti-nent d’alcalde el Regidor i la Regido-

ra del grup del PSC-AM i com a segono segona Tinent d’alcalde un Regidoro Regidora del grup d’ERC-AM.Sisè.- Que l’Alcalde delegarà les sevescompetències en matèria d’agricultu-ra i ramaderia i de sanitat al Regidor ia la Regidora del grup del PSC-AM ique, per tant, seran les persones res-ponsables de les àrees esmentades.Setè.- Que es preveu la possibilitat quequalsevol dels Regidors i de les Regi-dores signants d’aquest document pu-gui col·laborar o participar en qualse-vol altra regidoria que no sigui de laseva competència.Vuitè.- Que aquest document noméspodrà modificar-se, amb posterioritata la seva signatura, per acord unàni-me de tots/es els/les signants.

Novè.- Que aquest document es faràpúblic als mitjans de comunicació lo-cal i/o comarcal a petició de qualsevoldels/les signants.

Tot i no haver pogut tancar un pacteestable ERC-PSC per als propers qua-tre anys, esperem que tant els regidorsde CiU com del PSC facin una oposi-ció constructiva i responsable, tal comnosaltres hem intentat fer en el darrermandat.

Grup Municipal d’ERCa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

37

la P

alan

ca

Maig de 1982a revista d’aquest mes és gairebéun monogràfic sobre la celebració

de la Setmana del Llibre, organitzadapel Club de Lectures en l’any del seu25è aniversari. PORTADA. Sota el titular Català iCultura es barreja la celebració de la Set-mana del Llibre amb la primera campa-nya endegada per la Generalitat per a pro-moure el català. Entre fotos de les activi-tats del Club de Lectures, apareix la Nor-ma davant de l’Ajuntament, aquella noiaque fa 25 anys ens deia: El català és cosade tots! EDITORIAL. Dedicada al tema deportada, incideix en la importància depoder expressar-se en la llengua pròpia,destaca la campanya de la Generalitat ifelicita el Club de Lectures per les acti-vitats organitzades. LOCAL. Pel que fa a la InformacióMunicipal, en el Ple de 24 de març es vaaprovar el pressupost ordinari de 24 mi-lions de pessetes corresponent a l’exer-cici de 1982. També s’informa que, ambmotiu de la celebració del Mundial deFutbol a Espanya, Artesa de Segre seràuna de les seus del Mundialet organitzata Catalunya. En Reculls de ButlletinsOficials, per la transcendència que ha tin-gut en el tema de les comunicacions almunicipi d’Artesa, destaco l’anunci delBOP d’aprovació del projecte “Nuevacarretera C-1412 de Igualada a Tremp,p.q. 0 a 26. Tramo: Ponts-Folquer”. En el Noticiari Local s’informa, entrealtres coses, de les activitats principalsdesenvolupades durant la Pasqua. Men-tre les Caramelles van fer una carrossaamb el Naranjito (la mascota del Mundi-al de Futbol), la pubilla escollida al ballde dilluns de Pasqua va ser la DolorsFons. També es destaca el pressupost de7 milions de pessetes per a la millora dela recepció del primer i el segon canal detelevisió (s’havia de veure bé el Mundi-al), deixant-ho condicionat per a quan esposés en marxa el tercer canal. A La veu de la comarca, dues referèn-cies:- Foradada. Un corresponsal anònim in-forma de les beneficioses pluges del’abril, que fan preveure una bona colli-ta, i aprofita per recordar la bona famade la vall de Foradada pel que fa al blat ial vi (aquest segon –afirma, però– ja hapassat a la història).- Alentorn. Salvador Santacreu repassaalgunes de les tradicions de la població,que comptava amb 140 habitants, i re-

corda els principals problemes del mo-ment: escombraries i enllumenat públicsobretot, tot i que creu que encara calmillorar més l’abastament d’aigua. En un racó d’aquesta secció apareixuna iniciativa de la revista que val la penadestacar. Es tracta de l’edició de 25 re-produccions fotogràfiques d’imatges an-tigues d’Artesa, que a partir del mes se-güent es podrien anar adquirint (a 30ptes.) d’una en una amb la revista men-sual. SETMANA DEL LLIBRE. Com ja hedit al començament, aquesta activitat aca-para gran part de la revista, concretament7 pàgines. Tot seguit farem una breu re-ferència a cada una de les xerrades quees van dur a terme (a la Biblioteca):- Montsec, futur Parc Natural. SalvadorFilella, sots-president de DEPANA, vaser el conferenciant convidat. La xerradava constar de dues parts: normatives ifases per a la declaració de Parc Natural ila importància dels usos tradicionals.Sembla que la gent del territori es va es-pantar i el parc no va tirar endavant. Seràpossible algun dia?- Bilingüisme. Conferència col·loqui acàrrec de l’escriptor lleidatà Josep Font iHuguet, també col·laborador periodístic.Pel que es llegeix en l’article, la gent as-sistent va participar activament expres-sant les seves inquietuds sobre aquesttema.- Dona i literatura. En un acte que va sermolt concorregut, l’escriptora TeresaPàmies va afrontar aquesta temàtica desde dues vessants: la dona com a perso-natge literari i la dona com a creadora li-terària. En la part del col·loqui es van ferintervencions relacionades amb el femi-nisme. Les dones assistents van ser ob-sequiades amb una rosa (tot i que era 20d’abril).- La política de la vinya i el vi de la Ge-neralitat. Amb motiu de la visita a Artesadel director de l’Institut Català de la Vi-nya i el Vi (INCAVI), Jaume Ciurana iGalceran, es va fer aquesta xerrada. Du-rant el dia va visitar algunes vinyes de larodalia i el celler de la Cooperativad’Artesa. A la nit va informar sobre lesactivitats de l’INCAVI i, en una segonapart, va explicar com es fa la degustacióper a poder apreciar els valors d’un vi.Es veu que els assistents havien portatmostres de vi de diferents collites per a

aquesta part de la xerrada (fins i tot de1939 i 1940).- Problemàtica de la planificació comar-cal. Josep M. Carreres, del Servei Terri-torial de la Generalitat (no queda clar dequin departament s’està parlant), va in-formar dels 5 camps d’actuació: carrete-res, ports i costes, habitatge, urbanisme ipolítica territorial. Va tocar qüestionsencara avui vigents: cessió de competèn-cies de la Generalitat i de la Diputació ala comarca, la conveniència o no de divi-dir la Noguera, la possible problemàticade les vegueries... Segons el seu desen-volupament, la Generalitat havia dividitCatalunya en 5 zones i la Noguera es tro-bava en un terme mig (entre les zones des-envolupades i les deprimides) sota la de-nominació de “zona de desenvolupamentselectiu”. Malauradament, no sé si avuidia podríem dir el mateix.- La xarxa viària de la comarca de laNoguera. Aurelià López Heredia, cap deserveis d’Obres Públiques de la Genera-litat a Lleida, va dividir el tema en 3 apar-tats: estudis econòmics, xarxa de carre-teres de Catalunya i les carreteres lleida-tanes. Sobre el primer, va donar dadessobre la inversió en carreteres a l’Estat,que estaven per sota de la Comunitat Eco-nòmica Europea. Pel que fa a Catalunya,

