barcelona treball construcció · la rehabilitació es pot consolidar com una de les branques...
TRANSCRIPT
Barcelona Treball
Construcció Informe sectorial 2013
Amb la col·laboració de: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona
Cofinancen:
Any 2013 /Pàg .2
Les 10 claus per
conèixer el sector
Les situació actual del sector esdevé un bon moment per la reorientació professional dins el sector, la formació i l’especialització.
El sector
El sector de la construcció inclou l’edificació (residencial i no residencial), la rehabilitació, l’enginyeria
o obra civil, i tota una sèrie d’activitats de construcció especialitzades vinculades a tasques més
específiques com, per exemple, el muntatge d’elevadors, la col·locació de parquets, etc.
Principals àmbits d’activitat
El sector inclou com a principals àmbits d’activitat, els següents: l’obra nova; els acabats i rehabilitació
d’edificis residencials i no residencials; la construcció de xarxes i carreteres; i un seguit d’activitats
relacionades amb les instal·lacions en obres i altres activitats especialitzades.
Tendències
La construcció tendirà cap a uns requeriments majors en especialització professional i tecnologia. Així
mateix, la rehabilitació i les tasques vinculades a la construcció sostenible i respectuosa amb el medi
ambient emergiran com a àmbits d’activitat de pes a curt, mig i llarg termini i com a solució per aportar
qualitat al parc d’habitatges.
Pes econòmic
El sector tendeix cap a un reequilibri entre oferta i demanda. Aquest reequilibri comporta un
reajustament important en l’àmbit de l’edificació, principalment en la residencial , i també en el de les
infraestructures públiques. Pràcticament tots els àmbits d’activitat hi estan afectats en major o menor
mesura. La rehabilitació és l’activitat que presenta millors perspectives.
Any 2013 /Pàg .3
L’ocupació
Després d’anys de creixement continuat, des de 2008 la construcció ha experimentat una pèrdua neta
de llocs de treball que s’ha mantingut fins al 2012 i que, previsiblement, s’estendrà fins el moment en
què el sector torni a generar volums d’activitat més significatius. Convé destacar que els nivells
d’ocupació d’abans del 2008 probablement no es tornaran a assolir. Malgrat això, continua havent-hi
un volum visible d’activitat per bé que en nivells més reduïts que en el passat.
Perfils professionals més demandats
La davallada de l’activitat en el sector ha suposat una disminució de la demanda de pràcticament tots
els perfils existents. Ara bé, la rehabilitació emergeix com la branca d’activitat on es demandaran més
tècnics especialitzats, així com treballadors amb diverses especialitats d’obra, és a dir, polivalents. A
més, el coneixement i execució de requeriments de sostenibilitat en la construcció d’edificacions serà
un aspecte a tenir en compte a l’hora d’inserir-se al sector.
Ocupacions més demandades
En general, les ocupacions més demandades seran les vinculades a la rehabilitació i al manteniment
d’edificis, per exemple, el tècnic en rehabilitació d’edificis, i xarxes i carreteres. No obstant, també es
demandaran perfils professionals amb capacitat per aplicar criteris de sostenibilitat ambiental als
edificis, per exemple, el tècnic de gestió ambiental en obres o el tècnic de control de qualitat de
materials.
Projecció futura
Pel que fa a l’edificació residencial, caldrà esperar a una millora creditícia i a un absorbiment de part
de l’estoc d’habitatges nous en oferta existents per observar un retorn a nivells significatius d’activitat.
En relació a l’edificació no residencial i a l’obra civil, les retallades pressupostàries actuals estan
suposant i suposaran una retracció d’aquestes dues branques a curt termini. Pel que fa a la
rehabilitació, molt possiblement prendrà una posició preeminent dins de l’estructura productiva
sectorial.
Debilitats
La situació de crisi del sector ha provocat la caiguda de l’activitat, que s’ha traduït en pèrdua neta de
llocs de treball. D’altra banda, el sector requereix de volums d’inversió de capital molt elevats, el que
el fa molt depenent del sector financer (especialment en edificació) i del sector públic (especialment
en l’obra civil) pel que fa al finançament de les seves activitats.
Any 2013 /Pàg .4
Oportunitats
La rehabilitació es pot consolidar com una de les branques d’activitat preferents del sector, donat el
gran estoc d’habitatge existent, nou i de segona mà. Així mateix, la implantació de mesures
d’eficiència energètica i mediambiental als edificis obrirà un camp d’especialització futura dels tècnics
del sector. A més, la implantació de criteris de qualitat i de seguretat i salut a l’obra rebran un fort
impuls, per la qual cosa es preveu en el futur un reforç de les diferents tasques que conformen
aquesta activitat.
