jocs de nit i de dia - fundacionio.orgfundacionio.org/img/art/catalogo_anna_sanchis_pag_web.pdf ·...
TRANSCRIPT
Espai d’Art “La Llotgeta”
Del 26 de febrero al3 de abril de 2009
Jocs de nit i de dia
A n n a S a n c h i s
Jo
cs
d
e
ni
t
i
de
d
ia
An
na
Sa
nc
his
Fotomontaje portada:Anna Sanchis con fotos deKike Sempere.
“Dentro de cada cuerpo, a mucha profundidad, existe una ciudad perdida que
tiene la fluidez de las vísceras y refulge con el fósforo de los huesos”.
Manuel Vicent. Cuerpos sucesivos.
� �
J o c s d e n i t i d e
d i a
� �
LOS JUEGOS DE ANNA SANCHIS
La primera impresión que produce la obra de Anna Sanchis es de
sorpresa. Podemos decir que no deja indiferente. Tras su trabajo hay
una tenacidad, un deseo de comunicar, una búsqueda que resulta en
seguida evidente. Todas sus obras irradian una sorprendente energía,
un afán que golpea al espectador. Son bellas y tienen nervio, son
primorosamente estéticas y, al mismo tiempo, contienen un halo de
denuncia. Es importante destacar este componente estético: en sus
obras no hay un deseo de épater al público, al contrario, piensa en
él y hace trabajos que desprenden franqueza
y candor. Esto se aprecia particularmente
bien en la obra gráfica: sus dibujos –de
los que también se debería hacer una
amplia exposición– son cálidos, próximos,
saturados de encanto. Y, al mismo tiempo,
atesoran una pizca de tristeza, un mensaje
no siempre alegre. Anna Sanchis pinta los
sueños de los niños, rebosantes de vida y
de color, que contrastan con la realidad que
les rodea, gris y enervada. Niños solitarios
en la gran ciudad industrial o postindustrial,
donde se produce la cruel dicotomía entre
lo que imaginamos y lo que en realidad es.
Ésta es una de las marcas distintivas de esta
ELS JOCS D’ANNA SANCHIS
La primera impressió que produeix l’obra d’Anna Sanchis és de
sorpresa. Podem dir que no deixa indiferent. Rere el seu treball hi
ha una tenacitat, un desig de comunicar, una recerca que resulta
de seguida evident. Totes les seues obres irradien una sorprenent
energia, un afany que colpeix l’espectador. Són belles i tenen nervi,
són aprimoradament estètiques i, al mateix temps, contenen un halo
de denúncia. És important destacar aquest component estètic: en les
seues obres no hi ha un desig d’épater el públic, ans al contrari,
pensa en ell i fa treballs que desprenen
franquesa i candor. Això es veu
particularment bé en l’obra gràfica: els
seus dibuixos –dels quals també s’hauria
de fer una àmplia exposició– són càlids,
pròxims, amarats d’encant. I, al mateix
temps, atresoren una punta de tristesa,
un missatge no sempre alegre. Anna
Sanchis pinta els somnis dels xiquets,
plens de vida i de color, que contrasten
amb la realitat que els envolta, grisa i
enervada. Xiquets solitaris al bell mig de
la gran ciutat industrial o postindustrial,
on es produeix la cruel dicotomia entre
el que imaginen i el que en realitat
“Orígenes”. 2009. Composición con piezas de LEGO.Sin título. 2003. Tinta y acrílicos sobre cartón. 22 x 16 cm.
Sense títol. 2003. Tinta i acrílics sobre cartó. 22 x 16 cm.
“Orígens”. 2009. Composició amb peces de LEGO.
� �
artista: la fecunda unión del color y del dibujo, con un tenso mensaje
que incita a la reflexión.
Urbes sin límites
En este contexto, su obra sobre las ciudades es un paso más, pero
mantiene un hilo conductor evidente con los dibujos. Anna Sanchis nos
presenta unas ciudades de rascacielos, inhumanas y grotescas, inmensas
y sin sentido, en las que habitan colonias de hombres enclaustrados en
sus madrigueras: una sociedad urbanita inquietante, donde la soledad
lo envuelve todo. Un reflejo del sistema capitalista, individualista y del
todo inhumano que, como dice su admirado Manuel Delgado, cree
que el crecimiento y la acumulación no tienen límites. La bestia voraz,
que de manera feroz va devorando –como Saturno con sus hijos– todo
aquello que tiene de más preciado: sus campos, sus jardines, la
naturaleza oxigenante que lo rodea, el paisaje y la geografía que
configura una identidad. La gran ciudad representa el aniquilamiento
de la singularidad, la caída en el anonimato, la pérdida de un pasado
y la despersonalización del entorno. Y también la destrucción de una
sociedad. Y, de este modo, como escribe el antropólogo Manuel
Delgado, en su libro El animal público. Hacia una antropología de los
espacios urbanos: “el espacio urbano no es el escenario de y para una
sociedad hecha y derecha, sino una superficie en la que se desliza y
desborda una sociedad inconclusa, interminable”
Y, al mismo tiempo, como en otros trabajos, son obras muy bellas,
és. Aquesta és una de les marques distintives d’aquesta artista: la
fecunda unió del color i del dibuix, amb un missatge tibant que incita
a la reflexió.