LA FITXA

Número: 5Data: maig de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 20

L

38

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

tures durant molts anys amb l’organitza-ció d’aquestes Setmanes Culturals pelsvolts de Sant Jordi, amb temes d’actuali-tat i personatges de relleu. NOSTRES ASSOCIACIONS. El Mu-seu-Arxiu de la comarca de la Noguera(avui Museu del Montsec) informa delpermís obtingut per a la prospecció i ne-teja del jaciment d’Antona, sota la direc-ció del doctor Joan Maluquer de Motes iNicolau. Entre altres coses, també infor-ma de les últimes donacions rebudes acàrrec d’Antoni Fons, Antoni Macià,Àngel Vidal, Enric Camats, i AntoniAmigó. Per altra banda, l’Associació de Jubi-lats informa de la darrera reunió generaldel 25 d’abril, amb renovació de part dela Junta, i festa final amb coca i mistelaperò sense ball (“l’orquestra no es pre-sentà). CULTURA. Cine fòrum és el títol del’article signat per La Palanca, que ser-veix per explicar l’acord entre la revista il’empresari del Cinema Catalunya per arealitzar mensualment un sessió de cine-fòrum a partir de la projecció d’una pel·-lícula en català (encara avui això resulta-ria bastant complicat). La primera pro-jecció va començar amb un documentalsobre l’evolució de l’11 de setembre i lapel·lícula Companys, procés a Catalunya.Va ser presentada pel company BartomeuJové i comptà amb la presència de Víc-tor Torres, persona vinculada amb la fi-

Juny de 1982er primera vegada des de la sevaaparició, la revista assoleix les 24

pàgines. Després de només 5 números,el projecte avançava. PORTADA. Una fotografia del santu-ari de Salgar, feta sens dubte desd’Antona, ocupa la portada, sense cap tí-tol. Aquesta imatge, en color, va repetirportada fa 5 anys (núm. 240, març de2002, Salgar restaurat). EDITORIAL. Està dedicat al mateixtema de portada, amb el títol Salgar, unsantuari per la Verge. Fa referència a ladevoció popular per aquest indret i la sevaMare de Déu, però sobretot a la “campa-nya encaminada a retornar al santuari labellesa que tenien les seves pedres”, ambMn. Roc al capdavant. LOCAL. A la Informació Municipal,signada pel tinent d’alcalde Pere Vidal,es dóna compte dels principals acordsdels darrers plens i comissions, a més dela incorporació d’un nou regidor, AntoniRoca i Solans. Destaquen l’aprovació

d’un conveni amb la Generalitat pel pro-jecte de bombers, un escrit de queixa perla supressió de la Companyia de la Guàr-dia Civil i l’encàrrec d’al·legacions alprojecte de la carretera Ponts-Folquer. En el Noticiari Local es destaca lamanca de pluges del mes de maig, que faperillar la collita. Entre el 4 i el 12 dejuny, el municipi va estar representat a laFira Internacional Cinquantenària deBarcelona per “dos operaris forcaires”d’Alentorn. Per la seva part, la Societatde Pescadors Esportius d’Artesa de Segreanuncia el sorteig per a escollir els dosrepresentants, d’entre les inscrits, al Cam-pionat provincial de pesca de truita del20 de juny a la Seu d’Urgell. A Comarca, un breu del corresponsalde Foradada informa de la inauguracióprevista per Sant Joan de les piscinesmunicipals.

En Reculls de Butlletins Oficials, s’in-forma de la publicació del preu de l’ai-

va indicar la dependència de la xarxa vi-ària respecte a la morfologia del terreny;tot i així, va apostar per una xarxa reticu-lar aprofitant les vies existents. Final-ment, apareixen temes més propers, delsquals destaco les referències a la possi-ble construcció d’un túnel al congost deMont-rebei, les futures reformes a la C-1313 per trams (entre elles, Balaguer-Artesa i Artesa-Ponts) i la menció, entred’altres, de la carretera Salou-Tremp perArtesa. Aquesta última encara la somi-em, sobretot des del darrer canvi de de-nominació de les carreteres (on Salou-Adrall és la C-14). Acaba l’article dient:“Tot seguit s’obrí un torn de preguntesque fou molt interessant”.- Bolets bons, bolets tòxics. Amb aquestaxerrada de Ramon Menal i Armisén, fun-dador i primer president de la SocietatCatalana de Micologia, es va tancar laSetmana Cultural. El redactor destaca lesreticències inicials sobre el possible ni-vell científic del conferenciant, que que-den esvaïdes amb la frase “ens parlavatalment un boletaire”. Després de fer unasíntesi de la xerrada, es destaca l’interèsde Menal per evitar les intoxicacions i lesseves al·lusions al respecte pel medi. Lespreguntes dels assistents “obtinguerenclares i concises respostes que creiem vansatisfer als demanadors”. Abans de passar a una altra secció,m’agradaria destacar la gran tasca cultu-ral que va desenvolupar el Club de Lec-

gura de Companys. A peu de pàgina, unanota de la redacció s’afanya a desvincu-lar-se de cap tendència política definida. CARTES A LA REDACCIÓ. El sacer-dot de Vilanova de Meià, Mn. JoanMarquilles Llorens, escriu la carta LaCatalunya sofrent, que porta com a sub-títol Carta d’un sacerdot rural a la Ge-neralitat de Catalunya. Se’m fa difícilsintetitzar una carta escrita amb tant desentiment sobre l’oblit i el desconeixe-ment institucional d’aquesta “zona deCatalunya compresa entre les crestes delMontsec i les riberes del Segre”. En re-comano la lectura. LLEURE. Els dos acudits habituals deQuimet i Cosme. ENSENYAMENT. Rosa Secanell, di-rectora de l’institut, continua l’articlecomençat el mes anterior informant so-bre La reforma de las enseñanzas medias. ESPORTS. Ocupant un terç de la con-traportada, un únic article titulat VoltaCiclista a Espanya-82 ens recorda que el29 d’abril va sortir d’Artesa la novenaetapa d’aquesta competició, un esdeve-niment esportiu que no recordo que s’hagirepetit més. Sense anar signat, semblareflectir l’interès de la Corporació Mu-nicipal per deixar clar que aquest fet nova suposar cap càrrega econòmica per al’Ajuntament, tot i la seva col·laboració,ja que va ser una decisió dels organitza-dors per motius tècnics (l’etapa acabavaa Puigcerdà).