Any 2013 /Pàg .5
01Presentació del sector
Bona part del creixement econòmic de l’Estat Espanyol i Catalunya durant els últims anys s'atribueix a
l'aportació del sector de la construcció. La importància d'aquest sector en l'economia no es limita
només als seus efectes directes com l'aportació al creixement de la producció i a la generació
d'ocupació, sinó que a més, incentiva l'activitat i l'ocupació de molts sectors productius erigits com a
proveïdors del sector de la construcció.
El sector va experimentar un moment de creixement molt important a partir de la segona meitat dels
anys 90, amb un període d’extrema expansió entre els anys 2000 i 2006. Posteriorment, a partir del
2007 es va iniciar una desacceleració que es va accentuar al llarg dels exercicis següents.
Actualment, el sector continua immers en aquest procés de reajustament tot i que algunes variables
de demanda han començat a modificar en un sentit positiu la seva evolució més recent.
Dins el sector de la construcció, s’inclouen tres grans subsectors: l’edificació, que comprèn les
activitats d’obra nova, acabats i rehabilitació d’edificis, i la promoció immobiliària; l’enginyeria civil, que
integra la construcció de carreteres, vies fèrries, ponts i túnels, construcció de xarxes, i demolició i
preparació de terrenys, entre altres projectes d’enginyeria civil; i les activitats de construcció
especialitzada, que es refereixen a les instal·lacions en obres entre altres activitats de construcció
relacionades amb la seguretat i la salut a l’obra i el muntatge d’elements com els sistemes de
climatització, la fusteria i l’alumini, etc.
Finalment, convé destacar que si bé és cert que l’escenari actual del sector no presenta xifres
econòmiques i d’ocupació com les que mostrava el 2007. Cal afegir que, quan les administracions
públiques es recuperin de la conjuntura econòmica i macroeconòmica actual, i tornin a invertir en el
desenvolupament d’infraestructures, es retornarà a ritmes de creixement positius, sobretot pel que fa
a l’àmbit de l’enginyeria civil. Àmbit que, d’altra banda, és el que tradicionalment, abans de la
bombolla immobiliària, havia permès l’evolució i desenvolupament de la construcció. En aquest sentit,
quan això succeeixi, el sector tornarà a nivells d’estabilitat i de creixement positius.
Any 2013 /Pàg .6
02Principals àmbits d’activitat
Edificació
És el subsector que comprèn la construcció d’obra nova, rehabilitació i acabats de construcció
d’edificacions residencials i no residencials, i la promoció immobiliària. Convé destacar que les
edificacions residencials i no residencials es diferencien per la funció social que tenen, els serveis que
inclouen i les persones destinatàries.
Obra nova, acabats i rehabilitació d’edificis
L’obra nova i acabats d’edificis es refereix a l’edificació residencial i la no residencial. L’edificació
residencial és la generació física de nous edificis destinats a l’habitatge. L’edificació no residencial
comprèn els edificis que tenen funcions d’equipaments o de serveis diversos (biblioteques, centres
cívics, poliesportius, etc.). D’altra banda, la rehabilitació és, en termes genèrics, la reforma,
manteniment o millora d’edificis.
Promoció immobiliària
Més enllà del procés constructiu en sí mateix, existeixen una sèrie de tasques que van des de la
presa de decisions inicials per començar una edificació, fins al seu lliurament final a la persona que
ocuparà l’immoble. Tot aquest procés de caràcter més organitzatiu i econòmic és el que s’anomena
promoció immobiliària.
Enginyeria civil
Aquest subsector es refereix a la construcció i el manteniment d’infraestructures diferents a
l’edificació, com són les carreteres, les preses, els canals, els aeroports o la xarxa ferroviària. Queda
definit per un únic àmbit d’activitat, la construcció de xarxes i carreteres, que engloba precisament
tota aquesta construcció d’infraestructures viàries.
Activitats de construcció especialitzada
Sota aquest subsector s’integren les activitats que complementen al procés constructiu pròpiament
dit, fonamentalment instal·lacions de tot tipus. Aquests processos acostumen a requerir d’una
especialització diferent a la necessària per al procés de construcció més general. El subsector
comprèn els àmbits d’activitat de les instal·lacions en obres i altres activitats especialitzades.