Urbs sense límits
En aquest context, la seua obra sobre les ciutats és un pas més,
però manté un fil conductor evident amb els dibuixos. Anna Sanchis
ens presenta unes ciutats de gratacels, inhumanes i grotesques,
immenses i sense sentit, on hi viuen colònies d’homes entaforats en els
seus caus: una societat urbanita inquietant, on la soledat ho encobeix
tot. Un reflex del sistema capitalista, individualista i del tot inhumà
que, com diu el seu admirat Manuel Delgado, creu que el creixement
i l’acumulació no tenen límits. La bèstia engolidora, que de manera
feréstega va devorant –com Saturn amb els seus fills– allò que té de
més preuat: els seus camps, els seus jardins, la naturalesa oxigenant
que l’envolta, el paisatge i la geografia que configura una identitat. La
gran ciutat representa l’anorreament de la singularitat, la caiguda en
l’anonimat, la pèrdua d’un passat i la despersonalització de l’entorn.
I també la destrucció d’una societat. I d’aquesta manera, com escriu
l’antropòleg Manuel Delgado, al seu llibre L’animal públic. Cap a
una antropologia dels espais urbans: “l’espai urbà no és l’escenari
de i per a una societat feta i dreta, sinó una superfície en la que llisca
i vessa una societat inconclusa, interminable”.
I alhora, com en els altres treballs, aquestes són obres molt
Sin título. 2003. Tinta y acrílicos sobre cartón. 22 x 16 cm.
Dibujo ganador del concurso “El niño arquitecto”. 1974. Lápices sobre cartulina. 45 x 50 cm.
“Madrugada”. 2007. Ilustración para el libro de Luis-Felipe
Navarro ” La poesía y yo”. Tinta sobre cartón. 22 x 16 cm.
2008. Fotomontaje.2008. Fotomuntatge.
Sin título. 2003. Tinta y acrílicos sobre cartón. 22 x 16 cm.
Sense títol. 2003. Tinta i acrílics sobre cartó. 22 x 16 cm.
Sense títol. 2003. Tinta i acrílics sobre cartó. 22 x 16 cm.
Dibuix guanyador del concurs “El xiquet arquitecte”. 1974. Llapis sobre cartolina. 45 x 50 cm.
“Madrugada”. 2007. Il∙lustració per al llibre de
Luis-Felipe Navarro “La poesía y yo”. Tinta sobre
cartró. 22 x 16 cm.
� �
de si és de dia o de nit (una dimensió del tot inusual en l’art), donant
lloc a una obra que és doble, que és bifaç, sorprenent i encisadora.
Si les reflexions diürnes són càlides (color albercoc, ocre, rovell d’ou),
les de la nit projecten el misteri i la gelor nocturna: una llum violada,
espectral, enigmàtica i freda.
D’alguna manera, Anna Sanchis construeix una trama de
colors, i així percebim la ciutat com un mosaic, format per
tessel·les separades aparentment les unes de les altres, i on cada
color pot fins i tot interpretar-se com un barri, com una comunitat,
aïllada de les altres per factors de tipus social, econòmic o, fins
i tot, religiós. Al darrere d’aquells esclats de color hi ha també
un llenguatge, que sense voler ser simbòlic sí d’alguna forma ens
remet a les diferents parts de la ciutat.
Incerteses inestables
Però hi ha també en aquests treballs el component del joc, de
la creació lúdica, que remata amb la sèrie d’imans, on la ciutat és
mòbil, on les peces es disposen segons el gust de cadascú, deixant
al públic la total llibertat de triar el seu quadre de llums i reflexos,
proposant-lo construir la seua ciutat ideal. Això sorprèn –aquesta
obra tan oberta a l’acció del visitant– però és un component més
de la llibertat i seguretat amb què es mou aquesta artista. Són
quadres inquietants per la incertesa que desprenen; qualsevol els
pot desorganitzar, els pot canviar, fins i tot hi ha el risc d’alterar
belles, per la seua acurada i intel·ligent factura, pel joc de simetries
que aconsegueix, i perquè tot allò que segueix un patró resulta
quasi sempre seductor a l’ull humà. Anna Sanchis no persegueix ser
realista, no vol construir la maqueta d’una ciutat contemporània,
ni tampoc busca que al darrere hi haja alguna narració explícita;
aquelles ciutats són irreals, són estereotips, fins i tot poden remetre
a una ciutat futurista. És una ciutat laberíntica, que congoixa, però
que també incita a la curiositat, a sortir de casa, a viure noves
experiències, a relacionar-se... Per una banda, pot ser la ciutat
de la soledat i, al mateix temps, també pot resultar la ciutat de les
grans emocions i de les grans aventures humanes: sobre aquesta
dualitat construeix bona part del seu discurs. La ciutat engolidora,
la bèstia implacable, presenta dues cares com el rostre de Janus,
que no podem evitar.
Radiacions i reflexions
Sobre aquest esquema discursiu basteix els seus jocs de color, les
seues “reflexions”. Aquelles tonalitats fosforescents que desprenen els
edificis recorden una mica les radiacions de José María Yturralde,
els seus postludis, els seus capaltards, els seus cels enlluernadors.
