J e ff

W a ll

Magí Ribot i Manso

Biografia i àmbit professional de l’artista

(Vancouver, 1943). Fotògraf

Amb una sòlida formació en la tradició pictòrica moderna i un ampli bagatge en l’Historia de l’Art, el seu treball es basa

sobre les teories clàssiques de la pintura i les tècniques.

Les seves fotografies són sovint curosament ben pensades i planificades. Les seves composicions es troben prestades, a

partir de pintors clàssics com Manet, Delacroix o Velàzquez. Moltes de les seves imatges són grans (normalment 2x2

metres) col·locades en caixes de llum.

Wall entén la fotografia com el punt de trobada entre dos llenguatges: el de la pintura realista moderna i el del cinema

neorealista.

Va començar a utilitzar collage digital per fer les seves fotografies l’any 1991.

Característiques de l’objecte d’investigació

Collage digital construït amb enorme paciència. Pot entendres, com una broma a costa de la fotografia de instantànies del moment i el seu “moment

decisiu”: en aquest cas, el fotògraf no l’atrapa espontàniament, sinó que la construeix a través de mitjans que impliquen paciència i falta

d’espontaneïtat.

La fotografia s’ha compost amb meticulositat per adaptar-se al seu model japonès, una xilografia amb color de Katsushika Hokusai realitzada entre els anys

1830 i 1833, Ejiri en la província de Suruga (una sobtada ràfega de vent).

Wall inverteix la causa - efecte al fer que les fotografies generin la experiència del paisatge que suposadament les provoca. En aquest cas, en A sudden

gust of wind (After Hokusai), la causa es una construcció d’efectes, les fulles de l’arbre i les de paper al cel muntades sense que es noti en absolut.

Hokusai

A Hight Wind in Yeijiri, from “Thirty-six views of the Fuji”

1831-1833

Print

Aprox. 26 x 37cm

“A sudden gust of wind (After Hokusai)” 1993

El treball realitzat és una gran transparència fotogràfica, mostra quatre figures en un paisatge pla i obert.

Per fer la feina, Wall ha fotografiat actors durant en moments en què les condicions climàtiques eren similars. A continuació, ha col·locat elements de la fotografia

digital per tal d’aconseguir la composició desitjada. El resultat és un quadre que apareix en escena en la forma d’una pintura clàssica.

Pel que fa la composició, l’artista va fer servir fotocòpies resultants d’un anàlisi en blanc i negre. El principal objectiu era traçar la posició i la mida dels

documents que bufen en l’aire. Wall va pendre peces individuals de les diverses exploracions originals, les va copiar i les va enganxar en el paper canviant-los de

lloc per fer la composició en el cel. Cada element té un nombre de codi, perquè l’artista pogués seguir-los la pista dins el full de pel·lícula. El collage va ser un

element de treball en la presa de la fotografia.

Obra que utilitza la tecnologia digital afecta la temporalitat de la imatge (multiplicant-la a gran mesura).

En un artícle en el que analitza el treball de la

tecnologia digital per part de Wall, Laura

Mulvey escriu:

“El vent immobilitza les figures humanes i

anima coses que haurien d’haver-se quedat

quietes”.

Anomenar i comentar les diferències i les similituds entre els programes que poden

utilitzar-se

L’obra escollida data de l’any 1993. És fàcil pensar que el programa que utilitzat per l’artista hagi estat el Photoshop, tant per aquesta raó de període tecnològic

com per la professionalitat que et permet aconseguir aquesta eina per treballar.

Sabem que Wall ha fotografiat per separat cada un dels personatges en situacions climàtiques similars. El procés que pot haver realitzat dins el programa,

segurament hagi estat la Sel·lecció de cada un dels personatges i/o altres elements (com ara, les fulles dels arbres, els papers volàtils o el barret), ajustar-los en

dimensió, proporció, color, contrast, lluminositat i suavitzar els contorns per aconseguir una versemblança més real i una precisa i concreta similitud amb el

model japonès de Hokusai.

Pel que fa a la multiplicació, molt recorrent a les fulles tant dels arbres com dels papers, segurament hagi utilitzat el Tampó de Clonar. I com podem veure a la

fotografia, ha utilitzat diferents nivells de nitidesa i grandària per crear la sensació de llunyania i altura en el cel.

És molt probable que Wall hagi treballat el fons, eliminat possibles distraccions que apareixien en la imatge, amb el Tampó de Clonar i ajustaments, ja que es

veu una imatge molt neta, lliure i espaiosa.

Segurament al acabar el projecte hagi acabat d’ajustar colors, tons i fer el balanç de blancs en el conjunt de la imatge.

A Sudden Gust Wind (after Hokusai), 1993

229 x 377 cm, transparència en caixa de llum

Tate Modern, Londres.