Any 2013 /Pàg .7
Instal·lacions en obres
Sota aquest àmbit es troben les activitats relacionades amb la col·locació de sistemes diversos en els
edificis, com ara la calefacció i l’aigua calenta centralitzada, la climatització o elements domòtics.
Altres activitats especialitzades
Dins d’aquest àmbit es troben les activitats necessàries per a què una obra tingui serveis de qualitat,
però també aquelles que són imprescindibles per a desenvolupar una obra en condicions òptimes.
Així, entre les activitats especialitzades s’inclourien, per exemple, les tasques que realitzen els
gruistes i aquelles vinculades a la seguretat i salut.
Any 2013 /Pàg .8
03Tendències del sector
El reequilibri entre l’oferta i la demanada serà paral·lel a
uns requeriments superiors en especialització professional
i tecnologia. Això, contribuirà a impulsar la rehabilitació i
les activitats vinculades a la construcció sostenible i
respectuosa amb el medi ambient i amb la salut de les
persones com a àmbits d’activitat de pes al sector.
Increment de la qualificació del personal
L’excedent de personal treballador en el sector de la construcció com a conseqüència dels últims
anys de recessió econòmica (1 milió de persones expulsades del mercat de treball que difícilment
tornaran a reincorporar-se al sector) ha incrementat la competència entre els i les professionals que
s’hi vulguin ocupar, el que obligarà a incrementar el seus nivells de qualificació o, si més no, a dur a
terme processos d’especialització formativa si volen treballar al sector.
Això comporta una evident necessitat de valorar els oficis i, a més, ara més que mai, urgeix que les
persones treballadores del sector prenguin consciència de la importància de disposar d’una adequada
formació. Això repercuteix tant en les persones que inicien els seus itineraris formatius com en els
professionals del sector, que hauran de continuar formant-se o s’hauran de reciclar per tal d’adaptar-
se a les noves tecnologies i tendències que s’incorporin al món de la construcció.
Així, la situació actual, amb a un nombre substancial de persones aturades procedents del sector, fa
que sigui un moment especialment important per a la seva adaptació i reciclatge professional, que
hauria de passar per una formació especialitzada.
Any 2013 /Pàg .9
Innovació tecnològica
Tradicionalment, el perfil tecnològic del sector ha estat considerat de baix nivell i, aquesta inèrcia que
arrossega, en fa molt difícil l’evolució. Les raons que s’assenyalen són, entre d’altres, la complexitat
del procés, la poca repetitivitat, el conservadorisme inherent al producte i la progressiva
desqualificació de la mà d’obra.
Els instruments digitals per al disseny, els materials, els propis processos de producció i la millora
dels sistemes d’execució incideixen de forma significativa en la configuració d’una nova tecnologia al
sector. En aquest sentit, s’apunten les següents necessitats tecnològiques com les més interessants
a desenvolupar: nous processos de construcció; construcció integrada; construcció informatitzada;
construcció d’edificis saludables, nous sistemes específics d’informació (GIS); aplicació de la
nanotecnologia i nous materials intel·ligents o semiintel·ligents per als edificis.
Qualitat
La gestió de la qualitat, que fins ara havia estat un dels principals problemes del sector, ha passat a
ser un important motor d’evolució. Actualment, sembla que les normes de qualitat només es basin en
la satisfacció dels clients, i menys en l’execució de l’activitat i en la prevenció; és a dir, la certificació
de qualitat que realitzen les empreses es percep més com una justificació documental (procediments,
instruccions, manuals, etc.), que com una aplicació efectiva en totes les fases d’execució i processos
constructius. En aquest sentit, el cas concret dels controls de seguretat i salut a l’obra és un exemple
significatiu pel que fa a aquesta actitud poc proactiva vers la qualitat. De fet, segons persones
expertes, al sector li manca encara una veritable consciència sobre la importància de la qualitat, tant
en la gestió com en els processos de treball. És més, la implantació de normes ISO, com la ISO
9001:2000 (sistema de gestió de la qualitat), és escassa i s’aplica principalment a empreses grans,
especialment a les que liciten a concurs públic.
No obstant, les actuals normatives (per exemple, el Codi tècnic de l’edificació o CTE, i altres normes
més específiques com ara la EHE 08) exigeixen que la qualitat estigui present, cada vegada més, en
les fases del procés constructiu, en el disseny, en els productes i materials utilitzats, en els processos
d’execució, en les certificacions de qualitat de les pròpies empreses i en les garanties de l’obra. Per
això, la situació econòmica que experimenta el sector pot ser un bon moment per a iniciar un procés
d’aplicació efectiu dels criteris de qualitat com a forma de diferenciar una promoció immobiliària de la
seva competència.