P

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

gua a Artesa. La quota fixa era de 89 pes-setes (poc més de 50 cèntims d’euro) ambdret a 6 m3 per abonat i mes. CAMP. Jesús Santacreu continua, aMón agrari, amb el tema de la vinya en-cetat dos números abans. Explica les mi-llores que ha experimentat aquest con-reu, però es lamenta del “veritable calva-ri” que està passant la venda del vi, cosaque atribueix als excedents i a la mancade promoció enfront “altres begudes exò-tiques i artificioses que ens estan fentempassar per la televisió i altres medis”. Joan Clua i Caubet, en l’article Aiguaper la nostra comarca, qualifica d’histò-rica la reunió celebrada el 23 de maig pertractar el tema del canal Segarra-Garri-gues. Hi van assistir representants de 50municipis de les Garrigues (24.000 ha dereg), la Noguera (7.500 ha), la Segarra(34.000 ha) i l’Urgell (12.000 ha). Es vaconstituir la Junta Expectant (23 mem-bres a la Junta General i 8 a la Junta Exe-cutiva). El president escollit va ser CarlesBenet d’Arbeca. Em crida l’atenció la se-güent frase: “Una perspectiva importantfóra el poder donar aigua potable a 70poblacions a l’esquerra del canal”. Vistamb la perspectiva del temps, queda clarque els grans projectes sobreinfraestructures necessiten dècades per aser una realitat, sobretot si tenen a veureamb el món rural. OPINIÓ. Sícoris expressa la seva opi-nió sobre la xarxa viària relacionada ambArtesa en l’article Al vent del carrer, elsubtítol del qual gairebé ho diu tot: Elvertader eix nord-sud de Catalunya pas-sa per Artesa de Segre... Nosaltres ja hosabem, però cal que a Barcelona se n’as-sabentin. Es lamenta de la pèrdua de de-nominació de la carretera Montblanc-Artesa, de l’abandó de la d’Artesa-Trempi de la materialització de la del Doll (“ve-ritable engendre teratològic”, en diu).Destaca la defensa dels interessosartesencs per part del batlle Joan Macià ireivindica l’eix nord-sud des de Sort finsa Salou per Artesa (“recte com un canód’escopeta”) al·legant motius històrics. En un article signat per La Palanca sotael títol Aclariment a “El Correo Catalán”

es desmenteix les afirmacions del senyorRicard Font, de 27 d’abril, segons lesquals la carretera Ponts-Folquer estalvi-aria 40 km per anar de Barcelona a la Valld’Aran. Segons dues relacions de quilo-metratges des d’Igualada fins a Comiols,el nou traçat només estalviava 3 km. Elque queda clar és que aquesta nova car-retera va ser traumàtica per Artesa. SALGAR. Sota aquesta denominaciós’ofereix quatre pàgines relacionadesamb el tema principal del mes. L’arqui-tecte Frederic Armengol i Martín escriuSalgar, au fènix, que comença amb unesreferències històriques per continuar par-lant del procés de restauració iniciat. Lareflexió final va en el sentit de demanarcontinuïtat. El títol de les dues pàgines següents,ara de l’historiador Bertran Prim i Roigé,ja ho diu tot: Resum d’història. Acompa-nyant el text d’una antiga il·lustració deSalgar, Prim fa un repàs històric de l’in-dret i acaba destacant les trobades i ro-miatges de diferents poblacions de la co-marca que hi tenen lloc. En la darrera pàgina dedicada a aquesttema, Alfons Durany escriu Salgar... Na-tura. L’articulista dóna un altre enfoca-ment a Salgar, des del punt de vista del’entorn natural, i ho enllaça amb la tas-ca que feia Mn. Roc Salvia en el campa-ment Amics de la Natura. ASSOCIACIONS. El mateix que subs-criu aquesta secció informava del 75èAniversari del Moviment Escolta, la qualcosa em recorda que en la revista anteri-or vam publicar un article sobre la cele-bració del centenari. Com passa el temps! El Museu-Arxiu informa de la publi-cació del Catàleg Provisional del PoblatsIbèrics de Catalunya, redactat pel Dr.Maluquer. N’hi apareixien 4 a Artesa, 2a Foradada i 1 a Cubells. Creu Roja Espanyola fa públic els pre-miats en el Primer Concurs de Dibuix,lliurats el 20 de maig, amb motiu de laSetmana Mundial de la Creu Roja i agra-eix la col·laboració dels centres educatius. CULTURA. En l’article Reunió de laPremsa Comarcal de les Terres de Po-nent s’explica que La Palanca va assistira Tàrrega, el 22 de maig, a aquesta troba-da per primera vegada. Guia Cultural de Catalunya explica elcatàleg que el Departament de Cultura varealitzar per reflectir les activitats artísti-ques i folklòriques catalanes. En Els nens canten a la primavera espubliquen 3 poemes dels infants Carme

Lasierra, Anna Areny i Enric Ros. Cine-fòrum explica la segona activitatd’aquestes característiques endegada perLa Palanca. En aquesta ocasió es va pro-jectar la pel·lícula La plaça del diamant,del director Francesc Betriu, basada enla cèlebre novel·la de Mercè Rodoreda.L’encarregat del fòrum va ser Mn. ManelPal d’Agramunt (“cinèfil, gran munta-nyenc i bon afeccionat a la lectura i a lafotografia”). Sembla que el col·loqui fi-nal, ensopit al principi, es va animar for-ça gràcies a alguna intervenció provoca-dora. RODALIA. Per primera vegada apa-reix aquesta secció, amb l’article Excur-sió més enllà d’Alòs de Balaguer, signatper David Daura. L’autor descriu un ex-cursió de 14 persones, feta amb dos Land-Rover, sortint d’Artesa cap a Alòs, fins aSant Jordi de Camarasa i tornant per labanda de Rubió. LLEURE. Els dos acudits habituals deQuimet i Cosme, un d’ells referit a Salgar. CARTES A LA REDACCIÓ. Algú quesigna com a “un lector” escriu una cartaen castellà dirigida al Consell de Redac-ció de la revista, on es queixa del fet queno s’hagi fet públic el resultat del con-curs per a dotar d’una nova capçalera ala publicació. Al costat mateix hi ha laresposta, on el Consell de Redacció de-mana disculpes i s’explica que la inicia-tiva no va tenir gaire èxit; així mateixagraeix la carta de l’anònim lector. ESPORTS. Després de dos númerossense parlar de futbol... gairebé dues pà-gines, inclosa la contraportada. En pri-mer lloc es destaca el bon paper del CEArtesa, que va acabar tercer del 2n grupde Primera Regional, només darrere delRubí i el Martinenc, i per davant de laresta d’equips de les terres lleidatanes.Coma va ser el màxim golejador amb 20gols. També es fa referència al 5è llocobtingut per l’equip juvenil i es publiquenels bons resultats de l’equip de veterans. Per altra banda s’anuncia el partit delMundialet a celebrar a Artesa el 28 dejuny: Sevilla CF contra selecció Nogue-ra-Segarra (amb els jugadors localsTorredeflot, Granell i Carlí). També s’in-forma de la iniciativa del CENG de cele-brar per primera vegada 24 Hores d’Es-ports els dies 5 i 6 de juny. Finalment, elCurs de Natació tindria lloc entre el 8 i el31 de juliol (preu: 1.500 ptes.).

