JC: INICIATIVES ECONÒMIQUES LOCALS EN UN PAISATGE QUE CREMA.

Diversos tècnics, gestors, empresaris, treballadors de l’administració i del món de la recerca, artesans i treballadors forestals, han realitzat plegats una jornada sobre l’emprenedoria i les noves oportunitats d’activitat econòmica lligada a la prevenció d’incendis forestals a  la zona de Colomers-Vilopriu-Viladasens, s’han compartit experiències, intercanviat impressions, en un debat obert i participatiu. La jornada es va dur a terme en dues parades o escenaris de debat, a Gaüses i a Pins.

INTRODUCCIÓ Segons el catàleg del paisatge aquesta unitat es classifica com els Terraprims, a cavall entre les Gavarres, unitat dominada pels boscos, i la Plana de l’Empordà, zona majoritàriament agrícola, ens trobem aquesta unitat agroforestal. El terraprim empordanès és una zona de paisatges uniformes amb relleu suau de petits turons i valls fluvials dels rius Fluvià i Ter que engloba l’espai de transició de la comarca del Pla de l’Estany cap al mar. És un paisatge de mosaic principalment agrícola on podem trobar boscos mixtes d’alzines i pi blanc, una gran xarxa hidrogràfica i grans extensions de camps de conreu. Enmig d’aquest territori trobem petits poblets amb un fort caràcter agrícola que s’alcen damunt d’aquests turons tan característics. Observant el territori descobrim els efectes del foc, des de l’incendi de Gaüses del 2010, al de Madremanya del 2012, que va cremar 220 ha, i el de Camallera del 2013 que va avançar cap a Foixà-La Pera. La recurrència del foc és un dels principals factors característics d’aquest paisatge, com un factor ecològic més d’aquest territori ventat.  

 

LA RAMADERIA PER PREVENCIÓ D’INCENDIS

LA GESTIÓ FORESTAL

 

ELS

APROFITAMENTS FORESTALS

 

 

L’ARTESANIA

 FUNDACIÓ

D’ECOLOGIA DEL FOC I GESTIÓ D’INCENDIS

PAU COSTA ALCUBIERRE

www.paucostafoundation.org  

   

 

ESCENARI DE GAÜSES, DIFERENTS GESTIONS DE LA PASTURA. Es parla del tipus de gestió aplicada per a cada ramader, així com les dificultats que es troben, per tal de buscar complicitat i cooperar. Zona de pastures de la Judit i en Joan (ramaders de Gaüses; www.pasturabosc.cat). El projecte que duen a terme pretén complementar la gestió forestal tot integrant-hi la ramaderia extensiva  per tal de disminuir la càrrega de combustible sense posar en perill el rendiment forestal futur. A més, compatibilitza aquest objectiu amb la preservació i millora dels hàbitats d’espècies singulars o d’especial importància en la conservació de la biodiversitat i en la funcionalitat dels ecosistemes. Aquesta iniciativa es desenvolupa al municipi de Vilopriu, a la zona de Gaüses, però el que pretenen és estendre la seva idea a altres municipis que creguin que les pastures són una mesura eficient, econòmica i ecològica en la preservació dels boscos i en la prevenció d'incendis forestals convertint la biomassa sobrant dels nostres boscos, amb un alt risc d'incendis, en carn de primera qualitat i totalment natural. Van començar amb una primera finca amb 30 cabres, concretament la cabra blanca de Rasquera, la més rústega de les cabres catalanes, a terres de l’Ebre se sol pasturar en extensiu, ells volien que anessin soles sense pastor, per això fan tancats electrificats, concentrant la pastura per eliminar més efectivament el sotabosc, entre els primers 30 caps de ramat hi tenien algunes ovelles. Com a complement alimentari els hi donen farratges de producció pròpia, totalment naturals sense adobs químics ni productes fitosanitaris. Tan fer els tancats com ensenyar a les cabres que no els saltin, és realitza de petites, són tasques que fan ells mateixos. Les cabres que estan criant van a corral, sinó les tenen tot el dia a l’exterior. El 80 % del que mengen les cabres són arbustos, arítjol, aladern, esbarzer, garric,.. les ovelles complementen la tasca que fan les cabres al sotabosc i és mengen més l’estrat herbaci que les cabres. En un bosc on s'hi hagi fet un tractament mecànic previ amb cabres, en un mes ja ho tenen ben pasturat. Tot i això la majoria dels boscos, no se'ls fa aquesta aclarida mecànica i les cabres s'han d'anar obrint pas per entre el sotabosc. Han anat obrint més zones progressivament i han anat incrementant el nombre de caps fins als 50 caps que tenen actualment. El que han comprovat és que amb tancats els animals concentren més la pastura i la gestió del bosc és més efectiva, però per millorar encara més el rendiment també han vist que al voltant de 4 ha és una superfície òptima, amb el nombre de cabres que tenen. El temps d'estada en aquests tancats no serà superior als 3/4 mesos, per aconseguir càrregues instantànies altes, però globals o anuals baixes. Esperen que la societat i els propietaris reconeguin el servei que fa la pastura i a canvi rebin una contraprestació, ells treballen amb finques particulars on els hi paguen el servei en funció de caps/dia. La idea que tenen és créixer en animals i poder reduir el temps d'estada en cada tancat. Han calculat que per a poder-ne viure necessiten 200 caps, tenint en compte que les cabres són molt selectives amb la seva alimentació. Les dificultats a les que s’enfronten són els sanejaments requerits per cada canvi de comarca, a l’estar al límit del Gironès, el Pla de l’Estany i l'Alt Empordà, canviaven de comarca molt sovint i sanejar el ramat cada vegada resultava inviable. Han aconseguit que l’administració els hi requereixi solament dues sanejades l’any, això implica treure sang a cada cap del ramat per controlar la Brucel·losi. Una altre problema és que requereixen papers, el bosc no és una explotació agrària, és fa difícil que l’administració et deixi fer gestions sense ser el titular de la finca, gestions com donar la finca d’alta de pastures, ja que les guies ramaderes les ha de realitzar el titular, i molts propietaris no ho poden gestionar per falta de coneixements en el tema. Els dos temes controvertits són el sanejament i els tràmits per donar d’alta l’activitat de pastures.