Aquesta és potser la vessant més interessant i fascinant de l’obra
d’Anna Sanchis: el seu treball amb els colors i els volums, el seu
joc amb la llum i els reflexos, que aporta carnacions i profunditats
inesperades als seus quadres. Unes radiacions que varien en funció
por su cuidadosa e inteligente factura, por el juego de simetrías que
consigue, y porque todo aquello que sigue un patrón resulta casi siempre
seductor al ojo humano. Anna Sanchis no persigue ser realista, no
quiere construir la maqueta de una ciudad contemporánea, ni tampoco
busca que tras ellas haya alguna narración explícita; aquellas ciudades
son irreales, son estereotipos, incluso pueden remitir a una ciudad
futurista. Es una ciudad laberíntica, que acongoja, pero que también
incita a la curiosidad, a salir de casa, a vivir nuevas experiencias,
a relacionarse... Por una parte, puede ser la ciudad de la soledad,
pero también puede resultar la ciudad de las grandes emociones y de
las grandes aventuras humanas: sobre esta dualidad construye buena
parte de su discurso. La ciudad voraz, la bestia implacable, presenta
dos caras como el rostro de Jano, que no podemos evitar.
Radiaciones y reflexiones
Sobre este esquema discursivo construye sus juegos de colores, sus
“reflexiones”. Aquellas tonalidades fosforescentes que desprenden los
edificios recuerdan en algunos aspectos las radiaciones de José María
Yturralde, sus postludios, sus atardeceres, sus cielos deslumbrantes.
Esta es quizá la faceta más interesante y fascinante de la obra de Anna
Sanchis: su trabajo con los colores y los volúmenes, su juego con la
luz y los reflejos, que aporta carnaciones y profundidades inesperadas
a sus cuadros. Unas radiaciones que varían en función de si es de
día o de noche (una dimensión inusual en el arte), dando lugar a una
obra que es doble, que es bifaz, sorprendente y encantadora. Si las
reflexiones diurnas son cálidas (colores ocres, rojizos, anaranjados),
las de la noche proyectan el misterio y la frialdad nocturna: una luz
violada, espectral, enigmática y fría.
De algún modo, Anna Sanchis construye una trama de colores,
y así percibimos la ciudad como un mosaico, formado por teselas
separadas aparentemente unas de otras, y donde cada color puede
incluso interpretarse como un barrio, como una comunidad, aislada de
las otras por factores de tipo social, económico o, incluso, religioso.
Tras aquellos focos de color se desarrolla también un lenguaje, que
sin desear ser simbólico sí de algún modo nos remite a las diferentes
partes de la ciudad.
Incertidumbres inestables
Pero en estos trabajos también descubrimos el componente del
juego, de la creación lúdica, que remata con la serie de imanes, donde
la ciudad es móvil, donde las piezas se disponen según el gusto de cada
uno, dejando al público la total libertad de componer su cuadro de luces
y reflejos, proponiéndole construir su ciudad ideal. Esto sorprende –esta
obra tan abierta a la acción del visitante– pero es un componente más
de la libertad y seguridad con las que se desenvuelve esta artista. Son
cuadros inquietantes por la incertidumbre que desprenden; cualquiera
los puede desorganizar, los puede cambiar, incluso existe el riesgo de
alterar de manera irreparable el resultado. Para Anna Sanchis aquellos
10 11
de manera irreparable el resultat. Per a Anna Sanchis, aquells
quadres tenen la bellesa d’allò efímer, d’allò que evoluciona i es
mou, d’allò que mai més tornarà a ser igual. Aquesta versatilitat,
fugacitat o inestabilitat s’observa especialment en el colpidor vídeo
que ha realitzat amb l’artista Pau Mik, on les peces prenen vida en
una narració sobre la destrucció de l’horta, i on cada fotograma,
d’alguna forma, també projecta una possible obra. Així, una obra
qualsevol es desglossa en milers d’obres, en infinites combinacions,
en un inacabable i proteic panorama, on la ciutat se’ns presenta
com una successió i amuntegament de components inestables.
Des d’aquesta constant metamorfosi, Anna Sanchis proposa
la construcció de la ciutat ideal, de la ciutat somniada, on al
desenvolupament racional dels blocs d’edificis s’oposa la creació
d’àmplies avingudes i de nombrosos jardins, de llocs de gaudi
i de d’esbarjo urbà. D’aquesta manera, l’artista no s’oposa a
la gran ciutat per se (al capdavall, es declara “urbanita”), sinó
a les urbs desestructurades, caòtiques, perdudes en promocions
infernals de blocs d’edificis sense cap caràcter. Anna Sanchis
creu en la vida de barri, i vol els barris vius, amb la seua pròpia
personalitat, amb els seus llocs de passeig, amb els seus mercats,
amb els seus parcs infantils, amb els bars i les seus terrasses. En
aquest sentit, ha estat una activa defensora del parc de Manuel
Granero del barri de Russafa, en perill per la construcció d’un
garatge metropolità, que arruïnaria per sempre un dels pocs
espais verds d’aquest barri. Finalment, la comunitat de veïns ha
cuadros tienen la belleza de lo efímero, de todo lo que evoluciona y
se transforma, de lo que jamás volverá a ser igual. Esta versatilidad,
fugacidad o inestabilidad se observa especialmente en el vídeo que
ha realizado junto con el artista Pau Mik, donde las piezas toman
vida en una narración sobre la destrucción de la huerta, y donde
cada fotograma, de algún modo, también proyecta una posible obra.