Ramon Giribet i Boneta

LA FITXA

Número: 6Data: juny de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 24

40

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de fi de cursl passat 17 de juny l’EscolaMunicipal de Música i la Coral

Infantil Brots d’Il·lusió, amb lacol·laboració de l’Orfeó Artesenc,van realitzar un multitudinariconcert de final de curs. Enguany ha finalitzat un nou curs al’Escola de Música, però un nou cursque va començar amb canvis en ladirecció. La nova direcció, amb JordiMorera al capdavant i més de 100alumnes altre cop, han continuat latasca dels seus predecessors. El canvi

E ha estat, sense cap dubte, un pasendavant molt positiu. Amb aquestesratlles us convido fermament acontinuar creient en aquest nouprojecte, i en aquesta nova direcció,resultats, molt bons resultats, que jas’han pogut veure durant aquest curs,però molt especialment, en aquestconcert, on es va poder veure unamostra dels diferents grups i conjuntsde l’Escola. També voldríem agrair latasca realitzada per la Carme Barril,com a màxim responsable de l’Àrea de

Cultura i Educació de l’Ajuntament, onamb aquest quatre anys, no només hacontinuat la tasca que es veniarealitzant, sinó que ha millorat el queja teníem, felicitats i gràcies! Amb aquestes pàgines, podreu veureuna mostra en fotografies de tots els quevan participar amb el concert. Bon estiua tothom i felicitats per la feina feta.

Sergi Valls i JovéFotografies: Josep M. Espinal

41

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Final de curs de l’Orfeónguany l’Orfeó Artesenc hafinalitzat el curs amb tres

concerts fora d’Artesa (Os deBalaguer, La Seu d’Urgell iForadada), un curs que es tancaràamb la gravació d’un CD a Salgar elproper 7 de juliol. El diumenge 29 d’abril, l’Orfeó vaparticipar a la tradicional Trobada deCampaners de Os de Balaguer,realitzant una cantada a la residènciade la gent gran, participant de la missamajor i finalitzant amb un petit concert. El diumenge 13 de maig, va cantara la Seu d’Urgell, en motiu de l’Aplecde Corals de la Zona Nord de Terresde Lleida de la FCEC. La jornada vacomençar durant el matí amb uns tallersque es van realitzar amb Rafael Llobet.Al migdia un dinar de germanor de les9 corals participants i finalment a latarda el concert. L’Orfeó Artesenc vacantar conjuntament amb la Coral

Pontsicana i la Coral d’Avui d’Agramunt el Concert, uncànon a 8 veus, l’Empordà i el Cor Final de Mar i Cel. El 27 de maig, l’Orfeó es va traslladà a Foradada, on vaparticipar en aquesta festivitat típica de Foradada acom-panyant amb els seus cants la missa major i finalitzantamb un petit concert, d’on destaquem la interpretació deVeles e vents de Raimon, una obra coral de Manuel Oltrad’aquesta coneguda cançó, de gran dificultat. En un altre ordre de coses, aquest passat mes de maig,concretament el 21 de maig, es va celebrar el 5è aniversaride la posada en funcionament de la pàgina web de l’Orfeó,que sota el domini www.orfeoartesenc.org, va iniciar elsseus passos, que més endavant, s’hi afegiria el .CAT.Durant aquest cinc anys el web ha vist incrementat elnombre de continguts i el nombre de visitants fins arribara més de 22.000 visites, 670 mensuals durant el 2006 imés de 700 durant el 2007. Aquest any ple d’actuacions, finalitzarà ambl’enregistrament d’un CD amb temes propis de l’Orfeó,tot un seguit de cançons artesenques i d’aquestes contrades(La Raimundeta, l’Ave a la Mare de Déu de Salgar, laSamba del Castellot...), acompanyades d’altres mésmodernes (Només tu, Wimowhe). Es preveu que lapresentació del CD, que estarà acompanyat d’un llibre ambtotes les partitures i comentaris, es faci per Santa Cecília,patrona de la música i dels músics, el proper mes denovembre.

Sergi Valls i Jovéwww.orfeoartesenc.cat

E

42

la P

alan

ca

43

la P

alan

ca

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

Ser jove eternamentiuen alguns entesos que l’etapade l’adolescència cada vegada

s’allarga més, o més ben dit, que cadavegada costa més fer-se gran, entraren el món dels adults. En psicologia hi ha una patologiaanomenada síndrome de Peter Pan, elnom d’un nen protagonista d’un conte,que no volia créixer i que es relacionaamb aquesta por a l’adultesa. La síndrome de Peter Pan és un pro-blema emocional que afecta aquellespersones que, tot i haver arribat a l’edatadulta, són immadures emocionals isón incapaces de fer front a les res-ponsabilitats que comporta la vidaadulta. La infància és una etapa de la vidaque es caracteritza per la no conscièn-cia de l’existència de problemes, ja quealtres persones (normalment els pares)els solucionen. Quan parlem d’infàn-cia a la nostra societat ens ve en mentuna etapa feliç, on les responsabilitatsestan difuminades i la màxima preocu-pació és la diversió i el joc. Cap al final de l’adolescència tot can-via i, a poc a poc, es va prenent consci-ència de les pròpies responsabilitats iaixí les persones comencen a orientarla seva vida cap a una determinada di-recció. N’hi ha, però, que es neguen asuperar aquesta etapa i inconscient-ment es resisteixen a créixer i fer front

a les responsabilitats de la vida adulta. Tots coneixem “adolescents de 30,40... anys”, persones que es comportencom a jovenets immadurs que volenretenir, costi el que costi, aquells anysquan el compromís, la responsabilitat ila independència no formava part de lesseves vides. Algunes persones afegei-xen a aquesta síndrome de Peter Pan,la interiorització d’uns valors que lanostra societat del benestar fomentacada vegada més: la jovenesa, la imat-

ge com a vàlua imprescindible per a tri-omfar, la diversió permanent, etc. Així, cada dia més, ens trobem ambpersones que es neguen el pas dels anysi s’aferren a una joventut que ja hanperdut i adopten una actitud davant lavida, lliure de compromisos i deures ies comporten com esbojarrats adoles-cents que no es fan responsables delsseus actes. És important saber que for-ça sovint aquesta “alegria i seguretat”que tant necessiten mostrar no és resmés que una disfressa que amaga laseva inseguretat i la seva por a no serestimats i valorats a la societat. És un

mecanisme que necessiten activar perpoder defensar-se de la realitat que elsenvolta. Si analitzéssim amb detenimentaquestes persones, segurament darrerad’aquestes actituds hi hauria hagut unspares sobreprotectors, uns pares queinvoluntàriament haurien posat barre-res a l’evolució dels seus fills, haurienoblidat que valer-se per un mateix i ferfront als problemes, dubtes i dificultatsnomés s’aprèn amb autonomia perso-nal. L’evolució de la responsabilitat enles persones seria comparable amb elprocés que seguim quan aprenem a ca-minar. Al començament els pares ensagafen de la mà, ens ajuden, ens re-colzen... però mai podran caminar per

nosaltres. De la mateixa manera, els in-fants han d’aprendre a responsabilitzar-se dels seus propis actes, ningú no hoha de fer per ells! Poc a poc han de sa-ber agafar impuls i avançar per les di-ferents etapes i situacions de la vida.Una cosa és ajudar els fills i una altraés fer tasques i prendre decisions queels corresponen a ells. Aquesta actitudpot portar els joves a aferrar-se a aques-ta infància plaent i exempta de respon-sabilitats, convertint-los amb uns“eterns adolescents”.