Pel que fa a la rotació l’acompleixen quan ells observen que és necessària, una vegada a l’any per exemple. Els animals s’han de tenir mínimament controlats, cada dia van a veure si tenen aigua i si cal donar-los alimentació complementària en cas de gestació, alletament i en funció del tipus de bosc i les que crien les porten cap al corral de casa. Jaume Guillamon (Associació Aladula; www.aladula.cat) Promouen la silvopastura intensiva. TERRITORI DE PASTORS és un projecte que té per objectiu valoritzar l’ofici de pastor, creant estratègies de valor afegit per complementar les fonts d’ingressos tradicionals del pastor, dignificant i innovant l’ofici i buscant la renovació del valor social del ramat. Utilitzen una tècnica innovadora per crear un servei de neteja forestal: mantenir netes les franges de protecció de les urbanitzacions, netejar i mantenir el dessota de les línies elèctriques, recuperar i mantenint del paisatge agro-forestal en mosaic (creant discontinuïtats a les masses forestals, que són oportunitats per aturar i ancorar els incendis forestals) i recuperant i mantenint netes feixes, marges i corriols. Actualment hi ha dos ramats dins del projecte, un de propi a Begues (Garraf) i un d’un ramader de Sant Pere de Vilamajor (Vallés Oriental), que va ser el primer ramat del projecte. L’ajuntament de Begues va treure un concurs pel servei municipal de silvopastura, això li va permetre importants estalvis enfront desbrossades manuals. Treballen a les franges que els ajuntaments els marquen que han de pasturar. El seu objectiu és fer una bona xarxa de pastors/es i ramats per poder oferir unes condicions de treball dignes (sou, festius, vacances). A Begues tenen 96 mares, 39 cabrits i 15 crestons. Produeixen carn ecològica en cicle tancat, i han iniciat els tràmits per la certificació ecològica. Han engegat el procés de venta amb l’objectiu de millorar el marge d’ingressos del projecte. No són del sector i s’esforcen a seguir fil per randa la legalitat, els ha sorprès la quantitat de burocràcia necessària per tirar endavant el projecte. Pasturen amb gos, ja que permet dirigir millor el ramat allà on vols que pasturi, fet que requereix un aprenentatge, però és una manera de crear llocs de treball al sector primari. L’elecció dels llocs de treball és una barreja entre el que demanen els ajuntaments i el maneig tradicional, essent l’objectiu prioritari que es realitzi la feina de silvopastura. Sorgeix el dubte de si les cabres compacten el terreny, expliquen que tot i que s’ho mengen tot, exerceixen poca pressió sobre el terreny. La càrrega que realitzen no és diferent a la realitzada amb un treball mecànic. Pasturen mirant la càrrega de combustible inicial i final. Comenten que és important diferenciar entre pasturar-ho tot i fer un treball puntual. Josep Pujol (Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí) El massís del Montgrí és propietat de l’ajuntament de Torroella, hi ha redactat un PPI d’incendis forestals, projecte d’Ordenació Forestal, Pla de Gestió Cinegètica, Pla de Gestió Integrada. Aquests plans estan consensuats amb Bombers, el Servei de Prevenció. El massís, dins un parc natural amb elevat risc d’incendis, és principalment de titularitat pública el 2004 van cremar 600 ha a la Vall de Caterina d’un bosc anteriorment plantat. Per la falta de diners per a executar la gestió projectada, l’ajuntament va treure en

