Unitat 7: El paisatge urbà.

7.1. La morfologia urbana.

L’emplaçament de ciutats.Lloc d’ubicació

d’una ciutatEmplaçament

Cuenca. (Ubicació antiga). Saragossa (Ubicació actual).

Els plans urbans.Morfologia urbana Forma interna de la ciutat.

Pla lineal (1). Pla irregular (2). Pla radiocèntric (3). Pla ortogonal (4).

(1)

(2) (4)(3)

Els agents urbans.Persones i entitats que intervenen en la creació,

l’articulació, la gestió i l’ús de l’espai urbà.

Persones físiques Persones jurídiques

Propietaris Promotors immobiliaris

Ciutadans

Empresaris i comerciants

Institucions i organismes públics

Els tipus d’habitatge.

Segle XIX Fins el segle XIX Segle XX

7.2. La divisió social i funcional de la ciutat.

Estructura urbana.

Estrcutura urbana

Sector Central Zones residencials Zones industrials i comercials

El sector central.

Al sector central predominen els negocis:

El comerç minorista més selecte.

Les seus centrals de les grans empreses i bancs.

Les administracions públiques (Hisenda, ajuntament,...).

Els locals de lleure més importants.

El CBD de Boston (EE.UU.)

Les zones residencials.Varien en funció de les

condicions econòmiques: Habitants amb més recursos:

ocupen construccions antigues rahabilitades del centre o les urbanitzacions perifèriques amb espais verds.

Habitants amb menys recursos: es concentren en barriades de densitat més alta i moltes vegades amb edificis degradats.

Les classes mitjanes: solen habitar també en barris cèntrics i en les urbanitzacions més econòmiques de la perifèria.

Les zones industrials i comercials.

Indústria: actualment es concentra en els polígons industrials de la perifèria.

Les petites indústries i les indústries no contaminants, es troben diseminades per la ciutat.

Ubicació del comerç: Petit comerç als barris

residencials. Comerç especialitzat i de més

qualitat al centre. Grans àrees comercials a la

perifèria.

7.3. Les ciutats a l’actualitat.

Río de Janeiro

Les ciutats dels països desenvolupats.

Model europeu: Són ciutats antigues. Centre caracteritzat per la

presència dels monuments principals i els llocs més emblemàtics. Antigament tenia un ús residencial; actualment, aquest ús es combina amb el d’activitats econòmiques.

A la perifèria es troben els barris dels treballadors (=ciutats dormitori).

Principals problemes:Financers, especulació, col.lapses de circulació, contaminació, delinqüència i marginació.

Model anglosaxó: El centre es caracteritza per

l’ús exclussiu d’activitats laborals i econòmiques.

Les àrees residencials es troben a zones suburbanes.

Actualment, però, s’aprecien dos moviments de retorn al centre: les minories ètniques i els sectors marginals (guetos) i els grups més adinerats (a les zones més luxoses).

Les ciutats dels països desenvolupats.

Munich Los angeles

Model anglosaxó:Model europeu:

Les ciutats dels països pobres.

Fort contrast entre les zones residencials d’una minoria adinerada i els suburbis en que resideix la majoria de la població.

Problemes més destacables: Inexistència de serveis mínims. Malaties endèmiques. Abandonament de menors.

Brasil:

7.4. Els problemes mediambientals a les ciutats.

Activitats

La contaminació atmosfèrica i acústica.

Contaminació

Activitat industrial i vehicles

Boirum contaminació acústica

Contaminació acústica

L’abocament de residus sòlids.

Residus sòlids

Compostatge

Abocadors

Incineració

Recollida selectiva

Tercer Món Abocaments són incontrolats

Reciclatge

La contaminació de les aigües.

La contaminació de les aigües, es produeix per l’abocament de residus urbans i industrials als rius.

Un problema important és el creixent consum d’aigua a les ciutats; per pal.liar-lo, es reutilizen les aigües residuals a partir d’un tractament a les plantes de depuració. També s’utilitzen, en alguns casos les plantes dessalinitzadores d’aigua marina.

A les ciutats del Tercer Món, existeix un altre problema afegit: la inexistència de clavegueram, que provoca la contaminació de l’aigua potable, cosa que afavoreix la propagació de malaties.