Noemí Farré Cortadelles

Els infants han d’aprendrea responsabilitzar-se delsseus propis actes, ningú noho ha de fer per ells!

D

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes d’abrilSESSIONS DE PLE

Ple extraordinari: 04-04-2007

S’aprova, per unanimitat, lamodificació de l’article 4 de l’Ordenan-ça fiscal reguladora de l’Impost sobreBéns Immobles en el sentit d’afegir labonificació d’exempció del pagamentde l’Impost durant dos anys per aquellesempreses que es traslladin o s’hagin tras-lladat des d’Artesa de Segre al PolígonIndustrial El Pla d’Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat, deses-timar les al·legacions presentades pernou afectats per les obres “Cobrimentmetàl·lic de dipòsit a Clua” per no pro-cedents atès que el procediment seguitper a l’execució de l’obra i imposicióde contribucions especials és el legal-ment establert i les obres realitzades hanestat les imprescindibles per a la satis-factòria conclusió de l’obra i aprovardefinitivament la liquidació definitivade la mateixa obra.

S’aproven, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obres:- Certificació núm. 1, per import de61.623,19 euros, corresponent a l’obraCasal Cultural signada per l’arquitectesenyor Frederic Armengol i realitzadaper l’empresa Áridos Romà, SAU.- Certificació núm. 1, per import de31.439,00 euros, corresponent a l’obraXarxa de sanejament de La Colònia LaFàbrica de Vilves signada per l’enginyertècnic senyor Josep M. Lliró i realitzadaper l’empresa Touriño & Marcos SL.- Certificació núm. 1, per import de38.789,09 euros, corresponent a l’obra Con-nexió de la xarxa d’aigües pluvials al canalde desguàs, al carrer Sant Sebastià d’Artesade Segre, signada per l’arquitecte senyoraM. Àngels Espar i Canal i realitzada perl’empresa Art-Cons SCP.- Certificació núm. 3, per import de21.079,15 euros, corresponent a l’obraAmpliació del Museu del Montsecd’Artesa de Segre signada per l’arqui-tecte senyor Eusebi Guimet i realitza-da per l’empresa ConstruccionsMontsec, SCCL.- Certificació núm. 4, per import de 8.933,52euros, corresponent a l’obra Ampliació del

Museu del Montsec d’Artesa de Segre sig-nada per l’arquitecte senyor EusebiGuimet i realitzada per l’empresaConstruccions Montsec, SCCL.

S’aprova, per unanimitat, retor-nar a la senyora Ester Pérez Farruz elsingressos indeguts corresponents a lesquotes de l’impost sobre vehicles de

tracció mecànica d’un remolc satisfetsper la reclamant o el seu espòs en elsexercicis econòmics de 1999, 2000 i elsinteressos legals des de la data del seupagament fins a la data en que s’acordila seva devolució.

S’aprova, per unanimitat, accep-tar la subvenció de 81.000 euros, queel Departament d’Educació de la Ge-neralitat de Catalunya ha concedit al’Ajuntament d’Artesa de Segre ambdestí a minorar les quotes del servei delcurs acadèmic 2006-2007.

S’aprova, per unanimitat, acor-dar la cessió al Servei Català de la Sa-lut del terreny de propietat municipal,ubicat al costat del Centre d’AtencióPrimària d’Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat, apro-var inicialment el projecte tècnicd’obra, redactat per l’enginyer Josep M.Lliró, de les obres d’Arranjamentd’instal·lacions i portada d’aigües enalta en el municipi d’Artesa de Segre,amb un pressupost d’execució per con-tracta de 264.774,66 euros.

S’aprova, per unanimitat, forma-litzar amb la Comunitat de Regants deles Hortes d’Artesa de Segre iMontsonís un conveni que assumeixiel compromís que l’Ajuntamentd’Artesa de Segre aportarà 24.000,00euros a la realització, per la Comunitatde Regants de les Hortes d’Artesa de

Segre i Montsonís, de l’obra Cobrimentde la Secla d’Artesa de Segre, segonafase, segons projecte redactat.

S’aprova, per unanimitat, esti-mar la sol·licitud presentada pel Sr.Josep Canal March en representació dela societat Agropecuària i Secció deCrèdit d’Artesa de Segre SCCL i con-cedir el fraccionament en el pagamentdels deutes pendents d’aquesta socie-tat amb un import total en període deconstrenyiment de 722.333,20 euros.

S’aprova, per unanimitat, apro-var inicialment el Reglament que ha deregular els serveis funeraris del muni-cipi d’Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat, apro-var el Conveni per a la prestació delservei d’assistència tècnica municipala subscriure entre l’Ajuntamentd’Artesa de Segre i el Consell Comar-cal de la Noguera.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car el Decret d’Alcaldia que resol com-parèixer durant el termini d’audiènciapública del Projecte de desmuntatge itrasllat del megàlit dels Reguers deSeró, redactat per Joan B. López, refe-rent al túmul trobat en l’execució de laXarxa de Distribució del Rec del Siste-ma Segarra-Garrigues i declarar quel’Ajuntament d’Artesa de Segre se’ndóna per assabentat.

Ple extraordinari: 23-04-2007

S’aprova, per unanimitat, elPressupost Municipal per l’any 2007,amb un total de 4.761.600,00 euros.

S’aprova, per unanimitat, elPressupost de l’Emissora Municipal deRàdio, amb un total de 15.700,00 euros.

S’aprova, per unanimitat, laMoció a favor de la llibertat d’expres-sió i de la pluralitat informativa i desuport a la continuïtat de les emissionsde TV3 al País Valencià.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 19 i 25 d’abril)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències d’obres:

45

la P

alan

ca

46

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

- A Joan Fontanet Boliart i Raquel Ma-llol Castellà, per la construcció de duesnaus i un femer, consistent en el trasllatsanitari i ampliació d’una explotaciócunícola existent, al polígon 12, parcel·la67, terme municipal d’Artesa de Segre.- A Magí Lluch Jou, en representacióde Ramadera del Segre, SA, per laconstrucció d’un magatzem, per lainstal·lació d’una planta de neteja decereals, adjunt a la fàbrica de pinsos,situada a la carretera C-14, km. 0,450,d’Artesa de Segre.- A Lluís Abad Vidal, per enrajolar elterra del bany i cuina de l’habitatge si-tuat al carrer Carnisseries, 1, d’Artesade Segre.- A M. Cinta Puigpinós, per la modifi-cació i ampliació de la llicència d’obres,corresponent a les obres de redistribu-ció d’una planta pis i rehabilitació defaçana, de l’immoble situat al carrerSant Antoni M. Claret, 30, d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència ambiental:- A Miquel Blanch Balasch, per exercirl’activitat d’adequació d’una explota-ció porcina d’engreix existent per 1.008porcs d’engreix, al polígon 25, parcel·la178, terme municipal d’Artesa deSegre.- A Josep Betriu Ariasol, per exercirl’activitat d’adequació d’una explota-ció porcina d’engreix existent per 500porcs d’engreix, al polígon 9, parcel·la33, terme municipal d’Artesa de Segre.- A Alexan Artesa, per exercir l’activi-tat d’ampliació de l’emmagatzematgede la instal·lació d’una planta satèl·litde gas natural liquat, a situar al carrerLluís Companys, 3 del Polígon Indus-trial el Pla d’Artesa de Segre.- A Joan Fontanet Boliart i Raquel Ma-llol Castellà, pel trasllat sanitari i am-pliació d’una explotació cunícola, a si-tuar al polígon 12, parcel·la 67, termemunicipal d’Artesa de Segre.