Any 2013 /Pàg .10
Sostenibilitat mediambiental
Els processos constructius afecten profundament el medi ambient, ja sigui transformant l’entorn,
consumint recursos que afecten als cicles naturals o generant residus que tenen uns efectes visuals i
mediambiental. Una de les sortides que es planteja per reduir l’impacte negatiu sobre el medi ambient
i per donar una resposta a les actuals pressions normatives és que el sector es dirigeixi cap al
desenvolupament sostenible.
La construcció sostenible es basa principalment en dues idees: una disminució de l’impacte ambiental
de les obres construïdes (més eficiència dels recursos necessaris a llarg termini) i un descens de
l’impacte paisatgístic. Per fer-ho realitat convé que les empreses del sector utilitzin materials amb un
cicle de vida més respectuós amb el medi ambient, elaborin dissenys més adaptats als entorns
geogràfics i climàtics, i aprofitin els recursos naturals més eficientment.
Així mateix, en la construcció dels nous edificis i dels que es puguin rehabilitar caldrà tenir en compte
altres aspectes vinculats a millorar la qualitat de vida de les persones, per exemple, la utilització de
pintures no al·lèrgiques, la inclusió de serveis de mobilitat, entre altres.
També és important afegir que en el futur aquests criteris de sostenibilitat aniran incorporant-se de
manera natural mitjançant la incorporació de normatives mediambientals dins de les obres. De fet, a
Catalunya existeix el Decret 21/2006 que regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en
els edificis, el que comporta, per exemple, la introducció de sistemes de captació solar d’energia.
Lògicament, això requerirà d’especialitzacions professionals adreçades a aquest camp d’activitat.
Finalment convé destacar que els projectes energètics vinculats a l’urbanisme també s’erigiran com
una oportunitat de negoci i ocupació; en aquesta branca s’inclouen el disseny i construcció de
sistemes de transport més eficients de l’energia o la remodelació de barris més ecoeficients
mitjançant el la inclusió de calderes o plaques en edificis per convertir les ciutats en més
autosostenibles, etc.
Domòtica
La domòtica a l’Estat Espanyol sorgeix cap a l’any 1990 amb les primeres actuacions i projectes. Es
basa en sistemes integrats que tenen per objectiu disminuir l’energia consumida i que repercuteixen
directament en el confort, en la seguretat i en les comunicacions; en definitiva, en la qualitat de vida
de les persones.
Actualment, existeix un cert desconeixement del concepte de domòtica; els sistemes són poc
integrats, de baixa o nul·la compatibilitat amb altres sistemes, d’elevat cost i de difícil utilització i
instal·lació, el que repercuteix en què només un reduït nombre d’entitats n’estiguin especialitzades i
en que hi hagi una baixa acceptació per part dels usuaris finals.
Any 2013 /Pàg .11
No obstant, val a dir que durant els darrers anys la domòtica s’ha vist potenciada sobre tot en
edificacions no residencials, com ara en hotels o equipaments mitjançant, per exemple, l’aplicació de
sistemes d’estalvi energètic. Així mateix, el desenvolupament dels telèfons mòbils com a eina d’utilitat
més enllà de la mera comunicació persona a persona està ampliant les possibilitats del camp
domòtic.
Internacionalització
La dinàmica constructiva dels últims anys ha estat la reducció de projectes d’obra nova i la
paralització d’alguns dels que ja s’havien iniciat. Això, a més de expulsar del mercat de treball
principalment a persones del sector amb baixa qualificació, i en menor mesura, a persones
qualificades, ha generat noves dinàmiques. Aquestes dinàmiques es basen en un increment de la
mobilitat del personal del sector, que s’ha intensificat sobretot en els perfils professionals amb més
qualificació.
Així, els professionals amb alta qualificació han hagut de traslladar el seu lloc de treball allà on hi ha
més activitat constructiva, com són països econòmicament emergents amb potencials de creixement
considerables com el Brasil, la Xina o Polònia, entre altres.
Modularització de la construcció o tècnica industrial
És un sistema de construcció que permet reduir a la meitat el temps necessaris per construir un
habitatge. Així, els edificis o habitatges es composen de mòduls quadrats o rectangulars
transportables de diferents mides amb una capa inferior recoberta de formigó. Els cubs s’encaixen
horitzontal o verticalment fins a formar l’estructura d’un habitatge unifamiliar, amb una o més d’una
planta, o d’un edifici plurifamiliar. Aquesta tècnica no només redueix els processos de producció sinó
que també disminueix la sinistralitat i les condicions laborals dels treballadors i treballadores del
sector.