concurs públic per una concessió a 6 anys de la muntanya i que els diners revertissin en la seva millora. El massís està dividit en 21 zones de pastures, seguint el pla de pastures, l’ordenació forestal, la prevenció d’incendis i la gestió de la biodiversitat. A través del parc van contractar un tècnic encarregat de les pastures, la distribució de tancats trets a concurs públic. Actualment dos pastors han concursat i guanyat. El tancat va a càrrec finalment de l’ajuntament, però el seu manteniment a càrrec del pastor. S’han repartit les zones en 7 tancats on hi pastures 1300 caps i 5 tancats. En Josep com a tècnic s’encarrega, entre d’altres, que en aquests sis anys els canvis desitjats en el paisatge es vagin assolint i les feines es vagin fent i siguin útils pel bosc, seguint un control en períodes bianuals. A nivell de costos als pastors els hi surt a 2 €/ha, amb 200€ tenen dret a 100 ha, sempre complint el plec de condicions. Es comenta que en aquest punt és diferent respecte els altres casos, essent una manera diferent d’enfocar el problema, esperant que el bosc respongui a la incidència dels ramats. Enric Adroguer (ramader de Sils) Ramader de Sils, treballa a la brigada municipal de Sils, és ADF de la zona i té una finca particular. Motivat pel món silvopastoral i la prevenció d’incendis, va decidir instaurar un ramat per cuidar la finca. Va posar un tancat, una tanca ramadera on els conills, guineus i altres poden passar, així com un corral. Va començar els tràmits amb l’Administració a Ramaderia, va començar el llibre ramader amb 9-10 caps per consum propi, cabres de raça amb el braguer recollit, semblants a la cabra de Menorca, no ha triat la cabra de Rasquera perquè és més sensible als avortaments. La raça que ha escollit sol tenir més cries, així va anar ampliant la tanca poc a poc fins que va tancar tota la finca, ell mateix va fer la tanca amb varilles de 16-22 mm i malla d’1,2 metres d’alçada. Les cabres poc a poc han anat conquerint més territori, ell ho facilita realitzant podes baixes. Comparteix amb els altres ramaders la necessitat de controlar el bestiar, sobretot quan canvia la lluna i van de part. Actualment té 6 mares, 14 cabrits per consum propi o venda a particulars (50-60€/cabrit) per destinar-los als costos de la tanca i la compra d’una pala nova pel tractor. Ha recuperat els camps de la finca i ha deixat el bosc com a tal, també ven la llenya que li sobra. Ara ja no ha de segar ni cremar les restes de poda, ho converteix en carn. La finca es va cremar en un incendi ara fa 20 anys, actualment en cas d’incendi la finca està protegida. Carlos Trijueque (ramader a Gavarres;  http://ramatdefitor.cat/) Un ramat, a Fitor, a les Gavarres. Un ramat nascut del desig de revifar els camps i els boscos, de treure'ls de l'abandonament, de tornar-los aquella cultura que fa el paisatge; perquè tots en puguem disfrutar; perquè els més menuts hi juguin creixent, i els més grans s'alegrin. Un ramat d'avoies (ovelles) i cabres, per poder menjar carn sana, sense pinsos dubtosos ni additius químics. Des del respecte a la naturalesa, conscients en l'alimentació i en les nostres accions. A Fitor hi ha masies grans, ells estan en una i feien turisme rural, van començar amb poques cabres, unes 25 i 5 ovelles que feien de sentinelles, tenien un cobert i anaven i tornaven soles. Actualment les engega amb gossa de Tura, ara 4 gossos que han crescut al ramat, pastors del Pirineu. Utilitza tancats mòbils, acabades d’esquilar i plovent així s’enrampen i aprenen, sinó si es despista al deixar-ho obert surten. Les tanca a bosc, passen tot l’any a la intempèrie, va canviant el tancat de lloc. Han rebut ajuda del Consorci de les Gavarres. Explica que si vols que arrasin el terreny i