Mes de maigSESSIONS DE PLEPle ordinari: 02-05-2007

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria del PERC2007, demanant subvenció per a leselectrificacions de Masia Janot, MasiaCal Reguera, Masia Escobet, Explota-ció Ramadera el Pla, Explotació Rama-dera Aneto i Explotació RamaderaMolina.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria de la Millorade les infrastructures de caràcter comer-cial, demanant subvenció per a la rea-lització de la intervenció de condicio-nament de l’espai urbà d’ubicació delMercat Setmanal de marxants, Av.Maria Anzizu, tram comprès entre elscarrers Àngel Guimerà i Bisbe Bernaus.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria promoguda perla Secretaria Gral. de Joventut, dema-nant subvenció per a la realització deles activitats Party-cipa a Artesa i Rutajove a Artesa i la inversió Casal Cultu-ral Jove.

S’aprova, per unanimitat, impo-sar contribucions especials com a con-

seqüència de l’execució de les obres deRemodelació de l’Av. Maria Anzizu 1afase, Pavimentació del carrer del Migdel Pont d’Alentorn i Pavimentació dela plaça Sant Ponç de Vall-llebrera.

S’aprova imposar contribucionsespecials com a conseqüència de l’exe-cució de l’obra Urbanització d’un tramdel carrer Vescomte d’Àger d’Artesa deSegre, amb la següent votació:Vots a favor: 5 (CIU)Abstencions: 5 (4 ERC, 1 PSC)

S’aprova, per unanimitat, simul-tàniament el Plec de clàusules que hade regir la contractació i contractar mit-jançant tramitació ordinària, procedi-ment obert i forma de concurs les obres:- Urbanització d’un tram del carrerVescomte d’Àger amb el pressupostd’execució per contracta de 29.865,01euros.- Rehabilitació parcial edifici local so-cial Colldelrat amb el pressupost d’exe-cució per contracta de 54.516,52 euros.- Rehabilitació local social a Vilves, 2afase, amb el pressupost d’execució percontracta de 17.383,41 euros.- Remodelació de l’Av. Maria Anzizu,1a fase, amb el pressupost d’execució

per contracta de 155.744.06 euros.- Carrer del Mig del Pont d’Alentornamb el pressupost d’execució per con-tracta de 23.572,42 euros.- Pavimentació plaça Sant Ponç de Vall-llebrera, amb el pressupost d’execucióper contracta de 24.587,97 euros.

Queda pendent la licitació del’obra Casal Cultural, 2a fase amb elpressupost d’execució per contracta de1.775.435,00 euros, amb la següentvotació i amb la renúncia de l’Alcaldea fer ús del vot de qualitat:Vots a favor: 5 (CIU)Vots en contra: 5 (4 ERC, 1 PSC)

S’aproven, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obres:- Certificació núm. 1, per import de42.654,12 euros, corresponent a l’obraPortada d’aigua en alta en el Municipid’Artesa de Segre, signada per l’engi-nyer tècnic Josep M. Lliró i realitzadaper l’empresa Excavacions Coca, SL.- Certificació núm. 2, per import de250.099,83 euros, corresponent a l’obraCasal Cultural d’Artesa de Segre, sig-nada per l’arquitecte Frederic Armengoli realitzada per l’empresa Aridos Romà,SAU.

INFORMES DE L’ALCALDIA

La Diputació de Lleida ha confir-mat la concessió de subvenció de 30.000,00euros per a l’execució de l’obra d’asfaltatdel camí de Vernet al Pont d’Alentorn.

La Direcció Gral. d’Urbanismeha notificat la seva resolució en refe-rència al Pla especial urbanístic del ca-tàleg de masies i cases rurals i indicaque l’aprovació definitiva resta condi-cionada a la supressió del catàleg de 58elements i a l’acotació de l’altura exis-tent dels elements catalogats per tal deconfigurar la volumetria real.

La fundació de l’Esclerosi Múl-tiple ha comunicat la celebració de ladiada anual “Mulla’t” per al proper dia8 de juliol i demana una aportació de100 euros. S’acorda atorgar-los-la i fa-cilitar l’espai de les Piscines Munici-pals per a aquesta diada.

Carme Barril i Brescó

47

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

S’acorda unànimement nomenarcom a integrants de les Meses Electo-rals de les eleccions locals, a celebrarel proper 27 de maig, als membres, ti-tulars i suplents que han resultat ele-gits en el sorteig efectuat.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(del dies 10, 17 i 24 de maig)

S’acorda adjudicar l’obraRemodelació de l’Av. Maria Anzizu, 2afase d’Artesa de Segre, a l’empresa J.F.RIEGOS, SL, pel preu ofert de160.000,00 euros, IVA inclòs.

S’acorda aprovar el projected’una actuació específica d’interès pú-blic en sòl no urbanitzable, redactat perl’arquitecte Eusebi Guimet Beren-gueres, i promogut per AdelaidaCampabadal Riatos i Jaume RamonParís Freixes, per un habitatgeunifamiliar aïllat, a situar al polígon 25,parcel·la 284, terme municipal d’Artesade Segre.

S’acorda aprovar l’atorgamentd’una subvenció a:- AMPA CEIP Els Planells, 2.100 euros.- Associació “La Travessa”, 2.400euros.- Caramelles, 200 euros.- Artesenques Actives, 50 % del pres-supost que aportin, exceptuant l’adqui-sició d’un projector que s’adquirirà perpart de l’Ajuntament.- CENG, 300 euros.- Orfeó Artesenc, 2.000 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Miquel Eroles Canes, per la cons-trucció d’una estructura porticada depilars de formigó armat distribuïts enuna retícula i una solera en planta bai-xa, per a destinar-la a l’ús de planta decompostatge, a situar a la finca on hiha ubicada la explotació cunícola, po-lígon 20, parcel·la 8 del TM. d’Artesade Segre.- A Promocions Porta Buñol SL, per laconstrucció d’un edifici plurifamiliar de10 habitatges i aparcament, a situar alcarrer Roc del Cudós, 14-16 d’Artesade Segre.- A Construccions Coll-Miñano, SL, perla construcció d’un edifici d’habitatges