Programes funcionals i altres alternatives
La situació actual del sector l’ha obligat a cercar alternatives de negoci i ocupació. Això ha derivat en
el desenvolupament de programes funcionals orientats a millorar els serveis dels edificis i la vida
comunitària, sobretot per part dels professionals més qualificats (arquitectes o professionals de
l’enginyeria civil). Alguns exemples són la inclusió de zones comunitàries d’atenció especialitzada en
els edificis de nova construcció, l’habilitació d’espais per a persones de la tercera edat, el
desenvolupament de projectes d’interiorisme i retail, la pràctica pericial, entre altres programes
destinats a millorar la qualitat de vida de les persones mitjançant pràctiques de disseny i construcció.
Any 2013 /Pàg .12
04El sector en xifres
Dades econòmiques
La participació de la construcció al PIB abans de la crisi (2007) se situava al 10,6% a l’Estat
Espanyol i al 9,6% a Catalunya. Aquesta mateixa dada per al 2010 (darrera dada oficial
disponible) va ser molt diferent, el 9,2% a l’Estat Espanyol i el 8,3% a Catalunya.. Aquestes
dades posen de manifest que s’ha retornat als nivells dels anys previs a l’expansió
econòmica. 1 Convé destacar que la inversió en construcció el 2010 se situava al voltant del
13% del PIB, 3 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea
La caiguda anual del PIB al sector al segon trimestre de 2012 va ser del 7,1% per a l’Estat
Espanyol i del 6,3% a Catalunya. 2
Les previsions per al tancament de 2012 apunten un retrocés important del sector, amb una
reducció significativa de la demanda d’inversió, que en el cas de les infraestructures es
situarà a l’entorn del -16% i en el cas de l’habitatge a l’entorn del 7%.3
El preu mig del metre quadrat d’habitatge a l’Estat Espanyol al més de novembre de 2012
s’ha situat en 1.728 €/m2. Aquesta xifra s’ha reduït un 7,9% respecte la mateixa data de l’any
anterior (1.877,7 €/m2).
Al segon trimestre de 2012, els ingressos d’explotació del sector s’han reduït un 4,4%
respecte el mateix trimestre de 2011. Cal remarcar que aquesta reducció ha estat
significativament menor respecte el període anterior (entre el 2010 i 2011 es van reduir un
17%). La contenció de la caiguda dels ingressos d’explotació es deu, principalment, a la
contenció de la caiguda en l’edificació que només ha caigut un 1,2%, quan entre el 2010 i el
2011 va caure un 21,5%. D’altra banda, l’enginyeria civil si que ha registrat una major caiguda
dels ingressos (17%), quan entre el 2010 i el 2011 va ser del 2,7%.4
1Idescat (Institut d’estadística de Catalunya)
2Idescat (Institut d’estadística de Catalunya)
3 BBVA, Servei d’estudis de “La Caixa” i FUNCAS
4 “Informe de l’evolució de sector de la construcción”, 2n trimestre de 2012. Confederación Nacional de la Construcción.
Any 2013 /Pàg .13
L’import mitjà del crèdit hipotecari durant el segon trimestre de 2012 ha estat de 103.464 €.
Això representa una variació interanual negativa del 7,8%. La durada mitjana de les
hipoteques contractades durant el segon trimestre del 2012 se situa en 272 mesos (22,6
anys), 18 mesos inferior al mateix trimestre de 2011.5
La licitació oficial a l’Estat Espanyol per al conjunt de la construcció durant el segon trimestre
de 2012 va ser de 3.657,7 milions d’euros, un 46,85% menys respecte al total licitat durant el
mateix període de l’any anterior. A Catalunya, aquesta xifra és de 353.502 milions d’euros, un
45,05% menys que l’any anterior. 6
Per tipus d’obra, la major reducció s’ha donat en la licitació destinada a l’edificació,que es
redueix en un 54,36% a l’Estat Espanyol i en un 38,99% a Catalunya; d’altra banda, la licitació
en obres d’enginyeria civil ha disminuït en un 43,63% a l’Estat Espanyol i un 50,33% a
Catalunya. 7
Segons dades del Banc d’Espanya, durant el segon trimestre de 2012, el crèdit total concedit
a les llars destinat a l’adquisició i rehabilitació d’habitatges suposa el 82,6% del total del crèdit
concedit, la resta es dedica a l’adquisició de béns de consum de llarga durada (4,45%) o a
altre finançament (12,95%).8
Dades d’ocupació
La construcció va generar una part molt important dels llocs de treball que es varen crear a
Catalunya a partir del 2000. Aquesta situació va canviar significativament a partir de 2008,
any en el que es va produir una elevada destrucció d’ocupació en el sector.
