jacint verdaguer - col·lectiu català · pdf fileselecció i comentari...
If you can't read please download the document
TRANSCRIPT
Jacint Verdaguer .
Jacint Verdaguer i Santal (tamb conegut com a
Mossn Cinto perqu era sacerdot) va nixer a Fol-
gueroles (Osona) el 17 de maig de 1845, i va morir a
Vallvidrera el 10 de juny de lany 1902. s un dels
ms grans poetes que han existit mai, i el mxim re-
presentant de la Renaixena.
El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Prncep dels poetes
catalans.
.
Amb tan sols 19 anys va participar en els Jocs Florals de Barcelona,
tot i que no hi va guanyar cap premi. Lany segent, el 1865, hi va tor-
nar a participar i aquesta vegada va guanyar quatre premis. El 1866, ja
amb 21 anys, guany dos premis ms als Jocs Florals. El 1877, amb el
magnfic poema LAtlntida (acabat un any abans) Verdaguer rep el
premi extraordinari de la Diputaci de Barcelona, la qual cosa li suposa
la consagraci com a poeta. Aix marca un abans i un desprs en la se-
va vida literria.
.
El 1880 s proclamat Mestre en Gai Saber pel fet dhaver guanyat
els tres premis que exigia el Consistori dels Jocs Florals. El 1883 publi-
ca la seva oda A Barcelona, un poema esplndid, del qual lAjuntament
en fa una tirada de cent mil exemplars. El 1886 el bisbe Morgades el
corona com a Poeta de Catalunya, i tamb es publica laltre gran poema
que va escriure: el Canig.
.
Jacint Verdaguer sempre va tenir molts reconeixements, tant en
vida com pstumament. La seva popularitat va arribar a ser increble.
s, per exemple, una de les personalitats histriques que dna nom a
LLENGUA CATALANA
LITERATURA
ms carrers arreu de Catalunya. Tamb hi ha un monument en honor
seu a Barcelona, a la crulla entre lAvinguda Diagonal i el Passeig de
Sant Joan, construt entre 1914 i 1924. A Barcelona, tamb, hi ha una
estaci de metro amb el seu nom, igual que a Palma. Igualment, al cos-
tat de la Pica dEstats, el cim ms alt de Catalunya, hi ha el Pic Verda-
guer en el seu honor.
.
Vora la mar situa lacci en un tur des don es pot observar el
mar. Quan el sol es pon, puja a la muntanya a meditar, reflexiona amb
ell mateix, i recorda moments del passat. La seva trajectria s compa-
rada amb una flor. Tracta la poesia de tradora. Des del punt de vista
mtric, el poema est compost de 10 estrofes, de versos decasllabs
combinats amb hexasllabs (10A, 6b, 10A, 6b) de rima consonant.
.
Podem dividir el poema en tres parts. La primera est composta per
les 3 primeres estrofes, en les quals es descriu un ambient, per mitj de
lexaltaci de la natura. A banda, tamb diu que se sent petit davant de
la grandesa de la terra i el mar. La segona part sn les 4 estrofes se-
gents, en les quals es descriuen sentiments, emocions i fets del seu
passat. Lltima part la conformen les 3 estrofes que queden, on hi ha
incertesa pel futur; hi ha diverses preguntes retriques. Al llarg del po-
ema trobem algunes figures retriques. Al tercer i al quart vers hi ha
un hiprbaton. Entre la segona i la tercera estrofa hi ha una metfora:
la llntia encesa fa referncia al sol.
.
Podrem dir que el poema cont resumidament tot el mn potic de
Verdaguer, el del triomf i la plenitud i el de la crisi de finals de la seva
vida. Hi veiem lactitud romntica de confrontar-se amb la prpia obra
i demanar-se qui s ell, qu s la poesia i quin s el sentit de tot plegat
si saspira a assolir la plenitud de leternitat al costat de Du. Tot i tro-
bar-se en un moment de reconeixement pblic, la seva insatisfacci
personal el porta a regirar-se contra la poesia, a qui sembla acusar
dentrabancar-li amb les seves velletats el cam de la pau celestial.