s’ho mengin tot, primer els has d’alimentar molt be, per exemple que vagin a un camp d’userda, si menja proteïna després necessiten fibra per digerir, si no mengen bé no netegen. Al ramat hi té majoritàriament ovelles, cultiva bons sembrats per farratge. Torn de preguntes: Quina ajuda econòmica rep l’Associació Aladula? 30.000 €/any, dels quals 500 van pel corral, els pastors cobren 1200€/mes amb 12 pagues, compren menjar, vacunes. Encara no han començat la venta de cabrits. Estan pagant una multa. Diu que per anar bé haurien de tenir 4 o 5 ramats dins el mateix projecte. Actualment 96 mares generen 30-40 cabrits a l’any, els quals fan un servei que s’ha de valorar econòmicament. El maneig dels animals és diferent en producció de carn. No totes les franges on pasturen estan pròximes al corral, fet que encareix el transport, una altra dificultat és el tema de la propietat, potser en 100 ha hi ha 20 propietaris. Pot entrar un ramat després d’un incendi. Bosc, és un ecosistema que pot subministrar molts bens i és dinàmic, un bosc de pins transformat en alzinar, emanaven pins després. És necessari tenir arbres? També podem tenir prats de pastures. El cabirol que ja és escàs, és pastura natural. La Ramaderia extensiva no està plantejada al nivell que pertoca. Queixa d’en Bep Pujol (Montgrí) que moltes vegades la realitat va per davant de la llei: el cas de l’incendi del Montgrí que canvia l’ús del sòl de forestal a matollar. Segons el SigPac, encara figura com a forestal i no és permès entrar el ramat a pasturar-hi. Hi ha iniciatives públiques i privades bones, que creieu que us falta a nivell particular amb les vostres particularitats? Comunicació entre comarques, problemes de comunicació entre administracions comarcals. Hi ha el debat que la burocràcia depèn de les infraestructures o de les persones? Hi ha comarques que ja es fa, en aquesta la Judit i el Joan són pioners, no entenen si ho fan al pla de l’estany perquè en aquesta comarca tenen problemes. Les persones són la oportunitat, sempre et pots trobar alguna persona que ajudi, que estigui motivada, es tracta d’insistir i buscar, s’ha de trencar el mite del “Temple de Bambi” aconseguint recursos perquè els pastors aconsegueixin un sou. Necessiten estructura per emprenedoria, per ajudar-se entre ells, dimensió per viure, a nivell de negoci. L’Associació Aladula considera que els fa falta xarxa, vendre el projecte. ESCENARI DEL VEÏNAT DE PINS, REPTES I OPORTUNITATS D’EMPRENEDORIA. Miquel Soliva. Forestal Soliva. Rematant forestal empresa familiar, es dedica a compra i venda de fusta al propietari forestal, a comercialitzar fusta bàsicament. El bosc dóna fusta, biomassa, no centrar-se solament amb la biomassa com està passant en algunes zones, aprofitar la fusta és el que dóna més rendiment. Forestal Soliva ven fusta per desenroll (imatge de la dreta) de 20 a 25 cm de diàmetre sense nusos a Solus, una serradora de Figueres. També venen

fusta per palets, l’envien a Palets J. Martorell, SA, a Santa Coloma de Farnés, ara consumeixen fusta de pi blanc de Catalunya, abans ho compraven tot a França, l’estoc de fusta de les ventades de les landes franceses s’ha acabat, ha pujat el preu i han tornat a utilitzar el pi d’aquí. L’última llotja hi havia 3/tona d’increment. Al 2006 el bosc es quedava allà despès d’un incendi, el tallava Tradema o una paperera francesa, Forestal Soliva a partir d’aquí van començar a vendre a Itàlia. Per donar sortida a la brancada, ara subministren a una central a la Zona Franca, a Juneda estella amb fulla i branca, i també a petites calderes. Amb fusta de diàmetre 8-10 cm treuen estella homogènia, subministren a Castelló d’Empúries a una escola, a Vic a un equipament sociosanitari, al Vallès a un Hotel i altres equipaments. Altres empreses químiques també s’incorporaran perquè ja tenen aprovat el projecte. Hi ha producció elèctrica a Cassà, les primes per aquesta energia s’han eliminat, rendiment del poder calorífic per generar electricitat és molt baix, un 23% com a màxim, per aigua calenta sanitària té un rendiment del 80 %. A can Moní , a Pins, hi ha 30 ha cremades, ells actuen a tota la finca, també la zona no cremada, realitzant una aclarida i neteja del bosc capitalitzat, desbrossada, si no treballen a una escala amb un nivell considerable no es pot mecanitzar, sinó és impossible que surtin els números. L’autocarregador de la foto suposa un cost de 350 mil euros, ha de treure 60 tones/dia perquè surtin els números, sempre mirant de preservar tot el que es pot, la maquinària ha d’entrar per uns carrils. S’ha d’aconseguir que l’activitat sigui rendible. -Marc Garfella i Quim Gubau (Balma SLP; www.balmasl.com) Balma Forestal SLP és una societat professional d’enginyeria forestal especialitzada en la gestió integral de finques i en la prevenció d’incendis. L’objectiu de BALMA FORESTAL SLP és afavorir la producció i el consum de productes forestals locals. Ofereixen els seus serveis a persones interessades en augmentar la qualitat dels boscos (siguin propietàries, empresàries o funcionàries) .L’estratègia bàsica per aconseguir-ho consisteix en desenvolupar projectes i actuacions que millorin els 4 aspectes principals dels ecosistemes forestals: la conservació de la biodiversitat, la protecció del sòl, la producció forestal i la gestió econòmica. Són un grup d’autònoms que realitzen una gestió propera a la natura. Mouen petits volums de fusta i llenya però amb molt de coneixement alhora de realitzar la gestió, s’han ajuntat un grup de tècnics amb un petit tractor, de 35 mil €, fan cirurgia forestal, obtenen menys rendiment, però l’avantatge és que poden fer feines a petita escala que altres no poden assumir. L’objectiu principal és el bosc, ells tenen feines complementàries, no viuen exclusivament del bosc. La intenció és poder-ne viure, però han de moure més quantitat de fusta. La llenya surt a 60€/tona per a ús domèstic. La venen a140-150 €/tona directament a client, la venen al novembre-desembre. Van vendre uns 6500 € per estellar. Per ells és important la formació en tècniques de tala,, respectar la regeneració, cursos de tallades dirigides, per ells és una inversió. Resumidament pel que fa a la gestió ells aposten pel bosc irregular mixt i respecte la regeneració natural. Donant espai a l’arbre que tindrà qualitat, més per la conformació. Consideren millor realitzar dues intervencions cada 7 anys, que una cada 20 anys. També deixen la fusta morta per biodiversitat, aquests són en general les principis silvícoles que segueixen.