El nombre de persones ocupades al sector de la construcció a l’Estat Espanyol continua
decreixent i el tercer trimestre de 2012 se situa en 1.136.800, el que suposa una taxa de
variació interanual negativa del 17%. A Catalunya el nombre de treballadors se situa en
198.100 al tercer trimestre de 2012, el que suposa una reducció del 19,96% respecte el
mateix trimestre de l’any anterior.
El nombre de persones ocupades al sector a Catalunya suposa un 6’6% de la població activa
i aproximadament el 17% del total de persones ocupades al sector a l’Estat.
5 Informe de l’evolució de sector de la construcción”, 2n trimestre de 2012. Confederación Nacional de la Construcción.
6Informe de l’evolució de sector de la construcción”, 2n trimestre de 2012. Confederación Nacional de la Construcción.
7Informe de l’evolució de sector de la construcción”, 2n trimestre de 2012. Confederación Nacional de la Construcción.
8Informe de l’evolució de sector de la construcción”, 2n trimestre de 2012. Confederación Nacional de la Construcción.
Any 2013 /Pàg .14
El cost salarial total per treballador, que comprèn: el salari base, els complements salarials i
els pagaments de les hores extres o pagaments extraordinaris; s’ha mantingut pràcticament
invariable durant el segon trimestre de 2012 respecte l’any anterior, i se situa en 1.939,73 €
per treballador i mes.9
A finals de setembre de 2012, a l’Estat Espanyol hi havia 757.400 persones aturades
provinents del sector de la construcció, 25.000 més que el setembre de l’any anterior. Al
respecte, cal estacar que els 757.400 aturats de la construcció representen el 16% dels
aturats totals, quan la construcció només representa el 9,6% del PIB. 10
Al 2012 a l’Estat Espanyol hi ha 462.402 empreses al sector (construcció d’edificis, enginyeria
civil i activitats de construcció especialitzada). A Catalunya, n’hi ha 85.047, el que suposa el
18’3% de les empreses de l’Estat. En ambdós casos, durant el darrer any s’ha reduït en
nombre d’empreses del sector en un 5% i 5,4% respectivament.11
Fonts: Darreres dades disponibles. INE; Fira de Barcelona; Fundación de las Cajas de Ahorro; ESADE; Confederación Nacional de la Construcción. Idescat (Institut d’estadística de Catalunya); BBVA, Servei d’estudis de “La Caixa” i FUNCAS; i SEPE.
9 Informe de l’evolució de sector de la construcción”, 2n trimestre de 2012. Confederación Nacional de la Construcción.
10
SEPE i INE (Institut Nacional d’Estadística) 11
INE
Any 2013 /Pàg .15
05Perfils professionals més demandats
Perfils professionals de major qualificació
Perfil formatiu
La formació que es requereix als i les professionals de major qualificació de la construcció varia en
funció de l’àmbit d’activitat en que s’ocupen: l’edificació o l’obra civil. En el cas de l’edificació, es
requereix fonamentalment disposar de la titulació d’Arquitectura o del Grau d’Enginyeria de
l’Edificació (equivalent a l’antiga Arquitectura Tècnica). Pel que fa a l’obra civil, la formació que se
sol·licita és el grau d’enginyeria d’obra civil, enginyeria de la construcció i enginyeria geològica. De
manera complementària, també es poden demanar màsters o postgraus d’especialització. Convé
destacar que, els perfils professionals més qualificats són els que tenen el Màster en Camins, Canals
i Ports, que equipara els tres graus d’enginyeria anteriors a l’antiga Enginyeria de Camins, Canals i
Ports. Així mateix, per treballar en l’àmbit de la gestió de promocions immobiliàries, és molt útil
disposar d’un mestratge en project management.
A banda de la formació reglada, també és convenient tenir un coneixement avançat en la utilització
d’aplicacions ofimàtiques per a la gestió de la informació i la documentació, i dominar més d’un
idioma, preferentment l’anglès.
Finalment, convé destacar que la situació del sector ha generat la necessitat de disposar de
professionals formats en el sector però amb competències més transversals com la gestió o bé amb
algun tipus d’especialització, per exemple, en sostenibilitat ambiental o urbanisme.
