JOAN PUIG I FERRETER

Pol Roset i Boris Obando

RESUM BIOGRÀFIC

- 1882 Neix a Selva del Camp. Fill de Consol Puig i Ferreter i adopta els cognoms de la seva mare ja que el seu pare no el va voler reconèixer.

- 1904: En el seu viatge a França va conèixer a Matilde de Thevenot.

- 1913: Va acabar la carrera de Filosofia i Lletres, secció d’Història.

- 1918: Es casa amb Clotilde Barranco, amb qui va tenir dues filles, Pilar (1920) i Eva (1927).

- 1928: Es va convertir en el director literari de les Edicions Proa - 1936: El van fer delegat de la Generalitat a França, on va ser

difamat. Va tenir relacions amb Marie-Rose Teston.- 1956: Mor a París. - 1977 i 1981: surten els llibres pòstum de la

seva novel·la El pelegrí apassionaris i els seus dietaris.

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES

- La Publicidad- L'Horitzó - El Diluvio - La Campana de Gràcia - Joventut

CECÍLIA

- La Cecília és una noia molt nerviosa i amb molt caràcter. Té les idees molt clares i és capaç de tot per a portar-les a terme.

- És la filla de Pere Amat i de Juliana. Va anar a la capital a continuar els seus estudis i es va adonar que tenia una visió molt més moderna del món i va deixar de creure en la religió cristiana.

- S’enfronta amb Mossèn i el seu pare pels diferents pensaments.

- Finalment marxa de casa amb el Foraster.

El mal és a ignorància com bé és a intel·ligència

- Que el mal és a ignorància com bé és a intel·ligència”, es dóna durant tota l'obra, ja que la gent del poble son de pensaments tancats, i els que aporten el bé i pensaments renovats, com el Foraster vingut que aporta l’intel·ligència que fa falta per a obtenir una altra visió davant els problemes.

- Per tant, a l'obra, pels aspectes filosòfics trobem un intent de síntesi entre la veritat intel·lectual i el bé ètic.

MANSO

- El personatge d'en Manso, carlí per tradició, es pot caracteritzar per la seva evolució al llarg de l'obra, ja que en un principi està disposat a escoltar les idees del Foraster, demostrant així la seva intel·ligència i capacitat de diversitat.

- Tot i el seu suport cap al Foraster, aquest personatge mostra el fracàs del seu bàndol en canviar d'opinió quan es produeix el miracle de la pluja, i tot considerant-se conservador, creu en el prodigi de la Verge. Per tant podem observar que la seva disposició a donar suport a la proposta del Foraster, acaba veient-se arrossegada per les forces religioses i tradicionals.

LA RELIGIÓ

- Es fa una valoració de la religió i ens fa veure que es basa en pensaments antiquats, idees tancades, i en una falta de coneixements que no deixa descobrir coses noves. Aquestes idees i pensaments religiosos formen part de la majoria del poble, no disposats a canviar d'opinió. Principalment l'obra està en contra la mitificació religiosa i la manipulació interessada de les creences del poble, ja que podríem dir que en algun moment sembla que rigui del pensament religiós que té el poble pensant que la Verge els hi portarà la pluja, però en certs aspectes també trobem una crítica sobre la fe religiosa com a tal.

REFERENTS

- Alguns dels referents de Ferreter van ser Shakespeare, Gorki i Ibsen, per aquesta raó va traduir obres seves al català: “El marxant de Venècia”, de Shakespeare, “Els menestrals”, de Gorki “Peer Gynt”, d’Ibsen.

- Va ser un dels introductors a la cultura catalana aquests noms que actualment són tan coneguts.

SEGON ACTE

- El segon acte d'Aigües encantades finalitza amb la fugida del Foraster, deguda a l’inici sobtat i inesperat de pluja, marxa per les acusacions i pedregades per part de la majoria del poble.

ACTITUD DELS HEROIS

- A l’obra només apareixen dos personatges que estan en contra de la religió catòlica, a diferència de la resta del poble. Són la Cecília i el Foraster. Gairebé tot el poble, incloent la majoria dels personatges principals, estan en contra, però les paraules del Foraster aconsegueixen que l’alcalde del poble es posi de part seva. Apareix un altre personatge, en Vergés, que està de part de la Cecília però no s’incorpora en cap dels dos bàndols.

TEMA

- El tema principal són les discussions que succeeixen durant l’obra degudes a les diferències de pensaments. S’enfronta un bàndol religiós i conservador contra un de més modern i que creu en la ciència.