Com que és un àmbit cooperatiu els beneficis van repartits segons les hores dedicades. Si no venguéssinvenguessin la llenya directament per ús domèstic no seria assumible. Les franges i tales en urbanització tenen un preu més elevat. EL BOSC COM A FONT D’ENERGIA -Melcior Soler (Enerfust; www.enerfust.cat)

Administrador d’Enerfust, empresa amb l’objectiu d’aprofitar la biomassa forestal per a diferents tipus de destins, gestionar la superfície forestal de manera sostenible, per donar compliment amb els objectius de permanència i estabilitat de les masses i impulsar l’aprofitament d’un recurs local i renovable.

Donen sortida a branques, capçades, és miren el bosc des del punt de vista del propietari, fent una bona gestió.

Un dels seus projectes correspon a una planta de cogeneració d’energia amb estella forestal a Cassà de la Selva, una instal·lació que produeix energia elèctrica i tèrmica a partir de la combustió exclusivament d’estella forestal. En el seu cas produirà 7 MW elèctrics i 30 MW tèrmics. Volen entregar l’electricitat de la planta, han de trobar terrenys, tenen molts problemes amb les connexions d’Endesa. L’Administració ha endarrerit el projecte. Van començar a gestionar biomassa i la portaven a Itàlia. Amb la crisi i el canvi de la normativa hi ha més producció elèctrica de la necessària. Fins el 2017-2019 volen fer la planta elèctrica, en aquest moment tenen una planta per fer pellet gran, serradures o brancada triturada compactada, és una sortida important perla venta de calor

-Ricard Grabulosa i Annaïs Pascual (Cooperativa Idària; www.idaria.cat) Idària és una cooperativa sense ànim de lucre impulsada per Llagostera Solidària. Una empresa d’economia social que pretén estimular i facilitar la contractació de treballadors i que ofereix tot un ventall de serveis adaptats a les necessitats del client gràcies a la multidisciplinarietat dels seus socis i col·laboradors. És un model d’empresa que treballa al territori i pel territori, que produeix, que genera ocupació de qualitat i riquesa. És una fórmula més equitativa, que contribueix a l’equilibri territorial i que es preocupa per l’accessibilitat de les persones a béns de consum de qualitat. La cooperativa d’inserció va començar el projecte Carbó d’Ardenya i Gavarres, el carbó vegetal que apaga incendis, dona vida al territori i futur a les persones. Van pensar amb un producte forestal que vagi directament al consumidor, sense intermediaris, carbó vegetal que atura incendis canviant el model de combustible, el carbó té una durada de 4 a 5 hores, hi posen bones fustes per fer lo amb forns pirolítics. Tenen restaurants com a clients. L’objectiu és que es pagui el valor afegit d’aquest carbó, fer forat tal com ho ha fet el consum agroecològic. Els seu funcionament és cooperatiu, tenen 5 treballadors i volen arribar a certs volums de venta per a ser rendibles. Els començaments del projecte no són fàcils, actualment tenen un sou de 450 a 600 € nets al mes. Han rebut ajuda del Consorci de les Gavarres va fer la primera contractació de gent. Actualment estan prototipant el model de caldera per fer el carbó. Si fan la pila tradicional per fer el carbó no surt rendible, ells volen donar feina, amb un forn proper a la piròlisi natural però que cobris els jornals. És important explicar el projecte, la part de visibilitat del producte. Una cooperativa és com una empresa,