Aquesta reflexi, doncs, inclou el passat, el present, el futur; la vida, la
mort, leternitat.
.
L'autor expressa el seu desig d'anar-se'n al cel, vora les estrelles.
Verdaguer desitja que les ones se l'emportin i poder passar a la vida
eterna per poder escriure poemes ms slids. Amb aix, arriba a la
conclusi que el que ha escrit no s res comparat amb el que Du ha
creat i que noms podr fer bona poesia quan estigui al seu costat.
VORA LA MAR
.Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina,
me'n pujo a meditar.
.
Amb la claror d'aqueixa llntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que sn morts.
.
Aixequ tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cpules altives
de vori, d'or i argent:
.
Poemes, ai! que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla5.htmhttp://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla5.htmhttp://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla5.htm
Vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
en un mat de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
.
Idees que m'acurcen l'existncia
duent-se'm ma escalfor,
com rufagada que s'end amb l'essncia
l'emmusteda flor.
.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vnen,
digueu-me qu voldran?
.
Amb les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per qu, per qu, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
.
Per qu escriure ms versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan ser que en ta pgina serena
los escriur amb estels?
Selecci i comentari dAbel Carretero
*
javascript:crea_finestra('popups/aparell.htm',width=210,height=186)http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla5.htmhttp://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla5.htmhttp://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paisatge/pantalla5.htm
.
La llengua s lnima personal, s linstrument a travs del
qual percebem el mn i lestructurem.
Carles Castellanos, lingista i doctor en Traducci
.
Com es pot aconseguir una normalitzaci lingstica autntica i
no illusria? El marc legal s indispensable, certament; per
aquest marc legal no servir de res si no el feim operant amb la
nostra voluntat, amb les nostres actituds, amb la nostra conducta
lingstica. El futur de la nostra llengua depn, en definitiva, en
definitiva, de nosaltres mateixos.
Josep M. Llompart, poeta i activista cultural .
La millor manera de ser del pas s ser dels pasos... catalans, es
clar. El nostre pas s, perqu s una llengua. I la nostra llengua es
parla des de Fraga fins a Ma.
Joan Oliver, economista i periodista .
I s en lactual diversitat on el catal ha de tenir la seva oportuni-
tat. Cada llengua aporta el coneixement del mn dels seus parlants
i totes sn necessries. I s invocant aquest harmnic ecolingisme
que es proposa el catal com a llengua comuna del nostre rac del
planeta.
Enric Ramionet, cronista del diari El Punt .
Tota persona que defensa la seva prpia llengua, sense agredir
ning, t el dret al seu costat.
Til Stegmann, catedrtic de Filologia de la Universitat de Frankfurt
(Alemanya) .
Del llibre 500 raons per parlar catal editat per CCG Edicions Autor: David Pags i Cass. *
.
cuento, qento Deixar-se de histries (o de romanos, de punye-
tes).
NO El que has de fer s deixar-te de qentos i estudiar ms.
S El que has de fer s deixar-te de romanos i estudiar ms. .
RAONS PER PARLAR CATAL
DICCIONARI
empalagar Embafar, empatxar, enfarfegar.
NO La crema de cacauet ampalaga molt.
S La crema de cacauet ambafa molt. .
panel Plaf. Tauler de grans dimensions utilitzat per a collocar-hi
informaci
NO El panel de senyalitzaci de les autopistes.
S El plaf (panell) de senyalitzaci de les autopistes. .
panyal Bolquer.
NO Cal canviar el panyal al nen.
S Cal canviar els bolquers al nen.. .
toma Presa.
NO La toma de possessi, de contacte, decisions.
S La presa de possessi, de contacte, decisions. .
ditxs Malet.
NO Vols parar amb el ditxs sorollet!
S Vols parar amb el malet sorollet!
ditxs Sorts, afortunat, feli.
NO Ditxs de tu que dilluns no treballes.
S Sorts de tu que dilluns no treballes. .
canto Cantell.
NO Ha picat contra el canto de la vorera.
S Ha picat contra el cantell de la vorera.
Del llibre Diccionari del Catal Colloquial
Enciclopdia Catalana
* * *