Así, una obra cualquiera se desglosa en miles de obras, en infinitas
combinaciones, en un inacabable y proteico panorama, en el cual
la ciudad se nos presenta como una sucesión y amontonamiento de
componentes inestables.
Desde esta constante metamorfosis, Anna Sanchis propone la
construcción de la ciudad ideal, de la ciudad soñada, donde al
desarrollo racional de los bloques de edificios se opone la creación
de amplias avenidas y de numerosos jardines, de lugares de
diversión y de distracción urbana. De este modo, la artista no se
opone a la gran ciudad per se (en resumidas cuentas se declara
urbanita), sino a las urbes desestructuradas, caóticas, perdidas en
promociones infernales de bloques de edificios sin carácter alguno.
Anna Sanchis cree en la vida de barrio, y quiere los barrios vivos,
con su propia personalidad, con sus zonas para pasear, con sus
mercados, con sus parques infantiles, con sus bares y sus terrazas.
En este sentido, ha sido una activa defensora del parque de Manuel
Granero del barrio de Ruzafa, en peligro por la construcción de
un garaje metropolitano, que arruinaría para siempre uno de los
pocos espacios verdes de este barrio. Finalmente, la comunidad de
Composición con piezas imantadas.
Las mismas piezas imantadas vistas por detrás reflejando la luz “coloreada”.
Trepador imantado.
“Persona = casa“.Trepador y casita
imantados. 2009. Imagina que en los cuadros las casas
son personas.
“Seis trepadores” . 2007 . Escayola e imanes sobre plancha de acero. De 10 a 15 cm.
Composició amb peces imantades.
Les mateixes peces imantades vistes per darrere reflectint la llum “pintada”.
“Sis enfiladors”. 2007. Escaiola i imants sobre planxa d’acer. De 10 a 15 cm.
“Persona = casa“. Enfilador i caseta imantats. Imagina
que en els quadres les cases
són persones.
Enfilador imantat.
1� 1�
vecinos ha conseguido detener el proyecto, y salvar el parque de
las máquinas y de los buldózer. En esta victoria ha contribuido Anna
Sanchis, realizando para la plataforma cívica un cartel del parque,
en el que se entremezclan los diferentes elementos que configuran su
ciudad soñada: la gente paseando, charlando, los niños jugando,
los perros corriendo,..., todo bajo el marco de una ciudad humana,
accesible, próxima y diversa.
La niña arquitecta
Resulta demasiado pronto para vaticinar el lugar que ocupará
el trabajo creativo de esta artista en el conjunto del arte valenciano,
pero a mi parecer estamos ante una de las obras más originales e
innovadoras de los últimos tiempos. Presenta un sello intransferible,
una marca, un distintivo que la dota de una inmarcesible calidad.
Anna Sanchis reconoce una deuda intelectual con Manuel Boix, por
la meticulosidad del dibujo, y también con Joan Genovés, por el
juego de los volúmenes (se podrían sustituir sus casas móviles por
hombres en movimiento). También encuentra concomitancias con el
trabajo de Mondrian y de Rosa Torres, por la síntesis de los colores,
por el esfuerzo en resumir, por el uso de los colores básicos. En el
cultivo del paisaje admira a Francisco Lozano y a Genaro Lahuerta,
y siente fascinación por los arquitectos neorracionalistas, como Aldo
Rossi, o por pintores oníricos como De Chirico o El Bosco.
Y, sin embargo, todos estos nexos refuerzan su individualidad.
Esta marca, este cuño, junto a la belleza final del resultado, hace
aconseguit aturar el projecte, i salvar el parc de les màquines i
dels buldòzers. En aquest desenllaç ha contribuït Anna Sanchis,
realitzant per a la plataforma cívica un cartell del parc, on s’hi
mesclen els diferents elements que configuren la seua ciutat
somniada: la gent passejant, enraonant, els xiquets jugant, els
gossos corrent,..., tot emmarcat en una ciutat humana, accessible,
pròxima i diversa.
La xiqueta arquitecte
Resulta massa prompte per a vaticinar el lloc que ocuparà el
treball d’aquesta artista en el conjunt de l’art valencià, però al meu
parer estem al davant d’una de les obres més originals i noves dels
darrers temps. Té un segell intransferible, una marca, un distintiu,
que la dota d’una immarcescible qualitat. Anna Sanchis reconeix
un deute intel·lectual amb Manuel Boix, per la meticulositat del
dibuix, i també amb Joan Genovés, pel joc dels volums (es podrien
substituir les seues cases mòbils per homes en moviment). També
troba concomitàncies amb el treball de Mondrian i de Rosa Torres,
per la síntesi dels colors, per l’esforç en resumir, per l’ús dels colors
bàsics. En el conreu del paisatge admira Francesc Lozano i Genaro
Lahuerta, i sent fascinació pels arquitectes neorracionalistes, com
Aldo Rossi, o per pintors onírics com De Chirico o El Bosco.
I, tanmateix, tots aquests nexes reforcen la seua individualitat.
Aquesta marca, aquest encuny, junt a la bellesa final del resultat, fa
dels treballs d’Anna Sanchis veritables obres úniques. Uns treballs
“Parque de Manuel Granero en Ruzafa“. 2008, Lápiz sobre cartulina. Dibujo realizado para la Plataforma per Russafa.
