Un treball de Javier Lorenzo i Genís Gallardo

4t ESO

Jaime Vàndor va néixer el 1933. La seva mare era austríaca i el seu pare era hongarès. Era el segon de dos germans. Durant l’ascens de Hitler al poder i arrel de l’annexió d’Àustria, la família sencera es va refugiar a Budapest. El seu pare va participar a la 1ª Guerra Mundial, i per això no volia participar en un altre conflicte. Per aquest motiu va marxar cap a Barcelona pensant que podria portar a la seva família més endavant, però el tancament de les fronteres a causa de l’esclat de la guerra no ho va fer possible.

Els primers anys a Budapest van ser molt difícils perquè es van trobar a un país desconegut desconeixent la llengua i sense treball, cosa que va fer que la mare es dediqués a la fabricació de cinturons artesanals, venuts a una guanteria per una petita comissió. Tot va anar força bé fins que l’any 1944 Hongria entra a la guerra al costat d’Alemanya.

Els exèrcits alemanys van ocupar el territori hongarès. Aquell mateix dia una família de coneguts va oferir a la mare emportar-se els dos nens per a amagar-los i així protegir-los. La mare es va negar, volia que tots estiguessin junts. Aquesta decisió va salvar la vida del Jaime i del seu germà, doncs els nazis van ocupar el poble, van descobrir els nens jueus amagats i se’ls van emportar.

A partir d’aquest moment es van començar a produir les deportacions de jueus als camps d’extermini, començant per les províncies, no per la capital. Els destinaven majoritàriament a Auschwitz, on va arribar a prop de 400.000 persones només durant els primers mesos d’activitat del camp. A Budapest van obligar a que els jueus portessin una estrella de David com distintiu extern. Jaime encara la conserva. Entre d’altres prohibicions adreçades als jueus cal destacar la relativa a la compra d’aliments, només permesa dues hores al dia.

El 15 de Juny, el Ministre de l’Interior va disposar la concentració dels 220.000 jueus de la capital en unes 2.000 cases disperses per la ciutat i assenyalades amb una gran estrella groga. A les noves cases només es van poder endur les coses que van poder carregar amb una maleta de mà i com a molt a una carreta. A la casa s’havia de dormir amb les pertinences a la mà perquè si bombardejaven la casa, poguessin fugir ràpidament al refugi situat al soterrani.

El 15 de Juny, el Ministre de l’Interior va disposar la concentració dels 220.000 jueus de la capital en unes 2.000 cases disperses per la ciutat i assenyalades amb una gran estrella groga. A les noves cases només es van poder endur les coses que van poder carregar amb una maleta de mà i com a molt a una carreta. A la casa s’havia de dormir amb les pertinences a la mà perquè si bombardejaven la casa, poguessin fugir ràpidament al refugi situat al soterrani.

Les legislacions estrangeres van concentrar als seus protegits a unes cases que gaudien de la salvaguarda de la seva respectiva ambaixada. Hi havia cases protegides suïsses, sueques, etc... El conjunt d’aquestes cases, unes 130 aproximadament, es va anomenar “ghetto internacional”. Estaven ubicades al districte V, al nord del bulevard Szent István (Sant Esteban).

Un dels problemes principals era la fam. La delegació espanyola enviava camions amb menjar i sacs de llegums seques i de farina, així com pa. La quantitat que li tocava a cadascú era mínima, ja que havia molta gent que alimentar.

Amb el pare residint a Barcelona des de 1940, la mare, el germà i el Jaime van obtenir una carta de protecció de la delegació d’Espanya i es van traslladar a una casa de protecció Espanyola al parc de San Esteban. Un cop més, van haver de marxar deixant enrere la major part de les seves pertinences a la casa estrellada. Els van allotjar a una casa amb menjador, dues habitacions i un quartet juntament amb 51 persones més.

Ángel Sanz Briz va néixer a Saragossa al 1910. Havia fet la carrera diplomàtica en 1933. Tenia 34 anys quan va fer la primera gestió a favor dels jueus a Budapest. Quan va acabar la guerra, el seu govern el va enviar a diverses regions d’Europa i d’Amèrica. Va ser cònsol general a Nova York en 1962 i després ambaixador a Lima, La Haya i Brussel·les. Va obrir la primera seu diplomàtica espanyola a Pekín. Quan va morir en 1980, era ambaixador d’Espanya a la Santa Seu.

El 1944, indignat pel pla dels nazis, va obtenir del govern espanyol el permís per a proporcionar documents espanyols als jueus sefardís, i va aconseguir negociar amb les autoritats hongareses el trasllat a un lloc més segur per a aquestes persones.

Sanz Briz va protegir les vides d’uns 5.200 jueus, utilitzant les seves influències i contactes, així com el seus diners i els de l’ambaixada, que va gastar en llogar les cases protegides.