on hi ha d’haver sous, cobertura de Seguretat Social, cotització, és a dir entren a la roda del mercat. la gent n’ha de poder viure per això aposten per un model mixte entre artesanal i industrial. Volen fer xarxa, amb transversalitat creuant disciplines i que sigui extrapolable a altres persones. Actualment han pogut invertit amb un tractor de fa 30 anys per a les feines silvícoles. Josep Matés (www.josepmates.ca) Terrisser Des de la prehistòria, l’home s’ha beneficiat de les propietats de la ceràmica. Amb els anys s’ha perfeccionat els sistemes de producció i variat les formes, adaptant-les a les necessitats del moment. Ell creu plenament amb l’adaptació de les propietats de la ceràmica als nostres temps. La terrissa és símbol de duresa, calidesa i eternitat. Bona part de la nostra història la sabem gràcies al fang cuit. Els oficis antics no només ens expliquen un passat de penúries, que és de vegades com s’interpreten. A en Josep li interessa moltíssim l’enginy i els recursos que treien de no se sap on, per resoldre els problemes diaris sense els mitjans que tenim ara. Per a coure la ceràmica es realitzen aprofitaments de les fagines, sobretot de bruc, aquest sector ara ja no és tant industrial, fins als anys 50 hi havia molt consum de matèria forestal. Sense bosc, argiles i aigua no existiria la ceràmica. Quantitat combustible de sotabosc , és útil utilitzar aquest recurs, a l’Empordà hi ha 4 terrissers que treballen amb llenya, cuita amb gasoli és el doble de car que amb llenya. El problema és la tecnologia per fer que el forn arribi a 1000-1300 ºC, s’ha de perfeccionar la fagina o els serradissos, alimentar el forn per fer lo pujar de 20ºC a 1000ºC és la tecnologia que s’ha de buscar per substituir el combustible de gasoil per llenya. Ell realitza un consum real de 6 a 8 tones /any entre fagines. D’1 a 1,5 €/15 kg per fer associació de ceramistes. Volen tirar-ho endavant amb les fagines. En el camp de la ceràmica una de les primeres matèries és la fusta i el foc és una eina. Considera que amb la llenya de la ceràmica passa igual que amb el carbó, s’ha de valorar diferent si la ceràmica està cuita amb llenya, amb gas o gasoil. Ell fa ceràmica negra, fa càntirs per conservar l’aigua a 10ºC, també ha de fer la inversió d’explicar-ho als possibles clients. A la Bisbal hi ha 300 persones que viuen de la ceràmica. Si treballes amb llenya has de tenir el forn legalitzat a l’estiu, una caixa d’obra amb mataguspires, a nivell social és força escandalós per la columna de fum, sempre hi ha alarmes als forestals, tot i que abans tot era així, és tenia en compte no estendre la roba abans de les sis de la tarda. El gasoil contamina més però la columna de fum no es veu igual. Antigament, als anys 60 es gastaven el volum d’un cotxe ràpidament per fer vidre, ferro, rajoles,...amb tecnologia es pot recuperar l’ús de la llenya per a aquests fins, aprofitant el rebuig del bosc, buscar el mateix poder calorífic que amb el bruc. Les fagines de bruc tenen el torn de tallada cada 4-5 anys, al ser una rebrotadora la mida perfecte l’assoleix entre els 6 i 7 anys, és òptim ja que durant la combustió entre l’aire just entre les branques. El bruc al tenir elevat poder calorífic augmenta la temperatura i quan tires les fagines al forn cada cop tarden menys a cremar-se. Un aprofitament a aquesta mida i ben sec no surt quasi fum , si surt molt fum és degut a una mala combustió i tarda a escalfar-se el forn, una possible solució seria triturar-la. Torn de preguntes i comentaris L’activitat feta pels boscos actualment té un cost i un sacrifici personal, s’han de canviar esquemes, d’una banda aposten per una forma de vida, fent coses que t’agradis sense pensar en jornals i feina, i per altre

sumen la nece4ssitat de fer números, postulant que de romanticisme no en viurem, sorgeixen idees de col·laboració com ara vendre la carn dins un recipient de ceràmica acompanyada del carbó. Presenten Prosilva, com una gestió propera a la natura, gestió irregular i mixta, mirar si la gestió és viable analitzant la primera fase, és analitzar si hi ha consum local d’aquests productes. Es donen idees per facilitar la gestió dels ramaders, com l’exemple d’un escorxador mòbil, una iniciativa que va sorgir dels ramaders, van proposar a l’administració i va tirar endavant, s’anima la proactivitat i a fer propostes per forçar a l’administració a anar endavant. S’acaba la reflexió amb una frase “cèlebre”: Si no paguen bé el xai haurem d’anar a comprar a l’Ikea.