“Parc de Manuel Granero a Russafa“. 2008. Llapis sobre cartolina. Dibuix realitzat per a la Plataforma per Russafa.
1� 1�
de los trabajos de Anna Sanchis verdaderas obras únicas. Unos
trabajos en los que al mismo tiempo se resume buena parte de su
biografía, como ella misma reconoce: “A los siete años me presenté
por primera y única vez a un concurso: ‘El niño arquitecto’. Gané el
premio: un juego de construcciones LEGO. Desde entonces, hago
más o menos lo mismo: represento paisajes aéreos con naturaleza y
arquitectura, y juego con casitas y edificios”. ¡Ah! Ya lo advertía el
gran Thomas de Quincey cuando proclamaba: “¡De qué accidentes
tan nimios penden a veces los tremendos resultados que duran toda
una vida!”. Aquel concurso y aquel premio fue el punto de inicio –el
big bang– de un universo tan cautivador como sorprendente. Fue el
principio de los juegos de luces y volúmenes de la niña arquitecta.
De los juegos de Anna Sanchis.
Martí Domínguez
Universitat de València
on alhora s’hi resumeix bona part de la seua biografia, com ella
mateix reconeix: “Al set anys em vaig presentar per única vegada a
un concurs: ‘El xiquet arquitecte’. Vaig guanyar el premi: un joc de
construccions LEGO. Des d’aleshores, faig més o menys el mateix:
represente paisatges aeris amb naturalesa i arquitectura, i jugue amb
casetes i edificis”. Ah, ja ho advertia el gran Thomas de Quincey quan
proclamava: “De quins accidents tan nimis pengen de vegades els
tremends resultats que duren tota una vida!”. Aquell concurs i aquell
premi va ser el punt d’inici –el big bang– d’un univers encisador i
sorprenent. Va ser el principi dels jocs de les llums i els volums de la
xiqueta arquitecte. Dels jocs d’Anna Sanchis.
Martí Domínguez
Universitat de València
“Casitas rossianas”. 1990 . Oleo sobre cartón. 44 x 31 cm.
“Casitas rossianas jugando”. 1990 . Oleo sobre papel. 20 x 14 cm. “Reflejo en el metro”. 2008 . Grafito y tinta sobre cartón. 30 x 40,5 cm.
“Casetes rossianes jugant”. 1990. Oli sobre paper. 20 x 14 cm.
“Casetes rossianes”. 1990 . Oli sobre cartró. 44 x 31 cm.
“Reflex en el metro”. 2008 . Grafit i tinta sobre cartró. 30 x 40,5 cm.
©AnnaSanchis
©AnnaSanchis
©AnnaSanchis
1� 1�
URBS - 8 fotogramas del video URBS. Idea original y dirección: Anna Sanchis. Edición de vídeo, efectos y sonorización: Pau Mik. ( www.paumik.es ) Música de la noche de fiesta con castillo de fuegos artificiales : “Esfesteigdesdesateulada“ del disco “CançonsdelanostraMediterrània“
de Al Tall y Mª del Mar Bonet. Cámara: Paloma Cerdá. 2008.
Vuit fotogrames del vídeo URBS. Idea original i direcció: Anna Sanchis. Edició de vídeo, efectes i sonorització: Pau Mik. Música de la nit de festa amb castell de focs artificials: “Ésfesteigdesateulada“del disc “CançonsdelanostraMediterrània” del grup Al Tall i Mª del Mar Bonet. Càmera: Paloma Cerdá. 2008.
1� 1�“Huertas aradas coloreadas”. 2008. Plancha de acero lacada en blanco para almacenar piezas imantadas. 50 x 50 cm.
“Huertas coloreadas”. 2008. Plancha de acero lacada en blanco para almacenar piezas imantadas 50 x 50 cm.
“Huertas aradas blancas”. 2008. Piezas imantadas antes de pintarlas. 50 x 50 cm.
“Huertas blancas”. 2008. Piezas imantadas antes de pintarlas. 50 x 50 cm. “Edificios”. 2008. Plancha de acero lacada en blanco para almacenar piezas imantadas. 50 x 50 cm.
“Edificis”. 2008. Planxa d’acer lacada en blanc per a emmagatzemar peces imantades. 50 x 50 cm.
“Hortes pintades” . 2008. Planxa d’acer lacada en blanc per a emmagatzemar peces imantades 50 x 50 cm.
“Hortes llaurades pintades” . 2008. Planxa d’acer lacada en blanc per a emmagatzemar peces imantades. 50 x 50 cm.
“Hortes llaurades blanques”. 2008. Peces imantades abans de pintar-les. 50 x 50 cm.
“Hortes blanques”. 2008. Peces imantades abans de pintar-les. 50 x 50 cm.
�0
“Recuerdos”. 2005. Huellas que quedan en una plancha de acero gris al pintar con spray blanco los edificios. 50 x 50 cm.
“Recuerdos”. 2005. Huellas que quedan en una plancha de acero gris al pintar con spray de colores las huertas y los árboles. 50 x 50 cm.
“Records”. 2005. Empremtes que queden en una planxa d’acer gris després de pintar amb esprai blanc els edificis. 50 x 50 cm.
“Records” . 2005. Empremtes que queden en una planxa d’acer gris després de pintar amb esprai de colors les hortes i els arbres. 50 x 50 cm.