amb garatge, a situar al carrer Roc delCudós, 11-13 d’Artesa de Segre.- A Promocions Porta-Buñol, SL, per aretirar peces de formigó, abocar terravegetal i col·locar porta metàl·lica detanca, a la parcel·la 259, del polígon 15,al TM. d’Artesa de Segre.- A Jaume Armengol Pijuan, per la re-construcció de la paret que delimita lafinca en el tram veí amb l’espai públic,situada a la parcel·la 314 del polígon13, del TM. d’Artesa de Segre.- A Cecília Solsona Jou, per a col·locaruna tanca metàl·lica provisional, al lí-mit de la propietat situada al carrerMolí, 14 d’Alentorn.- A Anna M. Baella Guiu, per a canviarteules i rajoles, i tapar forats amb for-migó al jardí, de l’habitatge situat alcarrer Calvari, 48 d’Artesa de Segre.- A Francesc Camats Pau, per treurebanyera i col·locar plat de dutxa, a l’ha-bitatge situat a la carretera d’Agramunt,34, 3r. 2a, d’Artesa de Segre.- A Àngela Solé Potrony, per les obresde realització del creuament d’un tubd’aigua potable, per camí municipal,que enllaça Montmagastre ambBellfort, dins del terme municipald’Artesa de Segre.- A Antoni Oliva Balasch, per la redis-tribució d’un habitatge en la planta ter-cera de l’edifici d’habitatges existent,situat a la carretera de Ponts, 51,d’Artesa de Segre.- A Macià Ros Inversions, SL, per lainstal·lació d’una tanca metàl·lica al lí-mit de propietat en sòl no urbanitzable,a situar a la parcel·la 89, polígon 9, ter-me municipal d’Artesa de Segre.- A Telefónica TelecomunicacionesPúblicas, per canviar la cabina telefò-nica existent per una de nou disseny,situada a la Plaça de l’Ajuntament, 1-3, d’Artesa de Segre.- A Anna Eroles Solanes, per enrajolarlocal comercial de 27 m2, revestir pa-rets existents i sostre amb pladur, i for-mació envans per a bany i despatx, dellocal situat als baixos de l’edifici de lacarretera d’Agramunt, 3 d’Artesa deSegre.- A Josep González López, per repas-sar teulada d’uralita i enderrocar envansde la golfa, de l’habitatge situat al car-rer Església, 4 de Baldomar.- A Endesa Distribución Eléctrica, SLU,

per l’estesa de nova línia subterrània demitja tensió per tal d’alimentar un noucentre de transformació núm. 102.897,des de l’estació transformadora del car-rer Senill, fins al carrer Eres i carrerBarcelona, d’Artesa de Segre.- A Xavier Ingla Melgosa, per la instal·-lació d’una tanca metàl·lica al límit dela propietat en sòl no urbanitzable, a laparcel·la 304, polígon 24 a Tudela deSegre.- A J. Giribets, R. Almuzara, A. Giribets,D. Giribets, CB, per l’enderroc de l’edi-fici de magatzem, situat al carrer Nou,23, d’Artesa de Segre.- A Joan Oriola Palau, per la construc-ció d’un edifici d’habitatges, a situar alcarrer Roc del Cudós, 5, d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de connexió al servei d’ai-gua (instal·lació d’una escomesa d’ai-gua potable per dotació d’aquest ser-vei general d’abastament d’aigua):- A Iolanda Vila Rica, habitatge del car-rer Barcelona, 5, 1r 1a, d’Artesa deSegre.- A Lourdes Llorenç Solé, habitatge delcarrer Barcelona, 5, 1r 2a, d’Artesa deSegre.- A Ramon Solé Roqué, nau industrialsituada al carrer Onze de Setembre, 8,nau 1, del Polígon Industrial el Pla,d’Artesa de Segre.- A Francisco Jounou Solsona, tres ha-bitatges situats al carrer Eres, 41-43, 1r1a; 1r 2a i 1r 3a., d’Artesa de Segre.- A Eugènia Torruella Sirvan, habitat-ge del carrer Eres, 41-43, 2n 1a,d’Artesa de Segre.- A Montse Boliart Vilana, habitatge delcarrer Eres, 41-43, 2n 3a, d’Artesa deSegre.- A M. Lourdes Esteve Arnau, habitat-ge del carrer Eres, 35-39, bx. 2a,d’Artesa de Segre.- A Miquel Sans Cots, habitatge delcarrer Eres, 41-43, bx. 1a, d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència ambiental:- A Salvador Maluquer Brescó, per l’ac-tivitat de d’adequació d’una explotacióporcina per 1550 places de porcí d’en-greix, a desenvolupar al polígon 9,parcel·la 55, partida “la Xiscosa”,d’aquest municipi d’Artesa de Segre.

48

la P

alan

ca

- A Josep Porta Ribalta, per l’activitatde d’adequació d’una explotació por-cina de cicle tancat per 50 truges i 200porcs d’engreix, a desenvolupar al po-lígon 4, parcel·la 135 a Baldomar.- A M. Soledad Cuñat Guixa, per l’ac-tivitat de d’adequació d’una explotacióporcina per 414 truges amb garrins fins20 kg, 2 sementals, 30 truges de repo-sició i 860 porcs d’engreix, a desenvo-lupar al polígon 21, parcel·la 52, fincala Planta, municipi d’Artesa de Segre.- A Josep Serentill Bernadó, per l’acti-vitat de d’adequació d’una explotacióavícola per 16.000 pollastres d’engreix,a desenvolupar al polígon 13, parcel·la330, partida “Les Comes”, municipid’Artesa de Segre.- A Joan Coma Capdevila, per l’activi-tat d’adequació d’una explotació inten-siva porcina d’engreix, a desenvoluparal polígon 14, parcel·la 274, a Alentorn.- A Joan Coma Capdevila, per l’activitatd’adequació d’una explotació intensivaporcina d’engreix, a desenvolupar al po-lígon 14, parcel·les 282 i 255, a la parti-da Els Horts, municipi d’Artesa de Segre.- A Josefina Oliva Tarragona, per l’ac-tivitat d’adequació d’una explotacióintensiva porcina d’engreix, a desenvo-lupar al polígon 24, parcel·la 356, a CalQuel, de Tudela de Segre.- A Anna M. París Freixes, per l’activi-tat d’adequació d’una explotació inten-siva bovina d’engreix, a desenvoluparal polígon 25, parcel·la 251, a Tudelade Segre.- A Jaume Blasi Ingla, per l’activitatd’adequació d’una explotació avícolaper 25.000 pollastres d’engreix, a des-envolupar al polígon 5, parcel·la 305,partida la Serra, a Vernet.- A Josep M. Riera Sabartés, per l’acti-