CONCLUSIONS DE LA JORNADA L’APROFITAMENT SILVOPASTORAL Participen www.pasturabosc.cat, www.aladula.blogspot.com.es, Tècnic medi ambient Ajuntament Torroella Montgrí, www.ramatdefitor.cat i Enric Adroguer. La pastura és una mesura eficient i sostenible per la gestió forestal, la prevenció d’incendis i la millora de la biodiversitat que permet convertir la biomassa forestal sobrera en productes de primera qualitat i totalment naturals. 1.-planificació -Tenir clar on és prioritari actuar; gestió amb bisturí: àrees estratègiques per a la prevenció d’incendis (on el rati de superfície gestionada vs superfície protegida és òptima). -Aquestes àrees no sempre son interessants per pastura. Cal incentivar-ho (pagar) o bé trobar una proposta de mínims entre l’interès de prevenció d’incendis (administració) i l’interès silvopastoral (ramader). Potser algunes àrees estratègiques PEG’s no seran aptes per mantenir-se amb pastura però sí algunes àrees complementàries, zones segures,... -Aquesta planificació ha d’engranar l’ordenació forestal i pascícola, la prevenció d’incendis i la gestió de la biodiversitat. A més, caldrà fer un seguiment per tal de controlar que els canvis desitjats en el paisatge es van assolint i que els treballs siguin útils (evitar la sobrepastura o sotapastura). -En cas de contractes entre administracions i propietats-ramaders, caldrà deixar totes aquestes variables, tancades al plec de condicions. 2.-maneig de l’activitat -Els tractaments previs són sempre recomanables i moltes vegades inexcusables, ja sigui amb procediments mecànics o amb foc tècnic. La combinació de foc, tractaments mecànics i pastura és un trident interessantíssim. -el maneig es pot fer amb tancats o amb pastor i gos. Cada pràctica té els seus avantatges i inconvenients.

-la pastura amb tancats permet fer càrregues instantànies elevades i globals o anuals baixes, ideal per a la gestió del sotabosc, ja que obliguem al ramat a ingerir espècies poc apetents. Per aquesta pràctica cal ensenyar els individus de petits, per exemple acabades d’esquilar i plovent perquè s’enrampin i ho aprenguin. Una bona opció és realitzar tancats mòbils però té un cost elevat de material i mà d’obra. Aquesta opció permet major flexibilitat als ramaders. -la pastura amb pastor i gos pot semblar més econòmica encara que requereix un bon ensinistrament del gos (inversió) i el ramader ha d’estar sempre amb el ramat. És una tècnica interessant en zones periurbanes que no es puguin tancar amb vallats. -l’elecció de la raça és important. Tots es decanten per races rústegues i amb braguers petits per pasturar millor a bosc, i sobretot encarades a la producció de carn. Alguns es decanten per cabra de Rasquera, ovella ripollesa o cabra semblant a la de Menorca. La majoria de ramats són mixtes d’oví i cabrum ja que permet aprofitar millor les pastures. -l’alimentació en cabres consta aproximadament d’un 80% de sotabosc, 20% farratges, en el cas de l’ovella el percentatge és de 60%-40% respectivament. -per tal de realitzar pràctica silvopastoral òptima s’ha d’estimular el bestiar. Cal que mengin proteïna (camps) per incentivar-les a menjar fibra (bosc). 3.-Relacions amb l’administració -Es constata que l’organització de l’administració no acaba de comprendre al ramader. Una explotació situada a un límit comarcal teòricament hauria de sanejar el ramat cada vegada que surt de la comarca (en alguns casos això es produeix cada dia!). Els ramaders que es troben amb aquesta situació només els queda seguir fent l’activitat il·legalment o bé comptar amb la bondat d’algun tècnic comarcal que comprèn la seva situació i que els permet fer un sanejament 2 vegades l’any. -Es certifica la manca de comunicació entre administracions locals i comarcals veïnes. En molts casos la llei va per darrere la realitat i això en últim terme repercuteix als emprenedors del sector. Els temps i les formes de gestió, també en el camp de la ramaderia, estan canviant i mentre la llei encara segueix ancorada al segle passat. Cal proactivitat del sector primari i de la societat per forçar l’Administració a adaptar-se als nous temps. -Moltes de les explotacions pasturen en terrenys cedits. En aquests casos es torna molt complicat poder realitzar certes gestions sense ser el titular de la finca i moltes vegades el titular tampoc es veuen amb cor de gestionar aquesta burocràcia per falta de coneixements. 5.-Perspectives de futur -S’entreveu la necessitat de crear xarxa entre els emprenedors del sector silvopastoral. La unió fa la força, sobretot des del punta de vista d’interlocució amb la administració, distribució de tasques, creació de marques de qualitat o obertura de nous circuits de venda per poder oferir uns subministraments de producte relativament importants, continus i estables a mitjà-llarg termini. -Es determina la idoneïtat d’un escorxador mòbil. Evolució de les infraestructures davant la realitat del país: explotacions disperses i relativament petites. Aquest escorxador mòbil podria reduir les despeses del processat de la carn.

L’APROFITAMENT FORESTAL

Participen Forestal Soliva (http://www.forestalsoliva.com), Marc Garfella i Quim Gubau ( www.balmasl.com), Melcior Soler (www.enerfust.cat), Ricard Grabulosa i Annaïs Pascual (www.idaria.cat),Josep Matés (www.josepmates.cat). 1.-La gestió forestal

-S’observa la necessitat de gestionar la superfície forestal de manera sostenible, per donar compliment amb els objectius de permanència i estabilitat de les masses i impulsar l’aprofitament d’un recurs local i renovable. També es remarca la importància de la gestió forestal adaptada a la prevenció d’incendis forestals, canviant l’estructura forestal cap a models menys combustibles.