©AnnaSanchis ©AnnaSanchis
21
“Árboles”. 2008. Plancha de acero lacada en blanco para almacenar piezas imantadas. 50 x 50 cm.
“Pinos”. 2008. Plancha de acero lacada en blanco para almacenar piezas imantadas. 50 x 50 cm.
“Arbres”. 2008. Planxa d’acer lacada en blanc per a emmagatzemar peces imantades. 50 x 50 cm.
“Pins”. 2008. Planxa d’acer lacada en blanc per a emmagatzemar peces imantades. 50 x 50 cm.
22 23
2008. Spray gris sobre plancha de acero con piezas imantadas. 50 x 50 cm
2008. Spray gris sobre plancha de acero con piezas imantadas. 50 x 50 cm 2008. Spray gris sobre plancha de acero con piezas imantadas. 50 x 50 cm
2008. Esprai gris sobre planxa d’acer amb peces imantades. 50 x 50 cm.
2008. Esprai gris sobre planxa d’acer amb peces imantades. 50 x 50 cm.
2008. Esprai gris sobre planxa d’acer amb peces imantades. 50 x 50 cm.
24 25
2009. Torre de escayola con imanes. Composición con piezas imantadas sobre plancha de acero de 100 x 150 cm.
El espectador puede pasar a ser actor haciendo su propia composición en una plancha de acero de 100 x 150 cm combinando las piezas imantadas que se encuentran en las tres paletas.
2009. Torre d’escaiola amb imantsComposició amb peces imantades sobre planxa d’acer de 100 x 150 cm.
L’espectador pot passar a ser actor fent la seua pròpia composició en una planxa d’acer de 100 x 150 cm combinant les peces imantades que es troben en les tres paletes.
Dia i Nit
Anna Sanchis componiendo con piezas imantadas sobre planchas de acero. 2009.
Anna Sanchis composant amb peces imantades sobre planxes d’acer. 2009.
28 29
“Ciudad soñada”. Detalle. “Ciudad soñada”. Detalle.“Ciutat somiada” . Detall.“Ciutat somiada” . Detall.
30 31
“Ciudad soñada”. Detalle. “Ciudad soñada”. Detalle.“Ciutat somiada” . Detall.“Ciutat somiada” . Detall.
32 33
“Ciudad soñada”. Detalle. “Ciudad soñada”. Detalle.“Ciutat somiada” . Detall.“Ciutat somiada” . Detall.
34 35
“Ciudad soñada”. Detalle. “Ciudad soñada”. Detalle.“Ciutat somiada” . Detall.“Ciutat somiada” . Detall.
“Ciudad soñada de día”. 2009. Composición con piezas imantadas en 8 de las 10 planchas de acero. Luz fluorescente blanca. 200 x 800 cm.
“Ciutat somiada de dia”. 2009. Composició amb peces imantades en vuit de les deu planxes d’acer. Llum fluorescent blanca. 200 x 800 cm.
38 39
“Ciudad soñada de noche”. 2009. Composición con piezas imantadas en ocho de las diez planchas de acero. Luz fluorescente negra. 200 x 800 cm.
“Ciutat somiada de nit”. 2009. Composició amb peces imantades en vuit de les deu planxes d’acer. Llum fluorescent negra. 200 x 800 cm.
Cullera
42 43
“Cullera”. 2007. Escayola, acrílicos y pintura fluorescente sobre tabla. 140 x 260 cm. Luz incandescente. “Cullera”. Luz fluorescente negra.
“Cullera”. 2007. Escaiola, acrílics i pintura fluorescent sobre taula. 140 x 260 cm. Llum incandescent. “Cullera”. Llum fluorescent negra.
© Anna Sanchis © Anna Sanchis
Laberinto
46 47
“Laberinto”. Detalle noche. “Laberinto”. Detalle noche.“Laberint”. Detall nit. “Laberint”. Detall nit.
48 49
“Laberinto”. 2007. Escayola, acrílicos y pintura fluorescente sobre tabla. 100 x 244 cm. Luz fluorescente blanca. “Laberinto”. Luz fluorescente negra.
“Laberint”. 2007. Escaiola, acrílics i pintura fluorescent sobre taula. 100 x 244 cm. Llum fluorescent blanca. “Laberint”. Llum fluorescent negra.
© Anna Sanchis© Anna Sanchis
50 51
“Laberinto”. Detalle noche.“Laberinto”. Detalle día.“Laberint”. Detall dia. “Laberint”. Detall nit.
52 53Altres Obres
“Ciudad en las nubes”. 2008. Grafito y tinta sobre papel. 32 x 50 cm.
“Ciutat en els núvols”. 2008. Grafit i tinta sobre paper. 32 x 50 cm.
© Anna Sanchis
54 55
“Billar“. 1996. Grafito y tinta sobre cartón. 51 x 65 cm. “Chica laberíntica”. 1997. Oleo sobre tabla. 60 x 50 cm.“Xica laberíntica”. 1997 . Oli sobre taula. 60 x 50 cm.
“Billar“. 1996. Grafit i tinta sobre cartró. 51 x 65 cm.
© Anna Sanchis
© Anna Sanchis
5756
“Paella“. 1996. Grafito y tinta sobre cartón. 32 x 45 cm.“La poesía y yo”. 2007. Ilustración para el libro de Luis-Felipe Navarro ” La poesía y yo”. Tinta sobre cartón 22 x 16 cm.