Any 2013 /Pàg .16
Perfil competencial
Aquests perfils professionals normalment s’ocupen en càrrecs de responsabilitat que han de prendre
decisions que afecten directament a la gestió de projectes amb pressupostos molt elevats. Per tant,
han de ser capaços d’analitzar dades qualitatives i quantitatives, i aplicar aquest anàlisi a la presa de
decisions i aportació de solucions, ja sigui per assessorar a una persona externa a l’organització on
treballa o interna.
Així mateix, aquests perfils solen gestionar equips de treball amb un nombre considerable de
persones, per això, és molt convenient que disposin de les següents competències: planificació i
organització; intel·ligència emocional; proactivitat; i capacitat per transmetre i rebre informació
estratègica amb agents externs i interns.
Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball
Facility Manager
Director/a d’execució de l’obra
Tècnic/a en rehabilitació d’edificis
Tècnic/a de control de qualitat de materials
Cap d’obra
Perfils professionals de menor qualificació
Perfil formatiu
A priori, no hi ha formació mínima requerida més enllà de la formació reglada obligatòria, és a dir,
educació primària i ESO. No obstant, la situació actual del sector ha incrementat la necessitat
d’incorporar perfils especialitzats en els nivells inferiors de les obres, el que obliga a incrementar els
nivells formatius dels perfils professionals amb menor qualificació del sector. Per tant, és fonamental
assolir cada vegada més alguna especialització tècnica addicional mitjançant cursos formatius creats
a l’efecte.
En aquest sentit, malgrat que la formació en el sector està poc reglada, les persones sense cap tipus
de formació que abans exercien, per exemple, de paleta, hauran de realitzar cursos d’especialització
que els proporcioni, per exemple, un carnet d’oficis o algun certificat de professionalitat que demostri
que tenen coneixements en construcció (s’hauran de convertir en el que s’anomena muntadors). Això,
previsiblement, els facilitarà la incorporació al món de la construcció, i amb més garanties que les
actuals.
Any 2013 /Pàg .17
Perfil competencial
Aquests professionals són els que, principalment, executen les obres i treballen en equip sota la
responsabilitat d’un superior. En aquest sentit, les competències que resulten imprescindibles són la
capacitat de planificació i organització, la capacitat per transmetre i rebre informació, la intel·ligència
emocional, la preocupació per l’ordre i la qualitat i el treball en equip. Així mateix, són molt importants
aspectes com la responsabilitat o la puntualitat, així com la flexibilitat laboral, per tractar-se d’un
sector on el grau de temporalitat és elevat.
Exemples de perfils professionals del Catàleg d'ocupacions del web Barcelona Treball
Paleta
Encofrador/a
Enrajolador/a
Muntador /a de plafons de cartró-guix
Any 2013 /Pàg .18
06Escenaris de futur
Debilitats
La progressiva desqualificació de la mà d’obra de la construcció ha repercutit en un
alentiment en la incorporació de noves tecnologies que haurien generat en un increment de
l’eficiència i la competitivitat. Aquesta desqualificació ha estat ocasionada, en gran mesura,
per la manca de regulació pel que fa a formació necessària per treballar al sector i per la
necessitat d’incorporar personal en èpoques de forta producció.
Es tracta d’un sector molt intensiu en mà d’obra, el que implica poc valor afegit real i una
productivitat més baixa que la d’altres sectors.
El sector està molt subjecte als cicles econòmics i pateix oscil·lacions d’activitat molt més
fortes que la resta de l’economia productiva.
Es requereixen inversions importants de capital per posar en marxa projectes constructius, la
qual cosa fa que sigui un sector molt depenent del sector financer (especialment en
edificació) i del sector públic (especialment per a l’obra civil) pel que fa al finançament de les
seves activitats.
Les condicions laborals estan molt subjectes als cicles econòmics, a la temporalitat, a la feina
intensiva en moments d’alta producció i a l’economia submergida.
El sector presenta serioses dificultats per adaptar les normatives de seguretat i salut laboral.
De fet, la construcció és un dels sectors que presenta més sinistralitat laboral.
Amenaces
En edificació residencial, el fort estoc d’habitatges nous construïts en oferta pot contribuir a
alentir el reinici de la seva activitat.
Pel que fa a l’edificació no residencial i l’obra civil, la realització de noves retallades
pressupostàries del sector públic pot comportar un allargament del període d’atonia actual.