Va néixer el 1910 a “Como”, una ciutat propera a Milà. Va ser un aventurer soldat feixista, voluntari a Abissínia, i posteriorment a la Guerra Civil Espanyola amb el bàndol nacional. Després també als Balcans, on va ser comerciant de ramaderia. A Hongria era buscat pels alemanys per no aprovar l’entrada de Mussolini al costat de Hitler en la Guerra Mundial. Sanz Briz, el va salvar de les SS, li va donar un passaport espanyol i així va ser com es va convertir en un col·laborador de Sanz Briz, ajudant-lo a protegir a jueus.

Quan Sanz Briz va haver de marxar, . Perlasca va agafar el càrrec de la delegació espanyola. Fent-se passar per un diplomàtic espanyol amb les autoritats, fent fins i tot visites al ministre de l’interior, a qui exigia l’augment de cases espanyoles.

Gràcies a la seva valentia va salvar a milers de jueus hongaresos. Va continuar ocupant el lloc de Sanz Briz fins l’alliberament de la ciutat, amb la seva delegació plena de jueus, als quals mantenia ocults. Durant més de 40 anys, no es va saber res més d’ ell, fins que el van trobar a Itàlia i li van concedir la designació de Just entre les Nacions.

Els bombardeigs seguien, i els havien dels diferents contendents i a diferents hores i moments del dia. Des de la finestra de l’habitació del Jaime es podien contemplar els bombardeigs.

En una ocasió el seu germà, per evitar la mort en mig d’un bombardeig, va travessar una porta de cristall, ferint-se el braç. Aquell dia va haver-hi quatre ferits greus a la casa on vivien.

A començaments de 1945, les tropes soviètiques van entrar a Budapest, fet que va suposar l’alliberament dels jueus i de tota la població sotmesa. Els dies següents dies van ser dies de saquejos, robatoris, violacions i altres delictes, degut a que la població estava molt necessitada. Alguns soldats van obligar a baixar al soterrani a dones joves amb l’excusa de pelar patates, cosa que no amagava les seves intencions autèntiques. Un dia van avisar a la seva mare, però es va fer passar per una dona gran i malalta, i al seu lloc va baixar una noia jove sense família que mai més va tornar.

Molts dels familiar d’en Jaime, no van tenir la mateixa sort que ell. Entre els més pròxims: la seva cosina preferida va morir a Auschwitz, i el pare d’aquesta va ser llançat al riu Danubi. Un altre cosí seu formava part dels treballs dels jueus hongaresos al front rus i també els parents de l’aldea natal del seu pare. Els familiars morts de la seva mare van arribar a ser 106.

Per fi es reuneixen amb el seu pare a Barcelona en 1947, on Vándor va acabar els estudis de batxillerat a l' Institut Menéndez i Pelayo, en 1951. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres, Secció de Filologia Semítica, en la Universitat de Barcelona, en 1956. Es va doctorar en 1987.

Després de sis mesos passats a Israel estudiant hebreu modern, assignatura que en el seu temps no formava part del pla d'estudis en la Universitat de Barcelona, entra en la mateixa com professor ajudant, passant en 1967 a Encarregat de Curs, i a Professor Associat Estranger en 1987. Segueix cursos de perfeccionament a Israel. Des de 1958 fins a la seva jubilació en 2003 va ensenyar en la Facultat de Filologia de l'O. B. Llengua i Literatura Hebrees, Literatura Hebrea Moderna, Història del Judaisme Modern i Contemporani i altres matèries.

Vándor ha participat, com a convidat, en nombrosos congressos internacionals. Ha donat centenars de conferències a Espanya, Alemanya, Itàlia, Hongria i Israel sobre temes d'història i cultura jueves, sobre literatura universal, especialment de l'àmbit de les llengües alemanya, hongaresa i hebrea, així com d'Història de la Música..

Jaime Vándor ha estat fundador i director de la Biblioteca de la Comunitat Israelita de Barcelona (1957-1965).

Amb aquest treball hem après a comprendre millor al Jaime, ja que ha passat per moltes injustícies fins a arribar al dia d’avui. Pensem que és molt difícil poder parlar de la seva experiència, ja que arriba a explicar actes de molta crueltat i sofriment, tot i que és capaç de fer-ho fins i tot amb tocs d’humor.

També ens hem adonat de com un noi jueu d’aquell temps, deixava de ser un nen i s’havia de transformar forçosament en un home, ja que durant una guerra no hi ha lloc possible per als nens, innocents i febles.

Tot i així, ens costa entendre que en Jaime no hagi arribat a sentir odi caps als nazis, els causants de totes les desgràcies que va sofrir. Això ens ha impactat profundament.

Informació personal d’en Jaime:

http://www.jaimevandor.com/ http://holocaustoyeducacion.es Informació sobre en Giorgio Perlasca:

http://es.wikipedia.org/wiki/Giorgio_Perlasca Informació sobre Ángel Sanz Briz: http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_Sanz-Briz

Articles sobre el tema, informació adicional:http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Excelencia/ocurre/Auschwitz/elpepusocdmg/20100321elpdmgrep_1/Tes