“Nit de Sant Joan“. 1997. Oleo sobre tabla. 75 x 200 cm. “Apunte del natural“. 1996. Grafito y tinta sobre cartón. 51 x 65 cm.
“La poesía y yo”. 2007. Il∙lustració per al llibre de Luis-Felipe Navarro “La poesía y yo”. Tinta
sobre cartró. 22 x 16 cm.
“Nit de Sant Joan“. 1997. Oli sobre taula. 75 x 200 cm.
“Paella”. 1996 .Grafit i tinta sobre cartró. 32 x 45 cm.
“Apunt del natural”. 1996 .Grafit i tinta sobre cartró. 51 x 65 cm.
© Anna Sanchis
© Anna Sanchis
58 59
AnnA SAnchiS MArtínez
Nacida en Valencia en 1967
ESTUDIOS• Licenciada en Bellas Artes (1985/86 a 1989/90) en la
Facultad de BB.AA. de Valencia.• Academias: Barreira, Peris Torres y Nou Art.• Círculo de Bellas Artes de Valencia: dibujo del Natural.• Curso de Diseño Asistido por Ordenador (AutoCAD), 500
horas, año 1991, impartido por la Universidad Politécnica de Valencia (Escuela Técnica Superior de Arquitectura).
GALERÍAS
EXPOSICIONES INDIVIDUALES1999: Galería Nave Diez, Valencia.2002: Galería Nave Diez, Valencia.2005: Galería MAV (Magatzems d’Art Valencià), Valencia.2006 : osalía Sender, “ Reflexions “ Valencia.2008 : Russafart 08 .” Portes obertes dels tallers artístics”. Exposición en el propio estudio. Valencia.
EXPOSICIONES COLECTIVAS1998: Galería Nave Diez, “Diez en Diez”, Valencia.1999: Galería Viciana, Valencia.2000: Galería Nave Diez, “Diez en Diez”, Valencia.2001: Galería Nave Diez, “Diez en Diez”, Valencia.2002: Galería Nave Diez, “Diez en Diez”, Valencia.2003: Galería La Decoradora, Alicante.2004: Galería La Decoradora, Alicante.2004: Galería Rosalía Sender, “Plaers de Butxaca”, Valencia.2005: Jardí Botànic, “Jocs Florals a Cavanilles”, Valencia. (Catálogo).2005: Villa Serena, Sala de exposiciones de la Universidad de Bolonia. “Valencia in Movimento”, Bolonia.2005: Galería La Decoradora, Alicante.2005: Galería 9, Valencia.2006: Universitat de València, sala Thesaurus, La Nau, “Creadores solidaries amb Rudraska”. Valencia. (Catálogo ).2007: Aula CAM La Llotgeta, Valencia. “A.S.I.E.M.“. (Catálogo).
2008: Galería Rosalía Sender, “Colectiva de verano”. Valencia.2008: Galería Nave Diez, “Colectiva “. Valencia. 14 EXPOSICIONES INDIVIDUALES en diversos locales públicos de Valencia.1990 Café Malvarrosa.... Bodega Lamaldo 2008 .
ILUSTRACIÓN Selección: 1988: Revista Camacuc. Cartel de la mostra de Cinema Infaltil del Mediterrani.1989: Teatro recortable con texto de José Sanchis Sinisterra para la Consellería de Cultura.1989 a 1998: Ilustraciones pedagógicas para el Colegio Ausiàs March.1995 a 1998: Ilustraciones pedagógicas para la Escuela Oficial de Idiomas de Valencia.2007: Libro de Luís Felipe Navarro “ La poesía y yo “.2004 a 2008: Métode, revista de difusió de la investigació. Universitat de València .
PRENSA Selección:1999: Galiana, Antonio.” La obra de Anna Sanchis...” Posdata, Levante. Valencia, 28 mayo.2002: Parra-Duhalde, Christian. “Paisajes por habitar “. Posdata, Levante. Valencia, 13 diciembre.2003: Garnería, José.” Arquitecturas del campo”. Encuadres, Las provincias. Valencia, 4 enero.2004: Baixauli, Mónica. (Entrevista). “Se trata de que el espectador participe...” Ateneaglam. Valencia, 24 de Septiembre.2005: Domínguez, Martí. “ Manhattan Sanchis “. Quadern, El País. Valencia, 19 de mayo. Alberola, Miquel.(Entrevista) “ Necesito expresar el dolor...” El País. Valencia, 19 de junio.2006: Domínguez, Martí. “ Artistes de Russafa “. Quadern, El País. Valencia, 2 de febrero. G.C. “ Anna Sanchis ”. Arte y Parte num. 63. Julio. Domínguez, Martí. “ Intervención del paisaje”. Pd arte, Levante. Valencia, 7 de Julio. Mallol, Miguel. “ La galería Rosalía Sender...” El Mundo, 25 de Junio.
Email: [email protected] http://www.myspace.com/annasanchis_jocs
AnnA SAnchiS MArtínez
Nascuda a València en 1967
ESTUDIS• Llicenciada en Belles Arts (1985/86 a 1989/90) en la Facultat de BB.AA. De València.• Acadèmies: Barreira, Peris Torres i Nou Art.• Cercle de Belles Arts de València: dibuix del Natural.• Curs de Disseny Assistit per Ordinador (AutoCAD), 500 hores, any 1991, impartit per la Universitat Politècnica de València (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura).