Any 2013 /Pàg .19
Tot i què el sector financer sembla haver passat el moment més agut de la seva crisi, encara
manté indicadors crítics en aspectes com ara la morositat (en bona part derivada precisament
del mercat hipotecari). En aquest sentit, és molt complex establir en quin moment es
flexibilitzarà de nou la concessió de préstecs, la qual cosa afectarà necessàriament al futur
immediat del sector de la construcció.
Existeix un cert envelliment dels treballadors i treballadores amb qualificació mitjana, que són
els que en moltes ocasions transmeten els coneixements sobre els oficis de menys
qualificació als professionals que s’acaben d’incorporar al sector.
L’àmbit de la rehabilitació, tot i ser el més emergent dins el sector, vindrà condicionat per les
inversions privades.
Fortaleses
La construcció ha estat, i probablement tornarà a ser, un sector clau per al desenvolupament
de l’economia espanyola i catalana, tant pel pes que té en l’economia, com per les relacions
que manté amb la resta sectors productius i de serveis.
Una part molt important de la construcció és donar resposta a necessitats fonamentals i
estratègiques, com ara un habitatge o una xarxa d’infraestructures adequades, en aquest
sentit, la construcció és un sector que mai estarà en perill d’extinció.
La incorporació de noves tecnologies de major precisió i seguretat han generat un increment
de la qualitat dels resultats del sector i una major eficiència en l’execució de les obres.
A Catalunya existeixen centres de formació professional i universitaris reconeguts a nivell
estatal que cada any qualifiquen a professionals del sector com, per exemple, la Universitat
Politècnica de Catalunya.
La generalització de sistemes informàtics al sector, sobre tot en les fases de planificació,
execució i supervisió d’obres, ha incrementat l’eficiència en la gestió de projectes
constructius.
Oportunitats
El gran estoc d’habitatges existents, nous i de segona mà, repercutirà positivament en l’àmbit
de la rehabilitació, que possiblement acabarà consolidant-se com una de les branques
d’activitat preferents del sector en el futur.
Any 2013 /Pàg .20
La implantació progressiva de mesures d’eficiència energètica i mediambiental als edificis
obre un camp molt extens d’especialització als tècnics del sector. Així mateix, el
desenvolupament del model Smart City ofereix noves oportunitats, i al mateix temps, obliga a
una major coordinació amb altres professionals procedents de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
La implantació de criteris de qualitat i de seguretat, i salut a l’obra, suposaran un reajustament
del sector i, en el futur, es preveu un reforç d’aquests aspectes en recursos humans i
materials.
La construcció s’acabarà tecnificant per a aportar una major productivitat. Aquest fenomen,
que ja és real en el camp de l’obra civil, acabarà arribant també a l’edificació. Això implicarà
no només seguir avançant en el procés d’especialització professional ja iniciat, sinó també en
la creació de nous perfils professionals.
El desenvolupament de programes funcionals adreçats a millorar els serveis del edificis per
incrementar la qualitat de vida de les persones (espais comunitaris, espais d’atenció a la
tercera edat, pràctica pericial, retail, etc.) poden esdevenir una oportunitat per als perfils
professionals de major qualificació del sector.
Any 2013 /Pàg .21
07Enllaços d’interès
Organismes internacionals
Euroconstruct
http://www.euroconstruct.org/
Organismes nacionals
Asociación de Promotores Constructores de España (APCE)
http://www.apce.es/
Asociación de Empresas Constructoras de Ámbito Nacional (SEOPAN)
http://www.seopan.es
Confederación Nacional de la Construcción (CNC)
http://www.portal-cnc.com
Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC)
http://www.ccoc.es/
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
http://www.coac.net/
Fundació Arquia
http://www.arquia.es/Site
Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de Barcelona
http://www.apabcn.cat
Institut Gaudí de la Construcció
http:/www.igaudi.org
Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya
http://www.itec.cat
Centre Tecnològic de la Construcció (IMAT)
http://www.imat.cat
Any 2013 /Pàg .22
Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.)
Batimat – Salon International de la Construction (FR)
http://www.batimat.com
Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.)
Construmat – Saló Internacional de la Construcció
http://www.construmat.com
Instalmat
http://www.instalmat.es
Portals temàtics nacionals
Construïble – Portal de la construcció sostenible
http://www.construible.es
Agenda de la Construcció Sostenible
http://csostenible.net
Portal sobre prevenció de riscos laborals
http://www.prevencionintegral.com
Asociación Española de Domótica
http://www.cedom.es
Cofinancen: