ja18 - andratx.cat jaciments... · a -moder intervencions preferents. conservació, consolidació,...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

JA18MOLÍ DE SON MONERJaciment ArqueològicMedieval Islàmica - Modern Protecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A007000530000RP

CODI. JA 18NOM. MOLÍ DE SON MONER

ADREÇA. Carrer Pere Seriol, 6CODI POSTAL.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 7PARCEL·LA. 53

COORDENADES UTM. Pt. Central451080.4235, 4380987.9456

Conservació íntegra tant de les estructures conservades com de les eventuals estructures i nivells arqueològics existents dins l'àrea de la delimitació del bé i l'àrea del seu entorn de protecció.

AUTORIA. CRONOLOGIA. Medieval Islàmica, Medieval Cristià, Modern, Contemporani.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Molí hidràulic

OBSERVACIONS.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.

Ensenyat documenta que a l’antiga possessió d’Ator (Son Moner) comptava amb un moli d’aigua des del temps dels àrabs. I que a l’establiment de 1282 es dona permís per construir-hi un molí hidràulic amb tot el seu instrumental. Els historiadors Ramón Rosselló i Jaume Bover confirmen l’existència del molí amb la documentació d’un establiment a favor d’en Bernat Marsili al novembre de 1282 on consta un casal i un molí a l’alqueria que ja tenia arrendada. A més, aporten més documentació del segle XVI on queda clara l’existència del Molí, les seves síquies, la bassa, etc.. (1523. Jordi Moner d’Andratx per pagar a Ramon Alemany 129 lliures, 10 sous que li deu, li lloga la seva possessió per 9 anys.... pagarà la conservació de les cases, el Molí i la tafona, i també de les síquies del Molí).

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

codi

JA01Es Puig Blanc Jaciment ArqueològicTalaiòtic, Romà, Medieval. Protecció. Integral

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

JA04Es Talaiot de BiniorellaJaciment ArqueològicTalaiòtic Protecció. Integral

JA05Son SampolaJaciment ArqueològicRomà Protecció. Integral

JA06S'HortetJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA09S'Hort de Son EsteveJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA18Molí de Son MonerJaciment ArqueològicMedieval Protecció. Integral


BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (1994): Carta arqueològica de les Illes Balears. Municipi d’Andratx. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei de Patrimoni.·BORDOY BORDOY, M.J.; LLADÓ CAPÓ, J.C.; MARTÍNEZ GALLARDO, S.; MÁS FLORIT, C. (2006). El patrimoni arqueològic dÁndratx: breu aproximació. En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.·CARBONERO GAMUNDÍ, M.A. (1992). LÉspai de láigua. Petita hidráulica tradicional a Mallorca. Palma: Consell Insular de Mallorca.·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història dÁndratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.

ÍDESCRIPCIÓ.Entorn: A la vessant de ponent de la Serra de Garrafa dins un espai marjat d’ametlers, molt a prop del torrent de Sa Coma i conegut com Sa Gravera . A una altitud de 80 m.s.n.m.Extensió: El conjunt d’estructures conservades ocupa un espai aproximats de quasi 690 m². I l’àrea de protecció arriba fins als 2.544 m².Jaciment: Estructures hidràuliques que corresponen a un molí hidràulic fariner de roda horitzontal de probable origen andalusí. De tot el conjunt només es conserven modificats el cub, l’obrador i el safareig o bassa d’alimentació. Disposats en dues marjades a diferent cota d’altitud.El cup es presenta amb una torre troncopiramidal d’uns 5 m. aproximats d’altura màxima. La seva fàbrica és de paredat en verd referit, cadenes cantoneres de marès disposades a saltacavall i ben escairades amb les juntes fines arrebossades de morter vermellós. La canal que es conserva, amb el cup original de secció interior circular, té unes dimensions d’uns 9,5 m. de longitud, uns 0.80 m. d’amplària i referit interior de morter vermellós hidràulic que conserva una profunditat de més d’un metro i restes d’una coberta de volta al sector més proper de la bassa.L’obrador, actualment, es troba reformat i convertit en part d’un habitatge particular. Correspon a una edificació de planta rectangular d’una crugia i sostre pla, que ha transformat el coberta original de teula àrab i d’un aiguavés amb vessant cap a la façana. La volumetria original també es troba modificada amb ampliacions de volums i bucs adossats. De l’estructura interior és destacable la conservació de quasi tots el seus elements des de l’arc rodó emblanquinat que configurava l’espai on s’ubiquen les moles del cacau i el carcavà, fins el riscle on trobam la mola volandera, la mola sotana,el farinal o canalot i l’alçador metàl·lic de la roda volandera.Al costat sud-est del cup i a una cota superior trobam les restes de l’antic safareig que emmagatzemava l’aigua emprada pel molí hidràulic. Aquesta estructura té una planta poligonal adaptada al traçat de les marjades, ocupant un espai d’un 346 m². Els seus murs estan realitzats amb paredat comú, una alçada conservada d’uns 0,80 m i una amplària màxima d’uns 0,90m. A la part interior, encara que es troba reomplerta de terra , trobam restes del seu aterracat amb morter hidràulic. Els eixos màxim conservat són de 33 m. per 11Funcionalitat: Obtenció de recursos hídrics per explotació agrícola i per a la transformació i producció de productes agrícoles.Esta de conservació: Regular. Molt modificat al interior per habilitar-lo com espai d’un habitatge.

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolent. MitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

codi








INTERVENCIONS PREFERENTS.

Conservació, Consolidació, Restauració, Excavació Arqueològica i Actuacions adscrites a la seva posada en valor. Realització d'un treball específic de prospecció i neteja per tal de delimitar tant l'espai arqueològic com l'etnològic i documentar les seves característiques tipològiques i cronològiques. Instar a l'administració competent per al inici de l'expedient de la figura protectora que es consideri oportuna.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Únicament estaran permeses actuacions relacionades amb la neteja de vegetació, excavació arqueològica, consolidació, restauració i actuacions adscrites a la seva posada en valor, tot seguint les estipulacions de la Llei 12/98 i el Decret 144/2000. Quedant els espais de zones arqueològiques amb el nivell de protecció integral, en tant que són Béns d’Interès Cultural. Qualsevol tipus d’actuació permesa segons la llei 12/98 haurà de dur un projecte específic firmat per arqueòlegs i/o restauradors per a que sigui aprovat segons la normativa vigent per l’administració competent. Tot tipus d’intervenció dins la zona de protecció i la zona de control arqueològic d’un jaciment arqueològic i en els béns immobles amb cautela arqueològica, estarà condicionada a la realització d’un estudi arqueològic, regulat a l’article 28.11 d’aquesta norma, elaborat per part de tècnics especialitzats (arqueòlegs), comptant amb l’autorització del Consell Insular de Mallorca previ a l’atorgament de la llicència municipal d’edificació i ús del sòl. L’estudi, signat pel tècnic especialitzat, conclourà la viabilitat de la intervenció en aquell espai i haurà d’ésser adjuntat a l’expedient de l’obra o la instal·lació sol·licitada

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. Aquesta àrea delimitada estarà condicionada a la realització d’un estudi arqueològic, regulat a l’article 28.11 d’aquesta norma, elaborat per part de tècnics especialitzats (arqueòlegs), comptant amb l’autorització del Consell Insular de Mallorca previ a l’atorgament de la llicència municipal d’edificació i ús del sòl. L’estudi, signat pel tècnic especialitzat, conclourà la viabilitat de la intervenció en aquell espai i haurà d’ésser adjuntat a l’expedient de l’obra o la instal·lació sol·licitada.Les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arqueològic, arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

Si durant l’execució d’una obra a un immoble o una parcel·la tant propera a una zona arqueològica o a resultats d’una troballa casual, es troben objectes o restes arqueològiques, el promotor i la direcció facultativa de l’obra paralitzaran immediatament els treballs, prendran les mesures adequades de protecció i en comunicaran el descobriment, en el termini de 48 hores, al consell insular o l’Ajuntament.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció ( S.XX)Reforma (S.XIX)RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 4 de 6

codi


ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.








OBSERVACIONS.Jaciment recollit a la Carta Arqueològica amb la fitxa 04/18Carta Arqueològica- Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei de Patrimoni. 1994

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6

codi








DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 6 de 6

codi








ja18 - andratx.cat jaciments... · a -moder intervencions preferents. conservació, consolidació,...

Documents