GALERIES
EXPOSICIONS INDIVIDUALS1999: Galeria Nave Diez, València.2002: Galeria Nave Diez, València.2005: Galeria MAV (Magatzems d’Art Valencià), València.2006: Rosalía Sender, “ Reflexions “ València.2008: Russafart 08 .” Portes obertes dels tallers artístics”. Exposició al propi estudi. València.
EXPOSICIONS COL.LECTIVES1998: Galeria Nave Diez, “Diez en Diez”, València.1999: Galeria Viciana, València.2000: Galeria Nave Diez, “Diez en Diez”, València.2001: Galeria Nave Diez, “Diez en Diez”, València.2002: Galeria Nave Diez, “Diez en Diez”, València.2003: Galeria La Decoradora, Alacant.2004: Galeria La Decoradora, Alacant.2004: Galeria Rosalía Sender, “Plaers de Butxaca”, València.2005: Jardí Botànic, “Jocs Florals a Cavanilles”, València. ( Catàleg ).2005: Villa Serena, Sala d’exposicions de la Universitat de Bolonia. “Valencia in Movimento”, Bolonia.2005: Galeria La Decoradora, Alacant.2005: Galeria 9, València.2006: Universitat de València, sala Thesaurus, La Nau, “Creadores solidaries amb Rudraska”. València. ( Catàleg ).2007: Aula CAM La Llotgeta, València. “ A.S.I.E.M. “. (Catàleg ).2008: Galeria Rosalía Sender, “Col.lectiva d’estiu”. València.2008: Galeria Nave Diez, “Col.lectiva “. València.14 EXPOSICIONS INDIVIDUALS en diversos locals públics de València.1990 Café Malva-rosa.... Bodega Lamaldo 2008 .
IL∙LUSTRACIÓ Selecció: 1988: Revista Camacuc. Cartell de la Mostra de Cinema Infantil del Mediterrani.1989: Teatre retallable amb text de José Sanchis Sinisterra per a la Conselleria de Cultura.1989 a 1998: Il∙lustracions pedagògiques per al Col∙legi Ausiàs March.1995 a 1998: Il∙lustracions pedagògiques per a l’Escola Oficial d’Idiomes de València.2007: Llibre de Luis Felipe Navarro “ La poesía y yo “.2004 al 2008: Métode, revista de difusió de la investigació. Universitat de València .
PREMSA Selecció:1999: Galiana, Antonio.” L’obra d’Anna Sanchis...” Postdata, Levante. València, 28 maig.2002: Parra-Duhalde, Christian. “Paisatges per habitar “. Postdata, Levante. València, 13 desembre.2003: Garnería, José.” Arquitectures del camp”. Enquadres, Las Provincias. València, 4 gener.2004: Baixauli, Mónica. ( Entrevista ). “Es tracta que l’espectador participe...” Ateneaglam. València, 24 de setembre.2005: Domínguez, Martí. “ Manhattan Sanchis “. Quadern, El País. València, 19 de maig. Alberola, Miquel.( Entrevista ) “ Necessite expressar el dolor...” El País. València, 19 de juny.2006: Domínguez, Martí. “ Artistes de Russafa “. Quadern, El País. València, 2 de febrer. G.C. “ Anna Sanchis ”. Art i Part núm. 63. Juliol. Domínguez, Martí. “ Intervenció del paisatge”. PD art, Levante. València, 7 de Julio. Mallol, Miguel. “ La galeria Rosalía Sender...” El Mundo, 25 de juny.
Email: [email protected] http://www.myspace.com/annasanchis_jocs
Edita:
CAJA MEDITERRáNEO
CoordinaCión:
Pau Córdoba
tExto:
Martí Domínguez
FotograFías:
Kike Sempere
pág.10 ,22,25 Anna Sanchis
fotomontaje casita voladora pág, 7 Anna Sanchis
disEño:
imA’gine.
imprEsión:
xxxxxxxxxxx
dEpósito LEgaL:
xxxxxxx
isbn
xxxxxxxxxxxxxxxxxx
agraïments
A la meua família i amics, als veïns del barri de Russafa, als meus assessors artístics i nebots
Miguel i Clara, a Vicent Torrent i al grup Al Tall, a Pepa Català i Àngel Garrido de la galería Rosalía Sender pel seu suport constant, a Pau
Córdoba, Kike Sempere, Tomás Burgos i a l´equip de muntatge de la Llotgeta, a Noe Piles, Salva Ortiz i Pau Mik, al meu arquitecte favorit
Ignasi Amérigo i al meu estimat amic Martí Domínguez sense el cual aquestes obres no
hagueren eixit a la llum.
agraDeCImIentOs
A mi familia y amigos, a los vecinos del barrio de Ruzafa, a mis asesores artísticos y sobrinos
Miguel y Clara, a Pau Córdoba, Kike Sempere, Tomás Burgos y al equipo de montaje de la
Llotgeta, a Vicent Torrent i al grupo Al Tall, a Pepa Català y Àngel Garrido de la galería Rosalía
Sender por su respaldo constante, a Noe Piles, Salva Ortiz y Pau Mik, a mi aquitecto favorito Ignasi Amérigo y a mi estimado amigo Martí
Domínguez, sin el que estas obras no hubieran salido a la luz