-Algunes activitats com la cuita de terrissa o el carboneig pot permetre revalorar subproductes (com les feixines) que ara gairebé no tenen valor i per tant augmentar el llindar de les forests amb gestió rendible.

-En cas de voler recuperar els usos de feixines, caldria reiniciar un cicle regular de torns de tallada: la mida perfecte pel bruc s’assoleix entre els 6 i 7 anys, òptim perquè la combustió no sigui excessivament ràpida i la flama tingui un temps de residència adequat per coure el material.

-La gestió propera a la natura es reivindica també com una possible solució a la gestió per les forests del país. És una gestió de masses mixtes irregulars, amb respecte per la regeneració natural, donant espai a l’arbre de qualitat existent en cada cas. Són intervencions menys intenses però més recurrents, alhora que s’incentiven els 4 aspectes principals dels ecosistemes forestals: la conservació de la biodiversitat, la protecció del sòl, la producció forestal i la gestió econòmica.

2.-El producte

-Els diferents actors argumenten l’interès d’aprofitar tots els productes(fusta per desenroll, fusta per palets, estella de biomassa, trituració, etc.), ja que és el que dóna més rendiment per l’explotació. En aquesta línia pot prendre sentit crear sinèrgies amb productes com el carbó o les feixines.

-Ens trobem en un mercat global. Actualment el pi de les ventades franceses s’ha esgotat i el preu de la fusta del país torna a anar en augment. Tot i així, els participants exposen que preferirien un consum local dels seus productes.

-Un dels usos que ha anat prenent força els últims anys és la utilització de l’estella forestal per creació d’energia elèctrica. A Cassà de la Selva hi ha prevista una planta de co-generació de 7 MW elèctrics i 30 MW tèrmics; encara que actualment hi ha dificultats per dur a terme el projecte. Tot i això, el cert és que els rendiments per producció elèctrica ronden al 23% enfront del 80% en el cas tèrmic.

3.-Gestió de l’activitat

-Tots els participants tenen la mateixa necessitat de rendibilitzar l’activitat; tot i això, les diferències en la dimensió de l’empresa, fa que s’observin diverses escales de treball i formes d’obtenir aquesta eficiència econòmica.

-En el cas d’empreses forestals grans, necessiten treballar amb superfícies i volums de fusta importants ja que sinó no es pot mecanitzar l’activitat i que alhora sigui econòmicament sostenible. En aquests casos, els clients a qui venen el producte normalment són distribuïdores o subjectes amb requeriments de volums importants de biomassa.

-En el cas de la gestió propera a la natura, es tracta d’una activitat acompanyada de molt coneixement, realitzen cirurgia forestal. Mouen petits volums de fusta i llenya però poden fer treballs a petita escala que altres empreses no podrien assumir. El producte es ven principalment a clients domèstics, sense intermediaris i els beneficis es reparteixen segons les hores dedicades.

-En el cas de la cooperativa que produeix carbó, ofereix tot un ventall de serveis adaptats a les necessitats del client gràcies a la multidisciplinarietat dels seus socis i col·laboradors. És un model d’empresa que treballa al territori i pel territori. La cuita del carbó la realitzen amb forns pirolítics ja que fer la pila amb el sistema tradicional no surt rendible. En el seu cas també han reduït al màxim els intermediaris per tal d’optimitzar l’activitat econòmica.

-La cuita de terrissa o altres materials (ferro, vidre, calç,...) es podria produir perfectament amb feixines forestals. El problema és la tecnologia per escalfar el forn a 1000-1300ºC, s’ha de perfeccionar (manca I+D) per tal de poder substituir el gasoil per la llenya.

-A nivell social, la cuita amb feixines genera recels sobretot per la desinformació: la columna de fum es veu més que en el cas del gasoil encara que aquest últim contamina molt més.

4.-Perspectives de futur

-En vàries de les iniciatives es mostra la necessitat de millorar l’exposició al gran públic dels detalls de l’activitat i d’un producte de proximitat, únic i de molta qualitat. L’objectiu final ha de ser crear consciència al consumidor mitjançant arguments sòlids per poder remunerar com es mereix aquest producte de gran valor afegit i que a l’actualitat es comercialitza al preu de mercat estàndard.

-Una altra necessitat observada amb aquestes iniciatives més o menys disperses i de relativament poca entitat és la de crear xarxa, cooperar per trobar complicitats i teixir sinèrgies. Sense anar més lluny, un exemple podria ser vendre la carn de gestió silvopastoral dins un recipient de ceràmica cuita amb feixines forestals i acompanyat amb un paquet de carbó de producció local.