vitat d’adequació d’una explotació por-cina de cria intensiva de porcs d’en-greix, a desenvolupar al polígon 25,parcel·la 18, a Collfred.- A Ventura Viladrich Gabernet, perl’activitat d’adequació d’una explota-ció porcina de cria intensiva de truges,a desenvolupar al polígon 20, parcel·la5, a La Vedrenya.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència d’obertura d’es-tabliment i activitat:- A Josep Calvet Solé i Anna M. BaellaGuiu, SCP, per l’activitat de taller imagatzem de material elèctric, a des-envolupar a la nau industrial situada alcarrer Onze de Setembre, 4, del Polí-gon Industrial el Pla d’Artesa de Segre.- A Neus Quesada Jiménez, per l’acti-vitat de bar-restaurant, a desenvoluparal local situat als baixos de l’edifici dela carretera d’Agramunt, 92B, d’Artesade Segre.- A Novaus, SCP, la concessió de canvide nom de la llicència ambiental, perl’exercici de l’activitat de legalitzaciód’una explotació porcina d’engreix, adesenvolupar al polígon 2, parcel·la107, del TM. d’Artesa de Segre, con-cedida a favor de Josep Novau Codina.- A Nasta Bussines, SL, per l’activitatd’un allotjament rural turístic, a desen-volupar a Cal Pedrol de Vall-llebrerola.- A Vall de Baldomar, SL, per l’activi-tat de Celler d’elaboració i envasatgede vins, a desenvolupar al polígon 4,parcel·la 144, de Baldomar.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El passat dia 27 d’abril, perl’empresa constructora, es va fer la ins-pecció amb càmera del clavegueram del

polígon per a detectar on són realmentles connexions d’algunes parcel·les.Amb els resultats editaran el plànolpertinent.

En data 10 de maig hi ha hagutuna reunió amb representants de la Di-recció General d’Arquitectura i Paisat-ge per ensenyar els treballs del Pla Di-rector del Casc Antic.

En data 17 de maig, ha arribat elconveni amb Gas Natural DistribuciónSA per a la distribució de gas natural aArtesa de Segre, signat pel Delegat deZona, senyor Juli Laplana Pedrol. Se-gon el conveni l’ajuntament els deixa-rà una parcel·la al polígon per a ins-tal·lar-hi els tancs fins que no arribi lacanalització al municipi. Començaranels treballs passat l’estiu i es preveu unainversió d’un milió d’euros.

El passat dia 14 de maig es vafer una visita al Departament de Justí-cia per informar-se i intentar revitalitzarla Fundació promoguda per la Coope-rativa d’Artesa de Segre atès que l’ex-pedient presentat al Departament per alseu registre, ha caducat ja que la Fun-dació no va presentar el projecte eco-nòmic que se li va requerir. Autoritzena subsanar la petició inicial.

El dia 21 de maig es va fer unavisita a FECSA per tractar el tema deltransformador dels carrers Mare de Déude Salgar, Jesús Santacreu i SantsCosme i Damià.

El dia 21 de maig es va fer unavisita als Serveis Territorials de Carre-teres per tractar els temes de pintar unpas de vianants al Pont d’Alentorn ipintar senyalització al carrerPoliesportiu d’Artesa de Segre.

Carme Barril i Brescó

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

www.artesadesegre.CAT

49

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

El passat 19 d’abril va arribar a aquestmón el Martí, germà de la Jana i fill dela M. Àngels i del Miquel.En nom de tots els companys icompanyes que contribuïm a tirarendavant La Palanca, moltes felicitats atota la família. I esperem que la Jana nosigui gelosa!

BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions.Feu-nos arribar una foto i un text ben graciosos i us ho publicarem.Només cal ser subscriptor de la Palanca

www.lapalanca.CAT

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La carretera. 1968

em publicat diverses fotos de lacarretera d’Agramunt correspo-

nents a diverses èpoques, totes inte-ressants i descriptives d’un momentvital al llarg dels anys. Avui parlemde l’any 1968 en aquesta foto. Supo-sem que n’apareixeran altres de laseva dilatada història. Era una època de màxim esplendordel comerç en aquest indret de la car-retera. Totes les botigues i botiguetesfuncionaven a banda i banda, no comavui dia que algunes estan tancades, toti que continua essent un centre comer-cial de primer ordre. Si bé avui algunslocals comercials s’han desplaçat a al-tres indrets i també funcionen. Cosesde la vida. Fins a l’extrem que avuis’obren establiments al polígon, cosaimpensable en aquella època. Dins d’aquest nucli vital cèntric, des-tacava per llum pròpia la fonda de LaPalma, que estava situada al bell mig.La regentaven el Manolo i la Mari. Aldavant hi havia una cotxera molt granque després seria transformada en men-jador. Pel que es veu, aquest local tam-bé vivia una època d’esplendor. A con-tinuació venia el Ferran Anell, que ve-nia i reparava aparells de ràdio (la tele-

visió encara no era de consum massiu). A continuació venia el Bar Marcianodel Ramon Camats, el forn del PauetSolans, el sastre Campabadal, el Cine-ma Catalunya, el supermercat de la ca-dena SPAR del Caballol, que va ser elprimer supermercat d’Artesa, i la boti-ga de queviures del Campabadal delcamió. El Banc de Bilbao s’havia establertfeia poc amb l’Artemi i el Sr. Farré deLleida, als baixos de cal Cadiraire. Des-prés, la tocineria i vinateria de la famí-lia del Vicent Roca, Casa Petit, que enaquell temps també regentaven la pas-tisseria La Montserratina, que estavadavant per davant, el Mianes amb lesrevistes i, a la cantonada, la botiguetade la Perutxa. Tancava la perspectiva d’aquest bocíde carretera el Banc Central, onabans hi havia la Fonda del Manel i avuihi ha el Banc Santander. Tot canvia ambel pas dels anys i tots nosaltres també. Devia de ser temps d’estiu, perquèla majoria de botigues tenien tendals,mentre que avui sols n’hi ha tres o qua-tre. Els cotxes ja aparcaven a un costatde la carretera, i en el parc automobi-

lístic, majoritàriament eren utilitaris deltipus 2 cavalls Citroën, Seat 850 oRenault amb cabina al darrere, tal comes pot veure. Més antics quedaven elSeat 600 i el Biscuter. A la imatge destaca com a cotxe deluxe el Chevrolet, que ja en aquells anysdevia de ser antic. Si bé als anys 50 i60, el cotxe de luxe per excel·lència erael Seat 1400 negre i dalt de tomb redó,que era el cotxe de la gent que destaca-va. En reportatges del NO-DO vèiemque era el cotxe amb que la gent anavaa l’òpera al Liceu. A Artesa, que recor-dem, en tenia un el Dr. Serralta i un al-tre el Castellana. Amb tot, el cotxe més de luxe del’època era l’Stromberg de la Citroën,que tenia un disseny exteriormolt innovador i amb detalls interiorsde gran luxe. Com a dada, aquest cotxeencara avui es lloga per les bodes al’Urgell (gent que volen fer una ceri-mònia diferent i destacada).

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto: Pere Clua

(del Fons Club de Lectures)

H

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Foto de grup del nou Consistori artesenc, realitzada el 16 de juny després de la celebració del Ple de constitució.Per primera vegada hi ha un equilibri paritari entre els dos sexes (6 regidors i 5 regidores). (Foto: Miquel Regué)